la participació com a procés d'aprenentatge i coneixement social

28 I

Francisco Heras

35 Educació Social

La participació com a procés d'aprenentatge i coneixement social

::::J (/)

ID a::

E Entenem que les perspectives i el "saber fer" propis de I'educació social i I' educació ambiental s' haurien d ' incorporarde manera més decidida al disseny i la dinamitzaciódels processos participatius relacionats amb qüestions ambientals i de sostenibilitat. Al seu torn, des d' aquests camps educatius s ' han d ' intensificar els esforcros, tant I' ambit de la reflexió com en el de la capacitac ió i la practica, per real itzar aportacions eficaces a aquests processos socials.

Paraules cIau: Aprenentatge social, Comunicació social , Participació, Sostenibilitat

La participación como proceso de aprendizaje y conocimiento social

Entendemos que las perspecri vas y el "saber hacer" propios de la educación social y la educación ambiental deberían incorporarse de Jorma rnós decidida al diseño y la dinami zación de los procesos parriciparivos relacionados COIl cuesriones ambientales y de sosrenibilidad. A su vez, desde esros campos edu carivos se deben intensificar los esJue rzos, ranto el ámbiro de la reflexión como en el de la capaciración y la prácrica, para realizar aporraciones eficaces a estos procesos sociales.

Palabras clave Aprendizaje social, Comunicación social, Participación, Sos /enibilidad

Autor: Francisco Heras Hernández

Participation as a process for learning and social awareness

In our opinioll , rhe perspecrives and kno\1lhO\1l belonging ro social and ell virollmental edu car ion should be mo re spec iJ ically inregrared into rhe design and invigorarion oJ processes oJ par/icipa /ioll relaring ro issues oJ /he environment and susrainabiliry. In rum , rh ese Jields oJ edu car ion should srep up rheir efforrs in rrainillg and pracrice, in addirion ro rhe rh eorerical side, to make an eJJecri ve con/riburion / 0 such social processes.

Key words Soc ia l learning, Soc ial commullicarion , Participarion, Susrainabiliry

Article: La participació com a procés d'aprenentatge i coneixement social

Referencia: Educació Social , núm. 35 pp.

Adre~a professional: Centro Nacional de Educación Ambiental (Ministerio de Medio Ambiente) [email protected]

Educació Social 35 Educació Social i Educació Ambiental: la sostenibilitat com a horitzó comú

.... Introducció

La participació en el camí cap a la sostenibilitat

Obrir una aixeta per obtenir aigua o prémer un interruptor per encendre una lampada, són exemples de gestos quotidians les repercuss ions soc ials i ambientals deis quals dependran, en bona mesura, d 'opcions i practiques que tenen una dimensió col·lecti va: des de les polítiques públiques en materia d 'energia, a les característiques específiques de I'empresa que submjnistra I'electricitat a les nostres lI ars; o des deis plans hidrologics que regulen I' ús de I ' aigua a la nostra conca, fi ns a les característiques concretes del sistema que ens abasteix d 'aigua potable. E ls trets propis de les polítiques, plans i sistemes de gesti ó, públics o pri vats, condicionen I'impacte ambiental i social de les nostres acc ions. En conseqüencia, per avan<;ar cap a escenaris més sostenibles es requereixen canvis que afecten no tan sois les nostres opcions individuals, sinó també les de caracter col·lectiu .

La parti cipac ió ciutadana, el procés pel qual les persones prenen par! en la reso lució deis problemes aportant la propia creati vita t, punts de vista, coneixements i recursos, i compartint la responsabilitat en la presa de decisions, constitueix una via natural per repensar i replantejar aq uestes opc ions col·lecti ves en un marc comunitario Atesa la magnitud deis canvis requerits en materi a de sostenibilitat, la participació és creixentment valorada com a fórmula per construir consensos i coordinar esfor<;os ... i també per prendre millors decisions en re lació amb els grans dilemes ambientals.

Beneficis de la participació

Di fe rents autors han destacatuna seri e d 'avantatges i beneficis de la participació ciutadana aplicada a la resolució de problemes ambientals. A continuació, repassarem breument els més signi ficatius, deixant ciar que, en tot cas, el que aquí presentem és una relac ió de potenciali tats i no un conjunt d 'efectes pos itius que es donen de forma automatica. Diversos factors, entre ell s el mate ix di sseny que es fac i dins el procés participatiu , podran influir perque aquests benefi cis es donin en major o menor mesura.

