-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
1/25
86
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
Doctora en tica i Democrcia per la Universitat de Valncia
Llicenciada en Cincies Poltiques i de lAdministraci
Daniela GallegosCap a una poltica
deliberativa. Aportacions
de Rawls i Habermas
John Rawls i Jrgen Habermas sn dos autors fonamentals en la renovaci de la
teoria de la democrcia contempornia en les societats complexes actuals. Ca-
racteritzades per un fort pluralisme tic, cultural i social, simposa la necessitat
de refundar la legitimitat del poder poltic i les bases per a un bon funcionament
de les institucions democrtiques. En aquest assaig, lautora presenta les claus
del pensament daquests dos filsofs de la poltica. A lhora de redefinir els ob-
jectius de lordre democrtic en les societats plurals dels segles XXi XXI, Rawls i
Habermas plantegen les bases del que en un important debat teric que va tenir
el seu punt dinflexi als anys noranta del segle passat es coneixer com a teoria
de la democrcia deliberativa.
La teoria poltica de la democrcia no pot pensar-se, actualment, sense fer
referncia a les propostes i problemes plantejats per John Rawls i Jrgen
Habermas. Aquests gegants del pensament poltic contemporani van renovar
la discussi en lmbit de la filosofia poltica donant-li un nou impuls i
collocant en el seu centre els problemes que ha dabordar la teoria de la
democrcia en lactualitat.
Des de lltim ter del segle XX, tant Rawls com Habermas van comenar
a cridar latenci sobre els reptes que enfronta la democrcia a les societats
nord-americana i europea, fortament condicionades per fets com el pluralisme
cultural, la prdua de sobirania que confronten els estats nacionals,
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
2/25
87
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
vinculada a la globalitzaci i el predomini dels criteris de racionalitat a
partir dels quals sestructuren les oportunitats bsiques dels ciutadans en
la societat capitalista: el criteri dutilitat i el de racionalitat estratgica. Tots
dos dominants a lhora de decidir assumptes en lmbit de leconomia, les
poltiques pbliques i la societat civil.La influncia de la idea que la racionalitat se circumscriu exclusivament
a la realitzaci de linters propi ha anat normalitzant la creena que lnica
lgica possible de la poltica democrtica s la que fa un s interessat del poder,
regulant, a travs de normes, la competncia entre postures enfrontades.
En aquest context hi ha cada vegada menys motivaci per buscar consens
en relaci amb les finalitats de les poltiques i, alhora, una cada cop ms
limitada capacitat de les institucions partidistes i dels poltics per prendre
decisions amb responsabilitat i per articular les exigncies collectives enprctiques tendents a estimular la convivncia i la solidaritat. Aquesta
situaci deriva en una crisi de legitimitat i governabilitat de la democrcia.
Rawls i Habermas van entreveure aquesta problemtica en els seus treballs
en plantejar, seriosament, el problema de la legitimitat del poder poltic i
del funcionament just de les institucions en el marc de les societats plurals
i complexes actuals. Tots dos autors sn conscients que la continutat de la
democrcia no depn exclusivament de lefectivitat amb qu lordre jurdic
i constitucional faci complir les seves lleis o de la realitzaci peridicadeleccions, sin fonamentalment de la percepci que tinguin els ciutadans
que noms vivint en democrcia podran dur a terme els seus projectes de
vida, perqu aquesta els proporciona les condicions ms favorables per fer-
ho en un context de pau i destabilitat. Aquesta s la base de la confiana
dels ciutadans en lordre poltic i el que garanteix que aquests obeeixin a
la seva lgica i mandat per voluntat prpia.
Rawls i Habermas estableixen i redefineixen els objectius amb els quals ha
de complir lordre democrtic en una societat plural: respectar i potenciar
lautonomia dels seus membres, i fomentar la reciprocitat i la cooperaci
social. Per a aix parteixen duna interessant reflexi sobre la racionalitat
humana, redescobreixen el seu potencial dialgic i amb aix la capacitat que
tenim per deliberar i harmonitzar la nostra aspiraci personal a lautonomia
i els interessos individuals amb la recerca i lassoliment del b com.
El dileg, o millor dit la deliberaci, apareix en les propostes teriques
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
3/25
88
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
de la democrcia de Rawls i Habermas per establir les bases del que en els
anys noranta es coneixer com teoria de la democrcia deliberativa. La
perspectiva dialgica intenta fer de la democrcia una mica ms que un
mtode per a lagregaci dinteressos rescatant el seu sentit ms genu, la
deliberaci. Deliberar s raonar, reflexionar sobre els avantatges i desavantatgesde les alternatives dacci. s, com va assenyalar Aristtil en el seu moment,
un atribut essencial de la poltica mentre que les decisions collectives es
prenen desprs dun procs de discussi pblica sobre el que s convenient,
el que s perjudicial, el que s just i el que s injust1. La deliberaci que
proposen els nostres autors apareix acompanyada per la reflexi sobre el
procediment o les regles de joc que shan de seguir en un procs dialgic
que vulgui garantir la imparcialitat en els processos de presa de decisi.
Per a aix ser imprescindible la participaci dels ciutadans en la definicidels assumptes que els concerneixen i el comproms per generar decisions
moralment justificables per a tots els afectats.
La intenci de tots dos autors s superar les limitacions de les democrcies
representatives i tamb de les propostes participatives. Ara b, com s
desperar, encara que coincideixen a identificar problemes similars de la
teoria democrtica i comparteixen laspiraci de proposar una poltica
deliberativa des duna tica dialgica dinspiraci kantiana, les seves propostes
i estratgies de soluci als problemes de legitimitat de la democrcia sndiferents. Habermas intenta vincular les idees dautonomia i b com a
travs duna proposta procedimental de la democrcia on la dimensi
comunicativa juga un paper central. Rawls, per la seva banda, vincula
aquestes dues dimensions en una proposta constitucionalista que orbita
al voltant del concepte de ra pblica. Cadascuna daquestes propostes es
correspon amb les dues tendncies que shan desenvolupat en el si de la
perspectiva deliberativa i que sn, segons Dryzek, una corrent deliberativa
de tall liberal constitucional i una altra de carcter discursiu ms crtica
amb lestat liberal2.
Aportacions de Jonh Rawls a la poltica deliberativa
La crtica a lutilitarisme
El 1971 John Rawls va publicar laTeoria de la justcia3i va desencadenar amb
aquest treball una veritable revoluci en lmbit de la filosofia poltica i en
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
4/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
89
especial en el marc de la teoria poltica liberal, perqu hi reobre la discussi
sobre el fonament de legitimitat de lordre poltic en la societat liberal i
planteja preguntes tan bsiques per essencials com les segents: quin
s lobjectiu de la convivncia? Qu hi ha darrere de la cohesi social? s
just dissenyar poltiques que imposen sacrificis a un sector de la poblaciamb la promesa que una major quantitat davantatges seran gaudits per
molts? En definitiva la pregunta que Rawls replanteja en el seu treball s:
qu s una societat justa? I quins sn els principis segons els quals sha
de decidir com es distribueixen els bns socials i les crregues i beneficis
de la cooperaci social. Aquests plantejaments sn centrals si recordem
que un ordre poltic noms ser legtim si els ciutadans
consideren que aquest est organitzat en base a uns mnims
de justcia. EnA Theory of JusticeRawls contesta a aquestapregunta assenyalant que: la justcia s la primera virtut
de les institucions socials. Una societat justa s aquella
on es respecta per igual la inviolabilitat i dignitat de cada
persona. s a dir, s aquella on a cadasc se li reconeixen
les llibertats que li corresponen per la seva igualtat com a ciutadans. Rawls
parteix de la premissa que hi ha una loteria social que defineix el lloc i
lestatus que ocupem a la societat en nixer, i en una societat justa no
shauria de permetre que sigui la sort la que condicioni la possibilitat deles persones per desenvolupar el seu projecte de vida.
