DOSSIER DE PREMSA

BERLÍN TRIBUT A L’ÒPERA DE TRES RALS

ESTRENA � 20 DE MARÇ � CAET / Teatre Alegr ia (Terrassa)

DEL 25 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL AL CÍRCOL MALDÀ (C/ del Pi , 5 . Barcelona)

PREMSA � COMEDIA. Comunicació & mèdia s l

T. [00 34 ] 933 10 60 44 � 932 95 56 34 � www.comedia .ca t

Marc Ga l l � mga l l@comedianet .com � M. [00 34 ] 619 30 76 20

Ana Sánchez � asanchez@comediane t . com � M. [ 00 34 ] 638 01 45 45

CONTINGUTS

PRESENTACIÓ

FITXA ARTÍSTICA

SINOPSI

REPERTORI

BIOGRAFIES

CONTACTE

“ L’ÒPERA DE TRES RALS SEGUIRÀ VIGENT DURANT MOLT DE TEMPS

PERQUÈ PARLA DE LA CORRUPCIÓ I LA POBRESA. LA CORRUPCIÓ

SABEM QUE TÉ UN GRAN FUTUR, I DÉU NI DO QUIN PASSAT!”

LOTTE LENYA

“QUÈ ÉS EL ROBATORI D’UN BANC COMPARAT AMB LA FUNDACIÓ D’UN

BANC ?”

BERTOLT BRECHT

“DÉU ÉS MORT, MARX TAMBÉ, I NOSALTRES NO ESTEM GAIRE FINS”

MIQUEL GIL I ESTER FORMOSA

PRESENTACIÓ

Quan jo era pet i ta, a casa teníem una vel la gramola de fusta que era també un

moble bar. E l Fe l iu, e l meu pare, hav ia por tat de Ber l ín un disc d ’aquel ls de

vin i l de la Lotte Lenya, aquest era el meu disc prefer i t . Me’ l posava una i una

al t ra vegada, incansablement. M’asse ia a terra, amb l ’o rel la enganxada a

l ’a l taveu i cantava les cançons amb la Lotte. Primer imitava l ’a lemany i

després amb les t raduccions que havia fet e l meu pare la seguia cantant en

català. Aquest va ser e l meu primer contacte amb L’Òpera de tres rals , jo

deuria teni r set o vuit anys. La idea que algun dia far ia L ’Òpera m’ha rondat

pel cap tota la v ida. Això ho sap molt bé el Miquel Gòrr iz , després de tants

anys d’amistat . Ca l remarcar que va ser amb el Mique l, que m’acompanyava

amb la guitarra quan érem tots dos molt joves, amb qui va ig fer e ls pr imers

reci ta ls de cançó en un parel l de bars musicals de Terrassa. I que després, en

els espectacles de La Canyí, e l l va fer la d irecció escènica. I més endavant, ja

com a cantant i a l costat de Mauric i V i l lavecchia , va ser e l Miquel qui va

real i tzar la posta en escena del d i recte dels dos pr imers CDs (La casa sol i tà r ia

i Època) . Des d ’a leshores, Brecht i Wei l l han estat sempre presents. En els

pr imers repertor is: Jenny dels p i rates i La cançó de Pol ly , després a La Canyí:

Surabaya Jonny i Mackie Punya l, i en el darrer d isc, Formosa per Formosa,

que ja hem fet amb e l t r io de músics compost per Maur ic i V i l lavecchia, Horac io

Fumero i Matthew Simon, h i hem inc lòs també una vers ió de Nanna’s L ied. Ara

bé, exceptuant aquestes pet i tes però atrevides incurs ions, encara no hem fet

mai un Brecht de dalt a baix, i encara menys L’Òpera de tres rals .