La participac ió contribueix a una resolució més efica<; deis problemes A vegades es defensa que els processos sense participació són menys democratics pero més eficac¡os per abordar els problemes ambientals. Tanmateix, hi ha di versos arguments que recolzen la idea que la participac ió pot millorar I'efi cacia de les respostes (Heras, 2002: 13):

La participació és creixentment valorada com a fórmula per prendre millors decisions en relació amb els grans dilemes ambientals

129

La participació pot ser una oportunitat

excel·lent per generar o

refor9ar un teixit social a favor de

la conservació

35 Educació Social

Millors diagnostics de les necessitats: la gent que es troba a la vora deis problemes compta amb informació de primera ma que pot resultar de gran valor per realitzar un adequat di agnostic de la situació de partida. En tot cas, la participació permet reconeixer millor com percebe n la situació aquell s més directament afeclats o més prox ims a ella

Major riquesa en la recerca de solucions: a través de la participació es pot generar un conjunt més ampli d' opcions per resoldre els reptes plantejats. Per exemple, les poblacions locals posseeixen una valuosa sav iesa en relació amb la gestió del seu entom . A través de la se va partic ipació aquests coneixements poden ser compart its.

Mobilització de recursos: en ampliar el conjunt d ' organitzacions i persones implicades en la resolució de is problemes, la participac ió fac ilita que es puguin di sposar deis recursos, humans i material s, amb que compten aquests actors soc ials.

La clau de les sortides: en moltes ocas ions les respostes adequades per deturar un problema només es troben en mans de la propia comunitat, cosa que fa que la seva implicació sigui imprescindible.

Els processos participatius fomenten la integració social, refon;ant i estructurant les comunitats

La participació pot ser una oportunitat exce l·lent per generar o refor~ar un teixit soc ial a favor de la conservac ió de l medi ambient. Compartint objectius, experiencies i responsabilitats, les persones i organitzacions estableixen connexions que perduren més enll a d' un projecte concret i que poden donar lIoc a xa rxes útil s per emprendre noves ini c iati ves proambientals. A més, els processos partic ipatius fo menten la integració soc ial en incloure's en la presa de dec isions a ciutadans i grups tradicionalment allunyats de la vida públ ica (A lió i Oli vell a, 1999: 13).

del medi ambient • La participació desenvolupa el sentit de pertinen«;a i la identificació de les persones amb el seu medi

30 I

És sabut que la gent tendeix a assumir responsabili tats davant d 'allo que considera propi , mentre que el desarre lament produeix indiferencia o inhibició. Com indica el psicoleg catala Enric Poi, en el món occidental el ciutada tendeix a considerar alie tot allo que s'escapa directament de la se va gesti ó. La vivencia del lI oc, el sentir-se agent de la se va conservació o transformació, és clau per construir un sentit de pert i nen~a en les persones (Poi, 1993).

• La participació proporciona oportunitats per a I'aprenentatge i per exercir la responsabilitat ambiental


La parti cipació pot ser concebuda com un procés de resolució de problemes en que les persones tenen oportunitats per:

Practi car i dominar tecniques i procediments útils per actuar en la resolució de problemes ambientals. Adquirir informació i coneixement Clarificar els propis valors en relac ió amb els temes sobre els que es treballa . Conrear la creati vitat, proposant noves sortides Millorar la capac itat de comunicació horitzontal Assumir responsabilitats concretes en la lluita contra el deteriorament ambiental.

Per aixo els processos de parti c ipac ió són creixentment aprec iats com oportunitats per a l' educació ambiental deIs partic ipants (Heras, 1997):

La participació facilita que els interessos de la gent siguin tinguts en compte corregint tendencies tecnocratiques

O arre re deIs problemes ambiental s hi ha ga irebé sempre confli ctes d ' interessos humans. EIs metodes de presa de decisions en els que les consultes als sectors interessats són molt limitades tendeixen a ignorar o excloure una part deIs interessos enjoc pel que fa a un tema. La participació pot propiciar que els desigs i les necessitats d ' un nombre més ampli de persones puguin ser tinguts en compte. O'aquesta manera, pot tenir un efecte integrador d ' interessos en els procediments de presa de dec isions.

