diccionari etimològic de la mitologia grega déus · de la mitologia grega déus ... (kretschmer,...

Diccionari Etimologravegicde la Mitologia Grega

Deacuteus

wwwdemgolunitsit

Darrera actualitzacioacute 14052017

Idioma Catalagrave

Nombre de termes 91

Diccionari Etimologravegic de la Mitologia Grega - wwwdemgolunitsit

Despreacutes de vint anys de treball el gran Diccionari Etimologravegic de la Mitologia Grega multilinguumle OnLine (Demgol) avui (2013) eacutes ja operatiu i profitosament consultable a les Escoles i les Universitatson encara sensenyen les ciegravencies humaniacutestiques i allagrave on trobin uacutetil accedir a un saber que estroba a la base del desenvolupament de les cultures europees i occidentals en general

Traduiumlt quasi del tot de loriginal italiagrave a les llenguumles espanyola i portuguesa i (encara parcialment)en francegraves i en catalagrave (esperem tirar endavant tambeacute la traduccioacute anglesa que estagrave aturada ambpoques entrades) el diccionari forneix a docents i estudiants amb una rapidesa i una eficagraveciaimpensables per als volums tradicionals impresos en paper la possibilitat de tenir una informacioacuteimmediata sobre els noms del mite dels quals alguacute vulgui saber meacutes (sobretot pel que fa alspersonatges menors) amb una tria de les fonts principals controlades de primera magrave sobreles edicions meacutes fiables i meacutes recents Perograve sobretot el DEMGOL ofereix daquests noms unaetimologia fiable amb una breu discussioacute sobre les altres interpretacions que eventualment apartir de lanagravelisi i lescrutini de les recerques antigues i modernes dels linguumlistes semblin erradesQuan eacutes del cas soacuten assenyalats acuradament els noms i els termes dorigen micegravenic A linteriordel diccionari sestagrave completant un iacutendex etimologravegic acurat dels Nomina Homerica

No cal passar per alt tampoc laparat en vies dampliacioacute de les imatges (i dels links) que nopreteacuten documentar la gran massa de representacions icograveniques antigues del mite grec (per aaixograve existeixen ja enormes Legravexics Iconogragravefics generalment a costos prohibitius) sinoacute que miradevidenciar la supervivegravencia i leficagravecia dels models ldquomiacuteticsrdquo a les arts i en la cultura modernainclosa la mediagravetica des del Renaixement fins als nostres dies i en el futur

El desenvolupament meacutes important que hem pogut assolir eacutes lelaboracioacute de tot el materialen formats que seran consultables en PDF i sobretot en E-PUB Aixograve permetragrave als usuarisinternacionals del Brasil a Franccedila de lArgentina a Itagravelia de Megravexic a Angola consultar el DEMGOLen qualsevol receptor informagravetic Ipad Smartphone Tablet i naturalment en els PC o MAChabituals

La feina iniciada el 1992 amb una tesi doctoral de Carla Zufferli va endavant sota la direccioacute deEzio Pellizer amb la colmiddotlaboracioacute (present i passada) de molts membres del GRIMM FrancescaMarzari Luisa Benincampi Stefano di Brazzano Alberto Cecon Alberto Pavan Ilaria SforzaIngrid Leschiutta han treballat en la traduccioacute francesa Francesca Marzari i Franccediloise Leacutetoublon(grup HOMERICA Grenoble) en lespanyola Aacutelvaro Ibaacutentildeez (Granada) Josep Antoni Clua Serena(Barcelona) i avui sobretot Diana de Paco Serrano (Muacutercia) Al Brasil soacuten molt actius MatheusTrevizam Tereza Virgiacutenia i Manuela Ribeiro Barbosa i Antonio Orlando Dourado Lopes La traduccioacutecatalana avanccedila sobretot gragravecies a Vicky Alsina Daniel Ramon Xavier Riu i Nereida Villagra

1


ἈχλὺςACLIacuteSTan sols a Hes Scut 264-270 eacutes un degravemon terrible sograverdid afamat amb urpes sang sorollosa que sestagrave al costat de

les Queres als camps de batalla en la descripcioacute de les imatges que adornen lescut dHegraveracles No apareix ulteriorment

a la mitologia

Sol ser relacionat amb el terme ant pruss aglo pluja (Frisk GEW s v) Significa en grec boira foscor a Hom Il

15 668 (nom comuacute) es parla dun nuacutevol de foscor νέφος ἀχλύος que baixa damunt dels ulls dun guerrer que mor

ἈδαmicroάστωρADAMAgraveSTORMonstre gegantiacute gran com el Coloacutes de Rodes que sapareix a Vasco da Gama i a la flota portuguesa prop del Cap

de les Tempestes o Cap de Bona Esperanccedila per predir-los dissorts Probablement inventat per Camotildees Lusiacuteadas 5

st 41-51 a partir de models clagravessics Es presenta com a company dEncegravelat Egeoacute i dels altres gegants que lluitaren

contra els deacuteus Interrogat pel comandant explica el seu amor infeliccedil per la muller de Peleu Tetis que lenganyagrave amb

una aparicioacute i per la qual fou trasformat en la roca del Cap de les Tempestes (Lus st 52-60) Sembla gairebeacute del tot

desconegut en la mitologia grega i llatina que coneix un gegant Damagravestor (Claudian Gigant 101-103) mentre que un

Adamagravestor apareix entre altres gegants nomeacutes a Sidon Apollin Carm 15 20 (s V- inicis VI dev)

Es tracta dun nomen agentis format amb el sufix -τωρ de ladjectiu verbal ἀδαmicroαστός que significa indomable

indogravemit dit sovint de verges que no han tingut relacioacute amb cap home (dἀ- privativa i δαmicro- δάmicroνηmicroι δαmicroάω) Sembla

construiumlt per analogia amb Alagravestor Fobegravetor i voldria dir que es mostra indomable implacable Tambe es troba

ladjectiu ἀδαmicroάστωρ (v l ἀδαmicroάτωρ) a Pap Mag IV 2717 en el sentit de verge dit dHegravecate

Motiu Metamorfosi

ἈφροδίτηAFRODITADeessa de lamor (Hom Il 5 820 i passim Hymn Hom ad Ven Hes Theog 190 ss) nascuda de lescuma del mar i

dels genitals dUragrave o segons una altra tradicioacute de Zeus i Dione

Es tracta duna deessa originagraveria del Progravexim Orient aixiacute doncs eacutes una etimologia popular la que interpreta el nom com

a derivat de ἀφρός escuma (Plat Crat 406 c) οὕνεκ ἐν ἀφρῷ θρέφθη (Hes Theog 195) La hipogravetesi de Grimme

(Glotta 14 1925 p 18) que proposa una relacioacute amb la deessa semiacutetica de la fecunditat Astoret no estagrave demostrada

ni tampoc la de Hammarstroumlm (Glotta 11 1921 pp 214 ss) que relaciona aquest nom amb el preindoeuropeu

πρύτανις etrusc (e)pr ni aquesta darrera hipogravetesi tambeacute eacutes defensada per Carnoy (DEMGR) en el seu cas amb el

suport de la fonegravetica pelagravesgica segons la qual p esdevindria ph

Motiu Catasterisme

ἈγλαίαAGLAIANom duna de les Gragravecies o Charites (Hes Theog 69 907 ss)

2


Deriva de ladjectiu ἀγλαός brillant esplendent i significa aquella que teacute esplendor bellesa

ἈmicroφιτρύτηAMFITRITEFilla de Nereu i Dograveride estimada per Posidoacute (Hes Theog 243)

El nom sembla lligat al del seu fill Tritoacute perograve letimologia no eacutes aclarida Vos (in Snell Lex fr Ep col 689) linterpreta

com un compost de ἀmicroφί i τριτ-

ἈπόλλωνAPOLmiddotLODeacuteu fill de Zeus i Leto i germagrave dAgravertemis nat a lilla de Delos (Hymn hom ad Ap)

Letimologia daquest nom no ha estat aclarida malgrat les nombroses hipogravetesis 1) Relacioacute amb el verb ἀπόλλυmicroι

destruir 2) Derivacioacute de ἀπέλλαι σηκοί (glossa dHesiqui) estables recintes perograve Chantraine (DELG) shi oposa

perquegrave en aquest cas caldria veure Apolmiddotlo com un deacuteu-pastor 3) Kretschmer (Glotta 13 1924 p 242 n 1 27 1939 p

32 31 1951 p 102) creu que deriva dun nom per dir forccedila ἄπελος tambeacute Carnoy (DEMGR) sosteacute aquesta hipogravetesi 4)

Comparacioacute amb lhittita Appaliuna (Sommer Indog Forsch 55 1937 pp 176 ss) Laroche (Recherches sur les noms

des dieux hittites p 80) creu que pot haver-hi un origen comuacute de les dues divinitats perograve sembla que aixograve de moment

non eacutes demostrable Appaliuna de tota manera no seria un deacuteu hittita 5) Comparacioacute amb el lidi Pldans posat en

dubte per Heubeck (Lydiaka pp 16-21) perquegrave els preacutestecs linguumliacutestics del lidi al grec no permeten la comparacioacute

ἌρηςARESDegraveu de la guerra fill de Zeus i Hera (Hes Theog 922 ss)

Aquest nom eacutes testimoniat en micegravenic en la forma a-re (KN Fp 142) Estagrave relacionat probablement amb ἀρή ἄρος

desgragravecia adversitat (Kretschmer Glotta 11 1921 pp 195-98)

ἈργυρᾶARGIRANimfa arcagravedia que estimagrave el pastor Selemnos mentre fou jove perograve despreacutes labandonagrave aquest moriacute i fou transformat

per Afrodita en el riu que porta el mateix nom mentre que la nimfa continuagrave habitant una font pels voltants de Patras

(duna llegenda local Pausan 7 23 1-3)

El nom deriva de ἄργυρος argent i significa doncs dargent

Motiu Eponiacutemia

ἌρτεmicroιςAgraveRTEMISDea filla de Latona i de Zeus germana dApolmiddotlo (Hes Theog 918)

3


El nom eacutes ja present en micegravenic en la forma de genitiu A-te-mi-to Ἀρτέmicroιτος (PY Es 6505) i potser en datiu A-ti-

mi-te en grec Ἀρτεmicroίτει (PY Un 2495) amb tema en t- en comptes de d - Teacute oriacutegen asiagravetic i es troba testimoniat

en inscripcions liacutedies com a artimus (Heubeck Lidiaka pp 22-25) No eacutes tan probable segons Chantraine (DELG)

la derivacioacute dun ilmiddotliacuteric artos perquegrave la deessa era coneguda ja en micegravenic Hi ha hagut diversos intents per

explicar el nom en termes grecs ha estat comparat amb ἄρτος oacutes perograve aquesta en grec eacutes una forma secundagraveria

