diccionari d’oftalmologia - admiravision.es · anatomia. part dilatada del canalicle lacrimal...
TRANSCRIPT
termcat · 1 de 98
Diccionari d’oftalmologia 1 abducció f es abducción en abduction FISIOLOGIA. Moviment horitzontal de l'ull
envers la línia mediana de la cara. 2 ablefària f es ablefaria en ablepharia PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència total o parcial, congènita o adquirida, de les parpelles.
3 abscés anular m es absceso anular en ring abscess PATOLOGIA. Abscés situat a la còrnia en què
hi ha una àrea central de necrosi voltada d'un anell perifèric d'infiltració leucocítica.
4 abscés lacrimal m es absceso lagrimal en lacrimal abscess PATOLOGIA. Abscés situat al sac lacrimal
que es produeix per una infecció. 5 abscés vitri m es absceso vítreo en vitreous abscess PATOLOGIA. Abscés situat a l'humor vitri que
es produeix per una infecció. 6 acomodació f es acomodación en accommodation FISIOLOGIA. Capacitat de l'ull de variar el
poder refractiu del cristal·lí i enfocar els objectes segons la distància a la qual es troben.
7 acomodació absoluta f es acomodación absoluta en absolute accommodation FISIOLOGIA. Acomodació de cada ull per
separat. 8 acomodació binocular f es acomodación binocular en binocular accommodation FISIOLOGIA. Acomodació coordinada
d'ambdós ulls acompanyada de
convergència. 9 acomodació negativa f es acomodación negativa en negative accommodation FISIOLOGIA. Acomodació a la visió llunyana
mitjançant la relaxació del múscul ciliar. 10 acomodació positiva f es acomodación positiva en positive accommodation FISIOLOGIA. Acomodació a la visió propera
mitjançant la contracció del múscul ciliar. 11 acomodació relativa f es acomodación relativa en relative accommodation FISIOLOGIA. Acomodació corresponent a un
grau determinat de convergència o a una determinada distància focal.
12 acromatòpsia f es acromatopsia en achromatopsia SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
impossibilitat de percebre o distingir els colors.
13 adaptació f es adaptación en adaptation FISIOLOGIA. Capacitat de l'ull d'adequar-se a
les variacions de la llum. 14 adaptació a la claror f sin. compl. adaptació fotòpica f es adaptación a la claridad; adaptación a
la luz; adaptación fotópica en light adaptation; photopic adaptation FISIOLOGIA. Adaptació de la retina als
estímuls lluminosos de gran intensitat. 15 adaptació a la foscor f sin. compl. adaptació escotòpica f es adaptación a la oscuridad; adaptación
escotópica en dark adaptation; scotopic adaptation FISIOLOGIA. Adaptació de la retina a la
manca total o parcial de llum. 16 adaptació escotòpica f veg. adaptació a la foscor f
termcat · 2 de 98
17 adaptació fotòpica f veg. adaptació a la claror f 18 adaptòmetre m es adaptómetro en adaptometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el temps que necessita la retina per a adaptar-se a les variacions de la intensitat lluminosa.
19 adaptometria f es adaptometría en adaptometry TÈCNIQUES. Mesura de la capacitat
d'adaptació de la retina a les variacions de la intensitat lluminosa.
20 adducció f es aducción en adduction FISIOLOGIA. Moviment horitzontal de l'ull en
direcció oposada a la línia mediana de la cara.
21 afàcia f sin. compl. afàquia f es afaquia en aphakia PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència congènita o adquirida del cristal·lí.
22 afàcic -a adj sin. compl. afàquic -a adj es afáquico en aphakic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a l'afàcia. 23 afàquia f veg. afàcia f 24 afàquic -a adj veg. afàcic -a adj 25 afotestèsia f es afotestesia en aphotesthesia SEMIOLOGIA. Reducció de la sensibilitat de
la retina a la llum a conseqüència d'una exposició excessiva als raigs solars.
26 agudesa visual f sin. compl. visió f
es agudeza visual; visión en vision; visual acuity CONCEPTES GENERALS; FISIOLOGIA. Capacitat
de l'ull de discriminar dos punts o dos objectes situats molt a la vora l'un de l'altre.
27 amaurosi f sin. compl. anòpsia f es amaurosis; anopsia en amaurosis; anopsia PATOLOGIA; SEMIOLOGIA. Defecte visual
consistent en la disminució accentuada o la pèrdua total de l'agudesa visual, atribuïble a una causa orgànica.
28 amauròtic -a adj es amaurótico en amaurotic PATOLOGIA. Afectat d'amaurosi. 29 amauròtic -a adj es amaurótico en amaurotic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'amaurosi. 30 ambliop adj es amblíope en amblyope SEMIOLOGIA. Afectat d'ambliopia. 31 ambliopia f sin. compl. ceguetat funcional f es ambliopía; ceguera funcional en amblyopia; functional blindness SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
disminució de l'agudesa visual, que no és atribuïble a una causa orgànica.
32 ambliopia estràbica f es ambliopía estrábica en strabismic amblyopia SEMIOLOGIA. Ambliopia que afecta l'ull
estràbic, la imatge del qual és suprimida a nivell cerebral per evitar la diplopia.
33 ambliopia tòxica f es ambliopía tóxica en toxic amblyopia SEMIOLOGIA. Ambliopia deguda a l'acció
tòxica d'una substància sobre la retina o el nervi òptic.
34 amblioscopi m
termcat · 3 de 98
es amblioscopio en amblyoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument
destinat a exercitar en l'estrabisme la fusió de les imatges i a estimular la visió en un ull ambliop.
35 ametrop adj es amétrope en ametrope SEMIOLOGIA. Afectat d'ametropia. 36 ametropia f es ametropía en ametropia SEMIOLOGIA. Trastorn del poder refractiu de
l'ull que impedeix que les imatges es formin nítidament a la retina.
37 ametropia axial f es ametropía axil en axial ametropia SEMIOLOGIA. Ametropia deguda a un
allargament del globus ocular en el sentit de l'eix òptic.
38 ametropia de curvatura f es ametropía de curvatura en curvature ametropia SEMIOLOGIA. Ametropia deguda a variacions
de la curvatura de la còrnia o del cristal·lí.
39 ametropia de posició f es ametropía de posición en position ametropia SEMIOLOGIA. Ametropia deguda a una
posició defectuosa del cristal·lí. 40 ametròpic -a adj es ametrópico en ametropic SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'ametropia. 41 amplitud d'acomodació f es amplitud de acomodación en amplitude of accommodation FISIOLOGIA. Diferència entre els valors del
poder refractiu de l'ull adaptat a la visió propera i a la visió llunyana.
42 ampul·la del canalicle lacrimal f es ampolla del conductillo lagrimal
en ampulla of lacrimal duct TA ampulla canaliculi lacrimalis ANATOMIA. Part dilatada del canalicle
lacrimal just abans que s'obri a l'exterior del punt lacrimal.
43 anell conjuntival m es anillo conjuntival en conjunctival ring TA anulus conjunctivae ANATOMIA. Zona circular corresponent a
l'acabament de la conjuntiva a la vora de la còrnia.
44 anell de Fleischer-Strümpell m veg. anell de Kayser-Fleischer m 45 anell de Kayser-Fleischer m sin. compl. anell de Fleischer-Strümpell
m es anillo de Fleischer-Strümpell; anillo de
Kayser-Fleischer en Fleischer-Strümpell ring; Kayser-
Fleischer ring PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència d'un dipòsit de coure a la còrnia, que és típic de la degeneració hepatolenticular.
46 anell de Vossius m es anillo de Vossius en Vossius' ring PATOLOGIA. Opacitat anular que apareix a la
càpsula del cristal·lí després d'una contusió ocular.
47 anell de Zinn m veg. anell tendinós comú m 48 anell major de l'iris m es anillo mayor del iris en greater ring of iris TA anulus iridis major ANATOMIA. Anell vascular situat a la vora
ciliar. 49 anell menor de l'iris m es anillo menor del iris en lesser ring of iris TA anulus iridis minor ANATOMIA. Anell vascular situat a la vora
pupil·lar. 50 anell tendinós comú m sin. compl. anell de Zinn m es anillo de Zinn; anillo tendinoso común en common tendinous ring; Zinn's ring TA anulus tendineus communis
termcat · 4 de 98
ANATOMIA. Anell tendinós en què s'originen
els músculs rectes de l'ull i que envolta el conducte òptic i la part medial de la fissura orbitària superior.
51 aneritròpsia f veg. protanomalopia f 52 angiomatosi retinal f es angiomatosis retinal en retinal angiomatosis PATOLOGIA. Angiomatosi que afecta la
retina i es caracteritza per la presència d'un petit tumor pediculat constituït per vasos sanguinis i neuròglia.
53 angioscotoma m es angioscotoma en angioscotoma SEMIOLOGIA. Escotoma causat per les
ombres dels vasos sanguinis de la retina. 54 angioscotometria f es angioscotometría en angioscotometry TÈCNIQUES. Mesurament d'un
angioscotoma. 55 angle iridocorneal m sin. compl. angle iridosclerocorneal m es ángulo iridocorneal; ángulo
iridoesclerocorneal en iridocorneal angle TA angulus iridocornealis ANATOMIA. Angle que formen la còrnia, l'iris
i l'escleròtica a la perifèria de la cambra anterior.
56 angle iridosclerocorneal m veg. angle iridocorneal m 57 angle lateral de l'ull m es ángulo lateral del ojo en lateral angle of eye TA angulus oculi lateralis ANATOMIA. Angle agut situat a l'extrem
lateral de la fenedura palpebral. 58 angle medial de l'ull m es ángulo medial del ojo en medial angle of eye TA angulus oculi medialis ANATOMIA. Angle situat a l'extrem medial de
la fenedura palpebral, on hi ha el llac lacrimal.
