IV CIDUI Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación. Barcelona (2006)

I. Títol Anàlisi de l’ús de la carpeta d’aprenentatge (portafoli) com a instrument de millora de l’aprenentatge i de l’avaluació de l’estudiant II. Autors Maria Rosa Rosselló Ramon 1 (mrosa.rossello@uib.es) Begoña de la Iglesia Mayol Miquel F. Oliver Trobat Maria Teresa Adame Obrador Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació Universitat de les Illes Balears III. Paraules clau Portafoli, avaluació formativa, aprenentatge autònom IV. Resum Un dels canvis més importants que introdueix el procés de convergència cap a l’Espai Europeu d’Educació Superior és potenciar l’autonomia en l’aprenentatge de l’estudiant i aquest requereix, entre d’altres factors, canviar la pràctica de l’avaluació. Acostumats com estem a una avaluació centrada en els resultats i en les qualificacions, necessitem canviar les concepcions, les finalitats i els instruments que fem servir tant el professorat com l’alumnat, perquè l’avaluació esdevingui un procés formatiu. En aquest sentit, des de fa dos anys els integrants d’aquest projecte fem servir la modalitat del portafoli o carpeta d’aprenentatge en les nostres assignatures. Superada una primera etapa de tempteig, durant aquest curs ens hem proposat dur a terme un estudi comparatiu i de major profunditat, que ens permeti detectar les dificultats sorgides i, alhora, poder consensuar uns criteris de valoració, unes pautes i unes orientacions en el seguiment i avaluació d’aquest instrument. V. Desenvolupament El marc general d’aquesta experiència s’ubica en els estudis de Pedagogia i Psicopedagogia i, concretament, en les assignatures de Formació i actualització de la funció pedagògica (de 4t curs de Pedagogia), Dificultats d’aprenentatge i Disseny i estratègies per a l’elaboració d’adaptacions curriculars (de 1r i 2n de Psicopedagogia, respectivament), impartides des de fa uns quants anys per professors i professores que pertanyen a un equip d’innovació educativa de la UIB. Els membres de l’equip compten ja amb una certa experiència en la utilització de l’estudi de casos i els diaris de l’alumnat, així com en un model de treball cooperatiu. Des d’aquesta perspectiva, el

1 Departament de Pedagogía Aplicada i Psicología de l’Educació Edifici Guillem Cifre Ctra. de Valldemossa, km. 7,5 Universitat Illes Balears 07122 Palma de Mallorca

grup entén que el procés de convergència cap un Espai Europeu d’Educació Superior pot esdevenir un repte molt interessant i una bona oportunitat per a la renovació de la docència universitària. D’altra banda, els referents teòrics i pràctics que han anat justificant les diverses experiències d’innovació didàctica que hem posat en marxa es fonamenten en els postulats següents: - L’experiència obtinguda en altres àmbits de l’ensenyament no universitari - Els resultats obtinguts en diverses investigacions psicològiques i didàctiques que han estudiat l’aprenentatge adult - El canvi de rol en el professorat universitari - El canvi i la diversificació en el perfil de l’alumnat que accedeix a la universitat, especialment, en els estudis de segon cicle - I, finalment, la poca utilització de les tutories, tant presencials com electròniques. En el nostre entorn l’alumnat universitari està molt poc acostumat de “demanar/rebre” suport en el seu aprenentatge i, habitualment, aquest es limita a la resolució dels dubtes que sorgeixen pocs dies abans dels exàmens o el lliurament de treballs. Baix aquestes coordenades, a l’inici del curs 2004-05, el nostre grup va decidir assajar l’ús del portafoli amb la finalitat de potenciar l’aprenentatge autònom de l’alumnat matriculat en les assignatures que hem esmentat amb anterioritat. Superada una primera etapa de tempteig, durant aquest curs ens hem proposat realitzar una recerca, que ens permeti detectar les dificultats sorgides i, alhora, poder consensuar uns criteris de valoració, unes pautes i unes orientacions en el seguiment i avaluació d’aquest instrument. Seguint la proposta d’altres autors, entenem el portafoli com “...una col·lecció de treballs de l’estudiant que ens narra l’historia dels llurs esforços, el seu progrés i els seus guanys. Aquesta col·lecció ha d’incloure la participació de l’estudiant en la selecció del contingut del portafoli, les guies per a la selecció, els criteris per jutjar els mèrits i la prova de la seva autoreflexió” (Arter i Spandel, 1992, 36). Pensem que la carpeta d’aprenentatge o portafoli ens permet iniciar una pràctica d’avaluació centrada en el propi alumne/a, en les seves estratègies cognitives i d’autoavaluació, d’acord amb els plantejaments que intentam assumir en les nostres assignatures. i. Objectius . Dissenyar una guia pilot sobre com dur a terme la carpeta d’aprenentatge . Presentar l’experiència, que serà de caire voluntari per l’alumnat, i establir un contracte pedagògic amb alumnes interessats en participar-hi . Acordar i dur a terme el seguiment que tindrà l’alumnat que s’involucri en l’experiència . Dissenyar i aplicar uns criteris de valoració . Recollir les valoracions (dificultats, temps de dedicació, aprenentatges, orientació i tutorització, ...) de l’alumnat que ha participat . Analitzar i categoritzar les carpetes d’aprenentatge . Completar la guia pilot amb les aportacions de l’anàlisi anterior ii. Descripció del treball Abans de començar el curs, el grup de recerca va recollir de forma sintètica els principals entrebancs que havien experimentat els alumnes en el curs 2004/05 quan van engegar la feina d’elaborar la carpeta d’aprenentatge. Amb aquest material, el grup va elaborar unes primeres orientacions que, en forma de guia pilot, es van presentar a l’alumnat tot just a l’inici del curs.