(Chantraine DELG) amb ἄρταmicroος carnisser (Kretschmer Glotta 27 1939 pp 33-34) perograve la grafia Ἄρταmicroις reposa

probablement en una etimologia popular (Chantraine ibidem) Tampoc la comparacioacute amb ἀρτεmicroής (ja a Plat Crat

406 b) sagrave i estalvi intacte no porta a cap resultat Carnoy (DEMGR) es decanta per la hipogravetesi que es tractaria

duna derivacioacute pelagravesgica de lindoeuropeu ered amb pas d gt t Van Windekens (Beitr Namenf 9 1958 pp 163-67)

interpreta el nom en relacioacute amb els cursos daigua Ἀρτάνις Ἀρτισκός a Tragravecia remetent a la mateixa arrel que

Carnoy el sufix - em - - am - es troba en altres hidrogravenims El nom significaria en aquest cas la de laigua de la font

del riu en quegrave el sufix - id - - it - indicaria un patroniacutemic femeniacute

ἈσκληπιόςASCLEPIDeacuteu de la medicina fill dApolmiddotlo (Hymn hom ad Aescul)

Letimologia daquest nom no eacutes clara Chantraine (DELG) hipotitza que es tracta dun manlleu i creu que no eacutes

demostrable la hipogravetesi de Greacutegoire Meacutem Acad Royale de Belgique (Classe des lettres II serie 45 1949) que es tracta

dun deacuteu talp amb el nom derivat de σκάλοψ talp Carnoy (DEMGR) sinclina en canvi per letimologia pelagravesgica

de costum derivaria de ais(a)k-labh-ios explicable com el qui agafa la vara (αἰσακὸν ἀναλαβεῖν) que era el seu

emblema Dyer (in Snell Lex fr Ep col 1411) creu que els intents de comparacioacute amb noms danimals soacuten errats

ἀσκάλαβος un tipus de llangardaix (von Kamptz Homerische Personennamen p 370) i ἀσκάλαφος un tipus de

mussol (Boisacq Dict eacutet l gr p 87 cfr DArcy Thompson A Glossary of Greek Birds p 36) Probablement eacutes un

nom no grec amb fenogravemens linguiacutestics no grecs

Motiu Catasterisme

ἈσωπόςASOPOSDeacuteu del riu homogravenim a Beogravecia es casagrave amb Metope i en tingueacute dos fills i vint filles (Apollod Bibl 3 12 6)

Es podria tractar d un compost de ἄσις fang i -ὤψ de lrsquoarrel del verb veure i significa per tant daspecte fangoacutes

perograve Gerhard (in Snell Lex fr Ep col 1470) nota que a ἄσις la ἀ- eacutes breu mentre que en el nom propi (o en el

compost) eacutes llarga

ἈστερώπηASTEgraveROPEUna de les Plegraveiades filla dAtlas (Schol ad Pind Nem 2 16)

4


Es tracta dun compost de ἀστήρ estrella i del tema ὀπ- de larrel del verb veure i significa doncs que teacute laspecte

duna estrella brillant

Motiu Catasterisme

ἈστραίαASTREAFilla de Zeus i de Temis es tracta de la constelmiddotlacioacute de la Verge (Hygin Astr poet 2 25)

El nom deriva de ἀστήρ estrella i significa estelada

Motiu Catasterisme

ἌτηATEFilla de Zeus germana de les Lites (Pregagraveries) agravegil i vigorosa Il 9 502-507 en Hesiacuteode (Hes Theog 230) teacute per mare

Eris eacutes capaccedil dinduir a error fins i tot el seu pare quan lenganya per tal de consentir a Hera que faci neacuteixer Euristeu

abans dHegraveracles Per aquest motiu Zeus lagafagrave pels cabells i la llanccedilagrave daltabaix de lOlimp Hom Il 19 126-131 (128

Οὔλυmicroπός τε καὶ οὐρανὸς) Segons alguns hauria caigut sobre els turons de Troia perograve resulta que les altures sobre

les quals Ilos fundagrave Iacutelion ja sanomenaven de bon principi Turons dAte Ἄτης Λόφοι Lycophr Alex 29 Hellan Fr 25

Fowler (= Schol Lycophr Alex 29) Eacutes evocada sovint pels tragravegics cfr Aesch Agam 1431-1433 Sept 956 ss Prom

1078 la xarxa dA eacutes cegravelebre el Cor dA en Soph Ant 611-625 Eurip Tro 530 anomena enganyosa A el cavall de

Troia Apareix novament en Nonnos de Panogravepolis on convenccedil Agravempelos perquegrave cavalqui damunt un toro i aixiacute li causa

la mort (Dionys 11 113 ss) mentre que desapareix completament substituiumlda per les Eriacutenies del context en el qual

Paris evocant les Lites (Pregagraveries) suplica a la seva esposa Enone que el guareixi del veriacute de la fletxa de Filoctetes

(Quint Smyrn Posthom 10 300-304)

Nomen agentis amb sufix ie -to -ta eacutes el dimoni femeniacute de lencegament que porta a lerror inconscient Hom Il

19 129 Ἄτη ἣ πάντας ἀᾶται Estagrave relacionat amb el verb ἀάω (contracte ἄω ἀϜά-σαι) dun ἀϜάτη eol ἀυάτα

Alc Fr 70 12 Voigt Pind Pyth 2 27-28

Motiu Eponiacutemia

ἈθήνηATENADeessa filla de Zeus i Metis nascuda del cap del deacuteu (Hes Theog 886 ss)

Aquest nom eacutes testimoniat ja en micegravenic en la forma a-ta-na-po-ti-ni-ja (KN V 521) i eacutes dinterpretacioacute difiacutecil Carnoy

(DEMGR) doacutena suport a la hipogravetesi pelagravesgica de Van Windekens (Le Peacutelasgique pp 40-41) segons el qual linici Ath-

5


seria una forma pelagravesgica de lindoeuropeu at-no sagravenscrit atta mare amb evolucioacute t gt th perograve Atena no teacute en egravepoca

histograverica trets maternals Podria tractar-se dun nom pre-helmiddotlegravenic (cfr van der Valk in Snell Lex fr Ep col 208)

ἌτλαςATLASNom del Gegant fill de Jagravepet i Cliacutemene que duia sobre les espatlles la volta del cel (Hes Theog 507 ss)

Es tracta dun compost de ἀ- intensiva i del tema τλα- present en el verb τλῆναι suportar portar al damunt el nom

significaria llavors el que suporta amb forccedila

ΑὐξησίαAUXEgraveSIAAmb Dagravemia (Damiacutee) era una divinitat del creixement venerada a Epidaure amb estagravetues dolivera (Herodot 5 82-87)

a la qual fa referegravencia Pausan 2 30 4 Segons una altra versioacute hauria estat una noia cretenca que arribada a Trezegraven

amb la seva companya Dagravemia fou lapidada casualment en uns avalots despreacutes els fou tributat un culte reparador

(Pausan 2 32 2)

El nom deriva del verb ἀυξάνω fer creacuteixer mitjanccedilant el nom daccioacute αὔξησις es tracta doncs dun nom apte per

a una divinitat del creixement

ΑὐξώAUXOacuteNom duna de les Horai filles de Zeus i Temis (Hygin Fab 183) o duna de les dues Cagraverites a Atenes (Pausan 9 35 2)

Deriva de la rel del verb αὐξάνω fer creacuteixer amb el sufix tiacutepic dels noms propis femenins es refereix en efecte a

una deessa de la creixenccedila estacional cf Auxegravesia

ΒασίλειαBASILEIALa filla gran dUragrave i Titaia que es distingeix de les seves germanes per la saviesa i la intelligegravencia casada amb el seu

germagrave Hipegraverion va donar a llum Selene i Helios (Diod Sic 3 57 que conteacute tradicioacute no grega)

El nom significa reina un terme amb el sufix -y- en lorigen es tracta probablement dun preacutestec (Chantraine DELG

s v βασιλεύς) micegravenic qa-si-re-u

ΒορέαςBOgraveREASDeacuteu del vent del nord fill dEos i dAstraeos germagrave de Zegravefir i de Notos (Hes Theog 378)

6


La hipogravetesi dinterpretacioacute daquest nom eacutes que significa vent de la muntanya gragravecies a una comparacioacute amb el sagravenscrit

giriacute- avegravestic gairi- antic eslau gora muntanya (Chantraine DELG)

ΚαλυψώCALIPSO1 Nimfa de lilla dOgiacutegia que acolliacute Odisseu nagraveufrag (Hom Od 5 13-281 7 143-66) 2 un altre personatge amb

aquest nom eacutes una filla d Ocegravean i Tetis (Hesiod Theog 369)

El nom deriva del verb καλύπτω amagar segons Meillet (Rev Eacutet gr 32 1919 pp 384-87) es podria relacionar amb

un tipus de desideratiu que en grec ha adoptat el valor de futur καλύψω i significaria aquella que intenta amagar

Una altra hipogravetesi de Meillet eacutes que ategraves que el tipus en -ω produeix una bona part dels hipocoriacutestics femenins (Εἰδώ

de Εἰδοθέη Ὑψώ de Ὑψιπύλη) tambeacute Καλυψώ es podria explicar com hipocoriacutestic dalgun compost per exemple

Καλυψάνειρα tractant-se aixiacute dun nom parlant (Heubeck Kadmos 4 1965 p 143) Chantraine (DELG s v

καλύπτω) observa tanmateix que no hi ha compostos que presentin en el primer terme καλυψι-

ΚαλλιόπηCALmiddotLIacuteOPEMusa de la poesia liacuterica (Apollod Bibl 1 3 4)

El nom eacutes un compost de καλός bell i de ὄψ pertanyent a la rel ὀπ- veure perograve tambeacute significant veu pot ser

interpretat doncs com del bell aspecte o de la bella veu

ΧάριτεςCAgraveRITESFilles de Zeus i Euriacutenome es tracta de les Gragravecies deesses de la bellesa i de la joia (Hes Theog 64 907 ss)

El nom eacutes el plural de χάρις gragravecia antic tema en - ι - allargat en - τ - derivat del verb χαίρω gaudir (Chantraine

DELG s v χάρις)

