Download - Català 3r ESO

3reso

GUIA DIDCTICAJoan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib

nou OMLLENGUA CATALANA I LITERATURA

ISBN 978-84-9804-596-3

9 7 8 8 4 9 8 0 4 5 9 6 3

Direcci editorial: Dolors Rius

Coordinaci de l'rea de Llengua catalana: Anna Sadurn

Edici: Anna Pauner i Igebenet

Correcci lingstica: Igebenet

Disseny de la coberta: Trading Media

Disseny grfic interior: Maria Partegs

Maquetaci: Igebenet

Primera edici: juny de 2008

ISBN: 978-84-9804-596-3

Dipsit legal:

Impressi:

Joan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll, Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib, 2008, pels textos

Hermes Editora General, S. A. - Castellnou Edicions

Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci), sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Les activitats i els exercicis proposats en aquest llibre shan de fer en un full a part o una llibreta.

Hermes Editora General, S. A. ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

ndex

Llengua catalana i literatura r ESO

prOJECTE

1.presentaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2.DiDcticaimetoDologiaDelprojecte. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

3.elsmaterialsDelprojecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

4.lescompetnciesbsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

5.lestructuraDiDcticaDelsllibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

prOgramaCiOns

programaciDematria mbitdellenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Eltractamentdelesllenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Competnciesprpiesdelmbitdellenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Aportacionsdelmbitdellengesalescompetnciesbsiques . . . . . . . . . . . . . 23 Estructuradelscontinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Consideracionssobreeldesenvolupamentdelcurrculum . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Objectiusgeneralsdetapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Contingutsdeltercercurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Criterisdavaluacideltercercurs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

programacionsDaula Quadredecontinguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Unitat1:Unmndenarracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Unitat2:Elsgneresteatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Unitat3:Escrivimpoesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Unitat4:Compartimidees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Unitat5:Unmnpledenotcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Unitat6:Femunaentrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Unitat7:Expressemlanostraopini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat8:Entrelardioilatelevisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Unitat9:Quintempsfardem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Unitat10:Hasvistaquestanunci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56 Unitat11:Lallenguacatalana,avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58


OriEnTaCiOns i sOLUCiOnari

Orientacionsmetodolgiquesgenerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Unitat1:Unmndenarracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Unitat2:Elsgneresteatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Unitat3:Escrivimpoesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Unitat4:Compartimidees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Unitat5:Unmnpledenotcies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 107 Unitat6:Femunaentrevista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Unitat7:Expressemlanostraopini . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Unitat8:Entrelardioilatelevisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Unitat9:Quintempsfardem? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150 Unitat10:Hasvistaquestanunci? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 Unitat11:Lallenguacatalana,avui . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 ActivitatsTIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178

aVaLUaCiOns

Lavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182

Avaluaciinicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184

Avaluacitrimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

Avaluacifinal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198

Avaluaciformativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204

SolucionariAvaluaciinicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206

SolucionariAvaluacitrimestral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209

SolucionariAvaluacifinal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 214

aLTrEs rECUrsOs

Activitatsdereforiampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 218 Solucionaridelesactivitatsdereforiampliaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270


1. presentaci

nou Om s el llibre de Llengua catalana i literatura pensat per a lalumnat del tercer curs delEducaciSecundriaObligatria .Elsautorsiautorescreiemqueaquestllibreescorresponamblesdemandesformativesdelsalumnes,tantpelquefaalasevaformacilingsticacomalafor-macihumana,culturaliliterria .

Desdelpuntdevistadidcticidelaplanificaciescolar,nouOmesdivideixentrestrimestres .Elprimerielsegoncomprenenquatreunitats,ieltercer,tresunitats;entotal11unitatsdidctiques .AlfinaldelllibresincorporenlesactivitatsTICielsannexos,queencompletenelscontinguts .

Cadaunitatsegueixunaestructurasimilar:

Dimensi comunicativa. IncloulapartatdeLecturaambtextosdediferentsgneresliterarisiperiodstics,percomprovariestimularlacomprensilectorailexpressiescritaioral,ilapartatdeComunicaci .Aquestssnelsdoseixoscentralsdaquesttercercurs .

Funcionament de la llengua .Contexplicacionsiactivitatsrelacionadesambelstresmbitsfo-namentals,ortografia,gramticailxic,amblafinalitatdajudar-teamillorarlexpressiescritaioral .

Dimensi plurilinge i intercultural. Presentaunavisisociolingsticadelallenguacatalanaiactivitatssobreaquestmbit .

Dimensi esttica i literria.IncloulapartatEls nostres clssics perquconeguisillegeixistextosdelsescriptorsiescriptoresquehandeixatunaempremtamoltrellevantenlaliteraturaca-talanadetotselstemps .

activitats de reps i davaluaci.Inclosesalfinaldecadaunitat,snunasntesidelsaspectesqueshihantreballat,demaneraqueetserviranperprendreconscinciadelquehasaprsodelqueetcalmillorar .

Lanostraconcepcidelaprenentatgedela llenguaidela literaturasquecalduratermeuntreballeminentmentprctic,demaneraque,fentlesactivitatsqueesproposen,lalumnatarribiadominarelsconceptestericsquesexpliquenabansdecadablocdactivitats,iaassolirlescom-petnciesbsiquesprpiesdelamatriadeLlenguacatalanailiteraturadetercercurs .

Enaquestaguiadidcticasofereixendiversoselementsperelaborarelprojectecurriculardecen-tre(orientacionsdidctiquesiperalavaluaci,contingutstransversalsidatencialadiversitat)iperprogramarcadaundelstrimestres .EnelCD,shitrobenactivitatsderefor idampliaci,quecompletenlesquejahihaenelllibredelalumne .Ifinalment,enaquestaguiashainclselsolucionaridelesactivitatsdelllibre .

Desitgemquelaguiasiguibentilperatotelprofessorati,comsempre,volemagrairelssugge-rimentsdemilloraqueensarribin .

Els autors


2. DiDcticaimetoDologiaDelprojecte

ElsobjectiuseducatiusdeCastellnouEdicionstenencomaeixcentralladquisicidelescompe-tnciesbsiques .Elsprincipalsrecursosdidcticsqueincloulanostrapropostasnelssegents:

2.1 Fomentdelalectura

Lalecturas,sensdubte,uncavalldebatallaimportantentretoteslestasquesescolars .Sielsalumnesllegeixenb,sitenenunabonacomprensilectora,unabonadicci,unbonritmeiunabonaentonaci,lalecturaesconvertirenuninstrumentessencialdaprenentatge,decomprensidelarealitatidintegraciculturalisocial .Perllegir,comahabilitatcurricular,nopotsercompe-tnciaexclusivadelamatriadeLlengua,peraquestmotiuproposemlecturesencadaunitatdeMatemtiques,deCinciesdelanaturalesa,deGeografiaihistria,perqusaberllegirssaberdesxifrarlesmatemtiquesissabercomprendreelmn .

2.2 ssistemticdelesnovestecnologiesdelainformaciilacomunicaci

Entoteslesmatriestrobem,encadaunitatdidctica,unapropostadactivitatsTICestretamentrelacionadesambelcontingutgeneralde launitat .Es tractadunapropostaquepreveu la tu-toritzaci del professorat i que permet avanar sistemticament en ls i el domini progressiudaquestesnovestecnologies .

2.3 propostadidcticaperaleducacienvalors

Laimportnciadelatransmissiilassimilacidevalorsuniversalsenelconjuntdetasqueseducati-vesenshaportatadonaruntractamentrellevantaaquestaqestiambunespaipropienelnostreprojecte .Volemfer-hinotarlaimportnciaqueeltreballenequiptcomarecurspedaggiceneltractamentdeleducacienvalors .

Enlaguiadidctica,dinslapartatdOrientacionsdidctiques,trobareunombrosespropostesdetreballsenequipotreballsdegrup .Laimportnciaque,desdelpuntdevistaessencialmentedu-catiu,teltreballconjuntmereixunscomentarisparticulars .Treballarenequip,aprendreafer-ho,comportaintrnsecamentunaltcontingutdeducacienvalors .Lassolimentdunatascaencompermet ferviure totunseguitdevalors, i, vivint-los,contribuma fer-losarrelarentre lalumnat .Quantreballemenequipposemenjociactivemelsvalorssegents:

Lesperit de collaboraci .Moltesiniciativessnmsfcilsimsgratificantsdeduratermesiesresolenengrup .Altresactuacionsrequereixen,perfora,lacooperacidediversesper-sones . La voluntat de participaci .Laprcticaconstantenfeinesdecollaboraciielresultatgratifi-cantquesenderivahadepromourelavoluntatdeparticipacidenoisinoies . La implicaci social .Lesqestionsquedemanenlaintervencidemoltesmansensfanveurequesovintcalimplicar-sepersonalmentenunentornsocialogrupalperaconseguirsolucionsomillores,operassolirunobjectiu .Hihamoltsaspectesdelarealitatodelavidaquesncosadetots .


Les actituds solidries .Elsproblemesquepuguitenirqualsevolmembredelequipenlasevatascasnelsproblemesdelarestadelgrup .Totstenimhabilitatsiinhabilitats .Allonnoarribaun,hipotarribarlaltre,iviceversa .Lasolidaritat,lajutmutu,respon,enelfons,aunaideaderelacimsjustaimshumana . Lafany de cooperaci,encontraposicialacompetitivitatindividualista .Treballantconjunta-mentsorgeixiesconsolidaelgustdeprendrepartenunatascacomuna .Eltreballenequipsunantdotdelesactitudsindividualistes,pocogenssolidries . Laprenentatge collectiu autnom i,endefinitiva,aprendreaaprendre .Elsaprenentatgessignificatiusnoestransfereixen,sinqueesconstrueixen .Lacollaboracienunatascadegrupsunbonmitjperafavorirlaconstruccipersonaldaprenentatges .Cadamembredelgruppotactuar,sensesaber-ho,comaestmuledificantdelaconstrucci . Lesperit democrtic . Treballar engrup vol dir dialogar, organitzar-se, repartir-se tasquesofuncions,prendredecisionsconsensuadamentEndefinitiva,eltreballengrupcontlessnciadelorganitzacidemocrtica .

La transversalitat de leducaci en valors .Treballantenequipdemaneracontinuadafem,pertant,quetotsaquestsvalorsqueacabemderelacionarsiguinsemprepresentsenladin-micaordinriadelaula .

Eltreballenequipt,comacabemdemostrar,unesbondatspedaggiquesimplcites .Vallapenaser-neconscientsicrearperidicamentsituacionsdetreballcooperatiu .Elprofessoratsquihadeformularelstreballsdegrupdemaneraarticuladarespectealconjuntdelesactivitatsprpiesdeldiaadiaescolar .Enaquestsentit,usproposemqueeltreballenequipnosiguiunrecursespordicsin,benalcontrari,unamanerahabitualdaprendrecontingutsi,alavegada,uncamrealmentefectiuperqulalumnatarribiainterioritzarelsvalorsproposats .

2.4 atencialadiversitatialtractamentpersonalitzatdelsnoisinoies

Caltenirencompteque,actualment,alesaulesconviuenalumnesambnecessitatseducativesmoltdiferents .Siguiperquelseuentornsocioculturalo lasevaescolaritzaciprviasnmoltdiversos,siguiperlescaracterstiquesindividualsdecadasc,elfetsqueelsmtodesielscon-tingutseducatiushandesertanadaptablescomsiguipossibleacadascundelsestudiants .