59 anirídia f sin. compl. iriderèmia f es aniridia; irideremia en aniridia; irideremia PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència congènita o adquirida de l'iris. 60 anisoacomodació f es anisoacomodación en anisoaccommodation FISIOLOGIA. Desigualtat de la capacitat
acomodativa d'un ull respecte a l'altre. 61 anisocòria f es anisocoria en anisocoria PATOLOGIA. Desigualtat de dimensions entre
la pupil·la d'un ull respecte a l'altra. 62 anisoiconia f es aniseiconía; anisoiconía en aniseikonia; anisoiconia SEMIOLOGIA. Anomalia de la visió binocular
que es caracteritza pel fet que, d'un mateix objecte, un ull percep dimensions diferents de les que percep l'altre.
63 anisoicònic -a adj es aniseicónico en aniseikonic SEMIOLOGIA. Que corregeix l'anisoiconia. 64 anisoicònic -a adj es aniseicónico en aniseikonic SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'anisoiconia. 65 anisometropia f es anisometropía en anisometropia SEMIOLOGIA. Diferència del poder refractiu
d'un ull respecte a l'altre. 66 annex de l'ull m es anexo del ojo en adnexus oculi ANATOMIA. Cadascun dels elements
protectors de l'ull, com ara les parpelles, la conjuntiva i l'aparell lacrimal.
67 anoftàlmia f es anoftalmía
termcat · 5 de 98
en anophthalmia PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència congènita dels ulls, que pot ser total o parcial.
68 anomalopia f sin. anomalòpsia f es anomalopía en anomalopia SEMIOLOGIA. Defecte en la percepció
cromàtica en què les proporcions de verd necessàries per a igualar el roig i el groc no són les normals.
69 anomalòpsia f sin. anomalopia f 70 anomaloscopi m es anomaloscopio en anomaloscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a detectar les anomalies de la visió dels colors.
71 anòpsia f veg. amaurosi f 72 anortopia f es anortopía en anorthopia SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent a
veure les línies rectes corbades. 73 anotropia f es anotropía en anotropia SEMIOLOGIA. Defecte visual en què els eixos
visuals tendeixen a aixecar-se per damunt de l'objecte que es mira.
74 antimetropia f es antimetropía en antimetropia TÈCNIQUES. Defecte visual que es produeix
quan un ull és normal o emmetrop i l'altre anormal o ametrop, o quan un ull és miop i l'altre hipermetrop.
75 aparell lacrimal m es aparato lagrimal en lacrimal apparatus TA apparatus lacrimalis ANATOMIA. Sistema responsable de la
secreció i la circulació de les llàgrimes, format per la glàndula lacrimal, els canalicles lacrimals, el sac lacrimal i el conducte nasolacrimal.
76 arc palpebral inferior m es arco palpebral inferior en inferior palpebral arch TA arcus palpebralis inferior ANATOMIA. Unió de les artèries palpebrals
medials i laterals sobre el tars inferior. 77 arc palpebral superior m es arco palpebral superior en superior palpebral arch TA arcus palpebralis superior ANATOMIA. Unió de les artèries palpebrals
medials i laterals sobre el tars superior. 78 arc senil m sin. gerontòxon m es arco senil; gerontoxón en arcus senilis; gerontoxon PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
formació grogosa situada a la vora de la còrnia, produïda per una infiltració adiposa i que apareix generalment en persones majors de cinquanta anys.
79 artèria angular f es arteria angular en angular artery TA arteria angularis ANATOMIA. Artèria que té l'origen a la branca
terminal de l'artèria facial i que es distribueix pel sac lacrimal, la parpella inferior i el nas.
80 artèria caròtide externa f es arteria carótida externa en external carotid artery TA arteria carotis externa ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
caròtide comuna, es divideix en l'artèria temporal superficial i l'artèria maxil·lar interna i que es distribueix per la cara externa de la cara i el crani.
81 artèria caròtide interna f es arteria carótida interna en internal carotid artery TA arteria carotis interna ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
caròtide comuna i que es distribueix pel cervell i l'òrbita.
82 artèria central de la retina f es arteria central de la retina en central artery of retina TA arteria centralis retinae ANATOMIA. Artèria que té l'origen a la branca
termcat · 6 de 98
col·lateral de l'artèria oftàlmica i que es distribueix per la cara interna de la retina.
83 artèria ciliar anterior f es arteria ciliar anterior en anterior ciliary artery TA arteria ciliaris anterior ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria lacrimal i que es distribueixen pel cercle arterial major de l'iris i la conjuntiva.
84 artèria ciliar posterior curta f es arteria ciliar posterior corta en short posterior ciliary artery TA arteria ciliaris posterior brevis ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria oftàlmica o les seves branques i que es distribueixen per la coroide i els processos ciliars.
85 artèria ciliar posterior llarga f es arteria ciliar posterior larga en long posterior ciliary artery TA arteria ciliaris posterior longa ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria oftàlmica, es distribueixen per l'iris i el múscul ciliar i que formen una arcada vascular al cercle arterial major de l'iris.
86 artèria conjuntival anterior f es arteria conjuntival anterior en anterior conjunctival artery TA arteria conjunctivae anterior ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a les artèries ciliars anteriors i que es distribueixen per la conjuntiva.
87 artèria conjuntival posterior f es arteria conjuntival posterior en posterior conjunctival artery TA arteria conjunctivae posterior ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria lacrimal i l'artèria supraorbitària i que es distribueixen per la conjuntiva.
88 artèria dorsal nasal f sin. artèria nasal externa f es arteria dorsal nasal; arteria nasal
externa en dorsal nasal artery; external nasal
artery TA arteria dorsalis nasi; arteria nasalis
externa ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per la pell del nas i el sac lacrimal.
89 artèria episcleral f es arteria episcleral en episcleral artery TA arteria episcleralis ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a les artèries ciliars anteriors i posteriors i que es distribueixen per l'iris i els processos ciliars.
90 artèria etmoïdal anterior f es arteria etmoidal anterior en anterior ethmoidal artery TA arteria ethmoidalis anterior ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per les cel·les etmoïdals anteriors i mitjanes, el si frontal, la duramàter i la cavitat nasal.
91 artèria etmoïdal posterior f es arteria etmoidal posterior en posterior ethmoidal artery TA arteria ethmoidalis posterior ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per les cel·les etmoïdals posteriors, la duramàter i la cavitat nasal.
92 artèria frontal lateral f veg. artèria supraorbitària f 93 artèria frontal medial f veg. artèria supratroclear f 94 artèria hialoïdal f es arteria hialoidea en hyaloid artery TA arteria hyaloidea ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
central de la retina, de la qual és una prolongació, i que, després de travessar el cos vitri, es distribueix pel cristal·lí durant el període embrionari i fetal.
95 artèria lacrimal f es arteria lagrimal en lacrimal artery TA arteria lacrimalis ANATOMIA. Artèria que té l'origen a la part
lateral de l'artèria oftàlmica i que es distribueix per la vora superior del múscul recte lateral i la glàndula lacrimal.
96 artèria nasal externa f sin. artèria dorsal nasal f 97 artèria oftàlmica f es arteria oftálmica en ophthalmic artery
termcat · 7 de 98
TA arteria ophthalmica ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
caròtide interna i que es distribueix per l'òrbita, els músculs extrínsecs de l'ull i el globus ocular.
98 artèria palpebral lateral f es arteria palpebral lateral en lateral palpebral artery TA arteria palpebralis lateralis ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria lacrimal i que es distribueixen per les parpelles i la conjuntiva.
99 artèria palpebral medial f es arteria palpebral medial en medial palpebral artery TA arteria palpebralis medialis ANATOMIA. Cadascuna de les artèries que
tenen l'origen a l'artèria oftàlmica i que es distribueixen per les parpelles, la conjuntiva i el conducte nasolacrimal.
100 artèria supraorbitària f sin. compl. artèria frontal lateral f es arteria frontal lateral; arteria
supraorbitaria en supraorbital artery TA arteria supraorbitalis ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix pels músculs i la pell del front.
101 artèria supratroclear f sin. compl. artèria frontal medial f es arteria frontal medial; arteria
supratroclear en frontal artery; supratrochlear artery TA arteria supratrochlearis ANATOMIA. Artèria que té l'origen a l'artèria
oftàlmica i que es distribueix per la pell, els músculs i el cuir cabellut de la regió frontal interna.
102 arteriola macular inferior f es arteriola macular inferior en inferior macular arteriole TA arteriola macularis inferior ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per la part inferior de la màcula lútia.
103 arteriola macular superior f es arteriola macular superior en superior macular arteriole TA arteriola macularis superior ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per
la part superior de la màcula lútia. 104 arteriola medial de la retina f es arteriola medial de la retina en medial arteriole of retina TA arteriola medialis retinae ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per la part medial de la retina.
105 arteriola nasal inferior de la retina f es arteriola nasal inferior de la retina en inferior nasal arteriole of retina TA arteriola nasalis retinae inferior ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per la part nasal inferior de la retina.
106 arteriola nasal superior de la retina f es arteriola nasal superior de la retina en superior nasal arteriole of retina TA arteriola nasalis retinae superior ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per la part nasal superior de la retina.
107 arteriola temporal inferior de la
retina f es arteriola temporal inferior de la retina en inferior temporal arteriole of retina TA arteriola temporalis retinae inferior ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per la part temporal inferior de la retina.
108 arteriola temporal superior de la
retina f es arteriola temporal superior de la retina en superior temporal arteriole of retina TA arteriola temporalis retinae superior ANATOMIA. Arteriola que té l'origen a l'artèria
central de la retina i que es distribueix per la part temporal superior de la retina.