Una societat justa, doncs, ha destar dissenyada per promoure el benestar
dels seus membres i aconseguir, aix, la cohesi social. Aix noms s
possible si els ciutadans comparteixen un punt de vista com per resoldre
els conflictes, per assignar drets i deures a les institucions bsiques de la
societat i per definir la distribuci apropiada de crregues i beneficis de la
cooperaci social. Aix els permetr confiar i creure que sota aquest ordre
social en qu habiten tindran la possibilitat de desenvolupar el seu projecte
de vida. Per aquesta ra lobjecte de la teoria de la justcia s lestructura
bsica de la societat. Aix s la constituci que assigna drets i deures i les
disposicions econmiques i socials que distribueixen les oportunitats i
els avantatges provinents de la cooperaci social. En aquesta proposta el
plantejament central s que els principis pels quals es regeix i es regula la
societat han datendre primer les exigncies de justcia i noms en segon
Deliberar s raonar,
reflexionar sobreels avantatges i
desavantatges de les
alternatives dacci.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
5/25
90
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
lloc les exigncies de benestar. De manera que la distribuci dels bns i de
les crregues socials no pot realitzar-se exclusivament segons el principi
dutilitat, que s el que predomina en la societat capitalista.
Lutilitarisme s una tradici de pensament liberal desenvolupada per
autors com J. Bentham, James Mill o John Stuart Mill, entre daltres, que hatingut una profunda influncia en el disseny institucional i en les poltiques
pbliques. Parteix de la premissa que lhome s lliure perqu t capacitat
de triar i aix li permet optar per lacci o lopci que millor satisf el seu
inters personal. Considera que la racionalitat humana consisteix en la
recerca de la realitzaci del propi inters sense fer mal a daltres. En aquesta
recerca, les persones solem realitzar un clcul cost-benefici, actuem sospesant
prdues i guanys, tant presents com futurs, i procurant un equilibri net
de satisfacci. De manera que, en actuar, les persones apliquem el principide prudncia racional intentant promoure el nostre
benestar i el nostre sistema de desitjos al llarg de la vida.
Rawls considera que aquesta explicaci s encertada,
per que el problema sorgeix quan lutilitarisme trasllada
aquest principi de racionalitat individual, la prudncia
racional, a la societat en conjunt. Des de la perspectiva
de lutilitarisme una societat s justa est correctament
ordenada quan les seves institucions estan orientades alobtenci del major equilibri net de satisfacci distribut
entre tots els seus membres. El principi trasllada un raonament intutiu
individual com a regla dorganitzaci de la societat en general. Ja que
el principi per a un individu s promoure tant com sigui possible el seu
propi benestar, s a dir, el seu propi sistema de desitjos, el principi per a la
societat s promoure tant com sigui possible el benestar del grup, s a dir,
realitzar en la major mesura un sistema general de desitjos al qual sarriba
a partir dels desitjos dels seus membres.
Per a Rawls lerror de lutilitarisme rau a definir el que s bo indepen-
dentment del que s just, i considerar llavors que el que s just per a una
societat s maximitzar el b. En realitat, el que s bo i el que s just no sn
la mateixa cosa sin dimensions diferents de lmbit moral. El que s bo ho
calculem pel que fa a nosaltres mateixos i el nostre projecte de realitzaci
personal, el que s just s all que es defineix en un dileg imparcial on
La intenci de tots
dos autors s superar
les limitacions de
les democrcies
representatives i
tamb de les propostes
participatives.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
6/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
91
satn i es respecta la dignitat i la inviolabilitat fonamentada en la justcia,
que tenen totes les persones. No s raonable traslladar el principi delecci
dun home com a principi de justcia, ni s vlid atemptar contra la dignitat
de les persones o la seva llibertat perqu un b ms gran sigui compartit
per altres. Des de la seva perspectiva, en una societat justa, les llibertatsbsiques es donen per fet i els drets assegurats per la justcia no estan sub-
jectes a regateig poltic, ni al clcul dinteressos socials4.
Sn aquests arguments de Rawls els que fan que la seva teoria sigui
considerada com a deontolgica. Les teories deontolgiques donen prima-
cia al que s just sobre el que s bo. Estableixen un mnim de normes que
tothom ha de complir per igual i que garanteixen el respecte a la dignitat
humana, tamb igual per a tothom. Per contra les teories teleolgiques, com
lutilitarisme, donen primacia a la realitzaci del b sobre la justcia. Rawlsconsidera el problema moral que planteja lutilitarisme, que consisteix en
el fet que si la imposici de desavantatges a uns pocs pot ser compensada
per una major suma davantatges gaudits per uns altres, o si el pes de la
justcia exigeix una llibertat igual per a tots, permetent nicament aquelles
desigualtats econmiques i socials corresponents amb els interessos de
cada persona.5Amb aquest plantejament Rawls rescata la discussi sobre
la justcia i els trets que han de tenir les institucions bsiques de la societat
si vol reconixer realment la igual dignitat dels seus ciutadans.
La proposta de la societat justa
Per dissenyar una societat justa regulada per criteris de justcia, que puguin
ser reconeguts, acceptats i respectats per persones i institucions, Rawls intenta
trobar un punt de vista moral que pugui ser compartit universalment per
tothom. Amb aquesta finalitat proposa una situaci imaginria delecci,
on les persones es reuneixen per establir les normes i les condicions de la
vida en societat, a travs dun dileg racional i en condicions dimparciali-
tat total. A aquesta situaci delecci, Rawls, lanomena: la posici original.
El que vol recrear lautor s com decidirem els principis de justcia que
han de regular la societat si ens trobssim en circumstncies dimparcialitat
total. Per a aix proposa el que sanomena la posici original. Una situaci
en qu les persones, per entrar-hi, han de traspassar unvel dignornciaque
les despulla de tota la informaci relativa a les contingncies de les seves
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
7/25
92
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
circumstncies vitals. Aix, els qui es troben en laposici originaldesconeixen
el seu lloc en la societat, la seva classe o estatus social, els seus avantatges
i desavantatges (capacitats naturals, intelligncia, fortalesa, etc.). Les seves
concepcions sobre el b i les seves tendncies psicolgiques, i des daquesta
circumstncia decideixen. Per, qu en queda de les persones en una situ-aci delecci en qu sels ha despullat de tot coneixement sobre la seva
histria personal, la seva identitat, les seves aspiracions particulars i els
seus temors? En queda precisament all que podem compartir amb la resta
de la humanitat, en queda la racionalitat moral.6
Les persones morals es distingeixen per dues caracterstiques: sn raci-
onals i raonables. Ser racional implica ser capa de tenir (i se suposa que
dadquirir) un sentit del seu b (expressat en un projecte racional de vida).
La persona racional anhela la felicitat i intenta crear condicions a la sevavida per realitzar-la. Ser raonable implica que les persones sn capaes de
tenir (i se suposa que dadquirir) un sentit de la justcia, un desig normal-
ment efica daplicar i dactuar segons els principis de la justcia, almenys
en cert grau mnim.7Aix implica que les persones anhelen la justcia,
sn capaces de contribuir al b com i entenen que la cooperaci social s
essencial per al desenvolupament del seu propi projecte de vida.
