diumenge 5 de desembre de 2010 dominical · reportatge el món de carbonell ha portat la seva obra...

Reportatge El món de Carbonell Ha portat la seva obra a Luxemburg. PÀGI NA 8 Entrevista David Martín «La idea no és mésd’un 5% de l’èxit». PÀ GINA 9 Reportatge Voilà, la cuisine La cuina francesa, Patrimoni Immaterial de la Humanitat PÀGINA 10

TECNOLOGIA D’IL·LUMINACIÓ LUMINOXVISIBILITAT NOCTURNA DE FORMA CONTINUADADURANT MÉS DE 25 ANYS

SWISS MADE

C O M AJOIERIA RELLOTGERIA

C/ Nou, 27GIRONA

Tel. 972 21 68 21

Dom

inic

alDiumenge 5de desembre de 2010

Diari de Girona

ReportatgeL’hora de la veritatAls 18 anys, Àlvar Alonso és l’únic mestreinternacional d’escacs de Girona. PÀGINES 2 i 3

ReportatgeDalí + Disney = «Destino»La història completa de la col·laboració entreel pintor figuerenc i l’empresari americà enun film que quedaria inacabat. PÀGINES 4, 5, 6 i 7

Actualització total: BMW ha renovat a fons l’estètica i l’equipament tecnològic de la gamma X3. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

Desenes de trofeus i medalles omplen,perfectament nets i ordenats, la majorpart de l’espai d’un moble de considera-

bles dimensions situat a l’entrada del menja-dor de la casa de Girona on Àlvar Alonso (Fi-gueres, 13 de setembre de 1992) conviu ambels seus pares. A la paret oposada, una llibre-ria també molt gran reuneix una àmplia i va-riada selecció de llibres, de Nietzsche a StiegLarsson, pasant pel Costumari català, el mar-quès de Sade i Agatha Christie, entre molts al-tres. Àlvar Alonso fa gairebé sense voler unabroma quan se li demana si totes les copes,medalles i trofeus els ha guanyat ell: «N’hi hados que són del meu pare». Pablo Alonso, ungran aficionat als escacs, no hi va fer carreracom a competidor, però va ser qui hi va intro -duir el seu fill, i li va encomanar una afició enla qual, ell sí, ha progressat molt: Àlvar Alon-so és l’únic Mestre Internacional d’escacs quehi ha a les comarques gironines, ha estat cam-pió d’Espanya en totes les categories inferiors,

i el 2004 va quedar cinquè al campionat delmón sub-12. Ara, ja amb divuit anys, Alonsoafronta el repte de passar a competir com a sè-nior amb l’objectiu, entre d’altres, d’aconseguirser Gran Mestre Internacional.

Àlvar Alonso va néixer a Figueres perquè elsseus pares hi residien per qüestions laborals,però quan només tenia dos anys la família esva traslladar a Girona. Va ser aquí on va co-mençar a jugar als escacs, d’entrada només ambel seu pare: «Jo tenia 8 o 9 anys i jugàvem persimple entreteniment», recorda.

A finals de 2001, però, va participar en el seuprimer torneig, i allò va suposar un punt d’in-flexió: «Vaig quedar vuitè en una competiciócomarcal i allò em va agradar». Aviat va co-mençar a participar en tornejos anomenats rà-pids i semiràpids (d’un sol dia de durada), i encampionats comarcals, provincials, de Cata-lunya... Anava guanyant partides i allò cada ve-gada li agradava més, fins que el 2004 decideixdedicar-s’hi de manera més seriosa. Des de lla-

2 DominicalDiumenge 5de desembre de 2010

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: ANIOL RESCLOSA (ÀLVARALONSO, DAVANT D’ALGUNS DELS TROFEUSQUE HA GUANYAT); FUNDACIÓ GALA-SALVA-DOR DALÍ (UNA PINTURA DE DALÍ PER A LAPEL.LÍCULA «DESTINO»)

5 de desembre de 2010

4, 5, 6 i 7 ReportatgeDalí + Disney«Destino»La història completa de larelació entre el pintor figuerenci l’empresari americà queva generar un film inacabat.

8 ReportatgeEl món de CarbonellL’artista olotí Xavier Carbonellha portat a Luxemburguna mostra dels temes mésrepresentatius en la seva obra.

9 EntrevistaDavid MartínAquest jove emprenedor gironíha creat una empresa a Internetamb la qual distribueix materialesportiu per tot el món.

10 ReportatgeVoilà, la cuisineLa cuina francesa ha estatdeclarada recentmentper la Unesco PatrimoniImmaterial de la Humanitat .

11 Noms i llocs de l’artMarc Padrosa

SUMARI

veritatL’hora de la

L’únic mestre internacional d’escacs de les comarquesgironines, Àlvar Alonso, acaba de complir divuit anys i passa acompetir com a sènior després d’haver estat campió d’Espanya

en totes les categories inferiors i ser cinquè del món sub-12

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA

1

Reportatge


Fotos:1Alguns dels moltstrofeus que ha gua -nyat Àlvar Alonso enla seva curta peròintensa carrera en elmón dels escacs.2Àlvar Alonso jugaamb blanques acasa seva, a Girona.3Amb la copa que livan donar quan esva proclamar cinquèjugador del món encategoria sub-12.

vors la seva carrera ha estatmeteòrica. Comença a partici-par en concentracions delsmillors jugadors catalans or-ganitzades per la FederacióCatalana d’Escacs i aquell ma-teix 2004 es proclama campiód’Espanya i cinquè del Mónen la categoria Sub-12.

Àlvar Alonso ha guanyat di-verses vegades el campionatprovincial, ha estat campió deCatalunya juvenil en duesocasions, i s’ha proclamatcampió d’Espanya sub-14,sub-16 i sub-18, al marge deguanyar altres competicions.Tot plegat li ha sevit per fer elsmèrits necessaris (una sumadels punts que ostenta en elrànquing i el compliment d’u-nes determinades condicions)per ser declarat Mestre Inter-nacional d’escacs, l’únic quehi ha a les comarques gironi-nes.

En l’actualitat, Àlvar Alonso estudia Econo-mia a la Universitat de Barcelona i s’allotja enuna residència per a esportistes, on segueix unprograma específic de preparació. Perquè enels escacs també hi ha entrenament, tal comexplica: «Per un costat, intentes analitzar el mà-xim nombre de jugades possible partint de laposició inicial, la qual cosa et dóna un bagat-ge per poder respondre amb més seguretat aqualsevol maniobra de l’adversari; i d’altra ban-da hi ha entrenaments específics de posicionsconcretes, amb poques peces per exemple, peragafar automatismes i recursos per quan et tro-bes en aquestes situacions en una partida». In-ternet i els ordinadors han estat eines de granajuda en la preparació dels jugadors d’escacs,que s’han beneficiat molt dels avenços tecno-lògics: «Els ordinadors guanyen les persones isón un instrument fantàstic per anar practicanti millorant».

UN MAL ANYL’arribada a la majoria d’edat de moment no liha anat gaire bé, a Àlvar Alonso, que es lamentaque aquest 2010 les coses no li estan sortintcom hauria volgut: «Per primera vegada he bai-xat cinquanta punts en el rànquing, i encaraque no és gaire, fins ara sempre havia anat pu-jant, a poc a poc». A més, no va fer bons re-sultats en els últims campionats d’Espanya i delmón (aquest darrer disputat fa unes setmanesa Grècia), encara que en la competició estatalva superar Miguel Illescas, un dels millors ju-gadors espanyols dels últims temps, vuit ve-gades campió d’Espanya i Gran Mestre Inter-

nacional des del 1988. «Et sents molt bé, quanpassa una cosa així –comenta Àlvar Alonso–,sobretot perquè saps que és millor jugador quetu, i li tens molt de respecte».

Malgrat aquests entrebancs, Àlvar Alonsoestà disposat a continuar endavant, conscienta més que les coses encara poden resultar méscomplicades. Tal com comenta, «el salt a com-petir només en categoria sènior és importantpel que fa a la qualitat dels jugadors; en les ca-tegories inferiors al principi resulta més fàciltrobar rivals que pots guanyar amb certa co-moditat, i a mesura que vas avançant es va com-plicant obtenir la victòria perquè cada cop hiha jugadors més bons. I en categoria sènior ésencara més elevat, aquest nivell, i per tant com-petir-hi es fa encara més dur». Però també téavantatges, pujar de categoria: aquest any, perexemple, Alonso ha començat a cobrar per ju-gar en alguna competició. «Com més ben situatestàs en el rànquing, i si ets Gran Mestre o Mes-tre Internacional, és més fàcil que et paguin ensegons quines competicions...».

Malgrat això, considera difícil viure exclusi-vament dels escacs: «Has de ser molt i molt boo bé algú que es mogui molt, que a més delque cobra per participar en competicions facid’entrenador, o estigui implicat en la federacióper impartir cursos...». De fet, ell no es plante-ja encara aquesta possibilitat i per això està fentestudis universitaris, tot i que admet que lapràctica dels escacs va condicionar l’elecció dela carrera: «Si no hagués volgut continuar en-trenant i millorant en els escacs, potser hauriatriat uns estudis més complicats que els d’E-

conomia». De fet,entre els seus objec-tius immediats hi hael de començar acomplir els requisitsper ser Gran MestreInternacional, i el fe-brer proper l’assis-tència a un torneginternacional a Ca-nes (França). Aques-tes competicionsacostumen a duraruns deu dies i ÀlvarAlonso se les agafade manera seriosa:«Hi ha jugadors quehi van com si hianessin de vacan-ces: juguen les sevespartides (una al dia)i aprofiten per fer tu-risme... A mi en can-vi m’agrada estudiarl’adversari, prepararles partides, analit-

zar tots els elements que pugui...». En aquestsentit, les noves tecnologies li han suposat unagran ajut: «A Internat trobes les partides de mol-tíssims jugadors,i informacions, i altres detallsque et poden fer molt servei».

GENT MOLT DIFERENTEl que no creu és que calgui cap capacitat es-pecial per jugar a escacs, ni que practicar-losdesenvolupi de manera exagerada segons qui-nes facultats: «Potser sí que tinc més memòriao capacitat visual, i que puc recrear mental-ment partides, però no em sento especial. Defet, en els escacs hi ha gent molt diferent; elque sí que és bàsic per jugar molt bé és fer mol-ta feina prèvia de preparació».

Pel que fa al nivell dels escacs a Catalunya,el considera bo, tot i que allunyat dels païsoscapdavanters, com ara Rússia i Ucraïna. Asse-gura, però, que «Catalunya és un dels millorsllocs del món per jugar a escacs perquè hi hamoltes competicions, pràcticament casa set-mana». També remarca que des de la Federa-ció Catalana d’Escacs i des de diferents Clubs–ell ara milita en un de Sabadell, per qüestionsde residència, tot i que fins ara formava partdel Club d’Escacs Gerunda– s’estan fent cam-panyes per portar els escacs a les escoles. «Jomateix vaig anar a ensenyar a un col·legi, i enmolts clubs es fan classes obertes», conclou Àl-var Alonso, abans d’intentar no mullar-se quanse li demana quin és el seu jugador d’escacsfavorit. «Hi ha molts grans jugadors que m’a-graden per coses diferents», diu, però cita ex-pressament el campió rus Gari Kasparov.

2

3

Els camins de Salvador Dalí i Walt Disneyes van encreuar una nit de 1945, durantun sopar a la mansió del productor de

cine Jack Warner, al 1801 Angelo Drive de LosAngeles (Califòrnia, Estats Units). Warner –«undels millors amics que tinc a Amèrica», segonsDalí– havia allotjat Gala i el pintor a la seva re-sidència de Beverly Hills durant uns mesos,mentre realitzava el seu retrat i el d’Ann Page,la seva segona dona. Durant la trobada, la bonasintonia entre Disney i Dalí faria que el cine-asta li oferís, uns mesos després, la possibilitatde col·laborar en algun projecte.

En aquella època, els estudis Disney mira-ven de deixar enrere les sotragades de la se-gona guerra mundial –durant la qual havientreballat sobretot en films de propaganda pera l’exèrcit–, i de remuntar la mala acollida co-mercial de pel.lícules com Bambi (1942), Thethree caballeros (1945) o la imminent Song ofthe south (1946). Walt Disney anava a la recer-ca de nous talents i de productes capaços derestaurar la glòria dels seus estudis.

Pocs mesos enrere, Walt havia contractat l’es-criptor Aldous Huxley, per què convertís Alicein Wonderland en el guió d’un film que com-binaria imatge real i animació (per abaratir elscostos). El nom i l’art de Dalí li devien semblarun bon ganxo comercial. Podien rodar un curti incloure’l en un package film musical. El ma-terial es podria basar en la cançó Destino, delmexicà Armando Domínguez, de la qual n’ha-via adquirit els drets –i que Ray Gilbert adap-taria a l’anglès com a My destiny in love–.