TotselsnostresmaterialsperalEducaciSecundriaObligatriaestanconcebutsperatendreladiversitatdenoisinoies .Cadaunitatdidcticaincloumaterialdereforidampliaciqueusperme-trcrearunitinerarieducatiudacordamblesnecessitatsdelaulaodalgunsalumnesconcrets .Elmaterialdereforidampliaciquetrobareuenaquestaguiadidcticaestpensatperorientaridonarideesalprofessorat,iespotutilitzardemoltesmaneres .Dunabanda,espotdonar,uncopexplicatselscontingutsdelaunitat,alsalumnesquehorequereixin .Delaltra,sobretotenelcasdelmaterialderefor,potservirpercomenaraexplicarlaunitatdunamaneramssenzillaipautadasiconsidereuquecalestablirblesbasesdetotselsalumnesdelaulaabansdendinsar-nosenunnivellconceptualmsalt .


2.5 lacrregaequilibradadecontinguts

Entoteslesmatries,elscontingutsduncursestanorganitzatssegonsunaseqenciacienonzeunitatsdidctiques .Elsnostresprojectestrenquen,aix, lesfrmulestradicionalsqueconcebenunnombredunitatsdivisiblepertres,encorrespondnciaambelstrestrimestresquemarquenladinmicaduncursescolar .Elcanvique,enaquestsentit,proposemnosgratut,msaviatalcontrari:pretncontribuiraunamajoradequacialarealitatialsritmesescolarsdeterminatspelcalendarianual .Lanostrapropostadeseqenciaciparteixdunfetqueespotobservarfcilment:eltercertrimestre,quecaiguioncaiguilaSetmanaSanta,ssempremscurtqueelsaltresdos .speraixque,alhoradedistribuirlesunitats,endisposemquatreperalprimertrimestre,quatreperalsegoninomstresperaltercer .

Ams,calnooblidarque,alasobrecrregadecontingutsquethabitualmenteltercertrimestre,sovintshiafegeixunaactivitatescolarunxicfrentica:finaldecurs,convivnciesescolars,set-manesculturals,etc .Labundnciadecontingutsprogramatsperaaquesttrimestreprodueixenocasionsuncertdesassossecinerviosismeentreelprofessorat,queveumoltdifcilpoderenllestirtotselstemes .Aquestamaneradedividir laprogramacipretnevitaraquestsdesajustamentsentreeltempsdisponibleilamatriaqueshadimpartir .

10 Llengua catalana i literatura r ESO

3. elsmaterialsDelprojecte

3.1 llibreicDdelalumne

Elllibredelalumnedeprimertcomaeixcentraldelsseusobjectiusladquisicidelescompe-tncies bsiques .Peraix,cadaunitatpresentaelsrecursosdidcticsadequatsperadquirir-les:untextdelectura,activitatsescritesiorals,unapropostaespecficadactivitatsTIC,etc .

Ams,comanovetat,laseqenciacidelllibresdonzeunitatsdidctiques .Aixpermetdes-plegarelscontingutsdetotelcursdunamaneramsreal,carregantmenysvolumdefeinaeneltercertrimestre,quesempresmscurtqueelsaltres .

3.2cDdelalumne

El llibre de lalumne incorporaunCDambunagaleriadimatgesde les taules de contingut queapareixenenelllibre .

3.3 guiadidctica

Laguia didcticasunconjuntdematerialsconcebutpercom-plementar laplanificaciquecadadocent fadaquestcurs .Contelnostreprojectepera lESO, lesprogramacions, lesorientacionsdidctiques,lesavaluacions,activitatsdereforidampliaciielso-lucionaridelamatriadeLlenguacatalanailiteratura .

3r esonouOM

LLENGUA C

ATALANA I L

ITERATURA

Joan

Bad

ia, J

ordi

Bal

cell

s, R

osa

Cul

, Jor

di G

rifo

ll, I

gnas

i Pui

g, J

oan

Mar

c R

amos

i Ca

rles

Rib

ISBN 978-84-9804-484-3

9 7 8 8 4 9 8 0 4 4 8 4 3

nouOMLLENGUA CATALANA I LITERATURA3r eso 3resonou OMLLENGUA CATALANA I LITERATURAJoan Badia, Jordi Balcells, Rosa Cul, Jordi Grifoll,Ignasi Puig, Joan Marc Ramos i Carles Rib


3reso

Recursos digitalsper a lalumne


3.4 cDdelprofessor

LaguiadidcticadeCastellnouEdicionsincorporaunCDpercadamatriaambunconjuntderecursosdigitalsquecompletenlaversiimpresa .

projecteInclou una presentaci, la descripci dels nousmaterials, la referncia a les competnciesbsi-ques corresponents, els principismetodolgics ilestructuradidcticadunaunitat .

programacionsInclouen el currculumoficial de lamatria, des-plegatapartirdelsobjectius,elscontinguts ielscriterisdavaluaci,ilaprogramaciespecficadelamatriaperalcurscorresponent .

orientacionsisolucionariProposenindicacions,suggerimentsicomentarisdelcontingutdelllibredelalumneirecursoscom-plementarisperaldocent .Elsolucionari recopilales solucions de totes les activitats del llibre delalumne .

avaluacionsEspresentenlavaluaciinicial,lavaluacitrimes-tral,lavaluacisumativailexplicacidelavaluaciformativarelacionadaambelscriterisdavaluaciiinclosaenelCD .Lavaluaciformativaestpre-paradaperserpersonalitzadaiimpresa .

altresrecursosPercadaunitat,esproposenactivitatsde refori ampliaci per tal de consolidar els contingutsapresos .Alfinaldelapartat,shiinclouelsolucio-naridetotesaquestesactivitats .


3reso

Programacionsper al professor

guiadidcticaGuiadidctica,prpiamentdita,enformatPDFMaterialdesuportperalavaluaciProgramacions: Programacidematria(enformatWord) Programacidaula(enformatWord)

Activitatsderefor(enformatPDF)Activitatsdampliaci(enformatPDF)SolucionaridelesactivitatsdereforiampliaciGaleriadimatgesdelllibredelalumne

Podeutrobarmsinformaciimspropostesdactivitatsawww.castellnoudigital.com

nounouLLENGUA CATALANA I LITERATURA

ProgramacionsProgramacionsper al professor


3reso

Guia didctica i recursos digitalsper al professor


4. lescompetnciesbsiques

EnelsdecretspublicatsrecentmentsobreelsensenyamentsmnimsdelEducaciPrimriaidelEducaci SecundriaObligatria es fixen les anomenadescompetncies bsiques que elsalumneshandhaveradquiritalfinaldelesetapesdeducaciobligatria .

Comssabut, la incorporacide lescompetnciesbsiquesalcurrculumderivade lareflexisobreleducacialseglexxiqueshaanatfentenlmbitdelspasosdelaUniEuropea .LaUNES-COvaencarregarunestudisobreaquesttemaaunacomissiinternacionalpresididaperlanticpresidentde laComissiEuropea, JacquesDelors,queaplegavaexpertsdarreudelmn,nosolamentoccidentals .Linforme,presentatel1996ambelnomEducaci: hi ha un tresor amagat a dinstotiqueesconeixhabitualmentcomaInforme Delors,estableixelsquatregranspilarsdeleducaci:

1. aprendre a conixer .Caldominarelsinstrumentsdelconeixement .Remarcaelfetquenototselsmtodessnadequatsperaprendreaconixericonsideraque,alcapdavall,hihadhaverelplaerdeconixer,comprendreidescobrir .

2. aprendre a fer .Lespersonesesformenperdesenvoluparunafeina,encaraquedevegadesnopuguinfer-la .Encomptesdaconseguirunaqualificacipersonal(habilitats),cadacopsmsnecessariadquirircompetnciespersonals,comaratreballarengrup,prendredecisions,relacio-nar-se,crearsinergies,etc .Enaquestatascasmoltimportantlacreativitat .

3. aprendre a conviure .Calsaberconviureitreballarenprojectescomuns .Enlinformesafirmaqueaquestsundelsreptesmsimportantsdelseglexxi .Enlahistriadelahumanitat,mainoshatingutelpoderdestructiuqueestara .Davantdaquestasituaci,calaprendreadescobrirelsaltres;apreciarquesomdiferentsperque,sobretot,sominterdependents . I,perdescobrirelsaltres,enshemdeconixeranosaltresmateixos(quanspigaquisc,sabrplantejar-melaqestidelempatia,entendrquelaltrenopensiigualquejoiquelessevesraonssntanjustescomlesmeves) .Enaquestsentit,lInformeDelorsproposaquesafavoreixinelstreballsencom,queesprestiatencialindividucomasserparticulariniciqueesdestaquiladiversitatcomaelementnecessariicreador .

4. aprendre a ser .Aquestpuntfarefernciaaldesenvolupamenttotalimximdecadapersona,aleducaciintegraldequshaanatparlantdesdelfinaldelseglexix ielcomenamentdelxx:leducacidelpensamentautnom .Estractaquecadapersonasiguiconscientdelasevaprpiarealitatcomasserambcapacitatdereflexiiactuaci .Cadassersunaindividualitatirrepetible .Cadassersimportant .Cadaschadeserconscientdelseuvalori,pertant,delvalordelsaltresssers,ihadeconrearlacapacitatdetenirunpensamentpropiiunavoluntatdactuacilliure .

EnelmarcdelaUniEuropea,elsconsellseuropeusdEstocolm,el2001,ideBarcelona,el2002,vanadoptarelsfutursobjectiusespecficsdelssistemesdeducaciiformacieuropeusiunpro-gramadetreball(EducaciiFormaci2010),queshandecomplireneltranscursdelsanysquefaltenfinsal2010 .Entreelsobjectiussincloueneldesenvolupamentdecapacitatsperalasocietatdelconeixementialtresdemsespecficsencaminatsapromourelaprenentatgedidiomes,des-envoluparlesperitdempresaipotenciarladimensieuropeaenleducaciengeneral .


Enaquestcontextdereflexieducativa,laComissisobrelaprenentatgepermanent(2001)i laposteriorResolucidelConsell(27dejunyde2002)vandeterminarelcarcterprioritaridelesnovescompetnciesbsiques ivan insistirque laprenentatgepermanenthadecomenarenledatpreescolariseguirmsenlldelajubilaci .

LaLleiOrgnicadEducaci(LOE),aprovadael2006,tambshirefereixenundelsseusannexos,onapuntaquela incorporacidecompetnciesbsiquesalcurrculumpermetposar laccentenaquellsaprenentatgesqueesconsiderenimprescindibles,desdunplantejamentintegradoriorientatalaplicacidelsconeixementsadquirits .

Daquveelseucarcterbsic .Snaquellescompetnciesqueunnoiounanoiahadhaverde-senvolupatenacabarlensenyamentobligatoriperaconseguirlasevarealitzacipersonal,exercirlaciutadaniaactiva,incorporar-sealavidaadultademanerasatisfactriaisercapadedesenvo-luparunaprenentatgepermanentalllargdelavida .

Endefinitiva,tenintencomptelesconsideracionsilesdirectriuseducativesbsiquesquesorgeixendelsrgansinstitucionalsdelaUniEuropea,shanidentificatlesvuitcompetnciesbsiquesqueesmentvemenlaPresentaci:

Competncies transversals: Lescompetnciescomunicatives:

1 .Competnciacomunicativalingsticaiaudiovisual2 .Competnciesartsticaicultural

Lescompetnciesmetodolgiques:3 .Tractamentdelainformaciicompetnciadigital4 .Competnciamatemtica5 .Competnciadaprendreaaprendre

Lescompetnciespersonals:6 .Competnciadautonomiaiiniciativapersonal

Competncies especfiques centrades en conviure i habitar el mn:7 .Competnciaenelconeixementilainteracciambelmnfsic8 .Competnciasocialiciutadana

Caltenirpresentquelescompetnciesbsiquesnoespodenconsiderarsempredemaneraa-llada,perqusovintsencavalquenisentrellacen:determinatsaspectesessencialsenunmbitpermetenassolirlacompetnciaendaltres .

