Download - Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i ... · Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma; però en aquesta ocasió l’objecte d’estudi no és comú a les quatre,

Estudis sobre Història i Civilització

del Pròxim Orient i la Mediterrània

antiga (EPOMA) Curs 2018-2019. Modalitat ‘Ampliació d’Estudis’ Presencial

Història i

Civilització

del Pròxim

Orient

Història i

Civilització

d’Egipte

Història i

Civilització

de Grècia

Història i

Civilització

de Roma

Curs

d’ampliació

d’estudis

Temàtiques

tractades

amb més

profunditat

Màster-

classes amb

reconeguts

especialistes

Viatge

d’estudis

Amb la col·laboració de:

Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i la Mediterrània antiga (EPOMA)

www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 2 de 24

Índex

Presentació .................................................................................................. 3

Objectius i organització dels Estudis .............................................................. 3

Curs 2018-2019: modalitat ‘Ampliació d’Estudis’ .............................................. 5

Metodologia d’estudi i activitats docents per al curs 2018-2019 ....................... 5

Certificació dels Estudis ................................................................................ 7

Claustre de Professors .................................................................................. 8

Calendari i horaris del curs 2018-2019 ........................................................... 8

Preus i formes de pagament ....................................................................... 10

Preinscripció i matriculació .......................................................................... 12

Programes de les assignatures .................................................................... 13

http://www.arqueonet.net/

mailto:[email protected]


www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 3 de 24

Presentació

En una època on es tendeix a marcar diferències i distàncies entre el món occidental i oriental i on es continuen aixecant murs físics i mentals entre aquests dos mons, creiem necessari fer una reflexió i repassar la història que ens ha dut fins aquí, buscant més els ponts que els uneixen que els murs que els separen. Els Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i la Mediterrània antiga (EPOMA) tenen la voluntat de donar a conèixer els orígens de la nostra cultura occidental a partir de l’estudi de la història i la cultura de les civilitzacions pròxim-orientals i egípcia i de la influència que aquestes van exercir sobre les civilitzacions grega i romana. Si bé cada una d’aquestes civilitzacions té una història i una cultura pròpies, no és menys cert que totes elles estan íntimament lligades tant per circumstàncies històriques com per préstecs culturals. És a través d’aquests punts de contacte i de les influències que se’n van derivar que, al llarg dels segles, es va anar creant un substrat cultural comú capaç d’enllaçar la literatura sumèria amb les obres de la Grècia clàssica, o la mitologia egípcia amb els cultes romans. Els EPOMA pretenen donar conèixer cada una d’aquestes civilitzacions, però no només analitzant-les com a cultures estanques i independents, sinó buscant aquest denominador comú entre elles i, així, poder rastrejar els orígens de la nostra pròpia cultura, des de les ribes del Nil i les planes mesopotàmiques, a les ribes del Tíber i les muntanyes de l’Àtica.

Objectius i organització dels Estudis L’objectiu dels Estudis no és explicar d’una forma exhaustiva tots els esdeveniments històrics o comentar totes i cadascuna de les restes arqueològiques d’aquestes civilitzacions, sinó presentar una narració àmplia, clara i coherent dels principals elements que cal saber per entendre el com, el quan i el perquè de cada un dels processos històrics, artístics o religiosos que van tenir lloc. Tot això enfocat des de diferents punts de vista, apropant-nos-hi i analitzant-ho des de vessants diversos. Per fer-ho utilitzem totes les fonts que tenim al nostre abast: històriques, artístiques, literàries, arqueològiques..., sempre de la mà de reconeguts especialistes en cada matèria. Des d’un punt de vista pràctic, els EPOMA s’organitzen en tres modalitats, de manera que en cadascuna d’elles es tracten diferents aspectes de les quatre civilitzacions que conformen els Estudis (Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma). Les tres modalitats són les següents:

Modalitat ‘Història’, en la que coneixerem les quatre civilitzacions des d’un punt de vista de la realitat històrica, amb una perspectiva cronològica




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 4 de 24

Modalitat ‘Cultura i civilització’, on deixarem una mica de banda la

vessant cronològica i ens fixarem, per temes, en diferents aspectes culturals

Modalitat ‘Ampliació d’Estudis’, on realitzarem un aprofundiment en algun aspecte concret o bé veurem temàtiques nos tractades en les altres modalitats

Cadascuna d’aquestes modalitats s’estén durant un curs sencer, podent-se cursar cada una de forma independent, sense necessitat d’haver-ne fet una per a poder fer l’altra. Conegudes les modalitats podem veure el quadre complet d’assignatures per als tres anys. És el següent:

Modalitat

‘Història’

Modalitat

‘Cultura i Civilització’

Modalitat

‘Ampliació d’estudis’

Història del Pròxim Orient antic

Cultura i civilització mesopotàmica

La perifèria de Mesopotàmia

Història de l’antic Egipte Cultura i civilització egípcia Més enllà d’Egipte; les

relacions internacionals

Història de l’antiga Grècia Cultura i civilització grega Les primeres civilitzacions de

la Mediterrània Occidental

Història de l’antiga Roma Cultura i civilització romana Història del Cristianisme antic

Veiem doncs que cursant les tres modalitats arribarem a tenir una àmplia visió d’aquestes civilitzacions de les quals d’una forma o altra en som hereus. Finalment cal dir que els Estudis estan dissenyats per poder ser cursats d’una forma completament flexible, segons com vagi millor a cada alumne. Així, en cada curs, és possible matricular-se:

Al curs complet (les 4 assignatures)

A una única assignatura

I també a mòduls solts de les diferents assignatures

Consulteu els preus de cada opció a l’apartat ‘Preus i formes de pagament’.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 5 de 24

Curs 2018-2019: modalitat ‘Ampliació d’Estudis’ Aquest curs impartirem la modalitat ‘Ampliació d’Estudis’ i per tant, com hem dit, tractarem alguns aspectes no vistos en la resta de modalitats. Tot i que en les modalitats d’Història i de Cultura i Civilització es configuren en dos cursos molt amplis, sempre queden qüestions i matèries pendents. Per això els EPOMA incorporen aquesta modalitat ‘Ampliació d’Estudis’ impartida durant un curs acadèmic, que permet explicar amb més profunditat alguns aspectes tant històrics com culturals no tractats prèviament i que permeten tenir una visió més total del tarannà d’aquestes civilitzacions. Com sempre en els EPOMA, el curs versa sobre les quatre grans civilitzacions: Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma; però en aquesta ocasió l’objecte d’estudi no és comú a les quatre, sinó que en cada assignatura es tracta un tema escollit per cada professor. Així, les quatre assignatures d’aquest any són:

Pròxim Orient: Regnes i imperis del Pròxim Orient. La perifèria mesopotàmica Egipte: Més enllà d’Egipte; les relacions internacionals Grècia: Les primeres civilitzacions de la Mediterrània Occidental Roma: Història del Cristianisme

Tingueu el compte els següents aspectes: Aquestes assignatures es poden cursar de forma independent, sense

necessitat de fer-les totes quatre. Per tant, és possible matricular-se d’una, dues, tres o totes quatre assignatures

També es podran cursar mòduls solts de cadascuna de les assignatures (trobareu tots els mòduls a l’apartat ‘Programes de les assignatures’)

Cal remarcar que no hi ha cap problema en cursar per primera vegada alguna d’aquestes assignatures encara que no s’hagi fet cap altra modalitat dels EPOMA, doncs totes són assignatures estanques que comencen i acaben en el mateix curs.