Durant les primeres sessions de classe es clarificaren la finalitat, els objectius, les funcions i les condicions que implicaria la participació en l’experiència i, altrament, es plantejaren les activitats d’avaluació alternatives que es posaven a l’abast d’aquell alumnat que optava per no participar en l’experiència. En aquests moments, ja poguérem constatar alguns dels principals entrebancs:

- La por a involucrar-se en una nova proposta, especialment, quan aquesta es presenta de forma opcional.

- La preferència per dur a terme tasques o activitats que impliquen una menor dedicació i esforç, o que ja compten amb certa tradició entre l’alumnat.

- La necessitat de comptar amb un índex o guió concret sobre tots i cadascuns dels apartats que, en forma d’evidències obligatòries, calia incloure en la carpeta.

- La incredulitat del pes que tindria la valoració del portafoli en la qualificació final de l’assignatura.

- La desconfiança en el suport que es podria rebre per part del professorat en la realització i seguiment del treball.

- I la inseguretat en ells mateixos a l’hora de dur a terme activitats que impliquen reflexió i constància.

Es va aconsellar assistir, al manco, a dues tutories al llarg del quadrimestre per fer-ne el seguiment. En la primera tutoria, es va repartir a l’alumnat una graella de valoració (que adjuntem a l’Annex 1) on quedaven reflectits els punts forts i dèbils que, en opinió del professorat, caracteritzaven cada carpeta d’aprenentatge. A més a més, la graella concretava quins serien els criteris d’avaluació, els quals s’estructuraven al voltant dels següents punts:

a) Forma: la carpeta està ben escrita i la redacció es clara b) Índex c) Plantejament o estructura d) Objectius i finalitats del procés d’aprenentatge i la carpeta e) Activitats obligatòries f) Activitats voluntàries i complementàries g) Incorpora anècdotes, exemples, interrogants, il·lustracions, reflexions… h) Autovaloracions: detecció dels propis errors, dificultats.. i) Reflexions sobre la participació i la dinàmica del grup j) Altres comentaris o suggeriments

Tal com pot comprovar el lector, cadascun d’aquests criteris, quedava desglossat en tres nivells d’execució i es sol·licitava a l’estudiant que en fes una autovaloració i es proposes punts per a la millora en la continuació de la carpeta. D’altra banda, es convidava a l’alumnat participant a mostrar la seva carpeta a altres lectors (companys de classe, altre professorat, amics, etc.) per tal de recollir noves valoracions. En la segona tutoria, que tingué lloc abans de les vacances de Nadal (en les assignatures quadrimestrals, el professorat va valorar fins a quin punt s’estaven complint les propostes de millora que cada alumne s’havia marcat. Finalment, en el moment de lliurar la carpeta, els alumnes participants mantingueren una entrevista semi-estructurada amb la finalitat de valorar l’experiència. iii. Resultats i/o conclusions Durant el segon quadrimestre, el grup de recerca ha engegat l’etapa d’anàlisi de la informació recollida a partir de tres fonts: el propi contingut de les carpetes, l’entrevistes mantingudes amb l’alumnat i les notes de camp que hem dut a terme el professorat implicat. Cada instrument ens ha permès extreure conclusions de diversa

