dossier de premsa berlÍn filequan li vam proposar al maurici villavecchia de fer la direcció...
TRANSCRIPT
DOSSIER DE PREMSA
BERLÍN TRIBUT A L’ÒPERA DE TRES RALS
ESTRENA � 20 DE MARÇ � CAET / Teatre Alegr ia (Terrassa)
DEL 25 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL AL CÍRCOL MALDÀ (C/ del Pi , 5 . Barcelona)
PREMSA � COMEDIA. Comunicació & mèdia s l
T. [00 34 ] 933 10 60 44 � 932 95 56 34 � www.comedia .ca t
Marc Ga l l � mga l l@comedianet .com � M. [00 34 ] 619 30 76 20
Ana Sánchez � asanchez@comediane t . com � M. [ 00 34 ] 638 01 45 45
CONTINGUTS
PRESENTACIÓ
FITXA ARTÍSTICA
SINOPSI
REPERTORI
BIOGRAFIES
CONTACTE
“ L’ÒPERA DE TRES RALS SEGUIRÀ VIGENT DURANT MOLT DE TEMPS
PERQUÈ PARLA DE LA CORRUPCIÓ I LA POBRESA. LA CORRUPCIÓ
SABEM QUE TÉ UN GRAN FUTUR, I DÉU NI DO QUIN PASSAT!”
LOTTE LENYA
“QUÈ ÉS EL ROBATORI D’UN BANC COMPARAT AMB LA FUNDACIÓ D’UN
BANC ?”
BERTOLT BRECHT
“DÉU ÉS MORT, MARX TAMBÉ, I NOSALTRES NO ESTEM GAIRE FINS”
MIQUEL GIL I ESTER FORMOSA
PRESENTACIÓ
Quan jo era pet i ta, a casa teníem una vel la gramola de fusta que era també un
moble bar. E l Fe l iu, e l meu pare, hav ia por tat de Ber l ín un disc d ’aquel ls de
vin i l de la Lotte Lenya, aquest era el meu disc prefer i t . Me’ l posava una i una
al t ra vegada, incansablement. M’asse ia a terra, amb l ’o rel la enganxada a
l ’a l taveu i cantava les cançons amb la Lotte. Primer imitava l ’a lemany i
després amb les t raduccions que havia fet e l meu pare la seguia cantant en
català. Aquest va ser e l meu primer contacte amb L’Òpera de tres rals , jo
deuria teni r set o vuit anys. La idea que algun dia far ia L ’Òpera m’ha rondat
pel cap tota la v ida. Això ho sap molt bé el Miquel Gòrr iz , després de tants
anys d’amistat . Ca l remarcar que va ser amb el Mique l, que m’acompanyava
amb la guitarra quan érem tots dos molt joves, amb qui va ig fer e ls pr imers
reci ta ls de cançó en un parel l de bars musicals de Terrassa. I que després, en
els espectacles de La Canyí, e l l va fer la d irecció escènica. I més endavant, ja
com a cantant i a l costat de Mauric i V i l lavecchia , va ser e l Miquel qui va
real i tzar la posta en escena del d i recte dels dos pr imers CDs (La casa sol i tà r ia
i Època) . Des d ’a leshores, Brecht i Wei l l han estat sempre presents. En els
pr imers repertor is: Jenny dels p i rates i La cançó de Pol ly , després a La Canyí:
Surabaya Jonny i Mackie Punya l, i en el darrer d isc, Formosa per Formosa,
que ja hem fet amb e l t r io de músics compost per Maur ic i V i l lavecchia, Horac io
Fumero i Matthew Simon, h i hem inc lòs també una vers ió de Nanna’s L ied. Ara
bé, exceptuant aquestes pet i tes però atrevides incurs ions, encara no hem fet
mai un Brecht de dalt a baix, i encara menys L’Òpera de tres rals .
