divendres 3 octubre 2 · esperan que estudie medicina, como su hermano mayor, ... su cultura....

Organitza: Con el apoyo de: Patrocinadores: Televisió oficial:

OCTUBREDD II VV EE NN DD RR EE SS 33

22 00 00 88

Pàg. 05FIGHTER

Pàg. 07CROWS ZERO

Pàg. 09TRANSSIBERIAN

ww ww ww .. cc ii nn ee mm aa ss ii tt gg ee ss .. cc oo mm

NNºº

22

Pàg. 12THE COTTAGE

Diario DIA 2 2/10/08 22:06 Página 1

DIARI DEL FESTIVALDivendres 3 octubre 2008

33

CCRROOWWSS ZZEERROOTakashi MiikeEl japonès Takashi Miike, bon amic

de Sitges, ens proposa la seva

pel·lícula més taquillera, un festi-

val de lluites espectaculars que

també és el capítol zero d’una saga

que portarà a la gran pantalla i en

imatge real un manga de Hiroshi

Takahashi.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

AUDITORI 22:30

LLOOSS BBAASSTTAARRDDOOSSAmat EscalanteL’últim descobriment del nou cine-

ma mexicà ens porta una pel·lícula

de contingut impactant, estètica

sòbria i missatge contundent. Un

Funny Games a la mexicana amb

dos joves immigrants abocats a un

pou de violència. Cinema radical.

S.O. NOVES VISIONS

PRADO 22:45

AVUI US RECOMANEM...HHOOMMEE MMOOVVIIEEChristopher DenhamEl jove protagonista de la nova

pel·lícula de Scorsese s’estrena

com a director amb una denúncia

contundent de l’hipòcrita ideal de

família nord-americana. Què

amaguen les filmacions casolanes

de la família Poe?

S.O. NOVES VISIONS

TRAMUNTANA 14:30

SSUURRVVEEIILLLLAANNCCEEJennifer LynchLa filla de David Lynch presenta un

psycho-thriller en què dos agents

de l’FBI (Bill Pullman i Julia

Ormond) han de resoldre un assas-

sinat esfereïdor. El resultat:

càmeres de vigilància, flashbackseloqüents, girs de guió i l’herència

de l’American Gothic.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

TRAMUNTANA 20:30

DDEEAADDGGIIRRLLMarcel Sarmiento i GadiHarelDos amics adolescents troben, en

un edifici abandonat, una noia viva

embolicada amb una bossa de

plàstic. Ho pot semblar, però és la

típica pel·lícula americana de ter-

ror adolescent. Si de cas, n’és l’an-

tídot.

S.O. NOVES VISIONS

TRAMUNTANA 22:45

22000011:: UUNNAA OODDIISSEEAA DDEELLEESSPPAACCIIOOStanley KubrickPer celebrar el 40è aniversari

d’aquesta pel·lícula revolucionària,

Sitges us ofereix la possibilitat de

fer realitat una fantasia cinèfila

universal: veure el monòlit de 2001a la gran pantalla de l’Auditori. Hi

ha coses que no tenen preu.

HOMENATGES

AUDITORI 17:00

EEXXTTEE:: HHAAIIRR EEXXTTEENNSSIIOONNSSSion sonoI si les inofensives extensions de

cabell no ho fossin tant? I si un

cop fixades adquirissin vida pròpia?

Us convidem a la perruqueria més

terrorífica, satírica i extravagant del

cinema nipó: un J-Horror fetitxista

amb Chiaki Kuriyama, la nena sàdi-

ca de Kill Bill.ORIENT EXPRESS - CASA ASIA

EL RETIRO 10:00

SSPPLLIINNTTEERRToby WilkinsSplinter és un paràsit assassí que

s’instal·la al cos de les seves víc-

times humanes i els provoca una

set insadollable de sang. Terror

brutal en estat pur. Es projectarà

acompanyada d’Able i Fear Itself:Spooked com a part de “La nit del

terror”.

SESSIONS ESPECIALS

EL RETIRO 21:30

TTRRAANNSSSSIIBBEERRIIAANNBrad AndersonDesprés de Session 9 i El maquinis-ta, Brad Anderson torna a deixar

clar que és un mestre de l’alta ten-

sió amb aquest thriller obscur

ambientat al mític Transsiberià i

protagonitzat per Woody Harrelson,

Emily Mortimer, Eduardo Noriega i

Ben Kingsley.

S.O. FANTÀSTIC FORA DE COMPETICIÓ

AUDITORI 20:15

Primers premis del Sitges’08

RRaammóónn MMaarrttooss ddee IImmaaggee FFiillmm,, MMaarriiaa HHoonnoorrííffiiccaa ssoorrpprreessaa CChhrriissttiiaannee KKuubbrriicckk rreeccuullll eell GGrraann PPrreemmii HHoonnoorrííffiicc aa SSttaannlleeyy KKuubbrriicckk



44

Anima’t, el escaparate que ofrece el Fes-

tival de Sitges para descubrir los más avanza-

dos y originales descubrimientos en el último

cine de animación, se inaugura este año con

un perla de la industria independiente norte-

americana: Terra, del canadiense Aristome-

nis Tsirbas. En un mundo, el de la animación

digital, dominado por compañías como Pixar

o Dreamworks, resulta refrescante encontrar

un filme que amplía el abanico de propues-

tas animadas del 3D. Puede que MeniThings

LLC y Snoot Entertainment no tengan los

medios de las grandes factorías de anima-

ción, sin embargo cuentan con mucha imagi-

nación, ingenio y sentido de la aventura épi-

ca. Es por ello que Terra deslumbra desde su

arranque, donde nos invita a entrar en un

universo mágico, un planeta llamado Terra

poblado por seres voladores (y con forma de

renacuajo) que viven en perfecta comunión y

armonía con su entorno natural. Estamos en

el territorio de la fantasía, donde los anima-

les marinos surcan los cielos y la violencia o

la guerra son palabras desconocidas.

Así, cuando “algo” grandioso aparece en

el cielo, la mayoría de los habitantes de Terra

creen estar ante la presencia de un nuevo

dios. Sin embargo, no se trata de una divini-

dad, sino de una amenazadora fuerza invaso-

ra: nosotros, los humanos. Estamos ante la

otra cara de la moneda de películas como Ul-timátum a la Tierra o Independence Day. Es

entonces cuando se inicia la odisea de la alie-

nígena Mala (doblada por Evan Rachel Wo-

od), que en su misión para salvar a su padre,

encuentra la inesperada ayuda del Teniente

James Stanton (Luke Wilson). Por el camino

deberán enfrentarse a los secretos que guar-

dan los dirigentes de Terra y, lo que es peor,

las ansias belicistas del General Hemmer

(Brian Cox) obsesionado con hacerse con el

control del planeta, aunque sea a costa de la

extinción de todos sus nativos.

En la aventura galáctica de Terra se fu-

sionan la animación y la ciencia ficción, se

recogen además múltiples ecos de las más

diversas fuentes: de El planeta de los simiosa una versión intergaláctica de Romeo y Ju-lieta, pasando por las distopías de última ge-

neración como Wall-E. La animación luce de

forma espectacular en el diseño de exterio-

res, paisajes, criaturas fantásticas y soportes

arquitectónicos, así como en las batallas es-

paciales, que recuerdan en varios momentos

a las de la saga de Star Wars. El empaque ar-

tístico del conjunto se completa con un es-

pectacular casting de voces que ya quisiera

para sí cualquier gran producción de Holly-

wood, y en el que encontramos, además de

los ya mencionados, a estrellas como James

Garner, Dennis Quaid, Rosanna Arquette,

Danny Glover o Amanda Peet.

En resumen, Terra, adaptación de un

corto homónimo que el mismo Tsirbas diri-

gió en 2003, es una fantasía épica y colo-

rista que contiene un mensaje de alerta so-

bre los peligros que azotan el futuro de

nuestro planeta si no reaccionamos ante

nuestros instintos militaristas y agresivos

con el medioambiente.

El Retiro 12:00 / 17:45Anima’t

TerraULTIMÁTUM A LA TERRA



55

Proveniente de la cantera del colectivo

danés Dogma, y con una larga trayectoria

cinematográfica a sus espaldas, Natasha

Arthy nos introduce en una historia apasio-

nante de emancipación y de lucha por los

sueños, que combina magistralmente dra-

ma social, comedia y acción. Aunque en un

principio Fighter (2007) fue pensada para

el público más adolescente, lo cierto es que

por su argumento y desarrollo emociona al

espectador adulto y consigue transportarlo

a esa delicada etapa de constante conflicto

(con uno mismo y con el entorno social y fa-

miliar) que es la adolescencia. Ese momen-

to vital en el que se produce una auténtica

experimentación sentimental, en el que se

viven sensaciones nuevas, inseguridades y

toma de decisiones que parecen determi-

nar drásticamente el futuro. Y lo hace a tra-

vés del complejo personaje protagonista de

Aicha, una chica de 17 años nacida en Di-

namarca en el seno de una familia tradicio-

nal turca, crecida en una sociedad moderna

progresista de valores igualitarios pero a la

vez en contradicción con unos valores tradi-

cionales inculcados que se oponen tajante-

mente a su verdadera pasión: la práctica

del kung fu. Y es que los padres de Aicha

esperan que estudie medicina, como su

hermano mayor, sin embargo su mayor de-

seo es el de entrar en una prestigiosa es-

cuela de kung fu que implica entrenar con

hombres, un hecho inaceptable para su fa-

milia. Aún así, decidirá seguir adelante y

desarrollar todo su talento. Allí entrenará

junto a Emil, un joven danés del que se en-

amorará desafiando lo prohibido. Y es que

Aicha es una verdadera fighter, no sólo por

su increíble despliegue de piruetas que de-

jan al espectador con la boca abierta sino

principalmente porque a diario debe luchar

por su felicidad, por sus ideales y contra un

entorno retrógrado y machista, contra la ig-

norancia de una sociedad que desconoce

su cultura.

