Antiquaris, Esglésiai les vendes de patrirnoni artísticalbisbat de Lleida (r.875-1936)'

Ar,¡onro Vslasco G oNz ñ.r,2Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

Unpreàmbul

nHi ha iglesies miserables, en les quals el capellà apenes hi viu, que guardenobjectes inútils, que cada tres mesos un antiquari diferent visita y els hi donaun preu cada dia més gros. A més, els rectors tenen la manía llegítima de ferobres. Sempre s'ha d'enrajolar I'iglesia, o fer alguna capella del Santíssim, o bé

I. Abreviacions: ARABASF (Archivo de la Real A.cademia de Bellas Artes de San Fernan-do);ANC (Arxiu Nacional de Catalunya): les referèncics quc oferim sobre les caixes de laJun-ta de Museus corresponen a la classiÊcació efectuada quan els documents es conservaven ala seu del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya (Palau Moja, Barcelona), atès quea dia d'avui les caixes de complementació d'actes són objecte d'una catalogació a l'Arxiu Nacio-nal de Catalunya; ADLL (Arxiu Diocesà de Lleida); ADU (Arxiu Diocesà d'urgell); SAIEI(Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs). Aquest article s'inscriu en el pro-jecte de recerca lúundo urbano y produccidn artística en la Catahnya occidental: Lleida y su área deinfluencia (sig[os xrrr-xu) (ref u,rn zoo8-o4z8r, Ministerio de Educación y Ciencia, investiga-dor principal: Francesc Fité). þalment, el treball ha rebur el suportdel Grup cle Recerca cl'Es-tudis Medievals Espai, poder i cultura (lJniversitat de Lleida, grup consolidat amb reconeixe-ment de la Generalitat de Catalunya, dirigit per Flocel Sabaté). Arès el gran nombre d'obresi objectes que esmentarem al llarg del nostre text, i per tal de no allargar en excés la llista dereferències bibliogràfiques, únicament citarem els treballs que ofereixen informacions impor-tants sobre la procedència o el pedigrí de les obres, i sobre la seva alienació i clispersió. Deixa-rem de bancla qüestions relatives, per exemple, a I'autoria, ja que avui no ens interessaran cnaquest panorama comercial que pretenem esbossar.

- 22'

ALsDR'r'o Vt;r-,ts<;o (ìoN zÁ r.¡;z

l'última necessitat, que es la de la rectoría, y tot això's pot pagar' no nlós ab un

pam de tela trobada a les golfes, o ab una estatua trencacla tlc sota'l c¿ìmpa-

narn.'Aquestes paraules amb les quals iniciem el nostre relat van scr publi-

cades el rgrr en un breu article deJosep Pijoan i Soteras (I88r-I963), un dels

grans historiadors de I'art catalans de la primera meitat del segle xx. Pijoan va

ser un personatge amb una trajectòria professional singular, que va passar

bona part de la seva vida a I'estranger (Barral 1999; Socias i Gkozgkon 2or2i

87-95). Abans de marxar, però, va involucrar-se en algunes iniciatives no exemp-

tes d'una forta càrrega patriòtica, com la fundació de I'Institut d'Estudis Ca-

talans elryo7 o, simultàniament, I'inici d'una nova política d'adquisicions a la

Junta de Museus de Barcelona. Aquesta darrera qüestió el va portar a conèixer

de primera mà l'ambient que descriurem tot seguit, atès que va esdevenir un

consumat especialista en negociacions amb rectors i bisbes en matèria d'alie-

nacions patrimonials. Va recórrer el país cercant objectes amb els quals en-

grossir les col'leccions dels museus de Barcelona, i es va convertir en un pro-

fund coneixedor dels mecanismes inherents al complex món del comerç d'art

i antiguitats. Les seves paraules, doncs, són les d'"lgú que va viure en primera

persona aquell moment apassionant, i malgrat que de la citació escollida es

pugui desprendre un cert anticlericalisme, cal veure-la com una radiografia

fidel del que devia ser aquella realitat.IJobjectiu principal del treball que presentem serà, precisament, intentar

reconstruir una part d'aquella realitat, en concret l'activitat dels antiquaris

dins els límits del bisbat de Lleida en el lapse de temps comprès entre l'inicide I'episcopat de Tomàs Costa i Fornaguera (r875) i l'esclat de la Guerra Civilespanyola. Lanàlisi aprofundida del tema pot aportar novetats no només amb

relació a la història o el pedigrí d'aquells béns artístics avui emigrats dels seus

llocs d'origen, sinó també sobre la formació de col'leccions a Catalunya i so-

bre els responsables de les alienacions patrimonials que es detallaran. En aquest

sentit, encara s'ha d'escriure la història de I'antiquariat català, un col'lectiu

que ha tingut un paper essencial en la història del nostre patrimoni artístic

des del darrer terç del segle xIx. Com veurem quan fem referència als anti-

quaris barcelonins actius a les terres de Lleida, aþns d'ells van mantenir for-

tes implicacions amb els ambients culturals i el teixit associatiu de l'època, a

més de relacionar-se habitualment amb membres de les elits socials i intel'lec-

tuals, que eren els seus clients principals. Làrea de Lleida vâ ser una de les

z. Pijoan Igtl

zz6 -

AN'

grans fonts r

s'escrigui lacions que s'l

Des del6moni artísticadinàmique,tes dinàmiqrles quals la c

el 1893 pel bagents, intera les parròques remuntavFornaguera (

aquest conte

quaris i agen

celona des dr

actiu i lucratRecollinr

similar, tot irectors les al

del culte. Elmava sobre l¿

a banda de se

logia Cristiarartificios y firplotar y arruitrayéndolos <

labé zoo9, rr:proveiment r

de les parròqlaritza dins e.

tecció i salva

que la políticrva tenir com ¡

3. Els estucli

catalanes hauran

Meseguer. A Car

:s ab unrampa-'publi-un delsjoanva

pâssar

v 20I2i

sxemp-

dis Ca-

ons a la

rnèixerenir unr d'alie-rals en-

Jn pro-rç cl'artrrimera

llicla es

ografia

rtcrìtari<¡uaris

o I'inicira (livilós amb

:ls scr¡s

ya i so-

¡r( lr.rcstrl'lcctiu

ir rtísticls ¿rnti-

rr i r fìrr-

l)oca, a

rtcl'lcc-

r <lc lcs

ANrtqu,rnts, EsclisLr I LEs vDNDDs DE pATRIjlroNLruL.ísr.r<:...

grans fonts de proveïment d'objectes d'aquest col.lectiu, i per tant, el clia qtrcs'escrigui la història de I'antiquariat català, les terres de ponent i les opera-cions que s'hi van dur a terme hauran de tenir-hi un paper principal.

Des del final del segle xrx i durant el primer terç del segle següent, el patri-moni artístic custodiat a les parròquies de la diòcesi de Lleida es va veure abocata dinàmiques molt concretes, condicionades en part pel mercat de I'art. Aques-tes dinàmiques van repercutir en la formació de col.leccions a tot el país, entreles quals la del Museu Diocesà de Lleida. Aquesta institució va ser fundadael r893 pel bisbeJosep Meseguer (r889-r9ol), que va haver de competir ambagents' intermediaris i antiquaris per evitar la minva del patrimoni custodiata les parròquies de la diòcesi (Berlabé zoog). Lactivitat dels darrers, amb ror,es remuntava als temps del predecessor de Meseguer, el bisbe Tomàs Costa iFornaguera (r875-1889), que vâ dictar unes primeres mesures de protecció. Enaquest context, s'ha de remarcar que l'augment de les ofertes per part d'anti-quaris i agents es troba estretament lligat a I'auge del col.leccionisme a Bar-celona des del darrer terç del segle xrx, que va generar I'aparició d,un mercatactiu i lucratiu al voltant dels objectes d'art antic i les antiguitats en general.

Recollint el testimoni de costa, Meseguer va posar en marxa una políticasimilaç tot i que més intensa, fins a l'extrem de prohibir sistemàticament alsrectors les alienacions d'obres d'art, encara que es trobessin en desús i foradel culte. El 1895 publicava una circular al butlletí de la diòcesi en què infor-mava sobre Ia creació del museu i apuntava la missió d'aquesta institució, quea banda de ser útil en I'alliçonament dels seminaristes de la càtedra d,Arqueo-logia Cristianavolia posar fi a I'activitat de ndesconocidos ambulanres que conartificios y ficciones saquean las sacristías, engañando a los incautos para ex-plotar y arruinar las iglesias llevándose a museos extranjeros los objetos, dis-trayéndolos de su destino, (Boletín x895:3t5-3zr; Berlabé zoot: 465-4g7; Ber-labézooc), rr: r4, doc. 3). Meseguer exposava també en la circular el sistema deproveïment d'objectes que emprava per tal d'evitar la sortida d'obres d'artde les parròquies, npagando o dando otros mejores), un aspecte que el singu-laritza dins el conrext català i hispà, que palesa Ia seva implicació en la pro-tecció i salvaguarda patrimonial i que s'ha d'entendre en el mateix contextque la política d'adquisicions endegada als mateixos anys al bisbat de vic, queva tenir com a principal protagonista mossènJosep Gudiol Cunill.¡

3. Els estudis que en el futur s'abordin sobre l'alienació de béns artístics de les diòcesiscatalanes hauran de demostrar âns a quin punt és excepcional aquesta manera dc procedir deMeseguer. A Catalunya pagalapena apuntar un cas similar personificat, precisament, en la

-)aa-

Al¡rnro Vrl,rsco G ovz it't''z

Els termes emprats pel bisbe en la seva circular per de fir-rir la sittracit'r són

prou explícits, i demostren que des de I'episcopat del bisbe cost¿t havicn cres-

cut les visites de comerciants i antiquaris a les parròquies del bisbat. t Gràcies

a la perseverança de Meseguer, es va aconseguir que moltes obres que roma-

nien arraconades en sagristies i rectories -el bisbe mai va adquirir obres que

es trobessin e' el culte - ingressessin al Museu Diocesà i s'evités, així, la seva

venda i dispersió. Amb tot, no es detecten en Meseguer âctituds col'leccionis-

res, ja qr. I'ob;".,iu primordial que el movia era I'alliçonament dels alumnes

del seminari, que era I'indret on va instal'lar-se el museu. Igualment, sembla

que no va seguir una política d'adquisicions, de frnida i concreta, que priorit-

zés unes obres o uns períodes artístics determinats, sinó que es va limitar a

actuar davant una conjuntura que el va obligar â Posar en marxa una campa-

nya de protecció i salvaguarda.

Malauradament, les polítiques iniciades pels bisbes costa i Mcseguer es

van veure estroncades pels seus successors. IJepiscopat deJoan Antoni Ruano

ft9o7-t914)", u".",".."ritzar per una minva considerable en el nombre d,ob-

"rr*l"T"tt^g"* i l'arquebisbc'lòmàs costa i Fornaguera, abans bisbe de Lleida, que el rgIr'

en rebre e I re taule gòtic clc Sant Pere cle vinaixa - obra de Ramon de Mu¡ avui al Museu Dio-

cesà cle ?rragona , va lliurar una quantitat de diners per a reformes que s'havien d'efectuar

a la parròquial atès que e L..ro, uu ol.l.gar que havia rebut múltiples ofertes per part d'antiqua-

ris. El mareix es va fer I'any abans per una taula gòtica procedent de vimbodí el r913, amb uns

fragments de retaule de Nialdà, i eì r9r6 amb el retaule de Solivella de Mateu Ortoneda (Cap-

devila zooob: u8-zr9 i zzt-zz5).

4. Es tracta d,un procés que també es pot resseguir en terres de muntanya' atès que la ma-

joriad,antiquaris que trobemint.nt.nt "dquirir

obres a la plana i la Franja són els mateixos que

miren de fer dins els límirs de la diòcesi d'Urgell. Amb tot, les realitats pel que fa a la venda de

patrimoni artístic als bisbats de Lleida, solsona i urgell són molt diferents' En aquest sentit' a

Lleida el bisbe Meseguer fundava el Museu Diocesà el 1893 i endegava, per tant' una política

proteccionista que iÃavia estat anunciada amb aþnes actuacions de Costa' A Solsona' supo-

sem, derria passa, quelcom similar, ia que la fundació del seu museu diocesà data del 1896, i cal

deduir que en un primer moment les vendes patrimonials es van evitar. En aquells anys (r89I-

rg95) a Solsona acruava com a administrador apostòlicJosep Morgades, bisbe deVic, que el I89r

va fublicar al butlletí del bisbat una ordre en què donava instruccions per evitar alienacions de

patrimoni artístic i fomentar la creació d'un museu diocesà seguint el model del de Vic (Gros

i9g5:7t;Berlabé 2oog, rt r3). En canvi, al bisbat d'Urgell els diferents bisbes que van pâssar per

la mitra urgellenca.n ."pîo."nt es van plantejar una iniciativa museològica amb I'abast de

lcs cs-entãdes Êns al 1957,i paradoxalment, la va materialitzâr un dels bisbes més nefasts en

n.ratèria patrimonial de I EsglZsia catalana, Ramon Iglésias Navar ti(r943-ry69),que va autorit-

,nr,o, uì seguit de vend"rll.leg"ls durant la postguerra' fins i tot lcs d'alguns conjunts de pin-

tura mttral romànica.

Axlr

jectes ingress

seus successo

especialmentacceptar de b'(Berlabé zoo<

la presència c

anys del seglc

labé en preml

Balaguer, pclrt 464-484, d

el tgzz, del "fìI:rri 267, doc. ,

norama dcscr<levia ser gairr

La marxa r

llciclatà van c,

Museus clc l|¡rroccclcnts rft

al pcríorlc nr,

5. Als ulls <lc

rììcrc¿tt cla rt:¿tl¡n

l';l ¡9r3 tcrìirìì un

I rrt'u altit'lc cs ¡rltt'r'r'it, vull ¡lrxl<'rr¡trc t1s la f'¡rltl rl'ilrr l{cligirí i rlc ( )t(l(' rìost r'(' I)itss;tt;tlr:rrts, ( ìtr<lit¡l -rinril¡rr' (( ìrr<lir¡l ¡

r['vil:t ¡r<'r' lrr vt'rfr.r' ;rrL¡ttit its ¡rcl

¡rlt it:r lt'r,olt:t :rl

nrcrrl rlifclt'¡rt r:!

lllltt'o <'¡r l¡¡ r'¡(

rrrr rIrt:rrk's rk'¡tl,'l(r'¡rctciso: rling

¡n;ttli*t¡s', (l)iioü

tr, I jrl rk'ls t:t

¡i, 'rr;r i l;r l{t';rl l\rr,rr ilt¡s l)¡rl r inl()

-zz8-

r situació són

a havien cres-

;bat.a Gràcies'es que roma-irir obres quers, així, la seva

col'leccionis-dels alumnes

ment, sembla

r, que priorit-rs va limitar aa una campa-

Meseguer es

htoni Ruano

rombre d'ob-

eida, que el r9rr,¡i al Museu Dio-avien d'efectuarr part d'antiqua-el r9r3, amb uns

Ortoneda (Cap-

,, atès que la ma-

els mateixos que

: fa a la venda de

r aquest sentit, a

rnt, una política\ Solsona, supo-

,ta del r89ó, i cal

uells anys (r89r-

cVic, que el r89r

rr alienacions de

Cel de Vic (Gros

re van passar pera amb I'abast de

; més nefasts en

), que va autorit-:onjunts de pin-

ANlrqua,nrs, Es<;t,ÉsLt r LEs vDNDDs DE p^TRrÀ.roNr ¡nrísrrc...

jcctes ingressats al Museu Diocesà. Aquesta tendència la van compartir elsscus successors,Josep Miralles (ty4-r9z) i Manuel Luis Irurita (t926-ry3o),cspecialment el primer, que no va posar cap impediment a les vendes i que vaacceptar de bon grat les ofertes rebudes de laJunta de Museus i els antiquaris(llerlabé 2oog, ri r2o i s.). Aquests canvis van coincidir amb un increment dela presència d'antiquaris al territori, que atestem, per exemple, als primersanys del segle xx al monestir de Sixena, on el trànsit d'agents és constant (Ber-labé en premsa) i amb la venda el ryo6 d'un reraule de la parròquia d,os deIlalaguer, pel qual es diu que s'havien inreressar sis antiquaris (Berlabé 2oog,rt: 464-484, doc. 94-98), o també quan el recror de Fontdepou (Àger) parla,el t9zz, del uftr¡6¡ que se ha despertado por las antigüedades" (Berlãbé zoo9,trt:267, doc. zo8). certament, aquests tres tasts deixen entreveure que el pa-norama descrit perJosep Pijoan en la citació que encapçala aquest treball noclevia ser gaire allunyat de la realitat.;

Lamarxade Meseguer el r9o5 i el canvi de política patrimonial del bisbatlleidatà van coincidir amb un altre fet fonamental, la irrupció de laJunta deMuseus de Barcelona com a institució compradora d'objectes d'art anticprocedents de les parròquies catalanes, especialment d'obres corresponentsal període medieval.ó Gràcies a I'entrada de noves aportacions econòmi-

;. A'ls ulls dels especialistes i clels responsables patrimonials del moment, la situació delmercat era realment preocupant, ja que bona part dels béns alienats s'exportaven a I'estranger.IJI r9I3 tenim un testimoni clarivident en la Êgura cle mossènJosep Gudiol Cunill, que en unbre u article es planyia amargament de la situació que s'havia generat: ,1)o, enamorat de la mevatcrra, vull poder dir als catalans lo que em dicta I'amor a la Pàtria, fentJos veure lo vergonyósque és la falta d'ideal i,l'afany de mercadejar amb tor. vull poder-me expressar com amant dela Religió i de Catalunya, planyent-me de I'indigne mercadeig a què es fan subjectes els joiellsrle nostre passat, preuar ornament de la Religió i de la pàtriao (Gudiol ryry:7n).Força anysabans, Gudiol -amb el pseudònim nUn aprenent d'arqueòlecho- ja havia publicat un articlesimilar (Gudiol ß97:36937:Ð. En termes anàlegs cal interpretar l'enuig de mossèn Sanç Cap-devila per la venda d'uns fragments de retaule i altres béns de Sant Pere cle Maldà, que maþratscr adquirits pel Museu del Seminari de ?rragona, van motivar que ell mareix instigués unapctita revolta al poble contra l'alcalde i el rector (capdevira zooob: zzt-24). un posiciona-ment diferent és el deJosep Pijoan, que no veia la solució en la promulgació de lleis a aquesrefecte o en la creació de museus diocesans, sinó en el fet que les institucions competents fos-sin dotades de pressupostos adequats per poder afrontar la situació en igualtat de condicions:oRePeteixo: diners, diners y diners, y deixemnos de rahons, si no'ns volem enganyar a nosaltresmateixoso (Pijoan rgrr).

6. Un dels capítols que mereix un comentari a banda és el del paper que el Museu de Sara-gossa i la Real Academia dc Bellas Artes de San Luis de la mateixa ciurat van tenir en les alie-nacions patrimonials en parròquies de la diòcesi lleidatana, en concrer en les de la Franja, d'ad-

-229-

 r,¡ ri rlr'o Vti¡,,rso<) () oNzÁ.t.t'.2

(lr.rcs,apârtirclelsanys 19c,6-rgoTlaJuntavacompetirambelcol'lectiud'an-ti<¡uaris cn I'adquisició d'obres, va negociar amb els bisbes i va actuar amb

Épân responsabilitat patrimonial, sobretot en aquells casos extfems en què

la situació ho requeria, com I'arrencament i salvaguarda de les pintures mu-

rals romàniques. Lorganisme va posar en marxa una política d'adquisicions

molt agressiva que tenia per missió fornir les col'leccions públiques bar-

celonines. I ho va fer desplaçant-se al territori per efectuar adquisicions,

sense esperar que els antiquaris efectuessin els oferiments. Els principals

defensors d'aquesta nova política van ser Raimon Casellas (I855-19Io) i el ja

esmentatJosep Piioan, i fou adoptada perJoaquim Folch iTorres (t886-tcl6l)

en situar-se al capdavant dels museus barcelonins a partir del r9I8 (Boronat

ry9g: r8g-rgr í zor.i s.; Guàrdi a zooTi r53-r9o). Làrea del Pirineu va ser un

dels punts en què laJunta va esmerçar més esforços, atès que hi operaven

els antiquaris barcelonins -i d'altres zones- des de feia uns anys i amb no-

table èxit de compres.i

ministració civil aragonesa. Lactivitat dels antiquaris a I'Aragó degué motivar I'interès de les

institucions saragossanes per la salvaguarda del patrimoni artístic conservat en aquestes par-

ròquies, tot i que eren d'administració lleidatana. Tänmateix la intervenció dels esmentats or-

ganismes no va ser prou intensa ni efectiva, segons deduïm deles escasses ocasions en què els

trobem actuant alazonaentre els anys r9ró i 19z6 (Berlabé 2oo9' III: 7z-82,u7-r28,49-149,rjg-t7r,3rt-329,488-528, j6g-r78i(t46-684).Totiaixò,vanefectuarunespoquesadquisicionsque es van destinar al Museu de Saragossa. Les actuacions del seu representant, Mariano de

Pano y Ruata (r847-1948), són equiparables, per tant, a les de laJunta de Museus iJoaquim

Folch i Torres. Com en el cas del darrer, el protagonisme de Mariano de Pano va ser rellevant,

atès que sempre és ell qui acostuma a aparèixer esmentat als documents, com a delegat de

Belles Arts. De Pano és un clels personatges fonamentals de les lletres aragoncscs de l'època,

bon coneixedor de la Franja i de l'Âragó més oriental pel fet que era oriünd de Montsó, locali-

tat de la qual va arribar a ser alcalde. Va gaudir de càrrecs institucionals de prestigi, com la pre-

sidència de la Real Academia de Bellas Artes de San Luis de Saragossa, i va ser nomenat corres-

ponenr de la Real Academia de la Historia, de la de San Fernando i membre de les comissions

provincials de monumenrs d'Osca i Saragossa. La seva prolífica tasca investigadora el va portar

a la publicació de nombrosos treballs sobre història i art, entre els quals aþns de molt relle-

vanrs sobre el monestir de Sixena (Rincón 2oo4: xIx-xLII). Així, gaudia de la plena confiança

de la comunitat de monges d'aquest important centre religiós, atès que des del 1899 i fins als

anys vint consta en diverses ocasions efectuant peritatges per indicació de la priora, com tam-

bé ajudant la comunitat a buscar compradors per als objectes que pretenien alienar @erlabé

zoog; Berlabé en premsa).

7. És illustratiu un informe elaborat el r9o6 per Francesc Guasch, tècnic de laJunta de

Museus, en què comenta que una nit, en una fonda de la zona de la Seu d'Urgell on s'hostat-

java, o[...¡ entró en el comedor un caballcro cn el que al instante reconocí al anticuârio Sr. Pin-

taclo. Quede alramenre sorprendido y como dado el asunto que me llevaba á la Seo no me con-

-230-

¡\ rv'

lìls t'orrricn llt t'onr¡lrr

st'r'glrirc hltt it¡trrrlis i la ì

r¡rrt's (( )rrrrrp

lirlt'h i'lirlrrI()l cs vatì ();

t'st tr<liar olrfrrrnlr.fosc¡r I.frxr<¡uirn lirl<lt' l,lci<ll (lìr( luc c()rìscIv

l,lcirl¿t rlo só

t'iri no våt ()l)l

¡loc cs <klt'trt

t cs ¡rrrrccrlt.tl,,l pir¡lcr

rìcÌs iuììl) rcsl

u..',ti,, t',rt,rl,l,r, ìn. (r9ll).

li. l,ir ¡rrr'¡r'ortt'gtrrlir rlirrs( illr<lcllir) r,l csr

rlc (lrgcl lircrrltt(rll7, <loc. 3j7).

<.¡. Ârrrlrl'itcl lrisl¡c v:r rlis¡rr

(lr¡(' \,¡t :trr'(.n( :llro. lil r9rll,

rurt:r si'ric <l'olrifrrr: r()¡,<kx. r5r

rliciti rlt'lirlt lr I

I )tlrr <lcl tr¡llt'r'dirrr,. r5ll5li), totslir :r I'r'x¡lt'tlit ir'r

t ic rk' ( )('r'r,ol<'g,

cscrir¡r'c;rl lrislr(

l;t tk' to.ooo ¡r¿

t¡¡r ofi'r'intr.nt rl,

¡llos¡rt'r'lr i t,l r'¡

rl'lectiu d'an-a actuar ambrrems en què

pintures mu-adquisicionsibliques bar-rdquisicions,)ls principals

5-r9ro) i el ja

s G886-rg6¡)

9r8 (Boronat

teu va ser unhi operaven

nys i amb no-

r I'interès de les

9n aquestes par-

ls esmentats or-

sions en què els

rr7-r28, rJ9-t49,res adquisicions

rnt, Mariano de

useus iJoaquimva ser rellevant,>m a delegat de

reses de l'època,

Montsó, locali-tigi, com la pre-romenat corres-

e les comissions

lora el va portarrs de molt relle-plena confiança

el 1899 i fins als

,riora, com tam-alienar (Berlabé

c de laJunta de

gell on s'hostat-

ticuario Sr. Pin-Seo no me con-

An-'r' r Q UÂ R r S, Esc lré s r,r r r,E s v D N D ns DE prYrR t ilf o N r,r nr í sr r c...

l',ls comissionats i els tècnics de laJunta van competir amb els antiquarist'n la compra d'obres a les parròquies catalanes. Al bisbat de Lleida això no vascr gaire habitual, però, en el cas de la diòcesi d'urgell, la major presència d'an-t i<¡uaris i la bona predisposició a vendre per part de les autoritats eclesiàsti-r¡ucs (Campillo zoo6)8 van fer que personatges comJosep Pijoan oJoaquimlirlch iTorres mantinguessin una fluida relació epistolar amb el bisbe.q Fins itot es van organitzar aþnes expedicions als dominis del bisbe d'Urgell percstudiar obres susceptibles de ser adquirides, com les dues sortides del r9o6,ambJosep Pijoan iJosep Font com a comissionars; o les del r9r8 i el rgzo de

Joaquim Folch i Torres, que també el van dur a diverses parròquies del bisbatrle Lleida (Boronat r99g:2o5-zrzi 598-6ry).'. Sigui com sþi, les informacionsque conservem sobre adquisicions de laJunta en parròquies de la diòcesi deI-leida no són tan abundoses ni rellevanrs com a la d'urgell, ja que la institu-ció no va operar en vna zoîa i en l'altra amb el mateix interès. Igualment, tam-poc es documenten gaires oferiments per part d'antiquaris a laJunta d'objec-res procedents de la diòcesi lleidatana.

El paper que vân teniren âquest entramat les institucions civils lleidata-nes amb responsabilitat patrimonial pot qualificar-se de residual i poc signi-

venia entablar conversación, me hice el distraído como si no lo conocierao (Boronat t999t 2to,n. 6q8).

8. La predisposició dels prelats urgellencs a les alienacions de patrimoni artístic era benconeguda dins I'estament eclesiàstic lleidatà. En aquest sentit, el rector d'Aguiró (laTorre deCabdella) va escriure el Io de gener de r9z7 al bisbe de Lleida i li comentà que nEn el Obispadode Urgel facultan para vender objetos así, no sé si en esre se ha lo mismoo (Berlabé 2oo9, rrr:687, doc. y).

9. Amb I'inici de les relacions comercials entre laJunta de Museus i la diòcesi d'Urgell el r9oó,el bisbe va dispensar un tracte preferencial a laJunta en matèria d'adquisicions, un compromísque va arrencar-liJosep Pijoan arran del seu viatge al Pirineu el r9oó (Boronat ry99 zo3-zr4).

lo. El I9r8, el rector de Roda d'Isàvena desaconsellava al bisbe vendre a laJunta de Museusuna sèrie d'objectes de la parròquia per desavinences entre els veins del poble (Berlabé zoo9,III: ror, doc. I53). Segurament, cal entendre aquest oferiment de laJunta en el marc de I'expe-dició de Folch del r918 que, per exemple, va comportar I'adquisició del retaule de la Mare deDéu del taller dels Serra (MNAC, inv. r59ró) i d'un altre atribuit a Miguel Ximénez (MNAC,inv r¡858), tots dos conjunts adquirits al monestir de Sixena (Boronat ryg9:612-61). pel quefa a l'expedició del rgzo, és possible que hi estigués relacionar I'intent de venda del retaule gò-tic de Cérvoles, llavors custodiat a la parròquia d'Os de Balaguer. El juliol del rgzr el recor vaescriure al bisbe demanant autorització per avendre'1, atès que Folch havia presentat una ofer-ta de ro.ooo pessetes (Berlab é zoo9, rrri zoj-ztz,doc. r9o-r9r). Al mateix temps documentemun oferiment del rector a laJunta de Museus @oronat ry99: 684-685), però I'operació no vaprosperar i el retaule va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola.

- 2J1

Al,t¡litlt'<> Vl; L,tst:tl () <> Nz it,t'.2

Êcatiu. La legislació vigent els deixava un margc csciìs clc maniobra, i quan es

van veure obligades a intervenir-hi ho van fer amb poc encert' inefrcàcia i,

fins i tot, desídia, com s'atesta en la venda del panteó funerari del monestir

de Bellpuig de les Avellanes el r9oó, que després de passar per París va reca-

lar finalment a Nova York (The Cloisters). El mateix es pot dir de la Comis-

sió Provincial de Monuments de Lleicla, l'activitat de la qual no vâ assolir la

intensitat d'altres demarcacions catalanes, tot i que en els primers anys del

segle xx va aconseguir impedir algunes alienacions (Berlabé, 20oo: 25r-258

Closa zoor 58-63).

Les prirneres vendes i la política del bisbe

Tomàs Costa i Fornaguera

Les notícies més reculades en e[ temps sobre antiquaris que adquireixen ob-

jectes a rectors de parròquies del bisbat de Lleida daten dels anys vuitanta

del segle xrx, però és gairebé segur que les vendes es remuntaven a uns anys

enrere.¡r El perfil de comprador que trobem en relació amb aquestes pri-

meres operacions és força peculiar, atès que la figura de I'antiquari ode sa-

gristia, encara no s'havia definit i consolidat com a tal, bàsicament per una

...,u -ut.a de demanda. A Barcelona existia de temps enrere un mercat de

compravenda d'obres d'art, i també hi havia col'leccions d'una certa quali-

tat (Bassegoda zoro: 2516),però mancava la creació del clima favorable que,

anys més tard, fomentaria I'adquisició d'obres d'art atresorades per l'Església

rl. El r873, I'erudit i col.leccionista Valentín Carderera (¡296-r88o) dipositava al Museu

cl'Osca un conjunt de vint-i-tres pintures gòtiques i cinccentistes de la seva propietat, entre les

quals es trobaven quatre compartiments del retaule major del monestir de Sixena, i d'altres d'un

conjunt dedicat a santJoan Baptista del mateix monestir. Desconeixem en quina data els va

adquirir, porser en I'itinerari artístic que va fer per I'Aragó just després de la Desamortització

¿el-¡SlO; ,regeu Velasco zorza; ry-t8 i Berlabé en premsa. Tàmbé tenim constància de la venda

el r878, a la ciutat {e Lleida, d'un esmalt antic que procedia d'un poble d'Osca' La notícia va

arribar a la Comissió Provincial cle Nlonuments, que va acorclar preguntar sobre el tema oal Mu-

seo Nacional y comisión provincial de Monumentos de Barcelona" (SAIEI' Llegat Tärragó'

Libro de Acttts de la Cot¡tisidn Proaincial tle ll[onunentos bistóricos ), artísticos de Lérida,vol.I, fol. z8r

i z8v, sessió del I5 d'abril de r878). Paga la pena afegir aquí una informació de dos anys després,

quan a la mateixa comissió va arribar la notícia que ncierta corporación', segons afirmava la Prem-

sa, tenia la intenció cl'adquirir el retaule de la capella de la Universitat de Cervera (SAIEI, Lle-

gar.^larragó, Libro deActa¡ de la Conisión Proaincial de Monuntentos históricos 1 .trtísticor de I.érida,

vol. I, fol.39r, sessió delzT de desembre de r88o)'

232 -

^NTieu,

i el desenvolupa:

cionisme basat ,

duccions artísti(les medievals.

