diputació de barcelona identitat corporativa

Diputació de Barcelona

IDENTITAT CORPORATIVAAplicació de la marca segons la nova estructura organitzativa:

· Publicitat, difusió i publicacions · Identificació de l’emissor · Papereria corporativa

febrer de 2013

Diputació de Barcelona. MANUAL DE PAPERERIA PRESIDENT

2

Àrea de DesenvolupamentEconòmic Local

Àrea de Presidència

Àrea de Territorii Sostenibilitat

Àrea d’Hisenda, Recursos Interns i Noves Tecnologies

Àrea d’Atencióa les Persones

Organisme de Gestió TributàriaInstitut del Teatre Patronat d’Apostes

Xarxa de Biblioteques MunicipalsXarxa de Parcs Naturals

LA MARCA - Articulació vertical

Diputació de Barcelona. IDENTITAT CORPORATIVA

2

Àrees

Xarxes

Organismes autònoms


3

LA MARCA - Articulació horitzontal

Opció 1


3

Àrees

Xarxes



4

LA MARCA - Articulació horitzontal

Opció 2


4

Àrees

Xarxes



5

APLICACIONS DE LA MARCA

Publicitat

Als suports publicitaris (anuncis, opis, bàners, etc) la marca de la Diputació de Barcelona ha d’aparèixer sem-pre sola, independentment de l’àrea o xarxa que emeti la comunicació. Es considera que la comunicació publicitària és eminentment institucional, i correspon al nivell 1 d’aplicació de l’arquitectura de marca (vegeu Manual d’imatge corporativa, pàgina 47).


5

www.diba.cat

Des de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona cooperem amb els ajuntaments per fer realitat els equipaments esportius

que són necessaris per a la pràctica de l’esport.

Invertim en esport

bons serveis per als ajuntamentsmés benestar per a la ciutadania

www.diba.cat/parcsn

La Diputació de Barcelona i els municipis que formen part de la Xarxa gestionem aquests 12 espais naturals protegits. Volem així garantir l’equilibri territorial i fer compatible l’ús públic del seu patrimoni cultural i natural amb les activitats socioeconòmiques dels seus habitants.

Equipaments, activitats, itineraris, paisatge i història, educació ambiental, gestió i documentació.

Xarxa de Parcs Naturals102.059 hectàrees d’espais naturals protegits a 100 municipis


6

www.diba.cat/aic

Setembre 2012

Espai Francesca Bonnemaison

SETEMBRE


Difusió

Als materials de difusió (fullets, opuscles, cartells...) la marca de la Diputació de Barcelona ha d’aparèixer sempre sola, excepte en els materials emesos per les xarxes corporatives (Xarxa de Parcs Naturals i Xarxa de Biblioteques Municipals).

La resta de dades que identifi quen l’emissor (àmbit o matèria, gerència, servei, direcció, ofi cina) fi gurarà al dors dels diferents materials de difusió, excepte als cartells, que no tenen dors. Per norma general, a més a més de l’àrea, que forma part del logotip, apareix la matèria i l’emissor més proper.


6

Xarxa de Biblioteques Municipals

Aventuresal Bibliobús Pedraforca

Campanya de foment de la lecturaPrimavera 2011

www.diba.cat

amb KaTRaSKa


7


Publicacions

A la coberta de les publicacions de les col·leccions tècniques (Documents de Treball i Estudis) figurarà la marca de la Diputació de Barcelona (en versió horitzontal) en el marge superior esquerre.

La resta de dades que identifiquen l’emissor (àrea, àmbit o matèria, gerència, servei, direcció, oficina...) figurarà al dors de la coberta.


7

Col·lecció_Documents de Treball

Sèrie_Educació 8

Observatori de polítiques educatives locals

Informe 2011

8Sèrie_Educació 8

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

L’Observatori de Polítiques Educatives Locals va néixer l’any 2005 com a instrument de coneixement i innovació amb la missió de contribuir a la governabilitat local a partir del seguiment, avaluació i sistematització de noves propostes i línies d’actuació relacionades amb l’educació. El seu objectiu �nal és contribuir a la presa de decisions i a la millora dels resultats de les polítiques educatives dels municipis.

L’INFORME 2011 de l’Observatori inclou un conjunt d’articles que aborden diferents temes d’interès per a la Diputació de Barcelona i per al conjunt d’administracions locals: la incidència de la crisi econòmica sobre el sistema educatiu, el desenvolupament normatiu de la legislació d’educació, l’educació i la cohesió social, l’evolució del sistema d’escoles bressol municipals o l’adaptació del sistema educatiu als objectius relacionats amb l’estratègia de Lisboa.