Además de una trama inteligente e in-

teresante, uno de los principales atractivos

de la película es el despliegue de artes mar-

ciales que realizan sus protagonistas que

dejan entrever la gran aportación de Xian

Gao, coreógrafo de artes marciales, más co-

nocido por su excelente trabajo en la pelí-

cula Tigre y Dragón (Ang Lee, 2000) y que

interpreta al entrenador de la prestigiosa

academia.

Otro dato interesante, es saber que

Arthy basa su historia en un fenómeno ac-

tual sorprendente; muchas chicas de origen

turco y de Oriente Medio, practican alguna

forma de arte marcial en Dinamarca. Preci-

samente de ellas tomó la idea para crear el

espléndido personaje de Aicha. Interpreta-

do magníficamente por Semra Turan, que

debuta como actriz y a la que la realizadora

conoció en su visita a un club de karate.

Auditori 15:00S.O. Fantàstic Competició

FighterQUIERO SER COMO BRUCE LEE



66

En psicologia hi ha un concepte que fa

de frontera entre el que està permès i el que

està prohibit. Una espècie de tapadora per a

olles i carbassots amorals. Se’n diu “principi

de realitat” i es tracta d’implantar-lo a tall

de senyalètica de l’ordre i del seny en psi-

ques que no distingeixen entre el que és to-

lerable i el que és aberrant. El mal és que,

tot sovint, aquestes tanques de seguretat

són visibles per als emissors del missatge—

psicòlegs i psiquiatres, bàsicament—però

no per als destinataris, que solen ser indivi-

dus amb problemes per escatir el matís mo-

ral—real?—que separa la matança del porc

de l’homicidi per decapitació, per posar no-

més un exemple.

El quadre clínic que acabem de des-

criure no deu ser gaire diferent del que pre-

senta el misteriós autor de Reality Killers, laidentitat del qual no ha transcendit. Des-

prés de visionar el DVD corresponent, que

havia estat dipositat discretament a la bús-

tia de l’oficina de premsa del Festival, se’ns

obrien dues línies d’actuació: a) avisar la

policia i b) programar la cinta. Atès que el

contingut de la rodanxa de mercuri va pro-

vocar vòmits atòmics en alguns casos però

satisfacció incommensurable en altres, vam

optar per organitzar la projecció conjunta

que ara us anunciem. A més de l’obra del

pertorbat anònim, la sessió inclou dos avor-

tons de l’enteniment que també van susci-

tar reaccions ambivalents entre la concu-

rrència i que procedeixen, no gens

respectivament, del Japó i dels Estats

Units: Mum&Dad i The Butcher.Reality Killers explica les desventures

d’un assassí que va tenir una infantesa nor-

mal fins el dia que es va posar una màscara

de làtex. Entre les seves aficions hi ha la ne-

crofília, les prostitutes de preu assequible i

els ganivets de serra, i val a dir que aquests

acaben sovint entre les costelles d’aquelles.

L’home fa de tot i hi posa força imaginació, i

afirma, per exemple, que li agrada segar ju-

gulars a ritme de Beethoven, la qual cosa

demostra que se li escapen alguns matisos

però no pas tots.

Mum&Dad recupera la imatge entranya-

ble de la família prenuclear grega, aquell

teixit atapeït de lligams emocionals que, a

còpia d’incestos i parricidis, acabava massa

brut per portar-lo a rentar fora de casa. A la

dolça protagonista de la pel·lícula li passa

que troba una família adoptiva d’allò més

hel·lènica: quan se’n vol adonar ja l’han tan-

cat en una d’aquelles masmorres que tenen

a casa tots els americans i ja li estan grati-

nant òrgans i nervis amb un ampli assorti-

ment d’instruments esmolats.

Completa el menú The Butcher, la es-

freïdora crònica del rodatge d’una snuff mo-

vie on els cineastes sudcoreans no es diuen

Kim Ki Duk, porten màscares de porc i fan

un munt de pasta a canvi de vendre la mort

dels seus paisans a Occident.

La moral d’aquesta història, o sigui per

què no vam avisar els mossos, és que ja hi ha

massa savis de bata blanca destorbant la

caiguda lliure de l’espècie. Si hi ha dues co-

ses elàstiques en aquest món són els límits i

les teràpies. Fins al punt que, en el cas dels

primers, és gairebé herètic interferir-hi: l’in-

finit és una possibilitat que no ens podem

permetre el luxe d’assassinar.

El Retiro 01:15Midnight X-Treme

Reality Killers+Mum&Dad+The ButcherTERRORS CASOLANS I SNUFF MOVIES

El Retiro 21:30Midnight X-Treme / Sessions especials

Able+Splinter+SpookedMENYS ÉS MÉS

És probable que el nom de Toby Wil-

kins no us digui res. Fins ara se l’associava

amb aquella categoria de professionals del

cinema que no figuren al Passeig de la Fa-

ma, tot i tenir al darrere una carrera tan

llarga com impressionant. Era un nom re-

current, això sí, en el món dels efectes vi-

suals. El detall podria ser banal, però re-

sulta que aquest britànic ha firmat Splin-ter, una primera pel·lícula que beu oberta-

ment de les fonts del cinema de gènere

artesà, amb efectes creats sense artificis

informàtics i amb un plantejament espa-

cial propi de la Sèrie B. Un ésser estrany

ataca les persones i les converteix en una

espècie de morts vivents de moviments

mecànics i amb unes característiques es-

telles negres. Una parella i un delinqüent

fugitiu fan front comú i s’amaguen en una

gasolinera per protegir-se del perill que els

amenaça. L’acció transcorre en aquest

únic espai, amb els protagonistes tancats a

dins (dins d’una nevera, fins i tot) i sotme-

sos per part de l’ésser estrany a un setge

digne d’una pel·lícula de John Carpenter.

D’entre totes les formes que adopta l’hostil

invasor, la més “entranyable” és la d’una

mà que sembla el revés sinistre d’aquell

membre de la família Addams anomenat

Cosa. El resultat és una pel·lícula modesta

que llegeix excepcionalment bé els codis

del gènere.

La d’aquesta nit serà una marató per a

sibarites. Inclou dues propostes de Mid-

night X-Treme que comparteixen el gust

per un cinema capaç de manufacturar te-

rror amb pocs mitjans. A més de Splinterveurem Able, una producció de terror indieamericà rodada a Berlín que explora les

conseqüències d’una epidèmia que paralit-

za i mata les persones infectades al cap de

tres dies. Able és, sens dubte, la cinta més

fosca del Festival. Amb pocs mitjans i una

càmera que s’enganxa als rostres i als cos-

sos dels seus ensangonats protagonistes,

és una veritable baixada a un infern apoca-

líptic on el pitjor no és la malaltia, sinó la

brutalitat dels supervivents. La reacció

dels immunes recorda una mica la del ba-

talló liderat per Gael García Bernal a Blind-ness (que també veurem a Sitges), amb la

diferència que aquí el catàleg d’atrocitats

és més cru i més aterridor.

Aquest díptic sobre virus, espais foscos

i terror auster anirà acompanyat de la pro-

jecció de Spooked, un capítol de la sèrie

d’èxit Fear Itself). El director de l’episodi

és Brad Anderson, que aquests primers

dies de Festival ja ha demostrat amb Trans-siberian que es troba en plena forma.



77

¿Qué sería de un Sitges sin Takeshi

Miike? ¿ Y qué hubiera sido de Miike sin la

Màquina del temps que recibió hace un

par de años del festival? El caso es que

Miike pasó por Sitges, fue premiado, ho-

menajeado y vitoreado, y se largó con el

trofeo, el rostro cuajado de flashes y las

suelas de sus zapatos untadas en motas de

alfombra roja. Y volvió al Japón y continúo

filmando como quien cose y canta, como

siempre ha hecho, a ritmo frenético pero

un poquito más ligado al mainstream y a

los universos juveniles y, cosa curiosa, sin

olvidar incluir en sus películas tantos cuer-

vos como palomas John Woo. Tras adaptar

un popular videojuego a la gran pantalla

con Like a Dragon, le ha tocado el turno a

Crows Zero (cuervos de nuevo) y el filme

llega a Sitges con la aureola de película

que convierte en oro todo lo que toca. No

en vano, es la adaptación cinematográfica

del manga homónimo firmado por Hiroshi

Takahashi, un demoledor espectáculo grá-

fico que lleva vendidos más de 32 millones

de ejemplares en todo el mundo desde su

publicación. Así que no es de extrañar que

se trate de la producción más cara -con

mucha diferencia- de la filmografía de Mii-

ke. Ni tampoco que desde su estreno en

octubre de 2007 haya recaudado sólo en

Japón casi lo mismo que la Hacienda espa-

ñola con la plantilla del Real Madrid: más

de 24 millones de dólares. Ni siquiera de-

bería de sorprender que Miike la haya roda-

do con el elenco más cotizado, de calle, de

su trayectoria. Y eso que la mayoría del re-

parto apenas rebasa la veintena a excep-

ción de unos pocos veteranos de la talla de

Goro Kishitani, Kenichi Endo y Sansei

Shiomi.