Metodologia d’estudi i activitats docents per al curs 2018-2019 La metodologia d’ensenyament està basada en sessions presencials que no pretenen ser classes magistrals, sinó que requeriran de la participació dels alumnes. Per això, durant el curs els alumnes aniran rebent un dossier, tant en versió paper com en versió digital, que no tan sols els hi servirà de suport a les classes sinó que en ell també hi trobaran les eines necessàries per ampliar la informació i poder així aportar les seves opinions al curs, generant debat i enriquint els coneixements de tothom. Així mateix, el curs consta d’algunes activitats complementàries que ajuden a enriquir els coneixements en alguns




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 6 de 24

casos d’una forma pràctica o bé, en altres casos, amb classes extraordinàries amb professors convidats. En aquest curs 2018-2019 els EPOMA constaran, doncs, de les següents activitats docents:

Vint-i-dues classes presencials d’una durada d’1h30’ per a cada assignatura Les classes ordinàries presencials seran dutes a terme pel professorat que forma el claustre, tots acreditats especialistes en cada matèria (veure l’apartat ‘Claustre de Professors’). Les sessions sempre es realitzen amb el recolzament del dossier en paper facilitat i de les presentacions en PowerPoint que es projecten durant la classe S’impartiran a la seu d’Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona.

Vuit màster-classes, amb professors convidats Cada assignatura compta amb dues màster-classes impartides per professors convidats, que exposaran les seves darreres investigacions o bé aquelles temàtiques de les quals són especialistes. Es duran a terme al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a la seva seu de Barcelona, al Pg. Santa Madrona 39-41 - 08038 Barcelona. Aquesta activitat pot comptar amb l’assistència de persones no vinculades al curs procedents del MAC.

Un viatge d’estudis De la mateixa manera que en les altres modalitats, aquest curs també incorpora un petit viatge d’estudis a un dels museus europeus més importants (Louvre o Berlin, es concretarà més endavant durant el curs). Aquest viatge comptarà amb l’acompanyament de part del professorat del curs, que seran els encarregats de dur a terme les explicacions en els museus en les col·leccions d’Egipte, Mesopotàmia, Grècia i Roma. Així, a través de les seves peces, els alumnes podran sentir-se més a prop de les civilitzacions tractades al llarg del curs. Consulteu el calendari a l’apartat ‘Calendari i horaris del curs 2018-2019’ i les condicions a l’apartat ‘Preus i formes de pagament’. En tots els casos els desplaçaments, els àpats i les despeses d’allotjament aniran a càrrec de cada participant.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 7 de 24

Treball de final de curs i sessió de presentació dels treballs

De forma opcional, aquells que ho desitgin, podran dur a terme un treball de final de curs d’alguna de les assignatures cursades, de manera que aquells alumnes que realitzin més d’una assignatura o el curs complet (quatre assignatures) podran escollir sobre quina d’elles volen realitzar el treball. Els alumnes que facin el treball comptaran amb l’assessorament del professor de l’assignatura triada, que actuarà com a tutor. Així mateix aquests alumnes hauran de defensar el seu treball, en una presentació que programarem a Arqueonet, davant del professor de l’assignatura i d’aquelles persones que hi vulguin assistir, tant si han cursat els EPOMA com si no. Les valoracions dels treballs seran realitzades pel claustre de professors, el qual atorgarà els premis següents: Primer premi

o Publicació online del treball realitzat o El desplaçament aeri, l’allotjament i les entrades en el viatge d’estudis

del curs actual (no inclourà els àpats i altres activitats realitzades pel guanyador/a)

Segon premi o Publicació online del treball realitzat o Assistència gratuïta a una d’aquestes activitats, a triar pel guanyador:

un curs monogràfic d’Arqueonet (d’un màxim de 7 sessions) un seminari una sortida cultural d’un dia

Tercer premi o Publicació online del treball realitzat

Les presentacions dels treballs es duran a terme en una sessió que programarem en el seu moment i que realitzarem a Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona. L’entrega dels premis corresponents es farà en la mateixa trobada. En cas que no es presentin treballs o bé no assoleixin els mínims de qualitat que es determinaran en el seu moment, els premis quedarien deserts.

Certificació dels Estudis La titulació obtinguda (no oficial) anirà en funció del nivell d’assignatures cursades. Així a cada alumne se li estendrà un Certificat d’assistència de cada assignatura que hagi realitzat. Aquesta és una certificació de realització d’estudis privada, acreditada per Arqueonet i pels museus i entitats que hi participen.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 8 de 24

Claustre de Professors Mesopotàmia antiga

Felip Masó Ferrer Llicenciat en Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia per la Universitat de Barcelona (UB). Arqueòleg i professor d’Història Antiga i Arqueologia del Pròxim Orient antic (Arqueonet).

Antic Egipte

Felip Masó Ferrer

Javier Martínez Babón Llicenciat en Egiptologia per la Eberhart-Karls Universität de Tübingen Dr. en Egiptologia por la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Antiga Grècia

Ignasi Garcés Estallo Dr. en Història Antiga i Professor Agregat a la Secció Història Antiga de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB).

David Garcia i Rubert Dr. en Prehistòria i Professor Agregat a la Secció d’Arqueologia i Prehistòria de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB). Professor col·laborador del Màster de la Mediterrània Antiga de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Antiga Roma

Carles Buenacasa Pérez Dr. en Història Antiga i Professor Agregat a la Secció Història Antiga de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB).

