DAMUNTDAMUNT

REVISTA D'INFORMACIÓ LOCAL

SANT JOAN FEBRER 1992 NÚM.9

DAMUNTDAMUNT

REVISTA D'INFORMACIÓ LOCAL

Sant Joan (Mallorca)

Febrer 1.992 - Núm. 9

Dipòsit Legal PM-673-1991

Domicili:Major, 680724o SANT JOAN (MALLORCA)

Director:Miguel Florit Huguet

Rdactors-Col.laboradors:

Francesc Alazamora BauzaMaria Alzamora BauzáAntònia Barceló CostaMaria Català KarmanyGuillem Company BauzaGabriel Company GayáNino Company PérezCarles Costa i SalomCatalina Fullana MatasInmaculada Gaya MayolCatalina Gayá MorláM1 Magdalena Jaume NiclauCatalina Jaume GinardJoan Jaume NigorraJoan Matas GayáIsabel MI Matas RamisBárbara Matas SastreJoan Matas Sastre

IMPRÈS A:

Apoatol y CivilizadorPetra (Mallorca)

Tirada: 400 xemplarsSubscripcions: Miguel FloritLloc de venda: Ca Na Blanc

CONTINGUT

Salutació, pr Miguel Florit Huguet

Noticíes Locals, per l'Equip de RedaccióNrecrologiquesMatances a Son RebassaDescompte als pensionistesAccidents de transitTercera EdatJordi Gaya , a BerlinMoviment de Joves CristiansCurs de SocorrismeConfreries del Divendres SantGrup MixteJutge SuplentJulio Verne i les aventures de ...AutodeterminacióServeis SocialsViatjar !Noces d'argentRetalls de premsaPiscina municipalSant AntoniMn. Josep Estelrich CostaBlavets de LlucPer un poble me á netFesta del Quart DiumengeCertamen Poètic (Bases)Vaga de botiguers

Aniversari de l'Estatut Autonòmic

Poemes , gloses i glosadors

Catalina Jaume de Calicant

Bárbara Matas SastreGabriel Company GayaJaume NigorraGuillem Bou Mas .á. i Mates

Col.laboració

El Conseller d'Agricultura, pr CarlesNOTA: Els escrits publicats expressen,

Costa i Salomunicament, l'opinió dels seus autors, Recordant esdeveniments passatsels quals es fan responsables del per Joan Jaumeseu contingut.

La Redacció no s'indentifica,necessàriament, amb contingut del Fotográfies:escrits. M.F.H. i altres

SALUTACIÓ

Tota publicaió, per modesta quesigui, té un doble compromís:ambels lectors-suscriptors i amb elcol.laboradors. I ho repetim.

Si titulam aquesta rvista "informa-tiva", aquets compromis que feimnostré, és el donar una informacióveraç i imparcial, completa i puntual.

Aquets postulats que ems proposam,hi ha vegades que són difícils decomplir.

Veraç i imparcial. Intentam donaraquest tipus d'informació des dela nostra independència, que és difícilsigui completa.

Informació completa.S"ha ditmassa vegades que no hi ha pitjormentida, que la vritat a mitges.La falta d'espai d'una banda i peraltre la falta de temps per averiguarel tot d'una notícia, seguramentens ha duit més d'una vegada a perlar-ne massa damunt damunt.

Puntual. Una revista mnsual téles seves limitacions. En l'espaid'un mes es generen nombroses notícies,casi sempre petites notícies, queunes vegades son recollides i difusespr altres mitjans de comunicació.No obstant aixo DD.D. les reculleix,perqué si important és informar,( en alguns casos repetir 1 mateixque altres han publicat abans o quemolts saben directament perquè hapassat o succeIt dins el poble, ésd'altre banda important deixar constánciescrita per a la posteritat. El quela revista surti durant la primeraquinzena o durant la "segona, és unasuggeréncia que rebrem gustosamentdels lectors.

El qu tots constetam és que lesnoticies tornen "velles" en l'espai'd'un mes, donat el ritme vertiginiós

món d'avui.

Compromis amb els col.laboradors.Que -repetim- són voluntaris i gratuIts.Hi ha vegades que l'accés d'originals( material per publicar) en fa retardarel publicar qualque col.laboració,en contra de la nostra voluntat.O reduir-lo ( encara que això passamolt poues vegades). I el mateixpassa amb els qüestionaris i entrevsites

Contemplant el conjunt de laprmsa forana, que coneixem, revistesmensuals amb una extensió *a la de D.D., el lector podr entndreel nostre dilema i dificultats perde la revista un mitjà informatiu,útil i agradable al lctor i d'altrebanda donar cabuda atots els col.labora-dors, que a través d'aquestes paginespoden exprssar les seves idees idemostrar la seva creativitat.

. .Les pàgines entrals on s'inclou

el col.lecionable "Sant Joan damuntdamunt" , no tindran tots els mesosla mateixa extensió.

Moltes han estat les felicitacionsper l'inclusió d'aquestes noticiesordenades alfabeticament. Aixo ensanima a seguir, baldament siguemben conscients de les omissions,i equivocacions, en definitiva de1' improvisació.

Miquel Florit Huguet

4 NOTICIES LOCALS

NECROLOGIQUES

Catalina Bauga Matas. ( vuida deAntoni Mayol), morí dia 12 de febrer,A Palma. Tenia 72 anys. El nostrecondol als seus fills, Josep i Maria,i a la resta de la família.

Antònia Font Gaya (viuda d'en PepBetlem), morí el passat dia 15 defebrer. Tenia 82 anys. Juntamentamb el seu home dugueren el cafèCentre durant uns anys. Més tartobriren un altre café justdevantel Centre, a la casa núm. 4 del carrerde Palma. El nostre condol a totala famíláa.

MI Inmaculada Juan de Sentmenat iMorell, (dels Caldarés ), morí eldia 12 de febrer. Sols tenia 42 anys.Era la més jove de les 4 filles deltambé difunt D. Francesc Juan deSentmenat. Descansi en pau.

Jordi Baugá Gual (Sineuer), moríel passat 15 de febrer a redat de62 anys. Jordi de jove va treballarde pagès i hortolá. Ara fa uns 30anys va sofrir unes greus cremadesque li deixaren seqüeles pel qualdeixà la feina d'agricultor, peranar a viure a Palma i treballarallá com a conductor d'un taxi. Altresposteriors problemes de salut ferenque torns a viure la vida més tranquil.la de Sant Joan. El nostre condola Catalina la seva abnegada viudai els seus fills Miguel i Magdalena.

Joana-Aine Gaya Nigorra ( de Ca SesGaiás), morí el 10 del passat mesde gener a l'edat de 83 anys. Erala derrera de tres germans fradins( Pixeris i Joan) que moriren abansque ella. Eran tota una institucióen el Barracar on vivien, pel seucarácter bondadós.

MATANCES A SON REBASSA

Cada pel segon diumenge de febrer,quan els amatlers comencen a blanquejarels nostres camps, un grup d'andes,d'any a any més nombros, acudeixena la crida d'un home popular, enen Miguel Gaya Galmés (Dominer) percelebrar el que anomenan "Ses matancesde Son Rebassa".

Aixi un bons aficionats a lacuina casolana preparen el típicdinar de matances, i tant l'arròscom l'aguiat de pilotes en ferenles delícies dels comensals que arredo-niren la diada amb la bulla, lesbegudes i els plats dolsos. Desd'aquí els molts d'anys per aquestadiada que ajuda a la convivènciai a la germenor.

DESCOMPTE PER ALS PENSIONISTES ABONATSA TELEFONICA:

Les persones major de 65 anysamb uns ingressos inferiors a 750.000pessetes per any i unitat familiar,poden obtenir la tarifa mínima alservei de Telefònica si presentenentre el 13 de març i el 19 de maiga l'Ajuntament la següent documentació:- Certificat d'empadronament i. de

229TArenlaa.- Certificat de la pensió que cobrao derrer rebut d'aquesta.- Fotocòpia del D.N.I.-- Si ja tenen telèfon, el darrerrebut de la Telefònica.-- El que no el tenen, la llibretadel banc o caixa.

Aquestes solicituds es tramitarancada dijou, de 9 a 13 hores a lesoficines de l'Ajuntament, on seranatesos per l'Assistenta Social.

N .0TICIES LOCALS

ACCIDENTS DE TRANSIT

La nit del divendres dia 31 degener, un poc abans de mitja nit,es produí un accident de transit,en el primer revolt de Maià, tornantde Montuiri.

