diversitat ins joan brudieu

8/9/2019 Diversitat INS Joan Brudieu

1/49

Diversitat i Acci tutorial IES Joan Brudieu

Direcci General de l Educaci Bsica i el Batxillerat.http://www.xtec.cat/edubib

1

DIVERSITAT I EXCELLNCIA1

IES JOAN BRUDIEUMerc Cerqueda, Jordi Grau, Carlos Hernando, Laura Hernando, Lus Orfila,

Teresa Planavila, Pepita Ramntol, Julin Requena, Conxita Sabartrs, Esther Sanz

Claus de lectura

El Pla dacci tutorial intensiu que juntament amb el tutor de grup incorpora la figura del tutorpersonal que fa el seguiment personalitzat dels alumnes assignats (entre 8 i 10) amb lesrespectives famlies. Tot el claustre desenvolupa la funci de tutor personal.

Gesti integral i organitzaci dels recursos del centre orientada a afavorir un entorndaprenentatge adequat a les necessitats de lalumnat, a travs d agrupaments diversos (Grup 1i Grup 3), aules o unitats especfiques (aula dacollida, aula oberta , USEE, UEC) i projectessingulars (Fem Futur).

Model de centre que implica a tot el professorat en latenci a la diversitat de lalumnat.

http://www.phobos.xtec.cat/iesjoanbrudieu

1Aquest document s fruit del treball dels centres docents que han participat en el seminari virtual Atenci a ladiversitat i lacci tutorial. El pla individualitzat, dins el Pla de Formaci del Professorat, del curs 2008-2009, delDepartament dEducaci.


2/49



2

El centre i lentorn

LIES Joan Brudieu s el centre educatiu pblic ilaicde referncia a lAlt Pirineu, arrelat i vinculat alAlt Urgell, que sexigeix en proporcionar, amb unprojecte educatiu propi, en els nivellsdensenyament de lESO, del BTX i de la FP:

- una educaci de qualitat per a tot lalumnat;integral i completa en coneixements,destreses i valors; amb una gran flexibilitatper adequar-la a la diversitat daptituds,interessos, expectatives i necessitats del

jovent; basada en la responsabilitat individuali en el mrit i esfor personal.

- en un marc dequitat, dinclusi educativa idinterculturalitat.

LIES Joan Brudieu es proposa de garantir, amblesfor compartit del professorat, de les famlies ide tota la comunitat educativa, en un entorndaprenentatge ric, motivador i exigent, unaeducaci que abraa els coneixements i lescompetncies bsiquesque sn necessaris en lasocietat actual i que permeten a lalumnat:

- Ladquisici dhbits intellectuals i tcniquesde treball, deconeixementscientfics, tcnics,humanstics, histrics i artstics, aix com eldesenvolupament dhbits saludables,lexercici fsic i lesport.

- El mxim desenvolupament possible de lapersonalitat i de totes les seves capacitats,individuals i socials, intellectuals, culturals iemocionals.

- El desenvolupament i ladquisici dels valorsque afavoreixen la llibertat personal, laresponsabilitat, la ciutadania democrtica, lasolidaritat, la tolerncia, la igualtat, la justcia iel respecte als drets humans, als ssers viusi al medi ambient, que constitueixen la basede la vida en com i de la cohesi social,.

- Lorientaci personal, acadmica iprofessional encaminada a estimular el desigde continuar aprenent i la capacitatdaprendre per si mateixos, confiant en lesseves aptituds i coneixements.

- La preparaci per a lexercici de la ciutadaniai per a la participaci activa en la vidaeconmica, social i cultural, amb actitudcrtica i responsable.

Horari marc

1a 09:00 a 09:55 1a 09:00 a 09:552a 09:55 a 10:50 2a 09:55 a 10:50

Esb. 10:50 a 11.15 3a 10:50 a 11.45

3a. 11:15 a 12:10 Esb. 11:45 a 12:104a 12:10 a 13:05 4a 12:10 a 13:055a 13:05 a 14:00 5a 13:05 a 14:00

Mat

6a 14:00 a 14:55 6a 14:00 a 14:55Din. 14:55 a 15:30 Din. 14:55 a 15:307a 15:30 a 16:25 7a 15:30 a 16:258a 16:25 a 17:20 8a 16:25 a 17:20

Desc 17:20 a 17:40 Desc 17:20 a 17:409a 17:40 a 18:35 9a 17:40 a 18:35

10a 18:35 a 19:30 10a 18:35 a 19:30Desc 19:30 a 19:40 Desc 19:30 a 19:4011a 19:40 a 20:35 11a 19:40 a 20:35

Tarda

12a 20:35 a 21:30 12a 20:35 a 21:30

Histria del centre

Lajuntament de La Seu dUrgell, amb lalcalde EnricCanturri al capdavant, sadon de la necessitat decrear un institut de segon ensenyament a la ciutat.Linstitut fou una realitat lany 1933 i les primeresclasses simpartiren en el propi ajuntament.Malauradament, lesclat de la Guerra Civil (1936-1939) represent el tancament de lInstitut.

En els seus inicis apleg estudiants des dOlianafins a Bellver de Cerdanya. Avui, com a centre msimportant de la comarca aplega estudiants deMartinet a Coll de Narg i fins a Tuixent i alguns

dAndorra a causa de la proximitat.

Acabada la guerra, la vida acadmica continuprimer en unes aules provisionals adaptades en unespai dins de la Cooperativa del Cad i ms tardlinstitut es trasllad en una torre de la carretera deLleida, al costat del riu Valira i del parc de la Pista,on simpart lactivitat acadmica fins al curs 1959-1960, data en que sestren un nou edifici al carrerBisbe Iglesias Navarri.

Molts pocs podien pensar que, tant sols 40 anysdesprs, aquell gran edifici esdevindria petit degutals canvis propiciats per la implantaci de la nova

reforma educativa i que oblig a reformar tot elcentre i construir un edifici de nova planta a lavessant sud ocupant una part important de pati delcentre.

El centre es troba ubicat dins del nucli urb, a moltpoca distncia del centre neurlgic de la poblaci ide fcil accs per a tothom. Quant a la situaci,podem considerar-la com a privilegiada perlorientaci presidida per la serralada del Cad, elsespais i la proximitat a les installacions olmpiquesdel parc del Segre.


3/49



3

La proximitat de La Seu dUrgell al PrincipatdAndorra implica un tipus de moviments socials ieconmics caracterstics, la qual cosa fa que enstrobem amb alumnes de famlies immigrants, ambproblemtiques sciofamiliars, econmiques, etc.

Ensenyaments i alumnat

LIES Joan Brudieu, format per uns 91professors/es i uns 836 alumnes, oferta totalEducaci Secundria Obligatria (5 grups a 1r,2n i 3r i 4 grups a 4t, aquest inclou un grup dediversificaci curricular), el Batxillerat i els ciclesformatius dexplotaci i sistemes informtics, degesti administrativa (A i B), dadministraci desistemes informtics, de cures auxiliarsdinfermeria i sciosanitari.

Aquest curs el centre disposa duna aula oberta,per donar resposta als alumnes amb dificultatsdaprenentatge, de motivaci i de rebuig a lainstituci escolar (absentisme), duna USEE que

atn els alumnes amb dictamen i alumnes amb ungrau de dificultat superior i per primer cop enaquest curs disposa de dues aules dacollida, ambla dotaci de dos professors.

En lactualitat estan nomenades dues persones perlaula oberta i shi ha assignat quatre cues horriesde 2 hores cada una, pertanyents al departamentde sciosanitari, explotaci de sistemes informticsi religi.En relaci a la USEE estan nomenades tres

persones: una psicopedagoga, una professora depedagogia teraputica i una educadora. Quant alaula dacollida hi ha nomenats dos professors endedicaci exclusiva per atendre aquesta aula (18hores i 17hores).

Relaci amb les famlies

El centre funciona amb tutories personalitzades. Ams del tutor de grup hi ha la figura del tutorpersonal que socupa del seguiment de lalumne i elcontacte amb la famlia, afavorint una relaci msestreta i continuada. Cada professor del centre stutor personal duns 10 alumnes aproximadament.

A principi de curs es fan les reunions de pares imares en les que els tutor/es de grup, amb elrecolzament de tutors i tutores personals, expliquenel desenvolupament del curs.

Al tercer trimestre es desenvolupen reunionsdorientaci acadmica i professional per a tercer iquart dESO i segon de batxillerat. Durant aquesttrimestre tamb hi ha les Jornades de PortesObertes on les famlies poden visitar lesinstallacions de lIES.

Les famlies participen en el procs de decisi previa laplicaci de qualsevol mesura extraordinriadatenci a la diversitat. En el cas que lalumne/asincorpori a una aula especfica, aquest i la sevafamlia signa el corresponent acord.

Ensenyaments

ESO

Batxillerat

Formaci professional

I.C.Q.P. Acreditaci competncies professionals

Estudiar a distncia (IOC) . Centre de suport

Pla dangls per a joves de 18 a 30 anys quecursen FP o arts

Proves daccs a Cicles Formatius

Curs de preparaci per a la prova daccs al GS deFP i desports (CPPA)