L’animador John Hench recordava molt bécom va nèixer l’idea: «Teníem una peça de mú-

sica i Walt va dir: “Per què d’això no en fem uncurt ani mat?” I així va succeir. La peça era moltbanal, però a Dalí no li va importar perquè sa-bia que podia treure partit de qualsevol cosa.Dalí era capaç de foragitar la superficialitat delquè fos».

Salvador Dalí podia haver rebut l’oferta deDestino a principis de novembre de 1945, si

fem cas a la datació de la nota «Walt Disney iDa lí a punt de firmar», apareguda al fulletó DaliNews. En aquells moments, l’artista vivia a ca-vall de la casa dels Warner i l’Hotel Del MonteLodge, a Monterey (Califòrnia). El pintor recor -daria, al cap d’un temps, la visita que li va ferDisney al seu estudi de Monterey, acompanyatde «sis dels seus millors ajudants. En quinze mi-nuts vam decidir que faríem una pel·lícula quees diria Destino, que duraria quinze minuts, ique seria, tanmateix, la primera pel·lícula ani-mada de l’Inaudit». Mentre parlaven amb entu-siasme del projecte, Dalí va demanar quant tri-garien a veure la seva idea en cel·luloide. El ci-neasta li va respondre: «Si tot va bé, potser dosanys». La notícia de la col·laboració mútua vatenir repercussions immediates: l’editorial DialPress de Nova York –que havia publicat The se-cret life of Salvador Dalí– es va mostrar inte-ressada a «traslladar la pel·lícula a un llibre dedibuixets».

NOI CONEIX NOIA (TEMPS I MISTERIS)Dalí va firmar un contracte amb els estudis Dis-ney el 14 de gener de 1946. A canvi de la par-ticipació en el film cobraria 7.000 dòlars, se-gons la correspondència entre l’artista i FelixFerry, el seu agent cinematogràfic, guardada ala Fundació Dalí de Figueres.

A finals d’aquell mateix gener, Gala va es-criure entusiasmada al crític d’art James ThrallSoby, dient-li que el pintor havia començat atreballar amb Disney i que «per primer cop sem-bla disposar de la major llibertat per a les se-ves idees». Thrall Soby, en aquells moments,estava preparant el llibre monogràfic Salvador

Dalí + Disney«Destino»El fruit del projecte comú de l’artista figuerenc i l’empresari nord-americà es comercialitzarà per

primera vegada a partir de febrer de 2011; aquesta és la història completa d’un film inacabat

TEXT: SEBASTIÀ ROIG


Fotos:1L’any 1957, SalvadorDalí i Gala van rebrea casa seva, aPortllligat, el matri-moni Disney. Foto:Postius.2Les dues parellespas sejant per Port lli -gat. Foto: Postius.

1

2

Reportatge


Dalí, pel Museu d’Art Modern (MoMA) de NovaYork. Quan va respondre a Gala, el 2 de febrer,li va dir que havia pensat d’incloure-hi algunaimatge de Spellbound (Recuerda, la pel.lículad’Alfred Hitchcock per a la qual Dalí havia dis-senyat algunes escenografies i una seqüència)«a menys que preferís alguna cosa del nou filmde Disney». De voler-ho, li pregava que li en-viés de seguida, ja que el llibre sortiria a l’es-tiu. Al final, però, al volum no s’hi va inclourecap element relacionat amb Destino.

Segons les investigacions de Fèlix Fanés, Dalíhauria treballat als estudis de Burbank (tambéa Califòrnia) des del gener de 1946 fins a mit-jans d’abril –estava previst que només s’hi pas-ses dos mesos i mig–. El pintor hi acudia ambfreqüència –a diari segons algunes fonts, trescops per setmana segons altres– i treballava as-sistit pels animadors John Hench i Bob Cor-mack. Durant els mesos de juliol i agost, el fi-guerenc hauria tornat a Burbank per fer unasegona tongada de feina.

L’artista, sobretot, es concentrava en fer lesimatges principals del curt i va realitzar dibui-xos amb tinta xinesa, aquarel·les i olis de di-mensions mitjanes. També va fer dibuixos aldamunt dels papers pautats de l’estudi, on esdesenvolupava visualment l’acció del film. Laquantitat de material produït per Dalí és incer-ta. Roy Edward Disney va parlar, l’any 2003, de«cap a quinze pintures i uns 135 dibuixos», peròaltres fonts parlen d’entre 200 i 300 dibuixos.

A part de treballar, Dalí rebia als estudis lesvisites ocasionals de coneguts. John Hench, enuna entrevista amb Didier Ghez, recordava lapresència del matemàtic romanès Matila Ghyka

i de Leónide Massine, del Ballet Rus de Mon-tecarlo. Hench, de seguida, va quedar impres-sionat per la imaginació desbordada del pin-tor: «Cada matí tenia idees noves. Estic segurque mai no hauríem pogut incloure-les totesen el minutatge original previst. Era tan prolí-fic amb les idees que no crec ni que Luis Bu-ñuel hagués estat capaç de fer-les servir totes».De fet, bona part d’aquestes idees procedia delreciclat d’interessos i feines anteriors de l’artis-ta: seqüències amb una mà foradada d’on sor-tien formigues –com a Un chien andalou– oamb una escultura retornant a la vida –una pro-posta que havia fet per a Spellbound–. Tambéhi havia ciclistes amb pans al cap, telèfons i re-llotges tous, noies campana o la dona amb elcap a dins d’un bressol, que era arrossegadaper cargols als peus.

Resumir l’argument de tot plegat era difícil.Dalí va apostar per explicar-lo com un temainspirat «en els misteris que presideixen el des-tí de l’home i de la dona, destí que fa que lesseves ànimes es trobin i després es perdin enel temps...». Walt Disney, molt més pragmàtic,el definia així: «Una història d’amor simple. Noiconeix noia».

L’OBSESSIÓ DEL BEISBOLÉs possible que entre els mesos de gener i abrilde 1946, el ritme de treball de Destino haguéspatit alguna interrupció sobtada. Així es des-prén d’una carta de Gala a Bill Colvert, el 2 defebrer, on aquesta li diu que la producció delfilm ha quedat aturada des del 15 de gener fins,com a mínim, el 15 d’abril.

Aquest hiatus laboral potser podria estar re-

lacionat amb unes sorprenents declaracions del’animador James Bodrero, que va treballar pera Disney entre 1938 i l’agost de 1946. En unaentrevista amb Milton Gray, Bodrero apuntavaque la relació entre els dos creadors no hauriaestar exempta de moments de forta tensió, de-gut a la diferència de criteris artístics, que hau-rien empès el cineasta a cancel·lar el projecte.

Segons això, Disney va patir un atac de fú-ria un dels dies que va anar a supervisar la salaon Dalí treballava en la producció de Destino.¿La causa? «Tots els bells i malenconiosos di-buixos de la protagonista havien desaparegut,i el lloc estava recobert amb dibuixos molt bo-nics de jugadors de beisbol». De fet, Hench hau-ria quedat tan sorprès com el seu cap per aquellcanvi inesperat, ja que tampoc no sabia ben béres de tots aquells dissenys.

L’endemà, quan Dalí es va presentar als es-tudis, Disney el va cridar a capítol (mentre Bo-drero exercia de traductor simultani). Quan Dis-ney li va preguntar què redimonis era tot allò,Dalí va respondre: «La mirada del Déu, la mi-rada de l’univers». Walt li va demanar: «¿Quèvols dir?» Dalí va contestar: «De vegades, es po-sen a la gatzoneta com aquest i observen; al-tres vegades observen fent pantalla amb lesdues mans; d’altres agafen un pal i observen…Però sempre mirant, mirant, mirant…». Durantla seva explicació, Dalí va revelar que no ha-via vist mai cap partit de beisbol, i que haviacopiat les figures de fotos de revistes, perquèles imatges d’aquells homes mirant cap al celli resultaven molt inspiradores. Aleshores, el ci-neasta no va poder més: «Walt va exclamar: “¡Je-sús! 7.000 dòlars llençats

Fotos:3Dalí treballant a Ca -lifòrnia en la pel.lícu-la «Destino». Foto:Fundació Gala-Salvador Dalí.4Un oli creat per Dalíper al film, que aras’exposa al Teatre-Museu de Figueres.Foto: FundacióGala-Salvador Dalí.5Un dibuix preparatoride «Destino» fins arainèdit i també inte-grat en la mostra.Foto: Funda cióGala-Salvador Dalí.6Un manuscrit del’any 1946 de Sal -vador Dalí amb ano-tacions sobre la col· -laboració a «Desti -no», redactat a me -na d’anunci. Foto:Funda ció Gala-Salvador Dalí.7 i 8Salvador Dalí i Galaenfilats en un tren dejoguina a Burbank,Califòrnia, on hihavia els estudis deDisney per als queva treballar l’artistafiguerenc. Foto:Funda ció Gala-Salvador Dalí.

4

5

6

3

7 8

(Continua a la pàgina 6)

a l’aigüera”. I va afegir quetot allò s’havia acabat, que ho suspenguessin,que l’acomiadessin i li paguessin el convingut».

Bodrero apuntava que l’escena havia tingutlloc als inicis de la col·laboració de Dalí ambels estudis, durant la quarta setmana que ana-va a Burbank. En cas d’haver-se produït l’epi-sodi, no hi ha dubte que la situació es va re-mun tar: a principis d’abril, Disney i Dalí com-pareixien davant la premsa per presentar elprojecte, envoltats de pintures i dibuixos delfiguerenc. D’altra banda, la inclusió de juga-dors de beisbol ja havia passat a formar partdel film. Disney declarava: «Juntament amb laprofusió usual de dalinismes, Dalí ha concebutl’ús, diria que per primer cop, del beisbol comuna forma de ballet». Seguint aquest fil, el pe-riodista Bob Thomas remarcava que la parellad’enamorats de Destino faria un pas de deux,on el ballet «assumiria l’apariència d’un joc debeisbol. Fins i tot hi ha la figura grandiosa d’uncatcher a la gatzoneta que assenyala amb dosdits cap al llançador». Dalí hi afegiria: «El beis-bol és fascinador. Sobre el joc, no en sé res deres. Però com a artista m’obsessiona». Unes de-claracions que lligaven a la perfecció amb lesde l’episodi evocat per Bodrero.

WALT DISNEY... SURREALISTA?La joint venture entre el pintor surrealista méspopular del món i els estudis d’animació no eratan inversemblant com es pugui creure. Unsquants anys abans, la factoria Disney ja haviafet alguna aproximació cap al surrealisme.Quan Dumbo va sobrevolar les pantalles a fi-nals de 1941, Edward Carberry, periodista delPost, va qualificar la seqüència Pink elephantson Parade –on l’elefantet pateix al·lucinacions–

com un «assaig magnífic en el surrealisme». Car-berry reblava el clau dient: «Això hauria de ferque Dalí perdés el cap».

De fet, Disney també havia llançat un priva-te joke cap a Dalí pocs mesos abans de Dum-bo, en el llargmetratge The reluctant dragon,estrenat el juny de 1941. El film, dirigit per Al-fred L. Werker i Hamilton Luske, combinavaper primer cop un argument d’acció real ambquatre curts animats. Un d’aquests curts eraBaby weems. El protagonitzava un nedó su-perdotat, capaç de parlar i de crear invents pro-digiosos. La seva agenda diària incloïa fer con-ferències; reunions amb acadèmics, polítics icaps d’estat; corregir les teories d’un científicbasat en Albert Einstein; o ser immortalitzat enun llenç per un mestre de l’art modern… ques’inspirava en Salvador Dalí. L’aparició d’aquestDalí en pantalla, amb bigotis més retalladets,durava només uns tres segons. Temps suficientper constatar que havia retratat el nedó en unavariant de La persistència de la memòria (1931):els rellotges tous havien estat substituïts per unbolquer, imperdibles, una ampolla de llet, unbiberó i un xumet.