Les dècades r

van veure néixerguit d'iniciativescionisme d'art an

ment que, en aug

i objectes, els an'

retop,van iniciarri a la recerca de :

drir els col'leccirdates, les inforn:la compravendaCatalunya són es

terès per les pro<

ca romànica i gòtva incidir en Ia fo

titucionals i partidel bisbat de Llcnal deJoaquim Icar (t8zz-r9o7),u(Osca) que va rcució d'objectes artvia un fragment r

presentació de sir

en data recent al.i que s'atribueix ,

lasco zorr: rl6, ñ,

rz. Malgrat a<¡ucl

algun col.leccionista,

r¡rririts en parrò<¡uics,

Museo de la Sal (ìcrn

trobava intcgrat [rrì cSant Vicenç dc (lar<lc

nrilitar (V'elasco zo r z¡

t_

tn es

:ia i,estir'eca-

mis-lir las del-258

ANlIqu,rnIs, Escr,ítsra r r.rìs vr.tNDris

i el desenvolupament definitiu d'un col.lec-cionisme basat en I'adquisició de les pro-duccions artístiques del país, especialmentles medievals.

Les dècades dels anys setanta i vuitantavan veure néixer a la capital catalana un se-

guit d'iniciatives que van fomentar el col.lec-cionisme d'art antic, i és a partir d'aquell mo-ment que, en augmentar la demanda d'obresi objectes, els antiquaris van proliferar i, de

retop,van iniciar els seus viatges pel territo-ri a la recerca de materials amb els quals no-drir els col'leccionistes. Abans d'aquestesdates, les informacions que posseïm sobrela compravenda d'objectes d'art religiós aCatalunya són escadusseres. La manca d'in-terès per les produccions artístiques d'èpo-ca romànica i gòtica erageneralitzada, i aixòva incidir en la formació de col.leccions ins-titucionals i particulars." Als antics dominisdel bisbat de Lleida tenim el cas excepcio-nal cleJoaquim Manuel de Moner i de Sis-

car (t8zz-r9o7), un hisendat resident aFonz(Osca) que va reunir una interessant col.lec-

ció d'objectes artístics entre els quals hi ha-via un fragment de retaule gòtic amb la re-presentació de sant Roc, el qual ha ingressat

en data recent al Museu de Lleida (inv.3675)

i que s'atribueix a Pere d'Espallargues (V'e-

lasco zorr: u6, frg. Tù (ñg.r). Documenta-

Drì P¡\'f RIÀtON t ^tì1'ÍS'[t

C...

Figura r. Pere d'Espallargues, Sant Roc

procedent d'Enviny (antiga col.lec-ció deJoaquim Manuel de Moner ide Siscar), avui al Museu de Lleida(inv. 367). FotograÊa: O Museu de

Lleida: Diocesà i Comarcal.

r ob-ranta

anys

' pri-

e sa-

r una

at de

,uali-9u€,

;lésia

,i[useu

tre les

:s d'unels va

tzacióvenda

ícia va

¿lMu-rragó,bl. z8r

:sprés,

prem-I, Lle-l.érida,

Iz. Malgrat aquesta premissa del mercat, a Catalunya documentem casos puntuals en quèaþn col'leccionista, en dates força primerenques, ja possee ix exemplars de pintura gòrica ad-quirits en parròquies. És el cas de mossènJoan Riba i Fígols (r8o5-1873), ritular del <.lenominatMuseo de la Sal Gema de Cardona, una mena de gabinet eclèctic ubicat a Cardona en què es

trobava integrat un conjunt de catorze compartiments de retaule d'època gòtica proceclent deSant Vicenç de Cardona, que va aclquirir abans del r855 en convertir-se la col.legiata en casernamilitar (Velasco zotza: zo-23).

L t')

Àl¡pnro Vnlrrsco G oNzÁ'rnz

ció inèdita demostra que la taula procedeix de la localitat d'Enviny, a prop de

Sort, on el col'leccionista va adquirir-la el r848.'t

A partir dels anys setanta del segle xIx, I'excursionisme científrc va fomen-

tar la descoberta, revaloració i estudi dels béns artístics custodiats a les par-

ròquies del territori, amb dues entitats al capdavant, I'Associació Catalanista

d'Excursions Científiques i I'Associació d'Excursions Catalana, fundades el

ß76 i eh 878, respectivament. En aquest procés de redescobriment i posada en

valor també van tenir un paper important les dues exposicions retrospectives

organitzades a Barcelon a el ß67 i el ß77 (Maestre 2oo7t 59-rr7), en què un

noàrit grup de pròcers barcelonins consten com a propietaris de col'leccions he-

terogènies en què s'inclouen obres d'art que antigament es trobaven al culte en

les esglésies, com ara alguns exemplars de pintura gòtica fly'elasco 2otzai g-6)'La del t877, amés, va motivar que un grup d'afeccionats i intel'lectuals pro-

moguessin la constitució d'una entitât que es dediqués a ncoleccionar' conser-

var y exponer, en el local de que dispusiese, objetos de valor artístico y arqueo-

lógico,. Es tractava de l'AsociaciónArtístico-Arqueológica Barcelonesa' que

des del 1878 fins al 1888 va organitzar un seguit d'exposicions a Barcelona que van

contribuir a la reivindicació de I'art català antic, i també I'edició d'uns luxosos

àlbums alguns dels quals dedicats a col'leccions particulars, com la de Francesc

Miquel i Badia (Bassegoda 2oo7i r2o-rzr; Alsina 2olri 27-28)' Un darrer factor,

potser no tan rellevant, va ser la voluntat creixent de la burgesia barcelonina

à'en roltar-se d'antiguitats emblemàtiques que parlessin sobre el passat de Ca-

talunya, com a símbol de distinció de classe (capdevila zooobt 2r7).

En conclusió, la suma d'aquestes iniciatives va pfovocar que a Barcelona

es donés el clima propici que hem esmentat unes línies més amunt, és a dir,

que apareguessin un seguit de personatges interessats a col'leccionar art antic

i, per extensió, que proliferessin els comerciants que els havien d'abastir de

materials, els quals van desplaçar-se per tot Catalunya ala recerca d'avantat-

joses oportunitats d'adquisició. Així les coses' la presència d'antiquaris o co-

r3. I;existència d'aquesta col.lecció era fins ara desconeguda, i solament se'n conservava

memòria entre els clescendents de Moner, com també de la vintena de pintures que encara es

custodien a I'antiga residència familiar a Fonz. Sortosament, la localització d'un inventari for-

ça detallat de la col'lecció, recentment ingressat a la Biblioteca de Catalunya, ens ha permès

renir accés al contingut global, i esperem poderJo estudiar amb deteniment en el futur' Des

d'aquestes línies agraTm a Anna Gudayol, cap de la secció de manuscrits de la Biblioteca de

Crtalunyu, les facilitats concedides per a la consulta del document, i a Sisco Amorós, que molt

amablement ens informà de la seva aparició.

234 -

AN'rrqtr.

merciants al bis

temps de l'episccular al butlletí,expressament all

quies de la diòcrsituació i esmen

del Obispado,, a

d'efectuar aþnrcanes correspont

Per reforçar l'

çar unâ carta als ¿

d'aspectes al voh

rectors de les par

niques que regier

va que uSucede c<

Obispado con el

que alguns recto:

14. Malgrar quc,centres relþiosos inrl

el 1885 la Comissió l,buïts a Guillem Segur

un cofre ferrat del sq

15. IJinrerès i la s

entendre que l'any r9

gués la creació d'unatí r9g7:78). Igualmcrdutes a terme mentrcr913 es documentcn i

bodí, Maldà i Vinaix¿que es destinaven a r'l

16. En la missivacunstancias en la cir'<

internes que potscr rlligall 7). Ilexemplar c

mateix arxiu hem ¡ro¡mossèn Francesc M<r

mava sobre la prohilr:ligioso y poder cunr¡rl

rectors, amb la qual c,

Fornaguera, lligall 4, r

! a prop de

va fomen-

s a les par-

latalanistaundades el

i posada en'ospectives

, en què uneccions he-

r al culte en

xza 9-65).ctuals pro-nar, conser-

o y arqueo-

lonesa, que

onaquevanuns luxosos

ie Francesc

rrrer facto¡rarceloninarssat de Ca-

ù.r Barcelona

rnt, és a dir,

ìâr art anticd'abastir de

a d'avantat-quaris o co-

:'n conservava

; que encara es

r inventari for-

ens ha permès

n el futur. Des

r Biblioteca de

Lorós, que molt

AN'rrqu.rnrs, EsclÉsr,r r LES \¡DNDDs DD p,\'r'RrtroNr ^R'¡'ísrrc...

rrrcrciants al bisbat de Lleida jaera més o menys consranr cap al r887, entcmps de I'episcopat de Tomàs Costa i Fornaguera, que va publicar una cir-cular al butlletí oficial del bisbat el 14 de març d'aquell any en què prohibiacxpressament als rectors la venda de qualsevol objecte conservat a les parrò-<¡uies de la diòcesi.''t El document és interessanr perquè el bisbe descriu lasituació i esmenta I'actuació de ncomisionados que pasan por las parroquias<lel Obispador, a la vegada que recomana que si per extrema necessitat s'ha<l'efectuar alguna venda, que se I'informi i es compleixin les disposicions vari-canes corresponents (Closa zoor 59).tt

Per reforçar l'efecte de la circular, i amb data de I'endemà, Costa va adre-

çar una carta als arxiprestes de la diòcesi en la qual els advertia sobre un seguitd'aspectes al voltant de les alienacions patrimonials que calia fer arribar als

rectors de les parròquies, entre d'altres el de respecrar les disposicions canò-niques que regien la venda d'objectes artísrics.'6 En la missiva, el bisbe afirma-va que nSucede con frecuencia que pasan comisionados por las parroquias delObispado con el fin de comprar objetos antiguos del arte católicou, i mentreque alguns rectors havien procedit a informar-lo i sol.licitar permís per alie-

14. Malgrat que no pertanyien al bisbat lleidatà, en aquells anys els agents ja acruaven encentres religiosos importants com el monestir de Vallbona de les Monges, i ho prova el fet queel I88ç la Comissió Provincial de Monuments de Barcelona adquirís el frontal i el retaule atri-buïts a Guillem Seguer (MNAC,inv. ggtg-992o), o que el col.leccionista Miquel i Badia posseís

un cofre ferrat del segle xlv igualment procedent de Vallbona (Alsina zofit 3r,69. lo).15. Ilinterès i la sensibilitat pel patrimoni que va demostrar tenir el bisbe Costa ajuda a

entendre que I'any r9oo, quân es trobava al capdavant de I'arquebisbat de Tàrragona, promo-gués la creació d'una col'lecció d'objectes d'art i arqucologia al Seminari d'aquella ciurat (Mar-tí tggT:78). Igualment, sembla que va traslladar a I'arquebisbat les polítiques de salvaguardadutes a terme mentre va estar al capdavant de la mitra de Lleida, atès que durant els anys rgro-19r3 es documenten ingressos d'obres d'art al Seminari procedents de les parròquies -Vm-bodí, Maldà i Vinaixa, per exemple- a canvi de les quals s'atorgaven unes quantitats de dinersque es destinaven a reparacions (Capdevila zooob: zz7-43).

ró. En la missiva el prelat reconeixia que oNo hemos tenido á bien poner todas estas cir-cunstancias en la circular que publicamos en el Boletíno, atès que es comentaven qüestionsinternes que potser no era necessari fer públiques (ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornaguera,lligall 7). Ilexemplar de la carta que hem localitzat és el que s'adreçà a I'arxiprest de Fraga. Almateix arxiu hem pogut localitzar una missiva d'uns dies després -zz de mârç- enviada permossèn Francesc Mora, arxipreste d'Àger, als rectors de la seva clemarcació en què els infor-mava sobre la prohibició del bisbe de vendre objectes artístics (para conservar el espíritu re-ligioso y poder cumplir dignamente su Sagrada Misióno. La carta du les signatures de tots elsrectors, amb la qual cosa documentem el justificant de recepció (ADLL, bisbe Tomàs Costa iFornaguera, lligall 4, carpeta n8= Ager. Âger con su filial Fontdepou. lo).

-235-

.¿\r.¡l;n'r'<> VI: r,,rs<:<¡ G oxz it't'z

nar, cl'altres havien procedit a la venda sense el seu consentiment.'; El bisbe

reconeixia que molts dels objectes custodiats a les parròquies no tenien cap

altre valor que (el que les da hoy el afán de adquirir cosas ântiguas para enri-

quecer museos ó bien para imitaciones de los artistaso, afirmació amb la qual

al.ludia a la incipient formació de col'leccions públiques i al debat art-indús-

tria vigent en els cercles teòrics del moment.'s

El bisbe informava també en la mateixacaÍtasobre I'existència nde socie-

dades como la de'ArqueologíaArtística" y la "Catalanista de excursiones cien-

tíficas"o les quals enviaven (comisiones á los pueblos con obieto de enterarse

de antigüedades, y hacer después las descripciones de sus viajes para publicar-

laso. El bisbe es referia a dues entitats fonamentals en la descoberta del passat

artístic català, una de les quals erala ja esmentada Asociación Artístico-Ar-

queológica Barcelonesa, presidida en aquell moment perJosep Puiggarí (r8zI-

r903) (Basse goda 2oo7t tIg-rz9; Bassegoda 2or2).Dl perquè de les mencions

a aquestes associacions es deu a diverses comunicacions escrites que els res-

ponsables havien enviat al bisbe poc temps enrere, com ell mateix reconeix

en el seu text.") Una d'aquestes comunicacions és del 3r de gener de 1887, en

què Puiggarí, reputat historiador i crític d'art, I'informava de la rebuda de la

carta en què Costa li exposava les mesures que prendria per evitar I'alienació

r7. És cl cas, pcr cxemple, del rector de Sant Esteve clel Mall (la Pobla de Rocla, Osca), que

el r89r reconeixia que fcia cosa dc trcs anys havia venut una casulla i un encenser a oun cierto

strjeto, (Berlab é zoo9, r r: roó, doc. 5). Iil r894 el rector de Pertusa declarava que, tcmPs cnrere,

havia venut a un antiquari que estava de pas una sèrie de teixits, dos plats de bronze i un aigua-

mans de te rrissa (Bcrlabé zoo9, rti r58-r59, cloc. zo).

r8. Per a la qüestió art-indústria, vegeu Maestre 2ooI: 3t-7o;Yélezzoo4: 4t-74;Yélezzoot:

36-4t.19. oDichas sociedacles se hallan animadas de un buen espíritu para conse rvar y restaurar

los restos cle nuestras antiguas y católicas grândezas patrias que se salvaron de la revolución.

Dan á los Sres. Curas párrocos esperanzas de restauraciones de edificios eclcsiásticos en rui-

nâ, se enreran y llevan notas cle todo cuanto existe y luego, si algun Cura párroco vende algu-

no cle csos objetos, lo dcnuncian á nuestra autoridad; pues los individuos que componen di-

chas asociaciones, con un celo propio cle miembros de la sociedad á que Pertenecen, se enteran

inmerliatame nte dc cualquiera enagenación que se haga. En poco tiempo hemos recibido dos

comunicaciones, una de la "socieclad arqueológico-artística", y otra de la "Catalanista", todas

produciendo quejas porque se venclen objetos de arte porque las imágenes y pinturas [...J van

á los museos al lado cle pinturas profanas para servir de curiosidad a los concurrentes' y Porque

los objetos de arqueología sagracla cle España van á enriquecer los museos estrangeros, aña-

cliendo que si hay necesidacl de vender objetos clel artc católico, se vendan a corporaciones

españolas [...]" (ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, lligall 7).

-216-

Ax.r.r

de béns patrirtolar previ en

d'objecres arrPel que fa z

evidència del:Pelegrí Casacl,

mar-lo de la visorprendre laPere, que es tguerres carlinrpatrimonialqrcrucis en un c¡

és igualmenr illa col.legiata, ljd'escacs de cri,qual ens referil

zo. .Exmo. Iila con-runicación <l

evitar cn lo quc á r

jetos artístico-arrlconsidcración, y cpaís, el Santo celo <

nocicla; ofrecien<lcDios guarde la vcnExcmo. Sor. Besan,

garí, (ADLL, bisbc

zr. ÂDLL, bislFontclepou. r,.

zz. Sobre lcs vizorr: r35-rór, quc ta

-integrat per l4 csPosteriorment (r89

grats a la col'lecció <

a una carta clel r3 <lc

i que només faltavabisbe Tomàs Costa i

23. Altres objc<lells cle guants y urriabats,. Sobre aclucsr

guants i les san<liìlic:

- El bisbe

enien cap

para enri-nb la qual

art-indús-

nde socie-

ones cien-

: enterarse

a publicar-del passat

tístico-Ar-,,garí(t9zt-

mencions

¡ue els res-

x reconeix

de 1887, en

:buda de la

I'alienació

la, Osca), que

:r a nun ciertoremps enrere,

rze i un aigua-

4;Yélezzoo5:

/ar y restaurar

la revolución.

ásticos en rui-:o vende algu-

componen di-

ien, se enteran

rs recibido dos

.lanista", todas

nturas [...] van

)ntes, y porque

rangeros, aña-

corporaciones

l\^*'r'reu,rnrs, Esclíisr,r r Ltis vrìNDris DD pir'r'rìrÀroNr ^R'rís1

rc...

de béns patrimonials.'o Es dedueix, per tant, I'existència d'un intercanvi cltis-tolar previ en què Puiggarí recomanava al bisbe que vetllés per la conservaciód'objectes artístics dins els límits del bisbat.

Pel que fa a I'Associació Catalanista d'Excursions Científiques,la primeraevidència dels contactes amb el bisbe Costa és del g de juliol de 1886, quanPelegrí Casades i Gramatxes (t855-t947), president, se li adreçava per infor-mar-lo de la visita u Àg". que havien fet els membres de I'agrupació.'' Els va

sorprendre la importància de les restes de la col.legiata romànica de SantPere, que es trobava en un estat deplorable i ruïnós a conseqüència de les

guerres carlines i, també, I'acció d'algun eclesiàstic amb escassa consciènciapatrimonial que havia fet desmuntar la cripta romànica per construir un via-crucis en un camí proper al poble amb les columnes i els capitells." La cartaés igualment interessant perquè esmenta un seguit d'objectes procedents de

la col'legiata, llavors custodiats a la parròquia, entre els quals destaca el jocd'escacs de cristall de roca que havia estat propietar d'Arnau Mir de Tost, alqual ens referirem més endavant.'r Segons paraules de Casades, el rector, que

20. (Exmo. É lltno. Sor. Esta Asociación tiene la honra cle acusar á V E. Ilma. el recibo cle

la comunicación del z7 corriente con que sc ha dignado participarlc las medidas tomadas paraevitar en lo que á su e levada y venerable jurisdicción compete, la pérdicla ó cleterioro de ob-je tos artístico-arqucológicos. A¡¡raclece y estima e n lo que vale esta prucba <le su nobilisimaconsideración, y celebra en nombre de los intereses de la Religión, del arte y clcl créclito <lel

país, el Santo ce lo cle V E. Ilma., tan digno de su paternal gobierno como cle su ilustración reco-nocida; ofreciendo en cambio estar siempre á su lado para el cumplimiento de tan altos fines.Dios guarde la vene rable personâ de V E. Ilma. muchos años. Barcelona, 3r de cnero de 1887.

Excmo. Sor. Besando el pastoral anillo deV E. Ilma. PorÂ. de la G. D. El Presidente,José Puig-garí, (ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, lligall 9).

zr. ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, lligall 4, carpera .8= Age r. Ager con su filialFontdepou. ro.

zz. Sobre les vicissituds cle la col'legiata de Sant Pere d'Àge r als seglcs xrx i xxrl r'egeu Fitézon: r.31,-r6t, que també fa esment (pàg. 139, n. rr i pàg. r57) cle la construcció cl'aquesr viacrucis

- integrat per 14 estacions - a trar'és d'un opuscle de rnossèn Laureà Solcr dcl r9z3 (Sol er ry21,).

Posteriorment (1897), alguns dels capitells van ingressar al Museu Diocesà, i avui es troben inre-grats a la col'lecció del Museu cle Lleida (inv. tt3, ti7, S7S, i9t, 642 i 3682) (Fité zo¡ r: r57). Gràciesa una carta del I3 de novembre de r88z sabem que en aquella data el viacrucis ja es trobava erigit,i que només faltava I'autorització del bisbe per proccdir a la seva solemne beneclicció (¿\DLL,

bisbe'lbmàs Costa i Fornaguera, lligall 4, carpe ta <8= r\ger. Ager con su filial Fonrdepou. ro).

23. Altres objectes esmentats eren nl'extrem d'un bàcul o crossa d'estil bisantí, r'áris pa-rells de guants y una sabatas de seda ab brodacluras y peclras pertanyents tal volta als primitiusabatsn. Sobre aquests objectes, vegeu Fité t981 3r7 (amb imatges a les pàg. 6t-óz). El parell cle

guants i les sanclàlies de seda s'han datat al segle x r r, mentre que el bàcul era una caracrerística

237

Ar¡nnlo Vr.l,rsco G oxz itnz

era I'arxipreste Francesc Mora, conservâva tots els objectes amb molta cura,

tot i que, com veurem, en realitat tenia interessos molt més espuris. La res-

posta del bisbe va ser immediata i, amb relació a la conservació dels objectes

pro."d.rrt, de la col.legiata,va manifestar que havia pres les mesures opor-

tunes per tal que no es Perdessin.'?4

1.oi i ta bona predisposició de Costa per la conservació del patrimoni ar-

tístic a la seva diòcesi, les mesures que va adoptar no van tenir l'èxit desitjat,

atès que el z4 de febrer de 1887 el president de I'associació excursionista li

escrivia novament informant-lo que, segons havia pogut sabe¡ s'anaven pro-

duint alienacions patrimonials. El president l'informava que calia evitar-ho

com fos, atès que diversos ncomissionats estrangerso fomentaven la sortida

de béns artístics a museus i col'leccions forans' Reconeixia la dura situació

econòmica per la qual passaven aþnes parròquies i recomanava que, en el

cas extrem qu. ,'".rtorit zés algunavenda, es fes a naþna Corporació oficial

de l,Estat, com Diputacions oAjuntaments), que disposaven de partides des-

tinades a aquest "L.,. amb I'objectiu de fomentar la creació de col'leccions

públiques.'i De ben segur aques ta caÍt^va motivar que el bisbe es decidís a

L'rr",r. la circular ja esmentada, publicada pocs dies després al butlletí ofi-

cial de la diòcesi, en què comminava els rectors a no desprendre's dels joiells

atresorats a les parròquies i intentava posar remei a la situació. costa, a més,

va trametfe la preceptiva missiva de resposta a l'associació excursionista,'ó

producció esmaltada dels tallers llemosins del segle xr I ¡. En el moment cle publicar-se el vo-

lrrln .orr"rponent a Lleida dela Geografia General de catahmya dirigida per Francesc carre-

ras Candi -enrre els anys r9r3 i r9l8 - iots els objectes ia havien marxat de la parròquia (Ro-

cafort s.d.: z3o). Queda p"rrd.nt de confirmació si un bàcul avui conservat a la collecció del

Museu del Louvre (inv. oA.7r87,antiga col'lecció de Félix Doistau) és el d'Age¡ ateses les grans

concomitàncies que mostren. Sobre aquesta qüestió, vegeu Matas ry99: 6ot-6t6 i Fité zool:

n6-n8.24. Pelque fa a la restauració del temple , costa apunta la dificultat d'emprendre el pro-

cés suggerit per casades emulant el de Santa Maria de Ripoll, en què I'obiectiu era dotar la

vila d'una església parroquial: nEs un caso muy distinto del de Ripoll, pues careciendo aquel-

la villa de una iglesia parroquial c^paz p^lasus necesiclacles espirituales, se ha concedido el

pensamiento d" l" r"rtuur.ción clel Monasterio con el ob.ieto de que invocando sus antiguas

glorias, r" pu.dan allegar recufsos para proveer á la población de una buena iglesia parroquialu

inolr, uir¡. Tomàs costa i Fornàguer", lligall 4, carpeta ng= Ager. Ager con su filial Fonrde-

pou. r,). Es tracta d,un esborrany de la carta que el bisbe va enviar com a resposta, amb data

de z8 de juliol de r88ó'

25. LDLL,bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, lligall 9'

26. ADLL,bisbeTomàs Costa i Fornaguera, lligall 9'

Arv

amb data de

l'emissió de

bisbat.

Lacció d,

guns dels otMir de Tosrt473 i ß6) ibah), amb urEI mateix 18

CientífiquesperJosep Bnta a Àger efe

sobre l'existiquinze peceses custodiend'aquest fet, ¡Francesc Mormateix any s'lbéns artísticsavui conservanet afirmava ,

un acord pel c

Per a nosalantiquari ano¡

nom i cognonta operació vaFondevila resiparticipació et

de manera simrvincial de Monpreu màxim dedel propietari.tuatun oferimehit ry47:8). A

27. Es possiblelona a la primera rr

-218-

r

tolta cura,

is. La res-

s objectes

Jres opor-

rimoni ar-

it desitjat,:sionista liraven pro-

r evitar-hor la sortidara situaciór que, en el

ació oficialrrtides des-

:ol'leccions:s decidís a

rutlletí ofr-

; dels joiells

osta, a més,

rrsionista,'ó

rlicar-se el vo-

ancesc Carre-

:arròquia (Ro-

a col'lecció del

rteses les grans

ir6 i Fité zoor:

>rendre el pro-

tiu era dotar la

eciendo aquel-

a concedido el

Co sus antiguas

:sia parroquial,'

;u filial Fontde-

rosta, amb data

Ax'r' t <¿u,r n I s, Iisc t,í: s Lr I LE s v DN D D s D II pÁ.r.R I i\t o ¡\ Lr n,r Í sr I c...

amb data de I'endemà de la publicació de la circular, en què informava sobreI'emissió de la darrera i cle la carta privada que havia enviat als arxiprestes delbisbat.

Lacció del bisbe, cal potser entendre-la com una reacció a Ia venda d,al-guns dels objectes d'Àger, tal vegada els escacs de cristall de roca d'ArnauMir de Tost, d'època fatimí, avui conservâts entre el Museu de Lleida (invt473 i t86) i el museu Dar al-Athar al-Islamiyyah a Kuwait (col.lecció al-sa-bah), amb una història ben arzarosa (Fité i Velasco 2oo9i 5g6-5g) (frg. z i ).El mateix r887, al butlletí editat per l'Associació Catalanista d'Excursionscientífiques es publicava un article monogràfic sobre aquest conjunt signatperJosep Bruner i Bellet (Brunet ß87: zg16), clara conseqüència de la visi-ta a Àger efectuada pels membres de l'entitat, que devien informar Brunetsobre I'existència del conjunt. IJestudi, molt detallar, només al.ludeix a lesquinze peces avui conservades a Kuwait, sense comentar res de les vint quees custodien acrualmenr al Museu de Lleida. És difícil donar una explicaciód'aquest fet, però el més probable és que el rector i arxipreste d,Àger, mossènFrancesc Mora, que segons Brunet era el promotor de Ia venda, i que aquellmateix any s'havia adreçat als rectors de I'arxiprestat ordenant-los no alienarbéns artístics de les parròquies, triés les peces de més qualitat i reservés lesavui conservades a Lleida, molt més senzilles i mancades de decoració. Bru-net afirmava que havia intentat adquirir els escacs al ¡ector, sense arribar aun acord pel que fa al preu.

Per a nosaltres és especialment interessant la menció que Brunet fa d'unantiquari anomenat nN. Fondevilao, un dels primers que documentem ambnom i cognoms, actuanr dins els límits del bisbat de Lleida, i que en aques-ta operació va intervenir en qualitat de representant del rector. Sembla queFondevila residia a Barcelona, tot i que era oriünd d'Àger,,t i d,aquí la seuaparticipació en I'assumpte. Fracassada la negociació amb Brunet -o potserde manera simultània-, consta que els escacs van ser oferts a Ia Comissió pro-vincial de Monuments de Barcelona, que va nego ciarlaseva adquisició per unpreu màxim de 3oo pesseres. La compra no es va mateúalitzar per la negativadel propietari. A més, com que I'Ajuntament de Barcelona també havia efec-tuat un oferiment, Ia comissió va rebutjar continuar amb les negociacions (Gra-hit ry472 87). Així les coses, les quinze peces d'Àger van acabar venent-se a

27. És possible que fos un âvantpassat dels llibreters Fonclevila que documcntcm a Barce-lona a la primera meitat del segle xx.

-239-

ffiB&ôc â

üffiIìigura z. pcccs rl,cscacs procccle nts clc la col.lcgiat¿r <lc Sant Pcrc cl'Àgcr, avtti al Nfuseu cle Llci-

<la (inv I47z). lìotografia: O À'ltrsct¡ clc I-lcitla: Dioccsà i (lomalcal Ç' V' Pou)'

Àr,lllinL <t \/lil,,rs<:<¡ G<¡xzíl'l;z

240'

Äqbisbc (

lació a

la vall r

matei;mava ¿

esa) -tava clc

terès promà d,

a la par

ment Cr

sentaciesglésiz

principtrasllad;

i que a'

Lleida (amagav

zar 1'op

amb ur¡Iìl bisbc

28. Ltrìcs Pfocc(sònJosc¡r-f

cs trobavavalor <lc r.

aqucstcs nc<;lcgiata,.

l)¿ì¡ìcs crcrìritzava a ga(losta i lirr

29. A,l)Iirntrlc¡t<lrr

i a I'anri<¡ua

.jo. r\ l'.ñlola s<¡l.lic

<lc rcfì¡rnr:r,lrc'li¡nriìs ( )

l--t t --'/

Iìigura 3. Pcccs cl'cscacs

'roccclcrrts

clc la col.lcgiata rlc Sant Pe rc d'Àgcr, avui ¿rl musctt l)a. a[-

Athar al-Islarnil,yah (l(urvait). Ibtogralìa: (o'l'hc al-Sabah collcction, I)ar al-¿\thar al-lsla-

rnivl'ah' I(trs ait'

París i emigrant-hi, on ja apareixen el lgoT' Molt probablement' la venda va

motivar que les altres vint que restaven a la parròquia es traslladessin final-

ment a Lleicla com a *"rrrroi" salvaguarda, atès que ja consten integracles als

fons del Museu Diocesà el I893'

tÀNltqu,rnls, Iìs<;r,r'ist,r r LDs vnNDEs r)ri pÂ'r'RrÀroNr ÅRr'Ís'[rc...

Aquest cas no va ser l'únic que el

bisbe Costa va haver d'afrontar e n re-lació amb alienacions patrimonials a

la vall d'Ager.'s El 13 gener de 1886, el

mateix mossèn Francesc Mora infor-mava al bisbe que <un anticuario de

esa, -deduïm, per tant, que es trac-tava de Fondevila- havia mostrat in-terès per adquirir el cèlebre sarcòfag

romà de marbre encara avui conservat

a la parròquia, i també un comparti-ment central de retaule amb la repre-

sentació de santVicenç de la properâesglésia de Fontdepou, una obra delprincipi del segle xvr que havia estattraslladada des de la parròquia d'Àgeri que avui es custodia al Museu de

Lleida (inv. 8+) (û9. 4).'o El rector no

amagava el seu afany per materialit-zar l'operació, atès que necessitava

amb urgència fer obres a l'església.ro

El bisbe s'hi va negar, segons llegim

Figura 4. Sant Vcenç ¡rrocedent dc l'església

parroquial cl'Àger (posteriorment traslladata la de Fontclepou), conservat al .lVluseu de

Lleicla (inv 84). Fotografia: O Muscu cle l.lci-da: Diocesà i Comarcal (J. V. Pou).

