document de creació del consell d'entitats

AJUNTAMENT de

LA BISBAL

CONSELL

D’ENTITATS

Octubre de 2011

Consell d’Entitats de la Bisbal d’Empordà

2

Aquest projecte ha estat elaborat per Neòpolis, Consultoria Sociopolítica i Empresarial

per encàrrec de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà

Octubre 2011

Amb el suport de:


3

ÍNDEX

PRESENTACIÓ ................................................................................................... 6

1.- INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 7

1.1.- LA PARTICIPACIÓ I ELS AJUNTAMENTS ....................................................................... 8

1.2.- PUNT DE PARTIDA .............................................................................................. 9

1.3.- OBJECTIUS .................................................................................................... 10

Objectiu general .............................................................................................. 10

1.4.- METODOLOGIA I ESTRUCTURA DEL DOCUMENT ........................................................... 11

El tractament metodològic ................................................................................ 11

Els agents implicats i l’estructura organitzativa .................................................... 11

Les fases ........................................................................................................ 12

Fase 1: Planificació del projecte, definició d’objectius i diagnosi prèvia ............................. 13

Fase 2: Obertura - Diagnòstic participatiu ..................................................................... 13

Fase 3: Tancament – Conclusions, propostes i avaluació ................................................. 15

Fase 4: Retorn de la informació, redacció de l’informe final i avaluació. ............................ 15

1.5.- LA BISBAL D’EMPORDÀ ...................................................................................... 16

Història .......................................................................................................... 16

Infraestructures i equipaments municipals .......................................................... 17

Entitats i associacions del poble ......................................................................... 18

2.- DIAGNOSI ...................................................................................................... 20

2.1.- ANÀLISI QUALITATIU. BUIDATGE. .................................................................. 21

Introducció ..................................................................................................... 21

Teixit Associatiu i ciutadania ............................................................................. 21

Participació ciutadana i transversalitat ................................................................ 30

Consell d’Entitats ............................................................................................. 33

Qüestionaris .................................................................................................... 41

2.2.- CONCLUSIONS DIAGNOSI ................................................................................... 51

Teixit associatiu ............................................................................................... 52

Estat del teixit Associatiu ............................................................................................ 52

Les entitats que tenen més pes ................................................................................... 53

La relació amb l’Ajuntament ........................................................................................ 53

Canals de comunicació amb l’ajuntament ...................................................................... 54

La relació entre les entitats ......................................................................................... 54

La relació de les entitats amb la ciutadania ................................................................... 55

Agenda temàtica ........................................................................................................ 55

Participació ciutadana i transversalitat ................................................................ 56

Què és la participació ciutadana? (per persones entrevistades) ........................................ 56


4

Experiències participatives (per persones entrevistades) ................................................. 56

La informació a les entitats (per representants partits polítics) ........................................ 56

Com arriben les entitats a l’ajuntament? (per representants partits polítics) ...................... 57

El Cd’E i la seva afectació en el funcionament municipal (per representants partits pol.) ..... 57

Consell d’Entitats ............................................................................................. 57

Què s’entén per Consell d’Entitats? .............................................................................. 57

Quins temes hauria de tractar? .................................................................................... 58

Què hauria de fer el Consell? ....................................................................................... 58

Qui hauria de formar part del Consell? .......................................................................... 59

Quina estructura hauria de tenir? Com hauria de funcionar? ............................................ 60

Qui hauria de gestionar el Consell? .............................................................................. 61

Què cal tenir en compte perquè el Consell funcioni? ....................................................... 61

Què cal saber de la Bisbal? ......................................................................................... 61

Qüestionaris .................................................................................................... 61

Conclusions ............................................................................................................... 62

3.- EL CONSELL D’ENTITATS ................................................................................ 64

3.1.- INTRODUCCIÓ ................................................................................................ 65

3.2.- EL CD’E DE LA BISBAL. SÍNTESI. .......................................................................... 65

3.3.- ESPECIFICITATS .............................................................................................. 70

La participació ciutadana ................................................................................... 70

La participació a la Bisbal .................................................................................. 71

Estructura ....................................................................................................... 71

Les funcions .................................................................................................... 72

El Consell d’Entitats de la Bisbal. ................................................................................. 72

Les Comissions Sectorials ........................................................................................... 76

La Presidència ........................................................................................................... 76

La Comissió Permanent .............................................................................................. 76

Coordinadors/es ........................................................................................................ 77

El Funcionament ordinari .................................................................................. 78

3.4.- PROPOSTA REGLAMENT DE FUNCIONAMENT ............................................................... 79

Preàmbul i exposició de motius .................................................................................... 79

Títol I.- Característiques generals del consell d’entitats ................................................... 79

Títol II.- Estructura i funcions del consell d’entitats ....................................................... 80

Títol III: Organització i composició del consell d’entitats ................................................. 82

Títol IV: Informació, comunicació i mecanismes d’obertura del consell .............................. 84

Disposició addicional .................................................................................................. 86

TANCAMENT ......................................................................................................... 87


5

Voldríem agrair la col·laboració a totes aquelles persones

que han participat en l’elaboració del projecte de Consell

d’Entitats de la Bisbal. Sense la seva col·laboració no

hagués estat possible.


6

PRESENTACIÓ

Un dels trets distintius que caracteritza la nostra ciutat és el nombrós i divers teixit

associatiu. Aquest tret no és per casualitat. Possiblement, a les seves beceroles va aparèixer de

manera espontània, però ha estat amb les ganes i la motivació de moltes persones al llarg de

desenes d’anys, que actualment la Bisbal gaudeix d’unes entitats amb molta vitalitat i

dinamisme. Les associacions bisbalenques han demostrat en múltiples ocasions que són

capaces de sumar esforços quan fa falta, col·laborar per causes solidàries, organitzar-se en

comissions per esdeveniments puntuals, en definitiva, treballar per la ciutat i la seva gent,

esdevenint un referent a la comarca.

Ara bé, tot i aquest bon estat de salut de l’activitat de les associacions bisbalenques, cal

continuar treballant per reforçar les fortaleses, minvar les debilitats, enfortir les relacions i

afrontar els nous reptes d’aquesta societat tan canviant. És per aquesta raó, que l’Ajuntament

de la Bisbal ha apostat per la creació del Consell d’Entitats, un òrgan permanent de

participació per a les entitats, i així donar resposta a una de les demandes sorgides l’any 2009

del pla director de participació ciutadana.

Teniu, doncs, a les vostres mans el document que defineix aquest consell i el reglament que

ha de regir el seu funcionament. Es tracta d’un instrument a disposició de les entitats i de

l’ajuntament que ha de permetre millorar la coordinació entre entitats i entre entitats i

ajuntament, potenciar les seves activitats i ser vinculant en la presa d’algunes decisions.

Alhora, ha de servir per obrir les portes de les entitats a la ciutadania i enfortir la cohesió

social de la nostra ciutat. Aquest òrgan tindrà aquestes funcions i no unes altres, perquè així

ho han manifestat les entitats que han participat en el procés de diagnosi i elaboració. Voldria

agrair a totes aquelles persones que han aportat el seu temps, les seves reflexions i les seves

propostes per confeccionar aquest full de ruta.

Tirar endavant el funcionament del consell és un repte i una oportunitat que tenim per

endavant tots plegats i que de ben segur ens aproparà en aquesta democràcia més

participativa que la societat està demanant. En definitiva, el consell d’entitats serà el que

vulguem que sigui entre tots i desitjo que acabi esdevenint un espai de reflexió i debat per les

entitats per millorar la Bisbal, perquè entre tots millorem la Bisbal!

Endavant!

Gemma Pascual i Fabrellas

Regidora de Participació ciutadana


7

1.- Introducció


8

1.1.- La participació i els ajuntaments

Ens trobem immersos en un entorn social cada vegada més complex i canviant, canvis

constants que situen als governs locals en un nou escenari que ha patit i pateix variacions en

àmbits tan rellevants com l’econòmico-laboral, el sociocultural i l’urbano-territorial. Sens

dubte aquestes variacions contextuals han suposat la transició cap a nous models socials que

els governs locals comencen a projectar en agendes públiques més complexes, en rols de

política pública més estratègics i en nous estils de govern més relacionals.

L’adaptació al nou context passa per tenir ajuntaments que realitzin aportacions estratègiques

al desenvolupament dels seus municipis amb un estil relacional, que implica governar a través

de xarxes d’actors interdependents i no tant a través de les jerarquies característiques d’un

altre context històric. Aquesta nova lògica més relacional suposa, fonamentalment, pensar en

noves relacions entre l’esfera pública local i la societat civil, impulsant instruments renovats

de participació i viure en una nova realitat de govern multinivell on es fa imprescindible la co-

determinació de polítiques a múltiples escales de govern.

Els ajuntaments han desenvolupat durant els darrers temps diferents instruments i iniciatives

d’implicació ciutadana en la gestió pública municipal que han donat lloc a experiències,

moltes vegades pioneres, que constaten l’existència efectiva d’una voluntat local per apostar

per la participació1. En tot cas, la participació ciutadana implica la voluntat dels governs

locals de garantir el dret dels ciutadans a estar informats, prendre part i ser consultats en els

temes que els afecten.

L’Ajuntament de la Bisbal inicia el treball de creació d’una estructura orgànica de caràcter

permanent (Consell d’Entitats) que ha de permetre millorar els canals de participació i relació

de l’ajuntament amb les entitats i de les entitats entre sí mateixes.

S’assumeix, de bon inici, que es tracta d’una experiència eminentment retroactiva i que, per

tant, les característiques de l’estructura es concretaran a mesura que avanci el procés de

definició.

El territori

En els darrers anys molts ajuntaments catalans han realitzat diverses i variades experiències

destinades a fomentar la participació ciutadana i millorar la qualitat democràtica dels seus

municipis, sobretot municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i això a la demarcació

1 Veure “La participació ciutadana en els municipis gironins”. Xarxa de municipis participatius de comarques gironines

– Neòpolis – Direcció General de Participació Ciutadana. 2006


9

de Girona ja existeixen força experiències de participació promogudes per ens locals que han

girat fonamentalment entorn de temes urbanístics i ambientals. De totes maneres són pocs els

ajuntaments de la província que han dut a terme accions sòlides per tal d’acostar al màxim la

seva acció als veïns i veïnes mitjançant la consolidació i ordenació de mecanismes sòlids de

participació que vagin més enllà d’una participació temporal o sectorial. Cal lloar doncs

l’aposta de municipis com la Bisbal.

1.2.- Punt de partida

A mitjans de 2009 l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà, capital del Baix Empordà amb 10.173

habitants, va finalitzar les tasques d’elaboració d’un Pla Director de Participació Ciutadana

(PDPC), aprovat per unanimitat pel Ple municipal. El projecte, promogut per l’Àrea de

Participació Ciutadana (creada a inicis d’aquesta legislatura), esdevé un instrument de gestió

de govern que planifica de forma integral la política participativa municipal.

L’elaboració del PDPC va servir per assentar les bases que permetessin avançar cap a una

forma de governar més relacional a la Bisbal d’Empordà. En concret, elaborar el PDPC va

permetre:

- Elaborar un diagnòstic compartit.

- Iniciar un procés de planificació estratègica de la política participativa local.

- Fer extensiu i incorporar a les dinàmiques de funcionament municipals el concepte

participació ciutadana.

- Posar les bases per seguir treballant de forma integral.

Del procés d’elaboració del Pla Director de Participació Ciutadana en van sorgir una sèrie de

propostes fonamentades amb la diagnosi prèviament elaborada. Una de les propostes que més

força va prendre a mans de les entitats va ser la creació d’un Consell d’Entitats, proposta

que va quedar recollida a la Línia Estratègica 4 - Criteri 1 - Acció 1 del PDPC.

És a dia d’avui que la regidoria de participació en recupera la proposta per tal de fer-la realitat

i permetre que les entitats de la Bisbal d’Empordà disposin d’un òrgan permanent de

participació.


10

1.3.- Objectius

Objectiu general

El procés de definició i posada en marxa d’un Consell d’Entitats a la Bisbal d’Empordà pretén

assolir un seguit d’objectius generals definits i consensuats per les entitats al llarg del procés

d’elaboració del PDPC. Són els següents:

Endegar un procés de creació consensuat d’un Consell d’Entitats que haurà de servir:

- Per ordenar, canalitzar i estructurar de forma general les relacions entre l’Ajuntament i

el teixit associatiu.

- Per augmentar els nivells de coneixement i relació entre les entitats bisbalenques.

- Com a espai formal de consulta, participació i informació a les entitats.

- Com a eina per vehicular el desplegament participat de les accions incloses en la línia

estratègica dedicada al teixit associatiu.

Val a dir que les entitats també van proposar l’establiment un seguit de requisits que caldrà

tenir com a referència durant el procés de definició de l’òrgan:

- Ha de ser un espai operatiu, útil i adaptat a la realitat associativa.

- Hauria de comptar amb la participació activa de representants dels diferents tipus

d’entitats existents al municipi (culturals, educatives, esportives, prestadores de

servies socials,...).

- Al marge dels representants, es proposa que compti amb una assemblea oberta que es

reuneixi anualment.

- Haurà d’esdevenir un espai on es comparteixin problemàtiques, es promoguin més i

millors relacions entre les entitats, es traspassi informació, es recullin necessitats, es

consulti, es dissenyin estratègies per augmentar els nivells de participació dels

ciutadans no adscrits, etc.


11

1.4.- Metodologia i estructura del document

L’aposta del consistori pel Consell d’Entitats no es limita al resultat, sinó al procés, i per

aquesta raó s’ha vestit un procés que ha tingut en compte en tot moment aspectes com la

participació, la difusió, la transparència... i que ha volgut ser curós en el fons i en la forma,

per tal que el procés sigui el màxim d’ajustat possible a la realitat del municipi.

El tractament metodològic

Cal destacar que per a l’elaboració del projecte de Consell d’Entitats s’ha optat per un procés

participat, basat en el document previ del Pla Director de Participació Ciutadana. Un procés

que ha fet ús de diverses eines de recollida d’informació (qüestionaris, entrevistes amb

profunditat i grups de treball) i amb la participació d’un bon nombre d’agents vinculats al món

de l’associacionisme Bisbalenc.

Un procés que, gràcies a la implicació dels i les polítiques, dels tècnics i tècniques de

referència i dels ciutadans implicats en el grup promotor, ha estat dinàmic i ajustat a les

particularitats del municipi i del seu teixit associatiu.

Els agents implicats i l’estructura organitzativa

Per l’elaboració del projecte s’ha comptat amb la participació de representants de:

Col·lectius organitzats, entitats.

Ciutadans a títol individual.

Polítics: Govern i oposició.

Tècnics, professionals, experts... persones amb un punt de vista privilegiat del

municipi.

Les seves aportacions han estat recollides a través dels qüestionaris, les entrevistes amb

profunditat i els grups de treball.

Per altra part, i més enllà del nombre d’agents implicats, també cal destacar l’existència del

grup promotor. El Grup Promotor és un òrgan les característiques principals del qual són:

capacitat decisiva, coneixement de l’entorn, capacitat tècnica, influència social. Entre les seves

funcions hi ha el seguiment del procés (assegurar el compliment dels objectius proposats) i

l’avaluació continuada del mateix (valorar la qualitat de les accions que es desenvolupin),


12

amb l’objectiu de garantir que el procés s’ajusta el màxim possible a les característiques i

particularitats dels municipi i del seu teixit associatiu.

Està format per:

o Regidora de participació.

o Tècnic municipal de participació.

o Tècnica municipal de cultura.

o Representant entitat esportiva.

o Representant entitat cultural – vessant juvenil.

o Representant entitat cultural.

o Tècnic extern.

El Grup Promotor s’ha reunit 5 vegades durant el transcurs de la investigació.

- 09/02/2011.- Trobada de presentació del projecte. Presa de decisions.

- 23/05/2011.- Trobada de presentació de la diagnosi. Aportacions i validació.

- 21/07/2011.- Trobada de presentació i revisió de la proposta d’estructura i

funcionament del Consell d’Entitats.

- 05/10/2011.- Trobada de revisió del reglament, concreció del calendari i procediment

de presentació del Consell d’Entitats.

La pròpia plasticitat del procés ha permès, quasi d’inici, detectar la necessitat d’incorporar en

el procés diversos tècnics i tècniques de referència del consistori (joventut, educació,

esports i serveis socials) amb l’objectiu de mantenir-los informats de l’evolució del procés, així

com facilitar els moments i els espais per tal que puguin participar dels passos del projecte i

de la mateixa presa de decisions.

Amb l’anomenada “comissió tècnica”, ens hem trobat en tres ocasions al llarg del procés.

- 21/12/2010, reunió de presentació i coordinació.

- 30/06/2011, reunió de presentació de la diagnosi i revisió.

- 19/10/2011, Reunió de presentació de les conclusions i revisió.

Les fases

Fase I: Planificació

Fase II: Diagnosi

Fase III: Tancament

Fase IV: Retorn, redacció i avaluació Dif

usió


13

A continuació presentem una aproximació a les diferents fases de l’elaboració del projecte de

Consell d’Entitats de la Bisbal.

Fase 1: Planificació del projecte, definició d’objectius i diagnosi prèvia

Objectius: Aprofundir en l’encàrrec de l’ajuntament i en les particularitats del Consell

d’Entitats.

Aquesta fase ha estat útil per planificar el procés de forma exhaustiva, començar a treballar

amb el màxim de garanties, detectar els principals agents a tenir en compte, definir els límits

de la participació i conèixer el context local del municipi entre d’altres.

Actuacions:

- Reunions político-tècniques de planificació.

- Sessió de treball amb el Grup Promotor.

- Recull de documentació complementària.

- Disseny de materials i eines de treball i diagnosi.

Fase 2: Obertura - Diagnòstic participatiu

Objectius: Disposar d’una imatge el màxim de concreta possible de la percepció del propi

teixit associatiu sobre la idoneïtat i les particularitats del futurible Consell d’Entitats.

La recollida d’informació és útil per establir les bases per a la creació del Consell d’Entitats:

funcionament, estructura, funcions, membres, particularitats..., així com observar i analitzar

les relacions socials existents i evidentment concretar la viabilitat i el funcionament del

Consell d’Entitats.

Actuacions:

Per disposar de tota la informació necessària s’ha recollit l’opinió dels agents implicats a

través de:

- Entrevistes exploratòries: s’han fet servir per recollir l’opinió de persones amb un punt

de vista privilegiat de la realitat associativa, persones de qui es vol que la seva opinió

sigui especialment considerada. Ha estat el cas de representants de l’equip de govern,

partits de l’oposició, representants del teixit associatiu i representants de la

ciutadania. Un total de 9 entrevistes consensuades pels membres del grup promotor,

el perfil de les quals:

o Representant ERC.

o Representant PSC.

o Representant ICV-EUiA.


14

o Representant CiU.

o Persona (sexe masculí) anteriorment molt implicada en el teixit associatiu,

actualment se’n manté al marge malgrat participa de totes les activitats que pot.

Professionalment ocupa una posició que li permet disposar d’un punt de vista

privilegiat de la realitat del municipi.

o Persona (sexe femení) molt implicada en una de les entitats més actives de la

Bisbal. Professionalment ocupa una posició que li permet disposar d’un punt de

vista privilegiat de la realitat del municipi.

o Persona (sexe masculí) implicada en una de les entitats més actives de la Bisbal,

però també en molts moviments reivindicatius d’iniciativa ciutadana.

o Persona (sexe masculí) implicada des de fa molts anys en diverses entitats de la

Bisbal.

o Persona (sexe femení) anteriorment molt implicada en el teixit associatiu,

actualment se’n manté més al marge, malgrat participa activament d’una entitat.

- Grup de treball: s’han fet servir per recollir l’opinió de les entitats. S’han celebrat un

total de 2 grups de treball.

Els grups de treball han tingut com a objectiu recollir el màxim d’informació possible

d’un grup de persones que comparteixen necessitats o interessos.

Dijous 7 d’abril de 2011: convocades les entitats de l’àmbit educatiu i

cultural. 20h al Mundial. Amb l’assistència de 13 persones representant

a 8 entitats.

Dijous 14 d’abril de 2011: convocades les entitats de l’àmbit esportiu i

social. 20h al Mundial. Amb l’assistència de 11 persones representant a 5

entitats.

- Qüestionari: s’ha enviat a totes i cadascuna de les entitats, i s’ha utilitzat per cobrir

dos grans objectius. En primer lloc amb l’objectiu de garantir que totes les entitats

estan informades del procés, i en segon lloc garantir que totes les entitats, i més enllà

de la seva participació als grups de treball, tenen l’oportunitat de fer arribar la seva

opinió. Permetrà doncs recollir tota una sèrie d’informació molt útil per complementar

la informació recollida en les entrevistes i grups de treball.

Més enllà de l’enviament per correu postal s’ha facilitat també el qüestionari en format

electrònic i s’ha reforçat amb trucades a les entitats.

El resultat ha estat 98 enquestes enviades, de les quals se n’han recollit 25

contestades.

Un cop s’ha disposat de tota la informació necessària s’ha elaborat un esborrany de document

de diagnosi i s’ha sotmès a la revisió del grup promotor.