Eso sí, quiénes esperen ver la adapta-

ción del cómic, deberán aguantar a la pró-

xima entrega, que la va a haber. Y es que el

Zero que acompaña a los Crows del título,

se explica porque la película arranca con el

relato del último año de instituto de los be-

licosos mozalbetes que protagonizan el

manga. El insti se llama Suzuran y es la au-

téntica universidad de la vida (y de la

muerte) del Japón. Allí recalan los rebota-

dos de la parte alta, la chusma del alcanta-

rillado y los hijos de yakuza como es el ca-

so de su principal protagonista. Todos

visten como cuervos de marca, todos vue-

lan como gacelas olímpicas y saben ejecu-

tar acrobacias aéreas al ralentí sin des-

peinarse. Y todos sucumben a la deslum-

brante retina de Miike, coreógrafo insupe-

rable de una lucha plástica e implacable

entre los cuervos punks y los cuervos rocke-ros, liderados por sendos jóvenes e irresis-

tibles actores nipones que ya llevan algu-

nos años acumulando sujetadores, bragas y

puñales a su paso. Pese a su juventud, tan-

to Oguri Shan, que interpreta a Genji Taka-

ya, como Yamada Takayuki, que es Tamao

Serizawa, logran trascender su dimensión

física hasta convertirse en los fantásticos

líderes de una guerra de sangre joven en

busca del liderato que avanza hacia su

crescendo (una impagable, memorable y

deslumbrante batalla final) como una par-

titura de Mahler interpretada por Schopen-

hauer pasado de ácido. Un relato de con-

tundente nihilismo, humor negro y nofuture , que a ratos se acerca a una versión

glamourosamente teen de El padrino con

sus alianzas y traiciones, que se resuelve

en imágenes con descomunales y frenéti-

cos combates en los que sólo puede quedar

uno, el más fuerte, y en la que la banda so-

nora se carga de R&B y punkrock. Nunca el

mainstream fue tan poco delicado y bien

que nos alegramos


Crows ZeroSÓLO PUEDE QUEDAR UNO

LLaa ttiirraa ddee GGuuiilllleemm DDoollss



88

Dues de les forces que mouen l’univers

de la ciència-ficció són l’aspiració d’avan-

çar-se al present i l’obsessió per transcen-

dir els límits de la imaginació. En aquest

viatge bidimensional, la coordenada espa-

cial es desdobla, al seu torn, en dues di-

reccions: al costat de la possibilitat d’anar

a l’espai “exterior” hi ha la porta que s’o-

bre a un altre territori, el de la ment, l’es-

pai interior. En aquest sentit, Proyecto

Brainstorm (1983, Brainstorm, Douglas

Trumbull) i Atmósfera cero (1981, Ou-tland, Peter Hyams) són—a més d’una ex-

ploració de la ment i un viatge a les llunes

de Júpiter, respectivament—dos bons

exemples de l’horitzó que el gènere aspira

a conquerir.

De Proyecto Brainstorm se’n poden dir

moltes coses, i aquestes en són dues: que

es va avançar a la creació del concepte de

realitat virtual i que la va dirigir el gran Dou-

glas Trumbull, mestre dels efectes espe-

cials i més conegut per haver deixat la seva

empremta en peces fonamentals del gènere

de la ciència-ficció com ara 2001: Una odi-sea del espacio (1968, 2001: A SpaceOdyssey, Stanley Kubrick), Encuentros enla tercera fase (1977, Close Encounters ofthe Third Kind, Steven Spielberg) i BladeRunner (1982, Ridley Scott). Trumbull va

dirigir la seva primera pel·lícula, Naves mis-teriosas (1971, Silent Running), el 1971, i

onze anys després es va embarcar en la rea-

lització d’un film que es pot considerar

avançat al seu temps.

L’argument de la cinta, que conté ele-

ments de la novel·la Synthajoy (1968), de

D.G. Compton, gira al voltant del projecte

de recerca de Michael Brace (Christopher

Walken) i Lillian Reynolds (Louise Flet-

cher), dos científics que han dissenyat una

màquina capaç d’enregistrar i reproduir ex-

periències sensorials. La mort de Lillian fa-

rà que l’estament militar cancel·li el pro-

jecte, però Michael no s’hi resignarà i farà

tots els possibles per recuperar l’últim en-

registrament de Lilian; la seva dona, Karen

(Natalie Wood), l’ajudarà. Trumbull va es-

collir aquesta trama per treballar amb el

format de 70 mm, que li interessava des de

feia temps. L’aventura va estar a punt d’a-

cabar malament quan de sobte Natalie Wo-

od es va ofegar el 1982. De fet, la MGM va

voler abandonar el projecte, però Trumbull

va aconseguir acabar la pel·lícula amb l’a-

juda d’una companyia d’assegurances.

Atmósfera cero (1981) forma part de

la “trilogia de ciència-ficció” realitzada

per Peter Hyams després de l’èxit de Laguerra de las galaxias (1977, Star Wars,George Lucas), que també inclou Capricor-nio uno (1978, Capricorn One) i 2010:Odisea dos (1984, 2010). Hyams va saber

traslladar l’univers del western a l’espai si-

deral: Atmósfera cero és una relectura de

Sólo ante el peligro (1952, High Noon,

Fred Zinnemann). Sean Connery hi reedita

el personatge que ja havia encarnat Gary

Cooper, el del xèrif que s’ha d’enfrontar tot

sol amb la corrupció que impera al seu

comtat. Entre homenatges al western, amb

bons efectes especials (les vistes de Júpi-

ter són esplèndides) i amb un Sean Con-

nery magnífic, Hyams dibuixa un retrat

fosc i vibrant de la vida en una hipotètica

colònia lunar.

Brainstorm/OutlandINNER/OUTER SPACE

Post-Screenings: Divendres 3 Les publicacions del festivalPPrraaddoo::1122..1155 projecció de Brainstorm1144..0000 post-screening amb Douglas

Trumbull

PPrraaddoo::1155..0000 projecció de Cher ami1166..2255 post-screening amb Miquel Pujol

PPrraaddoo::1177..1155 projecció de Nekromantik1188..3300 post-screening amb Jörg

Buttgereit

AAuuddiittoorrii::1177..0000 projecció de 2001, A SpaceOdyssey

1199..2200 post-screening amb Christiane

Kubrick, Jan Harlan, Keir Dullea, Gary

Lockwood, Douglas Trumbull i Colin

Arthur

TTrraammuunnttaannaa::1188..0000 projecció de ¡Soy un pelele!1199..3355 post-screening amb Hernán Mi-

goya, Liberto Rabal, Chiqui Marti i els

germans Calatrava

EELL DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALL

RRiiccaarrddoo RReeppaarraazzVViioolleettaa KKoovvaaccssiiccss

LLiiddiiaa TThhoommaassMMaannuu YYááññeezz

JJuuaann CCaarrllooss GGóómmeezz

GGeeoorrggiinnaa AArrmmiisseennJJaavviieerr MMaarrttíínneezz

MMiigguueell ÁÁnnggeell CChhaazzooJJeessúúss PPaarriiss

JJoorrddii PPaassttoorrMM.. AA.. BBaarrrraall

GGuuiilllleemm DDoollss

IILL··LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ

FFOOTTÒÒGGRRAAFFSS

MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ

RREEDDAACCCCIIÓÓ

HHééccttoorr CCaasstteellllss

Prado 12:15 / 10:00Sitges Classics - Ciència Ficció



99

El tren, metáfora de la tira de película.

Cada compartimento como un fotograma

de— ejém... ¿sabes qué? Eso ya lo hemos

visto antes. La idea se ha utilizado dema-

siadas veces. Vuelvo a empezar: el tren,

símbolo del interminable pase de la vida

hacia adelante con rumbo a lo desconoci-

do. Hmm. Mejor pensado, eso suena bas-

tante banal. Vale, veamos qué tal suena es-

to: el tren, un escenario cojonudo para un

excitante thriller pos-guerra fría. ¡Ahora sí

que vamos bien!

Sale a escena Transsiberian, la pelícu-

la de Brad Anderson que trascurre en el fe-

rrocarril soviético del mismo nombre. La

famosa ruta, de Beijing a Moscú, ahora se

presenta como la cara B cutre de los lujo-

sos servicios y elegantes coches comedor

de las líneas de noreste de Hitchcock y el

expreso a vapor de Sternberg. Aquí, los lar-

gos días y noches (más de una semana pa-

ra hacer todo el trayecto) proporcionan una

atmósfera ideal para que un joven y pujan-

te guionista pueda escribir sin más proble-

mas el guión de un largometraje*; o a lo

mejor, lo que resulta más significativo para

el presente filme, un misterioso telón de

fondo para las intricadas aventuras de unas

cuantas almas inquietas. Entre ellas, una

pareja de misioneros norteamericanos

(Emily Mortimer y Woody Harrelson), un es-

tupa potencialmente artero (Ben Kingsley)

y un posible traficante de drogas sospecho-

so (Eduardo Noriega).

Noriega se pega a la impulsiva Morti-

mer, Kingsley se pega a todos los persona-

jes (como detective, forma parte de su na-

turaleza), y antes de darnos ni cuenta,

unos móviles muy siniestros se han abier-

to camino entre este conjunto tan dispar.

Al principio, la gente les gruñe y excluye a

los yanquis. Con una calibrada intensidad,

las cosas empiezan a descontrolarse, en-

trando en una espiral en la que desapare-

cen personas y hasta vagones enteros. El

lugar que ocupan la Jessie de Mortimer y

el Roy de Harrelson hacen explícita la crí-

tica de Anderson sobre el rancio clima de

artilugios GPS en América, el turismo y

transporte de centro comercial y los miles

de millones de dólares de los contribuyen-

tes que están alimentando la “Seguridad

de la Patria”.

En la otra cara de la moneda están el

Carlos de Noriega y el Grinko de Kingsley

como cínicos productos del deshielo. So-

bre todo Grinko, que parece un personaje

abandonado en el suelo de la sala de mon-

taje de Promesas del este del año pasado.

Sin embargo, aún más que estos dos, en

general es Mortimer que la acapara la ma-

yoría de las escenas. Tiene un papel sus-

tancioso, a diferencia de los demás que son

necesariamente esquivos para ocultar sus

intenciones desiguales.

Al final, la figura del tren no es el pun-

to de resonancia principal de la película.

Los paisajes que atraviesa, más bien, son

el símbolo visual que más se te queda cla-

vado en le mente – un páramo gris y borro-

so que infunde soledad y degradación.

* Anecdóticamente, la imaginación de

la película proviene en realidad de un viaje

que Anderson hizo en esta misma línea.

GGaabbee KKlliinnggeerr

Auditori 20:15S.O. Fantàstic Fora de Competició

TranssiberianTREN, TREN, PASA UNO DETRÁS DE OTRO/TRAIN, TRAIN, COM A ROLLIN’BY

The train, metaphor for the film strip.

Each compartment like a frame of— um,

you know what? We’ve been here before.