ΧάρωνCARONTVell barquer de les agravenimes a traveacutes de lAqueront (Verg Aen 6 299) Desconegut per a Hesiacuteode i per als poemes

homegraverics

Com sosteacute Bechtel (Hom Personennamen p 466) el nom podria estar relacionat amb el verb χαίρω gaudir i seria

una mena deufemisme destinat a aplacar aquest personatge Segons Van Windekens (Beitr Namenf 9 1958 p 172)

es tractaria duna etimologia popular compara el nom amb Ἀχέρων ategraves que Caront barquejava les agravenimes a traveacutes

daquest riu Χάρων presentaria el grau zero a la primera siacutelmiddotlaba de lindoeuropeu er Significaria doncs el del curs

daigua derivant tambeacute Ἀχέρων del pelagravesgic ἀχ- aigua Meacutes probable la hipogravetesi de Chantraine (DELG) que sosteacute

que es tracta dun nom dorigen no grec

Motiu Catagravebasi

7


ΚῆρεςCERSDegravemons que representen el destiacute representades com negres alades amb dents blanques i ungles punxegudes (Hom

Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)

Es tracta dun terme de difiacutecil interpretacioacute ha estat entegraves com destruccioacute i comparat amb ἀκήρατος intacte Lee

(Glotta 39 1961 pp 191-97) subratlla perograve el fet que les Cers representen el destiacute i no la mort (o si meacutes no tan sols

secundagraveriament) prefereix relacionar el nom amb la rel (s)qer (don κείρω) part don atribucioacute fat Paralmiddotlelismes

en umbre karu part kartu distribuiumlt en osc carneis parts i en llatiacute caro carn

ΚυβέληCIacuteBELEDea friacutegia anomenada Gran Mare (Strab 10 3 12 p 469 12 5 3 p 567)

Segons Estraboacute el nom derivaria del dun lloc o duna muntanya Κύβελα o Κύβελον de Friacutegia perograve aixograve segon segons

Rapp (in Roscher Myth Lex II col 1639) no estagrave provat En Hesiqui es troba la glossa κύβελα καὶ ἄντρα καὶ θάλαmicroοι

dacord amb la qual el nom designaria les cavernes de la muntanya

ΚυmicroώCIMONom duna Nereida (Hesiod Theog 255)

Deriva de κῦmicroα ona i significa doncs noia de les ones ondina

ΚυmicroοδόκηCIMOgraveDOCENom duna Nereida (Hesiod Theog 252)

Es tracta dun compost de κῦmicroα ona i del verb δέχοmicroαι acollir i significa doncs la que acull les ones

ΚίρκηCIRCEMaga filla del Sol i de Perseida vivia a lilla dEea (Aiagraveie) en la qual abordagrave Odisseu de retorn del paiacutes dels Lestriacutegons

(Hom Od 10 133-574)

El nom deriva de κίρκος una espegravecie de falcoacute letimologia del qual potser sexplica per una onomatopeia (Chantraine

DELG s v κίρκος DArcy Thompson A Glossary of Greek Birds pp 144-46)

Motiu Metamorfosi

ΚλειώCLIONom de la Musa de la histograveria (Hesiod Theog 35 ss 77 915)

8


Deriva del verb κλείω celebrar fer conegraveixer de la famiacutelia de κλέος glograveria significa doncs la que doacutena la

glograveria (Chantraine DELG s v κλέος)

ΚλωθώCLOTONom duna de les Moires (Hesiod Theog 217 901 ss)

Deriva del verb κλώθω filar en referegravencia al desti filat per les Moires significa doncs la filadora

ΚόρηCOREUn altre nom de Persegravefone filla de Demegraveter i esposa dHades

Ben testimoniat en micegravenic en la forma ko-wa (κόρϜα KN Ai 632 etc) aquest nom significa noia donzella

letimologia sembla que es pot posar en relacioacute amb κορέ-ννυmicroι nodrir fer creacuteixer (Frisk GrEtWoumlrt s v κόρος)

ΧρυσοπέλειαCRISOPELIANom duna nimfa Amadriacuteada que vivia en un roure a Arcagravedia i fou salvada per lheroi Arcas quan larbre anava a ser

arrossegat per un torrent (Apollod Bibl 3 9 1)

Es tracta dun compost de χρυσός or i de πέλεια coloma i significa doncs coloma dor

ΚρόνοςCRONOSFill dUacuteranos i Gea (Hes Theog 167 ss 485 ss 617 ss)

Malgrat els diferents intents dexplicacioacute letimologia daquest nom no estagrave aclarida la comparacioacute amb χρόνος

temps (a partir dArist Mu 401 a) eacutes deguda a una etimologia popular sense cap base linguumliacutestica Carnoy (DEMGR)

proposa una derivacioacute pelagravesgica de gwerō engolir en referegravencia al fet que engoliacutes els seus fills al moment de

neacuteixer Una altra hipogravetesi pelagravesgica eacutes la de Van Windekens (Beitr Namenf 9 1958 pp 167-68) que relaciona el nom

amb el dalguns llocs pelagravesgics vinculats a la rel indoeuropea ger- que sembla tenir a veure amb els cims significaria

aleshores el de les muntanyes deacuteu de la muntanya Probablement tal com sosteacute Room (Rooms Classical Dictionary

p 104) no sigui un nom grec

ΔάκτυλοιDAgraveCTILSDegravemons frigis o cretencs pertanyents al seguici de Rea o Ciacutebele (Pausan 5 7 6 ss 8 1)

9


El nom significa dits i sexplica considerant lhabilitat manual daquests personatges o per mitjagrave de mites etiologravegics

ΔαmicroασήνDAMASEgraveGegant fill de Gea i criat per Eris abateacute el dragoacute que havia matat Tilos germagrave de la nimfa Mograveria (Nonn Dion 25

486 ss)

El nom deriva del verb δάmicroνηmicroι domar i significa el qui doma cfr lantropogravenim Δαmicroασήνωρ

ΔηmicroήτηρDEMEgraveTERNom de la dea del gra i de la terra filla de Cronos i de Rea (Hes Theog 453 ss) mare de Persegravefone

En micegravenic estagrave present en la forma Da-ma-te (PY En 6091) Es tracta gairebeacute amb seguretat dun compost de microήτηρ

mare mentre que hi ha dubtes sobre la interpretacioacute de la primera part del nom 1) Shi pot veure un antic nom de la

terra δᾶ present tambeacute en Posidoacute en la forma Ποσεί-δαν o Ποσει-δάν (lyr) (Kretschmer Wien Stud 24 1901-02

pp 523 ss) Chantraine (DELG) perograve afirma que lexistegravencia duna veu δᾶ terra ha estat refutada des del punt de

vista filologravegic res no provaria que tal paraula no fos sinoacute una exclamacioacute testimoniada en Egravesquil (Agam 1072 Eum

874 Pers 567) Euriacutepides (Phoen 1296) i Aristogravefanes (Lys 198) 2) Tambeacute Carnoy (DEMGR) interpreta aquest nom com

terra mare partint de la hipogravetesi que γῆ terra derivi de la rel indoeuropea gweiē viure en la unioacute amb mater

no hi ha una labialitzacioacute de gwiē que donaria en canvi com a resultat una dental don Δη-microήτηρ 3) Sha proposat un

Δασ-microάτηρ que permetria una comparacioacute amb el nom de la casa de la rel d-ms (Ehrlich Griechische Betonung

pp 82-83) significaria aleshores mare de la casa 4) Una altra hipogravetesi qualificada de fantasiosa per Chantraine eacutes

que el nom tindria un origen ilmiddotliacuteric (Pisani Indog Forsch 53 1935 p 30 e 38) 5) Finalment Hamp (Minos 9 1968

pp 198-204) presenta la hipogravetesi duna derivacioacute de Δασ-microατηρ la Das-Mare o la mare de Das on das- tindria un

significat no conegut (vegin-se tambeacute les comparacions establertes per aquest estudioacutes amb el nom de Posidoacute)

ΔιόνυσοςDIONIacuteSNom del deacuteu del vi i de legravextasi miacutestic fill de Zeus i de Segravemele (Hes Theog 940-42)

Testimoniat en micegravenic com a teogravenim associat amb Zeus en tauletes cretenques (Khaniagrave) di-wo-nu-so dat i en genitiu

a Pilos cfr L Godart e Y Tzedakis Les nouveaux textes en Lineacuteaire B de la Caneacutee Riv Filol Istr Class 119 1991

pp 143-47 La primera part del nom eacutes el genitiu del nom del cel en traci i a meacutes a meacutes es refereix al nom del seu

pare Zeus (gen Δι-ος) mentre que la segona part eacutes de meacutes difiacutecil interpretacioacute podria tractar-se dun nom traci

per fill present en el topogravenim Νῦσα i en els noms de nimfes Νῦσαι i Νυσίαι (Chantraine DELG s v Kretschmer

Einleitung pp 241-43) Menys acceptable la hipogravetesi de Carnoy (DEMGR) duna derivacioacute de lindoeuropeu sneud

sneudh escoacuterrer-se amb els passos s-nud-io gt nuzo- Garciacutea Ramoacuten (Minos 20-22 1987 pp 183-200) proposa tambeacute

10


la interpretacioacute de la primera part del nom com δίς- dues vegades ccedilo eacutes dues vegades infant atesa la tradicioacute

sobre la seva doble naixenccedila perograve la digamma micegravenica exclou aquesta explicacioacute

ΔιόσκουροιDIOSCURSNom dels fills de Zeus i Leda Cagravestor i Pogravelmiddotlux germans dHegravelena i Clitemnestra (Hom Il 3 236 ss Apollod Bibl

3 10 6 ss)

Es tracta dun simple compost amb la flexioacute del primer terme de Ζεύς (gen Διός) i κοῦροι fills i significa doncs

fills de Zeus

Motiu Catasterisme

Ἠχώ ἈχώECONimfa dels boscos i de les deus personificacioacute de leco (Ovid Met 3 356 ss) ja en Eurip Fragm 117 (Andromeda

Ἀχώ) Aristoph Thesm 1059

El nom significa eco terme amb sufix -οι- pertanyent a la famiacutelia de ἠχή so rumor

ἜmicroπουσαEMPUSANom dun espectre femeniacute del cercle dHegravecate que es nodria de carn humana i terroritzava dones i infants (Aristoph

Ran 294)

Generalament sel relaciona amb els verbs κατ-εmicroπάζω sorprendre ἐmicroπάζωmicroαι ocupar-se de (Carnoy DEMGR)

perograve segons Chantraine (DELG) podria tractar-se duna etimologia popular LEtymologicum Magnum el relacionava amb

ἐmicroποδίζω obstaculitzar interpretant-lo com la que obstaculitza o beacute com la que teacute un sol peu perquegrave hom creia

que tenia un peu de bronze

ἘνυώENIODeessa menor de la guerra pertanyent al cercle dAres (Hom Il 5 592)

Ja els antics van fer diferents intents dexplicacioacute daquest nom 1) de ἐν-αύω cridar en referegravencia als crits del

combatent 2) de ἐν-ίηmicroι infondre (agravenims i vigor) 3) derivat de ἕνω corresponent a φρονεύω (Stoll en Roscher