:u de Llci-L).

useu Dar al-

thar al-Isla-

a venda va

:ssin frnal-

egrades als

28. Lúnica vcnda quc es va autoritzar en parròquics cl'aquella zona va ser la de dues canrpa-

nes procederrts de Ia col'legiata cl'Àger. El zo de desembre <Je t877,el rector i arxiprestc, rnos-

sènJosepJuaniquct, escrivia al bisbe fentJi saber que la sagristia de la parròquia de Sant Vicençes trobava en estat cle ruïna, i que un n-¡anobre havia pressupostat feines a la teulacla per unvalor de r.ooo rals. La resposta del bisbe és del z8 desembrc de 1877, i li diu que s'abordinaquestes reparacions amb els cliners que s'han obtingut per la vencla ude una campana de la

colegiata". Tànmateix, en la resposta clel rcctor, del 6 de gener de r878, se'ns dirr que les cam-panes eren dues i que s'havien venut per 5r8 pessetes, quantitat que, el r7 de gener, el bisbe auto-

ritzava a gastar cn la reparació de la sagristia. Vegeu lcs cliferents carte s a r\DLL, bisbe'IbmàsCosta i fornaguera, lligall 4, carpeta "8= Ager. Ager con su filial Fontdepou. r,.

29. ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornagucra, lligall 4, carpeta n8= Âger. Ager con su filialFontclepou. r,. El Sant Vicenç, clesprés de múltiples intents de compra que arriben fins al 1934

i a I'antiquariJoscp Bardolet (Berlabé zoog, r: r35), va acabar ingressant al Nluscu Diocesà.

3o. A l'Ârxiu Diocesà de Lleida es conserven una sèrie cle cartes dels anys r88ó i 1887 en què

Mora sol'licita al bisbe i la cúria, repetidament, ajut econòmic per emprenclre importants obres

de reforma en clife rents esglésies cle l'arxiprestât, com les de Fontclepou i la Règola (ADLL, bis-

be Tomàs Costa i Fornaguera, lligall 4, carpeta (8= Agcr. Ager con su filial Fontdepou. ro).

Al¡rnro Vn¡.,rsco GoNzÁlPz

Fþra 5. El retaule major de l'església de Castelldans

l'any tgzt. Fotografia: Biblioteca de Catalunya (fons

Salvany, ref. SaP-593-ro).

en un esborrâny de resPosta del

19 de gener,i'però Morava tor-

nar a insistir al'legant el caràc-

ter profà, indecent i imProPi

del sarcòfag: eu€ €r aquell mo-

ment s'emprâva com a pica

baptismal.rr Quant a la taula

amb la representació de sant

Vicenç, el rector no es mostrà

tan contundent, però insistia

també en la venda Per tal de

poder escometre reParacions

a I'església de FontdePou. En

qualsevol cas, cap de les dues

vendes va arribar a tenir lloc.

Tot i la publicació de la cir-

cular del 14 de març de 1887 en

A

be de BanI-loferimerque aquellr

I'Associaci

Castelldan

bilitat d'adsuma comtr

interessant

Pocs dievertia de Iacontinués ¿

carta del r:

-Eduard À

tico-Arquerel rector de

traslladar a

formación <

3a. ADLLtelldansr.

31. "La igleen son interiorlacrualment 19. Ició poch artísti<

responentgua(tera delicats doTèstament, merque ostentan lleample camp áu:bonas escolas dtnista que consercinc anys abans <

majorgótich, deEs també notablprincipal del ret:de lo qual, se potdros més baixos

3ó. ADLL, I

telldansr, esborr

37. ADLL,btelldanso. A trav(

què Costa prohibia les alienacions, un parell de mesos després documentem

lintent de venda del retaule maior de I'església de Castelldans' una obra del

segle xvl desapareguda durant la Guerra civil, que coneixem amb un cert

detall gràcies a dues fotografies conservades al fons Salvany de la Bibliote-

ca de Catalunya (ref. SaP-593-o8 i SaP-593-ro) (fig. 5).¡¡ En I'operació no va

intervenir cap antiquari, sinó que va ser el mateix rector qui va oferir-lo a la

Comissió Provincial de Monuments de Barcelona, segons va revelar el bis-

3r. ADLL, bisbe Tomàs costa i Fornaguera, lligall 4, carPeta o8= Ager. Ager con su filial

Fontdepou. Io.

3r. .qu. la pieclra, que hoy sirve de pila bautismal, no es procedente de objeto aþno reli

gioso, ni mucho menos, sino un baño que se calcula del tiempo de los romanos con figuras de baño

ãn el frontispicio hasta indecentes, e impropias, suponiendo por tradición incierta era uno de los

baños, que acostumbraban usar en su tiempo los Emperadores ó sus prefectos, y que encontrada

en esta adaptó el cura enronces existente para pila bautismal después de derruida esta colegiata

ó Abadía colegial, y según mi parecer y de cuantos la han observado con detención es impropia é

indecente para el Santo obieto á que está destinada [...]D (ADLL, bisbeTomàs Costa i Fornague-

ra, lligall 4, .rrp.,. .8= Ager. Ager con su Êlial Fontdepou' ro). La resposta del bisbe torna a ser

nag"riu", i la coneixem gràcies a I'esborrany de resposta que va anotar en la carta del rector'

33. El retaule era presidit per una imatge de pedra de la Mare de Déu i el Nen, trescentista,

atribuida a Guillem Segue¡ avui encara conservada a la parròquia. Pel que fa a la fotograÊa ge-

¡eral del retaule conscrvada al fons Salvany, és molt similar a la conservacla a l'Arxiu Bastardes,

rambé del rg2r,que apareix reproduida a Puig, caner i Foþera zoq: 68, frg.37.

242

T-

osta del

ava tor-:l caràc-

mpropiuellmo-r a picala taulade sant

; mostrà, insistia:r tal de

aracions:pou. Enles dues

nir lloc.de la cir-e 1887 en

rmentemobra del

b un certBibliote-ició no va

:rir-lo a la

lar el bis-

con su filial

,alguno reli-

uras de baño

rauno de los

: encontrada

sta colegiata

:s impropia é

a i Fornague-

)e torna a ser

del rector.

trescentista,iotograÊa ge-

:iu Bastardes,

An*'l'lQUÂRls, EsclÉst,r r r,Es vDNDDs DD p^TRI[.tONr,rnrÍSrrc...

be de Barcelona al seu homòleg lleidatà en una carta del 8 maig de r887.r+

I-loferiment de venda devia circular pels ambients culturals barcelonins, jaque aquells mateixos dies -entre el5 i el 8 de maig- dos represenrants deI'Associació Catalanista d'Excursions Científiques van efectuar una sortida a

Castelldans i a altres localitats properes, moguts probablemenr per la possi-bilitat d'adquisició de I'obra. Van ser reburs pel rector, que els va acollir nab

suma complacencia, á més de invitarlos a dinar en sa casaD, i van efectuar unainteressant descripció del retaule que es va recollir al butlletí de l'associació.¡t

Pocs dies després de rebre la missiva en què el seu homòleg barceloní I'ad-vertia de la situació, el bisbe Costa ordenava que s'informés el rector que nocontinués amb l'operació, jaque es requeria autorització apostòlica.ró lInacarta del rz de gener de 1888 del president de la Diputació de Barcelona

-Eduard Maluquer- al bisbe de Lleida ens informa que I'Associació Artís-tico-Arqueològica Barcelonesa també es trobava darrere l'assumpte, atès queel rector de Castelldans havia adreçat un oferiment a l'enritat, que aquesta vatraslladar a la Diputació apuntant la necessitat d'adquirir-lo ncon destino á laformación de un Museo provincial de Bellas Artes,.¡; La Diputació va sol.li-

34. ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, Diversos, carpeta "Venra del retaule de Cas-telldanso.

35. .La iglesia parroquial, probablement del sigle passat, cap particularitat ofereix, com no sía

en son interior lo retaule que ocupa lo fons del presbiteri. Constava aquest de zz taulas, restantneacrualment I9. Las que faltan deguéren ésser extretas pera donar cabuda á enfarfechs que una devo-ció poch artística inte¡posá al bell mitj de la obra. [o conjunt acusa un gran plá defensat per lo cor-responent guardapols en forma de lambell, y realsat per senzilla talla gótica, destacanrse en la tes-tera clelicats dosserets ó nimelas bastant mutilats. Las pinturas representan passatges del NouTestament, menys quatre requadros en que hi figuran Profetas y Sants acompanyats de Êlacreriasque ostentan llegendas ab carácters romans. Las pinturas conservan sa original puresa y donanample carnp á un detingut estudi. La execusió es de primer ordre, y pertanyent á una de las mésl¡onas escolas del sigle xvr [...]" (Anònim 1887: 4z). Aquesta no va ser I'única descripció excursio-nista que conservem d'aquells anys. Del r89o en conservem una de mossènJoan Segrra, efectuadacinc anys abans de la restauració a la qual va ser sotmès el moble: oEn la parroquial hi havia un altarmajorgótich, del sigle xvr, compost de molrs quadros, alguns, los de més abaix, de má de mestre.Es també notable l'imatje de Ntra. Sra., estatua gótica de nou ó deu pams, col.locada en lo llochprincipal del retaule major. Aquest es massagran y desproporcionat per a la petita iglesia. En vistade lo qual, se pot assegurar ó que no fou fet per'ella, ó bé qu'erráren de molt las midas, puig los qua-

dros més baixos del centre quedan ocults derrera de la taula (mesa) del altar, (Segu raß9o: z6o).

36. ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, Diversos, carpeta nVenta del retaule de Cas-telldanso, esborrany de carta del rz de maig de r887.

37. ADLL, bisbe Tomàs Costa i Fornaguera, Diversos, carpeta oVenta clel retaule de Cas-telldansu. A través de la documentació relacionada amb la Comissió Provincial de Monumenrs

243 -

T-

Figura ó. Rei David procedent del retaule de Cas-

,"idrnr, conservat al Museu de Lleicla (inv' 5z)' Fo-

tografia: O Museu de Lleida: diocesà i comarcal

(L. Melgosa).

À rr li n'ro V¡il,,r s co G oxz. it'ç'z'

- 244

citar preu i condicions al bis-

be, però Costa va re sPondre

immediatament amb una ne-

gativa argumentant que el re-

taule es restaurariâ i que ro-

mandr ia in s itu.t8 Tanmate ix le s

ofertes de comPra del retaule

devien continuar arribant al

bisbat, ja que el r89r Meseguer

va tornar a Prohibir-ne la ven-

da, segons llegim al seu dietari

personal (Berlabé-Pu ig zo o 9 :

tr3-il4).3e En compensació Per

la intervenció dc restauració,

dos dels compartiments més

mâlmesos, els del rei David i el

profeta Isaies, van ingressar al

Museu el 1895 Per desig exPlÊ

cit del bisbe (Museu de Lleida,

inv.5r-52) (Berlabé zoo9, r 76

i 8Ð (fig. 6).0'

A

Els antiq

El primer <

tat en I'àre

seu pare, r(

talunya, al¡

pintura, I'cPrudenci À

implicaciolEls primersmismàtic, iyán de Porantþallas,a implicar-s

ralcsa del conjlar d'u¡r retaultque s'havien rcles ha rctirat <l

Joan clc Borgor

, 4r. El pare

Es molt probatque coincidintcionat a¡nb la itars es van endta canvi, ja que I

capitost va prelVa recuperar latornacla al seu r

personatge honels anys 1848 i r

42. Pleyánuna inscripció ipuerta clc Botersinó lluït per la

xent en un incern.3;^larragó ry4de Lleida va intcsessió del 5 d'abr

de Barcelona ens assabentem de I'oferiment del rector a I'Asociación ^artístico-Arqueológica

Barcelonesa el 1887, que en no po<ler adquirir-lo ho va comunicar a la Comissió barcelonina'

La darrera va acordar que la comissió de Lleida informés sobre I'obra, i en cas que no volgués

comprar-lo, o no pogués, que resolgués el més oportú (Grahit 1947:8)'

3g. ADLL, bisbe Tomås costaf Fornaguera' Diversos, carpera nventa <lel retaule de cas-

tellclansu, esborrany de resposta <lel bi'¡e á data del z4 de gener de 1888' Aquest profectc de

resrauració, p".f".t...nt documentat (Puig, caner i Folgucra zoo3: 66-6), cl va materialit-

zar quatre arrys clesprés el bisbeJosep Meseguer, que va inse rir els compartiments cincce ntis-

tes del retaule en unâ esrruc,ui. orqui,.",ãnica cle rall classicista que es pot apreciar en les

dues fotografres del fons SalvanY

39. ,{questes accions cle prÅervació al voltant <lel retaule , le s va cle stacar Meseguer en una

.i..uí", p.rUli."a. al butlletí oficial cle la diòcesi el I895, e n la qual informava sobre la creació

<lel Musåu Diocesà (Boletht ú95:3t5-3zr,citat per Berlabé 2oo9' tt: r4, doc' 3)'

4o. Estilísticamenr,.l ,"touie.l. Castellclans es troba necessitat d'un estudi aprofundit'

sobretot després cle la descoberta de les fotogra6es antigues conservades al fons Salvany de la

Biblioreca de catalunya, que complem.n,"n 1", clescripcions excursionistes que aquí oferim'

i que tampoc ha.,rien estat e-pr^i", per la historio grafra a l'hora d'explicar la veritable natu-

I bis-rndrera ne-

el re-

re ro-eix les

etaule

ant al

seguer

la ven-

dietari20O9i

ció per

uració,ts més

rvid i el

essar al

g explí-

Lleida,>9, t 76

ANrrqu,rnls, Escr,íisr.r r r,DS vENDrìs Drì pÂt'RtÀroNr ^R'r'ís't'rc...

Els antiquaris locals

El primer comerciant d'antiguitats oriünd del te rritori que trobem documen-tat en l'àrea del bisbat de Lleida és Miquel Murillo (1858-r9ar). Pintor com el

seu pâre, respon a un perfil habitual entre els negociants d'antiguitats de Ca-

talunya, aþns dels quals mostren implicacions directes amb I'exercici de la

pintura, I'escultura religiosa o el daurat d'altars. El seu germà era I'escultorPrudenci Murillo, i per tant, conformaven tots ells una família amb intenses

implicacions amb la vida cultural de la ciutat de Lleida (Nadal zoo3i zz4-zzj).4'

Els primers esments que en trobem ens el presenten com a col.leccionista nu-mismàtic, i així consta enla Guia Cicerone de la ciutat de Lleida deJosep Ple-yân de Porta (t816), en què se'l defineix com una (persona aficionada á las

antiguallas>.+' Les seves inquietuds artístiques i col'leccionistes el van portara implicar-se en la compravenda d'antiguitats, quc no cxcrcia com a ocupació

ralesa del conjunt. ladicionalment, l'únic element que havia servit als especialistes per a par-lar d'un retaule cinccentista a Castellclans eren les dues taules conservades al Museu de Lleida,que s'havien relacionat amb Pere Nunyes (Fité r993: 3r-4o). Tànmateix darreramcntJoan Boschles ha retirat del catàleg del pintor i les ha apropat a la cultura pictòria <lel seu entorn i a la de

Joan de Borgonya (Bosch zoo2-zoo3i z3o-4t).

41. El pare de Miquel Murillo tenia taller obert a la ciutat el 18ó6 (Botargues 2ooo: 28t).És molt probable que fos clescenclent cl'un personatge amb iclèntic cognom, cerer de professió,

que coincidint amb la desamortització de Mendizábalva protagonitzar urr curiós episodi rela-cionat amb la imatge titular dcl rctaulc major dcl convcnt dc mcrccdaris dc Llcida. Uns mili-tars es van endur la imatge per cremar-la, pe rò el tal Murillo els va oferir una carretada cle llenya

a canvi, ja que l'única voluntat dels primers era fer una foguera per escalfar-se. Finalment, uncapitost va preferir sol'licitar per I'escultura mitja unça d'or, proposta que el cerer va acceptar.Va recupe rar la imatge i la va col'locar a I'església de Sant Antoni, tot i que anys més tard va ser

tornada al seu emplaçament original (Barraquer rgry-rgr7,rv 47). Segurament es tracta delpersonatge homònim, adroguer, documentat com a regiclor de l',4.juntament cle Lleida entreels anys 1848 i r85r (Lladonosa rg72-tg74 rr: 687; Casals zooz: zoo).

42. Pleyân ß77: t3 i 82. Segons Pleyán de Porta, era també propietari d'un anell d'or ambuna inscripció ibèrica que localitzà en una necròpoli situada.al borde del camino que de lapuerta de Boteros concluce a la Mariolao. Sembla que l'anell no acabà a la col'lecció de Murillo,sinó lluït per la seva mare, que en feia ostentació. Aquest curiós objectc va acabar desaparei-xent en un incendi al domicili d'uns familiars el r938. Vege u Pleyán r87¡ TiPleyân t877: nz-tr3,n. 3;Tàrragó ry44t 434,n. r49.El ry24, mort ja Murillo, la Comisión Provincial de Monumenrosde Lleida va intentar I'adquisició del seu monetari (ARABASF, secció nLéridao, carpeta 8ó-r/4,sessió del 5 d'abril de ry24).

,ueológicarcelonina.

ro voþés

rle de Cas-

rrojecte de

materialit-:inccentis-:ciar en les

luer en una

c la creació

lprofundit,alvany de la

rquí oferim,itable natu-

245

Y-

Ar,¡nRro Vnl,rsco G oNzit-r'z

professional principal.a¡ se'l documenta també com a pèrit artístic del bisbat

"n èpo." deltisbe Meseguer,a'r la qual cosa demostra que era una persona de

.o.rfi.rrç" per a la cúria lleidatana. consta així mateix que en temps de Mese-

guer va .fect,ra, una classifrcació per estils dels objectes custodiats al Museu

óio..rà, tasca efecruada en col'laboració amb un altre antiquari de la ciutat'

JosepHortelano(FustéÍ92f|27),Igualment,lasevaimplicacióenelsambientsculturals de la ciutat s'atesta en el fet que fou membre de I'Associació Excur-

sionista Ilerdanesa, entitat de la qual va ser secretari de la secció artística

(Anònim 1885: l). Pel que fa als objectes que van Passar per les seves mans'

aþns segurament molt rellevants, sabem que el t876 erapropietari d'un dels

relleus del retaule major de la Seuvella, obra executada per Bartomeu Robió

entreelsanys136oiry6S_ambunaampliaciódutaatermelacentúriase-güent-idelaquales.on,".t"t'aþnscompartimentsalMuseudeLleida'atTänmateix desconeixem si era algun dels relleus ia coneguts per la historio-

grafr.a,osibéestractavad'und'inèdit.Finalment,sabemqueMurillojahavial"rp"rr^, el r9I4, atès que en aquesta data la seva vídua va fer un oferiment

a laJunta de Museus d" b^r..lona d'alguns mobles de la seva propietat'aó

Pels mateixos anys documentemJosep Hortelano' El primer esment que

hem localitzat del pårsonatge és del r884, quan va oferir a la Comissió de Mo-

numents de Barcelona.,,, ¡a-cent de sepulcre d'un bisbe o un abat, del segle xv,

pel qual sol.licitava 625 pessetes. Ijoperació no es va tancar fins dos anys des-

prés, quan constâ un acord de la comissió per efectuar I'adquisició per un

import de z5oPessetes (Grahit tg47:9o)'Aquesta no era l'única institució

barcelonina amb la qual Hortelano va efectuar operacions, ja que el r896 cons-

43.MiquelMurilloteniaunestablimentd,ultramarinsalaplaçadelaConstitució,actualptuçua"s".,t¡oan.Al,statusAnimorumdelaparròquiadeSantJoandel8gr-I894constacoma comerciant, amb 33 anys' casat i sense fills (Casteràs r99)t 42' rz5 i zo8)' Altrament' el 1934

consra com a membre dá més edat a la cambra oÊcial de la Propietat urbana de la Provincia

de Lleida (Anònim t974 z)'

44.EllgooMurilloapareixefectuantlavaloraciócl,unsfragmentsderetauleiunsteixitsde la parròquia d,Alguairà, mentre que cinc anys clesprés va fe r e I mateix amb unes escultu-

resdelaparròquiad'Andaní(Alfarràs),momentenquèse'lqualificadeutaxadordelbisbat''Vegeu Berlabé zoog' ti tt7 i zzo'

45'SAIEI,Arxiudel,Institutd'Estudisllerdencs,llegatJosepPleyándePorta,LibrodeActas de la Comisión Proøincial de Monumentos bistóricos y artísticos de Lérida'sessió del r9 de se-

tembre de ß76,fol. ry Ijestudi més complet sobre el retaule major de la Seu vella de Lleida és

Español r995 (hi ha bibliografia posterior)'

46. ANC, Instituciois,Junì^ d" Museus de Catalunya' caixa 45' expedient del r8 d'abril

de r9t4.

Ax'

ta que va vc

indica que z

jectes que vrelació amb

adquirir un I

ració que nc(inv 14) (Ber

amb una cer

tat el rgor fitor de Vlan,

És possitrere un anti(romà a sobre

d'Hèrcules (

tar de FrancS.Juan de esi

tats. El r9o3d'ElTormilky no quiera 1

doc.76-7). .

considerar-lal comerç d'r

En una si

antiquari de

tem d'aquest

47. ANC, Itivo a la adquisi

cle Lérida, comr

48. Es tracFerrer. Fins quc

consiclerava qur

que va veure ella procedència r

adquirido por c

49. Vegeu Iuna detenció a'tervenir ndocun

mateix no saber

-246-

ibat

rdeese-

¡seu

ttat,.ents(cur-

sticaûans)

r dels

lobióriase-

:ida.at

torio-. havia

imentt.46

nt que

le Mo-:gle xv,

ys des-

per un

;titucióró cons-

:ió, actual

)nsta com

nt, el 1934

Provincia

uns teixitses escultu-

lel bisbat".

ø, Libro de

lel 19 de se-

de Lleida és

lel r8 d'abril

ANrIqu,lnIs, Esct,Ést,r I LDs \¡DNDDS DD PÀ'rRIì!loNI ÂR'l'IS1'IC"'

ra que va vendre a laJunta de Museus un cofre de fusta del segle xIII''ri Tot

indica que actuava amb preferència a la zona de Lleida, i d'aquí que els ob-

jectes que va oferir a les institucions esmentades en poguessin procedir. En

relació amb parròquies del bisbat de Lleida, el1895 el documentem intentant

adquirir un retaule gòtic a la parròquia de Vilanova de Sixena (Osca), una ope-

ració que no va prosperar atès que I'obra avui es conserva al Museu de Lleida

(inv I4) (Berlabé 2oo9, t: 79-8o; rrt rg4-2ro).as Hortelano era un comerciant

amb una certa mobilitat dins el territori lleidatà, atès que apareix documen-

tat el rgoI fent un oferiment de compra de diversos objectes artístics al rec-

tor de Vilanova de Meià, al bisbat d'Urgell.'to

És possible que Murillo o Hortelano siguin els noms que s'amaguen dar-

,"r..m antiquari anònim que al final del segle xIx era propietari d'un pedestal

romà a sobre del qual es conservaven les restes d'una escultura, suposadament'

d'Hèrcules Çunyent iPérez ry94t ry6-t77). Tänmateix també es podria trac-

tar de Francesc Ferrer Vallebrera, Propietari d'una merceria nen laplaza de

S.Juan de esa [Lleida],, que sabem que també es dedicava al comerç d'antigui-

tats. El rgo3 va intentar adquirir una casulla i un retaule gòtic a la parròquia

d'ElTormillo (Peralta deAlcofea, Osca), i segons el rector, (recorre las diócesis

y no quierav S. saber lo sagaz que es ese pájaroo (Berlabé 2oo9,tr:398-4o5,

doc.76-7).No posseim cap notícia més sobre la seva activitat, i per tant' cal

considerar-lo un d'aquells professionals d'altres sectors que es dedicaven

al comerç d'antigUitats per obtenir uns ingressos econòmics addicionals'

En una situació laboral similar es devia trobarJaume Farré Forcat (r9Il),

ântiquari de Cervera que prèviament havia exercit de flequer. Ens assaben-

tem d'aquesta curiosa trajectòria laboral a través d'un anunci publicat el zo de

47. ANC, Institucions,Junta de Museus de catalunya, caixa rl' any I896' "Expediente rela-

tiuo a la adquisición de un cofre de madera, obra del siglo xItI, r'endido por el Sr. I-Iortelano,

de Lérida, comerciante de antigüedades'.

48. Es tracta del retaule de Sant,{.ntoni Abat i Sant Pau Ermità, atribuït a I'entorn dels

Ferrer. Fins que no va aparèixer aquestâ documentació relacionada amb la possible venda, es

considerava que el retaule proceclia de Montsó (Osca). Tànmateix Salvaclor Sanpere i Miquel,

que va veure el retaule a les dependències de I'antic Museu Diocesà, ia va de ixar testimoni de

la procedència real: uEn el Museo de Lérida se encuentra e I altar gótico de Villanueva de Sijena,

adquirido por el señor obispo de dicha ciudado (Sanpere t9o6, t: 4)'-4g. vegeu infra, n. 51. El tgz1, un tal .ilosé Hortelanoo, de Lleida' es va veure implicat en

una detenció a Torrosa, juntament amb Salvador Borràs iJosé Castillo. A un d'ells se li van in-

rervenir ndocumentos cle irnpo¡tanciao (Correo deTòrtosa,3 de novembre de t923, pàg' 3)' Tàn-

mateix no sabem si la notícia es pot associar al nostre Personatge'

-247-

¡\ Ltr It tr-r'o Vl¡ l.,r sco G o xz it'r'z

se rgmbre de l89o aEl Eco de Cervera. Semanario de intereses nt7ftlles y mttteriales'

I poc més en sabem. Únicament, que una de lcs seve s filles es va casar amb un

cle ls anriquaris més importants cle Barcelona en aquell temps' celestí Dupont,

al qual ens referirem més endavant. FIo hem esbrinat a través d'una nota ne-

..iògi.u del rgrr en què se'ns informa que Farré era (padre politico del acre-

ditaclo anticuario sr. Dupo.rt y abuelo de nuestro pafticular amigo D' celes-

tino Dupont' (Anònim rytr:6)'Quelcom per I'estil podem afirmar en relació amb Rafael cantons, deTàr-

rega'queregentavâunestablimentderellotgeriaijoieriaalcarrerdelGover-naãor paduiés d'aquella localitat, i que anys després també va obrir negoci a

la ciutat de Lleida.i'El primer cop que el documentem intentant fer adquisi-

cions en parròquies d"ibirbut de Lleida és el 1898, quan va comprar tres cal-

zesdelaparròquiadeSopeira,alaFranja';'Lasegonanotíciaqueentenimésde I'any següent, qurn','" intentar adquirir el retaule de la Mare de Déu que

pe.e d;Esp"llargues (doc. r49o- L4g) vaexecutar per al monestir de Sixena';'

Els documents relacionats amb aquesta operació no I'identifrquen amb nom

i cognoms, però la priora es refeieix a l'antiquari que ha presentat I'ofe rta

com o"l Sr. de Tárregao (Berlabé en premsa)' Del z9 de març de r9o5 data una

rercera notíciâ en què el rector d'Andaní informava al bisbe que cantons li

oferia óo pesseres per dues imatges de pedra nde estilo bizantino y sin ningún

mérito artístico), una descripció que permet intuir que es tractava d'imatges

d,època romànica. En la mateixa operació apareix el ja esmentat Miquel Mu-

rillo actuant com a pèrit del bisbat, alavegadaque un (comprador de objetos

de arten de Barcelona, que va prometre Ioo pesssetes, i que datava les peces

al segle xrr (Berlabé 2oo9' rri 441-405, doc' 86-7)'t3

5o. Scgons consta en l,acumulatiu <l'cstablinrents recollits pcr R. Casteràs ¡rcr al pcríoclc

tgzo-ryz6,Cantons era el propietari <['una joie ria al carrcr Major tlc I'lcicla (Casteràs 1993: Iz4)'

5r. Dl rggTe I recror aå sop.lro u^ i.formar al bisbe sobre la verr¿a que ha'ia cfcctuat cl'al-

gun, ,,.ro, lirrirgics, i clc la possibilitat clc desprcnclrc's tanrbé cl'uns calzes, ia que havia rcbut

una oferra cl'un antiquari. i:ony segücnt cl rcctor âpuntâ quc I'a'tiquari Rafacl Cantons' dc

Tàrrega, li havia ofert una cletciminacla quantitat pcls tres calzes, que suPerava una oferta prè-

.,,ia cl,i,n antiquari de I.leicla. Ill bisbe va acabar autoritzant la vcnda' Vegeu Berlabé 2oo9' II:

zgz3o8, doc. g-56.

52. Se,n conserven els carrers latcrals al MNAC (inv. r59oo-l59oI) i cl compartiment ¡rrin-

cipal al Museo Municipal de Arte Español Enrique Larreta de Buenos Aires (Argentina) or'c-

lasco zorr: rló).

i3. No es rracrava dc l'única obra cobeiacla pels antiquaris cn aquclla localitat' Iìl l9r9 el

rcctor cl,Anclaní va escriure al bisbe sol'licitant vendrc un retaule que e s trobava cn una ermita

Â

Cantorel rB99 rel:

sa targarirMuseu E¡l

nials de la

posseeix kluós retauly d'època,ro¡nánich,mitjan seg

través d'Ament a Ca

És mol'tal rornàniseus compd'Urgell, irpus d'obrcbisbat d'Udel frontalingrcssar jr

Vives i Esc

Josep Pijoz

pietari, l',,a

la proceder

r8.ooo rals

ròquies ur¡tart, rectorel 18 cle maun conjuntquaris, entlhem sabut

Català, a qr

dcl tcrmc de Idoc. r5ó).

;4. Mossi

de Cantons ((

9t, ñ,g. z;Pijoz

248 -

'iales.

rb un

POnt,:a ne-

acre-

leles-

eTàr-iover-goci a

lquisi-

e s cal-

nim és

íu que

xena.tt

b nom'ofertalta una

rtons liningúnmatges

rel Mu-objetos:s peces

rl períocle

tgg3 n4).

ctuat d'al-

avia rebut

rntons, cle

rferta prè-

é zoo9, tt:

ment Prin-ntina) Cy'e-

. El r9I9 el

una ermita

AN..'r'teU^RIs, Iìs<;r,íisr,r r r,tìs \/I.lNI)t:s Drì pÅ'r'RrÀtonNr ^tì'l'ís'r'Ic...

Cantons era un personatge scgurament ben relacionat. En aquest sentit,el I899 rebia una il'lustrc visita al seu (museu), deTàrrega, segons recull la prem-sa targarina cle l'època. Ens referim a mossèn Gucliol Cunill, conservador delMuseu Episcopal de Vic, que a banda clels principals enclavaments patrimo-nials de la vila, va visitar també el upetit museu o magatzem d'antiguetars queposseeix lo Sr. Cantons en lo carrer del Gobernador Padulés, aclmirant un va-

luós retaulo románich, que segons los intelligents, es d'un alsat valor artístichy cl'època, (Anònim ß99: t45; Capdevila 2oooai $3, n.59). Aquest (retaulo

románich, és el frontal de I'església de Sant Lliser d'Alòs d'Isil (Alr Àneu), de

mitjan segle xnr, avui custodiat al MNAC (inv ry44), on ingressà el ryo7 a

través d'Antoni Vives i Escudero, de qui sabem que I'havia adquirit prèvia-ment a Cantons.;'t

AEs molt significatiu que un antiquari local com Cantons posseís un fron-

tal romànic el 1899, ja que no fou fins al lapse r9o3-r906 que laJunta de Mu-seus comprà els tres primers de les seves col.leccions (Avià, inv. ry784; la Seu

d'Urgell, inv r58o3, i Mossoll, inv. 15788). Linterès de Cantons per aquest ti-pus d'obres té a veure amb les seves incursions en regions pirinenques i delbisbat d'Urgell, on sabem que va adquirir un altre objecte similar. Es rracradel frontal de Tàvèrnoles, avui també conservat al MNAC (inv 15786), on va

ingressar juntament amb el d'Alòs d'Isil en ser igualment adquirit a AntoniVives i Escudero inclòs en el mateix lot d'objectes (Boronat ryggt 3g5,n. z9z).