Un grup de santjoaners, algunsdels quals havien representat unacarrossaen les passades beneidesde Sant Antoni, acordaren d'anara sopar a Montuiri. De tornada elcotxe conduIt per Rafel Ferrer, percauses que ignoram, va perdre elcontrol, rsultant greument feritAntoni Bonet (Sindic) que anava d'acom-panyant, i mes lleugerement els altresocupants i el xofer. Segons informacionsel cotxe resulta totalment destrossat.

El dia següent , dissabte dia1 de febrer, hi va haver un altregreu accident de transit dins elterme de Sant Joan. Entre el PouNou i el Moli d'Aigo, endret delparage conet per Ses Veles, xocarendoOs cotxes, devers les 10 del matí.Un dels conductors era Macià VaquerFons ( del Pinaró) i l'altre un jovede Felanitx.

Francesc Gaya Antich (Dominer)fou atropellat el passat dia 14de febrer per una furgoneta a lacarretera de Sant Joan a Petra,devers Son Rebassa, peró sortosamentno va sufrir ferides greus.

TERCERA EDAT

Un grup compots per 42 associats,del colectiu de la 3g Edat, assitíel divendres dia le de febrer a larepresentació de l'obra de Xecs Forteza"Puja aquí i veurás Porto Pi", itornaren contents i satisfets d'havervist i escoltat les ocurrènciesdel popular actor i autor.

JORDI GAYA, A BERLIN

El passat dia 12 de febrer començàa Berlin una trobada de teòlegs cris-tians, jueus i musulmans. Aquestareunió tenia com a fi l'estudiarel futur de les religions monoteistes(cristiana, jueva i musulmana) enel mon actual. El santjoaner JordiGaya Estelrich participa a una deles sessions comentant passatgesde Ramon Llull " El llibre del gentili del tres savis ", considerat pioneren el tema del citat congrés.

MOVIMENT JOVES CRISTIANS

El Moviment de Joves Cristiansals Pobles, celebra una "Taula redona".Tingu'lloc a Marratxinet el " passatdia 15 de febrer, actuant de ponentsFrancesc Munar, sacerdot de la partforana, Pere Sampol, polític en elParlament Balear i regidor del seupoble, Carles Costa, President del'Associació de Premsa Forana deMallorca i Petra Juan, AssitentaSocial i coordinadora dels ServeisSocials de la Mancomunitat del Pla.

L'acte acaba amb un llarg i interes-sant col.loqui entre els nombrososasistents i els ponents.

CURS DE SOCORRISME

Durant 111a segona quinzena delmes de febrer està previst un cursde Socorrisme, organitzat per laMancomunitat del Pla. Les classeses feran de les 8 a les 10 del vesprei seran impartides per professionalsdela Creu Roja.

El curs es farà en el local dela Tercera Edat i está enfocat enprimer lloc als guàrdies municipalsde les localitats de la Mancomunitati persones responsables de les piscinesmunicipals, encara que s'hi podraninscriure i participar tots els intere-ssats.

6 NOTICIES LOCALS

CONFRARIES DEL DIVENDRES SANT

Els organitzadors de les confre-ries del Divendres Sant, han repartitun full informatiu per tots els establi-ments públics de Sant Joan donantinformaió sobre els vestits i confraries

Tots els interessats en fer-seun vestit d'encapironat segons elel citat full, hi ha tres confraries:

La Dolorosa: Vestit blanc i capacel. Per a més infrmaió a n'Ant5niaGomis.

Beat Ramon Llull. Vestit vermelli capa negre. Per a més informacióa n'en Tia Rumbet.

Manoles. Pr a més informacióal President de la Tercera Edat oEn Toni Sindic.

El pesquí acaba dient que " Sialgú vol montar una Confraria quees posi en contacte amb l'Organització( en Tia Rumbet o en Toni Sindic),abans del diumenge dia 2 de Febrer.

GRUP MIXTE (Ple ordinari del 31 Generde 1.992.)

Per primera vegada dins l'Ajuntamentde Sant Joan, ha estat constituitun grup mixte, que ha estat formatpel batle Gabriel Mora i els altresex-regidors del PP, Guillem Mas iMiguel Torrens. Segons el presidentde la comissió de conflictes, aquestaera la sortida dels regidors delPP després de l'expedient disciplinarique se'ls havia iniciat, i haversol.licitat oportunament la baixadel mencionat partit, per no haverde ser expulsats.

JULIO VERNE I LES AVENTURES DE DOSSANTJOANERS:.

El relat de l'aventura que visquerenen Joan Florit Baugá (Rafalet) iRafel Riutort Gayé ( de Son Tei),més bé pareixtret d'una de les novel.lesde Julio Verne.

Aquets dos valents santjoaners,en companyia d'altres dos joves d'Arta,programaren el passat dia 9 de Febrer,baixar dins l'avenc del Travessats,que está en el peu de la montanyade Sa Tudosa, en el terme d'Arté,i té 140 metresde fondària. En JoanRafalet, l'unic experimentat en aquestaclassa d'aventures, va ser el primeren devellar.

Les conses no sortiren aixi comesteven previstes pels quatre joves.Dresprés de devallar, sols un aconseguítornar pujar. Els altres tres quedarenaturats a mitjan camí , damunt unreplá d'un metre quadrat d'amplári&.on varen rodandre unes 12 hores,tenint als seus peus un precipicl.d'uns 70 metres.

Un jove d'Arté , l'unic membredel grup que havia conseguit tornara pujar, avisé a la Guardia Civi.1d'Arta, i a les 11 de la nit d(sde Palma arribava un quip de rescatde Proteccio Civil i a les 5:30 dela dematinada (del dilluns) elsquatre joves exploradors eran defora.Acabava una aventura que podria havE3racabat en tragèdia.

AUTODETERMINACIO (Ple ordinari del31 de Gener de 1.992)

A 14 segona votació, amb quetreJUTGE DE PAU (SUPLENT) (Ple oprdinari vots a favr ( UM i PSM) i quetra31 de Gener 1.992.) en contra (Grup Mixte i Unió Santjoane-

ra), a causa de l'abstenció d'Arrel,

Fou aceptat peral càrrec de Jutge va esser el vot de qualitat del Batlede Pau (suplent) el candidat prsentat, que decidí que no prosperava la proposta

Sebastià Mayol Estrany (Rumbet). del PSM sobre l'autodeterminació.

NOTICIES LOCALS 7

SERVEIS SOCIALS

El passat dia 6 de Febrer, enel local de la 3 1 Edat, es va ferla projecció d'un documental sobreel tema "Alchoolisme i les sevesconse-qülncies" i un posterior col.loqui,on intervingueren Mg Antònia Munar,psicòloga del Servei de Tractamentde Taxicomanies de la Creu Roja,i Julio Izquierdo, metge del mateixServei.

Són molts els santjoaners queignoran el que fan i el que ofereixenels Serveis Socials de la Mancomunitatdel Pla de Mallorca.

Maria Magdalena Vietma, l'AssistentaSocial, que tots els dijous estás disposició del que la necessita,en les oficines municipals, ens hafacilitat la següent informació:

Des de el Servei Social es dua terme un programa de prevenciói tractament de l'abús de l'alcoholi altres toxicomanies, ja inicata l'any 1.990.

Les principals línies d'actuaciód'aquets projecte són:

1. El tractament per personesadictes a is drogues. Aquets tractamentes gratuIt, ja que la Mancomunitatdel Pla de Mallorca, té un Convenifirmat amb la Creu Roja, amb la fiabili-tat que la persona amb problemesd'adicció a les drogues tengui unarehabilitació gratuIta.

2. Prevnció a les Escoles. Tambéa les escoles amb la col.laboraciódels mestres es du a terme el programa" Tu decideixes", que es fa als al.lotsde vuitè curs. Aquets curs té comobjetiu principal l'abús d'alcoholi tabaquisme als nins i nines deles escoles. Aquets proograma esfa mitjançant un conveni amb el Serveide Promoció Comunitaria del ConsellInsular.

També es fa feina amb les APASdels municipis interessats, a travésde xarles en l'unic objectiu de donarinformació sobre la prevenció deles drogues.

La sentsibilització que es varealitzant mitjançant actes públics,que consisteixen en la projecciód'un documental i posterior col.lqui.