109 astenopia f es astenopía en asthenopia PATOLOGIA. Fatiga visual que pot anar
acompanyada de coïssor als ulls, mal de cap, etc.
110 astigmàtic -a adj es astigmático en astigmatic SEMIOLOGIA. Afectat d'astigmatisme.
termcat · 8 de 98
111 astigmàtic -a adj es astigmático en astigmatic SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'astigmatisme. 112 astigmatisme m es astigmatismo en astigmatism SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
diferència de curvatura entre els diferents meridians de les superfícies de refracció ocular, de tal manera que un raig de llum en lloc d'enfocar-se correctament en un mateix pla de la retina s'estén en una àrea més o menys difusa.
113 astigmatisme amb la regla m veg. astigmatisme directe m 114 astigmatisme compost m es astigmatismo compuesto en compound astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els dos
meridians principals són ametrops. 115 astigmatisme contra la regla m veg. astigmatisme invers m 116 astigmatisme corneal m es astigmatismo corneal en corneal astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme produït per una
irregularitat en la curvatura o en el poder refractiu de la còrnia.
117 astigmatisme directe m sin. compl. astigmatisme amb la regla m es astigmatismo con la regla;
astigmatismo directo en astigmatism with the rule; direct
astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
curvatura més gran correspon al meridià vertical.
118 astigmatisme hipermetrop compost
m es astigmatismo hipermetrópico
compuesto en compound hypermetropic astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els dos
meridians principals són hipermetrops, però en grau diferent.
119 astigmatisme hipermetrop simple m es astigmatismo hipermetrópico simple
en simple hypermetropic astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què un
meridià és emmetrop i l'altre és hipermetrop.
120 astigmatisme invers m sin. compl. astigmatisme contra la regla
m es astigmatismo contra la regla;
astigmatismo inverso en astigmatism against the rule; inverse
astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
curvatura més gran correspon al meridià horitzontal.
121 astigmatisme irregular m es astigmatismo irregular en irregular astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
curvatura entre meridians successius és irregular i inconstant.
122 astigmatisme lenticular m es astigmatismo lenticular en lenticular astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme que depèn
d'alguna irregularitat o anomalia en les superfícies del cristal·lí.
123 astigmatisme miop compost m es astigmatismo miópico compuesto en compound myopic astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els dos
meridians principals són miops, però en grau diferent.
124 astigmatisme miop simple m es astigmatismo miópico simple en simple myopic astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què un
meridià és emmetrop i l'altre és miop. 125 astigmatisme mixt m es astigmatismo mixto en mixed astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què un
meridià és miop i l'altre és hipermetrop. 126 astigmatisme oblic m es astigmatismo oblicuo en oblique astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què els
meridians principals no són el vertical i l'horitzontal, però mantenen entre ells un angle de 90°.
termcat · 9 de 98
127 astigmatisme regular m es astigmatismo regular en regular astigmatism SEMIOLOGIA. Astigmatisme en què la
transició de la curvatura màxima a la mínima entre els diferents meridians es fa progressivament i la curvatura de cada meridià és constant.
128 atetosi pupil·lar f veg. hippus m 129 bastó m es bastón; bastoncillo en rod ANATOMIA. Cadascun dels fotoreceptors de
la retina especialitzat en la recepció de la llum.
130 beina del globus ocular f sin. compl. càpsula de Tenon f es cápsula de Tenon; vaina del globo
ocular en sheath of eyeball; Tenon's capsule TA vagina bulbi ANATOMIA. Beina fibrosa que cobreix la cara
externa de l'escleròtica i els músculs oculars i que limita amb el limbe esclerocorneal per la part anterior.
131 beina externa f es vaina externa en external sheath TA vagina externa ANATOMIA. Beina de la duramàter que
acompanya el nervi òptic fins al globus ocular.
132 beina interna f es vaina interna en internal sheath TA vagina interna ANATOMIA. Beina de la piamàter i
l'aracnoide que acompanya el nervi òptic fins al globus ocular.
133 beina tendinosa del múscul oblic
superior f es vaina tendinosa del músculo oblicuo
superior en vagina tendinis musculi obliqui
superioris TA vagina tendinis musculi obliqui
superioris ANATOMIA. Beina tendinosa que serveix de
conducció al tendó del múscul oblic superior.
134 binocular adj es binocular en binocular CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a ambdós ulls. 135 binocular adj es binocular en binocular CONCEPTES GENERALS. Que empra ambdós
ulls alhora. 136 binocular adj es binocular en binocular CONCEPTES GENERALS. Adaptat a l'ús de tots
dos ulls alhora. 137 biomicroscòpia f es biomicroscopia en biomicroscopy TÈCNIQUES. Exploració de la còrnia, el cristal
·lí, l'humor vitri i la retina mitjançant una làmpada de fenedura combinada amb un microscopi binocular.
138 blefarectomia f es blefarectomía en blepharectomy TERAPÈUTICA. Excisió d'una parpella o de
part d'una parpella. 139 blefàric -a adj veg. palpebral adj 140 blefarisme m veg. blefarospasme m 141 blefaritis f sin. compl. palpebritis f es blefaritis en blepharitis PATOLOGIA. Inflamació de la vora lliure de
les parpelles. 142 blefaritis angular f es blefaritis angular en blepharitis angularis PATOLOGIA. Blefaritis que afecta
principalment els angles lateral i medial de l'ull i que bloqueja el punt lacrimal.
143 blefaritis ciliar f sin. compl. blefaritis marginal f
termcat · 10 de 98
es blefaritis ciliar; blefaritis marginal en blepharitis ciliaris; blepharitis marginalis PATOLOGIA. Blefaritis que afecta la vora
lliure de les parpelles, amb inclusió de les glàndules sebàcies conjuntivals i dels fol·licles.
144 blefaritis escatosa f es blefaritis escamosa en blepharitis squamosa PATOLOGIA. Blefaritis ciliar en què la vora
lliure de les parpelles és coberta d'escates. 145 blefaritis marginal f veg. blefaritis ciliar f 146 blefaritis ulcerosa f es blefaritis ulcerosa en blepharitis ulcerosa PATOLOGIA. Blefaritis produïda per la
infecció estafilocòccica d'un fol·licle, que es caracteritza per la presència de crostes purulentes que, en desprendre's, deixen petites úlceres.
147 blefarocalàsia f es blefarocalasia en blepharochalasis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
relaxació de la pell de les parpelles. 148 blefaròclon m sin. compl. blefaròclonus m es blefaroclono en blepharoclonus PATOLOGIA. Contracció clònica del múscul
orbicular de les parpelles. 149 blefaròclonus m veg. blefaròclon m 150 blefaroconjuntivitis f es blefaroconjuntivitis en blepharoconjunctivitis PATOLOGIA. Inflamació de les parpelles i la
conjuntiva bulbar d'origen infecciós o al·lèrgic.
151 blefarodiàstasi f es blefarodiastasis en blepharodiastasis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
separació anormal de les parpelles que impedeix de cloure-les.
152 blefarofimosi f es blefarofimosis en blepharophimosis PATOLOGIA. Trastorn consistent en l'estenosi
congènita de la fenedura palpebral. 153 blefaroplàstia f es blefaroplastia en blepharoplasty TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir una parpella destruïda o deformada.
154 blefaroplegia f es blefaroplejía en blepharoplegia PATOLOGIA. Paràlisi d'una o d'ambdues
parpelles. 155 blefaroptosi f es blefaroptosis en blepharoptosis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
caiguda de la parpella superior a causa de la dificultat parcial o total per obrir les parpelles.
156 blefarorràfia f sin. compl. tarsorràfia f es blefarorrafia; tarsorrafia en blepharorrhaphy; tarsorrhaphy TERAPÈUTICA. Sutura de les parpelles que es
practica en casos de paràlisi facial o d'exoftàlmia de llarga durada per tal d'evitar la sequedat de l'ull.
157 blefarosfinterectomia f es blefarosfinterectomía en blepharosphincterectomy TERAPÈUTICA. Excisió d'algunes fibres del
múscul orbicular de les parpelles juntament amb la pell suprajacent per tal d'alleugerir la pressió de la parpella sobre la còrnia en el blefarospasme.
158 blefarospasme m sin. compl. blefarisme m es blefarismo; blefaroespasmo en blepharism; blepharospasm PATOLOGIA. Contracció tònica o clònica del
múscul orbicular de les parpelles. 159 blefaròstat m es blefaróstato en blepharostat
termcat · 11 de 98
APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat per a mantenir separades les parpelles.
160 blefarotomia f es blefarotomía en blepharotomy TERAPÈUTICA. Incisió d'una parpella. 161 blennoftàlmia f veg. conjuntivitis gonocòccica f 162 botri m es botrio en bothrion PATOLOGIA. Ulceració profunda de la còrnia. 163 buftàlmia f sin. compl. hidroftàlmia f es buftalmía; buftalmos; hidroftalmía;
hidroftalmos en buphthalmia; buphthalmos;
hydrophthalmia; hydrophthalmos PATOLOGIA. Distensió del globus ocular
produïda per un glaucoma congènit o propi dels primers anys de vida.
164 calazi m es chalazión en chalazion PATOLOGIA. Tumor petit, dur i arrodonit
situat a les parpelles, que és produït per la inflamació d'una glàndula tarsal.
165 càlcul lacrimal m es cálculo lagrimal en lacrimal calculus PATOLOGIA. Càlcul que es forma a la
glàndula lacrimal o als canalicles lacrimals. 166 cambra anterior f es cámara anterior en anterior chamber TA camera anterior ANATOMIA. Part anterior de l'ull delimitada
per davant per la cara posterior de la còrnia i per darrere per la cara anterior de l'iris i del cristal·lí.