Un dia la Clara, la meva germana, va organitzar un d’aquel ls sopars de vel ls

amics, i , ves per on, vam acabar esco ltant L’Òpera. De sobte la Clara d iu:

“Hauries de fer L’Òpera de tres rals tu so la fent tots e ls personatges. ” Com

que havíem begut més del compte, vam r iure molt imaginant com seria . I jo

vaig d i r : “Això no ho puc fer jo so la! Com far ia e l Duet de la gelosia?” “Jo

t ’a judaré”, va di r e l Miquel, que també h i era , “em posaré unes l l igacames i ho

farem junts. A ixò no m’ho vu l l perdre, i s i no ho fem aix í ja no ho farem mai ,

mai no podrem fer L’Òpera ! ”

L’endemà, tot p legat em semblava una idea de borratxos. Però el Mique l em va

trucar a l cap d ’un pare l l de setmanes: “He engegat e l p rojecte, ja tenim l loc per

estrenar, vols que fem L’Òpera de tres rals? Jo la d ir ige ixo i la fem tots dos”.

Vaig di r que s í sense pensar-ho i aquel la n i t no va ig dormir. Ten ia e l

pressent iment que al lò anava de debò i que aquesta vegada faríem L’Òpera. I

quan l i vam proposar a l Mauric i Vi l lavecch ia de fer la d irecció musica l, i e l l ,

que és una persona assenyada, ens ho vol ia t reure del cap, e l Miquel l i va di r :

“Pensa-t ’ho bé Mauric i , perquè probablement mai més un parel l de sonats et

proposaran fer L’Òpera de tres rals només amb dues veus i un t r io de jazz.

S’ho va pensar un parel l de dies, però e l cuquet de L’Òpera, ja havia començat

a fer forat . He de dir que si no hagués estat e l Miquel Gòrr iz qui m’hagués

proposat aquest pro jecte, i s i poster iorment e l Maur ic i Vi l lavecchia no s’h i

hagués afegit , i no sabés que t indr ia a l meu costat músics com l ’Horac io

Fumero i e l Matthew Simon, jo mai haur ia fet aquesta bogeria.

És evident que el que hem fet no és L’Òpera de tres rals, no ens haurien

deixat mai fer- la en aquestes cond ic ions, probablement mai no la farem. Però

aquest és e l nostre t r ibut , no només a L’Òpera de tres rals, sinó a tot e l que

ha signif icat per a nosalt res el Berl ín de la Repúbl ica de Weimar. De com ha

calat en el nost re subconscient e l bul l i r f renèt ic d ’una c iutat , en un moment de

l l ibertat i esplendor creat iu únics. Una ciuta t on convivien al mate ix temps, e l

comunisme més rad ical amb les tendències art ís t iques més trencadores, i on

alhora s’h i anava covant e l Nacionalsocia l isme que va portar e l món al te rr ib le

desenl laç que tots sabem.

Sí , amb aquest t r ibut , rememorem L’Òpera de tres rals, i s i a lgú em pregunta:

“Com és que torneu a fer un Brecht? A lt ra vegada!?” Deixo passar un moment

de si lenci mentre em pregunto: “Cal que l i respongui?”

Ester Formosa

FITXA ARTÍSTICA

INTÈRPRETS

ESTER FORMOSA I MIQUEL GÒRRIZ

DIRECCIÓ MUSICAL I PIANO

MAURICI VILLAVECCHIA

DIRECCIÓ ESCÈNICA I DRAMATÚRGIA

MIQUEL GÒRRIZ

CONTRABAIX

HORACIO FUMERO

TROMPETA

MATTHEW SIMON

TRADUCCIONS

FELIU FORMOSA

DISSENY DE LLUM I SO, GRAVACIONS D’ESTUDI I CAP TÈNIC

TONI UBACH

ASSISTÈNCIA DE VESTUARI

HERNÁN MARTÍNEZ - MONTIEL

ASSISTÈNCIA DE DIRECCIÓ I MAQUILLATGE

CLARA FORMOSA

ASSESSORAMENT DE L’ESPAI ESCÈNIC

ELISABET CASTELLS

IDEA I CONCEPCIÓ GRÀFICA

GABRIEL VERDERI

DISSENY GRÀFIC

ANDRÉS MERIZALDE

PRODUCCIÓ

ROSER PAGÈS per VILLAVECCHIA MUSIC

MANAGEMENT

YANNI MUNUJOS I LAURA MAGRINYÀ per CMANAGERS & LSM

SINOPSI

Junts per pr imera vegada compart int escenari , Ester Formosa i Miquel Gòrr iz,

acompanyats d ’un t r io de jazz de luxe format per Horac io Fumero, Matthew

Simon, i amb d irecció musical de Mauric i Vi l lavecchia , rememoren, interpreten