Josep Pijoan va donar detalls al voltant de I'adquisició i sobre I'anterior pro-pietari, li antiquari senyor Cantons de Tárrega'>, Qui <may havía volgut dirnela procedencia dels dos frontalso. Segons Pijoan, Vives havia pagat a Canronsr8.ooo rals per ambdues obres (PijoanrgoTi 526).Yactivitat del darrer en par-

ròquies urgellenques també és atestada en unâ carta queJoaquim Torregui-tart, rector de la parròquia de Vilanova de Meià, va adreçar al bisbe d'Urgellel r8 de maig de r9or, en la qual sol'licitava al prelat autorització per a vendreun conjunt de béns artístics, atès I'interès que havien mostrat diversos anti-quaris, entre els quals esmenta un talVicenteZannttcci, de Barcelona, que nohem sabut identificar amb cap dels actius a Catalunya en aquells anys;Josep

Català, a qui retrobarem més endavant en ser un dels compradors de l'antic

del terme <le Pinyana, que en temps passats fou comanda dels Tèmplers (Bcrlabé 2oog, ttri rtz,doc. r5ó).

;4. Mossèn Gucliol va recollir anys després que el frontal d'Alòs d'Isil havia cstat propie tarrle Cantons (Gudiol tgzgt tz, n. r, fig. 9). Per a I'ingrés del flrontal al museu, r'egeu Muñoz r9o7:

9t, ñ9. z;Pijoan r9o7: 126- 127.

249 -

A r,u n nlo V¡l l.,rsco G <>Nz it't''z

retaule major de l,església de SantJoan de Lleida; el ja esmentatJosep Hor-

telano, de Lleida, i Cantons mateix, de Tàrrcga'

Lanòminad,antiquarislocalsactiusenparròquiesdelbisbatdeLleidaestanca amb claudi M"rt."r, (anticuario residente enTárrega,' que va intentar

adquirir diversos objectes artístics a Puigverd de Lleida el r9r9 (Berlabé 2oo9'

,rr, r33, doc' t6z)';('sembla que Tàrrega devia ser una localitat amb una certa

tradició en el negoci de les antiguitats' ja que' a banda de Cantons i Mestres'

també hi documentem un talJo-sep M. Bernadas, uaficionado práctico a obje-

tos de arte ântiguo', 9ü€ 'l 'it'va efectuar la taxació d'un retaule de la par-

ròquia de Montsonís (þoradada). No devia ser gaire docte en la-matèria' ja que

vadatarelretaulealsseglesxl-xll,mentrequedelcroquisdel'obraqueeSconserva a l,expedient es dedueix que, com a mínim, devia ser del segle xvl

(Berlabé 2oog, rrri 272-292, doc' zo9-zll) (frg' Z)'

Antiquaris de I'entorn barceloní

La documentació conservada demostra que els antiquaris amb una maior pre-

sència a la diòcesi de Lleida fins a la Guerra civil espanyola van ser els origi-

15. ADU, caixa oCorresPondència bisbe I89.4-r968)' cârpcta any IgoI' ¡\ la carta' el rector

comentaque:(enestalglesiaexistenvariosdesechosquenopucdenutilizarseparacosaalguna, como son un ,",ãblo estilo renacimiento del toclo cstropeaclo de modo que Íro hay

5 centímetros a. ,up.tf"i" que no esté r1sS,uñ1do; clos columnas estilo salomónico bastante

deterioraclas;unpequeñotálamoinservible(existeotromejor)yvariasotrasmcnuclenciasqucsonunaPaz'untrozodeplata(sinesmalte),unpedazo<lehumeral,ctc.etc.cuyosobjetoshansiclo valorados muchos uño, h" en treinta ó treinta y cinco cluros por D. Vicente Zannucci, y

porJoséCatalálosdoscleBarcelona;PorRafaelCantonscleTárregayporJosél{ortelanocleLerida'Habiendocoincididotodo,..,apreciarloapróxima<lamerrteclclmismonrodon.

56.Elrectordelaparròqui.u"",.,i.,,"albisbesol'licitantpermíspervendre(unosrcta.blos pertenecientes a lo qu. fu. la ermita cle sanJorge [...] ya que son muchos los anticuarios

que clesean aclquirirloso. Ël .or,¡unt cle puigvercl es rrob¿va integrat per quatrc compartiments

de retaule que, segons el rector, podien tenir un'r'alor cl'unes z'ooo pessctes; un tabernacle; una

MaredeDéuclelRoser,i,finalment,cinccompartimentscleretauleesculpits'Unadelesofer-tes procedia cle l,esmentat Mestres, cte qui no posseim cap altra referència que ens a|udi a cle-

rerminar la sev, p"rro.,ol,,ur.Jouquin,, Copd"uilu "r,,

informa, molt amablement' que poclia scr

un descendent de l,acabala<la família Mestres, originària cl'Agramunt, una branca de la qual es

va establir a Tàrrega uiÀnut ¿.r segle xlx (capclevita zooo,.t zoo). Segurament, els comparti

ments de retaule que apareixen esmentats en aquest expeclient eren els mateixos quc el 1893 va

intentaradquirirounseñorenbuscadeobietosalefectodemontarunmuseodcarrtigüeda-tlcs,,queenaquellmomentjaestrobavenuarrinconaclos"(Berlabé2oo9'II:I4r,doc.r7).

Figura 7.

naris de

a més la

que el pde dir, t

stesmen

obra, toper exei

Roc Ge(que cO.

el retau

3zr). So.

ciânt ca

Urgell, <

major dUnd

noms, qdevila qpersona

-2to-

.Ior-

la es

:ntaroo9'certa

;tres,

obje-r Par-a que

lue es

le xvl

)r pre-

;origi-

:l rectortra cosa

c no hay

bastante

rcias que

etos han

nnucci, y

:elano de

oD.

Lnos reta-

rticuarios

rrtimclttsraclc; una

e les ofer-

riucli a clc-

: poclia ser

: la qual es

comparti-: el 1893 va

irntigüeda-

rc. r7).

.¿\xTreu,rnls, Esclí;st,r I LIis \¡ENDES DD P¡\'l'lìIi\foNI ^lì'l'IS'l'lc'..

lt

iir

t ['i"ti.:.), .' I

Figura 7. Croquis clel reraule de Montsonís (Foradacla), ^ny

rgzr. Fotografia: Arxiu Diocesà dc

Lleida.

naris de Barcelona. La relació de noms de què disposem és força comPleta, i

a més la podem acarar amb altres tipus de fonts, amb la qual cosa âconseguim

que el perfil d'aquests comerciânts se'ns dibuixi d'una manera més nítida. S'ha

de dir, tanmateix, que de vegades hem de fer front a operacions en què no

s'esmenta el nom de I'antiquari que ha presentat oferta per una determinada

obra, tot i que s'hi especiûca que procedeix de la capital catâlana. Ho veiem,

per exemple, a Senet el t9t7, en I'intent de venda d'un retaule dedicat a sant

Roc (Berlab,ê zoog,rrrt 97,doc. I5z), o e|ry25 amb uns antiquaris de Barcelona

(que compran el retablo de Obarrao, i que pretenien adquirir unes imatges i

el retaule major al rector de Ballabriga (Berlabé 2oo9, rtt 63o-637, doc' 319-

3zr). Solament en un cas documentem la presència d'un antiquâri o comer-

ciant català -a banda dels lleidatans- no procedent de Barcelona, Carles

Urgell, de Reus, que va intentar comprar unes columnes barroques del retaule

major de Sarroca de Lleida (Berlabé 2oog, rrri 716-723, doc' 345-348).

Un dels primers comerciants d'antiguitats barcelonins, amb nom i cog-

noms, que trobem efectuant comptes al bisbat de Lleida -a banda del Fon-

devila que hem trobat a Àger- és Salvaclor Babra i Rubinat (r874-r93o), un

personatge amb un perfil erudit i comercial força singular (Palau I949: I8I-

-zir-

.r9

:t'

,

t . _rt'-

/\r.rt It Iì'l'o Vlil,,rsc:cl G oxz it'ttz

185;Llonch2ooz|78).TeniaunestablimentllibreteralcarrerdelaCanudadeBarcelona, la Llibreria Anriga i Moclerna, i d'aquí que se'l conegui especial-

mentperlasevatascacomullib'"t"'antiquariiperles:""-"tltntltsaintitu-cions com la Biblioteca de Catalun ya, o abibliòfils com Isidre Bonsoms (Fon-

tanals-Losantos20oT:+}-+c)iro6;Socias20Io:42)'sensdubte'BabravaserundelsmésgransllibretersquehatingutmailaciutatdeBarcelona.'iLasevavinculació amb el món del llibre el va porrar a efectuar una important tasca

comaedito¡ambincursionsartíStiquestanrellevantscoml'ediciódelasèriePintalra Mig-Eval Catølana,en la qual es Van editar diferents volums signats

perSalvadorSanpereiMiquelimossènJosepGucliolCunill.Nopodemdes-lligar aquestes edicions dels seus interessos per I'art antic,ts un àmbit en què

també comerciava, malgrat que mai al nivell de la seva tasca com a llibreter.

No cal dir que aquest bî"u pl'fl que hem traçat' juntament amb la qualitat

d'algunes obres que ''," ""t'otut, ens situen al davant d'un personatge culte'

a-ñ.r[ clínic pei a les adquisicions i' segurament' de gust refinat'

BabravaefectuarimportantscompresalesterresdeLleida'comhode-mosrra la document".ijd" laJunta de Museus, que va adquirir-li diverses es-

cultures p

r9o7 juntr

inv. z5o7t.

cultura de

de Babra

tivitat de

els anys 19

junt de pi:

el rector r

clc qui noadquirir e

cncara es

(t527-t93)

ho perquèl'obra, va ique lopintpagó el Cr

summame

vol dir quc

de primerrector que

retaule. Ac

qui s'amag

via present

esta índolrMiquel (r8

trajectòria

59. Cominn z3ooo) (Icl r9o8 (Anòr

quatrc jacentr

zooT:39-So).

óo. Poc <

pccialista qu<

el r5z7 (Sanpc

prés pcrJ. M.6r. Laco:

informacions

57'Vainiciarestudiscl,arquitectura'quevaabandonarperdetlicar-sealcomcrçambcllli.breclcvell.Capamitjand¿cadadelsanysnoranta<lclseglexlX'\¡asersecretar.iclelbibliòÊlLambe rt lvlata (I I93r) (Brotel r988: 73)' i entrà en contâctc amb cl món cle les subhastes inter-

nacionals, cosa que et ac,'ia rogue¡u,.* l,ofr.i i, alhora, li r,a se rr,ir per a adquirir cone ixements

i teixir una xarxa importantdã .ont..t"s. lvlossèn Alcover, cl tgzo,r'a definir de manera ben

gràñcalasolvènciacornercialcleBabra:nAhirpassíperlaltibcriadcl'amicBabra,queenmâ-tèria cle llibres vells pesa el sol abans de sortir i ès cle lo que no hi hau (Perea zorl: I9)'

58.Sabernquevaefectuarcessionsaexposicionsinrportants<lelmoment,comlad'untríp-tic qtre es va classificar com a hispa,.,oitaliá, clel segle xi'r, a I'Exposició Intcrnacional de Bar-

celonacleltgzg.A|compartime,.,tcentr¿lmostravaclDar,allamcntclelaCreu,ialesales,a l,interior, sant Ilclefons i sant Francesc, i a I'extcrior sant Pere i sant Pau' Täncât' mesurava

87xtz6x23cm(Catdlogot933'||..to6izz9,cat'8zziIoo8).Segonscnsinformamoltanrable-mentJaume Barrachina, gubrl^ uotambé propietari d'un àlbum clc 54 clibuixos fonamcntal-

ment d,escola sevillana obsequiat per la Re al Mu"r,run,n al rci Pcrc v de Portugal el r5 cle fe-

brer cle rg5g. Aquest album, ånegur com a uBabrau o.clel Rcy de Portug¿lr, ¿vui es conse rva a

la Biblioteca clel Palau de Peraladá (núm' cle registr e lS86+)'Que llabra cra un bon coneixedor

de la historiografia catalana sobre art meclieval ho demostra t¡na notícia que '

cle re top' pot clo-

nar-nosunaidea<leltarannàclelpersonatge.SegonsrecullÀgustíDuraniSanperc,Babraesr,entava <l,haver actquirit, i..,cnut a un col.le ccionista rror<l-americà, el re taule <le Sant Marc que

Ilcrnat Marrorell havia contractat el I437 amb la confraria cle sabate rs de la ciutat' destinat a

la catedral de Barcelona, una obra que a dia cl'avui no es té localitzada ni es coneix gràfrcament

(l)trran r975 7).

-252-

rdeial-itu-¡on-

r ser

SCVA

asca

;èrie

nats

des-

L què'eter.

llitat:ulte,

o de-

es es-

l\N'r'reu,rrus, Ilscl.í:sLr I Ltis \¡rìNDIts I)Ii P,\'t'lìIi\toNLrn'l'Ísrlc...

cultures gòtiques procedents cle Gerb.t" Les havia comprat cap als anys I9o5-

r9o7 juntament amb el retaule de la Marc de Déu i SantAntoniAbat (MNAC,

inv. z5o7t),una de les realitzacions més clestacades de I'escola de Lleida d'es-

cultura del segle xIV, que no va ingressar als museus de Barcelona fins a la mortde Babra el I93o (Boronat ry9gt 4o3-4o4). Pel que fa al bisbat de Lleida, I'ac-

tivitat de Babra ja s'atesta uns anys abans de I'operació de Gerb, quan entre

els anys rgozitgo3va interveniç molt probablement, en I'adquisició d'un con-

junt de pintures gòtiques a I'església de Capella (Osca). En una carta del I9o3

el rector de la parròquia informava albisbe que un antiquari de Barcelona,

de qui no diu el nom, s'havia personat en clues ocasions a la vila per intentaradquirir el retaule major (Berlabé 2oo9, tt: 365366, doc. 7o). El conjunt avui

encara es conserva in situ, i és obra documentada del pintor Pere Nunyes

(t527-r5...3), mestre d'origen portuguès establert a Barcelona. Convé recordar-

ho perquè a la carta del rector s'esmenta que I'antiquari, que va fer fotografiar

I'obra, va informar-lo sobre I'autoria per pârt de Nunye s, (maestro barcelonés

que lo pintó en poco más de dos años por r.5oo sueldos si mal no recuerdo, que

pagó el Concejo de esta villa en ry27u. Aquestes precisions documentals són

summament interessants perquè en aquell moment encara eren inèdites,t'o i

vol dir que I'anònim antiquari es trobava ben assessorat per aþ que coneixia

de primera mà la documentació d'arxiu. De fet, I'antiquari va comunicar al

rector que tenia entre mans uuna obrita que piensa imprimiro al voltant del

retaule. Aquestes paraules són les que fan pensar que Babra, que era editor, és

qui s'amaga darrere el misteriós antiquari, amb I'afegitó que el marxant s'ha-

via presentat a Capella acompanyat d'nun se ñor muy añcionado a estudios de

esta índoler, que amb tota seguretat cal identificar amb Salvador Sanpere i

Miquel (r84o-r915), a qui Babrava publicar diferents treballs al llarg de la seva

trajectòria relacionats amb la pintura catalana medieval. ó'

;9. Com una sânta Úrsula adscrita a l'cscola dc Llcicla tl'escultura clel scglc xrr'(À4Nl\C,

inv. z3ooo) (Boronat ry99: 4o3-4o4¡ Velasco i Yeguas zotol tgg' n. óó)' Ilopcració cs va tancar

el r9o8 (Anònim ryoï: 57o; Garcia I997: i3ó). À Gcrb, Ilabra va aclquirir també un conjurrt cle

quatre jace nts de sepulcre cl'època gòtica, avui custodiats a'l'he Cloisters (Nova York) (Iìspañol

zooT:39-5o).óo. Poc clesprés, Salvaclor Sanpere i NIiquel, en una publicació clel I9o6, fou e I primcr cs-

pecialista que assenyalà que Nunycs era I'autor del retaule de Capella i que havia estat pintat

el r1z7 (Sanpe re 19o6, tt: t4 i x3), una al'lusió explícita a la <locumentació publicada anvs des-

prés perJ. M. ùIadurell i Marimon (Maclurell I944).

6r. La confirmació de la participació cle Sanpere en I'assumpte, l'obte nim a partir de dues

informacions complementàries. Primerame nt, a través <l'un conjunt de fotograÊes avui custo-

- 253'

b el lli-ribliòÊlrs inter-cments

era ben

en ma-

'un tríp-dc Bar-

les alcs,

tesural¡a

amable-

rme ntal-

r5 clc fe-

)nserva a

neixedorr, pot clo-

Babra es

Marc que

lestinat a

lÊcament

At,nnnro Vrl,,rsco G oxz' it'nz

D'altra banda, el rector veia I'antiquari amb molts desitjos de tancar I'ope-

ració perquè pretenia cedir les obres ue n cierta exposición que debió cele-

b."rr. pot. "quellos

díasr. Sens dubte, fa referència a I'Exposición de Arte An-

tiguo ie Barcelona celebrada el t9oz. Crida I'atenció que en aquella mostrâ'

dut" "

terme I'any anterio r ala carta del rector de capella, hi participés una

de les obres medievals conservades fins a aquell moment a la parròquia. cal de-

duir, per tant, que el capellà I'havia venuda amb anterioritat, possiblement al

tàndem formai per Batr" i Sanpere. Es tracta d'una predel'la gòtica de re-

tauleatribuidaaPered'Espallargues(GudioliAlcolea t986t9z,cat'598),que

en l,exposició va figurar.o- u propietat del col'leccionista Maties Muntadas

(l8sl-t9zù,cosaqueimplicaunavendagairebéimmediataalcol.leccionistajust després de sortir de la parròquia.ó'..{vui la predel'la es conservâ aI MNAC

¿*------_--" u ro*"* ¿e la Diputació d'Osca, en què apareixen les obrcs artístiques conservades

en aquell remps a I'església de capella. Es tracta d'unes imatges que Sanpcre i Miqucl va encar-

,.gr..l fotògrafÄndrés Burrel, resiclent a la localitat propera dc'It¡rrcs del Bisbe (Graus), i que

,.!.rru."r,, ,ón les esme ntacle s a la carta clel rector (Berlab é zoo9,I: ll5). I en segon lloc, a tra-

vés cl'un nou intent de compra del retaule el IgIz protagonitzat pcr un antiquari anònim dc

Saragossa, que es va desplaiar en dues ocasions a la parròquia' sense sort. En la carta que el

respãnsablede la parròquia va trametre a la cúria s'esmenta quc uEn el Museo Municipal de

Barcelona exist.r, d.to, .*".tísimos tomados del mismo altar por un tal sanpere Miquel" (Ber-

labé zoo9, tr: 582-583, doc. oz),dacla que corrobora de forma definitiva el pas de l'historiador

per Capella uns anYs abans.

6z.PeralafiguradeMuntadas,vegeuBarrachinazooT:224-2Jt'amésdelacontribuciódel mate ix auror en aquest volum. Al catàleg de I'exposició del ryoz la predel'la consta així:

nPolíptico, Pradella, gótico. En el compartimiento central,Je sucristo rodeado de los instru-

-.r,à, de la pasión y Crucifixión; en los de la derecha, SanJuan, Santa Catalina, San Antonio

Abad y Santa Polonia, y á la izquierda san Nicolás, santa Lucia, San Pedro y santa Bárbara'

Micle metros r,8g x o,48n (Bofarull r.9o2i 2,cat. r5). Res es comenta al catàleg sobre la proce-

dència de l,obra, que va ser aportada per Sanpere i lvliquel Pocs ânys despres en un ampli co-

mcntari que .,a fe, de l'"*pori.ió "n

la .set'a obra lo s cuatrocentistas catalanes (Sanpere l9o6' I: 4)'

Estranyament, ., .on,.,,,u una fotografia de la predel.la en el grup d,imatgcs dc Burrel abarrs

-e.,ciárrat, les quals cluen la data del 13 cle gener cle l9o3 (Lux Ripacurtiae 2ooo2Io7-IIo)' Tot

indica que uqu.iru datació no és correcta, atès que la preclel'la ia es trobava cn mans de Mun-

t"d"s .l ,gor. D'ahra banda, crida I'ate nció que Ricardo de I Arco, el t942, esme ntés que els

compartiments del bancal del retaule major de capella cs conservâven en aquell moment en

la col.lecció Muntadas, mentre que en realitat no erâ així (Arco 1942:225-226), un punt sobre

el qual Madurell la va manifestar la seva estranyesa (Maclurell ry44:84)' Sigui com sigui' I'afir-

mació podria demostrar que entre els ambients col'leccionistes de l'època circulava algun ru-

mor sobre l'adquisició p", p.r, de Muntadas cl'elements originaris del patrimoni moble de la

parròquia. S,ha de teni. present que no era l'única obra que posseTa procedent d'aquest entorn

g.og.afi., ¡" ql-," ",.

p,opi.,,ri d'un armari amb pintures del monestir de Sixena, awi en para-

(inv 6z

bé con

conegt

de con

El docr

la propjunt, trmensic

predel.l

el conjr

<lor ignorrctaule nquc ja cor

taula sorr(âlgunas

proceden

vaticanes

dc los qur

cra la des

ritat pel r<lcl r9o4 (gucr. Fina

dcls com¡Sobre aqtIlcrlabé qformacior

6t.G'r92, CAt. 5t

cardo del ¡

la capilla I

glo xvr, cc

Naixemen(r\rco r94:localitzaci

64. A)quc Proce(pcr un nín:clc las estar

Santos y launa predel.

2OO9, tt: g:

- 254

r I'ope-

ó cele-

rteAn-nostra,

rés una

Cal de-

ment al

r de re-

¡8), que

rntadas:ionistaMNAC

nservades

I va encar-'aus), i que

lloc, a tra-rnònim de

rrta que el

rnicipal de

quel,' (Ber-

ristoriador

ontribució:onsta així:

los instru-rnÄntoniota Bárbara.

re la proce-

n ampli co-

: r9oó, t:4).iurrel abans

o7-rro). Tot

rns de Mun-ntés que els

moment en

r punt sobre

r sigui, I'afir-

Lva algun ru-

moble de la

lUest entorn

avui en Para-

Äxrrqu,rnrs, Esclí;sr,r r LDs vttNDrìs Drì p^.t RIùroNr ,rnl.ís.r.rc...

(inv. 64o76), i confirmem que va perrànyer a un retaule del mateix pintor ram-bé conservat a la parròquia, dedicat a sanra Anna i actualmenr en parador des-conegut.ói Aquesta associâció, la ratifiquem a través d'una anterior ofertade compra que el rector de Capella va transmerre al bisbe Meseguer el r89r.El document confirma que el retaule no era originari de la parròquia, sinó dela propera ermita de Santa An na, alavegada que ofereix les mesures del con-junt, tres metres i mig d'alt per dos metres i escaig d'amplada.ó+ Aquestes di-mensions i la descripció -genèrica- que es fa del bancal enrronquen amb lapredel'la esmentada de I'antiga col.lecció Muntadas (fig. S). Es diu, a més, queel conjunt era presidit per una escultura de santaAnna, que forçosament hem

dor ignot -vegeu e I text deJaume Barrachina en aquest mareix volum, i d'una de le s taules delretaule major del mateix monestiE la Disputa deJesús amb els Doctors (MNAC, inv 64ro9),que ja consta en la seva col'lecció el lgoz (Bofarull rgoz: r, cat. 4). És molt possible que aquesrataula sortís del monestir cap al l9oz, quan les monges de Sixena van sol.licitar al bisbe alienarnalgunas tablas antiguas pintaclas que se conservan en las habitaciones de dicho monasterio,proceclentes sin duda de algunos altares antþos destruidos,, operació que que les autoritatsvaticanes van autoritzar. La sol'licitud es formulava arran d'unâ oferta presentada per nun Sr.de los que compran antigüedades, y ofreció cuatro mil pesetas de cinco cuadrosu, un dels qualsera la desapareguda Dpifania de I'antic retaule major del monesrir. També va oferir una quan-titat pel tron prioral de Blanca d'.A,ragó, obra del segle xrv conservada al Nluseu de Lleida desdel l9o4 (inv I9), després d'una compensació econòmica clonacla a les monges pel bisbe Mese-guer. Finalment, el r5 de juliol de tgoz la priora reconeixia que només havia pogut vendre undels compartiments, qui sap si la Disputa deJesús amb els doctors adquirida per Muntadas.Sobre aquests clocuments, vegeu Berlabé 2oog, rt z4 iBerlabé en premsa. Âgra'im a carmeBerlabé que ens hagi deixat consultar aquest estudi inèdit en què s'aporten algunes de les in-formacions apuntades.

ó3. Gudiol i Alcolea van catalogar retaule i predella per sepârat (Gudiol i Alcolea r98ó:tgz, cat. 5g7-tg8), maþrat que Post va insinuar la seva associació (Post rg38: 257, núm. z). Ri-carclo del Arco també va establir la vinculació entre preclel.la i retaule, quan va afirmar que uDe

la capilla lateral izquierda desapareció un retablito de tablas pintadas, de comienzos del si-glo xvl, con SanJoaquín y Santa Ana, la Crucifixión, la lvlucrte de la Virgen [sic: es tracta delNaixement de Marial y San Roque. El basamento estaba en el Museo Episcopal de Léridau(Arco 1942, r: zzó; reproduit a rr: fig. sz|.És evidenr que la informació que ofereix quant a lalocalització cle la predel.la és equívoca.

64. Ala carta, el rector indica que un antiquari havia mostrar interès per un retaule gòticque proccdia de la propera ermita de Santa A.nna, i el descriu detalladament. Esrava presidirper un nínxol amb una imatge de Santa Anna, i tenia vuit compartiments al cos superior, utres

de las estancias hay a cada lado que representan los hechos o sucesos particulares de algunosSantos y las dos del medio la pasión y muerte de N. S.Jesucrisroo. Esmenta també que teniauna predel'la amb cinc compartiments (en la que se ven mártires, apóstoles y obispos" (Berlabé2oo9, rr: gz,ðoc. t).

-2t5-

/\ r.rÌrt n'r'() Vr; r,,rsco O <>xt' Ãt'tl-z

Figura 8. Rcconstrucció clcl rctaulc proccdcnt dc I'crmita cle San-

ta Anna <lc CaPclla (Osca)'

- zt6'

cl'identservad¿

hi ingr,(fig'q)''

Conpartimrrior d'a

cle Sant

troben ,

que la s,

la predtpoder a,

troba urexccutaquial, dr

Alcoleasible qur

I'introdracabar e:

aquest rfons BurMiquel,i el d'en2000: Iotogràfic tpartimeÍvats a Ca

Mostren

61. Lai<lc julio cle r

aqtresta talla¡nb una int

66. Pos

t<¡47: 817, ñ1

dc la Diputró7. Aqu

fotografies <

curtiae zooc

ANrrquants, Escr,Ésla I LE,s vItNDIis

d'identificar amb la imatge de la santa con-

servada al Museu de Lleida (inv 33I),la qual

hi ingressà eI ry57 procedent de Capella(fig.9).u'

Com ja hem apuntat, el conjunt de com-

partiments que van integrar el cos supe-

rior d'aquest retaule originari de I'ermitade Santa Anna de Capella actualment es

troben en parador ignot. És gairebé segur

que la seva venda va ser simultània a la de

la predel'la, tot i que Muntadas no els va

poder aconseguir. En idèntica situació es

troba un segon retaule que Espallargues va

executat suposem, per a I'església parro-quial, dedicat a sant Bartomeu (Gudiol iAlcolea ry86: t93, cat. 604). És molt pos-

sible que Babra en fos el compradoç i que

I'introduís al mercat barceloní, des d'on va

acabar emigrant als Estats Units.óó De fet,aquest retaule apareix en fotografies del

fons Burrel, les encarregades per Sanpere iMiquel, cosa que demostra I'interès d'elli el d'en Babra per I'obra (Lux Ripacurtiae2ooo: ro7-rro). En aquest mateix fons fo-togràfic hi ha dues imatges de sengles com-

partiments de retaule antigament conser-

vats a Capella, que fins fa ben poc eren desconeguts per la historiografia.6:

Mostren la Maiestas Domini envoltada pel tetramorf, i la transfiguració de

65. La imatge té una inscripció a la part posterior en què llegim nSalvacla cle la quema el z8

de julio de ry76 porVte. Scsao. Per al seu ingrés al museu, vegeu Berlabé 2oog, r:238-239. Sobre

âquesta talla, vegeu també Navarro ry93t rz9-r1o, cat.2o2, en què es proclueix una confusióamb una imatge de Santa Anna procedent d'Âlòs de Balagucr, avui encara conservada ri¡ ¡¡i¿.

66. Post informa que havia estat propietat de la galeria Marie Sterner cle Nova York (Post

1947:817, frg. 16), on sembla que hi era el r94z (Naval 1999: 58). Al fons Burrel de la fototeca

cle la Diputació d'Osca es conserven diverses imatges del conjunt.67. Aquests compartiments es van donar a conèixer arran de la publicació recent de les

fotografies de Burrel, les quals han esclevingut l'únic testimoni de la seva existència (Lux Ripa-

curtiae zooo: ¡ r r-rrz). Latribució a Espallargues la vam proposar a Velasco zoo6: 34, n. 52.

-2t7-

DIì PÂ'I'RIì!f ONI AR'I'I STIC...

Figula 9. Santa Anna, la Vcrge i el Ncnprocedent de I'ermita de Santa r\.nn¿

de Capella, a'r'ui al Museu de Lleicla(inv 33r). Fotografia: O Museu dc Llei-

cla: Diocesà i Comarcal (f.V. Pou).

Ar¡anro Vnlrrsco G oNz ítrnz

Crist, i se'n desconeix la localització actual. La coneixença de les fotografies

ens va permetre associar-los a Pere d'Espallargues, per la qual cosa cal que els

considerem fragments d'un tercer retaule que el pintor va re alitzar per a aques-

ta localitat. Com en els casos anteriors, és factible que també fossin adquirits

per Babra, dins el marc d'una operació coniunta que va implicar la sortida de

la parròquia de tot el conjunt d'obres al'ludit. En resum, tot indica que mal-

grat que el llibreter barceloní no va arribar a adquirir el retaule major de Pere

Nunyes, va poder comprar altres obres.

Algur dia caldrà calibrar amb noves dades el tipus de relació que van man-

tenir Sanpere i Miquel i l'antiquarillibreter Babra.El primer era un d'aquells

especialistes que col'laborava de proP, en matèria d'assessorament, amb els

col.leccionistes i antiquaris barcelonins, com per exempleJosep Estruch i

Cumella (t844-r924| un dels primers col'leccionistes de pintura medieval

a Catalunya (Bassegoda zooT: L3g i r4I). þalment, al primervolum de la seva

obraLos cuatocentistas catalønes,Sanpere demostra una bona cognició del mer-

cat antiquari associat a les parròquies del bisbat de Lleida en fer al'lusió a un

seguit d'operacions recents de compravenda que devia conèixer de primera

mà (Sanpere fgo6, r: 4). En poques línies recull la procedència de capella de

la predel.la adquirida per Muntadas; menciona la procedència del retaule

de Sant Antoni Abat i Sant Pau Eremità del Museu de Lleida, un detall que

havia passat inadvertit a la historiografia actual, que el feia procedent de Mont-

só; comenta, igualment, que es trobaven a lavenda els retaules de Puigcercós

(lemp) i Torres de Segre,ó8 dels quals hem perdut el rastre i no sabem com

68. Conservem una descripció del r868, molt detallada, de diferents pintures conservades

a I'església de Torres de Segre que ens pot apropar a la naturalesa d'aquest retaule que esmenta

Sanpere i Miquel. És molt probable que I'historiador barceloní es referís al retaule majo¡ pos-

siblement gòtic o cinccentista, que segons la descripció era així: nTodo el altar es de madera,

pero hay en él hasta siete diferentes cuadros, de los cuales cuatro son de la Santísima Vírgen.