La presència fugaç de Dalí a Baby weems erauna bona manera de correspondre a les flore-tes que el figuerenc havia llançat als estudis, el1937, durant el seu segon viatge del figuerencals Estats Units. A l’article El surrealisme aHollywood, publicat a Harper’s Bazaar, Dalíelogiava, molt de passada, els curts de la sèrieSilly Simphonies com a «arcs de Sant Martí ca-taclísmics». Més clamorosa resultava una pos-tal enviada a André Breton, on li deia: «Sóc aHollywood on he entrat en contacte amb elstres surrealistes americans, Harpo Marx, Dis-ney i Cecil B. DeMille». La qualificació de Walt

Disney com a surrealista era força exagerada.I Dalí va corregir aquesta percepció amb el pasdel temps. Durant la presentació del curt da-vant la premsa americana, per exemple, el pin-tor es va mostrar convençut que el film signi-ficaria una gran oportunitat per difondre l’es-tètica surrealista: «El moviment en l’animacióés tan fluid. Pots crear efectes magnífics. El su-rrealisme arribarà a un nombre de persones tanimmens com no ho ha fet mai». En cap momentde la seva intervenció, però, el figuerenc no vaetiquetar Disney de surrealista.

Molts anys després de tot això, Dalí parlariadels films disneyans en uns termes ben allun-yats de l’estètica del surrealisme: «La màgia deDisney és la innocència en acció. Té la inno-cència i la naturalitat d’una criatura. Encara con-templa el món amb una meravella incontami-nada i mostra una simpatia increïble cap a totsels sers vius. Per a ell va ser la cosa més natu-ral del món imaginar-se que ratolins i esquirolspodien tenir sentiments com els seus». Dalí esmostraria molt més taxatiu quan li van pregun -tar si Disney era un artista: «Més que un artis-ta, és un pioner. A Amèrica ningú no creia enels films de dibuixos, ni tan sols comercialment,i avui és una indústria considerable. Té la qua-litat de la perseverança d’alguns americans». Lanova reformulació era clara: Walt era un granempresari, però els artistes de debò, com araDalí, eren els qui col·laboraven amb Disney.

LA CANCEL·LACIÓ DEL PROJECTEQuan RKO, la distribuidora dels films de Dis-ney, es va negar a treballar amb més packagefilms, Walt va decidir cancel·lar el projecte. PeròJohn Hench, decidit a fer que Walt el reconsi-derés, va filmar, de manera molt rudimentària,


Fotos:9Fotograma del curt-metratge de Disney«Baby weems», onapareix un pintor cla-rament inspirat enSalvador Dalí i unaversió del seu qua-dre «La persistènciade la memòria».10Cartell del film deDis ney «Dumbo»,que inclou una esce-na que s’ha associatamb el surrealisme.11Una escena de«Des tino» en la quales pot observar, enprimer terme, unjugador de beisbol.12 i 13Dos fotogrames dela versió de «Des -tino» que va enllestirRoy Edward Disneyl’any 2003.14Un dibuix de Dalípre paratori de «Des -tino» que es pot con-templar ara al Teatre-Museu de Figueres.Foto: Funda cióGala-Salvador Dalí.

9

11

12 13

14

10

(Ve de la pàgina 5)

Reportatge


un fragment de prova que durava entre 15 i 18segons. L’escena rodada mostrava dues tortu-gues amb cap humà, coberts per barretines,que s’anaven acostant mentre l’espai buit en-tre els seus rostres dibuixava una ballarina.

Quan va haver enllestit la prova, Hench vacontactar amb el responsable d’un petit teatrede Monterey, on s’estava projectant un westernde sèrie B, perquè la passés quan el públic ha-gués marxat. «Els llums es van apagar, i Salva-dor va veure la seva obra en ple moviment. Aell li va encantar. En aquest moment el projec-cionista va sortir i gairebé va cridar: “Què era,això?”. Dalí i jo ens vam mirar l’un a l’altre. Totsdos sabíem que havia estat un moment únic al’art». Fos únic o no, no va ser suficient perquèWalt es decidís a reprendre el projecte. Malgrataixò, el 14 d’abril de 1947, l’agent cinemato-gràfic de Dalí li feia arribar una carta de Dis-ney per allargar el període de l’acord empre-sarial entre tots dos.

Segons Hench, al cap d’uns anys d’haver atu-rat Destino, Walt va fer un descobriment sor-prenent: «Gairebé la totalitat de l’art creat perDalí, incloent-hi una carpeta amb 375 dibuixosper a les proves de llapis, havien desaparegutdel dipòsit dels estudis». El robatori de les pe-ces dalinianes s’havia fet a consciència, triant-ne les millors. L’any 1951, poc després d’estre-nar-se Alice in Wonderland (1951), Dalí va tru-car Walt per felicitar-lo i provar de revifar el seuinterès pel curt, però el cineasta «no va tenir elvalor d’explicar-li que el seu treball havia estatrobat i va canviar de tema». L’any 1966, poc des-prés de la mort de Disney, el cap de l’arxiu dela companyia, Dave Smith, va demanar als em-pleats de l’empresa que li fessin donació de totel material disneyà que tinguessin. «Amb el ma-

teix misteri amb què havien desaparegut, lescinc gran pintures de Dalí van reaparèixer».

LA REPRESA DEL FILMRoy Edward Disney (1930-2009), el nebot delcineasta, va ser el responsable de rependre i fi-nalitzar el treball iniciat per Dalí, Hench i Cor-mack. Roy Disney va prendre la decisió men-tre treballava en la producció del llargmetrat-ge Fantasía 2000. L’encàrrec va anar a pararals Disney Studios France, el petit departamentd’animació que la companyia posseïa a Mon-treuil.

Dominique Monféry va dirigir el curt, on s’hivan barrejar tècniques d’animació tradicional itècniques digitals –com en altres produccionsdel moment–. Un dels canvis conceptuals mésimportants respecte al projecte original va serla decisió de no incloure-hi cap imatge real. Calrecordar que, el 1948, Dalí explicava que Des-tino prendria «la forma d’un ballet interpretatper una parella, i en el ballet s’hi intercalarandibuixos animats...». En ser preguntat per la jux-taposició d’ambdós mons, l’animat i el real, Dalíassegurava que es faria «una combinació de ve-ritat. No com en les anteriors, on, sobre un pai-satge fotogràfic real, apareixia un animalet deDisney. Per exemple, en aquesta pel·lícula hiapareix un bonic monstre, amb cap de nen aca-bat de néixer, cos de senyora grassa mulladaper la pluja i potes de cigonya, que acaben encargols que llisquen sobre un paisatge rentatper la pluja. És a dir: monstres fotogràfics fetsamb admirable mala fe, amb una mala fe... queno permeti al públic, precisament, distingir laliving action del cartoon».

La nova versió de Destino, de sis minuts dedurada, es va estrenar el 2 de juny de 2003, al

Festival Internacional de Films d’Animaciód’Annecy (França). Al principi del film hi apa-reixien les firmes de Disney i Dalí, reproduï-des a partir de les signatures que havien fet enel contracte de 1946. La peça, que va ser no-minada als premis de l’Acadèmia de Hollywo-od del 2003, es va poder veure en poquíssimscinemes. De fet, des d’aleshores, els seus des-tinataris principals van ser els grans museus d’a-rreu del món on es feien exposicions dedica-des a Dalí.

Fins ara, la companyia Walt Disney no haviaposat el curt a l’abast del gran públic. L’edicióen Blu-Ray i DVD de Fantasía 2000 Edicióndiamante, a la venda a partir del febrer de 2011,l’inclourà en l’apartat de continguts especialsen companyia del documental Dalí y Disney:Una cita con Destino.

SOTA LA CÚPULA DEL MUSEUMentre s’espera la publicació d’aquestes joies,el Teatre Museu-Dalí acull, fins al 8 de maig de2011, la mostra de petit format Dalí + Disney =Destino i presenta 27 peces, procedents delfons de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Algunsja s’havien mostrat l’any 2004, a l’exposició an-tològica Dalí. Cultura de masses.

El conjunt de materials presentats ara cons-ta d’un oli, una aquarel·la, quinze dibuixos pre-paratoris –deu dels quals són inèdits– i nou fo-tografies, que mostren Dalí treballant als estu-dis Disney de Burbank; Gala i Dalí a la mansiódels Disney, a Holmby Hills (Los Angeles), orebent la visita de Walt i Lillian Disney, a Portl-ligat, l’any 1957. Tot això, és clar, acompanyatper la projecció ininterrompuda d’aquesta ra-resa irrepetible, nascuda del maridatge entrel’artista català i els estudis nord-americans.

Fotos:15Dalí treballant a Ca -lifòrnia en la pel.lícu-la «Destino».16Una de les obresque va crear l’artistafiguerenc per al film–la mateixa en laque treballava a laimatge superior–.17Roy Edward Disney,nebot de Walt Dis -ney, mirant la foto-grafia de SalvadorDalí que reproduïmal capdamunt. Foto:Albert Olivé/EFE.18Dos espectadorssegueixen una pro-jecció de «Destino»a la Tate Modern deLondres. Foto: TobyMelville/Reuters.19La recent presenta-ció al Teatre-MuseuDalí de Figueresd’una nova ediciódel film «Fantasia»,de Disney, que in -clou entre els extresel curt «Des ti no» i undocumental sobre laseva creació. Foto:Conxi Molons.20 i 21Dos fotogrames dela versió de «Des -tino» que va enllestirRoy Edward Disneyl’any 2003.

15 18

19

20 21

16

17

Dones elegants, sofisticades i enigmàti-ques; gratacels que es drecen desafiants;bicicletes que busquen punts de suport

per no desplomar-se en la seva inactivitat; gòn-doles que transiten sobre l’aigua entre edificisdecadents però plens d’encant; paisatges verdso coberts de neu d’indrets gairebé de conte;fruites espectaculars davant de cartells dels mi-llors espectacles... Són imatges que es repetei-xen, amb variacions però de manera constant,en l’obra del pintor Xavier Carbonell (Olot,1942), un dels artistes gironins amb més pro-jec ció internacional com ho acaba de demos-trar de nou fa ben poc: per celebrar el vuitèaniversari de la seva existència, la galeria d’artLa Galerie, de Luxemburg, ha presentat aquestmes de novembre l’exposició Les thématiquesde Xavier Carbonell, en la qual, a través d’o-bres de diferents èpoques, es repassaven elstemes més habituals en la creació del pintor.

Claude Truchi, responsable de la galeria, as-segura en el pròleg del catàleg de la mostra quees consideren d’«enhorabona» per haver pogutcelebrar el seu vuitè aniversari amb aquesta ex-posició. En el mateix catàleg, l’escriptor JosepValls apunta que els quadres de l’artista olotí«ens porten a contemplar la bellesa del món ide les formes com el pintor les veu i les sent».

Per poder analitzar aquestes constants te-màtiques en l’obra de Carbonell, l’exposició haestat dividida en diferents apartats: «L’Europacentral», que mostra quadres de paisatges deciutats i camps, en ocasions nevats, en ocasionsamb una llum gairebé fantasmal; «Dones», unareverència a la feminitat a través de primersplans i detalls de dones gens convencionals;«Venècia», un homenatge a una ciutat que morpoc a poc però que en la seva decadència ofe-reix imatges dignes de ser recordades; «Natu-res mortes», una combinació de fruites, ele-ments decoratius i referències culturals amb unestil inconfusible; «El mar, la vegetació, el sol»,un esclat de color i de llum amb les bicicletes,els vaixells i els arbres de grans protagonistes;i «Nova York», la ciutat que mai no dorm, l’in-dret del món que segurament ha impactat mésCarbonell perquè hi torna, hi torna, hi torna...

I això que Carbonell és un gran viatger. Des-prés d’haver-se format com a artista a Olot id’haver fet una llarga estada a París l’any 1974,ha voltat per tot el món, sempre pintant el quetrobava o bé estudiant l’obra d’artistes d’aquellsindrets. Així, ha estat a Milà, Florència, Viena,Nova York, Florida, Hong Kong, Venècia, Sin-gapur, Borneo, el Vaticà, Los Angeles, Las Ve-gas, Rio de Janeiro, Brasília, Londres, Amster-dam, Oslo, Buenos Aires, la Xina... La sevaobra, a més, s’ha pogut veure en indrets tan re-mots com Santo Domingo, Hong Kong o Aus-tràlia, per citar només tres exemples.

Reportatge

8 DominicalDiumenge 5 de desembre de 2010

El mónde CarbonellEl pintor d’Olot acaba de presentar a Luxemburg una exposició

que analitza les temàtiques més habituals en la seva obra

TEXT: ALFONS PETIT

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, a dalt, «Car -men al Covent Gar -den» (2008); a baix,Xavier Car bo nell al’entrada de «La Ga -lerie», la ga leria d’artluxemburguesa onha presentat l’expo-sició «Les thémati-ques de XavierCarbonell» 1«Bicicleta» (1999).2«Chrysler» (2007).3«Rio del Duc»(2003).4«Diva» (2010).5«Oberkappel»(2005).