La competncia en les capacitats bsiques de la llengua (lectura i escriptura), el clcul i lesTIC constitueix el fonament essencial per a laprenentatge, mentre que totes les activitatsdaprenentatgesesustentenenlacapacitatdaprendreaaprendre .

Hihaunasriedelementsaplicablesalatotalitatdelmarciqueintervenenenlesvuitcompe-tnciesbsiques:elpensamentcrtic,lacreativitat,lacapacitatdiniciativa,laresolucidepro-blemes,lavaluacidelrisc,lapresadedecisionsilagesticonstructivadelssentiments .


Enntimarelaciambaquestesvuitcompetnciesbsiqueshihasisqestionsquemereixenunaatenciespecial .Snlessegents:

El foment de la lectura i ls de biblioteques. El domini duna o dues llenges estrangeres. La capacitat per a ls i el domini de les noves tecnologies de la informaci i la co-municaci. Leducaci en valors. Latenci personalitzada dels alumnes en un entorn social cada vegada ms divers. La crrega equilibrada de continguts al llarg del curs escolar.

Des de Castellnou Edicions proposem recursos didctics especfics per abordar cada unadaquestes sis gransqestions, que sn, alhora, part integrant de les competnciesbsiquesformulades .

Desenvolupamentdelescompetnciesbsiques

Eldesenvolupamentcompetencialimplicalacapacitatdutilitzarelsconeixementsihabilitats,demaneratransversal i interactiva,encontextos isituacionsquerequereixen la intervencideco-neixementsvinculatsadiferentssabers,cosaqueimplicalacomprensi,lareflexiieldiscerni-menttenintencompteladimensisocialdecadasituaci .

Peravanarenlassolimentdelescompetnciesbsiquessfonamentalemmarcarelsprocessosdensenyamentidaprenentatgeentornalsquatreeixossegents:

1. aprendre a ser i actuar de manera autnomapertalquecadascconstrueixilasevaprpiamaneradeseriutilitziaquestamaneradeserperadesenvolupar-seenlessituacionsquelmbitescolarilaprpiavidaliplantegen .Treballarlautoconeixement,laconstrucciilacceptacidelaprpiaidentitat,laregulacidelesemocions,lautoexignciaieldesenvolupamentdestratgiesdaprenentatge,delpensamentcrticidhbitsresponsablessessencialperaaprendreaseriactuardemaneraautnoma .

2. aprendre a pensar i comunicarpertaldafavorirlacomprensisignificativadelesinformacio-nsilaconstruccideconeixementscadavegadamscomplexos .Cercarigestionarinformaciprovinentdediferentsfontsisuports,utilitzardiferentstipusdellenguatges(verbal,escrit,visual,corporal,digital . . .)enlacomunicacidinformacions,sentimentsiconeixements,treballardema-neracooperativaiserconscientdelspropisaprenentatges,afavoreixlaconstruccidelconeixe-mentieldesenvolupamentdelpensamentpropi .

3. aprendre a descobrir i tenir iniciativapertaldepotenciarlautilitzacidelsconeixementsdequesdisposapera interpretar larealitat,establirdilegsinteractiussobrefets isituacions,afavoreix la construccideconeixementsmssignificatius i cada vegadamscomplexos, i elcompromsperaimplicar-seenprocessosdemillora .Explorar,experimentar,formularpreguntesiverificarhiptesis,planificaridesenvoluparprojectes,cercaralternativesesdevenenelementsclauenelsprocessosdeformacidelalumnat .


4. aprendre a conviure i habitar el mnper talqueelsnois inoiesesdevinguinciutadans iciutadanesactiusenunasocietatdemocrticaiparticipativa .Laconscienciaciperlapertinenasocialicomunitria,elrespecteperladiversitat,eldesenvolupamentdhabilitatssocials,elfuncio-namentparticipatiudelainstituciescolar,eltreballenequip,lagestipositivadelsconflictes,eldesenvolupamentdeprojectesencom,afavoreixenlacohesisocialilaformacidepersonescompromesesisolidries .


5. lestructuraDiDcticaDelsllibres

Elllibresestructuraen11 unitats,seguidesdunapartatdactivitatsTiCiunannexgramatical .Ams,vaacompanyatdunCD de recursos,quecontmsinformaciiunagaleriadimatges .

estructuraDunaunitat

prEsEnTaCi

ELS GNERES TEATRALS 2Continguts

DIMENSI COMUNICATIVA

LECTURAAc no paga ni Du!

COMUNICACIEl teatre. Els gneres teatrals

FUNCIONAMENTDE LA LLENGUA

ORTOGRAFIALa sllabaLaccentuaci (II): la e i la o

GRAMTICALadjectiu

LXICLa composici

DIMENSI ESTTICAI LITERRIA

ELS NOSTRES CLSSICS Ausis March

ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI

LECTURAACTIVITATS

Objectius

En aquesta unitat aprendrs a:

Llegir i comprendre un fragment de text teatral.Reconixer els principals gne-res teatrals.Analitzar una escena o una obra de teatre i destacar-ne els ele-ments principals.Adquirir gust i inters pel teatre.Posar laccent obert o tancat en les vocals e i o que lhagin de dur.Escriure correctament les formesde ladjectiu.Identificar els processos de forma-ci de mots compostos.Conixer i llegir els nostres cls-sics: Ausis March.

DimEnsi COmUniCaTiVa

Lectura abans de llegir .Volincentivarlalumneaparticiparoralmentaclasse .

90

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA

91

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA 4Abans de llegir

1 Qu s un naufragi?2 Has sentit a parlar mai dalgun naufragi? De quin?3 Coneixes algun llibre o alguna pellcula o srie en qu els prota-

gonistes siguin nufrags? Qu els passa? Amb quines dificultats es troben?

4 Si et trobessis a la platja amb una persona que necessita ajuda, qu faries?

5 Per socrrer una persona, qu tindries en compte? Per qu?6 En quin lloc del planeta creus que encara hi ha tribus primitives?7 Has sentit a parlar de la globalitzaci? Saps qu vol dir?

Nufrag

El nufrag va notar com li aixecaven el cap i va sentir els llavis humits. Aleshores va obrir els ulls. Encara amb la mirada mig extraviada, va tornar a contemplar la noia de pell daram. Immediatament, per, li torn el can-sament immens que labatia i es deix fer. Ella li cur el trau i les cremades amb fulles xopades amb una substncia olorosa. Els sons de la selva van omplir lindret, i el temps es va alentir tot fent ziga-zaga com una fulla arrossegada per un corrent tranquil.

Ms tard, el nufrag es va despertar sobtadament en sentir una escalfor sobre el pit. Va esbatanar els ulls i va veure com la noia ajuntava les mans sobre el seu cor i hi bufava amb fora tot el seu al. La sensaci de calor sobre la pell era intensssima i va notar que tot el neguit li desapareixia. Aleshores es van encreuar les seves mirades. No va haver-hi paraules. Abans li havien parlat les mans de la noia, ara li parlaven els seus ulls. No sabia don venia li deia, per no li volia cap mal. I li va prometre que el cuidaria. Quan van deixar de mirar-se, va quedar dins el nufrag el nom de la noia. Aquell nom era Xrica. I sense comprendre com el coneixia, els seus llavis el van pronunciar i va sentir la fiblada duna emoci molt forta. Va voler donar-li les grcies i, quan va fer el gest dagafar-li una m, sadon que les tenia lligades.

Ms enll dels manglars, sobre la superfcie lquida del mar, es va sentir el bram dun corn. Xrica va deixar la custdia del nufrag, va agafar un sarr i va comenar a enfilar-se amb gran agilitat per una escala escarran-sida, clapejada de lquens, i afermada, all on era fracturada, amb lianes.Una vegada es va situar al cim de la plataforma petroliera, va atalaiar

lhoritz i tamb els contorns. El bram del corn mar es torn a sentir, aquest cop amb ms claredat, i la noia va tenir la certesa que els guerrers tornaven. En comprovar que sobre els ramals daigua no shi veia ning, Xrica va treure del sarr un altre corn i va contestar el bram dels guerrers per advertir-los que no hi havia perill. []

Lentament, la canoa, propulsada a cops de rem pels braos de quatre nadius, es va anar fent ms ntida, i un somriure ample va aparixer al rostre de Xrica. Havien marxat a trenc dalba i ara el blau uniforme del cel es disbauxava en taronges i turqueses. []

El primer guerrer que va pujar a la plataforma era, pel seu aspecte cepat i el foc guspirejant que desprenia la seva mirada, el cap de lescamot.

Lhome va fixar les flames dels ulls sobre Xrica i va dir amb la boca torta:

Encara no han tornat les barcasses

La noia va posar una m sobre lespatlla del guerrer.

No et facis mala sang, Gtova. Els teus propsits requereixen pacin-cia.

Tot just acabaven de pujar la resta dhomes, quan es va sentir el lament del nufrag. Els guerrers van girar el cap instintivament i el van veure, lligat de mans i mig adormit sota lala dun cobert que regalimava heura.Els homes es van quedar de pedra.

Has caat un home blanc? va dir, sever, Gtova.Lha portat el mar va ser la resposta de la noia.

Els guerrers es van posar nerviosos. Shavien passat tot el dia guaitant el mar i la tensi els havia esgotat. Alguns van posar la m sobre el mnec de les seves dagues ondulades.

Si lha portat el mar, retornem-lo al mar desprs de sacrificar-lo va sentenciar Tirig, que semblava la m dreta de Gtova.

Xrica va deixar de mossegar-se un llavi i va tornar a parlar.

Lhe mirat dins els ulls i no sap qui s. Ha perdut la memria, per tinc el conven-ciment que algun designi lha portat fins aqu.

La noia mir aleshores Gtova i acab de dir:

I no hauria de morir fins que ho esbrinem. []

El text

Tema: el comproms amb la naturalesa i amb les genera-cions futures

Gnere literari: narrativa

Joan de Du Prats

Dades personals: Va nixer a Barcelona el 1962.

http://www.joandedeuprats.com/

Obres: Anorak, Terra de cas-tells, Nufrag i altres novelles i contes per a infants i joves: La capseta divori, El geni de la mquina de refrescs, Unesvacances a la nevera, etc.

aram Coure treballat.

esbatanar Obrir de bat a bat.

manglar Bosc baix dels pasos tropicals.

corn Instrument de vent fet amb una banya danimal.

sarr Bossa, generalment de pell.

liquen Tipus dorganisme vegetal.

liana Planta enfi ladissa llenyosa.

atalaiar Guaitar, observar.

daga Arma semblant a lespasa, de fulla curta de dos talls.

VOCABULARI

VOCABULARI

pgina dentrada Shiespecifiquenelscontingutsdelaunitatielsobjectiusquelalumnehadassolir .