Todos son de mérito especial, si bien es lástima que por el tiempo estén ennegrecidos. ll En la

parte del Evangelio hay dos: ll El Nacimiento de Nuestra Señora. Se representa en él á la Niña

recicn nacida, cuidada de mujeres y servida de ángeles. Otra calienta en el fuego un lienzo para

envolverla. Santa Ana está en su lecho de parida, recibiendo enhorabuenas Por tanta dicha. ll

Presentación. Los SantosJoaquin y Ana ofrecen á la Vrgen, de tres años, al templo. La tierna

Niña, toda modestia, con los cabellos tendidos, sube con gozo las gradas del templo. El Pontí-

fice, acompañado de otros sacerdotes, tiende sus brazos hácia ella para recoger tan inapreciable

tesoro. ll Los otros dos están en la parte de la Epístola y representan: ll La Purísima Concep-

ción, hermosa imágen pintada entre ángeles que llevan varios símbolos de su pureza, si bien

aþnos de ellos no pueden distinguirse. ll La Purificación. La escena que pasó en el templo de

Jerusalen, está bien descrita en su conjunto y detalles, (España Mariana t868:234). La descrip-

zt9 -

eren

partmofque

com

sobr

UnCl

Lleirpella

tot c

cCata

conr

ció taSenyc

emba

terio:235-23

61

dros,,scgon

Berna

de Ca

recollfuero¡

lo plat

del si6

7cjunt ci

difereLa ve¡

de I'ar:

sol'lici

ser aul

monia

7r.traspà

Se'ns r

núpcir

iquersogre I

'otografres

cal que els

er a aques-

r adquiritssortida de

a que mal-

ior de Pere

e van man-

n d'aquells

rt, amb els

r Estruch ir medievaln de la seva

:ió del mer-

rl'lusió a un

de primeraCapella de

del retauler detall que

rt de Mont-Puigcercós

sabem com

,s conservades

e que esmenta

rle majoE pos-

es de madera,

tísima Vírgen.'ecidos. llEn laen él á la Niña

un lienzo para

: tanta dicha. ll

nplo. La tierna

nplo. El Pontí-

rn inapreciable

ísima Concep-pureza, si bien

:n el templo de

¡4). La descrip-

ANrtqurrtts, EsclÉsta I LDs vENDES DE PATRIMoNLlRTisrlc".

eren; fa esment de la venda, el novembre del I9oz, dels quatre darrers com-

partiments del retaule de Lasquarri;6r i recull, finalment, que les monges del

monestir de Sixena nhacen almoneda de todo lo que no interesa al cultor, i

que havia estat I'abadessa mateixa qui l'havia informat de la persona que havia

comprat una (admirable Epifaniar, al voltant de la qual Sanpere s'interrogava

sobre la seva localit zació.7" En resum, aquest conjunt d'informacions palesa

un coneixement directe dels moviments del mercat d'antiquari a la diòcesi de

Lleida, i dóna encara més sentit a les vendes esmentades de I'església de Ca-

pella. És molt possible, per tant, que Sanpere i Babra recorreguessin la Franja

tot cercant exemplars d'art antic amb els quals poder comerciar'

Celestí Dupont i Mathieu (t rgao) és un altre dels grans antiquaris actius a

Catalunya en aquells anys (Marès ry77: zz6-zz7) que va mantenir interessants

connexions amb els ambients culturals barcelonins.;' El segUiment complet

ció també ofereix informació sobre (varios cuadros antiguoso que hi havia a I'altar de Nostra

Senyora del Purgatori, (pero tan ennegrecidos que casi nada en ellos se distingue. Dos hay, sin

embargo, parecen ser ll La Concepción, pues se vé en él la Virgen segun se pinta en este Mis-

terio: y el otro ll La Aparición deJesús, resucitado, á la Virgen Maríao (España Mariana t868:

45-216).69. El dietari del bisbe Meseguer deixa testimoni d'un naltar gótico deteriorado con cua-

droso, a I'entrada de l'església, i ouna tabla de San Martín gótica" (Berlabé i Puig zoog: r7). La

segona, cal identiÊcar-la amb la taula conservada al Museu de Lleida (inv 48), atribuïda a Martín

Bernat. A Lasquarri es conservava també un retaule cinccentista que Post va atribuir al Mestre

de Canillo, dedicat a santa Margarida (Post 1958: J7t, frg.157). Prèviament, Ricardo del Arco va

recollir que nUn retablo y una talla de estilo gótico, con las imágenes y otros objetos del culto,

fueron quemados públicamente por los marxistas [...]. Existían un importante retablo de esti-

lo plateresco dedicado a San Mþel y uno de Santa Margarita, de pintura, de la primera mitad

del siglo ¡v¡o (Arco r94z, ti 23o-z3t i rI: fig. t48-r4ù.7o. Es tracta de la desapareguda Epifania del retaule major de Sixena, un important con-

junt cinccentista implacablement dispers en el mercat d'art i antþitats, avui conservat entre

diferents museus i col'leccions, catalanes, espanyoles i foranes (Berlabé i Puig zooo: 245-z$).

La ven<Ja d'aquesta taula, a I'igual que I'escena en què es veuJesús disputant amb els Doctors

de l'antiga col.lecció Muntadas, va tenir lloc pels volts del r9oz, quan les monges de Sixena van

sol.licitar permís al bisbe per vendre una sèrie de compartiments de retaule, operació que va

ser autoritzada per les autoritats vaticanes (vegeu supra, n óz). Pel que fa a les alienacions patri-

monials al monestir de Sixena, vegeu també Berlabé en Premsa.

7r. La personalitat de Dupont actualment és estudiada per Clara Beltrán. La data del seu

traspàs, I'hem obtingut, de I'esquela que es publica aLaVanguardia el z5 de febrer de r94o.

Se'ns diu rambé que era oriünd de la localitat francesa de Ribeiret, i que era vidu en primeres

núpcies deTèresa Farré Llort. þalment, que en segones núpcies es va casar ambJosefa Farré,

i que va tenir tres fills, Celestí, Maria Tèresa iJosefa. Com ja hem apuntat més amunt, el seu

sogre era l'antiquari cerveríJaume Farré Forcat (t IgIr), i per això Dupont va establir impor-

-259-

Ar,¡¡nro Vnr,¡sco G oxzÁ.t.r.z

de la seva activitât comerciâl ens posa davant d'un perfil de comerciant molt

complet, expert en diferents àmbits i disciplines artístiques, i el que encara

és més important, davant d'un dels que tenien més mobilitat i connexions amb

el mercat internacional.;'Dupont no erâ només un d'aquells agents estran-

gers que compraven a Barcelona i exportaven a París o a Londres. Residia a la

capital catalana, es va casar amb la filla d'un antiquari de Cervera, es trobava

ben introduït en els cercles intel'lectuals i venia obres a clients tan rellevants

com laJunta de Museus. Segons Marès, nfue hombre competente, inclinado

a las buenas piezaso (Marès ry772 zz7). Per les seves mans vân passar obres es-

pecialment rellevants, sobretot exemplars medievals que va exportar al mer-

cat internacional, com el cèlebre relleu del Córrer les Arrnes procedent del mo-

nestir de Poblet, avui al Louvre, que va vendre al mercat de París.7¡ El mateix

podem dir de quatre compartiments del retaule de SantJordi que Bernat

Martorell executà, segurament, p€r â la capella del palau de la Generalitat de

Catalunya, a Barcelona. Dupont els va vendre a I'antiquari de París Théophile

Belin, i avui també es custodien al Museu del Louvre (inv' 47t-r474) (Ruiz

zooz:38;Alcolea 2oo7:72-75;Velasco zorzãi 49). Altrament, sembla que fou

un dels primers antiquaris que van mostrar interès pels frontals d'altar ro-

mànics, ja que dels quatre que primer van ingressar als museus de Barcelona

(r9o3-t9o6), tres van ser proporcionats per ell mateix. Igualment, va adquirirel frontal romànic de Sant Cugat del Vallès, que va vendre a Lionel Harris de

Londres i que avui es custodia al Museo Civico d'Arte Antica de Torí (Itàlia).

tants vincles amb la localitat de Cervera. En aquest sentit, dos anys abans la premsa local es

refcria al scu 6ll homònim, autor de I'obra literària F[ors del caní, com "hijo dc csta ciudad"(Anònim ryogat 6). Una altra notícia de la premsa cerverina es fa ressò d'una iniciativa de Ce-

lestí pare -(nosrre distingit amich, -, l'organització del oSaló d'AntiguetatsD que va te nir lloc

el mateix r9o9. Tàmbé es comenta que Dupont resiclia a Barcelona e n una nhermosa torra que

posseeix en I'avinguda delTbidabo, (Anònim I9o9b:7).

72. Sabe m de le s seves actuacions en I'entorn sevillà (Castill o rygr 263-278), on sembla que

va traslladar-se a viure després de la Gran Guerra perquè hi resiclia una de les seves filles i com

a conseqüència del tancament del mercat europeu (Marès ry771 227). La revista Velt i Nou tam-

bé es va fer ressò algun cop dels seus viatges i soiorns comercials: nTàmbé ha retornat del séu

viatge, I'antiquari senyor Dupont, el qual sembla que ha sigut profitóso (Ânònim I9l5c: 4).

73. Dupont el va adquirir al final del segle xrx als hereus del col'leccionista barceloníJoan

Cortada, i I'exportà abans del r897. IJadquisició d'aquest relleu per part de Dupont va ser re-

marcada per Español rgg2: z4o-z4t, a partir d'una notícia antiga que ofereix Barraquer l9I5-

tgtj, trtt 382. Vegeu també Español, ry98-r999: 87, en què s'efectua una valoració de la figura

de Dupont dins el marc del col.leccionisme català del final del segle x¡x i I'inici de la centÍ¡ria

següent.

z6o -

DupCatalurtre altre(MNA(va acab¿

VANTS V¡

conser\Pijoan r

però qu

per Du¡

Museus

74.ngava a Ra

ha arrivat

tracte, Pi

seva ansi

mentar e

tal de pe,

que faretno agrad

ro que's <

7t. r-wengard,

cnse cofrpubliquémarbre, i

Pàg' I4).

tornés telenciano.

per un c(

nard (I8(,{.rts de I

brirJa al

en què irque els vhi estalvi

complena Barcek

gunes qü

t9z6:7-4toriograt

'iant moltue encara

<ions amb

ts estran-esidia a la

:s trobavarellevantsinclinadoobres es-

ar al mer-rt del mo-El mateixre Bernat:ralitat de-héophile

74) (Ruiz

a que fou

l'altar ro-]arcelona

r adquirirHarris de

rí (Itàlia).

nsa local es

sta ciudad,rtiva de Ce-,'a tenir lloc;a torra que

sembla que

filles i com/i No¿ tam-'nat del séu

Y5c:4).celoníJoanIt Va Ser re-

aquef r9rt-de la figura

la centúria

ANrrqu,rnrs, Escl,Ésl,t r r,ris vDNDrìs DD pÀTRrÀroNr ¡nrÍslrc...

Dupont és un d'aquells antiquaris barcelonins que recorrien I'interior de

Catalunya cercant obres, i a les terres de Lleida hi va deixar un cert râstre. En-

tre altres peces, va adquirir el frontal tardoromànic de Benavent de la Conca(MNAC, inv. 39I4) que, després de passar per la col'lecció d'OleguerJunyent,va acabar en mans de Lluís Plandiura. Una de les seves adquisicions més relle-vants va ser la del frontal-retaule de I'església parroquial d'Anglesola, avuiconservat al Museum of Fine Arts de Boston (EUA) (inv.24t49)r eueJosepPijoan va intentar per tots els mitjans que es quedés als museus barcelonins,però que finalment va acabar al mercat de París, on segurament fou exportatper Dupont.;a Pijoan no va aconseguir convèncer els membres de laJunta de

Museus, i finalment l'obra va sortir del país (Marès ry77:328329).:s

74. En una carta de I'agost del 19o6, Pijoan -que es trobava fora de Barcelona- encarre-

gava a Raimon Casellas que visités l'establi¡nent de Dupont (per veure tota la retaulada que liha arrivatn. A. banda de diverses recomanacions sobre obres que calia que Casellas fermós en el

tracte, Pijoan es va esplaiar en el frontal-retaule d'Anglesola amb uns termes que denoten laseva ansietat per aconseguir âquesta obra que considerava fonamental amb I'objectiu d'incre-mentar els fons dels museus barcelonins: nldem procuri que Dupont no vengui per are el fron-tal de pedra d'Anglesola. Ofereixini forses dine rs. Diguilhi que I'hi comprârem I'any vinent,que farem una subscripció [...] cualsevol cosa! Pro que no fugi [...] aquella pessa. Encare que

no agradi als nostres vocals ya'ls hó farem agradar. Fermila encare tres messos y yo I'hi assegu-

ro que's comprara) (Castellanos ry83 52-f¡).

75. Dupont la va vendre a un dels antiquaris més importants del París d'aquells anys, Lo-wengard, i els he reus d'aquest la van intentar subhastar el rgrr a I'Hôtel Drouot, on va quedars

ense compraclor (Catalogte r9rr, núm. rr3). No sabem clonar una explicació al fet que el r9r5 es

publiqués una fotografia de I'obra a Wll i Nou acompanyada del text següent: nRelleu gòtic de

marbre, amb escene s de la Vida de la Verge. Col'lecció Valencianoo (Wtl i Nou, núm. 8, rl9lryt1,,

pàg. r4). És possible, amb tot, que clesprés cle I'intent frustrat de venda a Drouot el rgrr I'obratornés temporalment a Barcelona en qualitat cle dipòsit dels Lowengard a I'antiquariJosep Va-

lenciano. Més endavant, un dels Lowengard va dur-la als Estats Units, on fou adquiri da el ry24per un conegut marxânt d'antiguitats amb vinculacions amb la Península, George Grey Bar-

nard (r8ó3-r938) (Marès ry77:327128), que la va vendre per ó5.ooo dòlars al Museum of Fine

Arts de Boston, on es conserva avui. Anys després, Pijoan es retrobà amb I'obra en redesco-

brir-la al scu emplaçame nt nord-amcricà, cosa que el va portar a la publicació cl'un brcu articleen què informava sobre la seva història (Pijoan 19z6: :.z). En aquest text descrivia el disgust

que els va causar a ell i aJoaquim Cabot el fet que I'operació no es pogués materialitzar, i no

hi estalviava crítiques aJosep Puig i Cadafalch, a qui feia responsable de la pèrdua. Larticle es

complementa amb un altre de consecutiu de Paul Tàchard, comerciant d'antiguitats establerta Barcelona amb importants ramificacions en el mercat d'art internacional, que aclareix al-

gunes qüestions sobre I'exportació de I'obra primer a París i després als Estats Units (Tàchard

19z6: 3-4).'lanmate ix la publicació d'ambdós articles ha generat una petita confusió en la his-

toriograÊa entre qui va ser I'antiquari que va dur I'obra a Barcelona - Francesc Llorens - i qui

z6t

Alnrn'lo Vnr.rr.sco G oNz Ã.rnz

Pel que fa al bisbat de Lleida, Ia documentació no aporra cap informacióexplícita sobre actuacions de Ceslestí Dupont, però hi ha un parell de notí-cies que podrien al'ludir al personatge. La primera és del r9o3, quan Ia prioradel monestir de Sixena s'adreça al bisbe de Lleida informant-lo que nHa pasa-do por aquí un anticuario francés y ha ofrecido tres mil duros de la arquita dereliquiasr, una oferta que superava la taxació d'Antoni vives Escudero, queI'havia valorat en r2.ooo pessetes (Berlabé en premsa).76 La segona és del r9r3,quan el rector de Benavarri demanava autorització al bisbe per vendre nuna

alba algo antigua, al parecer, que tiene un encaje o puntilla de cerca de una varade anchao. El rector manifestava la seva sorpresa en rebre un oferiment de

va ser el que va acabar exportant-la a París - Cclcstí Dupont. Me ntre quc e n la carta quc Pi-joan va enviar a Casellas el r9o6 es comenta que el retaule es trobava en aquell moment a l'es-tabliment de Celestí Dupont -és difícil que Pijoan s'errés a la vista dels termes en què s'ex-pressa-, vint anys després, en I'article esmcntat, apunta que l'obra l'havia portat a Barcelonaun fuster de la ciutat que comerciava amb antiguitats, amb establiment al carrer del Bou i a quiânomena uFrancisquetr. En cap moment menciona Dupont, ja que es refereix al propietari deI'obra en el moment de ser inspeccionada pels tècnics de laJunta. PaulTàchard, en el seuarticle, confirma que fou nFrancisco Llorens, carpintero de la CatedralD qui va dur el retaule a

Barcelona, la qual cosa lliga amb el que havia aÊrmat Pijoan poc abans. Al mateix rext reve-la que nel dueño del retablo que era un anticuario de Barcelona, desesperando de venderlo enaquella plaza, se decidió llevarlo a París y ofrecerlo a los señores Lowengard que tenían un im-portante negocio de antigüedades en la capital francesao. Tämpoc esmenta Dupont, segura-ment pe r algun tipus d'interès relacionat amb les relacions comercials que mantenien. En qual-sevol cas, aquest antiquari que va portar I'obra a París no devia ser Llorens, sinó Dupont, quedevia comprar el retaule a Llorens quan encara es trobava a Barcelona, després quc els mcm-bres de laJunta I'haguessin vist al taller del darrer. En la nostra opinió, és difícil d'imaginar Llo-rens, fuster de la catedral, exportant I'obra a París, un entorn comercial amb el qual no mante-nia relacions. Segons apuntâ Pijoan en el seu article, Llorens -en Francisquet-, gràcics a laseva feina de fuster, tenia entrada a esglésies i parròquies, per la qual cosa cal considerar-lo unnantiquari de sagristiao -el r916 a W/[ i Nou s'anuncia el seu establime nt del carre r del MisscrFerre¡ número 3, com a "Fusteria i restauració d'antiguitatsr- i no pas un antiquari amb con-nexions internacionals. En canvi, Dupont era un comerciant amb xarxes d'interessos ben esta-blertes a París i als Estats Units, i per això una operació com aquesra s'adiu més a la seva per-sonalitat i la seva volada comercial.

76. Es tractava d'una arqueta del tipus Embriachi awi conservada al Museu Frederic Ma-rès de Barcelona. La venda no va prospcrar, ja que en documentem un nou intent el ry26 (vegeuinfra, n. n3). La referència a Antoni vives Escudero çt ryz) és l'única que trobem del perso-natge en relació amb parròquies del bisbat de Lleida. Es tracta d'un estudiós numismàtic quetambé ha deixat força rastre documental com a col'leccionista i comerciant d'antiguitats espe-cialitzat en objectes arqueològics i d'art antic (Manso ry%t 377378tGraells zorr) i a qui hemfet al'lusió en referir-nos al frontal romànic que el 1899 posseia Rafael Cantons de'làrrega.

-z6z-

400II:5lj" qu

a fot(Täc

Barc

T

la ve

conjd'un

deS20t2

arxir

la dc

men

Ben.

oferconr

men

r93rMiqhavi

datà

ponr(Her

delfoss:

del <

(la ve

sanz

bisbes trgòti

7

Muntres I

lrmacl0de notí-[a priora{a pasa-

quita de

ero, que

del r9r3,

fre nuna

unavaranent de

ta que Pi-.ent a l'es-

L què s'ex-

Barcelona

ìou i a quipietari de

en el seu

I retaule a

lext reve-

nderlo en

ãn un im-t, segura-

. En qual-

pont, que

els mem-

ginar Llo-ro mante-ràcies a la

erar-lo unlel Misseramb con-ben esta-

seva per-

Ceric Ma-z6 (vegeu

lel perso-

nàtic que

tats esPe-

r qui hem

irrega.

ANtrqu,rnt s, EsclÉs t,r I LDs \¡l:.NDIts Dli P^'tRI ñroNt,rR,rís'l'Ic"'

40o pessetes per part d'un antiquari català que residia a París (Berlabé 2oo9,

rr: 589, doc. Iz3), un perfil de personatge que podria correspondre a Dupont'

ja que sabem que tenia un gran interès en els teixits i brodats antics i va arribar

a formar una important col'lecció, catalogada i estudiada per Paul Tächard

(Tachard ryo7),un âltre comerciant d'antiguitats francès amb residència a

Barcelona i especialitzat en ceràmica(Catalogue t9n;Marès 1977t 23Í-42).

D'altra banda, és possible que Dupont tingués algun protagonisme en

la venda de I'antic retaule maior de I'església de SantJoan de Lleida, un dels

conjunts emblemàtics de Pere Garcia de Benavarri (doc. 1445-148)' Es tracta

d'un retaule tardogòtic que l'any úTSvaservenut a la parròquia de Benavent

de Segrià, i des d'allà, el ryo7 va entrar al mercat d'art i antiguitâts (Velasco

zorzb).ii La venda es pot resseguir a través dels documents conservats en dos

arxius diferents, el Diocesà de Lleida i el de laJunta de Museus. Pel que fa a

la documentació lleidatana (Berlabé zoog,II: tI8-tI2, doc. Io7), en câP mo-

ment s'esmenta el nom de la persona que va adquirir els compartiments a

Benavent de Segrià. En canvi, segons I'arxiu de laJunta de Museus, els qui

ofereixen quatre taules del conjunt són Antoni Marquès iJosep Català, ben

coneguts a través de les ofertes d'obra que van fer ala institució, especial-

ment el segon, que residia aTàrragona (Boronat T.999t 4o2-4o3). Tänmateix el

r93r Phillip Hendyva relacionar amb els comPârtiments de Benavent un Sant

Miquel conservât a I'Isabella Stewart Gardner Museum (Boston, EUA), que

havia estat adquirit a París l'abril del 1916 i que formava part del retaule llei-

datà. Segons Hendy,la taula havia arribat a Barcelona de la mà d'un tal nDu-

pont), juntament amb altres que van ser adquirides pel Museu de Barcelona

(Hendy r93r: Í48-rjo). La contradicció rau en aquesta hipotètica intervenció

de Dupont, que, en principi, no concorda amb el fet que Marquès i català

fossin els propietaris de quatre compârtiments un mes després de la sortida

del conjunt de Benavent de Segrià.

On sí que ha quedat documentada la intervenció de Celestí Dupont és en

la venda del fins ara desconegut retaule de Peralta de la Sal (Peralta de Cala-

sanz, Osca), una localitat de la Franja que al principi del segle xx pertanyia al

bisbat d'Urgell, a diferència d'altres parròquies del seu entorn immediat, que

es trobaven integrades al de Lleida. Es tractava d'un impressionant retaule

gòtic, inèdit en la historiografia especialitzada, del qual únicament ha quedat

77. Lvl¡iel MNAC conserva sis compartiments, dos dels quals proce dents de la col'lecció

Muntadas; un de setè es custodia a I'Isabella Stewart Gardner Museum de Boston' mentre que

tres més només els coneixem per fotograÊes antigues i, a més, n'ignorem el parador actual'

-263-

A r,B r.: R'r'o Vl; l.,rsc<> G oxz Ãt.t:.2

testimoni a través d'un parell de descripcions antigues, i cl'un valuós informesignat perJosep Pijoan que, el r9o8, com a vocal de laJunra, es va desplaçar a

la localitat per examinarlo i veure si la seva adquisició podia inreressar. Lacompra no es va materialitzar, segurament perquè la va acabar executant al-gun dels dos antiquaris que prèviamenr havien presentat ofertes formals, untal Suárez de Madrid, i ulos señores Dupont y consorteD, Que havien ofert lagens menyspreable quantitat de 15.ooo pessetes. una recerca recent ens hapermès demostrar que la majoria de compartiments del retaule es van comer-cialitzar a I'estranger, cosâ que es podria justificar a través dels contactes in-ternacionals de Dupont. El compartiment central, amb la Dormició de Mariai obra de Pere Garcia de Benavarri, avui es conserva al MNAC (inv 64o6o),on va ingressar procedent de la col'lecció de Maties Muntadas (Ruiz i velascozo13: 5-8).:s

Un altre dels antiquaris barcelonins que documentem treballant al bisbatde Lleida, en aquest cas una dona, és Maria Esclasans t tg+ù,I'activitat de laqual també ha deixat força rasrre en Ia documentació relacionada amb laJun-ta de Museus. oriünda de Vilafranca del Penedès, sembla que va iniciar la seva

singladura comercial cap al r9ot, quan Marès li reconeix un viatge a Madridper vendre un conjunt d'objectes. Ell mareix la defineix com una persona in-te resada en grans obres, especialment les medievals (Marès ry77: 4o). El pri-mer cop que apareix actuanr a la diòcesi de Lleida és el 1918, amb relació alSant Antoni rei procedenr de la Figuera atribuït aJaume Cascalls (MNAC,inv. 45854). Esclasans va competir amb laJunta per la seva adquisició (Berlabézoo3: ryt), en un dels primers intents de compra de I'organisme dins el bisbatde Lleicla. IJantiquària no va poder adquirirl'escultura, però sí un retaule dedi-cat a sant Antoni amb idèntica procedència (MNAC inv. 45854), també delsegle xtv i atribuït al Mestre de Rubió. Folch i Torres I'havia rebutjat el r9rB,però pocs anys després va ser adquirit per laJunta, amb una important plus-vàlua per a Esclasans. El més interessanr és que aquesta documentació ha per-mès confirmar I'origen de I'obra, que es desconeixia (Berlabé zoog, rrri zz-62,doc. t3t-t44).r')

78. Iin aquest mateix volum,Jaume Barrachina publica un invenrari inèdit de la col.leccióMuntadas en què es corrobora que aquesta Dormició proceclia de Peralta dc la Sal. Des d'aques-tes línies agraïm a I'autor les informacions que ens ha proporcionat sobre la qüestió.

79. liorigen del re taule ja va ser intuït per MJ. Boronat a través dc la documentació deI'Arxiu cle laJunta cle Museus, tot i que dubtant entre aquesta obra i la nú¡n. inv z4o8o, tambédedicada a sant Antoni (Boronat rygg:673, n. 4or).

-264-

Ldèn<

serv¡

des r

reali8r-8,

intelCarlguas

déu ¡

roto:<esti

rCSS¿

era l'

quiriBarcvi, és

van (

anoSANS

de Lll'esgl

en g(

La d¡

majo

UVale¡

sia d'

port¡

8c

la desr

8r

tal uM

al bisb

nir nr¿

la legi69o-ó

[me

afa.La¡ al-

rUD:r la

;haûer-

, in-aria

5o),

.sco

bat,e la

un-,eva

lridin-

Pri-6al\C,abé

bat:di-del

)r8,lus-

)er-'62,

AN'rrqu,rnls, Esclí;sLr I LI;.s vIìNDIls DE PÁ'l'RIÀroNl ÂRTISTIC...

La documentació lleidatana també ha permès el desvetllament de la proce-

dència real d'un conjunt d'escultures de I'Escola de Lleida del segle xIV con-

servades al MNAC (inv. 4539, 5293, t3r1, 5312, 53t5, 916, 9938,529I i 5288)' que

des d'antic se suposaven originàries d'Albalat de Cinca (Osca), tot i que en

realitat tenen el seu origen a Bellver de Cinca (Berlabé 2009,rrt 4r9-426'doc.8r-83 i ttt: 33t366, doc. zz7-235). nUna señora,, segurament Esclasans, les va

intentar adquirir el t9zz, però finalment les va comprar l'antiquari barceloní

CarlesJunyer i Vidal, que en va vendre aþnes a Lluís Plandiura fly'elasco i Ye-

guas 20ro: ß4-t8). El mateix any, Esclasans va intentar adquirir una marede-

déu gòtica a la localitat d'Albalat de Cinca (Osca), nde piedra con los brazos

rotos), per la qual va oferir r.ooo pessetes, i un conjunt de cinc taules pintades

(estilo renacimiento) que estaven arraconades a la rectoria. IJoperació és inte-

ressant pe rquè el rector va sol'licitar la intervenció de dos pèrits, un dels quals

era I'antiquari barceloníJosep Valenciano. És s.gr. que Esclasans no va ad-

quirir els fragments de retaule, atès que van ser venuts a un tal ,iosé Gela, de

Barcelona pef 7 jo pessetes, amb el permís de les autoritats vaticanes. En can-

vi, és possible que la marededéu acabés en mans de I'antiquària, atès que se livan concedir les autoritzacions corresponents després que es comprometés

a no treure-la del país (Berlabé zoog, rrr 368-4o5, doc. 46-z5z)'8o Que Escla-

sans va treballar aquell any, i amb intensitat, a la banda aragonesa del bisbat

de Lleida ho corrobora una oferta de zoo pessetes que va fer per una casulla de

I'església de Vallobar, obra que es va acabar enviant al bisbe Miralles per tal que

en gestionés directament la venda (Berlabé 2oo9, ttt: 48o-487, doc. 276-277).

La darrera notícia que s'hi podria relacionar fa al'lusió a la venda del retaule

major de I'església dels Torms, que encara era alaparròquia el t927.8'

Unes línies més amunt hem esmentat la intervenció com a pèrit deJosep

Valenciano (I881-Ig+j) en una alienació patrimonial relacionada amb I'esglé-

sia d'Albalat de Cinca. Ens trobem davant de I'antiquari barceloní més im-

portanr del primer terç del segle xx, tant per la gran qualitat dels objectes

8o. Ijany següenr Esclasans va oferir a laJunta de Museus un parell de marede déus gòtiques,

la <lescripció cl'una cle les quals sembla coincidir amb la d'Albalat (Boronat 1999:671-671.

81. Aquell any el recror informa al bisbe que havia rebut una oferta de 4.ooo pessetes d'una

tal oMaria, de Falset, que vive en Reus (a quien creo que conoce S' E.),. El rector va Proposâr

al bisbe que cerqués un antiquari amb possibilitats de vendre I'obra a I'estrangeç per tal d'obte-

nir majors ingressos. El prelat va ordenar l'inici del procés administratiu ordinari d'acord amb

la legislació canònica, però desconeixem quin va ser el destí del conjunt (Berlabé 2oo9, III:69o - 699, doc. 338-34I).

-265-

ccro

ues-

5denbé

Al,¡r nro Vnl,,rsco G oxz. Á,t.nz

amb què va mercadejar com per la seva nòmina de clients, en la qual es comp-taven noms il'lustres com els de Muntadas, Plandiura, Batlló, Fontana i Ma-rès (Marès ry771 zz3; Llonch zoo2i rrr-rÍ5).8'Va ser un dels comerciants ambmés mobilitat entre els que aquí tractem, amb sojorns documentats a Valèn-cia i Andalusia per a l'adquisició d'obres d'art, i fins i tot a França.sr A dife-rència del perfil culte que hem traçat per a Salvador Babra, cal veure Valen-ciano amb intuïció i aptituds comercials, arès que procedia del negoci de

I'especulació borsària, segons ens revela Frederic Marès, que fins i tot el vaacompanyar en alguna de les seves expedicions (Marès 1977: zz3-zz5).

Valenciano va posseir una gran quantitat d'obres procedents del Pirineu, laplana de Lleida i la Franja, unes àrees que cal comprar entre les preferides perI'antiquari a I'hora d'efectuar adquisicions. La llista d'obres lleidatanes i de laFranja que van passar per les seves mans és força extensa, segurament exces-siva per recollirJa aquí.s+ En el cas del bisbat de Lleida, la majoria de vegades

que se'l documenta s'identifica com a representant del col.leccionista LluísPlandiura (t882-t956), i ho fa dins el marc d'operacions que van acabar supo-sant I'ingrés d'objectes a la col.lecció d'aquest darrer. És l'únic cas en què, perara, es documenta a Catalunya un antiquari que actua com â agent d'un col'lec-cionista.s; Ho advertim en la venda de diversos comparriments de retaule de

82. En paraules de Marès, el seu establiment de la plaça Reial era el nque más y rnejor merecordaba las buenas tiendas de anticuarios de Parísu (Marès ry77: zro-u). Espccialitzat en

obres d'alta època, les fotografies conegudes del seu establiment corroboren les afirmacionsde Marès, atès que presentava les obres d'acord amb criteris museogràÊcs i scnsc I'acumulaciópròpia d'altres companys de professió.