167 cambra posterior f es cámara posterior en posterior chamber TA camera posterior ANATOMIA. Part posterior de l'ull delimitada
per davant per l'iris i el cos ciliar i per darrere per la superfície anterior del cos vitri i el cristal·lí.
168 cambra vítria f es cámara vítrea en vitreous chamber TA camera vitrea ANATOMIA. Espai comprès entre la retina i la
cara posterior del cristal·lí, que és ocupat pel cos vitri.
169 camp visual m es campo visual en visual field FISIOLOGIA. Espai en què poden ser vistos
simultàniament diversos objectes amb la mirada fixa en un punt determinat i en què els límits estan determinats per la situació de l'ull dins l'òrbita.
170 campímetre m sin. compl. escotòmetre de Bjerrum m es campímetro; escotómetro de Bjerrum en Bjerrum's scotometer; campimeter APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la regió central del camp visual. 171 campimetria f es campimetría en campimetry TÈCNIQUES. Mesurament de la regió central
del camp visual mitjançant un campímetre. 172 canal de Schlemm m veg. si venós de l'escleròtica m 173 canalicle excretor m es conductillo excretor en excretory duct TA ductulus excretorius ANATOMIA. Cadascun dels canalicles que
travessen la glàndula lacrimal i que s'obren al fòrnix conjuntival superior.
174 canalicle lacrimal m sin. compl. conducte lacrimal m es canalículo lagrimal; conducto lagrimal en lacrimal canal; lacrimal duct TA canaliculus lacrimalis ANATOMIA. Canalicle d'una longitud de fins a
1 cm, que comença en el punt lacrimal i desemboca en el sac lacrimal, on aboca les llàgrimes.
175 canaliculitis f sin. compl. dacriocanaliculitis f es canaliculitis; dacriocanaliculitis en dacryocanaliculitis
termcat · 12 de 98
PATOLOGIA. Inflamació del canalicle lacrimal.
176 capa pigmentària de la retina f veg. epiteli pigmentari de la retina m 177 càpsula de Tenon f veg. beina del globus ocular f 178 càpsula del cristal·lí f es cápsula del cristalino en capsule of lens; crystalline capsule TA capsula lentis ANATOMIA. Membrana prima i transparent
que envolta el cristal·lí per les cares anterior i posterior i que es fusiona amb les fibres de la zònula ciliar.
179 capsulectomia f sin. compl. facocistectomia f es capsulectomía; facocistectomía en capsulectomy; phacocystectomy TERAPÈUTICA. Excisió d'un fragment de la
càpsula del cristal·lí. 180 capsulitis f sin. compl. facocistitis f es capsulitis; facocistitis en capsulitis; phacocystitis PATOLOGIA. Inflamació de la càpsula del
cristal·lí. 181 capsulotomia f es capsulotomía en capsulotomy TERAPÈUTICA. Incisió de la càpsula del
cristal·lí realitzada en l'operació de la cataracta.
182 cara anterior de l'iris f es cara anterior del iris en facies anterior iridis TA facies anterior iridis ANATOMIA. Superfície que limita la part
posterior de la cambra anterior. 183 cara anterior de la còrnia f es cara anterior de la córnea en facies anterior corneae TA facies anterior corneae ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la còrnia. 184 cara anterior de la parpella f es cara anterior del párpado
en anterior palpebral surface TA facies anterior palpebralis ANATOMIA. Superfície anterior de la parpella
coberta per la pell. 185 cara anterior del cristal·lí f es cara anterior del cristalino en facies anterior lentis TA facies anterior lentis ANATOMIA. Superfície que limita la part
posterior de la cambra posterior. 186 cara posterior de l'iris f es cara posterior del iris en facies posterior iridis TA facies posterior iridis ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la cambra posterior. 187 cara posterior de la còrnia f es cara posterior de la córnea en facies posterior corneae TA facies posterior corneae ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la cambra anterior. 188 cara posterior de la parpella f es cara posterior del párpado en posterior palpebral surface TA facies posterior palpebralis ANATOMIA. Superfície posterior de la
parpella en contacte amb el globus ocular i coberta per la conjuntiva.
189 cara posterior del cristal·lí f sin. compl. cristal·loide m es cara posterior del cristalino; cristaloide en facies posterior lentis TA facies posterior lentis ANATOMIA. Superfície que limita la part
anterior de la cambra vítria. 190 carúncula lacrimal f es carúncula lagrimal en lacrimal caruncle TA caruncula lacrimalis ANATOMIA. Eminència mucosa situada a
l'angle medial de l'ull, que conté fol·licles pilosos, glàndules sebàcies conjuntivals i una glàndula lacrimal accessòria.
191 cataracta f es catarata en cataract PATOLOGIA. Opacitat total o parcial del cristal
termcat · 13 de 98
·lí, que provoca una disminució de l'agudesa visual.
192 cataracta axial f veg. cataracta fusiforme f 193 cataracta cerúlia f veg. cataracta coronària f 194 cataracta complicada f es catarata complicada en complicated cataract PATOLOGIA. Cataracta produïda per un
procés patològic que té lloc en una altra part de l'ull.
195 cataracta congènita f es catarata congénita en congenital cataract PATOLOGIA. Cataracta que s'origina abans
de néixer i que pot ser hereditària o embriopàtica.
196 cataracta coronària f sin. compl. cataracta cerúlia f es catarata cerúlea; catarata coronaria en cerulean cataract; coronary cataract PATOLOGIA. Cataracta constituïda per
múltiples opacitats que formen com petites llàgrimes a l'equador del cristal·lí.
197 cataracta de gira-sol f es catarata en girasol en sunflower cataract PATOLOGIA. Cataracta caracteritzada per la
presència de coure a l'ull. 198 cataracta diabètica f es catarata diabética en diabetic cataract PATOLOGIA. Cataracta subcapsular posterior
que ocorre com a complicació de la diabetis.
199 cataracta fusiforme f sin. compl. cataracta axial f es catarata fusiforme en fusiform cataract PATOLOGIA. Cataracta congènita situada a
l'eix anteroposterior del cristal·lí, que té forma de fus.
200 cataracta glaucomatosa f es catarata glaucomatosa en glaucomatous cataract
PATOLOGIA. Cataracta produïda per un o més atacs de glaucoma.
201 cataracta hipermadura f es catarata hipermadura en hypermature cataract PATOLOGIA. Cataracta en què la càpsula del
cristal·lí està arrugada i el contingut s'ha tornat sòlid i contret o tou i líquid.
202 cataracta incipient f es catarata incipiente en incipient cataract PATOLOGIA. Cataracta en què comença a
manifestar-se una disminució notable de l'agudesa visual en els primers estadis d'evolució.
203 cataracta lamel·lar f sin. cataracta laminar f sin. compl. cataracta zonular f es catarata laminar; catarata zonular en lamellar cataract; zonular cataract PATOLOGIA. Cataracta que té forma de
làmina, en què el cristal·lí és transparent per dins i per fora de l'opacitat.
204 cataracta laminar f sin. cataracta lamel·lar f 205 cataracta madura f es catarata madura en mature cataract PATOLOGIA. Cataracta en què el cristal·lí és
totalment opac. 206 cataracta morgagniana f es catarata de Morgagni en morgagnian cataract PATOLOGIA. Cataracta hipermadura en què
l'escorça s'ha liquat completament i el nucli s'assenta al fons de la càpsula del cristal·lí.
207 cataracta nuclear f es catarata nuclear en nuclear cataract PATOLOGIA. Cataracta situada al nucli del
cristal·lí. 208 cataracta per radiacions f es catarata por radiaciones en radiation cataract PATOLOGIA. Cataracta produïda per dosis
elevades de raigs X, radiacions ionitzants o
termcat · 14 de 98
raigs ultraviolats. 209 cataracta secundària f es catarata secundaria en secondary cataract PATOLOGIA. Cataracta que queda després
d'una extracció incompleta del cristal·lí. 210 cataracta senil f es catarata senil en senile cataract PATOLOGIA. Cataracta caracteritzada per un
procés d'opacificació del cristal·lí amb l'edat.
211 cataracta siliquosa f es catarata silicuosa en siliquose cataract PATOLOGIA. Cataracta en què hi ha absorció
del cristal·lí i dipòsits calcaris a la càpsula del cristal·lí.
212 cataracta subcapsular f es catarata subcapsular en subcapsular cataract PATOLOGIA. Cataracta situada a les fibres
del cristal·lí més pròximes a la càpsula del cristal·lí.
213 cataracta subcapsular posterior f es catarata subcapsular posterior en posterior subcapsular cataract PATOLOGIA. Cataracta subcapsular situada
a les fibres del cristal·lí més pròximes a la part posterior de la càpsula del cristal·lí.
214 cataracta traumàtica f es catarata traumática en traumatic cataract PATOLOGIA. Cataracta causada per un cop
intens o una lesió penetrant a l'ull. 215 cataracta zonular f veg. cataracta lamel·lar f 216 cavitat orbitària f veg. òrbita f 217 cec cega m i f es ciego en blind SEMIOLOGIA. Persona que pateix ceguetat.
218 cec cega adj es ciego en blind SEMIOLOGIA. Que pateix ceguetat. 219 ceguesa f veg. ceguetat f 220 ceguetat f sin. compl. ceguesa f es ceguera en blindness SEMIOLOGIA. Pèrdua, total o molt
accentuada, de visió. 221 ceguetat cortical f es ceguera cortical en cortical blindness SEMIOLOGIA. Ceguetat causada per una
lesió al còrtex visual malgrat que l'òrgan de la visió no ha sofert cap dany.
222 ceguetat crepuscular f veg. nictalopia f 223 ceguetat de Bright f es ceguera de Bright en Bright's blindness SEMIOLOGIA. Ceguetat, sense lesió retinal,
que es presenta en alguns casos d'urèmia. 224 ceguetat de la neu f es ceguera de la nieve en snow blindness SEMIOLOGIA. Ceguetat, generalment
temporal, deguda a l'enlluernament produït per la reverberació de la llum en un paisatge nevat.