1

2 3

4 5

David Martín Gayà (Girona, 1978) és his-tòria viva de la Internet a casa nostra. Vacomençar als 20 anys dins d’intercomgi,

per passar després a endegar projectes propis.En total, en deu haver fet uns 500. Tradeinn ésla mostra de l’èxit de la seva recerca. Una bo-tiga virtual especialitzada en cinc grans àrees:submarinisme, muntanya, ciclisme, tennis i es-quí. Ven a 220 països, amb 90.000 clients, i téFrança com un mercat rellevant. Treballa desd’Ullà, a la carretera de l’Estartit, i des d’allà diuque vol arribar al món sencer. Ara té previsttraslladar-se a Celrà, i tenir una gran botiga prò-pia. Creu en la connexió entre establiment co-mercial clàssic i el món de la xarxa.

Un lector del Diari vol ser emprenedor perInternet a Girona... Què li cal primer pertirar endavant el projecte? Per què amb laidea només no n’hi ha prou, oi? Sempre dicque la idea no es més d’un 5% de l’èxit. L’im-portant es com dur-la a terme. És ple de gransidees que no han arribat a convertir-se en pro-jectes de referència, i idees mediocres que hanesdevingut grans èxits. Penso que el més im-por tant es tenir la passió i les ganes de tirar en-davant un projecte, i confiar que les coses ani-ran bé. Escoltar els nostres somnis i tenir el co-ratge de lluitar per ells i intentar fer-los reali-tat.

En general, creu que els gironins aprofi-tem la xarxa, o ens manca cultura del tema?Doncs... (dubta) hi ha de tot, però sí que éscert que la xarxa cada cop té més addictes imés usuaris. Això per una banda s’explica per-què els anys passen i les noves generacions janeixen amb Internet, i també penso que hi hancontribuït molt les xarxes socials com Facebo-ok, Twitter, Tuenti... doncs avui en dia pràcti-cament tothom hi és present.

Què és més difícil, trobar capital per al pro-jecte, o fer que el projecte és visualitzi a laxarxa? Perquè, és clar, allò és com un oceàd’informació... Trobar capital per a un pro-jec te no es gens fàcil, i menys en aquest país,tot i que ara les coses comencen a canviar. Allòimportant és tenir la idea i l’equip necessari perdur-la a terme. Promocionar un web és enca-ra més difícil, ja que és una feina que no s’a-caba mai, que sempre hi has d’estar a sobre isorgeixen noves necessitats com nous idiomes,nous països, noves formes de promocionar...S’ha de prioritzar a quins cercadors, directorisi comparadors aparèixer perquè es impossibleser a tot arreu!

Digui’ns un secret per triomfar. Per a mitriomfar és poder fer el que un té ganes de feramb gent amb qui et ve de gust fer-ho. Triom-far també es tenir un equip de gent contenta,motivada, que t’entén i està orgullosa de for-mar part del teu equip. Aconseguir això ésaconseguir més que moltes empreses.

Després fa un web de submarinisme... Quèli fa veure que els practicants de submari-nisme comprarien a través de la xarxa? Eraun projecte que ja havíem començat fa anys,quan estava a Intercomgi, gràcies a un amicque tenia una botiga física de material de sub-marinisme. Al ser productes de marca i reco-neguts, vam veure que era possible vendre’lsarreu del món si fèiem una plataforma webadequada i la promocionàvem.

Ara ven productes especialitzats per a es-ports: el secret és vendre articles d’una ca-tegoria mitjana i alta, i estar pendent delclient? El secret és treballar molt i tenir benclar cap a on vols anar. Vendre productes deprimeres marques que tothom coneix i donarun bon servei d’atenció al client són alguns delsnostres punts forts.

Per cert, entre el material esportiu que ven

no hi ha equipacions de futbol... Com és,si és l’esport rei? Ara per ara ens estem cen-trant en esports més moderns i més tècnics,que per practicar-los necessitis un equipamentbo i de qualitat que sovint no és fàcil trobarprop de casa teva.

Si les botigues són a Internet, què creu quepot passar amb les reals? Tindrem un hí-brid o un espai mata l’altre? Crec molt en lessinergies online/offline. De fet, ara trasllademla nostra seu a Celrà, on tindrem 3.000 metresquadrats, i en dedicarem quatre-cents a fer unabotiga física perquè la gent pugui venir a tocarel producte i comprar-lo offline.

Distribuixen a llocs tan llunyans com Sud-àfrica o Austràlia... Com s’ho fan perquèels costos de transport no es mengin elsmarges; hi tenen delegacions, allà? Tot hofem centralitzat des de Girona, on tenim l’e-quip de trenta persones que som. Pel que fa atransport, tenim acords amb les principals em-preses logístiques, com DHL i Seur, cosa queens permet enviar a preus competitius. Tot esbasa en una economia d’escala, no tens la ma-teixa tarifa quan envies cinc paquets al dia que

quan n’envies 250 per dia, com és el nostre cas.

Algú se li ha queixat perquè té el seu web,Tradeinn, en set idiomes i hi manca el ca-talà? És nomes una qüestió de volums declients, ja que les descripcions i manuals delsmés de 14.000 productes que tenim no tenenaquesta informació en català. Nosaltres publi-quem la informació que ens donen els proveï-dors, que són multinacionals, i aquests no ensproveeixen la informació en català... tot i queespero que en un futur pugui ser així.

Porta a Internet com a professional desdels 20 anys; s’imagina el món sense la xar-xa? Quan jo era petit encara no existia Inter-net, n’he viscut els inicis i la seva evolució. Adia d’avui costa imaginar-se com estaríem si nofos per la xarxa, penso que ha canviat la for-ma de viure de totes les persones i empreses,i que les coses s’han simplificat molt, i s’hanobert moltes possibilitats que abans eren inimaginables.

Un repte per al futur? Volem ser número 1 aEuropa en la venda online de material espor-tiu, i fer-ho des de Girona.

Entrevista


DAVID Martín Gayà Emprenedor gironí, amb la seva empresa exporta a mig món

Sovint pensem en grans emprenedors estrangers d’internet, com el creador de Facebook, però acasa nostra hi ha exemples com el de David Martín Gayà. El seu portal, www.tradeinn.com, s’haconvertit en una de les empreses de venda de material esportiu més rellevants del país i que té aFrança com un dels seus mercats principals. I tot des de Girona, concretament des d’Ullà.

“La idea noés més d’un5% de l’èxit”

TEXT: MOISÈS DE PABLO

“A dia d’avui

costaimaginar-se

com estaríemsi no fos per laxarxa. Penso

que hacanviat la

forma de viurede totes lespersones

i empreses,i que les

coses s’hansimplificat

molt, i s’hanobert moltespossibilitatsque abans

ereninimaginables.“

El foie gras, el chateaubriand, labullabessa de Marsella i el pot aufeu són ja Patrimoni Immaterial

de la Humanitat. Es tracta d’assump-tes tots ells íntimament relacionats ambla cuisine, com les baguets, els cargolsde la Borgonya, les andouilletes deTroyes, els ortolans, les gallines deBresse, el coq au vin, el Rocafort, lesostres Gillardeu, tants i tants altres in-gredients del gran banquet que carac-teritza França: cuiners, forners, trai-teurs, pagesos, que han fet de la taulaun ritual i una religió del bon gust. Lespràctiques culinàries del país veí hanentrat en aquesta llista d’intangibles dela Unesco a la qual aspiren les comu-nitats del planeta i que França celebra,de Sarkozy i Fillon a l’últim francès,sense estar-se de res, després que laseva gastronomia, tan venerada comla Revolució, tingui un lloc al costat deNôtre Dame o a la Torre Eiffel, per es-mentar dos dels seus monuments mésrepresentatius.

Al costat de la monumental cuisinehan entrat a formar part del quadred’honor de la Unesco la riquíssima ivariada cuina de Mèxic i la dieta me-diterrània, avalada per Espanya, Grè-cia, Itàlia i el Marroc. La dieta mediter -rània, segons la Fundació que va pre-sentar la candidatura, significa un es-til de vida singular la denominació delqual deriva de la paraula del grec an-tic diaita, forma de vida i de medite-rrani, pròpia dels pobles que habitenen les terres que envolten un mar i queinflueix en activitats com la collita, re-col·lecció, pesca, conservació, trans-formació, preparació, cuina, i espe-cialment en l’alimentació.

FRANÇA I EL FOIE GRASSi per exemplificar la cuina de Mèxicno tenim més remei que referir-nos alsmoles i als tacos, França, la generosaFrança, de tants formatges com dies del’any, s’explica amb el foie gras. Nodic, com és obvi, que es resumeixi,sinó que s’explica. El poeta Horaci jacantava als fetges hipertrofiats de lesoques engreixades amb figues, jecurficatum. Foie gras i raïm per acabarl’any. Per què no? Pablo Neruda, queva escriure vint poemes d’amor i unacançó desesperada, va deixar tambéescrit el seu peculiar sentiment davantdel foie gras, al qual va anomenar fet-ge d’àngel. «Forma adorable. El teudolç perfum és una arpa dels nostrespaladars. La teva harmonia toca elscímbals en les nostres llengües, i enstravessa completament amb un llargcalfred de placer».

Però per deixar-se influir per aquesttipus de poesia cal començar per en-tendre el paper de les oques i delsànecs, que viuen a l’aire lliure, com so-len dir els pagesos francesos, equipa-rant la seva sort a la vida a la del torobrau, quan algú critica l’engreix a laforça o la hipertròfia del fetge. Els pe-rigordins, per exemple, enceben elsànecs amb blat de moro i sostenen da-vant dels detractors d’aquest mètoded’engreix que els ànecs, les oques, ausmigratòries d’altres temps, tenen l’hàbit de de-glutir, no disposen de pap i el seu tub digestiuestà directament connectat amb l’estómac. Se-gons ells, l’encebament només reforça la sevapropensió a la bulímia. El cert és que el fetged’ànec, gansoner o oca, víctima d’una hiper-tròfia, no és un fetge malalt, sinó un fetge gras

d’animal sa, amb una textura untuosa i un gustexquisit que el fa un mos inigualable.

La seva millor condició és la d’entier o sen-cer, però al voltant d’aquesta presència naturaln’hi ha d’altres que sobreviuen en un escalafóinferior de qualitat com són els blocs o els par-faits, elaborats amb trossos de foie gras, les de-

lícies, les mousses i totesles altres barreges quecomponen l’arc gustatiu,fresc o cuinat, del fetgeper excel·lència.

Joël Robuchon, indiscu-tible mestre de cuiners, vaser el primer a sorprendreels comensals amb les es-calopes de fetge fresc ros-tit, que tan bé combinendesprés sobre un llit depoma daurada a la paellai una reducció de Porto.Vaig tenir la immensa for-tuna de menjar-ne a casaseva amb un senzill puréde llenties.

Parlar de foie gras ésfer-ho de França, encaraque la manipulació delsfetges es trobi ja molt es-tesa. A Hongria, EstatsUnits, Itàlia o Espanya,per posar alguns exem-ples. El sud-oest i l’Alsàciacompeteixen al mercatamb fetges frescos, mi-cuits o en conserva. Quinés millor? Depèn dels gus-tos. Més cremós i concen-trat de gust el de baix i detextura més ferma el d’Es-trasburg.

Existeix el costum d’unsanys cap aquí d’utilitzar elfoie gras i les seves va-riants, els patés, les barre-ges i la resta, per a qual-sevol preparació a la cui-na. Se n’abusa i a vegadessense cap sentit. És més,el que un espera és trobar-se de tant en tant amb unplat que no porti foie, comes diu o anuncia vulgar-ment per més senyes.

Hi ha una cosa, però,digna de destacar, fruit dela imaginació de Rossini ielevada als altars de la cui-na, que són els tournedosque porten el nom delmúsic de Pesaro, petitsmedallons de filet de ve-della recoberts de foiegras i làmines de tòfona,amb una reducció de vi deMadeira. En aquest cas síque existeix una sintoniajustificada i justificable.

Sobre el vi per acom-panyar el foie gras s’hadiscutit llargament. Hi haseguidors del xampany ifins i tot del negre. Jom’estimo més Sauternes,Monbazillac o un altre li-corós.

François Vatel, cuinerde Condé, que es va suï-cidar perquè els peixos novan arribar a temps per albanquet; Parmentier, queva introduir la patata peracabar amb la gana; Bri-llat-Savarin, Grimod de la

Reynière, Antonin Carêem, que va inventar lacuina moderna; Dubois, Gouffé, Favre, Du-gléré, Nignon, Escoffier, Lacam, Reboul, Cur-nonski, el «príncep» dels gastrònoms; RaymondOliver, Fernand Point, el gran Alain Chapel, totsells capellans suprems d’una religió, podendescansar tranquils. Voilà, la cuisine.