Ttol de la unitat

Vocabulari

Fotografiadelautor

Fitxatcnica

173

DIMENSI COMUNICATIVA LECTURA 7ACTIVITATS

Comprensi lectora

El pblic de futbol

1 Per qu lautor diu que el progrs del pblic de futbol s lentssim?

2 Com es comporta el pblic en un camp de futbol, segons lautor?

3 Creu que el pblic s objectiu o subjectiu?

4 En qu considera que es contradiuen els espectadors dels equips rivals?

5 Qu proposa perqu el pblic sigui ms cor-recte?

6 En quina circumstncia lautor acceptaria la salvatgeria del pblic?

7 En quin any va ser escrit aquest article?

8 Per qu creus que la gent sesbrava quan va a veure un partit?

Invents

9 Felipe Bentez Reyes considera tot el que sha inventat un gran invent?

10 Quina classifi caci fa dels invents?

11 Segons lautor, per quina classe dinvents algu-nes persones serien capaces de donar la vida?

Un gran invent

12 De quins dos invents telefnics ens parla Maria de la Pau Janer en larticle?

13 Quins avantatges o inconvenients tenen aquests dos invents?

14 Digues quina s la resposta correcta:

Els mbils sn molt tils per als qui

a busquen parella. b parlen molt. c sn tmids i insegurs.

Pel que fa a les cabines telefniques:

a Sent nostlgia perqu ja no es fan ser-vir tant.

b Les rebutja perqu sn asfixiants o fredes i creu que shan de retirar dels carrers.

c No li agraden perqu provoquen cues al carrer.

Comprensi escrita i oral

15 Els invents simples poden ser tan efi caos com els complexos?

16 Dels invents segents, marca amb una els que consideris innecessaris i explica per qu la resta sn necessaris:

la rentadora Internet

el xupa-xup la fregona

lelectricitat lantdot

lassecadorde cabells

la loci per fer crixer els cabells

el mbil lestalvi

17 Tria un dels invents segents i dnan el teu parer:

a sab b cullera c aspiradora d ordinador porttil e nevera f comandament a distncia

18 Dna la teva opini sobre la consideraci segent de lautor de larticle Invents:

I, de vegades, si cal, ens inventem fi ns i tot a nosaltres mateixos, que ja s dir.

activitatsActivitatsdecomprensilectoraidexpressiescritaioral

Activitatsorals

Activitatsengrup

Activitatsderefor

Activitatsdampliaci

Comunicaci Shitreballenlesquatrehabilitats:escoltar,parlar,llegiriescriure .

DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI DIMENSI COMUNICATIVA COMUNICACI 5

204 123

5 Prepareu, en grups de quatre, un noticiari de televisi. Dos de vosaltres fareu de presentadors a lestudi, un altre comentar la previsi del temps i el darrer far de corresponsal. Seguiu els passos indicats.

a Consulteu un diari recent. b Seleccioneu-hi les notcies ms importants en diversos mbits:

cultura, poltica, economia, salut, esports... c Redacteu un breu resum de cada notcia escollida. d Afegiu-nhi alguna de collita prpia que faci referncia al barri,

la ciutat o el poble on viviu. e Decidiu amb quines notcies fareu una sortida a lexterior i donareu

la paraula al corresponsal o reporter. f Llegiu-vos la secci del temps i prepareu-ne un mapa explicatiu. g Feu un assaig general. h Exposeu el vostre noticiari davant la resta de la classe.

6 Compareu la programaci de diferents canals de televisi o emis-sores de rdio. Quin tipus de programa emeten? A qui van destinats?

Distribuu-vos la feina per grups segons les franges horries i, desprs, exposeu les conclusions fi nals a la resta de la classe.

tipus de programa tipus de pblic conclusions

mat

migdia

tarda

nit

matinada

RDIOS I TELEVISIONS A LA XARXA

Cada vegada hi ha ms emissores de rdio i canals de televisi que emeten a travs dInternet, de manera que pots seguir la seva programaci en directe o en diferit.

Busca les pgines web de les emissores de rdio segents: Catalunya Rdio, RAC1, COM Rdio, Ona Catalana.

En coneixes daltres? Quines?

Entra en http://www.tv3.cat i busca un exemple de cada tipus de programa tele-visiu: noticiari, magazn, concurs, musical, desports, deconomia, dhumor, de cine-ma, cientfic, tertlia o debat, reportatge, documental, srie... http: // www.rac1.org

La premsa (I): notcia, crnica i reportatge

Els gneres periodstics que fan la funci dinformar els lectors sobre fets o esdeveniments sn la notcia, la crnica i el reportatge. A ms daquests tipus de textos, en un diari trobem articles dopini, entrevis-tes, crtiques, anuncis publicitaris i un llarg etctera.

Ara b, independentment del gnere o la tipologia, el llenguatge periodstic sempre ha de ser concs, precs i clar:

Sha de rebutjar lexcs dadjectius.

Shan devitar les frases sobrecarregades i els pargrafs llargs.

Se sol utilitzar el registre estndard.

La notcia

Una notcia s la narraci dun fet dactualitat escrit amb la intenci din-formar de manera objectiva. El contingut duna notcia generalment hauria de respondre les preguntes qui, qu, quan, on, com i per qu.

RECORDALes 6 W sn els sis interro-gants, expressats en angls, Who?,What?,When?,Why?,Where?,How? que ha de res-pondre una notcia.

Destacat. Sn idees destacades de larticle. Posen en relleu alguns fragments de la notcia.

Titular. Recull les dades ms impac-tants de la notcia i ha de captar latenci del lector.

Cos. Desenvolupa els fets expo-sats en el titular seguint un ordre dimportncia decreixent (de ms a menys inters).

Subttol. Serveix per desenvolupar una de les idees que recull el titular.

Fotografia. Ha de ser dun ele mentdestacat de la not-cia.Peu de foto. Explica el que es veu en la fotografia.

activitats TiCEstrobenenelsdiferentsapartatsdelaunitat .


FUnCiOnamEnT DE La LLEngUa

Ortografia, gramtica, lxic Apartatqueincloutemesdortografia,gramticailxiciactivitatssobreelscontingutsexplicats .

aCTiViTaTs DE rEps i DaVaLUaCi

Lecturaiactivitatsfinals .

DimEnsi pLUriLingE i inTErCULTUraL DimEnsi EsTTiCa i LiTErria

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL LECTURA

3

DIMENSI PLURILINGE I INTERCULTURAL 11

279

Varietats geogrfiques

De segur que coneixes alg que parla un catal una mica diferent del que parles tu. A ms, potser coneixes algun valenci o algun mallorqu i deus haver observat que, tot i que no parlen ben b com tu, els pots entendre perfectament. De fet, aix passa en totes les llenges del mn.

Les varietats geogrfiques o dialectes sn les variants duna llengua en les seves diverses zones geogrfiques. Malgrat que el codi s el mateix per aix els habitants daquestes rees es poden entendre, les paraules, certes expressions o alguns sons poden ser diferents.

La llengua catalana presenta dues grans divisions dialectals: el catal orien-tal i el catal occidental. Aquesta diferenciaci es basa, sobretot, en la manera de pronunciar determinades vocals. Aix, les a i les e tones de mots com elefant, paperera o cresta es diferencien en catal occidental (a Lleida

o Valncia), per es pronuncien igual, com a vocal neutra, en catal oriental (a Perpiny, Vic i Palma, per exemple). Amb el so de o i de u passa el mateix: aix, en catal occidental es distin-geixen clarament paraules com pontet i puntet, mentre que en catal oriental sonen exactament igual. A ms, entre els dialectes hi ha altres diferncies que afec-ten la morfologia o el lxic. Per exemple, en la primera persona del singular del verb cantar tro-bem les formes segents: [knt]: balear; [kntu]: central; [knti]: rossellons; [knte]: valenci, i [knto]: nord-occidental.

Un altre tret caracterstic s ls de larticle definit: els uns diuen, per exemple, el tren (cen-tral, valenci); els altres, lo tren (nord-occidental), i uns altres, es tren (balear). Fixant-nos en la manera de parlar o descriure de les persones, en podem saber moltes coses.

Contacte entre llenges: la situaci sociolingstica a Catalunya

Les comunitats lingstiques

Les societats humanes han tendit sempre a organitzar-se en comunitatslingstiques diferenciades. A travs duna llengua prpia, cada grup hum estructura la seva realitat: s una manera de veure el mn, un factor de cohesi social i un smbol didentitat collectiva.

Ara b, nombrosos factors histrics (guerres, invasions, migracions, etc.) han fet que el mn actual estigui dividit en estats que poques vegades coincideixen amb el territori de les diferents comunitats lingstiques. Aix, per exemple, a lEstat espanyol es parlen quatre llenges (catal, castell, basc i gallec); a lEstat francs es parlen sis llenges a ms del francs (catal, occit, basc, bret, alemany i itali); al Regne Unit, angls, galls i galic. Daltra banda, hi ha llenges que es parlen a ms dun Estat, siguin grans llenges amb molts parlants com el castell, lalemany, el francs o langls, o b llenges ms minoritries com el catal, el neerlands, lalbans, etc.

En alguns casos, la convivncia de diverses llenges en un mateix Estat sha resolt respectant el territori de les distintes comunitats lingstiques, com ara a Blgica (francs, neerlands i alemany) o Sussa (alemany, fran-cs, itali i romanx), per posar alguns exemples propers. Ara b, en general, molts estats han volgut imposar una llengua oficial en detriment de totes les altres, la qual cosa ha generat una situaci de conflicte lingstic.

El contacte entre llenges

Al llarg de la seva histria, el catal ha estat en contacte amb diverses llen-ges i, en certs moments, se nha prohibit ls i shan imposat altres parles (el castell, a lEstat espanyol, o el francs, a la Catalunya del Nord). Aquesta situaci de contacte entre llenges sovint dna lloc a un conflicte lingstic, que porta a una daquestes dues situa cions:

La substituci total duna llengua per una altra i, per tant, la desaparici de la llengua prpia del pas. Abans, per, es passa per una etapa de minoritzaci, en qu la llengua del pas veu reduts progressivament els seus mbits ds. En molts aspectes, aquesta era i s encara la situaci del catal.

La normalitzaci de la llengua en tots els mbits ds i, per tant, la re cuperaci lingstica grcies a la voluntat dels parlants i de les insti-tucions. Per assolir-la, hi sol haver un perode de planificaci lings-tica, amb una actuaci legislativa decidida i una assignaci de recursos perqu la llengua sigui present en mbits ds en qu, altrament, no hi seria.

Contacte de llenges.

RECORDAUna llengua minoritzadas aquella que en el seu propi territori pateix res-triccions ds en diferents mbits socials, que sn ocu-pats per una llengua aliena, que t una posici domi-nant. s el cas del bret, de loccit, el basc, el sard, el catal, etc.

Loficialitat de les llenges

a Sussa es controla a travs

dels organismes oficials

DIMENSI ESTTICA I LITERRIA ELS NOSTRES CLSSICS DIMENSI ESTTICA I LITERRIA ELS NOSTRES CLSSICS 6Sebasti: Amb ell, i amb tu, i amb tot el mn per tu! (Anant-hi.)Marta: No tacostis! No! Manelic!Sebasti (corrent a agafar-la): Doncs ara ho veurs!

Escena x

Marta, Sebasti i Manelic, per la porta del quarto de la Marta.

Manelic (interposant-shi): Que ara ho veur li has dit? Ara ho veurem nosaltres!

Marta (abraant-shi): Manelic!Manelic: Marta!Sebasti (que ha retrocedit): Tu aqu? Per on has entrat?Manelic: Per on entraves tu! Per la teva porta damo i de lladre! Doncs

qu et pensaves? The espiat i the seguit. Arrossegant-me he arribat a la paret i mhi he arrapat amb els dits i amb les ungles! I ja sc aqu! I ja estem sols! I ja estem cara a cara!

Sebasti: Vs-ten daqu, o si no!Manelic (rient): Que men vagi! Se creu que encara em mana a mi, al

que ho aguanta tot! Aix es pensa, aix, Marta! Doncs no; que ja tot sha trasmudat aqu dintre, que ara el qui mana sc jo. I ara ho veurs si sc lamo!