225 ceguetat diürna f veg. hemeralopia f 226 ceguetat funcional f veg. ambliopia f 227 ceguetat legal f es ceguera legal en legal blindness CONCEPTES GENERALS. Ceguetat definida per
la llei, que varia segons els països. Nota: En general, és considerada així una
agudesa visual central de 1/10 o menys i una reducció del camp visual fins a 10° o menys.
termcat · 15 de 98
228 ceguetat nocturna f veg. nictalopia f 229 cella f es ceja en eyebrow TA supercilium ANATOMIA. Conjunt de pèls situats a la pell
de la vora supraorbitària i que tenen una funció protectora.
230 cel·lulitis orbitària f es celulitis orbitaria en orbital cellulitis PATOLOGIA. Inflamació del teixit cel·lular
de l'òrbita. 231 (-)cerat(o)- CONCEPTES GENERALS. veg. (-)querat(o)- 232 cercle arterial major de l'iris m es círculo arterial mayor del iris en greater arterial circle of iris TA circulus arteriosus iridis major ANATOMIA. Xarxa arterial disposada
circularment a la vora ciliar. 233 cercle arterial menor de l'iris m es círculo arterial menor del iris en lesser arterial circle of iris TA circulus arteriosus iridis minor ANATOMIA. Xarxa arterial disposada
circularment a la vora pupil·lar. 234 cercle vascular de Zinn-Haller m veg. cercle vascular del nervi òptic m 235 cercle vascular del nervi òptic m sin. compl. cercle vascular de Zinn-
Haller m es círculo vascular de Zinn-Haller; círculo
vascular del nervio óptico en vascular circle of optic nerve TA circulus vasculosus nervi optici ANATOMIA. Xarxa vascular petita situada al
voltant del nervi òptic, que travessa l'escleròtica.
236 cianòpsia f es cianopsia en cyanopsia SEMIOLOGIA. Cromatòpsia en què els
objectes es veuen de color blau. 237 ciclectomia f
es ciclectomía en cyclectomy TERAPÈUTICA. Excisió d'un fragment del cos
ciliar. 238 ciclitis f es ciclitis en cyclitis PATOLOGIA. Inflamació del cos ciliar. 239 ciclitis heterocromàtica f es ciclitis heterocromática en heterochromatic cyclitis PATOLOGIA. Ciclitis crònica en què el color
de l'iris de l'ull afectat empal·lideix. 240 ciclitis purulenta f es ciclitis purulenta en purulent cyclitis PATOLOGIA. Ciclitis en què hi ha supuració i
que és produïda per una infecció bacteriana del cos ciliar.
241 ciclocefàlia f veg. ciclopia f 242 ciclocoroïditis f sin. coroidociclitis f es ciclocoroiditis; coroidociclitis en choroidocyclitis; cyclochoroiditis PATOLOGIA. Inflamació del cos ciliar i de la
coroide. 243 ciclodiàlisi f es ciclodiálisis en cyclodialysis TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
establir comunicació entre la cambra anterior i l'espai situat entre la coroide i l'escleròtica per tal de drenar l'humor aquós en alguns casos de glaucoma.
244 ciclodiatèrmia f es ciclodiatermia en cyclodiathermy TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
destruir una part del cos ciliar mitjançant diatèrmia.
245 cicloducció f es cicloducción en cycloduction FISIOLOGIA. Moviment de l'ull produït per la
contracció dels músculs oblics.
termcat · 16 de 98
246 cicloelectròlisi f es cicloelectrólisis en cycloelectrolysis TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
destruir una part del cos ciliar mitjançant un corrent elèctric.
247 ciclofòria f es cicloforia en cyclophoria SEMIOLOGIA. Fòria en què el globus ocular,
en absència d'estímuls visuals, segueix una rotació respecte a l'eix anteroposterior.
248 ciclofòria acomodativa f es cicloforia acomodativa en accommodative cyclophoria SEMIOLOGIA. Ciclofòria deguda a un
astigmatisme oblic. 249 ciclofòria negativa f veg. inciclofòria f 250 ciclofòria positiva f veg. exciclofòria f 251 cicloforòmetre m es cicloforómetro en cyclophorometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la ciclofòria. 252 ciclopia f sin. compl. ciclocefàlia f es ciclocefalia; ciclopía en cyclopia PATOLOGIA. Malformació congènita
consistent en la presència d'una sola cavitat orbitària, disposada generalment a la línia mediana de la cara.
253 cicloplegia f es cicloplejía en cycloplegia PATOLOGIA. Paràlisi del múscul ciliar, que
impedeix l'acomodació. 254 cicloplègic -a adj es ciclopléjico en cycloplegic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la
cicloplegia.
255 cicloplègic -a adj es ciclopléjico en cycloplegic PATOLOGIA. Que causa ciclopegia. 256 cicloqueratitis f es cicloqueratitis en cyclokeratitis PATOLOGIA. Inflamació del cos ciliar i de la
còrnia. 257 ciclospasme m es ciclospasmo en cyclospasm FISIOLOGIA. Contracció espàstica del múscul
ciliar, acompanyada pel trastorn corresponent de l'acomodació del cristal·lí.
258 ciclotomia f sin. compl. cilicotomia f es ciclotomía; cilicotomía en cyclotomy TERAPÈUTICA. Incisió del múscul ciliar. 259 ciclotropia f es ciclotropía en cyclotropia SEMIOLOGIA. Estrabisme en què el globus
ocular segueix una rotació permanent respecte a l'eix anteroposterior.
260 ciclotropia negativa f veg. inciclotropia f 261 ciclotropia positiva f veg. exciclotropia f 262 ciliar adj es ciliar en ciliary CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a les pestanyes. 263 ciliaroscopi m es ciliaroscopio en ciliaroscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a observar el cos ciliar. 264 ciliarotomia f es ciliarotomía en ciliarotomy
termcat · 17 de 98
TERAPÈUTICA. Incisió del cos ciliar per al tractament del glaucoma.
265 cilicotomia f veg. ciclotomia f 266 ciliectomia f es ciliectomía en ciliectomy TERAPÈUTICA. Excisió d'una part de la vora
lliure de les parpelles, les arrels de les pestanyes incloses.
267 cinquè parell cranial m sin. nervi trigemin m es nervio trigémino; quinto nervio craneal;
quinto par craneal en 5th cranial; trigeminal nerve TA nervus trigeminus ANATOMIA. Nervi que té l'origen al tronc
encefàlic i que es distribueix per la pell de la cara, els músculs de la masticació, les dents, la boca i la cavitat nasal.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: V parell cranial. 268 cirurgia refractiva f es cirugía refractiva en refractive surgery TÈCNIQUES. Especialitat de l'oftalmologia
que té per objecte modificar els defectes de la refracció ocular mitjançant tècniques quirúrgiques.
269 cloròpsia f es cloropsia en chloropsia SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què els
objectes es veuen de color verd. 270 coloboma m es coloboma en coloboma PATOLOGIA. Defecte congènit que ocorre
durant el desenvolupament embrionari consistent en una deficiència de la soldadura de les vores de la fenedura òptica.
271 coloboma de l'iris m sin. compl. iridocoloboma m es coloboma del iris; iridocoloboma en coloboma of iris; iridocoloboma PATOLOGIA. Coloboma que afecta l'iris,
generalment la part inferior. 272 coloboma de la coroide m
es coloboma de la coroides en coloboma of choroid PATOLOGIA. Coloboma que afecta la coroide. 273 coloboma de la retina m es coloboma de la retina en coloboma of retina PATOLOGIA. Coloboma que afecta la retina. 274 coloboma del nervi òptic m es coloboma del nervio óptico en coloboma of optic nerve PATOLOGIA. Coloboma que afecta el nervi
òptic. 275 comissura palpebral lateral f es comisura palpebral lateral en lateral commissure of eyelids TA commissura palpebralis lateralis ANATOMIA. Punt d'unió de les parpelles
superior i inferior a l'angle lateral de l'ull. 276 comissura palpebral medial f es comisura palpebral medial en medial commissure of eyelids TA commissura palpebralis medialis ANATOMIA. Punt d'unió de les parpelles
superior i inferior a l'angle medial de l'ull. 277 commoció retinal f sin. compl. concussió retinal f; edema de
Berlin m es concusión de la retina; conmoción de la
retina; edema de Berlin en Berlin's edema; commotio retinae;
concussion of retina PATOLOGIA. Alteració visual produïda per un
fort traumatisme ocular, que provoca un edema a la zona de la màcula lútia i l'aparició d'un escotoma central.
278 complex basal m veg. làmina basal de la coroide f 279 con m es cono en cone ANATOMIA. Cadascun dels fotoreceptors de
la retina especialitzats en la recepció del color.
280 conca de l'ull f veg. òrbita f 281 concussió retinal f
termcat · 18 de 98
veg. commoció retinal f 282 conducte de Cloquet m veg. conducte hialoide m 283 conducte de Schlemm m veg. si venós de l'escleròtica m 284 conducte hialoide m sin. compl. conducte de Cloquet m es conducto de Cloquet; conducto
hialoideo en Cloquet's canal; hyaloid canal TA canalis hyaloideus ANATOMIA. Conducte que s'estén des de la
papil·la del nervi òptic fins a la cara posterior del cristal·lí.
285 conducte lacrimal m veg. canalicle lacrimal m 286 conducte lacrimonasal m veg. conducte nasolacrimal m 287 conducte nasolacrimal m sin. compl. conducte lacrimonasal m es conducto lacrimonasal; conducto
nasolagrimal en nasolacrimal duct TA ductus nasolacrimalis ANATOMIA. Conducte que s'estén des del
sac lacrimal fins a la paret externa del meat nasal inferior.