índole que presentarem a continuació, tot i que cal advertir al lector que, en cap moment, hem pretès fer un treball estadístic o amb poder de generalització. A) Anàlisi del contingut de les carpetes De forma general hem de destacar que la gran majoria d’alumnat que presenta la carpeta ha treballat durant el curs i ha gaudit de les revisions del professor durant el seu procés. Això explica els elevats percentatges d’èxit que registren les taules que s’adjunten. No obstant això, creiem convenient fer alguns comentaris en alguns dels apartats avaluats. 1. Entorn al Plantejament o estructura A la taula 1 observam que encara hi ha alumnat que s’atreveix a presentar carpetes que no han estat tutoritzades pel professorat i que, per tant, presenten deficiències (El plantejament no és bo. L’autor no ha entès el sentit ni la finalitat de la carpeta: 6,9%; Falten molts d’apartats: 6,9%). No obstant això entre el 70 i el 80% presenten plantejaments i estructures prou adequades.

Taula 1. Plantejament o estructura. En percentatges de carpetes presentades. Les diferències sobre el total (100%) correspon a la incapacitat per qualificar l’apartat

específic de la carpeta.

Plantejament o estructura

El plantejament és bo: queda clar el procés d’aprenentatge i els coneixements assolits.

89,6%

El plantejament es bo però admet algunes millores. En algun apartat fora bo tenir algun aclariment.

3,4%

El plantejament no és bo. L’autor no ha entes el sentit ni la finalitat de la carpeta.

6,9%

Els apartats són clars i estan ben lligats 79,3%

Algunes opinions o materials no estan inserits en l’apartat corresponent

0% Els apartats es solapen els uns amb els altres

0%

Hi ha els apartats que pertoquen i alguns són d’elaboració personal

82,7% Falten alguns apartats 6,9% Falten molts d’apartats 6,9%

L’alumnat presenta comentaris personals en cada apartat

72,4%

El plantejament o estructura respon a l’estil d’aprenentatge de l’alumnat

82,7%

2. Objectius i finalitats del procés d’aprenentatge i la carpeta En aquest apartat també observam com la majoria d’alumnat especifica els procediments seguits per elaborar la carpeta i personalitza els seus objectius (percentatges entre el 65 i el 82 %). No obstant això, trobam que el 10,3% no especifiquen els objectius ni de l’assignatura ni els de caire personal Taula 2. Objectius i finalitats del procés d’aprenentatge i la carpeta. En percentatges de

carpetes presentades. Les diferències sobre el total (100%) correspon a la incapacitat per qualificar l’apartat específic de la carpeta.

Objectius i finalitats del procés d’aprenentatge i la carpeta

Els objectius de l’assignatura es personalitzen.

86,2%

Es recullen els objectius de l’assignatura i se’n afegeixen alguns de personals

0%

No hi figuren els objectius ni de l’assignatura ni els de caire personal

10,3%

L’alumnat aporta nous objectius i demostra com els va assolint

75,9% Hi ha objectius que després no es treballen a la carpeta

0

No s’especifiquen els procediments seguits

3,4%

Fa palès una gran relació entre els objectius que es proposa i l’elaboració de la carpeta

75,9% Els procediments seguits queden poc detallats

0

Especifica els procediments seguits per assolir els objectius

65,51

3. Les activitats obligatòries i voluntàries Respecte a les activitats obligatòries i a les voluntàries, entre l’alumnat que finalitza amb èxit la carpeta, no observam diferències entre els dos tipus d’activitats (sempre en percentatges d’èxit d’entre el 65 i el 82%). Cal destacar, no obstant, que l’alumnat que té dificultats en realitzar una carpeta exitosa presenta més signes de fracàs en les activitats voluntàries (Les reflexions són molt breus i un xic incompletes 10,3%) que en les obligatòries (6,9%) malgrat les diferències no siguin significatives.

Taula 3. Les activitats obligatòries i voluntàries. En percentatges de carpetes presentades. Les diferències sobre el total (100%) correspon a la incapacitat per

qualificar l’apartat específic de la carpeta.