Un dia la Clara, la meva germana, va organitzar un d’aquel ls sopars de vel ls
amics, i , ves per on, vam acabar esco ltant L’Òpera. De sobte la Clara d iu:
“Hauries de fer L’Òpera de tres rals tu so la fent tots e ls personatges. ” Com
que havíem begut més del compte, vam r iure molt imaginant com seria . I jo
vaig d i r : “Això no ho puc fer jo so la! Com far ia e l Duet de la gelosia?” “Jo
t ’a judaré”, va di r e l Miquel, que també h i era , “em posaré unes l l igacames i ho
farem junts. A ixò no m’ho vu l l perdre, i s i no ho fem aix í ja no ho farem mai ,
mai no podrem fer L’Òpera ! ”
L’endemà, tot p legat em semblava una idea de borratxos. Però el Mique l em va
trucar a l cap d ’un pare l l de setmanes: “He engegat e l p rojecte, ja tenim l loc per
estrenar, vols que fem L’Òpera de tres rals? Jo la d ir ige ixo i la fem tots dos”.
Vaig di r que s í sense pensar-ho i aquel la n i t no va ig dormir. Ten ia e l
pressent iment que al lò anava de debò i que aquesta vegada faríem L’Òpera. I
quan l i vam proposar a l Mauric i Vi l lavecch ia de fer la d irecció musica l, i e l l ,
que és una persona assenyada, ens ho vol ia t reure del cap, e l Miquel l i va di r :
“Pensa-t ’ho bé Mauric i , perquè probablement mai més un parel l de sonats et
proposaran fer L’Òpera de tres rals només amb dues veus i un t r io de jazz.
S’ho va pensar un parel l de dies, però e l cuquet de L’Òpera, ja havia començat
a fer forat . He de dir que si no hagués estat e l Miquel Gòrr iz qui m’hagués
proposat aquest pro jecte, i s i poster iorment e l Maur ic i Vi l lavecchia no s’h i
hagués afegit , i no sabés que t indr ia a l meu costat músics com l ’Horac io
Fumero i e l Matthew Simon, jo mai haur ia fet aquesta bogeria.
És evident que el que hem fet no és L’Òpera de tres rals, no ens haurien
deixat mai fer- la en aquestes cond ic ions, probablement mai no la farem. Però
aquest és e l nostre t r ibut , no només a L’Òpera de tres rals, sinó a tot e l que
ha signif icat per a nosalt res el Berl ín de la Repúbl ica de Weimar. De com ha
calat en el nost re subconscient e l bul l i r f renèt ic d ’una c iutat , en un moment de
l l ibertat i esplendor creat iu únics. Una ciuta t on convivien al mate ix temps, e l
comunisme més rad ical amb les tendències art ís t iques més trencadores, i on
alhora s’h i anava covant e l Nacionalsocia l isme que va portar e l món al te rr ib le
desenl laç que tots sabem.
Sí , amb aquest t r ibut , rememorem L’Òpera de tres rals, i s i a lgú em pregunta:
“Com és que torneu a fer un Brecht? A lt ra vegada!?” Deixo passar un moment
de si lenci mentre em pregunto: “Cal que l i respongui?”