15

Fase 3: Tancament – Conclusions, propostes i avaluació

Objectius: Un cop revisat i elaborat l’informe de diagnosi s’ha procedit a redactar les

conclusions, de tal manera que s’ha definit la composició, l’estructura, la metodologia, el

funcionament, les atribucions, els recursos, els límits, etc, del Consell d’Entitats, etc,

document que també ha revisat el grup promotor i que ha de permetre també definir finalment

el reglament de funcionament de l’òrgan.

També ha estat el moment de fer avaluació del procés mitjançant el Grup promotor.

Actuacions:

- Reunions de treball político-tècniques.

- Reunió de treball amb el grup promotor.

- Reunió de treball amb la comissió tècnica.

Fase 4: Retorn de la informació, redacció de l’informe final i avaluació.

Objectius: Donar a conèixer els resultats finals del procés a la població de la Bisbal i

especialment al teixit associatiu, alhora que avaluar internament la feina feta fins el moment.

Actuacions:

- Redacció de l’informe final del procés.

- Redacció del reglament i validació del mateix amb el grup promotor (el qual també

avalua el procés).

- Publicació de notes de premsa als mitjans de comunicació escrits de la província i

comarca.

- Difusió a través de la pàgina web municipal.

- Presentació al conjunt de les entitats.

El reglament: cal tenir en compte que el reglament és en última instància el document que

aprova el ple municipal i determina al detall tant les funcions, les atribucions, com

l’organització i el funcionament del Consell.


16

1.5.- La Bisbal d’Empordà

Història 2

La Bisbal és la capital del Baix Empordà i se situa en el centre geogràfic de la comarca.

Travessada pel riu Daró, té una situació privilegiada que permet gaudir tant de la bellesa de la

plana empordanesa, presidida pel nucli de Castell d’Empordà, com dels paratges boscosos del

massís de les Gavarres. Al peu d’aquest espai natural es troba el poble de Sant Pol, amb la

seva església romànica.

La ciutat conserva un interessant nucli de carrers estrets, amb nombrosos edificis i elements

arquitectònics dignes de ser visitats. L’edifici més emblemàtic i significatiu és el seu castell

palau, veritable joia del romànic civil català. Bastit pels bisbes de Girona a finals del segle XI,

l’edifici –que consta de planta baixa, pis i una torre– va ser objecte de diverses reformes entre

els segles XV i XVIII. Altres elements patrimonials remarcables són el carrer del Call (barri

jueu), carreró estret i fosc en forma de ziga-zaga; l’església de Santa Maria (1701-1757), edifici

de grans dimensions d’una sola nau amb capelles laterals i d’estil barroc; l’església de la Pietat

(1788) i la monumental reixa i porta de ferro forjat de l’església del Dolors (1750), totes dues

d’un vistós barroquisme, i el pont Vell (1606), el més antic del tres ponts sobre el Daró. Les

Voltes, conjunt de cases porticades projectades en el segle XIX, són un tret característic de la

trama urbana.

Coneguda bàsicament per la seva tradició ceràmica, la Bisbal és un dels centres terrissers

més importants de Catalunya. Podreu comprovar la importància d’aquesta activitat gràcies a

un paisatge urbà caracteritzat per les esveltes siluetes de les xemeneies i per les nombroses

botigues atapeïdes d’articles de terrissa i de ceràmica, estratègicament situades en el famós

carrer de l’Aigüeta. Terracotta Museu de Terrissa i Ceràmica Industrial, ubicat en una antiga

fàbrica de rajoles, serà un complement imprescindible de la vostra estada.

L’economia local té un creixent sector comercial que nodreix el nombrós turisme de la

comarca. La celebració de dues fires –una de ceràmica i una altra d’antiguitats– de caràcter

internacional, són una bona mostra d’aquesta vitalitat. La ciutat gaudeix també d’una

interessant vida cultural i lúdica.

Però la visita no seria completa sense la degustació de la nostra cuina i la nostra rebosteria,

de reconegut prestigi. Tot plegat, un recorregut estimulant i suggestiu.

2 Tota la informació d’aquest apartat ha estat extreta de la pàgina web de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.

http://www.labisbal.cat/


17

Infraestructures i equipaments municipals

Les infraestructures i els equipaments són una informació addicional important considerant

que la majoria d’accions de dinamització o participació necessiten d’espais on desenvolupar-

se, espais que són alhora llocs trobada, de relació.

El llistat que presentem a continuació permet entendre fins a quin punt el municipi disposa

d’espais de titularitat municipal que poden ser d’interès a l’hora de desenvolupar accions de

dinamització municipal:

Equipaments culturals i turístics

- Arxiu Històric Comarcal

- Castell-Palau

- Convent dels Pares Franciscans

- Teatre Mundial (Biblioteca, Escola

de Cobla, Escola de Música i Escola

d’Arts Plàstiques).

- Església del Dolors

- Església de la Pietat

- Església de Santa Maria

- Oficina de Turisme

- Terracotta Museu

Equipaments educatius

- Aula d’Adults

- Casal de Joves

- CEIP Joan de Margarit

- CEIP Mas Clarà

- CEIP Empordanet

- Escola Cor de Maria

- IES La Bisbal

- Llar d’Infants “ El Tren Petit”

Equipaments esportius

- Camp de Futbol

- Pavelló d’Esports

- Pavelló Firal

- Piscina Municipal

Equipaments generals i serveis

- Ajuntament de la Bisbal

- Casal d’Avis l’Esplai

- Centre d’Atenció Primària (CAP)

- Cementiri

- Comissaria Mossos d’Esquadra

- Consell Comarcal del Baix Empordà

- Correus

- Departament d’agricultura,

alimentació i acció rural (DAR)

- Diputació de Girona – Xarxa Local

de Tributs

- Hisenda

- Jutjats

- Oficina de la Seguretat Social

- Oficina de Treball (OTG)

- Parada de Taxis

- Policia Local ( Ed. Peixateries Velles)

- Registre de la Propietat

- Residència Geriàtrica Zoilo Feliu

- Tanatori

Nucli de Sant Pol

- Equipaments culturals i Turístics

- Església de Sant Pol

Nucli de Castell d’Empordà

- Equipaments culturals i Turístics

- Castell d’Empordà

- Ermita del Remei

- Mirador de l’Empordà


18

Entitats i associacions del poble

Catalunya es caracteritza per disposar d’un teixit associatiu extens, amb un pes històric i

social importantíssim, fins al punt que no és possible entendre la història de Catalunya sense

comptar amb el paper que hi ha jugat el teixit associatiu, les entitats culturals, de lleure,

esportives.... La Bisbal d’Empordà no és l’excepció, i com podrem veure a continuació compta

també amb un nombre important d’entitats:

Associació Gastronòmica Menjar i

Beure.

Agrupació Fotogràfica BisEnfoc.

Coordinadora d'Amics del Baix

Empordà.

Assemblea Local GRAMC.

Associació d'Antiquaris Brocanters i

Restauradors de la Bisbal.

Associació Bisbalenca de Comerciants i

Amics de l'Aigüeta.

Agrupament Escolta "Les Gavarres".

Amics de la Sardana de la Bisbal

d'Empordà i Comarca.

Associació Gent Gran L'Esplai.

Associació de Puntaires.

Associació Juvenil de Dansa i

Tècniques de Circ.

Associació Rocodrom.

Club Ciclista la Bisbal.

Club Ciclista Daró.

Club Tennis Taula La Bisbal.

Club d'Escacs.

Club de Tennis La Bisbal.

Centre d'Esplai La Bisbal Parròquia de

Santa Maria.

Convent dels Franciscans.

Dracs.

Els Voltors.

Escuderia Cop de Gas.

Geganters de la Bisbal.

Grup de Teatre Trampolí.

MIFAS Baix Empordà.

Projecte Xevi.

Riding Boots Country.

SANAE (Associació Musical).

Ràdio Bisbal.

Càrites Interparroquial La Bisbal.

Esquerra Republicana de Catalunya

Convergència Democràtica de

Catalunya.

AMPA IES La Bisbal.

Asdiqa.

Associació Cultural Amics de l'Àliga.

Associació Musical Juvenil ASV.

Associació casal Estel Roig.

Ateneu Libertari.

Casa Cultural de Andalucia.

Cinètic.

Club de Fans dels Pets.

Club de Rol.

Club Atlètic Bisbalenc.

Club Bisbal Basquet.

Club de Petanca.

Club Patí Bisbalenc.

Colom de La Pau.

Comissió de Reis.

Cor Carreras Dagas.

Desastroup Associació Cultural.

Dardells.

Empordà Sons.


19

Engresca't.

El Terrari.

E.S.P.O.C.

Fira de Circ al carrer.

Foment catòlic de la Bisbal i comarca.

Gambusins.

Grup de Dones.

Grup de Teatre el Drac.

Grup Esportiu Bisbalenc.

Joventuts Musicals.

Lliga Catalana d'ajuda al malalt de

càncer.

Unió de comerciants.

XARXA.

Revista del Drac.

L'Esplai.

Centre Excursionista.

Amics dels cavalls.

Fira antic Empordà.

Fira de Nadal.

Fira Ceràmica.

Fira de Maig.

Plataforma la Bisbal decideix.

Cap Variant.

Associació donants de sang, la Bisbal,

Forallac, Cruïlles, Monells, S.Sadurní.

Federació Atlètic Bisbalenc.

La Xarxa de la Bisbal d'Empordà.

Plataforma Alternativa a l'Abocador de

Cruïlles (PAAC).

Veïns i Veïnes per la qualitat de l'aigua.

Ass. Esportiva de caça Senglars la

Bisbal.

Esquerra Unida i Alternativa.

Ass. Empresaris Ceràmica.

Penya Barcelonista.

AMPA CEIP MAS CLARÀ.

AMPA CEIP JOAN MARGARIT.

AMPA Cor de Maria.

CORVE. Associació d'Empresaris de

Comerç i Reparació de Vehicles i

Embarcacions.


20

2.- Diagnosi


21

2.1.- ANÀLISI QUALITATIU. BUIDATGE.

Introducció

El buidatge de l’anàlisi és sens dubte un dels apartats més interessants del document. S’hi

recullen les reflexions de totes les persones que han participat en el procés, informació

indispensable per definir l’estructura del Consell d’Entitats.

S’ha recollit l’opinió de polítics i entitats, i s’ha buidat quasi literalment i ordenat segons

grans blocs d’anàlisi. També s’ha diferenciat la informació procedent d’entrevistes i la

procedent dels grups de treball amb entitats.

Cal recordar que han participat un total d’unes 33 persones, de les que s’ha recollit la

informació utilitzant les entrevistes personals o els grups de treball.

Serà a l’apartat de conclusions l’espai on es treballarà la informació per tal de destacar els

punts de consens, les reiteracions, i per tant, les conclusions.

Teixit Associatiu i ciutadania

Teixit associatiu

Estat del teixit Associatiu

Entrevistes

- És un teixit associatiu que viu sense masses traves. Sigui com sigui el teixit associatiu

pateix també un dels mal de la societat, que és la tendència a l’individualisme, i la

pèrdua de certs valors cívics.

- Hi ha dos tipus d’entitats: les que treballen per enfortir el poble, i les que viuen només

per passar-ho bé.

- També cal tenir en compte que hi ha poca gent realment implicada, de fet la gent es

repeteix.

- Hi ha moltes entitats, però també hi ha molta gent que no se la veu mai enlloc que ni

s’impliquen ni participen de cap entitat ni activitat.


22

- El col·lectiu de gent gran només es mou per activitats molt concretes, com podrien ser les

sardanes.

- Gràcies al teixit associatiu la Bisbal és un municipi pioner amb moltes iniciatives.

- Hi ha entitats que literalment mouen el poble, a moltes famílies i a moltes edats, i això té

molt i molt de mèrit.

- Hi ha mogudes molt i molt importants.

- Cal tenir en compte que inicialment havien de venir entitats de fora a dinamitzar les

festes del municipi. Entitats i persones de la Bisbal en van prendre nota i gràcies a la

seva empenta ara La Bisbal i les seves entitats són un referent en el camp de la

dinamització.

- Potser La Bisbal té l’equilibri correcte de població, un nombre de població que encara

permet que tothom es conegui, i en general la població s’estima el municipi.

- Hi ha entitats que tenen una vessant més lúdica que d’altres, però totes tenen una part

més o menys important de missatge, de valors.

- És un teixit pobre en la forma i ric en el fons.

- Hi ha gent molt implicada, però cal donar més força a les entitats, i no només fer-ho des

de l’ajuntament, sinó des de la ciutadania. En aquest sentit no hi ha prou recolzament,

manquen recursos econòmics i humans.

- Hi ha hagut un moment molt fort de les entitats, encara a l’alça. Cal tenir-ho en compte i

preveure el futur a mitjà temini.

- La gent que tira del carro, o que va començar a tirar-hi, s’ha fet gran.

- Hi ha una gran quantitat d’entitats culturals.

- Manca d’entitats veïnals com podrien ser les associacions de veïns/es: anteriorment

existien algunes associacions de veïns/es, i alhora es celebraven forces festes de barri

que fomentaven la cohesió, però s’ha anat perdent, tant les festes com les entitats.

- Hi ha moltes entitats, però poques que realment funcionin, i molta inèrcia, costa canviar

les dinàmiques.

- Hi ha molta prevalença de les entitats culturals, i costa implicar-hi la resta. P.ex. entitats

com les AMPAS resten al marge.

- És un teixit pluridisciplinar. Abarca diferents àmbits, i actua com a factor aglutinador de

la ciutadania, sobretot en el cas de gent autòctona, no tant els nouvinguts.

- Dóna una bona imatge de la ciutat, de fet és envejable.

- Hi ha dificultats important de relleu.

- En determinats casos no s’actua per interessos compartits.

- Falta implicar les persones nouvingudes.

- Divers, actiu. Molt arrelat i alhora molt endogàmic, amb poca visió de ciutat.

- Moltes entitats, i molt dinàmiques.


23

- Responen davant les peticions de col·laboració, tot i que en general són força

individualistes.

- Anteriorment sempre eren els mateixos, però ara en l’actualitat hi ha més diversitat

d’entitats.

- Les entitats juvenils no han sobreviscut al pas del temps, només s’han mantingut

aquelles que s’han mantingut sota el paraigües de l’església. Malgrat tot ara sorgeixen

noves iniciatives.

- No hi ha quasi res adreçat als infants, queda l’escoltisme i Xarxa.

- Hi ha moltes associacions, però no totes tenen un bon estat de salut. El major problema

és la perpetuació de determinades persones al seu càrrec, la qual cosa provoca grans

crisis.

- Cap entitat aconsegueix entrar al col·lectiu immigrat. No hi ha acostament per part de

cap de les parts.

Entitats

- Les entitats són molt actives.

- S’estimen el municipi.

- Són entitats de qualitat.

- Hi ha col·laboració entre entitats.

- Hi ha gran capacitat de mobilització i implicació en actes concrets del poble.

- Existeix capacitat de mobilització, tot i que amb matisos.

- Hi ha moltes entitats. (x2)

- Gran diversitat d’entitats, i força equilibrat des del punt de vista de la representativitat.

(x2)

- Hi ha entitats que tenen més simpatia i més capacitat de convocatòria. El poder de

convocatòria varia si un acte l’organitza una o altra entitat.

- Està descompensada la feina que fan unes entitats vers les altres. En canvi a l’hora de

rebre subvencions totes en volen.

- Hi ha entitats amb cert estatus i amb actituds conservadores que tenen massa pes.

- Són entitats orgulloses (tan en positiu com en negatiu).

- Hi ha molta ajuda de la ciutadania, que donen suport a les activitats que organitzen les

entitats.

- Cal tenir en compte que hi ha entitats de la Bisbal que treballen fora del poble.

- Manca d’implicació del comerç en activitats de les entitats que tenen impacte en el

conjunt del municipi.

- Hi ha moltes entitats, però poca xarxa.

- Hi ha entitats que tenen molt contacte entre elles, però també n’hi ha que no el tenen o

senzillament no el necessiten.


24

Les entitats que tenen més pes

- Els Dracs i els Geganters són entitats molt potents que combinen la versió lúdica amb

l’aportació cívica al municipi.

- Les Joventuts Musicals no mouen massa gent, però tenen un programa d’activitats molt

potent.

- El grup de dones és també un col·lectiu molt potent.

- Hi ha entitats força potents que fins i tot organitzen casals de vacances.

- Els Dracs van aprendre dels de fora i han esdevingut un referent.

- Els geganters van començar sent 15 i ara són molt importants, estan a tot arreu.

- Els Voltors han crescut molt ràpid, han sabut fer bé la feina.

- Els bastoners també estan creixent ràpid, s’haurà de veure on arriben.

- El Grup de Dones compta amb gent molt compromesa, molt potent.

- Les Joventuts Musicals tenen un repte difícil, i l’entomen amb èxit.

- Al respecte de les entitats esportives hi ha les que tenen una vessant més competitiva,

que potser no agrada a tothom, però també hi ha una vessant social que també és molt i

molt important.

- Club ciclista d’Aro: cal destacar-lo perquè reuneixen molta gent i de nivells molts

diferents.

- Lliga del càncer: també van començar amb poca cosa i ara són molt importants i fan

molta feina.

- El grup de muntanya també fa força bona feina.

- Es celebren diverses activitats com les presentacions de viatges que es fan a l’institut que

també agrupen moltes persones.

- El Grup de Dones.

- Els Voltors en el camp de les entitats lúdiques.

- L’Estel Roig, amb els temes relacionats amb la Plataforma per la Llengua.

- Les entitats esportives juguen un altre paper.

- Els Dracs, els Voltors, el Trampolí...

- Dracs, Voltors, Geganters, grup de Dones, Atlètic Bisbalenc, Bisbal Bàsquet, Càrites,

Escoltes, Fira del Circ...

- Potser no es pot destacar una entitat que destaqui més que una altra. Hi ha cicles i hi ha

entitats més o menys potents que fan més o menys soroll, que no vol dir que mobilitzin a

més gent, doncs no surten del seu tema.

- Dracs, Voltors, Geganters, Joventuts Musicals, Xarxa...

- El futbol, el bàsquet, el patí en el cas de les esportives. Voltors, Dracs i gegants en el cas

de les culturals.

- Geganters, Dracs...


25

La relació amb l’Ajuntament

Entrevistes

- Sempre és una mica tensa, però fins i tot en els moments de relacions més tenses hi ha

hagut subvencions.

- Hi ha temes que resulten incòmodes a l’ajuntament, com és la variant, els nitrats, etc.

- Al llarg del temps s’ha pressionat molt per disposar de l’hotel d’entitats. És necessari per

assentar la base de les entitats, per disposar d’un espai de trobada i treball de les

entitats, per les reunions, pel material, etc.

- Es té la percepció que en ocasions el discurs de l’ajuntament sobre la participació es fa

més per cobrir l’expedient que no per convicció.

- Actualment no hi ha massa problema, hi ha una bona relació i es pot parlar de tot.

Malgrat tot sempre hi ha una certa tibantor. Sigui com sigui les entitats fan molta feina i

l’ajuntament sap que cal cuidar-les. Culturalment és molt important que així sigui.

- També és cert que la relació amb les entitats no és la mateixa per totes les entitats.

- L’anterior ajuntament era molt més tancat, costava molt tenir-hi tracte.

- L’ajuntament s’hauria d’implicar més. No es posen pals, però cal posar més mitjans.

- Cal disposar de més facilitats quan es demanen coses, cal més suport.

- Calen també més facilitats administratives.

- Es porta malament el tema dels espais de les entitats, no n’hi ha.

- L’ajuntament dóna molt de suport a les entitats culturals (i en part a les esportives) i poc

a les altres. Això no vol dir que s’hagi de valorar a totes per igual, però és important tenir

en compte el paper que juguen altres entitats com les socials, amb un paper molt

important.

- L’ajuntament utilitza les entitats culturals perquè facin feina per l’ajuntament,

concretament l’organització d’activitats. Ho fa amb les culturals, però no amb les altres

entitats quan es tracta d’altres temes que no són lúdics.

- S’ha deixat de fer la setmana de sensibilització amb el disminuït.

- Correctes dins del que significa les relacions entre l’administració i les entitats que

lluiten per tenir el millor. Les velocitats d’uns i altres són diferents.

- La justa per poder desenvolupar la seva activitat, no es va més enllà, i només es dóna

amb un regidor o tècnic en concret. Podria ser més estratègica.

- Es pot dir que en general és bona.

- Funcionariocràcia. Les relacions són puntuals, i cal tenir en compte que la cultura i la

línia a seguir la marquen els funcionaris, que són els que mantenen el càrrec malgrat els

canvis d’equip de govern. També és cert que sovint han de prendre decisions que no els

pertoquen.


26

Entitats

- No hi ha relació.

- L’ajuntament escolta.

- Els tècnics i tècniques són força accessibles.

- Alguns/es tècnics/ques són ben valorats, també n’hi ha que no s’impliquen gaire.

- Per més volum de gent que tinguin unes entitats no vol dir que es pugui deixar de donar

recursos a les petites. Cal coherència.

- La regidora posa pals a les roders.

- S’han posat pals a les rodes per diverses activitats.

- No deixen que les entitats puguin disposar de les instal·lacions municipals com el

Mundial o altres.

- No es disposa de locals o hotel d’entitats.

- Molta burocràcia.

- A vegades no es compta prou amb les entitats.

- Manca de subvencions.

