dossier la finestra tancada - teatre lliure | kampf, de george tabori. teatre nou tantarantana -...

© Ros Ribas

la finestra tancada

d’agustí vila direcció carme portaceli

www.teatrelliure.com 2

Teatre Lliure de Montjuïc / del 23 de febrer al 19 de març a l’Espai Lliure

la finestra tancada d’agustí vila direcció carme portaceli escenografia i il·luminació Paco Azorín

vestuari Mariel Soria

so Jordi Collet

intèrprets Lluïsa Castell puta / Imma Colomer la vella / Josep Costa el vell / Albert Pérez ell / Xavier Ripoll veí / Mar Ulldemolins ella / David Vert noi

ajudant de direcció Juan Carlos Martel

producció Teatre Lliure

agraïments Carme Contreras / Roberto Fara i Eugenio Swarzer (disseny de vídeo)


Avui ja no es compren pisos per viure sinó per tenir un lloc on caure morts. La vida en aquests pisos s’assembla molt a la perfecció de la mort. La finestra tancada és una comèdia, un vodevil, amb una porta que s’obre i es tanca. I una finestra tancada. Com en un mirall veiem la vida de dues parelles en dos moments diferents de la vida. En les dues histories n‘hi ha un que utilitza l’amor contra l’altre i l’ofega.

agustí vila

De vegades tens la sensació que el món en què vivim és delirant. O potser no és una sensació? De vegades penses: si això que estic veient, o vivint, ho expliqués en un escenari, semblaria que m’he tornat boja, no s’ho creuria ningú. De vegades et preguntes si tot això que està passant, en general, podria ser encara més inenarrable, més sorprenent, més increïble.

El que abans podia ser “absurd”, avui és normal, el realisme més total. El que abans era “impossible”, avui és el que passa en realitat.

Aquest pis tan desitjat, aquest pis presó, és l’univers per mi. Un univers delirant, letal, tancat, on el gas va, a poc a poc, adormint les persones que hi viuen o bé per elecció pròpia, o bé perquè no hi ha una altra sortida.

Una barreja explosiva del món exterior d’aquest pis i el de dintre. Una barreja explosiva de comèdia, vodevil i angúnia.

carme portaceli


agustí vila martínez (Barcelona, 1961) Llicenciat en Filologia Espanyola per la Universitat de Barcelona. És realitzador de televisió, guionista i director de cinema. La finestra tancada és el seu primer text teatral.

cinema i televisió

Des de novembre de 2004 treballa com a guionista i director del llargmetratge documental 3055 Jean Leon (Bausan Films).

2004 Realitzador del documental televisiu de 55 minuts, El Manifest Groc, un debat sobre la cultura catalana, produït per Massa D’Or i TV3, Televisió de Catalunya.

2002 Coautor i realitzador del documental televisiu de 55 minuts, Sense llibertat, produït per TV3, Televisió de Catalunya.

Codirector i realitzador del documental televisiu de 55 minuts, Joan Peiró i la justícia de Franco, produït per TV3, Televisió de Catalunya.

2001 Direcció, guió i realització de la sèrie de ficció Pagats per riure, Canal 33, Televisió de Catalunya, S.A.

1998 Director i guionista del llargmetratge Un banco en el parque, produït per Fernando Colomo P.C. (selecció Festival de Donostia - secció Zabaltegui - i secció oficial als Festivals de Rotterdam, Londres, París, Buenos Aires, Chicago, Torí, Manchester, etc.). Premi Actor Revelació i Millor Banda Sonora al Festival Cine-España 2000 a Toulouse.

1996 Director i guionista del migmetratge Alicia i el lloro (seleccionat al Miniput Barcelona 1996).

Director, guionista i productor del curtmetratge Ábreme la puerta (Millor curtmetratge en 35mm al II Festival Nacional de Cortometrajes de Almería; Millor curtmetratge en 35mm al XIX Festival Internacional de Cinema Independent d’Elx; Segon Premi de Curtmetratges a la III Semana de Cine de Granada; Premi a la Millor Actriu al Festival Internacional d’Alfàs del Pi).