En una situaci delecci com la descrita en la posici original ning no
tindria raons per permetre una prdua de beneficis propis, amb la finalitatde produir una major quota de satisfacci general. Amb aix Rawls demostra
les limitacions de lutilitarisme, per exemple, ning completament racional
no estaria disposat a donar suport a una norma que perjudiqui les seves
oportunitats bsiques de salut, tot i que aix benefici una gran majoria
de persones. De manera que, en una situaci com la posici original, tots
intentaran assegurar els seus drets i interessos bsics, per aversi al risc
(principi maximin: es maximitzen els mnims, no els mxims). Daquesta
situaci dimparcialitat es deriven els principis de justcia que vindrien a
regular el funcionament duna societat justa. Aquests principis apareixen
en ordre de prioritat i sn tres: el principi de les llibertats bsiques, el de
la igualtat doportunitats i el de la diferncia.
1) El principi de les llibertats bsiques, iguals per a tothom, regeix la
constituci, el procs poltic i la valoraci de les decisions producte de la
discussi legal. Les llibertats bsiques que garanteix sn: [...] la llibertat
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
8/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
93
poltica (el dret a votar i a ser elegible per ocupar llocs pblics), la llibertat
dexpressi i de reuni, la llibertat de conscincia i de pensament, la lliber-
tat de la persona que inclou la llibertat enfront de lopressi psicolgica,
lagressi fsica i el desmembrament (integritat de la persona), el dret a la
propietat personal i la llibertat respecte a larrest i detenci arbitraris, talcom est definida pel concepte dEstat de dret8. 2) La igualtat doportu-
nitats: entesa com la igualtat en llibertats bsiques. Que
cadasc gaudeixi de la mateixa autonomia per projectar
la seva vida com vulgui i tingui capacitat per cooperar en
el projecte com de justcia. 3) El principi de la diferncia,
un principi de distribuci segons el qual un determinat
repartiment s suficient quan la millora dunes persones
no empitjora la situaci daltres.Aquests principis proposats per Rawls han estat refor-
mulats en una llista de bns primaris, per continuen
reflectint una noci de b com que seria acceptable per
persones racionals que dialoguen en una situaci dimparcialitat. La seva
proposta a la Teoria de la justcias que els principis, un cop consensuats,
operin en el marc duna democrcia constitucional on, al capdavall, la
constituci i les lleis sn les que regulen el procs poltic al qual tots han
de tenir el mateix accs en tant que ciutadans.9
El problema de la justcia en la societat plural
La teoria de la justcia va revitalitzar la discussi sobre els drets i les oportuni-
tats que una societat shauria de comprometre a garantir als seus ciutadans,
per, alhora, va collocar Rawls en el centre duna mplia discussi al voltant
dassumptes que no semblaven quedar ben resolts. Per qu considera Rawls
que la seva proposta de la posici original pot ser vlida per a totes les cul-
tures i tots els temps? En les societats complexes i plurals de lactualitat no
tothom comparteix les mateixes nocions sobre el que s moralment valus
i el que s bo. Per contra, hi cohabiten una immensa varietat de visions del
mn i de la vida, tant morals com religioses, perspectives que, de vegades,
sn incompatibles entre elles, i que, en tot cas, no compten amb un suport
generalitzat. Com aconseguir, llavors, que una societat sigui estable i justa
i que els ciutadans es considerin recprocament com a lliures i iguals en
Habermas intenta
vincular les idees
dautonomia i b com
a travs duna proposta
procedimental de
la democrcia on ladimensi comunicativa
t un paper central.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
9/25
94
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
un context caracteritzat pel pluralisme i la incompatibilitat de les diverses
doctrines comprehensives del b? A partir de quins supsits podria garantir
que persones amb visions del mn i de la vida diferents, i de vegades molt
distants les unes de les altres, puguin respectar i subscriure els mateixos
principis dun rgim constitucional?Aquestes preguntes, i daltres, fan que Rawls reformuli la seva propos-
ta en treballs com Political Liberalism i Justice as fairness. En aquests
textos presenta la seva poltica deliberativa i proposa que, en una societat
plural, limportant s que les persones puguin reconixer com a vlida
una concepcipolticade la justcia com a imparcialitat, sense veures per
aix obligades a renunciar a les seves creences morals i religioses. Lacord
sobre el que s just sestablir llavors en lmbit de la poltica a travs de
processos deliberatius. I ser en aquest espai on sha de generar un consensen qu convergeixin o coincideixin, almenys en lessencial, les diverses
nocions de b10.
Per demostrar que aquest acord s possible, Rawls proposa un nou procs
de fonamentaci de lordre poltic que consta de dues etapes: en la primera
presenta la seva teoria com una concepci autnoma que es legitima per
ella mateixa, afree standing view, i en la segona, intenta determinar si els
principis de justcia especificats per la seva teoria obtindrien prou suport
en el marc duna deliberaci entre les doctrines comprehensives del b. Siel resultat del procs s positiu, si saconsegueix un consens entrecreuat,
llavors es podr confiar en la possibilitat que els principis del liberalisme
poltic serveixin de base per al disseny duna democrcia constitucional que
garanteixi lestabilitat, la unitat i lordre en una societat plural.
En la primera etapa Rawls assenyala els principis que persones racionals
i raonables, lliures i iguals acordarien per a la societat plural. La diferncia
amb la seva primera formulaci de la posici original s
que en aquesta ocasi les persones coneixen i compar-
teixen la cultura poltica de la societat democrtica i la
noci que la societat s un sistema just de cooperaci.
Les persones sn conscients que els seus interlocutors no
necessriament comparteixen les seves nocions del b i de
la bondat, per, en canvi, saben que tots estan disposats
a cooperar en termes que considerin acceptables i que
Rawls, per la seva
banda, vincula aquestes
dues dimensions
en una proposta
constitucionalista que
orbita al voltant del
concepte de ra pblica.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
10/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
95
estan dacord en els principis que regeixen la cultura poltica de la seva
societat. Per exemple, les persones assumeixen com a normal que hi hagi
gent que pensi duna altra manera i aix no els sembla cap desgrcia. s a
dir, alg que consideri que lhomosexualitat s dolenta estaria disposat a
afirmar que aquesta s noms la seva opini personal. Daquesta primerasituaci de dileg entre persones racionals i raonables que comparteixen
una mateixa cultura poltica, Rawls proposa una concepci poltica de la
justcia, que ser sotmesa a revisi en un procs deliberatiu el resultat del
qual hauria de ser el que sanomena un consens entrecreuat.
El consens entrecreuat s lacord, per consentiment entre les diverses
concepcions de la vida (doctrines comprensives del b), sobre la concepci
poltica de la justcia. Aquest consens representaria la clau de lestabilitat
en les societats plurals. Es caracteritza perqu totes les parts el subscriuenlliurement i per convenciment propi i no com un comproms imposat per
les circumstncies. Aix vol dir que la concepci poltica s recolzada per
doctrines religioses, filosfiques i morals raonables, encara que oposades,
que atrauen nombrosos partidaris i que perduren al llarg del temps duna
generaci a una altra11. A ms, les raons per les quals es dna suport a la
concepci poltica de la justcia no sn necessriament les mateixes. Aquest
consens s possible, segons Rawls, perqu les exigncies de la concepci po-
ltica es limiten a lestructura bsica de la societat, ja que la seva acceptacino pressuposa cap visi comprehensiva en particular i perqu les seves idees
fonamentals sn familiars i procedeixen de la cultura poltica pblica.12
Segons Rawls, la legitimitat del consens entrecreuat es troba en la tradici
de la societat democrtica, que consisteix en un coix com de principis i
didees raonables implcitament reconegudes. El consens ve a ser, des de
la seva perspectiva, resultat del desplegament a llarg termini dels poders
de la ra humana. En definitiva, el consens entrecreuat expressa les idees
fonamentals que conformen la ra pblica. Aquest ltim s el concepte ms
discutit de la segona etapa de la teoria rawlsiana. La ra pblica constitueix
el conjunt de valors morals i poltics bsics sobre els quals se sustenta la
relaci entre el govern democrtic/constitucional i els ciutadans, aix com
la relaci entre els ciutadans. Per tant el concepte delimita els termes en
qu sha dentendre la relacipolticaentre lestat i els seus membres. Li-
mita i separa lespai i el contingut dall que s poltic i que, per tant, pot
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
11/25
96
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
discutir-se pblicament dall que no ho s: el mn associatiu, el personal
i el familiar. Poltic s all que s pblic, que representa el b pblic, que
s de naturalesa pblica i all en qu els ciutadans poden arribar a estar
dacord. La resta de coses pertanyen a la vida privada de les persones. La ra
pblica es refereix als assumptes poltics fonamentals, a la discussi sobreles essncies constitucionals i als assumptes de justcia bsica. Depn de
jutges, representants pblics, candidats poltics representants de platafor-
mes partidistes i, en general, dels protagonistes de les discussions que tenen
lloc en el frum pblic. Est formada per valors intrnsecament morals que
han estat o que sn reconeguts per concepcions poltiques liberals de la
justcia i que entren en la categoria del que s poltic.