Reportatge


Voilà, la cuisine La cuina francesa, una religió del bon gust, ha entrat a formar part del Patrimoni Immaterial dela Humanitat declarat per la Unesco, al costat de la mexicana i de la famosa dieta mediterrània

TEXT: LUIS M. ALONSO

Se sol definir l’era moderna, ens explicaRichard Sennett al seu magnífic assaigThe craftman (L’artesà), com una eco-

nomia de les habilitats. Però què és, en darre-ra instància, una habilitat? De manera més omenys immediata, la majoria estaríem dispo-sats a admetre que es tracta d’una pràctica en-sinistrada que s’oposaria, en aquest sentit, alcoup de foudre, a la inspiració sobtada d’ori-gen inexplicable: la gràcia de la inspiració –queavui dia torna a estar, per raons més aviat òb-vies, molt de moda– és que el pur talent potsubstituir a la feixuga formació. Res més allu -nyat de la realitat. Deixant de banda exemplesrecurrents com els protagonitzats pels Mozart,Rimbaud i companyia (personalitats que la his-toriografia de l’art seriosa ja ha sabut situar enel lloc del seu precís esforç), la resta no dei-xen de ser ecos d’una fantasia narcisista ado-lescent que es nega a acceptar que, com a nor-ma general, no hi ha individus amb aptitudsexcepcionals sinó actituds individuals excep-cionals. L’autocrítica, que es troba en l’origende tota activitat lliure i conscient susceptibled’esdevenir treball artístic, només s’aconse-gueix mitjançant la pràctica reiterada. És allòque en música s’anomena la regla d’Isaac Stern:a mesura que l’habilitat millora, creix la capa-citat per realitzar repeticions sense caure en eltedi o l’avorriment; a mesura que s’insisteix enuna pràctica determinada, aquesta modificalentament el seu contingut i s’enriqueix tot di-rigint-se cap a l’excel·lència.

La gràcia del sistema de Stern, en tot cas, ésque veu la pràctica, la repetició, com un fi enell mateix, un fet que vol evitar el risc inherentals sistemes tancats: una bona pràctica ha desaber subministrar sempre nous problemes perresoldre. Marc Padrosa (Girona, 1978) confes-sa estar perfectament instal·lat en un procésobert que no finalitza, en una mena de treballpreparatori que troba el seu sentit en la refle-xió permanent a l’entorn de problemes es-tructurals relacionats amb la forma. Marc Pa-dro sa és escultor. La persecució de la forma–com aquell fabricant de campanes imaginatper Tarkovski al seu film Andrei Rublev– ésl’essència mateixa d’un problema, com déiem,que te sentit en la mesura que es reformula, enla mesura que és visitat des de diferents puntsde vista, una mica com aquell cèlebre maz-zocchio dibuixat i pintat de manera quasi ob-sessiva per Uccello: «...solia dibuixar mazzoc-chi –explica Marcel Schwob a les seves Vides

imaginàries–, que són cercles de fusta cobertsde tela que es col·loquen sobre el cap fent queels plecs de la tela que queda fora envolti elrostre. Uccello se’ls va imaginar punxeguts,quadrats, amb facetes, piramidals, cònics, se-guint totes les representacions de la perspec-tiva, i tanta era la perfecció de l’obra que Uc-cello va descobrir tot un món de combinacionsen els plecs del mazzocchio».

Descobrir tot un món en els plecs del maz-zochio: Marc Padrosa descobreix mons a tra-vés d’una forma de replegament de ressonàn-cies quasi ascètiques i, per descomptat, de na-turalesa programàtica. Per això la maqueta, elprojecte, tendeix a suplantar l’espectre quequasi sempre és allò que anomenem «obra fi-nalitzada». La maqueta –explica Padrosa– en-te sa com a «imatge o petja impresa d’un pro-totipus», com «el que es mostra o es fa visible»:«la maqueta habita un espai ambigu entre dos

mons, pròxima encara a la Idea però prèvia ala seva materialització […], la maqueta o Typoso Paradeigma, com l’anomenaven els grecs,permet que l’experimentació i la recerca dià-ria prenguin forma i que aquesta forma es pu-gui mostrar com a obra en aquest trànsit».

Perfecte esdevenir, per tant, d’unes obres

que han fet de la subtilitat i de la lleugeresa elssubstantius d’un univers poètic que, no cal dir-ho, col·lideix amb força amb una contempo-raneïtat molt més amiga dels exabruptes llam-pants i de les personalitats histriòniques queno pas del treball lent i silenciós fet a recer deles conviccions més íntimes.

Noms i llocs del’art a Girona


La recerca de

la formaL’escultor gironí Marc Padrosa crea maquetes subtils i lleugeresen un procés obert que, segons assegura ell mateix, no finalitza

EudaldCampsCrític d’art

EUD

ALD

CA

MPS

EUD

ALD

CA

MPS

Establimentsantics


Carles Godoy i Sàbat va néixer a Gironal’any 1893 i es va traslladar a Figueres el1921, començant a treballar com a agent

d’assegurances amb la companyia La Mundial.Arrencava des de zero, esforçant-se cada diaper buscar possibles clients en un despatx queva muntar a casa seva mateix, al número 18 delcarrer Colón de la capital altempordanesa.Aquesta feina la compaginava amb la de fac-tor de la companyia ferroviària MZA, anteces-sora de RENFE, però ben aviat va descobrir queel que més li agradava era el món de les asse-gurances i s’hi va dedicar completament. Enaquells anys el més habitual era l’assegurançade collites del camp i fusta als boscos, així coml’enviament de segons quins productes per mar.

Durant la Guerra Civil va continuar treballantcom a agent lliure i a la postguerra, l’any 1945,es va incorporar al despatx familiar el seu fill,Joan de la Creu Godoy i Rotllens, que l’ajuda-va amb les tasques administratives i també a larecerca de clients. Van canviar el despatx delloc, al número 1 del carrer Victor Pradera, ac-tualment Pi i Margall, en un edifici de La Cai-xa. Aleshores, la companyia La Mundial va can-viar de nom i es va dir L’Abeille, continuantamb l’assegurança de capitalitzacions d’estal-vis, collites del camp i fusta dels boscos. Erenells dos i de feina no els en faltava.

Carles Godoy i Sàbat va morir l’any 1961 iJoan de la Creu Godoy i Rotllens va continuartreballant en solitari per a L’Abeille. Els tipusd’assegurances van començar a canviar i es-tendre’s a altres branques, una de les quals, imolt important, era la d’incendis tant a l’em-presa com als domicilis familiars.

DE L’ASSEGURANÇA A LA CORREDORIATambé van anar a l’alça les assegurances de ve-hicles, atès que el parc automobilístic anavapujant de manera progressiva, amb la qual cosatambé augmentaven els accidents de trànsit.També van créixer les assegurances de tallersmecànics, tallers industrials i, sobretot, lesd’habitatges de segona residència.

L’any 1970 es va incorporar al despatx del’empresa Antoni Godoy i Tomàs, però no vaser fins a l’any 1978 quan aquest en va agafarles regnes, i un cop va aconseguir la titulació

de Mediador d’Assegurances, es va passar d’a-gència a corredoria, amb la qual cosa ja no estreballava per a una sola companyia, sinó pera diverses a la vegada.

L’empresa ja havia començat a expandir-seamb molta feina i Antoni Godoy va decidir aga-far treballadors al seu càrrec. També l’any 1978es va obrir un despatx a Llançà, dedicat a lamateixa activitat, per seguir creant més enda-

vant, l’any 1980, l’empresa Godoy, Corredoriad’Assegurances. s.l., que l’any 2005 es fusionaamb el Centre d’Assegurances Girona, amb laqual cosa ara les seves oficines són presents aFigueres, Llançà i Girona.

Antoni Godoy està casat i té una filla que ésadvocada. Actualment treballa a Bacelona, peròno es descarta que algun dia vulgui continuaramb el negoci del seu pare.

Godoy i associatsFigueresL’empresa va néixer l’any 1921 com a negoci d’assegurances

privat i familiar; avui és una destacada corredoria amb oficinesa Figueres, Llançà i Girona i una àmplia cartera de clients

Història

Carles Godoyva començar el1921 la seva ac-tivitat com aagent d’assegu-rances, que alprincipi va com-binar amb la defactor de lacompanyia ferroviària MZA.Després de laGuerra Civil s’hiva incorporar elseu fill, Joan dela Creu Godoy,que va seguiramb la tasca alcostat del pare.Quan aquest vamorir es va fercàrrec del nego-ci. El va succeirel seu fill, AntoniGodoy, que vareconvertir l’a-gència en corre-doria d’assegu-rances, que ésl’activitat actualde l’empresa.

Origen1921.FundadorCarles Godoy iSàbat.Propietariactual Antoni Godoy iTomàs.TreballadorsSet. ActivitatCorredoria d’as-segurances.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Algèria (Barr al-Jazâir)és, per la seva extensió,el segon país d’Àfrica;

si bé bona part del territori,cap al sud, és ocupada pel de-sert. La població, per tant, ésde composició àrab, berber ocabil (un 30%) i francesa (re-sidual). També hi havia co-munitats jueves, procedentsde la Península Ibèrica, aixícom els àrabs procedentsd’Al-Andalus.

No oblidem que s’hi va pro-duir una forta colo nització–per emprar un terme suau–francesa, però també ambpresència d’immigrants pro-cedents dels Països Catalans,i particularment del sud delPaís Valencià, Menorca i la Ca-talunya Nord, així com d’An-dalusia (uns 150.000), cosaque es manifesta en la cuina.

La colonització va marcaruna forta implantació de vinyes –que incloïaceps catalans, com el macabeu, el garnatxa i,probablement, el monastrell o «morrastel»– i l’e-xistència de plats i productes d’origen francès(i sobretot occità), però també valencià o es-panyol –particularment a Orà, on ja hi atraca-ven vaixells catalans a l’Edat Mitjana–: paella,coca, mona, mantegades o mantecaos, miqueso migas, melsa, aigua de llimona... Els catalanshi varen tenir una certa presència al segle XVI,fins el punt que el nom del país, Algèria, pro-cedeix del català Alger («alguer»). Al segle XVI,els turcs l’incorporaren al seu imperi, i al segleXIX fou França el país ocupant, fins a la inde-pendència del 1963.

MENJAR PERFUMATNo obstant, la base de la cuina algeriana és lade tot el Magrib: especiada, sovint amb fortapresència dels plats dolços, o dolç-picants (sibé, menys que al Marroc), perfumada amb totamena d’herbes i espècies: pebre, pebre vermell,pebre vermell coent, celiandre, canyella, ai-guanaf, fonoll, menta, julivert, llorer, comí deprat, safrà –o bé colorant–, comí, farigola, all,

julivert, pebrots frescos o secs (felfel driss, fel-fel gnawa)... Es fan servir força les ametlles iles panses.

La cocció se solia fer amb smen o mantegaclarificada, però cada cop més hom tendeix ausar l’oli, vegetal o d’oliva.

La base de l’alimentació són els cereals i elsllegums –blat picat, ordi, arròs, cuscús, pasta,cigrons, llenties, faves...–. Les verdures i horta-lisses són abundants, i són les que, en general,trobem arreu de la Mediterrània: albergínies,carbassons, cols, pebrots, tomàquets, pastana-gues, carxofes, cebes, naps, mongetes, espi-nacs, bledes, cards i, fins i tot, fulles de vinya(com a tot el Pròxim Orient i països balcànics).També hi trobem gombos, com a la resta delMagrib. Com a ingredients de la cuina de dia-ri hi domina el cuscús i els llegums: cigrons,llenties, mongetes, sense oblidar l’arròs, cuinatamb pollastre o, fins i tot, a l’estil valencià.

La fruita és tan bona com abundant, i és em-prada en la cuina: figues, dàtils, taronges, lli-mones, prunes, panses, albercocs, codonys...Hi són també abundants les olives.

Com arreu del Magrib, la carn per antono-

màsia és el xai, i es guisa de moltes formes, co-mençant pel clàssic mexui o rostit a la brasa,motiu d’una festa excepcional. La vedella témolta menys importància, i pel que fa a l’avi-ram, hi domina el pollastre, seguit del conill,menys emprat.

L’encreuament de corrents àrabs, turcs, orien-tals i magribins –cuscús, chakchouka i bara-nia, sopes espesses (harira, chorba), broque-tes de carn i mexuis, pastissos a base d’amet-lla o sèmola– amb d’altres d’europeus –amani-des, paelles, vins, pastisseria– ha donat lloc auna cuina molt suggestiva que, al seu torn, haconquistat algun país europeu amb els seus cus-cús, els seus merguez o salsitxes de xai o lesseves pastes per al te.

