Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
478
4.4. Anàlisi de pressions i impactes sobre l’estat de les masses d’aigua subterrània
4.4.1. Aspectes generals
La finalitat de l’anàlisi de pressions i impactes és identificar les masses d’aigua en risc de no
assolir els objectius fixats per la DMA, per tal d’evitar-ne el deteriorament, i invertir tota
tendència a l’augment significatiu o sostingut de la contaminació conseqüència de l’activitat
humana. Al mateix temps, ajuda a refinar la seva delimitació per tal d’evitar incloure en una
mateixa massa estats i/o criteris de gestió molt diferents.
La informació que s’ha utilitzat amb la finalitat valorar aquest risc ha estat:
pressions existents al medi derivades de l’activitat humana.
la vulnerabilitat intrínseca de les masses d’aigua a ser contaminades.
els principals paràmetres de control de l’estat químic, així com dels nivells i tendències
piezomètriques pel control de l’estat quantitatiu.
Si bé les dades de partida són bàsicament les mateixes que s’han emprat en l’estudi de les
masses d’aigua superficials (fonts de contaminació puntuals, difuses i recàrregues o
extraccions que provoquin canvis en els nivells piezomètrics) el seu tractament ha estat
lleugerament diferent atès que l’impacte resultant d’una pressió dependrà tant del tipus i
magnitud de la mateixa com de la vulnerabilitat de la massa d’aigua o de l’escala geogràfica i
temporal a la que es treballi. En aquest sentit, s’ha introduït el concepte d’impacte potencial per
considerar els efectes que una pressió pot produir considerant l’escala temporal i els buits
d’informació.
Per a valorar els impactes sobre les masses d’aigua subterrànies cal acotar la magnitud de
cada pressió significativa i estimar la pressió conjunta sobre la massa d’aigua.
A continuació (Figura 4.4.1.) es presenta un esquema que explica el criteri utilitzat per
l’avaluació del risc:
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
479
Activitat odriving force
Pressió qualitativa i quantitativa
Vulnerabilitat
Impacte comprovat
Avaluació dels risc
Impacte potencial
(estat dereferència)
(valoraciófutura)
Alt / Moderat / Baix
En Risc de noassolir objectius(Art. 4.1.b DMA)
No Risc
Recursos disponibles
Impacte comprovat Impacte potencial
(piezometria de referència)
(Índexd'explotació)
(segonsimpacte)
Figura 4.4.1 Protocol d’anàlisi de les pressions i impactes per les aigües subterrànies.
4.4.2. Identificació de les pressions significatives
Les pressions són el resultat de les activitats en el medi que afecten o poden afectar l’estat
químic o quantitatiu de l’aigua subterrània.
A la Taula 4.4.1. es presenten les activitats/pressions significatives sobre les aigües
subterrànies de Catalunya. Per la seva distribució espacial, i seguint els requeriments de la
Directiva, les pressions poden ser difuses o puntuals.
Taula 4.4.1. Pressions significatives considerades sobre les masses d’aigua subterrània
TIPUS FONT PRESSIONS IMPACTES Dejeccions ramaderes Nitrats d’origen ramader Adobat i tractaments fitosanitaris Plaguicides i nutrients
Aplicació de fangs de depuradora (biosòlids) Compostos de N
Agricultura i ramaderia
Retorns de reg Contaminants relacionats. Difuses
Claveguerams i col·lectors urbans i industrials
Escolament i fuites. Salinitat, matèria orgànica, contaminació microbiològica, altres contaminants.
Abocaments, lixiviats i fuites. Contaminants Annex VIII de la DMA Puntuals
Activitat industrial Sòls contaminats Contaminants específics (Annex VIII de
la DMA)
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
480
TIPUS FONT PRESSIONS IMPACTES
Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, urbans i especials
Contaminants diversos
Dipòsits i tancs soterrats Pèrdues i fuites Hidrocarburs
Activitat minera Runams salins Salinització Estacions depuradores d’aigües residuals
Abocaments Amoni
Extraccions d’àrids
Afecció a la zona no saturada, rebliments incontrolats impermeabilització de la llera
Augment de la vulnerabilitat, metalls, VOC’s
Captació Extracció d’aigua Intrusió marina, fluxos induïts, minva de recursos.