Coordinador

Felip Masó Ferrer [email protected] 667 013 352

Calendari i horaris del curs 2018-2019

Classes ordinàries

Les classes ordinàries es faran els dimarts i dijous, del 2 d’octubre de 2018 al 30 de maig de 2019 a la seu d’Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona, segons els següents horaris:





www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 9 de 24

Horari Dimarts Dijous

17.45h – 19.15h

EGIPTE

Més enllà d’Egipte: les relacions internacionals

GRÈCIA

Les primeres civilitzacions de la Mediterrània Occidental

19.15h – 19.30h descans descans

19.30h – 21.00h MESOPOTÀMIA

La perifèria mesopotàmica

ROMA

Història del Cristianisme antic

*Trobareu tot el detall d’aquestes sessions en el programa de cada assignatura, a l’apartat

‘Programes de les assignatures’. ** L’horari de l’assignatura d’Egipte a partir del 22 de gener de 2019, serà de 17.15h a 18,45h.

Màster-classes

Data i hora Títol Professor/a

Dimecres 7 de novembre de 2018 19.30h

Sardenya i el pas de la protohistòria als pobles colonials

Dra. Núria Rafel i Fontanals


Quan l’Egipte era grec. Els món dels Ptolomeus

Dr. Borja Antela Bernárdez


Et setge de Laquix i la conquesta assíria del Llevant

Dr. Jordi Vidal Palomino


Els cristianismes “marginats”; les versions rebutjades per l’Església “oficial”

Dr. Raúl Villegas Marín

Dimecres 8 de maig de 2019 19.30h

De la Guerra de Troya a los Pueblos del Mar. Un posible contexto histórico a partir de las fuentes

Dr. Jose Lull


La cristianització de la topografia de la ciutat clàssica

Dra. Jordina Sales Carbonell


Tot menjant plegats: beguda, menjar i poder durant la protohistòria de la península Ibèrica

Dr. Samuel Sardà


Camino del Mediterráneo. Asirios en el Éufrates

Dr. Juan Luís Montero Fenollós

Totes les màster-classes es realitzaran al Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), a la seu de Barcelona, al Pg. Santa Madrona 39-41 (08038 Barcelona). Trobareu tot el detall d’aquestes sessions en el programa de cada assignatura, a l’apartat ‘Programes de les assignatures’. Trobada de presentació de treballs i d’entrega de premis

La sessió de presentacions dels treballs i d’entrega dels premis la programarem durant el curs, en funció dels treballs presentats i la disponibilitat dels alumnes que els hauran de presentar.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 10 de 24

Viatge d’estudis El viatge d’estudis de final de curs el programarem durant el curs. Publicarem tota la informació tant bon punt el tinguem programat.

Preus i formes de pagament Curs sencer (4 assignatures)

Preu: 1.190 € Forma de pagament:

o 410 € en formalitzar la matrícula (a partir de dia 3 de setembre de 2018 i fins al dia abans de començar el curs)

o 3 pagaments de 260 € en les següents dates aproximades: finals de novembre de 2018, finals de febrer de 2019 i finals d’abril 2019.

Assignatura independent Preu: 330 €

Forma de pagament: o 120 € en formalitzar la matrícula (a partir de dia 3 de setembre de

2018 i fins al dia abans de començar el curs) o 3 pagaments de 70 € en les següents dates aproximades: finals de

novembre de 2018, finals de febrer de 2019 i finals d’abril 2019. Mòduls solts Preu de cada mòdul segons el quadre següent

Mòduls Títols dels mòduls Sessions Preu

Assignatura ‘La perifèria de Mesopotàmia’

Mòdul 1 Els regnes anatòlics (I): Mitanni, l’imperi oblidat 3 50,00

Mòdul 2 Els regnes anatòlics (II): Hatti, el poderós imperi de les muntanyes 5 80,00

Mòdul 3 Regnes del llevant mediterrani (I): Cananeus i Fenicis 4 65,00

Mòdul 4 Regnes del llevant mediterrani (II): Israel, gènesi i història del poble escollit 5 80,00

Mòdul 5 Urartu i Elam, els veïns de Mesopotàmia 5 80,00

Assignatura ‘Més enllà d’Egipte: les relacions internacionals’

Mòdul 1 Predinàstic, les primeres proves de contactes internacionals 5 80,00

Mòdul 2 El Regne antic, la consolidació de les relacions exteriors 6 95,00

Mòdul 3 El Regne mig i el segon període intermediari 4 65,00

Mòdul 4 El Regne nou 5 80,00

Mòdul 5 Tercer període intermediari i baixa època 2 35,00

Assignatura ‘Les primeres civilitzacions de la Mediterrània Occidental’

Mòdul 1 Fenicis i cartaginesos a Occident 6 95,00

Mòdul 2 Els grecs que seguiren el sol 4 65,00

Mòdul 3 Tartessis i ibers, prínceps d’occident 5 80,00




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 11 de 24

Mòduls Títols dels mòduls Sessions Preu

Mòdul 4 El misteri dels etruscos 7 115,00

Assignatura ‘Història del Cristianisme antic’

Mòdul 1 Jesús i les arrels jueves del primer Cristianisme 5 80,00

Mòdul 2 La configuració d’una identitat específicament cristiana 5 80,00

Mòdul 3 El cristianisme perseguit i el procés de reconeixement estatal 4 65,00

Mòdul 4 L’aliança amb l’Imperi i l’evolució vers un model de Cristianisme “àulic” 5 80,00

Mòdul 5 La separació de camins entre el Cristianisme occidental i l’oriental 3 50,00

*Trobareu les dates i el temari de cada mòdul al programa de les assignatures.

*Els pagaments dels mòduls es realitzen de forma íntegra, sense terminis.

Viatge d’estudis Preus de les inscripcions: La inscripció serà gratuïta únicament per a aquells que hagin cursat com a

mínim una assignatura sencera El preu de la inscripció serà de 30 euros per a aquelles persones hagin fet

com a mínim un mòdul dels EPOMA 2018-2019. El preu de la inscripció serà de 60 euros per a la resta de persones En tots els casos aniran a càrrec dels participants:

Les entrades als museus visitats Les depeses dels desplaçaments Els allotjament Els àpats

I qualsevol altra despesa personal Per a totes les opcions cal seguir el procés d’inscripció i matriculació explicat a l’apartat ‘Preinscripció i matriculació’. Els preus inclouen

Les classes ordinàries Els dossiers d’apunts Els PowerPoints que s’utilitzen a les classes

Les màster-classes Els guiatges als museus i/o jaciments indicats La tutoria en el treball de final de curs La sessió de presentació de treballs de final de curs Els preus no inclouen A les sortides: les entrades, els desplaçaments, els àpats i, en el seu cas, les

despeses d’allotjament. Totes aquestes despeses aniran a càrrec de cada participant.