Heus aqui un menú algerià: sopa de mon-getes blanques (chorba loubia), carbassonsamb menta (karaa ben nanaa), calamars ambtomàquet (kalmar bel tomatich), cuscús de po-llastre (kseksou bel djaj), pollastre amb olives illimona (djaj bel zitoun) i, per postres o per al’esmorzar o el berenar, te, bunyols (sfendj),tcharak (corns de gazela), pastisset de dàtils(makrout)... Un deliciós bufet!

Algèria a la cuina Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

La combinació del pollastre amb albergí-nies és força normal: a Catalunya és co-rrent a la zona que va de l’Alt Empordà

al Maresme. Era un plat que la meva mare feiasovint, a l’estiu (Pla de l’Estany). Però, a la ve-gada, aquest plat és propi del Marroc, de Tu-nísia i d’Algèria, i practicat sobretot pels jueussefardites, i té un nom molt suggestiu, bara-nia. Segons el diccionari de l’Acadèmia de laLlengua Espanyola, «alboronía» és un guisatque du el nom de Buran, la muller del califaAl-Ma’mun, les noces dels quals, segonssembla, foren famoses pel menú que s’hi vaservir. I afegeix que és un guisat d’albergí-nies, tomàquet, carbassa (sic; es tracta mésaviat de carbassó) i pebrot, tot mesclat i pi-cat. Un plat pràcticament idèntic al descrit esfa a Múrcia i altres llocs, com la Manxa, ons’anomena almoronía i, sota el nom d’albara-nia, a Mallorca. Sol ser una samfaina feta ambalbergínia, pebrot i tomàquet. En tots els ca-sos, l’element comú d’aquests plats és l’al-bergínia, un ingredient, justament, aportatpels àrabs des de l’Índia, passant per Pèrsia.Així, doncs, ja tenim la nissaga d’un plat detan il.lustre història, que també és anomenatmoronia o beranyia pels jueus sefardites delMagrib. En l’antiga cuina andalusina, la bu-

raniya d’albergínies podia acompanyar-setambé de xai o pollastre, com es pot veure enun anònim de cuina andalusino-magribina, elKitabh-al tabih, llibre en el qual hi apareixennombroses receptes a base d’albergínies.

ElaboracióPeleu les albergínies, o bé, pel llarg, deixeuunes línies pelades i les altres sense pelar, italleu-les a rodelles no massa gruixudes. Sa-leu-les i deixeu-les purgar en un colador o enuna superfície inclinada, durant tota la nit (al’estil jueu) o només una mitja hora.– Feu bullir els menuts i trossos de carn enuna mica d’aigua. Guardeu el brou. Escorreu-los.– Renteu i escorreu bé les albergínies i feu-les fregir en oli, sense rossejar-les excessi-vament. Poseu-les en un colador o damunt

paper absorbent.– En una cassola de terrissa poseu-hi els me-nuts i la carn, afegiu-hi les rodanxes d’alber-gínia, mig got d’oli i mig got d’aigua –just quecobreixi– i la sal i espècies pertinents. Dei-xeu-ho fent la xup xup una bona hora (tradi-cionalment més temps) o fins que veieu queés cuit i ja no queda líquid.

NotesHi hi ha dones que al fons de la cassola –nor-malment un tajin slalui– hi posen les potes delpollastre. – El mateix plat el podeu fer emprant la carndel pollastre. En aquest cas s’hi pot afegir unsofregit de ceba i, fins i tot, cigrons.– A Tunísia, la brania jueva es fa amb pollas-tre, albergínies una mica aixafades, all, safrài pebre negre: gairebé de forma idèntica a larecepta catalana –que també es pot fer ambconill, com he vist al Maresme–.– La versió dolça pot ser considerada unespostres, ja que al Marroc solia servir-se entreels jueus, l’endemà de la festa del Kipur, coma llevant de taula. Aquest pollastre amb al-begínies jueus, fet amb carn, pot portar tam-bé pebrot, safrà o cúrcuma, alls i pebre, i escou en oli i aigua durant una hora.

Pollastre amb albergíniesLa recepta

Té una gran riquesa gastronòmica per l’encreuament d’influències africanes, asiàtiques i europees

Ingredients

� Els menuts de 3o 4 pollastres(ales, fetges, cors,pedrers, potes...),o bé la carn (cui-xes, pits, etc...).

� Un kilo d’alber-gínies. � Pebre vermell,dolç o picant,segons el gust.� Sal� Oli.� Aigua.

Els vins monovarietals són molt interessantsi atractius, sobretot si es tracta de raïms

poc coneguts a les nostres contrades. La va-rie tat Cabernet Franc, per exemple, originà-ria de la zona de Bordeus, dóna vins méssuaus, avellutats i afruitats que la CabernetSauvignon. L’Augustus 2008, elaborat al 100%precisament amb Cabernet Franc, és un vimolt atractiu, fi i elegant. El vaig conèixer al

restaurant-vinoteca La Fundició de Girona.Me’l va fer tastar Joan Carles Escrigues, pro-motor del celler. Té un color granat intens,amb tons violeta. Aroma amb notes florals,afruitades, de fruita madura i algunes notesvegetals. Bona estructura amb tanins madursi ben integrats amb la fusta de criança. Elsraïms procedeixen de la finca Les Deveses, si-tuada prop del mar, amb sòl calcari i pedre-

gós. Criança de 15 mesos enbótes de roure francès. Pro-ducció limitada. Maridatgeexcel.lent amb pularda deBresse amb prunes i pinyons.Preu aproximat: 10 euros.

El celler elaborador: Ce-llers Augustus Forum, em-plaçats a El Vendrell (Tarra-gona) però dins de la Deno-minació d’Origen Penedès,elaboren vins blancs i negresde molt bona qualitat i queestan obtenint excel.lentspuntuacions en certamens di-versos. Per a més informaciówww.augustus.es i www.gi-rovi.cat.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col.leccionisme

Hores d’ara s’estaran desenvo-lupant els darrers actes delque possiblement hagi estat

el més multitudinari i mediàtic Xa-cobeo de les darreres dècades, ambla recent visita del Sant Pare inclo-sa. Els col.leccionistes, ens constaper les manifestacions d’alguns es-pecialistes en aquesta temàtica,s’estan apressant a recollir abansque no sigui massa tard aquells ob-jectes i records que donen fe delgran esdeveniment catòlic, que uncop classificats i degudament in-ventariats donaran pas seguramenta la recerca subsegüent d’aquellespeces no adquirides, moltes de lesquals es podran aconseguir mitjan-çant l’intercanvi.

El 13 de maig apareixia un segellemés per l’administració postal es-panyola, de facial 0,34 euros per alcorreu ordinari i amb tirada il.limi-tada, que mostra la silueta d’un pe-legrí davant l’emblemàtica catedralde Santiago de Compostel.la. D’a-questa manera oficial també a tra-vés dels segells s’ha commemoratla festa que es va establir durant elsegle XII i que se celebra cada anyque el dia 25 de juliol, festivitat deSant Jaume Apòstol, cau en diu-menge.

El cult al sant es va iniciar arran de la notíciaque el seu sepulcre s’havia trobat a la necrò-polis romana de Campous Stellae. S’hi va cons-truir una esglèsia i la tradició del pelgrinatge vaconsolidar Santiago, amb Roma i Jerusalem, comun dels llocs més importants de la Cristiandat.Durant l’Edat mitjana, l’anomenat Camí de SantJaume va servir de vehicle de coneixements ar-quitectònics, culturals i artesanals, a més d’aju-dar a les relacions humanes entre gent d’indretsremots. Conegudes són les ciutats i pobles ai-xecats amb aquest motiu, a l’entorn dels qualsdestaquen monestirs, hospitals, esglésies i re-fugis per als pelegrins i el tractament als malalts.

El camí de Sant Jaume va ser declarat Patri-moni de la Humanitat per part de la Unesco,així com Itinerari Cultural Europeu pel Conselld’Europa i va rebre igualment el títol honoríficde Carrer Major del vell continent. En les duesdarreres dècades i més concretament des de l’e-dició del Xacobeo 1993, s’ha potenciat de talmanera aquest fenomen religiós, històric i cul-tural, que cada any són més les persones que

d’alguna manera i en les etapes que estiguin alseu abast realitzen el recorregut.

UN ESPECIALISTA A GIRONAA Girona hi ha un dels màxims erudits en la ma-tèria, el filatèlic Joaquim Rosa i Roca, qui mit-jançant les diverses societats a les quals pertanyi exposant contínuament a les mostres decol.leccionisme, aporta de forma ben pràctica iefectiva la difusió per al coneixement generaldel camí de Sant Jaume, amb els itineraris giro-nins i catalans inclosos. Dedica moltes hores alstreballs de recerca i de relacions socials, i for-ma part igualment de confraries com la de laSanta Faç, que durant el període quaresmal s’a-nomena dels Cavallers de Santiago, o de la fe-deració d’Associacions d’Amics dels Camins deSant Jaume de Catalunya.

Funcionari durant toda la seva vida laboral deCorreus i Telègrafs, ha estat de sempre un delsmés entusiastes col.laboradors de les agrupa-cions filatèliques, i encara ara continua exhibintcol.leccions i donant xerrades sobre el tema.

Comiat alXacobeoD’aquí a pocs dies serà clausurat l’Any Sant Compostel·là 2010

XavierRomero

Les muntanyes continuaven essent lesmuntanyes. Els arbres tampoc no havien

canviat. Ni els pagesos, ni els ramats. Peròels seus quadres sí. Després de tant de tempsa l’estranger enyorava la seva terra, però ha-via tornat ple d’una llum que els seus pin-zells escampaven generosament per les te-les.

Josep Olivet Legares va néixer a Olot el1887. La seva procedència garrotxina va mar-car de manera evident la seva carrera pictò-rica, malgrat que les primeres lliçons les varebre a Barcelona, concretament a l’escolade Francesc d’Assís Galí Fabra. Aquest artis-ta, format a la Llotja, es va caracteritzar perbuscar mètodes pedagògics alternatius alsconvencionals de l’època, que encara erenmolt academicistes. Josep Olivet va assistira les classes de Galí entre 1911 i 1912, quantenia 22 anys.

A continuació, va iniciar un periple per lesgrans ciutats europees. Primer va fer estadaa Roma, on va acudir a les classes organit-zades pel Reggio Istitute Superiore de BelleArti i de l’Associazione Internazionale. Totseguit va traslladar-se a París i, finalment, aLondres, d’on va tornar el 1915. Cal tenir encompte que la tardor del 1914 havia escla-tat la Primera Guerra Mundial i moure’s pelcontinent era cada vegada més difícil. Abansd’instal·lar-se definitivament a Barcelona,Olivet va passar una temporada a Madrid perrebre classes de José María López Mezquita,un dels pintors més destacats de l’Espanyade les primeres dècades del segle XX.

Amb tot aquest bagatge, i ja a la capital ca-talana, el pintor garrotxí va afrontar la sevaprimera exposició individual. La mostra esva poder veure al Faianç Català, un dels es-pais triats pel Noucentisme per donar a co-nèixer els seus plantejaments estètics i alsqual Olivet va aproximar-se, si bé quasi sem-pre va vincular les seves creacions a la terraon havia nascut i on continuava passant llar-gues temporades.

Per tot plegat se’l considera un dels mem-bres més importants de l’escola paisatgistaolotina. Ara bé, la seva paleta es caracterit-zava per oferir una vi-vesa cromàtica que estraduïa en unes telesplenes d’una llumino-sitat molt personal.

Paral·lelament a laseva producció artísti-ca, i com molts altrespintors, va dedicar partdel seu temps a la do-cència en una acadè-mia que regentava.

Josep Olivet Legaresva morir l’octubre de1956, quan tenia 69anys. La seva darreraexposició havia estat elgener a La Pinacotecadel Passeig de Gràcia.

Josep OlivetLegares

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

AugustusCabernet Franc 2008

Tendències


1Cronògraf,Adidas.2 i 3Gorros per a ell iper a ella, Vans.4Guants d’estilboxejador,Armada.5Esquís ambmotius orientalsper a noia,Armada.6Esquís«Sottozero»,Pirelli Pzero.7Samarreta polarper a ell,Helly Hansen.8Jersei de collample per a ella,Oxbow.9 i 10Anorac de noi,Armada, i ano-rac de noia,Eider.11Orelleres,Accessorize.12 i 13Pantalons per aell i per a ella,Orage.14Botes de noia,Protest.

2 3

4

86

7

9

10

11

12 13

14

Temps de neu

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Aquest pont extrallarg serà per a molts la primera ocasió de la temporada perpracticar el seu esport preferit. Equipa’t amb la tecnologia més avançada, els

millors materials i el disseny més original en botes, pantalons i jaquetes,perfectes tant per als «riders» més professionals com per als aficionats.