The idea has been used too many times. I’ll

begin again: the train, a symbol of life’s un-

ending forward plunge into the unknown.

Hmm. On second thought, that’s sounds

pretty banal. Okay, let’s see how this

sounds: the train, damn good setting for a

high strung post-Cold War thriller. Now

we’re getting somewhere!

Enter Transsiberian, Brad Anderson’s

film taking place on the Soviet rail of the ti-

tle. The famed route, from Beijing to

Moscow, is presented as the shabby flipside

to the luxurious amenities and chic dining

wagons of Hitchcock’s Northwest lines and

Sternberg’s steamy express. Here the long

days and nights (over a week to cover the

full trajectory) provide an ideal atmosphere

for a burgeoning screenwriter to doddle out

a feature-length script*; or perhaps, more

significantly to the actual film, a mysterious

backdrop for the elaborate adventures of a

few restless souls. These include a couple

of American missionaries (Emily Mortimer

and Woody Harrelson), a potentially duplic-

itous narc (Ben Kingsley), and a shady

could-be drug trafficker (Eduardo Noriega).

Noriega latches onto the impulsive Mor-

timer, and Kingsley onto all the characters

(as a detective, it’s his nature), and before

we know it sinister motives have made their

way into this disparate ensemble. First folks

growl at and push aside the Yanks. With cal-

ibrated intensity, things really start to spiral

downward when people and entire train wag-

ons disappear. The place Mortimer’s Jessie

and Harrelson’s Roy occupy make explicit

Anderson’s critique of America’s spoiled cli-

mate of GPS gadgets, WalMartized tourism

and transportation, and billions of tax dol-

lars fueling “Homeland Security”.

The opposite end of the coin has Norie-

ga’s Carlos and Kingsley’s Grinko as cynical

products of the thaw. Grinko especially feels

like a character left on the cutting room floor

of last year’s Eastern Promises. More than

these two, however, Mortimer is the overall

scene-stealer. She’s given a meaty role un-

like the others, who are necessarily elusive

to conceal their mixed intentions.

In the end, the figure of the train is not

the film’s chief point of resonance. The

passing landscape, rather, is the visual sym-

bol that sticks most in the mind – a blurry,

gray wilderness that inspires loneliness and

degradation.

* anecdotally, the film’s imagination ac-

tually does derive from a trip Anderson took

on the very same line.

GGaabbee KKlliinnggeerr

Primera jornada de Sitges ForumDurante los días del festival, en la sala

Tramuntana se desarrollará Sitges Forum, un

nuevo espacio destinado a las charlas, mesas

redondas y conferencias por el que pasarán

directores, actores, especialistas, etc y desde

el que se invita a la participación del público.

Hoy en Sitges Forum:

1100hh.. Proyección de la película SleepDealer de Álex Rivera con presencia del di-

rector mexicano. También charla-coloquio

“Pasado, presente y futuro de la ciencia fic-

ción” y presentación del libro “El cine de

ciencia-ficción. Explorando mundos” a car-

go de sus autores; Antonio José Navarro, To-

más Fernández Valentí, Toni Alarcón y Jesús

Palacios.

1122..4455hh.. Proyección de Fear Itself: Spo-oked, de Brad Anderson (director de Trans-siberian –S.O. Fantàstic Fora de Competi-

ció- y El Maquinista). A continuación charla

sobre “Terror en TV”. Con Andrew Deane,

Brad Anderson y Darren Boussman.



1100

Es fácil reconocer 2001: Una odisea delespacio como la película de ciencia ficción

que consagró el género como sujeto serio ci-

nematográfico. Hasta entonces, a pesar de

las numerosas películas de SF (que como

bien saben algunos no viene del inglés

Science Fiction… sino del argentino SiensiaFisión) que poseían notables logros artísti-

cos y argumentales (Planeta prohibido, Ulti-mátum a la Tierra, Esta isla la Tierra,

20.000 leguas de viaje submarino, etc.),

Hollywood seguía negando al género su car-

ta de nobleza, relegándolo a la Serie B. Ku-

brick cambiaría todo eso, utilizando el nom-

bre de un prestigioso escritor y científico

–Arthur C. Clarke-, y ofreciendo al especta-

dor una hiperrealista y sobria reconstrucción

del futuro próximo según la NASA. El resul-

tado, para muchos, fue una Space OperaHard: una aventura espacial “dura”, es de-

cir, realista, tecnófila, próxima a quienes

consideran la SF un género especulativo con

la obligación de guardar el máximo respeto a

los avances reales de la ciencia, las auténti-

cas leyes de la física y su espíritu racionalis-

ta. Pero… ¿realmente fue así?

Puede que la superficie aparente de

2001 sea pulcra, límpida y dura como la de

la más clásica Hard SF. Puede que Kubrick

se rodeara de los mayores expertos y utilizara

los conocimientos más al día en los campos

científicos pertinentes a su odisea, respetan-

do las condiciones reales de la vida en el es-

pacio –donde, de veras, nadie puede oír tus

gritos-. Pero el resultado no es un filme de

ciencia ficción “dura”, en el sentido que au-

tores como John W. Campbell, Larry Niven,

Hal Clement o el propio Clarke dieron al tér-

mino con muchas de sus obras –en otras, na-

turalmente, se lo saltaron a la torera sin ne-

cesidad de disculpas ni polémicas, tan del

gusto de los fans-, sino un genuino producto

de la ciencia ficción psicodélica y mística de

los 60, y, concretamente, del revolucionario

1968. La casi completa ausencia de diálogo,

la confrontación hombre/máquina (con un

computador más humano que los inhumanos

astronautas), las citas culteranas (a Shelley,

Nietzsche…) y, naturalmente, el viaje aluci-

nante al confín de las estrellas y de lo huma-

no, que sigue constituyendo un enigma bo-

chornoso y desarmante para muchos

aficionados, tienen poco o nada que ver con

la Hard SF o con el propio Clarke. Tienen que

ver con Pink Floyd (que estuvieron a punto

de componer la BSO), con los pósters de

Rick Griffin antes de que se hiciera cristiano

renacido, con las visiones más allá de las

puertas de la percepción de Huxley y Leary,

con los hongos de los dioses, los Arquetipos

de Jung y demás hierbas de la contracultura

y de la “otra” ciencia ficción: la Nueva Cosa,

New Wave o New Thing, que también habían

descubierto, a su manera, Goddard, Truffaut,

Resnais, Ken Russell, Boorman y otros fran-

cotiradores de los Nuevos Cines. Y es que,

por mucho que les pese a algunos, al fin y al

cabo, en el plató junto al que se rodaba 2001se estaba rodando también una serie de tele-

visión: El prisionero.

JJeessúúss PPaallaacciiooss

Auditori 17:00Homenatges

2001: Una odisea del espacioMÁS ALLÁ DE LAS ESTRELLAS



1111

WWW.VANIDAD.ESWWW.MYSPACE.COM/VANIDADTV

VÍDEOS, MAKING OF DE SESIONES FOTOGRÁFICAS, MÁS TEXTOS,BLOGUEROS DE EXCEPCIÓN Y MUCHOS LOOKS DE GENTE

EN LA CALLE. COMO A TI TE GUSTA.

A més de transformar brutalment el

concepte d’indústria cinematogràfica i de

convertir-se en un mite del cinema, StarWars (1977) va aconseguir revifar un gène-

re que fins als últims 70 passava per un mal

moment. Darrere seu van venir Encuentrosen la tercera fase (1977), de Spielberg,

Alien (1979), de Ridley Scott, i la primera

entrega de la saga Star Trek (1979), dirigi-

da pel sempre reivindicable Robert Wise.

Aquesta última tenia la particularitat que

era una seqüela d’una sèrie—creada als

anys 60 per Gene Roddenberry—que, des-

prés d’una arrencada disicreta, va anar re-

clutant fans a còpia de reposicions fins a

formar un exèrcit de “trekkis” fidels. Da-

vant d’aquest fenomen quasi sociològic, els

executius de la Paramount s’havien plante-

jat continuar la sèrie, però llavors va irrom-

pre en escena la saga de George Lucas i

Stark Trek es va portar a la pantalla gran.

La Paramount va tirar la casa per la fi-

nestra i hi va invertir un gran pressupost—

un dels més elevats de l’època—, destinat

en bona part a finançar uns efectes espe-

cials (nominats als Oscar) capaços de com-

petir amb els del revolucionari film de Lu-

cas. Amb aquest objectiu es van fitxar dos

dels màxims experts en la matèria: Douglas

Trumbull (2001, Blade Runner) i John

Dykstra (Star Wars, Spider-Man), que es

lluirien especialment en les seqüències a

l’interior de l’enigmàtic V’Ger. El reparti-

ment bàsic és el mateix de la sèrie: William

Shatner com a—ascendit—almirall Kirk,

Leonard Nimoy en el paper de l’inconfusi-

ble Spock—i en ple conflicte entre els seus

orígens vulcanians i la lleialtat a la Flota Es-

tel·lar terrícola—, DeForest Kelly en el del

pragmàtic Dr. “Bones” McCoy, George Takei

(Sulu), Walter Koening (Chekov), Michelle

Nichols (Uhura) i James Dohaan (Scotty).

És a dir, la generació pionera, la que la ma-

joria d’espectadors encara tenim gravada a

la memòria. A l’Enterprise hi ha capità nou,

Willard Decker (Stephen Collins), i també hi

ha Illia, una extraterrestre amb el cap afai-

tat encarnada per la bellíssima i malaguan-

yada actriu índia Persis Khambatta. La tri-

pulació s’enfronta amb un núvol misteriós,

immens i destructiu, anomenat V’Ger, que

avança en direcció a la Terra; el secret que

s’hi amaga marcarà el destí comú dels pro-

tagonistes en un final sorprenent. El guio-

nista Harold Livingston es va poder fer as-

sessorar per tot un Isaac Asimov—de fet, la

trama del robot que busca el seu creador

sembla treta d’un dels seus relats—, i va

teixir un argument interessant que aprofun-

deix, per exemple, en el personatges de

Spock, obligat per tradició vulcaniana a re-

primir qualsevol emoció però que acaba

deixant anar una llagrimeta davant de l’al-

mirall Kirk. A l’hora de buscar algú capaç

d’orquestrar tots aquests elements, es va

apostar per una carta segura: Robert Wise,

que ja havia cultivat gairebé tots els gèneres

amb bons resultats i que havia signat tot un

clàssic de la ciència-ficció com Ultimatuma la Tierra (1951). El veterà director va sor-

prendre tothom imprimint a la cinta un rit-

me pausat i creant-hi una atmosfera enig-

màtica i quasi mística. Un altre fitxatge en-

certat va ser el del compositor Jerry Golds-

mith: la seva partitura, que aconsegueix

moments d’una comunió extraordinària en-

tre música i imatge, és un dels punts forts

del film.