Myth Lex I col 1251) Carnoy (DEMGR) considera poc convincents aquestes hipogravetesis i prefereix interpretar el nom

com un compost de ἐν i de us forma degravebil de lindoeuropeu ues ferir i entendrel com la que fereix Potser eacutes

11


millor interpretar-lo com fan Chantraine (DELG s v Ἐνυάλιος) i Wathelet (Dictionnaire des Troyens de lIliade p

524) com pertanyent a la mateixa famiacutelia de Ἐνυ-άλιος i considerar-lo un nom pre-helmiddotlegravenic

ἘνιπεύςENIPEUDeacuteu fluvial de Tessagravelia del qual senamoragrave follament Tiro (Hom Od 11 238 ss) deixant-se seduir per Posidoacute que

nhavia pres laspecte

Aquest nom podria derivar de ἐνιπή retret amenaccedila amb el significat de el sorrolloacutes laltisonant (Chantraine

DELG s v ἐνιπή i Bosshardt Die Nomina auf -εύς sect 288) Carnoy (DEMGR) suposa de manera poc convincent que

deriva de lindoeuropeu uen- aigua i ip variant de -up -ap aigua

ΑἴολοςEgraveOLNom de diversos personatges entre els quals 1 el fill dHellegraven i de la nimfa Orseide de qui descendeixen els Eolis

(Apollod Bibl 1 7 3) 2 el fill dArne i Posidoacute germagrave de Beotos (Diod Sic 4 67 3 ss) 3 el fill dHippotades vivia a

lilla que porta el seu nom Aioligravee (Eogravelia) amb els seus dotze fills sis mascles i sis femelles casats entre ells A voltes

identificat amb el precedent aquest personatge teacute el cagraverrec de Senyor dels Vents (Hom Od 10 1-79)

Nom de derivacioacute adjectival de αἰόλος viu ragravepid amb retraccioacute de laccent com de vegades passa en els

antropogravenims significa doncs el ragravepid el vivaccedil

Motiu Eponiacutemia

ἨώςEOSFilla dHiperiacuteon i de Tia es tracta de lAurora (Hesiod Theog 371 ss 378 ss 986 ss)

Deriva de la rel indoeuropea āusos- es pot relacionar amb el llatiacute aurora i amb el sagravenscrit usās- alba de usos

postulant un ἄ(Ϝ)ως amb α- llarga (Chantraine DELG s v)

ἘπιmicroηλίδεςEPIMEgraveLIDESNimfes que custodiaven els moltons i en general els ramats (Anton Lib Met 31 Long Soph 2 39)

Aquest nom eacutes un compost de la preposicioacute ἐπί sobre i de microῆλον moltoacute i significa justament protectores dels

moltons

ἘπιmicroηθεύςEPIMETEUFill de Jagravepet i Cliacutemene germagrave dAtlas Meneci i Prometeu (Hes Theog 511 ss) pertany a lestirp titagravenica que precedeix

la generacioacute dels deacuteus oliacutempics Acolliacute a casa seva la primera dona Pandora fabricada per Hefest (Hes Op 60-63)

12


El nom significa el qui pensa despreacutes i ja en Hesiacuteode eacutes contraposat a Prometeu derivat de προmicroηθής previsor

amb substitucioacute de πρό- abans per ἐπί despreacutes

ἘρατώEgraveRATONom de la Musa que presideix la poesia liacuterica en particular lamorosa (Apollod Bibl 1 3 1)

Es tracta de lhabitual formacioacute dun derivat femeniacute en -ώ a partir de ladjectiu verbal ἐρατός del verb ἔραmicroαι

estimar significa doncs amable que ha deacutesser estimada

ἘρινύεςERIacuteNIESDivinitats nascudes de les gotes de sang que brollaren despreacutes de lemasculacioacute dUacuteranos descrites com alades i amb

els cabells trenats amb serps (Hes Theog 156-190) Persegueixen els culpables de delictes en particular dhomicidis

familiars (Aesch Eum passim)

El nom ja estagrave testimoniat en micegravenic E-ri-nu (KN Fp 18) Segons Chantraine (DELG) letimologia eacutes desconeguda

Carnoy en canvi (DEMGR) proposa de remetrel a la forma arcagravedia ἐρινύειν del verb ὀρίνω suscitar excitar (cfr

Pokorny Indog Etym Woumlrt p 370) ja Pausagravenias (8 25 6) feia derivar aquest nom del verb arcadi ἐρινύω estar

furioacutes El significat seria aleshores les Furioses

ἜριςERISFilla de la Nit es tracta de la Discograverdia personificada (Hes Theog 225 ss) Zeus lenvia al camp aqueu per tornar a

encendre la batallia amb els seus crits terribles (Hom Od 11 3-14)

Letimologia daquest nom eacutes de difiacutecil interpretacioacute segons Chantraine (DELG) no estagrave demostrada la relacioacute amb el

verb ἐρέθω excitar provocar i amb el sagravenscrit aacuteri- ariacute- enemic terme igualment obscur Segons Carnoy (DEMGR)

es pot relacionar amb lindoeuropeu erei del qual derivaria el grec ὀρίνω suscitar excitar

ἜρωςEROSEs tracta del deacuteu de lamor potegravencia primordial nascuda juntament amb Gaia (Hes Theog 120 ss) Tambeacute eacutes un minyoacute

alat fill dAfrodita

13


El nom significa precisament amor terme pertanyent a la famiacutelia del verb ἔραmicroαι estimar Eacutes un antic neutre en

-ας ἔρας que explicaria la flexioacute en -τ- (Benveniste Les Origines pp 124-25)

ΕὐλιmicroένηEULIacuteMENENom duna filla de Nereu i Doris esmentada en el Catagraveleg de les Nereides (Hes Theog 247) i duna heroiumlna cretenca

filla del rei Cidoacute fou sacrificada per al beacute del seu paiacutes per meacutes que el seu amant Licast intentagrave salvar-la (Parthen

Narr am 35)

El nom eacutes un compost de εὖ beacute i de λιmicroήν port i significa bon port de bon abordar o segons Carnoy (DEMGR)

que condueix beacute a port (cfr lantropogravenim masculiacute Euliacutemen) nom adient per a una Nereida

ΕὐρυνόmicroηEURIacuteNOMEFilla dOcegravean i Tetis mare de les Cagraverites (Hes Theog 358 907)

El nom eacutes un compost de εὐρύς ampli vast i de νόmicroος llei (Chantraine DELG s v νέmicroω) i significa que

administra comanda lluny Tambeacute estagrave testimoniat el masculiacute Euriacutenom (Εὐρύνοmicroος) sinistre degravemon que devorava els

cadagravevers sebollits a terra deixant-ne nomeacutes els ossos (Pausan 10 28 7 descriu una pintura de Polignot i observa que

les fonts meacutes antigues no semblen conegraveixer aquest personatge)

ΦόβοςFOBOSNom del fill dAres i Afrodita i germagrave de Deimos es tracta del δαίmicroων que personifica la Por sobretot en la batalla

(Hesiod Theog 934)

Eacutes un nom daccioacute pertanyent a la famiacutelia del verb φέβοmicroαι fugir

ΦόρκυςFORCISAntiga divinitat marina fill de Gea i Pontos i pare de les tres Grees que van adoptar dell tambeacute el nom de Fogravercides

(Hesiod Theog 270 333 ss) des dAcaia shauria establert a Cefalmiddotlegravenia i hauria donat el seu nom a un port dIacutetaca

cfr Herodorus Fr 65 Fowler (= Schol ad Hom Od 13 96) 2 Un Forcis apareix a la Iliacuteada cap frigi fill de Fegravenops 2

862 mort per Agraveiax Telamoni 17 312-315 3 En legravepica tardana eacutes un guerrer vingut de Salamina amb el seu germagrave

Mossinos ambdoacutes soacuten morts per Paris a trets de fletxa cfr Quint Smyrn Posthom 6 631-633

El nom deriva dun rar φορκός que Hesych s v explica com blanc canoacutes arrugat i que significa doncs el canut

el vell es tracta de fet dun Vell del mar (Chantraine DELG s v φορκός) Houmlfer (in Roscher Myth Lex III coll 2431

ss) a meacutes de la hipogravetesi precedent reportava la que la glossa dHesych φόρκες relaciona amb χάρακες lat furcae

estacada proposant el sentit de deacuteu dels esculls en seria una confirmacioacute el fet que les Simplegravegades hagin estat

anomenades Φόρκου πύλαι tambeacute Carnoy (DEMGR) recolza aquesta hipogravetesi perograve sembla meacutes probable la primera

14


Wathelet (Dictionnaire des Troyens de lIliade p 1052) sosteacute que es tracta dun nom estrany al grec probablement

pre-helmiddotlegravenic

ΓαλήνηGALENENom duna de les Nereides (Hesiod Theog 244)

El nom significa calma lluminosa calma del mar inundat de sol bonanccedila pertany al mateix grup de γελάω amb

un vocalisme zero al costat dels temes en -σ γαλασνα gt jonat γαλήνη (Chantraine s v γαλήνη)

Γαῖα ΓῆGEA GAIAEs tracta de la Terra (Hesiod Theog 116 ss)

Letimologia daquest nom no eacutes segura perograve se suposa una contaminacioacute de γῆ terra i αἶα mare (Chantraine

DELG s v γῆ)

ΓοργώGOgraveRGONANom de tres dones monstruoses filles de Forcis i Cetos amb els caps envoltats de serps amb ullals i amb ulls que

petrificaven (Hesiod Theog 274 ss)

Deriva de ladjectiu γοργός terrible feroccedil salvatge amb el sufix -ώ molt productiu en la formacioacute de noms femenins i

de forces vives tambeacute femenines (Chantraine Formation pp 115 ss) Es tracta dun terme expressiu amb reduplicacioacute

comparable a Μορmicroώ (cfr s v)

ΓραῖαιGREESTres germanes filles de Forcis i Cetos i germanes de les Gogravergones nascudes velles i que tenien un sol ull i una sola

dent intercanviables entre totes tres (Hesiod Theog 270 ss Apollod Bibl 2 4 2 ss)

El nom significa velles essent γραῖα un derivat amb el sufix femeniacute -y- de γραῦς

ἍδηςHADESDeacuteu dels Inferns fill de Cronos i Rea espograves de Persegravefone (Hesiacuteod Theog 311)

Les hipogravetesis per a la interpretacioacute daquest nom soacuten diverses 1) Era analitzat com a ἀ-ιδ-(α) per Platoacute (Gorg 493 b