Sebasti: Lamo, tu? Esperat, doncs! (Intentant anar a obrir la porta.)Marta (comprenent-ho): Manelic!Manelic (corrent a la porta): No tescapes! Covard! The dit que sols jo

i tu! Que vinc per ella, que s meva. I que vinc per tu; com que vinc a matar-te!

Sebasti: A mi! Tu a mi?Manelic: A tu! A tu!Sebasti: s que jo tamb s matar homes!Manelic: I jo llops! Aqu la tens, la Marta! No la volies? Aqu la tens! A

endur-se-la el qui puga, que amb sang se guanya! (Traient-se un ganivet.)

ngel Guimer, Terra baixa (fragment adaptat)

1 Quins gneres teatrals va conrear ngel Gui-mer?

2 Quines sn les seves obres ms impor-tants?

3 En quines etapes es divideix la seva produc-ci teatral?

4 Qu prefereix la Marta abans dacabar al costat den Sebasti?

5 Quines sn les intencions den Manelic en arribar a lhabitaci de la Marta? Qu intenta fer en Sebasti davant lacci den Manelic?

6 Qu vol manifestar en Manelic quan diu ara el qui mana sc jo?

7 Busqueu informaci a Internet sobre les representacions que shan fet de Mar i celdes que el 1888 va ser escrita per ngel Gui-mer.

ACTIVITATS

165 166

RESPON

Qu van significar els drames dngel Guimer en el teatre que es feia en la seva poca?

Quan va comenar el prestigi de Guimer?

Quan va assolir renom inter-nacional?

En quina etapa va escriure les obres de ms xit, Terra baixa i Maria Rosa?

ngel Guimerngel Guimer va nixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i va morir a Barcelona el 1924. Fill de pare catal i mare canria, el 1854 es va tras-lladar a viure a Catalunya. Aviat va comenar a escriure poesia i teatre. La seva participaci en els Jocs Florals li don molt prestigi, especialment lany 1877, quan va obtenir un gran xit en guanyar els tres premis: la flor natural, la viola i lenglantina. Amb les seves obres va dignificar i renovar el teatre catal, tant pel que fa a la forma com als temes, i es va convertir en el mxim exponent de la Renaixena en aquest gnere. En el seu teatre conflueixen els dos tipus de composici ms caracterstics i representatius del Romanticisme: el drama histric i el drama realista.

El teatre dngel Guimer

Lobra de Guimer est impregnada de tres fets autobiogrfics que el van marcar tota la vida: el casament dels seus pares quan ell va nixer; un com-plex de mestissatge, ja que quan tenia vuit anys es va haver dadaptar a un pas i a una llengua nous, i una gran estimaci i idealitzaci de la seva mare a causa dun fracs amors quan era un adolescent.

La producci dramtica de Guimer abraa tres etapes. La primera (1879-1890) comprn tragdies amb una forta crrega romntica. La millor obra daquest perode s Mar i cel. En la segona etapa (1890-1899) va escriure les obres de ms xit: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i Lafilla del mar (1900). Els protagonistes tenen reaccions extremes i turmen-toses, com el Manelic de Terra baixa, un home pur de la muntanya que ha denfrontar-se a les maldats de la terra baixa. Durant aquest perode, Guimer va aconseguir un gran prestigi i el reconeixement internacional. La tercera etapa, a partir del 1900, fou una poca de vacillacions; va aban-donar la sntesi del Romanticisme i el realisme i va assajar el drama burgs, tot i que no va assolir lxit de letapa anterior.

Lectura

Escena ix

Marta: A trossos mhi durs: viva no, ni arrossegant-me!Sebasti: Viva o morta! Qu em fa? (Agafant-la.)Marta: No, apartat! Que no!Sebasti (rient bestialment): Si encara testimo ms aix! Si quan ms

rabiosa ms testimo!Marta: Deixam! Deixam! (Desprenent-se dell i corrent al mig.)Sebasti: Mirat que em torno boig i que pertot veig sangMarta: Si tacostes, ja que no et puc matar, tunglejo la cara i tescupo!

Amb mi tatreveixes, covard: amb el Manelic, no!Coberta de ledici de Terra

baixa dEls Nostres Clssics.

106

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA

107

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA GRAMTICA 4El mode indicatiu

El present

Indica una acci que sesdev en el temps en qu s enunciada, per tamb pot referir-se a un fet permanent, anterior o posterior.

La Lluna gira al voltant de la Terra. (fet permanent)Lany 1992, Barcelona celebra els Jocs Olmpics. (fet anterior)Dem vaig a la platja. (fet posterior)

El passat

Indica una acci que ha succet abans denunciar-la.

perfetAcci acabada en un temps encara no acabat.

Aquest mat he fet un bon esmorzar.

imperfetAcci inacabada en un temps passat.

Ho explicava a tothom.

plusquamperfetAcci anterior a un temps passat.

Ahir ens van dir que havienanat a Vic dimarts passat.

passatperifrstic

Acci acabada en un temps que ja s passat.

Ahir vaig esmorzar molt.

passat anteriorAcci passada immediata-ment anterior a una altra acci tamb passada.

El van deixar entrar un cop va haver pagat lentrada.

El futur

Indica una acci que encara no ha succet.

futurAcci que sha de realitzar en un futur.

Em sembla que aviat tho diran.

futur perfetAcci futura anterior a una altra acci tamb futura.

Quan arribarem, ja hauranmarxat tots els convidats.

El condicional

Indica la possibilitat que succeeixi algun fet que depn duna altra circums-tncia o acci.

condicionalAcci futura a partir duna acci passada.

Li van assegurar que li concedirien el crdit.

condicionalperfet

Acci futura anterior a partir duna acci passada.

Si no hagus agradat a ning, haurem retirat la pellcula.

Q

Q

Q

Q

El mode subjuntiu

El subjuntiu, que expressa desitjos o dubtes, depn generalment dun altre verb en indicatiu. s aquest ltim el que determina el temps del subjuntiu que hem dusar.

Present: No espero pas que vingui fins dem.Perfet: No s possible que hagis acabat tan dhora.Imperfet: Ens agradaria que ens escrivs correus ms sovint.Plusquamperfet: Li feia por que hagus susps lexamen.

El mode imperatiu

Limperatiu s el mode que usem quan volem expressar una ordre o un prec.

Beu-tho tot! / Seieu aqu, si us plau.

El mode imperatiu noms sutilitza en les oracions afirmatives. En les nega-tives, per formular prohibicions, es fa servir el mode subjuntiu.

No tho beguis tot! / No segueu aqu!

RECORDALa majoria dels verbs de la tercera conjugaci (acabats en -ir) sanomenen verbsincoatius, perqu afegei xen lincrement -eix- en totes les persones del singular i en la tercera del plural del present dindicatiu, del present de subjuntiu i de limperatiu:

present dindicatiu: servei-xo, serveixes, serveix, ser-veixen.

present de subjuntiu: ser-veixi, serveixis, serveixi, ser-veixin.

imperatiu: serveix, serveixi,serveixin.

1 Completa una taula com la segent:

present passat perifrstic imperfet futur condicional

jo estalvio llegiria

tu

ell / ella va perdre

nosaltres creixem

vosaltres dormireu

ells / elles estalvien llegirien

2 Completa aquestes oracions amb els verbs indicats entre parntesis:

a Ara nosaltres (passejar) i (prendre) el sol una estona cada dia.

b Ahir, mentre nosaltres (sopar) ell es (mossegar) la llengua tan fort que shi (fer) sang.

c Abans vosaltres sempre (venir), per ara ja no ho (fer).

d Ja ho entenc, ara. No mho podeu dir perqu no ho (enten-dre) i us (renyar).

ACTIVITATS

Informacialmargequecomplementaelscontingutsdelsapartats .Taulesqueresumeixen

elscontingutsiquetambespodentrobarenelCD .

ACTIVITATS DE REPS I DAVALUACI LECTURA ACTIVIDADES DE REPASO Y EVALUACIN LECTURA 9Senyals de tronada

Moltes tardes dagost ens hem de refugiar a corre-cuita sota els balcons per culpa de les tronades. Fixant-nos en el comportament dalguns animals i plantes evitarem acabar molls com gats.

Els avis destaquen dues caracterstiques del mes dagost. La primera resu-meix la dita a lagost a les set ja s fosc (hora solar) i la segona s que augmenten les tempestes de mitja tarda. Ara b, com que els matins solen ser assolellats i clids, moltes persones surten de casa sense el paraigua, ja que no simaginen que el dia acabar amb llamps i trons. Per a la for-maci duna tempesta necessitem tres ingredients: calor i humitat a la superfcie i aire fred a les capes mitjanes i altes de latmosfera.

A partir del 15 dagost, les entrades daire fred en altura sn fora ms freqents i aix fa que les gotellades guanyin protagonisme.

Per evitar que les tronades ens acabin remullant de manera inesperada, tenim lopci dobservar el comportament dalguns animals i plantes. Per exemple, si les vaques mengen molt, de manera compulsiva, vol dir que plour al cap de poques hores. El fet s que les vaques saben que lherba mullada els provocaria una mala digesti i, per tant, satipen moltssim abans no arribi la pluja. Si no teniu vaques a prop, podeu observar els gats, que es refreguen excessivament la cara poques hores abans de la tempesta. Agafeu tamb el paraigua si veieu llimacs, caragols o gripaus al mig del carrer o dun cam. Les garses caminen de manera esbojarrada quan ha de ploure. Les perdius, en canvi, esperen la tempesta aturades a la branca dalgun arbre on habitualment no pugen mai.

Si passeu per la vora dun hort, fixeu-vos en els enciams; si tenen les fulles molt tancades, vol dir que continuar fent sol, per si les tenen una mica obertes, s smptoma de tronada imminent.

A la costa, les gavines sn les millors meteorlogues. Volen molt amunt i criden ms del que s habitual quan sapropen tempestes.

Fixeu-vos tamb en els necs i les oques: si mouen molt les ales sense sortir de laigua, s senyal de pluja.

Els mosquits tamb sn un bon indicador, ja que poques hores abans de ploure augmenta la humitat ambiental i aix els impedeix volar molt amunt perqu tenen dificultat per moure les petites ales. Aquest s el motiu pel qual els mosquits volen arran de terra poques hores abans duna tam-borinada. Justament les orenetes volen baix quan ha de ploure perqu salimenten de mosquits i els han de caar molt avall. El mateix motiu

fa que alguns peixos com les truites de riu saltin fora de laigua ms que mai quan ha de ploure.

Xavi Freixes, Avui (16-8-2007)

245

Comprensi lectora

1 De quin tema tracta el text llegit?

2 Qu proposa observar per preveure les tempestes a partir de la segona quinzena da-gost?

3 Explica qu fan, abans que plogui, els ani-mals segents:

a la vaca b la truita c la perdiu d lnec e el caragol

Comunicaci

4 Quina diferncia hi ha entre una previsi i una predicci?

5 Aquest textos, sn previsions o b predic-cions?

Ortografia

6 Completa aquests mots amb la consonant o el dgraf corresponent:

a barat im g pa os b na al h palli a c esperan a i al ina d dimi i j tran istor e ma a k ebra f ca era l a edegat

Gramtica

7 Relaciona cada connector de lesquerra amb la seva funci:

a amb relaci a 1 Indica conclusi. b per tal de 2 Indica oposici. c en resum 3 Indica finalitat. d desprs 4 Enceta un tema. e tot i que 5 Marca ordre.

Lxic

8 Corregeix les errades lxiques daquestes oracions:

a En Josep Llus mha regalat un ram de margarites.

b Per berenar em menjar un pltano. c Aquest cap de setmana hem collit moltes

atmetlles. d Per esmorzar he menjat un bocadillo de

pernil.