4.4.3. Contaminacions de fonts difuses
4.4.3.1. Dejeccions ramaderes
Una de les afeccions difuses més acusades a la qualitat de les aigües subterrànies deriva de
l’adobat dels conreus. A Catalunya, les tres fonts principals de nitrogen són les dejeccions
ramaderes, els fertilitzants minerals i, en menor grau els fangs de depuradores. En particular,
la presència a les aigües subterrànies de nitrats d’origen agrari, deguda, en gran part a
l’aplicació de dejeccions ramaderes, és la primera causa de contaminació de les aigües
subterrànies. S’entén per dejeccions ramaderes els excrements i residus del bestiar, sols o
barrejats, encara que s’hagin transformat. L’aplicació d’aquestes substàncies a l’àmbit territorial
de Catalunya està regulada a partir de la directiva de nitrats (91/676/CEE) i per un conjunt
normatiu:
- Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, sobre la protecció de las aigües contra la
contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries (BOE núm. 61, d’11 de març
de 1996)
- Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la
contaminació de nitrats procedents de fons agràries (DOGC 2760, de 6.11.1998).
- Ordre de 22 d'octubre de 1998, per la qual s'aprova el Codi de bones pràctiques agràries en
relació amb el nitrogen (DOGC 2761, de 9.11.1998).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
481
- Acord de Govern de 3 d'abril de 2000, pel qual s’aprova el Pla de Prevenció i correcció de la
contaminació per nitrats.
- Decret 167/2000, de 2 de maig, de mesures excepcionals en matèria de fonts d’abastament
públiques afectades per nitrats (DOGC 3141 de 17.5.2000).
- Decret 205/2000, de 13 de juny, pel qual s'aprova el programa de mesures agronòmiques
aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de
fonts agràries (DOGC 3168 de 26.6.2000)
- Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s'aproven les mesures ambientals de prevenció i
correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (DOGC 3390 de 17.5.2000)
- Decret 220/2001, d'1 d'agost, de gestió de les dejeccions ramaderes
- Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en
relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries
Mitjançant les dades del cens ramader de la Subdirecció General de Ramaderia s’han estimat
les tones de nitrogen generades en funció del tipus de bestiar. Les equivalències de producció
emprades són:
- bestiar vaquí: 51,1 kg de N/any,
- bestiar porcí: 8,5 kg de N/any,
- bestiar oví: 4,5 kg de N/any,
- aviram: 0,5 kg de N/any,
- bestiar equí: 63,8 kg de N/any,
S’ha estimat que a Catalunya es produeixen unes 120.000 tones de nitrogen d’origen ramader.
El 43% d’aquesta producció de nitrogen prové de la ramaderia porcina, el sector boví genera el
30% i l’aviram suposa el 21% del total.
Al Mapa 4.4.1 es mostra aquesta càrrega de nitrogen generada. Es representa, per comarca, el
nitrogen total generat respecte les hectàrees totals de superfície de la comarca on es genera.
Al Pla d’Urgell és on aquesta relació mostra valors més elevats doncs s’estima que es generen
unes 5.300 tones de N. Altres comarques amb valors de producció notablement elevats són la
comarca d’Osona, el Pa de l’Estany i el Segrià.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
482
Mapa 4.4.1. Relació entre la producció total de nitrogen i les hectàrees de cada comarca (Kg N/ha).
Per a avaluar la pressió que aquest N pot suposar a la qualitat de les aigües subterrànies s’ha
valorat la relació entre el nitrogen total d’origen ramader produït per comarca i les hectàrees de
superfície agrària útil (SAU), les quals són les susceptibles de rebre l’aplicació de les
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
483
dejeccions ramaderes (Mapa 4.4.2). Amb aquesta consideració es constata que les comarques
d’Osona i Pla de l’Estany és on aquesta pressió serà més notable, seguides pel Vallès Oriental.
Mapa 4.4.2. Relació entre la producció total de nitrogen i les hectàrees de superfície agrària útil (Kg N/ha).
Els programes d’actuació a les zones vulnerables exigeixen, d’acord amb la directiva nitrats,
que no s’apliquin més de 170 kg nitrogen procedents de dejeccions ramaderes, per ha i any
(els 4 primers anys d’aplicació del programa poden ser 210 kg per ha i any). Aquests límits han
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
484
estat els que s’han emprat per valorar la pressió de les dejeccions ramaderes sobre les masses
d’aigua subterrània.