Ni l’ enfocament madur adoptat per Wi-

se ni la importància atorgada als efectes es-

pecials van agradar gaire als fans de la sè-

rie. Els que s’esperaven una space-opera a

l’estil de Star Wars la van trobar curta d’ac-

ció i massa transcendental, més influïda

pel 2001 (1968) de Kubrick—cosa evi-

dent, d’altra banda—que per l’univers de

Lucas. Això va fer que la pel·lícula, sense

provocar cap daltabaix financer, no donés

els beneficis previstos. La franquícia StarTrek no ha estat mai especialment rendible,

però el nombre de “trekkis” no ha parat

d’augmentar a mesura que la saga s’ha anat

ampliant fins a incloure els 10 llargmetrat-

ges i les 5 sèries de televisió actuals. En de-

fensa del film de Wise—presentat posterior-

ment amb el muntatge del director—podem

dir que, a més de ser el primer a donar con-

tinuïtat al mite de l’Enterprise, cada vegada

hi ha més cinèfils que el consideren el mi-

llor de la saga.

“El 29 d’agost de 1997 tres mil milions

d’éssers humans van deixar d’existir. Els su-

pervivents de la deflagració nuclear van

anomenar aquella guerra ‘Judici Final’. Ha-

vien sobreviscut, però ja s’enfrontaven amb

un altre malson: la guerra contra les Màqui-

nes. Skynet, l’ordinador que les controlava,

va enviar dos terminators al passat amb la

missió d’eliminar el líder de la Resistència:

en John Connor, el meu fill.” Amb aquestes

frases comença una de les pel·lícules amb

més èpica de la història. Terminator 2: Jud-gement Day representa un altre intent, per

part dels robots, d’acabar amb la vida de

John Connor. Si a la primera entrega es trac-

tava de matar-ne la mare per evitar que ell

arribés a néixer, a la segona el coneixem ja

adolescent, amb el rostre d’Edward Fur-

long, els cabells llargs, una samarreta de

Public Enemy i el civisme d’un vàndal. El

noi passa les vicissituds que cal esperar en

un Terminator, però amb alguna sorpresa: el

dolent l’empaita, un Schwarzenegger reci-

clat en salvavides l’ajuda, i la seva mare el

protegeix.

Si haguéssim de comptar les imatges

per al record que ha deixat Terminator 2

potser no acabaríem mai: un dolent de front

ample capaç de canviar de forma i uns efec-

tes visuals enlluernadors donen per a molt.

El recordem, per exemple, travessant els

barrots d’una cel·la (i la pistola s’hi encalla,

un gag simpàtic), corrent convertit en una

espècie d’androide platejat que vénen ga-

nes d’anomenar Silver Runner, i recons-

truint-se sense problemes quan li parteixen

el cap. Si Schwarzenegger i el seu “Sayona-ra, baby” van ser els protagonistes absoluts

de la primera part, el rei de la segona és,

sens dubte, el mal·leable T-1000.

Passen els anys i Terminator 2: Judge-ment Day continua sent un dels puntals

tant del cinema d’acció—la triple persecu-

ció entre Connor, Terminator i T-1000 n’és

el millor exemple—com de la ciència-ficció

cinematogràfica: en aquest clàssic de Ja-

mes Cameron l’etern discurs del gènere so-

bre les relacions entre homes i màquines

arriba a cotes altes. El temps ha donat la raó

al director de Titanic (qui ho havia de dir!), i

Terminator 2 ja s’ha remuntat un parell de

vegades. El Director’s Cut que us proposem

avui inclou una colla d’escenes que no figu-

ren al muntatge original.

Star Trek, la pel·lículaAuditori 12:00

HomenatgesPrado 20:00

Sitges Classics - Ciència Ficció

Terminator2:Judgement day(Director’s Cut)COM UN GUANT DE MERCURIFORJAT EN ACER

2008: Una escultura al MeliàL’escultor Víktor Ferrando col·labora

de nou amb el Festival, com ja ho va ferl’any passat, amb una impactant escultu-ra instal·lada al hall de l’Hotel Melià.“Cosmos Kubrik” està fortament inspira-da en 2001, Una odissea de l’espai, elmagnífic film del director Stanley Kubrik.Es tracta d’una inquietant figura abstrac-ta d’acer que representa la deriva d’unanau sotmesa a una tensió màxima: tras-

passar la dimensió de l’espai temporalquedant ancorada per les subjeccions auna humanitat que desitja recuperar elseu control. Una escultura que cerca tam-bé ser la representació de l’homenatgeque el Festival de Sitges rendeix enaquesta edició al gran realitzador nord-americà. L’obra es podrà veure fins el 14d’octubre.



1122


The CottageSECUÉSTRAME MUCHO

Tramuntana 16:00S.O. Fantàstic Competició

Your Name HereCÓMO SER PHILIP K. DICK

Paul Andrew Williams estrenó London toBrighton, su opera prima, hace dos años y

sedujo a público, crítica y festivales interna-

cionales, a partes iguales. La historia de una

puta que huye de su chulo en un tren que

cubre el trayecto Londres Brighton, acompa-

ñada por su hija de once años, descubrió a

un cineasta especialmente dotado para la

dirección de actores y a un guionista (él mis-

mo) igualmente talentoso en el difícil arte de

estrangular a sus tramas, meter a sus acto-

res en callejones sin salida y liberarles luego

cerca de lugares donde la vida, la prisa, el

miedo y la muerte conjugan melodías narra-

tivas trepidantes.

Así sucede en The Cottage, segundo lar-

gometraje del británico que arranca como

una elegante comedia negra y que se trans-

formará en una gamberrada terrorífica con-

forme avance la acción. El cottage que dá

título al filme es una suerte de casa de cam-

po con aspecto de psiquiátrico abandonado

reconvertido en el zulo dónde ocultar a otra

persona inadecuada. Allí, en plena noche y

apenas sin intercambiar palabra, se dirigen

David (Andy Serkis) y Peter (Reece Shears-

mith) dos hermanos de cuarenta y pico que

conducen un vehículo de los que van por la

izquierda con una rubia histérica encerrada

en el maletero. Tracey (Jennifer Elison), que

así se llama la rubia, es la hija del dueño de

un club de striptease de la ciudad del Tame-

sis que acumula un obsceno capital untado

en bragas, drogas y metralletas. Sin embar-

go, el secuestro diseñado por David, que, a

priori, es el hermano con más luces, se reve-

lará enseguida tanto o más chapucero que el

ideado por los hermanos Cohen en Fargo.

Una vez instalados en el cottage David y

Peter deben esperar a que un tercer cómpli-

ce, Andrew (Steven O’Donnell) cumpla con

su parte del delito. Andrew es el hermanas-

tro de Tracey y, por consiguiente, el hijo del

empresario de las chicas desnudas. Su mi-

sión consiste en recabar el dinero de su pro-

genitor, conducir hasta el cottage e inter-

cambiar el maletín con la pasta por la

hermana histérica. Quizá Andrew no parezca

un tipo sospechoso, sin embargo su padre

no piensa lo mismo y se encarga de que dos

sicarios orientales le persigan mientras con-

duce hacia el cottage.

En el tiempo que Andrew tarda en con-

ducir hasta allí, descubriremos que los se-

cuestradores están tan bien avenidos como

Cain y Abel, que el origen de su comunica-

ción disfuncional se debe a que la madre

quería más al tonto que al listo, que el tonto

tiene pánico a las polillas y que es tan tonto y

está tan atacado que en apenas cinco minu-

tos le da tiempo a perder el único móvil de

que disponen, a pronunciar el nombre de su

hermano en presencia de la amordazada, en-

señarle el rostro sin pasamontañas y hasta a

desaparecer junto a ella. Tal será el preámbu-

lo de la conversión de la comedia en hemo-

rragia de sangre: el hermano tonto, los orien-

tales y Tracey huyen en dirección al pueblo

vecino. Allí vive (o no) una especie de hijo

bastardo de Freddy Krueger que dispone de

una colección actualizada de los instrumen-

tos de cobertizo de La matanza de Texas; y un

lugareño octogenario tras el que se esconde

Doug Bradley (Hellraiser)… Y ahí es donde

comienza otra buena película.

Tras un largo plano secuencia por una

delirante fiesta en un luminoso patio de los

años setenta, la cámara descubre a un Bill

Pullman con barba larga y maneras de se-

dentario. Su apartamento contrasta con lo

visto en el exterior: cerrado, pequeño, oscu-

ro y atiborrado de libros. Pullman interpreta

a un escritor en plena crisis (sorpresa) no

sólo creativa sino vital: perseguido por su ex

mujer, por su agente y por un inspector de

hacienda. El nombre del personaje es Wi-

lliam J. Frick y se inspira (ahora sí que viene

la gran sorpresa) en Philip K. Dick. Your Na-me Here se adentra, sin prejuicio alguno, en

la mente de un escritor ficticio marcado por

las drogas y por visiones alucinadas.