La participació pot prevenir conflictes

Els procediments de participació que posen l' emfasi en la construcció de consensos faciliten que els interessats comparteixin coneixements i habilitats per resoldre els problemes. Es persegueix que els grups cooperin per resoldre els reptes ex istents, de manera que el procés es dirigeixi a enfro ntar-se als problemes que fa falta resoldre en comptes d'enfro ntar les persones que tenen punts de vista diferents. Els metodes de presa de dec isions en els que les consultes als sectors interessats són molt limitades propicien l' aparició de conflictes perque (Elcome i Baines, 1999):

Propicien que la gent s' encastelli en les se ves postures Aviven les suspicac ies entre diferents grups d ' interes Creen vencedors, perdedors i di visions en les comunitats.

131

32 I

35 Educació Social

La participació permet comprendre millor les decisions assolides

La participació no garanteix que tothom s'avingui amb les decisions finalment adoptades, pero sí que permet que la gent entengui millor les raons que hi ha darrere d ' una decisió i la complex itat de variables que incideixen en una situació problematica, els possibles efectes que han de ser prev istos a I'hora d ' intervenir o les limitacions que condicionen la presa de decisions.

La participació proporciona una més gran legitimitat a les decisions preses

Les respostes davant deis problemes ambiental s poden ocasionar limitacions o renúncies, tant personal s com col·lectives . Com indica Subirats (200 1) "cada cop més, la gent sera capa~ d'acceptar i compartir decisions que afectin negativament algun deis seus interessos si considera legítima la via per la qual s' ha arribat a prendre aquesta deci sió".

La participació pot facilitar la continu'itat de les intervencions decidides

Les acc ions ampliament recolzades tenen moltes més possibilitats de romandre en el temps que aq uell es que són fruit d'interessos personal s. Quan les decisions han estat participades, es genera un més gran sentit de pertinen~a que converteixi persones i organitzacions en defensores de les iniciati ves i garants de la seva continuüal.

La participació és més necessaria en situacions d ' incertesa

Finalment, ressaltar I'especial valor de la participació en un contex t en que s'aspira a un transit cap a situacions més sostenibles; perque, és precisament en situacions de crisi o de canvi, en les que la parti cipació es fa més necessaria.

En la Taula I se si ntetitzen algunes de les aportacions que poden proporcionar els metodes participatius per avan~ar cap a escenaris més sostenibles.


Taula 1

Situació actual Aportacions de la participació ambiental en el camí cap a la sostenibilitat

Rutines insostenibles assentades i assumides

molt Replantejament crític de les formes de fer actuals

Conjunt d'opcions que es pren en consideració per donar resposta als problemes, molt limitat

Desacord social sobre les res postes a donar davant deis problemes ambiental s

Gran pes deis interessos corporatius en el desenvolupament de la política ambiental

Receptes per abordar els problemes aplicades de forma mimetica, sense realitzar una adequada adaptació als contextos local s

Creixent sensibilització davant deis problemes ambientals, pero escas sentiment de responsabilitat davant d'ells

Desigual col ·laboració de la població en el desenvolupament de mesures per aturar el deteriorament ambiental

Recursos escassos per emprendre accions de millora ambiental

Font: Heras, 2002:17.

Conjunt d'opcions que es pren en consideració per donar resposta als problemes, més ampli

Construcció d'acords que permetin assumir els canvis necessaris

Major equilibri entre interessos en joc

Respostes als problemes més adaptades a la realitat socioambiental local

Generació d'un sentiment de responsabilitat compartida davant la problematica ambiental

Col·laboració més amplia i intensa de la població en la posada en marxa de mesures proambientals

Mobilització de recursos d'un conjunt més ampli d'actors socials

133

Repensar les coses en clau de

sostenibilitat és més facil si s'aporten al

debatdades relacionades

amb la qualitat de vida o I'equitat

34 I

35 Educació Social

Participació en clau de sostenibilitat

Per propiciar la panicipac ió ciutadana en c1au de sostenibilitat no n' hi ha prou amb preguntar a la gent com pensa que s' haurien de fer les coses ni amb fac il itar que les opinions deis ciutadans siguin tras lladades a les institucions. Quan es consulta directament a la gent sobre com Ii agradari a que fos la se va ciutat, quines iniciati ves vo ldria veure desenvolupades en els espais naturals de la se va comarca o com li agradaria que foss in les zones verdes del seu barri , és molt freqüent que la gent es limü i a refl ectir en les se ves res postes desigs o demandes dominan/s, que són incansablement promoguts a través de la publicitat i els mitjans de comunicació de masses.