Ester Formosa
FITXA ARTÍSTICA
INTÈRPRETS
ESTER FORMOSA I MIQUEL GÒRRIZ
DIRECCIÓ MUSICAL I PIANO
MAURICI VILLAVECCHIA
DIRECCIÓ ESCÈNICA I DRAMATÚRGIA
MIQUEL GÒRRIZ
CONTRABAIX
HORACIO FUMERO
TROMPETA
MATTHEW SIMON
TRADUCCIONS
FELIU FORMOSA
DISSENY DE LLUM I SO, GRAVACIONS D’ESTUDI I CAP TÈNIC
TONI UBACH
ASSISTÈNCIA DE VESTUARI
HERNÁN MARTÍNEZ - MONTIEL
ASSISTÈNCIA DE DIRECCIÓ I MAQUILLATGE
CLARA FORMOSA
ASSESSORAMENT DE L’ESPAI ESCÈNIC
ELISABET CASTELLS
IDEA I CONCEPCIÓ GRÀFICA
GABRIEL VERDERI
DISSENY GRÀFIC
ANDRÉS MERIZALDE
PRODUCCIÓ
ROSER PAGÈS per VILLAVECCHIA MUSIC
MANAGEMENT
YANNI MUNUJOS I LAURA MAGRINYÀ per CMANAGERS & LSM
SINOPSI
Junts per pr imera vegada compart int escenari , Ester Formosa i Miquel Gòrr iz,
acompanyats d ’un t r io de jazz de luxe format per Horac io Fumero, Matthew
Simon, i amb d irecció musical de Mauric i Vi l lavecchia , rememoren, interpreten
i perversionen, amb emoció , desvergonyiment, i mala l let , quinze de les mi l lors
cançons de Berto l t Brecht i Kurt Wei l l , en un part icular i impúdic TRIBUT A
L’ÒPERA DE TRES RALS. Un espectac le que transita l luny de qualsevol
nostàlg ia i mit jançant e l cabaret , i e l món del t ransvest isme i la revista, per la
Barcelona canal la, i e l Ber l ín degenerat dels anys t renta. La corrupció està
serv ida.
REPERTORI
� OBERTURA
� MACKIE PUNYAL
� CORAL MATINAL DE PEATCHUM
� SONG DE L’ ”EN LLOC DE”
� CANÇÓ DELS CANONS
� “LIEBESLIED”
� BARBARA SONG
� LA JENNY DELS PIRATES
� CANÇÓ DE POLLY
� SOBRE LA INCERTESA DE LES RELACIONS HUMANES
� BALADA DEL PINXO
� DUET DE LA GELOSIA
� BALADA DE LA BONA VIDA
� CANÇÓ DE LA INSUFICIÈNCIA DE L’ESFORÇ HUMÀ
� SEGON FINAL DE TRES RALS
amb
LLETRA DE BERTOLT BRECHT, MÚSICA DE KURT WEILL TRADUCCIÓ DE
FELIU FORMOSA
BIOGRAFIES
ESTER FORMOSA
Cantant i actriu
Ester Formosa ne ix a Barce lona l ’any 1961. Després de cursar e ls estud is
d ’Art Dramàt ic a l ’ Inst i tut del Teat re que compagina amb les c lasses de cant
c làssic , comença a t rebal la r com a act r iu . Al Teatre Ll iure part ic ipa en diversos
muntatges com La f lauta màgica , de W.A. Mozart , e l 1984; Fulgor i mort de
Joaquín Mur ieta , de Pablo Neruda, e l 1986; Dansa d’agost , de Brian Frie ld, e l
1992. També en el Centre Dramàt ic del Va l lès amb muntatges com El cànt i r
t rencat , de Henrich von Kleist , e l 1987, i La disputa , de Marivaux, e l 1988. I
a l t res muntatges teatra ls com Els dos cava l le rs de Verona , de W.
Shakespeare, que el 1989 va dir ig i r Ca l ixte Bie i to, o Krampack , de Jordi
Sanchez.
A part i r d ’una idea del seu amic i autor teat ra l Joan Casas, creen el
personatge de La Canyí l ’any 1988, personatge insp irat en una cuplet is ta dels
anys 30, que l i permet crear e l seu propi show i amb el qual real i tzarà diversos
espectac les: Doncs què voleu que hi faci , Jo no em quedo per vest i r sants ,
1990; Con diez cañones por banda , e l 1992; Estrès d ’amor , e l 1994, i Adéu per
sempre , e l 1995. Amb La Canyí real i tza diverses gi res per tota la península i
part ic ipa en diversos fest iva ls importants : e l “Fest iva l Internac ional de Teat ro
de La Habana”, “Jornadas de Teatro Iberoamericano de Caracas”, “Her Theater
Spectakel de Zur ich”. I guanya diversos premis: e l Premi Reve lació de la
Crí t ica” 1988-89, e l Premi Aplaud iment Sebast ià Gasch 1991, Premi Mi l lo r
Actr iu de Te lev is ió , de l ’Associac ió d ’Actors i Di rectors de Catalunya 1991.