La democrcia deliberativaSegons Rawls, el concepte de ra pblica que presenta noms pot funcionar
en una democrcia constitucional ben ordenada, que tamb pot ser entesa
com una democrcia deliberativa. En aquesta democrcia els ciutadans,
quan deliberen, intercanvien perspectives i debaten les raons que tenen
per fonamentar els seus arguments en relaci amb els assumptes poltics.
Es tracta de ciutadans que parteixen del supsit que poden revisar les seves
opinions en el marc de la discussi amb altres ciutadans, per tant, es tracta
dopinions susceptibles de canviar i que no estan lligades a una valoraciirrevocable vinculada als seus interessos no poltics i privats.
La democrcia deliberativa proposada per Rawls t quatre trets essen-
cials: 1) s una idea de ra pblica. 2) s un marc de les institucions de la
democrcia constitucional que especifica lescenari dels cossos legislatius
deliberatius. 3) Els ciutadans coneixen i aspiren a realitzar lideal de la ra
pblica en lmbit de la seva acci poltica. 4) Es caracteritza perqu reconeix
com a essencial que hi hagi una mplia i vasta educaci de la ciutadania
en aspectes bsics del govern democrtic constitucional, ja que, sense un
pblic informat sobre els problemes socials urgents, no es poden prendre
les decisions socials i poltiques crucials.13
En resum, la deliberaci que proposa Rawls t lloc en lmbit de la ra
pblica, que limita les fronteres de la concepci poltica i estableix quines
qestions pertanyen ineludiblement a lagenda poltica i quines no. Proposa
eliminar totes aquelles controvrsies que es puguin convertir en disputes sobre
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
12/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
97
veritats i assenyala que, en discutir qestions bsiques relatives a la justcia,
els ciutadans noms poden apellar a la concepci pblica de la justcia,
s a dir, als punts de vista compartits que es reflecteixen en la constituci.
Amb aquesta proposta Rawls intenta respondre al que considera el repte
central de la teoria poltica del nostre temps, que s buscar un fonamentde legitimitat del poder pblic de lestructura general de lautoritat en
el marc duna societat plural on cap doctrina comprensiva est capacitada
dadjudicar-se el paper de doctrina poltica per a un rgim constitucional.
La clau de la seva resposta rau en el fet que els ssers humans posseeixen
una constituci moral que possibilita la realitzaci dacords raonables sobre
com organitzar-se per viure en una societat justa.
El seu liberalisme poltic t el mrit de definir amb precisi els principis
essencials sobre els quals descansa lordre liberal i dintentar legitimar unprocediment per a la presa de decisions i uns estndards de justcia social
compartida, que permetin gestionar la vida en una societat plural amb
diverses doctrines comprensives del b i generar un ordre just, estable i
tolerant que faci possible la convivncia social.14
La segona reformulaci de la teoria poltica de Rawls no
va fer minvar el debat sin que el va revifar i va constituir
un altre important estmul per al desenvolupament de
lenfocament de la democrcia deliberativa. Sn innom-brables les qestions que sorgeixen de la seva proposta i,
encara que aquest no s lespai per debatre, no puc deixar
de mencionar breument alguns dels temes en discussi: des del comunita-
risme sargumenta que darrere de la concepci de justcia com a equitat
samaga una concepci de vida bona eminentment liberal que molta gent
no estar disposada a acceptar.15Segons Barry, lnica manera de defensar
i acceptar les institucions liberals s apellant expressament a valors liberals
i aix s precisament el que fa Rawls quan afirma que totes les doctrines que
siguin raonables seran capaces de compartir els principis de justcia per ell
proposats i que aquelles que no els comparteixin no seran raonables.16En
la mateixa lnia, Vergs afirma que el fet que una noci comprehensiva del
b, diferent del liberalisme, pugui assumir aquestes premisses implica que
ja ha incorporat una bona dosi de liberalisme en la seva visi del mn.17
Per a Kukathas i Pettit, aquesta delimitaci de la ra pblica representa una
Per a Rawls, lerror de
lutilitarisme s voler
definir el que s bo
independentment del
que s just.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
13/25
98
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
opci per evitarel conflicte. Des de la seva perspectiva, Rawls rebutja que
la ra de la investigaci filosfica sigui trobar la veritat sobre la moralitat
pblica i opta per aconseguir solucions prctiques i factibles als conflictes
socials, de manera que la seva proposta sassembla a una visi pragmtica
de la filosofia.18Una altra lnia de reflexi, vinculada a laplicabilitat de la proposta,
assenyala que el nivell dabstracci dels principis plantejats per Rawls
dificulta la resposta a problemes concrets. Com afrontar
des daquests principis temes com locupaci preferencial
(discriminaci positiva), la definici de les prioritats de
latenci sanitria o la definici de les competncies de les
autonomies? Temes que no es poden solucionar a travs
duna aplicaci directa de principis constitucionals sinque necessiten duna interpretaci jurdicopoltica que els
adapti a les condicions especials de la situaci en qesti. Davant daquesta
situaci, la recomanaci que fa Rawls s la de confiar en els procediments
poltics establerts i que es considerin justos per resoldre aquests desacords.
Alguns dels estudiosos que recullen el testimoni dels seus planteja-
ments consideren que amb aix no nhi ha prou i que cal aprofundir en la
construcci duna concepci deliberativa de la democrcia que generi ms
espais i millors condicions per debatre els desacords morals fonamentals iles diferncies generades per les desigualtats socials i econmiques.
Aportacions de Jrgen Habermas a la poltica deliberativa
La teoria democrtica de Habermas s deliberativa com la de Rawls per
amb un carcter procedimental molt ms marcat. El seu comproms amb
la deliberaci s ms profund en tant que la concep com lactivitat en qu
sexpressa la racionalitat humana, es descobreix el que s moralment vlid
i el que s polticament legtim. Es tracta duna proposta que fa del dileg
de lacci comunicativa19leix central dels procediments democrtics
de presa de decisions i de formaci de lopini pblica. Una teoria que
qestiona la tendncia a considerar la poltica democrtica un mtode per
a lagregaci dinteressos i que intenta fer de la deliberaci un dels pilars
centrals de lactivitat democrtica i superar a travs della les deficincies
dels models democrtics inserits en la tradici liberal i republicana.20
En les societats
complexes actuals hi ha
pluralitat de concepcions
sobre el que s
moralment bo i valus.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
14/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
99
La legitimitat de la democrcia i de les seves institucions poltiques va
ser una de les preocupacions inicials de Habermas en la construcci de la
seva proposta terica. Per a lautor, qualsevol proposta de transformaci
i aprofundiment de la democrcia que aspiri a donar compte de la font
de legitimitat de les decisions en les societats complexes i multiculturalsactuals ha destar en condicions de posar un fre al relativisme i a lescepti-
cisme, que impedeixen que es prenguin seriosament i que es doni suport
moralment a la validesa de certes exigncies vitals i universals.