Per aixo és important propiciar una refl ex ió previa. Una refl ex ió en que tinguin cabuda dades poc conegudes, pero signi ficatius, o idees i punts de vista que avui són minOlitaris i tenen un escas resso en els grans mitjans de comunicació. Repensar les coses en c1au de sostenibilitat és més fac il si s'apOlten al debat dades relac ionades amb la qualitat de vida o I' equitat. Si es dóna veu en els debats als sectors marginats odesafavorits. Si es propicien processos deliberatius en els que hi hagi 1I0c per a la imag inació i la creati vitat.

En definitiva, una participac ió orientada a la sostenibilitat ha de ser no tan sois un instrument per al consens, sinó també per a I' aprenentatge personal i social. Per a I' aprenentatge compa/tit.

Els processos participatius com a processos d'aprenentatge

En opinió del politoleg Fernando Pindado, tot procés de participac ió que aspiri a ser transformador ha de ser un procés educatiu . EII mateix argumenta que "la practi ca ens demostra cada dia que el principal instrument per al canvi és la gent. Nosa ltres som els qui canviem i, en fer- ho, aconseguim canviar les coses. A aquests tipus de can vis els ano mene m educatius i, per tant, per fer que les coses canvi'ln hem d'educar-nos; perque parl em del canvi de la gent" (Pindado, 2002 : 18).

Si aspirem a que els processos participatius serveix in per prendre decisions millors pel que fa a la qüestió ambiental, haurem d' aspirar a que siguin autentics processos d' aprenentatge. La complex itat propia de I' ambiental així ho exigeix. Els dilemes relacionats amb la gestió ambiental són complexos. Cap partir, organització o di sciplina posseeix de manera exclusiva les c1aus percomprendre una situació part icular. L'aprenentatge mutu és, per tant, un element essencial d' una gesrió ecosistemica (Daniels i Walker, 1996). Els processos participatius que comporten la implicació i la interacció de di ferents actors socials, amb di versos coneixements i percepcions en relació amb els problemes ambientals, constitueixen una via essencial per a aquest aprenentatge mutuo

Educació Social 35 Educació Social i Educació Ambiental : la sostenibilitat com a horitzó comú

A més de les oportunitats per a l 'aprenentatge mutu , hi ha altres arguments que recolzen la idea que els processos partic ipatius poden constituir excel·lents oportunitats per a l' aprenentatge. AIguns deis més significatius serien aquests:

Nous uLls per veure la realitat . Les rutes que posen en rel ació coneixement i acc ió tenen un doble sentít: e l cone ixement pot conduir a I'acció, pero I' acc ió també potconduir al coneixement. Informació, retlex ió i experi encies vitals, es poden traduir en noves maneres de fe r. Pero també es pot arribar a una més gran sensibilitzac ió o nous valors a partir de can vis en les nostres rutines o acc ions. Canviant les nostres maneres de fer també ens situem de nou davant del món. En canviar el nostre papel' també pot canviar la nostra manera de veure les coses. Per aixo, posant a la gent en el paper d 'actors, de protagoni stes actius de la parti cipació, també es pot propiciar que s'obrin pas noves visions de la realitat.

Noves oportunitats per aprendre. La parti cipació pot oferir variades oportunitats per a I'aprenentatge. Al Il arg d ' un procés participatiu , els participants tenen ocasió de:

Utilitzar di versos procediments útil s per coneixer la realitat (per exemple, anali sis de documents, entrev istes amb actors socials clau, visites sobre el terreny ... ) . Accedir a informac ió re llevant sobre els temes a tractar Reconeixer di verses sensibilitats, interessos i idees a l' entorn de is temes plantejats. C larificar els propis valors en re lac ió amb les qüesti ons a debat Conrear la creati vitat, contribuint a construir noves so luc ions o a lternati ves . Millorar la nostra capacitat per presentar i defensar les idees propies Assumir responsabilitats concretes en els processos de millora ambiental.

Un context que dóna sentit a alió que s'apren . EIs nous coneixements sobre el medi ambient, l' aprenentatge de tecniques, el desenvolupament de la creativitat, etc. tenen un lloc i un sentit en un procés de parti cipac ió. El procés social i de resolució de problemes aporta un context logic a l' aprenentatge. 1 aquest context proporciona un significat afeg it a allo que s ' apren.