ACTIVITATS

RIES 21/3-20/4

Desprs dhaver arribat a retroalimentar-vos amb la presncia de la Lluna en el vos-tre signe, avui ja podreu viure ben intensa-ment aquest pleniluni, que us voldr molt desperts.

LLE 23/7-23/8

Porteu un lle o una lleona a dins i per aix sabeu mostrar-vos com a tals quan loca-si ho requereix. En aquest sentit, avui us influir lintens pleniluni.

SAGITARI 23/11-21/12

Hi ha barreges que poden resultar una mica perilloses, com tenir Jpiter i Plut a casa i, a ms, que hi hagi un pleniluni com el davui, que resultar tan estimulant. Aneu amb compte!

VOCABULARI

gotelladaPluja de curta durada, de go-tes grosses i espaiades.

esbojarrat -ada Que obra sense refl exi, com si hagus perdut el seny; es-valotat.

Potstrobarmsinformaciawww .castellnoudigital .com .


Programaci de matria

DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Secundria Obligatria. Generalitat de Catalunya

Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, de leducaci primria i de leducaci secundria obligatria. Illes Balears

mbitDellenges

LobjectiucentraldeleducacisprepararlalumnatdeCatalunyaperqusiguicapadecrixercomapersona,decomunicar-se,iaixpuguiafrontarelsreptesdelasocietatplural,multilingeimulticulturaldelseglexxi .Aixsignificaeducarelsnoisinoiesperqudesenvolupinaquellescompetnciescomunicativesilingstiquesqueelspermetin,tantpersonalmentcomsocialment,actuarireeixirenelseuentorniconstruirelsfonamentsdelaciutadania,delconeixementdelqueslacondicihumana,delacomprensidaltri .Peraconseguir-ho,enlEducaciSecundriaObligatriacalplantejareldesenvolupamentintegraliharmnicdelsaspectesintellectuals,afectiusisocialsdelapersona,entreelsqualsleducacilingsticaicomunicativaocupaunllocpreferent .Calformarparlantsplurilingesiinterculturals;enaquestsentit,lassolimentdelacompetnciaplenaencatal,lallenguaprpiadeCatalunya,iencastellslagarantiaquelescolaproporcionaalalumnatelquelicalpertenirlesmateixesopor-tunitats .Aquestacompetnciaplurilingeiinterculturalinclouelrespecteperladiversitatlingsticaieldesigdaprendrealtres llenges; idaprendredetotes les llenges icultures,dunamaneratotalmentintegrada,lassolimentdeldominidelescompetnciescomunicativesaudiovisualsidi-gitalsnecessriespersercompetentenlanostrasocietat .

Daquestamanera,lalumnatesdevindrcapadeduratermelestasquesdecomunicaciquelipermetiexpressarlasevacomprensidelarealitat,relacionar-seambpersonesdelasevaedatiadultesdetotarreu,integrar,comprendre,valoraricomunicarlasevaculturaisentiments,amblautilitzacidelllenguatgeverbal,oraliescrit,idelnoverbal,amblapossibilitatdusarelsmitjansaudiovisualsilestecnologiesdelainformaciilacomunicaci .

Eldesenvolupamentdaquestacompetnciacomunicativaplurilingeiinterculturalnohadeserunaferexclusiudelmbitdellengua .Atsquelallenguailacomunicacisnlabaseperalacapta-ci,elaboraciicomunicacidelconeixement,toteslesmatriesesdevenentambresponsablesdeldesenvolupamentde lescapacitatscomunicativesde lalumnat .sadir, totes lesmatriesshandecomprometre,desde lasevaespecificitat idesde lesmanerespeculiarsdexplicarelmn,enlaconstruccidelescompetnciesdecomunicaci

eltractamentDelesllenges

Lafinalitatdelensenyamentdelesllengesselseuprogressiudomini,essencialenlavivnciadelaculturailoberturaalmniundelsfactorsquecontribueixenmsplenamentalaidentitatindividual,socialipersonal .PeralscentreseducatiusdeCatalunya,laprimerarefernciaquecaltenirencompteslalegislaci,lEstatutilaLleidePolticaLingstica,queestableixquelallenguaprpiadeCata-lunyaselcatali,questamblallenguanormalmentempradacomavehicularidaprenentatgeenlensenyament .Ams,elcatalslallenguaoficialdeCatalunya .Tambhoselcastell,queslallenguaoficialdelEstat .Elreconeixementdhaverdaprendreduesllenges,ams,sunprivilegiqueobrelesportesadesenvolupar-seenunasocietatpluralobertaaaltrescultures .


Aquesta obertura es refora, a ms, si considerem la nostra vinculaci a Europa, per mitjdel marc europeu com de referncia per a laprenentatge, lensenyament i lavaluaci dellenges, elaborat pel Consell dEuropa, que planteja com a fita aprendre una o dues llen-ges estrangeres, en coherncia amb la competncia plurilinge i intercultural: la capa-citat dutilitzar les llenges amb finalitats comunicatives i deprendrepart en la interacci in-tercultural que t una persona que domina, en graus diversos, distintes llenges i posseeixexperincia de diverses cultures . s evident que aix safavorir la participaci de lalumnaten la vida escolar, acadmica, afectiva i relacional, la transferncia de coneixements en-tre llenges, les actituds obertes i de respecte envers la diversitat lingstica prximaillunyana,entesacomundelspatrimonisdelahumanitat .Aixmateix,aquestconeixementdediversesllengespotenciareldominidelcatalilavaloracidelaculturaprpia .

Aixvoldirque,enacabarletapa,elsnoisinoies:a)handedominarelcatal,llenguavehicular,decohesiidaprenentatge,b)tambhandedominarelcastell;c)handeconixerunaoduesllengesestrangerespertaldesdevenirusuaris iaprenentscapaosdecomunicar-se iaccediralconeixementenunentornplurilinge ipluricultural;d)handecomprendremissatgesescritsbsicsiestablirrelacionsentrellengesromniques,ifinalmente)handetenirunaactitudoberta,respectarlesllengesiculturespresentsenlentornonviueni interessar-shi,tambhohandeferrespectedaltresdemsllunyanes,delesqualspodenaprendre ienriquir-sepersonalment,malgratquenolesaprenguinmai .

Lobjectiudaconseguirparlantsplurilingescompetents implicaquecadaescola,partintdunaanlisisociolingsticarigorosadelcentreidelseuentorn,estableixienelseuprojectelingstic,ambprogramesprecisosdegestide les llenges,comshadarticular la llenguavehiculardelescola,elcatal,dunamaneracoherentamblensenyamentdelesaltresllenges,totestablintacordsperrelacionarlesdiferentsestratgiesdidctiques .Enfer-ho,calrecordarqueelcatalsunallenguaquelescolahadetractarambespecialatenci,nonicamentpelseuestatusoficialsintamb,isobretot,peldesconeixementqueentunapartdelalumnatpelquefaalsseususoscolloquialsiinformals .Lescolat,doncs,lamissidetransmetre-laperqutotalapobla-cipuguiemprar-laenqualsevolsituacicomunicativa,fetquehadegarantirlacohesidetotalasocietatievitar,aix,lasevacompartimentaciencomunitatslingstiquesseparades .Alhora,lescolahadegarantirqueelseualumnatdominiplenamentelcastell,ioferir-nelensenyamentdaquellesformesdsmenysconegudes .Pelquefaalesllengesestrangeres,ams,calcon-siderarlasevadesigualpresnciasocialafidefer-neuntractamentdiferenciat .Peraunensen-yamentadequatdelesllenges,simportanteltractamentintegratdelsllenguatgesaudiovisualsambquesconstrueixenlescomunicacions .

Elprojectelingsticdecentrepotsertambuninstrumentdereflexisobreelperillquecomporta,peraldesenvolupamentdecompetncieslingstiquesiperalaintegracisocialdelespersones,larestriccidelcatalalsespaisvinculatsalcurrculumescolarilasevadesvinculacidelesrelacionsinterpersonals,afectives,ldiques,etc .Enaquestsentit,elprofessorathadeserconscientdelane-cessitatdeldesenvolupamentdelescompetnciescomunicativesilingstiquesdelalumnatperalassolimentdelsobjectiusbsicsdelaprpiamatria .Pertant,calquesesentiimplicatenlelaboraciiaplicacidelprojectelingsticdelcentre,jaqueproporcionaleseinesfonamentalsperalafor-macidelsnoisinoies .



competnciesprpiesDelmbitDellenges

Laprimeracompetnciaquecalconsiderar,dacordamblafinalitatdedonarleseinesperquelsnoisinoiespuguinafrontarelsreptesdelasocietat,slacompetncia plurilinge i intercul-tural,que,enessncia,voldiractuaradequadamentenunmnplural,multilingeimulticultural .Aixsuposaque,enlensenyamentdelesllenges,amsdelsaprenentatgesespecfics,caldraprendreactitudsihabilitatsperafrontaraltresllenges,finsitotdesconegudes(conixerivalorar-les,sabergestionarelsproblemesde les interaccionsmultilinges,respectaraltresmaneresdeveureelmn,etc .),enresum,estarobertsalaltre .

Enrelacidirectaambaquestacompetnciamsglobalnhihaunasegona,lacompetnciacomunica-tiva,queentoteslesmatriesesdevlaclauiqueenlalingsticaarticulaelsaprenentatgesqueshandeferentoteslesllenges .Aquestacompetnciahadeseratesadesdetoteslesmatriescurricularsiactivitatseducativesdelcentresiesvolelseudesenvolupamentcoherentiefica .Aquestacompe-tnciaesconcretaen:

Lacompetncia oral,laqualfacilita,atravsdelsintercanvisambelsaltres,adultsono,poderelaborariexpressaridees,opinionsisentiments,sadir,laconstruccidelpropipensament .Calconsiderar-laentoteslessevesdimensions,dinteracci,derecepciiproducci,idemediaci,engrangrupogrupsmspetits,atenenttantelsaspectesverbalscomelsnoverbalsilapossi-bilitatdemprardiferentsmitjansolestecnologiesdelainformaciilacomunicaci .Ams,lsreflexiudelaparlasleinamseficaperalpilotatgedelsaprenentatges .Lalumnathadassumirelpaperdinterlocutoratenticooperatiuensituacionsdecomunicaci,fetquelajudarainter-venirdeformacompetentenelseuentorniaactuarambexpressivitatifludesaenunasocietatdemocrticaiparticipativa .

Aquestaprioritzacidelallenguaparladasdegranimportnciaquanestractadelensenyamentdunallenguanova .Enaquestasituaci,lsdediferentsrecursosdidctics,ambformatsisuportsvariatsiendiferentscontextos(festes,representacions,projectesiactivitatscurriculars),hadeserunadelesclausperaunaprenentatgeefica .Tambtunaespecialrellevnciaenlaprenentatgede les llengesestrangeres, jaqueelmodel lingsticaportatper lescolas la fontbsicadeconeixementiaprenentatgedaquestallengua .Elsdiscursosoralsutilitzatsalaulasnalmateixtempsvehicleiobjectedaprenentatge,perlaqualcosaelcurrculumhadatendretantelconeixe-ment dels elements lingstics i comunicatius com la capacitat demprar-los en laprenentatgedediferentscontingutscurricularsienlesdiferentssituacionscomunicatives;ams,eltreballenaquestaetapahadeserelfonamentdeltreballdelscontingutsdelacompetnciaescrita .

