C M Y CM MY CY CMY K
48
Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ en telecomunicació:“El Col·legi ha de ser un òrgan consultiu”
08
desembre 2009
Un satèl·lit molt especial contra el canvi climàtic
17Missió SMOS concebuda per ‘telecos’ catalans
04Cap a l’enginyeria TIC integrada i de gestió
02
ANY 15 NÚMERO 48 12/2009
Edita:Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET)València, 84, local 1 bis 08015 BARCELONAT. 932292003 - F. 932292042 www.telecos.cat
Consell de Direcció:Miquel Ramírez, degà del COETC Carles Martín, president de l’ACETGuillermo Canal, gerent del COETC/ACET
Comunicació i Publicitat:Mari Campañ[email protected]
Coordinació:Jordi [email protected]
Projecte de disseny i maquetació:Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat)
Fotografia i imatges:Ricard Novellas i Flickr
Col·laboradors:José Mª Caballero Alfred Causi Diego Cervantes Jordi Duch Beatriz GallardoJordi A. Jauset José A. LázaroXavier Miguélez Manuel Moralejo Juan Manuel Parra Josep PratJosé Carlos Ramos Joan Mª Ribes Josuè Sallent David Salleras Josep Segarra Óscar SuárezLaia Subirats Francesc Torres
Fotomecànica i impressió:Cevagraf, s.c.c.l.
Dipòsit legal:B-17.897-99
L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els arti-cles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.
Sumari Pàg.
Editorial:Any nou… vida nova 3
Destacats:Cap a l’enginyeria TIC integrada i de gestió 4El COETC s’implica en la protecció contra els llamps 4Homenatge a Pedro Vicente 4Nova Junta Directiva de l’ACET 6II Campionats Esportius Intercol·legials (CEI) 6Visites a RTVE i TMB 6Recta final cap a ‘la Nit’ 6III Sopar de Nadal rialler i improvisat 6
Entrevista:Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ en telecomunicació:“El Col·legi ha de ser un òrgan consultiu” 8
Tecnologia:Xarxes FTTH de Nova Generació (I Part) 13
Mirador:Un satèl·lit molt especial contra el canvi climàtic 18
Al rescat de la Ciutat de la Justícia 20
Convergència de xarxes i qualitat de servei 22
Arbitratge de valor afegit en rapidesa i imparcialitat 26
Empresa i societat:‘Free’: Una porta a noves oportunitats 28
‘Inter nos’:El paper de la dona enginyera 32Actualització de la normativa d’ICT 33Què hem anat a fer a la NASA 34La meva experiència del XXè Fòrum Telecos 37
Ofertes comercials i serveis:Rafaelhoteles ens acull a preus molt especials 38
Calidoscopi:Moment musical entranyable a Praga 40
Publicacions 42
Tribuna:Cap on va la Societat de la Informació? 43
Sumari
TLC48-p.02 a 03 ok 15/12/09 15:38 Página 2
03
Any nou… vida nova
Editorial
ció del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació d’àmbitcatalà, i que suposarà l’inici d’una nova etapa per alsenginyers de telecomunicació. Un nou període que per-metrà establir una relació més directa i fluida amb lesAdministracions, gestionar tots els recursos generats aCatalunya, una relació més propera amb tot el col·lectiu imillorar la presència de la professió i de la institució entots els àmbits de la societat catalana.
La nova seu del carrer Alí-Bei està distribuïda en dosnivells. Una planta inferior que acull l’espai social, a mésde l’activitat de formació, i una altra de superior dedica-da a zona de treball i de reunions.
No cal a dir que esteu tots i totes convidats/des a visitar-nos i conèixer la nova seu, la vostra seu.
COETC/ACET
Pot semblar un tòpic començar l’editorial d’a-quest número de la revista, l’últim de l’any,amb una invocació de bons auguris tan cone-guda com és ‘Any nou, vida nova’, però no hiha dubte que en aquesta ocasió encaixa a la
perfecció. Tant és així, que el Col·legi i l’Associació s’hohan de prendre tan seriosament que els convé fer, decara a la propera Nit de Cap d’Any, un bon llistat de pro-pòsits de renovació per a l’any nou, ja que encetaran el2010 traslladant l’activitat a la nova seu del carrer Alí-Bei,59 de Barcelona.
L’activitat del Col·legi i l’Associació ha anat canviant d’ubi-cació al llarg dels primers anys de vida d’ambdues institu-cions, però sempre dins de Barcelona-ciutat. Es va comen-çar a desenvolupar primer al carrer París, després a AusiàsMarch i va continuar en uns despatxos a l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona,per arribar finalment, coincidint amb la constitució de lademarcació del Col·legi, a l’actual seu del carrer València,84, la més consolidada fins ara de tota la història delCOETC/ACET, on ja portem vuit anys.
Sigui com sigui, ara el Col·legi Oficial i l’AssociacióCatalana d’Enginyers de Telecomunicació donen un pasendavant traslladant la seva activitat al carrer Alí-Bei, 59,concretament a un indret en propietat adquirit el passatmes de juliol. La maduresa de la professió a Catalunya,traduïda en una col·legiació superior als 1.500 professio-nals, més de 6.000 titulats, cinc Escoles Superiors, unaAssociació d'Enginyers amb més de 15 anys d'existènciai una Demarcació del Col·legi amb capacitat operativa(reflectida en el dia a dia de la Secretaria Tècnica i el Visatcol·legial), creada l’any 2000, permeten refermar les basesde creació d’una entitat de notable solidesa i amb unaconsiderable perspectiva futura.
Convé remarcar, a més, que es tracta d’un pas endavantper a ambdues institucions, que s’afegeix al de constitu-
Col·legi i Associacióencetaran el 2010traslladant l’activitat a lanova seu delcarrer Alí-Bei, 59de Barcelona
TLC48-p.02 a 03 ok 16/12/09 15:57 Página 3
04
Destacats
El COETC s’implica en laprotecció contra elsllamps
La jornada anual de celebració de Sant Gabriel, patró
de l’enginyer de telecomunicació, ens ha portat
enguany a l’auditori del Campus de la Comunicació
de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per acostar-
nos al nou esquema docent del que ha de ser la futura Enginyeria
de Telecomunicació que ja es comença a perfilar. La taula de
ponents convidada amb aquesta finalitat estava encapçalada
Cap a l’enginyeria TICintegrada i de gestióJornada anual ‘Sant Gabriel 2009’
Les torres de telecomunicacions s’instal·len sovint en
zones de molt alt risc d’activitat elèctrica destructiva
per efecte dels llamps. Per analitzar aquest fenomen
atmosfèric i la protecció que requereixen les instal·lacions TIC
del nostre sector més vulnerables als seus efectes, el COETC
va organitzar de manera conjunta amb l’empresa INT, la jornada
‘Com protegir una torre de telecomunicacions sense morir en
l'intent’, que es va fer el passat dia 15 d’octubre a l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya.
Encetada amb una breu al·locució de benvinguda a la
cinquantena d’assistents, a càrrec del degà del COETC, Miquel
Ramírez, a continuació va prendre la paraula Ángel Rodríguez,
director-gerent de INT i expert en protecció contra llamps, que
Lliurament de la placa commemorativa
a Pedro Vicente del Fraile
El passat 14 de setembre, el Consell del Colegio Oficial
de Ingenieros de Telecomunicación (COIT) va retre
homenatge al nostre company Pedro Vicente del
Fraile, per la seva dedicació com a conseller al llarg de 7 anys.
Per deixar-ne constància, el degà del COIT li va lliurar una
placa commemorativa. Des del COETC/ACET ens plau també
de felicitar-lo i expressar-li el nostre reconeixement.
Homenatge a Pedro Vicente
pel vicerector de la UPF, Miquel Oliver, que va inaugurar l’acte
celebrat el pasat dia 1 d’octubre amb una breu intervenció dedi-
cada a subratllar la immersió de ple d’aquesta universitat, a
partir del curs actual 2009-2010, en el nou model d’ensenya-
ment adaptat a l’Espai Europeu ‘Educació Superior (EEES),
establert en base a l’anomenat ‘Procés de Bolonya’. A conti-
nuació, va prendre la paraula el subdirector de l’Escola Superior
L’horitzó futur de l'Enginyeria de Telecomunicació ja es comença a entreveure a la UPF.La seva Escola Superior Politècnica ha incorporat per primer cop al nou curs acadèmicuna oferta docent en enginyeria TIC integrada i de gestió. Un pla d’estudis que vamconèixer de primera mà durant la jornada de Sant Gabriel, celebrada a l’auditori delCampus de la Comunicació d’aquesta universitat.
TLC48-p.04 a 06 ok 15/12/09 13:07 Página 4
05
COETC/ACET
va centrar la seva exposició en els parallamps convencionals,
de tipus Franklin, i la seva problemàtica. Acte seguit, va inter-
venir Javier Maldonado, enginyer expert en prevenció de riscos
laborals, que va fer un resum de la normativa actual en aquest
àmbit, per posar en evidència les greus contradiccions que
planteja i el buit tècnic legal que implica.
Fet el repàs dels aspectes més teòrics, INT va acabar presen-
tant la seva nova tecnologia de protecció contra els llamps,
anomenada parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica
La jornada va congregar una
cinquantena d’assistents
COETC/ACET
Taula de ponents
Instant de la visita guiada pel Campus de
la Comunicació de la UPF
Politècnica (ESP-UPF) i també president de
l’ACET, Carles Martín, que es va adreçar al
centenar d’assistents amb un missatge enco-
ratjador centrat en la voluntat de l’Associació
que encapçala, de guanyar protagonisme en l’àmbit
universitari de les noves generacions de joves estu-
diants d’Enginyeria de Telecomunicació. Per aconseguir-ho,
va avançar la seva intenció d’activar diferents opcions orien-
tades a aquest objectiu futur i que tenen un mateix fil conductor
resumit en la necessitat de “millorar el nostre discurs”. Una
voluntat que s’hauria de traduir en capacitat d’optimitzar els
recursos de formació i ‘networking’ de què disposa l’ACET, per
promoure iniciatives de suport als joves enginyers en un moment
de greu crisi econòmica, a més d’activitats socials vinculades
estretament a l’actual entorn tecnològic (com ara les relacio-
nades amb la ‘tecnologia verda’), i de molts altres tipus.
El tercer ponent per ordre d’intervenció, el director de l’Escola
Superior Politècnica, Alejandro Frangi, va exposar de manera
molt extensa i detallada les particularitats de la nova oferta de
graus en enginyeria TIC, basada en estudis interdisciplinars
orientats a satisfer necessitats amb aplicacions pràctiques. El
nou disseny curricular aplega “tres nous graus en telemàtica,
informàtica, sistemes audiovisuals de telecomu-
nicació i gestió de projectes, concebuts de
manera integrada, en el sentit d’oferir
una base de formació comuna d’en-
ginyer TIC”. Es tracta d’un enfoc
acadèmic que respon, segons Frangi,
a “la necessitat de formar enginyers
amb competències transversals,
capaços d’afrontar la gestió de la inno-
vació i la direcció estratègica d'empreses,
i per tant de posicionar-se en llocs clau del
sector TIC”. Per refermar aquest punt de vista docent,
va assegurar que és l’unica manera d’afavorir el salt al mercat
de treball d’un altíssim percentatge de titulats.
Finalment, el degà del COETC, Miquel Ramírez, es va adreçar
als presents amb una breu al·locució de cloenda centrada, d’una
banda, en els interrogants que obre el projecte de Llei Òmnibus
en matèria d’activitats i serveis professionals i col·legials, i de
l’altra, en la necessitat de posar al professional col·legiat al bell
mig del centre d‘atenció del Col·legi, amb l’objectiu de refermar
el paper col·lectiu de l’enginyer de telecomunicació en la societat.
S’arribava així al tram final de la jornada, arrodonida amb
una visita guiada pel nou Campus de la Comunicació i culmi-
nada amb un còctel d’efecte estimulant de les relacions inter-
personals dels assistents.
(PDCE), que elimina, durant la formació de tempestes, el camp
elèctric d'alta tensió de la infraestructura on s’instal·la, i anul·la
així l'impacte del llamp, reduint riscos elèctrics i accidents.
Ja en el tram final de l’acte, els participants van poder
assistir a un petit taller pràctic de presa de contacte directe
amb el nou parallamps PDCE que proposa INT per a la
protecció de les torres de telecomunicacions, i amb unes
quantes puntes Franklin afectades per llampecs, a més de
diferents maquetes de simulació dels efectes dels llamps i
de producció d’energia electrostàtica.
Per agrair la presència de tots ells, els organitzadors van
regalar-los una còpia de l’informe elaborat per INT (‘Estudio
del comportamiento del rayo en la montaña, en un laboratorio
de alta tensión y en torres de telecomunicciones’), i un descar-
regador d’electricitat estàtica.
TLC48-p.04 a 06 ok 15/12/09 13:07 Página 5
06
Destacats
El passat 5 d’octubre es va constituir en Assemblea General
Extraordinària la nova Junta Directiva de l’Associació
Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET). La compo-
sició de la nova Junta és la següent:
Carles Martín Badell – President; Miquel Ramírez Martín –
Vicepresident; Ramon Palacio León – Secretari; Josep Bosch
Solsona – Tresorer; Manuel Moralejo Herrero – Vocal 1; Josep
Segarra Mullerat – Vocal 2; Antoni Picola Llobet – Vocal 3;
Enric Puig Martín – Vocal 4; Meritxell Bosch García – Vocal
5; Carles Salvadó Usach – Vocal 6; Pere Alemany Miralpeix
– Vocal 7; Albert Sitjà Bartrina – Vocal 8; Josep Pegueroles
Vallès – Vocal 9; Josep Mirabent López – Vocal 10
El passat 29 de setembre, coincidint amb Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicació,
el COETC/ACET va organitzar una visita guiada a les instal·lacions de RTVE a Sant Cugat. Els
assistents van rebre la benvinguda de la directora del centre, Montserrat Abbad, de l’adjunt a Direcció,
Pedro Acosta i de la responsable de Relacions Públiques, Ana Villegas. Posteriorment, Acosta va guiar
els visitants al llarg del seu recorregut pel centre durant dues hores i a través dels estudis de producció,
centres de control i redacció, entre moltes altres dependències. L’altra visita recent, en aquest cas de
caire tècnic, ens va portar el passat 18 de novembre a les instal·lacions del centre de control de
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El seu responsable d’Arquitectura i Innovació Tecnològica de Negoci, Víctor Ribera,
va ser l’encarregat de guiar els assistents i explicar-los el funcionament de l’organització operativa, dels sistemes de seguretat, de
la megafonia i de molts altres aspectes relacionats amb les innovacions tecnològiques de la nova Línia 9 del Metro.
Ja en la recta final d’arribada a
la cita anual de referència del
sector TIC, la Nit de les
Telecomunicacions, la seva propera quinzena edició, prevista
per al proper 2 de març a l’Auditori de Barcelona i organitzada
per l’ACET/COETC, comença a escalfar motors. En aquesta
ocasió ‘la Nit’ centrarà l’atenció en l’evolució de la televisió, coin-
cidint amb l’encesa digital. Per això, a més de comptar amb la
participació del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), tindrà
també per primer cop format televisiu.
El passat 10 de desembre els telecos vam gaudir del III Sopar
de Nadal celebrat un any més a la sala Top City del Princesa
Sofía, amb prop d’un centenar d’assistents, en un ambient distès
amenitzat amb humor. La gran protagonista la vetllada va ser la
improvisació amb l’actuació d’ImproShow, on uns quants actors
anaven destil·lant gags a partir d’unes poques paraules sugge-
rides de manera casual pels assistents en el mateix moment de
la seva arribada a l’hotel. Com a resultat de tot plegat, el ‘show’
va acabar sent memorable en participació, implicació i exaltació
riallera i festiva de tots els presents.