Dirigida por Matthew Wilder (un repu-

tado director de teatro que se estrena en el

cine con esta película), Your Name Heresigue los pasos de algunas de las propues-

tas más atrevidas del cine reciente como

Barton Fink (hermanos Coen, 1991) o Có-mo ser John Malkovich (Spike Jonze,

1999). La idea es la de una inmersión en

una mente alucinada (no en vano, el refe-

rente es Philip K. Dick), en las confusio-

nes entre realidad y ficción de un creador

bullicioso. Wilder parece haber entendido

a la perfección las diferencias entre las ar-

tes escénicas y la cinematográfica, pues

se arma de elegantes movimientos de cá-

mara, como un travelling que se mueve en-

tre los libros y estantes que rodean a Wi-

lliam J. Frick. De la misma manera, su

concepción del plató en el que el protago-

nista vive una extraña fantasía de tintes

lyncheanos es colorista, dinámica y sobre-

cargada, tres condiciones imprescindibles

para alcanzar el grado de alucinación que

está viviendo el protagonista.



1133

Viendo Nekromantik tiene su gracia pen-

sar que un día no muy lejano, un filme como

El último tango en París pudiera resultar

transgresor y hasta ofensivo. Claro que no

puedo imaginarme tampoco a Paco Martínez

Soria o Alfredo Landa cruzando los verdes Pi-

rineos para echarle un vistazo a una historia

de amores necrófilos en estado puro (y co-

rrupto). Los tiempos de la mantequilla pare-

cen de una inevitable ingenuidad compara-

dos con los de los fluidos mefíticos en

descomposición, que el entonces joven Jörg

Buttgereit se atrevió a llevar a la pantalla. En

realidad, no hacía sino seguir una tradición de

profundas raíces germanas, la de un Roman-

ticismo Negro que siempre ha sentido singu-

lar inclinación por la necrofilia y que, a veces,

se ha atrevido a manifestarla no solo a través

de la metáfora o la parábola… Sino de la re-

presentación literal de la auténtica pasión se-

xual por los cuerpos muertos y descompues-

tos. Por huesos, esqueletos y vísceras.

Tal y como John Waters supo apreciar,

Nekromantik es la primera película erótica

–más cerca de la “S” que de la “X”, claro-

para necrófilos, con todo lo que esto conlle-

va. Entre otras cosas, su condena y censura

en Alemania –donde es fácil encontrar asesi-

nos en serie por doquier, pero no tanto estre-

nar películas sobre ellos-, un devenir escan-

daloso por certámenes y festivales de cine

–en España fue rechazada por más de uno-, y

un aura de malditismo para su autor, que no

parece haberle facilitado una carrera escasa

pero fiel a sus principios. Hoy, veinte años

después, Nekromantik, a diferencia del tan-

go de Bertolucci, sigue siendo transgresora,

incómoda. Verla en un cine, en compañía de

otros, es solo un delito menor, que invita in-

cluso a la risa nerviosa o sarcástica, al exa-

brupto indignado o el aplauso atrevido. Pero

desde aquí os sugiero que la veáis en casa,

solos frente al DVD. Yo lo hice con Nekro-mantik 2, quizá incluso superior secuela… Y

jamás me he vuelto a sentir tan fuera de la

ley, tan sucio, tan extraño a mis semejantes,

temeroso de ser descubierto repentinamente

contemplando algo que los ojos del hombre,

quizá, no deberían ver nunca.

Pero el resultado es, al menos en mi ca-

so, constructivo: he decidido donar mi cuer-

po no a un banco de órganos, no. Sino a una

organización de necrófilos tan americana co-

mo legal, que solicita donaciones volunta-

rias, consentidas, que la ley no puede (ni de-

be) impedir. Puedes incluso exigir el uso

concreto de tu cuerpo sin vida –si no quieres,

por ejemplo, que sea utilizado para el sexo

anal u otras variedades que no sean de tu

agrado…-, y es la mejor manera de proveer a

los necrófilos de una forma legal, honesta y

sencilla para satisfacer sus inclinaciones. No

es broma. Y, al menos en mi caso, se lo de-

ben a Buttgereit. Nadie hizo tanto por ellos y

por hacernos comprender que el último tabú

a destruir, el verdadero último tango, es el

que se baila con la muerte. Nada me consue-

la tanto como saber que al menos después de

muerto seré realmente útil y querido… Más

de lo que muchos consiguen en vida.

JJeessúúss PPaallaacciiooss

Englobada en Midnight X-Treme, la sec-

ción Mondo Macabro continúa empeñada en

ofrecer al espectador más inquieto la opor-

tunidad de disfrutar en pantalla grande de

los títulos más exóticos y extraños del plane-

ta. Tras la proyección el pasado año de Silipy Woman of Mud en el 2006, Mondo Maca-

bro presenta hoy una primera doble sesión

que reincide en la cinematografía filipina

más esquiva y delirante. La primera película

es una legendaria cinta fantástica que viene

firmada por Celso Ad Castillo, uno de los

más respetados y galardonados cineastas lo-

cales (compitió con Nympha en la Mostra de

Venecia de 1972) cuya extensa filmografía

nunca ha estado exenta de polémica. SnakeSisters es buena prueba de ello y su breve

resumen no deja lugar a dudas: una versión

new wave del Jardín del Edén en el que

Adán y Eva han dejado paso a tres desinhibi-

das jovencitas nacidas de huevos de ser-

piente. Influenciada por un surrealismo dali-

niano, mondomacabrista cien por cien, Sna-ke Sisters dio como resultado un experimen-

to visual que aunaba sensualidad, crudeza y

violencia alrededor de la idea del despertar

sexual. Sus tres protagonistas, cuyo nombre

responde al de tres populares refrescos -

Pepsi, Coca y Sarli-, lucieron más que gene-

rosas su lindo palmito y, pese a tiempos de

relativa permisividad, Ad Castillo sufrió la

ira de una censura que no supo entender el

film y que acabó prohibiéndolo durante

quince largos años. Oportunidad ahora para

disfrutarla como se merece.

Tras la tremenda Snake Sisters, Mondo

Macabro completará la sesión de madruga-

da con el pase de Blood of the Virgin (más

conocida como El Kapitan en honor de su

personaje protagonista), la segunda película

de Rico Maria Ilarde, punta de lanza de un

nuevo cine de terror filipino que entrecruza

géneros y referencias de manera desprejui-

ciada, con pasión de fan fatal y sin renunciar

a unas raíces harto liberales en cuanto a la

inclusión de sexo y violencia. Autor también

de la ya citada Woman of Mud, Ilarde co-

mienza la narración de Blood of the Virgincon la violación de una nativa por parte de

un capitán del ejercito que acabará sucum-

biendo a una terrible maldición de la que

saldrá convertido en un monstruoso vampi-

ro, ávido de sangre y corazones frescos. Va-

rios años después, una expedición arqueoló-

gica pondrá al descubierto su ataúd y el ca-

pitán volverá del reino de los muertos para

buscar su redención en la sangre de una vir-

gen. El caso es que por ahí andará un guarda

forestal interpretado por el popular héroe de

acción Monsour Del Rosario (leyenda viva de

las action movies filipinas) que no le pondrá

las cosas fáciles ni al demoníaco Kapitan

(con K), ni al reguero de zombies que irá cre-

ando a su paso y, por si fuera poco, la su-

puesta virgen responde al nombre de Klau-

dia Koronel (con K también) y sus rotundas

curvas harían las delicias de Robert Crumb.

Sumando dos y dos, tenemos por un lado ho-

rror gótico y acción ‘Made in Hong Kong’ y

por el otro, gore y exploitation sexy (escena

lésbica incluida sin ton ni son). Resultado

de la suma: diez puntos en el barómetro

mondomacabrista y una nueva joya de la Se-

rie B filipina puesta al descubierto.

Prado 17:15Homenatges

NekromantikEL ÚLTIMO TANGO

Prado 01:00Midnight X-Treme / Mondo Macabro

Snake Sisters + Blood of the virgin. El KapitanDELIRIOS FILIPINOS


DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALLDivendres 3 octubre 2008

1144

PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ

88..3300hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fantàstic a Competició)SSeexxyykkiilllleerrMiguel Martí. Espanya, 2008. Amb:Macarena Gómez, César Camino, AlejoSauras. 100’. La protagonista d’aquestapel·lícula té el cervell d’Hanibal Lecter il’aspecte de Paris Hilton. Així es defineixBárbara, l’última moda en assassins en sèrie,descarada i divertida, nascuda de la factoriad’un nou cinema espanyol que s’ha desfet dequalsevol prejudici.

99..3300hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Secció Oficial Fantàstic a Competició)FFiigghhtteerrNatasha Arthy. Dinamarca, 2007. Amb:Semra Turan, Cyron Melville. 97’. Ells volenque sigui metgessa. Ella vol ser campionad’arts marcials. A través de l’obsessió d’unajove universitària pel kungfu, el film es mouamb elegància entre el drama social, lacomèdia romàntica i les acrobàcies mésespectaculars.

1100hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express- Casa Àsia)MMoonnsstteerr XX SSttrriikkeess BBaacckk.. AAttttaacckk tthhee GG88SSuummmmiitt!!Minoru Kawasaki. Japó, 2008. Amb: NatsukiKato, Kazuki Kato. 98’. L’Ed Wood japonès rethomenatge amb passió de fan fatal alsclàssics de monstres i superherois. Unrevival com ja no se’n fan protagonitzat pelmonstre més ridícul del kaiju eiga.

1100hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sitges Forum)CCllaassssee mmaaggiissttrraall.. 22000011,, AA SSppaaccee OOddyysssseeyy((22000011,, UUnnaa ooddiisseeaa ddeell eessppaacciioo))Stanley Kubrick. Regne Unit/ EUA, 1968.Amb: Keir Dullea, Gary Lockwood, WilliamSylvester. 141’. Res no va tornar a ser el mateix després de 2001. Tant la ciènciaficció com la pròpia història del cine vanquedar bocabadats davant de tantamagnificència. Un vals estel·lar i una simfonia sobre la humanitat. Poesia que fa quaranta anys.