- Bona. (x2)

- La relació es té per demanar suport econòmic, que no sempre és un tema fàcil.

- L’ajuntament dóna molta poca informació dels temes que interessen a les entitats.

- L’ajuntament hauria de donar més suport a les entitats que desenvolupen una tasca

social, i que fins i tot presten serveis que hauria de prestar l’ajuntament.

- Hi ha poc suport econòmic.

- Hi ha poca coordinació i transparència pel que fa al repartiment dels recursos

econòmics.

Canals de comunicació amb l’ajuntament

- Sempre s’ha tingut relació amb el regidor de cultura corresponent. Cal dir que

actualment les relacions són més fluïdes que amb l’equip anterior.

- El regidor de referència sempre és el de cultura. El d’esports és l’altra persona que

acostuma a prendre el paper de referència en el cas de les entitats esportives, doncs hi

ha moltes coses que es trepitgen. En tot cas hauria de ser el de cultura.

- Hi ha canals estables de comunicació, però no sempre és fàcil, doncs sovint et passen

d’un lloc a l’altre.

La relació entre les entitats

Entrevistes

- Cada entitat fa la seva, no hi ha relació, i sempre hi ha alguna fricció entre elles. Sigui

com sigui les entitats s’impliquen més o menys segons les persones que hi ha al davant.

- Hi ha moltes entitats de les que només es sap el nom.


27

- Considerant les moltes entitats existents no hi ha l’activitat cultural que caldria preveure

o que hi podria haver. De fet encara sembla que hi ha més del que realment hi ha.

- Sempre hi ha relacions tibants, sobretot entre entitats de tipus més lúdic, però no es

percep especialment, de fet acaba sent una mena “d’enveja sana”: les que sempre havien

tingut lideratge veuen que les altres entitats creixen. Això es bo perquè es genera certa

competència.

- Les relacions entre entitats són modèliques. Hi ha molta col·laboració, fins al punt que

en ocasions es converteix en un abús, doncs no sempre es pot col·laborar en totes les

activitats de totes les associacions.

- Hi ha friccions no massa importants entre algunes entitats, sobretot entre les entitats

lúdiques, degudes bàsicament a discrepàncies sobre les formes de gestió.

- Entre les entitats culturals i la resta d’entitats no hi ha contacte. En tot cas tot depèn de

les coneixences personals.

- Es considera positiu disposar d’espais de trobada per conèixer-se.

- En part és normal que hi hagi certes reticències entre entitats, doncs el pressupost és

limitat i tothom aspira a disposar del millor per la seva entitat.

- Les culturals es troben mensualment per preparar festa major, és l’únic contacte existent

i l’única activitat conjunta entre entitats, més enllà d’algun altre acte puntual.

- Les relacions entre les entitats són bones sempre que hi ha un interlocutor extern, però

quan aleshores en “privat” les relacions són més tenses i són força individualistes.

- No és el que hauria de ser. Cadascú fa el que creu que ha de fer sense comptar amb els

altres, malgrat sempre hi ha excepcions. Ja hi ha hagut ocasions en que s’ha sumat els

esforços de les entitats, com ha estat el cas de la cavalcada de reis, però no s’aprofiten

les oportunitat per anar més enllà amb temes més de fons. Tothom hi té la seva part de

responsabilitat, no només l’ajuntament.

- Generalment bé, tot i que entre elles sempre hi ha coses.

- Són amigalment tibants. Hi ha una competència sana que en algunes ocasions

s’excedeix. Cal tenir en compte que les entitats no sobreviuen de les ajudes que reben de

l’ajuntament, per tant hi ha certa competència econòmica.

- La col·laboració entre entitats és màxima, tothom ajuda als altres en les activitats.

- La relació amb l’ajuntament passa pel suport econòmic.

- Ara millor. Hi ha hagut etapes en què la relació entre entitats depenia molt de

personalismes. Ara no té tant de pes.

Entitats

- A vegades hi ha rivalitats entre entitats.

- No a totes les entitats se’ls hi dóna la mateixa importància o reconeixement.

- En temes ideològics (de contingut) a vegades les altres entitats no es volen implicar.

- Hi ha rivalitat (tan en positiu com en negatiu).


28

- Es pot millorar, però entre les entitats es pot arribar a una entesa.

- Una mateixa persona pertany a diverses entitats (es viu positivament).

- Hi ha col·laboració entre entitats.

- En un moment donat les entitats tenen capacitat per treballar conjuntament per un

objectiu comú.

- No hi ha xarxa.

- No es saben les activitats que fan uns o altres, de manera que no hi ha possibilitat de

publicitar-se o recolzar-se mútuament.

- Es podrien fer activitats conjuntes.

- Es desconeixen les activitats de les altres entitats.

- Manca una persona de referència que aglutini la informació de les entitats.

- Cada entitat gestiona la seva difusió, es podrien agrupar esforços en aquest sentit.

La relació de les entitats amb la ciutadania

- Les persones nouvingudes (extracomunitàries) fan els seus grups i no s’impliquen en les

activitats de les entitats autòctones.

- Els veïns i veïnes s’impliquen o participen d’una o altra entitat o activitat segons si el

tema resulta del seu interès.

- Hi ha també un cert aire de desànim i comoditat. Es considera que ja està tot fet i hi ha

molta comoditat, fa mandra treballar pel bé comú.

- Les famílies amb mainada petita s’impliquen en les entitats, o com a mínim participen de

les activitats.

- Hi ha una franja d’edat mitja/alta ja sense fills a càrrec que en queda al marge, no

s’impliquen i tampoc participen.

- El sector de població immigrada (extracomunitària) en queda al marge.

- Cada entitat intenta arribar a la ciutadania en el seu àmbit, però sempre és millorable.

- Les eines 3.0 ajuden a fer-ho més fàcil.

- L’ajuntament podria ajudar a les entitats a arribar més i millor a la ciutadania.

- Hi ha poca relació de les entitats amb la ciutadania, són força tancades. Fins i tot es

dóna el cas d’entitats que organitzen activitats adreçades només als seus associats.

- Hi ha un 50% de responsabilitat. Les entitats fan activitats obertes, per tant la gent s’hi

pot afegir, implicar-se, interessar-se sempre que vulguin. Per altra part també hi ha

entitats que de tant en tant poden tirar la canya a determinades persones.

- Les entitats (sobretot aquelles que fan coses al carrer) vetllen per la seva activitat, no pel

poble en concret.

- Fan les activitats perquè la gent participi, però no capten gent expressament, es

nodreixen dels seus propis socis.


29

- Les entitats són general grups força tancats, fins i tot familiars, i acostuma a ser cosa de

la pròpia ciutadania acostar-s’hi.

- Hi ha una part de la població que s’autoexclou, que viu d’esquenes a les entitats i a les

activitats del municipi.

- Tothom pot participar de totes les activitats, però a l’hora de treballar cadascú treballa

per la seva, per l’entitat a la que es pertany.

Agenda temàtica

Entrevistes

- El pressupost en temps de crisi és un dels temes que preocupa a les entitats. Si no hi ha

diners no es podran fer les activitats. Possiblement caldrà redistribuir bé el suport

econòmic que facilita l’ajuntament. Els responsables batallen per treure diners d’on

sigui, i sempre serà necessari disposar del recolzament de l’ajuntament.

En un moment de crisi socioeconòmica cal que l’ajuntament estigui al davant i doni el

suport necessari.

- El local és un tema pendent de fa molts anys... Al final però tothom s’espavila, malgrat

continua sent necessari.

- Unificar els criteris amb la festa major, doncs no sempre és fàcil.

- Les festes al pavelló provoquen problemes de convivència.

- Els espais i els usos dels espais.

- La dificultat que representa per les entitats trobar relleu generacional.

- La manca de recursos econòmics per mantenir el nivell de les activitats. Afecta sobretot a

les més petites, doncs les grans tenen més capacitat per recaptar fons.

- Cal tenir en compte que les entitats de tipus social sempre tenen problemes econòmics.

- Els diners, els espais, la normativa, les regulacions, els límits legals....

- L’endogàmia. En són conscients, però no ho admeten en públic. També és més fàcil

veure els problemes dels altres i no els propis.

- L’economia, els espais de trobada,...

- Preocupa la cultura que s’ofereix al municipi.

- Hi ha res que preocupi de força conjunta, cada entitat mira pels seus problemes.

Entitats

- Costa trobar relleu. (x2)

- Es desconeix si la informació dels actes previstos arriben a la ciutadania.

- Manquen recursos.

- Falta d’un espai físic per entitats.

- Les entitats no disposen de lloc ni espai.

- Manca de diàleg de l’ajuntament amb les entitats i de les entitats entre elles.


30

- Es desconeix fins a quin punt es valora (per part de la ciutadania i l’ajuntament) la feina

que fan les entitats.

- Falta un baròmetre que avaluï si han agradat les activitats.

- Manca un calendari d’activitats per evitar que es celebrin vàries activitats alhora.

- Algun local d’entitat està en mal estat.

- Manca espai comú per les entitats.

- Algunes entitats gestionen projectes amb pressupostos molt elevats, i preocupa poder-ho

tirar tot endavant.

- Preocupa la crisi socioeconòmica, que ha disparat la feina que desenvolupen les entitats

del camp social, i que no tenen el recolzament de l’ajuntament que voldrien.

- Tirar els projectes endavant.

Participació ciutadana i transversalitat

Concepte

Què és la participació ciutadana?

- És política de ciutat, fer coses pel municipi, treballar pel poble, etc. De fet la participació

que coneixem es deriva de la cultura de la comoditat i l’egoisme.

- Implicar-se i treballar pel bé de la ciutadania és quelcom que es porta a dins, que es viu

o s’aprèn.

- Que la gent entengués que la població és un ens viu i que cal cuidar-lo. Ha de tenir en

compte des de la cura de les voreres fins a temes lúdics, lleure, esports, gent gran,

col·lectius desafavorits, etc. Cal tenir en compte que el ventall és ampli i cal vetllar

perquè tothom tingui la seva part d’ús de fruït de les activitats municipals.

- Fer-te teu tot allò que dóna vida al poble, i mirar-ho en positiu, conèixer, enriquir,

actuar, i ser crítics.

- Representa la presa de decisions en els afers públics. No cal que la participació estigui a

mans de representants de col·lectius, sinó també de persones a títol individual. Per altra

part cal anar sempre en compte amb les majories, que no sempre tenen la raó.

- La presa de decisions conjunta entre administració i ciutadania, tenint sempre en

compte els límits de la participació, doncs cal tenir en compte que l’administració ha de

vetllar perquè es defensin els drets de la ciutadania. Sigui com sigui cal evitar crear

falses expectatives, treballar amb corresponsabilitat i vetllar sempre per un correcte

retorn.


31

- És la pròpia evolució del moviment assembleari. La participació ha de permetre que es

visualitzin el màxim de punts de vista possibles, i disposar d’una visió més global.

Sempre han de ser processos clars, on les regles del joc siguin clares i no es creïn falses

expectatives.

- Espais on tothom hi podés dir la seva, on prendre decisions, on fer aportacions.

- És el compromís amb la població, siguin del sector que sigui. Ha de ser amb una visió

oberta, prescindit d’ideologies i formes de pensar.

- Cal vigilar molt que qui ho lideri no en tregui benefici propi.

Experiències participatives

- En general han estat bé, però si som sempre els mateixos cansa –processos endegats des

de la pròpia ciutadania-.

- L’Agenda 21 va estar bé com a experiència, hi va haver força informació, però la part de

la implicació ciutadana va ser força fluixa. En aquests casos la gent que estira del carro

es fatiga.

- S’ha posat en evidència que caldria fer alguna cosa per tal que el nomenclàtor de carrers

de la Bisbal fos quelcom més compartit o participat.

- Caldria crear espais de participació per detectar necessitats, però també per vetllar per la

preservació del patrimoni, doncs és important que la ciutadania s’ho senti seu.

- També seria interessant saber quines activitats culturals interessen a la ciutadania.

L’ajuntament hauria d’escoltar més en aquest sentit (malgrat l’actual equip escolta més

que l’anterior).

- El procés per l’aigua va ser una bona experiència, es va fer força pressió.

- Als anys 90 es va crear el consell de cultura i es va facilitar la participació als plens.

Actualment els consells fa molt que no es convoquen.

- Existeix el consell del Museu de la Terracota, i el Consell de l’Hospital Geriàtric. En els

dos casos el consell quasi no es convoca, i quan es convoca la informació que s’ofereix no

és del tot verídica. Pel PALS tampoc hi ha hagut cap altra convocatòria.

- És millor no obrir més òrgans de participació i fer funcionar bé els que ja existeixen.

- En l’anterior legislatura es treballava més la participació. Es feia de forma no regulada,

però es potenciava més.

- Qualsevol cosa que s’inicia és positiva, malgrat pot semblar que sempre són els mateixos.

- Existeixen organismes i processos com:

o El Patronat del Museu de la Terracota.

o Consell d’Iniciatives Econòmiques.

o Consell Assessor de l’Hospital Geriàtric.

o Consell Escolar Municipal

o El Pals.


32

o El Pla General

o El Pla de Recuperació Integral Riu Daró.

Tots ells funcionen.

- L’Agenda 21, va existir, millor o pitjor, però va ser una bona iniciativa mancada de

seguiment. Calen sempre sistemes de seguiment i avaluació.

- Hi ha molts equips de treball i poca participació.

- El Procés del Daró ha estat interessant en tan que qui hi ha participat ha pogut conèixer

els múltiples punts de vista i disposar d’una visió de conjunt ben interessant.

- La resta de processos o òrgans estan molt institucionalitzats. Potser ha de ser una mica

així, però igualment podrien fer ús de la participació per definir la seva estratègia a mitjà

o a llarg termini.

- S’han fet i han funcionat, p.ex. el Consell d’Iniciatives Econòmiques. No hi ha molta

experiència, i és possible que falti part de lideratge per part de l’ajuntament, doncs es

deixa una mica.

- N’hi ha hagut diverses, però es pot dir que els/les polítics/ques n’han fet l’ús que han

volgut.

Consistori

La informació a les entitats

- En el cas de les culturals no hi ha punt de contacte a banda de les trobades de festa

major, i les relacions estan trencades o són inexistents amb les altres. El contacte es fa

amb les persones i sempre a títol individual.

- Cada regidoria fa arribar la informació que considera a les entitats, però sempre tenint

en compte que cultura és el màxim referent. També cal tenir en compte que s’intenta que

cada cop més sigui també l’àrea de comunicació la que desenvolupi aquest tasca.

Sigui com sigui es considera que falta sistematitzar-ho.

- Cada regidor ho fa com vol. No és una tasca transversal. Cadascú fa la seva sense que

existeixin recursos o espais compartits entre entitats, la qual cosa propicia un tracte

individualitzat.

- La majoria de les informacions es dirigeixen des de cultura, sigui per correu-e, per

telèfon o per correu postal.

- Cada regidor fa els seus contactes, tot i que els més actius són cultura i esports.

Com arriben les entitats a l’ajuntament?

- El contacte és a títol individual.

- La majoria de les entitats es comuniquen a l’ajuntament a través de cultura, i les

esportives a través d’esports. En ocasions també hi ha qui prefereix dirigir-se

directament a alcaldia.


33

- Hi arriben de forma individualitzada.

- La majoria s’adrecen a cultura o esports, i segons el tema a qui convé, doncs també és

habitual contactar amb via pública.

El Cd’E i la seva afectació en el funcionament municipal

- El Cd’E ha de canalitzar de forma fluïda les relacions de l’ajuntament amb les entitats.

No només de l’àrea de cultura sinó de totes aquelles regidories que tinguin relació amb

les entitats o amb les activitats que desenvolupen les entitats.

- Cal tenir en compte que les entitats defensen els seus interessos i qui governa té la

responsabilitat de vetllar pel benefici del conjunt de la ciutadania, per tant és necessària

la suma dels esforços de les entitats i del consistori. La majoria de les persones no estan

associades, de manera que cal tenir cura a l’hora també de defensar els seus interessos.

Quines decisions poden formar part de l’agenda del CE?

- Actes, mapa d’equipaments, gestió del pressupost adreçat a les entitats, etc.

- Planificació estratègica, i pla d’acció vers cadascun dels temes.

- Cal sumar esforços en els temes d’interessos compartits.

Consell d’Entitats

Què s’entén per Consell d’Entitats?

Entrevistes

- Un espai físic, 2 o 3 trobades fixes anuals, que hi assisteixin de forma interessada. Un

espai d’interrelació, i d’informació. Un espai on les entitats puguin exposar les seves

inquietuds, sense por. Hi ha d’haver un portaveu que faci d’interlocutor amb

l’ajuntament perquè les entitats no tinguin por de fer arribar les seves reflexions a

l’ajuntament. També hauria d’existir una junta que dirigís mínimament el funcionament.

- Caldria que funcionés com a una mena de consell assessor del regidor de cultura, i

trobar-se regularment cada 2/3 mesos.

- Òrgan vinculant, executiu. En tot cas deixar clar quin és el nivell de capacitat de decisió.

- Un espai de representació de totes les entitats del que es sorgeixin resultats palpables.

- Espai de trobada entre ajuntament i entitats per definir conjuntament les accions que

aquestes porten a terme al municipi.

- Espai de trobada en el que sumar esforços per millorar les pròpies activitats, la

integració, la cohesió social, etc.

- Ha de ser representatiu de les entitats.

- Ha de vetllar per acostar-se a la ciutadania i a la seva realitat.


34

- Ha de tenir objectius encaminats a valors com la transparència.

- Manquen espais de contacte, de relacions socials.

- Un lloc on els/les polítics/ques i tècnics/ques podessin explicar què fan i el que han de

fer les entitats, i alhora les entitats es podessin conèixer les unes a les altres.

- Un espai de consulta en el que posar-se d’acord i parlar de temes conjunts com ara el

calendari.

Entitats

- Crear xarxa entre entitats.

- Per prendre decisions les entitats s’han de reunir i per tant es necessita un local i

coordinació.

- Un espai d’intercanvi d’opinions.

- Treballar conjuntament per optimitzar recursos. P.ex.: creació d’una pàgina web.

- Espai a través del qual ampliar els canals d’informació pels actes de les entitats.

- No hauria de ser un espai per prendre decisions (es parteix de la base que hauria de ser

un òrgan format per representants dels diversos col·lectius d’entitats. Aleshores aquests

representants no podrien prendre decisions en nom de tot el col·lectiu).

- Hauria de ser un òrgan informatiu, i es podria recollir l’opinió.

- Espai d’intercanvi d’informació i assessorament.

- Es espai on prendre decisions amb consens i objectivitat.

- Ha de ser un òrgan que coordini i informi de les novetats que sorgeixin a les diferents

entitats.

- Rebre informació, i garantir que arriba a les entitats.

- Espai que permeti que les entitats puguin saber les unes de les altres i col·laborar entre

elles.

- Pot funcionar de consell consultiu per l’ajuntament.

Quins temes hauria de tractar?

Entrevistes

- Tots els que afectin al poble. De fet s’ha d’aprofitar les entitats per traspassar a la

ciutadania els temes que afecten al poble.

- També s’hi podrien portar temes polítics per portar a debat.

- Caldria fer un repàs de què s’ha fet i del què es farà. Tant per part de l’ajuntament com

per part de les entitats.

- Caldria limitar d’entrada les matèries.

- En la mesura que el Consell d’entitats sigui plural es podran treballar més temes.

- Potser no cal que totes les entitats toquin tots els temes. El mateix ordre del dia pot

determinar a les entitats a qui va dirigit, i així evitar invertir energies innecessàries.


35

- Ha de tenir un paper important a l’hora d’afrontar l’actual crisi, ser més eficients.

- Es parla d’una biblioteca nova, però en canvi no es parla d’acostar la cultura a la

ciutadania. El Cd’E ha de vetllar per aquest tipus de coses.

- Cal anar amb compte amb els interessos individuals. Ha de ser un espai on es pensi amb

tots, i aleshores cada govern marcarà els seus propis límits.

- Pot tractar temes econòmics (els referents al pressupost per les entitats), poden opinar.

També temes d’agenda, d’organització entre entitats, etc.

- Podria parlar de cap on va la cultura del municipi, sense barrejar-ho sobretot amb la

religió.

- Ha de definir què és “cultura”, doncs reduir la cultura a una sèrie d’activitats

desvinculades entre sí no és fer cultura. En aquest sentit cal una línia de treball.

- Treballar temes d’entitats amb l’objectiu que tot quedi més clar, sigui més transparent.

Entitats

- Temes d’interès per les entitats.

- Informacions d’interès.

- No cal treballar calendari, doncs ja s’intenta que no es solapin activitats.

- Temes de poble.

- Tot en general, doncs tot ens pot afectar.

- Cal també parlar dels temes econòmics.

- Ha de tractar temes d’interès per les entitats i també temes de municipi.

- Una mica de tot, de temes d’entitats, de temes de municipi, de recull d’informacions, de

temes de gestió econòmica...

Què hauria de fer el Consell?

- Qui ho necessiti hauria de poder exposar el seu tema.

- Hauria de vetllar perquè no es trepitgin entre elles les activitats de les entitats.

- Entre tots treure suc als recursos dels que disposa l’ajuntament (equipaments,

serveis....) i compartir necessitats.

- Prendre acords entre les entitats i complir-los.