II Campionats EsportiusIntercol·legials (CEI)
Visites a RTVE i TMB
Recta final cap a ‘la Nit’ III Sopar de Nadal rialler iimprovisat
Nova Junta Directivade l’ACET
Culminada amb un notable èxit d’acollida i participació, la
primera edició dels I Campionats Esportius Intercol·legials
(CEI) té garantida la seva continuitat. De fet, ara com ara ja
s’estan preparant els II CEI, que començaran el proper mes de
març i presentaran algunes novetats. Concretament, s’han incor-
porat dos esports nous, el pàdel i una cursa de 10 Km de reco-
rregut al llarg del front marítim barceloní, que s’afegeixen als
inicials de futbol sala, tennis taula, tennis i golf. A més, s’ha afegit
a l’organització el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. I per
últim, els campionats de tennis i pàdel es concentraran en un
cap de setmana amb l’objectiu de fer-los més assequibles per
a les agendes dels participants. Com en la primera edició, la
celebració dels II CEI culminarà amb el lliurament de trofeus i el
sorteig de regals posterior per a tots els participants, el dia 10
de juny, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
No t’ho pensis més i vine a practicar esport!!
TLC48-p.04 a 06 ok 15/12/09 13:07 Página 6
TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 7
08
‘El colegio ha de ser unórgano consultivo’‘El colegio ha de ser unórgano consultivo’
mpecemos por recordar la etapa previa a su
dilatada y prestigiosa trayectoria docente en
Ingeniería de Telecomunicación en la ETSETB-
UPC, culminada con su reciente jubilación.
¿Qué le impulsó a cursar esta ingeniería? ¿Tenía verda-
dera vocación de ‘teleco’?
El verdadero impulsor de mi vocación fue mi padre, que era
farmacéutico de profesión en la localidad de Esquivias (Toledo),
tenía profundos conocimientos de física y era un gran aficio-
nado a la radio y a la electrónica. La experiencia de ver y vivir
en casa el intercambio de informaciones con otros radioaficio-
nados despertó en mí el interés por las telecomunicaciones
y me incitó a estudiar esta ingeniería, a pesar de lo duro que
era el ingreso en la Escuela. Antes de terminar mi enseñanza
secundaria (7 cursos más la reválida), que estudié por libre en
mi pueblo con mi padre como profesor, ya había montado un
amplificador de audio y un receptor de radio.
¿Cómo transcurrieron sus años de ‘Escuela Superior’
(carrera universitaria) y qué impresión general le causaron?
En aquel entonces (primeros cincuenta), cuando las carreras
de ingeniería se impartían en ‘Escuelas especiales’ que depen-
E
Entrevista
Impulsor y dinamizador de la vida académica, colegial y profesional de nuestro sector,Pedro Vicente del Fraile se ha erigido en un referente de excepción para todo el colec-tivo, del que ha sido pionero también en materia de acercamiento Universidad-Empresa.Concretamente, en calidad de subdirector de Relaciones con las Empresas en laETSETB-UPC durante dos candidaturas consecutivas (1994-2000), propició una esca-lada exponencial del número de becarios contratados por compañías de la industriade las telecomunicaciones.
TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 8
09
Pedro Vicente del Fraile,‘primus inter pares’ en
telecomunicación
dían de los distintos ministerios, la única de Ingeniería de
Telecomunicación de España estaba en Madrid. Las ingenie-
rías constaban de dos partes: una era el ingreso y la otra los 5
cursos de carrera. La preparación para el ingreso se realizaba
fuera del ámbito de la Escuela, normalmente en academias parti-
culares especializadas. La duración media empleada para el
ingreso en la Escuela era de 5 años y en los cinco cursos poste-
riores, salvo excepciones, solía emplearse otros 5 años más.
¿Qué le resultó más útil de todo lo aprendido para iniciarse
en el mercado de trabajo como profesional de la Ingeniería
de Telecomunicación?
Aunque el diseño de los circuitos electrónicos integrantes de
la radio y la televisión fue imprescindible, quizás lo que más me
ayudó fueron las prácticas, que como becario, hice en Standard
Eléctrica, en su fábrica de tubos de imagen para la televisión.
Allí adquirí conceptos de fabricación en serie, tolerancias mecá-
nicas, controles de calidad, tendencia a sacar un producto con
“cero defectos” y su coste, cosa que en la escuela nadie expli-
caba entonces y ahora se sigue explicando muy poco.
Vayamos al punto de partida de su trayectoria profesional
¿Cómo y dónde enlazó la formación con la profesión?
Tras el ingreso en la Escuela, mi primer trabajo fue como profesor
en una academia de Madrid de preparación para el ingreso en
la Escuela Oficial Superior de Ingenieros de Telecomunicación,
donde impartía física y análisis matemático, al tiempo que cursaba
los 5 cursos de la carrera en la Escuela. Terminada la carrera,
en el año 1961, empecé a trabajar en la empresa Iberia Radio
y Televisión, en Barcelona, en la que estuve dos años como
director de fábrica de radio, al cabo de los cuales pasé al labo-
ratorio como jefe de proyectos y en este puesto estuve hasta
el año 1966, cuando me incorporé a Copresa, una compañía
de la rama de componentes del grupo Philips.
Algunos aspectos destacados del periodo de mi estancia en
Iberia Radio son la introducción en TV del sincronismo de líneas
indirecto mediante PLL y del sincronismo de cuadro antidesli-
zante. En radio, se sustituyeron las válvulas por los transistores.
Todas estas mejoras impulsaron a Iberia Radio a encabezar el
mercado de ventas. Cabe destacar también que en 1964 ya
habíamos diseñado dos monitores experimentales de TV-Color,
uno con el sistema PAL y el otro con el sistema SECAM.
¿A partir de qué momento empieza su carrera docente
universitaria y en qué circunstancias?
En 1970, se concede la creación de una Escuela de Ingeniera
de Telecomunicación en Barcelona. En esta fecha podríamos
decir que comienza mi participación en la Escuela, con la
búsqueda de un local, de un director, de profesores con expe-
riencia, la confección de programas, etc. Yo siempre digo que
soy más antiguo en la Escuela que la propia Escuela.
El 23 de noviembre del 1971 tuve el honor y la suerte de dar
la primera clase de la Escuela (concretamente, en un edificio
de Terrassa situado en la Avda. del Caudillo nº 331), en la que
todos estábamos de pie, porque todavía carecíamos de sillas
y mesas. Y es que las clases empezaron contra viento y marea,
gracias al empuje y decisión del director Ricardo Valle Sánchez
y a la inestimable colaboración de los profesores Jaume Herranz
y Ramón Pallisa.
¿Qué se encontró a su llegada a las aulas universitarias
en calidad de docente y qué obstáculos debió sortear
para realizar esta labor en condiciones más o menos
idóneas, teniendo en cuenta que contribuyó decisiva-
Los profesores ‘pura sangre’ todavía no saben muy biensi las fábricas se construyen con ladrillos o conrotacionales y laplacianas
TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 9
10
Entrevista
Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ entelecomunicación
mente a poner en marcha la Escuela
de Ingeniería de Telecomunicación
de Barcelona (ETSETB-UPC)?
Los primeros años fueron de gran preca-
riedad económica: algunos compañeros
y yo cedíamos gran parte de nuestro
sueldo en apoyo a la sostenibilidad de
la Escuela. Otro inconveniente era el
trabajar en Barcelona y tener que despla-
zarte a Terrassa para impartir clases y
prácticas. Otro obstáculo más fue tener
que superar las trabas impuestas por
un grupo de profesores a los que vení-
amos de la industria, y que aún sigue
siendo causa de la escasa relación exis-
tente entre la Universidad y la Empresa.
Y es que los profesores ‘pura sangre’
todavía no saben muy bien si las fábricas
se construyen con ladrillos o con rota-
cionales y laplacianas.
¿Cuál fue su evolución como docente,
en paralelo a la de la propia Escuela
de ‘telecos’ en la que ejerció hasta
su jubilación?
A partir de 1971 y bajo la dirección de
Ricardo Valle, en la Escuela se empe-
zaron a impartir las enseñanzas corres-
pondientes a la Ingeniería Superior de
Telecomunicación, empezando con los
cursos de 1º y 2º. Yo en aquel año di
Electrónica I (curso 2º), como ‘profesor
encargado de curso’. En el curso 72/73,
di Electrónica II (curso 3º), como ‘profesor
adjunto’. Monté el laboratorio de
Electrónica Básica y organicé las primeras
prácticas. En verano de 1974, la Escuela
se traslada a Barcelona, a un edificio
compartido con el Instituto de la Mujer
en la C/ Sant Pere més baix. A partir de
1975, imparto la asignatura de ‘Televisión’
como ‘profesor agregado interino’ hasta
el 1984 y como ‘profesor titular’ a partir
de 1985. Ejercí como profesor, con dedi-
cación parcial hasta 1991 y a partir de
esta fecha como profesor a tiempo
completo hasta mi jubilación.
De todo lo acontecido a lo largo de
su destino profesional en la ETSETB-
UPC, ¿qué considera más provechoso
para su trayectoria académica?
El haber sobrevivido a las tentativas de
quedarse con la docencia de ‘Televisión’
por parte de un grupo de profesores de
muy dudosa eficiencia y así, en mi jubi-
lación, haberla podido dejar en manos
de una persona íntegra y muy impuesta
en la materia como es José Ramón
Casas. Muy provechoso ha sido el
haberme auto-obligado a explicar, deta-
lladamente y con antelación suficiente,
todas las tecnologías introducidas en el
campo de la televisión, desde los años
cincuenta hasta nuestros días, inclu-
yendo el paso de la TV analógica a la TV
digital, con sus sistemas de compresión
(MPEG-2 y MPEG-4) y de corrección de
errores. Muy provechoso sin duda ha
sido el haber trabajado con el director
Antonio Elías (fuente de buenas ideas)
y su equipo directivo, en especial Francesc
Torres Torres y Elisa Pla.
Cuando llegó a la jubilación en 2004,
recibió el Premio de Honor correspon-
diente a la novena edición de los
Premios Salvà i Campillo, en recono-
cimiento a su trayectoria profesional.
¿Interrumpió a partir de este momento
su dedicación a la profesión o la cana-
lizó por otros medios, como por ejemplo
colegiales y asociativos, entre otros?
Efectivamente, interrumpí mi dedica-
ción a excepción del Colegio y la
Asociación. También intento mante-
nerme al día asistiendo a mesas redondas,
conferencias y cursos, y por supuesto
a través de Internet.
Vayamos pues a su meritoria labor
colegial y asociativa en el COETC y la
ACET (además de la correspondiente
al COIT y a la AEIT), resumida en el
alto grado de responsabilidad asumido
en ambos casos, concretamente como
vicedecano y vicepresidente, respec-
tivamente ¿cuál es su balance de la
tarea realizada por el COETC/ACET a
lo largo de todos estos años de mayor
o menor implicación por su parte?
El balance de la tarea llevada a cabo
Acercamiento Universidad-EmpresaEn cuanto a su otra faceta profesional, la de gestor académico, ¿cómo transcurrió su etapa de subdirector de la
ETSETB-UPC y qué aspectos contribuyó a priorizar?
En 1994, me nombran subdirector de Relaciones con las Empresas, bajo la dirección del catedrático Antonio Elías Fusté,
cargo que ocupé durante dos candidaturas consecutivas (1994-2000). En este periodo tuve numerosos contactos con la
Industria, logrando que el número de becarios en empresas pasase de 20 a 752, al tiempo que se establecieron relaciones
con muchas compañías. En 1995, se organiza la Comisión de Relaciones Universidad-Empresa (CRUE) y se redacta un
borrador del Reglamento para el reconocimiento de créditos de Libre Elección para becarios en empresas.
TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 10
1111
I+D del teletexto español nivel 1 1/2
¿Cuál fue su contribución concreta a la investigación y desarrollo del
teletexto, que hoy incorporan todos los receptores de televisión?
En la segunda mitad de la década de los 70, aparecen en Inglaterra dos
sistemas de teletexto como ayuda a los sordos. Estos dos sistemas se refun-
dieron en uno que se llamó Prestel. Este sistema sólo manejaba 96 carac-
teres y atributos serie (pérdida de un espacio en los cambios de color y tamaño).
Con 96 caracteres se podía escribir en inglés (idioma sin acentos) pero un
idioma como los de la Península Ibérica con caracteres acentuados y signos
de apertura de interrogación y admiración, se hace casi imposible. En Francia,
aparece el sistema Didon que maneja caracteres acentuados y atributos para-
lelos, pero para España era prohibitivo por su elevado precio. Por otra parte,
el gobierno español exigía un teletexto que manejase los idiomas del Estado
(castellano, catalán, gallego y eusquera). La solución era desarrollar un sistema
con ampliación de repertorio de caracteres y cuyo precio fuera asequible.
Este sistema fue desarrollado en los laboratorios de Copresa bajo mi direc-
ción, con la colaboración del ingeniero de telecomunicación Pedro Barrera,
y se denominó teletexto español nivel 1 1/2 y manejaba 128 caracteres, con
lo que se puede escribir casi correctamente en los idiomas de la Península
Ibérica y además es ‘up-down’ compatible con los sistemas del nivel 1, es
decir, puede adquirir información codificada en estos sistemas.
por el COETC/ACET puede conside-
rarse, en mi opinión, francamente pobre.
Un alto porcentaje de los profesores de
la Escuela no están colegiados y una
máxima parte de los nuevos titulados no
se colegian, porque no sabemos contestar
a la pregunta ¿Qué me da el colegio?
Tenemos muy poca relación con asocia-
ciones industriales como ANIEL,
SECARTYS, ASIMILEC, etc. No interve-
nimos ni en la normalización ni en la
implantación de nuevos sistemas como
la TDT, el DAB o la TV sobre móvil. Los
contactos con los organismos guberna-
mentales sólo sirven para salir en la foto.
He de descartar de esta crítica a la
‘Comisión para el ejercicio libre de la
profesión’ y a la ‘Comisión para la Nit’.
Como inspirador del acontecimiento
anual de referencia para todo el colec-
tivo, ‘La Nit de les Telecomunicacions’
¿qué le impulsó a llevarlo a cabo y cómo
valora su resultado global, resumido
en 14 ediciones sucesivas hasta hoy?
Para darle continuidad a la cena anual
que Boixareu Editores organizaba en
Barcelona, el COETC/ACET empezó a
celebrar también anualmente ‘La Nit de
las Telecomunicaciones’. Los organiza-
dores éramos Antonio Elías, Carlos Martín
Badell y yo mismo, asistidos siempre por
el incombustible José Mompín Poblet,
sin cuya ayuda ‘la Nit’ no hubiera tenido
el éxito que tiene. Antonio Elías implantó
los Premios Salvà i Campillo en honor a
este pionero de las telecomunicaciones.
Año tras año, ‘la Nit’ se ha ido transfor-
mando en la cita anual de todos los rela-
cionados con el sector de las telecomu-
nicaciones, la electrónica y la informá-
tica. He de decir, que sin la aportación
de las empresas colaboradoras esto no
hubiera sido posible. Nuestra ‘Nit’ ha
servido de referencia para otras demar-
caciones que desde hace un tiempo
vienen celebrando un encuentro anual
de este tipo.
¿Qué opinión le merece el proceso
actual de reconversión territorial del
COETC, cuya culminación debería
propiciar la creación del Colegio catalán
de ‘telecos’?
Me parece prematuro y, dada la delicada
situación actual del COIT, posiblemente
inoportuno y con cierto riesgo econó-
mico, pudiendo llevar al COETC a endeu-
darse con pocas posibilidades de repo-
sición. A mi parecer, se está tomando
una decisión compulsiva de evolución
demasiado rápida y, tal vez, poco medi-
tada. Ojalá todo salga bien y los posi-
bles prestamistas sepan condonar la
deuda y los operarios sepan apretarse
el cinturón. Otra acción cuestionable es
la de incitar a las demás demarcaciones
a seguir por el mismo camino con la
misma celeridad y precipitación.
¿Cuáles son a su juicio los principales
retos a los que debe hacer frente nuestra
organización colegial y asociativa?
De entrada, evitar que el conjunto
COETC/ACET se transforme en una
especie de oligarquía bicéfala. Asimismo,
en vez de presentar hechos consumados
y a toro pasado, debería utilizar los miem-
bros más idóneos de sus directivas (bien
TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 11
12
Entrevista
Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ entelecomunicación
formando comisiones o encargando
trabajos para intervenir en nombre del
COETC/ACET), para prestar ayuda a
otros estamentos, para sentar bases o
bien para defender a la profesión con
justicia y autoridad. Todo ello, con el obje-
tivo de transformar el Colegio en un
órgano consultivo de prestigio, al que
recurra la Administración y la Industria.