NIVELL ALUMNES GRUPS

1R ESO 112 4

2N ESO 134 5

3R ESO 135 5

4T ESO 130 5

HUMANITATS

CINCIES I TECNOLOGIA1R BTX 92 4 ARTSHUMANITATSCINCIESTECNOLOGIA

2N BTX 89 4

ARTSESI+GA-1R (2 CURSOSCAI+ASS 1RESI+GA 2NESI 2NCAI+ASS 2N

CFM 109 5

CAI 2NASI-1RASI-2NCFS 50 2EDI-1R

CFP 17 1 PREP. ACCS CFS


4/49



4

CONSELL ESCOLAR

EQUIP DIRECTIUDirector

Cap dEstudisCap dEstudis CF

Cap dEstudis Adjunt SecretriaCoordinador Pedaggic

COMISSI DE COOORDINACICap dEstudis

Cap destudis de CFCap destudis Adjunt

Coordinador PedaggicSecretria

Coordinador activitats extraescolars

Coordinador ESOCoordinador BTXCoordinador CF

COORDINACI ESO

CAP DESTUDIS ADJUNT

COORDINACIO BTX

COORDINACI CF

Equips docentsTutors /es

S3-S4

Equips docents

Tutors /esS1-S2


B1 B2


CF

COMISSI DATENCI A LADIVERSITATCap dEstudis

Cap destudis de CFCap destudis Adjunt

Cap seminari datencio a la diversitatCoordinaci LIC

EAPTutor Aula dAcollida

COMISSI COORDINACI AMBLA UEC

Cap destudisCap dEstudis Adjunt

Coordinador PedaggicEAP

Responsable de la UEC

COMISSI DINFORMTICAI DE LES TIC

DirectorCoordinador dinformtica

Resposnables dulaResponsables daudiovisuals

COMISSI DE LA MEDIACI ILA CONVIVNCIA

Cap destudisCap dEstudis de CF

Responsables de la MediaciEscolar

PERSONAL DE ADMINISTRACI I SERVEISAuxiliars

Subalterns

COMISSI PEDAGGICADirector

Cap dEstudisCoordinador Pedaggic

Caps de Departamnts Didctics

Llengua CatalanaLlengua CastellanaLleges estrangeres

MatemtiquesTecnologa

Visual i PlsticaCincies de la naturalesa

Cincies SocialsMsica

Educaci FsicaAdministratiuFP Sanitria

FP ASSFP Informatica

Seminari darenci a la diversitat

ASSOCIACI DE PARESJunta Permanent APAAssamblea de Pares

Pares

ORGANITZACI GENERAL DE LINSTITUT

CONSELL DE DELEGATS

ALUMNAT

PROFESSORATTutors/tutores

Professorat daul a

CLAUSTRE

COMISSI DE QUALITATDirector

Cap destudisCoordinador pedaggic

Coordinador CFCoordinadora de Qualitat

2 professors/es


5/49



5

Projectes i plans de centre. Implicaci del claustre en latenci a la diversitat

Programes dinnovaci educativa Professorat implicatTutors de grup

Tutors de grup

Tutors de grup

Coordinaci de mediaci: 2 professors

Xarxa europea descoles promotores de la salutEducaci per a la salutSalut i EscolaConvivncia i mediaci escolarEscoles verdesEducaci ambiental

2 professors + comit ambiental del centre

Projecte per a la millora de la qualitat dels centreseducatius pblics (PMQCE)

Professorat implicat

Projecte de qualitat i millora continua (PQiMC)Pla per a la millora de la qualitat del Servei Educatiu(PM)

DirectorCap destudisCoordinadora deQualitat

Coordinador pedaggicCoordinador CF2 professors del claustre

Projecte de cooperaci internacional Professorat implicat

Comenius Professorat del Departament de Llenges estrangeres idel Departament de Castell

Pla educatiu dentorn Formaci en CentresTallers destudi assistitObservatori de la violncia a les escoles. GRODEPla desport a lescola

s didctic de les NTIC del centreMillora de la biblioteca del centre

El professorat. Implicaci del claustre en lexecuci dels projectes i mesures datenci a ladiversitat (aspectes concrets i especfics)

Claustre Formula propostes per a lelaboraci del projecte.Valida les propostes generals de tractament de la diversitat i els projectes comFEM FUTUR.Aprova i avalua la concreci del currculum adaptat.

DepartamentsElaboren els objectius mnims de les matries.Desenvolupen els aspectes relatius a les competncies bsiques de la sevamatria.Adapten les programacions per a lalumnat amb dificultats daprenentatge.

ProfessoratElabora adaptacions curriculars ms o menys significatives.Es coordina amb el professorat especfic datenci a la diversitat.

Tutors/esFan el seguiment de lalumnat.Realitzen lorientaci acadmica i professional.Vetllen els aspectes de convivncia i relacionals i fan el seguiment de labsentisme.


6/49



6

El Pla dacci tutorial

Caracterstiques

El Pla dAcci Tutorial concreta els objectius i les

activitats que ha de dur a terme el professorattutor iha de contribuir al desenvolupament integral de lapersona i a leducaci individualitzada.

Objectius

Conixer els antecedents acadmics de lalumnat.Conixer la realitat particular de lalumnat.Conixer les possibles dificultats daprenentatge i lescapacitats de lalumnat.Realitzar el seguiment de lensenyament-aprenentatge, deldesenvolupament personal, i de lorientaci acadmica-professional.Valorar lactitud davant el treball escolar.

Conixer els interessos i aspiracions de lalumnat, enespecial els acadmics-professionals.Collaborar en la integraci de tot lalumnat al centre, al seugrup tutoria,Valorar el nivell dintegraci en el grup, i si s convenient,ajudar-lo en la seva integraci.

Projecte Educatiu de centre. Tretsdidentitat

ConfessionalitatCom a centre pblic, linstitut es declara laic, noconfessional.

s de la llenguaLinstitut fa servir com a eina vehiculardensenyament la llengua catalana, sensedesatendre per, el coneixement adequat i lscorrecte del castell.

Lnia metodolgicaLinstitut vol garantir una coherncia metodolgica iuna actuaci homognia del claustre. s partidariduna pedagogia activa, que estimuli la capacitatautodidctica de lalumnat, la seva curiositatcientfica i investigadora, la seva creativitat i laseva actitud crtica i raonadora.

Educaci integralLinstitut entn leducaci com a procs integral (noexclusivament instructiu), que es desenvolupatenint en compte les dimensions individuals isocials de lalumnat.

Pluralisme i valors democrticsLinstitut es manifesta com a una institucidemocrtica i participativa, que respecta elpluralisme, tenint molt present el deure de formarlalumnat en el respecte dels drets i llibertatsfonamentals i en lexercici de la tolerncia i lallibertat dins els principis democrtics de

convivncia.CoeducaciLinstitut sidentifica amb un principi coeducador,superador dun simple ensenyament mixt.

Tractament de la diversitatLinstitut vol ser integrador i obert a la diversitat perconstruir un context escolar capa dacollir totlalumnat.

Funcionament i gesti del centreA linstitut es potencia una gesti participativa,democrtica amb la intervenci dels diferentssectors de la comunitat escolar a travs dels seusrgans de representaci.

Relaci amb les institucions de lentornLinstitut ha de tenir una relaci permanent amb elmedi social i institucional que lenvolta, com a pilaren el desenvolupament educatiu i cultural de lacomarca i per la seva opci a favor dunensenyament arrelat a la realitat.

Leducaci per a la salut i el medi ambientCreaci de la figura del voluntari mediambiental iconstituci del Comit Mediambiental.

El fet de tenir diferents nivells formant part del mateixprojecte educatiu, implica que hi ha temes, sessions iactuacions conjuntes per als esmentats nivells.

Els coordinadors dESO i BTX, el cap dEstudis dFP iel cap destudis adjunt duen a terme al llarg de cada

curs acadmic reunions peridiques (una horasetmanal), amb tot el professorat-tutor del nivellassignat amb la finalitat de:

- collaborar, recolzar, orientar a lesmentatprofessorat en el desenvolupament de les sevesfuncions,

- facilitar les informacions i els materials que encada moment siguin necessaris.

Tutor/es de grup i tutor/es personals

Al nostre centre cal diferenciar entre el tutor de grup,

responsable de la tutoria amb les funcions quesespecifiquen al RRI, i daltra banda el tutor personalque far el seguiment personalitzat dels alumnesassignats i sentrevistar amb les respectives famliessempre que sigui necessari, amb les funcionsespecificades al RRI.

Amb aquest tipus dorganitzaci cada tutoria t untutor de grup i dos tutors personals de tal manera quecada un dels tutors personals haur datendre entre 8i 10 alumnes amb les seves respectives famlies.


7/49



7

Gui per a la primera reuni del tutor/a amb els pares i mares

1. Preparaci de la reuni 2. Desenvolupament de la reuniLa preparaci de la reuni s important per afavorir laseva eficcia. Al tractar-se de la primera reuni, convconixer prviament la histria del grup. Per tant simprescindible demanar l'opini del tutor/a del cursanterior i si s possible la de professors que haginconegut el grup.En la planificaci de la sessi conv tenir en compte :- Els objectius de la reuni- El contingut de la sessi- El nombre d'assistents que es preveu-La metodologia: recursos i material, tcniques de

dinamitzaci, etc.- Com s avaluar la reuni.

3. Final de la reuni

Per acabar la reuni conv fer un breu resum de lareuni i remarcar els punts clau i els acords presos.s oport que per fer aquest resum se solliciti lajudadels assistents.En aquesta primera reuni, s convenient que el tutor/aassenyali alguna de les caracterstiques psicolgiquesprpies de ledat per situar la finalitat educativa del curs.

4. Informaci essencial a transmetre als pares

Horari escolar Calendari lectiu Dades de les avaluacions Normes de funcionament. Assistncia de

lalumnat. Tramesa de SMS. Normes de disciplina i de convivncia. Pla de

convivncia. Hbits de treball i paper de la famlia en

leducaci Horari datenci als pares Protocol a seguir en cas dindisposici o

accident de lalumne/a Activitats complementries i extraescolars.

Diferncia entre elles. Sortides per la Seu: noes demana perms.

Matries optatives Currculum a 1r , 2n, 3r i 4t ESO Criteris de promoci a 1r, 2n, 3r i 4t dESO

5. Material que heu de tenir

1. Llista dels alumnes2. Fotos dels alumnes3. Horari del grup4. Calendari lectiu del centre5. Resum de la normativa del centre6. Criteris amb els que sha confeccionat el grup7. Graella de signatura de pares8. Normes de funcionament del centre9. Tenir coneixement del funcionament del

menjador10. Tenir coneixement del servei de biblioteca11. Activitats extraescolars previstes

a) Preparaci del lloc- El tutor/a procurar que les cadires ja estiguin

collocades quan arribin els pares.- Sempre que sigui possible es collocaran en cercle i

sense barreres fsiques que impedeixin la visi.- El material que es vulgui utilitzar durant la reuni ha

destar disposat per endavant.

b) Presentaci del tutor i dels pares- Es donar oportunitat perqu cadasc digui el seu

nom i quantes dades desitgi afegir. Evidentment no espretn amb aix que tots els assistents es coneguin enun moment, per si ajudar a la creaci d'un climacordial.- Valorar lassistncia de les persones presents. Amb

aix sevita la tendncia habitual en les reunions depares a fer allusi al baix nivell dassistncia, quan

justament el valorar als presents s el que fa crear unclima ms positiu.

c) Objectiu de la reuni- Conv expressar-lo amb claredat aix com la

metodologia a seguir durant la sessi i la durada de lamateixa.- Lobjectiu daquesta primera reuni s establir lesbases de la collaboraci tutor-famlia partint delexposici de les funcions i tasques del tutor/a, lescaracterstiques del centre i el grup classe.

d) Contingut. En aquesta primera reuni els temes atractar poden ser:

Objectius de la reuni: explicar elfuncionament del centre, el calendari, el RRI,el tutor personal, la implicaci dels pares.