- No ha de ser una tertúlia, s’hi han de poder treballar temes útils.

- Hauria de ser un òrgan consultiu, amb rigor i correctament portat.

- Gestionar una agenda compartida.

- Treballar temes del municipi, vendre’l, fer promoció.

- Treballar els usos dels espais i les relacions amb l’ajuntament.

- Treballar l’organització conjunta d’actes.

- Ha de representar un acostament entre entitats i ajuntament, sense que això no

signifiqui que les entitats hagin de suplir l’ajuntament.


36

- Coordinació de temes, transmetre informacions, agenda d’activitats, etc.

- Pot tenir capacitat de decisió en determinats aspectes.

- Ha de ser propositiu i vinculant en els temes que es consideri oportú.

- Les persones que hi participin han de poder treballar el temes que li interessin.

- Cal veure què va anar malament a les anteriors experiències (considerant que ja hi havia

hagut algun intent de coordinació d’entitats).

- Gestionar una agenda virtual compartida.

Qui hauria de formar part del Consell? Quina obertura hauria de tenir el Consell?

Entrevistes

- Tothom qui ho vulgui n’hauria de poder formar part.

- També hi hauria de poder participar gent a títol individual per poder exposar algun tema

en qüestió.

- Hauria d’estar representat per l’ajuntament, les entitats.

- L’ajuntament hi ha prendre paper.

- Hi hauria d’haver un regidor/a, un/a tècnic/a i un representat per entitat.

- Possiblement haurien d’estar-hi representades les entitats culturals, les que treballen per

enriquir el municipi, no tant per oferir un servei. En aquest sentit les entitats pobres (en

referència l’aportació que fan al municipi) no caldria que hi fossin.

- Les entitats “fantasmes” que existeixen, però que no fan res tampoc hi haurien de ser.

- Ha de ser un òrgan obert, i cada entitat ha de tenir el seu vot.

- Totes les entitats pel simple fet de ser-ho hi haurien de poder ser.

- L’Ajuntament, les entitats i també ha de ser possible la participació de persones a títol

individual i en qualitat d’experts quan el mateix Cd’E ho requereixi.

- Hi ha d’haver un representant per cada entitat legalment constituïda. Per part de

l’ajuntament hi ha d’haver un representant de cada partit polític amb representació

municipal.

- Caldria que fos obert, que qui vulgui hi pugui participar, i hi hagi llibertat per ser-hi o no

ser-hi. No preocupen les majories, doncs la mateixa naturalesa deliberativa de l’òrgan fa

que la decisió no necessiti de majories.

- Depèn de cada moment i tipus de decisió. No s’ha de considerar tant una representació

d’entitats, sinó la suma de gent activa, malgrat sigui necessari crear els mecanismes

necessaris per fer possible que la resta de gent s’hi afegeixi.

- Un representant per entitat.

- Es poden implicar altres agents si cal, sobretot en temes en concret p.ex. botiguers, etc.

- Cal pensar què es fa amb les entitats fantasmes (les que només estan formades per un, o

dues o tres persones, o que no funcionen de fa molt temps).


37

- Les entitats que hi estiguin interessades. No es pot excloure ningú ni es pot fer fora

ningú.

- Cada entitat ha de tenir un vot, però hi poden assistir 1 o 2 persones.

Entitats

- Caldria un consell amb representants dels diferents àmbits: lleure, cultural, joves, veïns,

musical...

- Voluntari.

- Entre dos i tres persones amb ganes de treballar, amb vot i amb veu.

- Un representant de cada entitat, malgrat es pugui delegar si aquest no hi pot ser.

- El consell podria estar dividit per col·lectius d’entitats segons tipologia (culturals,

esportives, etc), de manera que cada col·lectiu treballa aquells temes que més li

interessen.

Quina estructura hauria de tenir? Com hauria de funcionar?

Entrevistes

- Les comissions de treball haurien de néixer per temes concrets, quan sigui necessari.

- Hauria de disposar d’un coordinador/a: un tècnic/a municipal que s’encarregués de

coordinar la tasca del Consell.

- El propi Consell hauria de disposar d’uns interlocutors/es, de manera que no siguin els

representants de cada entitat els qui hagin de defensar els seus temes i donar la cara

davant els interlocutors de l’ajuntament.

- Hauria de disposar d’una estructura.

- Cal no abusar de les reunions, i tenir en compte que ja hi ha altres comissions.

- Trobades periòdiques. Paritari pel que fa a l’equilibri de poder entre entitats i

ajuntament.

- Ha de disposar d’una normativa molt clara que en reguli el funcionament.

- No cal junta gestora, i així s’eviten més gradacions. Es pot funcionar per plenari amb la

coordinació de l’ajuntament.

- Ha d’existir un plenari que s’ha de trobar com a mínim un cop l’any. A partir del plenari

es poden crear comissions per treballar temes econòmics, programació, temes socials,

etc.

- Hauria de ser àgil. Es llencen propostes i s’hi suma qui vol.

- Podria estar format per una permanent i comissions.

- Es pot sectoritzar, és a dir, treballar amb plenari quan calgui, però per sectors d’entitats

si el tema no és d’interès per tothom.

- Poques trobades.


38

- Trobades periòdiques, sense excés. Mínim una trimestralment, i incrementar la

freqüència segons les necessitats.

- Diversos experts podrien visitar el CP a petició del propi Consell, amb l’objectiu d’escoltar

opinions.

- Cal una primera fase de coneixement, i una 2a fase de convivència, de treball més

elaborat, de tractament i debat de temes.

- Cal un plenari i una junta escollida pel plenari que porti les gestions de les coses més

relacionades amb el funcionament estructural, amb l’agenda i les qüestions del dia a dia.

- Cal que disposi d’una normativa seriosa.

- Trobades regulars per fer feina, cada 15 dies o cada tres setmanes màxim, per no perdre

el fil.

Entitats

- Freqüència de trobades acceptable, semestral o trimestral.

- Ha de ser un òrgan informatiu renovable.

- Un tècnic que coordini, però no un polític.

- Més enllà dels representants ha d’existir un coordinador intern que gestioni els

interessos de totes les entitats.

- Reunions quan calguin i comunicació per correu electrònic.

- Treballar segons l’agenda i donar informació per correu electrònic.

- Per comissions quan sigui necessari.

- Informar per correu electrònic o telèfon.

- Un reunió cada trimestre.

- Ha de disposar d’un espai, d’un local.

- Ha de tenir una coordinació, que s’encarregui d’organitzar.

- Ha de disposar del plenari, d’una comissió permanent i d’un coordinador/a.

- Algunes tipologies d’entitats potser necessitem més freqüència de trobada que d’altres.

Funcionar per col·lectiu podria resoldre aquest problema, doncs cada col·lectiu pot seguir

el seu propi ritme.

- Un cop iniciat es poden veure les necessitats d’agenda i per tant la freqüència necessària

de trobades.

Qui hauria de gestionar el Consell?

- Cal que algú es faci responsable de la seva gestió més directa, sigui una comissió, una

junta, etc, doncs si no hi és no funcionarà. Alhora cal vigilar que no s’institucionalitzi,

doncs serà un problema.

- Hauria d’existir una junta gestora, i pocs polítics, com a molt un polític i un tècnic.

- La coordinació i els recursos han de venir de l’ajuntament.

- L’Ajuntament ha de facilitar un referent, sigui de l’àrea que sigui.


39

- El propi consell podria gestionar-se, i si calen recursos econòmics (que en calen molt

pocs) que ho entomi l’ajuntament.

- La coordinació podria estar a mans de l’ajuntament si decideixen no gestionar-se sol. A

més hi podria haver un o altre regidor segons el tema.

- Un referent de l’ajuntament que s’hauria d’encarregar de supervisar, coordinar, etc.

Amb quins recursos cal gestionar el Consell?

- Els recursos econòmics per mantenir el seu funcionament han de sorgir de l’ajuntament.

De quina forma es poden implicar els participants?

- Les entitats s’implicaran si veuen que és quelcom interessant pel bé comú.

- Cal tenir en compte que cada entitat té les seves prioritats, i el que cal és que el Consell

passi també a ser una prioritat.

- Cal vendre el producte entitat per entitat. Que tothom entengui que és important i

necessari. Si ha de ser profitós els agradarà, i per tant no pot ser una olla de grills.

- Que els acords siguin executius, si és consultiu la gent s’avorreix.

- Abans s’implicava els col·lectius en la programació de l’oferta d’activitats, i funcionava, es

sentien implicats. Caldria tenir-ho en compte.

- Deixar clar que els acords que es prenguin es duran a terme, sense crear falses

expectatives. Malgrat això és important es considerant que per defecte de ben segur que

existirà una bona predisposició per part de les entitats.

- Que serveixi, que sigui molt operatiu.

- Cal motivar-los, malgrat falta saber què els pot motivar.

Què cal tenir en compte perquè el Consell funcioni?

- Mentres hi ha gent participativa les entitats de la Bisbal i la dinamització del municipi

tirarà endavant.

- Si en general es segueix potenciant l’egoisme difícilment en treuen res de bo.

- Acaba depenent de l’interès de la gent.

- Funcionarà si el Consell d’Entitats es converteix també en un espai físic, un espai comú,

un lloc còmode per compartir i estar, un lloc que s’identifiqui amb un projecte.

- Fan por les coses efímeres.

- Estem en un dels millors moments de les entitats a la Bisbal, cal ser-ne conscients,

sobretot en un moment de crisi socioeconòmica. En aquest sentit cal consolidar, mimar

els col·lectius, que quan vinguin temps pitjors no vagi més a fons.

- Cal tenir en compte que no es doni un abús per part de les entitats culturals, doncs

tenen molt de pes i podrien monopolitzar l’òrgan.

- Quan més complex sigui més costarà de fer funcionar.


40

- Cal escatimar reunions, que no sobrecarregui a les entitats, i que les trobades que es fan

siguin resolutives.

- Normes clares, objectius definits, poder destacar les millores i demostrar que es tracta

d’un òrgan útil per tots/es.

- Amb fets. Cal demostrar que la cosa funciona.

- Que la gent es senti molt implicada.

Què cal saber de la Bisbal?

Entrevistes

- Cal estar al dia de les coses que passen a nivell municipal, tenir una mirada àmplia.

Estar al cas de la política. Les entitats haurien de vetllar per garantir que l’equip de

govern treballa pel bé del poble i fer la pressió necessària.

- Cadascú es mou entre els seus i els seus afins. En aquest sentit cal que siguem més

plurals.

- Cal saber la història que ha tingut la reivindicació del local per entitats, doncs ja fa molt

de temps que dura.

- Cal tenir en compte les inèrcies de la ciutadania, i per tant anar amb compte amb

considerar que tot ja funciona.

- Cal saber que l’ajuntament està endeutat al nivell màxim, i per tant la iniciativa del Cd’E

neix coixa.

- És un poble complicat. Sempre hi ha molta autocrítica, però alhora quan es surt del

municipi tothom es defensa davant de qualsevol crítica, hi ha molt de sentiment de

pertinença.

- És un poble que viu molt del que va ser, doncs va ser pionera amb moltes coses, i ara ja

no ho és.

- La gent de la Bisbal és molt “criticona”, sempre es busca la vessant negativa.

- Cal saber els orígens. No es pot oblidar el passat per afrontar el futur. A la Bisbal encara

hi ha relacions que deriven de les relacions feudals entre senyors i famílies treballadores.

A les entitats això no es percep, però és quelcom que encara té cert pes al municipi.

- Cal pensar què cal fer per incloure socialment el 30% de població immigrada.

Entitats

- Caldria saber just el que no sabem.

- Part de la ciutadania s’estima la Bisbal, el seu poble, i per això organitzen coses.

- Tan se’ns en fot quedar bé com mal.

- Caldria implicar més la immigració en el tema associatiu.

- És un poble viu gràcies al dinamisme de les entitats.

- Costa que el municipi en conjunt es mulli per una activitat. Els comerços s’impliquen

poc.


41

- Cal poder explicar bé què ofereix la població. No es sap.

- Cal poder coordinar les entitats.

- S’ha de saber vendre el municipi, no es fa prou.

Qüestionaris

Tal i com comentàvem anteriorment el qüestionari s’ha enviat a totes i cadascuna de les

entitats, i s’ha utilitzat per cobrir dos grans objectius. En primer lloc per garantir que totes les

entitats estan informades del procés, i en segon lloc per garantir també que totes les entitats, i

més enllà de la seva participació als grups de treball, tenen l’oportunitat de fer arribar la seva

opinió. Cal recordar que el qüestionari s’ha enviat per correu postal certificat a totes les

entitats del municipi, alhora que s’ha facilitat també en format electrònic i s’ha reforçat amb

trucades als referents de les entitats.

El qüestionari que hem repartit i recollit no pot ser una eina vinculant, doncs està subjecte a

masses condicionants, però és de gran utilitat per recollir la percepció de les entitats o dels

seus referents, complementar entrevistes i grups de treball, i entendre la direcció que prenen

les diverses opinions.

A continuació presentem el buidatge dels qüestionaris recollits.

Taula nº1: Distribució de les respostes a la pregunta A quin àmbit pertany la vostra

entitat?

Cultural Educatiu Esportiu Prestació Serveis socials

Juvenil Altres

6 2 5 3 2 1 comercial

1 educativa/juvenil

1 educativa/SS

1 ?

1 cultural/SS

1 esportiu/juvenil 1 cultura/educativa/SS

Buidatge respostes a la pregunta nº2: Quin creus que són els punts forts de

l’associacionisme bisbalenc?

- La forta presència de l’associacionisme dintre de les entitats.

- Entitats punteres en diferents àmbits, originalitat, gran poder de convocatòria...

- El saber-se espavilar per ells mateixos, les ganes de fer coses per la Bisbal, la qualitat

d’associacions existents...

- Hi ha moltes ganes de fer coses com es pot veure en l’agenda d’activitats de l’any.


42

- Màxima implicació. Esperit competitiu sa. Es mira de fer la feina ben feta. Ganes de

superació. Dins del seu camp es sap moure amb les “armes” de que disposa.

- L’organització, les ganes de treballar.

- Quan s’organitzen activitats generalment el poble respon.

- Tan la quantitat com la qualitat de les associacions, així com també la seva diversitat i el

gran nombre de persones voluntàries que mobilitzen.

- La relació entre les diferents entitats i la motivació i ganes a l’hora de realitzar actes.

- La diversitat d’entitats que hi ha a la Bisbal.

- Les associacions són molt dinàmiques i constants al llarg dels anys.

- La gran varietat d’entitats de diferents caires.

- Que hi ha associacions amb ganes d’organitzar coses, o amb molt de jovent que hi

col·labora.

- Estimar la ciutat i ajudar a créixer en tots els àmbits.

- Cap.

- Fomentar la participació i arribar a on no arriben les institucions oficials.

- La llarga història d’associacions que sempre hi ha hagut a la Bisbal.

- Que és necessari que la gent estigui en contacte uns amb altres i parlar tots plegats de

les necessitats que es puguin presentar.

- La col·laboració i l’ambició de fer actes pel poble.

- Està molt arrelat, hi ha un gran nombre d’entitats i s’autogestionen bé.

- El gran nombre d’entitats a la població.

- El nombre d’integrants a les associacions.

- Ens sentim de la Bisbal i sentim el que fem.

- La capacitat d’organitzar coses i mobilitzar a la gent.

- La capacitat de mobilitzar a la gent i d’organitzar actes.

- L’organització d’actes puntuals (ex: Fira del circ ), periòdics (joventuts musicals, xarxa) i

festius (Voltors, Dracs, geganters...).

- La quantitat d’entitats.

- La diversitat d’àmbits d’actuació.

- La tasca de dinamització de la ciutadania que, en alguns casos, fan suplint el que hauria

de fer l’administració (per exemple molts nens/es fora l’itinerari escolar: escoltes, dracs,

voltors, etc...)

Buidatge respostes a la pregunta nº3: Quins creus que són els punts febles de

l’associacionisme bisbalenc?

- 1 resposta no ho sap/no contesta.

- Manca de coordinació.

- La falta d’espais.


43

- Relleu generacional.

- Suport institucional.

- Manca de comunicació entre entitats.

- A vegades hi ha un excessiu protagonisme per part de determinades entitats.

- Falta recolzament per part de l’ajuntament (en tots els sentits i àrees). Les noves

generacions no pugen amb l’empenta d’abans (esforç, responsabilitat, carisme...). Els

vincles entre entitats no són prou forts. Falta pressupost per noves activitats i mantenir

les actuals.

- Que hi ha pocs diners.

- La manca de coordinació entre elles, tant en la possibilitat d’organitzar actes conjunts

com a l’hora de reclamar ajudes o suport comú.

- La manca de relació amb l’ajuntament, tant per la pròpia autonomia de les associacions,

com per la falta de coneixement dels mecanismes de relació més formals entre les

entitats i el consistori.

- També la manca de relleu generacional en algunes de les associacions, i fins i tot la

manca d’associacions en alguns àmbits com és el cas del medi ambient.

- El fet que molta gent estigui a més d’una entitat i no pugui seguir tots els actes.

- La manca de col·laboració mútua que hi ha entre les diverses associacions.

- Manca de cohesió entre entitats.

- La falta de treball en conjunt, a vegades costa una mica.

- Que les associacions, moltes vegades no col·laboren amb tots els actes. I també que

moltes, si no és el seu tema, no en volen saber res.

- També que s’organitzen poques coses per la gent del poble.

- La manca de participació i el poc interès institucional i a vegades també el ciutadà.

- No hi ha diàleg entre entitats.

- La poca comunicació entre les entitats.

- La falta d’espais de reunió.

- Que costa molt que la gent vulgui col·laborar, sobretot la gent gran.

- La poca col·laboració entre entitats. Sempre hi ha entitats que volen ser millors que

d’altres.

- Poca coordinació entre les diferents associacions de la Bisbal.

- Competitivitat entre entitats.

- A vegades coordinació entre les mateixes, tot i que sempre que s’ha hagut d’anar tots a la

una, s’hi ha anat.

- A vegades l’individualisme, i manca de coordinació, tot i que també s’ha de tenir en

compte que quan es necessiten hi son.

- Llevat de casos puntuals, l’individualisme de les entitats i la nul·la implicació en actes

transversals (polítics, protesta).


44

- Manca d’un local.

- Estabilitat, coordinació.

- Endogàmia: formades per persones del propi grup o categoria social, religiosa, ètnica,

etc. Un petit exemple: a la Bisbal hi ha més d’un 20% de ciutadans extracomunitaris,

poquíssims formen part del teixit associatiu.

- Majoritàriament poc reivindicatives.

- Interès només pel seu objecte social. Malgrat que en casos puntuals s’ajunten

ràpidament, per exemple per donar resposta a catàstrofes humanitàries.

Buidatge respostes a la pregunta nº4: Qui creus que hauria de formar part del Consell

d’Entitats?

- 1 respostes han estat en blanc.

- Entitats, tècnics/ques de l’ajuntament i representants polítics.

- Entitats de la Bisbal (representants d’entitats de tots els àmbits), tècnics de

l’ajuntament...

- (No ho sabem perquè no tenim clara la funció d’aquest òrgan).

- Totes les entitats del poble (representants). També disposar d’una direcció del Consell, i

dels tècnics/ques de l’ajuntament. També seria bo tenir un apartat, o un espai per la

gent de fora que no forma part de cap entitat, però creu que pot aportar el seu punt de

vista.

- Totes les entitat de la ciutat.

- Un representant de cada entitat dels diferents àmbits i un representant de l’ajuntament.

- Un membre de cada entitat, tingui més o menys rellevància municipal, sempre i quan

estigui en actiu.

- Un membre de cada entitat que tingui poder de decisió dins l’entitat.

- Un membre de l’ajuntament i un de cadascuna de les associacions.

- Un representant de tots els col·lectius.

- Des de l’ajuntament.

- Una persona de cada associació. Departament de Cultura de l’Ajuntament i Delegat

d’Esports de l’Ajuntament.

- 5-6 persones amb ganes reconegudes de viure, des de tots els àmbits, els moments

bisbalencs.

- Una persona de cada entitat.

- Un membre de cada entitat.

- Un representant de cada entitat.

- Gent voluntària que tingui idees i ganes de col·laborar.

- Totes les entitats del poble i de diferents àmbits.

- Les entitats i associacions bisbalenques i l’ajuntament.


45

- Un representant d’entitat de cada sector (cultural, educatiu, esportiu...), i un

representant de l’ajuntament (tècnic de joventut, tècnic de cultura,...)

- Un representant de cada grup d’entitats: 1 d’educació, 1 de cultura, 1 de joventut, 1

d’esports... i un representant de l’ajuntament.

- Les entitats que vulguin.

- Un representant de cada entitat.

- Si hi ha Consell penso que n’haurien de formar part tot tipus d’entitats: de gent gran,

religioses, d’oci, cultura, medi ambient, etc... més l’Ajuntament. (d’entrada vull remarcar

que em preocupa que se’ns consideri a les entitats com les interlocutores vàlides dels

interessos, demandes i necessitats del poble, en detriment de les persones no associades

o de les associacions “no formals”)

Buidatge respostes a la pregunta nº5: Quines funcions creus que hauria de tenir el

Consell d’Entitats?

- Hauria d’esdevenir espai estable de treball entre entitats, i entitats i ajuntament.