83. El radi d'actuació de Valenciano ultrapassava el tcrritori català i s'estenia a part de I'Es-tat espanyol. Ho deduïm d'un breu del r9r5 publicat aWll i Nou en què es de talla que uI-Ia ror-nat del séu viatge per Valencia i Anclalusía, el conegut antiguari D.J. Valenciano, qui ha portatcle la seva excursió, molts objectes intercssantso (Anònim t9r5a: z). A Iirança s'hi va clesplaçar

el 1916 juntament amb Santiago Segura -propietari del Faianç Català- uper recórrer Bur-deus, París, Lyon i algun altre lloc del Migdia,. En aquest darrer cas, la notícia remarca queambdós antiquaris uNo s'han emportat objectes cl'art, empobrint artísticament la tcrra cata-lana, sinó que han anat a buscar-ne per tal de poderJa cnriquiro (Anònim l9r6: rr).

84. Una fotografia antiga de la seva galeria efecruada l'any ry36 (Llonch zooz: :nz, Êg. ro)demostra fins a quin punt aquesta asseveració és certa. Ili advcrtim, entre altres obres, la ¡tre-sència d'un sant bisbe originari de Sorb, una predel'la de retaule atribuïda al pintor lleidarà

Jaume Ferrer -avui conservadaala col'lecció Ibercaja de Saragossa-, com rambé diferenrscompartiments del retaule de Sant Pere de Cubells, que laJunta de Museus va intentar adqui-rir el r9r; i el 1919, sense sort (Boronat ry99:346, 4zr i 578).

85. Per entendre el perfil col'leccionista de Plandiura és molt recomanable la lectura delsdiferents treballs de Mireia Berenguer (Bere nguer 20o2a: lr-25; Berengu er zoozb: z3-4o; SØun-

-266-

I'esglési

de la qu

dient d

(Berlal:

doc. 17

ciano v,

repres(que es'

ment a

rimentobres u

ció. Lo:

havia epinturetes, me

Valenc:

-consI'arxiu ,

rrri f79moltptdiura i'sat dtar

Peritat

derwaldzott:.68-desmesu

rimentstuades c

tenir les

competiValenci¡Barbasu

el rectoruna câsu

86. '

taenla<blos, cin

una not¡

Regcr cl

ANlrqu,rnls, Esclr'ist,r r LDs vriNDns DD p,r'r'RrñroNr ^R'[ís't'rc...

;comp-ra i Ma-rts amb

rValèn-

A dife-,Valen-

goci de

ot el va

ineu, la

des persidela: exces-

'egades

:a Lluísr supo-uè, percol'lec-

aule de

rejor rne

litzat en

macions

mulació

: de I'Es-

"Ha tor-a portatcsplaçar

rer Bur-rrca que

rra cata-

, fig. ro);, la pre-lleidatàiferentsr adqui-

ura dels

o;'!(i'un-

l'església d'Estopanyà (Osca),

de la qual es conserva un expe-

dient del tgzt força complet(Berlabé zoo9, rlri r73-2o3,

doc. 176-189) (fig. ro). Valen-ciano va actuar com a pèrit en

representació de Plandiura,que es va desplaçar personâl-ment a la parròquia a fer l'ofe-riment i, fins i tot, â recollir les

obres un cop tancada l'opera-ció. Loferiment que Plandiurahavia efectuat pel conjunt de

pintures era de r3.too pesse-

tes, mentre que lavaloració de

Valenciano ascendia a 13.ooo

-conservada a I'expedient de

I'arxiu diocesà (Berlabé 2oog,trt Í79, doc. rZ8). Això indica,molt probablement, que Plan-diura i Valenciano s'havien po-sat d'acord en els termes delperitatge.s6

losi ùlolencisnor: Alttgú(D.ròt$ nD

eFlklðn, CøF¡,g.nr.Codbl., G' ¡ pr.Lr.roñeh.ì

{ ei<'lô'¡ r d' vr"'â d' tet¡

Ilt t¡,.... Ê.¡¡. i!t.I: ¿.

l.¡:tÁr

¡¡u.ir¡.1Ð a.À:r: ¡¡ sù.tic ôr: !r tri':.túo t¿: .l

Rg3. â!r tkrôôô l^ l.::.1¡¡i r è! gito ooa:¡¡r¡. qu!

Þ h. c.:r.lt:!4o "r 4,.11â ¡ç1..1a Þr!!. ì:1 r¡ .r:1 .t.:!"r

t rr¡.:{ ¡0. .U.?ot .1@i"!..:

1.. lrb¡! t3i!c1. .. $: ,r..1. ¡. t.r.rr1.t!:. ^!...ilÉê.r !r ôr:!tóú rlrdr i. tre, .....,...... ¡¡.a'C

Y ot¡tilo i 4tit.r d. I È¡a. i::¡lr. 6¡-

::r¡. r.to ^: l3¡rs n¡r,l¡ ¿. c¡-.tt9ra:l: ô1,,rt¿d ¿r ,r.... ....,.,,,.,... 2,a,ñ

ir¡.r.¿: r.r -tulót: y o.r fr.t¡. ! ål ¡.!1.ù.r t.-i.{,! ¡.. tr¡:r..1otr1l.r d. ¡1.¡:. :br.i¡. ...r^-t: .

s.¡.!-..¡ .ô1'1o l. .r-.^!?a.13..-:,:r. .r ¡:¡1r..P..J.::..o Y l::ll¡.!".'.

r' 1' 1' r' ''

Figura ro. Valoració de l'antiquariJosep Valenciano

d'una sèrie d'objectes de la parròquia d'Estopanyà(any ryz). Fotografia: Arxiu Diocesà de Lleida.

derwald i Berenguer zoor: r2r-rjo). Vegeu també Borràs 1986: zr-4o; Planes zoo5: r35-r46;Favàzorr: 68-88. Plandiura és un col'leccionista excepcional en tots els sentits, amb una avidesa tandesmesurada que, en ocasions, el va portar a cercar ell mateix els objectes i no esperar els ofe-riments dels antiquaris. A partir de les elevades quantitats que va pagar per adquisicions efec-tuades en parròquies de la diòcesi de Lleida, podem deduir que el seu objectiu no era tant ob-tenir les obres a preus més convenients, sinó avançar-se a laJunta de Museus, amb la qualcompetia en I'adquisició d'exemplars d'art medieval . Ala zona de I'Aragó oriental Plandiura iValenciano van comptâr amb la col'laboració, com a mínim, d'un eclesiàstic de la diòcesi de

Barbastre, que el l9z5 no tenia pudor a identificar-se com a representant de Valenciano davantel rector de Baldellou i proposar-li fer d'intermediari en la venda d'aþns objectes, en concrer,una casulla i un pal'li d'altar (Berlab é zoo9, rn: 643, doc. 34).

86. Quant al conjunt d'obres adquirides a Estopanyà, la més interessant és la que s'esmen-ta en la documentació com nun altar de las Santas relíquias construído de siete diferentes reta-blos, cinco de ellos casi del todo deteriorados' (Berlabé zoog, rtri 176, doc. r77), que, segons

una nota en aquell temps conservada a I'arxiu parroquial, procedia nde la Iglesia llamada de

Reger en la que antiguamente había habido según parece un convento de templarioso. Es refe-

-267-

,i\ r. rr r rr-r'<r \/u r.,r s r:o () o x't it.l:1.

l'igura rr. Rctaulc proce cle nt1893 i 3458). e

<le I'església parloquial <lc Suuvcr, avui al i\,luscu dc Llcida (inv

r\,ltrscr¡ <lc Llcida: Dioccsà i Comarcal 1¡.\2. Pou).

I

San

À4u

tual\¡a a

r.50

clesi

ció

diurject

IIIicond'otla c<

mef

opc

Ju"<San

inl

Ila inr

rìlatc

<lcscr

clcn ¿

¡rosit8

trobi('t

(lri st

d'òp<

927,..

dcjrrs

capit

POCo

<los r

tikr n

vla c()

gcstitaml:

rcix a Rcgucr clc la IÌrrarlarla, urr rlcspoblat pro¡rcr a lìst<>1;anvzì. La <lcscri¡rciir coinciclcix arrrlt r¡na

clc lcs obrcs rrrés intcrcssants clc la collccció rlc pintura gòtica clc Plan<liura, cl rctaulc <lc Sant

Viccrrç <l'lìstopanviì (À,lNl\C, inv j84o). Dcstacava tambó un corìrp¿ìr'tiÍrlcrìt ccntral clc rctaulc

amb la rcprcscntaciri <lcl Salvaclor, atribuït trarlicionalnrcnt aJaurnc lìcllcl I -altrcs cl co¡rsirlc-

lcn ollra rlc Pclc'lbixi<lor- 0\,lNÀ(1, inv 4ioi); itrna À,larc <lc l)éu <lc la Llct <lc mitjan scglc xr,,

a.r'ui cncara anònir¡a (i\,lNr\(ì, inv 3942), <¡uc fcia conjunt arnb rlos compal'tirìlcrìts amb la I)or-mici<i de la i\,lalc <lc Dóu i cl'liasllat rlcl scu cos ¡rcr palt <lcls ap<)st<>ls (À,lNÀ(1, inv 5o{15 i 5o87),quc, tot i c¡uc no són csnlcnt¿ìts cn la <l<.¡cumcntació clioccsarra, cal suposar(luc t¿uììl)ó r'atr ft>t'-

nìar [)alr dcl lot adquirit pcl col'lccciouista barcclorrí. Quan cl nostrc cstucli cstava a punt cl'cn-

trar a irnprcmta, cns hcrrr assabcntat clc I'apariciti cl'urr trcl>all rlc À,1. Pcnacho i L. r\'1. Ortcgo

cn què cs ptrblica <locumcntació inò<lita rclaciorra<la arlb aqrrcsta o¡rcració proccclcnt dcl fbns

pcrsorral <lc Plancliura, corìscr\'¿ìt a I'r\r'xit¡ I Iisti>ric rlc la (liutat <lc Ilarcclona. r\<¡ucsts rlocu-

rncnts cs<lcvcrrcn cl cornplcnlcrìt i(leal pcr a la <locumcntació llcirlatana i of'crcixcn not¡s clctalls

sobre el ¡rrocés <l'arlquisició. Igutrlmcnt, rcvclcn <¡uc el rcctor cl'listo¡ranyzì r,a actual cl'intclnrc-

diari del col.lccciorrista, <lcsplaçant-sc a localitats acljaccnts on cfcctuava fbtografics dc bóns quc

¡to<lie n se r <lc I'intcròs clc Plarrcliura (llcnavarli, (lasscrles de t Castcll,'lÌrmarit <lc Llitcla, Sant

Guinr <lc la Plana, Os clc Ilalagucl i r\4ontsonís, cntrc altrcs), \/cgcu I)cnacho i Ortcgo zor3:92-g7.

268

a

t

),

o

s

L-

s

:-

c

Lt

i.

AN'r't qu,r n I s, Esc; lí;s t,r I I-Iis \¡liN l) lis I) Ii PÂ'l'lì I i\loN I ¿\ R'I'I s't'I c..

Derecrem una actuació similar el mate ix any e n la compra de la imatge de

SantJoan de I'antic retaule major de I'església de Sunyer, conservada avui al

Museu de Lleida (inv. ¡+18) (fig. rr), operació en què Valenciano també va ac-

ruar com a pèrit (Berlabé zoog, ilri zI4-229, doc. l9z-I98).s'El col'leccionista

va adquirir I'escultura per un preu de 2.too pessetes, després de ser taxada en

r.5oo pessetes per l'antiquari, el qual segurament va actuar en I'operació per

desig del primer. Sembla que aquell anyValenciano va fer una mena d'expedi-

ció per esglésies de la diòcesi de Lleida,ss segurament per indicació de Plan-

diura, atès que el tornem a trobar intervenint en un intent de compra d'ob-

jectes a I'església de Montmagastre, â prop d'Artesa de Segre (Berlabé 2oo9,

frrt 294-313, doc. zt6-zzl). El r8 d'agost va visitar el rector, es va identificar

com a representant de Lluís Plandiura i va mostrar interès per un conjunt

d'obres de la parròquia, avui conservades al Museu de Lleida.so Data del ryzzla compra per pârt de Plandiura, amb la intervenció de Valenciano, d'un frag-

ment de tapís procedent de la Seu Vella de Lleida (Berlabé zotoi 26-27), una

operació que s'entén en el mateix context que I'agra polèmica generada amb

Joaquim Folch i Torres i laJunta de Museus al voltant de la venda del tern de

Sant Valeri de la catedral lleidatana (Anònim 1922i Í; Berlabé 2oo9,It Í5l-156

i ttr 4o6 -477 ; Berlabê zoro: z6 -27).'to

87. El rctaule s'havia desmuntat cn data clesconeguda, i solamcnt havia restat pe r al cultc

la imatgc central. Els compartiments latelals i la rcsta de I'cstructura cs van reaprofitar com a

materials constructius i no es van recuperar firrs als anvs vuitanta clel segle xx, quan cs van re-

descobrir (Gallart, Macià i Ribes 1993: 7l-776).Yan ingressar al ìvluseu cle Lle icla, i avui es Po-

clen admirar en la seva exposició permanent, com també la imatge central, que hi ha estat di-

positada pel MNAC.88. En tenim documentada una cl'anterior de l'any I9Ii, segurament Per comPte propi: nSc

troba en viatge per la comarca cle I.leida, I'antiquari senyor Valenciano, (Anònim r9l5c: 4).

89. Dins el conjunt hi ha alguna peça romànica, corn una creu proccssional clc fusta i un

Crist esmaltat lle mosí, un conjunt dc capitells igualment romànics i, Ênalme Irt, altres obres

d'època gòtica i mode lna (Museu cle l.leicla, inv. 83, ry6-ryg,324,333,38r, 578, 593,60r,677,9t9'

927,928 i lo49). La clocumentació esmcnta quc Valenciano s'havia interessat per ocuatro ban-

clejas de cobre clel irltimo pe riodo ojival; una araña gótica de cobrc, un retablo gótico y siete

capiteles clel ábside cle la iglesia parroquial entre los cuales no halla más que dos que valgan un

poco,. Â bancla cl'això, el rector esmentâ que <nos queclaría aún una cruz procesiotral gótica,

{os rerablos del siglo xvr, cuâtro frontalcs de altar que dice lValencianol quc no tienen ni es-

tilo ni valor y la Virgen amamantanclo al Niño, que dejé en el Musco del Seminario. Esta imagen

ylacruzprocessional no sabe aún si se lo queclará o no, (Berlabé 2oo9, III: z97,doc. zt9).

9o. Dirrs el marc d'aquesr sojorn a la diòcesi de Lleida del I9zI, Valenciano va pode r fer

gesrions per a I'adquisició del retaule gòtic cl'Albatàrrec, avui al Nluseu de Lleida (inv. zo); i

també pel de Torrebesses, de I'Escola de Lleida del scgle xIv, encara conservat a la parròquia

-269-

t¡**

At,¡ nnro Vrr,,rsco G oNz Ãt.tiz.

*.**

Figura rz. Valoració de l'anriquariJoan Cuyàs d'unasèrie d'objectes de la parròquia de Montmagastre

(any ryzz). Fotografia: Arxiu Diocesà de Lleida.

La documentació esmenta-das obre Montmagastre revela

que en la mateixa operació es

va immiscir un altre comer-ciant d'antiguitats barcelonímolt actiu en terres lleidata-nes,Joan Cuyàs i Sala (f r958),e'

que tampoc va poder aconse-

guir el lot d'obres. A I'expe-dient es conservâ una carta que

Cuyàs va adreçar al rector el

4 d'agost de tgzz (fig. rz), en

què I'antiquari es promocionai, a més, efectua unes precisionsaclaridores sobre les seves ac-

tivitats professionals tot afir-mant que nen Barcelona no ha-

bría dos compradores de las

cosas sobrantes de esta parro-quial pues aquí son todo ca-

sas de compra-venta, mientrasque yo empleo las maderas y

d'e)r

DS¿

ci,)1

8ari¡ml

de

Nun

en

d'i

cosâs compradas en salones, techos, pasos de puertas, orato¡ios pequeñosy aplicaciones varias cuya afición he fomentado yo en esta ciudad desde unosveinte y cinco años y cuyos clientes son mis consumidores, (Berlab é zoo9,rrri 2gg, doc. ztg).n'

d'origen. Els documents no esmenten la presència de I'antiquari en aquestes localitats, peròsengles expedients del tgzz demostren que Plandiura havia presenrat ofertes per ambduesobres, i per tant deduïm que Valenciano potser va passar amb anterioritat per ambducs locali-tats per inspeccionarJes (Berlabé 2oo9, rrr: 529-537,doc.289-z9z).

9r. Iiany del seu traspàs, I'hem obtingut de la necrològica publicada a La Vangtardia, z4 <le

gener de ry58,pà9. t7.

92. Un altre testimoni d'aquestes pràctiques en guè el pastich¿ era I'exercici de base, el te-nim en un moble que Cuyàs va construiç ajudat pel pintor i dibuixant Marian Andreu, apro-fitant elements barrocs antics: nUn bell moble. En els tallers del conegut restaurador senyorCuyás, s'acaba de construir un bell moble vitrina de grans proporcions, format amb elementsbarrocs antics, hermosament tallats. Lobra ha estat feta per encárrec, i baix dibuix i direccióden MariánAndreu, qui ha combinatgran número de columnes i figures, d'una manera harmo-

nio

Pieme

del:

cofbard'er

el

sul

latsol

den

llau

cialal'l

234.

Ben

67o

ta-ela

es

er-rníta-l),0'

se-

)e-

lue:elen

)na

)ns

ac-

fir-ha-

las'ro-

ca-.ras

rsyiosnos

09,

rerò

lues

cali-

4de

,l te-

Pro-nyof

ents

cció'mo-

ANrrqu.rnrs, EsclÉsra r LDs vENDEs Dr p,rTRrìlroNr,rn'LÍsrIc...

Es tracta d'una al'lusió a un tipus de pràctiques ben habituals en el disseny

d'interiors de l'època, exemplificadora d'una manera de fer que va tenir força

èxit entre alguns col'leccionistes del nostre país, com per exemple CharlesDeering que, aconsellat per Miquel Utrillo i en la línia de l'Spanisb RevivalStyle nord-americà (Kagan 2orot j7-j8), va posar-ho en pràctica en la decora-ció del Palau Maricel de Sitges (Panyella zoog: 40-44; Bassegoda i Domènechzou: 3839; Sánchez zott: 93- 96).tt

En l'àrea del bisbat de Lleida, a banda de l'intent de compra a Montma-gastre, Cuyàs va adquirir una creu d'orfebreria a I'església de Fraga, que va ofe-rir a laJunta de Museus elryt5 fly'elasco zoogt 234),ea i sabem també d'un oferi-ment seu fet a la mateixa institució, el 19r8, del ja esmentat Sant Antoni reide la Figuera, tot i que no li pertanyia (Boronat ry99 6o8; Berlabé zoo3: r5r).

No incidirem més sobre aquesta personalitat, atès que tenim en preparació

un estudi monogràfic en què reconstruirem la seva trajectòria professional ien el qual presentarem les dades esparses conegudes juntament amb d'altresd'inèdites.r¡

CarlesJunyer i Vidal (r88r-r962), que acostumava a treballar associat amb

el seu germà Sebastià (t878-r966), és un altre dels antiquaris barcelonins que

subministraven obres a laJunta de Museus, aþnes de les quals procedents de

la zona de Lleida i de l'entorn de Barbastre.ú Conservem diverses referències

sobre la seva activitat comercial, i sembla que també van formar una col'lec-

niosa, digne del séu art. En conjunt, resulta una obra molt interessant, que fa honor al séu pro-pietari i séus als executantsD (Anònim 19l;d: 3). Sembla que es tracta del mateix moble que uns

mesos després torna a aparèixer e smentat a les pàgines de Wll i Nou: oEn Marián Andreu, el

delicat artista l'amor del qual a les antþitats cada dia s'accentúa més, junt amb En Cuyàs está

construint una vitrina monumental, feta amb trossos de talla antiga, d'un estil de transició,barroc i renaixement. Anirá la vitrina, exquisida mostra de bon gust, coronada de dos ángels

d'estil Renaixement, molt fins i bells de forma, (Anònim ryt5g: ry).

93. En aquest sentit, Cuyàs va proveir Utrillo i Deering de materials constructius proce-dents de la demarcació de Lleida, entre els quals n'hi havia aþns del santuari delTàllat (Roca-

llaura, Vallbona de les Monges, Urgell) (Coll zorz; zzo).

94. És possible que l'adquisició d'aquesta obra estigui relacionacla amb un sojorn comer-

cial de Cuyàs en terres d'Aragó d'aquell mateix any: nel senyor Cuyàs ha retornat del séu viatge

a l'Aragóo (Anònim ryt5c:4).95. Vegeu tanmateix la interessant evocació de la seva figura que va efectuar Marès 1977:

44-46.96. Entre d'altres, van ser els propietaris de la cèlebre taula signada per Pere Garcia de

Benavarri procedent de Bellcaire d'Urgell, adquirida per laJunta el r9z5 (Boronat ry99 4r9 i67o-672;Yelasco zo¡zb: 9). Van vendre a laJunta una taula amb Santa Anna, la Verge i el Nen

-27r-

A r, rr r; lrL'o Vr; r.,r s<:o () <'¡ x z,ít,t:.2

ció pròpia. A banda, eren restauradors i falsificaclors d'èxir en l'àmbit de lapintura medieval (Barrachina ry97: pàg.34o-34r;Velasco zoo6: tg6-tgù.r: Llbisbat de Lleida, CarlesJunyer apareix el tgzz comperinr amb Maria Escla-sans per l'adquisició d'un conjunt d'obres escultòriques gòtiques de Bellverde Cinca, operació que s'ha d'entenclre en el mateix context que un intent de

compra, el mateix any, d'una casulla i un retaule gòtic a El Tormillo (Peralta

de Alcofea, Osca) (Berlabé 2oog, ru: 488-528, doc.278-288).93 p" la casullano en sabem res, però el retaule el coneixem a través d'una fotografia antigaque es conserva a I'expedient, tot i que no en sabem la localització actual fly'e-lasco zoo6: 6o, frg.3). Es tracta d'una documentació molt interessant perquèhi apareixen descrits tot un seguit d'aspectes que aporten llum sobre el fun-cionament del mercat en aquells anys, entre d'altres el desplaçament de Car-lesJunyer a Saragossa cap al rgzz <paraver si le cedíamos aþo de lo del granretablo de Blesar,',', segons el testimoni de Mariano de Pano (Ilerlabé zoo9,tlr 5r7, doc. 285), i que il'lustra sobre la xarxa de contactes teixida per I'anti-quari i el seu àmbit d'actuació.'oo Destaca també la intervenció en I'operaciód'Amadeu Sales, una mena d'agent o comerciant a qui documentem en I'en-

(MN^C, inv r5842), i també un Calvari (inv. 15844), totcs clucs tarclogòtiques i originàries clel

convcnt cle Santa Clara cle Barbastre.

97. Sobrc clsJunvcr; vegeu la sûrtcsi tle Marès ry77: zz5-zz6; c[ l,lonch zooz: <¡7-<¡8.lì,nlirvaloració que hem d'efectuar d'ambclós gerrnans cal tenir prcscnt lcs in'rportants complicitatsquc \¡an cstablir amb determinats ambients artístics i culturals cle lìarcelona. Scbastià va scr

assiclu cle la tertúlia dels Quatre Gats, on va est¿blir amistat amb Picasso, dc qui va col.lcccionarobra i que cl va retratar en diverses ocasions. És igr.ralment força concgucla la seva faccta pic-tòrica, la qual ens situa davant un perfil que coincicleix arnb ¿ltrcs antiquaris dcl momcnt. Pcl

que fa a Carles, que és qui apareix documentat efectuant compres al bisbat <lc Lleicla, va scrtambé un personâtge polifacètic. Crític d'art, aficionat al teatrc i amic dcls Irolch i Torrcs, lcs

cròniques de l'època scmpre clestaquen els seus grans concixcmcnts cn matèr'ia artística.

98. No cra el prime r cop que algú s'interessava per âquests objectcs <le la parròquia. IllI903 va inte ntar adquirir-los Francesc lìcrrcr Vallcbrcra, mcrccr i antiquari clc Llcicla (llerlabó2oog, tr: 398-4ot, <loc. 76-7).lll r9o8 el rector va escriure rle nou al bisbat <lemananr vcnclrcla casulla (Berlabé 2oog,rtt 53ó, doc. rrr).

99. S'atribueix a Migue I Ximénez i Martín Bernat (cloc. r45o-t5o) i es conserva al Mrrscude Saragossa (inv roorg-roo3r).

¡oo. Iln un dels clocumcnts relacionats amb la ve n<la cl'El'lormillo, el Consell I)ioccsà ¡>ro-posa trasllaclar els objectes a Lleicla, exposar-los al Muscu de Scminari i acabar fent subhastapública o concurs uimponiendo al rcmatante la obligación de abonar los gastos de transporte,custodia y anunciosu (Berlabé zoo9, tttt 494, doc. 279), una pràctica gcns habitual en les alicna-cions patrimonials del bisbat, pcrò sí docume ntada en altres cliòcesis cle I'llstat espanyol (Mar-tínez zoo8).

torr

Ju.tdel

tar ;

III:I

tiusl'act

dras

únir

imanei)

314)

9u€,carrpers

da. (

les a

(mU

tífetles c

ced(

I(

consl

gar, dlitat I

I(

una dd'ope

quisir

TorretoglirValls

quals

marcr

bar t¿

esnìct

nya),,

lunya.

de la

).e:Aliscla-ellverrnt degralta

lsullarntiga

,10/e-

erquè

I fun-: Car-I gran¿oo9,i'anti-:raciór I'en-

:ies del

i. En la

licitatsr va ser

:cionar:ta pic-:nt. Pel

, va ser

rcs, les

:4.

1uia. El)erlabé

venclre

NIuseu

:sà pro-rbhasta

sporte,

aliena-¡l (NIar-

^t\Nrr<¡u,rnrs, Esclí:sr,r r r,rts \/rtNDris Drr pÄ'r'RrùroNr ^R'l'íslI(:...

torn de la Seu d'Urgell exercint d'intermediari entre el prelat urgellenc i la

Junta de Museus (Boronat rg99i zr3, j78-j7g,6q-6o6 i 6rr). Segons paraules

del rector, sembla que Sales actuava com a agent (tapato deJunyer per inten-tar aconseguir que aquest darrer pogués adquirir els objectes (Berlabé zoo9,rrri 525, doc. 288).

Un altre dels antiquaris establerts a Barcelona entre els que apareixen ac-

tius a les terres de Lleida és Domingo Viñals (t877-r95o), oriünd d'Igualada,

I'activitat del qual avui coneixem molt millorgràcies al treball de Mercè Cua-

dras (Cuadras 20rob: z3-29).'"'Dins dels límits del bisbat de Lleida, tanmateix,

únicament el documentem I'any ry24 fent una oferta de 5oo pessetes per tres

imatges a la parròquia d'Erillcastell, a prop del Pont de Suert, tot i que desco-

neixem si va arribar â tancar I'operació (Berlabé 2oo9, ttt 6o8-6t4, doc. 313-

3r4). Viñals va ser un curiós personatge format en el negoci de la rellotgeria ique, més endavant, fou el propietari del denominat Museu Vñals, ubicat al

carrer de Verdaguer de la seva vila nadiua. Allà va aplegar-hi la seva col'lecció

personal, tot i que també feia servir aquell espai per al negoci de compraven-

da. Cap al tgzz es va traslladar a Barcelona, on va continuar amb al negoci de

les antiguitats, tot i que sense establiment obert al públic i mantenint el seu

(museu) d'Igualada. Van ser els anys en què establí relacions comercials fruc-tíferes amb Frederic Marès, que li va comprar un bon conjunt d'obres, entreles quals alguns exemplars escultòrics d'època romànica probablement pro-cedents de laVall d'Aran (Llonch zooz: :n6-rt7).'"'

ror. Aquesta autora ha presentat un treball de fi de màster declicat a Vñals en què es le-construeix la seva personalitat i la seva activitat comercial, com també la col'lecció que va aple-

gar, dispersada a la seva mort (Cuadras zoroa). Des d'aquestes línies li agraïm que ens hagi faci-

litat la consulta del seu treball i les inclicacions que ens ha donat sobre el personatge.

roz. Aquest fet, juntament amb la notícia cl'Erillcastell, palesen que el Pirineu degué ser

una de les seves àrees preclilectes d'activitat comercial. Ho certifiquem a través d'una sèrie

d'operacions que ens el mostren actuant a les contrades septentrionals del país, com ara l'acl-

quisició el r9z5 de la talla romànica de la Mare de Déu que presidia el retaule gòtic d'Espui (la

Torre de Cabdella), actualment en parador desconegut i que solament coneixem per una fo-tografia del fons Salvany (Biblioteca de Catalunya, ref SaP-;óI-o3) fly'elasco zou: 5z-53). A les

Valls d'Àneu, sabem que Viñals va intentar adquirir un lot d'objectes a Cerbi I'any r9zo, dels

quals no coneixem l'aparença física i entre els quals hi havia un retaule dels segles xv-xvl, una

marededéu gòtica, i segurament un frontal d'alta¡ d'època desconeguda. IJoperació la va aca-

bar tancantJosep Bardolet el rgzz fly'elasco 20rr: 30r-3ot). Encara dins la diòcesi d'Urgell, cal

esmentar I'adquisició d'una creu d'argent del segle xv o xvI a la parròquia d'Alp (Baixa Cerda-

nya), que el r9r5 va oferir a laJunta de Museus (ANC, Institucions,Junta de Museus de Cata-

lunya, caixa 46, complementació d'actes, sessió del r3 de març de r9r5).

-273-

z\l¡rin'lo Vr l,rsco G oNz it.t.t

Finalment, i sense cap mena de dubte, un dels antiquaris que va feinejar

amb més intensitat a l'àrea del Pirineu durant els anys vint i trenta va serJo-

sep Bardolet (r89r-r985), gràcies sobretot a les immillorables relacions que va

mantenir amb els responsables de la mitra urgel'litana, de la qual va gaudir de

tracte de favor.'o3 Lactivitat de Bardolet a la diòcesi d'Urgell ha deixat un ras-

tre documental notable fins als anys cinquanta i seixanta del segle xx, que aquí

seria excessivament llarg de resseguir amb detall. En canvi, el ferri controlque vâ exercir del mercat antiquari de I'entorn de la Seu d'Urgell no el va os-

tentar a la diòcesi de Lleida, bàsicament perquè no va comptar amb el favor

dels bisbes.'o+ En aquest sentit, només se'l documentaelry34 intentant adqui-

rir la ja esmentada taula de Sant Vicenç d'Àger (frg. ù, servada llavors a la su-

fragània de Fontdepou i avui custodiada al Museu de Lleida (inv 84).'';

Antiquaris de fora de Catalunya

La documentació relativa a les alienacions patrimonials del bisbat de Lleidades del final del segle xIx fins a I'esclat de la Guerra Civil espanyola demos-

tra que la majoria d'oferiments de compra procedien cl'antiquaris i comer-

ro3. r\uesta casuística comercial explica que un dels seus millors clie nts, el ginecòleg bar-

celoníJesús Pérez-Rosales G896-r989), posseís una gran quantitat d'obres proccdents dc parrò-

quies d'aquest bisbat, que posteriorment va donar a la Diputació de Barce lona -amb gestions

incloses de Bardolet- i amb les quals es va fundar el Museu Mariccl de Sitges. Un cas similar

és el del pintor Marian Espinal Q897-rg74), que també es comptâva entre els bons clients cle

I'antiquari, una part de la col'le cció de I qual va acabar ingressant el r959 al Muscu dc Belle s Ârtscle Bilbao, arnb importants obres medievals proceclents cle ¡>arròquies de la cliòcesi d'Urgell

ffelasco zotl rz1-rz6). Darrerament, la figura cle Bardolet és objectc cl'estucli pcr pârt dc Me-

ritxcll Cano i Ció, que li ha cleclicat el seu treball cle fi de màster (Cano zol3).

ro4. r\IossènJesús Tàrragona, delegat emèrit dioce sà de patrimoni artístic clcl bisbat dc

Lleida, molt amablement ens informa que Bardolet va visitar en cliverses ocasions el bisbc Äu-

relio del Pino (t947-1967) i li proposà I'adquisició cle diverses obres conservacles en esglésies de

la cliòcesi.

ro5. El maig d'aquell any el rector de Fontdepou va escriure a la cúria diocesana informantque Bardolet s'interessava per la seva adquisició. Per tal d'esquivar les traves que imposava la

legalitat vigent, I'antiquari recomanava efectuar un certiÊcat anterior a la data de la legislació

que censurava aquest tipus de vencles, per veure si podrien salvarse nlas responsabiliclades gra-

ves que hay por parte clel gobierno'. La picaresca de Bardolet torna a aparèixer en la valoració

que efectuava de I'obra, per la qual oferia 5.ooo pessetes, malgrat saber que en concórrer a l'ex-

posició internacional de Barce lona el conservador de I NIuseu Diocesà, mossèn Pere Armengol,

I'havia taxat en r j.ooo, quantitat que considerava inflada (Berlabé 2oo9, I I I: 733, doc. 312).