Objectius de la relaci tutors- pares i la formade portar-la a terme.

Caracterstiques generals del curs, (en elscursos de comenament de nivell educatiu,sexplica el sentit del cicle o etapa i comaquesta est estructurada). Objectiuseducatius, programaci per rees oassignatures, metodologia, normes defuncionament, sistema davaluaci, etc.

Caracterstiques especfiques del grup Composici del grup-classe. Professorat

assignat al grup-classe. Visi que el tutor/a t del grup a partir de lesdades obtingudes per mitj de qestionaris,guies dobservaci: adaptaci, actitud davantla feina. Organitzaci general del treball en elgrup-classe.

Demanar la collaboraci dels pares. Aspectes en que la collaboraci dels pares

amb el tutor s imprescindible: cooperar en elshbits de descans i de treball, seguiment deles tasques, intercanvi amb el tutor si la marxade lalumne/a no s ladequada, etc.

Potser pugui ser oport donar unes mnimesorientacions de com la famlia pot ajudar

lalumne/a a casa: facilitar-li un lloc destudi,interessar-se per la seva evoluci, actitudcorrecta davant el rendiment, etc.


8/49



8

Funcionament del Pla dAcci Tutorial- Totes les tutories es concentren el dijous en una hora diferent per a cada nivell educatiu, per tal de facilitar la

transmissi simultnia de la informaci i poder, si sescau, realitzar activitats conjuntes.

Nivell educatiu Responsable de la reuni Horari assignat Horari de la tutoriaPrimer ESO Dijous de 16,25 a 17,20

Segon ESO

Cap dEstudis Adjunta Dimecres de 11,15 a 12,10

Dijous de 15,30 a 16,25Tercer ESO Dijous de 13,05 a 14,00Quart ESO

Coordinadora ESO Dimecres de 11,15 a 12,10Dijous de 12,10 a 13,05

Primer BTX Dijous de 9,55 a 10,50Segon BTX

Coordinadora BTX Dimecres de 12,10 a 13,05Dijous de 10,50 a 11,45

Cicles Formatius Cap destudis CFCoordinador CF

Dimecres de 12,10 a 13,05 No tenen assignada unahora concreta de tutoria

En iniciar el curs escolar, cada tutor/a rep una carpeta amb material

Material carpeta1-Documentaci dinters:

- Acollida inici de curs-Tipus dactivitats

complementries i extraescolars- Suggeriments per a la

dinamitzaci de la tutoria- Acta delecci de Delegat- Contracte pedaggic- Graella distribuci de pupitres- Calendari neteja de patis- Extracte del RRI- Fitxa de treball deixos

transversals- Power presentaci tutoria- Full dentrevista amb els pares- Full de registre de tutoria

personal

- Protocols:de mediacidabsentisme

dalumnes disruptiusde derivaci a lAOde retorn a la derivaci a lAOde derivaci a lEAPde derivaci a SS.SS.de notificaci de desperfectes

- Material que es troba dipositat aldespatx del cap destudis:

- Llistats de llibres per tutoria- Llistat de jocs- Llistat de DVD i vdeos- Llistat de pellcules pel

nivell educatiu- Llistat de pgines web

dinters

2- Objectius del PAT3- Funcions del tutor i tutor personal4- Seqenciaci del PAT del nivell

respectiu5- Temporalitzaci del PAT del nivellrespectiu6- Full de seguiment del PAT delnivell respectiu7- Eixos transversals del nivell8- Pla dorientaci acadmica iprofessional9- Material divers per a la realitzacidactivitats per blocs decompetncies

Tot aquest material, tamb el pot trobar en format digital a trasps de departamentsdins la carpeta de tutoria.

Els eixos transversals Seqenciaci i temporalitzaciCada curs t desenvolupada la seqenciaci de latutoria de manera que sestableixen uns objectius iprocediments comuns al llarg de tot el curs escolar i unsaltres que sn especfics de cada trimestre escolar. PATseqenciaci

De tots aquests objectius i procediments selabora unatemporalitzaci per trimestres en la qu cada setmanat assignada una activitat especfica que caldr realitzar.

Daquestes activitats nhi ha unes que sn obligatries(assenyalades en negreta) i altres que cal realitzar en ladata indicada (assenyalades en negreta i subratllades).PAT temporalitzaci

Avaluaci

A part de les activitats prpies de tutoria, el centrevincula un seguit deixos transversals en els mbits de:

Educaci viria Salut Medi ambient Solidaritat i interculturalitat Orientaci acadmica i professional

al llarg de tota lescolaritat, de manera que en acabarels seus estudis en el centre tinguin coneixementsamplis de cada un dels mbits. PAT eixos transversals

Per poder portar a terme aquests eixos transversalscomptem amb diferents entitats i institucions tantpbliques com privades de la ciutat, de la comarca, ...que realitzen xerrades, conferncies, taules rodones,tallers, ... al llarg de cada curs acadmic.

Totes aquestes activitats es porten a terme durant leshores de tutoria assignades a cada nivell.

Trimestralment cada tutor ha de complimentar el full deseguiment del PAT i entregar-lo puntualment alcoordinador o cap destudis respectiu.Un cop recollits tots els fulls de seguiment de cada nivelles realitza una posada en com per nivells per tal dedetectar problemes, possibles punts de millora oaspectes que cal reforar.


9/49



9

Atenci a la diversitat

Estratgies datenci a la diversitat

Linstitut vol ser integrador i obert a la diversitat iprocura anar construint un context escolar capadacollir tot lalumnat. Accepta la diversitat com acaracterstica intrnseca de la realitat humana iprocura el desenvolupament de persones diferents,cadascuna segons les seves possibilitats. Aix mateix,linstitut es mostra sensible i vol disposar delsrecursos adients per tal datendre, dacord sempreamb els principis dintegraci i normalitzaci escolars,

lalumnat amb necessitats educatives especials (nee),derivades de discapacitats fsiques o psquiques, odeterminades per altres condicions de caire personal,familiar o social.

Per atendre la diversitat, linstitut disposa dunaplanificaci especfica i una srie de recursos humansi tcnics.

Organitzatives (agrupaments dalumnat, distribuci hores)

Mesures ordinries Mesures extraordinries

Aula Oberta: atn lalumnat amb dificultatsdaprenentatge o problemes disruptius.

Aula dAcollida: atn lalumnat nouvingut.

Programa Fem Futur a 4t dESO: programa dediversificaci curricular adreat a lalumnat que volseguir un Cicle Formatiu o incorporar-se al mon deltreball

Agrupaments flexibles G1 G3

Agrupa lalumnat en funci de la proposta de lequipdocent. Fer tres grups de cada dos, en les assignaturesinstrumentals catal, castell i matemtiques, i en lesmatries que ja tenen per llei alguna hora dedesdoblament: naturals, tecnologia i idioma. Els criterisseguits per a lagrupaci dels alumnes han estat igualsen totes les assignatures que desdoblen.

A primer, segon, tercer i quart dESO, shan fet grupsflexibles per les rees que es desdoblen fent un grupde nivell baix G3 i dos grups de nivell heterogeni G1. El

G3 sha intentat que sigui el ms redut possible inoms amb alumnat que presenta dificultatsdaprenentatge.

Unitat de Suport a lEducaci Especial (USEE): atnlalumnat que presenta necessitats educatives

especials.

Matries optatives de refor, consolidaci i ampliaci Unitat dEscolaritzaci Compartida (UEC): atnlalumnat amb greus problemes dadaptaci a lentornescolar.

Curriculars

Les estratgies curriculars varien en funci de la matria,de lalumnat, del professorat, de lagrupament i de la

mesura especfica datenci a la diversitat.Les adaptacions curriculars ms o menys significatives;les modificacions curriculars, quan sn necessriesdepenen en realitat de mltiples factors vinculats endarrer terme a les mesures organitzatives esmentadesen lapartat anterior.

Alguns dels objectius que guien el treball en les aulesespecfiques de diversitat sn:

Potenciar lautoestima i la confiana. Treballar la motivaci.

Sentir lxit en les tasques que realitzen. Poder apreciar els seus propis progressos. Potenciar la integraci en el grup. Evitar qualsevol sentiment de segregaci. Aprendre a ser responsables. Aprendre a organitzar-se i ser autnoms. Potenciar els aprenentatges funcionals. Assolir les competncies bsiques.


10/49



10

Agrupaments flexibles. Canvis, propostes i derivacions


11/49



11

Qestionari adreat als professors de G3 de 1r cicle dESO

Coneixement sobre la realitat de lalumnat. Assenyala la resposta1. Podries dir si algun dels alumnes del teu grup ha repetit o t pendent alguna rea deprimria? SI-NO

2. Saps si algun dels alumnes sha incorporat al centre amb informe de lEAP? SI-NO

3. Abans de comenar les classes coneixies el nivell inicial dels alumnes en la matria queimparteixes? SI-NO

4. Vas haver de fer alguna mena de prova inicial per conixer el nivell de lalumnat? SI-NO

5. En la teva matria, hi ha algun alumne/a amb un nivell molt per sota els mnims habituals?SI-NO

6. Si compares amb el primer dia de classe, penses que levoluci dels alumnes ha estatpositiva malgrat no assoleixin els nivells mnims ? SI-NO

Coneixement de ladequaci curricular

1. Vas triar fer classe amb aquest grup o tel van assignar? SI-NO

2. Heu parlat al departament sobre la filosofia dels grups tres? SI-NO

3. Heu decidit entre tots quin ser el nivell de la matria en aquest grup? SI-NO

4. Vas haver de fer tu sol la programaci per al grup? SI-NO

5. Desprs de quinze dies de classe, vas haver de canviar la teva programaci inicial per taldadequar-la al grup? SI-NO

6. Et sembla que els resultats de la primera avaluaci reflecteixen el teu esfor envers el grup?SI-NO

7. Penses que el teus alumnes tentenen quan expliques a classe? SI-NO

8. Penses que els hi falta mtode de treball? SI-NO

9. Has pres mesures especials per adaptar la metodologia de la matria al grup? SI-NO

10. Has hagut dadaptar la matria prevista en la teva programaci inicial pels resultatsobtinguts? SI-NO

11. Penses que el principal problema del grup s la disciplina? SI-NO

12. Qu podrem fer per millorar lambient de treball a laula? ..................

Vols fer algun comentari o proposta?