EducacióUrgell, 187Escola Industrial. Edifici 2508036 BarcelonaTel. 934 022 977 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat/educacio

8

9 788498 034738

ISBN 978-84-9803-473-8


8

APLICACIONS DE LA MARCA - Identificació de l’emissor

Al dors dels materials de difusió, de les publicacions i als productes digitals s’identificarà l’emissor de la manera següent:

• Primer nivell d’informació: logotip de la Diputació de Barcelona que incorpora el nom de l’àrea corresponent.

• Segon nivell d’informació: matèria o àmbit.

• Tercer nivell d’informació: gerència o direcció, segons el document «Representació de l’organigrama de la Diputació de Barcelona a la papereria corporativa». Quan el material sigui genèric de l’àrea no caldrà afegir aquest nivell. Tanmateix, quan sigui necessari concretar-ho, es podrà afegir el nom del servei o oficina que emet el material.

• Quart nivell d’informació: adreça postal, telèfon i fax, correu electrònic i pàgina web.


8

Igualtat, Ciutadania i Benestar SocialGerència de Serveis d’Igualtat i CiutadaniaTravessera de les Corts, 131 - 159Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, 4t pis08028 BarcelonaTelèfon: 934 049 003 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat


Igualtat, Ciutadania i Benestar SocialTravessera de les Corts, 131 - 159Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, 4t pis08028 BarcelonaTelèfon: 934 049 003 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat


Igualtat, Ciutadania i Benestar SocialServei de Polítiques de Diversitat i CiutadaniaTravessera de les Corts, 131 - 159Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, 4t pis08028 BarcelonaTelèfon: 934 022 713 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat



9

APLICACIONS DE LA MARCA - Identificació de l’emissor


9

Igualtat, Ciutadania i Benestar SocialServei de Polítiques de Diversitat i CiutadaniaTravessera de les Corts, 131 - 159Recinte Maternitat. Pavelló Mestral, 4t pis08028 BarcelonaTel. 934 022 713 · Fax 934 022 714www.diba.cat


Sèrie_Educació 8

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progrés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Documents de Treball facilita als agents del món local documentació actualitzada per contribuir a millorar la gestió de les polítiques públiques locals.

L’Observatori de Polítiques Educatives Locals va néixer l’any 2005 com a instrument de coneixement i innovació amb la missió de contribuir a la governabilitat local a partir del seguiment, avaluació i sistematització de noves propostes i línies d’actuació relacionades amb l’educació. El seu objectiu �nal és contribuir a la presa de decisions i a la millora dels resultats de les polítiques educatives dels municipis.

L’INFORME 2011 de l’Observatori inclou un conjunt d’articles que aborden diferents temes d’interès per a la Diputació de Barcelona i per al conjunt d’administracions locals: la incidència de la crisi econòmica sobre el sistema educatiu, el desenvolupament normatiu de la legislació d’educació, l’educació i la cohesió social, l’evolució del sistema d’escoles bressol municipals o l’adaptació del sistema educatiu als objectius relacionats amb l’estratègia de Lisboa.

Educació i TICUrgell, 187Escola Industrial. Edifici 2508036 BarcelonaTel. 934 022 977 · Fax 934 022 [email protected] · www.diba.cat/educacio

8

9 788498 034738

ISBN 978-84-9803-473-8

Xarxa de Parcs Naturals BENVINGUTSAL PARC

Xarxa de Parcs Naturals

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona està formada per 12 espais naturals d’alt valor paisatgístic, ecològic i cultural.

Garanteix un equilibri territorial i ambiental als 100 mu nicipis del seu àmbit geogrà�c.

Abasta 102.316 hectàrees. Això representa el 22% del territori on viu el 70% de la població de Catalunya.

Plani�ca i gestiona els espais naturals i agraris mitjançant els plans especials, elaborats amb la participació de tots els agents implicats.

Protegeix els valors naturals, agrícoles, fores-tals, cultu rals i paisatgístics de cada parc.

Aposta per un equilibri entre la preservació dels parcs i el desenvolupament econòmic de la po-blació.

Fomenta l’ús públic del patrimoni natural.

ww

w.d

iba

.ca

t/p

arc

sn

Dire

cció

de

Com

unic

ació

. Fot

ogra

�a d

e la

por

tad

a: A

ndon

i Can

ela.