Aquest acte es va dur a termeel passat dia 6 de Febrer, com hemdit al principi. Hi varen assistirunes 35 persones. la presentacióla va fer l'Assitenta Social de SantJoan M1 Magdalena Vietma i desprésdde la projecció del documental inter-venguren en el col.loqui el metgeJulio Izquierdo i laa psicòloga Maria-Antònia Muna del Centre d'Atencióde Toxicomanies de Manacor.

A VIATJAR !

Les persones majors de 65 anysi les afectades per invalidesa perma-

nent total adsoluta, gran invalidesao assimilats, i que tenguin la sevarsidIncia habitual en aquets ComunitatAutònoma, poden sol.licitar un carneti un talonari que els permetrá obteniruna reducció en el pru dels billetsdels Serveis Públics Regulars detransports de viatgers per carretera,si presenten a l'Ajuntament de SantJoan (Assitenta Social), la següentdocumentació:

- Fotocòpia del D.N.I.-Fotocòpia del NIF- Dues fotografies-Esl afectats d'invalidesa permanent

total absoluta, gran invalidesao assimilats, a més hauran de presentaruna fotocòpia de certificació mèdicaexpedida per un organisme públiccompetent (INSS, Conselleria de Sanitat,INSERSO ...)

Auets carnet se tramitará tambéa l'Associació de la Tercera Edat,com va esser anunciat.

8

NOTICIES LOCALS

NOCES D'ARGENT

El passat dia 10 de Gener, elmatrimoni Joan Gayá Gayá-CatalinaMorlá jaume, celebrà les seves nocsd'argent, al complir-se en aquetsdia els 25 anys de les seves noces.

Entre els obsequis rebutspels"nuvis", fou una grata sorpresa latargeta amb el poema-glosa, fetaper Joan Matas (Ferrer Peremates),que fou repartida als reunits i queique més endevant publicam i quesón una mstra que el ferrer sap fertant gloses de picat com versos plensde delicadesa.

Fou dia 10 de Generara 25 anys fáque entre En Gayá i Na Morláun matrimoni es fe.des que solen fer bécom pertoca a un cristià,fou don Bartomeu Bauzáel rector que els unigué

Carregats de ilusiói es màxim d'enamoratsvolguren esser casatsper una estimaciómos umpl de satisfacciópels qui vos tenim tractatsde ses nostres amistatssoude lo bo, lo millor.

Enhorabona vos siaaquesta recepcióque heu donat amb tant d'amori en tanta simpatiareine amb voltros s'harmoniacom a maxim galardói pogueu viure amb uniócom Josep i Maria.

Que Deu vos doni salutdoblers, pau, i alegriai visqueu en companyiamés anys que es que hi heu viscutde Na Cati i Na Mariapuguin trobar a es seu diaun homo, a es seu gust.

RETALLAS DE PREMSA

(Dani de Mallorca 4-02-92.-Aina Riera)

"La moció d'ilrgencia presentadapel regidor d'Unió Santjoanera JanMatas on sol.licitava que s'aprovásun annex d'obres al proiecte inicialde 1 residència de la 3 1 Edati almateix temps sol.licitava una subvencióper poder cobrir el total d'aquestannex, va esser motiu d'una fortapolèmica en el Ple ordinari clebratel passat 31 de gener. Aquest annexal projecte inical de les obres dela residència, en el qual es detallenobres afegids per un total de mésde 13 milions de pessetes, va esserdiscutit i rebatut entre el grupde govern i l'ex-batle Joan Barceló.

"L'actual equip governant, vaausar l'ex-batle de realitzar unesunes obres extres que no estavenreflactides en el projecte inicial,sense comptar amb el Ple. D'aquestesobres el constructor té pendent decobrar un poc méá de 5 milions, negant-se a continuar les obres que queden,amb un pressupost d'uns altres 7milions, fins que no hagi cobratel deute pendent.

Segons Joan Matas, presidentde la 3a Edat, aquesta mdificacióen el projecte inicial no ha estataprovada pr cap ple ni comissió,per aix6 no es pot sol.licitar capsubvenció, si abans no s'aprova.L'actual equip de govern, va acusarJoan Barceló d'anar d'amagat ambaquest tema. En Barceló va sostenirque aquets 5 milions amb obres afegidesi realitzades fins ara, eren afegitsque l'arquitecte o el constructorferen sobre la marxa, damunt el prjecteinicial sense que ell ho mandas.El mateix va dir Joan Matas gaya,ex-delegat d'obres.

Després d'un llarg tira i amollasobre el tema, es va deixar sobrela taula, fins a una pròxima reunióentre l'arquitecte, el constructor

NOTICIES LOCALS

i el grup de govern, amb la presènciade l'ex-batle Joan Barceló, a lafi d'aclarir el tema.

PISCINA MUNICIPAL (Ple ordinari del31 de Gener 1.992)

Amb el vot en contra de PepMas, representant d'Arrel i delegatd'Esports dins el Consistori, esva aprovar el plrojecte de la piscinamunicipal, per una quantitat quesobrepassa els 20 milions. Aquestpresupost ja havia estat aprovatper l'anteior Consistori en el mesde Maig de 1.991. Però no s'haviaexecutat perque des del CIM havienexigit a l'arquitecte que tenguésen comote L"accéz ler a minusválits.rep mas s oposa proposa que lapiscina fos climatitzada per poder-s'hi banyar durant tot 'any.

VAGA DE COMRCIANTS A SANT JOAN

D'una manera un poc sorprent,tots els comerços de Sant Joan secunda-ren el dia de vaga del passat 19de Febrer, quan a la part foranaaquest tancament de comrgos va essermolt desigual, no aixi a Palma ciutat,en que 1 tancament o vaga va esserquasi total.

A Sant Joan, tencaren els botiguers,uns per indicacions que reberen dela patronal PIMEN i els altres persolidaritat, snse que hi haguéscap inicidIncia i desabastiment,perquè les famílies de Sant Joani mestresses de casa sempre tenenprevisions dins el rebost, geleraconservadora o perxa.

A més els botiguers havien avisatels seus respectius clients amb antel.lació. Llástima que no es fes unacrida, (ara que torna funcionar aquestsistma d'informació, perquè aixila vaga no hauria deixat ningu despre-vengut.

Festa de Sant Antoni

' o NOTICICIES LOCALS

JOSEP ESTELRICH COSTA

En motiu de celebrar-se el 40aniversari de la publicació BonaPau, diumenge dia 26 de gener, aMontuIri hi va haver festa grossa,a la qual hi va assistir el santjoanerCarles Costa, President de l'Associacióde Premsa Forana.

A l'acte diguem-ne oficial, quetingué lloc a l'Ajuntament de MontuIriuna mitjadotzena de vegades es pronunciel nomm d'un santjoaner, Mn. PepEstelrich Costa. Difernts oradorselogiaren la fina que va fer dinsla juventut montuIrera, els anysque dedica a MontuIri com a Vicari.

Mn. Bernat Martorell digué quequan va nar a MontuIri per substituira n'Estelrich : "Jo que presumiade cames primes, sabia que em seriadifícil la meya feina, ja que n'Estel-rich era un dels estudiants més intel.ligents del seminari, pero allò quem'acaba d'enfonsar fou la rebudadel rector Don Gori que nomes veure'mm'enflocá aquesta: "Ja te pots fermarfort les sabates per seguir les passesdel teu antecessor.

BLAVETS DE LLUC

Després de molts d'anys de nohaver-hi nins santjoanrs internatsa l'Escolania de Lluc, actalmentdos nins santjoaners, Amador AntichMatas i Miguel Nicolau Bou, fillsrespectivament dels empresaris SebastiàVaquer (taller mecànic) i LlorençNicolau (construcció), viven i estudienen el Monestir de Lluc, integratscom a cantaires dins la històricaEscolania.

Molt s'ha escrit sobre Lluc,però e:, qué tndrá Lluc sempreigual, però que mai cansa ?.

Aquets dos nins, Miguel i Amador,s troban bé allá dins el cor de lamontanya, aqmb gran satisfacció deles seves famílies, prque sabn queallá, encara avui un altre món,rebran una auténtica formació humanísti-

ca , a més de la musical que reptot "blavet".

Enhorabona a les dues famílies.

PER A UN POBLE I UN TERME MÉS NET

Un apIlaudiment gros i llarg,als professors del Col.legi Son Junyi per als nins de les nostres escoles,que tenint el suport de l'Ajuntament,tenen programat netejar de bruticiai deixalles els pinars del nostreterme municipal.