-274-

ciand'efe

és ur

deBlloc

'

deLbarc,

riorsI'Estment

ja esr

entr(R

sara€

Lleidtracircarrcadqu2Oog

encar

El bir

carm

diferrantigque n

tats ctiquaconst

llevar

cume

un re

IO(

adquirdoc. 3c

IO;

ria algu

uns cor

laro-va

de

ts-

luí:ol

)s-

'orui-

;u-

A¡*,I'IQU^IìIS, ESCIÉST,T I I,ES VENDDS DI' PAI'RIi\TONI .{R1'iS'I'IC...

ciants arribats de més enllà del territori lleidatà. Malgrat que encara s'han

d'cfcctuar estudis sobre la matèria en la majoria de bisbats catalans, aquest

és un fenomen que es deu constatar arreu de Catalunya, ja que els marxants

de Barcelona tenien una gran mobilitat i, a més, aquesta ciutat devia ser el

lloc amb una més gran concentració de professionals del sector. Al bisbat

de Lleida, tal com passa al d'Urgell, la presència del col'lectiu d'antiquaris

barcelonins és la predominant, i així ho hem confirmat en les pàgines ante-

riors. Tanmateix cal afegir-hi la d'alguns agents vinguts d'altres indrets de

I'Estat espanyol, malgrat que la seva presència no és tan rellevant.'"ó Igual-

ment, cal afegir que no es detecta activitat d'antiquaris estrangers, tret del

ja esmentat Celestí Dupont, que per residència i vinculació familiar incloem

entre els barcelonins.'o;Pel que fa als arribats de la resta de I'Estat, la majoria procedien de I'entorn

saragossà per evidents raons de proximitat geogràfica i perquè el bisbat de

Lleida s'endinsava, fins al r9g5, eî territoris de la Franja que eren d'adminis-

tració civil aragonesa. Un dels més interessants ésJosé Palús, amb domicili al

carrer nDonJaime I.o, f,.o 43, entresuelo, de Saragossa' que el 1899 va intentar

adquirir el retaule gòtic de l'hospital de Santa Elena de Benavarri (Berlabé

zoog, rri 223-238, doc. 3639), atribuït tradicionalment aJaume Ferrer I, que

encâra avui es conservâ a l'església parroquial de la vila O'elasco zooS: 9r-rI9).El bisbe Meseguer va impedir-ne la venda tot i la insistència de les monges

carmelites de Benavarri, que llavors gestionaven l'hospital i que havien rebut

diferents ofertes des del r896 per part de (varios hombres de los que compran

antigüedades>, entre els quals només se'ns ofereix el nom de Palús. Malgrat

que no disposem de gaire informació sobre la seva persona i les seves activi-

tats comercials, un parell de notícies ens fan deduir que Palús era un dels an-

tiquaris més importants entre els que operaven a la capital aragonesa. Tenim

constància dels seus contactes amb Lionel Harris, un dels antiquaris més re-

llevants del panorama hispà del moment (Penacho i Ortego 2or3i 5c). El do-

cumentem també a la província de Valladolid, on el tgrz va intentar adquirir

un retaule a Aguilar de Campos (Martínez 2oo8, II: 3z).Una mostra del seu

roó. Solamenr documenrem la presència d'un antiquari de Madrid que el I9z4 va intentar

adquirir un armari a Santalecina (San Miguel del Cinca, Osca) (Berlab é zoo9, ttt; 588-592,

doc. 3o7).rc7. Eh 9or, Mariano de Pano va comentar a la priora del monestir de Sixena que li envia-

ria a.lgun anriquari estranger, que segons ell eren els que pagaven millo¡ per tal que inspeccionés

uns compartiments de retaule i veure si podien ser del seu interès (Berlabé en premsa).

-275-

ida

DS-

er-

)ar-

rrò-

ons

rilar

;de\rtsgellMe-

tdeAu-sde

lant¡alaació

gra-

ació

I'ex-

rgol,

t.

A ¡,r n n'l'o V¡: ¡.,r sco G o xz it.t'.2

prestigi i de la qualitat de les obres amb què comerciava, la tenim en la cessió

de materials a I'Exposición Hispano-Francesa de Saragossa del r9o8, en què

va constar en qualitat d'uanticuario aragonéso (Pamplona rgrr: z3o).'os

Ilantiquari Evaristo Sanz, igualment saragossà, és el més interessant dels

vinguts de terres espanyoles a operar dins dels límits del bisbat de Lleida.

IJany ryzz intentà adquirir el retaule de la sagristia de I'església de Santa Ma-

ria de Tàmarit de Llite ra, un conjunt factici integrat per compartiments pro-

cedents de diferents conjunts que, en un moment determinat, eS van muntar

en aquest emplaçament de laparròquia (Arco rg42,ri 4r8 i II: fig. IoIo-Iol5).Lamajoriade taules pertanyien a I'antic retaule major de la col'legial, contrac-

tat pels pintors Miguel iJuanXiménez,parc i fill, que regentaven un taller ins-

tal.lat a Saragossa d'entre els més interessants del tardogòtic en terres d'Ara-

gó. Que es tractava d'una obra molt rellevant ho demostra I'elevada quantitat

de diners que Sanz va oferiç 5o.ooo pessetes, segons llegim en una carta que

laJunta de Reconstrucció del Tèmple de Tämarit de Llitera va enviar al bisbe

(Berlabé 2oo9, ttt: 542-546, doc. 294).'"'t

ro8. .¿\ Lleida no documenrem Palús e n relació amb cap altra operació, pcrò és possiblc

que calgui identificar-lo amb algun dels antiquaris saragossans que apareixen esmentats gc-

nèricament a les carres intercanviacles entre els responsables dc parròquics i cl bisbc clc I-lcicla,

com per exemple una del rgor en què un antiquari de Saragossa va efectuar una oferta dc com-

pra per nou retaules -en realitat, probablement es tractava dc nou compartimcnts-dc I'cs-

glésia de Sant Esteve de Llitera (Berlabé 2oo9, tri y5, doc. 6).ro9. No hi ha constància de com van acabar les negociacions, pcrò tot indica que no van

arribar a bon port perquè cl retaule va se r destruït durant la Guerra Civil.'lànmateix un com-

parriment amb la representació de sant Miquel (r28,3 x 57,6 cm) es conscrva avui al Philaclel-

phia Museum of Ârt (inv r83) (Paintings t994t z4i; Strehlke 1995: ló8), on irrgressà procedent

de la col.lecció deJohn G.Johnson, a la qual va arribar abans clcl I9I7. Ilexistència cl'aquest

compartiment potser demostra que algunes de les taules havien estat venucles abans de I'ofc-

riment de Sanz. En aquesr senrir, el r9o7 laJunta de Nluscus aclquiria a.A,ntoniVves Escudero,

enrre altres obres, cl retaule gòtic de Sant Domènec proce clent de l'e rmita de Sant Miquel de

Tämarit de Llitera (MNAC, inv I5825) (Boronat rg99 395, n. z9z), fet que demostra que ja feia

uns anys que cle la vila estaven sortint obres a través de I'activitat clels antiquaris. Vives l'havia

compfat a Saragossa (Pijoan ryo7: 526), de la qual cosa dcduïm que va scr adquirit per algun

dels antiquaris sarâgossans que apareixen operant en parròquies de la Franja. En conclusió, és

possible que aþuns compartiments del retaule dels Ximénez s'haguessin venut amb anteriori-

tat al r9zz, entre els quals el Sant Nliquel avui servat a Filadè|fia. Tànmateix, i en cas que això

s'hagués produit, ignorem quantes taules van acabar entrant en comerç. És possible que una

fos la que en dara reccnt (zorz) pertanyia a I'antiquari Rob Smeets (Gincbra, Suïssa), amb el

Crist de la Passió i dos àngels (n4 x 35,5 cm). Les mesures cl'aquest compartiment són similars

a les de I'anterior, i I'obra de fusteria també mostra ce rtes analogies. Vam apuntar aqucsta hi-

-276-

rmtquc

Eltels ¿

rihcâr¡

zonnali

d'ÀAmtaptanlala'.senl

enttndel

ILasi

delMurreix

pòtc:

Maal

cio-a

quc I

86, rì

zorì¿¡

ArtcrI

I

cultui oblr

obtcldes q

alavsent6

InstiI:

o

,e

1s

1.

t-

)-

tr).

;t-lt1e

re

le

e-

la,

¡l-

rS-

l\r.r lrr¡rr,rrrrs, l'ls<;l,l';sr,r I LES VE¡NDES DE p^'I'RIi\roNt ,rnrÍsttc...

'lìrl t:onr hcm vist en el cas de Palús, de la mobilitat d'Evaristo Sanz, i de la

irìrl)ortant quantitat de diners que va oferir pel retaule de Tämarit, deduïm<¡trc clcvia ser un dels antiquaris més importants de Saragossa en aquells anys.

Ill trobem efectuant diverses compres en esglésies de Palència i Sòria entreels anys ryog i tgzz (Martînez zooS). El r9r9, a més, documentem un antiqua-ri homònim, Evaristo Sanz Sagaseta, amb establiment obert al núm. y delcarrer Atocha de Madrid,"o cosa que suggereix una obertura de nous horit-zons comercials. Un altre aspecte fonamental en I'avaluació de la seva perso-nalitat són les connexions internacionals. Va adquirir la col'lecció de I'arxiducd'Àustria, LluísVíctor ft842-tgt9),i lavavendre a través de I'establimentTheAmerican Art Galleries de Nova Yo rk el r9zz, el mateix any en què va fer I'ofer-ta pel retaule de Tàmarit de Llitera."'Tenim notícies també sobre un impor-tant robatori del qual Sanz va ser víctima el ry36, a Lisboa, segons es pot llegira la premsa de l'època."' I finalment, com en el cas de I'esmentat Palús, va pre-sentar aþns objectes a I'exposició Hispano-Francesa de Saragossa del r9o8,entre d'altres una pintura flamenca del segle xv o xvr (Tormo tgog: z4z) iunsndetalles arquitectónicos¡r (Pamplona tgtr: zr7).

Un altre personatge procedent de l'entorn saragossà és Mariano de OtalLasierra, que entre els anys ry25 i t9z6 va intentar adquirir diversos objectesdel monestir de Sixena, com ara una arqueta Embriachi avui conservada al

Museu Marès de Barcelona (abans a la col'lecció Milicua). Als documents apa-

reix esmentat indistintament com a col'leccionista i antiquari, resident al car-

pòtesi en un text dedicat a les obres d'art medieval hispanes presents a la fira d'antiquaris de

Maastricht (TEFAF) de I'any zorz, accessible a http://forumdelesarts.co mlzotzlo3l3olcelebra-cio-a-maastricht-dela-fira-dart-i-antiguitats-tefafIconsulta: juliol del zor3]. Ho reforça el fetque la taula de Rob Smeets va pertànyer a la col'lecció de Mariano cle Pano y Ruata (Post r94r:86, frg. 3z), personatge de Montsó que apareix efectuant diversos oferiments de compra a la

zona cle la Franja, en representació del Museu de Saragossa i de la Real Academia de Bellas

Artes de San Luis.

uo. ABC, 7 I rc I ryry, pà9. z+ (Pictorial Review).

tn. NeutTorkTiibune, z5l4lt9zz, pàg. rl. La col'lecció de I'arxiduc comprenia pintures i es-

culture s franceses, italianes, flamenques i hispanes, a més de teixits, tapissos, mobiliari, gravatsi crbjectes en general, segons veiem al catàleg que s'edità (Historical rc;zz). Sembla que Sanz va

obtenir un bons guanys amb I'operació, ja que les cròniques de l'època parlen d'un roral de ven-

des que arribavagairebé als 5o.ooo dòlars(AntericanArtAnnual, xrx, pàg. z8z).Sanzvaafegira la venda altres objectes de la seva propietat, com per exemple un tapís flamenc amb la repre-sentació de la Gola procedent de I'església de Sant Pau de Saragossa, awi conservat al DetroitInstitute of Arts (Cavallo ryr2-t9t3t 8ó-8p).

rrz. ABC, 51 41ry$, pàg. 6r. Li van furtar un maleta plena de joies valorada en 7t.ooo ptes.

tnn-:l-ntrst

€-'o,

de

:ia

ria

un

es

ri-xo

na

el

rrs

ni-

Ar,nrnlo V¡ir,,rsc<¡ G oxz it.t;z

rer Checa, número r9, al districte de Torrero de la capitâl arâgonesa (Berlabé

2oog, ttt 646-684, doc. 324-336). El seu oferiment va comportar I'oberturad'un complex i dilatat procés administratiu en què I'historiador Mariano de

Pano va intervenir com a assessor i, també, trametent documentació a les

monges per tal que poguessin aconseguir un millor benefici econòmic, ja que

tot i voler adquirir alguns dels objectes per al Museu de Saragossa, no podiaigualar l'oferta econòmica d'Otal. "¡

Un nou comerciant, en principi forà i que puntualment actua dins els lí-mits del bisbat, és un talJosé Subirana, resident a Madrid, que pel novembre

del ryzz va intentar adquirir una escultura al rector de Sant Esteve del Mall(la Pobla de Roda, Osca), conservada a I'ermita de Sant Bartomeu (Berlabé

zoog,vol ur: j47- j68, doc. zg5-299). La procedència d'aquest agent, l'esmen-

ta el rector en la carta que va trametre al bisbe, però es podria posar en dubteperquè, per les mateixes dates, un negociant d'antiguitats amb idèntic cog-nom, oriünd de Manresa, apareix efectuant un intent de compra de diversos

objectes a I'església de Cerbi (la Guingueta d'Àneu, Lleida), al bisbat d'Urgell

fl,/elasco 2orti 3zt, doc. r5).

Col'leccionistes, agents o intermediaris?

Tot indica que ben poques vegades els col'leccionistes catalans es van despla-

çar pel territori a la recerca d'obres amb les quals engrossir o completar les se-

ves col'leccions. Pel que fa al bisbat de Lleida, i com ja hem apuntat més amunt,un dels pocs que ho va fer va ser Lluís Plandiura, amb el suport de I'antiquari

Josep Valenciano, que va assumir tasques d'agent i representant."+Altrament,i a banda de les notícies que clarament es poden relacionar amb antiquaris

rr3. Veient que no podria aconseguir els objectes, de Pano \¡a optar per afavorir les mon-ges i obtenir el permís del Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, al qual es va aclre-

çar el z9 d'abril de 19z6 aÊ,rmant que I'arqueta romania dipositada al museu i que seria, pro-bablement, aquesta institució qui I'acabaria adquirint, se nse esmentar que d'Otal havia fetuna oferta superior. Amb aquesta afirmació volia fer veure als responsables que I'arqueta res-

taria en una institució pública i, per tant, pretenia aconseguir que es concedís I'autoritzacióde venda.

r14. Sabem que Plandiura va fer el mateix per esglésies del bisbat de Solsona (Planes zooS:

r35-146). Altrament, la tradició diu que Maties Muntadas també va visitar algunes esglésies de

la Cerdanya durant els seus estiueigs (Folch zoog: ó5, article publicat a la revista Destino el rz

de gener de r9r7 ar,'aî de I'adquisició de la col'lecció Muntadas).

-278-

afiurì

pe

go

bé

for

trs:

riode

tau

s.fnot

lav

esr

dellrtsob

fa(fontacl

ocu

grí'.

Cat

autcuh

I

I

y scir

cons

efcct

t

efcct

nunc

Ver<l

rdc:Colorènci

tabé

turacder les

que

odia

ls lí-nbre

Malllabé

nen-

ubtecog-

)rsos:rgell

spla-

35 SE-

nunt,quari

nent,uaris

; mon-a adre-

a, pro-.via fet:ta res-

ització

s 2OO5:

isies de

noelo

l\rv'r'rr¡tt,ruls, IisclÉsl,r I LES \¡E¡\DDS DE PATRIùfo¡\I ^R'l'is1'Ic...

arnb cstabliment obert o agents que han deixat rastre documental, conservem

un scguit de referències sobre personatges dels quals és més difícil traçar el

perfil. No sabem si eren comerciants o intermediaris que es dedicaven al ne-

goci de les antiguitats com a complement de les ocupacions professionals, o

bé col.leccionistes que es desplaçaven al territori buscant obres amb les quals

fornir les seves col'leccions.

Entre les primeres persones que documentem intentant adquirir béns ar-

tístics a la diòcesi de Lleida trobem un tal nPomés i Pomar, abogado y nota-

¡16o, de Barcelona, que el I884va intentar adquirir el Calvari deJoanot de Pau

de I'església de Castellnou d'Oluges (Segarra),I'única taula coneguda d'un re-

taule contractat pel pintor el 15r8, avui custodiada al Museu de Lleida (inv 8g).

Segons la documentació locali tzada,"t Pomés s'havia desplaçat a la Prenya-

nosa (Cervera) intentant aconsegUir una documentació familiar. Com que no

lava trobaç es va traslladar a Castellnou d'Oluges en companyia del rector, on

es va interessâr per un Calvari que es conservava a la parròquia, osobre la pila

del agua bendita,, pel qual va oferir nocho o diez duros,' El responsable de

la parròquia va informar el 6 de juny al rector de la Manresana (Sant Ramon)

sobre l'oferta rebuda, i aquest va fer el mateix amb el bisbe Costa i Fornague-

ra el 13 del mateix mes. La darrera és una carta en què trobem anotat -enforma d'esborrany de resposta- el parer del prelat sobre I'assumPte: (Contes-

tado que no ha lugar á la venta del cuadro y que este continue en el sitio que

ocupa))."ó Quant al personatge que pretenia adquirir I'obra, es tracta de Pele-

grí Pomés i de Pomaq que pel juny del r88o va entrar com a soci a I'Associació

Catalanista d'Excursions Científiques (Anònim r88o: 449) i que pertanyia

a una nissaga de juristes i advocats ben introduïda en la societat i els cercles

culturals barcelonins de l'època."7 Novament veiem, doncs, que els excursio-

r r5. ADLL, bisbc Tomàs Costa i Fornaguera, lligall 5, carpeta "I49-Montclar. Manresana. 7u.

r16. A la vegada, el rector de la Manresana afirma en la seva missiva que I'obra nes del diez

y seis ó sea del año r5óo,. Aquesta precisió cronològica es correspon amb un marc actualment

conservat a la reserva del Museu de Lleida (inv r93ó), tot i que no s'exhibeix amb I'obra. El marc,

efectivament, presenta aquesta data inscrita.

lr7. El 1885, Pomés va publicar un article al butlletí de I'entitat sobre un viatge que havia

efectuat al Marroc (Pomés ß85: 46o-469 i 474-47ù, i al final de gener de I'any següent va pro-

nunciar a la seu de la institució una conferència titulada nViaje a las Islas Canarias y de Cabo

Verdeo, sobre diferents aspectes històrics, come rcials, naturals i monumental s (La Vangørdia,

r de febrer de 1886, pàg.Zzr;Villanova zoo8: 89). Els Pomés troben els seus orígens a Santa

Coloma de Queralt (Biblioteca de Catalunya, Fons històric de I'Hospital de la Santa Creu. He-

rències, llegats. vr r r. Inv. t. Carpeta 53h), per tant, ben a prop de Castellnou d'Oluges. Des del

279 -

1\ LßriR'r'o Vl; L,rs<:tl G oNz it'ttz

nistes van tenir un paper important en aquestes operacions de compravencla

primerenques.En la mateixa situació d'inde frnició es troba un tal ncasimirou, que cap al

ß96vaaclquirir a l'arxiprest de Rocla d'Isàvena alguns objectes usin valoro, en

.on.r., unls "[...] alfombrotas y retajos podridos de un sitio donde se orina-

ban los sacrisranes clentro de la misma sacristía [...]' (Berlabé zoog, tt 2t6,

doc. :+). En canvi, dos anys després clocumentem Manuel cosialls, de Bena-

varri, que va intentar adquirir al rector de Tolva una taula gòtica amb la repre -

sentació de sant Miquei i sant Pere. A la carta que el rector adreçà al bisbe

informant-lo de I'assumpte, esmentava que nBl anticuario, que prometió de

ello cien duros, ", ur, ,u¡",o de Benabarre ["'] farmacéutico de dicha villau

(Berlabé 2oo9, rri 3r7 doc' 59). Igualment nítid sembla e I perfil de I'agent que

el rgr3 es va identificar com a representant del cònsol de la República cle Xile

a saragossa, i que va oferir 20.ooo pessetes per uns compartiments de retaule

que es-trob",o"n "

la sagristia de Sant Esteve de Llitera, pels quals ja s'havia

interessat un antiquari de Saragossa el Igor (Berlabé 2oo9, rr:335 i 595-599'

doc. 63i rz5). Tämbé definit és el tipus de comprador que eltgtz va presentar

urr" of"r," per uns fragments del retaule major d'Irgo: es trâctava de I'escultor

que havia executar el nou retaule que I'havia de substituir (Berlabé 2oo9,11"

jt5-j6o,doc. rI6-n7).Encara entre aquells als quals es podria aplicar el qualifrcatiu d'agent o in-

termediari trobem Enric Munera (1881-?), de Barcelonâ' que els anys r92t-r922

va adquirir un retaule a la parròquia de Montsonís (Foradada). A I'hora d'efec-

tu^, lå compra, amb tot, no es va identificar com a persona amb inte ressos

comercials, sinó com aþú que pretenia destinar l'obra a la capella del seu do-

micili (Berlabé zoog,rrri 272-292,doc' zo9-zt l)' De ben segur que es tractava

d'un tripijoc per part de Munera, ja que el 1964, quan tenia vuitanta-tres anys'

va clenunciar un anriquari de Barcelona per impagament d'una obra de vila-

temps dc Be net Pomés i cle Pomar GSzi-ls'3), clifercnts mcmbres de la nissaga van ostentar cl

títol pontifrci cle comtc clc Santa Nlaria clc Pomés. Pcrtanyia a aqucsta família Pelegrí Pornós i

Miquel (r828-r8g4)-segurament oncle clel nostre Pelcgrí Pomés i cle Pomar-, que fou inves-

tit ioctor en ¡urispruclència el r857 a la universidacl central de Maclricl i consumat especialista

en drct romà. Àqucst pcrsonarge apareix clocumentat cl l8ó9 com a membre clel círculo De-

mocrático cle Barcelona, una institució dc la qual era vicepresident Víctor Balaguer' conegut

col.leccionista. ,{quell any Pomés va signar unâ carta - sobrc un assumpte polític- iuntament

amb el ja ".-"n,r,

Salvaclor San¡rere ì Miquel (Cuccu zoo4: 8I), rcconegut historiador de la

pintura gòtica caralana i igualme nt anrb vinculacions amb el rnón clel col'lcccionisme'

do

tf¿

A

Druntrclortotésr

xis

ricag(

bar

era

mi¡un

de,adid'ar

,

Lle.

des

siva

ocu

gerirelL

llei<

conel qr

Iciormcr

z8o -

rda

Pal,€oina-

2Í6,

lna-pre-

isbe

óde'i1la,

: que

Xiletaule

ravia

't99,3ntar

ultort),lli

:o in-t-r922

,'efec-

:ESSOS

3u do-

lctavas anys,

e Vila-

/\hvl rQU^l{IS, ESCr.ÉSl,r I LES VIiNDES DIi P^',I'RIùtONI ¡\lìf iS'l'IC...

clomat amb la Visitació (8o x zo cm), 5o.ooo pe sse [es,"¡j la qual cosa demos-

tra que, com a mínim, tenia vinculacions amb el mercat.

A manera de conclusió

De I'anàlisi de les dades que ens aporta la documentació, se'n desprenen tota

una sèrie de conclusions interessants. La primera, ben lògica, és I'absolut con-

trol del mercat antiquari lleidatà per part de professionals arribats de Barce-

lona, amb intervencions puntuals d'altres que venien de Madrid, Reus i, sobre-

tot, Saragossa. Aquesta distinció en la procedència dels antiquaris i els agents

és útil a l'hora de calibrar les dinàmiques del mercat i la certificació de la ine-

ústència d'un mercat interioç propi de Lleida. És evident que I'ofrci d'antiqua-

ri era molt més rendible a Barcelona, però no per això deixem de documentar

agents establerts a Lleida o en localitats com Tàrrega, que van esdevenir una

baula més en el procés d'arribada de les obres al principal nucli de venda que

era Barcelo na.Laimportant presència d'antiquaris d'aquesta ciutat en deter-

minats moments, sobretot en la segona i tercera dècada del segle xx, indica

un repunt comercial àlgid a la capital catalaîa, amb molta demanda per part

de col.leccionistes i marxants estrangers, que va dur els comerciants catalans

a dirigir els seus interessos cap a aquelles regions on hi havia més possibilitats

d'adquirir objectes de qualitat a bon preu.

En aquesta topografia que hem traçat dels antiquaris actius a les terres de

Lleida, cal distingir entre els qui es dedicaven a la compravenda d'obres d'art

des d'un punt de vista professional, amb establiment obert i dedicació exclu-

siva, i els qui ho feien amb la voluntat d'obtenir un sobresou a banda de la seva

ocupació principal, que ben sovint tenia a veure amb les belles arts i la imat-

geria religiosa (com ara podia ser el cas d'escultors i dauradors),_o la joieria-

rellotgeria, seguint uns estàndards habituals en el mercat català. És el cas dels

lleidatans Miquel Murillo o Rafael Cantons, que van teixir xarxes de clients

connectades amb Barcelona per la inexistència d'un mercat propi lleidatà en

el qual distribuir els objectes adquirits, especialment els exemplars d'art antic.

Hem vist com antiquaris barcelonins de prestigi i amb projecció interna-

cional es van adreçar al territori lleidatà buscant objectes amb els quâls co-

merciar, com és el cas de Celestí Dupont oJosep Valenciano. Les seves rela-

r:8. ABC, zolnlt964, pàg. 6l; La Vangtardia, r4htlt964, pàg. 28.

-z8t-

¡entar el

Pomés i¡u inves-

ecialista

culo De-

conegut

ntamerìtdor de la

À L ll ri Itlo Vr l,,r s c<¡ G o Nz it't''z'

cions internacionals van suposar la posada en circulació d'exemplars d'art

antic en el mercat de parís, Roma i Londres, des d'on s'exportaven de vegades

cap als Estats units, seguint sempre uns mateixos canals de trasmissió en què

"ntiq,ra.is rellevants dã g.ans urbs europees' com ara Lowengard' Duveen o

Seligmann, els adquirien per tornar-los a vendre'

Èr, .urr,ri, és molt puniuul la presència d'antiquaris procedents de la res-

ta de l,Esta..,p",,yol, especialment dels de Madrid. No obstant això' en el

cas de la Franja es documenta l'arribada d'alguns pe rsonâtges de Saragossa,

comJosé Palús o Evaristo Sanz, que també tenia negoci obert aMadrid'

Aquesta presència d'agents i el tràfec d'obres d'art en terres aragoneses que-

den perfectamenr reflectits en una afirmació deJosep Pijoan del r9o7, quan

,r. "p.rn,u.

que uIJAragó es el camp de fortuna ahont els antiquaris extrangers

y del pais fan les seves mellors hassanyes' (Pijoan ryo7t 526)' I-Iem iniciat el

nostre recorregut amb unes paraules de Pijoan que esdevenien el reflex d'una

realitat dura i implacable, i ara hi posem punt final amb unes altres igualment

ben il'lustratives.

Bibliografia

^alco¡-rn Bl,rNcu, s. zoo7. uEl retaule de SantJorcli de Bernat Martorell, a París, Xi-

cago i FiladèIfia,. A: Art català al món.Batcelona: Edicions 6z,pàg' 72-75'

A¡-srNn cosrenrLLe ,L. zott.ula colección de artes clecorativas de Francisco Miquel

y Badia (r84o-r899)'. A: PÉnnz, F; SocI'rs, I' (ed')' La dispersión de objetos de arte

furro d, España en los siglos xrxy xx.Barcelona / cadis: Publicacions i Edicions de

la Universitat de Barcelona / Universidad de Câdiz'pàg'tl-l+'

ANòNIu. I88o. nsessió i Excursions' ' IiExcursionista' ßolletí mennøl de la Associació Ca-

tølanista d'Excursions científcas' núm' zo (3o de juny)' pàg' ++g-+so'

- r885. usecció oficialu. nutitet¡ cte lAssociació Excursionista llerdanesa, núm' I (r4 cle

maig), pàg. t-2.

- r887. nEscursions (Extracte)n. IlExcursionista. ßolletí mensttøl de lø Associøció catrtla'

nista d'Excursions Cientrfcas, núm' rc4,pàg' 4t-47'

- rg99. (La nosrra quinre.a,. Et Águita Thrraguense, núm. 37 (27 d'agost), pàg' t+l'

- r9o8. n¡dquisicions del Museo áe Barcelona en 19o8,. A: Institut d'Estudis Cata-

Ians. Anuøri, Pàg. 57 o - 57 t.

- ryoga.nRecorresn. El cierao. Periódico independiente, núm' r4I (lo d'abril), pàg's-6'

_ l9o9b. uCronica setmanal,,, P2 triø, Setmønari Catrílicb,núm. ro (5 de juny), pàg,6-1.

- igrr.nObituarioo. El Cierro. Periódico independiente,rtim. tTz (28 de febrer),pàg'6'

- rgrya.nAntiguitats,. Wll i Nou,núm. z (zo de març), pàg' 2'

B

IJ¡

Br

z8z -

'artdes

què

:no

res-

nelISSâ,

lrid.

lue-luangers

at el

,tuna

nent

's, Xi-

tiquelle arte

rns de

'ió Ca-

G+ d"

)øtala-

r45.

¡ Cata-

tg.5-6.

\9.6-1.pàg.ó.

Âru'r'rqu,rnrs, EsclÉsr,r I LDs vDNDDs DE p^TRriltoNl rrRt.ísr¡c...

- 19r5b. uAntiguitats,. Wll i Nou, núm. 3 (27 de març), pàg. ¡.- r9r5c. uAntiguitars". WII i Nou, núm. 6 (r7 d'abril), pàg. +.

- t9t5d. nAntiguitats". WII i Nou, núm. 8 (r de maig), pàg. :.- rgrle. nAntiguitatso. Wll i Nou, núm. z (l de juny), pàg.ry.

- ryt5f. nAntiguitats,. Wll i Nou, núm. 3 (r5 de juny), pàg. ¡r.

- Í9159. oAntiguitats". WII i Nou, núm. 9 (r5 de setembrc), pàg. 13.

- t9t6. nAntiguitats,. Wll i Nou, núm. z¡ (15 de març), pàg. rl.

- r9zz. nEl tresor arrístic de Lleydau. CrònhaThrgarina, nú.m. 47 þ9 dejuliol), pàg. r.

- 1934. uRenovación de laJunta Directiva". Butlletíde la Cambra Ofciat de ta PropietatUrúana de la Provincia de Lleida, núm. r5, pàg.y+.

Anco, R. del. ry42. catãlogo Monumental de Espøña. Huesca. z vol. Madrid: GSIC. Ins-ti tuto D iego Yelázquez.