Al Mapa 4.4.3 es representa la valoració d’aquesta pressió a nivell municipal. A partir de les
dades del nitrogen d’origen ramader total generat a cada municipi es calcula la quantitat que en
correspon a les zones susceptibles de rebre’n l’aplicació i així s’obtenen els kg de nitrogen per
hectàrea de cultiu. S’ha considerat que no hi ha pressió quan la quantitat aplicada és inferior a
100 kg nitrogen/ha any atès que és una quantitat capaç de ser extreta per la major part de
conreus de secà. Es considera com pressió baixa quan el nitrogen ramader generat per
hectàrea conreu és d’entre 100 i 170 kg de nitrogen, situació que s’ha detectat en 175 termes
municipals. La pressió moderada s’ha considerat quan els kg de nitrogen són d’entre 170 o 210
per hectàrea cultivable (succeeix a 42 municipis). Per sobre d’aquest valor s’ha considerat que
la producció de nitrogen exerceix una pressió alta sobre el medi.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
485
Limit entre les CIC i CCE
Conques hidrogràfiques
Xarxa hidrogràfica
Pressió per N d'origen ramader
<100 KgN/Ha any
Entre 100-170 KgN/Ha any: Pressió baixa
Entre 170-210 KgN/Ha any: Pressió moderada
>210 kg/N/Ha any: Pressió alta0 50 kmN
Mapa 4.4.3. Pressió en funció de la producció de nitrogen per hectàrea de superfície agrària útil de municipi.
Com a resultat, la pressió que exerceix el nitrogen d’origen ramader generat a cada municipi es detalla a la Taula 4.4.2. i es representa al Mapa 4.4.4.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
486
Taula 4.4.2. Magnitud de la pressió per dejeccions ramaderes (DJ) sobre les masses d’aigua subterrània.
MASSA PRESSIÓ DJ
1 Conca alta dels Freser Ter Moderada 2 Conca alta del Fluvià Moderada 3 Conca alta de la Muga Moderada 6 Empordà Alta 7 Paleògens Baix Ter Moderada 8 Banyoles Alta 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Alta 10 Plana de Vic - Collsacabra Alta 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals Alta 12 Prelitoral de Castellar del Vallès – La Garriga-Centelles i aqüífers locals Alta 13 Montseny - Guilleries Alta 14 La Selva Moderada 16 Al·luvials del Vallès Alta 17 Ventall al·luvial de Terrassa Baixa 18 Maresme Moderada 21 Detrític neogen Baix Penedès Alta 23 Garraf Baixa 24 Baix Francolí Baixa 25 Alt Camp Baixa 26 Baix Camp Baixa 28 Llaberia – Prades Meridional Baixa 29 Cardó - Vandellòs Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Moderada 33 Fluviodeltaic del Ter Moderada 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Baixa 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Baixa 37 Cubeta d’Abrera Baixa
Con
ques
Inte
rnes
de
Cat
alun
ya
38 Cubeta Sant Andreu i Vall baixa del Llobregat Moderada 41 La Cerdanya Baixa 42 Alt Urgell Baixa 43 Tremp- Isona Moderada 44 Cadí – Port del Compte Baixa 45 Serres Marginals Catalanes Baixa 46 Al·luvial del Segre mig Alta 47 Al·luvial del baix Segre Alta 48 Al·luvial d’Urgell Moderada
Con
ques
In
terc
omun
itàrie
s
49 Calcàries de Tàrrega Baixa
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
487
1 2
43
5 632
733
108
9
15
1835
34
1617
39
38 36
3722
11
23
19
2120
24
25
26
27
28
29
30
31
12
13 14
40
4142
43 44
48 49
51
52
53
4645
47
50
Límit entre les CIC i Intercomunitàries
Pressió per dejeccions ramaderes (DJ)
Alta
Moderada
Baixa
Sobreposicions de masses
Xarxa fluvial0 50 km N
Mapa 4.4.4. Pressió de les dejeccions ramaderes (DJ) sobre les masses d’aigua subterrània.