Fot

ogra

�es

inte

riors

: Iña

ki R

elan

zón,

And

oni C

anel

a i F

erra

n A

guila

r. D

L B

. 192

91-2

012

Im

prè

s en

pap

er e

colò

gic

Espais Naturals i Medi AmbientGerència de Serveis d’Espais NaturalsComte d’Urgell, 187. 08036 BarcelonaTel. 934 022 [email protected] · www.diba.cat/parcsn

Benvinguts al parc!Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guille ries-Savassona, Parc Natu ral del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra de Coll serola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast de la ciutadania centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions temporals, equipa-ments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals, àrees d’esplai i d’acam pa da, publicacions i audiovisuals, a més de cursos, tallers i estades ambien tals; tot plegat per gaudir, conèixer i respectar el medi natural.

Institucions que formen i gestionen la Xarxa de Parcs NaturalsParc del Castell de Montesquiu. Ajuntaments de Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora i Sora, i Diputació de Barcelona. Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Ajuntaments de Folgueroles, Tavèrnoles, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau, i Diputació de Barcelona. Parc Natural del Montseny. Ajuntaments d’Aiguafreda, el Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, la Garri-ga, Gualba, Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent, Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau; Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ajuntaments de Castellar del Vallès, Granera, Matadepera, Mo-nistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilo mara i Rocafort, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Sant Vicenç de Castellet, Talamanca, Terrassa i Vacarisses, i Diputació de Barcelona. Parc del Montnegre i el Corredor. Ajuntaments d’Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra, i Diputació de Barcelona. Parc de la Serralada Litoral. Ajun-taments d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles, Montornès del Vallès, Premià de Dalt, la Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt; Consell Comarcal del Maresme, Consell Comarcal del Vallès Oriental, Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya. Parc de la Serralada de Marina. Ajuntaments de Badalona, Montca-da i Reixac, Sant Fost de Campsentelles, Santa Coloma de Gramenet i Tiana; Àrea Metropolitana de Barcelona i Diputació de Barcelona. Parc Natural de la Serra de Collserola. Ajuntaments de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern; Àrea Metropolitana de Barcelona, Diputa-ció de Barcelona i Generalitat de Catalunya. Parc Agrari del Baix Llobregat. Ajuntaments de Castell defels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llo-bregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobre-gat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans; Consell Comarcal del Baix Llobregat, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Unió de Pagesos. Parc del Garraf. Ajuntaments d’Avinyonet del Penedès, Begues, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú, i Diputació de Barcelona. Parc d’Olèr dola. Ajuntaments de Canyelles i Olèrdola, i Diputa- ció de Barcelona. Parc del Foix. Ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos; Diputació de Barcelona i Fundació Abertis.

Boscos i història prop del Ter. De superfície modesta, despunta pels boscos densos de roure i pi roig, travessats pels meandres del Ter. Espai de pas entre muntanya i plana, els seus referents històrics es remunten a l’edat mitjana, època de la qual data el castell de Montesquiu, un gran casal forti�cat amb orígens en el segle X, que avui ha estat adaptat com a equipament cultural i de convencions.

Una terra antiga i viva. Encerclat per grans nuclis urbans, acompleix un paper fonamental com a espai verd, educatiu i de lleure dins de l’àrea metropolitana. Malgrat aquesta pressió humana, el parc presenta una fauna i una vegetació notables, i conserva un patrimoni històric molt ric, del qual destaquen poblats ibèrics, monestirs i masies.

Parc del Castellde Montesquiu

Parc de la Serraladade Marina

Any de constitució: 1986Superfície protegida: 546 haTel. 938 529 902A/e: [email protected]

Any de constitució: 1996Superfície protegida: 2.086 haTel. 933 956 336A/e: [email protected]








Any de constitució: 1992Superfície protegida: 608 haTel. 935 971 819A/e: [email protected]



Tots els colors de la natura. La personalitat de l’espai rau en un paisatge dominat per boscos centreeuropeus i mediterranis, i singularitzat per cingleres de roca nua. La petjada humana es reconeix en el valuós patrimoni historicoarquitectònic, en moltes activitats tradicionals encara vives i en l’omnipresència de l’embassament que va inundar el poble de Sant Romà de Sau i va canviar el paisatge de la zona.

El parc central de la metròpoli. Amb el Tibidabo com a turó més emblemàtic, el massís de Collserola ha esdevingut avui un espai natural imprescindible per a la conurbació metropolitana. El parc és el pulmó natural, l’escola de natura i l’espai d’esbarjo de les ciutats que l’envolten, tot vetllant per conjuminar el manteniment dels seus valors naturals i culturals amb un ús sostenible per part dels ciutadans.