12/49



12

Comissi datenci a la diversitat

Composici Funcions

Caps destudis

Coordinador pedaggicCap del Seminari dOADCoordinadora LICMembre de lEAPTutora de lauladacollida

Periodicitat

1 hora setmanal dereuni

Seguiment de la lnia pedaggica consensuada pel Claustre.

Gesti de la diversitat del centre: adscripci dels alumnes als grups-classe,als grups de nivell, adscripcions i canvis, derivacions USEE, Aula Oberta,Fem Futur i UEC.Coordinaci amb els departaments.Seguiment de lalumnat amb NEE.Seguiment del Fem Futur.Anlisi i validaci dels documents de diversitat del centre.Seguiment dels alumnes del Taller destudi assistit i presa de decisions.Proposta i seguiment dels alumnes del Taller dHabilitats Socials.Vetlla per la bona acollida de lalumnat nouvingut.Coordinaci amb els tutors per seleccionar lalumnat que sadscriur al FemFutur i UEC.Revisi dels informes de lEAP i lliurement als tutors.Recollida de propostes dels equips docents.

Full de derivaci a lAula oberta

Emissor de lalumne/a ______________ Receptor de lalumne/a: Aula Oberta

Dades personals de lalumne/a

Nom i Cognoms Curs i grup

Data de naixement Telfon

Adrea Localitat

Tutor/a de grup Tutor/a personal

Motiu de la derivaci:

Alumne/a disruptiu Alumne/a amb dificultats daprenentatge

Es demana que lalumne/a sigui ats a les matries de (indicar la data dincorporaci):

Catal ________________________

Castell _______________________ Idioma ________________________ Matemtiques __________________ Cincies de la natura ____________

Cincies socials _____________________

Tecnologia __________________________ Msica ______________________________ Visual i plstica_______________________ Matria optativa _______________________

Aprovat per la Comissi dAtenci a la Diversitat el ______________Signat: El Cap dEstudis

La Seu dUrgell, a _____ de ______________ de ______


13/49



13

1. Informe previ (adjuntar al full de derivaci)

Avaluaci inicial

Temes treballats a classe:

Nivell assolit:

Exmens i proves efectuats:

Notes dels exmens:

Materials utilitzats:

Informacions addicionals del professor/a:

2. Continguts mnims que es considera que lalumne/a ha dassolir per promocionar decurs

3. Seguiment i coordinaci

4. Avaluaci: Criteris


14/49


15/49




16/49




17/49



17

Agrupaments especfics datenci a la diversitat

GRUP 1

Introducci Criteris i procediment pera lagrupaci

Els Grups 1 s una de les mesures genriques

datenci a la diversitat de que disposa lIES JoanBrudieu per poder atendre de manera mspersonalitzada la diversitat de lalumnat de lESO.

Alumnat. Tipologia i caracterstiquesEs tracta dun grup heterogeni degut a la diversitatdalumnat que contempla.

Alumnat assignat al G1: Alumnes sense dificultats significatives

daprenentatge. Alumnes repetidors. Alumnes disruptius amb baix inters pels estudis

Per a totes les matries que es desdoblen es segueix

el mateix criteri dagrupaci dalumnes.A tots els cursos dESO, sha fet un grup de nivellbaix (G3) i dos grups de nivell heterogeni (G1).

Per assignar un alumne al G1 es t en compte:

La informaci rebuda en el trasps Prim- Sec.

Les sessions de pre-avaluaci i davaluaci.

Si un alumne/a s repetidor sassigna al G1.

Un alumne/a pot comenar el curs en el G1 o G3. Silequip docent, en les sessions davaluaci hoconsidera oport, lalumne/a pot canviar de grup.

Metodologia / activitats Relaci amb el grup ordinariSempre que hi hagi disponibilitat de recursos humans,de cada dos grups-classe sen fan tres grups destudi,dos G1 i un G3. Aquests es faran en les matriesanomenades instrumentals ( catal, castell,matemtiques) i en les hores de les matries didioma,natura (biologia/geologia, fsica/qumica) i tecnologia.

Lalumne/a assignat al G1 cursar amb el Gruptutoria (alumnes del G1 i G3) les assignatures deducaci fsica, cincies socials, educaci per a laciutadania i els drets humans, educaci visual iplstica, religi, alternativa a la religi, optativa,tutoria i treball de sntesi.

Criteris i procediment davaluaci Relaci amb les famlies

Els alumnes repetidors segueixen un Pla Individualitzatde les assignatures suspeses. El promou la comissidatenci a la diversitat (CAD) i est orientat a superarles dificultats detectades en el curs anterior.

Els alumnes del G1 a ligual que la resta dalumnes tassignat un tutor personal que es reuneixperidicament amb les famlies en aplicaci del plade tutoria personal.

GRUP 3

Introducci Criteris i procediment davaluaci

Sempre que hi hagi disponibilitat de recursos humans,de cada dos grups-classe es fan tres grups destudi,dos grups 1 i un grup 3.

Els alumnes que segueixen estudis al grup 3 tenencurrculum adaptat, elaborat pels diferents seminaris idepartaments.

Alumnat. Tipologia i caracterstiques Relaci amb les famliesEls alumnes que formen aquest grup sn alumnes quepresenten dificultats daprenentatge, que no van assolirels objectius de letapa deducaci primria i querequereixen adaptacions curriculars, especialment a lesrees instrumentals.

Cada alumne/a del grup 3 a ligual que la restadalumnes del centre, tenen adjudicat un tutorpersonal, el qual es reuneix peridicament amb lesfamlies en aplicaci del pla de tutoria personal.

Metodologia / activitats Criteris i procediment per a lagrupaci

Aquesta distribuci ha estat possible grcies a leshores datenci a la diversitat per a cada grupdalumnes, ms les hores de desdoblaments de Natura,tecnologia, socials i idioma, aix com al professoratnomenat per a latenci a la diversitat.

Sempre que hi hagi disponibilitat de recursos humans,de cada dos grups-classe es fan tres grups destudi,dos grups 1 i un grup 3, en les matries anomenadesinstrumentals (CAT-CAS-MAT) i en les hores de lesmatries 1LE (ANG-FRA), NAT (BIO/GEO i FIS/QUI) iTEC. Excepcionalment, en la matria de CC.SS.

Per assignar un alumne al G3 , que ha de ser el msredut possible, es t en compte:

La informaci rebuda en el trasps Prim- Sec.

Les sessions de pre-avaluaci i davaluaci.

Alumnat que presenta nicament dificultatsdaprenentatge i falta dautonomia personal.

El grup de 4t de diversificaci sha constitutatenent alumnes amb dificultats per seguir el 4tdESO normal i que han manifestat la intencide continuar estudiant cicles formatius o

incorporar-se al mn laboral.


18/49



18

AULA OBERTA (AO)

Introducci Derivaci dels alumnes

El procediment previst al centre per identificarlalumnat que assistir a l aula oberta es fa per mitj

de la comissi datenci a la diversitat, a partir delsinformes i propostes dels tutors/es, dels equipsdocents i de les avaluacions.

Objectius

Des de l aula oberta satn principalment duestipologies dalumnat:

Alumnes amb un retard important en el seuprocs densenyament-aprenentatge

Alumnes conductuals

A ms a ms es considera que el plantejament delaula oberta hauria danar en la lnia de formar un grupdalumnes que realitzs una part important de lhoraritreballant en ladquisici dhabilitats de la vidaquotidiana, habilitats prelaborals i habilitats socio-personals, complementada amb un refor de les reesinstrumentals i altres rees (CV, educaci fsica, tutoria,...) amb la resta del grup ordinari.

Aquest plantejament no es considera tancat, sin

flexible i sha danar treballant a partir de cada casconcret.

Alumnat. Tipologia i caracterstiques

Alumnes amb un retard important en el seu procsdensenyament-aprenentatge

La majoria sn alumnes amb les capacitats bsiquesde primria no assolides, que per qestions diverses decapacitat, interacci amb lentorn educatiu, problemesfamiliars, situaci dalt risc social, dificultats cognitives,etc. presenten un retard significatiu en la majoriadrees curriculars. Necessiten adaptacions curriculars

ms o menys significatives, sobretot pel que fareferncia a ladquisici de les competncies bsiquesde lensenyament obligatori, incidint especialment enles rees instrumentals i els aprenentatges funcionals.En aquest grup tamb hi trobem alumnes que a mesuraque avana lescolaritat veuen agreujat el seudesfasament curricular. Mnimament assoleixen elsobjectius de primria, per la manca de motivaci versels aprenentatges acadmics implica una desviaciprogressiva de lassoliment de les competnciesbsiques i dels objectius finals detapa.

Alumnes conductuals

El seu comportament impedeix el normal funcionament

de la majoria de les classes. Conductes moltdisruptives o b alumnes amb un comportament quedistorsiona el desenvolupament dalgunes classes.(Influeixen diverses variables: agrupaci concreta delsalumnes, rea, professor/a,...)

Generalment aquests alumnes es veuen en unasituaci de desubicaci acadmica de la que snincapaos de sortir fcilment, per la qual cosa ensproposem treballar molt especialment els objectiussegents:

Potenciar lautoestima i la confiana en ellsmateixos.

Treballar la motivaci.

Sentir lxit en les feines que realitzen.

Poder apreciar els seus progressos.

Potenciar la integraci en el seu grup.

Evitar qualsevol tipus de sentiment desegregaci.

Aprendre a ser responsables.

Aprendre a organitzar-se i a ser autnoms.

Intentar canviar lactitud envers la societat i

el sistema educatiu.

Fomentar la superaci del rebuig iaconseguir, fins on sigui possible, acabar amblabsentisme, les expulsions de laula, del centre,etc.

Aprendre a respectar les normes deconvivncia.

Adquirir els objectius mnims de letapa,sempre que sigui possible.

Assolir uns mnims en les reesinstrumentals.

Potenciar els aprenentatges funcionals.

Agrupament dels alumnes Aules i material

Els agrupaments sn variables, en funci de les rees idels alumnes i tamb en funci de lhorari de laulaoberta. La casustica tan particular dels alumnesincorporats a l aula oberta fa que els agrupaments, engeneral es mantinguin estables. Es fa el seguiment enreunions de la comissi d'atenci a la diversitat.