1990 -1996 Realitzador dels programes culturals de TV3 Tres, catorze, setze i Stromboli.


carme portaceli Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. És Professora de Direcció i d'Interpretació a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Des de l’any 2004 és la Directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional.

treballs més destacats com a directora d’escena

2005 Aguantando la vela, de Fabrice Melquiot. Circulo de Bellas Artes. Festival de Otoño. Madrid. La casa de Bernarda Alba, de F. García Lorca. Teatro Gayarre de Pamplona. La pell en flames, de Guillem Clua. Grec 05 – Teatres de la Generalitat Valenciana – Teatre Villarroel. Raccord, de Rodolf Sirera. Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

2004 Sopa de pollastre amb ordi, d'Arnold Wesker. Teatres de la Generalitat Valenciana. Sala Rialto. (Teatro Español de Madrid 2005). The rape of Lucretia, de Benjamin Britten. Festival Shakespeare de Santa Susanna. Génova 01, de Fausto Paravidino. Teatre Grec. Forum 2004. Barcelona. Cançons dedicades, de F.X. Kroetz. Sitges Teatre Internacional - Sala Muntaner. Barcelona.

2003 Hamlet màquina, de Heiner Müller. Festival Shakespeare. Santa Susanna. Lear, d’Edward Bond. Festival Grec de Barcelona - Teatre Lliure. Un enemic del poble, d’H. Ibsen. Teatres de la Generalitat Valenciana València - Teatre Romea. Barcelona.

El retorn al desert, de B. M. Koltès. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure.

2002 Sallinger, de B. M. Koltès. Mercat de les Flors. Barcelona.

2001 Cara de foc, de Marius von Mayenburg. Sitges Teatre Internacional/Creació Contemporània - Teatre Lliure (2002) Ball trampa, de X. Durringer. Teatre Nou Tantarantana - Festival Grec de Barcelona.

Jubileum, de G. Tabori. Teatre Micalet. València.

2000 Solness, el constructor, d’H. Ibsen. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona.

Por menjar-se ànima, de R. W. Fassbinder. Teatre Nou Tantarantana – Festival Grec de Barcelona


Contra l’oblit. Diversos autors. Teatre Nou Tantarantana. Barcelona.

1999 – 2000 El banquete, de Chema Cardeña. Cía. Arden Producciones. València.

1999 Els vells temps, de Harold Pinter. Cia. Artenbrut. Teatre Artenbrut. Barcelona. Mein Kampf, de George Tabori. Teatre Nou Tantarantana - Festival Grec de Barcelona.

1998 – 1999 El idiota en Versalles de Chema Cardeña. Cia. Arden Producciones. València.

1998 La bohèmia, d’Enric Arredondo. Luz de Gas. Barcelona. Les presidentes, de Werner Schwab. Festival Grec de Barcelona - Teatre Lliure.

1997 Pat’s room, de Núria Amat. Sala Beckett - Festival Grec de Barcelona.

1995 El triunfo del amor, de Marivaux. Mercat de les Flors. Barcelona.

1994 Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas, d’Agustín Gómez-Arcos. Centro Dramático Nacional. Teatro María Guerrero de Madrid.

Les alegres casades de Windsor, de William Shakespeare. Festival Grec de Barcelona .

1993 Muelle Oeste, de Bernard-Marie Koltès. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro Albéniz.

1992 Los gatos, d’Agustín Gómez-Arcos. Coproducció del Ministerio de Cultura i el Festival de Otoño de Madrid. Teatro María Guerrero. Gira per l’estat espanyol de desembre a juny 1993 i temporada a Buenos Aires el juliol i agost 1993.

El parc, de Botho Strauss. Teatre Lliure. Barcelona.

1990 La Missió, de Heiner Müller. Mercat de les Flors. Barcelona.

1989 El retablo de Maese Pedro, de Manuel de Falla. Orquestra de Cambra Teatre Lliure. Auditorio de Granada.

1988 Combat de negre i de gossos, de Bernard-Marie Koltès. Mercat de les Flors. Barcelona.

1987 El muntaplats, de Harold Pinter. Teatre Lliure. Barcelona.

1984 Els fills del sol, de M. Gorki. Teatre Lliure. Barcelona.

1982 Món, dimoni i carn, de Maria Aurèlia Capmany. Producció de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de València i el Centre Dramàtic de la Generalitat. Teatre Lliure. Barcelona.