- Programar, coordinar i establir criteris d’ocupació d’espais, subvencions, i fomentar les

relacions entre entitats.

- Coordinació entre entitats, coordinació entitats-ajuntament, propiciar la realització

d’activitats conjuntes.

- No volem que sigui un òrgan que provoqui una càrrega de reunions a les entitats.

- Una de les funcions seria una bona coordinació i distribució d’espais a l’hora de

programar activitats.

- Unir les entitats. Fer de pont entre l’ajuntament i les entitats. Ajuda en la recerca i

procés de subvencions. Vaja, ajudar en general a les entitats.

- Procurar per la bona organització del poble.

- Organitzar, proposar activitats perquè la gent s’impliqui i disfruti i s’enorgulleixi de ser

ciutadà de la Bisbal.

- Reivindicar de manera conjunta les necessitats de les entitats.

- Donar a conèixer al municipi la riquesa de l’associacionisme a partir d’una Fira

d’Entitats anual.

- Coordinar diverses associacions per desenvolupar objectius i activitats conjuntes.

- Donar suport logístic, de gestió... a les associacions que ho necessitin.

- Liderar la relació de les associacions amb el consistori i altres organismes polítics.

- Promoure la creació de noves entitats en àmbits on hi hagi mancança o destinades a

sectors de la societat que quedin descoberts.

- Millorar la relació entre entitats.

- L’organització de diferents actes conjunts i la interrelació entre les associacions.


46

- Informar i impulsar projectes i activitats comunes.

- Assessorament administratiu de documentació a les entitats, i informació d’actes que es

fan.

- Organitzar actes i festes per la gent de la Bisbal. Campionats, o el que sigui.

- Bàsicament coordinar totes les activitats participatives locals, i representació davant les

institucions.

- Dialogar entre les entitats i poder tenir ajudes entre elles.

- Coordinar les activitats i millorar la comunicació i el respecte entre entitats.

- Planificar calendaris, activitats...

- Informar de les activitats a tothom i procurar crear-ne de noves.

- Hauria de mediar entre entitats en cas de conflicte. Hauria de posar tota la informació

sobre la taula per evitar la rumorologia, suposocions, interpretacions, etc.

- Espai de coordinació i col·laboració entre les diferents entitats. Espai de col·laboració i

comunicació entre les entitats i l’ajuntament.

- Coordinar entre entitats. Fer-ho servir com a eina de difusió de les nostres associacions.

Com a eina per créixer com a entitat.

- La coordinació entre entitats i també amb l’ajuntament.

- Fer arribar les seves inquietuds, problemes i propostes a l’ajuntament, i solucionar

problemes entre entitats.

- Coordinació i replantejament de les mancances.

- Penso que la funció principal és participar en tots els elements de la intervenció pública,

incidir en la gestió de govern, és a dir en la definició de polítiques, la seva implementació

i evidentment en la posterior avaluació.

Buidatge respostes a la pregunta nº6: Quins temes creus que hauria de tractar el Consell

d’Entitats?

- 1 resposta a aquesta pregunta ha estat en blanc.

- Els temes referents a cada una de les entitats.

- Culturals, socials i relacions institucionals.

- Participació, recursos econòmics per a les entitats, temes legals a nivell informatiu...

- Buscar fonts de finançament fora de l’àmbit municipal.

- Econòmic, subvencions. Vaja, ajudar en general a les entitats.

- L’organització de l’agenda bisbalenca.

- Oci, cultura, comerç, ciutadania (temes més socials).

- (veure pregunta nº5)

- Relació amb l’ajuntament, detectar necessitats de les diferents entitats, detectar si falta

alguna cosa per treballar dins les entitats.

- Temes d’interès general de les associacions i la vila.


47

- Estructura d’entitats, funcionament correcte de les entitats, etc.

- Informar, ajudar i assessorar a les entitats.

- Pressupostos de l’ajuntament amb actes i festes. Col·laboració d’organització d’actes,

festes, tornejos de diferents esports.

- Les queixes de totes les associacions i les possibles subvencions i ajudes institucionals.

- Temes econòmics i com ajudar-se uns amb els altres.

- Els temes sobre els que actuen les associacions.

- Molt variats segons els àmbits i edats de les associacions.

- Què fer pel poble i com, i intentar impulsar la participació del poble en els actes. Així

com l’ajuda voluntària de persones alienes a certa entitat.

- La participació ciutadana. Com millorar la gestió de les entitats. Com pot l’ajuntament

recolzar la tasca de les entitats. Etc.

- Relacions amb entitats. Com potenciar les entitats bisbalenques. Relacions amb

l’administració.

- Els propis per potenciar i ajudar a les entitats.

- No hi hauria d’haver cap limitació dintre de l’àmbit de l’associacionisme a la Bisbal.

- Trobar la manera de coordinar les entitats i cobrir les mancances.

- No puc dir uns temes concrets, sinó aquells que les entitats, considerin significatius. Ja

decidiran, si és el cas, les prioritats a partir del que perceben com a necessitats socials

no cobertes. En qualsevol cas, no penso que el Consell d’Entitats tingués cap utilitat ni

que fos participatiu si només tractés temes perifèrics d’oci, temps lliure etc...i es

deixessin de banda àmbits importants com habitatge, ocupació, transport, educació, etc.

etc. Entenc que a les entitats en tant que formades per ciutadans i ciutadanes ens afecta

tot el que es fa a la Bisbal.

Buidatge respostes a la pregunta nº7: Quin tipus de relació creus que ha de mantenir el

Consell d’Entitats amb l’ajuntament?

- (veure pregunta nº5).

- El Consell ha de ser el portaveu de les entitats, alhora que un òrgan consultiu per part

de l’ajuntament.

- Relació directa, contacte constant... una relació horitzontal, de tu a tu.

- Molt directa.

- Continu, dinàmic, fort, àgil, facilitats, efectiu, seriós.

- Relació personal.

- Bona. No funcionarà el Consell sense l’ajuntament (algun responsable) que ho lideri.

- El Consell d’entitats hauria de liderar la relació de les associacions amb l’ajuntament a

partir de reunions periòdiques i mantenir informat al consistori tant de les activitats que

es realitzen al municipi, com l’existència de totes les entitats i les seves reclamacions.


48

- Ha de tenir una relació fluïda i amb capacitat de decisió de temes que afectin a totes les

entitats membres del Consell.

- La de col·laboració mútua.

- Diàleg constant.

- Un bona comunicació i transparència.

- Han d’estar units, perquè sempre s’acaba depenent de l’ajuntament, ja sigui per aprovar

actes o per demanar permisos.

- Directa i clara.

- Econòmics i tema de permisos.

- De màxima fluïdesa i bon manteniment.

- De diàleg constant.

- Ha de tenir un contacte bo i proper.

- Ha de ser la veu de les entitats.

- Hauria de potenciar la fluïda comunicació entre les entitats i l’ajuntament.

- La relació hauria de ser de proximitat, amb punts de trobada cada X temps per tal de

que les coses es puguin portar el dia i no hi hagin males interpretacions. El consell ha de

ser independent i agrupar la gent que treballi i conegui el moviment associatiu a la

Bisbal.

- Tenir una relació propera i bona entesa, a més d’establir trobades periòdiques.

- Sempre de col·laboració, mai de servilisme.

- Informació sobre els objectius dels projectes i ajudes a tots nivells per part de

l’ajuntament.

- D’igual a igual.

Buidatge respostes a la pregunta nº8: Què creus que cal tenir en compte per tal que

aquest organisme tingui èxit?

- Bona disposició per part de les entitats i ajuntament.

- La pluralitat de les associacions, així com el pes específic de cada una dins la vida de la

ciutat.

- La bona comunicació entre ajuntament i entitats, que hi hagi representants del màxim

nombre d’entitats possible i de tots els àmbits.

- Poca gent i evitar més càrregues a les entitats.

- Màxima participació de totes les entitats. Màxima entrega per part del Consell. Màxima

comunicació i sinceritat entre entitats i consell. Molts euros a la butxaca (èxit

assegurat!!)

- Que existeixi un bon tracte associacions-ajuntament.

- Que les diferents entitats es portin bé i hi hagi participació. Que l’ajuntament col·labori i

es puguin finançar les activitats. Que el que es faci es doni a conèixer.


49

- Que no es deixi de banda cap entitat.

- Assegura la diversitat interna de l’organisme, amb la participació activa del màxim

nombre de representants de totes les entitats de diferents àmbits.

- La disponibilitat d’un pressupost anual per tal de realitzar o promoure activitats

conjuntes.

- El sistema de funcionament intern és la clau, s’ha de pensar bé si l’organisme funcionarà

de forma assembleària ja que facilita la participació de totes les entitats, tot i que pot fer

que el funcionament sigui més lent, i potser poques entitats funcionin d’aquesta manera.

- Establir un bon sistema de comunicació i que totes les entitats tinguin el mateix poder

de decisió.

- Que tingui un pes important en l’organització d’actes generals.

- El compromís.

- Una bona gestió i organització.

- Ésser seriosos tots plegats, quedar molt sovint i organitzar moltes coses.

- La participació, l’interès de tots plegats i les ganes de fer de la Bisbal una ciutat millor.

- Fer alguna reunió amb les diferents entitats.

- L’opinió del membres de les entitats.

- Atorgant-li drets i deures.

- Cal que tingui un tracte obert i transparent amb tota la gent.

- La participació de totes les entitats. El respecte entre entitats i la involucració de les

entitats en aquest nou projecte.

- Hi hauria d’haver algun tècnic extern a les entitats amb coneixement de la dinàmica

associativa de la Bisbal, que fos capaç de dinamitzar el Consell d’Entitats i mediar entre

les diferents entitats i l’ajuntament.

- Suposo que dedicació i un mínim de compromís de les entitats adscrites. Si entre tots no

hi posem el coll no ens en sortirem. Primer ens ho hem de creure que és una bona eina, i

que pot servir com a millora.

- La bona entesa entre entitats, el compromís de tots, i que aquest organisme sàpiga en tot

moment què i a qui representa.

- La peculiar manera de funcionar les entitats de la Bisbal, sobretot les més grans.

- Estar d’acord amb les objectius que es pretenen: interès social i ciutadà dels projectes.

- Penso que cal tenir en compte que:

o Des del meu punt de vista el Consell d’Entitats hauria d’haver sorgit d’una

necessitat del mateix moviment associatiu i no promogut des de “dalt”. Això ja és

un handicap.

o Que participació implica compartir i repartir poder i que els polítics s’han de creure

el que això implica. Ara per ara, amb poques excepcions, no penso que sigui així ni


50

a la Bisbal ni a moltes poblacions. Un altre handicap per l’èxit del Consell

d’Entitats...

o Penso que la participació no pot ser un procés merament consultiu i que les

decisions preses pel consell haurien de ser vinculants. Com que penso que no serà

així i serà un consell “consultiu”, i d’això ja en tenim experiència a la Bisbal, penso

que potser és constituirà el Consell, però que des del moment que les entitats

s’adonin de que no son escoltades o tingudes en compte, serà molt difícil que

vulguin continuar participant o que es vulguin implicar...

Buidatge respostes a la pregunta nº9: Altres comentaris o aclariments?

- 14 respostes a aquesta pregunta han estat en blanc.

- Esperant que arribi a bon port aquest projecte. Que realment sigui útil, i que ens faciliti

la tasca a tots. Sort, endavant, i pit i collons!

- Esperem que aquest Consell d’Entitats es faci realitat ben aviat i pugui donar un cop de

mà a les entitats bisbalenques i millorar la relació d’aquestes amb l’ajuntament, i alhora

doni suport a les associacions en tots aquells aspectes que necessitin.

- Crec que l’associacionisme bisbalenc li falta comunicació d’un vers els altres, i també s’hi

ha d’implicar l’ajuntament.

- A l’hora de convocar a la gent fer-ho per escrit o per correu electrònic, però amb 15 dies

d’antelació, no la mateixa setmana.

- Espero que els interessos particulars de cada associació no tapin la visió general del que

faria falta a la nostra ciutat. En el nostre cas, el futbol, crec que potser perquè dediquem

molts hores i esforç, no ens preocupa que fan per exemple els Dracs o els Voltors.

- Crec que s’han de tractar temes generals que interessen a tothom i deixar de banda

temes particulars i personals.

- Deixa’m que tingui els meus dubtes que això funcioni, que a la llarga potser si, però a la

Bisbal s’està acostumat a treballar d’una altra manera i no serà fàcil. La gent de les

entitats treballem de forma molt orgullosa i serà difícil de canviar.

- Si es té ganes de tirar-ho endavant perfecte, però pensant amb el cap.

- Sort!

- Les formulacions d’aquest qüestionari no responen a la realitat de l’associacionisme

bisbalenc.


51

2.2.- Conclusions diagnosi

Les conclusions de la diagnosi no és res més que la concreció de tota la informació recollida a

la diagnosi, conclusions que han de servir de guia a la proposta de Cd’E.

És important tenir en compte que per entendre la raó de ser de les conclusions cal consultar

amb detall el buidatge de la diagnosi, de no ser així la interpretació podria ser esbiaixada.

Les conclusions de la diagnosi estan elaborades amb la informació recollida a través de les

entrevistes, els grups de treball i també dels qüestionaris. Cal recordar que els qüestionaris

no poden ser vinculants, i que el seu objectiu és detectar tendències i complementar la

informació recollida. En tot cas al llarg de les conclusions es farà referència a algunes

aportacions destacades i recollides als qüestionaris i que en canvi no s’han reflexat a les

entrevistes i grups de treball.

Hi ha preguntes exclusives del qüestionari que no tenen correspondència amb les preguntes

fetes a les entrevistes i grups de treball. És per aquesta raó que s’ha creat un apartat exclusiu

de conclusions del qüestionari, apartat que recull exclusivament les respostes a aquestes

preguntes.

Cal dir que en aquest apartat de conclusions s’ha desestimat alguna pregunta recollida en el

buidatge que no agrupava prou opinions ni consens com per ser presentat com a conclusió.

Es tracta concretament de:

- La pregunta Quines polítiques públiques poden definir-se participativament a través del

Cd’E?, pregunta només adreçada als i les representants polítics. La seva anul·lació no

representa cap inconvenient ja que es veu plenament complementada per la pregunta

Quins temes ha de tractar i quins no?, adreçada tant a representants polítics com a

entitats.

- La pregunta Quina obertura ha de tenir el Consell?, doncs la pregunta ha quedat

contestada directament a la pregunta anterior Qui hi ha de participar?.

- La pregunta De quina forma es poden implicar els participants?, que s’ha fusionat amb

la següent pregunta degut a que les respostes han estat les mateixes en una o altra:


- La pregunta Altres comentaris o aclariments? , doncs les respostes que s’hi han recollit

han estat reflexions ja esmentades en altres preguntes o comentaris de títol personal.


52

Teixit associatiu

Estat del teixit Associatiu

A la Bisbal existeix un nombre molt important d’entitats, algunes d’elles amb capacitat

suficient per mobilitzar famílies senceres i tot el poble quan cal. Es tracta d’un teixit nombrós i

divers, amb entitats de tots tipus, mides i estats de “salut”. Entitats més o menys actives, més

o menys conservadores, més o menys conegudes... entitats que s’estimen el poble. Però alhora

és també un teixit poc cohesionat, poc coordinat, però que malgrat tot no dubta en col·laborar

o sumar esforços quan alguna d’elles ho sol·licita. Un teixit també arrelat, amb cert caràcter,

però també hi ha qui diu que amb poca visió de ciutat, potser fins i tot endogàmic. Un teixit

que ha esdevingut pioner i referent en moltes iniciatives de dinamització municipal i que ha de

vetllar per no viure en excés dels èxits assolits.

Manquen en tot cas entitats veïnals i destaquen per sobre de la resta les entitats culturals i el

seu gran potencial.

És un teixit associatiu que pateix dels mateixos problemes que la resta d’entitats de

Catalunya: manca de recursos, manca de relleu, cansament dels equips directius, dificultat

per trobar persones implicades, individualisme, perpetuació dels càrrecs... i que ha de ser

conscient que viu en part dels grans èxits del passat i de la bonança associativa del moment,

però que pot veure venir moments pitjors. Es tracta també d’un teixit que –com per altra part

és habitual- es veu incapaç d’implicar determinats sectors de la població, com les persones

grans o la població nouvinguda, amb la que no hi ha contacte per cap de les parts.

Al llarg de les respostes es fa explícita una tendència prou destacada, la prevalença de les

entitats culturals per sobre de la resta, fins al punt que determinades persones només

contemplen inconscientment les entitats culturals, deixant de banda la resta. En tot cas no hi

ha dubte que hi ha entitats amb més influència que d’altres.

Per altra part també s’observa certa tendència a diferenciar entre entitats “lúdiques o festives”

i altres entitats –fins i tot en ocasions s’expressa en negatiu-, malgrat totes d’una forma o altre

enriqueixen el municipi.

Teixit plural, divers, amb una capacitat més que envejable per mobilitzar, un

teixit amb problemes que a dia d’avui comparteixen la majoria d’entitats de

Catalunya, però alhora un teixit al que justament li manca la cohesió, la

coordinació.


53

Les entitats que tenen més pes

Sens dubte n’han destacat els Dracs, Voltors i Geganters com a entitats més potents i

dinàmiques. En un segon terme joventuts musicals –no tant pel gran dinamisme, sinó pel

valor de la seva tasca-, o el grup de dones de qui també es valora molt la tasca.

En un darrer bloc s’enumeren entitats esportives com el bàsquet, el futbol, el patí, el club

ciclista, el grup de muntanya, i de culturals o educatives com els escoltes, els bastoners –en

clar ascens-, lliga pel càncer, Estel Roig, el Trampolí,...

Tal i com comentàvem al primer apartat l’esment que s’ha fet en aquesta ocasió de les

entitats també reflecteix la percepció que se’n té. S’anomenen sobretot les culturals i es

deixen en segon terme entitats com les esportives, entitats que des d’un punt de vista

objectiu, i considerant la massa social i l’agenda d’activitats, tenen el mateix o més pes que

les culturals. En tot cas es considera que és molt possible que en general la població

interioritzi l’activitat diària de les entitats esportives fins a tal punt que resulta més fàcil

prendre atenció a les activitats més puntuals o extraordinàries de les culturals.

La relació amb l’Ajuntament

La conclusió en aquest cas és força clara. En general es manté una relació cordial, però

sempre un punt tensa degut a les dificultats que comporta fer content a tothom amb el suport

econòmic i les facilitats que des de l’ajuntament s’ofereixen a les entitats, doncs mai és

suficient, ni potser prou just, si més no des del punt de vista de les associacions.

També es fa palès que l’ajuntament intenta cuidar les entitats en la mesura de les seves

possibilitats, doncs és plenament conscient de la importància de disposar d’un teixit

associatiu actiu.

En la valoració de la relació afloren també temes que s’arrosseguen de fa temps, com és el cas

de l’hotel d’entitats, l’ús dels recursos públics, l’excés de burocràcia, les dificultats per

endegar determinades activitats, o senzillament es reclama més consideració, especialment

per aquelles que no són culturals, a les que aparentment l’ajuntament no té tant en compte a

l’hora de coorganitzar, o a aquelles que ofereixen serveis que supleixen els que hauria de

donar el propi ajuntament.

Més enllà d’això cada entitat fa la seva pròpia valoració de la relació: més bona o més dolenta,

més o menys intensa, o fins i tot inexistent.

En el qüestionari es recullen majoritàriament aportacions com: directa, constant, pròxima,

fluïda, horitzontal, seriosa, efectiva, transparent, propera, de col·laboració...


54

Analitzar la relació que mantenen les entitats amb l’ajuntament és interessant

en tant que és indicador de fins a quin punt existeix una estratègia o projecte

de treball amb les entitats. En aquest sentit es fa palesa la mancança.

Canals de comunicació amb l’ajuntament

Pel que fa als canals de relació cal dir que les relacions de les entitats amb el consistori es

concentren en un o dos regidors –cultura i esports segons la tipologia de les entitats- o per

defecte amb els tècnics i tècniques de les corresponents regidories, als qui no sempre es

consideren prou implicats i prou flexibles. Malgrat tot hi ha també qui es dirigeix directament

a l’alcalde, o al regidor de via pública en els casos en què requereix de fer ús de l’espai públic.

En tot cas cal tenir en compte que la relació de les entitats amb l’ajuntament passa sempre pel

suport econòmic, i existeix la percepció que no totes les entitats reben el mateix tracte, no

totes tenen el mateix reconeixement.

La pregunta sobre la relació entre ajuntament i entitats ja havia mostrat

mancances en la planificació de les relacions formals. Els resultats en el cas

dels canals de comunicació reafirmen la necessitat de regular no només la

relació, sinó també la necessitat de potenciar el lideratge del consistori enfront

el conjunt d’entitats.

La relació entre les entitats

Entre entitats hi ha contacte, fins i tot en ocasions col·laboren unes amb les altres per donar

suport a les activitats que s’organitzen. Malgrat tot, i més enllà d’aquests casos de

col·laboració, existeix molt de desconeixement entre elles, fins al punt que d’algunes amb prou

feines se’n sap el nom.

Per altra part són també comuns els casos de friccions entre entitats, friccions que sorgeixen

de la competitivitat entre elles, competitivitat que per altra part ajuda a mantenir la motivació

necessària per seguir millorant.