Disposem duna aula i la majoria del material queutilitzem amb lalumnat est elaborat pel professoratque imparteix les classes.A ms a ms disposem de material divers com: Material manipulatiu (geoplans, intellect,

tangrams, ...), jocs de llengua. Llibres de lectura efica, diccionaris i atlas. 8 ordinadors amb programari adient pels

alumnes


19/49



19

Metodologia / activitats Relaci i coordinaci amb els centres educatius iserveis externs

Amb la majoria dels alumnes es porta a terme untreball dadequaci curricular en la majoria drees,fomentant sempre que s possible els aprenentatgesms funcionals i intentant diversificar tant com espossible, mtodes, situacions i activitats dE/A.

Pel que fa a la tasca desenvolupada pel professorat delaula oberta, i tenint com a base ladquisici de lescompetncies bsiques per part dels alumnes, es fanactivitats adaptades a les caracterstiques delsalumnes.

A laula oberta es treballa ms especficament el reforde les rees instrumentals (llenges, matemtiques) icincies socials i naturals, i sincideix sobretot en lescompetncies lingstiques bsiques (expressi icomprensi). Tamb treballem el centre dinters delprojecte 5 al dia, on els alumnes per quinzenes o b

mensualment treballen una fruita o una verdura i elcomplementen amb alguna sortida per veure-la ocomprar-la. Al mateix temps posen en prctica, si espot per qestions despai, alguna recepta . En el cas dealumnes que hi assisteixen per problemes en una reaconcreta, es treballa amb ells aquesta rea intentantassolir els continguts mnims de cadascuna de lesrees.

Per tal de dur a terme un treball ms globalitzatconsiderem fonamental treballar coordinadamentamb els tutors, els professors/es drea, amb lesfamlies i les assistents socials, lEAP, EAIA, lequipdirectiu i el CSMIJ.

Altres activitats realitzades pel professorat de laulaoberta:

Seguiment dels alumnes i de les famlies.

Atencions individualitzades, quan calguin.

Elaboraci de materials.

Realitzaci de fulls de seguiment, registres,contractes pedaggics.

Entrevistes inicials per a lestudi de les

caracterstiques de cada un dels alumnes i de laresposta ms escaient a cadasc.

Coordinaci interna de centre per al seguimentdel funcionament de laula oberta i de cada undels alumnes, comissi datenci a la diversitat.

Coordinaci amb els serveis externs al centre.

Relaci amb les famlies Criteris i procediment davaluaci

Tots els alumnes de laula oberta assisteixen a latutoria de grup amb el grup ordinari, per tant una sriede funcions tutorials es realitzen en el marc del grup-

classe (grup de referncia).El treball que es realitza a laula oberta comporta unaentrevista inicial amb lalumne/a i la famlia i unseguiment bastant exhaustiu dels nois/es, per la qualcosa el professorat de laula oberta es coordina ambels tutors.

El professorat de laula oberta assisteix a les reunionsde tutors i als equips docents corresponents i, si spossible, realitza conjuntament amb el tutor/a lesentrevistes amb les famlies.

Les tasques que comporten un seguiment cotutorialpels professors: Entrevistes amb alumnes Entrevistes amb les famlies Coordinaci i seguiment amb els serveis socials

municipals i comarcals, EAIA, EAP, CSMIJ, ... delsalumnes i de les famlies

Avaluaci i seguiment de lalumnat (com, qui,criteris)

Seguiment de lagenda, material i organitzacidaquests/es alumnes.

Seguiment dassistncia i pautes de registre deconvivncia.

Pel que fa a lavaluaci dels alumnes s importantdestacar que lavaluaci ha de ser individualitzada isha de realitzar respecte a levoluci del procs

daprenentatge de determinat alumne en base a lesseves circumstncies, les seves caracterstiques, etc.En conseqncia, s rebutjable que lavaluaci esfaci per mitj de la comparaci amb altres alumnesque parteixen de situacions i caracterstiquesdiferents i, per tant, mostren altres formes devolucien ladquisici dels aprenentatges.

Lavaluaci dels alumnes que assisteixen a laulaoberta, es realitza, en primer lloc, des del seminaridorientaci i atenci a la diversitat i desprs en lessessions davaluaci es revisa amb lequip docentcorresponent.

Amb els alumnes de laula oberta es fan adaptacionscurriculars de les matries, dels mtodes i de lesactivitats densenyament-aprenentatge per tal depoder bastir les ajudes pertinents a fi que elsalumnes vagin progressant.


20/49



20

Altres observacions. Trets distintius

Horaris

Els horaris de laula oberta sestableixen en funci de les necessitats, caracterstiques, interessos i motivacionsde cadascun dels alumnes, amb tot sintentar distribuir els alumnes en petits grups, amb el/la mateix/a

professor/a de referncia.

Procs desenvolupat durant els dos primers mesos

Com a fases preliminars a lactuaci directa prpiament dita, cal deixar constncia dalgunes tasques sense lesquals hagus minvat molt lajut que des daquest seminari es podia oferir a lalumnat.

El procs sinicia amb un buidatge dinformaci dexpedients dels alumnes.

Es procedeix tamb a una exploraci inicial tot mantenint una entrevista individual, amb cada alumne/a, amb lafinalitat de conixer la seva persona tant pel que fa als seus gustos i interessos personals com a la sevavaloraci acadmica, la seva projecci de futur i aspectes com lautoestima, lautoconcepte, lautoimatge i lesexpectatives. Aix mateix sincideix en el coneixement de la seva actuaci comportamental en diferentsambients i en el coneixement de la seva situaci i relaci socioafectiva familiar.

El segent pas s mantenir entrevistes amb els pares (sempre que sigui possible), per tal dactualitzar lasituaci del seu fill en lmbit acadmic i donar a conixer la tasca de laula oberta vers lalumne/a. La respostadels pares en tots els casos ha estat positiva.

Laltra font dinformaci prov dels informes de lEAP.

Considerem prioritari, seguir els O.G.E. i saber quin s el punt de partida en la llengua base de comunicaci entot el procs dE/A, donat que les dificultats en comprensi i expressi els repercutiran en la resta de matries.

Recopilat tot el material i havent apreciat la problemtica especfica de cada alumne/a, es passa a les propostesi a lexecuci prctica que es creu ms oportuna.

Esquema del procs desenvolupat

Entrevistes individuals amb els alumnes

Entrevistes amb les famlies Coordinaci en el marc de la comissi datenci a la diversitat del centre

Coordinaci amb tutors, professors drea i equips docents

Coordinaci amb lEAP: psicloga i assistent social

Coordinaci amb el CSMIJ

Coordinaci i seguiment amb els serveis socials de lajuntament, del consell comarcal i de l'EAP.

Elaboraci de proves davaluaci inicial

Elaboraci de pautes dexploraci inicial

Elaboraci de fulls de seguiment, de registres dobservacions, de qestionaris, dactes del seminari, etc.

Elaboraci dactivitats de comprensi lectora, de matemtiques, de llengua catalana i llengua castellana,de cincies socials i experimentals, dexercicis inter-rees i daltres

Elaboraci de dossiers de cincies socials i cincies naturals

Classificaci i arxiu de tota la informaci disponible de cadascun dels alumnes.


21/49



21

AULA DACOLLIDA


La resposta educativa que hem de saber donar des delIES als alumnes que assisteixen a laula dacollida esbasa en un seguit de mesures que ens han de servir

per establir mecanismes de planificaci, seguiment iavaluaci del procs de daprenentatge i per dotar-nosdels recursos humans, materials i tcnics necessarisper a la seva correcta integraci.


Es tracta dalumnes nouvinguts procedents daltrescomunitats autnomes o daltres pasos ambdesconeixement de la llengua catalana o de la llenguacatalana i castellana. Segons la seva procednciaacudeixen a laula dacollida entre 6 i 9 hores. Lesseves necessitats educatives sn de carcter transitori.

Lavaluaci daquest alumnat s contnua, ambobservaci sistemtica i visi global del seu procsdaprenentatge, integrant les aportacions i les

observacions efectuades en cada una de les reesdaprenentatge, al procs dadquisici de la llengua,les adaptacions de les rees curriculars cursades i laintegraci de lalumne/a. El centre incorpora a linformedavaluaci els diferents aspectes relatius a levolucidel seu aprenentatge. Linforme es lliura a les famliesper tal que coneguin els processos de millora dels seusfills.

Les decisions sobre la promoci de lalumnat nouvingutles pren de manera collegiada la junta davaluaci. Sila junta decideix que lalumne/a nouvingut/da ha deseguir programes especfics (adaptacions o plansindividualitzats) aquest sescolaritza en el nivell i grupque es formuli en la proposta educativa, i ha de constar

en ladaptaci o modificaci curricular corresponent.Objectius Relaci amb les famlies

Integraci de lalumnat al grup classe i al centre

Adquisici de la comprensi bsica de la llenguacatalana

Adquisici de les competncies bsiques que elshan de permetre continuar lensenyament reglat ob accedir al mn laboral o als programes detransici al treball.

Les principals lnies dactuaci amb les famlies esconcreten en el programa dacompanyament familiar alalumnat nouvingut que consisteix en la benvinguda ilexplicaci de les caracterstiques i el funcionament delnostre sistema educatiu, el lliurament de ladocumentaci i la informaci del centre en la llenguadorigen.

Metodologia / activitats Relaci amb el grup ordinari

La metodologia bsica s lenfocamentcomunicatiu. Durant els dos anys de permannciaa laula dacollida es treballen les habilitatsbsiques de comunicaci interpersonal (BICS).

Lalumnat assisteix un mnim de 21 hores a la classeordinria per fomentar la socialitzaci amb el grup.

Altres observacions: Trets distintius

Programa dalumnes-guia o alumnes acompanyants.

Programa de prstec de llibres de text deixats per daltres alumnes del centre que ja no els utilitzen.

Programa de suport social, juntament amb els serveis socials del consell comarcal de lAlt Urgell, quecollabora en les beques de llibres, les beques de menjador, el transport escolar, facilita traductors per a lesentrevistes puntuals i collabora en daltres necessitats especfiques.

Programa de refor de la llengua catalana fora de lhorari escolar, organitzat per Critas. Servei gratut dirigitsobretot als alumnes nouvinguts que han de cursar ensenyaments postobligatoris i no es poden beneficiar delrecurs de laula dacollida per estar fora de leducaci obligatria.