Crat 403 a) amb el significat dinvisible 2) A causa de laspiracioacute es proposa una forma ἁ-ιδ- idegraventica a lantic indi

sam-vid- trobar-se junts reunir-se amb el significat de trobar-se amb el deacuteu en el meacutes enllagrave Aquesta interpretacioacute

comporta que calgui considerar lα- llarga dἈίδης com a secundagraveria 3) Tambeacute sha proposat de relacionar-lo amb

15


ἀίσσω amb el significat de que es llanccedila veloccedil impetuoacutes potent (Danielsson Indog Forsch 14 1903 pp 387 ss)

MYTH HOM Catherine Cousin La situation geacuteographique et les abords de lHades homeacuterique GAIA 6 2002 pp 25-46

Motiu Rapte

ἉγνώHAGNOacuteNom duna nimfa de la font del mont Liceu que segons una llegenda arcagravedia criagrave Zeus de petit (Pausan 8 31 2 38

2 ss 47 3)

Deriva de ladjectiu ἁγνός sagrat pur cast i significa pura

ἭφαιστοςHEFESTDeacuteu artesagrave del foc fill de Zeus i dHera (Hom Il 1 571 ss Hesiod Theog 570 927 ss)

El nom ja eacutes present en micegravenic a-pa-i-ti-jo (Kn L 5881) Segons Chantraine (DELG) es tracta dun mot detimologia

obscura mentre que Mader (en Snell Lex fr Ep col 949) suposa que es tracta dun terme dorigen cari traci o

ilmiddotliri Rapp (en Roscher Myth Lex I col 2037) per la seva part adduiumla algunes hipogravetesis dinterpretacioacute 1) de ἦφθαι

(Schol ad Od 8 297) ser encegraves 2) de ἁφή encesa 3) de la rel de φαίνω aparegraveixer mostrar-se 4) de la rel

σφα- inflamar-se (σ)φαιστός = φαιδρός brillant resplendent Segons Carnoy (DEMGR) partint de la forma dograverica

Ἅφαιστος es pot considerar el nom com un compost de lindoeuropeu ap aigua que en pelagravesgic esdeveacute aph i aidh

ilmiddotluminar que donaria -αιστος es tractaria aleshores del foc nascut de les aiguumles celestes

ἭλιοςHEgraveLIOSEs tracta del Sol divinitat pertanyent a la generacioacute dels Titans (Hesiod Theog 371 ss 957)

Deriva del radical sawel- sul- skr suacuterya- lat sol amb vocal llarga

ἙωσφόροςHEOgraveSFORFill dEos lAurora i dAstreu es tracta de lestel del matiacute (Hesiod Theog 381)

Aquest nom eacutes un compost de ἕως ἠώς aurora i del verb φέρω portar i significa doncs el qui porta laurora

ἙρmicroῆςHERMESDeacuteu del panteoacute oliacutempic fill de Zeus i de Maia (Hesiod Theog 938 Hymn Hom ad Merc passim)

Aquest nom es troba ja en el micegravenic e-ma-a2 Py Tn 316 Letimologia resulta incerta Segons Nilsson (Gr Rel I p

503) el nom derivaria de ἕρmicroα amb el significat de el qui estagrave sobre un munt de pedres o beacute (Wilamowitz Glaube

vol I p 159) de la columneta colmiddotlocada en els enforcalls de tres o quatre camins Chantraine (DELG s v) perograve

16


refuta aquesta interpretacioacute per tal com lexistegravencia del pilastroacute amb el cap del deacuteu eacutes molt posterior al seu nom

Eacutes meacutes probable la hipogravetesi dun origen egeu Bosshardt (Die Nomina auf -εύς sect 73) el relaciona amb ἑρmicroηνεύς i aixiacute

linterpreta com lintermediari entre els deacuteus i els homes lintegraverpret hipogravetesi difiacutecil dacceptar

Ὑmicroηναῖος ὙmicroήνHIMENEU HIMENDeacuteu que guia el seguici nupcial (Apollod Bibl 3 10 3)

Aquest nom sembla derivar de ὑmicroήν cant ritual en honor del matrimoni i significa himeneu casament de manera

anagraveloga el lament fuacutenebre λίνος αἴλινος tambeacute eacutes personificat

ἽmicroεροςHIacuteMEROSEs tracta del degravemon del Desig amoroacutes que acompanya Eros en el seguici dAfrodita (Hesiod Theog 64 201)

Segons Chantraine (DELG) aquest nom podria ser un derivat verbal de ἱmicroείρω ( si-smer-y) encara que la seva etimologia

eacutes de difiacutecil interpretacioacute

ἼακχοςIACOSDeacuteu que guia la processoacute dels iniciats en els misteris eleusinis (Diod Sic 3 64 1 ss) associat tambeacute al moacuten dionisiacuteac

(Bacus Zagreu) i als crits rituals

El nom podria derivar de ἰά ἰαῖ ἰή interjeccioacute usada en la invocacioacute als deacuteus i podria tenir alguna relacioacute amb

la paraula ἰαχή crit (Carnoy DEMGR) Segons Chantraine (DELG) el nom deriva de ἰαχή ἰάχω amb una geminacioacute

expressiva

ΕἰλείθυιαILITIAFilla de Zeus i dHera eacutes el geni femeniacute que presideix el part (Hesiod Theog 922)

Chantraine (DELG) proposa dues possibles interpretacions daquest nom 1) podria derivar del tema ἐλευθ- de ἐλεύ-

σοmicroαι amb el mateix sufix de Ἅρπυιαι significaria la que ve o la que fa venir tambeacute Carnoy (DEMGR) es decanta

per aquesta interpretacioacute 2) la precedent podria ser una etimologia popular i el nom un terme indiacutegena no grec podria

confirmar-ho el nom de lloc Ἐλεύθερνα No sembla acceptable la hipogravetesi de Room (Rooms Classical Dictionary p

121) que interpreta aquest nom com un compost de εἵλη escalfor del sol i θύω agitar-se moures ragravepidament

῎ΙναχοςIacuteNAC1 Deacuteu fluvial fill dOcegravean i de Tetis (Aesch Prom 636 Soph TrGF IV F 270 apud Dion Hal Rhet 1 25) pare dIo

si meacutes no a partir dels tragravegics (Aesch Prom 590 663 705 Apollod Bibl 2 1 3 Callim Hymn 3 254) Tingueacute per

esposa lOceagravenida Megravelia de la qual nasqueren Foroneu i Egialeu (Apollod Bibl 2 1 1) o beacute la seva germana Argia

17


(Hygin Fab 143 145) 2 Primer rei dArgos (Acus FGrHist 2 F23 c) i ancestre dels reis i dels antics herois anomenats

Inagravequides (Eur Iph A 1088)

Nom detimologia obscura probablement dorigen pre-grec (cfr Katakis s v Inachos LIMC 5 1 pp 653-654)

Tanmateix tractant-se dun riu podria relacionar-se amb ἰνάοmicroαι amb el significat de προΐεσθαι ser empegraves

endavant (cfr Hesych 659 s v ἰνᾶσθαι) Partint de la hipogravetesi que ἰνάοmicroαι tingueacutes aquest significat i que la ἰ-

fos llarga Meister KZ 32 1893 pp 136 ss el posa en relacioacute amb el sscr isnaacuteti arrossegar veloccedilment o tambeacute

brollar (cfr Frisk Gr Et Woumlrt s v ἰνάω e R Beekes Etymol Dictionary of Greek s v)

ἾριςIRISFilla de Taumant i dElectra missatgera dels deacuteus que seleva volant sobre larc de sant Martiacute (Hesiod Theog 266)

Com demostra la megravetrica homegraverica aquest nom presentava una - inicial podria derivar duna arrel indoeuropea wi-

corbar el sufix -r- tambeacute estagrave present en germagravenic anglosaxoacute wir filferro (Chantraine DELG) Nagy (The Best of

the Achaeans p 327) considera en canvi que el significat daquesta arrel eacutes forccedila poder ategraves que el significat dels

epiacutetets daquest personatge es basa sempre en la nocioacute de la velocitat del vent i lestudioacutes constata en legravepica una

associacioacute entre les nocions de la velocitat del vent i el mot ἴς Daltra banda es tracta de larc de sant Martiacute presagi

de guerra o de tempesta nocions segons Nagy associades amb ἴς forccedila

Motiu Eponiacutemia

ΛάδωνLADOacuteDeacuteu del riu homogravenim dArcagravedia (Hesiod Theog 344) i tambeacute nom del dragoacute fill de Forcis i Ceto que custodiava les

pomes dor de les Hespegraverides (Hesiod Theog 333 ss)

Hi ha diferents hipogravetesis sobre letimologia daquest nom perograve soacuten totes poc acceptables Segons Stoll (en Roscher

Myth Lex II col 1786) aquest derivaria del verb λάξεσθαι (= λαmicroβάνειν) de manera que λάδων seria igual a λάβρος

violent nom adequat tambeacute per a un riu O beacute es podria donar per Λάθων (de λανθάνω) ategraves que jaient amagat

custodiva un lloc amagat Segons Carnoy (DEMGR) es tractaria dun nom provinent de lindoeuropeu lat humit llac

fang potser a traveacutes del pelagravesgic Room (Rooms Classical Dictionary p 179) en canvi suposa que es tracta duna

forma reduiumlda dun nom com Laodamon amb el significat de domador dhomes La hipogravetesi meacutes probable eacutes que es

tracta dun nom pregrec (Mader en Snell Lex fr Ep col 1610)

ΜανίαMANIAEs tracta de la Follia dagraveimon posat en accioacute per la cogravelera divina

Eacutes un nom derivat del radical microαν- del verb microαίνοmicroαι estar posseiumlt dardor furioacutes (present en y amb vocalisme

zero) comparable amb diferents termes daltres llenguumles indoeuropees com el sagravenscrit maacutenyate lavegravestic mainyeite

lirlandegraves (do)muiniur lantic eslau minjo el lituagrave miniugrave tots amb el significat de pensar que el grec en canvi

18


ha perdut (Frisk GrEtWoumlrt Chantraine DELG s v microαίνοmicroαι) especialitzant el sentit de tenir el pensament

trasbalsat Possibilitat dun vincle amb microάντις Frisk ibid evocant lendeviacute posseiumlt pel deacuteu

ΜελίτηMEgraveLITENimfa de Corcira (Corfuacute) que suniacute amb Hegraveracles i infantagrave Hilmiddotlos (Apollon Rhod Argon 4 538)

Tambeacute aquest nom deriva de microέλι mel i significa per tant dolccedila com la mel

ΜελποmicroένηMELPOgraveMENEMusa de la tragegravedia filla de Zeus i Mnemogravesine (Hesiod Theog77-79)