Entre el 1981 i el 1985 fa d’ajudant de direcció en diversos muntatges del Teatre Lliure dirigits per Fabià Puigserver i Lluís Pasqual (Fulgor i mort de Joaquín Murieta, El Misantrop, L’Hèroe, Al vostre gust, La flauta màgica i Un dels últims vespres de carnaval).

L'any 1986 entra al Théâtre Chaillot com a assistent amb Antoine Vitez, becada per l'Ambassade de France.

premis

Sopa de pollastre amb ordi Premi ADE 2005 a la Millor direcció. Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana 2005 a la Millor direcció escènica, Millor actriu, Millor escenografia i Millor il·luminació.

Un enemic del poble Premi a la Millor direcció de Teatres de la Generalitat de València. Premi a la Millor direcció de la Universitat del País Valencià.

Cara de Foc Premi BUTACA a la Millor direcció.

Solness, el constructor Premis ADE 2001 a la Millor direcció i a la Millor escenografia.

Mein Kampf Premis BUTACA al Millor espectacle, Millor direcció, Millor actor, Millor actriu de repertori, Millor actor de repertori.

La Missió Premi Serra d’Or al Millor espectacle de 1990.


lluïsa castell És llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. En teatre ha treballat amb directors com Mario Gas, Josep Maria Flotats, Calixto Bieito, Helder Costa o Ariel García Valdés. Els seus últims espectacles han estat, entre d’altres: Magnus, de J. Teixidor, direcció d’Oriol Broggi i Casa i jardí, d’A. Aykbourn, direcció de Ferran Madico (2005); Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, de R. W. Fassbinder, direcció de Manuel Dueso (2003); 11 de setembre – Les Troianes, direcció de Ramon Simó i El sopar dels idiotes, de Francis Veber, direcció de Paco Mir. Ha treballat també per al cinema, amb Rosa Vergés, Antoni Ribas o Mario Camus, i per a la televisió (El cor de la ciutat, Jet Lag, Joc de dobles, Temps de silenci). Ha participat en set muntatges de Carme Portaceli, d’entre el quals destaquen Ball trampa i Por menjar-se l’ànima (2001), Sallinger (2002), Lear i El retorn al desert (2003), i Génova 01 (2004).

imma colomer És actriu de teatre, cinema i televisió. Diplomada en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1973. Becada a Nova York, va ampliar estudis del mètode Uta Hagen, Ernie Martin i a l’Actors Studio. Durant 3 anys va formar part de Comediants. El 1976 entra a formar part del Teatre Lliure, on durant 10 anys participa en la major part dels muntatges dirigits per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella o Albert Boadella. El 1987 comença a participar en muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de Jerôme Savary, Ramon Simó, Sergi Belbel, Domènech Reixach i Xavier Albertí. Des del 1997 ha treballat també al Teatre Nacional de Catalunya amb Adolfo Marsillach, Georges Lavaudant, Mario Gas o Carles Alfaro, entre d’altres. Els seus últims espectacles al Lliure han estat Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, direcció de Ricard Salvat i El pati, d´Emili Vilanova, direcció de Pep Antón Gómez (2002). Darrerament ha participat en Amor matern, d’A. Strindberg, direcció de Judith Colell i Yerma, de Federico García Lorca, direcció de Rafel Duran.


josep costa (Barcelona, 1950)

És actor, autor, traductor, director i poeta. Durant 30 anys ha estat al capdavant de la companyia Kaddish Teatre. Com a actor, des del 2000 ha participat en: Blau/Taronja, de Joe Penhall, direcció de Jesús Díez (Teatreneu, 2000); La ratlla dels cinquanta, de Joan Casas, direcció Antoni Chic (Sala Muntaner) i Don Juan, de Molière, direcció Ariel García Valdés (Teatre Grec) (2001); Cèl·lules T i simpatia, de Michael Kearns (Festival Grec de Barcelona) i Sallinger, de B. M. Koltès, direcció de Carme Portaceli (Mercat de les Flors) (2002); El retorn al desert, de B. M. Koltès, direcció de Carme Portaceli (Teatre Lliure) i El meu Ginsberg, de Josep Costa i dirigit per ell mateix (Mercat de les Flors) (2003); Ullsdaiguablaus, de Josep Costa i dirigit per ell mateix (Sitges Teatre Internacional/Creació Contemporània) i Actes indecents, de Moisés Kaufman, direcció de Teresa Devant (Artenbrut) (2004). El 2005 ha dirigit Una ronda, d’A. Schnitzler (Sala Ovidi Montllor), 30 anys Kaddish: Poetes i Poemes (Teatre del Prat) i La marsellesa, de Josep Costa (Teatre del Prat).