i perversionen, amb emoció , desvergonyiment, i mala l let , quinze de les mi l lors

cançons de Berto l t Brecht i Kurt Wei l l , en un part icular i impúdic TRIBUT A

L’ÒPERA DE TRES RALS. Un espectac le que transita l luny de qualsevol

nostàlg ia i mit jançant e l cabaret , i e l món del t ransvest isme i la revista, per la

Barcelona canal la, i e l Ber l ín degenerat dels anys t renta. La corrupció està

serv ida.

REPERTORI

� OBERTURA

� MACKIE PUNYAL

� CORAL MATINAL DE PEATCHUM

� SONG DE L’ ”EN LLOC DE”

� CANÇÓ DELS CANONS

� “LIEBESLIED”

� BARBARA SONG

� LA JENNY DELS PIRATES

� CANÇÓ DE POLLY

� SOBRE LA INCERTESA DE LES RELACIONS HUMANES

� BALADA DEL PINXO

� DUET DE LA GELOSIA

� BALADA DE LA BONA VIDA

� CANÇÓ DE LA INSUFICIÈNCIA DE L’ESFORÇ HUMÀ

� SEGON FINAL DE TRES RALS

amb

LLETRA DE BERTOLT BRECHT, MÚSICA DE KURT WEILL TRADUCCIÓ DE

FELIU FORMOSA

BIOGRAFIES

ESTER FORMOSA

Cantant i actriu

Ester Formosa ne ix a Barce lona l ’any 1961. Després de cursar e ls estud is

d ’Art Dramàt ic a l ’ Inst i tut del Teat re que compagina amb les c lasses de cant

c làssic , comença a t rebal la r com a act r iu . Al Teatre Ll iure part ic ipa en diversos

muntatges com La f lauta màgica , de W.A. Mozart , e l 1984; Fulgor i mort de

Joaquín Mur ieta , de Pablo Neruda, e l 1986; Dansa d’agost , de Brian Frie ld, e l

1992. També en el Centre Dramàt ic del Va l lès amb muntatges com El cànt i r

t rencat , de Henrich von Kleist , e l 1987, i La disputa , de Marivaux, e l 1988. I

a l t res muntatges teatra ls com Els dos cava l le rs de Verona , de W.

Shakespeare, que el 1989 va dir ig i r Ca l ixte Bie i to, o Krampack , de Jordi

Sanchez.

A part i r d ’una idea del seu amic i autor teat ra l Joan Casas, creen el

personatge de La Canyí l ’any 1988, personatge insp irat en una cuplet is ta dels

anys 30, que l i permet crear e l seu propi show i amb el qual real i tzarà diversos

espectac les: Doncs què voleu que hi faci , Jo no em quedo per vest i r sants ,

1990; Con diez cañones por banda , e l 1992; Estrès d ’amor , e l 1994, i Adéu per

sempre , e l 1995. Amb La Canyí real i tza diverses gi res per tota la península i

part ic ipa en diversos fest iva ls importants : e l “Fest iva l Internac ional de Teat ro

de La Habana”, “Jornadas de Teatro Iberoamericano de Caracas”, “Her Theater

Spectakel de Zur ich”. I guanya diversos premis: e l Premi Reve lació de la

Crí t ica” 1988-89, e l Premi Aplaud iment Sebast ià Gasch 1991, Premi Mi l lo r

Actr iu de Te lev is ió , de l ’Associac ió d ’Actors i Di rectors de Catalunya 1991.