Raons per aprendre: EIs adults tendim a buscar un sentit practlc a l'aprenentatge. Som més moti vats per aprendre allo que pensem que ens servira per desempe llegar-nos millor en el nostre entorn o El procés parti cipatiu proporciona aquest sentit practic a I' aprenentatge; aixo és, aprenem per desempe ll egar-nos millor en el procés i contribuir a la seva reso luc ió .

Una connexió coherent entre aprenentatge i acció. La participació permet integrar aprenentatge i acció, saltant la barrera que, tan sov int, separa allo que aprenem d 'aIlo que fem i que, mol tes vegades, fa que les ac ti vita ts d 'aprenentatge siguin considerades com alguna cosa aliena al mÓI1 real.

135

Els processos de participació

ens brinden una oportunitat

singular per a I'aprenentatge

ambiental

36 I

35 Educació Social

En els processos part icipatius la presa de posicionament i les decisions són el resultat logic d ' un procés d ' indagac ió i resolució de problemes. L' acc ió neix com el resultat logic d 'allo que hem apres i hem acordat amb altres.

Entenem, en definiti va, que perque e ls processos participatius constitueixin una eina útil pe r abordar problemes ambiental s o reptes de sostenibilitat aquests han de constituir processos d ' aprenentatge. Perque només aprenent podrem prendre dec isions millors. Pero, a rnés, els processos de participació ens brinden una oportunitat singular per a l' aprenentatge ambiental.

Factors que faciliten processos participatius de qualitat

A part ir d ' estudi s sobre processos de participac ió reeixits, diversos autors i organitzacions han proposat elements clau que caracteritzen els processos participatius d 'alta qualitat. Des de la perspecti va de la participació com a procés d ' aprenentatge personal i soc ial que fac ilita millors diagnostics, propostes, dec isions i intervencions, en destaquem quatre:

Informac ió Incl usió Deliberac ió Vies d ' influencia en les decisions

Informació

L' ex istenc ia d ' informac ió accessible, fi able i plural fac ilita als actors socials realitzar bons diagnostics deIs reptes soc ials i ambiental s plantejats. Per contra, sera di fíc il que els participants puguin realitzar les seves millors aportacions a un procés de participac ió si desconeixen la in formació rellevant de que es di sposa.

Unes di ferencies marcades en les possibilitats d 'accés a la info rmació poden generar di storsions notables i situacions injustes. Les actituds de secreti sme a l'hora de manejar dades i informes, les traves plantejades a l' accés deIs interessats a la informac ió di sponible, donen lloc a desigualtats inacceptables a l'hora de partic ipar.

Deliberació

En els processos de parti cipació es troben actors amb diferents coneixements, interessos i idees sobre les solucions per donar a ls reptes o problemes ex istents. Si es des itja treure el millor part it d 'aquesta valuosa materi a primera i també propiciar la recerca d' acords o consensos que permetin , en tant que sigui possible, harmonitzar di ferents interessos en joc, cal que els actors comptin amb possibilitats per a la comunicació i e l debat.


Com asse nya len Dani e ls i Walker ( 1996) mo lt sov int les agencies governamentals assumeixen que els interessos deis participants són prefixats i són practicament inamovibles; d 'aquesta manera l'interes públic es concep com una simple acomodacióo agregació d ' interessos individuals. EIs processos partic ipatius que s'organitzen sota aquesta concepció no contemplen de forma adequada la deliberació pública.

En rea litat, de liberació pública i aprenentatge són aspectes Íntimament relacionats. AIguns arguments per recolzar aquesta afirmació serien els següents:

Els processos deliberatius obren portes a la comunicació social. Es fa un es fon; per ser entes perque cal convencer a altres: "en els processos deliberatius e ls participants han de ser persuasius i fer que els seu s arguments, tot i que sigui n de caracter tecnic, resultin accessibles als aJtres" (Bloomfield i altres, 200 1).

La deliberació permet reconeixer millor els propis interessos. En els processos deliberatius els actors socials han de defensar e ls seus interessos i aixo els serveix per coneixer-Ios i argumentar-los millor. A més, alllarg deis processos participatius es pot produir una clarificac ió o una millor defini ció de les propies posicions, ja que se' ns plantegen opcions i dilemes davant deis quals ens hem de situar. EIs processos deliberatius ens permeten coneixer i valorar nous posicionaments i així coneixer millor els propis posic ionaments.