També en aquesta ocasió es fan diferències entre les entitats culturals i la resta. Així com

entre les primeres existeix una relació més fluïda no passa el mateix amb la resta, que

senzillament no disposen d’espais i canals de coordinació o relació.

Tal i com s’havia recollit en el primer punt el propi teixit evidencia una manca

de coordinació


55

La relació de les entitats amb la ciutadania

En primer lloc es pot afirmar que la ciutadania opta amb tota llibertat i segons els seus

interessos i afeccions per allò amb què vol o no vol implicar-se, malgrat en general es detecta

un cert desinterès per la participació associativa.

Un cop dit això també hi ha qui considera que les entitats són força tancades. Es nodreixen

del seus propis socis i es fa complex entrar-hi de nou.

L’estratègia d’aproximació de les entitats a la ciutadania depèn de cadascuna d’elles. En tot

cas també hi ha coincidència amb determinar que hi ha una sèrie de col·lectius que queden al

marge, com és sobretot el col·lectiu de persones immigrades, bona part de la gent gran i també

una important franja de població formada per parelles d’una franja d’edat mitja/alta ja sense

fills a càrrec. En sentit contrari les famílies amb mainada, que s’impliquen o si més no

participen en grup de les entitats i de les seves activitats.

Les persones, la ciutadania en general, escullen en quina de les múltiples activitats

disponibles aporten o dediquen el seu temps, alhora que es fa palès cert retrocés

general en el nivell d’implicació de les persones. Alhora la tradició familiar o el

naixement de fills o filles condiciona el tipus d’activitat escollida.

També sembla prou clar que hi ha dificultats a l’hora d’incorporar les persones

immigrades al si de les entitats, però en canvi cal tenir en compte que en les entitats

esportives (també oblidades en aquesta ocasió) hi participen molt nens i nenes d’origen

immigrant, i en percentatges molt elevats, de manera que és possible que no sigui tant

un problema de voluntat, sinó de gustos o preferències.

Agenda temàtica

Els temes que preocupen a les entitats de la Bisbal -més o menys per ordre d’interès-: La

manca de locals i d’espais per a les entitats. La crisi econòmica i els efectes en el calendari

d’activitats de les entitats. La manca de recursos econòmics. La manca de relleu generacional.

Els espais compartits i els usos dels espais. La unificació de criteris en els casos d’activitats

compartides entre entitats. La normativa i els límits legals. L’endogàmia. La manca d’avaluació

al respecte de les activitats que es desenvolupen. Un calendari compartit d’activitats. El

desconeixement de l’impacte de la difusió d’activitats. La manca de diàleg entre entitats i entre

entitats i ajuntament. Assumir sols projectes de pressupostos molt elevats. El desconeixement

de la valoració que fa l’ajuntament de l’activitat que desenvolupen les entitats.


56

Participació ciutadana i transversalitat

Les preguntes d’aquest bloc eren específiques només per les persones

entrevistades, i algunes d’elles només pels representats dels partits polítics).

Què és la participació ciutadana? (per persones entrevistades)

Fer coses pel municipi, treballar pel poble. Implicar-se i treballar pel bé de la ciutadania.

Entendre el poble com un ens viu al que cal cuidar entre tots, i que abarca tots els aspectes de

la gestió municipal. Fer-te teu tot allò que dóna vida al poble. La presa de decisions en els

afers públics. La presa de decisions conjunta entre administració i ciutadania, tenint sempre

en compte els límits de la participació. És l’eina que permet que es visualitzin el màxim de

punts de vista possibles, i disposar d’una visió més global. Espais on tothom hi podés dir la

seva, on prendre decisions. És el compromís amb la població.

I també en comú el control dels límits, de la creació de falses expectatives i fins i tot de les

majories.

Experiències participatives (per persones entrevistades)

Al llarg dels anys s’han endegat diversos processos participatius més o menys ben valorats per

les persones entrevistades. En tot cas cal destacar que sempre s’ha tractat de processos en els

que la ciutadania ha participat en alguna de les fases del procés, per tant han esdevingut

processos participats, més que processos de participació, fins i tot en ocasions processos quasi

merament informatius. Sigui com sigui en la majoria de les ocasions es consideren

experiències positives, malgrat un dels errors que sembla més comú és la manca d’un retorn

que faciliti el correcte tancament del procés.

Cal dir també que existeixen diversos òrgans participats per la ciutadania, però la majoria

d’ells són tancats i molt institucionalitzats. Es tracta de fet de consells assessors, patronats i

consells en general. La freqüència de trobades és en la majoria de les ocasions baixa i o

simbòlica, a excepció del Consell Escolar que marcaria la diferència amb la resta.

La informació a les entitats (per representants partits polítics)

No hi ha contacte regular i estructurat amb les entitats, a excepció de les reunions i trobades

de Festa Major. Cada regidor/a manté els seus propis contactes amb les entitats, la qual cosa

propicia un tracte individualitzat.


57

Per altra part cada regidoria fa arribar la informació que considera a les entitats, sempre

partint de la base que la regidoria de cultura o la d’esports són la referència.

Com arriben les entitats a l’ajuntament? (per representants partits polítics)

El contacte de les entitats amb l’ajuntament és sempre a títol individual i passa sobretot a

través de la regidoria de cultura, esports o directament a alcaldia, també amb via pública en

algunes ocasions.

El Cd’E i la seva afectació en el funcionament municipal (per representants partits pol.)

El Cd’E ha permetre canalitzar les relacions de l’ajuntament amb les entitats, i ha d’esdevenir

l’òrgan formal d’interlocució. Malgrat tot el consistori ha de tenir sempre en compte que les

entitats representen només una part de la ciutadania.

Es pot observar com la informació recollida a través de les entrevistes a

polítics/ques reafirma la informació recollida al primer bloc, en el que han

participat també les entitats.

Consell d’Entitats

Què s’entén per Consell d’Entitats?

Hi ha diversitat d’opinions al respecte de la forma d’entendre el Consell d’Entitats, en tot cas

existeixen dues grans línies, dues grans propostes:

- Espai comú: una de les opcions que més força ha pres fa referència a un espai on totes

les entitats hi són representades en veu i amb vot, un espai en format de plenari en el

que es traspassen informacions i es prenen decisions de forma compartida.

- Espai de representants de sectors: l’altra opció que s’ha recollit entén el Cd’E com a un

espai de trobada entre representants dels diversos sectors d’entitats. És a dir, un òrgan

format per un representant de les entitats culturals, un de les esportives, un de les

educatives, etc, etc. Es tractaria d’un òrgan informatiu, doncs els representants dels

diversos col·lectius no disposarien de prou legitimitat com per prendre decisions en nom

de la resta, però sí per traspassar les diverses informacions.

En un terme mig hi queda la possibilitat que el Cd’E funcioni per comissions d’entitats per

sectors, de manera que cada àmbit (culturals, esportives, educatives, serveis socials,...)

treballi pel seu compte i amb participació de totes les entitats identificades amb el sector, i així


58

ajustar l’ordre del dia i els temes de treball als interessos de les entitats. Tot sense descartar

trobades puntuals de totes les entitats dels diversos àmbits.

En tot cas:

Quan es parla d’espai comú es considera que cal tenir en compte aspectes com:

o Ha d’esdevenir un espai de coneixença, coordinació, d’interrelació i d’informació entre

entitats, en el qual les entitats es puguin expressar obertament, sumar esforços entre elles

i prendre decisions conjuntes. Un espai que permeti crear xarxa.

o Un espai representatiu de les entitats, en el que entitats i consistori puguin compartir

informació i prendre decisions conjuntes. Decisions preses des del consens i l’objectivitat.

o Cal determinar molt bé quina és la capacitat de decisió del Cd’E i el seu paper en la presa

de decisions municipal.

o Ha de comptar amb un espai físic, amb un espai de referència comú a totes les entitats.

Un espai més obert? Més tancat? Més àgil? Més nombrós? Més específic?

Menys?... cal trobar el punt adequat pel Cd’E de la Bisbal.

Quins temes hauria de tractar?

En aquest cas la dispersió de les respostes és prou important. Per una part hi ha qui

considera que com a òrgan de participació municipal pot treballar qualsevol tema que el

consistori consideri adequat portar a debat (planificació, pressupostos, economia,...). Per altra

part hi ha qui considera que el Cd’E només ha de treballar temes d’interès per les entitats

(traspàs d’informacions, coordinació calendari, activitats...).

Des d’un punt de vista des del qual el Cd’E queda més desvinculat del consistori es considera

que el mateix Cd’E ha de ser capaç de construir el seu propi ordre del dia, ordre en el que les

entitats que en formen part poden aportar els seus propis temes.

En el qüestionari es fa referència no tant a temes de treball, sinó a la gestió de serveis, com és

la cerca de finançament i l’assessorament a les entitats.

Un Cd’E pot esdevenir òrgan d’interlocució de les entitats amb l’ajuntament per

temes d’entitats, o bé pot esdevenir també i si es vol òrgan consultiu per temes

de municipi. En tot cas cal controlar bé les funcions, límits i expectatives.

Què hauria de fer el Consell?

A l’hora de concretar les tasques que hauria desenvolupar el Consell sorgeixen aspectes com:

o Coordinar recursos.


59

o Prendre decisions de forma conjunta i fer-ne el seguiment.

o Treballar temes d’interès general, si cal amb comissions i segons interessos.

o Gestionar una agenda compartida.

o Gestionar i coordinar activitats de forma compartida.

o Esdevenir interlocutor del consistori davant les entitats.

Al qüestionari es recullen algunes aportacions que no fins el moment no s’han vist reflectides

com ara la distribució dels espais municipals, la celebració d’una fira d’entitats,

l’assessorament sobre aspectes administratius i la promoció de la creació d’entitats en àmbits

o temàtiques que a la Bisbal queden descobertes.

Qui hauria de formar part del Consell?

En aquest cas també hi ha hagut diversitat d’opinions al respecte de les persones que haurien

de formar part del Cd’E. A grans trets sorgeixen diverses opcions que responen a l’hora a les

diverses formes d’entendre el Cd’E, malgrat molts matisos i posicions intermitges.

Per defecte, i en tots els casos es considera que hi han d’estar representats l’ajuntament i les

entitats, concretament un/a tècnic/a de l’ajuntament que prengui el paper de coordinador/a

del Cd’E i el/la regidor/a corresponent. També hi ha qui considera que caldria assistència

d’un representant de cada partit polític amb representació municipal.

Per altra part també es considera que al Cd’E hi ha de poder ser convidats altres agents que

puguin il·lustrar o exposar determinats temes.

Opció d’espai comú:

- Tothom qui ho vulgui, voluntari.

- Un representant per entitat. Hi ha qui especifica que hi ha d’haver un vot per entitat,

malgrat el representant vingui acompanyat.

Opció de representants per sectors:

- Representants dels diferents sectors: lleure, cultural, joves, veïns, musical...

- Entre dos i tres persones amb ganes de treballar, amb vot i amb veu.

Opció de comissions d’entitats per sectors:

- El Cd’E podria estar dividit per sectors d’entitats (culturals, esportives, etc). A cada

sector hi són representades totes les entitats.

En tots els casos cal reflexionar sobre quines entitats es consideren aptes, en referència a les

entitats “fantasma” (formades per dues o tres persones, o inactives).


60

Poca gent n’ha parlat, però també es comenta la importància de que es tracti d’un òrgan

renovable, aspecte que sems dubte ha de quedar regulat en el reglament del Cd’E.

Quina estructura hauria de tenir? Com hauria de funcionar?

Hi ha unanimitat en considerar que el Cd’E ha de disposar d’un/a coordinador/a, però en

canvi no passa el mateix amb la presència del representant polític, doncs hi ha qui considera

que ha formar part de l’estructura, i qui considera que no hi ha de ser o en tot cas ser-hi en

casos puntuals.

També hi ha diversitat d’opinions pel que fa a la regularitat de les trobades. Des de qui pensa

que caldria trobades cada 15 dies per poder avançar i fer feina, fins a trobades trimestrals per

a no sobrecarregar els representants i alhora les entitats, sobretot considerant que ja

existeixen altres comissions.

Pel que fa a la gestió més del dia a dia es sol·licita treball i comunicació per correu electrònic.

Per estructura orgànica també hi ha unanimitat a l’hora de considera que cal disposar d’un

plenari, malgrat hi ha discrepàncies a l’hora de determinar la seva utilitat i funcionament,

discrepàncies que també em aquesta ocasió tenen a veure amb els diversos models de Cd’E

que es proposen: plenari com a òrgan de treball habitual, plenari com a espai de trobada

anual, puntual...

En el cas de l’opció del plenari com a òrgan de treball habitual també hi ha discrepàncies

sobre l’organització interna, amb la necessitat o no d’una comissió permanent (o junta) que la

dirigeixi o que esdevingui interlocutora del propi Cd’E davant del consistori o els seus

representants.

També en aquest cas hi ha un terme mig, és a dir, és a partir de la celebració del plenari que

es determinen temes d’interès a partir dels quals es creen comissions de treball que

aprofundeixen, amb aquelles persones que hi volen participar, en els temes en qüestió.

Alhora es considera que el Cd’E i sigui quina sigui la seva estructura pot disposar de

comissions de treball que poden néixer per treballar temes en concret.

En tot cas també es recull la necessitat de disposar d’una normativa que en reguli clarament

el funcionament, així com que es vetlli perquè les sessions es desenvolupin de forma àgil i

eficient. També en aquesta ocasió es recull la possibilitat que agents externs participin de les

sessions per aportar informació concreta sobre els temes que el Cd’E consideri.


61

Qui hauria de gestionar el Consell?

La unanimitat és clara, cal un/a coordinador/a que gestioni el dia a dia del Cd’E i coordini les

sessions i el treball de les entitats. L’aportació del coordinador o coordinadora i dels recursos

necessaris ha de procedir de l’ajuntament.


Malgrat que les opinions són diverses també es pot arribar a una sèrie de conclusions

compartides. Les entitats s’implicaran en la mesura que el Cd’E sigui útil, i per tant que les

decisions que es prenen arribin a bon port, es treballin temes d’interès i les trobades no es

converteixin en una olla de grills.

En resposta a una altra pregunta també s’ha recollit que considera important que el Cd’E

disposi d’un espai físic, un lloc còmode, compartit, que s’identifiqui amb el projecte.

Caldrà per altra part que les entitats deixin de banda aquells interessos més personals,

l’egoisme, per vetllar pel benefici del conjunt de les entitats. Alhora treballar per evitar que les

entitats més grans i influents no juguin un paper preponderant.

Al qüestionari s’han recollit opinions molt diverses, algunes de les quals no es contemplen

entre les línies anteriors: ser seriosos, implicar totes les entitats, un pressupost adequat,

pluralitat d’entitats, bon tracte entre entitats i entre ajuntament i entitats, agilitat, poca

càrrega per les entitats, bona gestió, presència d’un/a tècnic/a extern, disposant de drets i

deures, deixant clar el paper del Cd’E, bon sistema de funcionament intern, paper destacat en

els actes del municipi, bon sistema de comunicació.

Què cal saber de la Bisbal?

Aquesta pregunta, que vol recollir una última impressió desordenada al respecte de la Bisbal,

intenta alhora detectar aspectes que es repeteixin i que per tant prenguin una especial

rellevància.

S’han repetit només, i sense destacar, temes com la dificultat per implicar el col·lectiu

immigrat, el desconeixement del que ofereix el municipi al visitant i la tendència a la

autocrítica.

Qüestionaris

Tal i com hem esmentat en el punt anterior en aquest apartat i recollim les conclusions

d’aquelles preguntes exclusives del qüestionari. Les respostes a les preguntes del qüestionari


62

que tenien el seu paral·lelisme a l’entrevista o al grup de treball han servit per complementar

aquestes últimes.

També cal recordar el qüestionari no pot ser una eina vinculant, però és d’utilitat per recollir

percepcions i detectar tendències.

Conclusions

S’ha fet evident que els àmbits de treball de les entitats recollits a la primera pregunta eren

excessivament tancats, de manera que les respostes han sumat, tal i com es pot veure al

quadre, més d’un àmbit.

Taula nº1: Distribució de les respostes a la pregunta A quin àmbit pertany la vostra

entitat?

Cultural Educatiu Esportiu Prestació Serveis socials (SS)

Juvenil Altres

6 2 5 3 2 1 comercial

1 educativa/juvenil

1 educativa/SS

1 ?

1 cultural/SS 1 esportiu/juvenil

1 cultura/educativa/SS

Pregunta nº2: Quin creus que són els punts forts de l’associacionisme bisbalenc?

Com a resum d’aquells titulars més repetits en resposta als punts forts de l’associacionisme

bisbalenc trobem:

En primer lloc destaca la diversitat, qualitat i quantitat d’entitats, així com la molta

gent que s’hi implica, la capacitat que tenen per mobilitzar la gent, l’arrelament i

l’estima al poble, i el seu gran dinamisme.

Seguidament trobem reflexions com: la bona resposta de la ciutadania. L’organització

d’activitats conjuntes. La bona relació de les entitats entre elles. Ser referents en

diversos aspectes, així com haver estat constants al llarg de la història, també arribar

on no arriben les institucions. L’esperit sa i competitiu. Les ganes de treballar i la feina

ben feta. La gran capacitat per espavilar-se i sortir endavant.

Pregunta nº3: Quins creus que són els punts febles de l’associacionisme bisbalenc?

Com a resum d’aquells titulars més repetits en resposta als punts forts de l’associacionisme

bisbalenc trobem:

Destaca la manca de coordinació, cohesió i comunicació entre entitats, d’espais, suport

institucional i de relleu generacional, així com també la manca de recursos econòmics.

Seguidament reflexions com: la competència entre entitats, l’endogàmia, l’egocentrisme

per part de les entitats, les dificultats per implicar la ciutadania, l’excessiu


63

protagonisme per part d’algunes entitats, ser poc reivindicatives, la manca d’interés per

part del consistori, o la manca de relació amb el consistori.


64

3.- El Consell d’Entitats


65

PLENARI

3.1.- Introducció

A les nostres mans tenim doncs el resultat d’una clara aposta de l’Ajuntament de la Bisbal per

potenciar la relació i coordinació amb les entitats i incrementar el seu paper en la presa de

decisions municipal.

Presentem doncs a continuació la proposta d’estructura i funcionament del Consell d’Entitats

de la Bisbal amb el desig que respongui, i gràcies a la informació recollida al llarg de la

diagnosi, a les necessitats i peculiaritats del municipi i de les entitats, així com a les seves

expectatives.

3.2.- El Cd’E de la Bisbal. Síntesi.

EL MODEL

S’aposta per un Cd’E que tingui com a base la participació i representació de totes les entitats

de la Bisbal, però que el seu funcionament regular estigui basat en el treball de les entitats

agrupades per sectors, i per tant amb comissions sectorials: p.ex. comissió d’entitats

culturals, comissió d’entitats esportives, comissió educatives, etc.

Proposta d’estructura.

Comissió

entitats

culturals

Comissió

entitats

educatives i

socials

Comissió

entitats

esportives

Comissió

permanent

/ junta


66

LA FUNCIÓ

En un primer terme les reunions de les diversos comissions del Cd’E han de servir per:

Fer traspàs d’informacions entre consistori i entitats.

Coordinar calendari activitats.

Treballar temes d’interès comú que l’ajuntament o les entitats puguin aportar a

l’ordre del dia, i fer-ne seguiment.

Sumar esforços per endegar qüestions o activitats d’interès pel conjunt de les entitats.

Prendre decisions o emetre opinions sobre els temes derivats per l’equip de govern.

Avaluar la seva pròpia tasca.

Per altra part les comissions sectorials han de tenir plena autonomia per treballar temes

específics o monogràfics que siguin d’interès de l’ajuntament o de les pròpies entitats i que

requereixin d’un esforç de temps i de reflexió major que l’habitual i del disponible a les

sessions ordinàries.

És important tenir sempre en compte que la participació de les entitats al Cd’E ha de

ser sempre una participació informada, de tal manera les decisions que es prenen es

prenen sempre disposant de tota la informació possible. El Cd’E no ha de ser només un

espai de treball, sinó també de creixement personal i comunitari, i per tant sempre que

convingui cal considerar la possibilitat d’oferir informació o formació sobre els temes

d’interès o sobre els quals cal prendre decisions o emetre veredictes.

El Cd’E de la Bisbal d’Empordà és un Consell Consultiu. Esdevé alhora l’òrgan d’interlocució

formal del consistori amb les entitats i de les entitats amb el consistori, i com a tal aquest pot

traspassar al Cd’E totes aquelles qüestions de les que interessi conèixer l’opinió de les

entitats. Al seu torn el consistori habilitarà els canals adequats per recollir i treballar les

aportacions de les entitats.

L’equip de govern, que ha rebut el suport legítim de la ciutadania a través de les urnes, és qui

per defecte disposa de capacitat de decisió. Per altra part sempre que es consideri

l’ajuntament pot dotar al Cd’E de la capacitat de prendre decisions, i per tant considerar

vinculant el veredicte del Consell.

En qualsevol cas l’equip de govern sempre farà un retorn justificat al Cd’E de les decisions que

pren al respecte de les seves propostes o veredictes.