L’any 1996 decideix deixar def in i t ivament e l teatre per aprofund i r en la cançó

com a intèrpret i in ic ia la seva col � laborac ió amb e l gu itarr ista Tot i So ler que

durarà ga irebé deu anys. Amb Tot i Soler gravaran t res d iscos, e ls dos pr imers

dins el gènere de la cançó mediterràn ia i t radic iona l, M’aclame a tu i L’arx iver

de Tortosa , e l 2001. I Deu catalans i un rus , un CD homenatge al cantautor

Ovid i Mont l lo r en e ls deu anys de la seva mort , 2005.

De la col � laborac ió amb el cantant Adolfo Osta, en neix un disc con junt: Perquè

vul l , 2004. I amb e l cantautor Quico P idelaserra el concert ¡No Pasarán!

(cançons de guerra contra e l fe ix isme) , 1997.

L ’any 2000 grava La casa sol i tà r ia , un recul l de cançons amb l letres del seu

pare, e l poeta Fel iu Formosa, musicades per Sí lv ia Comes, aquí s ’ in ic ia la

col� laboració amb el músic Mauric i V i l lavecchia. El segui ran Època , 2003, un

recul l de cançons d’autors d iversos, Manos Hadj idakis, Marisa Sannia, Amèl ia

Muge, Paolo Conte, entre d ’a l t res, i Ester Formosa canta Jord i Guardans / Sola

com el poeta , 2007, cançons amb l let ra i música de Jordi Guardans i d i r ig ida

per Joel Joan, que presenta dins el c ic le de cançó “S is veus de dona” a l Teat re

Naciona l de Catalunya.

A l ’octubre de 2007 part ic ipa a la gala d ’ inauguració de la “Fi ra Internac ional

del L l ib re de Frankfur t ” interpretant a Serrat , L lach i Ra imon. És també al mes

d’octubre quan la h is tòr ica formació x i lena Quilapayún , conv ida a l ’Ester a

part ic ipar amb e l paper de “re latora” a la l legendària Cantata de Santa María

de Iquique , que es presenta a l ’aud itor i de Ceutí , a Múrc ia. A part i r d ’aquest

moment h i cont inua col� laborant en diverses ocasions, en les que la formació

actuarà a Catalunya.

Al l larg del 2008 fa temporada a Barce lona amb Sola com el poeta a la Sa la

Beckett , amb gran acol l ida de la crí t ica i les local i tats exhaurides per a totes

les sessions. Desprès girarà a Sabadel l , Terrassa, Palma, Girona, Saragossa,

(EXPO 2008). . . E l 25 d’abr i l , a A lmada (Portugal) es presenta en els actes de

la commemoració de la Revo lució dels Clavel ls , a l ’Aud itor i Fernando Lópes

Graça. L ’Ester convida a escena a la cantant portuguesa Amel ia Muge.

Part ic ipa en l ’homenatge que es fa a Nuoro (Sardenya) a la cantant i ta l iana

desapareguda Marisa Sannia, a l costat de les cantants Elena Ledda, Franca

Masu, ent re d ’a l t res. El 29 d’octubre estrena l ’espectac le FORMOSA X

FORMOSA (Ester canta Fel iu ), en el marc del 8è Fest ival de Poesia de Sant

Cugat del Va l lès, on enguany Fel iu Formosa és el poeta d ’honor.

DISCOGRAFIA

ESTER FORMOSA LA CASA SOLITÀRIA (2000)

ESTER FORMOSA ÈPOCA (2003)

ESTER FORMOSA SOLA COM EL POETA (2006)

ESTER FORMOSA FORMOSA X FORMOSA (2009)

MIQUEL GÒRRIZ, Ai Ai Ai EL TEMPS DE SEFALINA KAOLIN (1994)

MIQUEL GÒRRIZ, Ai Ai Ai ESPERIT DE VI (1996)

MIQUEL GÒRRIZ, Ai , Ai , Ai NEGUITS ANGUNIES I FORATS (1998)

MAURICI VILLAVECCHIA, VOX POPULI RAYUELA (1999)

MAURICI VILLAVECCHIA PERPETUUM MOBILE (2003)

MAURICI VILLAVECCHIA QUARTET EL VOL DEL TEMPS

MIQUEL GÒRRIZ

Actor i director

Terrassa 1964.