Els processos deliberatius faciliten I'aprenentatge mutuo La deliberació és essencialment comunicació i debat entre actors amb diferents coneixements, punts de vista, interessos ... pel que fa a les qües tio ns ambienta ls, cosa que, com j a hem indicat, fac ilita l' aprenentatge mutu .

Els processos deliberatius permeten generar noves idees. En els processos deliberatius, les aportacions reaJitzades n' inspiren altres de noves, sorgint, per acumulació, noves idees di ferents de les que cada un teni a. D'aquesta manera es construeix nou coneixement de forma co l·lecti va.

La deliberació ens ajuda a superar visions simplistes de la realitat. El conjunt de factors presos en consideració i d ' efectes que poden deri var-se de les opcions proposades s'eixampla si la deliberació és plural, evitant anali sis i valoracions de les coses excess ivament simpli stes .

La participació genera debats públics enriquidors. Sovint, els debats plantejats en els processos participatius es traslladen a l' esfera d 'allo públic, generant debats socials més amplis. Uns mitjans de comunicació plural, oberts als di fe rents di scursos plantejats, constitue ixen un ingredient essenciaJ perque es generen debats públics intel·ligents. El

137

38 I

35 Educació Social

debat i e l seu poder educador pot arribar així a una porció de la població molt més amplia que la inicialment implicada o interessada en e l!.

Inclusió

Seguint Bloomfield i altres (200 1), considerem que un procés inclusiu "és aquell que aconsegueix incorporar el més ampli espectre possible d ' interessats, sobre el principi que, d 'aquesta manera, crei xera e l sentit de pertinenc;a, la legi timitat deis resultats i la difusió del conei xement".

La incorporació al procés participatiu d ' una amplia di versitat d ' actors, sensibilitats o perspectives també afavoreix I'aprenentatge en els processos participatius, ja que:

La inclusió enriqueix la deliberació. Plantejar-se debats amb els que, en allo essencial, pensen com un mateix i defensen els mateixos postulats té un interes molt limitat. El debat entre genl amb diferents coneixements, punts de vista i interessos resulta molt més enriquidor.

Com més agents implicats, més oportunitats perque I'aprenentatge es difongui. La incorporac ió d ' un conjunt més ampli de sectors i grups d' interessos als processos participatius fara que els coneixements derivats d 'aquests processos puguin arribar a una porció més amplia de la soc ietat.

Influencia en la presa de decisions

Els actors que intervenen en un procés de part icipació tenen la log ica expectat iva d' influir amb el seu esforc; en el món real. Els processos participatius en els que les idees i propostes generades no troben vies d ' influencia en la presa de deci sions són processos que, almenys en les se ves finalitats últimes, resulten fallides.

El fet que e l procés participatiu compti amb vies d ' influencia en les decisions a prendre pot reforc;ar el seu valor com a procés generador de coneixement, ja que:

La possibititat d 'influir atorga utititat al coneixement: les vies d ' influencia resulten un ingredient fonamental perque els resultats del procés panicipatiu es converteixin en coneixement soc ialment útil , que serveixi per prendre decisions millors.

La participació satisfactoria refor~a les actituds participatives: Quan I'esforc; invertit en la participació té efectes tangibles, positius, es cultiva la "sen sació de poder". És el procés conegut en la literatura anglosaxona com a "empowerment", que incrementa la sensac ió de les persones de que són capaces d ' influir sobre les coses, d'intervenir de manera pos iti va en qüesti ons que afecten la seva propia vida, les seves comunitats o la seva societat mitj anc;ant I'acc ió sobre temes o prob lemes que ell s defineixen com importants (Page i Czuba, 1999).


L'organització de la participació

Di versos estudi s de casos i anali sis teoriques suggere ixen que e ls processos participatius sati sfactori s generen autoconfiane;a en les comunitats implicades, a lhora qu e propo rcione n un saber fe r pa rti c ipatiu qu e facilita e l desenvolupament de nous processos. Per contra, les tradicions més autorita ri es en la gestió ambiental se solen traduir en actituds d ' inhibició sobre els problemes ambiental s, a més de generar una sensac ió progressiva de falta de competencia davant d 'aquestes qüesti ons.