¿Qué valoración le merece el sector
español de las telecomunicaciones?
Como usuario, creo que estamos a nivel
europeo, con coberturas casi totales y
empezando a utilizar la fibra óptica hasta
el hogar (FTTH), aunque los disposi-
tivos que utilizamos suelen provenir del
extranjero. Esto en gran parte es debido
a la falta de investigación en nuestra
industria privada y la poca conexión
Universidad-Empresa.
Desgraciadamente, todavía existe el
dicho ‘que inventen ellos, a nosotros
ya nos lo enseñarán’. Afortunadamente,
esta expresión está en trance de desapa-
recer pues las autoridades y las empresas
parece que se han dado cuenta que si
no se fomenta y se subvenciona debi-
damente la investigación nos queda-
remos en fuera de juego.
¿Qué perspectivas de desarrollo futuro
augura a nuestro sector en los ámbitos
catalán y español?
No tengo ninguna duda que si la Industria
comparte las cuestiones de I+D+i con
la Universidad y las aprovecha, se creará
un puesto relevante en la Unión Europea.
Evidentemente los gobiernos han de
propiciar este fenómeno.
El denominadoteletexto españolnivel 11/2 fuedesarrollado enlos laboratoriosde Copresa bajomi dirección
J. Duch
Curriculum vitaePedro Vicente del Fraile es doctor ingeniero de Telecomunicación y cole-
giado número 544. Empezó su carrera profesional en 1961 en la empresa
Iberia Radio, donde ocupó los cargos de Jefe de la División de Radio y
Jefe del Laboratorio, sucesivamente. En 1967 se incorporó a la empresa
Copresa, del grupo Philips, también como Jefe de los Laboratorios. En
1978 ascendió a Asesor Técnico de Dirección de la misma empresa, dedi-
cándose al estudio y promoción de nuevas tecnologías, en especial las
relacionadas con la televisión y el teletexto. Ejerció de director de la revista
Miniwat y publicó más de 60 artículos en ésta y otras publicaciones. Ha
sido profesor titular de la UPC, subdirector de la ETSETB-UPC y es miembro
del Consejo Asesor de Mundo Electrónico y del Consejo del COIT. Asimismo,
fue miembro del Comité Organizador de Expotrónica, de la Junta Directiva
de ANIEL y presidente tanto del Grupo II como de la Comisión de Tecnología,
Normalización y Homologación de la misma asociación. A nivel europeo
colaboró estrechamente con la EECA (European Electronic Components
Manufacturer Association) y la EACEM (European Association of Consumer
Electronics Manufacturers), en calidad de miembro del Comité de Dirección
de ambas organizaciones. Ha ejercido de vicedecano del COETC y de
vicepresidente de la ACET.
¿Cómo ve el horizonte académico
y profesional de los ingenieros de
telecomunicación catalanes y espa-
ñoles, desde la perspectiva del Es-
pacio Europeo de Educación Supe-
rior (EEES), fruto de la Declaración
de Bolonia?
La creación del ‘crédito’ como unidad
de medida del trabajo académico en
todo el EEES, permite la comparación
de la calidad de enseñanza de los
distintos centros y esto a su vez conlleva
la homologación de las competencias
de los ingenieros procedentes de cual-
quier parte, facilitando así la libre circu-
lación y empleo en Europa a nuestros
ingenieros como profesionales acredi-
tados por el título expedido por nues-
tras Escuelas. En la ETSETB-UPC se
imparten en estos momentos dos
‘grados’ y a partir del 2010 se impar-
tirán otros tres más.
TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 12
TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 13
Tecnologia
14
Xarxes FTTHde Nova Generació (I Part)
El trànsit a Internet està creixent contínuament i ja
supera a bastament el de veu per commutació de
circuits, que està sent substituïda per Veu sobre IP
(VoIP). Les aplicacions IP més usuals són: VoIP,
IPTV, pàgines web, xarxes d‘emmagatzematge en àrea, jocs
en xarxa i Peer-to-Peer (compartició d’imatges, música i vídeo).
Les característiques típiques que han de ser ateses per la
xarxa Internet, en ample de banda i Qualitat de Servei (QoS),
varien segons l’aplicació. Les velocitats de transmissió van
dels pocs kb/s per a la veu amb baixes pèrdues i baixa latència,
fins als 100 Mb/s amb qualitat best-effort per al Peer-to-Peer.
El vídeo varia el seu ample de banda segons que la definició
sigui estàndard (SDTV) o bé alta definició (HDTV) i precisa baixa
variació de latència (jitter) (TTaauullaa 11).
Les xarxes d’accés són el tram final que connecta els
usuaris a la xarxa Internet. Poden ser de tres tipus segons el
mitjà de transmissió emprat: sense fils, coure i fibra. Worldwide
Interoperability for Microwave Access (WiMAX) (802.16) és
l’estàndard per a les xarxes d’accés radio, amb una velocitat
de 70 Mb/s i un abast de només 5 km, però compartida per
múltiples usuaris, essent llavors incapaç de proveir serveis del
tipus IPTV; i encara que es preveu la seva evolució a 1 Gb/s,
l’accés ràdio està sotmès a interferències i problemes de propa-
gació, essent difícil garantir QoS. La telefonia mòbil també
evoluciona des del 3G amb Long Term Evolution (LTE), amb
velocitats de pic de baixada de 100 Mb/s, fins al 4G que asso-
lirà 1 Gb/s, però sempre resten els problemes de propagació,
sobretot en interiors.
L’altra mitjà disponible és el coure, i més concretament la
tecnologia xDSL (x Digital Subscriber Line) sobre parell bifilar,
que usa una arquitectura Punt-a-Punt (P2P), amb les seves
principals variants asimètrica ADSL i d’alta velocitat VDSL.
Però aquesta tecnologia està limitada pel soroll, aleshores
velocitats de desenes de Mb/s s’aconsegueixen només per
a distàncies de centenars de metres. Un altre mitjà en coure
és el cable coaxial, però no és immune a les interferències ni
a les condicions d’humitat i soroll.
Finalment, el mitjà de més gran ample de banda i més
immune al soroll i interferències és la fibra òptica (FO), essent
la fibra òptica a casa (FTTH) la millor aposta de futur per a
l’accés residencial, doncs amb dispositius de commutació
òptica més madurs possibilitarà xarxes totalment òptiques,
per tant la FO és preferida en un nou desplegament.
En un accés FTTH s’utilitzen les Xarxes Òptiques Passives
(Passive Optical Networks-PONs) sense cap equip actiu en
planta externa. D’aquesta manera, el manteniment és més
econòmic que en una xarxa amb dispositius alimentats elèc-
tricament en planta externa i a més la transmissió i formats
de modulació són transparents, permetent actualitzacions
de forma molt simple. Les PONs poden usar dues topolo-
gies: P2P, amb una FO dedicada entre l’usuari i la central
(CO) (FFiigguurraa 11) o Punt-a-Multipunt (P2MP), amb FO compar-
Les Xarxes Òptiques Passives (Passive Optical Networks-PONs) són el sistema d’accésper fibra òptica a la llar (Fiber To The Home-FTTH) més important per donar servei a lesactuals i futures necessitats de transmissió dels usuaris residencials, que ja es podenestimar en desenes de Mb/s. Es revisen aquí les raons de la importància de les PONs,a més dels estàndards GPON i EPON que s’estan desplegant actualment.
TTaauullaa 11.. Comparativa de les
característiques de les aplicacions
en la xarxa Internet
TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 14
15
tida per un conjunt d’usuaris (FFiigguurraa 22). En P2MP una única
FO serveix N usuaris, la fibra es porta fins a la proximitat dels
usuaris i allà es fracciona amb un dispositiu òptic passiu. La
topologia P2P té un cost addicional respecte a la P2MP en
desplegament de fibra en planta externa, repartidors en
central i consum de potència. Per tant, en mercat, la implan-
tació PON és majorment del tipus P2MP, i ens referirem a
aquesta topologia.
En una PON P2MP una FO surt d’un equip en CO
anomenat Terminació de Línia Òptica (Optical Line Terminal-
OLT) i un dispositiu passiu divisor/combinador de potència
òptica (splitter/combiner) segrega la FO en N fibres en una
topologia en arbre, fins a arribar als usuaris finals, on l’equip
de recepció és la Unitat de Xarxa d’Usuari (Optical Network
Unit-ONU). La funció de divisor es pot realitzar en sèrie en
vàries etapes de splitting, de forma que l’arquitectura s’adapta
a la distribució dels usuaris. Les dades de baixada OLT-ONU
es transporten en una longitud d’ona, que es distribueix a
través de l’splitter a totes les ONUs. Per a la pujada de dades
ONU-OLT s’usa una longitud d’ona diferent per a no inter-
ferir en la baixada i l’splitter combina les transmissions cap
a l’OLT. Una característica de l’arquitectura P2MP és la
capacitat de gestionar el tràfic segons les necessitats dels
usuaris a través d’una assignació dinàmica de l’ample de
banda (Dynamic Bandwidth Allocation-DBA). El protocol de
control d’accés al medi (MAC) DBA també ha de coordinar
les transmissions de les ONUs de forma que arribin a l’OLT
sense col·lisions. Degut a que la baixada es reb per totes
les ONUs, s’habilita un mecanisme d’encriptació per a garantir
la privacitat de les comunicacions, que sol ser l’Advanced
Encryption Standard (AES), amb una clau per a cada ONU.
El trànsit de baixada (downstream) es fa en la banda de
1480-1500 nm i el de pujada (upstream) en la banda de
1260-1360 nm. La banda de 1260-1360 nm permet utilitzar
làsers de baix cost sense estabilització de temperatura del
tipus Fabry-Pérot a les ONUs. Els divisors de potència 1:k,
on k és múltiple de 2 (2, 4, 8, 16, 32, 64), es poden combinar
fins a fer una partició màxima total N de 32 o 64, segons
l’estàndard utilitzat i la distància OLT-ONUs, que pot ser fins
a desenes de km.
Els estàndards actuals que despleguen pels operadors
en planta són el Gigabit-capable PON (GPON), especificat
en la sèrie G.984.x de la Unió Internacional de
Telecomunicacions (UIT) des de l’any 2003, i amb veloci-
tats de baixada de 1244 i 2488 Mb/s i de pujada de 155,
622, 1244 Mb/s; i el Ethernet PON (EPON) (802.ah), rati-
ficat per l’Institute of Electrical and Electronic Engineers
(IEEE) l’any 2004, essent una extensió del treball fet pel
comitè Ethernet in the First Mile (EFM), proporcionant una
velocitat efectiva bidireccional de 1 Gb/s.
Comparativament, l’estàndard EPON és similar al GPON
a nivell de velocitats de transmissió, però no ofereix les capa-
citats de gestió d’aquest darrer i té menor eficiència en trans-
missió, i es considera EPON com una solució de baix cost.
Addicionalment, els requeriments dels dispositius en EPON
són menys crítics que en GPON, cosa que fa que la solució
EPON sigui més econòmica que l’equivalent GPON i és la
tecnologia que s’està desplegant principalment a països
asiàtics com al Japó i Corea. No obstant, a Europa els opera-
dors estan desplegant GPON, que encara que més costós,
té millor rendiment i es proveït, entre d’altres, pels fabricants
Alcatel-Lucent, Tellabs i Huawei. Es pot veure una descripció
més detallada d’aquests dos estàndards en el número 38
de la revista Telecos.
FFiigguurraa 11.. Topologia de la xarxa desplegadaFFiigguurraa 11.. PON amb arquitectura Punt-a-Punt (P2P) FFiigguurraa 22.. PON amb arquitectura en arbre Punt-a-Multipunt (P2MP)
TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 15
Tecnologia
16
Xarxes FTTHde Nova Generació (I Part)
FFiigguurraa 33. Encaminament en un AWG de 1 x
N ports amb periodicitat FSR
WDM-PONLes PONs amb splitter presentades anteriorment es poden
anomenar TDM-PONs, ja que usen TDM amb només dues
longituds d’ona, compartides per múltiples usuaris. L’increment
del nombre d’usuaris i de velocitats està limitat pel power
budget. Per a superar aquest inconvenient, les noves PONs
de FTTH de Nova Generació (NG-FTTH) fan ús de WDM,
emprant múltiples longituds d’ona en les bandes C (1530-
1560 nm) i L (1565-1595 nm).
Per a distribuir les longituds d’ona als usuaris es pot
usar el dispositiu Arrayed Waveguide Grating (AWG) en
planta externa, que és selectiu en longitud d’ona amb baixes
pèrdues, independentment del número d’usuaris connec-
tats. Un AWG té una pèrdua òptica d’uns 5 dB, 12 dB menys
que un splitter de 32. L’AWG en planta situat pròxim als
usuaris té 1 x N ports i encamina N longituds d’ona de la
central cap a cadascun dels usuaris, de manera que cada
usuari té una longitud d’ona associada per a comunicar-se
amb l’OLT, creant una connexió virtual P2P, mantenint encara
una important reducció de cost pel fet de compartir una
fibra òptica amb N usuaris. El dispositiu està construït amb
una matriu (array) de guies d’ona (waveguide) amb fases
òptiques incrementals, de manera que cada increment de
fase es correspon amb una guia, connectada a un port de
sortida. Llavors, per cada port de sortida només surt una
longitud d’ona, en la que es produeix una interferència cons-
tructiva. Quan la fase arriba a 2 , el dispositiu té un compor-
tament periòdic (en longitud d’ona); el període s’anomena
Free Spectral Range (FSR) (Figura 3). Els AWGs en planta
externa han de ser atèrmics, de manera que no precisin un
estabilitzador de temperatura alimentat amb corrent DC,
emperò diferents AWGs atèrmics s’han demostrat, fabri-
cats sigui mitjançant la incorporació de resines especials o
amb compensació mecànica.
Per tal de tenir un accés bidireccional full-duplex, amb
diferents longituds d’ona en una única fibra, es poden usar
dues longituds d’ona de FSR diferents, un FSR de baixada
i un altre de pujada.
José A. LázaroDoctor en ciències físiques i professor a la UPCInvestigador al GCO de la UPC
Josep SegarraVocal Junta ACETDoctor enginyer de telecomunicació i professor a la UPCInvestigador al GCO de la UPC
Josep PratCol·legiat núm. 3.653Professor catedràtic de la UPCGrup de Comunicacions Òptiques (GCO)
TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 16
TLC48-p.17 a 19 ok 15/12/09 13:21 Página 17
Ben aviat es disposarà d'unregistre complet a escalaglobal de la salinitat delsoceans i de la humitat delterreny, dos variables fona-mentals per al coneixementdel clima de la Terra. Aixòes farà realitat amb l’ajutdel satèl·lit SMOS (SoilMoisture and Ocean Salinity),posat en òrbita el passat dia2 de novembre amb l’ob-jectiu de portar a terme laprimera missió espacial ambaquesta finalitat, i la primeratambé coliderada per‘telecos’ catalans.
Satèl·lit SMOS en òrbita
La missió espacial SMOS s’emmarca en el conjunt de sensors del programa
d’observació de la Terra anomenat “Planeta viu” de l’Agència Europea
de l’Espai (ESA), que té com a objectiu la millora en la comprensió del
funcionament del sistema Terra i l’impacte de l’activitat humana en els
processos naturals. SMOS és el segon ‘explorador de la Terra’ (Earth Explorer)
d’aquest programa desprès de GOCE, ja operatiu i orientat a la mesura del camp
gravitatori terrestre. Està previst que en els propers anys arribin quatre ‘exploradors’
més que mesuraran paràmetres com ara l’extensió de la capa de gel, el camp
magnètic terrestre, el vent o els núvols.
La missió SMOS és una de les més innovadores que s’han dut a terme en obser-
vació de la Terra. A pesar de la seva rellevància científica, la humitat i la salinitat no
havien estat mai mesurades periòdicament i globalment degut a la dificultat tecno-
lògica que això suposava. La utilització de la radiometria per a obtenir paràmetres
geofísics és coneguda des de fa molts anys i utilitzada habitualment per mesurar
temperatura, vapor d’aigua atmosfèric, vent sobre l’oceà, extensió de la capa de
gel, etc. L’any 1974 SkyLab va demostrar la viabilitat de calcular la humitat i la sali-
nitat des de l’espai a partir de mesures radiomètriques en banda L (1,4 GHz). Però
per a la mesura radiomètrica a tan baixa freqüència i amb els requeriments de reso-
lució espai-temporal necessaris cal utilitzar antenes molt grans i amb capacitat de
moviment exploratori relativament ràpid. Aquesta ha estat la principal limitació que
ha impossibilitat aquest tipus d’observacions fins ara.