Qualsevol altre servei no indicat el l’apartat Els preus inclouen.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 12 de 24

Preinscripció i matriculació

Preinscripció Les preinscripcions es podran fer a partir del dia 19 de juny de 2018 i fins al dia abans de començar el curs. En tot cas, per norma general, és recomanable inscriure's amb certa antelació (si és possible mínim uns 15 dies abans de la data d'inici de l'activitat). Això ens permet millorar l’organització.

Podeu fer preinscripció per qualsevol de les següents vies:

1. Per correu electrònic: enviar un missatge a l’adreça [email protected] especificant la següent informació:

Títol del missatge: “Inscripció EPOMA 2018-2019”

Especificar si us inscriviu a tots els estudis o a una part::

o “Inscripció al curs EPOMA_3 2018-2019 complet” o O bé “Inscripció a assignatures independents: indicar quines”

o O bé “Inscripció al mòduls: indicar quins”

Dades de cada participant que s’inscriu: nom i cognoms, adreça postal completa,

adreça electrònica i telèfon de contacte

2. Per la pàgina web d’Arqueonet, a través de l’enllaç següent: http://www.arqueonet.net/cat_contacte.html Complimentar els camps de dades personals indicats a la pàgina web i, en el camp “Missatge”, especificar la següent informació:

En primer lloc incloure el text “Inscripció EPOMA 2018-2019” Especificar:

o “Inscripció al curs EPOMA_3 2018-2019 complet”

o O bé “Inscripció a assignatures independents: indicar quines”

o O bé “Inscripció al mòduls: indicar quins”

3. Per telèfon: la preinscripció també es podrà fer per telèfon, als números 937423014 o 667013352.

4. Presencialment: a la seu d’Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona. Per aquesta via ho podreu fer a partir del 3 setembre de 2018, de dilluns a divendres de 10h a 14h i de 16h a 20h.

Un cop feta la preinscripció, confirmarem la recepció de la mateixa enviant-vos un e-mail. Les places s’adjudicaran per estricte ordre d’arribada de les preinscripcions. Matriculació Les matriculacions es faran a partir de dia 3 de setembre de 2018 i fins al dia abans de començar el curs.

En general, quan s’assoleixi el nombre mínim d’assistents, ho comunicarem a tots els preinscrits i llavors s’iniciaran els passos per formalitzar la matrícula. Les matrícules es podran formalitzar de forma presencial a la seu d’Arqueonet dins dels horaris d’obertura (de 10h a 14h i de 16h a 20h), en efectiu o targeta, o bé per transferència bancària al número de compte que us indicarem. En cas de fer-ho per transferència, cal indicar en la mateixa el nom i cognoms, i com a concepte el nom de l’activitat de la qual estem fent la matriculació.




http://www.arqueonet.net/cat_contacte.html


www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 13 de 24

Programes de les assignatures Assignatura: Regnes i Imperis del Pròxim Orient antic. La perifèria de Mesopotàmia Descripció Després d’haver estudiat les principals civilitzacions mesopotàmiques (sumeris, accadis, assiris i babilonis) en aquest curs coneixerem altres pobles i cultures que es trobaven a la perifèria del món mesopotàmic i que, sovint, coneixem més per les seves relacions amb aquell que no per elles mateixes. D’aquesta manera al llarg d’aquest any ens aproparem a la història, cultura, religió i art de pobles com els elamites, mitànnics, hitites, fenicis, israelites, arameus, filisteus, ammonites, moabites, edomites... coneixent-los pels seus propis mèrits i no tant sols com a referències de les grans civilitzacions assirio-babilòniques. El nostre objectiu és assentar les bases i donar les eines necessàries per conèixer i entendre el complicat món del Pròxim Orient, des del punt de vista d’altres civilitzacions igualment importants però menys conegudes. Amb molts segles d’història, amb moltes civilitzacions, pobles i cultures diferents que tenen diferents períodes històrics, l’apropament a les cultures orientals no és fàcil. Però amb aquest curs, organitzat en blocs per facilitar la comprensió, pretenem donar, d’una forma ordenada, clara i concisa, les pautes fonamentals per fixar els principals esdeveniments històrics i culturals de cada civilització. Calendari i horaris Els dimarts, del 2 d’octubre de 2018 al 9 d’abril de 2019, de 19.30h a 21h. Programa

Mòdul 1 ELS REGNES ANATÒLICS (I): MITANNI, L’IMPERI OBLIDAT Els dimarts, del 2 al 16 d’octubre de 2018, de 19.30h a 21h.

3 sessions: 1. Els hurrites i els orígens de Mitanni. 2. L’imperi de Mitanni, el gran rival de Tutmosis III. 3. La societat mitànnia a través dels arxius de Nuzi i Alalah.

Mòdul 2 ELS REGNES ANATÒLICS: HATTI, EL PODERÓS IMPERI DE LES MUNTANYES Els dimarts, del 30 d’octubre al 27 de novembre de 2018, de 19.30h a 21h.

5 sessions: 1. Els orígens dels hitites. El Regne Antic (1650-1430 aC). 2. El gran imperi hitita (I). De Tudhaliyas I a Shuppiluliumas I (1430-1322 aC). 3. El gran imperi hitita (II). De Mursil II a Tudhaliyas IV (1321-1209 aC). 4. La crisi del 1200 aC i la desintegració del poder hitita: els estats neohitites i

arameus (1209-s. VIII aC). 5. Hatti, el país dels 1000 déus. Religiositat en el món hitita.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 14 de 24

Mòdul 3 REGNES DEL LLEVANT MEDITERRANI (I): CANANEUS I FENICIS Els dimarts, de l’11 de desembre de 2018 al 15 de gener de 2019, de 19.30h a 21h.

4 sessions: 1. El llevant mediterrani abans del 1200 aC: els regnes cananeus. 2. De cananeus a fenicis. El pas de l’Edat del Bronze al Ferro. La crisi del 1200 a.C.

Filisteus, uns nou vinguts. 3. Les ciutats fenícies: Tir, Biblos, Sidó, Arvad, Beirut. 4. Fenicis, els senyors del mar.

Mòdul 4 REGNES DEL LLEVANT MEDITERRANI (II): ISRAEL, GÈNESI I HISTÒRIA DEL POBLE ESCOLLIT Els dimarts, del 29 de gener al 26 de febrer de 2019 de, 19.30h a 21h

5 sessions: 1. Els orígens dels hebreus. 2. De la dominació egípcia a l’Èxode. 3. De la conquesta al regne unificat de David i Salomó. 4. Història de dos regnes: Israel i Judà. 5. La conquesta babilònia i l’exili.

Mòdul 5 URARTU I ELAM, ELS VEÏNS DE MESOPOTÀMIA Els dimarts, del 12 de març al 9 d’abril de 2019, de 19.30h a 21h.