Está prvist que la campanya duraráuns quans meso0s. Pr part de l'Ajunta-ment es col.locaran cubetes en ellloc més adequat, on s'hi dipositaràla brutici i deixalles (electrodomès-tics, mobles i altres atuells endesús).

De moment ja s'ha netejat elpinar del Rafal. D'altre banda, lainiciativa municipal de concentrara un lloc determinat ( Creu d'enReU11), en els primers dies de mes,totes les deixalles i trast6os inservi-bles, ha donat un bon resultat ihaestat ben acullit pels usuaris.

FESTA DEL QUART DIUMENGE

Encara que a l'hora de tancarl'edició de D.D. corresponent almes de Febrer, no está concretaten la seva totalitat el programad la Festa del PLa i Peix 1.992,pareix que des de les Delegacionsde Festes i Cultura de l'Ajuntament,Parroquia i Centre Cultural s'estátraballant per poder oferir un programacomplet, per a la popular i centenàriaFesta.

Ses ha avançat que el tradicionalConcert que anualment se celebraen la explanada del Santuari, enguanyserá amenitzat per la Banda de Músicade Petra.

9 ARGENTERS

tots els caps de setmana a Sant Joan cançó:essent un important apicultor. Potecari brut-Martí Jaume Gomila (Putxo)perquè no et pentines-Jaume Matas Galmes (Bufalí), un dels t'ha caigut un "poi"apicultors més importants en determinada dins ses medicines.època. cançó que no és exclusiva d'aquest-Joan Bauza Barceló (Calderer) primer apotecari.

-Mateu Camps Oliver (1883-1906). TeniaAPOTECARIA, DE S' Antoni Barceló Bauzá l'apotecaria en el carrer Major, núm(Caminer), va esser conegut per l'amo 70, (Ca Don Xim) en el cap de cantóAntoni de S'Apotecaria. del carrer de Petra. Don Mateu Camps

Va entrar a treballar com a dependent també va exercir d'apotecari a Llucmajor.o "practicant" a l'apotecaria de Don Aquest fou el segon apotecari de SantCliment Gaya Bauza l'any 1911. Quan Joan.es jubila Don Climent, passà l'any -Climent Gayá Bauzá (1907-1948). Tenia1949, amb el nou apotecari Don Raimundo l'apotecaria en el carrer ConsistoriGaya fins l'any 1965 que es jubila. núm. 9, cap de cantó amb el carrer

No va poder gaudir de la jubilació, Bellavista.ja que morí als 69 anys, dia 13 de -Raimundo Gayá Carbonell (1948-1986).Desembre de 1965. L'any 1959 va translladar l'apotecaria

Els llargs anys com a ajudant des del carrer Consistori al carrerd'apotecaria li havien donat una gran Major, núm. 48.experiència i els seus consells eren -Joan Torres Mulet (Any 1986). L'apotecariacertats quan es tractava de l'aplicació segueix en el carrer Major, núm. 48.i efectes de les medicines, que ell (M.J.G.M.)tan bé coneixia.

Home de tracte amable, amb una APOTECARIS, ALTRESgran discreció, amb un gran esperit -Antònia Bauzá Camps (de Ca Don Xim) estu-de servei, sempre el trobaven disponible, dia Farmacia a la Universitat de Barcelo-a qualsevol hora del dia o de nit, na. Es llicencia l'any 1945.quan una cridada urgent el feia sortir -Maria-Teresa Ripoll Bauza (néta dede ca seva. Ca Don Xim) acab à la carrera de Farmacia

Home abocat per complet a la seva l'any 1989.feina i a la família, la seva esposa -Maria del Carme Agulló Soler (de SonMargalida Gayá Mas (so madona Gana) Brondo), casada amb el santjoaner Estevedeia d'ell: Juan Gaya (de Ca l'amo Esteve).-"Homes com En Toni, estan més clars -Antònia Soler Gaya, filla del metgeque campanars". D. Sebastia Soler.

-Maria-José Gayá Miguel, filla de D.APOTECARIS DE SANT JOAN -MI del Pilar Oliver Tauler(Es Caldarés) -Bartomeu Reus Obrador. Fou el primerapotecari de Sant Joan. S'establí a ARGENTERS Durant quasi 50 anys, vinguerenSant Joan entre 1876-78. Era natural a Sant Joan uns argenters-rellotgers,de Felanitx on va néixer el 2 de Maig d'Inca, que eren german.de 1839, on morí el 16 de Maig de 1904. Primerament va venir un dels germansVa estudiar a Barcelona. A Felanitx que, al cap dels anys, va vendre eltenia la seva apotecaria davant l'Ajunta- negoci al seu gema, el qual continuament, fent cap de cantó amb el carreró venint a Sant Joan.d'En Reus. Pareix eeser que hi va haver La seva posada, era a Ca Madóun altre apotecari de nom Francesc Montserrada Cocovera, a la casa núm.Reus, també de Felanitx. L'apotecari 90 del carrer Major. Aquests argentersBartomeu Reus pareix esser va tenir tenien una joieria a Inca.l'Apotecaria en el carrer Major, núm. L'argenter de Ca Mada Montserrada,66 (Ca l'amo Joan Gorreta). Era un tenia el costum de treure una tauletahome que duia barba i pareix esser o cadira, damunt la voravia, que cobriano era un home dels més princernuts amb un domas o cobretaula vermell,i diu la tradició que li cantaven aquella on hi collocava un caixó de fusta,

ARENAL DE MALLORCA, SI- loARENAL DE MALLORCA, S -Revista quinzenal,apareguda en el gener de 1.981, editadapr el santjoanr Mateu Juan Florit(Mari6).

En la primera etapa, durant tresanys aquesta publicació fou mensual,passant a esser quinznal en la segonaetapa. Una revista amb bastant publici-tat , aconseguida per la seva grandifusió. A més dels ssubscriptorsaquesta revista es distribuiex gratüita-ment , amb periodicitat rotativa,a distins indrets ipoblacions. Pertanya l'Associació de Premsa Forana deMallorca.

Actualment n'es Rdactor en capGraciá Sanchez Font i entre els seuscol.laboradors hi ha Jaume SatreFont i Mateu Sastre Juan, tots tressantjaners.

La rvista autotitulada "publicacióindpendent de les Illes Balears"és "sa revista que diu el que elsmallorquins pensen i no s'atreveixena dir" i segons una publicació del'Associació de Premsa Forana deMallorca, els articles de S'Arenalde Mallorca "fan d'aquesta revistaun "Readr Digest" que fa les driesde qualsevol nacionalista que estimiaquesta trra".

Les grosses polèmiques desfermadesarrans dels articles publicatsaquesta revista i i les desqualifica-cions fetes a entitats i persones,fa que la mateixa tengui mols dedetractors i també seguidors i quela seva difusió un cas dins la premsaforana. L'editorial de la revistadel 15-12-91, deia entre altres coses:

"S'Arenal de Mallorca, catapultata la fama". "Des d'un quinzenaride trenta-dues páginas hem arribata posar nervisos enemics que es pensavenesser mil vegades més poderosos quenosaltres". " hem creat lectorsen llegua catalana; hem posat encirculació un llenguatge i una novamanera de veure les coses ..." Definiti-vament hem entrat dins la llegendai ens hem incrustat en la memòriacol.lectiva dels mallorquins comantany ho feren publicacions decombat com l'Aurora de Mn. AntoniMa Alcver o Foc i Fum des MascleRos.." Hem provocat expectació,ànsies, irritacia, entusiasme i interès...."Com va dir Salvador Dalí, laqüestió és que xerrin d'un , encaraque sigui malament ...".

ARBOCERA. Planta o arbust de la famíliade les ericácies (Arbus unedo).Té les fulles llises, sempre verdes,fa les flors blanques o rosades ii el fruit (arboga) red6 i granul6s,de la grcsária d'una cirera, de colorvermellós quan es ben madur. La llenyad'arbocera és molt mala de cremar.Les infusions fetes amb les arrelsd'aquest arbust, segonns la tradiciópopular, son antihemorrágiques. Dinsel terme de Sant Joan, están localitzadeaa paratges tant distants com lesgarrigues de Ses Algorfes i de Cugalutx.

ARREL: Nova formació política nascudaa Sant Joan amb motiu de les eleccionsmunicipals del 26 de maig de 1.991:Un grup, amb un gran bagatje d'humori una graciosa manera de caricaturitzarels problemes locals, partint sempred'un respecte a les persones i d'unaserietat aparent.