4.4.3.2. Activitat agrícola intensiva
El principal tipus de conreu a Catalunya és el de secà. No obstant, es considera que són els
conreus de regadiu els que poden exercir una pressió de tipus difús sobre l’estat químic de
l’aigua subterrània i al mateix temps, sobre la quantitat (Taula 4.4.1). Al Mapa 4.4.5 es
representa la distribució d’aquests tipus de conreus. S’han diferenciat 6 tipus de cultius i els
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
488
que presenten una distribució areal més àmplia són els conreus herbacis extensius que ocupen
uns 2.000 km2. Aquests es concentren a les comarques de ponent (Segrià, Pla d’Urgell i el sud
de La Noguera), a la Garrotxa, Pla de l’Estany i Baix Empordà i prop de cursos fluvials
importants com l’Onyar, la Tordera o els rius del Pallars Sobirà, Alt Urgell i Pallars Jussà. Les
plantacions de fruiters (pomeres, presseguers, pereres i altres rosàcia són localment
importants, destaquen a la plana de Lleida (Segrià, Garrigues, Pla de l’Urgell) i amb menors
extensions al Montsià, Alt Camp, Maresme, i Alt i Baix Empordà sumant més de 1.200 km2. Els
conreus de cítrics en canvi, es concentren a les comarques del sud i ocupen només 125 km2. A
la zona del Maresme, al delta del Llobregat i al Baix Camp destaquen les plantacions
d’hortalisses les quals ocupen uns 125 km2. Els arrossars es localitzen bàsicament al delta de
l’Ebre i a l’Empordà (240 km2) i les plantacions de freatòfits (pollancres, plàtans i altres
planifolis) a les proximitats dels cursos fluvials sobretot de la meitat nord del principat (150 km2)
La pressió sobre la qualitat s’ha estimat en funció de la superfície que ocupen sobre una
determinada massa d’aigua subterrània i el tipus de cultiu. En aquest sentit, s’hi destaca els
cultius d’arrossar a l'Empordà. També s’ha tingut en compte que els cultius intensius poden
provocar retorns a l’aqüífer i aportar-hi certs contaminants. En general, s’ha considerat que el
retorn de reg és d’un 20% en el cas d’aqüífers de tipus al·luvial.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
489
Mapa 4.4.5. Conreus de regadiu
Un altre factor que s’ha tingut en compte per a valorar la pressió que l’agricultura extensiva
exerceix sobre la qualitat ha estat l’aportació de nitrats. Per a valorar-lo s’avalua el balanç de
nitrogen en els camps i se n’estima l’excedent. A partir de les dades del Departament
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca s’ha realitzat el balanç de nitrogen per a cada terme municipal
i el resultat s’ha repartit per les hectàrees de superfície agrària útil (SAU), tal i com es mostra al Mapa 4.4.6.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
490
Es constata que les zones a les que es produeixen excedents més elevats corresponen al
Maresme, plana de Vic, plana de Lleida i la Garrotxa.
Limit entre les CIC i CCE
Conques hidrogràfiques
Excedents de N agricultura per SAU
[-34, 67]
[68, 168]
[169, 269]
[270, 370]
[371, 471]
[472, 572]
[573, 674]
[675, 775]
[776, 876]
[877, 977]
[978, 1078]
[1079, 1179]
[1180, 1281]
[1282, 1382]
[1383, 1483]
[1484, 1584]
0 50 kmN
Mapa 4.4.6. Excedents de N per superfície agrària útil (SAU) de cada municipi (Kg/ha).
Finalment, per estimar la magnitud de la pressió i valorar-la com a Alta, Moderada o Baixa,
s’han considerat 3 factors:
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
491
- L’extensió dels cultius de regadiu: percentatge que ocupen sobre la massa d’aigua. Es
valora amb un factor d’entre 0 i 5 (essent el 5 una massa coberta al 100% per conreus
de regadiu). En el cas de la pressió extractiva, el factor s’ha doblat en els que impliquen
majors consums d’aigua.
- El tipus de cultiu: es dóna un factor d’entre 1-3 per diferenciar les pràctiques agrícoles
que suposen l’aplicació d’un major nombre de substàncies contaminants
- Les zones on el balanç de N derivat de pràctiques agràries resulta en excedents
elevats. Aquest factor és resultat, en part, dels dos anteriors doncs considera un dels
impactes produïts pels cultius de regadiu. S’ha valorat aplicant un factor de 2 a les
masses on els excedents són superiors a la mitjana (76) més una desviació estàndard (123) (Mapa 4.4.7).