L l icenciat en interpre tació a l 'Esco la Superior d 'Art Dramàt ic del Val lès,

( Inst i tut del Teat re ), amb la presentac ió d 'una tesina que obté Matr icula

d 'Honor, i estud is d ' interpretació a L ' Inst i tu t del Teat re de Barcelona.

En el camp docent ha estat professor d ' interpretació de l 'Aula de Teatre de

Mataró (1991-06), de l 'esco la Cr ist ina Rota de Madr id (2001), i eventualment

de l ' Inst i tut del Teat re de Barcelona. Actualment és professor de l 'Esco la

d 'Òpera de Sabadel l ( 2002-09) i de L 'Escola Municipa l de Música de Terrassa.

Membre del Teat ro Fronter izo , debuta com actor l 'any 1986 amb José Sanchis

Sin is terra i l 'obra Ñaque o de pio jos y actores, i com a autor i d irector amb

Sergi Be lbel i l 'espectacle Min im.mal Show.

Al 1988 opté amb Anna Ul l ibarr i e l Premi Adrià Gual i funda la Companyia

Min im.mal: A i B , Discurs sobre la d i f icul tat de comunicar-se amb els morts , de

G.Manganel l i , i Lulú , de F.Wedekind.

A part i r de 1990 compagina la seva tasca com actor amb la d irecció i la

música.

Com actor ha part ic ipat en una dotzena d 'espectac les dels que en destaquen:

Cartas de amor a Stal in , amb J. Sanch is Sin isterra. Al lò que ta l vegada

s 'esdevingué i Els v ia tgers de l 'absenta , amb Frederic Roda, i e ls rea l i tzats

sota la d irecció de Xicu Masó: La St rada , L'a igua , i L'Home dels Coixins .

Ha estat a judant de di recció de John Strasberg i Xicu Masó.

Ha di r ig i t una v intena d 'espectac les de pet i t i gran format, rec i ta ls de poesia i

música amb Pere Arqui l lué: Fi l de memòria , de G. Ferrater , Vague ste l le

del l 'Orsa , de G.Leopardi; amb Ester Formosa: La Canyí, Boom, Época; i òperes

com Caval le r ia rust icana, Pagi lacci , o Dido i Aeneas.

La seva col� laboració amb Amics de l 'Òpera de Sabadel l / Òpera Catalunya

comença l 'any 1993 amb Don Pascuale , Madamma Butterf ly i Nabucco. A part i r

del 2002, és ajudant de direcc ió de Pau Monterde i co-di rector del segon cast

(Esco la d 'Òpera) en les producc ions de la AAOS: La Bohème , Luc ia d i

Lammermoor , Manon , Le nozze di Fígaro , La f lauta màgica , La Cenerentola ,

Suor Angel ica , Gianni Schicci i Don Giovanni (2009).

Del 1993 al 2000 va ser cantant del grup de rumba catalana A i Ai Ai, amb

concerts i g ires per Catalunya i Europa: L 'Espai, '93 i '94; Mercat de Vic, '92,

'94 i '98; Altaveu, '93; Fest ival S.O.S Racisme, '93 i '97; Fest iva l Tours, '94 ;

Festa Cata lana Ber l in, La Grande Place Brusse ls, Fest iva l Vic-Fresenzac

(França), Fest iva l de la Mediterranné (Marsei l le), Ci rc d 'Hivern de París,

Nourenberg Lat in Fest ival , Leipz ig, Manchester, F ire d i Padova, etc… Amb Ai

Ai Ai va editar quat re CD's:

Neguits , angunies i forats (Disc-Medi 94) , El Temps de Sefal ina Kaol in (AZ

Records 96) , Esperi t de vi (AZ Records 98) i Les mil lo rs cançons.. .