5 sessions: 1. Localització i orígens del regne d’Urartu. 2. Evolució històrica del regne urarteu 3. Elam al III-II mil·lennis a.C. 4. Elam al I mil·lenni a.C. 5. Cultura elamita. Primera Màster-classe de l’assignatura ‘La perifèria de Mesopotàmia’

El setge de Laquix i la conquista assíria del Llevant

Professor: Dr. Jordi Vidal Palomino Doctor en Assiriologia y professor d’Història Antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Sinopsi El setge de la ciutat de Laquix és un dels episodis més emblemàtics dels duts a terme pels assiris en el procés d’expansió del seu imperi al llarg del Pròxim Orient. El record d’aquell setge va quedar registrat per a la posteritat gràcies a un magnífic relleu instal·lat al palau de Sennaquerib a Nínive i que avui es pot admirar al Museu Britànic. En aquesta conferència analitzarem amb detall les tàctiques militars emprades pel assiris durant la conquesta de Laquix, així com l’aplicació de la famosa política del




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 15 de 24

terror assíria sobre la població vençuda. A més, mirarem de contextualitzar aquell episodi concret dins de la política imperialista assíria i el seu impacte sobre el Llevant Mediterrani.

Dia, hora i lloc Dimecres 21 de novembre de 2018, a les 19.30h Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona. Segona Màster-classe de l’assignatura ‘La perifèria de Mesopotàmia’

Camino del Mediterráneo: Asirios en el Éufrates

Professor: Dr. Juan Luís Montero Fenollós Profesor Contratado-Doctor en la Universiade A Coruña. Director de l’excavació de Tell el-Fara (Palestina).

Sinopsi Las grandes inscripciones cuneiformes de los reyes del Imperio Asirio Medio (siglo XIII a.C.) contienen varias referencias, en clave propagandística, a la conquista militar de la región del Éufrates. Estamos ante la primera fase, poco conocida, del proceso de expansión occidental de los asirios desde el valle del Tigris, que culminará siglos más tarde, en el Imperio Neoasirio, con la llegada hasta el mar Mediterráneo y delta del Nilo. Las excavacions en el Medio Éufrates sirio de la Universidad de A Coruña (2008-2010) han aportado nuevas e inesperades evidencias arqueológicas y textuales sobre este proceso de expansión bajo el reinado de Tukulti-Ninurta I. Dia, hora i lloc Dimecres 29 de maig de 2019, a les 19.30h. Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona. Nota important: en el cas que els professors convidats no puguin impartir les seves conferències, seran substituïts per un altre docent universitari amb un perfil igualment rellevant o superior.

Assignatura: Més enllà d’Egipte; les relacions internacionals Descripció Egipte ha estat vista tradicionalment com una civilització tancada en sí mateixa i aïllada cultural i històricament de la resta de cultures del seu entorn, excepte en comptades ocasions. Sens dubte, una marcada geografia definida per una estreta franja habitable rodejada de deserts i un pensament de caràcter dual en lluita constant entre l’ordre representat per Egipte i el caos representat per tot lo exterior, va ajudar a considerar entre els egipcis mateixos i després entre els egiptòlegs, que res valia la pena ni era prou important fora d’Egipte. Però la realitat és que Egipte va tenir un paper molt actiu amb els tots els seus veïns: Líbia, Núbia, els deserts orientals i occidentals, el Llevant, Orient, l’Egeu... ja fos per necessitats comercials o militars, però es van establir unes relacions que també formen part de la història d’Egipte. Així, per una banda, la necessitat dels recursos absents a Egipte els va impulsar a establir contactes diplomàtics amb corts estrangeres, a conèixer altres cultures, a obrir nous camins, a crear tota una administració nova i fins




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 16 de 24

i tot a la creació de cossos militars especials i a la fundació de colònies. Per un altre banda, la necessitat de defensar el seu territori nuclear de les amenaces exteriors els va portar també a tots els fronts estrangers a lluitar, a establir pactes i a fixar establiments militars en territoris estrangers. En aquest curs pretenem donar a conèixer totes aquestes relacions i contactes que han deixar petjada en la cultura faraònica per tal de poder tenir una idea més àmplia de la història d’Egipte i anar més enllà dels recurrents i ja esgotats temes habituals. Calendari i horaris Els dimarts, del 2 d’octubre de 2018 al 9 d’abril de 2019, de 17.45h a 19.15h (d’inici del curs al 8 de gener de 2019) i de 17.15h a 18.45h (del 22 de gener de 2019 a final de curs). Programa

Mòdul 1 PREDINÀSTIC, LES PRIMERES PROVES DE CONTACTES INTERNACIONALS Els dimarts, del 2 al 30 d’octubre de 2018, de 17.45h a 19.15h.

Professor: Felip Masó 5 sessions: 1. Més enllà d’Egipte: la visió egípcia del món exterior 2. Relacions amb el Llevant (Síria, Palestina i Biblos) i Mesopotàmia 3. Relacions amb Líbia i el desert occidental i amb el Sinaí i el desert oriental 4. Relacions amb Núbia: la cultura del Grup A 5. Relacions de llarga distància: Anatòlia, Aràbia, Eritrea, Afganistan

Mòdul 2 EL REGNE ANTIC, LA CONSOLIDACIÓ DE LES RELACIONS EXTERIORS Els dimarts, del 13 de novembre de 2018 al 8 de gener de 2019 (el 4 de

desembre no hi haurà classe), de 17.45h a 19.15h.

Professor: Felip Masó 6 sessions: 1. Organització de les relacions internacionals: funcionaris, administració, exèrcit i

expedicions 2. Consolidació dels contactes amb Palestina. La fundació de “colònies” egípcies 3. Biblos i el monopoli dels cedres. Les expedicions faraòniques al Líban 4. Les relacions amb Núbia: la cultura del Grup C 5. Els misteriós país del Punt 6. Els contactes amb els oasis oriental i occidental

Mòdul 3 EL REGNE MIG I EL SEGON PERÍODE INTERMEDIARI Els dimarts, del 22 de gener al 12 de febrer de 2019, de 17.15h a 18.45h.

Professor: Xavier Martínez Babón 4 sessions: 1. Les relacions dels primers reis de la dinastia XII amb Siria-Palestina, Líbia i Núbia. 2. Les fortaleses fronteres com a elements econòmics i polítics: el regne de Kerma. 3. Assentaments asiàtics al Delta oriental i relacions econòmiques territorials 4. Hicses, tebans i kuixites: períodes de guerra, pau i comerç




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 17 de 24

Mòdul 4 EL REGNE NOU Els dimarts, del 26 de febrer al 26 de març de 2019, de 17.15h a 18.45h.