Mapa 4.4.7. Municipis en què els excedents de N de procedència agrària són superiors a la mitjana més una desviació estàndard
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
492
D’aquesta anàlisi en resulta el mapa de pressions per activitat agrícola sobre les masses d’aigua subterrània (Mapa 4.4.8 i Taula 4.4.3.).
1 2
43
5 632
733
108
9
15
1835
34
1617
39
38 36
3722
11
23
19
2120
24
25
26
27
28
29
30
31
12
13 14
40
4142
43 44
48 49
51
52
53
4645
47
50
Límit entre les CIC i Intercomunitàries
Pressió per agricultura intensiva (AG)
Alta
Moderada
Baixa
Xarxa fluvial0 50 kmN
Mapa 4.4.8. Pressió per agricultura intensiva sobre les masses d’aigua subterrània.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
493
Taula 4.4.3. Magnitud de la pressió qualitativa per activitat agrícola intensiva de regadiu (AG). MASSA PRESSIÓ AG
4 Al·luvials de l’Albera – Cap de Creus Baixa 6 Empordà Moderada 7 Paleogens Baix Ter Moderada 8 Banyoles Moderada 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Alta 11 Al·luvials Depressió Central i aqïífers locals Alta 13 Montseny – Guilleries Baixa 14 La Selva Moderada 15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava Alta 16 Al·luvials del Vallès Moderada 18 Maresme Alta 23 Garraf Baixa 24 Baix Francolí Moderada 25 Alt Camp Moderada 26 Baix Camp Moderada 30 Plana de la Galera – Montsià Moderada 31 Mesoozoic delsPorts i Montsià Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Alta 33 Fluviodeltaic del Ter Alta 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Moderada 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Alta 37 Cubeta d’Abrera Baixa 38 Cubeta Sant Andreu i Vall Baixa del LLobregat Alta
Con
ques
Inte
rnes
de
Cat
alun
ya
39 Delta del LLobregat Alta 40 Massís Axial Pirenaic Baixa 42 Alt Urgell Moderada 43 Tremp-Isona Baixa 44 Cadí-Port del Comte Baixa 45 Serres Marginals Catalanes Baixa 46 Al·luvial del Segre Mig Alta 47 Al·luvial del Baix Segre Alta 48 Al·luvial d’Urgell Alta 51 Fossa de Móra Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Alta
Con
ques
In
terc
omun
itàrie
s
53 Delta de l’Ebre Alta
4.4.3.3. Aplicació de biosòlids
L’any 2001 es generaren 431.000 tones de biosòlids de depuració, 7.553 de les quals eren de
tipus físico-químic i la resta biològics. El tant per cent de matèria seca en aquest fangs és
d’aproximadament un 19%. A través del programa de control Biosòlids (Seguiment-diagnòstic
de l’aplicació al sòl de biosòlids de depuració, 2000) es coneix la producció i destinació dels
biosòlids així com les seves característiques agronòmiques i els paràmetres de la seva
aplicació agrícola. Tant l’aplicació dels fangs en agricultura i jardineria com els destinats als
abocadors ha disminuït lleugerament en els darrers anys, un 2% (Agència, 2001). La destinació
prioritària dels fangs és l’agricultura (59%), mentre que els abocadors absorbeix un 32% dels
biosòlids. També ha minvat la quantitat de biosòlids produïts (1,4%) i la matèria seca derivada
(4,9%).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
494
Les parcel·les disponibles per rebre biosòlids es troben principalment a les comarques de l’Alt i
Baix Empordà, Baix Camp, Gironès, la Noguera, l’Urgell, el Pallars Jussà, el Tarragonès i
l’Anoia. L’any 2001 s’inventariaren 3.137 parcel·les per a l’aplicació de biosòlids un 40% de les
quals tenen una extensió d’entre 2 i 5 hectàrees. La pressió s’ha valorat tenint en compte el
nombre d’hectàrees adobades i la dosi mitjana d’adobatge per municipi. No totes les parcel·les
disponibles són adobades tots els anys. La superfície adobada l’any 2001 sumà 823 ha mentre
que l’any 2000 varen ser 2.048 ha, atès que es comptabilitzaren les dels gestors de residus.
S’observa que el 2000 les dosis més elevades per hectàrea es localitzen majoritàriament a les
comarques del Tarragonès, Ripollès, Selva, Pallars Jussà, Noguera, Baix Camp i Baix Penedès (Mapa 4.4.9). La dosi d’adobatge és variable, però l’any 2001 va ser, de mitjana, de 1,7 tones
de matèria seca per ha, aproximadament la meitat de l’any precedent. Destacar que l’any 1996
aquesta dosi mitjana era de 7,5 tones.