F6u, arreu de tot Mallorca, lacandidatura més popular i la quetingué més ress6 als mitjans de comuni-cació: televisió, diaris i revistes,fins i tot a alguns d'ámbit nacional.El motiu d'aix6 va esser un primerprograma electoral que havien repartitbaix del titol "Parque s'arbre noes mfri."

A aquets seguiren dos escrits,més: Un programa que tractava elsproblemes amb més serietat que- elprimer, i un altre a on s'hi exposavend'esser, diu: "Arrel, és la resposta,una mica divertida i xocant (comés el jovent), diguen-li una solucióo un avís d'una gent disposta a posar-hi remei ..."

Va esser la candidatura més jovede Mallorca i per aix6 deien teniridees noves i clares, i eren conscientsde que serian criticats i incompresos,peró estaven disposats a llevar elrovell a moltes coses i rompre motlos.

En sorti elegit regidor el capde llista Pep Mas Llaneras. (C.C.S.)

ASSEGURANCES, AGENTS D.Amador Bauza. Fiol ( mestre Amador

Escolà) ddicat a les assegurancesdes de 1.929 fins a la seva mort( any 1.960). Com agent fundadortenia el núm. 32 de la Companyia"Mare Nostrum".

11

ATLETA MILITAR

Gaspar Oliver Matas (de Solanda),fou agent d'assegurances de la Companyia"Vasco-Navarra".

Antoni Bauza matas (Amador),fou continuador com a agent de "MareNostrum"Nostrum" des de la mort delseu pare.

Cosme Morey Pocoví (Es Carter)fou agent de la Companyia "MutuaGenral de Seguros" durant uns 40anys, fins que es jubulilá. Als25 anys de traballar amb aquestaCompanyia li fou imposada una medalla.

Catalina Morey Galmes (filledel Carter), ha continuat com a agentde la Companyia "Mutua Genral deSeguros".

ASSOSIACIO DE PREMSA FORANA DE MALLORCAEl 23 d'abril de 1978 ha de considerar-se la data exacta de fundació del'associació. Ho dcidiren al localdel Teleclub de Sineu, centre geogràficde l'illa, representants de cincpublicacions, motivats per una coinci-dencia entre persones de fins comuns,sense cap vinculació ideològicaconcreta i respectant la pluralitatde les publicacions.

A Sineu mateix sortí el primereditorial conjunt, "Els pobles deMallorca davant l'Autonomia". Lespublicacions comarcals havien definitla seva voluntat de total recolzamental fet autonòmic que estava arribant,i la postura no passà desapercebudapels observadors de la circunstánciapolítica.

A la segona trobada, que tinguélloc a Manacor el 10 de maig delmateix 78. S'escriu el segon editorialconjunt, "Premsa Comarcal" on esfa una justificació de les publicacions.

1 12 de juny a Inca, té llocla trcera trobada i d'ella neix elnom de l'associació que des d'asrss'anomenará "Associació de PremsaForana de Mallorca" i no Premsa Comarcalcom s'havia pensat fins aquest dia.El canvi fou proposat pr Pere Orpí,de Vora Mar. Aquets dia ingressàla revista Sant Joan.

Després de diferentes trobadesi diades celebrades a diferents poblessón rdactats i discutits els estatutsper la qual s'haurá de regir l'A.P.F.M.Són aprovats el 23 de feber de 1.980al local del setmanari Dijous a Inca.El signaren els representants deles 15 publicacions associades.

El 23 de març a Inca era elegidala primera Junta Directiva presididaper Santiago Cortés, el 14 de maigs'aprovà el projecte de l'escut del'A.P.F.M. presentat per la publicacióPerlas y Cuevas de Manacor.

El 22 de Juny a Dei:a es varenlliurá les distincions de : Presidentd'Honor al senyor Miguel Arbona deSóller, i de Soci d'Honor al senyorLLuís Alemany i Vich.

El 17 de maig de 1.982 es renovála Junta Directiva i el PresidentSantiago Cortés es reelegit per dosanys . Durant el 83 es crearen elspremis Premsa Forana que foren lliuratsper primera vegada el 9 de juny de1.984 a una diada celebrada al Santuaride Lluc, a on s'imposà la medallade l'Associació a la Verge Moreneta.

Dia 11 del mateix mes i any,a Sant Joan ( seu social des del5 de març) és elegida nova JuntaDirectiva, essent el Prsident Carles

Costa i Salom.Els dies 29 i 3o de novembre

i 1 1 de desembre de 1.985 se celebr4áel I Congrés a on per la irrevocabledimissió del President Carles Costaés elegit Gabriel Massot i Muntaner.En aquest mateix congrés, es publicaun manifest on s'afirmava la unitatde la llengua catalana i es donavasuport a la normalització lingüística.

Novament pel desembre de 1.989és per segona vegada elegit Presidentde l'A.P.F.M. 1 santjoaner CarlesCosta i Salom. Tot l'esforg de l'actualJunta Directiva ha estat centrata adquirir i acondicionar una casaper seu social, la qual está a pund'inaugurar-se al carrer Princesa,núm. de Sant Joan.

Segons les dades facilitadesper les pròpies publicacions, pelgener de 1.987 les revistes tenienun tiratge mensual de 80.600 exemplars,supe-rat6 en molt en aquest moment,ja que també han augmentat en númeroles publicacions. El gener de 1.992són 47 les publicacions que estanintegrades a l'Associació de PremsaForana de MallokeaC.S.) (C.C.S.)

ATLETA MILITAR Joan Salom Bauzá (Falet),quan feia el servei militar (anys1.944-45) obtingué el Campionat deBaleares en llançament de discosi peses.

12_ AUBERCOCS,SEQUERS 1) -

AUBERCOQUERS, CENSD Posiblementsigui l'albercoquer o aubercoquer,juntament amb la figuera, l'arbrefruital que mes ha desaparegut delnostre terme, durant els darrers30 anys. A continuació transcrivimun cens, que du la data del mes d'abrilde 1.959, on es fa constar el nomdel propietari, l'extensió (cortons)i en nombre d'arbres:1.-Francesc Camps Verger (de Sa Bastida)

16 cortons, 200 arbres.2. -Llorenç Juan Font (L'amo Esteve)

16 cortons, 146 arbres.3.-Rafel Gaya. Mas (Gana)

12 cortons, 115 arbres.4.-Guillem Morra. Bover (Morlá)

11 cortons, 114 arbres.5.-Guillem Matas Puig (Gil)

10 cortons, 102 arbres.6.-Pere Mayol Ginard (Pere Maiol)

9 cortons, 84 arbres.7.-Gabriel Gual Bauza (de Son Pericas)

8 cortons, 82 arbres.8.-Francesc Bover Gelabert (Noviet)

8 cortons, 72 arbres.9.-Antoni Bonet Bou ( Foc de Son

8 cortons, 97 arbres.10.Miquel Bonet Puig (Cotonet)

7 cortons, 81 arbres.11.Miquel Barcelo Barcelo (Garrover)

6 cortons, 67 arbres.12.Miquel Bauza Gaya (Capità)

6 cortons, 65 arbres.13.Catalina Gaya Matas

6 cortons, 57 arbres.14.Miquel Gaya Font (Cambuix S. Dameto)

6 cortons, 54 arbres.15.Melcion Barcelo Jaume (Don Melcion)

5 cortons, 62 arbres.

5 propietaris de 4 cortons7 propitaris de 3 cortons18 propietaris de 2 cortons2 propietaris de 15 cortons20 propietaris de 1 cortó.

AUBERCOCS, SEQUERS D .L'albercoco aubercoc, el fruit de l'albercoquer,erra un capítol important dins l'economia de moltes famílies santjoaneres.

Després d'esser aplegats, elsalbercocs eran duits i venuts alsdiferents sequers que hi havia alpoble, on eren oberts, se'els treieel pinyol, per posar-los damunt canyis-sos per assecar-los al sol, abansd'esser ensofrats.

De la importancia del albercocen dóna idea l'existIncia dels se-güents sequers:

Pere Mayol Ginard (l'amo en Pere)que tenia el sequer en els tratsdel Camp, entre els carrers Jaume

Santa Catalina i Consistori,en plena temporada, quan els al.lots(nins i nines) ja havian acabat elcurs i tenien les vacances de l'estiu,en el sequer de l'amo en Pere arribavena treballart un centenar de persones,entre gent gran i al.lots. El graniinteres que tenien els nins i ninesd'anar a treballar als seuer, noera el sou en si ( a molts de sequerstreballaven a escarada, a tant elcanyis) era per poder anar a l'excursióque tots els anys se feie, una vegadaacabada la temporada dels albercocs,anant tots amb un camió a pasar unun dia a vora de mar.