Activitats obligatòries

Totes les activitats s’han resolt de forma satisfactòria i en el termini establert.

82,75% Alguna activitat s’ha

revisat de forma ràpida o s’ha lliurat fora de termini.

0

Alguna activitat s’ha

revisat de forma

insatisfactòria i/o s’ha

lliuratfora de termini.

0

Es presenten reflexions i valoracions sobre les activitats obligatòries

85,2 Les reflexions són molt breus i un xic incompletes 6,9

No hi ha valoracions i/o

reflexions 6,9

Activitats voluntàries i

complementàries

Aquestes activitats s’han presentat amb

gran correcció i ordenació de les idees, amb rigorositat en els

arguments

72,4%

S’han presentat activitats voluntàries i

complementaries però fetes de forma ràpida i poc

acurada

6,9%

No hi ha activitats

voluntàries i/o complementari

es

0% Fa una recerca d’informació interessant

65,51% Les reflexions són molt breus i un xic incompletes 10,3%

Es presenten reflexions i valoracions sobre les

activitats 79,31

B) Anàlisi de l’entrevista semi-estructurada Entre l’opinió que manifesta l’alumnat en el moment de lliurar la carpeta d’aprenentatge, sobresurten els comentaris que anotam a continuació: - Aspectes on l’alumnat manifesta trobar més dificultats:

1. No fer faltes d’ortografia 2. Definir el seu propi estil d’aprenentatge 3. Arribar a establir una estructura coherent amb el seu estil d’aprenentatge 4. Donar un format creatiu al document 5. No copiar o transcriure els apunts sinó elaborar la informació i fer-ne reflexions 6. Reflectir allò que aprenen mitjançant el procés que segueixen 7. Diferenciar objectius de conceptes o procediments 8. Revisar els objectius plantejats al principi de l’elaboració de la carpeta 9. Incloure dubtes i explicar el procediment per a solventar-los

10. Autoavaluar el procés d’elaboració de les carpetes: detectar els punts forts i els febles.

11. Fer revisions al llarg del procés. 12. Fer propostes de millora respecte les assignatures que s’han desenvolupat. 13. Indexar, paginar, categoritzar i, sobretot, acabar de tancar el document 14. Reflexionar sobre les dinàmiques d’aprenentatge que s’estableixen: gran grup,

petit grup, parelles, etc.

- Aspectes que l’alumnat considera o valora d’assoliment fàcil: 1. Presentar les carpetes de manera acurada 2. Emprar les noves tecnologies per introduir il·lustracions, fotografies, etc. 3. Incloure apartats d’elaboració i iniciativa personal 4. Aportar objectius personalitzats 5. Incloure les activitats i evidències obligatòries 6. Incorporar exemples, anècdotes, vivències pròpies per tal de relacionar la teoria

amb la pràctica - Comentaris que manifesta l’alumnat en el moment de lliurar la carpeta:

- Estic molt orgullós/a de la feina feta - Pens que ara tenc una eina de consulta constant, on podré acudir quan estigui

fent feina - M’ha dut una feinada, però ha valgut la pena - Estic molt content/a perquè m’ajudarà molt en els moments que m’apareguin

dubtes. - Aquí ho tenc TOT, esper que ens ho retornis aviat - M’ha agradat assajar noves maneres d’aprendre - -M’estim més presentar-t’ho per setembre perquè podré dedicar-hi temps durant

l’estiu i així sentir-me bé amb el que he fet. C) Anàlisi de les notes de camp del professorat De les notes de camp del professorat hem extret algunes recomanacions i suggeriments que tot just volem comentar: 1. En la primera sessió de seguiment, vam constatar com l’alumnat al iniciar-se en l’elaboració de l’instrument té la percepció d’engegar una tasca que resultarà complexa, costosa i, també, una mica angoixant. Probablement, això es degut a que l’estudiant fa, en primer lloc, una valoració en termes del producte o resultat final que ha d’assolir en un espai temps relativament breu (especialment, si la tasca recau en un sol quadrimestre). D’aquí que puguem extreure tres recomanacions bàsiques:

- Sempre que sigui possible, cal plantejar l’elaboració de la carpeta en assignatures que tenen un caire anual o, si més no, seria convenient plantejar la seva elaboració en el marc de dues assignatures que s’impartiran en quadrimestres successius, de tal manera que l’avaluació final de la feina es plantegi en acabar el segon quadrimestre.