COMPOSICIÓ

El Cd’E ha d’estar format per un representant de cadascuna de les entitats, sempre

considerant que el treball es fa per comissions sectorials.


67

Poden formar part del Cd’E i seran considerades entitats de ple dret totes les entitats

correctament inscrites al registre d’entitats de la Bisbal d’Empordà i considerades

actives pel propi registre.

Les entitats poden perdre la categoria de ple dret en el cas que assisteixin a menys de

la meitat de les sessions de treball de l’any en curs o l’any anterior.

Cada entitat de ple dret té un vot, i la representació de l’entitat al Cd’E no és

nominal.

Poden assistir a les reunions un màxim de dos persones per entitat.

L’ESTRUCTURA ORGÀNICA

El Cd’E compta en primer lloc amb el plenari, en el que hi són representades totes les entitats

de ple dret. Però tal i com ja hem esmentat anteriorment el funcionament habitual del Cd’E

serà en comissions d’entitats segons àmbits –comissions sectorials-, de manera que el

plenari prendrà –i segons el mateix Cd’E ho decideixi- un paper d’excepcionalitat. Es

convocarà doncs en ocasions especials com és el cas de la celebració de l’assemblea general, o

bé en altres casos en què sigui necessari per prendre decisions d’especial rellevància, treballar

aspectes d’interès pel conjunt del plenari, o bé per celebracions d’interès general.

Les comissions sectorials esdevindran realment l’ànima del Cd’E. Cada comissió sectorial

agruparà les entitats de l’àmbit en qüestió amb l’objectiu, entre d’altres, de treballar-hi els

temes que són específics del sector, més enllà dels temes compartits amb el conjunt de les

entitats.

El fet que les comissions sectorials agrupin entitats del mateix sector permet ajustar el seu

funcionament a les seves necessitats, ritmes i interessos sense deixar de banda el temes

compartits pel conjunt del plenari.

En segon lloc el Cd’E hauria de comptar amb una comissió permanent formada per un

representant de cada comissió sectorial, els coordinadors i coordinadores, el/la tècnic/a de

participació, i el regidor o regidora de referència pel Cd’E. Aquest òrgan tindria com a objectiu:

Vetllar per la correcta coordinació de les agendes i el calendari de les diverses

comissions.

Coordinar els ordres del dia, en especial al respecte d’aquells temes compartits per

totes les comissions.

Intercanviar informacions sobre la tasca i els temes de treball de les diverses

comissions per prendre consciència de la feina desenvolupada i dels temes d’interès o

d’actualitat.

Esdevenir interlocutors davant l’equip de govern.


68

Es trobaran per defecte i regularment un cop al trimestre amb l’objectiu de desenvolupar

la seva tasca de seguiment i coordinació, més enllà del contacte permanent i virtual que

és recomanable que tinguin.

Més enllà de l’organització habitual per comissions sectorials el Cd’E pot optar a proposta

d’una comissió, de la junta o del propi consistori, per organitzar-se en comissions de treball

que poden ser útils per treballar temes específics o d’especial interès.

Per altra part cada comissió sectorial disposarà d’un/a coordinador/a, responsables de la

coordinació del Cd’E i de les diverses comissions sectorials. És alhora el consistori municipal

qui aporta al Cd’E aquestes figures professionals.

El Cd’E també pot comptar amb determinats mecanismes d’obertura que en casos puntuals

facilitin o facin possible la implicació de la resta de la ciutadania: actes públics, enquestes,

sessions obertes, xerrades, etc, etc...

Cal no oblidar la presidència del Cd’E. La presidència recaurà sobre un dels membres de la

junta del Cd’E escollit per la resta de membres del Consell en sessió plenària.

En cas de presentació de més d’una candidatura s’hauran de votar als candidats. En

qualsevol cas la majoria simple (qui tingui més vots) serà suficient per accedir a la

presidència.

EL FUNCIONAMENT

La regularitat de les trobades és d’un mínim d’una trobada semestral en el cas de les

comissions sectorials, i d’un mínim d’una trobada anual en el cas del plenari del Cd’E.

Cal tenir en compte que el propi Cd’E, i en especial les comissions sectorials, és sobirà per

adaptar el ritme de les trobades a les seves necessitats de treball.

Per les comunicacions entre els entitats membres del Cd’E es farà ús del correu

electrònic.

Les mateixes entitats, i en especial el coordinador o coordinadora, han de vetllar

perquè les sessions del Cd’E es desenvolupin de forma àgil i eficient.

El Cd’E ha de disposar d’un reglament propi que en reguli el funcionament al detall.


69

LA RELACIÓ AMB L’AJUNTAMENT

Els coordinadors i coordinadores en un primer nivell –des de les reunions del Cd’E-, i el

regidor o regidora en un segon –des de les reunions de la comissió permanent-, són els

responsables d’esdevenir intermediaris entre el Cd’E i l’equip de govern.

L’equip de govern ha de vetllar per donar resposta a les necessitats detectades a través del

treball del Cd’E, alhora que ha de fer ús del propi Cd’E per interlocutar de forma directa amb

les entitats. També determinarà quin és el grau de vinculació de l’opinió o veredicte del Cd’E

per cadascun dels temes plantejats.

És important per altra part que l’equip de govern disposi dels canals interns adequats per

canalitzar ordenadament les propostes i informacions que des de l’equip es volen traslladar al

Cd’E, i així facilitar la tasca del Cd’E i en especial de la seva junta.

El consistori, considerant que es tracta d’un mecanisme d’interès general, i més enllà de

facilitar la figura del tècnic o tècnica coordinador/a, intentarà destinar uns determinats

recursos econòmics al manteniment de l’òrgan.


70

3.3.- Especificitats

Al llarg del procés de recollida d’informació s’han recollit una sèrie de reflexions de les que val

la pena fer ús per tal de complementar el punts de la proposta de funcionament. Per altra part

recollim altres aportacions teòriques que poden ajudar a contextualitzar o reforçar la tasca del

Cd’E de la Bisbal.

Les presentem a continuació.

La participació ciutadana

El Cd’E és sens dubte un exercici de transparència, de pluralitat, un pas endavant en el

foment de la participació ciutadana. Al respecte de la participació cal tenir en compte que:

La participació no és una finalitat, sinó un instrument al servei de la millora

substantiva i operativa d’una política o d’un seguit de polítiques públiques.

Entenem la participació com un diàleg constructiu; és a dir, com un procés en el qual

no només es debaten idees i es fan aportacions sinó que, a més, es garanteixen

conclusions. Això vol dir que calen regles i mecanismes que garanteixin l’ordre i els

resultats del procés.

La participació no és un forma d’evitar el conflicte sinó de gestionar-lo, evitant el

parany paralitzador en que ens pot fer caure i aprofitant el seu potencial

transformador. En un procés participatiu s’ha de garantir que tothom serà escoltat i

pres en consideració, però no que tothom veurà satisfetes totes les seves expectatives.

Això suposaria negar l’existència de conflictes i de divergències entre interessos

legítimament diferents. Suposaria negar la realitat.

La participació no competeix ni amb la democràcia representativa ni amb les

responsabilitats públiques, sinó que les complementa. Es tracta, doncs, de processos

que no venen a substituir els legítims responsables de les decisions, sinó de processos

que pretenen contribuir a enriquir aquestes decisions.

La participació, finalment, no és tant una metodologia com un conjunt d’activitats

que reflecteixen una sensibilitat, una mentalitat, una manera de fer. No hi ha doncs un

protocol participatiu estàndard, sinó accions diverses que tenen com a denominador

comú la voluntat d’escoltar i el compromís de fer-ho amb atenció, per això és important

el tema que ens ocupa, ja que ens permetrà defugir dels estàndards i adaptar-nos al

projecte en particular.


71

La participació a la Bisbal

El Cd’E és sens dubte un exercici de transparència, de pluralitat, un pas endavant en el

foment de la participació ciutadana. Però al respecte de la participació i en el cas particular de

la bisbal cal tenir en compte que:

Les entitats de la Bisbal ja han viscut al llarg dels anys diversos intents més o menys

reeixits de coordinació de les entitats, però que en tots els casos i al llarg del temps

han restat inactius, o bé senzillament no han funcionat.

Cal tenir en compte doncs que el punt de partida és doncs de cert escepticisme, fins i

tot rebuig a un darrer fracàs.

La Bisbal ha viscut al llarg del temps diversos processos participatius amb sorts

diverses. Alguns han estat merament informatius i d’altres han incorporat a la

ciutadania al llarg de diverses fases, però sigui com sigui a tots ells s’han considerat

defectes en el retorn de la informació.

La Bisbal disposa de diferents òrgans participats per la ciutadania, però fortament

institucionalitzats. El Cd’E esdevindrà un òrgan participat i participatiu, plural,

semiobert i de funcionament regular, de manera que representa un nova experiència,

diferents a les ja existents.

Estructura

El Cd’E de la Bisbal és un òrgan de dimensions importants, per tant cal dotar-lo d’una

estructura prou potent que en garanteixi un funcionament clar i ordenat.

o Plenari – El Consell d’Entitats: Format per un representant amb veu i vot de totes i

cadascuna de les entitats correctament inscrites i vigents al Registre d’Entitats de la

Bisbal.

o Comissions sectorials: Les entitats en les seves sessions ordinàries de treball del Cd’E

es separen en Comissions Sectorials que agrupen les entitats segons l’àmbit de treball

amb el que s’identifiquen, i que faciliten i agilitzen el treball del plenari.

o Comissió Permanent: Formada per un representant de cada comissió sectorial, el

president o presidenta del Cd’E, els diversos coordinadors i coordinadores de les

comissions, el/la tècnic/a de participació, i el regidor o regidora de referència.

o Coordinadors/es: Cada comissió sectorial disposa d’una persona alliberada responsable

de desenvolupar les tasques de coordinació. Els coordinadors/es formen part alhora de

la Comissió Permanent.


72

Les funcions

El Consell d’Entitats de la Bisbal.

Detallem i desenvolupem a continuació les principals funcions del Cd’E de la Bisbal:

o Fer traspàs d’informacions

o Coordinar calendari activitats.

o Treballar temes d’interès comú.

o Sumar esforços.

o Prendre decisions o emetre opinions.

o Avaluar.

Cal tenir en compte que, tal i com es podrà veure, les funcions sumen i es complementen

entre elles. Cal doncs no ser estrictes en el seu desenvolupament.

Traspàs d’informacions

El Cd’E esdevé l’òrgan formal d’interlocució entre l’ajuntament i les entitats, i per tant és

també l’espai en què es fa efectiu el traspàs d’informació entre ajuntament i entitats, i

entre entitats i ajuntament.

Les comissions sectorials, durant les sessions de treball i a través dels seus respectius

coordinadors, recolliran aquelles aportacions que concretament volen traspassar a

l’equip de govern. Al seu torn l’equip de govern habilitarà els mecanismes necessaris per

recollir i traspassar ordenadament les informacions al Cd’E, evitant la dispersió i els

personalismes.

Per altra part cal tenir en compte que formarà part del funcionament ordinari del Cd’E

traspassar les actes de les diferents comissions sectorials als regidors/es corresponents.

La participació ciutadana és també la capacitat de posar instruments i eines a disposició

dels ciutadans per tal que aquets puguin ser informats sobre tot allò que els interessa o

els afecta de manera més directa.

La informació és el primer estadi de la participació, per tant, es considera de vital

importància que Cd’E sigui també un espai des del qual fer pedagogia i transmetre

informació de qualitat de manera clara i entenedora. S’entén que la participació és un

procés educatiu que necessita ser après i entès.

Per bé que la informació és el primer estadi de la participació, i que en aquest espai hi

ha d’estar garantida, és important anar més enllà de la informació per tal d’implicar a

la ciutadania en la gestió de la cosa pública.


73

Coordinar calendari d’activitats

Per la seva importància es pot considerar una funció específica coordinar el calendari

d’activitats de les entitats, alhora que compaginar-lo si és necessari amb el calendari

de l’ajuntament.

Esdevindrà doncs un punt fix en l’ordre del dia de les diverses comissions sectorials,

alhora que especial tema d’atenció també per part de l’equip de govern.

Treballar temes d’interès comú

El traspàs d’informació és una de les funcions del Cd’E, però les seves tasques i

funcions van més enllà. El Cd’E és també responsable de treballar a fons temes

d’interès que les pròpies entitats o l’equip de govern poden aportar a l’ordre del dia,

temes que poden anar des d’una simple recollida d’opinions a l’anàlisi de temes amb

profunditat.

Caldrà determinar en cada cas amb quina intensitat i de quina forma es treballa. És

específic d’una comissió? Es comú a totes les comissions? Cal una comissió específica

per treballar-ho? Esdevé funció de la Comissió Permanent recollir els temes i fer una

primera proposta de treball que es transmetrà a les diverses comissions sectorials.

En tot cas, i de la mateixa manera que en el cas de la presa de decisions, cal tenir en

compte que al Cd’E es practica una participació informada, de tal manera que sempre i

en cada cas cal vetllar perquè el treball es desenvolupi disposant de tota la informació

possible.

Analitzar i identificar

El Cd’E ha d’esdevenir no només un espai de coordinació, sinó també un espai de

creixement, un espai amb entitat pròpia. Si ho considera el Cd’E pot optar per analitzar

la realitat associativa del municipi i identificar les principals problemàtiques i

necessitats, així com qüestions en concret que se li plantegin. Informació que pot ser

d’utilitat per aportar temes d’interès i treball a l’ordre del dia que reverteixin en la

millora del teixit.

Sumar esforços

El Cd’E no és una eina a disposició del consistori, sinó que és en primer lloc l’espai de

trobada i coordinació de les entitats, un espai comú que ha de ser útil també perquè

les entitats sumin esforços amb tot aquells temes que considerin convenients.

A tenir en compte que el simple treball de les entitats sota el paraigües del Cd’E atorga

a les decisions d’una especial rellevància.


74

Prendre decisions o emetre opinions

Tal i com hem esmentat anteriorment el Cd’E de la Bisbal és sobretot un consell

consultiu, però amb el benentès que és un primer lloc un organisme sobirà per endegar

les seves pròpies anàlisis i emetre les seves pròpies opinions sense ésser consultat, i en

segon lloc i especialment disposa de la capacitat per prendre decisions i emetre

opinions en tots aquells temes que l’equip de govern consideri.

La consulta s’entén com una manera efectiva de treballar pel poble, donant la

possibilitat a la ciutadania, en aquest cas a les entitats, a dir la seva en aquelles

qüestions que consideri. En aquest sentit, es tracta de fer més eficient i efectiva la

gestió dels assumptes públics locals mitjançant la incorporació de criteris ciutadans en

la definició de les polítiques públiques.

És important definir bé els límits d’aquesta participació, és a dir, seleccionant i acotant

a consciència les temàtiques que es posen a debat o que se sotmeten a decisió. També

cal ser realista tenint en compte la voluntat política en cada cas i la capacitat tècnica

de gestió per assumir determinats compromisos.

Emetre opinions

Una de les funcions del Consell consisteix també a emetre opinions al respecte dels

temes que l’equip de govern traspassa o les pròpies entitats proposen. Aquest treball

no és un treball senzill ni banal, és important seguir un procediment per tal de garantir

que les propostes són fonamentades, és a dir: un cop obert un tema de consulta el

Cd’E ha de disposar de tota la informació necessària per poder emetre opinions.

Aquesta informació pot procedir de l’ajuntament, però també es pot requerir d’altres

informacions o opinions per ampliar els punts de vista disponibles.

Les opinions elaborades han de ser retornades a l’Ajuntament perquè aquest les

analitzi, les treballi, i les retorni al Cd’E perquè aquest en conegui la resposta.

En cap cas el Cd’E no s’ha de sentir responsable de disposar d’una opinió o

d’una resposta de consens, sinó que haurà de vetllar en tot cas per exposar

correctament tots els punts de vista o tota la informació que s’ha recollit.

Per tant, d’aquestes sessions han de sortir uns documents valoratius que han

de contenir aquelles aspectes on hi ha un acord majoritari i aquells aspectes on

el desacord és important.


75

Prendre decisions

Com ja hem esmentat el Cd’E tindrà la possibilitat i la capacitat per prendre decisions

en tots aquells casos en que l’equip de govern ho consideri oportú. Es repeteix el

procediment que en el cas d’emetre opinions, amb la diferència que en aquest cas

l’opinió del Cd’E és vinculant.

Conèixer el retorn

Rebre el retorn ha de ser una constant al llarg del procés de treball del Cd’E. El retorn

no és res més que el moment en què l’ajuntament comunica al Cd’E quin és l’estat de

la tasca que ha desenvolupat el Cd’E: què s’ha considerat?, què s’ha rebutjat?, quina

ha estat la valoració?, els motius... etc.

El procediment: el Cd’E treballa sobre un tema de consulta i respecte el tema en

qüestió emet una sèrie d’opinions, reflexions, veredictes... Aquestes opinions es

retornen a l’ajuntament perquè en valori la idoneïtat, la viabilitat, etc. Aleshores

l’obligació de l’ajuntament és fer el retorn al Cd’E per informar del resultat:

quines propostes són factibles, quines no, per què...

Si l’ajuntament ho considera pot tornar a traspassar al Cd’E la responsabilitat,

si és el cas, de decidir sobre les diferents propostes que el consistori ha

considerat viables, i repetir el procés de retorn.

Cal tenir en compte que el retorn és un pas imprescindible, molt lligat a la informació,

que permet a les persones implicades i a la ciutadania en general entendre i compartir

les decisions. És imprescindible per mantenir la bona salut del Cd’E i treballar la

transparència.

Modular-se

El propi Cd’E ha d’organitzar-se per tal de treballar, tant bé com pugui, els temes que

té sobre la taula. És important en aquest sentit que la comissió permanent organitzi i

compagini correctament les ordres del dia de les diferents comissions sectorials.

Per altra part es contempla la possibilitat d’organitzar el treball per comissions que

treballin temes en concret, o bé es poden planificar moments d’obertura vers la

ciutadania, sol·licitar assessoraments, contrastar opinions, etc.

Avaluar

És feina del mateix Cd’E avaluar, i fer-ho en diferents sentits:

Avaluació interna: revisar, sobretot a finals de cada any, el funcionament del Cd’E

des del punt de vista intern, per tal de resoldre les mancances i potenciar els punts

forts. Cal tenir en compte que el Cd’E, i en general la seva forma de funcionar, són

mecanismes complexos i cal rodatge i experiència perquè funcionin correctament.


76

Avaluació continuada: forma part especialment de les funcions de la comissió

permanent i de les pròpies comissions sectorials a través dels respectius

coordinadors i coordinadores vetllar per l’avaluació continuada del funcionament

del Cd’E i de les comissions, així com de les seves actuacions, amb l’objectiu

d’introduir canvis i millores en el funcionament regular del Consell.

Avaluació de procés, seguiment: és important que el Cd’E disposi d’informació

sobre l’execució dels projectes en els que ha participat, en especial sobre aquells

casos en que el Cd’E ha hagut de prendre decisions o emetre opinions, per tal de

valorar també fins a quin es reflexa la feina desenvolupada pel propi Cd’E i

extreure’n les conclusions necessàries.

Les Comissions Sectorials

Les comissions sectorials tenen delegades les tasques del Consell d’Entitats amb

l’objectiu d’agilitzar i facilitar la tasca del plenari, la convocatòria del qual es reserva

per ocasions especials o temes d’una especial rellevància.

És en tot cas responsabilitat de la Comissió Permanent valorar quins temes recauen

sobre el plenari i quins recauen sobre les comissions sectorials.

La Presidència

Les funcions de la presidència són:

o Assumeix la direcció del Cd’E, direcció que exerceix en les sessions del plenari i les

reunions de la Comissió Permanent, així com en altres reunions de treball derivades de

la tasca del Cd’E.

o En ell/a és en qui en última instància recau la representació del Consell davant de

qualsevol altre organisme o autoritat.

o Forma part de la Comissió Permanent.

La Comissió Permanent

Les funcions de la Comissió Permanent són:

o Coordinar les ordres del dia, en especial al respecte d’aquells temes compartits per

totes les comissions.

o Definir les ordres del dia de les diferents Comissions Permanents en funció del propi

funcionament de cadascuna de les Comissions, i de les possibles peticions i

informacions derivades per l’equip de govern.

o Gestionar el calendari de sessions i activitats del Cd’E, alhora que supervisar el

calendari d’activitats de les diferents Comissions Sectorials.


77

o Preparar els temes per tal de fer-los presentables a les respectives Comissions

Sectorials.

o Posar en comú la tasca de les diferents Comissions Sectorials per tal de conèixer el seu

funcionament, prendre consciència de la feina desenvolupada i dels temes d’interès o

d’actualitat. I valorar, a partir de la informació recollida, aquells temes o informacions

que degut al seu interès general cal traspassar a l’equip de govern o treballar amb més

profunditat per part de la resta de comissions.

o Establir, quan correspongui, els límits de la participació.

o Vetllar pel compliment de la legalitat vigent.

o Vetllar per l’execució dels acords presos pel Consell.

o Vetllar perquè tècnics i polítics es facin càrrec de les seves responsabilitats, prèvies o

posteriors a les sessions de Consell d’Entitats.

o Esdevenir interlocutors davant l’equip de govern.

o Representar el Cd’E davant d’altres organismes o autoritats quan l’ocasió requereixi de

de la seva presència més enllà de la figura del president del Cd’E.