BennncnlNa , J. tgg7. olntroducció". A: Cøtølunya romànica. Barcelona: EnciclopèdiaCatalana, vol. xxvr, pàg.335-34r.

- 2oo7. nMaties Muntadas,Jaume Espona i Miquel Mateu: el col.leccionisme d'artantic i d'arts decorativeso. A: Bessecooa, B. (ed.). Col.leccionistes, col.leccions i mu-seus. Episodis de lø bistòria delpatrimoni artístic de Catalunya. Bellaterra [i altres]: Uni-versitat Autònoma de Barcelona [i altres], pàg. z4-262.

Bnnn¿r I ArrET, X. ry99. Josep Pijoan. Del salvanent del patrimoni artístic català a laHistòria General de lArt. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Bennaqurn I RovI n¡,lre , C. ryt5-t9t7. Los religiosos en Cataluña durante la primera mi-tad del siglo xrx. 4vol. Barcelona: Imprenta de FranciscoJ. Artés yAlabart.

Bassrcooe, B. zoo7. nTies episodis de la història del col'leccionisme a Catalunya.Josep Puiggarí i les exposicions de I'Asociación Artístico-Arqueológica Barcelo-nesa, la pinacoteca deJosep Estruch i Cumella i el Palau Maricel de Charles Dee-ringo. ,{¡ Bessrcoor., B. (ed.). Colleccionistes, col,leccions i museus. Episodis de la bis-tòria delpatrinoni artístic de Catalunya. Bellaterra [i altres]: Universitat Autònomade Barcelona [i altres], pàg. tt9-t52.

- 2oro. uEl col.leccionisme d'art a Barcelona al segle xlxn. A: Ànimes de aidre. Lescol'leccions Amatller. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitatde Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural, pàg.2536.

- zorz. Josep Puigarí i Llobet QSzrrgoj), priner estudiós del patrimoni ørtístic. Barce-lona: Universitat Autònoma de Barcelona.

Bessncooe, B.; Dor',rÈNrcu, L zorr. ocharles Deeringy el palacio Maricel de Sitges(Barcelona)o. A: PÉnrz, F.; Socr,r.s, I. (ed.). La dispersión de objetos de arte fuera deEspaña en los siglos xlx y xx. Barcelona / Cadis: Publicacions i Edicions de la Uni-versitat de Barcelona / Universidad de Câdiz, pàg. 35-57

BpnpNcurn I Auer, M. zooza. nl-a incidència de Ia venda de la col.lecció Plandiuraa la premsa de l'èpocan. Butlletí de la Reial Acadèmiø CataLtna tle Belles Arts de Sant

Jordi,vol. 16, núm. z,pàg. rl-25.

- zoozb. ol-luís Plandiura una vida entregada a I'artr. Reaista de catalunyø,núm. r7r,pàg. z3-4o.

-283-

r\ l. l li Irlo Vll l,,t s<:(l G <> Nz it't''z

I};nl,rníi, c. zooo. ulas comisiones Provilrcialcs cle Monumentos y la creación clc

los rnuseos arqueológicos en el cntorno cle cataluña. El caso cle Lleicla'' xIII Con-

greso CEI1A. Àrte ninue,o ntilenio. R¡tíces culturales, proyección )' actualidad dcl arte

espaíiol. Actas' Granacla: Universidad de Granacla, pàg' z5r-258'

- ,àor. ul-a funclació cle ls museus cliocesans a Catalunya. El Muscu Episcopal de Vic

i el Museu Dioce sà cle Lleicla,. Scu Wllø. Anuøri d'I:Iistòria i Cultura, núm' 3' pàg'

+6s-+ït.

- 2oo3.nE1 Sant Antoni/rei cle la Figuera (Lleicla). crònica cl'uIta ve nda' ' Butlletí del

Museu Naciottøl dArt de Catalunya, núm' 7' pàg' I5l'

- zoo9. EI Museu Dioces¡i rle Lleida. I'a seaaforntació i la legitinritat del seu patrimoni ar'

tístic.-lesícloctoral. 3 vol. Barcelona: universitat Äbat oliba cEU. En línia: http://

www. tclx. cat/hanclle/Io ïqly68' [Consulta: ge ncr del zol3']

- xoro.nFormació i història de la col'lecc ió,. A.: La col'lecció de taltissos de la seu wlla

rte Lleicta.Barce lona / Llcida: Funclació nl-a Caixa' / Mttscu cle Lle icla: Diocesà i Co-

marcal, pàg. zz-29.

- (en premsa). nThe sales of art works from the

the zoth century: late Gothic paintingo'

monastery of Sijena (Huesca) during

- 2oo9. El dietari del bisbe Josep Mesegrcr i el lvlaseu

Bn,nl,rnÉ, C.; PuIc, I. zooo. nlletaules de Sixena al

marcal. Una proposta de reconstrucció del re taule

Anuøri d'Història i Culturø, núm' 2, pàg' 245-z$'

BoraRur¡, I S^NS, C. de . r9oz. Cattílogo de la Exposición dc Arte Antigtto'

Thomas.

Boletín Oficiat Eclesiástico de Ia Diócesis de Lérida (I89i), núm' r7 (26 d'agost), pàg'

315-32r.Bo*o*nt r Tnl ll, M. J. rsqs. La po títica dbdquisicions de la J unta de Muse us : r 8 9 o- r 9 zj'

Barcelona: Publicacions de I'z\badia de Montserrat'

BonnÀs, M. L. 1986. coleccionista de Arte en cataluña. Barcelona: La Vanguardia'

Boscn, J. zooz-zoo3. nUn miracle per a Pere Nunyes'' Locus Amoenas' núm' 6' pàg'

zz9-256.

Borirncuns, M. zooo. consuno cultural en la ciudad de Lteida (t808-ú24). Lleida: Edi-

cions cle la Universitat de Lleicla i Pagès'

Bnorrr,J.-F. ry88. La dffiuion du liare en Espagne (t868-r94): les libra¿res. Madrid: casa

de Velázquez.

BnuNnr r Brr.l-rr, J. 1887. usobre unas pesas cl'un joch d'escachs de crestal de roca

'ingudes d'Àg"r,,. Butlletí de lAssociaciti Catalana d'Excttrsions Cienttfiques, núm'

IoI-Io2, pàg.2916'C,ruplr,ro QurNraNa, J . 2c,c,6. Iiespoti ttet patrimotti arqueològic i històric-artístic: lblt

Pirineu català 4l segle xx. Tesi doctoral. Barcelona: universitat de Barcelona' En

línia: www. tdx. cat/hanclletrc8qly68' lConsulta: gener <lel zor3']

c,rNo I cró, M. zory.Josep Bardolet, un interntediari del mercat de lhrt a catalunya'^lre-

ball de fr de màster. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona'

(l

C.

Cr

Ct

C¡

C¡

Ca,

Diocevi de Lleida. Lleida: Pagès.

Museu de Lleida Diocesà i Co-

major del monestir). A: SeuWlla'

Cai

Cat

I

C,r'

I

ClrI

tCol

tCu¡

f

n

Cuc

c

Du¡c

Eslta

It(1,

Ils r'¡

n

Barcelona:

284

ien-

'te

tic

ig.

AN'rlqu,rnIs, EsclÉst,r r LEs \/nNDDs DIi pÁ-l.lìIì\toNI r\lll.ísrrc...

CeloEvrr,e, M. 193r. nUna institució que s'acaba. El testament sagramental,,. Miru-dor, núm. ry6 (to cle setembre), pàg. ¡.

C¿porv r lrr C,rnnrvr r.rr, J . 20 o o a. nla Tàrrega noucentista (r 898-1 923). Una primeraaproximació>. (Jrtx: Reaista Culnral de l'Urgell,núm. 13, pàg. r4j-227.

- eooob. uSagrat i violència. Alienacions d'objectes litúrgics i protesta popular a

la Catalunya del primer noucentsD. Urtx: Revista Cultural de l'Urgell, núm. 24,pà9. zo7-229.

Cesals, Q. zooz. Polítics de Lleida. El poder local i les settes mutacionr a traztés del tenps(tV6-1868). Lleida: Edicions de Ia Universitat de Lleida.

crrsrpu,¡Nos, J. 1983. nDotze cartes de Josep Pijoan a Raimon casellaso. A: Estu-dis de llengta i literatura catalanes oferß a R. Aramon i Sena en el seu setantrt aniaer-sari.Barcelona: Curial, vol. ru, pàg. +l-Scl.

CesrBnÀs AncuInoN,r, R. 1993. Elsføbricanx, els comerciants, els botiguers i laformacióde la Lleida del s. xx.YoL u r898-r9zj. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs.

casulro l-Irnlr,la, M.J. r99r. uEl comercio de objetos artísticos entre sevillayÂmé-rica". Løboratorio deArte, núm. 4, pàg. z$-278.

Catálogo Hisnírico-Bibliográfco de la Exposición Internacional de Barcelona. z vol. Madrid:[s.n.], r933.

Catalogue des anciennesþiÞnces bispano-mattretques [...] composønt la collection de M. PaulTbcbard. París: Imprimerie de I'Art, t9tz.

Cøtalogue du objets dhrt et de haute curiositti. Føiences, tableaux... Retable enpierre du xrv-siècle, etc. Wnte des j et 4 mars rgrr.París: Drouot, r9rr.

cevarro, A. s. r95z-r953. nThe Procession of Gula, a Flemish rì'apesrry>. Bultetin ofth e De troit Insti tute of Arts, núm. 32, pàg. 8ó - 89.

Closa, F. zoor. nl-a protecció del patrimoni eclesiàstic al bisbat de Lleida (¡86r-r9o5): un primer esbós,. Arts. Reaista del Cercle de Belles Arts de Lleida, núm. 16,

pàg.58-63.

CoLLMIn¡srNr, I. zorz.CharlesDeeringøndR¿monCasas:AFriendsbipinArt.Evans-ton: Northwestern Universiry Press.

CueoRas, M. zoroa. Aproximació a lbntiquori igualadí DomingoViñølsAmat.'lreball defi de màster. Barcelona: Universitat de Barcelona.

- zoIob. ollantiquari igualadí Domingo Viñals (t877-r95o)". Reaista d'Igualøda,núm. 36, pàg. z3-29.

cuccu, M. zoo4. nBalaguer i Itàlia 1848-r9oru. A: víctor Balagter i el seu temps. Bar-celona: Publicacions de I'Abadia de Montserrat, pàg. 6g-g8.

Dun¡N I SrruREnD, A. ry71 lhrt i la cultura. A: Barcelona i la seaa bistòria. Barcelona:Curial, vol. ru.

España Møriana, ó sea Reseña Histórica y Exadística por Proaíncias, Partidos y Poblacionesde las Imãgenes de la søntísimø virgen.' Partido de Lérida. ¡868. Madrid: Imprentade C. Molinery Compañía.

Esnañor, F. ry92. nPlañidores del sepulcro de Fernando de Antequera,. A: cataluñamedieaø|. Barcelona¡ Lunwerg, pàg. z4o-24t.

)lla

lo-

ing

les.lo-'ella.

del

ar-

>:l I

)na:

)à9.

923.

pà9.

Edi-

Casa

roca

rúm.

:: Iblta. En

'. Tie-

28s

A r.n nn'ro Vn l,r sco G oxz it't''z

- rggr. El escultor BartDmeît de Robio y Lteida. Eco de la ltltística toscana en catahula'

Lleida: Universitat de Lleida'

- ry98-t999. nEI sepulcro de Fe rnando de Antequera y los e sculto¡e s Pere Oller'

n.."Jo"n y Gil Morlanes, en Poblet'' Locus Antoettus' núm' 4' pàg' 8l-lo6'

_ 2oo7.<El retaule' "1,

,"puI.,", de Gerb i la inscripció fundacional de la capella cle

santa Maria i Sant ¡\ntàn i,. Lømba,l. Estudis dAtt Medie,al, núm. 19, pàg. 39-5o.

F,rvÀ, C. zott. nLaMare de Déu dels Àngels de Tortosa i el seu pas Per l'àmbit privat''

Porticam. Reaista d'Estudis Medievals,núm' rt, pàg' ó8-88'

FrrÉ, F. ryg5. Reculk d,bistòria de ta vall dÀgrr. irrlo¿, antic i medieval. i\ger, Centre

d'Estudis de la Vall d'Àger'_ rgg3.opere Nunyes i laiintura lleidatana en la primera meitat del segle xv:'". Iler'

da. Humanitafr, núm. 5o, Pàg' 3l-4o'_ 20or. nBáculo,. 1,, oí ti*r[ria sitos.Madrid: Sociedad Estatal para la Acción cul-

tural Exterior. .

- zorr.upuig i Cadafalch i la primera intervenció a Sant Pere d'Àge r (t9zz-t94)"'

Lambard. Estudis dArt Medieval'núm' xxlI, pàg' t35-tû'

FIrÉ,F.;VDl,rsco, A.zoo9'uPiezasdeaiedrez'' A:AlþnsoXelSøbio'ÙIúrcia:Región

de Murcia /Ayuntamiento de Murcia / caja Mecliterráneo, pàg' 58ó-589'

Fo¡,cs I Tonnrs,J. zoog.JoaquimFolchiTòrra.Últinsescrits.Destino r95z-t96j.Bar'

celona: Fundació Folch i Torres'

FoNraNrrrs, R.; LoseNros, M. zoo7. Biblioteca de catahml'a, Ioo anls: r9o7-zoo7'Bar-

celona: Biblioteca de CatalunYa'

FusrÉVln,J.ryzr,ElMuseuArqueotògicdelaDiòcesideLteida.Lleicla:InrpremtaMa-riana.

Gelrrrnr I Fnn*À¡.¡pliz,J.; M¿clÀ I Gou, M'; RInns I Focunr'J' L' (t')Sù' uAporta-

ció a l,estudi dels reta-ules de pedra: el retaule de SantJoan Baptista de Sunyer'' A:

I Congrés d,Història de t,Esglisia catølana. Des dcls orígens fns øru. Solsona: [s.n.],

pàg.7u-76.G,rncr,r r Sasrnt, A. ,ggl.Els Museus dArt de Barcelona: antecedents, gènesi i desenvohr

pltnentfns a l'any rgr5.Barcelona: Publicacions de I'Abadia de Montserrat'

Gn-errrs , Foo*rcot, i. ,orr. oDactyliothecae cataloniaer. El col'leccionisme de glíptica a

Catalunyaabansdetgoo.Lleida:EdicionsclelaUniversitatdeLleida.GnrnrrrGnru,J. tg4T.contisiríndeMonumentosbisuíricosyartísticosdelaprouinciade

Barcelona. Barcelona: La Comisión'

Gnos, M, I985. nNotes per a la història dels Museus eclesiàstics de Catalunyan. A:

Tbesa,rus. Ihrt als l¡itaX de cataltmya, tooo-t8oo. Barcelona: Fundació caixa de

Pensions, Pàg,65-lS.GuÀnoIe, M, zoo7""Lu¡u"t" de Museus i el debat a l'entorn de les prioritats de

l,art i l'arqueologiar. i' BossucoDa., Bonaventura (ed')' Col'leccionistes' co|lec-

cions i museus. Epiodis de la bistòria del patrimoni artístic de catøhmya' Bellaterra

[i altres]: Universitat Autònoma de Barcelona [i altresl, pàg. 153-I9o' Memoria

Artium,5.

G

Gr

Hl

HiJ

Ju¡l

K¡,

(

Lt-¡Lt¡t

lr

LloÀ

l(LuxMnr

NA

M¿rmMre¿

ca_ )1

pa

SIi'

't t0

Ii¿Mnrus

ri¿,

ral

M¡nrìvid

-286-

nylt.

ller,

la de

f -50'vat)),

:ntre

. Iler-

rCul-

94),.

egión

t. Bar-

7.Bar-

taMa-

.Porta-¡ero. A:

r [s.n.],

envolu'

líptica ø

incia de

nyao. A:

)aixa de

'itats de

s, col'lec-

ellaterra¡lemoria

ANrIqu,rnrs, EsclÉsr.r r LDs \¡DNDDs DD p^.r.Rrì!roNl ,rnrísrrc...

Guplol CuNrr,l,J. [Un aprenent d'arqueòlech].tggZ.ullexportació d'antiguitatsr. l,øWu de Montserral, núm. xxl47 eo de novembre), pàg. 36917r.

- r9r3. nl-a venda d'antiguitats ". Reseña Eclesitística, núm. 59_6o, pàg. 7tz.- 1929. La pintura mig-evat catalana. EIs primitius,vol. r ¡: La pintura sobrefusta. Barce-

lona: S. Babra.

Gu¡r or cuNr r,l,J. ; Arcol,Ee BLerucH, s. ryg 6. pinturø gótica catalan¿. Barcelona: Edi-torial Polígrafa.

HrNo¡ P. r93r' Catalogue of the exbibited paintings and drauings. Boston: Tiustees [ofthe Isabella Stewart Gardner Museuml.

Historical and Otber Royal Tieasures Forming the Collection of the Late Archduhe LadutigVictor ofAuariø,Acquired by Señor Eaøristo Sanz Sagaseta. NovaYork: American ArrAssociation, r9zz.

JuNvENr, E'; PÉnnz, A.tgg+. (Los restos arqueológicos de la prazadeSantJoan deLleida. I,. Revista dArqueologia de ponent, nrim. 4, pàg. r76_t77.

KaGaN, R.L. zo¡o. nThe Spanish Craze in the United Srates: Cultural Entitlementand the Appropriation of Spaint Cultural patrimony, ca. rggo_ca. t93o,. RevistaComplutense de Historiø deAmérica,núm. 36, pàg,lZ-Sg.

Lraooruose, J. r97z-t974. Historia de Lreida. zvor. Tàrrega: F. camps calmet.Lrr¡ós r Mrn, M. ryr7. Historia de la antigua villa, boy ciudad diTì,emp. Barcelona:

ls.n.l.LroNcH, S. zooz. oCol'leccionistes i antiquaris catalans presents al Museu Frederic

Marès,. A: La colleccití somiadø. Escultura nedieaal a /es col.leccions catalanes. Barce-lona: Museu Frederic Marès, pàg.7t.t23.

Lux Ripacurtiae IV memoria de unpatrimonio. zooo. osca: Ayuntamiento de Graus.MnounruManruoN,J' M.rg44.pedroNunyesyEnriqueFernandes,pintoresderetabros.

Notas pøra la bistoria de Iapintara cøtalana de laprimerø mitad del siglo xy¡. Barcelona:Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona.

Maesrnr, v zoor. nDe la aplicación del arte a la industria. La regeneración de lasmanufacturas artísticas barcelonesas en el siglo xrxn. A: Celvene, A.; Mallol,M. (ed.). Historiar desde Ia periferia: historiø e historias del diseño. Actas de la primerareunión cienttfcø internacional de bistoriadores y estudiosos det diseño.Barcelona: publi-cacions de la Universitat de Barcelona, pag.3t-7o.

- zoo7. ol-as primeras exposiciones retrospectivas, coleccionismo y museos: temaspara un capítulo de la historia del arte en Ia Barcelona de la Restauraciónu. A: Bns-SEGoDA' B. (ed.). Col'leccionistes, col'leccions i museus. Episodis de Ia bistòriø del patri-moni artístic de Cøtalunya. Bellaterra [i altres]: Universitat Autònoma de Barcelona[i altres], pàg. 59-trT.Memoria Arrium, 5.

MnNso ManrÍu, E. :,clr¡1. <colección viveso. A: De gabinete a nuseo.Tìes siglos de bisto-ria. Museo Arqueológico Nacional. Madrid: Ministerio de Cultura. Dirección Gene-ral de Bellas Artes y Archivos, pàg. 377378.

MeRÈs, F. ryZZ.El mundofascinante del coleccionismo y de las antigüedada: memorias de laaida de un coleccionista. Barcelona: [s.n.].

-287-

r\ r.rt r nl'ct Vtt l.,r s <:o () <> x t' it't¡z

M^rì.r.í r Àrx,u.À, J. À4. tqsz. ulll N'luseu f)ioccsà cle 'làrragona". A.: Muse us l)iocestns

tle catalunyt Solsona: Parronar clcl Muscu Dioccsà i comarcal, pàg.76-9o.

M^R.¡.íNrrz Rulz, M.J. zoo8. La enaienacitín del patrinonio e n Castillø 1'I'etín Ú9oo-

r%6). 2 vol. salamanca:Junta cle castilla y I.cón. conscje ría cle cultura y'li-rismo.

M¡'rirs I BL,\NX,\Iì'I, M. 'L r999. "El bàcul de Sant Perc cl'Ager: la ¡rèrclua d'utl "uni-

cum",. Anuario de Estudios lvledievales, núm' 19, pàg' 6or-6t6'

NIuñoz, A. ryo7.nPiftura romanica catalana: i paliotti clei Musei cli Vich e cli Barcc-

t6n¿u. A: Antøri de I'Institut d'E¡tudìs CatalanJ, vol' I, pàg' 89-Ir8'

N,ro¡L Gnvrr,J. M. zoo3. Diccionari de pintors, escultors, gravatlors i dibuixants' Ihrt tt la

Lleida del segle xx. Lle icla: Pagòs.

N,rv¡.¡. Mrrs, A. tggc¡. Patrinonio Enigraclo. osca: Publicaciones y lì<licioncs clel Alto

Aragón.Nn.urooo, J. ,r;gl. usanta Ge neració'' A: lVluseu Diocesà de Llcida r89j-t99j' Catàleg

Exposició Pulchra. Lleicla: Generalitat de catalunya. Departament de cultura,

pà9. t29-r3o, cat. 2o2.

noiotlngs f*n Europe ancl tbe Anterica in tbe Philadelphia lvluseurn of Art- A concise cata-

togue (t99Ð. FilaclèlÊa: Philadelphia Museum of Art'

P,u,r¡1 I Dulcnl, ly. tr¡+g.Memorias de libreros. Maclrid: Librería para lìibliófilos'

P¡\ì\,rpr,oNA Escuolino, R. I9ll. Libro de oro: Exposición lTispano-Francesa de r9o8: cníni-

ca i lu stra da. Zar agoza: I s.n. l.paNyr:r.r.,r, Y. zoog.nMiquel utrillo i le s arts,..A.: P,rNvnl.l,,r, vinyct (clir.). Miquel utri-

llo i les arx. Sitges: t\juntament de Sitges, pàg' t6-4<¡'

PnNrcr.ro, M.; Onrlco, L. M. zory. Arte aragonés enigrado en el lujo del coleccionisno'

El viaje del retablo de Riglos. Saragossa: Prames'

prnria, M. P zorr. El Diccionari cøtalà-aalenciti-balear i les seaes fonts bibliogràfquet.

Barcelona: Publicacions cle l'Abadia dc Montserrat / Eclicions uIB.

Pr.¡o,rN, J.rgol.uNoves aclquisicions del Museu de Barcelona". Il'lustracití Catalantr,

núm. zzo (r8 cl'agost), pà9. 526-527.

- rgrr. uDe la cxportació clc les obres cl'art,. Lawu de catalunya. Prígina Artística,6

d'abril.

- ry26. u11altar cl'Anglesola al Muse u cle Boston,' Gaseta de les Arts, vol' I I t, núnr' ;7,

pà9. t-2.

P¡.,rNns Al,ttt.'t'S, R. zoo5. uCartes cleJoan Serra iVlaró a Lluís Plandiura des dcl Mu-

seu Diocesà cle Solsona (tgzt-t9zz)"- Opltidunt, núm' 4, pàg' t35-t46'

P¡-ryÁN nn Pom'a,J. 18ß..4þuntes de Ilistoria de Lérida. Lle ida: Imprenta de Carrue z'

- ß77. Guía-Cicerone de la ciudad de Lérida . Lleicla: Imprenta dc Josó Sol lbrrens.

POivrÉs I Poivtnn, P 1885. uConferencias sobre las costums y come rs del Marroc" ' L'Excur-

sionista. Bolletímensual de løAssociació Catalanista d'Exatrsions Cienttfcas, núm. 85-86,

pà9. 46o-469 i +l+-+ll.Posr, C. R. r938. nThe Catalan School in the

nis h Pai nting. Cambridge (Massachusetts):Latc Middle r\ge s,. A: A llistory of Spa-

Harvard University Press , vol. vll'

- lct

Pa

-19nit

-ß)tin

Pul<;

Ca

RIN<;

¡\'f Á

de,

Roc,rra/

Iìurzlita

Iìurz r

uní

Esh

ph¡

SÁNcl,

De,

pàér

SÂNPI'

lutia

Sncurr.

yctnúrr

Socr,utlunmia

Socr,rs

QSst

Sor.r.:n,

prcn

Stnnr r t

fia: I'Iìcll¡r

tin L

- t9z6núnt

fiuH,r<;dn, n

288

'Diocesans

9o.eón (r9oo-

tura y Tìr-

d'un "uni-

: di Barce-

ts. Ihrt a Ia

e s del Alto

¡3. Catàleg

le Cultura,

:oncise cíta-

liófilos.

ry08: cníni-

VliquelUtri-

úeccionismo.

liogràfques.

ió Catalana,

r Artística, 6

ur, núm,57,

des del Mu-

. de Carruez.

I Torrens.

roc".L'Excur-

, núm.85-8ó,

tistory of SPa-

, vol. vII.

ANtrqu,rnrs, EsclÉsra I LEs vENDns DD p¡\.r.RrÀtoNl ,rn.r.ísrlc...

- rg4r. uThe Aragonsese school in the Late Middle Ages,. A: A History of spanishPainting. Cambridge (Massachusetts): I-Iarvard Universiry pre ss, vol. vr r r.

- 1947. uThe beginning of the Renaissance in Castille and Leono. Â: A Llistory of Sltø-nisb Painting. cambridge (Massachusetts): Harvard universiry press, vol. rx.

- 1958. nThe catalan school in the Early Renaissance,. A: A History of spanish pain-

ting. Cambridge (Massachusetts): Harvarcl University Press, vol. xrr.Putc, I.; caNrn, v; Folcurnn, s. zoo3. Ilùsglésiø de tAssurnpció de la Mare de Déu de

Castelldans. Lleida: Aiuntamenr de Castelldans.RrNcóN Glncía, \(4 zoo4. nEl humanista aragonés Mariano de pano y Ruatar. A: Srs-

ur MuÑoz,J'A. (coord.). Møriano de Pano y Ru¡tta. Real Monasterio de Sønta Marí¡tde Sijenø. Saragossa: CAI, pàg. xrx-xlrr.

Rocenonr, c. (s.d.). Proainciø de Lleyda. A: c¡nnrnas carunr, F. (dir.). Geogrøfa Gene-ral de Catalunya. Barcelona: Albert Martín.

Rurz Quasanrr, F. zooz. Bernat Martorell, el Mestre de SantJordi. Barcelona: Genera-litat de Catalunya / Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Rurz Quaseoe, F.; vEle.sco GoNzÁlE z, A. zot3.oEl retaule de perarta de Ia sal (osca),una obra desconeguda deJaume Ferrer i Pere Garcia de Benavarri r. Retrotabulum.Estudis dArt Medieval, núm. 7, pàg. r-r38. En línia: www.ruizquesada.com/index.php/retrotabulum/9o-retrotabulum-7. IConsulta: juliol del zol3.]

SÁNcuBz Saulroe, S. zorr. nCol.leccionisme, art i reminiscències medievals: CharlesDeering i el Palau Maricel de Sitgesu. Lambard. Estudis dArt Medieval,núm. xxrr,pàg,9t-trz.

Se¡'¡pDnr t MIqunl, S. 19o6. Los cuatrocentistas cdtalanes: historia de lapintura en Cata-luña en el siglo xv. z vol. Barcelona: Tipografia de IJAvenç.

srcuna, J. r89o. nExcursió particular aJuneda, cervià, ulldemolins, Borjas d'urgelly Castelldasens, Tárrega y Verdúo. Butlletí de lø Associacití d'Excursions Catalana,núm. ry5-t47, pàg. z5t-262.

Socles Barnr, I. zoIo. La correspondencia entre Isidre Bonsoms Sicart y Archer MiltonHuntington: el coleccionismo de libros antiguos y objetos de arte. Barcelona: Reial Acadè-mia de Bones Lletres /Associació de Bibliòfils de Barcelona.

socr¡,s B,rrEr, I.; Gxozcrov,D. zotz. Agentes, mørchanta y trafcantes de objetos de arte(r I 5 o-r 9 5 o). Gijón: Îea.

Sorrn, L. ry4. Per ø Ia conservació de la col'legiata de Sønt Pere dÀger. Barcelona: Im-premta Ribó.

Srnrurra , C. B. r995. Pbiladelphia Museum ofArt: Handbook of tbe Collections. Filadèl-ña; Philadelphia Museum ofArt.

Ticunnn, P. r9o7. Collection de BroderiesAnciennes moyen-âge et renaissance de Mr. Celes-tin Dupont. Barcelona: Thomas.

- t926. uA propósito del retablo de piedra de Anglesolan. A: Gaseta de lesArts,vol. ttt,núm. 59, pàg.l-+.

ThnntcóPtEvÁN,J. A.ry44.nMaterialesdearqueologíadelaciudaddeLérida".Iler-da,nítm. rr, fasc. rr, pàg. 393-435.

-289-

ALr¡l; t'ro Vr¡l,,rsco G oNz. it.t¡z

Tonuo MoNzó, E. r9o9. ul.a pintura aragonesa cuatrocentista y la Re trospe ctiva de

laExposición deZaragozaengeneral)). BoletíndelaSociedadEsltañoladeExcursiones,

vol. xvrI, núm. 3, pàg.234-243.

Vrrlsco GoNzí,trz, A. zoo6. El Mutre de Vielba. Un pintor del tardogòtic e ntre Catr¿lu-

nya iAragí. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

- zoo8. nDomènec Ponç, promotor artístic a la Lleida de I'Estudi General". LømÚard.

Exudis dArt Medieaal, núm. zo, pàg. 9I-rr9.

- 2oog. uEls apòstols de la desapareguda portalada gòtica de Santa Maria de l',{lba

de Tàrrega,. [Jrtx. Rettista Cultural de I'Urgell, núm. 23, pàg' zz7-248.

- 2ort. Devocions pintades. Retøules de tes Vatts d'Àneu (segles xv i xvt). Lleidar Pagès.

- zorza. ulJexposició retrospectiva de Barcelo na de ú67 i els inicis del col'leccio-

nisme de pinturagòtica a Catalunya". Lambard. Estudis dArt Medievøl,vol. xxtt,pà9.,)-65.

- zotzb. Fragnents d'un þassat. Pere Garciø de Benavarri i el retaule de lbsglósia de Sant

Joan de Lleida. Lleida: Edicions de la Universitat de Lle ida / Museu de Lleida: Dio-

cesà i Comarcal.

Vrrrrsco GOvz.ircz,A.; YEcuns GeSSó,J. zoro. nNoves aportacions sobre I'Esco-

la de Lleida d'escultura clel segle xtv>. Urtx. Revista Cultural de I'Urgell, núm. 24,

pà9. t75-2o6.

Yit,vz.,P. zoo4.uArts industrials o indústries artístiquesi teòrics, publicacions, expo-

sicions, entitats i artífexs t85o-1888)". At Dos segles de disseny a Catalunya (rZZS-tgZ9.

Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts cle SantJordi, pà9. 4t-74.

- 2oo5. nCultura, arts i patrimoni en el romanticisme. Entre la recuperació clel pas-

sat i el progrés tècnic,. Barcelona Qgaderns d'Història, n:úm. tz, pàg. 9-52.

Vrllrr.Nova,J. L. eoo8. ul-bxcursionisme català i elsviatges a l'Àfrican. A: GrrncIn, M. D.;

NocuÉ,Joan; ZusuaN, Perla (ed.). (Jna mirada catalana a t'Àfrica, viatgers i aiatge'

res dels segles xIx i xx (r859-t9j6). Lleida: Pagès, pàg' 83-IIz.

\)ØuNotiRml,o, A.; BrnnNcurn, M. zoor. nles circumstàncies sobre la venda de les

pintures murals de Santa Maria de Murl Butlletí del Museu Nacional dArt de Cata-

/unya, núm. 5,pàg. tzt-t3o.

-290-