L’any 1996 decideix deixar def in i t ivament e l teatre per aprofund i r en la cançó
com a intèrpret i in ic ia la seva col � laborac ió amb e l gu itarr ista Tot i So ler que
durarà ga irebé deu anys. Amb Tot i Soler gravaran t res d iscos, e ls dos pr imers
dins el gènere de la cançó mediterràn ia i t radic iona l, M’aclame a tu i L’arx iver
de Tortosa , e l 2001. I Deu catalans i un rus , un CD homenatge al cantautor
Ovid i Mont l lo r en e ls deu anys de la seva mort , 2005.
De la col � laborac ió amb el cantant Adolfo Osta, en neix un disc con junt: Perquè
vul l , 2004. I amb e l cantautor Quico P idelaserra el concert ¡No Pasarán!
(cançons de guerra contra e l fe ix isme) , 1997.
L ’any 2000 grava La casa sol i tà r ia , un recul l de cançons amb l letres del seu
pare, e l poeta Fel iu Formosa, musicades per Sí lv ia Comes, aquí s ’ in ic ia la
col� laboració amb el músic Mauric i V i l lavecchia. El segui ran Època , 2003, un
recul l de cançons d’autors d iversos, Manos Hadj idakis, Marisa Sannia, Amèl ia
Muge, Paolo Conte, entre d ’a l t res, i Ester Formosa canta Jord i Guardans / Sola
com el poeta , 2007, cançons amb l let ra i música de Jordi Guardans i d i r ig ida
per Joel Joan, que presenta dins el c ic le de cançó “S is veus de dona” a l Teat re
Naciona l de Catalunya.
A l ’octubre de 2007 part ic ipa a la gala d ’ inauguració de la “Fi ra Internac ional
del L l ib re de Frankfur t ” interpretant a Serrat , L lach i Ra imon. És també al mes
d’octubre quan la h is tòr ica formació x i lena Quilapayún , conv ida a l ’Ester a
part ic ipar amb e l paper de “re latora” a la l legendària Cantata de Santa María
de Iquique , que es presenta a l ’aud itor i de Ceutí , a Múrc ia. A part i r d ’aquest
moment h i cont inua col� laborant en diverses ocasions, en les que la formació
actuarà a Catalunya.
Al l larg del 2008 fa temporada a Barce lona amb Sola com el poeta a la Sa la
Beckett , amb gran acol l ida de la crí t ica i les local i tats exhaurides per a totes
les sessions. Desprès girarà a Sabadel l , Terrassa, Palma, Girona, Saragossa,
(EXPO 2008). . . E l 25 d’abr i l , a A lmada (Portugal) es presenta en els actes de
la commemoració de la Revo lució dels Clavel ls , a l ’Aud itor i Fernando Lópes
Graça. L ’Ester convida a escena a la cantant portuguesa Amel ia Muge.
Part ic ipa en l ’homenatge que es fa a Nuoro (Sardenya) a la cantant i ta l iana
desapareguda Marisa Sannia, a l costat de les cantants Elena Ledda, Franca
Masu, ent re d ’a l t res. El 29 d’octubre estrena l ’espectac le FORMOSA X
FORMOSA (Ester canta Fel iu ), en el marc del 8è Fest ival de Poesia de Sant
Cugat del Va l lès, on enguany Fel iu Formosa és el poeta d ’honor.
DISCOGRAFIA
ESTER FORMOSA LA CASA SOLITÀRIA (2000)
ESTER FORMOSA ÈPOCA (2003)
ESTER FORMOSA SOLA COM EL POETA (2006)
ESTER FORMOSA FORMOSA X FORMOSA (2009)
MIQUEL GÒRRIZ, Ai Ai Ai EL TEMPS DE SEFALINA KAOLIN (1994)
MIQUEL GÒRRIZ, Ai Ai Ai ESPERIT DE VI (1996)
MIQUEL GÒRRIZ, Ai , Ai , Ai NEGUITS ANGUNIES I FORATS (1998)
MAURICI VILLAVECCHIA, VOX POPULI RAYUELA (1999)
MAURICI VILLAVECCHIA PERPETUUM MOBILE (2003)
MAURICI VILLAVECCHIA QUARTET EL VOL DEL TEMPS
MIQUEL GÒRRIZ
Actor i director
Terrassa 1964.