288 conducte òptic m sin. compl. forat òptic m es agujero óptico; conducto óptico en optic canal; optic foramen TA canalis opticus ANATOMIA. Conducte que travessa la base
de l'ala menor de l'esfenoide, per on passen el nervi òptic i l'artèria oftàlmica.
289 conjuntiva f es conjuntiva en conjunctiva TA tunica conjunctiva ANATOMIA. Mucosa que recobreix la cara
posterior de la parpella, els fòrnixs conjuntivals superior i inferior i la cara anterior del globus ocular fins al limbe esclerocorneal, i que té una funció protectora.
290 conjuntiva bulbar f es conjuntiva bulbar en bulbar conjunctiva TA tunica conjunctiva bulbaris ANATOMIA. Part de la conjuntiva que
recobreix la cara anterior del globus ocular. 291 conjuntiva palpebral f es conjuntiva palpebral en palpebral conjunctiva TA tunica conjunctiva palpebralis ANATOMIA. Part de la conjuntiva que
recobreix la cara posterior de la parpella. 292 conjuntival adj es conjuntival en conjunctival CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la conjuntiva. 293 conjuntivitis f es conjuntivitis en conjunctivitis PATOLOGIA. Inflamació de la conjuntiva. 294 conjuntivitis al·lèrgica f es conjuntivitis alérgica en allergic conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis produïda per un al
·lergogen. 295 conjuntivitis angular f es conjuntivitis angular en angular conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis acompanyada d'un
envermelliment característic a les comissures palpebrals lateral i medial, que generalment és produïda per bacils de Morax-Axenfeld o per bacteris Staphylococcus aureus.
296 conjuntivitis atòpica f es conjuntivitis atópica en atopic conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis al·lèrgica de tipus
immediat produïda per al·lergògens transportats per l'aire, com ara pol·len, pols, espores o pèl d'animals.
297 conjuntivitis d'inclusió f sin. compl. conjuntivitis de les piscines f es conjuntivitis de inclusión; conjuntivitis de
las piscinas en inclusion conjunctivitis; swimming pool
conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis produïda per
bacteris Chlamydia trachomatis, que comença en forma de conjuntivitis purulenta aguda i origina hipertròfia papil·lar de la conjuntiva palpebral, i que afecta principalment els nounats.
termcat · 19 de 98
298 conjuntivitis de les piscines f veg. conjuntivitis d'inclusió f 299 conjuntivitis epidèmica f es conjuntivitis epidémica en epidemic conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis produïda per
bacteris Hemophilus aegypticus o per adenovirus, que es caracteritza per una inflamació mucopurulenta i que ocorre de forma epidèmica.
300 conjuntivitis flictenular f es conjuntivitis flictenular en phlyctenular conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis al·lèrgica
caracteritzada per vesícules petites en el limbe, cadascuna de les quals és envoltada d'una zona envermellida.
301 conjuntivitis fol·licular f es conjuntivitis folicular en follicular conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis caracteritzada per
hiperplàsia difusa del teixit limfàtic subconjuntival que ocorre com a reacció a la irritació.
302 conjuntivitis gonocòccica f sin. compl. blennoftàlmia f es blenoftalmía; conjuntivitis gonocócica en gonococcal conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis purulenta produïda
per una infecció de gonococs. 303 conjuntivitis membranosa f es conjuntivitis membranosa en membranous conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis deguda a
l'estreptococ i al bacil diftèric, caracteritzada per una secreció fibrinosa que s'adhereix a l'epiteli necrosat per les toxines bacterianes.
304 conjuntivitis primaveral f es conjuntivitis primaveral en spring conjunctivitis PATOLOGIA. Conjuntivitis al·lèrgica,
bilateral i pròpia de la infància caracteritzada per papil·les grosses, que es manifesta preferentment a la primavera i en climes càlids.
305 conjuntivitis purulenta f es conjuntivitis purulenta en purulent conjunctivitis
PATOLOGIA. Conjuntivitis aguda
caracteritzada per una copiosa secreció de pus i que és deguda a un bacteri o un virus.
306 conjuntivodacriocistostomia f es conjuntivodacriocistostomía en conjunctivodacryocystostomy TERAPÈUTICA. Incisió del sac lacrimal
realitzada a través de la conjuntiva. 307 conjuntivoma m es conjuntivoma en conjunctivoma PATOLOGIA. Tumor congènit de la parpella
format per teixit conjuntiu. 308 conjuntivoplàstia f es conjuntivoplastia en conjunctivoplasty TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir un defecte de la conjuntiva. 309 conjuntivorinostomia f es conjuntivorrinostomía en conjunctivorhinostomy TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
establir una nova comunicació entre la conjuntiva i el meat nasal comú mitjà.
310 convergència f es convergencia en convergence FISIOLOGIA. Vergència en què ambdós ulls
es mouen en direcció a la línia mediana de la cara.
311 convergència acomodativa f es convergencia de acomodación en accommodative convergence FISIOLOGIA. Convergència iniciada pel reflex
d'acomodació. 312 convergència fusional f es convergencia de fusión en fusional convergence FISIOLOGIA. Convergència que resulta de
procurar de mantenir l'estímul visual a la fòvea central d'ambdós ulls.
313 convergència tònica f es convergencia tónica en tonic convergence PATOLOGIA. Convergència que es manté
termcat · 20 de 98
contínuament per un excés d'acció muscular.
314 corèctasi f es corectasia en corectasis PATOLOGIA. Dilatació patològica de la pupil
·la. 315 corectomediàlisi f es corectomediálisis en corectomedialysis TERAPÈUTICA. Iridectomia perifèrica
realitzada per a formar una pupil·la artificial.
316 corectomia f veg. iridectomia f 317 corectòpia f es corectopia en corectopia PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la situació anormal de la pupil·la, que no és al centre de l'iris.
318 corediàlisi f veg. iridodiàlisi f 319 corèlisi f es corélisis en corelysis TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
destruir la pupil·la, especialment en cas de sinèquia.
320 coremorfosi f es coremorfosis en coremorphosis TERAPÈUTICA. Formació quirúrgica d'una
pupil·la artificial. 321 coreoplàstia f es coreoplastia en coreoplasty TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir una pupil·la deformada o closa.
322 corestenoma m es corestenoma en corestenoma PATOLOGIA. Tumefacció tumoral a la pupil·
la, que creix des de l'iris constrenyent-lo i
que envaeix la pupil·la. 323 coriocele f es coriocele en choriocele PATOLOGIA. Hèrnia de la coroide. 324 corioretinopatia f es coriorretinopatía en chorioretinopathy PATOLOGIA. Procés patològic que afecta la
coroide i la retina. 325 corneal adj es corneal en corneal CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la còrnia. 326 corneoblèfar m es corneobléfaron en corneoblepharon PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'adherència entre les parpelles i la còrnia. 327 corneoscleròtic -a adj es corneoesclerótico en corneoscleral CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la còrnia i a l'escleròtica. 328 còrnia f es córnea en cornea TA cornea ANATOMIA. Part anterior, transparent i
avascular de la túnica fibrosa de l'ull. 329 coroïdal adj es coroideo en choroidal CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la coroide. 330 coroide f es coroides en choroid TA choroidea ANATOMIA. Part posterior de la túnica
vascular de l'ull que s'estén des de l'ora serrata fins al nervi òptic i que nodreix les capes externes de la retina.
termcat · 21 de 98
331 coroiderèmia f es coroideremia en choroideremia PATOLOGIA. Distròfia progressiva i
hereditària de la coroide. 332 coroïditis f es coroiditis en choroiditis PATOLOGIA. Inflamació de la coroide. 333 coroïditis anterior f es coroiditis anterior en anterior choroiditis PATOLOGIA. Coroïditis que afecta la zona
perifèrica de la coroide. 334 coroïditis areolar f es coroiditis areolar en areolar choroiditis PATOLOGIA. Coroïditis caracteritzada per
plaques blanquinoses, groguenques o rosades, que s'estén al voltant de la màcula lútia.
335 coroïditis de Tay f sin. compl. coroïditis guttata senil f es coroiditis de Tay; coroiditis guttata senil en choroiditis guttata senilis; Tay's
choroiditis PATOLOGIA. Coroïditis caracteritzada per
taques grogues irregulars al voltant de la màcula lútia, en què es produeix una degeneració de la coroide i que és pròpia de la gent gran.
336 coroïditis difusa f es coroiditis difusa en diffuse choroiditis PATOLOGIA. Coroïditis que presenta signes
d'inflamació per tota la coroide, amb resolució en uns punts i aparició de noves lesions en d'altres.
337 coroïditis disseminada f es coroiditis diseminada en disseminated choroiditis PATOLOGIA. Coroïditis exsudativa amb
nombrosos focus granulomatosos múltiples disseminats.
338 coroïditis exsudativa f es coroiditis exudativa en exudative choroiditis PATOLOGIA. Coroïditis caracteritzada per
plaques blanquinoses, groguenques o rosades d'exsudat escampades per tota la superfície de la coroide.
339 coroïditis guttata senil f veg. coroïditis de Tay f 340 coroïditis supurativa f es coroiditis supurativa en suppurative choroiditis PATOLOGIA. Coroïditis que origina formació
de pus a l'humor vitri. 341 coroidociclitis f sin. ciclocoroïditis f 342 coroidoiritis f sin. iridocoroïditis f es coroidoiritis; iridocoroiditis en choroidoiritis; iridochoroiditis PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i de la
coroide. 343 coroidopatia f es coroidopatía en choroidopathy PATOLOGIA. Procés patològic de la coroide. 344 coroidoretinitis f sin. retinocoroïditis f es coroidorretinitis; retinocoroiditis en choroidoretinitis; retinochoroiditis PATOLOGIA. Inflamació de la retina i de la
coroide. 345 corona ciliar f es corona ciliar en ciliary crown TA corona ciliaris ANATOMIA. Corona radiada formada per la
reunió dels processos ciliars. 346 correspondència retinal f es correspondencia retiniana en retinal correspondence FISIOLOGIA. Fenomen pel qual els punts
corresponents d'ambdues retines tenen la mateixa direcció visual.