La competncia comunicativa escrita,laqualshadepotenciarentoteslessevesdimensions,receptives(lectura)iproductives(escriptura),decomunicaciicreaci,irelacionaramblesinterac-cionsoralsquehandafavorirunaprenentatgecadacopmsconscientiefica .Elsprocessosdelecturaiescripturasncomplexosidiversosenfuncideltipusdetextielcontingutqueshivehicu-la;snprocessosquesaprenenenlalecturailescripturadetextosenqualsevolmatriaoactivitatescolar .Calmotivarquillegeixiescriuperqudescobreixienlallenguaescritaunaeinadentendresasimateixilesaltrespersones,elsfenmensdelmnilacinciai,tamb,quesunafontdeplaerper-sonal .Comadinamitzadoresdelaprenentatgelectoriescriptortmoltaimportncialapotenciacidelabiblioteca(omediateca)ialtresrecursosescolars,comlardiooplataformesdInternet .Ams


calaplicar-laprogressivamentatextosdenivellsdecomplexitatcadavegadamsgranidetipologiaifuncionalitatdiversa,endiferentssuports(paper,digital)iformats(text,grficsiimatge) .

Lacompetncia comunicativa audiovisual,laqualcalatendreentoteslessevesdimensions,receptives,productivesicrtiques,decomunicaciicreaci,irelacionaramblesinteraccionsoralsqueafavoriranunaprenentatgecadacopmsconscientiefica .Elsprocessosderecepciicrea-cisncomplexosidiversosenfuncideltipusiformattriatsielcontingutqueshivehicula;snprocessosquesaprenenmentresutilitzenenqualsevolmatriaoactivitatescolar .Calpotenciar-los,totaplicantelseuaprenentatgeamissatgescadacopmscomplexosiambfuncionsmsdiversificadesiambformatsisuportsmsvariats .

Finalment,lacompetncia literriafaqueelsnoisinoiespuguincomprendremillorelmnqueelsenvolta,lesaltrespersonesiasimateixosatravsdelalecturadobresdequalitatidelcontacteamblesconstruccionsdelaculturatradicional .Laccsguiataaquestesobresfacilitaeldesenvolupamentdelhbitlectoriescriptor,ifaqueelsdescobreixinelplaerperlalectura,spiguenidentificarestti-quesirecursosiaprecintextosliterarisdegneresdiversos(potic,narratiuiteatral),i,tamb,altresformesesttiquesdelaculturaqueensenvolta(canons,refranys,dites . . .) .Ambtotaix,elsnoisinoiesinterioritzaranelssenyalsdelaculturaquemarcaranelscriterispersermsrigorososenlessevesvaloracionsigustosesttics,amblaqualcosa,amsdestimularlasevacreativitat,esdesenvolupaelsentitcrtic .

aportacionsDelmbitDellengesalescompetnciesbsiques

Elpaperdelallenguailacomunicacienelsprocessosdaprenentatgeielfetquelabasedelseusensenyamentssesituenlssocialdelallenguafanqueelsaprenentatgeslingsticsicomunicatiusqueesprodueixenenqualsevolmatria,sihihaunabonacoordinacidocent,espuguinaplicaralaprenentatgedelesaltresi,alhora,afavoreixinlacompetnciaplurilingeiinterculturaldelalumnat .Lesactivitatsde lesmatries lingstiques tenen,evidentment,una importncia remarcableeneldesenvolupamentdelacompetnciacomunicativa,calperrecordarqueenserunacompetnciatransversalatoteslesmatries,lassolimentdelsobjectiusbsicsdependrdeltractamentquesenfacidetotes .

Alhora,lesactivitatsrelacionadesambaquestacompetnciatambafavoreixenlamilloradelescompetnciesmetodolgiques .Elsprocessosde la llenguaescrita,enconcret,snunade lesclausenlacompetnciadeltractamentdelainformaciilsdelestecnologiesdelainformaciilacomunicaciperalelaboracidelconeixement .Lalecturailescripturadinformacionspresen-tadesendiferentsllengescosafacilitadaamblsdelesTICaportenunanovadimensialsprocessosdetractamentdelainformaci,iladiversitatdepuntsdevistaidemaneresdepresen-tarlesinformacionsfacilitalaflexibilitatmentalnecessriaperaunaprenentatgecrtic .Ams,laverbalitzaciilesinteraccionsresultenclaueneldesenvolupamentdelacompetnciadaprendreaaprendre,jaquereguleniorientenlamateixaactivitatambprogressivaautonomia .

Lallengua,precisamentpelpaperqueteneldesenvolupamentdelescompetnciesmetodol-giques,ajudaalacomprensidelsprocessosdelescompetnciescentradesenelfetdeconviureidhabitarelmn .Dunamaneramoltespecial,lacompetnciaplurilingeiinterculturalafavoreixeldesenvolupamentdelacompetnciasocialiciutadana,entesacomahabilitatsidestresesper



alaconvivncia,elrespectei lentenimententrelespersones .Aprendrellengess,abansqueres,aprendreacomunicar-seambelsaltres,aestablircontacteambdistintesrealitatsiaassumirlaprpiaexpressicomamodalitatfonamentaldoberturaalsaltres .

Amsdereconixerlesllengescomuncomponentculturaldeprimerordre,lalectura,comprensiivaloracidelesobresliterriescontribueixdunamaneraclaualdesenvolupamentdelacompe-tnciaartsticaicultural .

estructuraDelscontinguts

Lapresentaciunitriadelcurrculumes faperafavorireldesenvolupamentde lacompetnciaplurilinge i intercultural .Aix es facilita lanecessriacoordinacide lespropostesde totes lesllengesensenyadesalaula,ilaprioritzacidelespropostesderivadesdeldiferentestatutquetcadallenguaideldominidepartidaqueentenenlesnoiesielsnois .

Aquestdarreraspectehaestatclauenlapresentacidelscontingutsdelesllengesestrangeres:tantenlaprimerallenguaestrangeracom,sobretot,enlasegona,espodenproduirsituacionsmoltvariades .ElfetquepuguisercursadaunasegonallenguadesdeldarrercicledePrimriaiquenhipuguihaverdaltresquenoescursinfinsatercerdeSecundriaampliaenormementlespossibi-litats .Caldrunacoordinacimoltafinadaperqueltractamentdiferenciatnecessariafavoreixielsaprenentatgesdetotlalumnat .Lacoordinacidelsensenyamentsdelesdiferentsllengescal-drcompletar-lapelquefaalsllenguatgesaudiovisualsqueestreballenenlesdiferentsmatriescurriculars .Lelaboracidelprojectelingsticicomunicatiudelcentre,enelqualhadeparticipartotelprofessorat,tunpaperfonamentalenladefinicidelcurrculum,tantdelesmatrieslings-tiquescomdelesnolingstiques .

Elscontingutsdelesmatrieslingstiquessorganitzenalvoltantdelesgranscompetncieses-mentadesabans,amblafinalitatdatendreelsdiferentsusossocials .Peraix,elcurrculumpre-senta:ladimensicomunicativa,queincloulaparticipacieninteraccionsorals,escritesiaudio-visuals, lacomprensidemissatgesorals,escrits iaudiovisuals, lexpressidemissatgesorals,escritsiaudiovisuals,ielsconeixementsdelfuncionamentdelallenguaielseuaprenentatge;ladimensiliterria,iladimensiplurilingeiintercultural .

Ladimensi comunicativaslabasedelsaprenentatgesdelmbit,comhosdetotselsapre-nentatgesescolars,perlaqualcosaelscontingutscorresponentsnosnelsespecficsdelmbitlingstic,sinquecaldratendrelsentoteslesactivitatscurriculars .Enaquestapartat,apareixenelscontingutsreferitsalfuncionamentdelallenguaielseuaprenentatge,amblaqualcosaesvolsignificarquecal introduir-losiexercitar-losamblafunciexclusivademillorarlacomunicaci,idefugireltractamentgramaticalistadelensenyamentdelesllenges .

Ladimensi esttica literriaplantejaelscontingutsespecficsdelamatria,demaneraqueeltractamentdelsdeladimensicomunicativashadefocalitzarperalassolimentdelsobjectiusdaquestadimensi . En aquest apartat, cal posar atenci especial a la cultura tradicional i lesobresderefernciadelanostraculturaescrita,lanacionalilauniversal,quehandeconfigurarlabaseculturaldelalumnat(noespotoblidarquesomalfinaldelensenyamentobligatori) .Essentelnuclielsprocessosderecepci,lapresnciadactivitatsdescripturasunboninstrumentperaleducaciliterria .


Finalment,ladimensi plurilinge i intercultural plantejacontingutsrelacionatsambelsusossocialsencontextosmultilinges .scertqueaquestadimensishadetenirencompteentoteslesaccionsdocents,perenaquestmbitcalferunaaproximacimsreflexivaiorganitzadaperaten-dretotesleshabilitatsnecessriesperalacomunicaciencontextosplurals .Atesalapeculiaritatdaquestscontinguts,plurilinges,espresentenunitriamentenunnicblocalfinaldecadacursiprecedintelscriterisdavaluaci .s funcide lequipdocentque,enelprojecte lingsticdelcentre,msquerespecteacapaltrecontingut,sarticulinelsensenyamentsdaquestmbitenelsdelesdiferentsllenges,matriescurricularsiactivitatsescolars .

consiDeracionssobreelDesenVolupamentDelcurrculum

Cadacopsmsgranlacordsobreelfetquelesllengestoteslesllengesientoteslessevesdimensionssaprenenenlssocialiquelesnecessitatspragmtiquesdecomunicacisnlesqueorienteniafavoreixenlestablimentdelcodi .Percontra,shademostratabastamentquenoengaranteixlaprenentatgeniensenyardemaneradirectaiexplcitalesformesinormes,nifer-hocomponentpercomponent,comproposavenelsenfocamentsgramaticals,niallarcadallenguaquesaprn .

Pertant,perensenyaradequadamentlesllengesilacomunicacicaldissenyarsituacionsdapre-nentatgeglobalsenqulsmotivatireflexiudelesestratgieslingstiquesicomunicativespro-porcionilasolucidelsproblemesqueshiplantegen .Atesalarealitatsocial,lingsticaiculturaldelanostrasocietat,snecessariunensenyamentintegratdelesllenges,quecoordinielscon-tingutsquesaprenenilesmetodologiesenlesdiferentssituacionsdelaula,afiqueelsalumnesavancincapalassolimentdunacompetnciaplurilingeiintercultural .

Unaspectequenoespotoblidarsqueunapartimportantdelxitdelsprogramesdimmersilingsticaesrelacionaamblamaneradetractarlallenguafamiliardelalumnat .Peraixcaltenirencomptelasevallengua,enespecialladelsalumnesimmigrats,cosaque,ams,afavorirqueelcatalesdevinguilallenguacomunaiunaeinadecohesisocial .

Ladquisicidelallenguacatalanacaldratendre-latenintpresentladiversitatqueplantejalalumnatielfetque,perserunanovallengua,elprocssllarg .Perafavorir-lo,lespropostesderivadesdelensenyamentcomunicatiuidelensenyamentintegratdelesllengesielscontingutscurricularssndunaimportnciaclau .Calmesuresorganitzativesquefacilitintreballarelscontingutsescolarsdemaneramstransversalimenysparcellada,queconsiderinlheterogenetatrealdelesaules .

Peratendreladiversitatdelaulasfonamentallanegociacipermanentdelqueesfaiesdiualaula;eldilegentreelscompanysicompanyes,ientrelalumnatielprofessorathadimpregnartoteslesactivitatsdensenyamentiaprenentatge .Aixcomportaunamaneradiferentdactuaralaulaiunaorganitzacidiferentdelalumnat .Calpotenciarespaisdecomunicaciprouvariatsperferpossiblelasevaadequaciatotselsestilsicaracterstiquesdaprenentatge,sadir,lescolaperatothom,a fiquecadaalumnearribiasercadavegadamsautnomenel seuaprenentatge i, alhora,aprenguiatreballarcooperativament .