Professor: Xavier Martínez Babón 5 sessions: 1. Primera fase de la dinastía XVIII: expansió territorial i organització imperial 2. Fase de gran prosperitat: de l’or de Kuix a les cartes de Tell el Amarna 3. Els canvis geopolítics al Proper Orient: egipcis, mitannis i hitites 4. Seti I i Ramsés II: de la pau asiàtica al problema libi 5. Pobles del Mar, tribus líbies i la decadència d’un imperi

Mòdul 5 TERCER PERÍODE INTERMEDIARI I BAIXA ÈPOCA Els dimarts, del 2 al 9 d’abril de 2019, de 17.15h a 18.45h.

Professor: Xavier Martínez Babón 2 sessions: 1. Fase complexa: del viatge de Uenamun a les campanyes de Sheshonq I 2. Egipte i les seves difícils relacions amb kuixites, asiris, babilonis i perses Primera Màster-classe de l’assignatura ‘Més enllà d’Egipte; les relacions internacionals’

Quan l’Egipte era grec. El món dels Ptolomeus

Professor: Dr. Borja Antela Bernárdez Professor agregar de la UAB. Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana

Sinopsi Des de la conquesta d'Alexandre el Gran fins la mort de Cleòpatra, l'Egipte va viure sota la dominació grega un període d'esplendor que va tornar el regne del Nil fins a l'esplendor d'altres èpoques anteriors. Al llarg de la conferència farem una revisió de la història política, social i cultural del Egipte ptolemàtic per tal de veure els seus trets identificatius, elements de canvi, i les sinergies d'un poderós sincretisme. Dia, hora i lloc Dimecres 14 de novembre de 2018, a les 19.30h Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona Segona Màster-classe de l’assignatura ‘Més enllà d’Egipte; les relacions internacionals’

De la Guerra de Troya a los Pueblos del Mar. Un posible contexto histórico a partir de las fuentes

Professor: Dr. José Lull Universitat Autònoma de València. Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic (IEPOA)




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 18 de 24

Sinopsi Troya existió, ¿pero es histórico el relato de Homero o sólo una ficción griega? La homérica guerra de Troya ha sido tratada por numerosos investigadores desde ambas perspectivas, pero nunca ha habido un acuerdo al respecto. Los hechos tradicionalmente se han situado en el siglo XIII a.C. o principios del siglo XII a.C. por aquellos que han visto en ellos una base histórica. Una posible reconstrucción histórica del ciclo troyano puede realizarse a partir del conocimiento que tenemos de las relaciones entre Ahhiyawa, los reinos de la Anatolia occidental y Hatti. Pero también, quizás, muchos episodios del ciclo troyano en los que se describe el movimiento de grupos de combatientes por el Mediterráneo oriental, tanto antes como después de la toma de Troya, podría relacionarse con los episodios históricos vinculados a los llamados Pueblos del Mar, que atacaron Egipto principalmente en varias oleadas entre el siglo XIII y principios del XII a.C. Dia, hora i lloc Dimecres 24 d’abril de 2019, a les 19.30h Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona Nota important: en el cas que els professors convidats no puguin impartir les seves conferències, seran substituïts per un altre docent universitari amb un perfil igualment rellevant o superior.

Assignatura: Les primeres civilitzacions de la Mediterrània Occidental Descripció En el transcurs del primer mil·lenni aC, l’arribada al Mediterrani Occidental de colons fenicis i grecs portà a l’expansió d’aquestes dues civilitzacions a les ribes africanes i europees, així com a les illes interiors d’aquest espai. Enllà, els processos autòctons d’implantació agrícola i domini metal·lúrgic que es venien experimentant resultaren estimulats i conduïren a l’aparició d’originals civilitzacions abans del domini romà. Els etruscos i els ibers, entre d’altres, foren les més destacades, dotats d’organització urbana i escriptura; els cartaginesos, descendents de fenicis, crearen també una peculiar cultura. Del Tirrè a Gibraltar, i més enllà encara, noves ciutats competien, i alhora, intercanviaven productes i idees. Unes civilitzacions que no constituïren el centre d’interès primordial dels historiadors grecs i romans, rescatades primer per una antiquària que creà tòpics i, més recentment, per una recerca arqueològica que aplica una multitud de recursos d’estudi que estan revolucionant el nostre coneixement. El curs cerca mostrar el punt en el que es troba la recerca d’aquestes civilitzacions: els seus orígens, el desenvolupament dels elements culturals més representatius i traçar un esbós històric. El plantejament s’ha estructurat en 4 mòduls de caire geogràfic per tractar amb més profunditat la personalitat de cada regió. El primer mòdul està centrat en les ribes meridional i occidental amb l’arribada dels fenicis, que impulsa l’aparició de la cultura cartaginesa i la implantació fenícia en les illes centrals i l’Extrem occidental, uns espais que acabaran interrelacionats. Un segon bloc s’orienta a la riba oriental i septentrional. L’estudi de les ciutats gregues centre-mediterrànies permet aprofundir els cursos de Grècia i copsar també les transformacions en les poblacions itàliques immediates.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 19 de 24

El tercer mòdul es entra en les transformacions en la península Ibèrica, amb l’aparició de civilitzacions envoltades de llegendes, com la Tartèssia i amb els primers prínceps d’Occident que foren els ibers. I, finalment, el quart mòdul es dedica de forma monogràfica a la més desenvolupada de les civilitzacions preromanes d’Occident: l’enigmàtic món etrusc que no ha deixat de fascinar els viatgers des del segle XVIII fins a les més recents teories sobre la seva cultura. Calendari i horaris Els dijous, del 4 d’octubre de 2018 al 2 de maig de 2019, de 17.45h a 19.15h.

Programa Mòdul 1 FENICIS I CARTAGINESOS A OCCIDENT Els dijous, del 4 d’octubre al 29 de novembre de 2018 (els dies 25

d’octubre, 1 i 15 de novembre no hi haurà classe), de 17.45h a 19.15h. Professor: David García i Rubert. 6 sessions: 1. La diàspora fenícia cap a Occident. 2. Cartago: orígens, evolució, institucions. 3. Fenicis i cartaginesos a Àfrica. 4. Fenicis i cartaginesos a Sicília i Sardenya. 5. Els fenicis a la península Ibèrica i Eivissa. 6. Els Barca a la península Ibèrica. Roma contra Cartago. Les guerres púniques.

Mòdul 2 ELS GRECS QUE SEGUIREN EL SOL Els dijous, del 13 de desembre de 2018 al 17 de gener de 2019, de 17.45h a 19.15h.