El nom eacutes una formacioacute de participi derivada del verb microέλπω -οmicroαι cantar i pot significar doncs la que

canta (Room Rooms Classical Dictionary p 198) en sentit medial la que es complau a cantar tambeacute podria ser

considerada una forma passiva amb el significat de celebrada en els cants cfr Filomena etc

ΜίνθηMENTAΜίνθη eacutes una Nimfa dels Inferns estimada per Hades que la transformagrave en la planta de la menta (almiddotlusioacute en Ovid

Met 10 728-730) tambeacute donagrave el seu nom a una muntanya prop de Pilos a Egravelida (Strab 8 314 que teacute microίνθη cfr

Phot Lex microίνθα)

El nom derivaria de microίνθη menta lat menta Segons Frisk (Gr Et Woumlrt) i Chantraine (DELG s v microίνθη) es tracta

dun preacutestec duna llengua de substrat cosa molt probable Carnoy (DEMGR) en canvi considera que estagrave format duna

arrel indoeuropea mei dolccedil refrescant i del sufix pelagravesgic -ντη

Motiu Metamorfosi

ΜνηmicroοσύνηMNEMOSINETitagravenida filla dUacuteranos i de Gea De Zeus concep les Muses Es tracta de la Memograveria (Hesiod Theog 134-135 Apollod

Bibl 1 1 1 3 1)

El nom deriva del verb microιmicroνήσκω recordar Larrel eacutes microνα- que pertany a la famiacutelia de larrel men poc testimoniada

en grec hi ha tan sols el perfet microέmicroονα (Chantraine DELG s v microιmicroνήσκω)

ΜοῦσαιMUSESNou germanes filles de Mnemogravesine i de Zeus es tracta de Clio Euterpe Talia Melpogravemene Terpsiacutecore Egraverato Poliacutemnia

Uragravenia i Calmiddotliacuteope (Hesiod Theog 35 ss 75-79 915 ss) Soacuten la font de la inspiracioacute poegravetica i del coneixement

19


Hi ha diferents hipogravetesis sobre letimologia del nom Musa (cfr Chantraine (DELG s v) 1) hom suposa una formacioacute

microοντ-yα o microονθ-yα que es pot relacionar amb microένος i microέmicroονα en la qual no queda explicada perograve la presegravencia

de la τ (Wackernagel Kleine Schriften 2 1204) 2) partint de larrel men- hom suposa microον-σα perograve es tracta duna

hipogravetesi no sostenible Chantraine nota que un sufix com -σα estagrave poc testimoniat i que -νσ- hauria hagut de simplificar-

se en -ν- per caiguda de σ Cal observar que la forma dograverica eacutes Μῶσα i leogravelica Μοῖσα daquiacute que el nom no es pugui

explicar sobre una base -νσ- 3) Platoacute (Crat 406 a) suposava una derivacioacute del verb microώσθαι desitjar aspirar a

amb els passos microῶ-ντ-yα gt microό-ντ-yα gt microοῦσα que Chantraine considera improbables per forma i per sentit Carnoy

(DEMGR cfr Erlich KZeitschr 41 1907 p 287) en canvi parteix de la forma microό-ντ-yα i la posa en relacioacute amb el

verb microανθάνω aprendre aixiacute mateix vinculat a larrel men- tambeacute Chantraine la considera una hipogravetesi possible

4) Wackernagel finalment relaciona el nom microό-ντ-yα amb el de la muntanya (llatiacute mons) segons Chantraine aquesta

hipogravetesi no se sosteacute perquegrave la famiacutelia del llatiacute mons no estagrave present en grec (cfr Ernout-Meillet DELL on es presenten

comparacions amb gal antic bretoacute i antic islandegraves)

ΠάνPANDeacuteu dels pastors i dels ramats amb cos de forma humana i potes de moltoacute originari dArcagravedia fill d Hermes i duna

nimfa o beacute del mateix deacuteu i de Penegravelope (Herodot 2 145) les tradicions varien molt quant al nom de la mare alguns

el fan fill de Zeus i de Calmiddotlisto bessoacute dArcas o de Zeus i de la nimfa Eneida (Schol ad Theocr 1 34c citant Aristip)

o fins i tot de Zeus i Hybris (Schol ad Lycophr 772) El citen entre altres Pind Fr 95 Sn-M Aesch Pers 448 Eurip

Rhes 36 la seva aparicioacute provocava el temor que per ell sanomena pagravenic (Herodot 6 105 Pausan 10 23 7) Ph

Borgeaud Recherches sur le dieu Pan Genegraveve 1979

Letimologia popular antiga partia de ladjectiu πᾶς tot ategraves que aquest deacuteu alegraria el cor de tothom (Hymn Hom

in Pana 19 47) o beacute perquegrave hauria estat el fruit de les unions de tots els pretendents amb Penegravelope (sempre Schol ad

Theocr 1 34c que cita Epimegravenides) Altres el defineixen sense pare perquegrave eacutes un siacutembol (σηmicroεῖον) del Tot (Schol

ad Theocr 1 34d) Ja molts estudiosos (Schulze Kl Schr 217 ss) havien notat la semblanccedila amb el sagravenscrit Pūsan-

que tambeacute eacutes deacuteu dels ramats la forma primitiva del nom hauria estat Πᾱύσων- tambeacute segons Pokorny (Indog Etym

Woumlrt p 790) el grec Pan derivaria daquesta forma mitjanccedilant un arcaic Πάων (Πᾱύσων) Aquest nom segons

Carnoy podria remuntar-se a larrel a ind pus- fer prosperar perograve Chantraine (DELG s v) considera poc plausibile

lalternanccedila paus- pus- Kereacutenyi (Glotta 22 1934 p 37 ss) proposa una derivacioacute de lilliacuteric pa(ne)u- inflar-se

creacuteixer hipogravetesi rebutjada per Frisk (GrEtWoumlrt s v) Ruijgh (Minos 9 1968 pp 119-20) el considera un nom

prehelmiddotlegravenic que tal vegada podria explicar-se com a sinogravenim de Παιάων Παιήων deacuteu que socupava del guariment

identificat amb Apolmiddotlo (cfr micegravenic pa-ja-wo KN V 52) i aquesta eacutes potser la hipogravetesi meacutes fiable La proximitat al

llat pasc-o no sembla acceptable

ΠασιθέηPASIacuteTEAA Homer Il 14 275-276 eacutes una de les Gragravecies promesa per Hera a Hypnos amb un solemne jurament si aconsegueix

adormir Zeus per distraurel dels esdeveniments de la guerra En canvi a Hesiacuteode Theog 246 eacutes el nom duna de

les Nereides mentre les tres Gragravecies filles de Zeus i Euriacutenome sanomenen Aglaia Eufrogravesine i Talia (Hesiod Theog

907-911

20


A diferegravencia daltres nombrosos compostos determinatius en -θεά -θεή dea com Idogravetea Amfiacutetea Leucogravetea aquest

nom sinterpreta com a compost verbal de lhomegraveric θηέοmicroαι miro amb admiracioacute i significaria doncs admirada per

tots cfr von Kamptz Homerische Personennamen sect 33 c p 100

ΠελασγόςPELASGNom de lheroi epogravenim del poble dels Pelasgs coneguts ja a Homer (Il 10 429 Od 19 177) haurien ocupat el

Peloponnegraves (lArcagravedia) i la Tessagravelia i haurien estat els meacutes antics descendents de Deucalioacute (Apollod Bibl 2 1 1 3

8 1) haurien viscut abans de larribada de les estirps helmiddotlegraveniques algunes de les quals tanmateix es declaraven

autogravectones Les tradicions a propogravesit daquest poble soacuten diverses i confuses

Eacutes difiacutecil establir una etimologia convincent (R J Allan in Snell LexfrEpos p 1123) Ja en egravepoca arcaica hom tendeix

a confondre Πελασγός amb πέλαγος mar identificant-lo amb el fill primordial de Gea de nom Pontos (sobre la

base dHesiod Th 126-132 que parla en realitat del πέλαγος Πόντος per la qual cosa el primer no seria ni tan

sols un nom propi vegis Asius Sam Fr 8 Bernabeacute) infantat a les muntanyes per Gea per tal que existiacutes la raccedila dels

humans Kretschmer (Glotta 1 1907 p 16) ha fet derivar Πελασγοί de Πελαγσ-κοί habitant de lampla planuacuteria

del mar (πέλαγος) hipogravetesi amb la qual concorda tambeacute Carnoy (DEMGR) Chantraine (DELG s v Πελασγοί) en

canvi considera que aquesta hipotesi no eacutes acceptable ni pel sentit ni per la forma Eacutes fagravecil suposar tractant-se dun

poble pregrec que sigui un terme del substrat

Motiu Eponiacutemia

ΠερσεφόνηPERSEgraveFONEDeessa dels Inferns filla de Zeus i Demegraveter dona dHades Fou raptada per Hades mentre collia flors a la plana de

Nisa (indret de localitzacioacute dubtosa) i conduiumlda al regne dels morts per haver menjat la llavor de la magrana ha de

quedar-se als Inferns un terccedil de lany (Hom Hymn Cer 2 393 e ss) Al culte va de bracet amb Demegraveter (a Atenes se

les anomena τὼ θεώ les dues deesses) i eacutes invocada tambeacute amb el nom de Core noia que a Plutarc (Thes 31 4)

eacutes la filla de Persegravefone A Homer on apareix la forma egravepica Περσεφόνεια eacutes recordada al costat de Zeus (Il 9 457)

o meacutes sovint junt amb Hades (Il 9 569 Od 10 491 534 564 ecc) com a reina dels Inferns a la Teogonia (912-914)

eacutes la filla de Demegraveter Tradicionalment lligada a Siciacutelia (Bacch Ep 3 1-2 Pind Nem 1 13-18) el seu rapte per part

de Dite eacutes ambientat per Ovidi que sinspira en lHimne homegraveric a Demegraveter (Met 5 385 e ss) just al llac de Pergos

no gaire lluny dEnna El nom llatiacute de la deessa eacutes Prosegraverpina

El nom detimologia obscura eacutes en aparenccedila un compost (cfr Chantraine DELG s v Περσεφόνη) per al qual eacutes

possible formular la hipogravetesi que es tracti dun primer terme Περσε- que sexplicaria per dissimilacioacute de le aspirades

o beacute Φερσε- amb anticipacioacute de lassimilacioacute (Frisk Griech Etym Woumlrt s v Περσεφόνη) La forma Φερσεφόνη

testimoniada a lHymn hom 2 a Demegraveter (v 56) potser la meacutes antiga fins i tot als poemes homegraverics (cfr Cagravessola

commentar als Himnes homegraverics pp 470-471) i luacutenica present a Hesiacuteode (fr 185 4 280 12 M-W) ha estat recuperada

per Ehrlich Zeitschr fuumlr vergl Sprachforsch 39 1906 pp 560-563 que proposa per a la primera part φέρω portar

de φερσε- i per a la seconda larrel gwhen que doacutena φόνος perograve no homicidi (cfr θείνω com volia una interpretacioacute

grega present a lEtym Magn 665 49-50 Παρὰ τὸ φέρω καὶ τὸ φόνος͵ οἱονεὶ φερσεφόνη) sinoacute massa per la qual cosa

el significat del nom hauria estat en origen aquella que porta abundagravencia com ja suggeria el lexicogravegraf Hesiqui (s v