Llorenç Barceló Font ( des Pujoltenia el sequer en les proximitatsde l'escorxadors, al final del carrerPare Rafel Ginard.

•Llorenç Juan Font (Ca l'amo Esteva)

feie el sequer en el Camp, al costatdel carrer Solanda.

Pedro Nigorra Mayol (Petrer),que habitava a la casa núm. 12 delcarrer Major, feie el sequer en elstrats veinat de casa seva.

Josep Matas Juan (Bufalí) vaassecar un quan anys a Can Alatxa.

Antoni Cmpany (Es Rollet), vafer sequer a uns trats del carrerBellavista, devant les antigues escoles.

Total terme de Sant Joan: 234 cortons

Total d'arbres del terme: 2.442 arbres.

XXI CERTAMEN POÈTICVerge de Consolació

«Festa d'es Pa i es Peix»IIIVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVV YVVVVINIANI VVVVVVVVVVVVVVINVVVVVVVVU

Patrocina: MAGNiFIC AJUNTAMENT DE SANT JOAN

Organitza: CENTRE CULTURAL DE SANT JOAN

Bases

1)-Podran prendre part en aquest certamen tots els poetes que ho desitgin.

2)-Els treballs, que es presentaran per triplicat, podran tenir una extensiómínima de 14 versos, i esser escrits en la nostra llengua.

3)-Els poemes duran títol i lema, però sense signar, acompanyats d'unaplica dins sobre tancat, que contengui el nom i l'adreça de l'autor i el lemaa l'exterior del sobre. Els concursants al premi local ho faran constar acontinuació del lema.

4)- Podran optar al certamen poemes de Tema Lliure, poemes de Menció a laVerge de Consolació, al seu Santuari o ala festa que se li dedica.

5)-El termini d'admissió acabará el dia 15 de març de 1992. Les obres es podranentregar, o enviar per con eu, al Centre Cultural de Sant Joan,

c/ Bella Vista, 13 - 07240 Sant Joan.

6)-S'estableixen els següents premis:

TEMA LLIURE 1.°I dotat amb quinze mil ptes. i placa d'honor.Accèssits consistents en una placa, que es concediransegons el criteri del jurat.

Cinc mil ptes. i placa d'honor al millor poema d'autor local.

MENCIÓ A LA VERGE DE CONSOLACIÓ:1.°Ir dotat amb quinze mil ptes. i placa d'honor.

Accèssits consistents en una placa, que es concediransegons el criteri del jurat.

Cinc mil ptes. i placa d'honor al millar poema d'autor local.

7)-Els premis podran ser declarats deserts, però no podran ser dividits.

8)-L'acte de concessió deis Premis se celebrará en el Santuari de Consolació,durant l'intemedi del concert musical, a la tarda del diumenge 29 de març de 1992.

9)-El veredicte del Jurar, que estará format per diferents personalitats deles nostres lletres, será inapel.lable. El lema de les obres guanyadores es donaráa conèixer abans de la festa, per la premsa. L'entrega de premis s'efectuarà al'horabaixa, en el Santuari, durant el transcurs de la festa.

10)-Tots els poemes seleccionats pel Jurat seran publicats a les revistes locals.

SANT JOAN, GENER 1992

1 2 ANIVERSARI DE L'ESTATUT I PACTE AUTONÒMIC

Enguany, a nou anys de la promulgació de l'Estatutd'Autonomia de les nostres Illes, ens cal una celebració gensrutinària. El pacte autonòmic nacional sembla que haurà demarcar una important petjada en el camí de l'autogovern pera Balears encetat amb l'entrada en vigor de la Llei Orgánicaque el 1983 ens atorgà i reconegué el dret a gaudird'institucions pròpies de representació política.

Les reiterades peticions de millora de les dimensions, competencials s'han concretat en l'esmentat pacte, els fruitsdel qual, però, encara no estan clarament perfilats. Per anoltros els ciutadans que constituïm els pobles de les Illesaquesta reivindicació es copsava com a reivindicaciósingularment sentida; ara ens han escoltat, tot i que hem derestar a l'espera de conèixer com es desenvoluparan lespromeses que s'hi contenen en el pacte. No es tractava nomésd'ampliar el "sostre" competencial per la taó cronológicad'haver esgotat el primer quinquenni de vigencia del'Estatut, sinó també i sobretot perquè formam una ComunitatAutónoma fonamentada en la suficient identitat com peresdevenir una comunitat histórica. Malgrat que no hi haantecedents moderns i contemporanis d'institucionsd'autogovern, ni etapes no frustrades d'autonomia política,res no desdiu que la personalitat histórica de les Balearsparticipa de les condicions culturals, idiomàtiques ihistòriques que adjudiquen a altres comunitats elreconeixement d'autonomia histórica.

S'ha dit amb prou arguments incontestables que no eraadient que a Balears no poguéssim tenir la competència enEducació, tenint en compte que no hi ha cap altra comunitatamb llengua pròpia distinta a la castellana que no lagaudesqui. El pacte autonòmic, però, finalment hi posaráremei a l'anomalia, sempre que estiguem convençuts de que ésuna eina de desenvolupament i no un objectiu final. I elque hem de valorar com a cosa més important encara:mitjangant els acords, el llistat de matèries pactades reculluna relació llarga de noves competències que jurídicamentreforgaran l'edifici de l'autogovern que tots els ciutadansanam bastint d'engá de la restauració del sistema democràtic.Ara bé, també pens que el pacte - i ho vull remarcar - no hade ser una fita finalista, sinó una nova passa que permeticoncebre noves esperances pel nostre futur autonòmic. Laclau, per tant, no és sols l'assoliment d'un pacte, sinó elseu posterior desenvolupament.

El nové aniversari de l'Estatut, per tant, ens permetmotivadament afirmar que Balears és al llindar d'una etapa demajor autonomia i desenvolupament del dret constitucional al'autogovern. Potser només ens manca demostrar en el futurimmediat que, a més a més, formam "entitat regionalhistórica", segons l'expressió literal que fa la Constitugióal punt ú de l'article 143 i que aplega a les autonomieshistòriques. Per aconseguir això últim, tel volta enscaldria treballar per aconseguir el que ja s'anomena a laMesa del pacte autonòmic el reconeixement a la bilateralitat.El temps i la consciencia autonómica que sapiguem demostrarseran els factors que ens atracaran a l'obtenció de labilateralitat amb el Govern central per fer de la nostra unaautonomia més forta, més gran, més pròpia.

Cristòfol Soler i CladeraEL PRESIDENT DEL PARLAMENT

DE LES ILLES BALEARS

POEMES, GLOSES I GLOSADORS 13

RECORDANT MARGALIDA VICH

DE FRANCESC ROSA

Bon repòs per sa madonai per vós conformitatella era bona donai vós un homo acertatper tant tots dos mereixeuesser ben considerats.

Seixanta-un anys unitscom Sant Josep i Mariavencent ses dificultatsque heu tingut dins sa vida.

Amb esperit cristiádón heu tret sa valentiatot vos será premiataquí i a l'altre vida.

Vós vareu sebre elegiruna excel.lent companyiadona de gran fantasiai de perfecte coneixementera educada i prudenti fins en el darrer momentla vareu tenir per guia.

Per això és que vull pensarper tot lo bo que teniaque el Senyor la va cridarper donar-li allá deçàprmi decategoria.

Catalina Jaume de Calicant

2§ ANIVERSARI DAINA MORATINOS MORAGUES

(Fille de Francesc Xavier i Àngela)

Mil nou-cents noranta-dosa vint-i-nou de genersa nostra néta va ferun segon any agradóslo que fa als nostres ulls-passa de mravellósgrácies Sant Ángel Custodiper mots d'anys guarda-l-mos.

Catalina Jaume de CalicantBárbara Matas Sastre

MALLORCA CANTAAmb aire de pagesiai olor de terra banyadahem replegat dia a diade tonades una anyadacançons plenes d'harmoniade nostra vida passada.

De tota sa part foranai alguna de Ciutatde tot Mallorca hem cantatde cor i de bona ganaamb la senzilla humilitatdes dels turons i la plana.