Tecnologia punta MIRASSMOS ha superat aquest repte tecnològic mitjançant la utilització d’una tècnica
nova anomenada radiometria interferomètrica, heretada de les tècniques de síntesis
que fan servir els radioastrònoms per mesurar galàxies i altres cossos celestes llu-
nyans. Es tracta de l’instrument MIRAS, format per una estructura mecànica en forma
de Y, amb tres braços d’una llargada aproximada de 4 metres i una part central en
forma hexagonal. Aquesta estructura té repartides un total de 69 antenes relativament
petites que capten simultàniament la radiació que prové de la Terra. Es combinen tots
els senyals rebuts i amb un algorisme matemàtic es converteixen en mapes de ‘tempe-
ratura de brillantor’, que és el paràmetre emprat en radiometria per al·ludir a la potència
Un satèl·lit moltespecial contra elcanvi climàtic
‘Telecos’ catalans, al capdavant dela missió espacial SMOS
18
Mirador
TLC48-p.17 a 19 ok 16/12/09 15:58 Página 18
19
de radiació tèrmica dels cossos. Amb
aquest procediment, cada 1,2 segons
MIRAS genera una imatge d’una àmplia
zona de la terra (uns 1.000 x 1.000 km2)
situada sota la seva trajectòria. En aquesta
imatge, les zones de terra seca són més
brillants que les de terra humida. Al seu
torn, aquestes darreres ho són més que
l’aigua dolça i, finalment, les zones menys
brillants són les d’aigua salada. En el
període de temps de mesura el satèl·lit
ha recorregut només uns 7 km i, per tant,
la següent ‘fotografia’ té un grau de sola-
pament molt elevat amb la primera.
D’aquesta manera s’aconsegueix millorar
la resolució per mitjà de promitjos d’imatges
consecutives. A més, en el cas de la sali-
nitat es preveu realitzar promitjos de
passades successives en diferents òrbites,
ja que aquest paràmetre és summament
estable espacialment i temporalment.
Un dels aspectes a destacar de la
missió SMOS és que, per primera vegada
la indústria espanyola està liderant un
projecte aeroespacial d’aquesta magnitud.
Així, l’empresa EADS-CASA-Espacio ha
estat la part contractant principal de l’ins-
trument i ha coordinat un ampli consorci
de 21 empreses d’onze països euro-
peus. A més a més, les dades seran
rebudes i distribuïdes pel centre que
ESA/CDTI (Centro para el Desarrollo
Tecnológico Industrial) té en l’estació
de Villafranca del Castillo, que farà el
seguiment de la missió des de Terra.
Cal remarcar que l’aportació cien-
tífica i tecnològica de Catalunya al projecte
SMOS és més que considerable. Així,
el doctor Jordi Font de l’Institut de Ciències
del Mar (ICM) de Barcelona és el coin-
vestigador principal del projecte i respon-
sable de coordinar els grups europeus
que estudien la relació entre les varia-
cions de salinitat del mar i els canvis
climàtics. Del conjunt d’aportacions
catalanes, la de dels ‘telecos’ ha estat
força important. D’una banda, Manuel
Martín Neira, doctor enginyer de tele-
comunicació de la ESA i format a la
Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC), és l’enginyer principal de l’ins-
trument. D’altra banda, el grup de
Radiometria (RSLab) del departament
de Teoria del Senyal i Comunicacions
de la Universitat Politècnica de Catalunya
forma part del grup de científics euro-
peus que va elaborar la proposta de la
missió i actualment és un dels princi-
pals referents científics i tecnològics del
projecte. Aquest grup ha portat a terme
el suport teòric de la missió, que inclou,
entre d’altres, el disseny conceptual de
l’instrument, el desenvolupament del
simulador oficial ‘end-to-end’ del sensor,
Francesc Torres TorresCol·legiat núm. 9.369Professor del Grup de Radiometriadel Departament de Teoria del Senyali Comunicacions de l’ETSETB-UPC
la determinació de les seves prestacions
i la definició dels mètodes de calibració.
Durant els sis mesos que dura l’anome-
nada fase de comissionat de la missió
SMOS a partir del seu llançament, el grup
de radiometria de la UPC està participant
en l’anàlisi de les dades del conjunt d’ac-
tivitats que ha de certificar el bon funcio-
nament del sensor. Pel que fa als algo-
rismes de recuperació de salinitat i humitat,
el mateix grup de Radiometria de la UPC
ha tingut un paper clau en proporcionar
mesures reals fetes en diverses campanyes
al llarg dels anys amb el radiòmetre LAURA
construït en el propi laboratori. Finalment,
el processat de les dades durant la fase
operativa del satèl·lit (de tres a cinc anys)
el faran, entre d’altres, el Centre Expert
SMOS de Barcelona (BEC) ubicat a la
Barceloneta i coparticipat per investiga-
dors de la Universitat Politècnica de
Catalunya i de l’Institut de Ciències del
Mar. Des d’un punt de vista industrial,
l’empresa de la Garriga, Mier Espacio,
ha estat l’encarregada del desenvolupa-
ment tecnològic i la construcció dels 72
receptors radiomètrics del sensor.
Finalment, també cal esmentar que
el grup de Radiometria de la UPC, de
forma conjunta amb les empreses EADS-
CASA Espacio i Mier Espacio, varen rebre
l’any 2004 el premi Salva i Campillo
d’Innovació Tecnològica atorgat per
l’Associació d’Enginyers de Telecomu-
nicació de Catalunya (ACET) amb motiu
de la seva contribució al projecte SMOS.
Grup assessor científic i tecnològic de la missió espacial SMOS. D'esquerra a dreta: Merce
Vall-llossera, Ignasi Corbella, Nuria Duffo, Francesc Torres i Adriano Camps, investigadors
de l’ETSETB-UPC
TLC48-p.17 a 19 ok 16/12/09 15:58 Página 19
L’any 2005 la Generalitat de Catalunya va iniciar la posada en servei de la xarxa
Rescat (Radiocomunicacions d’Emergència i Seguretat de Catalunya) per
donar cobertura als diferents cossos de seguretat i d’emergències: Mossos
d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Bombers de Barcelona, Guàrdia
Urbana de Barcelona, direcció general de Protecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques,
Agents Rurals, operaris de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), tècnics de
l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Servei Català de Trànsit i del Servei Meteorològic.
Per atendre els requeriments de servei de tots aquests usuaris, la xarxa Rescat
està sotmesa a un alt nivell d’exigència que implica les màximes garanties de bon
funcionament, raó per la qual el seu disseny s’ha concebut amb l’objectiu de donar
cobertura integral a tot Catalunya, inclosos els espais interiors dels túnels i dels edificis
més singulars i significatius.
Tot això explica que el seu desplegament s’estigui fent de manera continuada per
anar millorant sempre les seves prestacions i garantint la comunicació al volum creixent
d’usuaris, unes prioritats que han portat a ampliar el nombre d’estacions base (TBS)
fins a les 210, que donen cobertura a uns 20.000 usuaris d’arreu de Catalunya. Dues
xifres que, a més, no paren de crèixer al mateix ritme que ho fan les necessitats del
servei. Ara com ara, la darrera intervenció orientada a satisfer aquestes noves demandes
és la cobertura ‘indoor’ de la Ciutat de la Justícia, a l’Hospitalet de Llobregat, que acaba
d’obrir les seves portes. Es tracta d’una infraestructura dissenyada per centralitzar els
jutjats de Barcelona, que abasta una superfície construïda
de més de 230.000 m2 (inclou 8 edificis d’entre 8 a 14
plantes cadascun, 2 pàrquings, un de privat i un altre de
públic, i 3 plantes soterrades), i que ha suposat una inversió
de més de 320 milions d’euros.
Com que el funcionament natural d’aquest indret
requereix la presència operativa de diferents cossos de
seguretat (bàsicament, de mossos d’esquadra i guàrdia
urbana), per garantir-los la comunicació permanent s’ha
dissenyat una ampliació de la xarxa Rescat, capaç d’oferir
cobertura al conjunt de zones on desenvolupen la seva feina i d’assegurar una capa-
citat adequada a l’alta concentració d’efectius.
La Generalitat de Catalunya ha reforçat la cobertura interiorde la xarxa Rescat (Radiocomunicacions d’Emergència iSeguretat de Catalunya), ampliant-la a la recent estrenadaCiutat de la Justícia, a l’Hospitalet de Llobregat. Es tractad‘una intervenció a càrrec de ADTEL Sistemas de Telecomuni-cación, que garanteix les comunicacions dels cossos deseguretat d’acord amb les necessitats dels departamentsde Justícia i Interior.
Al rescat de laCiutat de la Justícia
20
Mirador
TBS, rectificador i radioenllaç
Ampliador de cobertura canalitzat
FFiigguurraa 11.. Esquema de la solució
adoptada
TLC48-p.20 a 21 ok 15/12/09 13:35 Página 20
21
l’entorn, per tal d’aprofitar al màxim la potència que circulava
pel cable. També es van instal·lar antenes a les zones obertes
dels soterranis i de l’atri (espai cobert i comú a tot els edificis).
Per desplegar tota la xarxa interior de la Ciutat de la Justícia
es van necessitar més de 3.500 m de cable i un total de 34
antenes d’interior i 26 elements passius de distribució.
FFiigguurraa 22.. Sistema radiant
David Salleras SolerCol·legiat núm. 11.005Director de l’Àrea de Radiocomunicacions de ADTELSistemas de Telecomunicación
Juan Manuel Parra HidalgoEnginyer de telecomunicacióCap de Projecte de ADTEL Sistemas de Telecomunicación
Óscar Suárez ToméEnginyer de telecomunicacióDirector de la Divisió d’Operacions de ADTEL Sistemasde Telecomunicación
Solució proposadaL’objectiu principal de la solució proposada era donar cober-
tura integral i garantir prou capacitat als canals de la xarxa Rescat
repartits per tots els edificis de la Ciutat de la Justícia, incloses
també les plantes inferiors i soterranis. Tot plegat, a més, es volia
reforçar amb un sistema redundant que garantís el servei en cas
de fallida de l’equip principal. La solució tècnica va ser supervi-
sada i acceptada per l’oficina Rescat, que va validar l’adequada
integració del sistema local d’aquest indret en la xarxa global.
Capçalera
D’acord amb volum de trànsit de veu que es preveia generar,
es va optar per instal·lar una TBS exclusiva amb dues porta-
dores, que oferien un màxim de 7 canals de veu. Aquesta TBS
està integrada dins de la xarxa Rescat mitjançant un enllaç de
microones que transporta el senyal fins al DXT (commutador)
central ubicat a Torre Collserola.
Com que es tracta d’un servei crític, es va optar per afegir
un ampliador de cobertura canalitzat com a sistema redundant.
Aquest ampliador capta, a través d’una antena de recepció, el
senyal existent a l’exterior dels edificis, provinent d’una TBS veïna,
i el transmet cap a l’interior. D’aquesta manera es garanteix que
en cas de fallida de la TBS principal, el servei no es vegi afectat.
Els dos equips de capçalera, ampliador de cobertura i TBS,
es van combinar amb el mateix sistema radiant format per un
conjunt de cable radiant i antenes interiors.
Com a mesura de seguretat, i per evitar que qualsevol inci-
dent afectés a la cobertura de la Xarxa dins dels edificis, es va
decidir situar els equips de capçalera en emplaçaments físics
separats (cadascun en un edifici diferent).
Sistema Radiant (SSRR)
Per disposar de cobertura en l’interior d’edificis, s’acos-
tuma a implantar dues solucions en sistemes radiants: cable
radiant i antenes. La primera s’utilitza en espais longitudinals,
pel fet que garanteix una cobertura uniforme. La segona, a base
d’antenes, és idònia quan les zones a cobrir són més amplies.
Com que en aquest cas, la superfície era extensa es va
decidir implementar una solució de sistema radiant formada
per antenes i cable radiant.
Es va utilitzar cable radiant de 7/8” com a troncal, per dur
la senyal dels equips de capçalera al llarg de les zones comunes
entre edificis. En l’entrada de cadascun dels edificis es va fer
una derivació cap a l’interior mitjançant un element passiu. En
aquest punt es va fer servir cable radiant de ?” i altres passius
per distribuir el senyal a les diferents plantes de l’edifici.
Pel que fa als extrems del cable radiant, en comptes d’uti-
litzar càrregues es van instal·lar antenes mimetitzades amb
AAggrraaïïmmeennttss:: Agraïm la col·laboració de l’Oficina Rescat de la
Generalitat de Catalunya
TLC48-p.20 a 21 ok 15/12/09 13:35 Página 21
La apuesta Ethernet/IP cuenta con una extraordinaria base instalada y una
tremenda experiencia en comunicaciones. Sin embargo, su despliegue
como red universal no está exento de dificultades. Es más que sabido
que las redes de paquetes son más eficientes y baratas que sus prede-
cesoras de circuitos. El problema es que Ethernet/IP por sí mismos no están habi-
litados para garantizar ni una capacidad, ni una calidad predeterminada de un modo
permanente, al menos tal y como lo han hecho hasta ahora los circuitos PDH-SDH.
Este hecho puede ser un serio inconveniente para transportar señales de audio y
video, incluso para transportar datos sensibles al tiempo.
Recordemos que Ethernet apareció como tecnología ‘best effort’ para redes LAN,
es decir, sin mecanismos para ofrecer
calidades de servicio (QoS) diferen-
ciadas para cada aplicación. En cambio,
la génesis de IP es la de un protocolo
de datagramas diseñado para mante-
ner la interconexión de redes hetero-
géneas de un modo descentralizado
y con la mínima intervención humana.
Es decir, de modo nativo ninguna de
las dos fue ideada para transportar
voz o vídeo en tiempo real.
La tardía adopción de Ethernet en
redes metropolitanas (MAN) y extensas
(WAN) se consigue gracias al uso de otras tecnologías como WDM, NG-SDH, PBB-
TE, o VPLS que logran mejorar las limitaciones originales de Ethernet. Por su parte,
el nivel IP echa mano de protocolos como MPLS, IntServ o DiffServ para soportar,
con ciertas garantías, los requerimientos de calidad de servicio.
Un negocio cambiante Una de las claves del proceso de convergencia es que las operadoras están
abandonando el modelo de negocio centrado exclusivamente en la telefonía. Tras
una década de contínuos progresos en las tecnologías de acceso y transmisión, ya
La integración de las redesde voz, datos y televisiónen una arquitectura únicaha sido un proyecto larga-mente perseguido. Ya enlos 80, la red ISDN presentóun interfaz unificado conacceso a datos X.25 y acircuitos PDH orientados avoz y vídeo. En los 90, lapropuesta de ATM quisointegrar todo tipo de tráficosen una red de paquetesúnica. No alcanzó la acep-tación esperada pero sentólas bases de la convergenciaactual, estructurada sobreEthernet/IP.
Convergencia deredes y calidadde servicio
22
TTaabbllaa 11.. Ejemplo de componentes
en una aplicación Triple Play
Mirador
TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:44 Página 22
23
están en condiciones de transformarse
en multi-proveedores de servicios como
televisión, vídeo bajo demanda, Internet,
contenidos adiovisuales, o servicios
privados de red; además de los consa-
bidos servicios de conectividad, tele-
fonía fija y celular.
Viabilidad de las aplicaciones Multi-Play
No obstante, el éxito de la implantación
a gran escala de estas nuevas aplica-
ciones depende en gran medida de que
la red unificada C-Ethernet/IP sea capaz
de garantizar tanto la capacidad como
la calidad de las conexiones que facilita.
Para conseguirlo van a resultar clave faci-
lidades como multidifusión, anchos de
banda flexibles, señalización y número
de encapsulamientos. También será impor-
tante la configuración, la gestión de recursos
y el control de la congestión.