Amb aquesta equipació no voldràs que la temporada d’esquí s’acabi!

5

1

Entre totes les pel·lícules de Pixar, Carsés, segurament, la que menys consenscrític genera. No sorprèn: és el film més

moralista de la factoria (la seva reivindicacióde l’Amèrica rural, tot i que ben intenciona-da, resulta un pèl simplista) i també la més in-necessàriament allargada (110 minuts). Ara bé,no es pot oblidar el seu entranyable dissenyde personatges, les impagables referènciesculturals i esportives i, sobretot, una gens con-vencional crítica a la competitivitat implícitaen l’esport. El seu director, John Lasseter, tam-bé fundador de Pixar, porta anys treballant enuna seqüela de laqual només se sa-bia que estavaparcialment am-bientada al Japó. Iara ja en tenimmés dades: Cars 2es desmarca com-pletament de laseva predecessora i aposta per un curiosíssimhomenatge al cinema d’espies dels anys 60 i70. Sí, sí, tal com sona. Estem, doncs, davantd’una hàbil relectura dels personatges que per-metrà portar l’univers de la primera entrega anous i engrescadors terrenys.

Codirigida per Brad Lewis, Cars 2 se centraen Llamp McQueen i Mate, que viatgen al Japóper participar a la cursa dels cotxes més rà-pids del planeta. Però aquesta vegada la cosano va de guanyar copes: per una sèrie de cir-

cumstàncies, els dos amics són contractatscom a espies per desemmascarar una conspi-ració entre els bastidors de les grans marquesde cotxes.

Això permet a Lasseter i Lewis fer una pi-cada d’ullet a la saga de James Bond (un delsnous personatges principals és un Aston Mar-tin) i, sobretot, a les grans persecucions auto-mobilístiques del thriller dels anys 60 i 70: noen va un dels fitxatges a la versió original ésMichael Caine, que homenatja així la seva par-ticipació a la primera versió de The Italian Jobi, també, el famós espia Harry Palmer. Cars 2

estarà farcida de persecucions espectaculars,referències a la cultura pop d’aquelles dèca-des i una interessant reinvenció dels secun-daris de la primera entrega.

Entre les novetats més vistoses destaca elcanvi de compositor a la banda sonora –Mi-chael Giacchino agafa el relleu a Randy New-man–, i la incorporació de les veus d’EmilyMortimer, Peter Jacobson, Jason Isaacs, JoeMantegna i Thomas Kretschmann. La cintas’estrenarà a tot el món el proper mes de juny.

Els cotxes fand’espiesEn la segona part de «Cars», Llamp McQueen i Mate viatgen al

Japó per participar en la cursa dels cotxes més ràpids delplaneta, però són contractats per exercir d’agents secrets

TEXT: PEP PRIETO

Cinema


AQUESTA TARDOR LA MOSCA DE GIRONA CONTRAATACA DE NOU!!!DDeixa’t seduir aquesta tardor per l’elegància i el «savoir faire» de la MOSCA DE GIRONALa seva màgia impregna tot allò que toca... Vola amb ella en llibertat i fes-la volar tu també!PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22Recordeu que ara també podeu aconseguir l’Auca de Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa

Mirada al passatEl film, que s’estrenarà al juny, és ple de

persecucions espectaculars i de referències ala cultura pop de les dècades de 1960 i 1970

Astro Boy

Director: David Bowers.Intèrprets: Freddie High-more, Nicolas Cage.Distribuïdora: Warner.Durada: 94 minuts.Adaptació d’un còmic japo-nès que va donar peu a unapopular sèrie animada delsanys 60 i que, traduïda ales noves tecnologies, llueixcom una autèntica super-

producció fantàstica. El film hibrida els planteja-ments de Pinotxo amb la gènesi de qualsevol su-perheroi, i el producte resultant és un entreteni-ment notable però molt irregular que funciona enels segments espectaculars (el primer vol d’AstroBoy, per exemple) però va una mica mancat dedensitat dramàtica. El millor de tot plegat és elplanter de veus que s’escolten a la versió original ila banda sonora de John Ottman. P. P.

Mi segunda vez

Director: Bart Freundlich.Intèrprets: Catherine Zeta-Jones, Justin Bartha.Distribuïdora: Aurum.Durada: 97 minuts.Podria semblar la típica co-mèdia romàntica sobre unadona madura que s’enamo-ra d’un home molt més jove,però la veritat és que es

tracta d’un bon retrat sobre les diferències genera-cionals que brilla pels seus diàlegs i el seu esfor-çat desmarcament dels tòpics. Malgrat això, incorre en alguns tòpics gairebé inevitables sobrela diferència d’edat entre els protagonistes, peròles prestacions dels seus intèrprets i, sobretot,l’hàbil direcció de Freundlich la converteixen enuna proposta inesperadament funcional. P. P.

Madres & hijas

Director: Rodrigo García.Intèrprets: Naomi Watts,Samuel L. Jackson.Distribuïdora: Vértice.Durada: 125 minuts.L’autor de Cosas que diríacon solo mirarla insisteix enels seus retrats amargantssobre l’univers femení, enaquest cas centrant-se en

els trasbalsos de la maternitat. No és una malapel·lícula, en absolut, però el cinema de Garcíacomença a sonar a clixé en si mateix i només lasolvència dels seus repartiments redimeixen elseu excés de pretensions. En qualsevol cas, siper alguna cosa s’ha de recomanar veure Madres& hijas és per la història que protagonitzen Annet-te Bening i Jimmy Smits. P.P.

The Runaways

Director: Floria Sigismondi.Intèrprets: Kristen Stewart,Dakota Fanning.Distribuïdora: Aurum.Durada: 105 minuts.Crònica de l’ascensió i cai-guda de la banda lideradaper Joan Jett i Cherie Cu-rrie, joves rebels que aviatentren en tensió amb les de-

mandes de la indústria musical i acaben enfronta-des per allò que sempre havien criticat. El film éstant un retrat en negre del grup com la radiografiad’una amistat trencada, sense que acabi de fun-cionar del tot ni en una línia ni en l’altra. Ara bé, labanda sonora és esplèndida i les actrius fan unaexcel·lent recreació dels seus personatges. P.P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = The promiseBruce Springs -teen 2 = PequeñoDani Martín3 = Pido la pala-bra Andy & Lu -cas 4 = Sale el solShakira 5 = Greatest HitsBon Jovi

REGNE UNIT

1 = ProgressTake That 2 � Outta thisworld JLS 3 � GravityWestlife4 � The giftSusan Boyle5 � LoudRihanna

ESTATSUNITS

1 = The giftSusan Boyle 2 � O holy nightJackie Evancho 3 � LoudRihanna 4 � Illumina -tions JoshGroban 5 � Born freeKid Rock

L’ART DEL DESCANS

Per la compra d’un producte d’aquesta promoció, li regalemun dècim* 20€ o una participació de 6€ en el

núm. 83.516 del Sorteig de Nadal,de la Loteria Nacional, del dia 22 de

desembre de 2010, adquirit a l’administració«La Bruixa d’Or», de Sort, Lleida.

315€

M-Visco Tardor 2010M-Visco Tardor 2010**

Matalàs de molles + viscoelàsticaMatalàs de molles + viscoelàsticaDouble Offset - 25% més de molles. Double Offset - 25% més de molles. Teixit Stretch amb fil de bamboo.Teixit Stretch amb fil de bamboo.Mida: 80 x 190Mida: 80 x 190

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA | C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA | Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

Arrels és el títolescollit pel sal-tenc Joan Nito

Figueras per batejarel seu tercer disc, untítol que defineix a laperfecció la propostamusical d’aquest tre-ball, que vol ser unaindagació i alhora unreconeixement delstemes que van perfi-lar la seva vocaciómusical. «Volia fer unhomenatge a músics icançons que em vanmotivar i em van ferestimar aquesta fei-na», diu Nito Figueras.El resultat són unagrapat de temes demúsics com els Bea-tles (Hey Jude, Black-bird i With a little helpfrom my friends), El-ton John (Rocket man), Stevie Wonder (Isn’t shelovely), Ray Charles (Halleluja I love her so) oBilly Joel (New York state of mind), entre d’al-tres, que han passat pel sedàs interpretatiu deFigueras («els hem nitonejat»), amb el seu particular estil entre samba, swing, jazz o bala-da.

Tres anys han passat des del darrer treball deNito Figueras, un disc titulat Opcions... Versionsdel rock català, que va tenir molt bona acolli-da (anteriorment, encara, havia publicat Vivien -do ahora l’any 2004). «De fet, molta gent emde manava quan tornava a publicar un nou disc,i els inicis van ser com un compromís, però dese guida Arrels va anar agafant vida pròpia», co-menta el músic saltenc. Evidentment, la deci-sió més difícil va ser l’elecció dels temes i el seuencaix a l’hora de fer-ne les versions: «La tria deles cançons és el que més ha costat. M’he dei-xat anar pel cor i tam bé per les possibilitats queveia a cada te ma». I és que no es tractava no-més de fer-ne una còpia literal i fidel sinó de,a partir de la melodia, «treure-li la punta». Perexemple, el Blackbird dels Beatles sona a rit-me de bossa nova.

Tot i que al disc hi han col·laborat molts mú-sics (Pep Poblet, David Piton, Lluís Costa...), labase musical ha estat de piano (l’instrument deNito Figueres), baix i bateria. A banda, ha tin-gut també l’ajuda del pintor saltenc Joan Mateu(que també vas ser músic dels Barri Baix en la

seva joventut) i del llibreter Guillem Terribasamb els textos del llibret.

Després de la presentació fa unes setmanesa Bescanó, ara toca la gira arreu. «Anem a to-tes», assegura Nito, que confirma la pretensióde fer gira arreu de l’Estat espanyol, en formatpreferentment de quintet, tot i que també s’hapreparat en format reduït de trio per obrir elventall de possibilitats. Igualment conscient deles dificultats per les que passa la venda tradi-cional de discos a les botigues, es vol ven dreArrels –sobre aquestes línies, la portada– enformat digital a iTunes i directament a tra vésdel web de la discogràfica, Musica Global.

pianistaLes arrels del

El músic saltenc Nito Figueras versiona en el seu nou disc elstemes que «em van motivar i em van fer estimar aquesta feina»

Novetats

Ainhoa Arteta: «Don’t give...»

Ainhoa Arteta s’ha posat «underground», ambun canvi de «look» total, per llançar un crit deguerra des del seu segon àlbum pop, Don’t giveup, i «dir a tothom» que, quan sembla que tot vamalament, «cal lluitar, no resignar-se», exhortala soprano basca, que té contractes per cantaròpera fins wl 2016. Arteta interpreta al disc te-mes de Nirvana, Gun’s and Roses, Joaquín Sa-bina, Los Secretos, Louis Armstrong, GeorgesGerswhin i Charles Aznavour, entre d’altres.

Hurts: «Happiness»Abans de veure un arc de Sant Martí, ha de plou-re o, dit en paraules del cantant de Hurts, TheoHutchcraft, «tots sentim que en la vida real no estroba la felicitat sense passar abans per algunacosa dolenta». Aquesta frase resumeix la filoso-fia del grup Hurts (dolors) i del seu primer disc,Happiness (felicitat). Hutchcraft i el seu com-pany Adam Anderson, l’home del sintetitzador,han passat de la cua de l’atur a convertir-se enl’última revolució musical sorgida d’Internet..McFly: «Above the noise»

Influïda pel so d’artistes com Madonna i Pink, labanda britànica McFly ha editat Above the noi-se, el seu nou àlbum en el qual mostren un estilmés electrònic. Format per Tom Fletcher i DannyJones, a la guitarra i veus, a més del baixistaDougie Poynter i el baterista Harry Judd, el grupconsidera que el nou so es deu al productor Da-llas Austin, qui ha treballat amb artistes com Ma-donna i Pink, Gwen Stefani, Boyz II Men i fins itot Michael Jackson.

«Negri»: «Habanera flamenca»Enrique Heredia «Negri» va abandonar La Bar-bería del Sur però no «l’alegria de viure» i en-cara que ja no és «un jove flamenc», sinó «unsenyor de 37 anys», no es cansa d’experimen-tar, i per això ha gravat Habanera flamenca, un«luxe d’anada i tornada» en un format inèdit iamb músics «espectaculars». «Negri» està«més que feliç» amb el resultat de posar hava-neres dels segles XVIII i XIX «a la recerca» delsdiferents pals del flamenc, com fa al disc.