Espai Natural de lesGuilleries-Savassona

Parc Natural de laSerra de Collserola

Un patrimoni universal. El Montseny, reserva de la biosfera, és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l’home hi ha deixat al llarg dels temps presenten un valor universal que ha inspirat els artistes, els intel·lectuals i els cientí�cs, i que desvetlla l’emoció de les persones que el visiten.

Un patrimoni agrícola amb futur. A la vall baixa i al delta del Llobregat es troba una de les zones agrícoles més antigues i fèrtils del país: un patrimoni cultural, econòmic i ecològic de primer ordre situat al bell mig de l’àrea més poblada de Catalunya. Preservar i promoure’n els usos agrícoles i l’entorn natural és una inversió de futur que contribueix a millorar la qualitat de vida de tots els ciutadans.

Parc Natural del Montseny Reserva de la Biosfera

Parc Agrari del Baix Llobregat

Cingles i canals. El paisatge singular del parc està format per cingles i monòlits de conglomerat rogenc que contrasten amb el verd de les pinedes i els alzinars que colonitzen els faldars i les canals de la muntanya. El monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim de la Mola, és el monument més emblemàtic d’un massís on també són abundants les restes arqueològiques neolítiques i les masies de gran port.

Avencs i margallons. La roca calcària ha creat un paisatge exòtic, ric en formes càrstiques –avencs, dolines i rasclers– i amb una vegetació pròpia, l’espècie més coneguda de la qual és el margalló. Les barraques de vinya i els murs de pedra seca es dissimulen al mig de la pedra blanca i envolten antigues masies i algunes de les petites poblacions que es troben a l’interior soliu del parc.

Parc Naturalde Sant Llorençdel Munt i l’Obac

Parc del Garraf

Boscos vora el mar. El parc destaca per les esplèndides pinedes de pi pinyer del vessant litoral, que es transformen en alzinars, rouredes i suredes cap a l’interior del massís. Els dòlmens neolítics, les restes ibèriques i les esglésies medievals s’insereixen en un paisatge divers de conreus, boscos i masies, producte dels usos agroforestals dels darrers segles.

Talaia de natura i d’història. Situat als contraforts del Garraf, el seu paisatge és un seguit de conreus, bosquines i màquies, amb el margalló com a arbust més remarcable. Olèrdola és una talaia natural coronada per un conjunt monumental que queda tancat per una muralla, obra successiva d’ibers, romans i pobles medievals. Al cim, trobem l’església de Sant Miquel, el cos principal de la qual data del segle XII.

Parc del Montnegrei el Corredor

Parc d’Olèrdola

Turons entre la plana i el mar. Constituït per tres unitats –la Conreria, Sant Mateu i Céllecs– el parc té un paper ecològic fonamental perquè posa en contacte el litoral amb les valls interiors. Un clima mediterrani i la situació estratègica que presenta han fet que l’home s’hi estableixi des de ben antic; dòlmens, restes ibèriques, ermites i castells conviuen amb masies encara envoltades de conreus.

Aigua entre vinyes i castells. L’interès d’aquest espai se centra tant en la gran varietat d’ambients ecològics que s’han generat a l’entorn del pantà del Foix, una de les poques zones humides del Penedès, com en un ric patrimoni arquitectònic i històric vertebrat al voltant dels castells de Penyafort i de Castellet, d’una gran importància estratègica durant l’edat mitjana.

Parc de la SerraladaLitoral

Parc del Foix

102.587 hectàrees d’espais naturals protegits

IRIR

AC

AC

FAIR

IRIR

IRIR

IRIR

BibliotecaCentral

Gerència de Serveis de BibliotequesComte d’Urgell, 18708036 Barcelonahttp://bibliotecavirtual.diba.cat

Castelldefels

Biblioteca Central Bisbe Urquinaona, 17-21 08860 Castelldefels Tel. 936 369 [email protected]/bibliotecahttp://bibliotecavirtual.diba.cat

HorarisHivern

Dilluns de 16 a 20.30 hDimarts de 9.30 a 14 i de 16 a 20.30 hDimecres de 9.30 a 20.30 hDijous de 9.30 a 14 i de 16 a 20.30 hDivendres de 9.30 a 20.30 hDissabte de 9.30 a 15 h

Estiu (mesos de juliol i agost, períodes de Nadal i Setmana Santa)

Dilluns de 16 a 21 hDimarts de 10 a 14 i de 16 a 21 hDimecres de 16 a 21 hDijous de 10 a 14 i de 16 a 21 hDivendres de 16 a 21 hDissabte tancat

La Xarxa de Biblioteques Municipals, gestionada per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la província, agrupa més de 200 biblioteques i 9 bibliobusos que treballen de forma coordinada i amb uns mateixos estàndards de qualitat perquè tothom tingui accés a la informació i la lectura.