Pongamos algunos ejemplos de nuevas
aplicaciones:
• Telenseñanza. Puede incluir sesiones
de vídeo interactivo, telefonía con el
profesor, descarga de material didáctico,
mensajería instantánea y navegación web.
• Telemedicina. Puede incluir sesiones
de vídeo y telefonía con un médico, acceso
a material de información, monitorización
del paciente, dispositivos de chequeo
remoto y mensajes de emergencia.
• Entretenimiento. Puede incluir descarga
de clips de vídeo en tiempo real o dife-
rido, acceso a imágenes, mensajes de
texto, archivos y páginas web.
Es decir, para certificar la viabilidad de
estas aplicaciones es necesario garan-
tizar individualmente el funcionamiento
de todos sus componentes (TTaabbllaa 11).
Camino de la excelenciaDel conjunto de referencias a seguir
(las emanadas del MEF, la ITU-T, el IETF
y el IEEE, entre otras), cabe destacar
dos de ellas: las del Metro Ethernet Forum
(MEF) y las de ITU-T. Las primeras, acon-
sejan niveles de servicio en las redes
Carrier-Ethernet descritos en base a los
parámetros de acceso. En cuanto a las
segundas, la Y.1541 establece hasta
ocho clases de QoS para definir unos
objetivos de calidad de la red IP. Siendo
fieles a estos organismos, se puede
describir con precisión un servicio telecom
mediante dos conjuntos de parámetros:
1. Perfil del ancho de banda. Define
las características con las que se pueden
trasmitir paquetes en términos de velo-
cidad y volumen.
2. Perfil de calidad de servicio. Define
las características de calidad en términos
de retardos y errores de paquetes en su
tránsito por la red.
Perfil de Ancho de Banda
Permite describir el acceso en parámetros
de capacidad medidos en el punto de demar-
cación entre la operadora y su cliente:
• Caudal Comprometido (CIR) o ancho
de banda ofrecido por la red (bit/s).
• Ráfaga Comprometida (CBS) o tamaño
máximo de una ráfaga admitida (bytes).
• Caudal en Exceso (EIR) o tráfico en
exceso tolerado por la red, sin compro-
miso de calidad (bit/s).
• Ráfaga en Exceso (EBS) o tamaño
máximo de ráfaga tolerada, sin compro-
miso de calidad (bytes).
Existen diversas metodologías para evaluar
estos parámetros, entre las que destaca
la RFC-2544.
Perfil de Calidad de Servicio
De acuerdo con la ITU-T, el conjunto de pará-
metros que definen la QoS a nivel IP son:
• Retardo de trama (IPTD) o latencia
TTaabbllaa 22.. ITU-T rec. Y-1541: requerimientos de ‘Calidad de Servicio’ a nivel IP
FFiigguurraa 11.. Ejemplo de medida de
parámetros de calidad y capacidad
con sonda AT-1541
TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:44 Página 23
24
de extremo a extremo (ms). • Variación
del Retardo (IPDV) o jitter de paquete
(ms). • Pérdida de Paquetes (IPLR) o
relación de tramas conformes y no entre-
gadas al destino (%). • Paquetes con
Error (IPER) o relación de errores de bit
observados en recepción (%). • Paquetes
Desordenados (IPRR) o relación de
paquetes que llegan fuera de orden (%).
La recomendación ITU-T Y.1541 (TTaabbllaa 22)
define estos umbrales.
La Auditoria de Red
La verificación y la certificación de un servicio
VPN L2, o VPN L3 consiste en medir de
extremo a extremo y comparar los resul-
tados con lo establecido por las recomen-
daciones o en los acuerdos de provisión
de servicio (FFiigguurraa 11). Los umbrales deben
ser alcanzados de forma permanente y no
solamente en determinadas circunstan-
cias o en franjas horarias poco ocupadas.
Otros parámetros que debe auditarse
dependiendo del servicio son:
• Disponibilidad. En redes carrier puede estar
por encima del 99,999% en periodos anuales.
• Protección. Es el tiempo de conmutación al
back-up típicamente 50ms en redes carrier.
• Escalabilidad. Es la capacidad de la red
para incrementar velocidad sin perder calidad.
• Emulación TDM. Comprueba la calidad de
los circuitos emulados por una red de paquetes.
Acuerdos de prestación deservicio
La dificultad intrínseca de la redes de
paquetes para proporcionar una calidad
y unos ancho de banda precisos ha modi-
ficado el contenido y la estructura misma
de los acuerdos de provisión de servicio
(SLA) entre los proveedores y sus clientes.
En las redes PDH/SDH la verificación
de un SLA consiste en comprobar los
errores de bit (BER), la disponibilidad y
el tiempo de conmutación a back-up
(FFiigguurraa 22), pero en las redes unificadas
Carrier-Ethernet/IP resulta bastante más
complejo describir y comprobar el servicio
(FFiigguurraa 22). Otra diferencia fundamental
es que en PDH/SDH el nivel de servicio
se verifica en tiempo de instalación, mien-
tras que en las redes unificadas la moni-
torización debe ser permanente.
Estos son los motivos por los que hoy
en día son más comunes las auditorías
y certificaciones de servicios de conec-
tividad prestados por las redes unificadas,
ya que es la forma de conocer los deta-
lles de la prestación y delimitar respon-
sabilidades en caso de incumplimiento.
Los SLA entre carriers, operadoras
y usuarios finales acaban beneficiando a
todas las partes. En primer lugar, a los
clientes porque son los primeros intere-
sados en comprobar la bondad de los
servicios que tienen contratados moni-
torizándolos si fuera posible (FFiigguurraa 33).
No obstante, los proveedores también
obtienen beneficios ya que van a aumentar
la satisfacción de sus clientes, van a extraer
también más rendimiento de su red y final-
mente acabarán siendo más competi-
tivos en un mercado muy concurrido.
Mirador
Convergencia de redes ycalidad de servicio
Jose Mª CaballeroDirector general de Albedo Telecomwww.telecom.albedo.biz
FFiigguurraa 33.. Resultados de una auditoría de redes unificadas. En la parte superior,
medidas fuera de servicio del perfil de ancho de banda y parámetros de calidad. En
la parte inferior, monitorización en servicio de la QoS y disponibilidad.
FFiigguurraa 22.. Ejemplo de SLA entre una operadora de telecomunicacione y su cliente.
TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:45 Página 24
TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:45 Página 25
El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC), l’òrgan de la Fundació Privada
Catalana per a l'Arbitratge Tècnic (FPCAT), impulsat pel Col·legi d'Arquitectes,
el Col·legi d'Economistes, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials, Col·legi
d'Enginyers de Camins Canals i Ports i el Col·legi d’Enginyers de Telecomunica-
ció de Catalunya, ofereix als seus promotors (als quals s’ha afegit darrerament el
Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona, la Cambra Oficial de Contrac-
tistes d’Obres de Catalunya, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de
Barcelona, l’Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de
Catalunya, el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, l’Associació
de Consultors d’Estructures, PIMEC, ASINCA i la FECEMINTE). un procediment de
resolució de conflictes basat en l’arbitratge tècnic. La seva funció consisteix exacta-
ment en designar els àrbitres, tutelar el procés d’arbitratge i obligar a les parts al compli-
ment de la resolució arbitral, quan les parts enfrontades es sotmeten voluntàriament
al veredicte del Tribunal. L'arbitratge és un procediment de resolució de conflictes
alternatiu als processos judicials tradicionals, enfront dels quals s’aconsegueix un
notable estalvi en temps i diners. La resolució final dictada pel Tribunal Arbitral, l’ano-
menat laude, és d’obligat compliment per les parts, i tan inapel·lable que només pot
ser recorregut davant la justícia ordinària per defectes de forma. Per tant, la seva
decisió, formalitzada en el laude, té la mateixa força que una sentència definitiva i no
permet d’interposar recurs en cap altra instància superior.
L’arbitratge és adequat per a tot tipus de conflictes (a excepció d’alguns casos
que la Llei impedeix, sobretot aquells en què les parts no en tenen la lliure disposició,
com ara els relatius a divorcis, temes laborals, etc.), però la voluntat del TATC és actuar
només en assumptes d’arquitectura, enginyeria i economia. Per tant, centra la seva
activitat en els tres sectors que coneixen millor els seus promotors, encara que pugui
arbitrar en matèries alienes a aquestes disciplines. Sempre, i això és requisit impres-
cindible, que les parts enfrontades tinguin voluntat expressa d’acudir a aquest sistema.
Per iniciar un procediment arbitral cal l'acord previ de les parts en conflicte, que
el poden establir en el mateix moment d’esclatar el conflicte o bé de manera antici-
pada, a través d’una clàusula específica del contracte signat per les parts. Per aquesta
raó, des del TATC es recomana que els contractes incorporin una clàusula arbitral
de submissió a la seva jurisdicció.
Els col·lectius representatsen la Fundació PrivadaCatalana per a l’ArbitratgeTècnic (FPCAT), entre ellsel Col·legi d’Enginyers deTelecomunicació de Cata-lunya, gaudeixen d’un proce-diment de resolució deconflictes basat en la inter-venció del Tribunal ArbitralTècnic de Catalunya (TATC).Es tracta d‘un sistema alter-natiu al judicial, enfront delqual es guanya en rapidesai imparcialitat.
Arbitratge de valorafegit en rapidesai imparcialitat
26
Mirador
Ramon Valls, vocal del TATC en
representació del COETC
Tribunal Arbitral Tècnic deCatalunya (TATC)
TLC48-p.26 a 27 ok 15/12/09 14:05 Página 26
27
Tres anys de vidaEn poc més de tres anys d’existència, el TATC s’ha refermat
com la via més àgil i tècnicament solvent a l’hora de resoldre
els conflictes sobre els quals ha d’arbitrar. Així i tot, li cal conti-
nuar fent l’esforç de difusió de la seva tasca, perquè encara
hi ha un desconeixement generalitzat per part de la societat
sobre aquesta alternativa legal als processos judicials, a través
de la qual s’aconsegueix un arbitratge de valor afegit en rapi-
desa, imparcialitat i estalvi econòmic.
Sobre el primer d’aquests avantatges, el d’agilitat en la
resolució dels casos, s’aconsegueix per la via de reduir les
formalitats excessives, i, com a conseqüència, el temps del
litigi i els costos directes i indirectes que se’n derivin.
Un altra de les particularitats més profitoses de l’arbitratge
enfront dels procediments judicials habituals és que, en el cas
d’una controvèrsia centrada en aspectes tècnics, l’assumpte
pot ser tractat per àrbitres coneixedors en profunditat de la
matèria objecte de litigi, que a més poden acompanyar-se (o
no, en funció de quina sigui la seva voluntat), d’altres àrbitres
especialitzats en temes jurídics. Aquesta especialització en
les matèries arbitrables és, sens dubte, un dels aspectes clau
dels procediments arbitrals sotmesos al TATC, en la mesura
que garanteix la intervenció d’experts en cada qüestió concreta
(l’àrbitre és un professional especialitzat i altament qualificat
en la temàtica objecte de litigi) i facilita la resolució dels conflictes.
Un més dels trets de valor afegit de la intervenció del TATC
en la resolució d’un conflicte per la via arbitral, és la discreció
del tribunal i dels àrbitres, que permet mantenir la privacitat
de les actuacions i del resultat. D’aquesta manera es pot evitar
qualsevol tipus de publicitat no desitjada, tant de les parts
com de la controvèrsia.
Com que, per tant, el paper dels arbitres és clau en la reso-
lució de qualsevol conflicte, la seva selecció per part del TATC
dels que han d’intervenir en cada cas és molt acurada i medi-
tada, fet que obliga a avaluar tant els coneixements i experiència
en la matèria objecte de la controvèrsia com la capacitat per
enfrontar-se al litigi en qüestió. D’aquesta manera, encara que
la relació d’àrbitres de partida per a la selecció és l’aportada per
cada col·legi promotor, es pot donar el cas de suggerir un profes-
sional que no formi part d’aquesta relació. D’altra banda, cal
tenir en compte que les parts poden recusar a l’àrbitre o àrbi-
tres proposats, i en aquest cas el Tribunal haurà de fer una nova
proposta que sigui acceptada per les parts en litigi.
En definitiva, convé subratllar que en tots els casos arbitrats
fins ara pel TATC s’ha demostrat que es tracta d’una via efectiva
per a la resolució de conflictes des de la més estricta imparcia-
litat. Una garantia que s’aconsegueix amb la intervenció dels
tècnics, que a més no requereix un procés de peritatge, arran
del qual es podrien allargar els terminis i encarir els procediments.
Per a més informació: www.tatcat.com
Guillermo CanalGerent del COETC/ACET
Clàusula arbitral Per resoldre els conflictes mitjançant el procés arbi-
tral tècnic del TATC cal incorporar als contractes una
clàusula arbitral de submissió a la seva jurisdicció,
com la següent: “Per a la resolució de qualsevol
qüestió en litigi derivada del present contracte, les
parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal
Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada
Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, al qual s’enco-
mana la designació de l’àrbitre o els àrbitres i la
tutela i administració de l’arbitratge.”
Antoni Serra Ramoneda, president del TATC
TLC48-p.26 a 27 ok 15/12/09 14:05 Página 27
Soñar con el ‘gratis total’ es inherente a nuestra cultura latina. Psicológicamente
es irresistible, si se trata de una propuesta comercial. Y aunque no sea
lo que buscamos, cuando es la alternativa a una propuesta de pago, es
la elección ganadora. Porque no supone riesgo alguno, no hay nada que
perder. En contraposición, también solemos pensar que lo que es gratis no es de
calidad. Y si lo es, hay algo oscuro detrás.
¿Qué es ‘free’?El término “free” en inglés da pie a bastante confusión, ya que la misma palabra
se usa para denotar lo que en español definimos como ‘libre’ y ‘gratis’, dos conceptos
diferentes. Para entenderlo podemos usar un ejemplo sencillo: las patentes. Cuando
un inventor crea algún artefacto que puede ser muy útil para la industria y la sociedad,
permite que su idea se distribuya libremente entre los posibles interesados en usarlo.
Pero para compensar su esfuerzo y genialidad, nadie puede usarlo en su provecho,
si no paga (no es gratis) unos cargos al inventor. Digamos que esta patente protege
esos derechos del inventor durante 17 años.
‘Free’ en el mundo de los bits
En el mundo que podríamos definir de los bits (software, música y documentos de
cualquier tipo de contenido digital), existen algunos productos que se distribuyen en
código abierto. Es decir, libremente. A todos nos vienen a la cabeza ejemplos cono-
cidos como Linux o Apache. Existen más ejemplos similares que tal vez estemos usando
ya: las fotos compartidas en Flickr bajo licencia ‘Creative Commons’, Wikipedia u otros.
Así pues, que algo se distribuya libremente no significa que sea gratis. De hecho, en el
caso del software podemos distinguir al menos tres modelos de negocio que funcionan
de acuerdo con diferentes combinaciones reflejadas en la tabla-resumen:
* Red Hat es una distribución de Linux llevada a cabo por una empresa que garan-
tiza su funcionamiento para empresas.
‘Free’ en el mundo de los átomos
En el mundo de productos y bienes tangibles, que podríamos definir como de
átomos, hay también ejemplos de lo que estamos hablando. Así todos tenemos en
mente la típica oferta ‘compre uno y llévese otro gratis’ de cualquier supermercado.
Otro ejemplo es el regalo de la impresora, que nos casa de por vida al proveedor de
En el mundo de los nego-cios lo ‘free’ no se acaba deentender. Y algunas insti-tuciones con importante pe-so y creadores de opiniónhan puesto énfasis en asociarcon la piratería todo lo gratisy/ o distribuido libremente.Este artículo pretende inter-pretar una nueva realidadde muy alto calado en laforma de concebir y hacernegocios. Una puerta anuevas oportunidades.
‘Free’: una puertaa nuevas oportunidades
28
Empresa i societat
TTaabbllaa--rreessuummeenn*
FFiigguurraa 11
TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:20 Página 28
29
caros cartuchos de impresión.
Aclarada la definición, conviene ir un poco más allá y explicar
otros conceptos capaces de subvertir la verdad establecida por
algunos paradigmas.