L l icenciat en interpre tació a l 'Esco la Superior d 'Art Dramàt ic del Val lès,
( Inst i tut del Teat re ), amb la presentac ió d 'una tesina que obté Matr icula
d 'Honor, i estud is d ' interpretació a L ' Inst i tu t del Teat re de Barcelona.
En el camp docent ha estat professor d ' interpretació de l 'Aula de Teatre de
Mataró (1991-06), de l 'esco la Cr ist ina Rota de Madr id (2001), i eventualment
de l ' Inst i tut del Teat re de Barcelona. Actualment és professor de l 'Esco la
d 'Òpera de Sabadel l ( 2002-09) i de L 'Escola Municipa l de Música de Terrassa.
Membre del Teat ro Fronter izo , debuta com actor l 'any 1986 amb José Sanchis
Sin is terra i l 'obra Ñaque o de pio jos y actores, i com a autor i d irector amb
Sergi Be lbel i l 'espectacle Min im.mal Show.
Al 1988 opté amb Anna Ul l ibarr i e l Premi Adrià Gual i funda la Companyia
Min im.mal: A i B , Discurs sobre la d i f icul tat de comunicar-se amb els morts , de
G.Manganel l i , i Lulú , de F.Wedekind.
A part i r de 1990 compagina la seva tasca com actor amb la d irecció i la
música.
Com actor ha part ic ipat en una dotzena d 'espectac les dels que en destaquen:
Cartas de amor a Stal in , amb J. Sanch is Sin isterra. Al lò que ta l vegada
s 'esdevingué i Els v ia tgers de l 'absenta , amb Frederic Roda, i e ls rea l i tzats
sota la d irecció de Xicu Masó: La St rada , L'a igua , i L'Home dels Coixins .
Ha estat a judant de di recció de John Strasberg i Xicu Masó.
Ha di r ig i t una v intena d 'espectac les de pet i t i gran format, rec i ta ls de poesia i
música amb Pere Arqui l lué: Fi l de memòria , de G. Ferrater , Vague ste l le
del l 'Orsa , de G.Leopardi; amb Ester Formosa: La Canyí, Boom, Época; i òperes
com Caval le r ia rust icana, Pagi lacci , o Dido i Aeneas.
La seva col� laboració amb Amics de l 'Òpera de Sabadel l / Òpera Catalunya
comença l 'any 1993 amb Don Pascuale , Madamma Butterf ly i Nabucco. A part i r
del 2002, és ajudant de direcc ió de Pau Monterde i co-di rector del segon cast
(Esco la d 'Òpera) en les producc ions de la AAOS: La Bohème , Luc ia d i
Lammermoor , Manon , Le nozze di Fígaro , La f lauta màgica , La Cenerentola ,
Suor Angel ica , Gianni Schicci i Don Giovanni (2009).
Del 1993 al 2000 va ser cantant del grup de rumba catalana A i Ai Ai, amb
concerts i g ires per Catalunya i Europa: L 'Espai, '93 i '94; Mercat de Vic, '92,
'94 i '98; Altaveu, '93; Fest ival S.O.S Racisme, '93 i '97; Fest iva l Tours, '94 ;
Festa Cata lana Ber l in, La Grande Place Brusse ls, Fest iva l Vic-Fresenzac
(França), Fest iva l de la Mediterranné (Marsei l le), Ci rc d 'Hivern de París,
Nourenberg Lat in Fest ival , Leipz ig, Manchester, F ire d i Padova, etc… Amb Ai
Ai Ai va editar quat re CD's:
Neguits , angunies i forats (Disc-Medi 94) , El Temps de Sefal ina Kaol in (AZ
Records 96) , Esperi t de vi (AZ Records 98) i Les mil lo rs cançons.. .