- En aquesta primera tutoria, cal insistir molt sobre el fet que el valor de la carpeta recau no tant en el producte final, com en els processos que comporta (adquirir l’hàbit de l’escriptura i de l’organització de la documentació com a mecanismes per facilitar la reflexió)

- En aquest sentit, pot resulta molt útil que el professorat ajudi a l’alumne/a a confeccionar un pla (què, com i quan recollir la documentació) pel desenvolupament de la carpeta i que es negocii clarament la seva finalitat.

2. En segon lloc, hem pogut constatar que si bé són molts els alumnes que inicialment s’apunten a l’experiència per tal d’acomplir les exigències de l’avaluació en les distintes assignatures, al final del trajecte, quasi tots reconeixen que les ha comportat una experiència molt enriquidora, tal com es fa palès en els comentaris de l’apartat anterior. D’altra banda, cal reconèixer que el portafoli ajuda a descobrir capacitats dels alumnes que passen desapercebudes a l’aula. Tot i això, també hem pogut comprovar que alguns alumnes es queden en la simple descripció dels fets, acumulant molta d’informació (apunts de classe, activitats…), però sense aprofundir en la mateixa, especialment, quan es tracta d’activitats voluntàries o d’incorporar anècdotes, exemples... Com afirma E. Cano (2005, 93): “La responsabilidad, la autocrítica, el compromiso o la solidaridad son la entrada faltante en los portafolios” Per això, al nostre parer, seria convenient que:

- La carpeta s’acompanyi amb altres propostes d’aprenentatge que facilitin l’autonomia de l’estudiant i la construcció del seu coneixement (possibilitat de negociar pràctiques, activitats que vinculen teories i problemes reals…)

- L’alumnat tingui l’oportunitat de comptar amb exemples propers, elaborats per companys de cursos anteriors, o amb altre tipus d’activitats d’autovaloració.

3. En tercer lloc, al professorat ens ha sorprès de forma molt positiva comprovar la utilitat de demandar revisions per part d’altres lectors (companys, familiars, altra professorat). Aquest no era un objectiu que teníem previst a l’inici de l’experiència, però ara, al final de la mateixa, podem manifestar que:

- En futures edicions, cal potenciar aquesta via com una manera de possibilitar l’aprenentatge entre companys, perquè potencia el treball col.laboratiu i ajuda a “repensar” la carpeta d’aprenentatge com un document que pot tenir una dimensió pública, amb destinataris diferents al professorat.

- Fins i tot, creiem que potser resulti adient plantejar l’elaboració de la carpeta com una tasca de grup. Aquesta proposta podria facilitar, entre altres aprenentatge, els següents: compartir el coneixement, crear objectius de grup, valorar les aportacions individuals, superar el marc de les assignatures, afavorir la capacitat d’anàlisi, justificar les evidències, recollir les dificultats del treball en grup, reflexionar sobre els interrogants pendents, etc.

4. Tots els integrants de l’equip valoram de forma molt positiva les diferents sessions de seguiment o tutories, ja que resulten útils per a clarificar la finalitat de la proposta i també per planificar l’assignatura. A més a més:

- Hem après la importància d’incorporar a la carpeta la presentació de l’alumne/a, és a dir, el seu punt de partida, amb preguntes com: quins són els aprenentatges més rellevants de la meva història?, qui soc com aprenent?

- Som conscients que hem emprat la carpeta com a part del procés d’avaluació amb una finalitat clarament sumativa, la qual cosa no deixa de provocar-nos diversos dilemes com el pes que pot tenir la carpeta en la qualificació final de l’assignatura. Aquest és un tema espinós perquè no sempre resulta fàcil poder equiparar la quantitat de treball i dedicació que exigeix l’elaboració de la carpeta amb un proposta alternativa. A més, el caire voluntari de l’experiència provoca que una part considerable de l’alumnat no gaudeixi tant clarament del desenvolupament de les capacitats que implica l’elaboració del portafoli.

- Un segon dilema considerable, tot i haver establert la graella d’avaluació, aparegueren a les notes de camp formulats amb els interrogants següents:

- Què fer quan l’estudiant aporta valoracions i evidències procedents de la xarxa o d’altres assignatures no participants en l’experiència?

- El professorat ha de valorar sols allò que demostra haver après l’estudiant?

- Què fer quan l’estudiant aporta treballs o reflexions procedents d’altres carpetes?

