DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT

Aquests dos conceptes estan lligats entre si tot hi que hi ha algunes diferències.

La comparació es pot fer des de dos punts de vista:

Diferencies contextuals

CANAL ORAL CANAL ESCRIT

Canal auditiu. Canal visual, té una capacitat de

transmissió superior a l’auditiu.

El receptor percep successivament els

diversos signes (procés serial).

El receptor percep simultàniament (procés

holístic).

Comunicació espontània. L’emissor pot

rectificar, però no esborrar. El receptor

està obligat a comprendre el text en el

moment de l’emissió.

Comunicació elaborada. L’emissor pot

corregir i modificar el text.

Comunicació immediata en el temps i

l’espai.

Comunicació diferida en el tems i en

l’espai.

Comunicació efímera. Els sons només són

perceptibles el temps que duren.

Comunicació duradora. Les lletres es

graven en un suport estable i perduren.

Utilitza molt els codis no-verbals. Utilitza poc els codis no-verbals.

Hi ha interacció. L’emissor veu la reacció

del receptor i pot modificar el seu discurs.

No hi ha interacció durant la composició.

No es pot conèixer la reacció del receptor.

El context extralingüístic té un paper molt

important.

El context és poc important.

Diferències textuals

CANAL ORAL CANAL ESCRIT

Adequació

Tendència a marcar la procedència

dialectal de l’emissor.

Tendència a neutralitzar les marques de

procedència de l’emissor

Associat a temes generals, grau de

formalitat baix i propòsits subjectius

Associat a temes específics, grau de

formalitat alt i propòsits objectius.

Coherència

Selecció menys rigorosa de la informació Selecció molt precisa de la informació

Més redundant Menys redundant

Estructura del text oberta, hi ha interacció. Estructura del text tancada, esquema

planificat prèviament per l’autor.

Estructures poc estereotipades, l’emissor

té més llibertat per elaborar-les com

vulgui.

Estructures estereotipades, amb

convencions socials, formules i frases

fetes.

Cohesió

Menys gramatical, utilitza pauses i

entonacions

Més gramatical.

Utilitza molt els elements paralingüístics,

canvis de ritme, de velocitat...

Utilitza pocs elements paralingüístics,

tipografies com la negreta, cursiva...

Utilitza força codis no verbals Utilitza pocs codis no verbals, com

esquemes....

Freqüència alta de referències al context, a

la situació (referències exofòriques)

Freqüència alta de referències al mateix

text (referències endofòriques)

Gramàtica: fonologia i grafia

Incorpora les formes pròpies dels usos

espontanis i ràpids

Gairebé no incorpora aquestes formes

Gramática: morfología

Prefereix solucions poc formals Usa solucions formals

Gramàtica: sintaxi

Tendència a usar estructures sintàctiques

simples

Ús d’estructures més complexes i

desenvolupades.

Freqüència alta d’anacoluts i frases

inacabades

Absència d’aquest tipus d’estructures.

Ordre dels elements de l’oració força

variable

Ordre més estable

El·lipsi freqüents El·lipsi menys freqüents

Gramàtica: lèxic

Lèxic no marcat formalment Tendència a usar lèxic marcat formalment

Baixa freqüència de mots amb significats

específics

Freqüència molt alta.

Accepta la repetició lèxica La substitueix per sinònims

Ús de mots joquer (fotre) Tendència a usar mots específics

Ús de tics lingüístics o mots paràsit Absència d’aquests elements.

Ús de mots crossa Tendència a eliminar-los

Ús freqüent d’onomatopeies, frases fetes,

refranys....

Ús molt escàs.

La importància entre el text oral i l’escrit ha sigut motiu de debat durant tota la vida. El

que nosaltres hem de saber és que tan un com l’altre són autònoms i que ha l’escola han

de tenir un tractament equilibrat.