(Vent i ladormusic 07)
Els seus úl t ims t rebal ls com a director han estat : El s i lenc i del mar , de Vercors
(amb set nominacions i dos Premis Butaca 08); Doble contra senzi l l de Maria
Barbal, i com actor: L'Home dels coix ins , (nominat mi l lo r actor de repart iment
a ls Premis Butaca 2009 pel paper de Michal ) .
MAURICI VILLAVECCHIA
Compositor i p ian ista, in ic ia la seva carrera l ’any 73 en e l grup de Gato Pérez.
Funda el Grup Casavel la basat en les seves composic ions i t rebal la com a
arran jador per a cantants com Ovid i Mont l lo r i Marina Rossel l . V iu vuit anys a
E.E.U.U i de tornada a Barcelona composa músiques per dansa, pel� l ícu les i
TV. L ’any 90 Funda Vox Popul i , g rup que recupera la r iquesa musical dels sons
ètnics europeus y mediterranis. Des de l 1998 desenvolupa les act iv i tats de
composic ió, producc ió i a rran jament en e l marc de ls projectes de Vi l lavecchia
Music.
HORACIO FUMERO
Nascut a l ’Argent ina e l 1949, va estudiar a l Conservator io Manuel De Fa l la de
Buenos Aires i a l Conservato ire Superieur de Musique de Ginebra, Suïssa.
L ’any 1980 es va establ i r a Barcelona. Des de 1981 va ser part del t r io estable
de Tete Montol iu. També ha trebal lat amb Freddie Hubbard, Johnny Gri f f in ,
Bobby Hutcherson, Cedar Wal ton, Sal Nist ico o James Moody, entre d ’a l t res.
També ha co l � laborat amb agrupacions com l ' Orquestra de Cambra del Teat re
Ll iu re de Barcelona, l ’Orquest ra Simfònica de Granada, l ’Orquesta de Cámara
"Andrés Segovia" de Madr id i l ’ONE (Orquest ra Nacional de España).
Actualment és professor del Conservator i de l L iceu de Barcelona.
MATTHEW SIMON
Neix a Cal i fò rnia i arr iba a Espanya l ’any 1975. Va formar par t del mít ic grup
“Música Urbana”. Considerat e l mi l lor t rompet ista sol ista de Jazz per
l ’Associac ió de Músics de Jazz de Catalunya (1993), ha tocat amb f igures
internac ionals tan importants com Cel ia Cruz, T i to Puente, Al Cohn, Tete
Montol iu, entre d ’a l t res. Ha estat membre de l 'Orquest ra de Cambra del Teatre
Ll iu re, e l g rup de jazz 'Transat lànt ic ' (p r imer premi mi l lo r d isc de Jazz
d 'Espanya 1989), e l g rup de jazz-rock 'Natural Energy' , e l 'Car les Benavent-
J.A. Amargós Grup' , e l 'Max Sunyer Septe to ' , e l grup d 'acid- jazz 'Pr ices of
Time' , e l seu propi quintet amb el p ianis ta Manel Camp; i és professor de
t rompeta i improv isac ió a la Fundació Au la de Música de Barcelona.
CONTACTE
CONTRACTACIÓ
YANNI MUNUJOS I LAURA MAGRINYÀ
CMANAGERS & LSM.
[email protected] / [email protected]
34 626 04 28 51 / 34 628 47 14 34
www.esterformosa.com
PRODUCCIÓ
VILLAVECCHIA MUSIC
ROSER PAGÈS
Roser 608028594
info@vil lavecchiamusic.com
PREMSA � COMEDIA. Comunicació & mèdia sl
T. [00 34] 933 10 60 44 � 932 95 56 34 � www.comedia.cat
Marc Gall � [email protected] � M. [00 34] 619 30 76 20
Ana Sánchez � [email protected] � M. [00 34] 638 01 45 45