Núm hectàrees disponibles adob
[0-13]
[14-27]
[28-40]
[41-54]
[55-68]
[69-81]
[82-95]
[96-109]
[110-122]
Conques Internes de Catalunya
Conques Intercomunitàries0 50 km N
DOSI (t matèria seca/ha)
[0-2]
[3-4]
[5-5]
[6-7]
[8-9]
[10-11]
[12-13]
[14-15]
[16-17]
[18-19]
[20-21]
Conques Internes de Catalunya
Conques Intercomunitàries0 50 kmN
Mapa 4.4.9. Aplicació de biosòlids l’any 2000. Esquerra: hectàrees per municipi. Dreta: dosi aplicada en tones de matèria seca per hectàrea.
Atès que s’ha observat una notable variabilitat entre els anys 2000 i 2001, per a valorar la
pressió de l’aplicació de biosòlids sobre les masses d’aigua subterrània, s’han considerat les
dades dels dos anys i valorat el pitjor dels casos. Per estimar la pressió s’ha calculat la dosi
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
495
total aplicada per municipi i repartit entre les hectàrees adobades. Quan el valor obtingut és
inferior a la mitjana s’ha considerat que suposa una pressió baixa sobre el municipi. El límit
entre la pressió moderada i alta s’ha situat a valors superiors a la mitjana més una desviació estàndard (Mapa 4.4.10):
- Pressió baixa: < 3,5 T de matèria seca/ha any
- Pressió moderada: 3,5-6,4 T de matèria seca/ha any .
- Pressió alta: > 6,4 T de matèria seca/ha any.
Aquesta magnitud considerada per municipi s’ha calculat després per a tota la massa d’aigua
comparant el percentatge de superfície de la massa afectat per les pressions estimades sobre els municipis (Mapa 4.4.11 i Taula 4.4.4.)
Mapa 4.4.10 Pressió per la aplicació de biosòlids per municipi (any 2000).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
496
Taula 4.4.4.Magnitud de la pressió per aplicació de biosòlids (BI) sobre la massa d’aigua
MASSA PRESSIÓ BI
1 Conca alta dels Freser Ter Alta 2 Conca alta del Fluvià Moderada 6 Empordà Baixa 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Baixa 11 Al·luvials de la depressió Central i aqüífers locals Baixa 13 Montseny - Guilleries Baixa 14 La Selva Baixa 18 Maresme Baixa 19 Gaià - Anoia Alta 20 Bloc de Gaià – Sant Martí Sarroca-Bonastre Baixa 21 Detrític neogen del Baix Penedès Moderada 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals Moderada 23 Garraf Moderada 24 Baix Francolí Moderada 25 Alt Camp Baixa 26 Baix Camp Moderada 29 Cardó - Vandellòs Baixa 30 Plana de la Galera – Montsià Baixa 31 Mesozoic dels Ports i Montsià Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Baixa 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Moderada
Con
ques
Inte
rnes
de
Cat
alun
ya
37 Cubeta d’Abrera Moderada 40 Massís Axial Pirenaic Moderada 41 La Cerdanya Alta 42 Alt Urgell Moderada 43 Tremp-Isona Alta 45 Serres Marginals Catalanes Moderada 46 Al·luvial del Segre Mig Baixa 47 Al·luvial del baix Segre Baixa 48 Al·luvial d’Urgell Baixa 49 Calcàries de Tàrrega Alta 50 Priorat Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Baixa C
onqu
es In
terc
omun
itàrie
s
53 Delta de l’Ebre Baixa
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
497
Mapa 4.4.11 Pressió per l’aplicació de biosòlids sobre les masses d’aigua subterrània.
4.4.3.4. Escolament i fuites de zones urbanes i industrials
Les zones urbanes i amb activitat industrial suposen una pressió sobre el medi hídric atès que
s’hi concentren un nombre elevat d’activitats amb filtracions i fugues a través de la xarxa de
clavegueram. S’han valorat dues pressions per separat donada la diferència de característiques
entre elles. Per una banda, s’ha valorat la pressió que el drenatge, l’escolament i fuites des de les zones urbanes i industrials (Mapa 4.4.12) exerceix sobre la massa d’aigua subterrània i per
l’altra banda s’ha considerat la pressió per infrastructures, majoritàriament lineals com els col·lectors d’aigües residuals, els col·lectors de salmorres i els oleoductes (Mapa 4.4.13). Les
infrastructures com depuradores i estacions de bombament es valoren com a pressió puntual.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
498
Mapa 4.4.12. Distribució de les zones urbanes.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
499
Mapa 4.4.13. Infrastructures relacionades amb activitats industrials i zones urbanes.