Necessites el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals.

El préstec és gratuït i et permet tenir durant 30 dies:

res o revistes

res materials multimèdia

Pots renovar o reservar un document en préstec a la biblioteca o al web.

Cal tornar els documents en el termini indicat. Per cada dia de retard i document en préstec, el teu carnet rebrà 1 punt de penalització. Per cada 50 punts, el carnet quedarà bloquejat durant 15 dies.

Accedeix al catàleg col·lectiu, renova o reserva els teus préstecs i consulta els descomptes que t’ofereix el carnet a:

http://bibliotecavirtual.diba.cat

També hi trobaràs informació sobre altres serveis que t’ofereix la biblioteca.

Com pots agafar documentsen préstec?

Dire

cció

de

Com

unic

ació

. DL

B. 1

5091

-201

2

1745-xxxxx-2012 Biblioteques Triptic Castelldefels.indd 1 19/04/12 10:24


10

APLICACIONS DE LA MARCA - Identifi cació de l’emissor


10

Pàgina web

Comunicació digital

Àrea d’Atenció a les PersonsesComerç i EsportsComte d'Urgell, 187Edifi ci del Rellotge - 1a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 464Fax 934 022 486Formulari de contacte

Àrea de Territori i SostenibilitatInfraestructures, Urbanisme i HabitatgeServei de Planifi cació d’Habitatge i Millora UrbanaComte d’Urgell, 187. 08036 BarcelonaTel. 934 020 648Fax 934 022 891


11


11

APLICACIONS DE LA MARCA - Papereria corporativa

Paper de carta

Hi ha un únic model de paper de carta per a totes les àrees de la Diputació de Barcelona.

Aquest model de paper porta imprès al marge superior esquerre el logotip de la Diputació de Barcelona en versió horitzontal. A la part superior dreta apareixeran les dades de contacte de l’emissor amb la informació següent:

• Primer nivell d’informació (cos 9 negreta): nom de l’àrea.

• Segon nivell d’informació (cos 8 negreta): matèria o àmbit

• Tercer nivell d’informació (cos 8 regular): gerència o direcció, segons el document «Representació de l’organigrama de la Diputació de Barcelona a la papereria corporativa».

• Quart nivell d’informació (cos 7 regular): adreça postal, telèfon i fax, correu electrònic i pàgina web.

El nivell organitzatiu propi de la persona que signa el document apareixerà juntament amb el seu càrrec i a sota del nom, al peu del paper de carta.

Àrea d’Atenció a les Persones

EducacióGerència de Serveis d’Educació

Comte d’Urgell, 187Escola Industrial - Edi�ci 25 - 2a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 474 · Fax 934 022 498

Àrea d’Atenció a les Persones

EducacióGerència de Serveis d’Educació

Comte d’Urgell, 187Escola Industrial - Edi�ci 25 - 2a planta08036 BarcelonaTel. 934 022 474 · Fax 934 022 498

Nom i cognomsCap del Servei de Suport Municipal


12


12

APLICACIONS DE LA MARCA - Papereria

Targeta de visita

Les dades que han de figurar a les targetes de visita s’organitzen de la manera següent:

• Primer nivell d’informació: logotip de la Diputació de Barcelona que incorpora el nom de l’àrea corresponent.

• Segon nivell d’informació: matèria o àmbit.

• Tercer nivell d’informació: gerència o direcció, segons el document «Representació de l’organigrama de la Diputació de Barcelona a la papereria corporativa».

• Quart nivell d’informació: nom i càrrec. Juntament amb el càrrec pot aparèixer el nivell organitzatiu al qual pertany la persona.

• Cinquè nivell d’informació: adreça postal, telèfon i fax, correu electrònic i pàgina web.

Desenvolupament Econòmic i Turisme

Gerència de Serveis de Desenvolupament Econòmic

Nom i cognomsGerent

Travessera de les Corts, 131 - 159Recinte Maternitat - Pavelló Mestral08000 BarcelonaTel. 934 000 000 · Fax 934 000 [email protected] · www.diba.cat

Àrea de DesenvolupamentEconòmic Local

Direcció dels Serveisde Recursos Humans

Nom i cognomsCap de l’Oficina de Prevencióde Riscos Laborals

Minerva, 4, 5a planta. 08006 BarcelonaTel. 934 000 000 · Fax 934 000 [email protected] · www.diba.cat

Àrea d’Hisenda, RecursosInterns i Noves Tecnologies