Lesquerdament de la legitimitat de les normes morals i poltiques en
les societats postconvencionals est fortament lligat a la separaci entre
fets i valors que va dur a terme el positivisme i que va confinar lmbit de
la moralitat a lespai privat de la subjectivitat. A una esfera de la vida molt
personal que es desenvolupa en funci de les vivncies i percepcions decadasc i que no es pot reglamentar a partir de criteris universals.
Des de la perspectiva que absolutament tot el que s moral s subjectiu,
es considera gaireb impossible que les persones puguin canviar dopini
i puguin arribar a consensos sobre assumptes en qu, a priori, no sest
dacord; tot s relatiu, cadasc t les seves creences i els seus valors i el
mxim que poden fer les persones s procurar que les seves accions no
interfereixin en la vida dels altres i exigir el mateix respecte envers les
prpies decisions. Mentre que el que s moral es restringeix a lmbit deles creences personals, el que s poltic, jurdic o econmic sorganitza i
sestructura a partir de fets, dinteressos, de preferncies, de convenis i de
consensos fctics, sense que tinguin per qu intervenir-hi consideracions
de valor que res no poden dir sobre la justcia i lequitat ja que se suposa
que totes les creences sn igualment vlides; per, s cert aix?
La proposta filosfica de Habermas es rebella enfront daquesta inter-
pretaci i aix el du a reflexionar sobre els fonaments de la racionalitat
moral a fi i efecte de trobar un criteri que li permeti distingir entre el que
s vigent i el que s vlid i des del qual sigui possible invalidar categri-
cament aquelles interpretacions que conceben la poltica exclusivament
com un exercici dinstrumentalitzaci mtua i que restringeixen la idea
de poder poltic a ladministraci legtima de la violncia ocultant, amb
aix, altres dimensions mobilitzadores i transformadores del mateix i a
les quals s possible accedir a partir duna concepci procedimental de la
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
15/25
100
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
democrcia. Si no tenim un criteri moral que ens permeti distingir entre el
que s vigent i el que s vlid quedem exposats al domini de la racionalitat
instrumental sobre la qual recolza la visi agregativa de la democrcia,
que moltes vegades es converteix en el poder de la sense ra, en la mesura
en qu condueix a lacceptaci passiva i irreflexiva de les circumstncies.Ens quedem tamb sense capacitat dintervenir en la projecci i definici
del futur. En altres paraules, amb aquesta moralitat dels fets es va debilitant
la idea que s possible forjar un projecte demancipaci personal i collectiu
fundat en valors pblicament consensuats.
De la racionalitat estratgica al principi del discurs
Per esbrinar si s possible la validesa de certes exigncies morals i poltiques
en el marc de la societat plural i postconvencional, Habermas necessita com-provar si hi ha algun criteri de racionalitat que pugui servir de referncia
per donar validesa a les normes de la moral i de la poltica o si, per contra,
lnica racionalitat possible s la de lindividu que busca maximitzar els
seus fins en lmbit de la negociaci.
Amb aquest propsit se submergeix en lestudi del llenguatge i de
lacci comunicativa i descobreix, en primer lloc, que lobjectiu ltim de
la comunicaci s arribar a lentesa. En segon lloc, que largumentaci s
lnic indret on t lloc el pensament amb pretensi de validesa. s en elprocs argumentatiu on adquireixen legitimitat les raons que sustenten
qualsevol pretensi de validesa possible, b sigui sobre la veritat o sobre la
correcci de les normes morals. Largumentaci representa, a ms, lnica
possibilitat de resoldre sense violncia els conflictes amb pretensions de
validesa. En tercer lloc, Habermas descobreix en els seus estudis sobre la
comunicaci a travs de laplicaci dun mtode anomenat pragmtica
transcendental que quan argumentem seriosament, quan volem que les
nostres exigncies siguin considerades com a vlides per la resta de les
persones, pressuposem sempre certes normes que sn obligatries perqu
els nostres arguments puguin ser compresos pels altres. Fins i tot quan
pensem en solitari, pressuposem aquestes normes, ja que pensar s realitzar
un acord argumentatiu amb un mateix.
Habermas recorre a les regles que R. Alexi proposa per exposar els pressu-
psits de largumentaci. Cada vegada que volem argumentar seriosament
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
16/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
101
i amb sentit utilitzem implcitament aquestes regles: a) Respectem la lgica
semntica. No ens contradiem, comuniquem perqu sens entengui. b) Tenim
inters a arribar a un acord i parlem amb veracitat. c) Considerem el nostre
interlocutor en termes digualtat, el reconeixem com a interlocutor vlid,
com alg que pot contestar a la nostra proposta.21Aquestes regles sn lesque fan possible la comunicaci amb sentit i orientada a lentesa. Descriuen
un saber contrafctic, implcit en els participants del discurs. De manera
que el pensament sempre est mediat per una comunitat ideal de qu parla
(Habermas) o comunitat ideal de comunicaci (Apel), lexistncia del qual
pressuposem lgicament quan argumentem.22Amb el descobriment de
les estructures transcendentals de la comunicaci, Habermas proposa un
principi tic que serveix de referncia per legitimar pretensions de validesa
normativa i que diu el segent:[...] una norma noms pot aspirar a tenir validesa quan totes les persones
a les quals afecta saconsegueixen posar dacord (o poden posar-shi) en tant
que participants dun discurs prctic en qu aquesta norma s vlida.23
Es tracta, doncs, duna norma que indica un procediment sobre com
decidir. No simposa cap contingut que se sotmet a discussi. Noms sexi-
geix que tots els participants en el discurs es comprometin a argumentar
seriosament, que el dileg es realitzi en condicions de simetria, que tinguin
en compte els interessos de tots els afectats i no exclusi-vament els representatius dinteressos particulars, que
cadasc raoni els seus punts de vista, que es reconeguin
els errors de la prpia argumentaci si una altra persona
demostra que els t i que es mantinguin i es respectin els
acords a qu sarribi en la deliberaci.
Aquest principi representa la possibilitat que cada
vegada que es presentin desacords sobre la validesa de
la norma es realitzi una competncia sense reserves a favor dels millors
arguments i aix constitueix, segons Habermas, un avantatge indiscutible
enfront de les tiques tradicionals que sempre han de posar un nucli dog-
mtic de conviccions fonamentals al marge de tota crtica24.