Φερσεφόνεια) ἡ φέρουσα τό ἄφενος τουτέστι τόν πλῦτον διὰ τὸν καρπόν que lliga perfectament amb lassociacioacute

21


de Persegravefone amb Demegraveter deessa de lagricultura Platoacute (Crat 404 d) considerava que la deessa hauria de dir-se

Φερέπαφα per la seva saviesa i per la seva capacitat de collir allograve que es transforma (διά τήν σοφίαν καὶ τὴν

ἐπαφὴν τοῦ φροmicroένου) interpretacioacute bastant fantasiosa Braumluninger recorda altres hipogravetesis etimologravegiques RE XIX 1

(1937) coll 944-948 Lrsquoextrema varietat de les formes en quegrave el nom apareix testimoniat (Περσεφόνεια Φερσεφόνη

Φερσέφασσα Φερρέφαττα ecc) porta finalment a considerar com ja suposaven Wilamowitz Glaube I p 108 i

Nilsson Griechische Rel I p 474 que es tracta dun nom dorigin prehellegravenic

Motiu Catagravebasi

ΠειθώPITO1 Eacutes el δαίmicroων femeniacute de la persuasioacute o de la seduccioacute amorosa al seguici dAfrodita Amb les Gragravecies (meacutes tard

considerada una delles Hermesian apud Pausan 9 35 1) adorna la primera dona Pandora amb collarets dor (Hes

Op 73-74) 2 Una de les nimfes Oceagravenides filles de Tetis i Ocegravean Hes Theog 349 3 Dona de Foroneu va infantar

Apis Egialeu Europs i Niacuteobe 2 (Schol ad Eurip Or 932 et 1246)

El nom deriva del verb πείθοmicroαι persuadir duna arrel bheidh que expressa les nocions de confianccedila emparentat

amb el llat fīdo El sufix -ω molt productiu eacutes sovint emprat per formar noms daccioacute o termes abstractes com estats

passionals o forces vivents sobretot femenins (cfr Chantraine La formation p 116)

ΠροmicroηθεύςPROMETEUFill del Titagrave Jagravepet i de lOceagravenida Cliacutemene (Hes Theog 510) o de TemisGaia (Aesch Prom 18 209-210) o tambeacute

dAgravesia (Apollod Bibl 1 2 3) eacutes esmentat sovint per Hesiacuteode amb el patroniacutemic Ἰαπετιονίδης (Theog 528 543 559

614 Op 54) Pare de Deucalioacute (Hes Fr 2 4 M-W) li suggereix de costruir una arca (lagravernax mena de bagul ample)

per salvar-se del diluvi (Epicarm CGF 85 Apollod Bibl 1 7 2) Les fonts meacutes arcaiques del mite li atribueixen

lengany de Mecone el robatori del foc i el conseguumlent cagravestig de ser encadenat al Cagraveucas i que una agraveguila li devori

el fetge cada dia (Hes Theog 521-569 Op 48-58 Aesch Prom passim) Segons una tradicioacute meacutes tardana hauria

creat els homes amb aigua i fang (Philem Fr 93 1-2 Com adesp Fr 1047 Apollod Bibl 1 7 1 Paus 10 4 4

Luc Dial deor 5 (1) 1)

El nom deriva de ladjectiu προmicroηθής previsor prudent i significa doncs aquell que que pensa per endavant el

previsor amb el prefix πρό- i el sufix -εύς frequumlents als antropogravenims (Perpillou Les substantifs grecs en -εύς sect 232)

Segons Chantraine (DELG svπροmicroηθής) aquest terme pot derivar com microανθάνω dun radical men-dh- La hipogravetesi

que προmicroηθής hagi patit la influegravencia analogravegica de microῆτις eacutes improbable (Allan in Snell LexfrEp s v) si beacute de microῆτις

deriven els principals epiacutetets de Prometeu αἰολόmicroητις de ment agravegil (Hes Theog 511) ἀγκυλοmicroήτης de consells

tortuosos (Theog 546 Op 48) αἰπυmicroήτης de pensaments elevats (Aesch Prom 18) fins i tot lexpressioacute πάντων

πέρι microήδεα εἰδώς que nodreix sobretot els pensaments meacutes aguts (Hes Op 54) El nom era interpretat ja pels antics

com un apellatiu ho suggereixen oposicioacute de Prometeu a lestuacutepid Epimeteo (ἁmicroαρτίνοος in Hes Theog 511) i els

22


versos dEgravesquil Prom 85-86 Ψευδωνύmicroως σε δαίmicroονες Προmicroηθέα καλοῦσιν αὐτὸν γάρ σε δεῖ προmicroηθέως ben

errat eacutes el nom de Prometeu (el Previsor) que els celestes et donen perquegrave tu mateix necessites dalguacute previsor

ΠρωτεύςPROTEUDeacuteu del mar anomenat tambeacute el Vell del mar ἅλιος γέρων (Hom Od 4 349 365 384) com Nereu (cfr Paus 3 21 9)

En Homer rep lepiacutetet νηmicroερτής veraccedil (Od IV 349 384 401) perquegrave de tot el mar coneix els abismes (4 385-386

ὃς τε θαλάσσης πάσης βένθεα οἶδε) Pare d Ιdotea 1 la dea sapient viu a Egipte (Αἰγύπτιος Od 4 385) a lillot

de Faro onpastura les foques de Posidoacute Es transforma en tots els animals i elements de la natura que vol per tal de

defugir les demandes de Menelau (Hom Od 4 417-418 455-458) i tambeacute a les d Aristeu a Virgili (Georg 4 392-393) En

Herodot P eacutes un faraoacute egipci altrament desconegut relacionat amb lepisodi de lestada dHegravelena a Egipte (2 113-120)

El nom daquest antic deacuteu es troba ja en micegravenic Po-ro-teu (PY Eq 1463) Possiblement deriva de legipci prouti

apelmiddotlatiu del faraoacute (cfr Chantraine DELG v πρῶτος p 945) amb la normal formacioacute grega en ndashευς es pot rastrejar

una famiacutelia dantropogravenims amb el prefix Πρωτο- (cfr Perpillou Les substantifs grecs en ndashευς pp 180-181) La hipogravetesi

de rotacisme duna liacutequida originagraveria Πλοτεύς del tema πλο- navegar (Keigtley apud Roomrsquos Class Dictionary p

264 s v el navegador sembla del tot gratuiumlta (sense parlar de la vocal breu) Probablement es pot mantenir que

es tracta duna forma abreujada (hipocoriacutestica) de πρωτογενής primitiu originari primer i similars (cfr Orph

Hymn 25 2 Pape-Benseler WGE Carnoy DEMGR s v) que podien adaptar-se beacute a una antiga divinitat marina

Motiu Metamorfosi Profecia

ΟὐρανόςURAgraveNom duna divinitat del cel fill i espograves de Gaia de qui descendeix Cronos pare de Zeus

Durant molt de temps sha cregut en la hipogravetesi (encara la meacutes acreditada) que compara Οὐρανός amb el sagravenscrit

Varuna- suposant ὀ()ορανός amb progravetesi vocagravelica al costat de ()ορανός Aquesta comparacioacute havia encoratjat G

Dumeacutezil a comparar la funcioacute miacutetica de les dues divinitats Uragrave i Varuna (Dumeacutezil Bull de la Socieacuteteacute de ling de Paris

40 1939 p 53) Perograve aquesta etimologia no eacutes exacta fonegraveticament com ha demostrat Wackernagel (Sprachliche

Unters zu Homer p 136 n 1) a causa de la contraccioacute constant de οο- i perquegrave Varuna no eacutes un deacuteu del cel -a

banda del fet que laccent no sacorda amb el de Οὐρανός Wackernagel (Kleine Schriften 1 p 632) postula en canvi la

derivacioacute dels temes έρση i ουρέω en particular del sagravenscrit vorza pluja Que linici οὐ- eacutes un diftong no autegraventic

ho sabem gragravecies al dograveric ὠρανός eogravelic ὤρανος (pel qual cal esperar ὄρρανος) El nom significaria el qui doacutena la

pluja i la rosada que fecunda eacutes una interpretacioacute plausible per beacute que no segura Uragrave podria ser un nom manllevat

dalguna altra llengua Una altra etimologia indoeuropea si beacute poc versemblant eacutes la de Pokorny (Indog Etym Woumlrt

p 1152) que fa derivar aquest nom de larrel uer- ampliada uer-d- uer-s- lloc elevat comparable amb lindi antic

varsman- altura lituagrave virsus cim superior el significat seria doncs el qui estagrave en posicioacute erecta en alccedilada

ΖαγρεύςZAGREUNom duna antiga divinitat ctogravenia fill de Zeus i Persegravefone identificat sovint amb Dioniacutes

23


Les hipogravetesis meacutes probables i meacutes seguides soacuten dues La primera proposada per Chantraine (DELG) per B Mader

(in Snell Lex fr Ep) i per Perpillou (Les substantifs grecs en -εύς sect 389) consisteix en la derivacioacute del nom de la

muntanya Ζάγρος a lAgravesia Menor en aquest cas no tindria sentit buscar una etimologia interna al grec La segona

proposada per Frisk (Gr Et Woumlrt) i aprovada tambeacute per B Mader consisteix en una comparacioacute amb ζάγρη trampa

per a animals que sexplicaria com un manlleu a partir dun dialecte dograveric nord-occidental de ζαγρέω = ζωγρέω

entrampar eacutessers vius capturar preses vives Chantraine en canvi pensa que aquesta relacioacute eacutes indemostrable

Carnoy (DEMGR) proposa que es tracta dun derivat del pelagravesgic ζάγρα derivat de lindoeuropeu ghgh ampliacioacute de

ghe quedar-se amb la boca oberta que trobem per exemple a lantic islandegraves gj grar fissura en una roca shauria

produiumlt doncs una assibilacioacute de la - g - Els antics van analitzar la paraula com ζ-αγρεύς = δι-αγρεύς el caccedilador

perfecte hipogravetesi acceptada per Pape i Benseler (WGE) es tracta duna etimologia popular