¿Rentable? ¿Pirata? ¿De calidad?Suele darse por válida la afirmación de que los modelos de
negocio basados en la libre distribución de un producto, o en
ofrecer algo gratis no son rentables. Google es el caso más evidente
de que esto no es así. La empresa líder en motores de búsqueda
ofrece gratis el servicio de búsqueda más potente del mundo. Y
a la vez tiene un modelo de negocio muy rentable basado en publi-
cidad que pagan empresas anunciantes (Figura 3).
Otro mito que conviene desterrar es el de la piratería, mal que
les pese a ciertas industrias del pleistoceno que se niegan a admitir
la evolución del propio sector. En el mundo de los bits, la distri-
bución de los contenidos digitales (música, artículos, libros, pelí-
culas…) se ha abaratado de forma radical, como consecuencia
de la reformulación de su cadena de valor. De tal forma que, si
hasta hace un par de décadas la distribución era cara y nece-
saria, hoy en cambio ya no es así: un álbum se puede poner en
Internet de forma accesible a millones de usuarios a un coste
marginal. Y eso lo saben los consumidores. Spotify es el modelo
de negocio más extremo, donde permite acceso a toda la música
¡sin pagar nada!
Según el director de la revista Wired, Chris Anderson: “La pira-
tería es la fuerza de la gravedad de la economía actual… Y la pira-
tería es la que activa el fenómeno ‘free’ y no al revés”. Una afir-
mación que, según numerosos estudios(1), también es válida en
el mundo de los átomos, y que, como en el caso anterior, puede
resultar altamente provechosa para el desarrollo económico. Así,
en China, la nueva clase rica emergente se ha hecho fan de las
marcas de lujo. Las clases medias imitan este comportamiento
comprando productos ilegales copiados, es decir piratas. Las
clases más pudientes, para diferenciarse consumen vorazmente
los últimos modelos que las grandes marcas lanzan al mercado.
Y como el intervalo de tiempo entre el original y el pirata es cada
vez más corto, para constatar, por ejemplo, que las gafas D&G
son originales ¡las lucen con la etiqueta colgando, mostrando el
precio y el lugar de compra!
Y por último, para descartar otro mito, el de que lo gratis es
de poca calidad, el último invento sorprendente: ¡una tienda
donde todo es gratis! Se llama ‘Es lo último’ y ha abierto sus
puertas en Barcelona, inspirada en un modelo de negocio ya
existente en Japón, el de la tienda ‘Sample Lab’ de Tokyo. Lo
único que nos piden son los datos y listar los productos que nos
llevamos. Los fabricantes, como se ve, pagan dando sus productos
gratis, para conocer los hábitos de los potenciales compradores.
A qué dedicar la energíaEn Avanzalis pensamos que hay una ley básica que obedece
a la siguiente ecuación (Figura 1) que explica muchas de las
cosas que pasan: Tiempo + Recursos = Constante
Básicamente se traduce en que, hoy en día alguien puede
dedicar mucho tiempo a buscar el último álbum de U2 en Internet.
Seguramente podrá encontrar alguna copia gratis y bajársela.
Normalmente esto le va a llevar tiempo. Después puede ser que
el enlace esté roto, que el contenido no sea el correcto, o que la
calidad sea deficiente. Por el contrario, si se trata de una persona
con una capacidad adquisitiva media, frente a esa dedicación
de tiempo y energía, sabe que en 10 segundos desde su iPhone
u ordenador puede descargarlo por unos 9,99 . Y ese precio
sí es razonable. Y lo mejor: el autor gana más dinero con esta
compra que con un CD en una tienda.
FFiigguurraa 33.. Cuatro modelos de ‘negocio free’ resumidos
por C. Anderson en su libro ‘Free’.
FFiigguurraa 22..
TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:20 Página 29
30
Pensamiento de abundanciaEstamos ante un hito en la historia de la humanidad sin
precedentes. Moore, con su famosa ley ya nos anticipó algunas
pistas. Y es que por primera vez, los inputs de una economía
industrial abundan y a un coste que va en caída libre, tendiendo
a cero. Se trata de: aCapacidad de proceso; aAlmacenamiento;
a Ancho de banda
Sorprende sin embargo ver cómo algunas compañías/ depar-
tamentos corporativos escatiman en el tamaño de los buzones
de correo o de voz. Cuando lo escaso es el tiempo, la atención
y la capacidad de pensar de las personas. Tenemos que cambiar
el chip y comenzar a pensar a lo grande, en despilfarrar esos
recursos primarios para producir nuevas formas de competir.
Una economía ‘free’Según diversas estimaciones(2) el negocio free alcanza
unos 300 mil millones de dólares. Hoy en día, analizando el
ranking de las mejores compañías del mundo, el 68% desarro-
llan su actividad entorno a ideas y no bienes o servicios tangi-
bles. Es lo que viene a llamarse la economía del conocimiento.
Un aspecto diferenciador entre los mercados clásicos y
los basados en Internet es el reparto de la cuota del mismo.
En la Figura 2 se constata que, si bien el liderazgo de los 3
primeros es hegemónico en el mercado tradicional, en la Red
el primero barre casi todo el mercado. Y es el ejemplo de
Google, Facebook, Skype…
Otra característica diferente es la irrupción de nuevos
valores no monetarios. Se trata de ‘la reputación’ y ‘la aten-
ción’. Un estudio de Andy Oran trató de averiguar por qué los
integrantes de una comunidad generaban contenidos de forma
gratuita. Las razones principales fueron:
a Comunidad. Las personas se sienten parte de ella y desean
contribuir para mantenerla viva; a Desarrollo personal;
a Soporte mutuo entre iguales
Y así aparece lo que los sociólogos han bautizado como
‘Mavens’, personas con conocimiento que disfrutan compar-
tiéndolo. Son mecanismos de transacciones no monetarias.
Es lo que también se ha venido a llamar la gift-giving economy
o economía de intercambio de regalos(3).
Algunas reglas que aporta la nueva ‘economía free’ son:
a “En un mercado competitivo los precios caen hasta el
coste marginal(4)”. Corolario para el mundo de los bits. “El
coste marginal de hacer y distribuir un contenido digital o un
software es muy bajo, por lo que conviene regalarlo”.
a Esto hace que las barreras de entrada sean muy bajas…
y que la forma de rentabilizar un negocio online no sea obvia
a Paradoja de Stweart Brand: “Por un lado la información –
exclusiva – quiere ser cara, porque es muy valiosa… Por otro,
la información quiere ser gratuita, porque el coste de difun-
dirla es cada vez más barato”. Un sencillo ejemplo: los artí-
culos de Avanzalis pueden conseguirse en Internet gratuita-
mente, pero atender a una conferencia de sus integrantes
debe ser pagada. Porque nuestro tiempo es limitado.
Oportunidades para competir en momentosde recesión
Huelga decir que todas las reflexiones hechas hasta aquí
son perfectamente válidas para actividades de negocio tradi-
cionales como las denominadas ‘brick and mortar’. Un ejemplo
notorio es Inditex, una empresa que rompió las reglas de las
colecciones y se convirtió en una organización competitivia
global. Entender y aprovechar el fenómeno Free, en cada
empresa, es responsabilidad de sus directivos.
José Carlos RamosCol·legiat núm. [email protected]
Empresa i societat
‘Free’: una puerta anuevas oportunidades
RReeffeerreenncciiaass::
(1) ‘The Priacy Paradox’. Kal Rautiala y Christopher Sprigman
(2) Chris Anderson, 2008
(3) The gift: forms and functions of exchange in archaic socie-
ties. Marcel Mauss y Ian Cunnison. 1954
(4) Joseph Bertrand. Matemático
TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:20 Página 30
TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:21 Página 31
32
‘Inter nos’
El paper de la dona enginyera és idèntic al de l'home
enginyer: millorar la societat a través de les tecno-
logies. Ara com ara, les TIC ja intervenen i s'utilitzen
en gairebé tots els àmbits de la societat, des de la
salut a la seguretat, passant per la mobilitat, l'aprenentatge,
l'habitatge, l'espai, etc. Això té a veure en bona part amb el
fet que les telecomunicacions són una de les ciències d’abast
més interdisciplinari. Enginyers i enginyeres interactuen contí-
nuament amb professionals de tot tipus: metges, psicòlegs,
físics, informàtics, matemàtics, pedagogs, etc., amb l’objectiu
comú de treballar per a les persones.
El perfil professional de les enginyeres i els enginyers és
molt semblant. Ambdós grups comparteixen esperit voca-
cional, els emociona de la mateixa manera veure com la tecno-
logia impacta en la societat i han rebut una formació calcada.
On rau doncs la diferència? Malgrat que alguns estudis assen-
yalen que les dones enginyeres són més comunicatives [1] i
tenen millor capacitat organitzativa, la principal diferència es
fa palesa en el món laboral, on les dones enginyeres no
gaudeixen de les mateixes condicions, i apareixen les desigual-
tats tot i tenir les mateixes capacitats [2].
El gran fre de la igualtat de gènere és la maternitat.
L'empresariat, davant d'una capacitació equivalent, els prefe-
reix a ells, moltes vegades per no assumir el cost que implica
una baixa de maternitat. I fins hi tot la mateixa distinció es pot
fer extensiva i materialitzar-se en l'acomiadament.
Altres països europeus, ja fa temps que treballen en temes
d'igualtat de gènere i van per davant en aquesta qüestió i en
d'altres, com ara, la conciliació de la vida familiar i laboral. A
l'estranger hi ha més flexibilitat, es treballa més per objectius
i des de casa, cosa que afavoreix l'aprofitament del temps.
Malauradament, massa cops hem llegit, per exemple en
exàmens de la carrera, frases amb subjecte masculí del tipus:
“David és un enginyer de telecomunicació que ha de...”, que
reflecteixen la realitat de les aules de telecomunicació, on les
noies estan en minoria. Com a conseqüència, el nombre de
dones professionals inserides de ple en el món laboral és igual-
ment irrisori. Curiosament, ja en els estudis secundaris, les noies
representen un percentatge considerablement inferior en la
modalitat tecnològica. Per què succeeix això?
Tot i que pugui haver-hi motius genètics, el factor social és
clau. Les dones ens trobem davant d'una gran manca d’es-
tereotips o estímuls, que ens despertin l'interès per desenvo-
lupar una carrera professional en el món de les telecomunica-
cions i de les TIC. És per això que es fa especialment impor-
tant que els i les professionals en telecomunicacions apropin
el sector a alumnes d'escoles i instituts, explicant les seves
experiències. Faig, doncs, una crida a l'esperit vocacional
animant a tothom a estudiar allò que els agradi, deixant de
banda els prejudicis.
El paper de la dona enginyeraMalgrat que el paper de la dona enginyera és el mateix que el de l'home enginyer, elnombre d'aquestes en el món laboral és considerablement inferior. De la mateixa manera,en els estudis secundaris, les noies representen un percentatge menor en la modalitattecnològica. Per què passa això? Tot i que pugui haver-hi motius genètics, el factorsocial és clau.
Laia SubiratsCol·legiada núm. 15.837
RReeffeerrèènncciieess
[1] La Salle-URL. “Estudi DonaTIC: una reflexió sobre la dona
tecnològica”, 2008. http://www.salle.url.edu/donaTIC.
[2] María José González, Irene Lapuerta i Águeda Quiroga,
“L'estructura de gènere a la UPF”, 2007. http://www.upf.edu/igualtat.
TLC48-p.32 a 33 ok 15/12/09 14:38 Página 32
33
FFiigguurraa 11
Actualitzacióde la normativad’ICT
Des del mes de setembre de l’any passat, la Comisión Asesora para el Despliegue de lasInfraestructuras de Acceso Ultrarrápidas (CADIAU) està elaborant propostes per a lamodificació de la normativa ICT.
La normativa d’ICT (Infraestructures Comunes de
Telecomunicació) iniciada el 1988 amb el Real Decreto
1/1998 sobre ICT, i continuada l’any següent amb el
Decret 279/1999, que reglamenta la llei anterior i que
al seu torn es va modificar el 2003 (Decret 401/2003), bàsica-
ment en l’annex 4: ‘Norma d’edificació en matèria de teleco-
municacions’, ha arribat ja al seu onzè aniversari.
A partir d’ara, es vol anar adaptant la normativa als canvis
tecnològics i les demandes dels usuaris, i amb aquesta finalitat
s’està començant a revisar i modificar el reglament en diferents
aspectes. Sobretot, pel que fa als mitjans i tecnologies de capa-
citat superior i que abasten un llarg horitzó temporal de pervi-
vència. En aquest context, el Ministerio de Industria, Turismo y
Comercio, a través de la Secretaría de Estado de Telecomuni-
caciones y Sociedad de la Información, ha posat en marxa, des
del setembre del 2008, un grup de treball anomenat CADIAU
(Comisión Asesora para el Despliegue de las Infraestructuras de
Acceso Ultrarrápidas), amb la finalitat d’elaborar propostes per
a la modificació de la normativa sobre ICT.
La finalitat d’aquestes modificacions és:
1. Facilitar la introducció de les infraestructures d’accés ultrar-
ràpid en els edificis, independitzant les xarxes interiors de les
dels operadors, per tal de possibilitar que els usuaris puguin
contractar els serveis a l’operador que els interessi més.
2. Analitzar les solucions tècniques d’actualització de les edifi-
cacions existents. 3. Facilitar la incorporació als habitatges de
les funcionalitats de la llar digital.
Per llar digital s’entén l’habitatge que satisfà les necessi-
tats dels seus usuaris en en matèria de confort, seguretat, estalvi
energètic, comunicació i accés a continguts multimèdia, tele-
treball, formació i oci, mitjançant la convergència de les infraes-
tructures, equipaments i serveis.
D’acord amb els diferents aspectes a tenir en compte, les
tasques es divideixen en subgrups (Figura 1).
El COIT està col·laborant en els subgrups 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9.
Els aspectes principals de les modificacions previstes serien:
1. Cablejar l’edifici amb fibra òptica fins al PAU (Punt d’Accés
d’Usuari) de cada habitatge. 2. En l’interior dels habitatges, es
farà una distribució amb “cablejat estructurat”. En el PAU
s’instal·laran els elements necessaris per incloure la fibra òptica
en el sistema de distribució. 3. Redimensionar el PAU per possi-
bilitar la instal·lació dels elements descrits en el punt anterior, i
revisar el dimensionament de la resta d’infraestructures.
4. Crear una nova categoria, dins del registre d’empreses
instal·ladores, per garantir l’existència d’entitats capacitades
per treballar amb les xarxes IAU (Infraestructures d’Accés
Ultraràpides), així com amb les funcionalitats relacionades amb
la xarxa de gestió i la llar digital. 5. Determinar el contingut mínim
dels nous projectes d’ICT. 6. Establir un sistema de consultes
als operadors per determinar el tipus de cablejat de distribució
per l’edifici. Els últims esborranys de treball semblen ja gairebé
definitius. Si tot fa el seu curs, a finals d’any, o a primers del
proper, es publicarà la nova normativa. Es tracta d’un canvi que
obligarà al nostre col·lectiu d’enginyers de telecomunicació a
actualitzar els coneixements, atès que, a partir d’ara i potser
més que mai, ens caldrà estar presents a peu d’obra per garantir
la correcta implementació de les noves xarxes IAU.
Joan Mª Ribes ArtigasCol·legiat núm. 07706
TLC48-p.32 a 33 ok 15/12/09 14:38 Página 33
34
‘Inter nos’
El sector de l’aeronàutica i l’espai engloba múltiples
àrees de coneixement i per tant necessita profes-
sionals especialitzats en diferents disciplines, com
ara l’enginyeria, la medicina, el dret, la física, l’edu-
cació o l’economia. Les telecomunicacions hi juguen un paper
important, derivat de la seva estreta relació amb aplicacions
d’observació de la terra, control, simulació, comunicacions o
navegació per satèl·lit, entre d’altres. Un protagonisme que
està guanyant terreny a Catalunya, on el sector aeroespacial
manté una evolució ascendent, tant de caire científic i educatiu
com empresarial. Iniciatives com el Parc Aeroespacial i de la
Mobilitat de Viladecans, impulsat per la Generalitat de Catalunya
i l’Ajuntament de Viladecans, o la creació de l’associació BAIE
(Barcelona Aeronàutica i Espai) reflecteixen aquesta expansió
i també la voluntat de cohesió d’empreses, universitats i centres
de recerca amb l’objectiu d’enfortir el sector i les seves compe-
tències a nivell europeu.