El principi ens ajuda a identificar els millors arguments perqu el pro-
cs argumentatiu t, tal com precisa assertivament Cortina, tres elements
constitutius fonamentals: la idea reguladora del reconeixement recproc, la
El consens entrecreuat
s lacord sobre la
concepci de la justcia
entre les diverses
concepcions de justcia
duna societat.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
17/25
102
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
idea reguladora que tota norma vlida ha de resultar del consens de tots els
afectatsal qual sarriba per via argumentativa i el principi de la correspon-
sabilitat, en el sentit del comproms que assumeixen tots els afectats per
resoldre els seus conflictes discursivament.25
La importncia daquest principi rau en el fet que ens indica els cri-
teris formals, els elements constitutius fonamentals amb els quals ha de
complir un procs argumentatiu per ser considerat vlid i per arribar a
decisions que puguin ser considerades justes. Aquesta indicaci, encara
que ideal, constitueix un punt de referncia fonamental per valorar des
duna perspectiva cognitiva els processos argumentatius que tenen lloc en
la prctica i el grau amb qu saproxima al que ha de ser una deliberaci
justa. Ara b, quines implicacions tenen aquests descobriments per a la
teoria democrtica?El 1992 Habermas reformula el seu principi normatiu i, en lloc de pre-
sentar-lo com a principi moral, el presenta com a principi del discurs, un
criteri de la ra prctica que es refereix a normes dacci en general. s
un principi abstracte que es presenta com a neutral i que desprs cobra
una particular especificitat segons que es refereixi a la moral o al dret. La
formulaci del principi s la segent:
Sn vlides aquelles normes (i noms aquelles normes) en qu tots els
que shi puguin veure afectats poguessin donar el seu assentiment en tantque participants en discursos racionals.26
Com veiem, no varia gaire del primer, continua sent de carcter univer-
sal, deontolgic, cognitivista i procedimental.27El que ve a dir el principi
s que una norma s vlida per a tothom no perqu shi accedeixi des de
la solitud de la conscincia, ni perqu tots decideixin limitar el seu com-
portament al que dicta la fora del costum i la tradici convertida en llei,
sin quan la norma t un sentitdacceptabilitat racional:
tots els possibles afectats han de poder assentir-hi per
motius bons28. Aix noms pot esbrinar-se en el marc
duna deliberaci on, partint de la base dinformacions
pertinents, noms simposi la coerci del millor argument
i no cap altra. El discurs argumentatiu dna lloc a una
formaci discursiva de lopini i de la voluntat comuna.
Per cal especificar el seu abast, funci i limitacions,
El 1992 Habermas
reformula el seu principi
normatiu i, en lloc
de presentar-lo com
a principi moral, el
presenta com a principi
del discurs.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
18/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
103
segons que es refereixi a la moral o al dret, ja que es tracta de dos mbits
dacci diferents amb funcions diferents.
Aquest principi aplicat a lmbit juridicopoltic adquireix la forma de
principi de la democrciai la seva formulaci s la segent:
Noms poden pretendre validesa legtima les normes jurdiques quepuguin trobar lassentiment de tots els membres de la comunitat jurdica
en un procs discursiu de producci de normes, articulat al seu torn jur-
dicament.29
Aplicat al dret i a la poltica, el principi exigeix que en els processos de
producci de la llei els legisladors assumeixin el comproms de conciliar les
seves perspectives amb les dels altres i comprometres a respectar el millor
argument. Noms aix es garanteix la validesa de les decisions preses. Com
afirma Cortina, el principi assenyala la necessitat que els participants enel procs legislatiu abandonin el seu paper de subjectes de dret privat i
assumeixin el paper de membres duna comunitat jurdica lliurement as-
sociats: el dret positiu, per ser jurdicament vlid (legtim), necessita duna
democrcia radicalja que noms aix podr suscitar obedincia30.
El principi vincula la legitimitat de les decisions a la racionalitat en
els processos de presa de decisi i assenyala que els ciutadans gaudeixen
sempre de la llibertat de replantejar o de confrontar el tipus de raonaments
en qu se sustenten les decisions. En paraules de Habermas:El dret legtim noms s compatible amb una mena de coerci jurdica
que no destrueixi els motius racionals dobedincia del dret. s a dir, el dret
coercitiu no pot forar els seus destinataris a renunciar de tant en tant a
lexercici de la seva llibertat comunicativa i a deixar de prendre part davant
la pretensi de legitimitat del dret.31
Aquest s el principi democrtic que proposa Habermas com a punt
de referncia, com a ideal regulatiuper a la crtica, lorientaci i la reflexi
sobre els discursos fctics que tenen lloc en el procs de construcci i le-
gitimaci de les normes poltiques, tant dins com fora de les institucions
legislatives. Es tracta duna brixola que serveix de guia per al disseny
duna praxi poltica que saproximi a la realitzaci de la justcia, la lliber-
tat i la igualtat.32El nord que assenyala el principi normatiu s que, cada
vegada ms, les normes i les decisions dinters pblic es prenguin en el
marc dun procs deliberatiu on predomini el discurs argumentatiu, on
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
19/25
104
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
es tinguin en compte les expectatives de tots els afectats per les decisions
que es prenguin, on sargumenti seriosament i on la soluci correcta als
problemes estigui representada sempre pel millor argument. Ms que els
resultats de la deliberaci, el principi proposat per Habermas posa laccent
en les condicions dinclusi i dargumentaci que shan de donar perqusigui possible que el que prevalgui en el procs argumentatiu sigui la fora
del millor argument.
La validesa dels processos de decisi poltica i de creaci de lleis anir
vinculada, aleshores, en la mesura en qu es compleixi amb els pressupsits
necessaris per considerar que largumentaci t sentit racional. Aquests
pressupsits sn: que sinclogui, en condicions de simetria, tots els afectats
per la decisi o els seus representants i que shi presentin exigncies intel-
ligibles, veraces i ben argumentades. Certament aquestes condicions no espodran complir totalment a la prctica, per sabem que a major compliment
de les mateixes, ms vlides seran les decisions preses.
tica, poltica i dret, els tres components duna democrcia deliberativa
El principi deliberatiu que proposa Habermas opera tant en la poltica com
en el dret i la moral. Aquests tres elements sn, segons lautor, diversos
subsistemes constitutius de la societat democrtica. La sobirania poltica
ve a ser el resultat de la interacci daquestes tres cares de la democrcia.La voluntat popular, un dels seus eixos fonamentals, es conforma a travs
de la pluralitat de formes de comunicaci que tenen lloc en el marc de la
societat civil. Lautor es refereix alpoder comunicatiuque sexpressa de diver-
ses maneres i en qu conflueixen diversos fins socials. Segons Habermas:
La poltica dialgica i la poltica instrumental poden entrellaar en
el mitj que representen les deliberacions, si les corresponents formes de
comunicaci estan prou institucionalitzades.33
El procediment democrtic esdev el lloc de trobada i de connexi de
diferents menes de discurs, el de la negociaci, el de lautocomprensi col-
lectiva i el de la definici de les qestions de justcia. Limportant s que es
compleixin els requisits de comunicaci i els procediments que exigeixen,
tant el principi del discurs com el principi democrtic, perqu aix s el que
atorga legitimitat a les decisions poltiques i a les demandes de la societat civil.
De manera que, en la proposta deliberativa de Habermas no hi ha, com
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
20/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
105
en Rawls, discussi sobre els lmits de la ra pblica, ja que en la seva teoria
les regles del discurs i de les formes dargumentaci es constitueixen en la
font de validesa de lacci orientada a lentesa. En aquest model deliberatiu,
el ms important no s delimitar qu es pot o no es pot dir, sin la fora i la
validesa que tinguin els processos de formaci de lopini i de la voluntatcomuna, que tenen lloc tant en la societat civil, en les xarxes de comunicaci,
que operen en els espais pblics, com tamb, en les deliberacions instituci-
onalitzades a les institucions poltiques, com els parlaments i els tribunals.
El dret ha de donar compte de la seva racionalitat, aquesta s lnica ra
per la qual els ciutadans tenen motius per obeir i permetre que aquest es
continu desenvolupant. Referent a aix Habermas assenyala que: Noms
es pot tenir per legtim el dret que pogus ser racionalment acceptat per
tots els membres de la comunitat jurdica en una formaci discursiva delopini i la voluntat comunes34.