Coordinadors/es

Les funcions dels coordinadors i coordinadores les comissions sectorials són:

o Fer-se càrrec del funcionament ordinari de les comissions sectorials: moderar i

dinamitzar les sessions, prendre acta de les sessions, fer seguiment de l’assistència, etc.

o Gestionar les eines virtuals i comunicatives (elements de difusió i democràcia

electrònica) vinculades al Cd’E i a les diverses Comissions Sectorial

o Fer seguiment de les comunicacions virtuals dels membres de les respectives

Comissions Sectorials i de la Comissió Permanent.

o Enviar les convocatòries de les sessions de treball.

o Preparar la informació que es posa a debat a les respectives Comissions Sectorials.

o Fer el seguiment de les propostes o treballs que es deriven de les respectives

Comissions Sectorials.

o Esdevenir membres actius de la comissió permanent, espai en el qual ha de trametre

de tota la informació de la que disposa, així com desenvolupar adequadament les

tasques de la pròpia comissió permanent.

o Redactar els informes de les sessions en aquells casos que l’equip de govern demani

expressament l’opinió del Cd’E, sigui vinculant o no: cal que el responsable polític

conegui quines són les qüestions en què existeix un acord ample i quines són les

qüestions polèmiques. Per complir aquesta funció el coordinador ha de vetllar per relatar

les reflexions dels i de les participants -més que certificar acords- ja que la principal

missió és l’elaboració dels documents valoratius i de retorn.


78

El Funcionament ordinari

Sota aquestes línies una pinzella d’aquella que ha d’esdevenir la dinàmica habitual de

funcionament del Cd’E de la Bisbal, tant a nivell intern com extern.

Passos Descripció

1r pas L’equip de govern, en les seves reunions de treball habituals, recull aquelles informacions o qüestions que considera que cal derivar al Cd’E.

2n pas La Comissió Permanent (CP), en sessió de treball, reuneix tota la informació procedent

del treball de les pròpies Comissions Sectorials i de l’equip de govern per tal d’elaborar o fer seguiment a les corresponents ordres del dia.

3r pas Les Comissions Sectorials celebren les seves respectives trobades. La informació i les reflexions que se’n deriven o les decisions que es prenen queden correctament recollides a l’acta de la sessió.

4rt pas

El coordinador/a de cada Comissió Sectorial tramet (via correu electrònic) l’acta als membres de la Comissió Permanent. Cal tenir en compte que la informació recollida serà treballada per part de la CP per tal de valorar en cada cas els passos a fer*:

- Es pot tractar d’informacions senzillament a conèixer, sense accions derivades més

enllà de la importància de restar informats.

- Es pot tractar d’informacions a seguir treballant en sessions posteriors.

- Es pot tractar de temes o informacions que val la pena traspassar o treballar amb la resta de Comissions Sectorials.

- Es pot tracta d’opinions o reflexions que val la pena trametre a l’equip de govern,

sigui perquè es tracta d’un del temes proposats pel propi equip de govern, sigui perquè es considera que es tracta de quelcom important a trametre a l’equip.

(*En qualsevol dels casos és important tenir en compte que a la CP hi assisteix un membre de l’equip de govern, de tal manera que el lligam entre organismes és constant, i no només en aquells temes específics que des de la CP es consideri que cal derivar a l’equip de govern)

5è pas

En el cas dels temes proposats pel propi equip de govern aquest ha de responsabilitzar-se de fer-ne l’anàlisi que correspongui i prendre les decisions que es considerin pertinents per tal de poder fer un correcte retorn al Cd’E o a les Comissions Sectorials.

6è pas

La Comissió Permanent, en sessió ordinària de treball, reinicia el cercle de treball. Reuneix tota la informació disponible, l’analitza, treballa si cal (informacions de l’equip de govern, actes de les Comissions Sectorials,...) i elabora les corresponents ordres del dia.

Cal tenir en compte que no és del tot necessari que la CP treballi sempre al ritme de les comissions (o de la comissió més dinàmica). Cal en tot cas que en segueixi el funcionament ordinari de les Comissions i tingui l’agilitat i els mecanismes necessaris per introduir si és necessari temes d’urgència als ordres del dia.

Els passos no previstos

Hem descrit els passos de funcionament ordinari, però es vol que el Cd’E sigui no només un espai de treball, sinó també de creixement. El Cd’E, la comissió permanent, o les pròpies comissions sectorials poden i han de saber també gestionar altres passos o espais, com p.ex.: sessions d’obertura a la població, sessions de formació -necessàries per emetre opinions i prendre decisions des del coneixement-, celebrar reunions de treball conjuntes en sessió plenària, constituir comissions específiques de treball per temes puntuals... Són també espais possibles i propis del Cd’E, que defugen del funcionament ordinari, però que l’enriqueixen i el fan útil i constructiu.


79

3.4.- Proposta Reglament de funcionament

Preàmbul i exposició de motius

Aquest reglament és el resultat de l’aposta que l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà fa per a la millora

de la participació de les entitats, així com pel foment de la democràcia participativa.

La tradició associativa a la Bisbal d’Empordà garanteix un pòsit important de compromís i implicació de

les entitats, i reforça les bases de la participació ciutadana. És doncs un pas més, un pas vers

l’increment de la implicació de les entitats, i indirectament de la ciutadania, en els afers públics.

Així doncs el Consell d’Entitats ha d’esdevenir una eina que ha de permetre millorar la coordinació entre

entitats i entre entitats i ajuntament, i potenciar alhora el pes de les entitats, la transparència, la

codecisió, etc.

Títol I.- Característiques generals del consell d’entitats

Article 1

1.- L’objectiu principal del Consell d’Entitats de la Bisbal d’Empordà és esdevenir l’espai de

coordinació, treball i interlocució de referència de les entitats del municipi.

2.- Els objectius d’aquest Consell són:

Disposar d’un òrgan estable de participació de les entitats del municipi.

Esdevenir espai formal d’interlocució de l’ajuntament amb les entitats i a la inversa.

Millorar la comunicació i la coordinació entre entitats i entre entitats i ajuntament.

Incorporar el punt de vista de les entitats en la gestió de les polítiques municipals, i en

especial aquelles que afecten a les entitats.

Facilitar a l’administració local la gestió compartida de les decisions que afecten a les

entitats del municipi.

Celebrar deliberacions de qualitat.

Contribuir a l’enfortiment del teixit social i la societat civil del municipi.

Augmentar el grau de legitimació i transparència de les polítiques públiques.

Aprofundir en la cultura política i democràtica, constituint-se en un espai d’escolta

d’opinions diverses, comprensió i participació.


80

Article 2

1.- L’àmbit territorial d’aquest Reglament és tot el terme municipal de la Bisbal d’Empordà.

2.- L’àmbit material del Consell d’Entitats de la Bisbal d’Empordà se cenyeix a les competències locals.

Article 3

1.- El que disposa aquest Reglament és sense perjudici del que disposa la Normativa Comunitària,

Estatal i Autonòmica respecte a la participació ciutadana en el govern municipal, així com la reguladora

dels drets i deures dels ciutadans.

Títol II.- Estructura i funcions del consell d’entitats

Article 4. Atribucions del Consell d’Entitats

1.- El Consell d’Entitats de la Bisbal d’Empordà té les següents funcions:

Traspassar informacions: El Cd’E esdevé l’òrgan formal d’interlocució entre l’ajuntament i les

entitats, i per tant és també l’espai en què es fa efectiu el traspàs d’informació entre ajuntament i

entitats, i entre entitats i ajuntament.

Coordinar el calendari d’activitats: coordinar el calendari d’activitats de les entitats i

compaginar-lo si és necessari amb el calendari de l’ajuntament.

Treballar temes d’interès comú: El traspàs d’informació és una de les funcions del Cd’E, però

les seves tasques i funcions van més enllà. El Cd’E és també responsable de treballar a fons

temes d’interès que les pròpies entitats o l’equip de govern poden aportar a l’ordre del dia,

temes que poden anar des d’una simple recollida d’opinions a l’anàlisi de temes amb profunditat.

Sumar esforços: El Cd’E no és una eina a disposició del consistori, sinó que és en primer lloc

l’espai de trobada i coordinació de les entitats, un espai comú que ha de ser útil també perquè

les entitats sumin esforços amb tot aquells temes que considerin convenients.

Prendre decisions o emetre opinions: Tal i com hem esmentat anteriorment el Cd’E de la

Bisbal és sobretot un consell consultiu, però amb el benentès que és un primer lloc un

organisme sobirà per endegar les seves pròpies anàlisis i emetre les seves pròpies opinions

sense ésser consultat, i en segon lloc i especialment disposa de la capacitat per prendre

decisions i emetre opinions en tots aquells temes que l’equip de govern consideri.


81

Avaluar-se: És feina del mateix Cd’E avaluar-se, i fer-ho en diferents sentits: internament a

finals de l’any natural i amb participació dels diversos agents i organismes implicats, continuada

a través de les pròpies reunions de treball dels diferents òrgans i comissions, i de seguiment,

sobre l’estat dels projectes en els que participa.

2.- Les sessions de treball ordinari del Consell d’Entitats se celebraran per Comissions Sectorials. Les

Comissions Sectorials agruparan les entitats que representen un mateix sector –comissió culturals,

comissió esportives, comissió educatives i socials- amb l’objectiu d’agilitzar el treball del Consell i

facilitar que les entitats treballin a partir dels seus interessos.

3.- Les Comissions Sectorials es convocaran un mínim de 2 vegades l’any amb l’objectiu de traspassar

informacions, coordinar calendari, o posar sobre la taula les consultes que determini l’Ajuntament. El

plenari es convocarà un mínim d’un cop l’any amb l’objectiu de treballar aspectes d’interès de totes les

entitats, prendre decisions que requereixin del plenari, i per avaluar i planificar el curs.

4.- Els acords o resolucions del Consell Plenari –o per defecte les seves Comissions Sectorials-

s’adoptaran sempre que sigui possible per unanimitat. Alhora cal tenir en compte que en la majoria de

les ocasions l’objectiu del Consell no serà arribar a conclusions definitives, sinó presentar al consistori

tots els punts de vista recollits, així com les reflexions al respecte, amb l’objectiu que aquest disposi de

tota la informació necessària per prendre decisions. Per tant els documents que redacti el Consell seran

bàsicament descriptius.

En els casos que la presa de decisions sigui ineludible, i si el consens no és possible, els acords es

prendran per majoria simple, i se’n faran constar els vots particulars excepte la modificació del

reglament, que requeriran de majoria absoluta.

5.- El Consell plenari es constitueix vàlidament amb l’assistència dels membres de la Comissió

Permanent i de la meitat del seu nombre legal de membres amb dret a vot en primera convocatòria i, en

segona, d’un terç d’aquest nombre.

6.- La Comissió permanent estarà formada per la presidència del Consell, els corresponents

representants de les Comissions Sectorials escollits pels seus propis membres, els coordinadors i

coordinadores tècnics/ques, el/la tècnic/a de participació i el regidor o regidora de participació. La

comissió permanent es trobarà un mínim de 4 vegades l’any, i intentarà ajustar-se en la mesura del

possible al ritme de treball del conjunt de les comissions sectorials.

Article 5. Comissions de treball

1.- El Consell pot crear comissions de treball. Aquestes comissions de treball poden tenir com a

objectiu agilitzar la tasca del plenari del Consell o de les Comissions Sectorials, assumir més volum de

temes, agrupar persones amb interessos o coneixements específics, o bé ampliar la informació recollida


82

sobre algun tema en concret amb l’objectiu d’ampliar els temes de treball. Les comissions de treball

estaran formades pels membres del Consell que ho desitgin.

2.- Les comissions de treball s’aprovaran segons ho cregui convenient la Comissió Permanent a

proposta del plenari o de les Comissions Sectorials. Tindran com a finalitat el tractament de qüestions

específiques que seran fixades en l’acord de creació i tindran caràcter consultiu.

3.- La Comissió Permanent hauria de designar un portaveu per cadascuna de les Comissions de Treball

creades, amb l’objectiu de disposar d’un/a referent que trameti adequadament la informació a la

Comissió Permanent, al plenari o a les Comissions Sectorials segons correspongui.

Títol III: Organització i composició del consell d’entitats

Article 6. Presidència del Consell d’Entitats

1.- El Consell d’Entitats serà presidit per un representant de les entitats, escollits en sessió plenària del

Consell d’entitats per majoria simple. La durada del càrrec de la presidència serà d’un mínim de 2 anys i

d’un màxim de 4.

2.- Les funcions de la presidència són:

- Assumeix la direcció del Cd’E, direcció que exerceix en les sessions del plenari i les reunions de

la Comissió Permanent, així com en altres reunions de treball derivades de la tasca del Cd’E.

- En ell/a és en qui en última instancia recau la representació del Consell davant de qualsevol altre

organisme o autoritat.

- Forma part de la Comissió Permanent.

Article 7. Comissió Permanent

- Coordinar les ordres del dia, en especial al respecte d’aquells temes compartits per totes les

comissions.

- Definir les ordres del dia de les diferents Comissions Permanents en funció del propi

funcionament de cadascuna de les Comissions, i de les possibles peticions i informacions

derivades per l’equip de govern.

- Gestionar el calendari de sessions i activitats del Cd’E, alhora que supervisar el calendari

d’activitats de les diferents Comissions Sectorials.

- Preparar els temes per tal de fer-los presentables a les respectives Comissions Sectorials.

- Posar en comú la tasca de les diferents Comissions Sectorials per tal de conèixer el seu

funcionament, prendre consciència de la feina desenvolupada i dels temes d’interès o d’actualitat.


83

I valorar, a partir de la informació recollida, aquells temes o informacions que degut al seu interès

general cal traspassar a l’equip de govern o treballar amb més profunditat per part de la resta de

comissions.

- Representar el Cd’E davant d’altres organismes o autoritats quan l’ocasió requereixi de de la

seva presència més enllà de la figura del president del Cd’E.

- Esdevenir interlocutors davant l’equip de govern.

- Establir, quan correspongui, els límits de la participació.

- Vetllar pel compliment de la legalitat vigent.

- Vetllar per l’execució dels acords presos pel Consell.

- Vetllar perquè tècnics i polítics es facin càrrec de les seves responsabilitats, prèvies o posteriors

a les sessions de Consell d’Entitats: anàlisi de propostes, elaboració d’informes, aportació

d’informacions, etc.

- Representar el Cd’E davant d’altres organismes o autoritats quan l’ocasió requereixi de de la

seva presència més enllà de la figura del president del Cd’E.

- Esdevenir interlocutors davant l’equip de govern.

Article 8. Els/Les coordinadors/es

- Fer-se càrrec del funcionament ordinari de les comissions sectorials: moderar i dinamitzar les

sessions, prendre acta de les sessions, fer seguiment de l’assistència, etc.

- Gestionar les eines virtuals i comunicatives (elements de difusió i democràcia electrònica)

vinculades al Cd’E i a les diverses Comissions Sectorial

- Fer seguiment de les comunicacions virtuals dels membres de les respectives Comissions

Sectorials i de la Comissió Permanent.

- Enviar les convocatòries de les sessions de treball.

- Preparar la informació que es posa a debat a les respectives Comissions Sectorials.

- Fer el seguiment de les propostes o treballs que es deriven de les respectives Comissions

Sectorials.

- Esdevenir membres actius de la comissió permanent, espai en el qual ha de trametre de tota la

informació de la que disposa, així com desenvolupar adequadament les tasques de la pròpia

comissió permanent.

- Redactar els informes de les sessions en aquells casos que l’equip de govern demani

expressament l’opinió del Cd’E, sigui vinculant o no: el coordinador ha de vetllar per relatar les

reflexions dels i de les participants -més que certificar acords- ja que la principal missió és

l’elaboració dels documents valoratius i de retorn.

Article 9. La composició del Consell d’Entitats

1.- Format per un representant amb veu i vot de totes i cadascuna de les entitats correctament

inscrites al registre d’entitats de la Bisbal d’Empordà i considerades actives pel propi registre.


84

2.- A les sessions de treball podran assistir-hi dues persones en representació de la mateixa entitat,

però només una d’elles tindrà veu i vot.

3.- Les entitats que assisteixin com a menys de la meitat de les reunions de treball de les comissions

sectorials podran perdre el seu dret a formar part del Cd’E el següent any natural.

4.- Els tècnics municipals i els regidors i regidores. L’ordre del dia és un instrument vàlid per

determinar en cada moment quins tècnics/ques o regidors/es caldria incorporar en les sessions de

l’òrgan. En aquest sentit la seva presència en el sí de les sessions és important per donar informació de

qualitat i de primera mà al respecte de les temàtiques que es tractin en cada moment. Els tècnics però

tenen dret a veu però sense vot.

5.- No poden formar part del nucli estable del Consell d’Entitats els regidors/es en actiu de la

legislatura o de les legislatures en curs.

Article 10. Drets i deures dels membres del Consell

1.- Els membres del Consell tenen els següents drets:

- Dret a sol·licitar la presència de persones (tècnics, regidors, experts, etc.). L’objectiu és vetllar

per la qualitat de la informació que s’exposi.

- Dret a sol·licitar la introducció de punts a l’ordre del dia: per incloure punts a l’ordre del dia

caldrà solicitar-ho a la comissió permanent amb 7 dies d’antel·lació al dia de la sessió.

- Dret a accedir a documentació administrativa.

2.- Els membres del Consell han de vetllar per:

- Copsar l’estat d’opinió de l’entitat a la que representen i de la resta d’entitats, amb l’objectiu de

disposar del màxim d’informació possible a l’hora d’opinar o prendre decisions.

- Vetllar per la bona imatge i funcionament del Consell, amb l’objectiu que aquest esdevingui

realment un espai d’enriquiment col·lectiu en benefici de les entitats i del municipi.

Títol IV: Informació, comunicació i mecanismes d’obertura del consell

Article 11. Mecanismes d’obertura del Consell d’Entitats

1.- El Consell d’Entitats pot utilitzar eines per copsar l’opinió de la resta de veïns i veïnes associats/des o

de la ciutadania en general sobre temes d’especial interès, sempre que des de la Comissió Permanent

es consideri oportú.


85

2.- Jornades: Espais de participació presencials de durada determinada (d’unes hores a uns dies)

oberts als i a les membres de les entitats i/o a la ciutadania per treballar temes en concret d’especial

rellevància estratègica pel món associatiu. La Comissió Permanent o el propi plenari pot utilitzar

aquesta eina per deliberar sobre qüestions de rellevància.

3.- Processos de participació: Tenen una durada llarga (mesos) i serveixen per incorporar l’opinió de

la ciutadania (ciutadans i membres d’entitats) en la definició de polítiques públiques. La Comissió

Permanent o el Plenari podrà impulsar processos d’aquestes característiques referents a polítiques

públiques d’interès general i d’especial importància social.

Article 12. Mitjans de comunicació a disposició del Consell per donar a conèixer el seus treballs

1.- Web de l’Ajuntament: El Consell d’Entitats pot utilitzar la pàgina web de l’Ajuntament, per publicar i

fer difusió de les seves convocatòries, actes públics i donar a conèixer les activitats i els resultats dels

seus treballs.

2.- Portal web de les entitats: El Consell d’Entitats pot utilitzar el portal de les entitats per publicar i fer

difusió de les seves convocatòries, actes públics i donar a conèixer les activitats i els resultats dels seus

treballs.

3.- Butlletí municipal: El Consell d’Entitats pot utilitzar l’espai reservat aquest mitjà de comunicació per

tal de donar a conèixer les seves informacions

4.- Correus electrònics: Cal disposar de les adreces de correu electrònic de tots els i les membres del

Consell, o proporcionar-ne a qui no en tingui, amb l’objectiu de facilitar la difusió de la documentació i de

les informacions. El propi Consell ha de tenir una adreça de correu pròpia i pública.

5.- Plafons informatius: és un mitjà a disposició del Consell per difondre informacions que consideri

d’interès.

Article 13. Convocatòria de les sessions del Consell d’Entitats

1.- Les convocatòries de les sessions plenàries del Consell d’Entitats les farà la presidència en nom de

la Comissió Permanent, amb antelació mínima de 15 dies naturals abans de les sessions. En la petició

ha de constar, com a mínim, el següent:

- Ordre del dia i/o motiu de la sessió del Consell d’Entitats.

- Dia, hora i lloc en què s’efectuarà la reunió, especificant hora de 1a i 2a convocatòria.


86

Disposició addicional

En tot allò no previst per aquestes normes correspon a la Presidència adoptar la decisió que consideri

més adequada, d’acord amb els criteris generals que l’inspiren. En aquests supòsits, el Plenari en la

sessió següent en realitzarà la ratificació i, si fos necessari, elevarà al Ple Municipal la corresponent

proposta de modificació d’aquest Reglament.


87

Tancament

El Consell d’Entitats representa una oportunitat per iniciar un llarg camí en la millora de la coordinació i

la participació de les entitats en el municipi, però també per la implicació de la ciutadania en les

qüestions públiques.

Resta ara com a repte que el Consell d’Entitats representi no només un espai de coordinació i treball,

sinó també un espai de creixement col·lectiu en un municipi en el que el teixit associatiu és sens dubte

una de les seves majors potencialitat.

document de creació del consell d'entitats

Documents