Les pressions associades a la distribució de les zones urbanes i industrials i que es valoren a la Taula 4.4.5. es relacionen amb processos bàsicament d’escolament. La magnitud de la pressió
(Mapa 4.4.14) que s’atribueix a cada massa d’aigua s’ha estimat en funció de l’àrea de massa
ocupada per sòl urbà i industrial segons els rangs següents:
- entre 10 – 25 %: pressió baixa
- entre 25- 75%: pressió moderada
- més de 75%: pressió alta
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
500
A les Conques Internes hi viu el 92% de tota la població catalana (Agència, 2002). Més
concretament, les majors pressions es constaten a la zona metropolitana de Barcelona atès
que on s’hi concentra el 69% de la població total (Idescat, 2004). Segmentant diferents zones,
s’observa que després de l’àmbit metropolità, les comarques gironines són les segones en
densitat de població (representen el 6% de tota Catalunya) i després, correlativament se situen
el camp de Tarragona (7%), les comarques centrals (6,5%), l’àmbit de ponent (4,5%), les terres
de l’Ebre (2,5%) i Alt Pirineu i Aran (1%).
En la valoració de les pressions per infraestructures de transport relacionades amb aquestes zones (Taula 4.4.6. i Mapa 4.4.15), en canvi, tenen en compte el tipus d’estructura i contemplen
pèrdues en la xarxa, abocaments, fuites i mals funcionaments en general de les mateixes.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
501
Mapa 4.4.14. Pressió per filtracions i fuites de zones urbanes i industrials.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
502
Taula 4.4.5. Magnitud de les pressions sobre les masses exercides per les zones urbanes i industrials (UI) MASSA PRESSIÓ UI
4 Al·luvials de l’Albera – Cap de Creus Baixa 6 Empordà Baixa 7 Paleògens del Baix Ter Baixa 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Moderada 10 Plana de Vic - Collsacabra Moderada 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals Moderada 12 Prelitoral de Castellar del Vallès –La Garriga- Centelles Baixa 14 La Selva Moderada 15 Al·luvials de Baixa Costa Brava Moderada 16 Al·luvials del Vallès Alta 17 Ventall al·luvial de Terrassa Alta 18 Maresme Alta 19 Gaià-Anoia Baixa 20 Bloc de Gaià – Sant Martí Sarroca-Bonastre Baixa 21 Detrític neogen del Baix Penedès Moderada 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals Moderada 23 Garraf Moderada 24 Baix Francolí Moderada 25 Alt Camp Baixa 26 Baix Camp Baixa 29 Cardó - Vandellòs Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Moderada 33Fluviodeltaic del Ter Baixa 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Moderada 35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Moderada 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona Alta 37 Cubeta d’Abrera Moderada 38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat Alta
Con
ques
Inte
rnes
de
Cat
alun
ya
39 Delta del LLobregat Alta 41 La Cerdanya Baixa 42 Alt Urgell Baixa 43 Tremp-Isona Baixa 46 Al·luvial del Segre Mig Baixa 47 Al·luvial del baix Segre Moderada 48 Al·luvial d’Urgell Baixa 49 Calcàries de Tàrrega Baixa 51 Fossa de Mora Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Baixa
Con
ques
In
terc
omun
itàrie
s
53 Delta de l’Ebre Baixa
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
503
Mapa 4.4.15. Pressió per infrastructures industrials lineals.