Taller destudi assistit. s una acci positiva que vol proporcionar a lalumnat que viu en un entornsocioculturalment desafavorit unes condicions que lajudin al seguiment del currculum escolar, a adquirirhbits dorganitzaci i destudi, a planificar el treball escolar i a aprofitar totes les oportunitats que t al voltanten el seu procs de desenvolupament personal. El desenvolupament de lactuaci comporta latenci mnimaa lalumnat de tres hores setmanals, fora de lhorari lectiu. Es duu a terme en el mateix IES Joan Brudieu.


22/49



22

USEE


El curs 2006-07, es crea la USEE de lIES JoanBrudieu amb la dotaci de recursos humans que figuraen el pla dactuaci daquell curs.

Durant el present curs escolar es pretn donarcontinutat a la tasca comenada el curs 2006-07 iatendre els i les alumnes que hi sn des del primer any,aix com aquells que sincorporin a lIES amb dictamendescolaritzaci on es proposi aquest recurs.

La USEE comparteix espai amb laula oberta. Encaraque lespai s redut, quan hem de treballar amb unnombre ms elevat dalumnat, o b, cal desdoblargrups, podem disposar de les aules properes, que nosutilitzin en aquell moment.


La USEE s un recurs destinat a donar suport dins delscentres ordinaris a alumnes amb nee. El perfil de lamajoria de lalumnat escolaritzat a la USEE de lIESJoan Brudieu s aquell que presenta retard mental mso menys moderat i/o trastorn de conducta, personalitato desenvolupament, la qual cosa es manifesta ambgreus dificultats cognitives i un desfasament curricularmolt significatiu. Pel que fa als aspectes educatius lamajoria daquests nois i noies presenten:

Dificultats datenci, dinters, de treball i deconcentraci

Manca dhbits escolars en relaci al treball i almaterial

Greus dificultats per a desenvolupar les capacitatsbsiques

Greus dificultats per assolir continguts curricularselementals

Problemes dabsentisme Alguns problemes dhigiene i alimentaci Puntualment, alguna conducta disruptiva

Durant el present curs escolar, sn atesos per lesprofessionals de la USEE, 8 alumnes de 3r dESO i 2alumnes de 4t dESO. Aquests 2 segueixen currculumadaptat dins laula ordinria amb els suportscorresponents. Tots segueixen un PI.

Satn a alumnes amb dificultats motrius derivadesduna parlisi cerebral. Leducadora adapta elsmaterials per a aquests alumnes.

Un dels nostres objectius prioritaris s treballar elsaprenentatges funcionals i els continguts curricularsbsics perqu lalumnat vagi assolint un major graudautonomia. Per aquesta ra els principals criterisdavaluaci sn:

Lactitud, linters i lesfor que han demostrat en lamatria.

Lassoliment i desenvolupament de les capacitatsbsiques.

Procediments davaluaci

Diversificar les formes davaluaci i partirbsicament de lobservaci i el seguiment diari delprocs densenyament-aprenentatge de cadascundels i de les alumnes.

Diversificar els moments, les modalitats i elsinstruments davaluaci, tenint com a referncia lescapacitats bsiques i no tant el continguts.

Fomentar el plaer de la lectura cercant llibresadaptats a les necessitats i capacitats de lalumnat.

Realitzar petites tasques a casa, per afavorirladquisici, el refor i la millora de la lectura.

Realitzar entrevistes, petites proves davaluaci,

exercicis dautoavaluaci, qestionaris, provesdiverses sobre lectura, comprensi, ... i sobrediversos continguts per tal de conixer el graudassoliment dels coneixements treballats.

Els materials i els instruments utilitzats per alavaluaci sn els mateixos treballats a laula perquels alumnes presenten moltes dificultats en ladquisicidels aprenentatges.

Progrs dels alumnes

En general, lalumnat ats a la USEE presenta milloressignificatives a nivell de conducta, dhbits i de

comportament. La millora acadmica s molt irregular,depn de les caracterstiques personals de cadascundels i de les alumnes.

Sha constatat una evoluci positiva en molts delsaspectes treballats.


23/49



23

Objectius Relaci amb el grup ordinari

Lobjectiu a treballar i que sassoleix de forma ms omenys significativa s el de satisfer les necessitatseducatives especfiques dels alumnes.

Es treballa per competncies i, dins daquest marc, elsobjectius a destacar en funci de la realitat decadascun dels i de les alumnes sn:

Assolir progressivament un millor domini de lescompetncies bsiques.

Adquirir els continguts curriculars bsics.

Adquirir hbits dautonomia i potenciar la sevaautonomia personal.

Potenciar lautocontrol emocional.

Millorar els hbits dhigiene i alimentaci.

Aprendre a acceptar lajuda dels educadors ieducadores.

Potenciar lautoestima.

Treballar tcniques i estratgies daprenentatge.

Fer seguiment de la seva adaptaci al centre.

Aprendre a comportar-se correctament.

Dels 8 alumnes de tercer dESO, 2 assisteixen a laUSEE un total de 18 sessions. Una fa 3 sessions alAula dAcollida i la resta amb el grup de referncia i

laltre fa 3 sessions de llengua castellana al G3 i laresta amb el grup de referncia.Un alumne assisteix 15 sessions a la USEE. Shaincorporat al G3 a llengua catalana i tecnologia.Els altres 5, assisteixen un total de 21 sessions a laUSEE i la resta amb el grup de referncia.Amb el grup de referncia fan tutoria, matria optativa,msica, educaci visual i plstica, educaci per a laciutadania i els drets humans i educaci fsica.Lalumna que assisteix a laula dacollida hi va a leshores de catal, del seu grup-classe.

Nivell dinserci de la USEE en lorganitzaci del centre

Dins del marc de latenci a la diversitat, la USEE s un

recurs per afavorir el procs cap a la inclusi delalumnat que presenta nee, la qual cosa implica canvisa nivell metodolgic i organitzatiu.Laula de la USEE s lespai de treball de la major partde les matries.Lalumnat realitza algunes matries i la majoriadactivitats del pla dacci tutorial amb el grup-classe dereferncia.

Metodologia Trets distintius

La metodologia emprada s bsicament globalitzada iactiva. En destaquem els aspectes segents:

Canviar, alternar i diversificar la tipologia dactivitats

per tal de mantenir latenci de lalumne. Cercar activitats motivadores i funcionals. Partir dels coneixements previs de cadascun dels

alumnes. Participaci activa de lalumnat en les tasques

desenvolupades. Utilitzaci de materials, eines i estris per afavorir

laprenentatge amb una base ms manipulativa. Utilitzaci dels recursos informtics per tal dafavorir

la motivaci en alguns aspectes acadmics.

Recursos didctics utilitzats

Canviar la forma dorganitzar els espais ilagrupament dels alumnes: individuals, perparelles, o en petit grup segons activitats,motivacions, interessos i capacitats dels alumnes.

Utilitzar diferents tipus de treball: prctic, derecerca, dobservaci, dexposici, ...

Diversificar materials i suports (orals, escrits,visuals), variar els moments i durada de lesactivitats.

Diversificar activitats, ms o menys guiades i ambdiferents graus dajuda.

Realitzar activitats per afavorir lautonomia delalumnat.

El model dintervenci es fonamenta en les teoriesconstructivista i sistmica.

En els processos densenyament-aprenentatge, seguint

Vigostky, es tracta de treballar a partir dall quelalumne/a s capa de fer per si sol (zona dedesenvolupament real) i desenvolupar tot el quelalumne/a s capa de resoldre amb lajuda dels altres(zona de desenvolupament potencial). El recorregutentre ambdues zones delimita el marge dincidnciaeducativa i de canvi, s la zona de desenvolupamentproper (ZDP). Partint dels coneixements previs delalumne/a, el docent recorre aquesta zona dedesenvolupament potencial i condueix a lalumne/a, ala seva ZDP.Per altra banda treballem des dun punt de vista global itenim en compte els diferents sistemes i contextos onsinterrelaciona cadascun dels i de les alumnes.

Cal partir de cada realitat individual i anar avanant amesura que lalumne/a assoleix els objectius i finalitatsque hem establert, tenint com a referncia lescapacitats bsiques.s important promoure la interacci i la comunicaciamb les altres persones ja que augmenta el potencialdaprenentatge i de desenvolupament dels individus(alumnes, docents, pares) i dels sistemes (famlia,centre educatiu...) i afavoreix la possibilitat daprendredels altres.

El centres docent, amb voluntat dactuar com a escolainclusiva, integra lalumnat amb nee i permet oferir a totlalumnat, loportunitat de continuar sent membres dungrup de referncia amb igualtat doportunitats.


24/49



24

Activitats Relaci amb les famlies

Activitats dins de laula

Es treballa a partir del material que la professora

corresponent elabora, adequant les activitats a lesmotivacions, interessos i capacitats de lalumnat.Sutilitzen els recursos informtics per tal de reforaraprenentatges com el clcul mental i la geometria enmatemtiques, el processador de textos en llengua, iactivitats especfiques en les matries de cinciessocials i naturals.Es preparen altres activitats ms manipulatives ifuncionals.A ms a ms aprofitem les festes populars per treballarde forma ms globalitzada i per a qu lalumnatnouvingut conegui algunes de les tradicions prpies dela nostra cultura. Per exemple per a La Castanyada eltreball consisteix en:

Treballar dites i refranys. Aprendren algun dememria.

Cercar informaci a internet sobre la castanyada icom se celebra aquesta festa en altres cultures.Buidar la informaci en un fitxer.

Treballar la recepta dels panellets. Elaborar textos escrits. Visualitzar una petita projecci sobre aquesta festa. Preparar el llistat dels ingredients dels panellets. Sortir a comprar els ingredients dels panellets. Per petits grups repartir la resta de coses

necessries per a la festa i encarregar-se de portar-les: gots, plats, castanyes, begudes.

Assajar dues canons. Elaborar els panellets. Fer la festa: Menjar castanyes i panellets. Ballar una dansa.

Activitats fora de laula

A ms a ms de les rees que lalumnat adscrit a laUSEE ha realitzat amb el grup ordinari, es procura laseva integraci dins la dinmica del centre en activitatsde grup com ara activitats organitzades des del pladacci tutorial: teatre, sortides, festa de Sant Toms,assistncia a les exposicions dalguns treballs derecerca de lalumnat de batxillerat; crdit de sntesi, ...