ΖέφυροςZEgraveFIRUn dels tres vents principals (cfr Hesiod Theog 378-380 i Schol ad loc = Acusil Fr 15 Fowler) als quals safegeix

Euros (vent del sud-oest Hom Il 2 145-147 16 765) Eacutes fill dAstreu i dEos germagrave de Bogravereas i de Notos (Hesiod loc

cit) Amb lHarpia Podargue genera els dos cavalls divins dAquilmiddotles Balios i Xantos Hom Il 19 400) Personifica ja

en els poemes homegraverics (passim) el vent de loest sovint violent No teacute una mitologia particular

Aquest nom eacutes present en micegravenic cfr ze-pu2-ro PY Ea 56 etc Letimologia va lligada a ζόφος fosca

occident (Buttmann Lexilogus 114 a cfr Frisk Gr Et Woumlrt s v) i per tant al punt cardinal de provinenccedila del vent

Significa doncs Vent de loest

ΖῆλοςZELPersonificacioacute de lenveja (grec ζῆλος) fill dEstiacutegia germagrave de Nike Cratos i Bia (Hesiod Theog 383-385)

Probable la derivacioacute del radical de δίζηmicroαι ζητέω perseguir cercar potser a posar en relacioacute amb el grec ζηmicroία

dany pegraverdua reparacioacute (Chantraine DELG s v) Del grec ζῆλος que deriva de lindoeuropeu ja-lo-s zel fervor

ΖήτηςZETESFill del vent Bogravereas germagrave de Calais participagrave en lexpedicioacute dels Argonautes Amb el germagrave (tots dos eren alats perograve

pel que sembla mortals eacutes a dir semideacuteus) a Salmidessos de Tragravecia posagrave en fuga les Harpies que turmentaven el rei

Fineu la segona esposa del qual havia empresonat llur germana Cleopatra primera muller del rei (Apollod Bibl 3 15

2-5 Apollon Rhod Argon 2 296-297 i Schol ad loc) La tomba dels Boregraveades era mostrada a lilla de Tenos (Hygin

Fab 14 18) on haurien estat assassinats per Hegraveracles (Acusil Fr 31 Fowler apud Apollod Bibl 3 15 2)

Es pot remuntar a ζητέω cfr lepiacutetet de Zeus Ζητήρ podria significar el cercador no sembla necessari considerar-

lo redender Name (cfr W Beck in Snell Lex fr Ep col 876) en referegravencia a la persecucioacute de les Harpies Improbable

letimologia a partir de ζάω viure creacuteixer (Room Rooms Classical Dictionary p 308 he wo blows hard) L

Etymologicum Magnum 4117 proposa entendre un originari Ζαήτης παρά τὸ ΖΑ καὶ τὸ ἀήτης ὁ microεγάλως πνέων

24


potser no sense raoacute en tal cas a partir de ἄηmicroι bufar tindriacuteem que bufa a traveacutes o tambeacute que bufa amb

forccedila (Pape-Benseler Stuumlrmer Tempestoso)

Motiu Rapte

ΖεύςZEUSAntic nom del cel del deacuteu del cel del dia Fill de Cronos i Rea pare dels deacuteus i dels homes

Es conserva especialment en indi antic grec itagravelic i tambeacute en hitita Les formes que doacutena Frisk (Gr Et Woumlrt)

soacuten Ζεύς = aind dyaacuteuh Ζῆν = aind dyam lat diem Δι-ός (micegravenic di-wo) -εί (micegravenic di-we) -ί Δία Aquestes

van dacord amb lindi antic divaacuteh diveacute diviacute diacutevam Formes noves per al grec soacuten Ζῆν-α amb Ζην-ός -ί Benveniste

(Origines pp 59-60) explica que el conjunt de les formes depegraven duna rel dei- (sagravenscrit di- brillar) La rel amb un

sufix -w constitueix un tema deacuteiw- derivat temagravetic del qual eacutes deiwoacute- (sagravenscrit devaacute- llatiacute deus ecc) Des del

punt de vista de la flexioacute aquest terme mostrava una alternanccedila deacuteiw gen-abl diw-eacuteos daquest genitiu-ablatiu

i de les formes conseguumlents deriven Δι(Ϝ)-ός Δι(Ϝ)-ί Δι(Ϝ)-εί Al costat de deiw- hi ha un derivat dy-eu dy-ēu- amb

allargament del diftong Ζεύς de Ζῆν i de les formes sagravenscrites corresponents Carnoy (DEMGR) afegeix que entre

els germagravenics Tiu gt Ziu esdevingueacute el deacuteu de la guerra com es veu en langlegraves Tues-day traduccioacute de Martis-dies it

martedigrave cat di-marts

Motiu Catasterisme

25


Despreacutes de vint anys de treball el gran Diccionari Etimologravegic de la Mitologia Grega multilinguumle OnLine (Demgol) avui (2013) eacutes ja operatiu i profitosament consultable a les Escoles i les Universitatson encara sensenyen les ciegravencies humaniacutestiques i allagrave on trobin uacutetil accedir a un saber que estroba a la base del desenvolupament de les cultures europees i occidentals en general

Traduiumlt quasi del tot de loriginal italiagrave a les llenguumles espanyola i portuguesa i (encara parcialment)en francegraves i en catalagrave (esperem tirar endavant tambeacute la traduccioacute anglesa que estagrave aturada ambpoques entrades) el diccionari forneix a docents i estudiants amb una rapidesa i una eficagraveciaimpensables per als volums tradicionals impresos en paper la possibilitat de tenir una informacioacuteimmediata sobre els noms del mite dels quals alguacute vulgui saber meacutes (sobretot pel que fa alspersonatges menors) amb una tria de les fonts principals controlades de primera magrave sobreles edicions meacutes fiables i meacutes recents Perograve sobretot el DEMGOL ofereix daquests noms unaetimologia fiable amb una breu discussioacute sobre les altres interpretacions que eventualment apartir de lanagravelisi i lescrutini de les recerques antigues i modernes dels linguumlistes semblin erradesQuan eacutes del cas soacuten assenyalats acuradament els noms i els termes dorigen micegravenic A linteriordel diccionari sestagrave completant un iacutendex etimologravegic acurat dels Nomina Homerica

No cal passar per alt tampoc laparat en vies dampliacioacute de les imatges (i dels links) que nopreteacuten documentar la gran massa de representacions icograveniques antigues del mite grec (per aaixograve existeixen ja enormes Legravexics Iconogragravefics generalment a costos prohibitius) sinoacute que miradevidenciar la supervivegravencia i leficagravecia dels models ldquomiacuteticsrdquo a les arts i en la cultura modernainclosa la mediagravetica des del Renaixement fins als nostres dies i en el futur

El desenvolupament meacutes important que hem pogut assolir eacutes lelaboracioacute de tot el materialen formats que seran consultables en PDF i sobretot en E-PUB Aixograve permetragrave als usuarisinternacionals del Brasil a Franccedila de lArgentina a Itagravelia de Megravexic a Angola consultar el DEMGOLen qualsevol receptor informagravetic Ipad Smartphone Tablet i naturalment en els PC o MAChabituals

La feina iniciada el 1992 amb una tesi doctoral de Carla Zufferli va endavant sota la direccioacute deEzio Pellizer amb la colmiddotlaboracioacute (present i passada) de molts membres del GRIMM FrancescaMarzari Luisa Benincampi Stefano di Brazzano Alberto Cecon Alberto Pavan Ilaria SforzaIngrid Leschiutta han treballat en la traduccioacute francesa Francesca Marzari i Franccediloise Leacutetoublon(grup HOMERICA Grenoble) en lespanyola Aacutelvaro Ibaacutentildeez (Granada) Josep Antoni Clua Serena(Barcelona) i avui sobretot Diana de Paco Serrano (Muacutercia) Al Brasil soacuten molt actius MatheusTrevizam Tereza Virgiacutenia i Manuela Ribeiro Barbosa i Antonio Orlando Dourado Lopes La traduccioacutecatalana avanccedila sobretot gragravecies a Vicky Alsina Daniel Ramon Xavier Riu i Nereida Villagra

1




a la mitologia














Motiu Metamorfosi









Motiu Catasterisme


2






















Motiu Eponiacutemia


3























Motiu Catasterisme






4




Motiu Catasterisme



Motiu Catasterisme















Motiu Eponiacutemia




5










(Pausan 2 32 2)











6



















homegraverics







Motiu Catagravebasi

7



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25




a la mitologia














Motiu Metamorfosi









Motiu Catasterisme


2






















Motiu Eponiacutemia


3























Motiu Catasterisme






4




Motiu Catasterisme



Motiu Catasterisme















Motiu Eponiacutemia




5










(Pausan 2 32 2)











6



















homegraverics







Motiu Catagravebasi

7



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25






















Motiu Eponiacutemia


3























Motiu Catasterisme






4




Motiu Catasterisme



Motiu Catasterisme















Motiu Eponiacutemia




5










(Pausan 2 32 2)











6



















homegraverics







Motiu Catagravebasi

7



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25























Motiu Catasterisme






4




Motiu Catasterisme



Motiu Catasterisme















Motiu Eponiacutemia




5










(Pausan 2 32 2)











6



















homegraverics







Motiu Catagravebasi

7



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25




Motiu Catasterisme



Motiu Catasterisme















Motiu Eponiacutemia




5










(Pausan 2 32 2)











6



















homegraverics







Motiu Catagravebasi

7



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25










(Pausan 2 32 2)











6



















homegraverics







Motiu Catagravebasi

7



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25



















homegraverics







Motiu Catagravebasi

7



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25



Il 1 228 416 ss Hes Scut 248-257)














(Hom Od 10 133-574)



Motiu Metamorfosi


8





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25





















9




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25




486 ss)
























10





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25





3 10 6 ss)


fills de Zeus

Motiu Catasterisme





Ran 294)










11















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25















Motiu Eponiacutemia






moltons



12




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25




















alat fill dAfrodita

13






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25






Narr am 35)









(Hesiod Theog 934)












14









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25









DELG s v γῆ)














15




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25




Motiu Rapte


2 ss 47 3)


















16















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25















expressiva










17
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25
















Motiu Eponiacutemia














18
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25
















Motiu Metamorfosi


Bibl 1 1 1 3 1)





19



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25



































907-911

20

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25

















Motiu Eponiacutemia




















21








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25








Motiu Catagravebasi
























22
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25
































23































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25































24




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25




Motiu Rapte












Motiu Catasterisme

25

diccionari etimològic de la mitologia grega déus · de la mitologia grega déus ... (kretschmer,...

Documents