A la societat civil de les comunitats industrialitzades, en els seus espais
pblics autnoms, s on es forma espontniament lopini i la voluntat
collectiva que planteja exigncies normatives a ladministraci i que
constitueix, alhora, lespai on es legitimen les seves accions i decisions.
Habermas utilitza la metfora que lestat funciona com una fortalesa que
s assetjada pel poder comunicatiu exercit des de lmbit de la societat
civil. En els seus propis termes:El poder comunicatiu s exercit a manera dun setge. Influeix sobre
les premisses dels processos de deliberaci i de decisi del sistema poltic,
per sense intenci dassaltar, i aix amb la finalitat de fer valer els seus
imperatius en lnic llenguatge que la fortalesa assetjada entn: el poder
comunicatiu administra el patrimoni de raons, a les quals, certament, el
poder administratiu recorrer (i tractar) en termes instrumentals, per
sense poder-les ignorar, estant estructurat com est en
termes jurdics.35
Els corrents dopini es transformen en pressions
poltiques, que van adquirint forma a la societat civil
i sinstitucionalitzen per mitj de lacte electoral. La
democratitzaci de la societat no depn llavors de la
polititzaci de tots els assumptes sin de la complexitat
i de la fortalesa de la societat civil per generar discursos
El nord que assenyala el
principi normatiu s que
les decisions dinters
pblic es prenguin en el
marc de la deliberaci
pblica i el discurs
argumentatiu.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
21/25
106
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
propis enfront del sistema poltic i econmic. En el marc daquesta relaci
de fora intervinguda per largumentaci, el poder generat comunicati-
vament es transforma en poder administratiu. Aix, lestat de dret i les
seves lleis compleixen diverses funcions: donen resposta a les exigncies
democrtiques, garanteixen el compliment de certes obligacions moralsfonamentals i permeten que els processos comunicatius continun funci-
onant b a llarg termini.36
Cal destacar que all que distingeix elpoder comunicatiuque genera els
canvis poltics s que est exempt de subjecte. No hi ha un subjecte o insti-
tuci que encarni leticitat collectiva, sin que es tracta duna construcci
plural i dinmica que t lloc en diverses dimensions de la societat. En aquest
context la societat civil apareix com un espai on les relacions sarticulen al
voltant de la solidaritat i que cal protegir de la penetraci i la dominacidel poder poltic i econmic.
Habermas planteja un esquema democrtic en qu
moral, dret i poltica es complementen i es reforcen
mtuament. I on el procediment discursiu i les seves
condicions continuen representant lnica instncia
capa datorgar validesa a les exigncies normatives de
les persones. Com veiem no proposa una democrcia
directa o assembleria, sin una democratitzaci de les institucions, de lasocietat civil, del cos legislatiu i judicial. Un aprofundiment del dileg i la
deliberaci i un poder comunicatiu en moviment, que va des de la societat
civil a lestat i viceversa i que s font dinspiraci per a la configuraci del
dret i de les poltiques pbliques, fins que es transforma en normes positives
dobligatori compliment i en poltiques pbliques que es tornen a legitimar
en lentorn comunicatiu de la societat civil.
Laportaci que ofereix aquest enfocament s que concep la deliberaci
com lactivitat on sexpressa la racionalitat humana i en la qual es desco-
breix el que s moralment vlid i el que s polticament legtim. Entn, a
ms, que els acords i les decisions preses en processos argumentatius shan
de sotmetre a crtica prenent com a referncia el principi de la democrcia
per valorar en quina mesura sha complert amb les condicions ideals de
largumentaci.
Lexigncia de revisar els nostres acords, prenent com a referncia el
Habermas planteja un
esquema democrtic en
qu moral, dret i poltica
es complementen i es
reforcen mtuament.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
22/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
107
principi del discurs i de la democrcia, s fonamental, ja que, com assenyala
Apel, quan ens conformem amb les interpretacions de sentit que fem des
del context i lespai cultural en qu ens movem i no les sotmetem a cap
tipus de revisi crtica, acabem per subscriure la ra a la histria i aix
implica crrer dos riscos: el primer s creure que noms sn correctes elscostums i les creences de la cultura a la qual pertanyem, amb la qual cosa
podem abandonar-nos a la fora dels fets, assumint que lindividu no pot
intervenir, creient que s cosa del dest. I el segon risc s oblidar que la nostra
comprensi del mn s sempre parcial i que, per tant, sol proporcionar-nos
una veritat dogmtica, producte del nostre actual centrament en el mn.37
Per aix s tan important comptar amb un criteri que serveixi de referncia
per validar les nostres decisions i interpretacions. En cas contrari estarem
sotmesos a una ra heternoma, vlida segons el temps i les circumstnciesdaquells sobre els quals recaigui el poder de fer valer les seves preten-
sions.38De la proposta poltica habermasiana s fonamental rescatar el
contingut normatiu amb qu nodreix la democrcia. El pluralisme i la crisi
del liberalisme no suposen en el seu cas, ni en el dApel, ni en el de molts
autors que shan dedicat a desenvolupar i millorar aquesta proposta, una
renncia a la possibilitat de comptar amb un principi de validesa universal
que serveixi de referncia per qestionar les interpretacions actuals que
fem de la realitat i per proposar cursos dacci orientats de cara al futur.
Conclusi
Les reflexions teriques de Rawls i Habermas sobre la legitimitat de la demo-
crcia en les societats contempornies apunten a la necessitat de fomentar
i aprofundir les prctiques deliberatives tant en el poder legislatiu i judicial
com en lmbit de la societat civil. La poltica deliberativa complementa i
millora la democrcia representativa. Assenyala les condicions necessries
perqu les decisions democrtiques puguin ser considerades legtimes: la
inclusi directa o indirecta dels afectats per la decisi en condicions de
simetria i un procediment argumentatiu guiat pel principi del reconeixe-
ment recproc.
El lloc de realitzaci daquest tipus de democrcia no es restringeix a les
cambres legislatives, sin que, amb el benents que els ciutadans sn els
autors i destinataris de la llei, shi incorpora la societat civil. A ms, en els
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
23/25
108
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
processos de formaci de la voluntat comuna sinclouen diversos tipus de
comunicaci: les negociacions, els acords dinters, els compromisos morals,
el que s legalment consistent, etctera. Limportant s que les decisions
resultants dels processos deliberatius siguin racionalment acceptables. Per
a aix necessitarem de ciutadans disposats a deliberar, interessats a prendredecisions justes i compromesos amb el projecte de millorar i aprofundir la
democrcia des del seny.
Referncies bibliogrfiques
APEL,K.-O. (1985). El concepto hermenutico-trascendental del lenguaje.
Dins:La transformacin de la filosofa II. El a priori de la comunidad de comu-
nicacin, Taurus, Madrid.
APEL,K.-O. (1985). El a priori de la comunidad de comunicacin y los funda-mentos de la tica. Dins:La transformacin de la filosofa, tomo II, Taurus,
Madrid, pp. 341-413.
ARISTTIL,tica a Nicmaco, (1970), Instituto de Estudios Polticos, Madrid, 1970.
BARRY,B. (1995). John Rawls and the Search for Stability. Dins:Ethics, nm. 105.
CORTINA,A. (1997).tica aplicada y democracia radical, Tecnos, Madrid.
CORTINA,A. (1995).Razn Comunicativa y Responsabilidad Solidaria, Salamanca,
Ediciones Sgueme.
CORTINA,A. (2008).La escuela de Frankfurt. Crtica y utopa, Sntesis, Madrid.DRYZEK,J. (2002).Deliberative Democracy and Beyond. Liberals Critics, Contestations,
Oxford University Press, Oxford.