Professor: Dr. Ignasi Garcés Estallo. 4 sessions:

1. Les ciutats. 2. Siracusa, potència d’Occident. 3. L’hel·lenització dels pobles itàlics i sicilians. 4. El factor grec en el Golf de Lleó i la península Ibèrica.

Mòdul 3 TARTESSIS I IBERS, PRÍNCEPS D’OCCIDENT Els dijous, del 31 de gener al 28 de febrer de 2019, de 17.45h a 19.15h.

Professor: David García i Rubert 5 sessions:

1. Tartessos: del mite a la realitat. 2. Els ibers: introducció, generalitats, definició, precedents. 3. L’àmbit de la vida a la cultura ibèrica. 4. L’àmbit de la mort a la cultura ibèrica. 5. Ibers, púnics i romans: la fi de la cultura ibèrica.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 20 de 24

Mòdul 4 EL MISTERI DELS ETRUSCOS Els dijous, del 14 de març al 2 de maig de 2019 (el 18 d’abril no hi ha classe), de 17.45h a 19.15h. Professor: Ignasi Garcés Estallo.

7 sessions: 1. El misteri dels etruscos: orígens i precedents. 2. Els prínceps orientalitzants en Etrúria i Laci. 3. Les tombes i la pintura etrusques. 4. La ciutat etrusca, les formes de vida i la religió etrusca. 5. Llengua i escriptura etrusques. 6. La crisi de la ciutat etrusca i l’hel·lenització de la seva cultura. 7. L’ocàs dels etruscos: la integració en la civilització romana. Primera Màster-classe de l’assignatura ‘Les primeres civilitzacions de la Mediterrània occidental’

La cultura nuràgica sarda, insularitat i Mediterraneïtat

Professora: Dra. Núria Rafel i Fontanals Ex-professora de la Universitat de Lleida i Barcelona.

Sinopsi La prehistòria sarda és una original combinació d’insularitat cultural i d’obertura al Mediterrani que li confereixen uns trets del tot singulars. La gran cultura local, la nuràgica, té una personalitat única, fruit de la seva capacitat de marcar unes característiques i ritmes històrics propis. Per altra part, però, la Sardenya pre i protohistòrica es caracteritza per una gran obertura al Mediterrani, que s’arrela en el neolític i el calcolític, i que a partir d’època micènica i, més tard, fenícia dóna com a resultat canvis substancials en la cultura nuràgica que signifiquen la seva incorporació a les cultures històriques mediterrànies. D’aquest procés d’incorporació a les cultures urbanes tractarà la conferència.

Dia, hora i lloc Dimecres 7 de novembre de 2018, a les 19.30h Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona. Segona Màster-classe de l’assignatura ‘Les primeres civilitzacions de la Mediterrània occidental’

Tot menjant plegats: beguda, menjar i poder durant la protohistòria de la península Ibèrica

Professor: Dr. Samuel Sardà Seuma Professor del Departaments d’Humanitats de la UPF.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 21 de 24

Sinopsi En les darreres dècades, l’arqueologia ha incorporat noves metodologies i línies de recerca que han permès avançar molt notablement en el coneixement de les pràctiques alimentàries i els hàbits comensals de les comunitats protohistòriques de la Mediterrània. En aquesta sessió ens ocuparem d’aquells àpats excepcionals que s’inclouen dins del què tradicionalment ha estat definit com a banquets o festins, tot mostrant i analitzant diversos contextos arqueològics de la península Ibèrica que il·lustren els canvis que va experimentar el banquet arran de la introducció del vi i dels contactes amb el món fenici. Dia, hora i lloc Dimecres 22 de maig de 2019 a les 19.30h Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona. Nota important: en el cas que els professors convidats no puguin impartir les seves conferències, seran substituïts per un altre docent universitari amb un perfil igualment rellevant o superior.

Assignatura: Història del cristianisme antic (ss. I-VI) Descripció Tradicionalment, la història del cristianisme antic (segles I-VI) s’acostuma a dividir en dos períodes: abans i després del regnat de Constantí I (306-337). L’estudi del primer d’aquests segments cronològics (segles I-III) està dominat per tres grans temes: els interrogants entorn Jesús i el missatge original de la seva predicació, la tasca de Pau com a veritable fundador del cristianisme i, sobretot, el perquè de les sagnants persecucions contra els cristians endegades pels emperadors romans. Es tracta, doncs, d’una època considerada cabdal per a la consolidació del cristianisme com a religió oficial de l’Imperi al segle IV. I és per això que, en general, la bibliografia més tradicional i conservadora, ha acostumat a presentar aquest període amb uns tints mítics, cas de l’heroica resistència dels cristians amagats a les catacumbes, que en aquest curs procurarem matisar. L’època de les persecucions acaba amb l’ascens al tron de Constantí I, qui inicia una política de col·laboració amb els bisbes culminada en aliança en temps de Teodosi I (378-390). Aquest cristianisme dels segles IV-V, dirigit per una elit episcopal que freqüenta els ambients cortesans, adoptarà unes maneres àuliques en consonància amb la posició de privilegi i de poder social que aquesta conjuntura afavoreix. Només unes poques veus, les dels monjos i ascetes, criticaran aquesta renúncia a la separació entre Església i Estat que reflectia la famosa dita neotestamentària de “Doneu al Cèsar allò que pertoca al Cèsar i a Déu allò que és de Déu”. La davallada de l’Imperi a Occident i l’afirmació del cesaropapisme a Orient afavoriran una evolució diferencial del cristianisme antic en ambdues parts de l’Imperi (segles V-VI). A Occident, l’Església de Roma aconseguirà imposar la seva autoritat sobre els diferents reialmes germànics mentre que, a Orient, els bisbes quedaran sotmesos a l’autoritat imperial. Especialment rellevant en aquest procés va resultar la tasca de Gregori el Gran (590-604), tradicionalment considerat el darrer papa antic i el primer medieval, d’aquí que haguem escollit el segle VI com el final, si més no teòric, del nostre recorregut per la història del cristianisme antic.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 22 de 24

No obstant, en el darrer bloc, considerem necessari anar una mica més enllà d’aquesta frontera cronològica per tal de presentar el resultat final de les tendències ideològiques del cristianisme antic, culminades en la creació d’una entitat política nova i original, el Sacre Imperi Romà Germànic, i en la ruptura total amb Constantinoble en el 1054.