Dient que Mallorca cantani per perdre ni guanyarl'estil d'un temps recordà¡I qui canta sos mals espanta!fnt viure l'estil bo i s ai amb el cor ple de gaubanga.

Per tant l'atenta noblesaLa Cadena (Antena Tres)han sefelcat en fermesavells costums com qui ressa seva constant feblesal'enhoraboba es mereix.

fent reviure lo d'un tempscançons del camp i bressolamb l'estiu de sol a soli amb la tardor escampant femssuant dins el Juliolcantant ben fort tots contents.

Recopilant lo d'antanyximbomba, batre . i segarque o fou de bo aquest viaranyfeinejant poder cantari tants l'any passat com enguanysempre escapats hem d'anar.

Si volem llegir es diarino tenim temps a cap horaal1 ,5 de passar el rosariDéu meu que ho trobam d'enforade "Tele" és Telediarii de diaris s'Ultima Hora.

14 POEMES, GLOSES I GLOSADORS

EN MEMORIA DE CATALINA BAUZÁ(PASTORA)

MATAS

Está vist i comprovatque la mort no reparase'n v com si fos un lladrei mos pren un ser estimata s'hora "menos" pensadai es que quedan afectatsse troban desconhortatsuna llarga temporada.

Però visquem confiatsque Maria nosta Mareen el cel guarda posadaen el que bé ha obrat

Era quinta del quarantecarinyosa i comprensivamolt estimada dels seusi des qui bé la coneixia.

Amb jo, a més de ser quintesaltre detall mos unia,justament coincidevenir al mon es mateix dia.

Que Déu la tengui en el celen la seva companyiarebi el més gran condoltota sa família unida.

Catalina Jaume de Calicant

ALS GLOSADORS DE SANT JOAN

Voldria quel Bon Jesúsme donás aquest gran dod'esser un endevinadori pensar com un glosadorque ha ningú ver fer s'abús.

No estic empegueIt de dir-ho:quan dic ver n dic mentidasempre un pic en sa vidamos toca fer de bufó.

Una persona té momentsque amb es anys desvaria;i m'agradaria un diavoure els vostres monuments.

Voltros son una pandillaams sos mateixs colorsi llavors com a glosadorsfeis cançons de "maravilla".

Un temps ses cases noblessempre tenian criatpel vostro ben fer un glosatprenen mostra altres pobles.

Un vespre que está estrellatper tot se veuen estrellesvoltros mos feis marevellesamb aqueix hermós glosat.

Jo les fas bé si me rimeni d'altre forma no en sé ferperò hi ha un santjoanerque totes li surten béi elogis no li escatimen.

Entre "Mates" i claperss'hi fa qualque esclatasangtambé tenien en Companyque és des bons santjoaners.

Plantilla de glosadorsper tots els pobles n'hi hajo he anat a demanar,i de tant i tant cercarde Mallorca sou els millors.

Voltros sou divertitsi molt bons en so glosarsi tots allargam sa màsempre serem.bons amics.

Jaume Nigorra Estrany

Nota: Jaume Nigorra "Es Forneret"que ha col.laborat durant anysambels seus glsatsa les revistes"SantaBárbara" i "Moli Nou" de Vilafranca,avui subscriptor de "Damunt Damunt"xplica la seva admiració per la "planti-lla" de glsadors que hi ha a SantJoan. Home de bon tarannà, "allargasa má" en prova d'amistat.

LES NOCES SIMBOLIQUES ENTRE L 'ESTATUADE LA LLIBERTAT I LA D'EN COLON

Nota: Els mitjans de comunicacióinformaren de les noces simbòliquesde les dues estátues. La novia, l'esta-tua de la Llibertat, en el Port deNova York i el novii, Cristòfol Colom,en el PLort de Barcelona, que .secelebraren el passat dia 14 de Febrer,"Dia deis enamorats. El Frner Bovetaho ha vist aixi:

POEMES , GLOSES I GLOSADORS 15

Això que vull escriurevoldria que quedás clarestim més riure que plorari tnc més bon plorar que riurese meya forma de viureningú me canviarài només Déu me pot privarses cançons des meu temps lliure.

A catorce de Febrerdia dels enamoratsamb sos calçons ben posatsi dispost a tapa foratsse casa un felanitxer.

O penture un "genove"d'aixó no estan "aclarats"i aquets fets anomenatsfa cinccents anys que han passatsi no s'en recorda es Forner.

Trop que surt de lo nrmali he quedat impressionatquan a mi m'han informatque s'estatua de sa Llibertats'ha de casar de "penal".Que hi pensi bé cada qualsi no dic sa veritatlo molt que s'ha prosperatmai li haviem arribatquan mandava es General.

Es veinats de partiócatalans d'autonomíaper casar-se amb sa novia

hah fet una camiamés grossa que un camió.Encara que me fiino vull fer massa remorme fa molta d'il.lusióun dia agafar es vaporper anar a veur es novii.

Jo vull anar a veure-loen que em costi un capitalaniré a sa Ciutat Condali de demunt es pedestalajudaré a devallar-lo..

Perquè estic esclavitzathe fet aquesta cançóvaig menllavar un minói en prou pna i dolorencara no l'he tornat.

Si sa cosa no canviai es negoci marxa bé,pentura aqueix any qui vesi Déu ho vol i convéconeixeré sa novia.

Gabriel Company(Forner Boveta)

EN MOTIU DE LA MORT D'ANTONI PARIS

Quan se mor un ser estimatsa família se desesperaa s'anyoranga s'aferrarecordant el temps passatquan un amic se n'ha anata descansar devall terras'unic consol que ms quedaque Déu l'haurá perdonat.

Gabriel Company(Forner Bayeta)

Nota: El forner Boveta que era ungran amic d'Antoni Paris i que téels mateixos sentiments d'afecteper la seva viuda i filla Antònia,va compondre aquestes estrofes planesde sentiment.

ERROR, HORROR I ... TERROR

qQuin cr de lleó inhumàamb el cervell de formigaper molts de desberats que digano crc poder-me expressàés horrorós lo que es faper tot arreu sens fatiga.

Com feres salvatges sónl'Eta , Grapo i demésfent desastres un excéscreient arreglar el móndestrossant els arresserspassant sense sabre per on.

Heu de menester mà fortaque enmig de tot no teniudeixau l'inncnt que viui cuidau-voa de ca vostrade vibores sou un niude maldat i mala mostra.

(Continua la pág. 16)

16 POEMES, GLOSES I GLOSADORS

ERROR, HORROR I ... TERROR

( Ve de la pág. 15 )

Bèsties, covards i salvatgesque actua fora controlomplint sa terra de dolfent greus ferestes imatgestant en lluna com en solcremen les vostres avantatges.

Matas és el vostre temaper quatre doblers guanyàcomença pel teu gemao ton família per lemaveuràs si ho sera un dilemala teva sang trepitjar.

Etarres algau el capno amagueu sa fesomiadels que us guien sou el tapde tristor i pena sou guiacercau del tub un escapcercau sens trobar alegria.

Gent de forca i presórates de clavagueramels mals que experimentamde Déu mai tendran perdósou tenebres i foscorrs de bó vostre esperam.

Bárbara Matas Sastre

PLEGARIA

Vos salut Verge Mariai vos deman mos gurdeude tot perill nit i diaguardau-mos de nit i diaamb el goig i amb la tristorsiau sempre notra guiaVerge de Consolacióno mos deixeu de sa màestel de nit, llum del diai en passar al més enllàconfortau-nos Oh Maria !.

ALTRES GLOSES

Aquets mes ampliam la "plantilla"de glosadors, incloent unes glosesd'un santjoaner prou popular. GuillemBou Mas (Cotonet), i deim prou popularperquè la seva fama com a "subhastador"de la Penya Motorista, cada any enmotiu del dinar de matances o aniversariés coneguda fora de Sant Joan, precisa-ment per la seva gracia i eficacia.

Pel mes de Juliol de 1.990 complí65 anys, s'incorpoá a l'Associacióde la Tercera Edat i fou elegit membrede la Junta Directivai ha col.laboratd'una manera entusiasta i desinteressadacom ho ha fet a la Penya Motorista.

Home d'una senzillesa extrema,

modastia i gracia natural, motiupel ue fou elegit com a presentador,en motiu de la vetlada de glosesque es fa el vespre dia 16 de Gener,víspera de Sant Antoni. Vegeu aquíuna mostra de les seves gloses:

Com que no som glosadorni gns de falta qui hi fasi anit me sentiu xerrarés perquè em vinguaren a cercarper fer de presentador.