TEXT: RAMON MORENO

5 de desembre de 2010

La novetatCompacte i habitableLa marca coreana Hyundai apostaper dominar el mercat dels petitsmonovolums amb el nou ix20

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Disseny: Pol Valero.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Diari de Girona

Dues rodesGSR de «set i mig»La supervendes de Suzuki, araactualitzada, compta amb unpolivalent motor de 750 cc

Sota la denominació Sports Tourer,la gamma Astra incorpora unanova carrosseria -ja en són tres-d’estil familiar i de gran practicitat.Una versatilitat de càrrega i habi-

tabilitat que no es veu renyida amb una mésque esportiva aparença; fet imprescindible enel competitiu sector dels compactes. Per aaixò, comparteix el mateix ADN de disseny dela firma alemanya i el nom de Sports Toureramb el seu germà més gran, l'Insignia. D'a-questa manera, aquest nou Astra presenta unenfoc molt similar en ltermes de qualitat i fun-cionalitat.

Les formes esculturals es reuneixen un ha-bitacle amb tots els aclamats atributs del seugermà de dos volums, alhora que afegeix unaàmplia capacitat de càrrega. El disseny efi-

cient del maleter, permet una impressionantcapacitat de càrrega de fins a 1.550 litres, iestà complementat amb elegants i exclusiuselements, com el sistema FlexFold dels su-ports del darrere – un sistema que permet re-plegar els seients posteriors només polzantun botó.

Dinamisme destacatLa imatge esportiva del Sports Tourer comptaamb el suport d'una igualment atlètica expe-riència de conducció. L'Astra Sports Tourercomparteix la mateixa suspensió del darrere iel sistema de xassís electromecànic FlexRi-de que el seu homòleg de cinc portes.

Altres element de primera classe, com elsistema d'il·luminació adaptativa AFL+ i elsseients davanters amb homologació d'ergo-

nomia per metges experts, afegeixen moltspunts en matèria de confort i seguretat.

Nou motoritzacionsUna àmplia gamma de fins a 9 motors molt efi-cients en el consum de combustible ofereixenun rang de potència des de 95 CV fins a 180CV. En l’apartat dièsel, l'oferta es distribueix enels CDTI de cilindrades 1.3 (95 CV) 1.7 (110 i125 i CV) i 2.0 (160 CV). El catàleg benzinadisposa de les variants 1.4 (100 CV), 1.4 T (120i 140 CV) i 1.6T (180 CV). La tecnologiaStart&Stop que estalvia combustible quan elvehicle s’atura s'introduirà a principis de l'anyque ve amb el motor 1.3 CDTI, aconseguintunes emissions de només 109 gr de CO2. Elspreus van des dels 19.775 euros (1.6 benzinaEnjoy) fins als 25.675 (2.0 CDTI Cosmo). DdG

Dinàmic i

pràctic

Diari de Girona

.

www.mejorcoche.epi.esVOTA I GUANYATria el Cotxe de l’Any 2011

* Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica, La Vanguardia i Autofácil.La data límit de recepció dels vots per correu és el 10 de desembre de 2010.

«L’informem que la seva adreça de correu electrònic, així com la resta de les dades de caràcter personalaportades, seran objecte de tractament automatitzat en els nostres fitxers, titularitat de Prensa IbéricaManagement, S.L.U. Vostè podrà en qualsevol moment exercir el dret d’accés, rectificació, acreditació,cancel·lació i oposició en els termes establerts en la Llei Orgànica 15/1999 mitjançant notificacióescrita a Prensa Ibérica Management, S.L.U., Av. Diagonal 463 bis, 8è. 08036-Barcelona.»

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

O ENVIA EL TEU VOT A:PRENSA IBÉRICA MANAGEMENT, S.L.U.

APARTAT DE CORREUS NÚM. 20228080 MADRID

NOM: COGNOMS:E-MAIL:MÒBIL: FIX:www.bpultimate.es

www.boschcarservice.es

Participa i podràsguanyar una targeta

BP ULTIMATE*carregada amb 200 euros

de carburant cada mes.– 13 tagetes per sortejar cada mes –

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar enqualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya.– 3 vals per sortejar cada mes –

Els cotxes seleccionats com a candidats són:Marqui amb una X el cotxe seleccionat

Motor


HABITACLE ENGINYÓS. Més espai i modularitat L'Opel Astra Sports Tourer es beneficia del mateix interior esculpit de la versió de cinc portes. L'envoltant tauler de control en forma d’«ala» forma un arc el quals’estén al llarg de tota l’amplada de l'habitacle i arriba fins a les motllures de les portes. A més, l’Sports Tourer és ple de llocs intuïtius per a dipositar-hi objectes,incloent les bosses a les portes que tenen capacitat per emmagatzemar ampolles grans d'1,5 litres, una consola central molt adaptable que permet diversesconfiguracions, una guantera força espaiosa i un calaix sota el seient del conductor.

BMW

Motor


.

Audi 90 2.2 - AA. DA. CC. ABS Any 92 1.500 €Citröen Xantia 1.8i AA. DA. CC Any 93 950 €Citröen Xsara 1.6 VTS. AA. DA. CC Any 01 2.800 €Mini 1000 Any 89 6.000 €Nissan Micra 1.3 AA. DA. CC. Any 99 2.500 € Renault Clio 1.6 16v. AA. DA. CC. ABS Any 99 2.000 € Seat Ibiza 1.2. 75cv. AA. DA. CC. Any 03 5.300 € Renault Clio 1.2 Aa. DA. 40.000km. Any 03 4.200 €Hyundai Lantra 1.9 D. AA. DA. CC Any 99 1.800 €Opel AStra 1.7 CDT DI 100cv. AA. DA. CC. ABS Any 03 5.500 €

Peugeot 306 1.9 D 5p. DA. CC. Any 99 2.300 €Peugeot 306 1.9 D Break AA. DA. CC. ABS. Any 00 2.700 €Seat Cordoba 1.9 Diesel DA.CC Any 99 1.800 €SEat Ibiza TDI. AA. DA. CC. ABS Any 01 4.500 €Skoda Octabia TDI 110 Any 99 2.600 €Nissan Terrano II 2.7 TD. AA. DA. CC Any 95 5.500 €Renault Scenic RX4. Clima. DA. CC. ABS Any 00 6.000 €Toyota RAV 4.2. AA. DA. ABS Any 96 5.600 €Peugeot Patner 1.9 D. AA. DA Any 06 5.900 € consultar

Quad Kawasaki KFX 450 R. Any 08 4.900 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: [email protected]

www.autostoni.comCOMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

CHEVROLETORLANDO

Espai per a tothom

L'Orlando és el primer dels set llançamentsque Chevrolet té preparats per el proper2011. Realitzat sobre la plataforma de laberlina Cruze i basat en el cotxe d'exhibi-ció que va fer la seva primera aparició el

2008, ens trobem al davant d’una proposta de ca-ràcter familiar gràcies a les seves set places, laseva flexibilitat interior i el generós espai de càrrega que ofereix.

Estèticament, la imatge de marca de Chevro-let s'aplica a una compacta i imponent carrosse-ria de 4.65 metres de longitud i 1,63 d'alçada, re-marcada per uns amplis passos de roda per a lesseves llandes de 16, 17 o 18 polzades. L'habita-cle també hereta la línia de disseny Chevrolet,

com la cabina doble inspirada en el Corvette i laretroil·luminació ambientalde color blau en la con-sola central. Una proposta molt cridanera que esreforça amb les diverses configuracions que ofe-reixen els set seients disponibles. D'aquesta ma-nera, es poden abatre la segona o la tercera filade manera independent, o conjuntament, pergaudir d'una zona de càrrega completament pla-na. En aquest sentit, l’Orlando ofereix un dels es-pais més voluminosos del segment dels mono-volums, amb 1.499 litres de capacitat amb lesdues files de seients abatudes.

Buits per a tots els gustosD’altra banda, aquest Chevrolet disposa d'una

àmplia varietat de compartiments; de tota menade formes i ubicats en diversos llocs, com un mo-neder i dos grans suports per a vasos en la con-sola central, compartiments per a mapes i am-polles integrats en les quatre portes i una sèrie decompartiments individuals a la zona de càrrega.Hi destaca el que es troba rere el sistema d'àu-dio del tauler de control, fàcilment accessible i denotable capacitat. En aquest mateix buit s’hi potequipar una connexió auxiliar estàndard i un portUSB per a MP3 o iPod.

Tres motoritzacionsDe moment, es podrà escollir entre tres dels úl-tims motors de baix consum de Chevrolet: un de

benzina i dues versions Dièsel. El motor de ben-zina disponible és l’1,8 litres de 141CV. Les uni-tats 2.0 dièsel s'ofereixen en potències de 130 i163 CV.

Pel que fa als nivells d'acabat, la gamma s'es-tructura al voltant a les denominacions LS, LT iLTZ. Independentment del model elegit, els clientstenen garantit un alt nivell d'equipament, amb ele-ments de sèrie fins i tot en l'acabat bàsic, que in-clouen control electrònic d'estabilitat, sis coixinsde seguretat i retrovisors amb control elèctric. L’a-cabat mitjà, munta a més a més els sensors d’a-parcament i els controls d’àudio al volant; mentreque la gamma LTZ hi afegeix les llandes de 17 oel sistema de regulació de la velocitat. DdG

Diari de Girona

GRAN CAPACITAT. Habitacle versàtil. Els seients es poden configurar dediverses maneres, amb la possibilitat d'abatre la segona o la tercera filade forma independent. D'aquesta manera el volum de càrrega variaentre els 458 litres si s'utilitzen cinc places (les dues primeres files) i els1.499 amb els suports posteriors abatuts. Cal destacar la facilitatd'accés a la tercera fila gràcies a l'ampli espai que queda quans’abaten els seients centrals. Entre els nombrosos llocs per dipositarobjectes destaca el que es troba rere el tauler de control.

Motor


DefenderBlackLand Rover presenta el nou

Diari de Girona

Land Rover Espanya ha incorporat a la sevagamma el Defender Black, una edició limi-tada del seu mític tot terreny, hereu del lle-gat que es remunta al naixement del primermodel de la marca l’any 1948.

L'actual generació Defender inclou un nou disenyde capó, que deixa entreveure la presència del po-derós motor 2.4 litres de 122CV que amaga al seuinterior, el qual arriba al sorprenent parell motor de360Nm, fet que li atorga una major capacitat d'a-rrossegament i versatilitat, així com unes excel·lentsprestacions tot terreny, líders en el seu segment.

Basat en el seu model 90 SW S, el nou Defen-der Black Edition, només estarà disponible a Espaaper a 80 afortunats, els quals podran gaudir de l'au-tenticitat d'un vehicle, equipat per a aquesta ocasió,amb exclusives opcions, tant en el seu interior coma l'exterior, així com amb unes atractives condicionsde finançament.

Acabat exclusiuEn exclusiu color, «Santorini Black» amb sostre ajoc, l'equipament extra del Defender Black Editioninclou, entre d'altres elements de sèrie, llandes d'a-liatge «Dual Finish» de 16 polzades, aire acondi-cionat i un pack d'il·luminació.

A més, compta amb una placa numerada i iden-tificativa del model amb la inscripció «Black LimitedEdition». A aquest complet equipament s’hi sumenles formidables prestacions tot terreny del llegen-dari Defender, un dels tot terreny amb millors ca-pacitats fora de l’asfalt. El preu d’aquesta edició li-mitada és de 34.232 euros. DdG

22 PublicitatDiumenge 5de desembre de 2010

Opel Meriva Cosmo1.6 gasolina

Any 067.600 €

Opel Zafira Enjoy1.9 CDTI + DVD Any 07

14.500 €

Renault Meganic Scenic1.5 DCIAny 07

11.500 €

Opel Astra Enjoy5 portes 1.6 GasolinaAny 10

15.300 €

Opel Corsa C’Mon1.3 CDTI EcoflexAny 10

10.200 €

Opel Insignia 2.0CDTI EdittionAny 10

20.600 €

Peugeot 2071.4 I ConfortAny 08

8.500 €

Kia Cerato 2.0 CRDIAny 06

8.200 €

Seat León1.6I Any 02

3.900 €

Opel Agila Cormo 5 portes 1.3 CDTIAny 06

6.000 €

Opel Zafira 1.0 CDTIAny 06

11.500 €

Citroën Xsara Picasso 2.0 HDIAny 04

5.700 €

Opel Astra Energy 1.7 CDTIAny 09

13.900 €

Renaut Clio 1.5 DCI5 portesAny 05

6.400 €

Opel Vectra 5 portesElegance 1.9 CDTIAny 07

10.500 €

Citroën C-4 3 portes1.6 HDI CollectionAny 07

10.200 €

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES

Publicitat 23 Diumenge 5

de desembre de 2010

diumenge 5 de desembre de 2010 dominical · reportatge el món de carbonell ha portat la seva obra...

Documents