Atents l’un i l’altre a aquesta realitat, i tots dos també, el
Xavier i la Beatriz, enginyers de telecomunicació de la UPC
que treballem de manera directa i indirecta en el sector aero-
espacial, hem participat aquest estiu en un programa sobre
espai de la International Space University (ISU –
http://www.isunet.edu).
International Space University (ISU)Fundada l’any 1987, la ISU, amb seu central a França,
ofereix diferents programes d’estudis de postgrau a professio-
nals del sector aeroespacial. Un d’aquests és l’anomenat ‘Space
Studies Program’ (SSP), que dóna accés a un currículum multi-
disciplinar basat en una metodologia de treball intercultural i
internacional. Es tracta d’un programa anual i itinerant que
consisteix en quatre setmanes de classes troncals on s’impar-
teixen conceptes generals sobre l’espai relacionats amb medi-
cina, enginyeria, economia i finances, física, política, dret i
societat. Es completen amb dues setmanes d’activitats depar-
tamentals orientades a determinar el tipus d’especialització
que es vol fer, i tres setmanes més de projecte en grup.
Per participar en els programes de la ISU cal superar un
procés de selecció basat en el currículum, tant acadèmic
com professional. Com que es tracta d’una universitat privada,
el cost dels estudis no està subvencionat per l’Administració
Pública però la pròpia institució docent disposa d’un programa
de beques autogestionat amb fons provinents de patrocina-
dors externs. En el cas específic dels participants catalans,
les ajudes provenen de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament
de Barcelona i l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquestes
ajudes cobreixen un percentatge del 60-70% del cost total
del curs. La resta s’ha d’aportar de manera particular o a
través de patrocinadors disposats a finançar-la.
Pel que fa al seu personal docent, l’integren professio-
nals de prestigi com ara el Dr. Jeff Hoffman, astronauta retirat
de la NASA (National Aeronautics ans Space Administration)
i actual professor del MIT (Massachussets Institute of Technology),
i investigadors i directius d’agències espacials, empreses,
centres de recerca i universitats d’arreu del món.
La darrera edició del SSP ha aplegat 140 participants
(4 dels quals eren enginyers de telecomunicació catalans),
de 35 països d’arreu del món i s’ha fet a les instal·lacions
de Ames Research Center que la NASA té a la badia de San
Francisco, just al cor del Silicon Valley, al costat de les oficines
centrals d’empreses punteres en el sector de les telecomu-
nicacions, com ara CISCO i Oracle, patrocinadores del curs,
o també Google, Yahoo i Apple.
A Ames hi ha el túnel de vent més gran del món, dissenyat
Què hem anat a fer a la NASASom dos enginyers de telecomunicació de la UPC, el Xavier i la Beatriz, que treballemde manera directa i indirecta en el sector aeroespacial i que aquest estiu passat hemparticipat en un programa de la International Space University (ISU). Ho expliquem acontinuació i us animem a participar-hi en les próximes edicions.
TLC48-p.34 a 36 ok 15/12/09 14:47 Página 34
35
Imatge virtual del Parc Aeroespacial i la Mobilitat de Viladecans
(gentilesa d’Incasòl)
i concebut per desenvolupar-hi assajos aerofísics d’aeronaus,
i es fa recerca en matèria de guiatge, navegació i control (GNC),
enginyeria de sistemes, materials aeroespacials, astrobiologia,
observació de la terra, astrofísica, vols tripulats i simulació.
Aquesta ha estat la primera vegada que el programa s’em-
plaça en les instal·lacions d’una agència espacial, fet que
suposa una gran facilitat d’accés al coneixement, als recursos
i al contacte amb el seu personal.
Els projectes en grup, posteriors al bloc de classes tron-
cals i departamentals, que s’han desenvolupat aquest any
engloben temàtiques sobre exploració, gestió de riscos i medi
ambient. Els tres projectes han estat:
11)) ACCESS Mars (‘Assessing Cave Capabilities Establishing
Specific Solutions’). Projecte sobre la viabilitat de l’ús de coves
i tubs de lava com alternativa a la construcció d’hàbitats sobre
la superfície del planeta Mart. El resultat del projecte ha estat
el disseny d’una missió completa per enviar els primers humans
al planeta, basant-se principalment en les de referència de les
agències NASA i ESA.
22)) DREAM (‘Disaster Risk Evaluation And Management’).
Desenvolupar una eina que, basant-se en un software proba-
bilístic, sigui capaç de mitigar les conseqüències provocades
per desastres naturals. Aquest
projecte està centrat en el cas
particular de la regió de Belize, a
Centre-Amèrica, i comptà amb
el finançament del grup Capra
del Banc Mundial.
33)) SAFEN Earth (‘Space Aid for
Energy Needs on Earth’). Proposta
d’eines per als governs nacionals
disposats a incrementar els reque-
riments d’energia sostenible, fent ús de les tecnologies provi-
nents del sector espacial.
La nostra experiència personalCom a enginyers de telecomunicació que som, l’experiència
és molt enriquidora en tots els sentits, ja que permet accedir a
coneixements generals sobre espai en altres disciplines que no
són curriculars en la nostra carrera, mantenir contacte directe
amb altres professionals del sector, i també aprendre a treballar
amb companys d’altres cultures. En el meu cas particular d’es-
tudiant (el del Xavier), vaig decidir fer el SSP per obrir-me camí
en el sector espacial cercant sinèrgies amb la meva àrea d’ex-
pertesa. Actualment estic fent el doctorat sobre sistemes de
videoconferència i transmissió de vídeo d’alta qualitat sobre
xarxes de nova generació, així com en el disseny de l’Internet
del futur, conjuntament amb un grup d’investigadors de la fundació
i2CAT i la UPC (http://hdwiki.i2cat.net). Els sistemes audiovisuals
que desenvolupem es podrien fer servir en aplicacions espacials
orientades, per exemple, a l’observació de la Terra, a telemedi-
cina o a comunicacions entre planetes. A més, el programa m’ha
permès conèixer l’estat de l’art en xarxes espacials, com ara la
‘Interplanetary Network’ (IPN), de comunicacions interplanetària
adaptada a les característiques
intrínseques de les transmissions
espacials de llarga distància, com
són el retard marcat fortament pel
temps de propagació, la tolerància
a errors i el propi moviment dels
cossos celestes.
El departament natural per a un
enginyer de telecomunicació és el
d’aplicacions per satèl·lit, on esAssajos a les instal·lacions de NASA Ames
El nostre equip durant la competició de coets
TLC48-p.34 a 36 ok 15/12/09 14:47 Página 35
‘Inter nos’
36
La primera astronauta sud-coreana i estudiant del SSP,
Soyeon Yi, acompanyada de la coautora Beatriz Gallardo,
durant una trobada-col·loqui amb els viatgers de l’espai
Què hem anat a fera la NASA
Beatriz GallardoEnginyera de telecomunicació i màster aeroespacial
Xavier MiguélezCol·legiat núm. 12.809
presenten sobretot sistemes de navegació i observació de la
terra, però vaig optar per l’enginyeria de sistemes espacials per
tal d’adquirir nous coneixements de mecànica orbital, propulsió
de coets, estructures o metodologies de treball concurrent, que
em van permetre analitzar els problemes d’interferències que
produeixen els propulsors d’ions de les aeronaus sobre el sistemes
de comunicació i electrònica. Dins d’aquest departament és on
es porten a terme les tradicionals competicions de robots i coets
de maquetació. Enguany es van muntar i programar robots de
recollida de mostres, a més de dissenyar, construir i llançar des
de les pistes d’aterratge militars de Moffet Field, els coets més
grans de la història de la ISU amb un total de 5 grups participants.
Per part meva (de Beatriz), el SSP m’ha ofert, com a profes-
sora associada, l’oportunitat de coordinar un grup de 56 profes-
sionals en un projecte sobre exploració de Mart (ACCESS Mars).
La idea d’aquest projecte és que tothom hi participi aportant
coneixements en diferents àrees (comunicacions, risc, cost,
geologia, medicina, dret, etc.) i assolir els objectius definits en
la missió. La clau de l‘èxit és el treball en equip; aprendre i
compartir. Vaig començar la meva carrera professional al Centre
de Tecnologia Aeroespacial (CTAE), on he treballat durant 3
anys i mig en temes de navegació per satèl·lit i aeronaus no
tripulades. Després d’haver participat a la ISU com a estudiant
al 2007, vaig decidir iniciar el meu doctorat sobre ciències aero-
espacials. Actualment, treballo a la ‘Concurrent Design Facility’
(CDF) de l’Agència Espacial Europea (ESA), on assumeixo
funcions d’enginyera de sistemes.
Addicionalment al programa de classes, departaments i
projectes, es preparen workshops i visites professionals, com
ara a laboratoris de la NASA i a empreses com Google o SpaceX.
També s’organitzen col·loquis setmanals on un grup d’experts
debaten temes d’actualitat de tot tipus, des de les oportunitats
de negoci en el sector fins a la influència dels mitjans de comu-
nicació en la societat, passant per les contribucions dels països
llatino-americans i asiàtics a la carrera espacial o el tradicional
col·loqui d’astronautes de diferents nacionalitats i agències per
debatre el futur en temes d’exploració.
Com a conclusió, cal dir que la ISU és una porta d’entrada
al sector aeroespacial per a professionals de totes les àrees
de coneixement que vulguin desenvolupar la seva carrera
professional en aquesta indústria. Això s’aconsegueix, bàsi-
cament, amb l’intercanvi de coneixements i una cartera de
contactes ben nodrida quan s’arriba al final de cada programa.
Altres opcions més properes poden ser el Màster en Aeroespai
de la UPC o estades en centres de la ESA. En qualsevol cas,
el punt important a remarcar és que les telecomunicacions
aporten una clara especialització al sector aeroespacial, i per
aquest motiu gaudeixen actualment d’una notable expansió
en aquest entorn tan necessitat de professionals qualificats
capaços d’afrontar els nombrosos reptes futurs.
TLC48-p.34 a 36 ok 15/12/09 14:48 Página 36
37
‘Inter nos’
Si mireu la pàgina web http://forumtelecos.upc.edu
veureu que el Fòrum és una fira d’empreses que
es fa any rere any al Campus Nord de la UPC.
Es tracta d’un esdeveniment organitzat de forma
desinteressada pels alumnes de l’ETSETB, amb l’únic objectiu
d’apropar els móns de l’empresa i la universitat. Aquest pas,
tan i tan complicat, es vol suavitzar amb la celebració d’aquest
tipus d’activitats.
Però us vull parlar de la meva experiència, de tot allò que
he viscut dins l’organització del Fòrum. Per a mi ha estat la
meva primera empresa. M’explico: he après a organitzar-
me a mi mateix i als del voltant, a assumir responsabilitats i
a delegar-ne, a ser conscient de la meva capacitat i dels que
m’envolten. Per a un estudiant, l’empresa és sempre el final
del trajecte. Passem per la universitat per formar-nos, per
aprendre, però no és fins que et trobes davant d’uns profes-
sionals del món laboral, quan t’adones que en realitat no
saps res.
Llavors és quan coneixes a fons tots aquells impondera-
bles que afecten els projectes laborals: els pressupostos a
respectar, els cicles de treball, la lenta burocràcia o el fet de
donar la cara davant de professionals quan hi ha una acti-
vitat que no surt tal i com s’havia previst. Però us he de reco-
nèixer que estic content, estic satisfet de la feina realitzada
quan et venen les empreses i et donen les gràcies per tot,
quan et venen els alumnes i t’agraeixen que han trobat una
primera feina gràcies al Fòrum.
No us enganyaré pas, haig d’admetre que han existit dife-
rències de caire organitzatiu. Però és que això no passa també
a nivell professional? Precisament d’aquestes divergències
han sorgit les millors idees, i me n’alegro d’haver passat per
aquests moments tan difícils, perquè després els bons instants
els gaudeixes amb molta més intensitat.
Ja són 20 edicions de Fòrum les que portem, i és gràcies
a l’esforç d’alumnes amb iniciativa que volen alguna cosa
més que anar a classe i aprovar assignatures, que aquest
tipus d’esdeveniments tenen continuïtat. Des d’aquí, només
vull transmetre que si alguna vegada existeix la possibilitat
de col·laborar en fires d’aquest estil, no ho dubteu. Sigueu
empresaris, estudiants o professors els que llegiu aquest
article, tan sols vull encoratjar-vos a que l’any que ve hi doneu
un cop de mà, a casa nostra, la de ‘telecos’, ja us asseguro
que sereu sempre benvinguts.
Enguany vull agrair especialment l’esforç que han fet les
empreses participants, que fins i tot en temps de crisi creuen
en la importància d’aquest tipus d’actes i que durant una
jornada deixen la seva tasca professional per xerrar amb tots
els alumnes que s’hi acosten per parlar de futur. Gràcies
també al suport que ens ha ofert, com cada any, el Col·legi
Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, la
Generalitat de Catalunya i l’escola de ‘telecos’ (l’ETSETB). I
per descomptat a la resta de membres organitzadors: Alexandra
de Febrer, Fernando Serra, Gerard Alvarez, Gonzalo Barja,
Guillermo Gonzalez, Jagjit Singh, Javier Esteban, Nacho
Moreno, Pablo Urmentea, Rubén Tamayo, Sergio Ferreiro i
Tomàs Herver.
Diego CervantesAlumne de l’ETSETB-UPC
La meva experiènciadel XXè Fòrum Telecos
Com tants de vosaltres, sóc un alumne de la UPC, el Diego Cervantes, que es trobaimmers en la difícil tasca que suposa finalitzar una carrera com la nostra. Com bé sabeu,l’Enginyeria de Telecos és exigent, dura i fins i tot en molts moments desagraïda. Peròhi ha moltes coses que valen la pena, i he tingut la sort de trobar-ne una d’important. Usparlo del Fòrum Telecos.
TLC48-p.37 a 39 ok 15/12/09 15:22 Página 37
38
COETC/ACET
Ofertes comercials i serveis
Les condicions concretes del conveni signat pel
COETC/ACET amb l’empresa madrilenya d’hosta-
leria Rafaelhoteles s‘ofeixen de manera detallada
a tot el col·lectiu en l’espai corresponent a
serveis>ofertes comercials de la nostra Intranet, accessible
des de l’exterior a través de la web www.telecos.cat.
De manera genèrica, i en base a aquest conveni, tots
plegats ens beneficiarem d’una tarifa màxima per a cadascun
dels hotels de la cadena Rafaelhoteles (els sis de Madrid:
Atocha, Pirámides, Ventas, Madrid Norte, Orense i Forum
Alcalá; i els tres de Barcelona: Rafaelhoteles Diagonal Port,
Casanova by Rafael Hotels i Badalona), de manera que ens
assegurarem de no pagar un import superior a l’acordat durant
els 365 dies de l’any. Tanmateix, si en el moment d’efectuar
la reserva existeix una oferta inferior, s’aplicarà directament
l’import més baix.
Informació addicionalLa consulta de les tarifes es pot fer directament amb l’hotel
o a través de la central de reserves (902 100 015). Igualment,
a través de la pàgina web www.rafaelhoteles.com es dispo-
sarà d’informació addicional sobre a promocions especials,
paquets i ofertes. Per poder-se beneficiar de l’oferta, caldrà
presentar el carnet de col·legiat/da a la recepció de l’hotel en
qüestió.
Creada al 1993, Rafaelhoteles és una cadena hotelera
que compta amb dues marques pròpies: Rafaelhoteles y By
Rafael Hotels. En l’actualitat disposa de 1.318 habitacions
distribuïdes en deu establiments a Alcalá de Henares, Alcobendas,
Badalona, Baqueira, Barcelona i Madrid; així com de 66 sales
de reunions, el que suposa més de 6.000 m2 destinats a tot
tipus d’esdeveniments.
Des del passat dia 1 de desembre, la cadena hotelera Rafaelhoteles, posa a disposiciódels col·legiats i associats tarifes especials per als seus hotels de Madrid, Barcelona,Alcalá de Henares, Alcobendas i Badalona. Es tracta d’una oferta comercial fruit delconveni signat pel COETC/ACET amb l’esmentada empresa madrilenya d’hostaleria.