Calendari i horaris Els dijous, del 4 d’octubre de 2018 a l’11 d’abril de de 2019 (excepte els dies 1 i 8 de novembre i 6 de desembre de 2018 i el dia 14 de març de 2019), de 19.30h a 21h. Programa

Mòdul 1 JESÚS I LES ARRELS JUEVES DEL PRIMER CRISTIANISME Els dijous, del 4 d’octubre al 15 de novembre de 2018 (excepte els dies 1 i

8 de novembre) de 19.30h a 21h.

5 sessions: 1. El judaisme i els seus protagonistes en els temps previs al naixement de Jesús. 2. El context polític de la dominació romana a Judea i la versemblança històrica de Jesús. 3. Jesús com a messies: la realitat històrica rere la biografia neotestamentària. 4. Pau, Pere, Joan i la família de Jesús: disputes i aliances en la Jerusalem del segle I

pel lideratge de la comunitat cristiana. 5. Les revoltes jueves i la definitiva separació de camins entre jueus i cristians.

Mòdul 2 LA CONFIGURACIÓ D’UNA IDENTITAT ESPECÍFICAMENT CRISTIANA Els dijous, del 22 de novembre de 2018 al 10 de gener de 2019 (excepte

el 6 de desembre i festes Nadal), de 19.30h a 21h.

5 sessions: 1. Les primeres topades entre els cristians i l’Imperi: Claudi, Neró i Domicià. 2. La difícil convivència entre pagans i cristians per causa de les diferències d’ideari. 3. Les relacions entre els cristians i l’Imperi en temps dels Antonins. 4. Els aspectes socials i organitzatius de les primeres comunitats cristianes. 5. La recerca dels primers espais de culte i els mites entorn les catacumbes, unes

necròpolis envoltades d’un innecessari halo de misteri.

Mòdul 3 EL CRISTIANISME PERSEGUIT I EL PROCÉS DE RECONEIXEMENT ESTATAL Els dijous, del 17 de gener al 7 de febrer de 2019, de 19.30h a 21h.

4 sessions: 1. El proselitisme cristià a Occident i les persecucions contra els cristians en els temps

entre Deci i Valerià (244-260). 2. La “Gran Persecució” (303-313): el fracàs d’una repressió hàbilment planificada. 3. La fi de l’era de la proscripció: Constantí I i el mal anomenat “Edicte de Milà” (313). 4. La basílica cristiana i la conquesta de l’espai urbà pels cristians.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 23 de 24

Mòdul 4 L’ALIANÇA AMB L’IMPERI I L’EVOLUCIÓ VERS UN MODEL DE CRISTIANISME “ÀULIC” Els dijous, del 14 de febrer al 21 de març de 2019 (excepte el 14 de març), de 19.30h a 21h

5 sessions: 1. Constantí I, el “bisbe pels assumptes estrangers”, i la transcendència històrica del

concili de Nicea (325). 2. Els problemes de deixar l’ortodòxia en mans dels emperadors: els èxits i fracassos

dels successors de Constantí I (337-378). 3. La política religiosa de Teodosi el Gran (378-395) i la repressió de l’heterodòxia:

l’edicte de Tessalònica i el concili de Constantinoble I. 4. La societat cristiana dels segles IV-V i els grans debats doctrinals dels segles V-IX i

els concilis ecumènics de l’Església: d’Efes (431) a Constantinoble IV (869-870). 5. Vers la cristianització de la societat pagana: el culte dels sants, el calendari cristià i

la secularització dels jocs.

Mòdul 5 LA SEPARACIÓ DE CAMINS ENTRE EL CRISTIANISME OCCIDENTAL I L’ORIENTAL Els dijous, del 28 de març a l’11 d’abril de 2019, de 19.30h a 21h. 3 sessions:

1. A la recerca de la primacia romana: les teologies polítiques occidentals front al cesaropapisme bizantí.

2. Gregori el Gran (590-604) i el paper de l’Església romana amb relació als regnes germànics: una renouatio imperii en clau espiritual.

3. La “Donació de Constantí” i el llarg procés de ruptura amb l’Imperi romà d’Orient: el Gran Cisma (1054).

Primera màster-classe de l’assignatura ‘Història del cristianisme antic’

Els cristianismes “marginats”, les versions rebutjades per l’Església “oficial”

Professor: Dr. Raúl Villegas Marín Professor a la Facultat de Geografia i Història de la UB

Sinopsi El sentit de l’ensenyament, de la vida i de la mort del Jesús històric dividí des de bon començament a aquells que el reconegueren com a messies: Jesús havia declarat abolida la llei jueva o n’havia defensat la plena vigència? Com s’havia d’entendre el seu ensenyament ètic en relació amb la sexualitat, la desigualtat social, etc.? Quina relació existia entre el “Jesús Fill de Déu” i el Déu Pare transcendent? Els primers cristians donaren diverses respostes a aquestes preguntes: algunes d’elles passaren a conformar –en un procés lent, complex i conflictiu– allò que coneixem com a “ortodòxia catòlica”, les altres foren marginalitzades i condemnades com a herètiques. Aquesta conferència pretén oferir una visió panoràmica, científica i despullada de prejudicis dogmàtics d’aquesta realitat plural del cristianisme antic.




www.arqueonet.net

[email protected] 937423014 - 667013352

Pàgina 24 de 24

Dia, hora i lloc Dimecres 28 de novembre de 2018 a les 19.30h Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona. Segona màster-classe de l’assignatura ‘Història del cristianisme antic’

La cristianització de la topografia de la ciutat clàssica

Professora: Dra. Jordina Sales Carbonell Doctora en Història Antiga per la Universitat de Barcelona i arqueòloga professional

Sinopsi A partir del segle IV, la topografia de la ciutat clàssica, caracteritzada pel fòrum, les termes i els edificis d’espectacles (circ, teatre i amfiteatre) hagué de fer lloc a altres espais de representació tal com la catedral i les esglésies parroquials. Així, amb aquesta mena de construccions, no només va canviar l’aspecte físic de la ciutat, sinó que, en molts casos, també es va produir un desplaçament de poder des del fòrum municipal, el referent clàssic de l’autoritat local durant tota l’època clàssica, vers els nous espais en què la catedral, les esglésies més venerades i els monestirs més prestigiosos van concedir protagonisme a bisbes, preveres i abats. Dia, hora i lloc Dimecres 15 de maig de 2019 a les 19.30h Al Museu d’Arqueologia de Catalunya - Barcelona. Nota important: en el cas que els professors convidats no puguin impartir les seves conferències, seran substituïts per un altre docent universitari amb un perfil igualment rellevant o superior.



Download - Estudis sobre Història i Civilització del Pròxim Orient i ... · Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma; però en aquesta ocasió l’objecte d’estudi no és comú a les quatre,

Top Related