347 cos adipós orbitari m es cuerpo adiposo de la órbita en adipose body of orbit TA corpus adiposum orbitae ANATOMIA. Teixit adipós abundant que
envolta els diversos elements nerviosos,
termcat · 22 de 98
vasculars i musculars que ocupen l'òrbita. 348 cos ciliar m es cuerpo ciliar en ciliary body TA corpus ciliare ANATOMIA. Part engrossida de la túnica
vascular de l'ull situada entre l'ora serrata i l'arrel de l'iris.
349 cos de Hassall-Henle m es cuerpo de Hassall-Henle en Hassall-Henle body PATOLOGIA. Cadascuna de les
excrescències hialines de la perifèria de la làmina limitant posterior de la còrnia, que apareixen generalment en persones majors de cinquanta anys.
350 cos hialoide m veg. cos vitri m 351 cos vitri m sin. compl. cos hialoide m es cuerpo hialoideo; cuerpo vítreo en hyaloid body; vitreous body TA corpus vitreum ANATOMIA. Medi refractiu de l'ull constituït
per l'humor vitri i la membrana vítria. 352 criptoftàlmia f es criptoftalmía en cryptophthalmia PATOLOGIA. Adherència completa congènita
de les parpelles. 353 cristal·lí m es cristalino; lente en crystalline lens; lens TA lens ANATOMIA. Cos lenticular de l'ull, biconvex i
transparent, situat entre la pupil·la, l'iris i el cos vitri, que fa convergir els raigs de llum formant imatges sobre la retina.
354 cristal·litis f veg. facitis f 355 cristal·loide m veg. cara posterior del cristal·lí f 356 cromatòmetre m sin. compl. cromoptòmetre m es cromatómetro; cromoptómetro en chromatometer; chromoptometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a realitzar una cromatoptometria. 357 cromatòpsia f es cromatopsia en chromatopsia SEMIOLOGIA. Defecte visual en què es veuen
els objectes d'un color diferent del que tenen.
358 cromatoptometria f sin. compl. cromoptometria f es cromatoptometría en chromatoptometry TÈCNIQUES. Mesurament de la capacitat de
reconèixer els colors i distingir-los, que es realitza mitjançant un cromatòmetre.
359 cromoptòmetre m veg. cromatòmetre m 360 cromoptometria f veg. cromatoptometria f 361 cromoretinografia f es cromorretinografía en chromoretinography TÈCNIQUES. Fotografia de color de la retina. 362 cromoscopi m es cromoscopio en chromoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a examinar la percepció dels colors. 363 cromoscòpia f es cromoscopia en chromoscopy TÈCNIQUES. Examen de la percepció dels
colors mitjançant un cromoscopi. 364 dacriagog -a adj veg. lacrimogen -ògena adj 365 dacriagogatrèsia f es dacriagogatresia en dacryagogatresia PATOLOGIA. Atrèsia del canalicle lacrimal. 366 dacrioadenàlgia f es dacrioadenalgia en dacryoadenalgia PATOLOGIA. Dolor a la glàndula lacrimal.
termcat · 23 de 98
367 dacrioadenectomia f es dacrioadenectomía en dacryoadenectomy TERAPÈUTICA. Extirpació de la glàndula
lacrimal. 368 dacrioadenitis f es dacrioadenitis en dacryoadenitis PATOLOGIA. Inflamació de la glàndula
lacrimal. 369 dacrioblennorrea f es dacrioblenorrea en dacryoblennorrhea PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en una emissió crònica de pus pels canalicles lacrimals.
370 dacriocanaliculitis f veg. canaliculitis f 371 dacriocele f veg. dacriocistocele f 372 dacriocistàlgia f es dacriocistalgia en dacryocystalgia PATOLOGIA. Dolor al sac lacrimal. 373 dacriocistèctasi f es dacriocistectasia en dacryocystectasia PATOLOGIA. Dilatació patològica del sac
lacrimal. 374 dacriocistectomia f es dacriocistectomía en dacryocystectomy TERAPÈUTICA. Extirpació del sac lacrimal. 375 dacriocistitis f es dacriocistitis en dacryocystitis PATOLOGIA. Inflamació del sac lacrimal
produïda per l'obstrucció del conducte nasolacrimal.
376 dacriocistocele f sin. compl. dacriocele f es dacriocele; dacriocistocele en dacryocele; dacryocystocele PATOLOGIA. Hèrnia del sac lacrimal.
377 dacriocistoptosi f es dacriocistoptosis en dacryocistoptosis PATOLOGIA. Trastorn consistent en un
desplaçament del sac lacrimal en sentit caudal.
378 dacriocistorinostomia f es dacriocistorrinostomía en dacryocystorhinostomy TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
establir una nova comunicació entre el sac lacrimal i el meat nasal mitjà.
379 dacriocistosiringotomia f es dacriocistosiringotomía en dacryicystosyringotomy TERAPÈUTICA. Incisió del canalicle lacrimal i
el sac lacrimal. 380 dacriocistostenosi f es dacriocistostenosis en dacryocistostenosis PATOLOGIA. Estenosi del sac lacrimal. 381 dacriocistotomia f sin. compl. operació d'Ammon f es dacriocistotomía; operación de Ammon en Ammon's operation; dacryocystotomy TERAPÈUTICA. Incisió del sac lacrimal. 382 dacriogen -ògena adj veg. lacrimogen -ògena adj 383 dacriohemorrea f es dacriohemorrea en dacryohemorrhea PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en l'emissió de llàgrimes barrejades amb sang.
384 dacriòlit m es dacriolito en dacryolith PATOLOGIA. Càlcul situat al sac lacrimal o el
canalicle lacrimal. 385 dacriolitiasi f es dacriolitiasis en dacryolithiasis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de dacriòlits.
termcat · 24 de 98
386 dacrioma m es dacrioma en dacryoma PATOLOGIA. Tumefacció tumoral a l'aparell
lacrimal que pot provocar-ne l'obstrucció. 387 dacriopiorrea f es dacriopiorrea en dacryopyorrhea PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en l'emissió de llàgrimes barrejades amb pus.
388 dacriopiosi f es dacriopiosis en dacryopiosis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de pus en algun punt de l'aparell lacrimal.
389 dacríops m es dacriops en dacryops PATOLOGIA. Quist lacrimal produït per
l'obstrucció d'algun dels canalicles excretors de la glàndula lacrimal.
390 dacriorrea f es dacriorrea en dacryorrhea PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la secreció abundant de llàgrimes. 391 dacriosolenitis f es dacriosolenitis en dacryosolenitis PATOLOGIA. Inflamació d'un canalicle
lacrimal. 392 daltonià -ana adj es daltónico en colour blind PATOLOGIA. Afectat de daltonisme. 393 daltonisme m es daltonismo en daltonism SEMIOLOGIA. Discromatòpsia congènita en
què no es perceben alguns colors, especialment el vermell i el verd.
394 degeneració macular f
es degeneración macular en macular degeneration PATOLOGIA. Degeneració del teixit de la
retina corresponent a la màcula lútia, que comporta una pèrdua lenta de l'agudesa visual.
395 degeneració macular congènita f sin. compl. degeneració vitel·lina de
Best f es degeneración macular congénita;
degeneración viteliforme de Best en congenital macular degeneration;
vitelliform degeneration of Best PATOLOGIA. Degeneració macular
hereditària caracteritzada per lesions rogenques i transmesa amb caràcter autosòmic dominant.
396 degeneració macular disciforme f es degeneración macular disciforme en disciform macular degeneration PATOLOGIA. Degeneració macular
caracteritzada per l'esclerosi de la màcula lútia i de la retina, produïda per hemorràgies localitzades entre la làmina basal de la coroide i l'epiteli pigmentari de la retina, i que apareix generalment cap als quaranta anys d'edat.
397 degeneració vitel·lina de Best f veg. degeneració macular congènita f 398 descemetitis f es descemetitis en descemetitis PATOLOGIA. Inflamació de la membrana de
Descemet. 399 descemetocele f es descemetocele en descemetocele PATOLOGIA. Hèrnia de la membrana de
Descemet produïda per un augment de la pressió intraocular o un afebliment corneal.
400 despreniment de retina m es desprendimiento de retina en detachment of retina PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
separació de l'epiteli pigmentari de la retina de les altres capes que constitueixen la retina, que produeix ceguetat de la part del camp visual corresponent al segment de retina desprès.
401 deuteranomalia f veg. deuteranomalopia f
termcat · 25 de 98
402 deuteranomalopia f sin. compl. deuteranomalia f es deuteranomalía; deuteranomalopía en deuteranomalopia; deuteranomaly SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què hi ha
una disminució de la sensibilitat del pigment visual corresponent al color verd.
403 deuteranop adj es deuteránope en deuteranope SEMIOLOGIA. Afectat de deuteranopia. 404 deuteranopia f es deuteranopía en deuteranopia SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què no es
pot percebre el color verd i que és produïda per l'absència del pigment visual corresponent al verd.