Present en Joan Mas de Mariai en Planisi de Can Picaforti amb un cas de mala sortsi en caigués qualcun de morts'altre predicaria s'homilia.

Acabada la vetlada de gloses, GuillemBou feu l'acomiadament:

Per anit no hi ha res mésper els devots de Sant Antonii amb aquesta "cerimbni"vos hem presentat es patrimonides glosadors santjoanrsque s'han mostrat molt feinersi sense por del dimoni.

B.M.S. Guillem Bou Mas (Cotonet)

POEMES, GLOSES I GLOSADORS17

QUIN PEBRE VOS FA COURE ES ...

Me sum a s'opiniód'un company meu que és fornerque a una revista escriguéNo toqueu sa partió !també trop que fa collódonar lo que hem de menester.

Es demanar no fa preuquan s'ha de mercadejartants de pics de demanarpr cedir-ho mos sap greui qui demana el que no és seutambé se li pot negar.

Digau-me per quin motiuhem de cedir o recularsi hem de vendre o baratarde lo que tenim empriusi estrenyem es nostre niullavonces qui hi covará ?.

Tothom maneja son emeaixí com millor li vaqui a altre casa es conptes faa casa seva poc esqueineaquets tema du molta feinei mala de realitzar.

Me voleu dir, d'allà aquíque te més, que d'aquí allási noltres hi hem d'anaro si ells han de venirsi está tant be justsuaxique puces van a sercar.

Es bo de fer és demanares donar no és gens igualsi un per fer-ho bé, fa mallo cdit, cedit estási llavors ho vols recuperarte diran, ala perdal !.

Jo que som de Sant Joani es viure-hi també me provasi es tereny no mos sobracom alguns se pensarántambé en se un de refrany !"Que es donar, fa tornar pobre".

De Son Ramon , Son Barcelód'Hortella Vei i es Noua nosaltres lo que mos coues no fer cap segregaciói, NO TOQUEU SA PARTIOQUE BASTA; I N'HI HA PROU !.

J. i Mates

Festa Sant Antoni

COL.LABORACIÓ

EL CONSELLER D'AGRICULTURA I LA

PREMSA FORANA

Convocats per la Conselleriad'Agricultura ens vàrem reunir aIncael passat dia 31 de Gener, mésde 60 representants del col.lectiude Premsa Forana amb el ConsellerSr. Pere J. Morey i els DirectorsGenerals de Producció Agrària, d'Estruc-tures Agràries, de Pesca i el SecretariGeneral Tècnic.

Encetá la vetlada el ConsellerSr. Morey després de sopar, fentuna exposició del moment actual davantel qual ens trobam abocats a un accele-rat canvi en la filosofia i maneresd'actuar i pensar en la ComunitatEconòmica Europea, la qual cosa ensacondiciona de manera molt important,ja que la política agraria comunitariaestá canviant i per aix(Yens trobam:

Primer, per la política interna(Europa) de la CEE, degut a la super-producció de tot el que pot produirl'agricultura. Per la política delspreus que afavoreix a qui més produeixi per consiguient a les explotacionsmes grans i grosses.

Segon, per les pressions externes,que rebem principalment dels EstatsUnits, Argentina, Xile, etc. pressionanta la CEE per aquiperar els preus.

Des de l'ingrés d'Espanya a MercatComú, Espanya está adaptant les estruc-tures a les d'Europa, a la vgadaque aquesta també fa canvi, per tantens trobam sobre un altre canvi.

Per una altre part, tenim unapoblació activa agrícola d'un 15% quan la mitja europea és de 6 a7 %, tenint en compte que algunesComunitats Autònomes estan apropd'un 30 % i que per contra Balearsestá molt per devall, solament unn4 %. Són contradiccions a la políticaagrícola que séstá aplicant a Espanyai que a la vegada es veu obligadaa mantenir un teixit social.

No hem d'oblidar que Mallorca

viu del turisme i el turisme viudels recursos que podem ofeir, uncamp ben cuidat, uns amatlers benflorits, unes oliveres ben arreglades,uns marges nets, etc. i això s'hade pagar per la qual cosa es necessarisubvencionar les estructures agràriesi no subvencionar els preus delsproductes, cereals, hortalisses,ramaderia, llet, carn, etc.

Es necessari dibuixar un marca on ens movem en aquest moment;una sortida podria esser convertirles grans cases de foravila per turismerural o agroturisme. No és el mateixagricultura que nom rural, cosa ques'ha de tenir molt clara per solucionarels problemes actuals.

No es podrá vèncer les necessitatsvia preus, ja que aquestes s'hand'adaptar als preus internacionals,un exemple: En aquest moment aquíels cereals estan a 150 Ecus pertona ( unecu són 150 ptes. per tant22.500 ptes. per tona) en front de100 Ecus de preu comunitari (15.000ptes. per tona).

També es varen tractar altrestemes molt puntuals com són: Elscamps de golf. Els escorxadors iles lloges de peix. Intonxicats permanjar carn de vadella tractada ambfinalitzadors. Cambres Agràries.Esculls artificials. Zones desfvorides.Pla de desenvolupament del Pla deMallorca (divrsificació de fontsdde renda, artesania rural, mrcatsals pobles). Sa Marineta. Feina rural,subvencions als cereals.

Tots els temes tractats com podeucomprovar foren interessants i llarga-ment comentats per Conseller i DirectorsGenerals de la Conselleria d'Agriculturadel Govern Balear. El comentari secentrava en les necessitats de donarmés informa-ció als pagesos i d'unamanera especial als responsablesdel món rural, davant aquets granscanvis que tenim pels morros i quepoden canviar la vida del nostrepoble eminentment agrícola i rural.

Carles Costa i Salom

COL.LABORACI 6 19

RECORDANT ESDEVENIMENTS PASSATS EN

EN EL MES DE FEBRER

13-02-42. Moria a Sant Joan, AntoniBaugá Gaya. Fou batle (1899-1909)1 (1920-1923). També fou Jutge dePau.Amb els germans Climent i JoanGaya Bauga i amb els seus germansJoaquim i Lluis formaren un complexindustrial amb el nom de "Gaya,Bauga i Cia.,S.L.". El 1915 deguta l'empenta d'aquets santjoanersel poble es va veure afavorit prservei de llumelactric.

16-02-57. Fou anomenat batle D. RaimundoGaya Carbonell (Apotacari) (16-02-57 a 21-10-59).

10-02-59. El Ministeri de Governacióaprova l'escut de la vilaque és diferentdel de la Parròquia. En el del pobleel xot está a damunt terreny llismentre queen el de la Parròquiaesta a damunt un llibre..

22-02-60. Nomenament de batle, JoanBaugá Bonet (Cotonet) (22-02-60 a06-11-61).

Any 1.966. Del 31-1 al 19-02 va tenirlloc a Sant Joan un curset agríolasota el lema " Abono de cultivos"organitzat pr la Agncia Comarcalde Extensión Agraria de Manacor ambla col.laboració de la GermandatSindical de Lauradors i Ramadersde Sant Joan. Hi assistiren jovesagricultors locals i a més de conferèn-cies es feren visites a plantacionsd'altrs indrets.

15-02-1967. En un accoident de cotxe,gairebé un dels primers de tan fatalconseqüències, en el km. 10'350 dela carretera Palma-Manacor, moriadins un "Seat 600" el jove santjoanerde 20 anys Francesc Antich Jaume.

14-02-1975. Als seus 60 anys moríD. Jordi Ernest Miró Algueró, conegutper tots com "Es Secretari", ja quedes del Gener de 1.939 havia exercitde secretari de l'Ajuntament.

01-02-1976. Després d'unes votacionsdels regidors i per un sol vot fouelegit batle Joan Barceló Matas.(1-02-76 a 27-12-86) Fou reelegiten les votacions de l'Abril del 79i del Maig del 3.

06-02-1982. Els amics de la partfrana encapçalats per un grup desantjoaners rendiren un homenatgeal senyr Santiago Rodríguez Miranda(gendre del senyor dels Caldarés)que en aquells moments era el Ministrede Treball i Seguretat Social del'Estat Espanyol. L'acte es va desenvo-lupar al llarg d'un sopar en el restau-rant de Can Tronca.

Joan Jaume Nigorra