albert pérez S’ha format amb Carol Rosenfeld, John Strasberg, Andy Higinson, Les Saxon, Penny Cherns, Sue Preston, Konrad Zschiedrich, José Sanchis Sinisterra, James de Paul, Bob McAndrew i Francina Rodríguez. També té estudis de dansa clàssica, contemporània, jazz i claqué. Ha participat en cinema i en diverses sèries de televisió des del 1992, entre les quals destaca actualment Porca misèria, Àngels i sants i Vent del pla. En teatre, ha participat en Por menjar-se l’ànima, direcció de Carme Portaceli (2000); The Full Monty, direcció de Mario Gas (2001); Cara de foc (2002), Retorn al desert i Lear (2003), direcció de Carme Portaceli; Barcelona mapa d’ombres, de Lluïsa Cunillé i Diktat, d’Enzo Cormann, direcció de Lurdes Barba (2004); Forasters, de Sergi Belbel (2004); El professional, de Dusan Kovacevic, direcció de Magda Puyo i Pedra i sang, de J.M. Jaumà, direcció de Dolors Vilarasau (2005).


xavier ripoll (Ripoll, 1971)

Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, on obté el Premi Extraordinari del curs 97-98. Ha fet diversos cursos d’especialització amb Theodoros Therzopoulus, Alla Demidova i Caterine Magiss, entre d’altres. Des del 1994, ha treballat amb Calixto Bieito, Ferran Madico, Xicu Masó i Herman Bonnín. Ha participat en Titus Andrònic i Juli Cèsar, de W. Shakespeare, direcció d’Àlex Rigola (2001 i 2003); Diktat, d’Enzo Cormann, direcció de Lurdes Barba i Amor, fe, esperança, d’Ödön von Horváth, direcció de Carlota Subirós (2005).

mar ulldemolins

És graduada pel Col·legi del Teatre de Barcelona i ha seguit un curs d’interpretació amb Javier Daulte a la Sala Beckett. Té estudis musicals i actualment cursa també el darrer curs de piano de grau mitjà, equivalent a l’antic 8è. El 2001 s’inicia en la interpretació professional fent d’actriu en diversos curtmetratges. Després d’una breu incursió en el circ, el 2003 inicia la seva activitat teatral amb Poques-vergonyes, direcció de Fermí Fernández, i la televisiva, participant a la sèrie Majoria absoluta, de TV3. Des de llavors, ha participat en diversos muntatges, d’entre els quals destaquen Les amargues llàgrimes de Petra von Kant, direcció de Manuel Dueso (2003); Esthetic Paradise, de Victòria Szpunberg i Teatre sense animals, direcció de Sergi Belbel (2004). El 2005 ha treballat a Raccord, de Rodolf Sirera, direcció de Carme Portaceli; Casa i jardí, d’Alan Aykbourn, direcció de Ferran Madico i Jocs de paciència, d’Alba Farhoud, direcció de Pep Pla. És també paper protagonista de la sèrie Vent del pla, de TV3, direcció de Lluís M. Güell, Jesús Segura i Enric Banquer.

david vert (Barcelona, 1973)

Format al Col·legi del Teatre, també ha seguit cursos amb Ferran Audí i amb Javier Daulte i Ricardo Bartís a Buenos Aires. Des del 1993 fa cinema, televisió i teatre. Destaca la seva participació, entre d’altres, a Les filles de King Kong, de Theresia Walser, direcció d’Ana Silvestre (Sitges Teatre Internacional/Creació Contemporània – Sala Beckett 2002); 4D Òptic, de Javier Daulte (Sala Beckett – Teatre Lliure) (2003) i Estricta vigilància, de Jean genet, direcció d’Iñaki Garz (Tantarantana Teatre) (2005). Actualment també participa a la sèrie Vent del pla de TV3.

dossier la finestra tancada - teatre lliure | kampf, de george tabori. teatre nou tantarantana -...

Documents