Podlíem dir, en resum, que la parti cipació de qualitat tende ix a generar condicions per a una millor parti cipació futura, mentre que la participació fallida o inex istent alimenta la perdua de sentit de la responsabilitat co l·lectiva sobre l' ambiental.

Com superar la dinamica de la desmobilitzac ió, substituint-Ia per una altra partic ipativa? En primer lIoc és important reconeixer un fet basic: els processos participatius són processos que requereixen organitzac ió.

Organitzar o dinamitzar adequada ment els processos participatius implica prestar una atenció constant al seu devenir per anar aportant e ls ingredients c1au perque la participació progress i. En essencia, es tracta de contribuir a crear les condicions perque el procés s'alimenti amb informació rellevant i plural , aculli tots e ls actors amb interessos, sensibilitats i coneixements diferents, permeti el traFic d ' idees i la deliberac ió i tingui capaci tat d ' influencia en les dec isions.

Aconseguir que es donin aquests ingredients i que el procés avanci amb un esfore; raonable per part deIs partic ipants, tot ev itant di sfuncions i bloqueigs habituals en e ls processos co l·lectius, exigira desenvo lupar un conjunt de tasques divers, entre les que podrien trobar-se les següents (Heras, 2002):

Realitzar una anaJisi adequada de la situació de partida, que permeti detectar escull s i oportunitats que prev isiblement es plantejaran en el procés. Identificar poss ibles actors interessats, per promoure de manera acti va la seva incorporació al procés. Recolzar , si cal, I'autoorganització i la c1arificació d ' idees per part de Is sectors interessats que tinguin menys capacitats o capacitat organitzativa, ev itant així desigualtats inacceptables. Animar la partic ipació als sectors amb baixa moti vació de partida i tractar de mantenir I' interes i la moti vació a1l1arg del procés. Proposar procediments concrets per encarri lar la participació, que faci litin la implicació activa de tots i canalitzin adequadament les aportac ions deIs partic ipants. Facilitar, quan aixo sigui factible, que es produeixin propostes i acords que gaudeixen del maxim supon possible i que sigui n útil s per avane;ar en la resolució deIs problemes soc ioambiental s plantejats.

Els processos participatius són processos que requereixen organització

139

40 I

35 Educació Social

Promoure una avaluació contínua al ll arg del temps, detectant, tan aviat com sigui poss ible, malestars, deficits, problemes que puguin obstaculitzar l' avene; del procés.

Facilitar l' aplicació d 'allo acordat, proporcionant, quan sigui necessari, qualificació o recursos perque els diferents actors socials puguin complir els seus compromisos.

Evidentment, no sempre caldra emprendre totes aquestes tasques. Ni tan soIs es tracta de responsabilitats que hagin de ser assumides necessariament per una única organització, equip o grupo Pero sovint sera necessari exerc ir-ne algunes si es desitja assegurar la viabilitat d' un procés participatiu , millorar la seva funcionalitat i refore;ar el seu valor en la resolució de problemes ambientals.

Tanmateix, cada cop amb una més gran freqüencia, ass istim alllane;ament de propostes partic ipati ves que ignoren les necessitats organitzati ves i de dinamització requerides perque aquestes propostes arribin a un bon final. I el cert és que habilitar un procediment formal per encarrilar la parti cipac ió pública rares vegades sera suficient per assegurar processos participatius de qua litat.

En el camp de la participac ió pública en materia de medi ambient s' ha estes una perillosa confusió entre la partic ipació i e ls procediments institucional s emprats per encarrilar-Ia. Aquests últims constitueixen fórmules que poden ser útil s per canalitzar les aportacions de les persones i organitzac ions en moments concrets. Pero no s' han de confondre amb el procés de la participació en sentit ampli , a través de l qual un conjunt d ' actors socials reconeix els problemes o reptes plantejats, va reacc ionant enfront d 'ells i mira d ' influir en les decisions o intervenir en les iniciati ves per desenvolupar.

La logica burocratica portada al seu extrem, fa que mol tes institucions considerin que complir amb les formalitats legalment ex igides en materi a de participac ió significa que la participació queda garantida. ] el cert és que po ar a di sposició de la ciutadania un document tecnic relatiu al tema a dilucidar oobrir e ls registres admini stratius a la presentac ió d ' al ·legacions són iniciati ves que, per si soles, poques vegades asseguren, una participació de qualitat.