1100..3300hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fora de Competició)RReeppoo!! TThhee GGeenneettiicc OOppeerraa ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggDarren Lynn Bousman. EUA, 2008. Amb:Anthony Stewart Head, Alexa Vega. 98’. Elfutur. Els trasplantaments van cars i alsmorosos els empaita un cobrador del frac,un repo-man que té la filla molt malalta.Imagineu-vos un híbrid de Moulin Rouge iBrazil i no sereu gaire lluny d’aquestmonument del horror-rock. Terror, òrgans i rock’n’roll!

1111..1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Ciencia Ficció)SSlleeeepp DDeeaalleerrAlex Rivera. EUA/Mèxic, 2008. Amb: LuisFernando Peña, Leonor Varela. 88’. El futurglobalitzat ja té pel·lícula: una espècie deMatrix amb accent chicano. En un futurdominat per la tècnica, un jove mexicà coneixuna noia capaç de connectar-se a Internet ide mantenir actualitzat un blogtelepàticament...

1111..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sitges Forum)WWoorrkksshhoopp ssoobbrree CCiinneemmaa PPaarrttiicciippaattiiuuSSttaarr WWrreecckk:: IInn tthhee PPiirrkkiinnnniinngg

1122hh.. EEll RReettiirroo(Anima’t)FFrreeeeddoommShuhei Morita. Japó, 2007. 204’. Delcreador de la llegendària Akira, ens arriba elfilm que té tots els números de revolucionarel món de l’anime. El títol és tota unadeclaració d’intencions: al segle XXIII lahumanitat ha hagut d’emigrar a la Lluna, onara governa un estricte Consell de laRepública de l’Edèn Lunar.

1133hh.. AAuuddiittoorrii((SSeecccciióó OOffiicciiaall FFoorr aa ddee CCoommppeettiicciióó))YYoouurr NNaammee HHeerreeMatthew Wilder. EUA, 2008. Amb: BillPullman, Taryn Manning. 108’. Un escriptor(Bill Pullman) de ciència ficció viu atrapatentre els crits de la seva ex dona, els del seuagent i els d’un inspector d’hisenda. Un viatgeal·lucinant a la ment d’un escriptor en plenacrisi narrativa: Philip K. Dick.

1133..3300hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee CCoottttaaggeePaul Andrew Williams. Regne Unit, 2008.Amb: Andy Serkis, Reece Shearsmith. 92’.Dos germans rapten la filla d’un mafiós.Objectiu: cobrar el rescat. Obstacle: laineptitud nata dels segrestadors. Al·lucinantcombinació d’humor intel·ligent i terrorsanguinari que recorda a la vegada a Fargo iLa matanza de Texas.

1155hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Mèliés a Competició)SSaauunnaaAntti-Jussi Annila. Finlàndia, 2008. Amb: VilleVirtanen, Tommi Eronen. 83’. Al segle XVI, ala frontera entre Suècia i Rússia, dosgermans descobriran una sauna capaç denetejar els pecats del seu cos…

1155hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions)NNoott QQuuiittee HHoollllyywwoooodd ++ EEeell GGiirrll ((ccuurrtt))Mark Hartley. Austràlia, 2008. Amb: BrianTrenchard-Smith, Quentin Tarantino. 100’.Tarantino és un dels convidats de luxed’aquest documental sobre l’exploitationaustralià. Una radiografia a mil per horad’una època caracteritzada pels nus frontals,les explosions, les vísceres i les persecucionsmés extremes i monumentals.

1155..3300hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Nova Autoria)Gratuït

1166hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express- Casa Àsia)MMoonnsstteerr XX SSttrriikkeess BBaacckk.. AAttttaacckk tthhee GG88SSuummmmiitt!!Veure El Retiro 10h

1166..4455hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fantàstic a Competició)SSuurrvveeiillllaanncceeJennifer Lynch. EUA/ Alemanya/ Canadà,2008. Amb: Julia Ormond, Bill Pullman. 97’.Sota la producció executiva del seu pare,Jennifer Lynch es llança a la direcció sensecomplexes. Un poble perdut enmig del desert,uns agents de l’FBI, una carnisseria salvatge,flashbacks i girs de guió acrobàtics en unpuzzle que s’encamina cap al terror més cru.

1177hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TTaallee 5522Alexis Alexiou. Grècia, 2008. Amb: GiorgosKakanakis, Serafita Grigoriadou. 98’. No ésAtrapado en el tiempo, és Tale 52, un malson enforma de bucle temporal marcat perl’esquizofrènia del seu protagonista. Unaproducció atípica provinent de Grècia amb un úsradical de la càmera i una claustrofòbiaabsolutament desbordant.

1188hh.. EEll RReettiirroo(Anima’t)FFrreeeeddoommVeure El Retiro 12h

1188::4455hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fora de Competició)¡¡SSooyy uunn ppeelleellee!! ++ TTeeaasseerrllaanndd:: FFeessttiivvaall ddeeffaallssooss ttrraaiilleerrssHernán Migoya. Espanya, 2008. Amb:Roberto Sanmartín, Rosa Boladeras. 95’.Una guionista en hores baixes creu que pothaver arribat el moment d’encarrilar la sevacarrera i conquistar l’amor de la seva vidaquan el prestigiós director de cinema que lité el cor robat es queda amnèsic. Lacomèdia romàntica més absurda i divertidade la temporada.

1188..4455hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Catalunya Imaginària)HHoommeennaattggee aa JJoosseepp AAnnttoonnii PPéérreezz GGiinneerrEExxoorrcciissmmoo ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggJuan Bosch. Espanya, 1974. Amb: PaulNaschy, Grace Mills. 98’. La Hammerespanyola va produir aquest filmprotagonitzat i escrit per Paul Naschy, on nofalten possessions malignes, “destape” iexcel·lents maquillatges.

1199..1155hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions)RRaammíírreezz ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggAlbert Arizza. Espanya, 2008. Amb: ChristianMagaloni, Geraldine Chaplin. 95’. Ramírez ésel retrat d’un noi fred, atractiu, d’aficionsperilloses, traficant de droga, assassí ensèrie i devot del sexe exprés. Una figurainquietant que recorre els carrers a larecerca de joves…

2211hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Mèliés a Competició)SSaannttoossNicolás López. Espanya/ Xile, 2008. Amb:Javier Gutiérrez, Elsa Pataky, LeonardoSbaraglia, Guillermo Toledo. 100’. És unocell? És un avió? No, és Salvador Santos:trenta anys llargs, panxa i calvície incipient.D’un dia per l’altre, Santos passa de dibuixarcòmics a haver de salvar el món camuflatsota una disfressa.

2211hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions)HHoommee MMoovviieeChristopher Denham. EUA, 2008. Amb:Adrian Pasdan, Cady McClain, AustinWilliams. 80’. Els Poe enregistren sens faltatotes les festes familiars: des de Nadal fins aHalloween. El contingut d’aquestes cintes ésla crònica d’un seguit de disfuncions. Uncrescendo de molt mal rotllo.

2211..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa(Seven Chances)PPeeuurr((ss)) dduu NNooiirr França, 2007. 78’. La crème de la crème delcòmic i la il·lustració es posa al servei delcinema per crear una pel·lícula col·lectivacentrada en la por a allò que no es veu. Elresultat, tanmateix, presenta una misteriosaunitat, el secret de tota una revolució del’animació.

2222hh.. EEll RReettiirroo(Secció Oficial Fantástica a Competició)CCrroowwss ZZeerrooTakashi Miike. Japó, 2007. Amb: Shun Oguri,Kyosuke Yabe. 129’. Benvinguts a un instituten què tots els alumnes són experts enrepartir llenya. Benvinguts a la pel·lícula més taquillera de Takashi Miike, capítol zero d’una saga que adapta en imatge real i superfashion el demolidor mangad’Hiroshi Takahashi.

2233hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Mèliés a Competició)SSeexxyykkiilllleerrVeure Auditori 8.30h

2233hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions)DDeeaaddggiirrllMarcel Sarmiento, Gadi Harel. EUA. 2008.Amb: Shiloh Fernández, Noah Segan. 98’. Dosamics troben una noia embolicada amb plàsticque no s’acaba de morir. La noia esdevindrà unobjecte sexual i de fascinació entre elscompanys d’institut en aquesta cinta devampirs obscuríssima que ofereix un joc tanpervers com necròfil.

2233..1155hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions)LLeefftt BBaannkkPieter Van Hees. Bèlgica, 2008. Amb: ElineKuppens, Matthias Schoenaerts. 102'.Després de que una malaltia li impedeixiparticipar a les competicions, la jove atletaMarie es traslladarà a casa del seu xicot.Van Hees orquestra amb batuta de mestreun thriller elegant de terror psicològic.