(Vent i ladormusic 07)

Els seus úl t ims t rebal ls com a director han estat : El s i lenc i del mar , de Vercors

(amb set nominacions i dos Premis Butaca 08); Doble contra senzi l l de Maria

Barbal, i com actor: L'Home dels coix ins , (nominat mi l lo r actor de repart iment

a ls Premis Butaca 2009 pel paper de Michal ) .

MAURICI VILLAVECCHIA

Compositor i p ian ista, in ic ia la seva carrera l ’any 73 en e l grup de Gato Pérez.

Funda el Grup Casavel la basat en les seves composic ions i t rebal la com a

arran jador per a cantants com Ovid i Mont l lo r i Marina Rossel l . V iu vuit anys a

E.E.U.U i de tornada a Barcelona composa músiques per dansa, pel� l ícu les i

TV. L ’any 90 Funda Vox Popul i , g rup que recupera la r iquesa musical dels sons

ètnics europeus y mediterranis. Des de l 1998 desenvolupa les act iv i tats de

composic ió, producc ió i a rran jament en e l marc de ls projectes de Vi l lavecchia

Music.

HORACIO FUMERO

Nascut a l ’Argent ina e l 1949, va estudiar a l Conservator io Manuel De Fa l la de

Buenos Aires i a l Conservato ire Superieur de Musique de Ginebra, Suïssa.

L ’any 1980 es va establ i r a Barcelona. Des de 1981 va ser part del t r io estable

de Tete Montol iu. També ha trebal lat amb Freddie Hubbard, Johnny Gri f f in ,

Bobby Hutcherson, Cedar Wal ton, Sal Nist ico o James Moody, entre d ’a l t res.

També ha co l � laborat amb agrupacions com l ' Orquestra de Cambra del Teat re

Ll iu re de Barcelona, l ’Orquest ra Simfònica de Granada, l ’Orquesta de Cámara

"Andrés Segovia" de Madr id i l ’ONE (Orquest ra Nacional de España).

Actualment és professor del Conservator i de l L iceu de Barcelona.

MATTHEW SIMON

Neix a Cal i fò rnia i arr iba a Espanya l ’any 1975. Va formar par t del mít ic grup

“Música Urbana”. Considerat e l mi l lor t rompet ista sol ista de Jazz per

l ’Associac ió de Músics de Jazz de Catalunya (1993), ha tocat amb f igures

internac ionals tan importants com Cel ia Cruz, T i to Puente, Al Cohn, Tete

Montol iu, entre d ’a l t res. Ha estat membre de l 'Orquest ra de Cambra del Teatre

Ll iu re, e l g rup de jazz 'Transat lànt ic ' (p r imer premi mi l lo r d isc de Jazz

d 'Espanya 1989), e l g rup de jazz-rock 'Natural Energy' , e l 'Car les Benavent-

J.A. Amargós Grup' , e l 'Max Sunyer Septe to ' , e l grup d 'acid- jazz 'Pr ices of

Time' , e l seu propi quintet amb el p ianis ta Manel Camp; i és professor de

t rompeta i improv isac ió a la Fundació Au la de Música de Barcelona.

CONTACTE

CONTRACTACIÓ

YANNI MUNUJOS I LAURA MAGRINYÀ

CMANAGERS & LSM.

yannimunujos@hotmail.com / laura-ms@telefonica.net

34 626 04 28 51 / 34 628 47 14 34

www.esterformosa.com

PRODUCCIÓ

VILLAVECCHIA MUSIC

ROSER PAGÈS

Roser 608028594

info@vil lavecchiamusic.com

PREMSA � COMEDIA. Comunicació & mèdia sl

T. [00 34] 933 10 60 44 � 932 95 56 34 � www.comedia.cat

Marc Gall � mgall@comedianet.com � M. [00 34] 619 30 76 20

Ana Sánchez � asanchez@comedianet.com � M. [00 34] 638 01 45 45