- Què fer quan l’estudiant no acudeix a les tutories o presenta una carpeta defectuosa?

- Què fer quan l’estudiant no assoleix els mínims d’aprenentatge? - Davant aquests dilemes potser resulti convenient establir una entrevista o

defensa pública de la carpeta, així com corregir tot el document sencer, d’una tirada, per copsar millor el progrés de cada estudiant.

5. En cinquè lloc, en termes generals estam satisfets de la graella d’avaluació, entesa com un document d’anada i tornada, perquè facilita orientacions sobre com i cap a on progressar, sobre quines coses queden sense reflectir o no són coherents. Des del nostre punt de vista, la graella permet explicitar els criteris i, per tant, esdevé un bon referent per l’alumnat, doncs li permet superar amb èxit aquesta tasca.

Paral·lelament, som conscients que també limita la seva creativitat i l’alumnat d’alguna manera pot caure en el parany d’acomodar la carpeta als criteris de correcció. Per això, serà interessant redefinir aquesta graella a les competències de les distintes assignatures i de cada titulació, així com delimitar quines activitats d’aprenentatge (i com) han de formar part de les evidències obligatòries. En aquest sentit, coincidim en l’afirmació que fa Klenowski (2005, 141):

“Desarrollar la capacidad para seleccionar pruebas que muestren la obtención de determinadas competencias lleva su tiempo y requiere habilidades, saber evaluar el proceso respecto al feedback obtenido. Proporcionar la oportunidad para que desarrollen una capacidad reflexiva crítica es fundamental para el proceso de portafolios”

D’altra banda, un cop que l’hem feta servir, pensam que necessitam incloure a la graella nous criteris com: la diversitat del tipus d’evidències, la justificació de cada aportació, la coherència amb els objectius, els diversos esborranys, etc. En aquest sentit, va ser molt interessant la proposta de dues alumnes que intercalaren preguntes, tot demanant una resposta al lector.

6. Finalment, no volem acabar aquestes orientacions sense fer esment a l’excessiva acumulació de material que presenten les carpetes, la qual cosa implica la inversió d’una gran quantitat de temps en el seu seguiment i avaluació. Les carpetes son massa llarges i no sempre presenten un índex prou coherent i reflexionat. En aquest sentit, resulta summament interessant la proposat que fa E. Cano (2005) en la construcció del portafoli docent, una proposta que nosaltres consideram de gran utilitat també per a l’alumnat. Segons aconsella aquesta autora, a la carpeta cal mostrar un procés de creixement que reflecteixi:

“- Lo que yo ya sabía - Lo que aprendí leyendo los materiales entregados u otros - Lo que aprendí de los compañeros/as - Lo que relacioné con otros contextos y esperiencias - Lo que soy capaz de tranferir a mi práctica (en función de mis

conocimientos previos, de lo que me ha interesado más, del contexto en el que trabajo...)” (E. Cano, 2005, 99)

iv. Bibliografia

Arter, J.A.; Spandel, V. (1992). Using Portfolios of Student Work in Instruction and Assessment, Educational Measurement: Issues and Practice, vol.II, 36-44.

Klenowski, V. (2005). Desarrollo de portafolios para el aprendizaje y la evaluación. Procesos y principios. Madrid: Narcea.

Cano, E. (2005). El portafolio del profesorado universitario. Un instrumento para la evaluación y para el desarrollo profesional. Barcelona: Octaedro/ICE-UB

ANEX 1

PLANTILLA D’AVALUACIÓ I AUTOAVALUACIÓ DE LA CARPETA D’APRENENTATGE NOM DE L’ALUMNE/A: DATA DE LA REVISIÓ: PUNTS FORTS I FEBLES: ALTRES REVISIONS: DESPRÉS DE LA TUTORIA I SOBRE LA MATEIXA PLANTILLA ASSENYALA QUINES PROPOSTES DE MILLORA, AL TEU ENTENDRE, POTS EMPRENDRE A PARTIR D’ARA

Criteris per avaluar la carpeta d’aprenentatge Criteris Nivell

Forma: la carpeta està ben escrita i la redacció es clara

• No hi ha faltes d’ortografia • S’empra un llenguatge acurat i la presentació està molt acurada (gràfics, dibuixos, etc.) • S’anomenen correctament totes les fonts consultades • La carpeta té una presentació molt original i creativa

• El document s’entén prou bé però hi ha alguna part que podria millorar-se • Apareix alguna petita errada • S’anomenen les fonts consultades

• Hi ha alguna falta d’ortografia. • Algunes frases o paràgrafs no queden clars • L’aparença és una mica descuidada • No es detallen les fonts consultades

Índex • L’índex té una bona estructura • Hi ha més d’un índex (de continguts, de taules, etc.) • El document es troba paginat.