GALLEGO,D. (2006). La Crisis del Ideal Ilustrado y el nuevo rol de la filosofa
en su relacin con las ciencias humanas. La apuesta de Karl Otto Apel
por un principio de complementariedad entre la hermenutica y la
filosofa illustrada. Dins: Fermentum, Universidad de los Andes, anyo
16, N 47, Setembre-Desembre, pp. 697-722.
GARCA-MARZ,D. (1989). tica discursiva. Anlisis y desarrollo de las propuesta
tica de Jurgen Habermas, Tesi Doctoral de la Universitat de Valncia,
pp. 372-389.
GIUSTI,M. (1996). Tras el consenso. Sobre el giro epistemolgico poltico de
John Rawls. Dins:Isegora, nm. 14, 1996, pp. 112-113.
GONZLEZ,M. (2004). Democracia y deliberacin pblica desde la perspectiva
rawlsiana. Dins:Isegora, nm. 31, 2004.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
24/25
VIA2304/2014 REVISTA DEL CENTRE DESTUDIS JORDI PUJOL
109
HABERMAS,J. (2000). Reconciliacin mediante el uso pblico de la razn.
Dins: J. Habermas y J. Rawls, Debate sobre el liberalismo poltico, pp. 41-71.
HABERMAS,J. (2005).Facticidad y validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico
de derecho en trminos de teora del discurso, Trotta, Madrid.
HABERMAS,J. (1985).Conciencia moral y accin comunicativa, Pennsula, Barcelona.HABERMAS,J. (1994). Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una poltica
deliberativa. Sobre el concepto de una poltica deliberativa, Ediciones Episteme,
Vol. 43, Valncia.
HABERMAS,J. (1999). La inclusin del otro. Estudios de teora poltica, Paids,
Barcelona.
KUKATHAS,C.; Pettit, P. (2004). La teora de la justicia de Rawls y sus crticos,
Tecnos, Madrid.
RAWLS,J. (1995).Liberalismo poltico, F.C.E. MxicoRAWLS,J. (1997). Teora de la justicia, F.C.E. Mxico D.F.
RAWLS,J. (2001).Justicia como equidad, Paids, Barcelona.
VERGS,J, (2004). El dilema del consenso por superposicin rawlsiano.
Dins:Isegora, nm. 31.
NOTES
1. Aristtil, tica a Nicmaco, (1070), Instituto de Estudios Polticos, Madrid, Libro VI 8, 1142, 95.
2. Dryzek, J. (2002), Deliberative Democracy and Beyond. Liberals Critics, Contestations,
Oxford University Press, Oxford, pp. V-VIII.
3. Rawls, J. (1997), Teora de la justicia, F.C.E., Mxico D.F.
4. Rawls, J. (1997), Teora de la justicia, op. cit., p. 36.
5. Ibd., p. 44.
6. La racionalitat moral de Rawls coincideix amb la de Kant en el sentit que busca que els
homes es vegin obligats a triar principis dacci des duna voluntat bona. Cito Rawls: [...] la
combinaci del desinters mutu i el vel dignorncia arriba en gran mesura al mateix propsit
que la benevolncia, ja que aquesta combinaci de condicions obliga que cada persona en la
posici original prengui en compte el b dels altres. Llavors en la justcia com a imparcialitat,
els efectes de la bona voluntat sobtenen per mitj de diverses condicions que operen
conjuntament. J. Rawls, Teora de la justicia, op. cit.,p. 146.
7.Ibd., p. 456.
8. Ibd., p. 68.
9. Ibd., p. 215.
10. Giusti, M. (1996), Tras el consenso. Sobre el giro epistemolgico poltico de John Rawls, a
Isegora, nm. 14, pp. 112-113.
11. Rawls, J. (2001),Justicia como equidad, Paids, Barcelona, p. 59.
12. Ibd., p. 59.
13. Ibd., pp. 579, 580.
-
7/25/2019 Cap a Una Poltica Deliberativa Rawls i Habermas
25/25
Cap a una poltica deliberativa. Aportacions de J. Rawls i J. Habermas
14. Gonzlez, M. (2004), Democracia y deliberacin pblica desde la perspectiva rawlsiana, a
Isegora, nm. 31, 2004, pp. 80-82.
15. Vergs, J.,(2004), El dilema del consenso por superposicin rawlsiano, a Isegora, nm. 31,p. 183.
16. Barry, B. (1005), John Rawls and the Search for Stability, a Ethics, nm. 105.
17.Vergs, J. (2004), El dilema del consenso por superposicin rawlsiano, op. cit.
18. Kukathas, C.; Pettit, P. (2004), La teora de la justicia de Rawls y sus crticos, Tecnos, Madrid.
19. Habermas, J. (1985), Conciencia moral y accin comunicativa, Pennsula, Barcelona.
20. Habermas, J. (1994), Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una polticadeliberativa. Sobre el concepto de una poltica deliberativa, Ediciones Episteme, Vol. 43,Valncia.
21. Una explicaci precisa i exhaustiva daquestes regles s al llibre de Habermas Concienciamoral y accin comunicativa, op. cit.,p. 110-113. Vegeu tamb: Habermas, J. (1999), La inclusindel otro. Estudios de teora poltica, Paids, Barcelona, pp. 76.
22. Cf. Apel, K.-O. (1985), El a priori de la comunidad de comunicacin y los fundamentos de
la tica, a K.-O. Apel, La transformacin de la filosofa, tomo II,Taurus, Madrid, pp. 341-413.
23.Habermas, J. (1985), Conciencia moral y accin comunicativa, op. cit., p. 86.
24. Ibd., p. 111.
25. Cf. Cortina, A. (1995), Razn Comunicativa y Responsabilidad Solidaria, Salamanca,Ediciones Sgueme.
26. Habermas, J. (2005), Facticidad y Validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, Trotta, Madrid, p. 173.
27. Cortina, A. (2008), La escuela de Frankfurt. Crtica y utopa, Sntesis, Madrid, pp.161-162.
28. Habermas, J. (2005), Facticidad y Validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, op. cit.,p. 168.
29. Ibd., p. 175.
30. Cortina, A. (2008), La escuela de Frankfurt. Crtica y utopa, op. cit., p. 174.
31. Habermas, J. (2005), Facticidad y Validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, op. cit., p. 187.
32. Per a una aclaridora explicaci de la naturalesa del principi de ltica discursiva i la seva
relaci amb lmbit poltic, Cf Cortina, A. (1997) tica aplicada y democracia radical, Tecnos,Madrid, cap. 7, pp. 100-122.
33. Habermas, J. (1994), Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una polticadeliberativa. Sobre el concepto de una poltica deliberativa, op. cit., p. 10.
34. Habermas, J (2005), Facticidad y validez. Sobre el derecho y el Estado democrtico dederecho en trminos de teora del discurso, op. cit., p. 202.
35. Ibd., p. 612.
36. Per a una explicaci de les relacions entre dret, moral i poltica en la teoria habermasiana:
Cf. Garca-Marz, D. (1989), tica discursiva. Anlisis y desarrollo de las propuesta ticas deJurgen Habermas, Tesi Doctoral de la Universidad de Valncia, pp. 372-389.
37. Apel, K.-O. (1985), El concepto hermenutico-trascendental del lenguaje a Latransformacin de la filosofa II. El a priori de la comunidad de comunicacin, Taurus, Madrid, p.330
38. Gallego, D. (2006), La Crisis del Ideal Ilustrado y el nuevo rol de la filosofa en su
relacin con las ciencias humanas. La apuesta de Karl Otto Apel por un principio de
complementariedad entre la hermenutica y la filosofa ilustrada, a Fermentum, Universidadde los Andes, ao 16, nm. 47, Setembre-Desembre, p. 697-722.