00..4455hh.. EEll RReettiirroo(Midnight X-Trem)NNiitt DDeelliirriiuumm:: EEnnccaarrnnaaççaaõõ ddoo DDeemmoonniioo ++ MMiirraaggeemmaann

11hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fora de Competició)RReeppoo!! TThhee GGeenneettiicc OOppeerraa ++ FFeeaarr IIttsseellff:: NNeewwYYeeaarr’’ss DDaayy ++ FFuullll EEmmppllooyymmeenntt ((ccuurrtt))

11hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Midnight X-Trem – Mondo Macabro)QQuueeeenn ooff BBllaacckk MMaaggiicc ++ TThhrriilllliinngg BBllooooddyySSwwoorrdd ++ FFiilltthhyy ((ccuurrtt))

* Per veure els canvis realitzats a última hora,consulteu la graella existent a

wwwwww..cciinneemmaassiittggeess..ccoomm

DDEEMMÀÀ -- DD IISSSSAABBTTEE 44

Not Quite Hollywood

Repo! The Genetic Opera

Sexykiller

Santos

Sauna

Surveillance

Left Bank

Exorcismo


DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALLDivendres 3 octubre 2008

1155

BBRRIIGGAADDOOOONNDDEEMMÀÀ -- DD IISSSSAABBTTEE 44

1122::0000hh.. BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu DDeevviill mmyy ccrryy.. (Tres episodis)

1155::0000hh.. CCiinnee AAssiiaa PPrreesseennttaa:: ÀÀssiiaa FFaannttààssttiiccaa.. SSiivvaajjii,, tthhee BBoossss (S. Shankar, 2007). 180´

1188::3300hh.. CCiinneeAAssiiaa PPrreesseennttaa:: ÀÀssiiaa FFaannttààssttiiccaa.. RReessiikklloo (Mark A. Reyes, 2007,). 110´

1199::3300.. PPrreemmii BBrriiggaaddoooonn PPaauull NNaasscchhyy Presentació del jurat: Jaime Quesada, JuanjoLleó i Toni Benages. Presenten Pedro Jaén iBeatriz Bolivar. Projecció de:TTooddoo uunn ppeerrssoonnaajjee de Jose Angel Regueiro (2008, Espanya) CCaarrllaade K. Prada i J. Prada (Espanya)LLaa DDeessppeeddiiddaa de Sergi Vizcaino (2008, Espanya)PPeeeekkeerrss de Mark Steensland (2007, EUA)MMoorrddeerr la cinta de Alan Masferrer (2008, Espanya) LLaa ccaassaa ddee DDiiooss de Polo (2008, Espanya)

2222::3300hh.. CCiinnee AAssiiaa PPrreesseennttaa:: ÀÀssiiaa FFaannttààssttiiccaa.. SSuukkeebbaann BBooyy(Noboru Iguchi, 2006,). 90´

0000hh.. BBrriiggaaddoooonn XX TThhee TTeexxaass VViibbrraattoorr MMaassssaaccrree (Rob Rotten, 2008,). Sessió no apta per a menors de 18 anys

1199::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa Especial animació. HHeellllbbooyy AAnniimmaatteedd:: SSwwoorrddss ooff ssttoorrmmss.. (Phil Weinstein, 2006)

2200::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu.. RReeiiddeeeenn de Mitsuru Hongo

AAVVUUII -- DD IIVVEENNDDRREESS 33

88..1155hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Mèliés a Competició)SSaannttoossNicolás López. Espanya/ Xile, 2008. Amb: Javier Gutiérrez, Elsa Pataky, LeonardoSbaraglia, Guillermo Toledo. 100’.

1100hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express- Casa Àsia)EExxttee:: HHaaiirr EExxtteennssiioonnssSion Sono. Japó, 2007. Amb: Chiaki Kuriyama,Ren Osugi. 108’.

1100hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Ciència Ficció)OOuuttllaannddPeter Hyams. Regne Unit, 1981. Amb: SeanConnery, Peter Boyle, Frances Sternhagen. 112’.

1100hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sitges Forum)PPaassssaatt,, pprreesseenntt II ffuuttuurr ddee llaa CCiièènncciiaa FFiicccciióóPPrroojjeecccciióó ddee SSlleeeepp DDeeaalleerrAlex Rivera. EUA/Mèxic, 2008. Amb: Luis Fernando Peña, Leonor Varela. 88’.

1100..1155hh.. AAuuddiittoorrii(Sessió Especial Infantil AUCAT)CChheerr AAmmiiMiquel Pujol. Espanya, 2008. 85’.

1122hh.. AAuuddiittoorrii(Homenatges)TTeerrmmiinnaattoorr 22:: JJuuddggeemmeenntt DDaayy.. DDiirreeccttoorr’’ss ccuutt..James Cameron. EUA/ França. 1991. Amb:Arnold Schwarzenegger, Linda Hamilton, EdwardFurlong. 152’.

1122hh.. EEll RReettiirroo(Anima’t)TTeerrrraaAristomenis Tsirbas. EUA, 2007. 85’.

1122..1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Ciència Ficció)BBrraaiinnssttoorrmm ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggDouglas Trumbull. EUA, 1983. Amb: ChristopherWalken, Natalie Wood. 106’.

1122..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sitges Forum)TTeerrrroorr aa llaa TTVVFFeeaarr IIttsseellff:: SSppooookkeeddBrad Anderson. Canadà/ EUA, 2008. Amb: EricRoberts, Cynthia Watros. 45’.

1144..3300hh TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions)HHoommee MMoovviieeChristopher Denham. EUA, 2008. Amb: AdrianPasdan, Cady McClain, Austin Williams. 80’.

1155hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fantàstic a Competició)FFiigghhtteerrNatasha Arthy. Dinamarca, 2007. Amb: SemraTuran, Cyron Melville. 97’.

1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Sessió Especial)CChheerr AAmmii ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggVeure Auditori 10.15h

1155..3300hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express- Casa Àsia)IIcchhiiSori. Japó, 2008. Amb: Haruka Ayase, TakaoOsawa. 118’.

1166hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Fantàstic a Competició)YYoouurr NNaammee HHeerreeMatthew Wilder. EUA, 2008. Amb: Bill Pullman,Taryn Manning. 108’.

1177hh.. AAuuddiittoorrii(Homenatges)22000011,, AA SSppaaccee OOddyysssseeyyStanley Kubrick. Regne Unit/ EUA, 1968. Amb:Keir Dullea, Gary Lockwood, William Sylvester. 141’.

1177..1155hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Sessió Especial)NNeekkrroommaannttiikk ++ PPoosstt SSccrreeeenniinnggJörg Buttgereit. Alemanya, 1987. Amb: DaktariLorenz, Beatrice M., Harald Lundt. 74’.

1177..4455hh.. EEll RReettiirroo(Anima’t)TTeerrrraaVeure El Retiro 12h

1188hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Fora de Competició)¡¡SSooyy uunn ppeelleellee!!Hernán Migoya. Espanya, 2008. Amb: RobertoSanmartín, Rosa Boladeras. 95’.

1199..3300hh.. EEll RReettiirroo(Secció Oficial Mèliés a Competició)EEddeenn LLooggFranck Vestiel, França. 2007. Amb: ClovisCornillac, Vimala Pons. 98’.

2200hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Ciència Ficció)SSttaarr TTrreekk,, TThhee mmoottiioonn PPiiccttuurreeRobert Wise. EUA, 1979. Amb: William Shatner,Leonard Nimoy. 135’.

2200..1155hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fora de Competició)TTrraannssssiibbeerriiaannBrad Anderson. Espanya/ Alemanya/ RegneUnit/ Lituània, 2008. Amb: Woody Harrelson,Emily Mortimer, Ben Kingsley. 111’.

2200..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Fantàstic a Competició)SSuurrvveeiillllaanncceeJennifer Lynch. EUA/ Alemanya/ Canadà,2008. Amb: Julia Ormond, Bill Pullman. 97’.

2211..3300hh.. EEll RReettiirroo(Sessió Especial)LLaa nniitt ddeell tteerrrroorr IIIIAAbbllee ++ SSpplliinntteerr ++ FFeeaarr IIttsseellff:: SSppooookkeedd2222..3300hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Fantàstic a Competició)CCrroowwss ZZeerrooTakashi Miike. Japó, 2007. Amb: Shun Oguri,Kyosuke Yabe. 129’.

2222..4455hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions)LLooss BBaassttaarrddoossAmat Escalante. Mèxic/ França/ EUA, 2008.Amb: Jesús Moisés Rodríguez, Rubén Sosa. 90’.

2222..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions)DDeeaaddggiirrllMarcel Sarmiento, Gadi Harel. EUA. 2008. Amb:Shiloh Fernández, Noah Segan. 98’.

11hh.. CCaassiinnoo PPrraaddoo(Midnight X-Treme – Mondo Macabro)SSnnaakkee SSiisstteerrss ++ EEll CCaappiittáánn.. BBlloooodd ooff tthhee VViirrggiinn ++ FFiilltthhyy ((ccuurrtt))

11hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee CCoottttaaggee ++ TTrreeeevveennggee ((ccuurrtt)) ++ SSiiddee EEffffeecctt ((ccuurrtt))Paul Andrew Williams. Regne Unit, 2008. Amb:Andy Serkis, Reece Shearsmith. 92’.

11..1155hh.. EEll RReettiirroo(Midnight X-Treme)LLaa NNiitt mmééss KKiilllleerr:: RReeaalliittyy KKiilllleerrss ++ MMuumm && DDaadd++ TThhee BBuuttcchheerr

PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓAAVVUUII -- DD IIVVEENNDDRREESS 33

1122::0000hh.. PPrreemmii aall mmééss FFrreeaakkyy TThhee CCrryyppttss ddaayy

1155::0000hh.. TTrriibbuutt aa MMiigguueell MMoorraaiittaaDDooccttoorr SSaattaann (M.M, 1966). 92’

1166::4455hh.. HHoommeennaattggee aa UUmmbbeerrttoo LLeennzzii SSeettttee oorrcchhiiddeeee mmaacccchhiiaattee ddii rroossssoo de Umberto Lenzi,1972

1188::1155hh.. EEssppeecciiaall PPrroodduuccttoorraa AAssyylluumm AAllllaamm QQuuaatteerrmmaann aanndd tthhee TTeemmppllee ooff SSkkuullllss.. De Mark Atkins, 2008. 98’

1199::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa.. BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu:: HHeeaatt GGuuyy de Kazuki Akane

2200::2200hh.. BBrriiggaaddoooonn MMoonnddoo MMaaccaabbrroo LLoollllyywwoooodd ccaammpp.. El terror més demencial! 20’

2211::0000hh TThhee GGaammeeXerrada debat amb la Blogger’s Invasion! Presentat per Akihabara Blues

2211::3300hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa.. BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu:: SSccrraappppeedd PPrriinncceessss de Soichi Masui

2222::0000hh.. BBrriiggaaddoooonn PPrreesseennttaacciióó:: VVIICCEE.. TTrruuee NNoorrwweeggiiaann BBllaacckk MMeettaall,, documental del Productor Hedí Moretti y Monica Hambpton. 30´

2222::4455hh.. EEssppeecciiaall PPrroodduuccttoorraa AAssyylluumm.. KKiinngg ooff tthhee lloosstt WWoorrlldd de Leight Scott, 2005. 90’


divendres 3 octubre 2 · esperan que estudie medicina, como su hermano mayor, ... su cultura....

Documents