• L’estructura de l’índex es podria millorar • El document es troba paginat

• No s’entén l’estructura de l’índex • El document no està paginat

Plantejament o estructura

• El plantejament és bo: queda clar el procés d’aprenentatge i els coneixements assolits. • Els apartats són clars i estan ben lligats • Hi ha els apartats que pertoquen i alguns són d’elaboració personal • L’alumnat presenta comentaris personals en cada apartat • El plantejament o estructura respon a l’estil d’aprenentatge de l’alumnat

• El plantejament es bo però admet algunes millores. En algun apartat fora bo tenir algun aclariment. • Algunes opinions o materials no estan inserits en l’apartat corresponent • Falten alguns apartats

• El plantejament no és bo. L’autor no ha entès el sentit ni la finalitat de la carpeta. • Els apartats es solapen els uns amb els altres • Falten molts d’apartats

Objectius i finalitats del procés d’aprenentatge i la carpeta

• Els objectius de l’assignatura es personalitzen. • L’alumnat aporta nous objectius i demostra com els va assolint • Fa palès una gran relació entre els objectius que es proposa i l’elaboració de la carpeta • Especifica els procediments seguits per assolir els objectius

• Es recullen els objectius de l’assignatura i se’n afegeixen alguns de personals • Hi ha objectius que després no es treballen a la carpeta • Els procediments seguits queden poc detallats

• No hi figuren els objectius ni de l’assignatura ni els de caire personal • No s’especifiquen els procediments seguits

Activitats obligatòries

• Totes les activitats s’han resolt de forma satisfactòria i en el termini establert. • Es presenten reflexions i valoracions sobre les activitats obligatòries

• Alguna activitat s’ha revisat de forma ràpida o s’ha lliurat fora de termini. • Les reflexions són molt breus i un xic incompletes

• Alguna activitat s’ha revisat de forma no satisfactòria i/o s’ha lliurat fora de termini. • No hi ha valoracions i/o reflexions

Activitats voluntàries i complementàries

• Aquestes activitats s’han presentat amb gran correcció i ordenació de les idees, amb rigorositat en els arguments • Fa una recerca d’informació interessant • Es presenten reflexions i valoracions sobre les activitats

• S’han presentat activitats voluntàries i complementaries però fetes de forma ràpida i poc acurada • Les reflexions són molt breus i un xic incompletes

• No hi ha activitats voluntàries i/o complementaries

Incorpora anècdotes, exemples, interrogants, il·lustracions, reflexions…

• Al llarg dels distints apartats apareixen anècdotes, exemples, interrogants, acudits, … molt ben triats i ajustats a la temàtica • Lliga la temàtica de l’assignatura amb altres aprenentatges personals

• Les anècdotes, exemples, interrogants… són poc abundants i no sempre es corresponen amb el contingut del document • Intenta vincular la temàtica de l’assignatura però no ho aconsegueix

• No hi ha anècdotes, exemples, interrogants… • Fa molt poques aportacions i aquestes no van més enllà de l’assignatura

Autovaloracions: detecció dels propis errors, dificultats..

• L’autor es honest amb ell mateix i amb el lector • Detecta les dificultats i es capaç de cercar solucions o ajuts • Es capaç de valorar de forma realista la seva implicació • Aporta evidències sobre les revisions successives de la carpeta

• Detecta les dificultats però no sempre hi cerca solucions • No ha fet un seguiment de la carpeta

• No detecta dificultats • No cerca solucions • No s’implica en el seu aprenentatge • No ha fet un seguiment de la carpeta

Reflexions sobre la participació i la dinàmica del grup

• Fa suggeriments de millora a la dinàmica de la classe i/o al funcionament del petit grup • Assenyala punts forts i dèbils de l’ensenyament rebut

• Assenyala els punts negatius però no fa propostes de millora

• Mal funcionament del grup • Escassa o nul·la participació a classe

Altres comentaris o suggeriments: