Paisatge toledà; la placidesa manxega antany cantada per Cervantes, avui

es veu pertorbada per la barbàrie feixista

— Quin paper de Toni, aquest anglès.,.

— Però si és el propi Toni: és Sir Anthony Eden...!

AnyVlll. Núm. 396-Barcelona, dijous, 26 novembre 1936

(SEGONA EPOCA)

València Iii acollit els intcI'lc-tualsque e1 feixisme îoragita.

Preu: 30 cts. - Redacció: Portal de 1'Angel, 24 - Tel. 11628 - Administració: Passeig de Gràcia, 19 - Tel. 14952de Madrid

rr ti Iliçó d ener la C®NSIGNES ú'ap^l^D u uEIs consignadors COnsígnats t,'aimn;fera densa del novembre ombrívol j segles de lluita contra la ingerència aliena.

La figura vigorosa de Bonaventura llur- I que a última hora. començava a rectificarruti ens fa pensar més intensament en els I honestament. Davant el fet de la rebel•iómilers d'herois desconeguts que, com ell i feixista, davant la realitat de la guerra, elcom els combatents marxistes, ho arrisquen líder de la F. A. 1. va tenir una visió méstot per la llibertat popular i s'han trobat realista de les coses i renunciava a molts(les del primer moment als llocs de màxim dels que havien estat els seus principis

perill. Ens fa recordar, amb un realisme quan la mort el va sorprendre. Així, percolpidor, els obrers que diàriament cauen exemple, s'adonava — quin sacrifici per alal camp de batalla, víctimes de la metralla seu esperit llibertari ! — que era indispensa-estrangera. La visió de la mort d'un home ;ble l'exèrcit del poble, que calia una disci-

Bonaventura Durruti 'explica a un Aeride Bu ja

om cl líder anarquista suara caigut, ésuna dura acusació contra aquells que no hanrendit el màxim esforç en la lluita, la mà-xima eficàcia a la reraguarda, i ens obligaa complir amb escreix el nostre deure i acentuplicar la nostra energia.

«1 tu, què has fet avui per a guanyar laguerra?)) - nostres magníficsr n exi eix un dels s saue ra. g gcartells. Durruti, i amb ell molts &ermansnostres, ham lluitat i han mort. Però, i tu,què has fet? Has renunciat, potser, a l'horad'esbarjo del cafè per a consagrar-te a unatasca útil als que defensen el teu pa • i lateva llibertat? Has complert els teus deu-res polítics o les teves obligacions sindi-cals? No has oblidat, per ventura, pagaruna cotització, assistir a una Junta, fer undonatiu, oferir un llit o una cambra .queet sobra i que el refugiat necessita? Noet diu el reinordiment amb una veu pregonaque no has fet tot el que havies de fer perajudar a la victòria?

Heus ací el que tothom havia cíe dema-nar-sa en veure desfilar pels carrers (leBarcelona la despulla del líder mort.

En temps normal, el militant d'un partitpolític pot permetre's un marge de lliber-tat, quan ocupacions peremptòries o excésde treball professional Ii priven de sotme-tre's estrictament a la disciplina. Però enmoments definitius i històrics com els queestem vivint, aquestes esporàdiques indife-rències són un delicte contra la massa i han(l'ésser considerades com una traïció. Quanels homes cauen dignament, heroicament,víctimes de les bales de Brandt, de les gra

-nades de Krúpp, dels avions de Caproni ide Junkers, el que es desentén del seu deu-re revolucionari, el que perd el temps ba-nalment deixant als altres la tasca de llui-tar i d'ajudar els que lluiten, és tan faccióscom el que dispara un fusell als rengles deFranco.

Durruti significava, abans que res, la con-sagració total d'un home a una idea, 1'ab-solut lliurament d'una vida a una acciórectilínia. Si aquesta acció i aquesta idearesponien o no del tot a les exigències quela realitat actual comporta, és cosa que notreu ni mèrit al seu esforç ni magnitud ala seva grandesa.

Bonaventura Durruti era un lluitador ar-dent, un home valerós que tot ho arriscavaper seguir el camí que s'havia traçat, uneficaç agitador (le masses que parlava unllenguatge sensible que la gent copsava fà-cilment.

Les seves idees eren més aviat esquemà-tiques. Durruti enfocava els problemes so-cials i tàctics amb una simplicitat excessiva

Aquesí número de MIRADORha esíat passat per la prèvia

censura

Els qui ens aii))zertenr principalment depa i tomo quet tenim unes, • orelles molt finespel que fa al ram de l'alimentació. No és

sestrany, doncs, que l'altre dia, en mig deltraiit ciutadà, captés una conversa sobre un .àpat. uPer dina" — deia un — he menjat ca-nabos, dos tluçgs, calamarsos farcits i unataronja.

El sotrac va ésser fort. Vaig comprendreque existien encara grans diferències socials,.Que en aquests temps hi hagués encara quipogués fer un àpat tan vigorós demostrava.que no havia. arribat l'hora de la repartidora,o almenys que la repartidora no repartiagaire bé. Cal observar que el minyó de l'àpatprivilegiat no tenia pas l'aire d'haver fetcal servei extraordinari a la comunitat quen ereixés un tal premi. Tenia tot l'aspected'un avantatgista i es gloraejava dels seusendrapan2ents com un frni.'ncer dels vellstemps hauria pogut vanas-sè d'una operacióde Borsa afortunada.

Mentre .lai ha algú que menja així, lesmestresses de casa (potser seria més ade-quat de dir les atreballadores de casa))) usdemostren amb tot detall que tot s'apuja.Els preus, que no poden pujar sobre el pa-per, saben créixer d'allò més sobre els tau-leus. Veieu, amb la natural sorpresa, quela llei de l'oferta i la demanda actua comen el temps del laissez faire. .in plena col-lectivtització veieu florir les fórmules, vera-ment florides, del liberalisme econòmic.

Els problemes que es presenten en el ramalimentari són dels que es Jan sentir mésvivament, és clar. Per això n'he parlat d'una,manera especial. Però en qualsevol dels al-tres rams, siguin de la guerra o de la pau,trobaríem, per poc que els busquéssim, grops , .desviacions i incongruències de caràctersemblant.

Tots ens feia càrrec de les dificultats del'hora. Però tots veiem també que Catalu-nya no havia estat mai tasti maPeable comara sota les mans dels qui l4 volen governar.Estemordits o fugitius, els repatanrs i elssabotejadors poc poden fer; anentre que enla gran massa impera la tendència, sovintvehement, de complir amb gel deure. • Hi hal'exemple deis qui ho han o)ert tot i.s'esmer-cen tothora. Hi ha, darrer, d'aquests, un:rgran massa, que només es ed'a una indica-ció per a seguir-la. En la trova política de

jmasses, el nostre poble s f ris apareix comno j O !r))irfenl ?nag tL lo a'

Senbla, doncs; que no hauria de costar1 gaire de suprimir les anomàbies que aparei-

xen al marge de la revolució i contra aques-ta. Sempre, naturalment, que els dirigentsno es creguin que la tasca de dirigir es resolamb una simple edició de consignes. «Totsper áci, tots per allà. Feu això, feu allò.» Perals eterns esquitlladors, la consigna no té

( eficàcia si no porta un acomfanyament mésvigorós. Per a la majoria dels ciutadans,,moltes consignes, fier ben orientades que si-guin, nouaés resulten irritants, perquè el que

e ells esteren és precisament que els expliquin

a com han de fer allò que els desnanen, queapareguin les disposicions que han de donaral mot d'ordre la serietat pràctica que tot

-1 hom té el dret d'exigir en els afers reus.No vull dir amb això que s'hagi de renun-

ciar a les consignes; n'hi ha moltes d'útilsL isu destives, fins sense comptar-hi les nie-gao a'ita d'una consigna na au rnent^ves, 1 la utilitat g gL extraordinàriament quan no se l'aplica sola-

ment el qui la rep, sinó també el qui lae dóna. Jó voldria que cada conseller, regidor,o comissari i propagandista es preguntés a lar fi de la jornada: «Què he Jet per la revoln-1 ció? Què he fet per guanyar la guerra?», i

després pogués dornir tranquil i amb un sonprofund—no tant, però, que no el despertes-

. sin les sirenes d'alarma—C. A. JORDANA

quiètud es sadollava Cci la contemplació delsn:orluitZánts i la imagïnfcïó revivia les llui-ten' dels Stuards i la resistencia puritanadels highlanders contra la romanització icontra la llei i la tradició angleses. Avui, lasupervivònCia cèltica i; el; . misti^isme jueudels mercaders escocesos se'rn torna repel-lenti i esquiva. Les puntes dels,. campanarsdamunt l'horitzó tèrbol i indecís semblenllanées insensibles al magnetisme vigorósdel sol mediterrani.

Ací, però, la llàntia . crema. Les boires delNord abriguen una democràcia segura i rí-gida que va traduir la lletra dels evangelisen una vida de pau domèstica basada en eldomini dels febles i en la deliberada ignd-rància del dolor universal. Unes missionsprudents i ben administrades complien l'ex-pedient de donar i a l'Imperi les aparencesd'una entitat moral. Si el capitalisme nofos en si mateix un ferment d'agitació i devida, la tranquilla supervivència dels .mésaptes hauria trobat una cristallització per-pètua en aquesta Gran Bretanya saturadacle la riquesa i del geni d'altres races i altrespobles. Malauradarnent, la tardor arriba, lesfulles cauen i el món es transforma . en unbrogit tempestuós que deixa ímfimes` i pue-rils les galernos d'aquestes mars tenebroses.

Quan la tarda mor, la meva Ilum internam'esquinça la carn. Els meus germans quecombaten, el cel roig de Madrid, l'espetecdels obusos, el gemec del que cau, la polsde la terra trasbalsada, els esclaus del mónque ens contemplen amb ànsia esgarrifosai, per damunt de tot, Firis de l'ideal queens dóna braó, tenacitat i poder per aarribar al triomf, tot es barreja, s'agita ies contreu a dintre meu i em tansforma enuna mena de lluerna en el clos fosc i en-rarit del cotxe lliscant i fugisser. Tots se-guim callant, però tinc la certesa que lameva representació, l'evocació de l'epopeiamés meravellosa del temps modern, ha sub-mergit el pensament dels altres i els ha fetesclatar un esquitx de les meves visionstriomfals. 1 quan baixem, amb un sospirde deslliurança, els amics escocesos m'a-llarguen la mà i em diuen amb accent desinceritat

—Són valents els roigs d'Espanya!...

I M. SERRA I MORET

Dundee, novembre 1936.

LLEGIU:A la pàg. 2:

Els mariners de Cronstadt i un article

sobre Piscator.

A la phg. 3:

La Rússia soviètica defensora de la demo-

cràcia espanyola.

A la pàg. -

Un conte d'Anton Txekhov .

Alapàg.;:Tolstoi i l'humanisme del te+nps nou.

A la pàg. 8:

Crims del feixisnie a Itàlia.

gem les extenses i perilloses superfícies defang árls uiïguan,blls deNíuntrore a - l'horade l'alta maror i trobem faisans i conillsque ens contemplen impassibles:

Tots callem.. Només, en enfilar una recta,un dels companys escocesos em fa notarlapresencia d'un monument rudimentári dalt

d'un turó escapçat., . .—Es un pedró — em diu — que els pa-

gesos d'aquests voltants varen erigir , a lamemòria de 11Earl d'Arbroath en reconei-xement d'aquella mandra inaudita que elfeia oblidar de'cobrar l'arrendament de lesterres.

Torna el sileneï i el pensament corre mésràpid que el vehicle. La natural i inevitableassociació d'idees fa que un altre dels com

-panys no pugtii cántenir la pregunta imper-tinent :

—Sou dels roigs, vós? •' i — lacònicament.—Si. contesto

El jove distingit de Perth que condueixel cotxe, és dominat per la curiositat i girala testa per tal d'assegurar-se que la res-posta ha estat donada. Jo li sostinc l'esguardi reafirmo amb èmfasi :

—Sí, jo sóc dels roigs.El silenci s'ha fet més dons . Tres esco-

cesos i un català fan camí per les planesde I'Angus i els turons d'Aberdeen. La-dis-sociació s'ha fet evident. En uns resta in-alterable la calma del domini després de

odista la situació militar en el sectorraloe

plina conscient i lliure però fèrria, que elcomandament únic era una de les claus dla victòria. Aquesta comprensió l'honoravai feia recordar l'honesta actitud d'aquell al-tre gran lluitador que es digué RamonCasanellas.

La fatalitat ha vingut a trencar la teaiun mgha deixat ejectaria de Durruti i ens. b

ma on tots albiràvem una realització. Lcrítica dirà demà si això ha estat un béun mal. Nosaltres no podem fer més, eaquest moment prenyat de perills i de passió, que descobrir-nas "davant la despulla dDurruti i saludar en la seva figura de ferrun dels nostres lluitadors més valerososun dels màrtirs que més enyorarem. Elfou, per damunt de tot, una viva lliçó d'eñergia. I això no s'oblida fàcilment.

. P

són en absolut superposades al film, engan-xades en ell com si fossin segells de Cor

-reus, però contràriament, no deixen mai deformar part orgànicament del seu conjunt.Alguns episodis dramàtics, si fossin unamica més destacats, caurien dins el melo-drama ; però els actors donen a llur joc lamateixa rigor implacable que el fred Bàlticcolor d'acer.

Hi ha, també, escenes de lleuger lirisme.Els soldats de l'Exèrcit Roig, esgotats, dor-men tirats per terra, sobre les escales, enun vell hotel particular, avui refugi d'una

Els mariners es llancen a la mar i inicien l'atac

LA MARCA DE FAMA MUNDIALSENS COMPETENCIA EN DURACIÓ 1 ECONOMIA

AUTOTRACCIÓN ELÉCTRICA, , S. A.GARATGE ELECTRIC MOZA, 6 i B

z 26-XI-36

EL CINEMA I EL TEATRELES ESTRENES EFWIEE Piscator

El ministeri d'Instrucció Pública, actual-maz t regentat per un lluitador tan eficaçi tan intelligent com Jesús Hernández, estàfent projectar per tot Espanya aquest granfilm revolucionari. Molt aviat podrà admi-rar-lo l'espectador català. Es per això queens sembla oportú de publicar l'excellentcrítica que segueix

Vitxnevshi és un autor dramàtic ben co-negut. Les seves dues obres : La lluita de-cisiva i La tragèdia optimista, es comptenentre les millors produccions teatrals soviè-tiques. Nosaltres, els de Crons-tadt (aquest és el títol origi-nal), és el seu primer film, ihom pot afegir, també, queés el millor que ha fet. Lapròpia amplitud dels seus te-mes és tal, que l'escena les fa -minvar, mentre que la panta-lla els permet desenvolupar-seen tota la seva immensitat.El seu tema és la batalla. Permar i per terra. Els seus he-rois, la massa en lluita.

Nosaltres, els de Cronstadí,malgrat el que puguin pensarels teoritzadors de l'estudi,procedeiv en línia recta delPotemkin. Es el mateix temareprès en un pla més elevataquí veiem les masses diferen-ciar-se i assolir una vida prò-pia, que roman, no obstant,vinculada amb la vida collectiva. En Po-temkin, la massa ho és tot, en Txapaievcroman al segon terme per a servir de fonsals caràcters de Txapaiev i de Furnamov.En Nosaltres, els de Cronstadt, l'equilibrientre la collectivitat i l'individu és perfec-te : hom hi veu els caràcters més acusatsque successivament es destaquen de la mas-sa per a reintegrar-se de seguida en ella.

Una escena d'aEls Mariners de Cronstadt»

Som al Igrg. El temi es aquest : ]'atacde Cronstadt i de Petrograd per'Iudèmitx,refusat pels mariners del Bàltic i els obrersde Petrogrd. En el moment d'emprendreel seu scenario, Vitxnevski escrivia : «Elproblema de l'heroisme (de massa i indivi-dual), el problema dels ferits, dels preso-ners.,. Problema dels elements donats : lamar. El Bàltic. Al diable les postes de Solsobre l'aigua, etcètera. Tot ha d'ésser con-centrat sobre el joc de la vida, de la morti de la victòria. El paisatge no és més queuna tàctica.»

La manca d'acord entre els escenaristesi el director, és de sempre; l'escenaristaescriu una cosa, el director en dóna unaversió diferent. Però aquí tenim un mag-nífic exemple del que pot donar la coope-ració perfecta no solament de ]'escenaristai del director, sinó també dels operadors,dels actors i del compositor. L'implacablepaisatge del Bàltic conté tots els elementsdel film. Tota la seva tonalitat radica enels seus grisos-acer i en els seus negressinistres. Ni una sola falsa nota. Certesimatges desvetllen ]'entusiasme per l'excel-lància de llur composició i la perfecció dellur illuminació • Com s'esdevé sovint, no

UNA RÈPLICA DE JOAN VALLESPINÓS

Uns articles del nostre collaborador JoanVallespinós varen originar una rèplica perpart del Comitè de Premsa i Propagandade la Secció de Decoradors Tècnics i Esce-nògrafs adscrita al Sindicat Unic d'Espec-tacles Públics (C. N. T.).

El senyor Vallespinós replica, ara, en unaltre article que ens ha tramés, i mantéel seu criteri de sempre, tot justificant ambarguments la seva actitud. Hem pregat,però, al nostre collaborador, que compren-gui el nostre criteri de no publicar la sevarèplica. MIRADOR sap perfectament que latasca que realitzen els dirigents del teatre idel cinema a Barcelona és força imperfectaencara ; però oreu que el moment no ésadequat per a la crítica i estima que calconcedir un marge de confiança a totsaquells que, de bona fe, treballen en unatasca renovadora i constructiva.

Es per això que no ens sembla oportúpublicar ]'article de Joan Vallespinós, totrceservant-nos per al dia de demà el dretd'enjudiciar el que es faci, quan el paísentri en el període de les grans realitza-cions revolucionàries.'

comunitat d'infants. Al mati, els petits s'a-venturen, intrigats, entre els soldats quedesvetllen amb llurs crits divertits. D'onvénen tots aquests desconeguts?

Algunes escenes són fetes de contrastos vio.lents: quan els blancs reprenen la casa delsinfants i el seu propietari, un oficial blanc,trepitja lentament l'escala persignant-se enel moment d'entrar en la seva antiga vi-venda. Dalt de l'escala, sota un immensretrat dei tsar, és rebut pels infants i lajove que té cura d'ells. «Què feu a casanieva?», els demana. «Aquí som a casanostra», contesten els petits .

Hi ha, també, escenes de comèdia : quanl'únic mariner sobrevivent, que s'ha Iliüratde l'execució, fuig disfressat de dona i éspres per una prostituta per un soldat blancque el segueix. El mariner roig entra; enuna granja amb un gest. prometedor 'i elblanc, . després d'haver esguardat prudent-ment al seu entorn, entra darrera d'ell. Si-lenci. Un crit ofegat. El mariner surt eixu-gant el seu ganivet en la seva jupa.

Altres escenes són d'un tràgic patètic iexpressen amb una força incomparable lasolidàritat de classe : quan, per exemple, elcomandant blanc ordena d'avançar aquellsdels seus dotze presoners que pertanyin alPartit comunista. Ells saben que això signi-fica la mort immediata. IEls dos únics co-munistes avancen : el comissari i un altre.Després, inesperadament, els segueixen elsaltres deu. Sense un mot, els que encara nopertanyen al partit, segueixen llur cap, totI saber perfectament, ells també, que vanvers la mort.

Després, encara, escenes de tragèdia op-timista : el comandant bolxevic, que harestat gairebé sol, voltat per l'enemic, man-cat ja de reserves, sense municions, en unatrinxera plena dels cadàvers dels seus ho-mes, fa una crida als ferits per a ocuparllur lloc ; aquests arriben, algun parvenintpenosament a arrossegar llurs membres des-conjuntats, però responent tanmateix. E1 co-mandant ordena després als músics sobre-vivents que deixin els fusells i. interpretinuna marxa militar.

Tota la música i totes les parts parladesdel fila tenen la mateixa severitat grisa delNord implacable. Res de diàlegs llargs. So-lament algunes frases, ça illa, per a aclarirla situació. Eons trobem en presència d'unveritable film sonor, car té tota la plas-ticitat del film mut. Molts fragments sónmuts, i no són precisament els que retenenmenys l'atenció.

Pot al llarg del film, desfila el marinerroig Artem Balatxov, que passa de l'anar-quisme a la disciplinada consciència d'unbolxevic, sense deixar mai de fondre's ambla massa ; el comissari bolxevic, tranquil iserè, devorat per una passió interior ; elmariner tocador de guitarra que, condemnata ésser negat pels blancs, es llança a l'aiguaabraçat al seu instrument ; l'infant marinerque ocupa el seu lloc amb els camaradesquan el comandant enemic envia els comu-nistes a la mort. Els homes del conjunt iels caps, els individus de la massa formenun bloc i es drecen semblants a un monolitgegantí. La darrera imatge ho expressamagníficament quan el mariner 'del Bàltic,

1 el bolxevic Artem Balatxov, esguarda de

dalt de la roca d'on els roigs acaben deprecipitar els blancs, i crida : «Qui vol ve-nir encara a Petrograd?»

Es un fet remarcable que tots els actorsprincipals d'aquest film pertanyen al Partito han servit a l'Exèrcit Roig.

Una vegada més tenim la prova que l'artsoviètic i la vida són la mateixa cosa, i quel'art soviètic sap sempre assimilar-s e la rea-litat.

HERBERT MARS HALL

«Danfons, drama en tres ac=fes de Romain Rolland

E1 teatre no és mort. Viu, i trobarà laseva resurrecció definitiva si els seus de-fensors no cauen en ]'error d'imitar el ci-nema i saben donar al teatre allò que lipertany. El cinema és l'art de la imatgeel teatre l'art de la paraula viva que encepl'ànima ; del gest magnífic, de la decoracióque eviti ésser fotografiada, deixant joc lliu-re a la fantasia de l'espectador ; l'art del'acció del contacte directe entre l'actor iel públic, de les valors simbòliques. Podriadir-se que l'encant del teatre no sorgeixde la perfecció tècnica, com s'esdevé ambel cinema, sinó tot al contrari Y de la im-perfecta perfecció dels mitjans tècnics. Enaquest sentit es poden esperar de l'art dra-màtica de masses, del cor del poble, resul$tats corprenedors.

L'obra de Romain Rolland, Danton, es-trenada el dia zo al teatre Olympia, segueixfins a cert punt aquest nou camí, culmi-nant en el tercer acte, en l'escena impo-nent del Tribunal del Comitè de Salut Pú-blica, reunit per a condemnar Danton, Des-moulins i Herault a la darrera pena. Enaquesta escena, més dels acusadors i delsacusats, intervenen els gendarmes de Ro-bespierre i el públic revolucionari de París.

Romain Rolland, encara ahir individua-lista-pacifista sense apoi en la realitat so-cial i avui revolucionari marxista, no és elprimer autor — ni serà tampoc l'últim -que porta a l'escena aquesta gram figurade la Revolució francesa que és Jacob Dan-ton. Hi ha moltes obres a l'entorn d'aquestgenial revolucionari. Es destaca, principal-ment, la del dramaturg alemany GeorgBüchner, representada moltes vegades perMax Reinhart a Berlín. El tema és ines-gotable, sempre nou i d'una empenta irre-sistible. Les principals figures que hi inter-venen semblen .caràcters inventats pel genide Shakespeare i no sorgits de la vida reald'un poble. «Hi ha massa grans homes alcap de ]'Estat», deia el propi Danton.

La Revolució francesa estava amenaçadaper la franca intervenció dels països reac-•cronaris ; però L'exèrcit revolucionari dei po-ble va vèncer de manera fulminant a aques-tes bandes armades a desgrat de l'escassedatde fusells i de queviures.

El veritable perill no va venir de fora,sinó del propi si de la revolució, de la ri-valitat entre Danton i Robespierre, que vaacabar amb la mort de tots dos i amb ladictadura de Napoleó. Heus ací el conflicte que presenta el drama de Romain Rol-land.

Danton, orgullós, valent, de cor obert atothom, deia d'e. mateix que havia comèstots els crims pel a llibertat i per la pàtria,que no voI y a ésder el segon ni en el vici nien la virtut, i es vanava de que tot Parissabia quan menjava, quan bevia, quan gau-dia de l'amor, car el seu ]lit no tenia cor

-tines. Per a ell la virtut consistia a éssergran per ell mateix i per la pàtria, i no esdeixà intimidar pels jutges de Robespitrre,als quals anomenava botxins, imbecils, idïo-tes, mentre es burlava cruelment en sessiópública de la suposada virtut de Robespierre,que pretenia ésser virtuós pel fet de jeuresol al seu llit, i per no menjar més que untrosset de tormatge podrit amb pa sec.

Danton era el més fort, però el seu corno podia suportar l'odi i és per això queva oferir a Robespierre la pau per a salvarla República. Tanmateix, Danton va morira la guillotina.

Robespierre era, tot al contrari, un mo-ralista fred, fort mercè al seu odi inextin-gïble, amb la seva casa més vigilada queuna fortalesa, la seva vida voltada de mis-teris. 'Era un home malfiat, .nascut, mésque per a governar, per a combatre el crim.

En acomiadar-se per darrera vegada Dan-ton s'exclama : «La República està perdu-da, destroçada per les seves pròpies mans.He viscut prou per a reposar al si de laglòria . Danton obre la tomba a Robespierre,que s'ofegarà en la seva sang!»

El muntatge d'aquesta obra no era cosafàcil. 'Panmateix el resultat supera tot elque hom podia esperar, sobretot si tenimen compte la sèrie de dificultats que caliavèncer en una sala tan enorme com la del'Olympia, amb una acústica que no té resd'idea] i tractant-se, a més a més, d'un pri-mer assaig de teatre de masses. I el millorlograt ha estat precisament el tercer acte,amb tot i ésser el més dificultós per inter-venir-hi més de dos-cents actors. IEIs dosprimers actes, més adaptats a un teatre fo-tim, no donaren tot l'efecte desitjat. Encanvi, l'escena del Tribunal fou de granemoció: Hi havia descamisats, gendarmes,a un costat els amics de Danton, a l'altreels de Robespierre ; al banc dels acusats,Danton, Desmoulins, Herault ; al fons elsjutges, i darrera d'ells el públic, donantd'aquesta manera — amb els llums de lasala encesos — la sensació que els especta-dors intervdnien en l'actuació del Tribunal.Dissortadament, a la fi de l'acte es debilitauna mica la forta impressió del conjunt , !Elquadre final, amb la guillotina al bell migde la plaça de la Revolució i Danton anantvers la mort, orgullós, amb pas ferm i seré(potser una mica exagerat per part de l'au-tor) va fer un efecte magnífic.

E1 públic va vacillar una mica davant elcaràcter problemàtic de l'obra i no sabia aquè atenir-se, donat que tant Danton comRobespierre representaven la Revolució, iels seus partidaris s'acusaven i es defensa-ven respectivament en nom de ]a llibertati de la pàtria.

Finalment, va comprendre i va palesar elseu agraïment aplaudint amb entusiasmel'obra I els seus Intèrprets.

GuILi.FU TIEZE

CUMI81RR

ESPXCIALIBTI' LZIT IN LA NID!

IIUML I, itt.Ialoo iiesl

Un home que malgrat els seus cabells jagrisencs, ha conservat la joventut dels mo-viments i del somriure, us allarga la mà ius dirigeix una mirada plena de franquesai de cordialitat. Tal se us presenta el quiporta un dels noms més cèlebres dins elmón de les bambalines i dels bastidors ique hom designa habitualment, a la ma-nera dels més grans, pel seu cognom defamília, sense nom i sense el banal «Se-nyor» : Piscator. A París no passa per unestranger. Ara acaba d'arribar-hi, princi-palment per a informar-se sobre determinatpreparatius de l'Exposició de r937.

aLa carreta de Tespis tecnifuada.» A daltPiscator ; davant seu Tilla Durieux, MaxPallenberg i Paul YT'egner. (Caricatura de

«Simpl icissimusn, 1928.)

A l'Alemanya de Weimar, era un d'a-quests rars no-conformistes que havien tin-gut el coratge de dir allò que pensaven ide la manera que havien escollit al seugust. En aquesta tria, Erwin Piscator hafet escola. Alguns crítics pretenen qúe comp-ta entre els seus deixebles — o més ben ditimitadors — noms tan célebres com el deHitler,..

—A 1a fi ! — em diu —. A 1a fi comen-ceu a tenir novament una vida teatral aParís, por la qual val la pena molestar-sea venir de lluny.

Efectivament, Piscator retonna de la U.R. S. S., país en el qual el teatre li causa

admiració i àdhuc una certa nostàlgia. Enaixò no fa més que confirmar el que ensva contar en altre temps . Moussinac, ambuna sola diferència : que en altra època,al come,Içament de la seva carrera, ha estatdeixeble d'aquest admirable artista de l'es-cena que va conèixer les seves hores de

glòria : Meierhold. ] com que Meierholdhavia estudiat molt l'obra d'Antoine, l'artd'Erwin Piscator continua, mitjançant uncuriós rodeig, la més pura i més gloriosatradició teatral francesa...

'I'EATRE, ESPORT I REVOLUCIÓ

Segons diuen els sociòlegs, no hi ha revo-lució sense un gran moviment teatral. Sotal'empenta del cicló revolucionari, la pròpiavida es teatralitza; aquest va ésser el casde la revolució russa que va culminar enuna mire en scène de les més grandiosesl'enterrament de Lenin, el gener de Igzq.

Meierhold, artista burgès, però en fi decomptes artista sempre, fou cridat per ucrear «tallers teatrals experimentals d'Es-tat». Va fonaméntar el seu ensenyamenten ço que va designar amb Im nom bencuriós : la ((biomecánica» ; entenia per aixòl'alliberació de l'actor de nombre d'exigèn-cies que li imposaven en altre temps lescondicions materials de l'escena. Com d'al-tra part els esports han assolit, des de co-mençaments del nostre segle, una renai-xença realment sensacional que ultrapassasovint els quadres del simple exercici físicen teatralitzar-se a llur vegada, el mitjà pera obtenir la seva finalitat va ésser trobatautomàticament : era l'esport, era i'acro-bàcia. Així foren incorporats com a matè-ria obligatòria al programa d'ensenyamentdels futurs actors, i l'escena en fou envaïda.

EL SEGLE DEL MAQUINISME

S'IMPOSA AI, TEATRE

1\loierholcl anunciava ja una revolució delteatre, però ell no era més que un precur-sor. Fou Piscator qui gosà el primer d'uti-litzar totes les invencions modernes de latècnica a fi de fer les representacions mésvivents. Acabava d'ésser descoberta l'escenagiratòria, i d'altres perfeccionaments de lamecànica varen acabar per destruir les lleisclàssiques del decorat únic i de la triplaunitat, tan estimada pels nostres autors tra-dicionals, del temps, del lloc i de l'acciódamunt l'escena.

Però això no era encara res als ulls dePiscator. «No coneixeu l'escala mecànicamés que al Metro i als grans magatzems ?,demanava. Doncs bé ; vaig a mostrar-voscom es pot utilitzar a fi de fer un espectaclemés vivent...»

Coneixeu les aventures del curiós soldatTxveilc, que va encarnar en altre temps elgran actor jueu -alemany Max Pallenberg,que havia de morir carbonitzar en unacatàstrofe d'aviació? La figura de Txveilctou popuiaritzada per la novella i pel cine-nla; però fou en les representacions mun-tades per Piscator que les seves facèciesesdevingueren veritablement colpidores. Pis-cator féu passar davant seu un tapís sens

fi a una velocitat uniformement accelera-da, i fou gràcies a aquest subterfugi que

pogué presentar una desfilada de personesi de coses amb les quals havia d'ensopegarla vida d'aquest poble soldat . En varenresultar efectes completament nous per alteatre, o sigui el teatre modern, que nodeixa de palesar certa resistència a tals in-novacions ; és principalment la velocitat elque Piscator ha sabut produir com ningúdamunt l'escena, allò que representa unaadquisició completament nova.

«ESCALES, ESCALES!»

Però a més de la velocitat, nombre d'al-tres instruments varen fer llur joiosa en-trada al món dels bastidors sota la batuta

d'aquest màgic modern que és Piscator.Els espectacles que va muntar, amb unahabilitat incomparable, han creat una fórmu-la nova de mire en scène amb bastida, pontsde ferro, caricatures en projecció (com laque se ]i va acudir de Trotski — horror! dins una obra «clàssica» de Schiller), ambbandes filmades alternant amb el teatreamb multituds, de les quals solament elsprimers grups es trobaven al primer termecle l'escena, mentre la resta era projectadadamunt una pantalla, la qual cosa permetde donar la illusió de la presència a l'es-cenari de milers de persones i d'obrir laperspectiva del fons amb _despeses velitable-ment ínfimes, amb cors parlats i altaveus,escales i trapezis.

Ens trobem Iluny dels reforços tècnics tí-midament utilitzats pels directors a la modaantiga ; Piscator empra accessoris que posaa la seva disposició la tècnica moderna, enun sentit tot realista i que no dubta a re_córrer a màquines sovint molt complicades.EI teatre és; .de fet, mecanitzat, per a lamés gran glòria del nostre segle, el segledel maquinisme...

«Escales, escales ! », crida encara, a puntde morir, Ziegfield, el qual, com és sabut,va emprar abundosament aquest recurs de]'art escènic. Piscator l'ha emprat també,però sense abusar-ne.

—Aquesta famosa escala —ans diu Pis-cator —, que tant ha estat retreta a Françaa Gemier, és, efectivament, un dels acces-soris més essencials de que disposa e] di-rector des de Max Reinhart. Aquest granartista, que fou el mestre de tots nosaltres,per bé que la nostra manera de veure siguioposada a la seva, va utilitzar l'escala afi de dividir l'espai i també per a facilitarles agrupacions ï les realitzacions «estilit-zades». Ell no ha inventat l'escala : semblahaver-se inspirat per a emprar-la en els qua-dros de pintors com Ticià o el Veronès...Meierhold ha emprat l'escala en un sentitmés aviat simbòlic... Quant a mi mateix,hom nt'ha retret sovint d'haver mecanitzatmassa el teatre, retret que em sembla abso-lutament injust pc1' que a mi es refereix.Jo no he tingut mai «manies», i no he anatmai tan lluny a emprar l'escala, com perexemple el meu confrare Jessner.

«Tanmateix, el meu principi era semprefer entrar en ]'acció i el joc, els decoratsi tots els accessoris a llur torn ; per comp..tes d'ésser un pes mort, haurien de cons

-tituir un factor vivent del conjunt... Es evi_dent que un teatre així concebut exigeixedificis completament nous. En el meu llibresobre el teatre com a mitjà polític, hi hala reproducció d'una maqueta del cèlebrearquitecte alemany Walter Gropius que foufeta a petició meva. Esperem que algun diaserà realitzat; els esdeveniments políticsd'Alemanya han impossibilitat, vet aquí,molts projectes.

TEATRE I POLÍTICAHITLER «PISPA» LES . IDEES DE PISCAI.OR

El tea tre, com a mitjà d'expressió de lapolítica; heus ací una idea estranya entrenosaltres, on la gent s'estima més anar alteatre a fi d'oblidar els torts de la política,vinguin d'om vinguin. No és pas així comPiscator ho entén : per a ell el teatre ésencara una escola del ciutadà i del poble,és unatribuna política més en la qual homli demana la seva acihesió a un sistemadeterminat de govern. No hi ha més teatreveritable que el teatre èpic, el teatre repre-sentat per les masses : acabats el joguineiggalant i el drama íntim, solament resta lagran vida de les masses... Es evident queel públic francès no sabria acostumar-sefàcilment i sense reserves a aquesta novaconcepció del teatre.

Els crítics severs no dubtarien a elevarIlurs veus contra determinades gosadies d'a-questes concepcions: tanmateix el conegutmetteur en scène de la política internacio-nal, Adolf Hitler, ha estat menys sever.No és que cus seus autors dramàtics unifor-mats de bru s'inspirin en els mètodes dePiscator, el qual, encara que alemany denaixença, gravita més aviat vers els seusestimats russos ; és el propi Führer ques'inspira en els mètodes de Piscator. Undels millors coneixedors francesos del tea-tre alemany contemporani, Lauret, ho haremarcat amb molta lustesa : «Igualment elsgrans oradors populars s'esforcen a emo-cionar molt més que a demostrar ; el triomfdel nacionalsocialisme, no reposa damuntuna explotació intonsa dels instints de lamultitud? Hitler és un home de teatre tanhàbil com Piscator...))

PIERRE PIEUCHOT

UN FILM REVOLUCIONARI

"Els Mariners de Cronstadt"

DOCUMENTS

El ministre de l'Ilrterior deFrança, Roger Salengro, s'hasuïcidat per, no poder resistirla ignominiosa campanya d'iri-júries que menava implacable-ment contra ell la premsa reac-cionària, aElls l'han assassi-nat ! a, ha denunciat Le Popu-laire. Hi ha, però, en aquestafer, quelcom Inés que un suï

-cidi provocat, que un crim mo-ral. Llegiu a continuació l'ar-ticle que ha publicat L'Huma-nité el dia rq d'aquest mes

Una emoció intensa ha commogut ahirtota França. AI matí hom s'assabentavaque el .nostre camarada Roger Salengro, di-putat-batlle socialista de Lille, ministre del'Interior, acabava de sucum-

a.lengro ésGesfapo

carrera cle Lletres, ingressant al grup d'es-tudiants col1ectivistes i més tard a la secciósocialista de Lille.

L'octubre de 1915 fou incorporat al regi-ment 233 d'infanteria. En qualitat de ciclistadel seu batalló, hom el va fer anar a lesavançades per a recuperar el cos d'un conypany. mórt, i els alemanys el varen fer pre-soner . Això donà lloc que hom l'acusés dedesertor, però el consell de guerra el vaabsoldre el zo de gener de 1916.

En canvi un consell de guerra de Nü-remberg el va condemnar a dos anys depresó per haver decidit els seus companyspresoners que no treballessin en una fà-brica els productes de la qual anaven des-tinats a l'exèrcit alemany.

En 1919 fou anomenat secretari de laFederació Socialista del Nord, i elegit re-

La morfi de S.un afer de la

EspitlleraNo intervencio

—Què esdevindrà aquest enorme palau encas d'una nova guerra europea? — dema-nava una dama jove i encisadora que vid-lava el nou palau de la S. D. N. acompa-n_vada d'un alt funcionari del Secretariat.

—No hi ha res previst, senyora — respon-gué el fu+icionari—. Es pot suposar, però,

que aquest palau servirà de domicili a nom-brosos Comitès de no intervenció i de con-trol...

Condemnació

El ministeri francès de P. T. T. (Comu-nicacions) ha emès una sèrie de segells decorreus de sobretaxa a profit dels parats in-tellectuals. Es el setmanari Comoedia quen'ha tingut la iniciativa.

Aquests segells porten les efigies de Jac-ques Callos, Hector Berlioz, Victor Hugo i

Pasteur.La idea ens sembla excellent, car l'atur

forçós dels intellectuafs assoleix, a molts pa_sos capitalistes, proporcions paoroses. El fet,però, que hi hagi mtellectuals condemnatsa la misèria, és la condemnació niés cate-gòrica que pot tenir una societat en la qualel diner ho és tot i la intelligència gairebées.

Direcció prohibida

A Bordeus han estat descobertes dues-centes bombes d'aviació i quaranta-mil pe-tites fletxes destinades a servir-los de me-tralla. Aquest material mortífer havia estatfabricat clandestinament i anava destinat.als rebels espanyols, segons ha confessat da-vant les autoritats un tal Lucien Bourdalé,assalariat de Franco.

Sembla poc versemblant que els fabricants—el nom dels quals es manté secret—igno-ressin la natura i el desU de la mercaderiaque honti els encarregava. D'altra part, ésevident que Bourdalé no procedia isolada-ment i sense el necessari ajut.

Què vol dir tot això? La cosa és clara:la no intervenció és una mena de regla-ment de circulació amb direcció prohibidasolament per a un vehicle determinat.

Estoícisine

Una derrota fan fulminant com la queha tingut Landon als Estats Units, és capaçde desesperar qualsevol. Sembla, f erò, queLandon l'ha rebut amb admirable estoïcisme.Als cercles politics nordamericans conten queen assabentar-se del triomf del seu adversari,va fer aquesta elegant frase:

—No m'importa el ji'acàs. Tinc fe en elmeu partit. Dintre de quatre anys els repu-blicanh no tindran Roosevelt davant seu... ipotser disposaran d'un candidat millor que jo.

Estil Franco

Z

«Se'm resistia i l'he mort.» (Pa-cuales de Franco.)

EI redactor de «Le Temps» us diràquins han estat els meus penosos dubtesabans de resignarme a cometre un acte tancruel.

(L'Húmanité;

tejat des del principi la causa del poble

espanyol.Com ha dit Mr. Maisky en el Comitè de

no intervenció, «els pables de la U. R. S. S.estan convençuts que actualment, a Espa-nya, s'ha entaulat un duel entre les forcesde 1'a pau i la guerra. E1 Govern espanyol

personifica les forces de la pau ; els gene-rals facciosos, les de la guerra.))

E S aquesta veritat la que ha determinatla política soviética des del començament.Car no cal oblidar que l'essència de la po-lítica exterior de la U. R. S. S, consisteixen la salvaguarda de la pau. En el cursde tota la història política exterior dels So-viets, hom no ha vist mai que la U. R. S. S.s'hagi deixat emportar ni per les més vilsprovocacions. Ella no s'ha abandonat maia deixar-se col-lacar en una posició en quéels enemics de la pau poguessin encarrilar-ia cap a la guerra. Passi el que passi, signiel que sigui el lloc i l'època en què laguerra esclati, ningú no podrà dir que laU. R. S. S. no s'hagi inspirat sempre enun gran sentit de les seves responsabilitatsenvers la causa de la pau o hagi fet no

importa qué al servei de les forces de laguerra.

En el cas d'Espanya, la U. R. S. S.,malgrat ano tenir cap confiança en la po-lítica de no intervenció, signà el pacte per-què un Estat amic temia que altrament esposava la pau en perill, t na volia posarllenya al foc.

Després d'haver signat el pacte, la U. R.S, S. féu dots els esforços per tal que tin-

ggués eficàcia. Malgrat el sabotatge de certsoverns, la U. R. S. S. féu l'impossible

perquè el Comitè fes honor al seu nota.Plantejà amb precisió l'afer de Portugal pertal com els {Estats s'havien compromès ano exportar armes a Espanya, però no s'ha-

vien compromès a no exportar-ne a Por-tugal, la qual cosa permetia totes les dero-gacions possibles en nom de la no inter-venció.

La U. R. S. S. ha lluitat inlassablementa fi d'assegurar l'adopció d'una sèrie de

mesures pràctiques confluents a parar el pro-

veïment d'armes, etc., als rebels.Els fets han provat fins a quin punt els,

representants soviètics havien vist clar. Comho ha fet remarcar L'Economist, «cap delsesforços de la Unió Soviètica no ha reeixita impelir el Comité a ]'acció» (27 d'oc-tubre de 1936). 'EI Comitè s'ha revelat comuna veritable claveguera, com una pantalladarrera la qual el feixisme internacional in-tervé contra el govern legal de l'Espanvarepublicana.

Però, d'un quant temps ençà, l'opinió pú-blica mundial ha començat a reaccionar.Quan el Daily Herald quali ficava d'insen-sates les proposicions soviètiques de blo-quejar Portugal a fi d'impedir que Itàliai Alemanya proveïssin d'armes els rebels,L'Economist, revista de finances i economiamolt seriosa, declarava : «Continuem pen-sant — com dèiem ja al començament de

agrair mai prou a la U. R. S. S. el seny

i altesa de mires de totes les iniciatives queha pres. Res no ha estat fet que pugui

ésser utilitzat pels partidaris de la guerrai del feixisme. Defensant la pau en tot mo-ment, deixant als feixistes la responsabili-tat de l'agressió i de la provocació, desen

-mascarant tots llurs actes davant el móni mobilitzant l'opinió pública a favor dela causa de la democràcia, el paper de laU. R. S. S. ha estat magnífic.

Però la Unió Soviètica s'ha arriscat molt.Defensant la causa de la pau i dels dretsdels pobles, ha fet aixecar contra d'ellatotes les forces reaccionàries del món. Hapres la iniciativa de la nostra defensa ; anosaltres ens toca ler els impossibles porajudar-la en el camí que ha emprès. L'as-salt del feixisme contra el poble espanyolés una etapa de la croada mundial del fei-xisme contra la 'Ropúb'óica Soviètica. Esdeure nostre d'ajudar -la, car així ajudema defensar la democràcia espanyola. Obrantd'aquesta manera protegim la Unió Soviè-tica contra els atacs del feixisme mundial.

GoRE GRAHAM

CAMISIRESPECI&LI8TA

IXIT IN LA IIIIri

JAUM I, tiTelèfon 4 f655

MIRADOR - Tel. 16229

cloents a aquest propbsit, v' au -França no pot ja resistir més ! — P. 1'ai- responsabilitat de la meva mort, car jo no

llant Couturier. sóc ni un desertor ni un traïdor, El meu Noticies de Madrid

LA CARRERA POLITICA DE ROGER

Salengro va néixer a Lille el 30 de maigdel 1890. Va estudiar el batxillerat i la

Partit haurà estat la meva joia t la mevavida.

))El meu afecte als meus, el meu rec' dals vostres, i per a vós la meva reconei-xença. — Roger Salengro.n

1

Societat Espanyola de Carburs Metàl Tics

Correas: Apartat 190 BARCELONA Telèfon 73013Teleg.: "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor -

cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 ofo DE PURESA, Fàbriquesa Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT,Fàbriques a Barcelona, Madrid, Palència i Còrdova :: FERROMANGANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECATde fila i peces de seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIOINDUSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS,BUFADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS ESTUDIS CONSULTES 1 ASSAIGS GRATIS

L^111

L

do

—Els roigs han rebutjat una. columna de

rebels espan yols composta d'alemanys, ita-lians, moros i portuguesos, al pont dels fran-cesos...

(L'Oeuvre)

26-XI-36 ' P kIB LLOJR 3

MIRANT A FORA

«Pages de f journal» •

André Gide ha escrit no fa gaire:«No, seria fals de dir que les meves opi

»ions, els.meus pensaments, no han canviati seria de mala fe ,pretendre-ho.

))El canvi gran, verament important, éaquest: fins aquests darrers temps havia cregut que ço que importava canviar era l'homeels homes, cada home, i que era per això qucalia començar. Es per això que escrivia qula qüestió moral m'rrnportava més que lqüestió social.

Avui em deixo persuadir que l'home mcfeix no pot canviar si abans les condicionsocials no li ajuden, de manera que sigod'elles que cal primer ocupar-se.

»Però, cal ocupar-se de les dues coses.»

bir. Havia estat trobat mort ala seva cambra, a Lille. Elsqui sabien que era cardíac, Va-ren creure d'antuvi en unaembòlia.:. Tanmateix, es vacomprovar, algunes hores més v y^ ygr %"tard, que Roger Salengro .s'havia suïcidat. t

Roger Salongro havia estat ' '.sotmès, des de feia das mesos,als atacs més innobles de Grin- q'goire i de tota la premsa afec- w-ta ales lligues per l'oligarquia , v ^ w x vo venuda a Hitler. Es mena- .

^.' - -'• tat

rVa, valent-se de la persona de ° "y,r ^^ eSalengro, una tasca de des- t r%•prestigi de França, en estreta t,' 1collaboració amb les oficinesde. falsificació de la Gestapo,com ho confessava ahir cíni-carnent als passadissos de laCambra el diputat hitlerià Ti-xier-Vignáncour.

Salengro no havia cregutque devia punir els seus ca-lumniadors. Ells l'han mort.

Aclaparat per una tascaenorme, profundament afectat Ro ger Salen

gro, 'literalment assasiriat pels feix

istes (aunncesos

per la mort de la seva dama,afligit per la malaltia de laseva mare, e1 cor diàriament colpejat, com id e. En 1g25 va esdevenir batlle de Lillc,per cops d'ariet, per una campanya inces- ciutat en la qual va realitzar reformes con-santment represa, Salengro ja no podia re- siclerables en matèria d'assistència social,$istir més, higiene iurbanització. El [g28 ,fou elegit

Sens dubte, sota la presidència del gene- diputat per la segona circumscripció deralíssim, una comissió de combatents havia Lille, i fou reelegit en 1932 i en 1936.confirmat la seva innocència reconeguda pel Quan el Front Popular francès va assolirconsell de guerra. Sens dubte la Cambra el triomf, Léon Blum li va confiar la car-havia fet justícia esclatant a les «infàmies» tera de l'Interior. La seva tasca de ministrede Gringoire. Sens dubte aquells que d'an- ha estat remarcable ;solament els partitstuvi s'havien solidaritzat amb el full de Car- i la premsa reaccionària la varen combatre,búccia i de Chiappe havien canviat llur encara que sempre sense fonament.vot en gran nombre al darrer moment. Sens Els diaris d'extrema dreta, i principal-dubte l'onada de menyspreuque s'havia ment el setmainari reaccionari Gringoire,produït al pafs contra els calumniaclors, ha- iniciaren una campanya ferotge contra Sa-via venjat Roger Salengro. lengro. Els calumniadors varen recórrer a

Però la topada havia estat massa violenta. tots els mitjans—adhuc als més innoblesEl ressort s'havia trencat. I la campanya per a enfonsar l'home que havia iniciat elcontinuava..: desarmament de les lligues feixistes. Va

L'ex-combatent, el presonerde guerra intervenir-hi la Cambra, fou designada unaque refusà de treballar en una fundició ale- comissió d'enquesta controlada pel generalmanya amb el ferro que Wendel i el Comité Gamelin, i la innocència de Salemgro, des-de Forges proporcionaven a Alemanya, no prés, cíe moltes vicissituds, fou demostradaha pogut resistir el seu fàstic. una vegada més. A Lille fou rebut apoteb-

Roger Salengro, , ministre de l'Interior, sicament, després de la sessió parlamentàrias'ha suïcidat. en la qual obtingué una nodrida votació

IEIs nostres camarades Maurice Thorez 1 d'adhesió i de simpatia.Jacques Duelos han anat a portar al prole- Però la seva ànima estava ja destroçada.tariat de Lille el testimoni d'afecte del La seva muller havia mort a eonseqüèn-nostre Partit. cia dels disgustos que hom li havia donat. En inclinar-nos davant la despulla del la sev-a mare estava gravíssima.nostre camarada, aportem al partit socia- Es en aquest estat d'ànim, de fàstic, delista — cruelment afectat — la nostra volun- desesperació,que Roger Salengro ha prestat d'acció. la decisió de suïcidar-se.

Hi ha en el tràgic destí de Salengro, com Le Populaire té raó :«Ells l'han assas=la crida imperiosa d'un deure. ,• sinat!n — P. Vaillant-Couturier.

Per al govern, el deure de 'punir sensepietat els criminals de la premsa conformeala llei, i si la llei vigent no basta, de

d'

LA DARREItA LLETRA

crear-ne d altres Són les excitacions ,- Abans de suïcidar-se Roger Salengro ha

vi en p premsa que, ja el febrer passat, ha- escrit a Léon Blum aquesta lletra que téviso pretès de causan la mort de Léon Blum. històricstòhidocumentdecategoriagcateaj

Els La Rocque, els Doriot, els Chiappe, „Latee, r6 novembre,mentiders i calumniadors professionals, „Estimat novaBlumVigents de ]'estranger i estafadors de la jo-

„La meva lana ha mort fa prop d diventut, no han de poder continuar llur abo- p p -e

mi^nable tasca! Que la llibertat i la demo- vuit mesos, a conseqüència de la calúmnia

cràcia caiguin sobre ells! Contra d'ells, que que hom no Ii va estalviar i per la qual

el gavera governi! Hi haurà alguns remo- va patir tant. La meva mare no es reposa

lins a la superfície, però ningú no es dre- de la seva operació i la calúmnia la rosega

çarà per ajudar-los.fins a la medula.

L'exemple de l'incitador a ]'assassinat »Per la meva part, he lluitat calorosa-

Maurras i el del corruptor Guimier són con- ment, però ja no puc més. Si no han per-n,- t a deshonorar-me tindran almenvs la

EIq de novembre .d'enguany, el poble la rebellió -- que si s'haguessin trobat en-espanyol no ha celebrat solament 1'antver- front de l'eventualitat d'un bloqueig framco-sari de l'adveniment de la República So- anglès, ni Hitler mi Mussolini no haurienviètica, sinó que ha regraciat també la enviat cap ajut militar a Espanya». CalU. R. S. S. per l'ajut eficaç que li ha afegir que una sèrie d'acords internacionalsem iat quan les altres democràcies l'havien haurien permès semblant acció.traït. Tal com han eserit els corresponsals No obstant, els esforços de la U. R. S. S.de la premsa, el poble espan yol s'ha llançat per a fer eficaç la no intervenció han estatal carrer •per tal d'homenatjar la Unió Sa- inútils. 1 quan el veritable sentit de laviètica. Si la democràcia es salva a !Es- farsa de la no intervenció ha estat evident,panya serà degut a la lluita sostinguda per la U. R. S. 5. publicó la seva nota della U. R. S. 5. Si la democràcia cau i el 7 d'octubre, La nota anunciava que si nofeixisme s'apodera d'Espanya, això serà a es feia immediatament quelcom d'eficaç perdesgrat del gran combat sostingut per . la tal d'impedir la violació de la no interven-U. R. S. S. La U. R. 5. S. tindrà les ció, la U. R. 5, S. es consideraria lliuremans netes. 'EI poble espanyol no oblidarà d'obrar com li plagués.

mai que la . U. R. S. S. ha fet en tat mo- Això expressava no solament el sentimentment, per la seva defensa i per la defensa del poble scr'.^tic i de les petites minoriesde la pau del món, tot el que ha estat dels altres països, sinó que es convertia tam-humanament possible. Els responsables se- bé en la veu de la consciència de tots elsran els 'Estats democràtics que han subo- ! homes honrats i de tots els amics de la pau,

escampats arreu del món., El pacte de no intervencióv w. havia estat, des del comen-

çament, una farsa tràgicaque comprometia els païsosdemocràtics. La Rússia delsSoviets hi ha posat fi.

Els dirigents de la U. R.S. S, han donat proves d'ungran seny obrant en el mo-ment precís en què el fei-xi sme s'havia tret la careta,quan l'experiència demostrà

d a l'opinió pública on radica-va la veritat, i tenint dar-rera seu grans forces.

r 1 3 La revelació de .la farsade la no intervenció i 1'ac-

? tituct independent presa perhi U. R. S. S.,, reforça elpoder de la democràcia. Peròel Comitè de no intervencióes belluga encara. I la U.R. S. S. ha de lluitar a l'en-

'4kSL i •la, contra les potènciesobscures que mediatitzen el

'\Comitè i contra el feixismeespanyol. Hom ha fet esfor-

-, a , çcs per a tractar de separarla U. R. S. S. del Cnmité.Absents els representants so-viètics, hauria estat fàcil detransformar el Comitè, nosolament en instrument de

Ç lluita contra el poble espa--' nyol, sinó també contra la

} U. R. S. S. La U. R. S. S.

11ha desfet, naturalment,

- - aquestes maniobres. Mentresegueix els seus propis dic -

` tots, la Unió Soviètica nos'ha separat del Comitè a

^^ fi de defensar-hi els interes-^k sos de lapau, de la demo-

cràcia i dels drets del pobleespanyol.

La veritable professió de Franco. Els partidaris de la pau ide la democràcia no podran

ESDEVENIMENTS

La Rússia soviètica, defensora

de la democràcia espanyola

Sota les noves directrius del Control Obrer(LI. G. T.), la Banca es prepara a compliramb la seva missió d'estímul a les forces

econòmiques del país

A Barcelona i a la resta de Catalunya, la

IiWWCus ofereix els seus serveis per a totes les vostres

operacions bancàries

4 , ` 26-XI-36

LES LLETRESUN CONTE D'ANTON TXEKHOV

GANES Iø1h- DORMIRNit.Varka, menuda minyona de 13 anys, mou

el bressol dins el qual un imfant dorm.Mormola amb una veu gairebé impercepti-ble

Dorm-do; nineta dorm,una cançó et vull cantar...

Davant ]'icona crema un petit llum debronze. Una corda tivant travessa l'habi-tació i porta penjats bolquers i un llarg

pantalon negre. La xinxeta projecta al sos-tre una ampla taca verda i els bolquers i elpantalon llancen Ilurs ombres sobre l'estufa,sobre el bressol i sobre Varka... Quan laxinxeta comença a vacillar, la taca i lesombres s'animen i bransolegen com si fesvent. Hom s'ofega allí dins amb l'olor dela sopa de cols i el cuir de les sabates.

L'infant plora. Està enrogallat fa tempsi extenuat de tant plorar ; però continuaplorant sempre ; no se sap 'quan pararà.

I Varka vol dormir. Les parpelles se lienganxen, el cap se li ajup i el coll li famal. No pot obrir els ulls ni moure els llà-vis i li sembla que té el ces sec; talment comsi fos' de fusta, i que el seu cap és petit comuná punta d'agulla:

— Dorm, nineta, do... — rondina — unacançó et vull cantar...

Un grill canta dins el forn. Darrera la por-ta d'una hab;.tació contigua, ronquen l'amoi ]'aprenent, Afamasi... El bressol grinyolaplanyívolament. Varka cantusseja i tot aixòes fon en un nocturn endormidor molt dolçd'oir al moment de ficar-se al llit. Però araaquesta música no fa més que enervar Var-ka i apesantir-la perquè li fa agafar ganesde dormir i la petita minyona de la casa hoté prohibit. Si Varka s'adormís — Déu noho vulgui pas! —'els amos la pegarien...

La xinxeta vacila, la taca verda i lesombres trontollen, s'esllavissen dins els ullsmig clucs i fixos de Varka. I en el seu cer-vell mig adormit es congrien vagues som-nis. Veu ombrívoles imatges percaçant-sepel cèl i cridant com un infant. Però elvent bufa, els núvols desapareixen i Varkaveu urja ampla carretera tota coberta de Ilot.Una caravana de carretes roda per la car-retera ; passa gent , amb sacs a l'esquenad'ací d'allà merodegen ombres. A banda ibanda de la çarretera, a través la fredaboira, hom distingeix arbres. Tot d'una, lagent dels sacs i les ombres s'ajeuen perterra, damunt el ]Iot. «Per què feu això? n—pregunta Varka—. «Dormir, dormir»—lirespon la gent. I s'ensopeixen pesadament,clormen'deliciosament. Sobré els fiIs telegrà-fics s'han posat corbs i garses. Criden comun infant i tracten de despertar els quedormen.

— Dorm, nineta, dorm... murmura Varka.Ara Varka es veu a l'interior d'una «isba

ombrívola i d'ambient espès. Sobre el tres-pol, el seu difunt pare, es gira. Ella no elveu, però el sent. Es el dolor que el facargolar-se per terra i plànyer-se. «La tren-cadura en té la culpan—diu ell. Pateix tant 1

que no pot pronunciar cap paraula ; no famés que aspirar l'aire i les seves dents fanun soroll qui s'assembla al recloblament con-tinu d'un tambor: bu-bu-bu-bu...

ELS MILLORS

La seva mare, Pelagueia, ha anat corre-cuita a casa els, propietaris a anunciar ,queièfim s'està morint. Fa molta estona queha sortit i encara no ha tornat; Varka, aja-guda damunt el forn, no dorm ; està atentaal bu-bu-bu-bu de son pare. Però algú ar-riba, se'l sent prop de ]'isba. Els propieta-ris envien de la vila un jove metge que estrobava amb ells. El doctor entra a ]'isba.Com que és fosc no se'l veu, però se'lsent estossegar i com • tanca la porta.

— 'Enceneu! a—'.fa.— Bu-bu-bu-bu — respon l èfim..'Pelagueia es precipita cap al forn' i cerca

el pot dins el qual hi ha els llumins; S'es-cola un minut de silenci. El doctor es regis-tra les butxaques i encén un llumí.- De seguida, petit pare — diu Pelagueia

— de seguida... .Uns - moments després

torna amb un cap d'es-pelma.

Les galtes de Ièfim es-tan vermelles ; els ulls librillen ; la seva mirada ésextraordinàriament agudai sembla travessar de parta part el doctor i ]'isba.

— Bé, vejam ! Quinaintenció tens? — diu eldoctor inclinant-se versells —. Eh! Fa temps quetens això?

— Què olieu? Es l'horade la meva mort, senyo-ria ! No hi ha per quècontinuar vivint.

— No diguis' bestie-ses... ; se't guarirà.

— Es cosa vostra Pixè,senyoria. Us estic humil

-ment agraït, però com-prenc... Si la mort està

aci, què hi podem fer?E1 doctor examina lé-

fim durant uñ quart ; des_prés es redreça i diu

— No puc fer-hi res jo.Cal que et portin a l'hos-pital. Allí se t'operarà.Vés-hi de seguida, vés-hisens falta. !Es una micatard ara ; a ]'hospital tot

-honm dorm, però no hi fares. Amb unes ratlles tots'arranjarà. Em sents?

— Petit pare—exclamaPélagueia—com l'hi por-tarem? No tenim cavall.

— Na importa. Ja en demanaré un alsvostres propietaris.

EI doctor surt. L'espelma' s'apaga i homsent de nou : bu-bu-bu-bu.,.

Mitja hora més tard algú s'acosta a ('isba.Els propietaris envien un carret per a anar al'hospital. Iéfim es posa a punt i se'n va...

Després, heus ací que ve un clar i bellmatí. Pelagueia està fora de casa. Ha anata veure què fa Iéfim. En algun lloc un in-fant plora, i Varka sent algú que mormolaamb la seva veu :

— Dorm, nineta, dorm, una cançó et vul!cantar...

Pelagueia torna ; 'es senya i murmura— L'han operat aquesta nit, i de bon matí

ha lliurat la seva ànima aDéu. Que reposien la pau eterna del Senyor! L'han operatmassa tard. Hauria estat necessari fer-hoabans...

Varka se'n va plorant al bosc i, de re-pent, algú la colpeja a la nuca tan forta-ment que la fa anar a parar de cap contraun bedoll.

Aixeca l'esguard i veu davant seu l'amo,el sabater.

— Què fas, mandrosa? El menut plora itu dormint, eh?

Li estira cruelment l'orella. Varka redre-ça el cap, mou el bressol i reprèn la cançó.La taca verda i les ombres dels bolquers icíel pantalon oscillen, pampallugues, i pre-nen 'altre cop possessió del seu cervell. Tor-na a veure la carretera coberta de llot. Lagent dels sacs i les ombres ajagudes dormenprofundament.. Varka, esguardant-los, ex-perimenta uns folls desigs de dormir. Ambquin gust s'adormiria ella! Però Pelagueiali, va al darrera, estalonant-la. Totes dues,de pressa, van a vila per tal de collocar-se.

— Una gràcia de caritat per l'amor deDéu ! — suplica sa mare als passants —.Mostreu la bondat de Déu, gent compassi-va!... •

— Dóna'm l'infant — li respon una veuconeguda —, Dóna'm . l'infant! — repeteixla mateixa veu, aspra i enfadada ja —.Dorms, miserable?

Varka té un surt, esguarda entorn seu,i comprèn. No hi ha ni carretera, ni Pela-gueia, ni passants : només la mestressa albell mig de l'habitació. Ha vingut per tald'alletar el seu fill.

Mentre la grossa mestressa, d'amples es-patlles, dóna el pit calmant l'infant, Varka,dempeus, l'esguarda esperant que acabi.Darrera es vidres de les finestres l'aire bla

-veja; al sostre, les ombres i la taca verdaempallideixen sensiblement. Aviat serà dedia,

— Agafa'l ! — diu la mestressa cordant-se la camisa a l'altura de les sines —. Plo-

ra. Es ben segur que deuen haver-lï donatmal d'ull.

Varl;a agafa l'infant, el posa dins el bres-sol i bressola de nou, bressola... La tacaverda i les ombres s'esvaneixen de mica enmica; ja no hi ha res que pugui filtrar-sedins el seu cervell i emboirar-l'hi. Però ellacontinua tenint, com abans, unes terriblesganes de dormir. Vgrka recalca el seu cáp

sobre la vora del bressol i es gronxa totaper tal de vèncer la son ; però els ulls seli tanquen i el cap_ ]i pesa,

— Varka ! — crida la veu de l'amo dar-rera la porta — encén el forn.

Es hora ja d'aixecar-se i començar la fei-na. Varka enretira el bressol i corre cap alcobert a cercar fusta. Està contenta. Cami-nant i corrent es tenen menys ganes dedormir que restant asseguda. Porta la Ile-nya i encén el forn. Les idees se li aclarei-xen i sent com si la seva figura entumidaes desarrugués.

— Varka ! — crida la mestressa — prepa-ra el samovar.

Varka estella llenya menuda, però en-cara no ha tingut temps d'encendre-la i po-sar-la dins el tub de l'estufa, quan una novaordre li arriba :

-Varka!, neteja les polaines de l'amo.S'asseu a terra i les neteja i somia que

seria deliciós ficar el cap dins d'una polai-na i dormir-hi una miqueta. I de sobte, lapolaina creix, s'infla, omple tota l'habitació.Varka deixa caure el raspall, 'però redreçasobtadament el cáp, esbatana els ulls i trac-ta de mirar de manera que els objectes nocreixin i parin de ballar davant els seus ulls.

—Varka!, renta el pedrís de l'entrada.Fa vergonya que els clients la vegin talcom està de bruta...

Varka renta el pedrís, arranja les cam-bres, encén la segona estufa, va i ve pre-cipitadament d'un cantó a l'altre de 1a bo

-tiga; hi ha molta feina, no té ni un minutper a ella.

Però no hi ha res de més penible queromandre clavada a la cuina pelant patates.El cap se li inclina vers la taula ; les pa-tates dansen davant els seus ulls ; el ga-nivet li cau de les mans, i la grossa i do-

lenta mestressa, amb le mànigues arroman-gades, roda entorn d'ella i parla tan altque a Varka li zumzumegen les oïdes. Tam-bé resulta carregós de servir el dinar, vol-dria ajeure's a terra i dormir.

El dia passa. Quan les finestres s'obscu-Ceixen, Varka s'apreta el front amb lesmans i somriu no sap a qué. La boira ves-pral acaricia els seus ulls i li promet unprompte i profund son. A la nit arriba genta casa dels amos.

— Varka ! — crida la mestressa — preparael samovar.

EI samovar deis amos és petit. Abans quetots els únvitats estiguin servits, cal encen-dre'l cinc vegades. Després del te, Varkaroman immòbil durant una hora, petrificadaal seu lloc; esguarda la gent i espera or

-dres.— Varka!, vés a comprar tres botelles de

cervesa !Varka deixa el seu lloc amb vivacitat i

tracta de córrer tant com pot per tal dedesempallegar-se de la son.

— Varka !, corre a cercar vodka ; Var-ka!, on està el tirabuixó ?; Varka!, prepa-ra els arengs!...

Per fi els invitats se'n van ; hom apagaels llums ; els amos es colguen.

—Varka!, gronxa el menut .Es l'última ordre.EI grill canta dins l'estufa.. Altra vegada

la taca verda i les ombres dels bolquers idel pantalon dansen i floten dins l'esperitde Varka.

— Dorm-do; nineta, dorm — cantussejaVarka — una cançó et vull cantar. Dorm

-do...Però l'infant crida a més no poder. Var-

ka torna a veure la carretera coberta dellot, la gent amb sacs a l'esquena i sonP°' e Ièfim; ho comprèn tot, els reconeixtots. Mes, en la seva somnolència, el queella no pervé a comprendre és quina forçali lliga els braços i les cames, l'oprimeix ila priva de viure. Mira entorn seu cercantaquesta força per deslliurar-se'n, però uola troba. Finalment, esgotada, fent un su-prem esforç, esguarda dansar la taca verdadel sostre ; i, atenta ('oïda al crit, deseo-b eix l'enemic que la priva de viure. Aquestenemic és l'infant.

Riu. Resta esbalaïda de no haver com-prés més aviat una cosa tan senzilla. La

taca verda, les ombres, i el grill també, sem-blen riure i estranyar-se com ella.

La falsa imatge s'apodera d'ella. Varkas'aixeca del tamboret i amb un ample som

-riure, sense abaixar els ulls, va i ve perl'habitació. La idea de desfer-se immediata-ment de l'infant que li (liga els braços i lescames li és agradable i la pessigolleja deli-ciosament... Matar l'infant i després dor-mir, dormir, dormir...

Rient, fent ]'ullet i amenaçant amb eldit la taca verda. Varka s'acosta amb pasde fera al bressol i s'aboca sabre l'infant.Un cop l'ha ofegat s'ajeu .ràpidament aterra i riu, contenta de poder per fi dormir.1 un minut després, Varka dorm profunda-ment, com si estigués morta...

(Trad. Agustí Bartra.)

BALADA DEL COLLETDE BIARRITZ

A Biarritz hi ha un collct alteróstendre i verd altrament sense nomHi fan niu les gavines que es llancena la rapinya vers la mar

Sota Ilurs ales en la sorra blancahomes i dones nus embrunitsLlàstima que la gavina no els veiadesprés al te dansane del bar

Havien sortit messieurs i madamesi el te es refreda 'i esdevé amargPugen al collet ((Amiga meya..han sonat trets fa un instant altre cop»

Robes d'esport elegants pintoresquesmunten al puig Deixen enrera un coixsifilític que caminapoc a poc perquè és coix i tarat

Les pilotes de tennis de la ladyforen oblidades en la polsDamunt la taula encara restenel diari d'avui i el dolç pastís

A la falda del coll hi ha seguda una dona

de bon cor Fa ganxet i diu«Senyor voleu veure la guerra?Cinquanta céntims No pot ser més barato

Cadascú paga no s'escau tots els diesde veure una guerra civilel lloc és segur la frontera els emparai a l'altra banda la guerra civil

La lluita de classes és ferotgeIrun en flames el canó retruny«Tenim un bon lloc nina mevaEs bella la guerra mirada de lluny»

De la banda d'Irun gairebé nodisparen«La plebs, acaba les municionsAmb els cotxes blindats els legionarisvers la ciutat avancen Tot va bé»

Es ferotge la lluita de classesL'obrer engega el seu darrer cartutxi cau Els rifenys combaten per iEspanya?Sang del poble s'escola En mig les runes

[fumejants

la mà d'un mort sosté la banderaXisclen les mares proletàries davant les

[baionetesLes dames reflecteixen en els ullsla guspira tènue de les flames d'IrunAmb els binocles hom va a la percaçadels cadàvers escampats ça i ]la

«Prou per avui ma chérie Donem una ullada)només

allà per on fugen les icones covardesvers la frontera Han acabat les balesMira Ara cauen com conills !Les dones no serveixen per la guerra civil»

Sobre el pla s'esvaneix la tarda grisaLentament va escolant-se la sang i tenyeix

[de verrnellels carrers les muralles Quasi és foscja no es pot veure com la gent es morMonsieur i Madame baixen del colletpuix s'acosta l'hora de la atable dhï ten

Perb abans. es renten amb aigua i sabóles mans i la cara un xic. irritadaCar una persona sensible no potconservar els senyals d'un combat de classes

Silenciosa i pàlliclas'alça la ]luna darrera el puigi va comptant els mortsI en e!s bars de Biarritzcanten un tango una dolça cançó

Eetctt ARENDT(P. Q., trad.)

GUTENBERG, S. A.

Fàbrica de maquinàriaper a les Arts Gràfiques

Nàpols, 215 - Tels fon 55 723

BARCELONA

MAPES D'ESPANYAIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIUIIIIIIIIIIII'llllllllllllllllllllllldllllllllllll111

ELS TROBAREU A LA

LLIBRERIA CATALONIA3, RONDA DE SANTPERE, 3

Telèfon 24647

a una solitud tràgica dintre la seva familiai, el que era més dolorós encara, a la sevasolitud entre els homes.

Nikolenka Ivtèniev (Infància, adolescènciai joventut) afirmava que «el destí de l'home ésla tendència al seu perfeccionament moral)),i que aquest perfeccionament és «fàcil, pos-sible i eterna.

Un pcmt de vista com aquest, formulata començaments de la seva carrera literà-ria, Tolstoi el conservà fins a la tomba; ac-centuant-lo encara, a la meitat de la seva

Tolstoi conversa amb Màxim Gorki

¡ NERVIOSOS!Prou de patit inútilment, gràcies a lea acreditades

6DA6EES POTENCIALS DEL D8 1 SOIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç laNeurastènia rmpofencie(en totes les seves manifestacions,

mal de cep, crneemenf menfel, parda. dememdríe, verétgens,Iedige eorperal, fremolon,dispèpsie nervio•Sa, pelpifacione, bifo:...ne i frasforns nervioso. en general de lessanes i Lots els frasfoas orgànics que tinouin per causa o origen eagofs.ment nervlbs.\/L0. Dragees potencials del Dr. Soivrél

més que nn medicament eón un element essen cial del cervel l. medul la 1 fot el sistema nervlbs, repeoo-tant el vlger serva] propi de I'ed,', conservant la'aelu£ i prolongant la vid.; Indicades especialment als cayo.tau en la seva Joventut pez tota mena d^ercessos, els que verifiquen treballs ercesdus, fanf asics com moral.o tntel'lectuale, espor tistes, homes de áènclee, finaneiere, artistes. comeráanfs, industrials, pensador., etc.,aconseguint sempre, amb les Gragees potencials del Dr. Soitró, tots els esforços o eaerdds flcimenf1 disposant l^urgenisme per rependre'la sovint i amb el mSún resultat, arribant a ¡'extrema vellesa 1 sena.violentar rorganúme amb energies prdpiee de 1e joventut.

Basfa pendre un flascó per convèncer-se'n

Viuda a 6'60 plus, fo:scó, en !ot^s las Acipals formados d'Espaala, Portu gal 1 Amèdca

NOTA.-Dk+p/nt-rs , no®eteet O'2SpJe, m upsllr de correa per al roegneip a Onisu Leboreforio Sbbe•faro, eaerer del Ter, 16, Barcelona, abres pmtfr en /ISrc ,epikait. rober Ionpev. deumullla,o at 1 wats.,omet dogaoe« ma,a/nu

^^ 1

26-X136

LES LLETRESLleó Tolstoi i l'humanisme del món nou I El Marroc sensual i Fanàtic

Ha transcorregut un quart de segle de la 1mort de Tolstoi ençà.

Els esdeveniments històrics de més trans-cendència omplen la història d'aquests dar-rers vint-i-cinc anys.

Aquests esdeveniments són d'una impar-tàncta tal, han tingut per conseqüència unaexperiència social tan considerable, que per-meten, sobre la base d'un material molt •ric,de comparar els resultats del desenvolupa

-ment de la cultura socialistade la U. R. S. S. amb l'estat « -actual de la cultura del móncapitalista. Actualment podemconsiderar des d'un punt devista nou tots els grans pro-blemes de la vida en nom delsquals la vella filosofia idealis-ta en fallida ha romput tantesllances.

La qüestió de la individua-litat posa un dels problemesmés importants de la cultura.Quina solució li donava la cul-tura del passat? Com definiael lloc de l'individu entre elshomes, els seus •nteressos,els seus drets i els seu deures?De quina manera entenia lasollicitud envers el creador dela vida, el ciutadà de la socie-tat actual i el constructor del'esdevenidor? Els humanistesde tots els països, fins a LleóTolstoi inclusivament, handebatut inútilment aquestesqüestions.

En darrera" anàlisi, Ilurspensaments convergien vers1'alhbera ;rient de l'home.

Per no parlar més que delshomes de lletres, aquesta alli-beració ha estat evocada ex-tensament en els projectes hu-manitaris de Dickens, de By-ron i de Schiller, de GeorgeSand i de Dostoievski... Tols

-toi consagrà al mateix tema50,000 pàgines de text imprés,des d'Infància fins a Mitjà efi-caç, escrit pocs dies abans dela seva mort.

Seria un error de negar l'obra acomplertaper aquests barris de la pietat en una etapadeterminad de la cultura de la humanitat.En el segle en què Europa esdevenia la presadel capitalisme i del militarisme, en el segleen què s'expansionava la gran indústria i laín.oral cínica de la minoria explotadora, lesobres admirables d'aquests clàssics de la veri-tat i de l'equitat exerciren certa influènciahumanitària. Cohibien en certa manera l'ar-bitrarietat dels capitalistes i oposaven, fins acert punt, el treballador amb l'opressor. Du-rant els segles en què desenvolupà la des-igualtat entre çls homes, sota el règim feudallirimer, i més tard sota el règim capitalista,es formà una literatura de protesta, des dePetrarca a Boccaccio i els altres humanistesburgesos fins als escriptors dels segles xixi x ;; i , fins `i tat avui dia certs medis

&acten de liquidar els cupons de les ac-cioí s' hutanitàries. Per tradició, continuenparárit l'orella als exorcismes d'aquests mortsillustres.

La •literatura humanista del vell çnón ha•seguit un camí molt sinuós. No ha comprèsmai ,fills a1 fons la veritable revolució de lesmasses obreres i pageses, i no ha anat mai,amb elles, fins a la fi.

Ni ,ela millors representants d'aquesta lite-ratura no deixaren de passar de llarg elsncitjans reals de l'alliberament ; consideravenl'home fora, del desenrotllament històric dela lluita de classe, construïen una escala ne-bulosa i .planaven, en les elevades altures delsomni, fies que la vida mateixa s'encarregavade precipitar-los a terra. .1 aleshores s'excla-maven :.

((Oh, re:tlitat! Els teus discursos imperiososhan dispersat els meus somnis!»

Byron, Jo vull ésser un infant lliure)

I Tolstoi dóna en els seus nombrosos arti-c les, de 188o a 1910, noves variants d'untema tradicional: repartiment amical i re-conciliant de tots els béns de la terra entreels rics i els pobres, entre els grans propie-tari's rurals i els pagesos, entre els banquersi els obrers.:,

Però si comparem la vehemència dels votsigualitaris d'aquests humanistes amb els re-sultats pràctics ínfims obtinguts al preu detants esforços, ens adonem del quadre terri-ble de la seva impotència.

La història ha desmentit cruelment la teo-ria de l'alliberament de la humanitat, sensesuprimir l'opressió de classe i l'explotació so-fertes per les masses treballadores.

II

Fou el marxisme revolucionari que, pri-nter, descobrí la condició prèvia real de l'alli-berament de la societat i de l'home. Elmarxisme revolucionari ha in,çlicat a l'homeel camí de aa seva alliberaclo.per mitjà dela supressió de classes, ü'ií camí que, sotala direcció de Lenin i de Stalin, segueix elproletariat victoriosament.

Es de tota evidència que l'entrada en es-cena de! marxisme ataba de fer més greuel gran litigi mundial: «Què fer?» i «Peron començar?». Lleó Tolstoi fou sempre undels interlocutors més apassionats en aquestdebat.

Aquest tema únic: l'home, preocupàTolstoi des de la primera joventut fins ala mart.

La mística de Dostoievski procedia de lanoció ele Déu. Tolstoi, " per contra, es tortu-rava per la idea de l'home. Fou per a salvarl'home que escriví les seves noveiles, elsseus contes i els • seus articles fervents; fouper això que va rompre amb el medi en quèfou educat; és per l'home que es condemnà

vida, amb la seva doctrina de la «no resis-tència al mal)).

Gran humanista en el seu temps, Tolstoipensava i somiava intensament en el per-feccionament de ]'home. Ell creia que elseu alliberament només era possible pel per-feccionament moral.

Veia al seu entorn la misèria i les sofren-ces de les masses obreres i pageses, aterri-des i explotades. I els deia amb tota laforça de la seva convicció: cal que us per-feccioneu, i aquest perfeccionament és fàcili etern. Era testimoni de l'arbitrarietat sag-nant de la Rússia dels tsars i dels -popes, deles humiliacions terribles infligides als tre-ballaàors, de les deportacions, de les execu-cions, dels empresonaments... «En veritat usdic : no resistiu al mal amb la violència,,els repetia, per bé que totes aquestes perse-cucions, totes aquestes humiliacions l'om

-plien d'indignació i de còlera.Ell coneixia millo" que ningú ((les clas-

ses que tenien el poder». Totes les pàgines.que consagra a la vida dels explotadors detota mona són saturades d'un menyspreusense pietat.

Llur apetència de luxe és bestial i desna-turalitzat, són uns homes que xuclen tren-quillament la- millor sang del poble Qer coas-prar sedes, velluts i diamants a les sevesdones o a les seves amants (i). «A aquestshomes els importa més el benestar del gosque corre darrera la seva calesa que no pasel benestar dels obrers i dels mugies, quellauren par ells i treballen a les mines» (z).

-Quin govern més abjecte tenim!—soliadir sovint, en la intimitat, bo i pensant ambels Pobiedonàstev i els Stolypin.

Nicolau II i Stolypin són, per a ell, elsprincipals responsables del terror a Rússia.«Envers el tsar, l'actitud ha d'ésser la ma-teixa que envers un assassí. No s'ha de ma-nifestar respecte a ell cap mena de senti-ment de pietats, llegim en un carnet denotes (inèdit) de 1907.

Tolstoi denunciava amb tota la puixançadel seu realisme la vida de la noblesa i dela burgesia del seu temps. Tota la misèriadels pobles camperols, la ignorància, els tu-guris, el fang i la fam de les • ciutats — queell havia pogut conèixer a fons, gràcies a laseva participació al Cens de Moscú de 1882—procedia directament, als seus ulls, d'unamanera de viure fundada en l'explotació.((La justicia no és sinó l'instrument admi-nistratiu destinat a mantenir l'estat de co-.ses existent en profit de la nostra classe»,ha dit, etc. (3).

Era així que Tolstoi denunciava amb tantapenetració els procediments dels funciona-ris, dels comerciants, dels bisbes, dels gene-rals, dels grans propietaris rurals, etc., pera enganyar les masses explotades. Però, pertal de suprimir la tirania d'una minoria ra-paç, proposava als mateixos oprimits quedefensava el seu mitjà utòpic referent «alconjunt de la Humanitat». Erigida en dog-ma, amb l'ajuda dels textos de l'Evangeli,el mètode es reduïa a això : tots els homes,els centenars de milions de treballadors, dei-xarien — no se'ns diu . om —, de cop i volti,(le servir els industrials, els propietaris ru-rals, els caps militars ; ignorarien, de bode bo, llur poder poder, realitzant d'aquestamanera la «no resistència al mal per la vio-lència)). Tolstoi representà i denuncià, ambtm realisme_ magnífic i sense parió la infamerealitat imperialista, però coronà aquest qua-dre amb un projecte utòpic de lluita contraaquesta realitat. Amb tot, Tolstoi coneixiael treball de la terra. Ple de suor i de pols,les mans endurides d'empènyer l'arada, Tols

-toi s'allunvta de la terra així que hagué depassar de Íes paraules als fets. Després d'ha-ver denunciat amb un menvspreu apassio-

nat els opressors i els assassinsd'obrers ipagesos, Tolstoi els donà un consell despro-veït de passió, purament platònic, «Llenceua ]'aigua tots aquests milions de fusells —deia — ; llaureú tots aquests milions d'hec-tàrees de terra en profit vostre ; no treba-lleu més per als industrials.» D'un punt devista objectiu, 'el consell de Tolstoi era gai-rebé irrisori. Però aquesta sinceritat del pen-

psament, tan grandiós en la seva enverga-dura i en el seu error mateix, és posada enevidència en l'anàlisi leninista de les con-cepcions de Tolstoi on es reflectia la inen-talitat de la democràcia pagesa Qrimitiva ique havia madurat en les condicions de larevolució pagesa burgesa.

Els darrers deu anys de la vida de Tols-toi han fet ressaltar amb una força singular

tot el que hi havia de tràgic en els seuspunts de vista supraindividuals sense sortida,resultat d'una gestació llarga i dolorosa. Laseva protesta contra l'arbitrarietat del go-vern rus, la seva polèmica contra els 'grupsmés diversos de la «Societat russan, final-ment les seves relacions amb la seva famí-lia i els seus amics en el niu de Iasnaia-Poliana, tot això ens presenta un formida-ble nus de contradiccions que no té prece-dents en les biografies dels grans escriptors.

Aquest fou el fardell aclaparador que enels seus darrers anys va pesar tràgicamentsobre el gran home. Les contradiccions enquè es debatia Tolstoi eren agreujades perla seva personalitat complexa. Gorki té totala raó quan diu que Lleó Tolstoi fou l'homemés comQlicat de tots els grans homes delsegle XIX.e.

A la vigília de l'enfonsament del règinnexistent esperatdurant tant de temps, ésa dir si fa no fa durant els deu últims anysde la seva vida, el pensament de Tolstoicristallitzà en el ,ple desènrotllament de lesseves concepcions, amb totes les seves con-tradiccions, que eren, com diu Lenin, larebercussió de les influències socials que de-terrninaven la psicologia de les diferentsClasses i de les diverses cates de la societatrussa durant l'èQoca posterior a la reforma,però anterior a la revolució (4).

L'aristòcrata que era Tolstoi feia tempsque havia analitzat i pintat, per mitjà delseu art, el quadre complet de la crisi de laseva classe, i se n'havia apartat bo i lluitantper trobar el camí de la salvació. Del seudomini senyoria] havia passat a ]'isba pa-triarcal ; a la seva antiga filosofia de propie-tari havia substituït l'arcaisme camperol iuna religió igualment camperola, fonarnen-tada en la natura... El camp, força que du-rant segles havia nodrit de saba el seu do-(Tiini, restava, em la seva idea, l'única forçacapaç de salvar la seva consciència; amb elseu ajut pensava oposar -se á tota la culturaburgesa de les ciutats, a tota la burocràcianobiliària i a l'esclavatge militar i gover-namental que li eren odiosos. Les. seves re-quisitòries incessants contra el capitalisme,penetrades del sentiment més profund i dela indignació més ardent, ex:^ressen tot elterror exl5erimentat pel 15agès patriarcal quees veu menaçat per un enemic nou, invisi-ble, inconcebible; arribat no se sap d'on, dela ciutat o de l'estranger, que li destruïa totsels «pilars )) de la vida camperola i que por-tava anib ell una ruina inoïda... (5).

Quan vingué' la revolució de tocs, Tolstoino es limità, simplement, a blasmar les vio-lències de l'una i l'altra part, no ; s'esforçàa discernir atnb ull atent, enmig del fumde la pólvora, llur sentit interior i llur ob-jectiu final.

Però quin desdoblament en l'apreciaciódels esdeveniments històrics el que s'estavaproduint! Deslligat del terreny dialèctic,Tolstoi no va veure, el 1 905, la línia histó-rica del desenvolupament revolucionari queva fer cap a l'any 1917, a la veritable alli-beració del poble treballador dels Nicolau II,dels Witte, dels arquebisbes Antoni, i delsSuvorin i de tots els altres representants delès «classes dominants» que ell odiava.

Vet ací l'ideal de Tolstoi tal com I'expresàen el seu article Sobre el règim existent((El règim de la concurrència ha d'ésser des-truït i reemplaçat pel règim comunista ; elrègim capitalista ha d'ésser destruït i reem-plaçat pel règim socialista ; el règim mdi-tarlsta ha d'ésser destruït i reemplaçat pelcosmopolitisme i la fraternitat universals'han de destruir totes les supersticions reli-gioses i posar en el seu lloc la consciènciaracional, religiosa, moral ; el despotisme detota mena ha d'ésser destruït i reemplaçatper la llibertat ; breument, la violència had'ésser extirpada i substituïda per la uniólliure i fraternal dels homes )) .Després d'haver formulat aquesta concep-

ció d'un gran esdevenidor, i així que s'haguéde passar a la seva rea lització, Tolstoi s'im-molà en nom de les ombres del passat, i perrespondre a la gran crida de la història erigíei seu transeensus, una concepció antihis-tòrica de la «consciència religiosa», Pensanten els homes que expiraven al costat decasa seva, somiant apassionadament en llur

alliberament, els ofereix, no un licor vivi-ficant, sinó els procediments antics per aembaumar els cadàvers. I no obstant es (Ira-can obstacles reals en el camí del comu-asme, és a dir, de l'alliberament de l'home,uns obstacles que és impossible de suprimirper mitjà d'amulets, malgat tots els exor-cismes morals dels campions d'aquest art.

NICOLAU ARDENS

(J. S., tr (id.)

(1) Esborrany inèdit de L'esclavatge delnostre tenips, primera variant titulada Lamercaderia menys costosa, gener de tgoo.

(2) Extret d'un article datat en igooCal, veritablement, que sigui així?

(3) Resurrecció, 2. a part, cap. XXXIII.(q) M. Gorki : A propòsit de S. A. Tols-

taia, «Ruski Soviemennikn, 192 4, núm. 4.pàg. 172.

(5) V. I. Lenin : L. A'. Tolstoi, revista«Socialdemòcratae, tilo, núm. t8.

Un altre llibre de viatges d'Aurora Ber-trana, la qual, amb la seva persistent vo-cació, està consolidant una branca de lanostra literatura per cert ben necessitada deconreadors.

La millor qualitat d'Aurora Bertrana viat-gera és la saya independència. Veu les cosessense prejudicis, sense )(literatura)>• Les se-ves visions de persones i d'indrets, d'am-bients i d'anècdotes, són productes naturah,gairebé exempts de cuina. Un desig de ve-ritat les fa viure damunt les frases orde-nades del paper. La geografia i l'etnologia

Aurora Bertran

surten, si voleu. No constitueixen, però, per aella cap preocupació. El seu plaer i tambéla seva gràcia consisteixen a dir allò queli ha entrat pels ulls. Essent la químicaelemental, les Impressions resulten fresques,vives. T per damunt de tot sinceres.

Jo que conec de més a més dels llibresque Aurora Bertrana ha publicat bon nom-bre de manuscrits seus inèdits, puc afirmarque em refiaria absolutament dels seus re-ports de viatge. Car si hi ha una fidelitatentre el fet i la seva descripció, AuroraBertrana la posseeix. Conta amb un to di-recte. 1 no és certament l'especulació el que]i domta la ploma. Igual reté un paisatgeque diu les seves reaccions anímiques. Aixímateix revelaria intimitats i embolics di-plomàtics si l'atzar els hi hagués portat da-vant dels ulls. Ella serveix la veritat ; n'és,potser més del que ella es pensa i sovintmalgrat ella mateixa, esclava. Allí on reïxha sentiu, les paraules us ho canten a l'o-rella. Allí on fracassa, igualment. Excel-lents condicions per a fer pàgines vivents iper a saber interessar.

((Literàriament — escriu -- l'interès de lescròniques viatgeres rau, al meu entendre,en la visió personal de l'autor. Paró aques-ta visió no depèn exclusivament de l'autor,sinó de les circumstàncies que l'aeompa-nven.0

Aquesta declaració de la pròpia autora,ultra confirmar el que portem dit, explicaun altre extrem dels seus escrits ; la forçaamb què rep les impressions i com aquesteses presentaran per sempre més lligacles ala seva persona. Aurora Bertrana narra-dora, no pot desfer-se de la seva intervenciópersonal en els fets. L'anècdota mai no 11ve soló, aris bé barrejada amb ella mateixa.Això és tan cert, que certes pàgines seves'fan l'efecte no de la confecció d'una crònicasinó dels elements atresorats per a alabo-rar-la. Es a dir : el davant i el darrera deltapís a la vegada. Nombroses pàgines d'ElMarroc sensual i fanàtic podrien illustraraquesta asseveració. Sobretot, però, les queaplega el títol L'hotel ideal.

Sovint, els temes donen ocasió d'evadir-se, d'ésser reduïts a purs pretextos, just

par recolzar-hi la imaginació i inventar.D'altra banda, és el que fan la majoria decronistes de viatge. Aurora Bertrana no caumai en aquests paranys. La seva sinceritatl'en preserva. No trairà el document. Res-tarà fidel a ((la visió personal de l'autor»I sobretot a ((les circumstàncies que I'a-companvenn.

L'element, doncs, més sòlid de les crò-niques que comentem, és l'observació ; unaobservació • sense engavanys, fresca i llisca-dissa, D'aquest mirar amb ulls atents lescoses en surt el misteri de la dona musul-mana i el menyspreu que ]'àrab sent perella, secrets contra els quals s'estavella cons

-tantment l'interès de la cronista i que adesgrat de tot formen l'atmosfera que dónaunitat al llibre.

Això de banda, quan l'autora se sentcridada a la reflexió, oblidant per un mo-ment el que és matèria d'observació directa,escriu pàgines tan plenes d'interès . comTres minuts de serenitat, veritable: síntesidel viatge on la intel•ligència mesura, apreuai classifica els resultats filosòfics de les horesviscudes davant dels fets.

Un dels encerts del llibre és la precisiódel caràcter de la zona del protectorat es-panyol i la del protectorat francès. A (les-grat d'ésser un de sol el fons de L'ànimaislàmica, les influències resten ben diferen-ciades. Per cert que el darrer apartat cor-responent a la zona de protecció espanyolaés un .curiós capítol de novella sadoll deriques suggestions polïcíaques.

Com si l'autora; també sentís la influènciade les zones, quan parla de lá francesa es-clavé més espiritual i agilitzada. Treu unresultat més nodrit de les impressions. Ar-riba a condensacions sortoses que portenel lector al doble interès de la penetraciói de la precisió. Heus ací la següent, perexemple, agabellant les ciutats més impor-tants del Marroc francès

«Fes és el «rovell de l'òtm marroquí i els«fassi», l'aristocràcia dels moros. Si MeknésLis evoca la decadència d'un imperi ; Salé,el" fanatisme islámie; Marraqueix, ]'edatmitjana amb els seus senyors feudals i elsseus guorrers supérsticiosos ; Tetuan, unacomposició oriento-occidental, i Rabat i Ca-sablanca, la éctòria frar^cesa sobre l'Is-lam, Fes us apaga els irònics somriuresque Tatuan va encendre, us asserena l'entre-cella que Salé i Meknés arrugaven, us calmal'ansietat que Marraqueix desvetllà, esvaeixels dubtes que us turmentaren a Rabat iCasablanca. Fes és la veritable representantdel pur Marroc, la capital indiscutible del'Imperi, econòmicament, políticament, lo-tellectualment.

En les descripcions, Aurora Bertrana pos-seeix un llenguatge desempallegat i acolorit.Cal llegir la de la plaça de Marraqueix perfer-se'n càrrec. I quan l'humor troba unmotiu on recolzar-se, llavors la penetraciópren ales i arriba a produir aquella pinturaengrescadora d'un viatge est autobús des delFes francés al Fes tradicional i imperial.Un cop llegida no hi ha altre remei queafirmar amb l'autora que l'Islam moriràen un autobús,.

Amb El IYlarroc sensual i fanàtic, AuroraBertrana no ha fet més que confirmar lesseves dots de narradora distingida, frescai vivent.

Del fons del llibre puja una ànima mu-sulmana desconfiada, misteriosa, vaga, im-penetrable. Es perfilen també amb un accentd'una sinceritat impressionant les dificultatscle la viatgera, els obstacles invencibles i la'polida obstinació d'una raça a no deixar-seveure ni a mostrar res ; els esforços d'unasocietat entestada a mantenir la seva im-penetrabilitat, contra els quals els recursosmés audaços de la curiositat occidental res-ten malauradament sense efecte.

Això de banda, el profit del llibre d'Au-rora Bertrana pot afegir-se dignament a

1 l'inoblidable de Paradisos oceànics.

RAMON XURIGUERA"

EL FRACAS DE LA S. I. M. C.

Vicissituds de la música modernaLa música dels últims vint-i-cinc anys no té, com tenia fa un segle, una ideologia

constitueix una prolongació lógica dels dife- ben definida i una voluntat cultural. Nomésrents estils anteriors, tant de 1'impressio- en uns -quants països, com a Anglaterra inisme francès i rus, com del simfonisme Txecoslovàquia, per exemple, la nova pro-germànic .Debussy,Mussorgsky, i Satie, ducció musical troba encara uii interès enBrahms, Reger i Bruckner són les pilas- certs sectors de la «bona» societat que, li-tres fonamentals que porten ]'edifici sòlida- gui per una rara supervivència de l'antigament construït dels grans compositors dels cultura burgesa del segle passat, o, sen i-nostres dies. Les arrels esti-lístiques i ideològiques de llurart recolzen, doncs, sense ex-cepció, en la música de I'a-vantguerra per a emancipar-se'n progressivament i crearun estil pròpiament personal.En l'obra de cada un d'ellspoclem distingir ben claramentaquestes dues fases de tradi-.cionalisme i d'emancipació re-volucionària. F ("'

La primera correspon gai-rebé en tots els casos als úl-tims anys d'abans de la guer-ra; per exemple : L'Ocell deFoc de Stravinsky (1909-1910),primers quartets quartets i primeConcert per a piano de Bar-"tók, les primeres Sonates deHindemith, La Vida breve de é h`tFalla (tyt3), Quartet op. 3 deBerg (ryoy-lo), Ma Mère l'Oyei Rha^sodie espagnole de Ra-vel (1911 i 1907, atespectiva-"ment), Nit transfigurada deSchònberg, etc. En aquesta.primera fase de l'estil modern,es noten els punts de partidadels diferents autors, el wag- t^nerisme d'un Schònberg, eldebussysme d'un Falla o d'unBartók, el regerisme d'unHindemith i el Rimski-korsa- koffisme d'un Stranvinskipodem seguir de compàs a Ferruccio Busoni un dels compositors que més intensa-compás llur lluita en matèria ha treballat per 'la renovació de la música. al nostreconvencional, la primera to- seglepada d'un temperament reno-vador amb els motllòs d'un estil tradicional ]lament, per «snobisme+y està disposat a in-i les primeres batalles guanyades en el ter- teressai-se per a una nova òpera lírica oreny verge de l'expressivitat musica] mo- una sorollosa simfonia.dama.

Una segona fase en l'obra d'aquests con- x *quistadors - del nou llenguatge musical ja L'obra de la S. L M. C. és igualmentels assegura la sevaemancipació de la tra- desfeta. El fracàs artístic del seuúltim fes -dició i 'ens porta els primers documents tival, que molts entre nosaltres hem- presen-orientadors d'un nou estil, d'un mou esperií ( ciat, la no es pot amagar." Amb excepciocreador i d'una nova orientació artística : d'unes quantes obres d'una sèrie de mestrespénsem en La Història del soldat de Stra- • consagrats, com els fragments del Wozzekvinski (1918); les nombroses Danses i els 1 ]'últim Quartet,dp Bartók, les ores, pre-últims Quartets de Bartók ; el' magnífic cï- sentados pels joves compositors entre 25 i

1ele de cançons, La Vida de Marra de Hin- 3S an ys han estat d'una esterilitat exemplar,jdemith (1924) ; les obres més càracterísti- Ni el públic de Barcelona— aquest «pública

ques de Falla, com el Concert per a clavecí reclutat entre la bona societat que avui jai El retablo de Maese Pedró (1923) ; 1'òpe- no existeix—ha correspost al gran esforç,ra Wozzek d'Alban Berg (acabada en 19 22); realitzat per la Generalitat, organitzant ïLa 1'alse de Ravel (1922), i les últimes 1 subvencionant aquest festival : per a cada uobrés de Schünberg. Totes aquestes obres, { dels diferents concerts només s'han venutcim de la música moderna, daten dels anys j entre zoo i 400 entrades (amb una capacitatde la post-guerra; sense comptar certes del Palau de la Música Catalana per a gai -obres de Schónbcrg o Stravinski (com Pe- i rebé tres mil persones!). El públic consistiaiuixka de tylo zyir i Le Sacre du Prin- primer lloc oc en un petit grup de pro£es-tem15s de 1911-1913), en les quals ja es i sionals, que es coneixien tots i que són sem-prepara 'd una manera decisiva la transició " pre cls mateixos en aquestes reunionsvers la: màxima concentració del seu estil anuals: Tot aquest aparell ha costat a l'Es-posterïor. 1 tat central i al Govern de la Generalitat unes

* * * l 200.000 pessetes; que han anat a càrrec delproletariat espanyol.

Aquests 'anys de la post-guerra, tan fruc- ; El caràcter internacional d'aquesta Socie.tuosos .per a la música contemporània, els tat és francament com el de la tristamenthem viscut intensament i plè d'esperances famosa S. D. N.: mi la S. I. M. C. com -per a un esdevenidor esplèndid del nostre prèn totes les nacions europees, perquc Icsart. Entre el Teatre Pitòeff de París i els dictadures feixistes se n'han retirat; ni téfestivals de música moderna de Baden-Ba- una visió neta del conjunt dels problemesdeu, els grans festivals a Suïssa, Austria i actuals ; ni té un règim interior que inspiriItàlia de la Societat Internàcional de Mú- molta confiança; ni, per fi, els seus actualssica Contemporània i les grandioses realit- promotors representen els sectors decisiuszacians escèniques de les obres de Stravins- del moviment musical en llurs països res-Id, Milhaud, Hindemith, Bartók, Falla i pectius.Alban Berg als teatres de Berlín, hem cre-gut veure el començament d'una nova re-

x +

CRONICA DE PARÍSEl gran esdeveniment artístic d'aquesta i rior que en qualsevulla altra ciutat hauria

tarclor ha estat l'exposició de pintures de aconseguit, pel fet d'estar composta en granPau Cézanne celebrada a 1"Orangerie. Bé part de les obres de Gros i dels seus dei_s'ha parlat de Cézanne perquè calgui tornar- xebles que habitualment es poden veure enhi. Tot deu haver estat dit sobre el cele- els museus parisencs.'bradíssim mestre d'Ais. Qui 'sap, però, si ! La més sonada i la més dolenta che lesencara es podria afegir algun comentari als exposicions d'art que es celebren a París,mils... L'exposició susdita hi convida. Som - sol ésser cada any, pel mes de novembre,hi...? Doncs bé, el 'comentari que ens sug- la del Saló de Tardor. La d'enguany ésgereix la darrera exposició d'obres de Cé- la més innoble de les innobles que marquen

Cézanne : «Fruits i. vi,. Museu d'Art Modern, Nova York

JAUME FIGUERASTAPIOQUES 1 PURÉSLes millors qualitats - Elaboració acuradíssima segonsels millors procediments del dia. Les nostres farinessón les més autèntiques i no contenen cap óarréja,$ón recomanables, especialment, per als infants per-sones delicades - Utilitzades en moltíssimes malalties

. -

de l'aparell digestiu --

Hort dels Velluters, 6 i 8 - BARCELONA

6 ì\'tERA1Io1I:R .26X136

naixença de] moviment musical en el nos-tre temps, enllaçat íntimament amb l'a-venç formidable del moviment obrer encerts països centro-europeus. IEn aquestaèpoca eufòrica de la socialdemocràcia ale-manya i austríaca, els millors compositors,directors i instrumentistes simpatitzavenfrancament amb certes idees renovadoresdel moviment social, escrivien cors per aorfeons obrers i petites obres escolars, par-ticipaven en manifestacions culturals de lesorganitzacions populars i eren recompensatsper aquestes proves de bona voluntat ambcàtedres als Conservatoris oficials i càrrecsdirigents en els grans Teatres d'òpera o enla Ràdio oficial.

Avui dia, les il•usions polítiques de la so-cialclemocrócia austro- alemanya ja són des-fetes definitivament. Els artistes afavoritsper ella, com Klemperer i Arnold Schón-berg, Hermano Scherchen i molts altresviuen lluny de llur país ; altres, com Hin-demith Furtwangler o Anton von Webern,que no han volgut deixar la seva pàtria,simpatitzen obertament amb els feixistes dellurs països o dissimulen una aneutralitatnque ens és més suspecta que una francaadhesió a una ideologia enemiga. Els lli -gams fràgils de la música moderna amb elmoviment social són trencats definitivament.La música moderna ja no és del dominipúblic.

La jove generació dels compositors, elsdeixebles dels mestres de la generació dei88n a ryoo, escriuen un estil incompren-sible per a les masses populars, perquèaquests joves no tenen cap contacte amb leslluites i preocupacions del nostre temps.Perd tampoc la societat burgesa no els vol,aquesta societat podrida i infecta, que ja

CAYISiRZ8PECIALI8TA1 u IT tN LA ¥ID&

a ¡llixB I, !!_ ° Yslafoo iiaar

Els graus orientadors del nou estil mu-sical han creat unes quantes obres, queconstitueixen la premissa indispensable pera l'evolució'de l'estil musical en l'esdeveni-dor. La S. I. M. C. que, als primers anysde la seva existència, ha contribuït d'unamanera molt eficaç a la propaganda de lamúsica contemporània; ja no pot afegir nitreure res més al prestigi sòlidament fona

-mentat dels Stravinski, Ravel, Bartók oHindemith.

Al mateix temps que la seva germanamajor, la S. D. N., ha perdut la seva funciód'orientadora i de reguladora de la políticainternacional, la S. 1. M. C. ja no pot pre-tendre més de voler orientar i dirigir lesactivitats i produccions musicals als dife-rents països. Les tasques musica] de la novaIbèria ja no tenen res més de comú amb lesambicions personals dels joves compositorsdels altres països, de conquistar-se un llocimportant dintre de la societat burgesa i lesinstitucions musicals dels seus països res-pectius.

Els compositors de les terres ibèriqueshan deixat d'ésser uns músics particulars,que escriurem partitures per al seu gust i +no-més seguint llur vocació. L'ambició de totsels compositors burgesos, de veure's valorit-zat en el mercat internacional cle la música,ja no significa en aquests moments una am-bició digna, quan es tracta per a tots nos-altres de contribuir a l'esforç collectiu ge=gantí per a l'alliberació del nostre país.

Aleshores ens preocuparem de crear unanova cultura autòctona, al servei de les mas-ses, populars, que seran els nostres únicsàrbitres en matèries estètiques i als qualscorrespondrà l'únic mecenatge lícit a la nos-tra terra.

Esperem que un dia, quan haurem gua-nyat la batalla definitiva, bastirem una novecultura musical popular que ens permetràde presentar-nos davant el món internacio-nal com els portantveus d'un nou ordre so-cial. Per ara no ens hem de distreure i no-més seguir uno sola consigna : guan yar laguerra per a guanyar una nova civilització.

OTTO vIAYER

Crims del feixisme a Italia

(Ve le la p(lgiva 8)

donar la casa que habiten. La policia e,presenta, però es manté en • actitud expec-tant. Vacirco i la seva dona són ultratjatsaquesta, que s'interposa per a defensar elseu marit, rep gram nombre de bastonades.

Ferrara; — A Avindoli, els feixistes pe-netren a .casa del capellà Dom Ladello, elqual, greument malalt, es troba allitat ; vo-len fer-li ingerir oli de ricí i, com sigui queell s'hi nega, ]i imposen una multa de 6olires. La cunyada del capellà, també malal-ta, reprova aquest procedir ; dos dies des-prés mori a conseqüència d'una tensió ner-viosa.

Spezia, - Cinc feixistes, a Sarbia, entrenper la força a les cases de Pagani i de. Cer-retti. Cometen brutals actes de violència entots . els components d'ambdues famílies,sense consideració per a les dones, infantsti vells.

Barisciano (Aquila). — 'El vell garibaldíTomassetti i la seva serventa són obligatspels feixistes, 'després d'haver " envaït lacasa, a ingerir oli de ricí.

Scnucola Marsicana. — Uns feixistes em-mascarats penetren a la casa de l'advocat

Pompei i a la de la sevà promesa, .per tald'apoderar-se d'ells. Luccitelli i la seva donarc°ben diverses garrotades.

Alexandria. — El lleter Sacchi és basto-nejat pels feixistes.

y tierrna. — Són envaïcles les cases dels so-cialistes Bartolini i Minutelli. Els feixistesho regiren tot i amenacen i ofenen les dones,

Leonessa. - Un feixista, mentre s'efec-tuo la detenció cl'un tal Codevoni, dóna unapuntada cle peu al ventre de la seva ger-mana.

Gurona (Varesa). — El socialista Paganiés sorprès a cosa dels seus pares pels fei-xistes. El condueixen a fora, el bastonegeni l'apunyalen ; la seva dona és amenaçada.

Palma Montechioro. — Un feixista pegaun nen de deu anys perquè canta «La ban -dera •rojas. La seva mare, Rosalia Mazza,és bastonejada i mossegada.

Nàpols. -- En un aldarull provocat pelsfeixistes, és morta la .jove Giovanna V'iegclio.

Coona (Arezzo): -- Una dotzena de fei-xistes penetran a la Casa Mt netti, peguenbàrbarament tots els seus habitants i assas-sinen Settimio Monettï, que intentava sal-var-se.

Calcina ste "(Bergamo). - Un grup feixistaentra violentment a casa de Ridolfi, que estroba al ]ft amb la ,seva dona i una "-fillapetita. Tots tres són ferotgeínent pegats:Ridolfi crida ; la seva veu se sent des defora i hi acudeix" géñt, entre ells un seufill, el qual resulta' ferit d'un tret- de re-vòlver.

Quinto (Trevisa).:. -, Per represàlies, els.feixistes envaeixen a ttets l'Ajuntament. En-tre altres, resulten ferides les dones AméliaDanesin i Pierina Payan. La policia—com --ble de la paradoxa!-arresta 2 2 paisans:

Caravaggio (Bergamo). — Uns feixistes.es barallen amb uns pagesos i en maten,un i fereixen una dona.

Florència. -- Després del procés de Fló-rència pels fets de S. Croce sull'Arno, elsinculpats són objecte de violències per partdels feixistes.. A la" nit, uns feixistes em-.mascárats entren per la força a casa deGiannoni i el garrotegen. Exerceixen igual-ment violències amb la seva dona, la qualresulta mossegada al braç esquerre. Totala familia Gi'annoni és expulsada del país.

"Gènova. — Uns milicians feixistes ata-quen i peguen violentment un obrer. Ungrup de feixistes de' Ferrara peguen copsde bastó a tothom que se'ls posa al pasno distingeixen entre homes, dones i in-fants, i entre joves i vells.

Corato. — Uns feixistes es presenten acasa de Marzicci per tal de pegar -li. Noel troben, però, i bastónegen el seu vell parea presència de la seva dona i che quatre in-fants.

Milà.. — FI diputat Bellotti i la seva donasón atacats trobant -se en uu restaurant.

' Vercelli. — A Saluggio, els feixistes obli-guen els habitants a tenir-ho tot tancat du-rant aa hores. En aquest temps, peguenbàrbarament, a Ilurs pròpies cases, a Car

-belli, Zanin, Matteo i la dona d'aquest àar-rer.

Bvescia. — Un grup de' milicians feixis-tes ataca una família pagesa i els. pegacops amb les culates de les armes. El sep-tuagenari Gnocchi en- resulta greument fe-rit, i mar al cap de poc.

zanne cs el següent : l'esperit snob de lahurgesíssima societat francesa féu la infla-ció de. Cézann e. Vuhl refer ele clàssics amb1'e perit modern de l'Impressionisme;" esdigué 'i ens digué Cézanne; i això ho acon-seguí en algunes poques de les moltes telasque pintà. Però àdhuc en les obres mésreeixides, la barroeria innata del pintor, ],els seus escassos estudis, foren un greu obs-tacle per ala perfecta realització d'aquellideal, per á la perfecta realització del queen la pintura clàssica és essencial: la per-fecció mateixa, la perfecció tècnica: L'es-perit senyoret d'aquests temps que s'esco-len, avorria tot el que significava ofici,traça, esforç, tecnicisme, i, en conseqüència,es veia •obligat a glosar i- fins a teoritzarsobre la virtualitat de les condicions anti-tètiques a "aquestes darrerament esmenta

-des : fou aleshores'1'apogeu de l'art infantil,de l'art pagès, de l'art salvatge, de l'artdels boigs... ; en un mot, es donà l'edat d'orde la inèpcia : tot allò de més esguerrat ibarroer fou acceptat com la darrera parauladel bon to. El bon to, ja se sap, és la cris-tallització de la buidor aristocràtica, el vestitele l'home «distingits, però invisible. ComL'home invisible de Wells, l'aristòcrata deldiner o dels pergamins no seria copsablesi no es revestís de calces, abric, bufanda;barret, ulleres negres i u^n nas de cartó.Cézanne es presentava pintor d'intuïció for-tíssima i dotat de variades menes d'inèpciaper aquestes condicions 'més que per aque-lles, fon aixecat a la categoria de mestregenial i indiscutible : els seus errors, lesseves falles donaren el to durant anys.

La tarda declina, les sales de l'exposiciós'entenebreixen, els porters van a tancar.En aquesta horaenteranyinada i corvada, lesmillors teles de Cézanne agafon unes valorssubtils superiors a les que manifesten en laplena llum diürna ; les barroeries ; els des-clibuixos, els encallaments i els tartamudeigss'esfumen, s'esborren i es fonen en unes,harmonies delicades i punyents com les de'les millors teles impressionistes. Per unsminuts, Cézanne triomfarà del tot.

En un recó, aquella còpia del retrat dela muller del Greco ens evoca el gran pin-tor cretenc que Cézanne mai no conegué.Ja és sabut que la tal còpia, magre i in-significant pintura, ano fou sinó còpia d'undetestable gravat. Així i tot, aquesta cosetadeplorable ens torna a la memòria unesparaules que anys enrera escrivíem sobreCézanne: «Si ell hagués conegut el Greco,hauria er+unciat probablement el seu pro-grama cl'aquesta o semblant manera : vullrefer el Greco amb l'esperit modern de l'Im-pressionisme».

No tan transcendent, però sí tan impor-tant, ha estat la retrospectiva d'Antoni JoanGros, dit baró Gros, i els seus deixebles.Aquesta exposició, oberta al Petit Palais,perd en certa manera la importància supe-

la decadència 'd'aquest Salon. Destaca, tan-mateix, .pel seu magnífic sentiment de lalínia, l'aportació de Pere Anglada. En mig detanta barbàrie; els dibuixos del nostre ani-malistq són certament una flor de civilització,expressió d'un sentiment plàstic molt despert,

1 què direm de la crítica? Doncs se'npot dir : tel maitre, tel valet : l'abominacióde les desolacions. Veieu sinó aquesta mos

-tra: el gairebé cèlebre crític Vauxcelles parlade les teles que Mgrquet exhibeix al Saló1 les rebenta perquè el diari on publica laseva crítica no està subvencionat pel mar-xant d'Albert Marquet. En un altre diarisubvencionat per aquest marxant, el mateixcrític Vauxcelles elogia l'aportació de Mar-quet al Saló de Tardor; El millor d'aquestaanécdota de la desvalorització de' la fran-quesa, és que Albert Marquet enguany noexposa res al Saló de Tardor

I ara que som a parlar d'aquest mestredel Fauvisme escaurà de donar una altraanècdota. Un matrimoni cèlebre en el mónde la pintura, ha passat l'estiu a Venècia,on ell ha enllestit• una sèrie de paisatgesd'aigua. En un llevant che taula d'artistes,es parla de f&xisme. À Itàlia tothom estàmalcontent ; això es respira arreu ; és unaangoixa i una ira soterrànies : els obrersi els intel-actuals particularment treuen focpels queixals... i no tanquen pas la bocaper tal d'ofegar les flamarades. !El terror,l'espionatge, són arreu. Les porteres tenenobligació d'espiar la correspondència nofranquejada que passa per les mans llurs.La de l'hotel on. posa el susdit matrimoni,ha deixat llegir a aquest una carta amorosadirigida per un vell arnat a un vell ratat.Sembla la missiva d'un enamorat romànticcle la primera volada. Com a l'Alemanyanazi, a Itàlia feixista és freqüent la sodo-mia, tan freqüent que ja ningú s'escanda-litza pels costums dels seteanbrinos. «Si lesrostres mares venerables veiessin la nostraunió, segurament la beneïrienu, deia un pa-ràgraf de ]'esmentada carta ; un altre parà

-graf resa així : «M'has donat la teva flor...»En sentir això, una dama no pot par .menysd'exclamar : «I... ara ! Què deuria volerdir amb això de la flor?» Un silenci an-guniós i després una avinença a canviar deconversa succeeixen a la pregunta de ladama. Aquesta, però, sembla força intriga-da, insisteix : «M'agradaria saber què dia-bles volia dir aquest home amb això de laflor. Quina flor?» Aleshores el pintor Ca-moin tanca de cop : «Voldria dir la rosadels vents. ..n

En una altra reunió d'inte•lectuals esparla de 1'alïança germano-italiana. Les la-mentacions sobre el desencís que això haProvocat a França són generals. Un delsconcurrents objecta : «Però, sen yors, si aixòés unia victòria per a França. Ara Itàliaja no podrà trair-nos ; la seva dèria de traï-ció haurà de dirigir-la altra vegada contraAlemanya ! n JOAN SACS

L'arquitecte vol fer uiï retrat del natural.

i^t1RAI^Rz6-XI-36 7

INSTITUCIONS DEL POBLE

_..Ii.I111 11K- :1.r%]r.c u 1 alr!•ncwå.tt1•a I%]I(CAJA DE AHORROS Y MONTE DE PIEDAD DE BARCELONA)

Fundats, respectivament, el 17 de març del 1844

kiJ i el, 5 de juny dei 1845Dirigits per empleats de la institució,

tècnics especialitzats en

L'ESTALVI

Olieina Central: CIUTAT,1

(Plaga de (a República)

Hores de despatx per a

reintegraments i imposicions:de g a I, tant ala Caixa Central

com a les seves Sucursals

Sucursal núm. 5 : Carrer de Sants, 65

Sucursal núm. i : Hospital, 149

íNOMBRE

CTUBE

D'IMPOSANTS

^936

L

D'OCTUBRE :: 2 U J .411 suc orsal

núm. 2:

Plaga

ae

Josep M

rreire, q

antiga

Plaga

de

Sant

Pere)

ATENCI Ó'!Les imposicions efectuades des del 21

de juliol estan subjectes a

NO ^ ^endavant moratòries n^ re.s

triecions tic cap mena, tant en les

operacions efectuades en llibretes noves

com en les antigues

Sucursal núm. 4 : Carrer del Clot, 71 Sucursal núm. g: Salmeron, r8 i ao

NO ATRESOREU ELS DINERS: DIPOSITEU -LOS A LES CAIXES D'ESTALVIS!

Mussolini donant perneís al anón perquè pugui seguir vivint

Per GIACOMO MATTEOTTIFebrer

Spezia. — A pretext d'unes represàlies,els feixistes de Spezia mobilitzen llurs for-ces i .reediten els fets de Tan.

Després d'haver devastat vàries cases,

Un dels homes de major vàluapolítica d'Itàlia, el company Gia-como Matteotti, secretari del Pa.r-ttit Socialista Italià Unitari, re-marcable economista, publicà elllibre Un any de dominació fei-xista, en el qual s'estudia el rè-giin mussoiinrà sota els seus di-versos aspectes i posa de relleutot l'horror del feixisme; l'obraconstitueix un document insupe-rable. Un dels capítols està dedi-cat a ressenyar els crims comesospels feixistes durant e11 primerany de la implantació del règim.Ben aviat, Giacomo Matteotti 1w-via d'engrossir la llista dels assas-sinats; a Ji de fer callar la sevaveu enèrgica, justiciera i proletà-ria, un dia un automòbil llogatper un Ministeri el raptà en bledia en un carrer de Roma, a lavista de múltiples persones, i, forala ciutat, fou martiritzat ti mort.

En aquests moments que lareacció espanyola vol implantarel feixisme a Espanya, amb l'ajutd'Itàlia, d'Alemanya i de Portu-gal, creiem oportú traduir l'elo-qüent capítol del company Mat

-teotti.

LA IL-LEGALITAT REGNA ARREU

No podem descriure totes les violènciescomeses pels feixistes abans que el senyorMussolini s'emparés del poder per a restan-rae l'autoritat de l'Estat, com ell afirma.

Ens hem de limitar als assassinats regis-trats després de l'assalt al poder. Deixaremde banda també les ferides, les garrotades,els incendis, les violacions de domicili, lesdistribucions d'oli de ricí, etc., etc. Bé prouque els casos que ressenyarem seran sufi-cients per a donar una idea de les condicionsa què s'ha sotmès eL poble italià.

Deixarem, doncs, parlar els fets. Els lec-tors ens excusaran de la monotonia inevi-table d'aquesta trista nomenclatura.

EL 1922

. Després de la gloriosa marxa sobre Romas'han registrat vint-i-dos assassinats en no-vembre i quinze en desembre, tots ells a càr-1 ee de feixistes. No hi comptem els dotzeassassinats, segons la relació oficial, come-sos durant els •fets de Torí.

Ens limitarem a l'enumeració dels mésmonstruosós entre ells.

Castelvisconti (Cremona). — Dos auto-m.òbils es ,presenten davant d'una casa habi-tada per dos germans socialistes. Truquen

" a la porta. El pare dels dos socialistes va aobrir i, sense mediació de paraules, és mortd'un tret.

Fontanellato (Parta). — Un obrer socia-lista, Pencolini, es veu atacat per feixistesi resulta mort. Abans de morir, però, dónaels noms dels seus assassins. No obstant,la policia els ignorarà sempre.

S. Alberto (Ràvena). — Uns feixistes as-salten, de nit, la casa de Córtesi. El seupare, que ha sortit en defensa d'ell, és morta garrotades.

Torí. — Uns feixistes van a cercar a casaseva l'obrer Longo. No l'hi troben i es re-vengen en la persona del seu pare, al qualmaten a cops de baioneta.

Gagliari. — El jove autonomista MelisEfisio és mort per uno haver saludat unabandera feixista».

Curtaroló (Pàdua). -- Uns feixistes pe-netren en una entitat freqüentada per obrers.Provoquen una disputa ; fereixen greumentLuigi Reffo. IEl cadàver del paleta TodatoSilvio és trobàt per la seva mare en un bar-ranc; presentava diversos trets de revòlver.

Livorno. — Per tal d'exercir una repre-sàlia, els feixistes calen foc a una societatde socorsos mutus, bastonegen nombrososciutadans i maten a casa seva mateix unvell paralític anomenat Chiasso.

ELS FETS DE TORÍ

El Iq de desembre del 1922, prenent coma pretext una baralla, deguda a motius pri-vats, en el curs de la qual mori un feixista,el «fascion de Torí donà l'ordre de mobilit-zació general a la milícia feixista per a unaacció de represàlies, que començà per l'ocu-pació de la Borsa del Treball i l'atemptatcontra el diputat socialista Pagella i el fer

-roviari Cozza.Durant la .nit, els feixistes realitzen per-

quisicions a la ciutat. Seqüestren socialis-tes i comunistes, que són ferotgement bas-tonejats.

Un cotxe es presenta a la porta d'entradade les oficines dels ferrocarrils i espera lasortida dels empleats. L'expert-comptableCarlo Berruti i Ferdinando Fanti són detin-guts, ficats dins del cotxe i emmenats allocal del «fasciol. A Fanti se ]i torna la lli-bertat poc després, però Berruti resulta martde trets de revòlver.

A l'Avinguda Víctor Emmanuel, el coshorriblement mutilat de Ferrero Pierre, se-cretari de la secció metallúrgica de Torí, éstrobat pels vianants ; el ulls li havien estatarrencats i collocats en la seva pròpia but-xaca. L'obrer Chiomo és assassinat al car-rer Binelli. L'edifici de l'Associació Generaldels Obrers és incendiat i els bombers esveuen privats de combatre el foc.

En un suburbi de la ciutat apareixen lesdespulles dels obrers Andreone, Massano iTarizza.

Mentre sopa amb la seva família; l'em-pleat de tramvies Chialoro és escomès i mortdavant mateix de la seva dona i dels seusfills. Tot seguit, els feixistes incendien laseva modesta llar i diuen a la dona, queplora i està com folla d'horror : «Tu hauràsde demanar almoina durant tota la tevavida!».

El buròcrata Massoli, el sabater Mari i]'obrer Spiàto resulten greument ferits a lescases llurs. L'uixier dels ferrocarrils Quin-taglio és mort en el seu despatx per haverdesaprovat l'assassinat de Berruti.

En la muntanyola de Torí, en el raval deVal Selice, són trobats els cossos dels obrersPocheltino i Zurletti, afusellats. El local delperiòdic comunista Ordine Nuovo és incen-diat.

Els feixistes s'apoderen de Becchio, el fanpujar en un cotxe i el porten a una locali-

tat isolada del Po. Es mort de trets de re-vòlver. L'obrer Arnaldo Ernesto és conduïtal camp i apunyalat.

Els feixistes envaeixen l'estació de PortaNuova, carreguen en camions nombrososobrers, els obliguen a ingerir olis de tota

Gioeomo Matteotli, vilment assas;laat perdes bandes feixistes d'Itàlia

mena i els tusten durament amb garrots.Incendien el club de les joventuts de VillarI'erosa. Ricehiero i Avancini són bastone-jats. La casa d'Andreoni és saquejada i cre-mada.

El total de marts, coneguts arriba a dotze.Tothom, però, està convençut que en rea-litat el inombre passa de la vintena. El llitdel Po i els entorns de Torí segurament ama-guen secrets.

Cap mesura no ha estat presa contra elsculpables d'aquest horrible carnatge. Unaenquesta sobre l'assassinat d'una personaque res no temia a veure amb la política,es suspengué. Recentment, les autoritats deTorí han declarat que no hi havia llac afer cap investigació, ja que els assassins— dignes de pertànyer a una tribu cl'antro-pófags de I'Africa Inexplorada — obravenper Un fi nacional!

Resultaria obvi donar ací una més ampladocumentació i fer comentaris. Ens atenema1 que deien els diaris feixistes del moment.

EL 1923

Durant els onze primers mesos del 1923s'han donat a conèixer oficialment cent-tresassassinats, distribuïts així : gener, vint-i-nou ; febrer, quatre ; març, onze ; abril, inoumaig, nou ; juny, cinc; juliol, setze ; agost,nou ; setembre, cinc ; octubre, sis ; novem-bre, quatre.

Ens limitarem a reportar ací alguns delsmés significats.

Geuer

Spello (Perusa). — Uns feixistes es pre-senten a la casa del socialista Fagotti. Ehlno es troba a casa, però, i disparen contrala seva companya, la qual maten. El propiFagotti i Bordini, al cap de ben poc, resul-ten ferits.

Piancamuno (Val Camonica). — La casade Posatti, que havia portat davant dels tri-bunals un diari feixista, és envaïda per car-rabiners i per feixistes. Es provoca una dis-cussió : els germans Posatti són morts jun-tament amb una de les seves germanes.

Imola. — Per represàlies, els feixistes ma-ten l'obrer Nanni ; fereixen a ganivetades,en presència de la seva dona i d'una fillapetita, l'empleat i lancini ; fereixen greumentuna vintena de persones, devasten cases ibotigues; suprimeixen els diaris locals i bas-tonegen diverses altres persones.

S. Prospero (Imola). — Els feixistes tor-turen i maten després el socialista Gaddoni,de seixanta anys. Tenia set fills.

Nola (Caserta). — Un feixista mata laseva pròpia dona pel fet que ella no estavad'acord amb el tracte donat als republicansi als socialistes de la localitat.

Bernalda (Potenza). — Es mort el pare del'antic alcalde socialista Viggiani. La far

-màcia d'Armenti és incendiada. La casa deGallitelli, el qual es troba al llit, és assal-tada ; ell procura salvar-se pels terrats, peròl'agafen, el condueixen al mig del carreri el maten.

La mateixa nit resulta morta una donaque es negà a obrir la porta a uns feixistes.

i Pavoletti moren a l'hospital. Aquest dar-rer es trobava gairebé tot ell travessat depunyalades i desfigurat. En un torrent apa

-reixen dos cadàvers més.No es féu cap enquesta judicial seriosa.

Els noms dels culpables d'aquestes abomi-nacions corren de boca en boca; àdhuc al-guns dels capitostos d'aquesta carnisseriaavui es troben al cap del partit, plens d'ho-nors i coberts de condecoracions.

Rivorolo. — L'obrer Bruzzóne és mort perun feixista. L'assassí declara que l'ha mortper error i ningú no l'inquieta.

Crespellano (Bolònia). — Uns feixistesmaten el captaire Mozzetti, de setanta anys,pel fet d'haver-se negat, en ésser arrestatper mendicitat, a deixar-se conduir a la ca-serna. Per tal de dissimular llur crim, elsfeixistes colloquen el caclàver damunt lesvies del ferrocarril.

Març

Ràvena. — El socialista Vitale és agafatsota l'acusació d'assassinat i l'endemà apa

-reix mort per bales de revòlver.Castiglion de Pepoli • — Es mort pels fei-

xistes l'obrer Venturoli, pel sol fet d'haver-se'ls .queixat .d'haver-li embrutat la paret de

la seva casa !

EIbril

Pionrbino. — Un's feixistes penetren al ce-mentiri i violen la tomba de l'anarquistaMorelli, mart poc abans en el curs d'unarepresàlia;

Maig

Cesano Moderno. — Es produeixen unsincidents entre populars ' (catòlics d'esquerra)i feixistes amb ocasió d'una processó reli-giosa. Un tret, sortit del local del afascio»,mata liangani.

Una expedició feixista, en un camió, en-vaeix durant la nit les cases dels catòlicsmés destacats i els locals de les organitza

-cions populars. Hom deté, pega i fereix totsaquells que no han tingut temps de fugir.

En lloc de punir els culpables, l'autoritatdeté el capellà, Dom Arrigoni, i un altreclergue.

1 nyTrieste. — Per represàlia, mI gruo de fei-

xistes es presenta a casa del comunista Ber-cé, se ]'emporta a desgrat de trobar-se ma-lalt i el carrega en un camió sense fer casdels precs de la seva mare. Una hora des-prés, Bercé apareix mort en un barranc.

Parma. — L'obrer Alfredo Adorni és mortper trets de revólver per un grup feixista.

Reggio Emilïa, — El rajoler Maramotti,:pare de quatre infants, vell combatent, ésferotgement assassinat, mentre treballava,per uns feixistes.

JuliolParma. — Els feixistes cerquen un tal

en un caté, és mort per un milicià feixistapel sol fet" de no haver-se posat dret quanse li ordenà.

Agost

Argenta, — El clergue Dom Minzoni —condecorat amb la medalla de la guerra —és assassinat a garrotades per uns feixistes,a casa seva mateix. L'associació del clergaten protestà, però debades ; els assassins, co-neguts de tothom, no foren inquietats perres.

Setembre

Castelbolognesa. — El ferroviari Bellardi-ni és mort a cops de garrot pels feixistes.El seu cos fou trobat mutilat.

Oçtubre

Savoulx • — Una patrulla de-milicians feí-xistes penetra en un ball i registra tothom.E1 cap de la patrulla engega un tret de re-vòlver en direcció a la cuina i mata la joveElídia Abba.

Novembre

Mirandola (Mòdena). — Un grup de mili-cians feixistes fa anar a la caserna, pelsvolts de mitja nit, un tal Beraldi, iExigeixend'aquest home, vell, una declaració segonsla qual hauria abusat cíe la seva filla, l'hau-ria convertida en mare i amagat el nadó.Beraldi nega resoludament i resulta mort acops. Els crits del malaurat són sentits desde fora, però inútilment. El sots-prefecte,que habita a lacaserña, no se n'assabenta.

EI 'cadáver de Beraldi és conduït al de-fora. Per llurs constatacions, les autoritatsestableixen que la mort fou cleguda alscops rebuts al cap.

L'escàndol estalla ben aviat. El qui abu-sà de la filla del malaurat Beraldi és undels caps feixistes, el qual volia espolsar-sela responsabilitat obligant el pare a decla-rar-se culpable del doble crim.

On és la regeneració dels costums tan pre=dica cla pels feixistes? La violència serveixper a tot, àdhuc per a endegar els pitjorsI més baixos afers dels bàrbars abillatsamb la camisa negra!

LA «GENEROSITAT CAVALLER.ÍVOLA» DEL FEIXIS-ME : DONES VIOLADES, INFANTS BATUTS, - VELLS

TORTURATS

Renunciem á enumerar, encara que siguisumàriament, les violèócies no seguides demort comeses pels feixistes, ja que reque-riria almenys deu volums. Tanmateix, novolem deixar de consignar certs casos mésparticularment repugnants, alguns ben greus,] a que les víctimes han estat dones, infantsi vells.

En la relació anterior ja heni reportatactes de 'barbàrie comesos amb els febles.Veu's ací altres fets

Pinepiano (Brescia)._— Els feixistes espresenten a casa dé)"çap del sindicat catò-lic, Bagliani, i, no ]'robant-lo, bastonegenla seva clona.

Sonso 'di Borgomànero. -Uns feixistesarriben de nit a la locahitat, engeguen trets,esvaeixen i destrueixen la cooperativa desabaters, maten Laro :Michel fereixen laseva dona, assalten la casa de Mongini,fereixen Varalli i Silvertrini i colloquenbombes.

Alpignano. —Els feixistes incendien l'A-liança Cooperativa» de St. Giglio, la Casadel Poble, la llar de l'alcalde. Tota la po-blació fuig ; una vella que no pot fer-ho,però, rep uns trets de revòlver.

Rendinaxa (Aquila). — Durant la nit, unsfeixistes embriacs, de tornada d'una festa,assalten les cases de l'adjunt de l'alcaldeFalcioni, Annessa, de De Dominicis, deCargio, de Mancini•

Obliguen Falcioni a ingerir mig litre d'olide ricí amb petroli i burilles ; rep, a més,forts cops de bastó i en surt amb el braçesquerre fet malbé.

A De Dominicis se li fa ingerir una fortaquantitat d'oli de ricí, petroli i orins. Li ro-ben 1,150 lires.

Per a Annessa, afegeixen a la mixturaabans esmentada tabac. Li cal fer llit du -rant zo dies.

La dona Rosa Ricci, que es presenta allocal del uïasciou en recerca clel seu marit,és objecte dels pitjors insults i de repug-nants violències. A presència de diversespersones, li arrenquen eis pèls dels òrgansgenitals com a càstig a haver-se negat acomplaure les baixes voluntats d'alguns delsfeixistes. A més, se l'obliga a empassar-seuna mescla d'orins, de petroli, d'oli de ricí,de tabac mastegat i de gargalls.

Rivisondoli. — Un grup de feixistes en-vaeix la casa de l'instructor Hector Rami-cone, ex-capità. Se l'emporten a la plaça,el lliguen a un arbre i el flagellen.

La mateixa nit, una pobra dona és vio-lada per una vintena de feixistes, clavantmateix del seu propi marit.

Pallanza. — Els feixistes es presenten aS. Bernardino i van a la casa de Teobaldo,tuberculós a conseqüència de la guerra. Elpeguen brutalment i li ocasionen diversesferides al cap. Li saquegen la casa. En-vaeixen la de l'obrer Setti i intenten violarla seva germana, Antonia, de 28 anys.

Montorio (Teramo). — Quatre camionsplens de feixistes es cíirigeixen a Teramoper a assistir al discurs del sots-secretaride la Presidència del Consell, Acerbo; esdeturen a la localitat. Durant més de mitjahora els feixistes es dediquen a amenaçari a violentar el doctor De Dominicis, laseva dona i una germana d'aquesta.

Accadia. — Un gran nombre de feixistesassetgen la societat «Lliure Pensament»,volen assaltar l'alcaldia i fan objecte degreus insults l'alcalde, la telefonista i uncomandant de carrabiners (que, naturalment,no gosà queixar-se als seus superiors).

Vittoria. — El diputat socialista unitari\ acirco i la seva dona són obligats a aban-

(Segueix a la pàgina 6)

UNIO GRAFICA, COOPERATIVA OBRERA. — Nou de la Rambla, 4^