Rafaelhoteles ens aculla preus molt especials
La marca Rafaelhoteles, amb 8 establiments disponibles
entre Madrid-capital i Barcelona-ciutat, es caracteritza per
habitacions funcionals totalment pensades pel client de negocis:
habitacions amples y acollidores amb servei d’ADSL gratuït,
climatització i TV via satèl·lit.
Al seu torn, la marca By Rafael Hotels abasta dos esta-
bliments (Casanova by Rafael Hotels i La Pleta by Rafael Hotels)
que pertanyen a la selecta col·lecció d’hotels exclusius ‘Small
Luxury Hotels of the World’ (SLH), que garanteix un seguit de
valors afegits d’alt nivell amb l’objectiu de propiciar una estada
inoblidable als seus clients. A més, l’hotel Casanova by Rafael
Hotels ha entrat recentment a formar part de ‘Preferred
Boutique’, una altra distinció com a membre d’hotels de luxe.
Habitació superior del Casanova by Rafael Hotels
TLC48-p.37 a 39 ok 15/12/09 15:22 Página 38
39
TLC48-p.37 a 39 ok 15/12/09 15:22 Página 39
Calidoscopi
40
Recuerdo, al respecto, una bonita experiencia que
viví hace unos meses en la preciosa ciudad de
Praga, durante unas cortas vacaciones inver-
nales. En el hotel donde estaba hospedado se
anunciaba un concierto de música clásica en la capilla del
Monasterio de St. Michael, fundado en el siglo XVII, y situado
en la calle Melantrichova, próximo a la Plaza de San Wenceslao.
El repertorio incluía distintos fragmentos de obras clásicas
populares (Mozart, Händel, Bach, Vivaldi, Albinoni, Schubert,
Dvorak) y estaba interpretado por un cuarteto de arpa, órgano,
violín, y voz. El concierto era a última hora de la tarde y me
pareció una buena forma de terminar el día después de la
interminable visita, por la mañana, al fabuloso castillo de la
ciudad. Llegada la hora, me dirigí al monasterio y me encontré
con algunas personas que ya estaban haciendo cola. La
capilla era reducida, acogedora y, por suerte, disponía de
calefacción, lo cual se agradecía pues la temperatura era
próxima a los 0ºC. Se habían dispuesto varias filas de sillas,
con una capacidad aproximada para 80 personas aunque
no llegó a ocuparse en su totalidad.
Tomé asiento en la segunda fila y a los poco minutos se
inició el concierto. Recuerdo que, al comienzo de la tercera
obra, cerré los ojos para ser más consciente del momento
presente, respiré profundamente, y me dejé acariciar por la
música que estaba percibiendo. Las sensaciones que experi-
menté son difíciles de transcribir. Delante de mí había cuatro
músicos, pero el sonido de uno de ellos prevalecía por encima
de los otros, impactándome profundamente por su potencia y
su capacidad expresiva: era la voz de la soprano. Durante esos
minutos, las ondas sonoras ocupaban plenamente todo el
espacio, y poco a poco mi mente se fundió con ellas. Se evadieron
las preocupaciones, los pensamientos, el cansancio acumu-
lado del día... sólo parecía existir la música, liderada por esa
increíble voz que tanto me impresionaba. Fue entonces cuando
tuve una sensación que nunca antes había experimentado:
percibí que realmente había cuatro instrumentos musicales,
incluida la voz, totalmente compenetrados y con una fusión
perfecta entre ellos. Era la primera vez que me sucedía pues
siempre había diferenciado la voz del resto de instrumentos,
pero en esta ocasión, por alguna razón que desconozco, no
fue así. Lo que escuchaba era una identificación de todos ellos,
cada uno con su propia tesitura y con una dinámica y equilibrio
que le conferían un resultado final muy gratificante: la sorpren-
dente modulación de la voz, la melancólica melodía del violín,
los angelicales ‘glissandos’ del arpa y el acompañamiento sólido
y pausado del órgano creaban una atmósfera muy especial.
Fueron instantes muy emocionantes, difíciles de olvidar y, poste-
riormente, me preguntaba por qué con tantos años de educa-
ción musical a mis espaldas, era la primera vez que tenía esta
extraordinaria percepción. A partir de ese día, constaté y me di
cuenta de lo poderosa que es la voz. No hace falta decir que
guardo un excelente recuerdo de la soprano, Marie Batinicová,
y aún conservo las sensaciones vividas, almacenadas segura-
mente en algunas zonas de mis hemisferios cerebrales.
Esta experiencia me hizo reflexionar acerca de los habi-
tuales usos, intuitivos, de la voz ante diversas situaciones:
¿susurramos o cantamos para tranquilizarnos?, ¿cómo expre-
samos el dolor?, ¿y la sorpresa? No hace falta decir como
reaccionaríamos la mayoría de nosotros, si un día al comprobar
los resultados de la lotería comprobáramos que somos uno
de los afortunados... En realidad, la voz refleja nuestro estado
físico, mental y emocional, permitiendo una comunicación
Suele decirse que la voz es el instrumento musical más completo, el instrumento musicalpor excelencia. Posiblemente es el más antiguo que existe y el primero que el hombreutilizó, pues antes de descubrir que el roce o golpes entre dos piedras o dos palosproducían un sonido, nuestros antecesores ya gritaban, gruñían, suspiraban, tatare-aban, en definitiva, cantaban.
Momento musical entrañable en PArte y cultura
TLC48-p.40 a 41 ok 15/12/09 15:30 Página 40
41
entre nuestro mundo interior con el exte-
rior y facilitando la expresión de nuestros
sentimientos.
¿Somos realmente conscientes de su
poder? Los políticos, comunicadores, confe-
renciantes, locutores, conocen su potencia-
lidad y saben lo que pueden transmitir con ella,
la influencia que ejercen sobre los receptores, sobre
su audiencia. La voz convence, seduce, enamora, libera,
conmueve,...¿será acaso porque transmite algo más que
frecuencias y/o armónicos?, ¿cambia nuestro estado emocional
si el jefe nos saluda y sonríe amablemente por la mañana antes
de empezar la jornada laboral o si tan solo nos dice “buenos
días” con voz apagada, con un porte serio y sin apenas mirarnos
a los ojos?, ¿qué ocurre en nuestro sistema de percepción que
altera nuestro estado fisiológico y anímico?, ¿qué valor añadido
transmitimos realmente con la voz? En un concierto, en una
conversación, en una conferencia, en un discurso, en una
plegaria, algo más que las simples palabras se transmite con
la voz, ¿lo hemos percibido así alguna vez?
La neurociencia aporta algunos datos que sugieren su
potencial terapéutico. En una entrevista [1] a Carmen Sandi,
directora del laboratorio de genética de la conducta del ‘Brain
Mind Institute’ (Lausana), a la pregunta ¿se nos puede curar
con palabras? respondía “…en la medida en que provocan
reacciones bioquímicas neuronales, desde luego…” Añadía,
también, que “…ahora vemos que la sociedad o las rela-
ciones afectivas pueden provocar cambios cognitivos en las
personas tan decisivos como la genética…” Afirmación a
tener en cuenta por la importancia que se atribuye a nuestra
capacidad de influir en aspectos hasta ahora reservados
exclusivamente a la genética.
De forma similar, son inte-
resantes las declaraciones del
cardiólogo Valentín Fuster, en la
presentación del libro “Corazón y
Mente”, del cual es coautor con el
psiquiatra Luís Rojas Marcos. El cardió-
logo citaba que “…entre un 25% y un 50%
de los pacientes que acuden a mi consulta no tienen en
realidad un problema de corazón, sino que sufren una altera-
ción emocional…” y añadía que “…en muchas ocasiones con
la comunicación se pueden solucionar problemas físicos…”
Ambos autores también comentaron que tratar cuerpo y mente
separadamente es un error. [2]
¿Será cierto que una voz cálida y afectuosa acompañada
de una sonrisa sincera y honesta, contribuirían a una mejora
del bienestar de las personas que nos rodean y, por extensión,
de toda la sociedad?
en Praga
Jordi A. JausetIngeniero de Telecomunicación (colegiado nº 1.845)Doctor en comunicación y músicoAutor del libro “Música y neurociencia: la musicoterapia”
RReeffeerreenncciiaass::
[1] Amiguet, Ll. La Contra, La Vanguardia, 17 de junio de 2009
[2] López, C. “Más allá de la enfermedad”, Tendencias, La
Vanguardia, p.26, 23 de octubre de 2008
TLC48-p.40 a 41 ok 15/12/09 15:30 Página 41
42
Calidoscopi
Publicacions
Web de ENTER (Centrode Análisis de la Sociedadde la Información y lasTelecomunicaciones -Instituto de Empresa)http://www.enter.ie.edu/faces/es/jsf/index.jsp
Creat l’any 2004, ENTER és un centre de refe-
rència en matèria de generació i provisió d'in-
formació, d'anàlisi i prospectiva sobre les tele-
comunicacions i la societat de la informació. Es
tracta de la primera plataforma d'anàlisi inde-
pendent i de caràcter permanent que es crea a
Espanya en aquesta àrea, amb l'objectiu de
contribuir al desenvolupament de la societat de
la informació en general i del sector tecnològic
en particular, a través de la generació i divul-
gació d'informes, ‘benchmarking’ d'altres mercats,
anàlisis de les millors pràctiques i identificació
de noves oportunitats de desenvolupament del
sector. A més, ENTER contribueix a consolidar
la posició de l’escola de negocis, ‘Instituto
d'Empresa’, en el món de les tecnologies, la
societat de la informació i les telecomunicacions.
El darrer informe ENTER, titulat ‘El virus de la
ayuda pública a las telecos’ i tipificat amb l’epí-
graf ‘Nota 152’ de 1/12/09, reflexiona sobre el
suposat risc que podrien arribar a implicar els
ajuts públics per al desplegament de xarxes de
nova generació (NGN) en el sector europeu de
les telecomunicacions.
Las tecnologías de laInformación y lasComunicaciones en laEmpresa Española, 2009Autores: AETIC, Secretaría de Estado de
Telecomunicaciones y para la Sociedad de
la Información (SETSI) i Everis
Editorial: AETIC
Una de les principals conclusions d'aquest estudi
és que les empreses catalanes són capdavanteres
en comerç electrònic i seguretat. Els atribueïx també
un caràcter pioner en l'ús del comerç electrònic,
pel fet que la seva taxa d'utilització se situa en un
44% enfront del 42% de la mitjana nacional. Les
empreses destaquen l'agilitat de les gestions com
avantatge competitiu per a l'ús del comerç elec-
trònic, tant per a la venda com per a la compra.
Quant a les barreres, baixa en 8 punts la descon-
fiança i temor a les estafes. L'informe dedica un
apartat a la introducció i ús de les tecnologies de
la informació i mostra que la penetració de l'ordi-
nador per al desenvolupament d'activitats profes-
sionals s'ha estabilitzat al 90%, mentre que l'ús del
telèfon mòbil d'empresa va caure un 3% el 2008.
Així mateix, el nombre d'empreses amb ordina-
dors interconnectats es va situar en un 71%. A
nivell estatal, els sectors d'activitat amb majors
percentatges de companyies amb ordinadors inter-
connectats són informàtica i I+D (92%), serveis
financers i segurs (89%) i serveis empresarials (88%).
Manual Práctico deOrdenación Local de lasTelecomunicacionesAutor: Raimon Balart (IVIRON Enginyeria
de Telecomunicació, S.L.)
Editorial: COIT
El desplegament de les xarxes de telecomunica-
cions és un element clau del desenvolupament
municipal per diferents raons, com ara el fet que
les infraestructures pertanyen al seu domini públic;
que els ens locals participen en aquest procés
mitjançant l'acte reglat de concessió de llicències,
i també que han de vetllar perquè aquests desple-
gaments es facin amb els mínims impactes ciuta-
dans i ambientals. En el cas particular de la tele-
fonia mòbil, el desplegament va assolir un incre-
ment exponencial en els seus inicis, que no va
anar acompanyat d’una estructura normativa i
legislativa a nivell local, d’acord amb el seu espec-
tacular desenvolupament. La preocupació inicial
de la ciutadania sobre el tipus, caràcter, impacte
visual i nivells d'emissions d'aquestes infraestruc-
tures, ja afortunadament superats, ha provocat
en molts casos actituds restrictives que han
complicat el desplegament d'aquestes infraes-
tructures. Com a conseqüència, molts municipis
han heretat un escenari que necessita una orde-
nació des del punt de vista urbanístic i ambiental.
Finalment, aquest estudi ofereix una completa
guia pràctica dels processos administratius.
TLC48-p.42 a 44 ok 15/12/09 15:37 Página 42
L’evolució de la Societat de la Informació al llarg dels
darrers anys s’ha caracteritzat per la generalització
tecnològica d’Internet i la telefonia mòbil, dos àmbits
que han superat clarament les expectatives inicials,
assolint uns usos insospitats i en molts casos diferents dels
que s’havien concebut amb el seu disseny d’origen.
Es tracta d’una explosió esdevinguda malgrat la concu-
rrència d’uns quants factors adversos, com ara els preus més
elevats del nostre entorn, una manca manifesta de compe-
tència real i efectiva, i l’existència de zones fosques on les
inversions no eren rendibles per als operadors i que han obligat
a la inversió pública per evitar la fractura social d’una ciuta-
dania de primera i segona divisió.
Per tot plegat, sembla força impossible ara com ara de
preveure la futura evolució de la Societat de la Informació.
Però independentment de quina sigui la seva direcció, cal
establir polítiques estructurals de base estratègica que permetin
aquest desenvolupament de manera ràpida, eficaç, soste-
nible i flexible, i que a més ho facin sense perdre de vista
l’orientació cap a una societat justa i pròspera en què tots els
ciutadans disposin de les mateixes oportunitats per al seu
desenvolupament.
Per tant, les polítiques que cal desenvolupar des de l’Administració
en l’àmbit de les TIC han de:
a) Garantir unes e-infraestructures que permetin la lliure compe-
tència, afavoreixin l’aparició de serveis innovadors i de qualitat
a preus competitius i garanteixin l’avenç del territori a la mateixa
velocitat, és a dir sense que ciutadans i empreses pateixin
cap mena de discriminació en funció del lloc on s’estableixen
o viuen. Les infraestructures no poden ser un factor limitador
del creixement d’un país, sinó tot el contrari, n’han de ser un
dels principals motors.
Cap on va la Societatde la Informació?
b) Dotar la ciutadania d’una àmplia i sòlida formació, tant en
coneixements tecnològics com en competències digitals globals,
que permetin un ús crític dels avenços de les TIC i animin a tothom
a participar activament de la creació de serveis i continguts.
c) Potenciar un sector TIC capaç de ser competitiu en un entorn
global, multicultural i multilisgüistic. Per fer-ho possible, cal una
indústria internacionalitzada i d’alt valor afegit, recolzada en la
col.laboració amb les universitats i centres de recerca, i proveïda
del talent necessari, sigui autòcton o forani.
d) Garantir una societat de la informació segura. La seguretat
en qualsevol àmbit d’actuació dels ciutadans i les empreses
ha de ser tant o més segur en l’entorn virtual que en el real,
independentment de la seva activitat. Actualment existeix una
creixent sensació d’inseguretat a la Xarxa, especialment pel
seu desconeixement, que provoca alarma i preocupació entre
els usuaris, i que cal combatre intensificant els mecanismes
de seguretat i referenciant aquells dispositius que contri-
bueixen a millorar-la.
En definitiva, el desenvolupament harmònic de la Societat
de la Informació dels propers anys no pot centrar-se només en
un àmbit sinó que ha de tenir una perspectiva global i ha de
comptar, a més, amb la imprescindible col.laboració pública i
privada, amb un lideratge fort per part del Govern i amb una alta
capacitat crítica per ajuntar esforços i anhels de tota la societat.
Josuè SallentDirector general de la Societat de la Informació
Secretaria de Telecomunicacions i Societatde la Informació de la Generalitat
Tribuna
43
TLC48-p.42 a 44 ok 15/12/09 15:37 Página 43
TLC48-p.42 a 44 ok 15/12/09 15:37 Página 44