No pretenem defensar aquí unes polítiques públiques ultrapatemali stes en materia de partic ipació ambiental. Les anali sis de casos mostren com, a vegades, una comunitat preocupada per un problema o amenar;a ambiental és capar; de posar en joc un conjunt notablement ric de recursos i estrategies per obtenir informació, divulgar entre e ls ve'ins i altres interessats dades clau i visions propies sobre el problema, captar i integrar les preocupacions ciutadanes i desenvolupar iniciati ves di verses amb l' objecte d ' influir en les decisions públiques (Heras, 2006). Pero també és freqüent que les comunitats siguin incapaces de reacc ionar adequadament davant de processos o projectes d 'elevat impacte social i ambiental o ho fac in desinformades, amb un escas criteri o de forma poc eficae;.


Aixo ens porta a reafirmar-nos en la idea que les necessitats d 'organització i dinamitzac ió requerides per aconseguir processos participatius de qualitat poden ser molt desiguals.

Independentment que hi hagi uns mmllns legalment ex igibles, un bon programa de participac ió pública s' ha d 'adaptar a la rea litat socioambiental específica de cada cas, per la qual cosa no sembla oportú limitar-se a aplicar unes receptes de forma mimetica. Per aixo, en cada ocasió, les administracions públiques responsables d'organitzar i prendre en consideració les aportacions ciutadanes haurien de planificar de manera específica el procés, identifican! el públic a implicar i selecc ionant les tecniques de foment de la participació més apropiades.

Francisco Heras Hernández

Bibliografia

Alió, M. A.; Olivella, M. (coords.) ( 1999), Per viure bé nosaltres i les generacions que vindran. Con prendre part afer sostenibles e/s nostres pobles i ciuta/s. Diputació de Barcelona. Barcelona. Bloomfield D.; Collins, K.; Fry, CH.; Munton, R. (200 1), Deliberation and inclusion: vehicles for increasing trust in UK public governance? Environment and Planning C: Government and Policy. 200 1, 19: 50 1-5 13. Daniels, Steven E.; Walker, G.B. ( 1996), Collaborati ve learn ing : improv ing public deliberation in ecosystem-based management. Environmel71al Impact Assessmenr Review. 1996, 16 (2): 71-102. DD.AA (2005), Once historias sobre participación ambiental. Y algunas reflexiones compartidas. Mini sterio de Medio Ambiente. Organi smo Autónomo Parques Nacionales, Serie Educación Ambiental. Madrid: A Internet: http://www.mma.es/ceneam (accés 08 .12.06). Elcome, D.; Baines, J. ( 1999), Steps to success. Working with residents and neighbours to develop and implement plans for protected areas. IUCN. Commission on Education and Communication. European Commiuee fol' EE, Su'issa, 42 pags. Heras, F. (1997), "Medio ambiente, educación y participación" . Ciclos, 1: 24-27. Heras, F. (2002), Entretantos. Guía práctica para dinamizar procesos participativos sobre problemas ambientales ysostenibilidad. GEA. Valladolid . Heras, F. (2006),Laparticipación comoprocesodeaprendizajey conocimiento social: La participación pública en la Evaluación de Impacto Ambiental del embalse de Bernardos (Segovia). Memoria de suficiencia investigadora. Departamento de Ecología - Universidad Autónoma de Madrid. Doctorado Interuniversitario en Educación Ambiental.

141

42 I

35 Educació Social

Page, N.; Czuba, CH.E. ( 1999), "Empowerment: what is it?". Journal of Extension, 1999, 39 (5). Poi, E. ( 1993), "La apropiación del espacio". A A. Fernández (ed.) El debate sobre el espacio y la familia. Contex tum. Barcelona. Pindado, F. (coord.) (2002), Eines per a la participació ciutadana. Bases, metodes i tecniques. Diputac ió de Barcelona. Papers de ParticipacióCiutadana, 6. A internet: http://www.diba.es/flordemaig/participacio (accés 08. 12.06) Subirats, J. (200 1), "Nuevos mecanismos parti cipati vos y democrac ia: promesas y amenazas". A 1. Font (coord.) Ciudadanos y decisiones públicas. Arie!. Barcelona.

la participació com a procés d'aprenentatge i coneixement social

Documents