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
504
Taula 4.4.6. Magnitud de les pressions exercides per les infrastructures industrials lineals
MASSA PRESSIÓ II 6 Empordà Baixa 7 Paleògens del Baix Ter Baixa 9 Fluviovolcànic de la Garrotxa Baixa 10 Plana de Vic - Collsacabra Baixa 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqïífers locals Alta 12 Prelitoral de Castellar – La Garriga-Centelles i aqïífers locals Baixa 13 Montseny - Guilleries Baixa 14 La Selva Moderada 15 Al·luvials de Baixa Costa Brava Moderada 16 Al·luvials del Vallès Alta 17 Ventall al·luvial de Terrassa Moderada 18 Maresme Baixa 19 Gaià - Anoia Baixa 20 Bloc de Gaià –Sant Martí Sarroca- Bonastre Moderada 21 Detrític neogen del Baix Penedès Moderada 22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals Alta 23 Garraf Baixa 24 Baix Francolí Alta 25 Alt Camp Moderada 26 Baix Camp Baixa 27 Prades – Alt Francolí Moderada 28 Llaberia – Prades Meridional Baixa 32 Fluviodeltaic del Fluvià – Muga Baixa 33 Fluviodeltaic del Ter Baixa 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Alta 36 Baix Besòs i Pla de Barcelona Alta 37 Cubeta d’Abrera Alta 38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat Alta
Con
ques
Inte
rnes
de
Cat
alun
ya
39 Delta del LLobregat Alta 41 La Cerdanya Baixa 42 Alt Urgell Baixa 47 Al·luvial del baix Segre Moderada 48 Al·luvial d’Urgell Baixa 49 Calcàries de Tàrrega Baixa 52 Al·luvial de Tortosa Baixa
Con
ques
In
terc
onità
ries
53 Delta de l’Ebre Baixa
4.4.3.5. Silvicultura i vivers de plantes ornamentals
La producció de plantes ornamentals per a jardineria i paisatgisme són activitats agrícoles
intensives en les que habitualment s’utilitzen quantitats considerables d’aigua i fertilitzants. El
seu conreu s’ha vist notablement incrementat darrerament, per exemple a la província de
Girona la superfície de vivers supera les 1.300 ha amb més de 150 vivers registrats i a la
província de Barcelona superen les 600 ha (Marfà, 2004). Des de l’any 1989 fins al 2003 la
superfície destinada a aquest ús ha augmentat en un 36% (Idescat, 2004) (Mapa 4.4.5 i Mapa
4.4.16).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
505
També s’ha produït una proliferació de plantacions de pollancres, les quals ocupen parts
significatives de terrasses al·luvials. L’extensió ocupada per aquestes plantes supera el 150
km2. Les zones al·luvials de les comarques gironines són les que registren una major
concentració d’aquestes plantacions. Per comarques, al Gironès i a l’Alt Empordà és on es
registren les majors superfícies de freatòfits seguides de la Noguera i Osona. Aquesta distribució espacial també es constata en observar la producció de fusta de pollancres (Figura
4.4.2).
Les espècies plantades consumeixen significatives quantitats d’aigua. Com a pressió, es
considera l’afecció quantitativa que poden provocar sobre la piezometria de referència bàsicament en aqüífers de tipus al·luvial soms i capçaleres (Mapa 4.4.17 i Taula 4.4.7.)
Producció de fusta de pollancresm3 d'escorça
Girona: 32 997
Lleida: 7 597
Tarragona: 0Barcelona:
10 508
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Figura 4.4.2. Producció de fusta procedent de pollancredes el 2003 (Idescat, 2004).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
506
Mapa 4.4.16. Distribució de les plantacions de vivers i freatòfits
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
507
Mapa 4.4.17 Pressions per vivers i freatòfits a sobre les masses d’aigua subterrània (VF).
Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya
Octubre 2005 AP 05 070-05 ctidma 05-10a
508
Taula 4.4.7. Magnitud de la pressió sobre la quantitat de recurs per vivers i freatòfits (VF)
MASSA PRESSIÓ VF 6 Empordà Moderada 8 Banyoles Baixa 9 Fluviovolcànics de la Garrotxa Moderada 11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals Alta 13 Montseny – Guilleries Alta 14 La Selva Alta 15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava Baixa 16 Al·luvials del Vallès Baixa 18 Maresme Alta 33 Fluviodeltaic del Ter Alta 34 Al·luvials de l’alta i mitja Tordera Alta
Con
ques
Inte
rnes
de
Cat
alun
ya
35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta Baixa 43 Tremp – Isona Baixa 45 Serres Marginals Catalanes Baixa 46 Al·luvial del Segre mig Alta 47 Al·luvial del baix Segre Moderada C
onqu
es
Inte
rcom
uni
tàrie
s
48 Al·luvial d’Urgell Baixa