Sha fomentat la inclusi de lalumnat de la USEE dins

del centre i per aquest motiu lalumnat ha participat enactivitats com: Sortides deducaci fsica, naturals i tutoria Sortides al teatre amb el grup de tutoria Assistncia a la presentaci de tres treballs de

recerca de lalumnat de batxillerat Participaci amb el grup ordinari al crdit de sntesi.

La incorporaci de lalumne/a a la USEE compte amblacord explcit de la famlia, la qual ja coneix a travsde lEAP la situaci del seu fill/a des de letapa

deducaci primria.

La relaci amb les famlies de lalumnat de la USEE smolt fluda. La majoria de les famlies responenpositivament a les demandes realitzades des delcentre. El nombre dentrevistes efectuades acostumaser un mnim de quatre durant el curs escolar, tot i queamb gaireb totes les famlies ens reunim 6 o msvegades al llarg del curs, a ms del contacte telefnic.

Els temes tractats amb les famlies es podrien resumiren:

Seguiment personal, acadmic i actitudinal de

lalumne/a Materials escolars Activitats dins i fora de laula Coordinaci amb els serveis externs que incideixen

amb lalumnat Inclusi dins la dinmica del centre. Coordinaci amb el professorat daltres rees Absentisme Higiene i alimentaci

La resposta per part de les famlies s molt diversa,des de famlies molt implicades en el desenvolupamenti aprenentatge del seu fill/a fins a famlies menyspreocupades.

Pel que fa a algunes de les famlies menys implicadeshem observat la presncia dalguns dels aspectessegents:

Poc inters per lactivitat del seu fill/a en el centre. Poca preocupaci per establir relacions-contacte ja

sigui per via telefnica o via personal. Falta de temps per dedicar al seu fill/a ats que els

pares treballen moltes hores. Escala de valors molt pobra. Negligncia en alguns aspectes relacionats amb el

seu/seva fill/a. Manca dhbits familiars.

Poca exigncia pel que fa a lhbit de treball escolara casa.


25/49



25

Altres observacions. Exemple de pla de treballAlumne Modalitat

dintervenciObjectius Metodologia de treball Altres

suportsA USEE

(Individual ipetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia Aprendre a comportar-se Potenciar lautoestima

Global, prioritzantmaterials adaptats al seunivell i utilitzant recursosinformtics

Varis

B USEE(Individual ipetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia Aprendre a comportar-se Potenciar lautoestima


Varis

C USEE(Individual iPetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia Potenciar lautoestima


Varis

D USEE(Individual ipetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia Aprendre a comportar-se


Varis

F USEE(Individual ipetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia Aprendre a comportar-se

Millorar hbits dhigiene i alimentaci Potenciar lautocontrol emocional

Global, prioritzantmaterials adaptats al seunivell i utilitzant recursos

informtics

Varis

G USEE(Individual ipetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia


Varis

H USEE(Individual ipetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia Potenciar lautocontrol emocional


Varis

I USEE(Individual ipetit grup)

Adquirir els continguts curriculars bsics Adquirir hbits dautonomia


Varis

J Aula ordinria Potenciar la seva autonomia Aprendre a acceptar lajuda dels

educadors i educadores Treballar tcniques i estratgies

daprenentatge

Ordinador personalAdaptaci dels llibres de text

EAP UTACFisioterapeuta

Logopeda

K Aula ordinria Fer seguiment de la seva adaptaci alcentre

EAP

CoordinacionsEs realitzen coordinacions a diferents nivells:

Internes De lequip propi de la USEE( els dimecres a quarta hora) Amb la resta de docents de lIES que intervenen directament a laula oberta-USEE i la psicopedagoga de

lEAP, en les reunions de seminari datenci a la diversitat

Amb els equips docents dels cursos on estan matriculats els alumnes Amb lequip directiu

Externes Amb les famlies Amb els agents externs que intervenen amb aquests alumnes: metges, psiclegs, logopedes, fisoterapeuta serveis socials, EAIA, CSMIJ, EAP, Amb ladministraci educativa: inspecci, .....


26/49



26

FEM FUTUR

IntroducciProcs seguit per a la incorporaci de lalumne/a.

Nivell de centreEl curs 2003-2004 es posa en marxa el programa FEMFUTUR, amb uns plantejaments pedaggics,metodolgics i organitzatius determinats:

1. Equip docent cohesionat i voluntari per impartirles classes en el programa

2. Continguts adaptats als interessos de lalumnat3. Desenvolupament duna part de lhorari lectiu, en

empreses de lentorn.

El programa, dun total de 120 hores, es desenvolupa apartir de dos eixos:

1. Part acadmica : 22 hores lectives setmanals2. Estada a lempresa: 6 hores setmanals.

Temporitzaci. Els alumnes segueixen un currculumadaptat dins lhorari lectiu del centre fins al final del mesde gener. Des de la primera setmana de febrer i fins afinal de curs, els alumnes assisteixen, les tardes delsdilluns, dimarts i dijous, als centres collaboradors, onfan prctiques prelaborals tutoritzats per un membre delempresa.

Dl Dm Dc Dj Dv

M Currculum acadmic

TPrctiquesempresa PE

1. La cap destudis i la comissi datenci a ladiversitat fan propostes dalumnes als diferents

equips docents de 2n i de 3r dESO, a partir de la2 avaluaci. Aix mateix, tamb es planteja per aalumnes de 4t dESO que hagin de repetir curs.

2. A partir de lacord dels equips docents sobreels alumnes preseleccionats, sinicien lessegents actuacions:

Equip docent itutor de grup

Tutor personal

Sentrevista amb els pares ilalumne.

Explicaci del programa.

Resposta de la famliaAcord de lafamlia i delalumne/a

No acord

En funci delsresultats

acadmics, delsinteressos delalumne/a i de laseva predisposici,sacorda proposara lalumne/acontinuar elsestudis de 4t.dESO dins delprograma FEMFUTUR.

Signatura delscompromisosadquirits.

Lalumne/acontinua lasevaescolaritzacien una unitatordinria

Alumnat. Tipologia i caracterstiquesProcs seguit per a la incorporaci de lalumne/a.

Nivell dequip docentAlumnat que presenta dificultats daprenentatgeprovinents de diferents factors. Procedncia de lalumnat Procs descolaritzaci En algun cas, lleu retard cognitiu Motivacions i expectatives Hbits de treball Haver repetit algun curs

Caracterstiques Tenir 16 anys i estar cursant 2n o 3r dESO Desfasament curricular Haver estat objecte daltres mesures datenci a la

diversitat sense resultats satisfactoris Bona actitud Certes dificultats cognitives Relativitzaci del marc teric Cercar resultats immediats i funcionals Valorar el mn laboral, laprenentatge dun ofici Manca de motivaci Manifestar prou capacitats per assolir els objectiusgenerals de letapa i poder obtenir lacreditaci de lESO Aptituds manuals o mecniques, que loferta delcentre no permet desenvolupar suficientment Possibilitats dobtenir el Graduat amb la incorporacial programa

Tutoria del grup

o Vetllar per lacollida i seguiment individual delalumnat

o Coordinar-se amb tots els educadors i professorsque hi intervenen

o Desenvolupar lacci tutorial, especialment enlmbit de la convivncia i el seguiment a lesempreses

o Dedicar especial atenci a lorientaciacadmica i professional

Coordinaci del professorat

o Coordinaci setmanalo Treballs transversalso Coordinaci en la utilitzaci dels mateixos

instruments davaluacio Coordinaci respecte dels criteris davaluaci i

recuperaci (%continguts, % de procediments,%dactituds)


27/49


28/49



28

Estada als centres collaboradors. Concrecions Autoritzaci dels pares/mares/tutors/es

El/la professor/a tutor/a personal de lalumne/a fa elseguiment als centres collaboradors.L'alumne/a realitza activitats tutelades per l'IES i saquest qui marca les directrius i qui nassumeix el

control i la responsabilitat.L'alumne/a s un estudiant i no un treballador sensesou. Per tan, cal primar en tot moment els aspectesformatius i no els productius.No se li permet realitzar activitats que suposin un riscper a la seva integritat fsica o la seva salut.Es vetlla perqu conegui les diferents activitatsrelacionades amb l'entorn del mn laboral i amb lesprofessions, fugint en tot moment de les feinesreiteratives i poc formatives.

El Sr. /la Sra. ...........................................................

com a pare/mare o representant legal de lalumne/a

...............................................................manifesta que coneix el Projecte FEM FUTUR detractament de la diversitat, dna el consentiment aqu el seu/seva fill/filla hi participi i naccepta lesclusules.

La Seu d Urgell, ...... d ........................ de 200....

Altres observacions

Grfiques de resultats. Curs 2003-04

Els resultats obtinguts fins al moment han estat sempre positius, tal i com es pot veure en el grfic. Shanaconseguit els objectius proposats, la qual cosa ha perms donar millors oportunitats a un alumnat que daltramanera, probablement, shaurien trobat en una situaci de fracs escolar

0

2

4

6

8

10

12

14

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008

promocionen no promocionen

0

2

4

6

8

CICLES SUPERIORS A LTRES INSERCILABORAL

Seguiment de l'alumnat que promociona

Serie1

0

5

10

15

Resultats globals

Seri e1 14 1

PROMOCIONENNO

PROMOCIONEN


29/49



29

UNITAT DESCOLARITZACI COMPARTIDA (UEC)

Introducci Alumnat. Tipologia i caracterstiques

Els alumnes que assisteixen a les UEC sn bsicamentalumnes amb dificultats dadaptaci al medi escolar, la

majoria amb retards daprenentatge i conductesasocials o poc adaptades que es manifesten ensituacions dagressivitat fsica i/o verbal que posen enperill la convivncia en el centre docent. En la valoracipsicopedaggica es determina si s convenient quelalumne/a rebi latenci educativa fora del centre, en unentorn diferenciat, ms redut on simparteixinensenyaments ms funcionals i manipulatius, i ambuna organitzaci i funcionament molt ms flexible. Snalumnes que necessiten entorns de caracterstiquesms contenidores que els centres de secundria.Aquest alumnes presenten de forma reiterada icontinuada les caracterstiques segents:

Caracterstiques acadmiques

Sn alumnes poc motivats per lestudi, mancats des defa anys dels mnims hbits destudi i treball, amb gransdificultats daprenentatge intellectual i una mancadhabilitats i de recursos instrumentals, que han arribata una situaci de rebuig i inadaptaci al medi escolar.Daltra banda sembla constatar-se entre ells lamotivaci pel treball prctic i manipulatiu.