Es tractadensenyar les llenges i lacomunicaciambunenfocament comunicatiu,quesecentraenlaconstruccisocialdelssignificats .Aixvoldirque,perdonarsentitatotselsaprenen-tatgesdelcurrculum,elcentreeducatiushadorganitzarcomunespaicomunicatiuambinstitu-



cionsescolars(comlabibliotecaomediateca,larevistadelescolaolardioescolar)quefacilitinlintercanvidintredelescolailoberturadelcentrealseuentorn .

PelquefaalsrecursosdelesTICintegratsenlmbitdellenges,sutilitzenperorganitzar,aplicaripresentarlainformaciendiferentsformats,perllegiriescriuredeformaindividualicollectiva,percomunicar-seipublicarlainformaciperaunaaudinciadeterminada,facilitantlaquantitati qualitat dels documents produts i fent que el procs de lectura i escriptura esdevinguimscollaboratiu, interactiu isocial .Lestcniquesdelprocessadordetextserviranperorganitzareltext,pergestionar-lo,permodificar-lo,corregir-neelserrorsimillorar-lo .Elscorrectorscanvienelprocsderevisi .Equivocar-seformapartdelprocsdaprenentatge .Lespresentacionsmulti-mdiadonensuportalexpressioral .

Caltenirencomptequesorgeixennovesescripturesnolineals(hipertext),interactivesienformatmultimdia,ambsignesideogrficsiambajudesperactivarelsconeixementsiperalageneracidetextos .Totaixrequereixdiferentstipusdeprocessosdecomprensiidiferentsestratgiesperalseuaprenentatge .Enlacercadinformaciestreballaambmitjanstecnolgicspertaldarribaraentendre,registrar,valorar,seleccionar,sintetitzaricomunicarlainformaci,isesituaelprocsdensenyamentaprenentatgedinsduncontextrealidinmic,sintrodueixenelementsmotivadorsiesdiversifiquenlespossibilitatsdidctiquesenlamaneradetreballarelscontinguts .

Undarrerprincipididctic,relacionatambelsenfocamentsdidcticsquesacabendedescriure,sleducaci en els valors i actituds respecte de la llengua .Enprimerlloc,perquintroduirloberturailasensibilitatenversladiversitatlingsticaicultural,presentalaulaoalentornobaportantexperinciesexternes,sunadelesclausperquesprodueixi lanecessriaflexibilitatdepensament, iperqu tothomrespecti i sinteressipelsaltres .Ensegon lloc,perqucalquelalumnatsiguiconscientdelperillquelallenguaielsdiferentsllenguatgesesconverteixinenve-hiclesdetransmissidevalorsnegatiusdetnofbia,desexismeAlescolacalferunaapostaseriosaperlalluitacontraletnocentrismeitoteslesvarietatsdintolerncia .

Pelque faa lavaluaci,calabandonar la viside lavaluaciexclusivamentsancionadoradelsresultatsdelalumnaticoncebre-la,fonamentalment,comunaactivitatcomunicativaqueregula(iautoregula)elsprocessosdaprenentatgeisdelallengua,afidepotenciareldesenvolupamentde lacompetnciaplurilinge i lassolimentde lautonomiade laprenentatge .Enaquestavisi,lavaluaciformapartindestriabledelestructuradelestasquesdelensenyamentiaprenentatgede llenges .Cal preveure els dispositius davaluaci coma activitat conjunta (interactiva) amblalumnat, com a reflexi sobre els processos i sobre els resultats de laprenentatge lingstic,totprecisantlespautesielscriterisquehanderegularelprocs,pervalorarelsescullsqueespresenten,iperintroduir-himillores,amsdelanecessriavaloracidelresultatfinal .Lsdelsdiferentstipusdavaluaci(autoavaluaci,heteroavaluaci,coavaluaci,individual,collectiva)idinstruments(pautesdavaluaci,qestionaris,dossiers)asseguraranleficciaeducativa .

Peraconseguirtoteslesvirtualitatsdaquestaavaluaci,cal que lalumnat sigui conscient de tot el procs seguit,quesiguicapadusarfuncionalmentlareflexisobrelallenguatotrevisantireformulantlessevesproduccionsiqueaprenguiatransferirelquehaaprsenaltressituacions .Ambaquestaactivitatcognitivaimetacognitiva,elprofessorat,comamediadoriassessor,oungrupdalumnesmitjananteltreballcooperatiupodendonaracadanoiainoielprotagonismeila


responsabilitatdelseuaprenentatgetotajudant-loavalorarelpropitreballiadecidircommillo-rar-lo .Ats,ams,quelobjectiudelensenyamentdelallenguasaconseguirqueesdevinguinpersonesplurilinges,calmodificarlavaluaciquepodiatenirsentitenunmarcmonolinge;calpartirdela ideaquehihadiferentsgrausdedominidunallengua, iquesnnecessriesaltrescapacitats,comelcanvidellenges,desconegudesenunmonolinge .Enaquestaavaluacismoltimportantquelalumnatsiguiconscientdelasevasituaciplurilingeidelfetqueaquestapotcanviar .

Finalment,totelprocsdavaluaci,iencaramssiespensaenelspassosfinalsdelprocsdelensenyamentobligatori i lacertificaci,suna tascacollaborativa iuna responsabilitatde totlequipdocent .saquestequipquihadabordar lagestidaquestsprocediments,decisions iimplementacions,idecidirlesmesuresquecaldrorganitzarperfacilitarlamilloradelaprenentatgedelseualumnat .

objectiusgeneralsDetapa

LesmatriesdeLlenguacatalanailiteratura,LlenguacastellanailiteraturaiLlengesestrangeresdelEducaciSecundriaObligatriatenencomaobjectiueldesenvolupamentdelescapacitatssegents:

1. Valorarlallenguailacomunicacicomamitjperalacomprensidelmndelsaltresidunmateix,perparticiparenlasocietatpluralidiversadelseglexxi,peralentenimentimediacientrepersonesdeprocedncies, llenges iculturesdiverses, totevitantqualsevol tipusdediscriminaciiestereotipslingstics .

2. Aconseguir lacompetnciacomunicativaoral,escrita iaudiovisualen totes les llengesdelescolapercomunicar-seambelsaltres,peraprendre(enlacercailelaboracidinformaci,ienlatransformacidelsconeixements),perexpressarlesopinionsiconcepcionspersonals,apropiar-seitransmetrelesriquesesculturalsisatisferlesnecessitatsindividualsisocials .

3. Aconseguir lacompetnciaen la llenguacatalanacomavehicledecomunicaciparladaoescrita,peralaconstruccidelsconeixements,peraldesenvolupamentpersonalilexpressi,iperalasevaparticipacienlescreacionsculturals .

4. Aconseguirlacompetnciaenllenguacastellanademaneraque,alfinaldeleducaciobliga-tria,utilitzinormalmenticorrectamentlesduesllengesoficials .

5. Aconseguirlacompetnciaenllengesestrangerescomaeinadaprenentatgedecontingutsdiversos,comafontdeplaeridecreixementpersonalicomaportaobertaaaltrespersonesicultures .

6. Utilitzarambautonomiaiesperitcrticelsmitjansdecomunicacisocialilestecnologiesdelainformaciicomunicaciperobtenir, interpretar,elaboraripresentaroralmentiperescritinformacions,opinionsisentimentsdiversosiperparticiparenlavidasocial .

7. Interaccionar,expressar-seicomprendreoralment,perescritoaudiovisualmentdemaneraco-herentiadequadaalscontextosacadmic,socialicultural,totadoptantunaactitudrespectuosaidecooperaci .



8. Escoltaricomprendreinformacigeneraliespecfica,iexpressar-sei interactuarenllenguaestrangeraensituacionshabitualsdecomunicaciadoptantunaactitudadequada,participa-tiva,obertairespectuosaiambuncertnivelldautonomia .

9. Comprendrediscursosoralsiescritsenelsdiversoscontextosdelactivitatacadmica,socialiculturaltotvalorantlalecturacomafontdeplaer,denriquimentpersonalideconeixementdunmateixidelmn,iconsolidarhbitslectors .

10.Comprendre icrear textos literarisutilitzantelsconeixementsbsicssobre lesconvencionsdelsgneres,els temes imotiusde la tradici literria iels recursosestilstics, totvalorantelconeixementdelpatrimoniliteraricomunamaneradesimbolitzarlexperinciaindividualicollectiva .

11.Aplicardemanerareflexivaelsconeixementssobreelfuncionamentdelallenguailesnormesdslingsticpercomprendreiproduirmissatgesoralsiescritsambadequaci,coherncia,cohesi icorrecci, i transferiraquestsconeixementsa lesaltres llengesquesaprenenapartirdelareflexisobreelspropisprocessosdaprenentatge .

12.ConixerlarealitatplurilingedeCatalunya,dEspanyaidelmnactual,ivalorarlesvarietatsdelallenguailadiversitatlingsticadelmncomunariquesacultural .

13.Manifestarunaactitudreceptiva,interessadaideconfianaenlaprpiacapacitatdaprenen-tatgeidsdelesllengesiparticiparactivamentenelcontrolilavaluacidelpropiaprenen-tatgeideldelsaltres .

contingutsDeltercercurs

Dimensi comunicativaparticipacieninteraccionsorals,escritesiaudiovisuals

Participacienlesinteraccionsorals,escritesiaudiovisualsquetenencomaeixlaconstruccidelarelacisocialalinteriordelaulaidelcentre . Participacienactivitatsderelacisocial icomunicaciambaltrescomunitatsescolars,amblentornimmediatalcentreiamblasocietatengeneral(cartesaldirector,notciesenlapremsa,rdiolocaloelwebdelcentre) . ParticipacieninteraccionsamblsdelesTIC:correuselectrnics,xats,SMS,blocs,frums Estratgiescomunicativesperreformularelsmissatgesiadaptar-sealsinterlocutorsencontex-tosmultilingesdinteracci . Deteccide lesdificultatsdecomunicaci isdestratgiescomunicativesde resolucidelsconflictesfentservirrecursosverbalsinoverbals . Participacien les interaccionsorals,escrites iaudiovisuals (sobretoten lsde lesTIC)quesnnecessriespera lorganitzaci i lagestide les tasquesacadmiques,pera lacerca ilexposicidinformaci,peralsintercanvisdopiniiperalexposicidelesconclusionsidelsaprenentatgesdelesdiferentsmatriescurriculars . Valoracidelainteraccicomaeinaperprendreconscinciadelsconeixementsidelesidees,iperalaregulacidelsprocessosdecomprensiiexpressipropisdetotprocsdaprenentatge,enactivitatstantindividualscomdeltreballcooperatiu .


Valoracidelainteraccicomaeinaperprendreconscinciadelssentimentspropisialiens,iperalaregulacidelaconducta . Reflexisobrelesdifernciesentreusosoralsinformalsiformalsdelallenguaiconscinciadelessituacionscomunicativesenqusnadequats . Prcticadeprocedimentsbsicsdassertivitatidemantenimentdelesprpiesconviccionsenlainteracciambaltresparlants . Participaciendebatsdetemesacadmicsoescolarsbenpautatsireglamentats . Utilitzaci de les diferents estratgies comunicatives que ajuden a linici, elmanteniment i lafinalitzacide les interaccions, idesenvolupamentdestratgiesper superar lesdificultatsdecomunicaciamblsdelementsverbalsinove

Download - Català 3r ESO

Top Related