Caracterstiques personals

La situaci dinadaptaci escolar, la baixa tolerncia ala frustraci i les carncies afectives lligades a letapa

de ladolescncia, agreugen la conducta dels alumnes iamplifiquen la seva necessitat de transgredir lesnormes. Aquest procs acaba derivant en un sentimentde negativisme desafiant i una baixa autoestima que esmanifesta amb comportaments pertorbadors,desajustaments conductuals greus i en els casos mssevers amb conductes delictives.

Procediment que cal seguir per a lescolaritzacidalumnat a les UEC

La UEC representa lesfor personal i comunitari peratendre les necessitats educatives duna part

minoritria de lalumnat adolescent, que no sadapta alescolaritzaci. En definitiva, obre oportunitats a unapart dalumnat que de cap altra forma no trobarialencaix en el sistema, dotant-los dhabilitats socials ieines que faciliten la socialitzaci.

A partir del curs 1999-2000 sinicia una experincia quees consolidar el curs segent amb el conveni entre elDepartament dEducaci, Ajuntament de La SeudUrgell i Critas.

La primera selecci dalumnat va ser, molt i moltrigorosa, per tractar-se duna mesura de carcter moltextraordinari.

Es va seguir el procediment segent:1. Una entrevista individual amb cada alumne/a per

proposar-li la seva incorporaci a la UEE. Enaquesta entrevista lalumne/a signa un acord.

2. Entrevista amb els pares per explicar-los-hi laproposta referent a lassistncia del seu fill/a aaquesta unitat. En aquesta entrevista, si hi estavendacord, signaven la conformitat amb laincorporaci.

3. Informe elaborat per la direcci del centre, lequipdocent i el seminari dorientaci i atenci a ladiversitat, de cada un/a dels alumnes.

4. Informe de lEAP.

El funcionament de la UEC es basa principalment en: Partir de centres dinters relacionats amb el mn

laboral. Treballar amb projectes en els que predominin els

aspectes manipulatius. Rtio professor / alumnat baixa. Treball fora de laula. Aprenentatges preprofessionals, per a la inserci

en el mn laboral.

La UEC actual s comarcal i est destinada a tots elcentres de secundria de la comarca.

Selecci i disseny dactivitats i tasques

Diversificar el tipus dactivitats densenyament iaprenentatge

Plantejar tasques que puguin tenir diferents nivellsde resoluci

Incloure en la programaci habitual de les reesactivitats de refor i dampliaci per fer unaeducaci ms individualitzada.

Programar seqncies dactivitats que suposinmodificacions progressives de ms a menys- enel grau dajuda del professor/a als alumnes, per talque augmenti el grau dautonomia dels alumnes enla resoluci de les tasques.

Proposta escrita del tutor/a de lalumne/a a lacomissi datenci a la diversitat del centre

explicitant els motius pels quals la realitza. Anlisi de la proposta per part de la comissi,

estudiant sobretot les mesures que ha emprat elcentre per intentar resoldre la situaci i afavorirlaprenentatge de lalumne/a.

Si la proposta s acceptada, el director/a del centreleleva a la inspecci juntament amb un informe delEAP i lacord escrit dels pares o tutors legals delalumne/a.


30/49



30

Objectius MetodologiaLes activitats que simparteixen a la UEC tenen com areferent els objectius generals de letapa i sajusten ales caracterstiques i als coneixements de lalumnat.Preferentment, tenen un carcter globalitzador,

daplicaci prctica i sorienten vers la promocidhabilitats que facilitin la inserci social i laboral.

Aix mateix, es prioritzen les activitats que promoguinladquisici de les habilitats necessries per a lareadaptaci de lalumnat al medi escolar ordinari.

mbit pedaggic

Posar en prctica la programaci feta a partir delpla dactuaci que es dissenya per cada alumne/a.

Programar i desenvolupar activitats i seqnciesdactivitats que tinguin continguts procedimentals,normatius i actitudinals com a eix organitzador.

Fomentar el treball individual de lalumnat per tal

que assoleixin hbits de treball autnoms, que elspermetin desenvolupar-se al seu ritme. Potenciar un ensenyament actiu en el qual es

desenvolupin la iniciativa i la creativitat. Crear actituds positives envers laprenentatge. Assolir els objectius i les competncies bsiques

de letapa i afavorir lobtenci del ttol de graduaten educaci secundaria obligatria.

mbit personal

Formar-se una imatge ajustada dell mateix, perdesenvolupar un nivell dautoestima que permetiencarrilar duna forma autnoma i equilibrada laprpia activitat.

Relacionar-se amb altres persones i participar enactivitats de grup, adoptant actituds de flexibilitat,solidaritat, inters i tolerncia.

Conixer i comprendre els aspectes bsics delfuncionament del propi cos i de les conseqnciesdels actes i les decisions personals per a la salutindividual i collectiva.

Saber obtenir, seleccionar i tractar informaciprovinent de mltiples fonts.

mbit social i laboral

Establir regles de funcionament consensuadesentre lequip docent i lalumnat, fent que sentincom a prpies i necessries les diferents normesde convivncia.

Analitzar els mecanismes bsics que regeixen elfuncionament de les societats, duna maneraespecial els relatius als seus drets i deures com aciutad dins els mbits socials ms immediats.

Conixer les creences, les actituds i els valorsbsics de la nostra tradici i el nostre patrimonicultural.

Comprendre laplicaci, en lmbit professional,dels coneixements adquirits com a preparaci iorientaci de la futura integraci al mn laboral.

Assolir un conjunt de competncies bsiquessense concretar lmbit o lloc de treball, que sobjecte de la formaci professional especfica.

Es tracta dun projecte educatiu destinat a atendrelalumnat adolescent que no sadapta a lescolaritzacinormalitzada i que implementa estratgies educatives ipedaggiques especfiques, entre les que destaquen:

el treball en grups reduts, lmfasi en lacci tutorial,lapropament a la realitat del mn laboral mitjananttallers especfics, la globalitzaci de les matriesinstrumentals, amb professorat molt interrelacionat perfacilitar la coordinaci i el treball en equip amb lafinalitat de que aquest alumnat de risc assoleixi lescompetncies bsiques del currculum.

Pel que fa a les formes dintervenci i seguiment

Diversificar els llenguatges de suport per a lapresentaci dinformaci nova als alumnes.

Pel que fa a la dinmica i funcionament del grup-classe

Construir un clima relacional a laula que es basien lacceptaci, la seguretat i la confiana mtuesentre educadors i alumnes.

Proposar tasques que puguin ser planificades,desenvolupades i avaluades duna manerarealment autnoma pels alumnes.

Oferir als alumnes la possibilitat de participar en elprocs delecci de les activitats a desenvolupar.

Emprar sistemticament estructures de treballcooperatiu a laula.

Pel que fa a lorganitzaci i estructura del grup-classe ils de lespai i del temps

Estructurar situacions i formes de treball quepossibilitin la confluncia simultnia de diferentstasques i ritmes de treball en un mateix moment.

Diversificar les formes dorganitzaci i agrupamentdels alumnes.

Diversificar les formes destructuraci i els usos delespai i del temps en les situacions densenyamenti aprenentatge.


31/49



31

Criteris i procediment davaluaci Relaci amb les famlies

Lavaluaci: Ha de determinar el grau dassoliment dels

objectius previstos al pla dactuaci de cadaalumne/a

Ha de facilitar el desenvolupament destratgies pera la integraci dels alumnes.

Ha de permetre decidir el tipus dajut quenecessiten els alumnes segons les sevescaracterstiques i la seva evoluci personal iacadmica.

Ha de ser conjunta, UEC-IES.

Al final de cada trimestre es fa una junta davaluaciformada pel coordinador pedaggic, que s el tutor delalumne a lIES, el/la responsable de la UEC i amb lacollaboraci dun professional de lEAP. El resultat deles avaluacions consta a lexpedient de lalumne isinforma a les famlies per mitj de butlletins.

Seguiment de lalumnat

Diari, per mitj de lagenda.

Criteris davaluaci Participar, collaborar i mostrar inters en el

desenvolupament de les classes. Tenir una conducta adequada a laula. Assimilar els continguts mnims en cada

assignatura. Assistncia a les classes.

Els criteris davaluaci esmentats anteriorment sn elscomuns en totes les matries. No obstant hi podenhaver petites variacions a lhora davaluar els alumnes,

en funci de leducador i de la matria.

Sestableix una data de reuni a principi de curs, perinformar-los de tot el procs dorientaci que estprevist dur a terme amb els seus fills per tal derendibilitzar, el mxim possible, les intervencions a

realitzar. s un bon moment per oferir i demanarcooperaci, dileg i confiana mtua.

Per tal que els pares, mares o tutors legals puguinseguir estretament levoluci del seu fill/a a la UECsanota una breu nota diria a lagenda escolar, onsesmenten els fets ms significatius de la jornadareferents, principalment, al comportament i/o a lactitud.La finalitat daquesta nota s reforar el compromseducatiu dels pares envers els seus fills i alhoramantenir una via de contacte amb els educadors de laUEC. Ls de lagenda escolar pretn reforar elsentiment de pertinena al centre de procedncia iserveix de suport per a lintercanvi dinformaci entreels educadors i la famlia, ja que ells tamb podenutilitzar-la per a comunicar absncies, demanarentrevistes o altres assumptes que creguinconvenients.

El projecte Pla dEntorn, dinamitzat per lajuntament,ens ofereix suport actuant de mediador amb aquellesfamlies que per diferents raons no es mostren ambdisposici per establir contactes amb els responsablesde la UEC.

Altres observacions

Coordinaci amb lIES Joan Brudieu

Reuni setmanal on es tracten els temes de lordre del dia, tals com: seguiment de lalumnat, traspsdinformaci i altres. Hi assisteixen un representant de la UEC, el coordinador pedaggic i el cap destudis delcentre, i un membre de lEAP. Saixeca una acta de cada reuni on queda constncia dels temes tractats i elsacords assolits.

A nivell de tutoria, les xerrades que es fan en el centre en relaci amb temes transversals sn obertes alsalumnes de la UEC.

Amb el Departament dEducaci Fsica sestableixen acords per concretar les hores de cessi del seu espai iequipaments.

A partir de les necessitats de formaci en TIC, els alumnes assisteixen al centre per fer s de les aules

dinformtica i altres recursos. El responsable dinformtica de lIES es coordina amb

diversitat ins joan brudieu

Documents