405 dicromatisme m veg. dicromatòpsia f 406 dicromatòpsia f sin. compl. dicromatisme m es dicromatismo; dicromatopsia en dichromatism; dichromatopsia SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què només
es perceben dos colors. 407 diòptria f es dioptría en diopter FISIOLOGIA. Unitat de potència d'una lent. 408 diplopia f sin. compl. poliopia binocular f; visió
doble f es diplopía; poliopía binocular; visión
doble en binocular polyopia; diplopia; double
vision SEMIOLOGIA. Defecte visual consistent en la
percepció de dues imatges d'un sol objecte.
409 diplopia directa f sin. diplopia homònima f es diplopía directa; diplopía homónima en direct diplopia; homonymous diplopia SEMIOLOGIA. Diplopia en què la imatge de
l'ull dret apareix a la dreta del camp visual i la de l'ull esquerre apareix a l'esquerra del camp visual.
410 diplopia encreuada f sin. diplopia heterònima f es diplopía cruzada; diplopía heterónima en crossed diplopia; heteronymous diplopia SEMIOLOGIA. Diplopia en què la imatge de
l'ull dret apareix a l'esquerra del camp visual i la de l'ull esquerre apareix a la dreta del camp visual.
411 diplopia heterònima f sin. diplopia encreuada f 412 diplopia homònima f sin. diplopia directa f 413 diplopia horitzontal f es diplopía horizontal en horizontal diplopia SEMIOLOGIA. Diplopia en què la percepció de
les dues imatges es dóna en el pla horitzontal.
414 diplopia vertical f es diplopía vertical en vertical diplopia SEMIOLOGIA. Diplopia en què la percepció de
les dues imatges es dóna en el pla vertical. 415 diplopiòmetre m es diplopiómetro en diplopiometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el grau de diplopia. 416 diploscopi m es diploscopio en diploscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a estudiar la visió binocular. 417 disc de Placido m veg. queratoscopi m 418 disc del nervi òptic m sin. papil·la del nervi òptic f es disco del nervio óptico; papila del nervio
óptico en discus nervi optici; papilla nervi optici TA discus nervi optici; papilla nervi optici ANATOMIA. Part que correspon a la sortida
de les fibres del nervi òptic i dels vasos sanguinis de la retina.
419 discromatòpsia f es discromatopsia
termcat · 26 de 98
en dyschromatopsia SEMIOLOGIA. Trastorn consistent en una
ceguetat parcial per percebre els colors. 420 distància infinita f es distancia infinita en infinite distance FISIOLOGIA. Distància de 6 m o més entre
l'ull i un objecte en què els raigs lluminosos que arriben a l'ull són pràcticament paral·lels, com si vinguessin de l'infinit.
421 distància interpupil·lar f es distancia interpupilar en interpupillary distance FISIOLOGIA. Distància entre els centres de
les pupil·les quan els eixos visuals són paral·lels.
422 distiquiasi f es distiquiasis en distichiasis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència congènita d'una segona fila de pestanyes derivades cap endarrere, que provoca conjuntivitis, queratitis, entropi i a vegades úlceres i opacitats a la còrnia.
423 divergència f es divergencia en divergence FISIOLOGIA. Vergència en què ambdós ulls
es mouen en direcció oposada a la línia mediana de la cara.
424 ducció f es ducción en duction FISIOLOGIA. Moviment rotatori d'un ull quan
l'altre està tapat. 425 ectropi m es ectropión en ectropion PATOLOGIA. Eversió de la vora lliure d'una
parpella que origina el descobriment de la conjuntiva palpebral.
426 ectropi cicatricial m es ectropión cicatrizal en cicatricial ectropion PATOLOGIA. Ectropi de la parpella inferior
produït per retraccions consecutives a cremades, ferides o malalties cutànies.
427 ectropi espàstic m es ectropión espástico en spastic ectropion PATOLOGIA. Ectropi produït per l'espasme
tònic del múscul orbicular de les parpelles. 428 ectropi luxuriant m sin. compl. ectropi sarcomatós m es ectropión lujuriante; ectropión
sarcomatoso en ectropion luxurians; ectropion
sarcomatosum PATOLOGIA. Ectropi produït per un
engruiximent crònic de la conjuntiva palpebral.
429 ectropi sarcomatós m veg. ectropi luxuriant m 430 edema de Berlin m veg. commoció retinal f 431 eix anteroposterior de l'ull m es eje anteroposterior del ojo en anteroposterior axis of eye ANATOMIA. Línia imaginària que uneix el
vèrtex de la còrnia i el punt més posterior del globus ocular.
432 eix del cristal·lí m es eje del cristalino en axis of lens TA axis lentis ANATOMIA. Línia imaginària que uneix els
pols anterior i posterior del cristal·lí. 433 eix òptic m es eje óptico en optic axis TA axis opticus ANATOMIA. Línia imaginària que uneix els
punts mitjans de la còrnia i el cristal·lí. 434 eix visual m es eje visual en visual axis FISIOLOGIA. Línia imaginària que s'estén des
d'un punt situat al centre del camp visual fins a la fòvea central.
435 electronistagmògraf m es electronistagmógrafo en electronystagmograph APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a l'obtenció d'un electronistagmograma.
termcat · 27 de 98
436 electronistagmografia f es electronistagmografía en electronystagmography TÈCNIQUES. Obtenció d'un
electronistagmograma i estudi de les seves característiques.
437 electronistagmograma m sigla ENG m es electronistagmograma; ENG en electronystagmogram; ENG TÈCNIQUES. Representació gràfica de
l'activitat elèctrica inherent als moviments nistàgmics.
438 electrooculografia f es electrooculografía en electro-oculography TÈCNIQUES. Obtenció d'un
electrooculograma i estudi de les seves característiques.
439 electrooculograma m sigla EOG m es electrooculograma; EOG en electro-oculogram; EOG TÈCNIQUES. Representació gràfica dels
canvis de potencial produïts durant els moviments oculars, l'adaptació a la claror, etc.
440 electroretinògraf m es electrorretinógrafo en electroretinograph APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a l'obtenció d'un electroretinograma. 441 electroretinografia f es electrorretinografía en electroretinography TÈCNIQUES. Obtenció d'un
electroretinograma i estudi de les seves característiques.
442 electroretinograma m sigla ERG m es electrorretinograma; ERG en electroretinogram; ERG TÈCNIQUES. Representació gràfica dels
corrents elèctrics produïts per la retina sota la influència de l'estimulació lluminosa.
443 emmetrop adj es emétrope
en emmetrope FISIOLOGIA. Que té emmetropia. 444 emmetropia f es emetropía en emmetropia FISIOLOGIA. Condició normal de l'ull que
refracta degudament els raigs lluminosos. 445 emmetròpic -a adj es emetrópico en emmetropic FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'emmetropia. 446 endoftàlmia f veg. endoftalmitis f 447 endoftalmitis f sin. compl. endoftàlmia f; entoftàlmia f es endoftalmitis; entoftalmía en endophthalmitis; entophthalmia PATOLOGIA. Inflamació que afecta les
cavitats de l'interior de l'ull i les estructures adjacents.
448 endoteli corneal m sin. epiteli posterior de la còrnia m es endotelio corneal; epitelio posterior de
la córnea en corneal endothelium; posterior
epithelium of cornea TA endothelium corneale; epithelium
posterius corneae ANATOMIA. Epiteli pavimentós d'una sola
capa que recobreix la cara posterior de la còrnia.
449 ENG m veg. electronistagmograma m 450 enoftàlmia f es enoftalmía; enoftalmos en enophthalmos PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
posició anormal de l'ull, que està situat dins l'òrbita més profundament que en l'estat normal.
451 entoftàlmia f veg. endoftalmitis f 452 entropi m es entropión en entropion PATOLOGIA. Inversió de la vora lliure de la
termcat · 28 de 98
parpella inferior, que queda orientada cap al globus ocular.
453 entropi cicatricial m es entropión cicatrizal en cicatricial entropion PATOLOGIA. Entropi produït per una
retracció de la conjuntiva palpebral causada per una cicatriu.
454 entropi espasmòdic m es entropión espasmódico en spastic entropion PATOLOGIA. Entropi produït per la contracció
espasmòdica del múscul orbicular de les parpelles.
455 enucleació f es enucleación en enucleation TERAPÈUTICA. Extirpació del globus ocular
després de seccionar els músculs extrínsecs de l'ull i el nervi òptic.
456 EOG m veg. electrooculograma m 457 epiblèfar m es epibléfaron en epiblepharon PATOLOGIA. Anomalia congènita de la
parpella caracteritzada per un plec cutani horitzontal que fa que la seva vora resti invertida, dirigida cap al globus ocular.
458 epicant m es epicanto en epicanthus PATOLOGIA. Plec cutani perpendicular estès
des de l'arrel del nas fins a l'extremitat interna de la cella, que de vegades tapa l'angle medial de l'ull.
Nota: En algunes races és una característica
normal i en d'altres, una anomalia congènita. 459 epífora f es epifora en epiphora PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en un augment del llagrimeig, que pot ser o no constant.
460 epiqueratofàcia f es epiqueratofaquia en epikeratophakia
TERAPÈUTICA. Tècnica quirúrgica consistent en la implantació d'un segment de còrnia que, congelat i modelat, actua com una lent per tal de corregir la miopia.
461 epísclera f es episclera en episclera ANATOMIA. Capa de teixit conjuntiu situada a
la part més superficial de l'escleròtica. 462 episcleritis f sin. compl. episclerotitis f es episcleritis; episclerotitis en episcleritis; episclerotitis PATOLOGIA. Inflamació de l'epísclera. 463 episclerotitis f veg. episcleritis f 464 epiteli anterior de la còrnia m sin. compl. epiteli corneal m es epitelio anterior de la córnea; epitelio
corneal en anterior epithelium of cornea; corneal
epithelium TA epithelium anterius corneae ANATOMIA. Epiteli pavimentós estratificat,
d'unes cinc capes, de la cara anterior de la còrnia.
465 epiteli corneal m veg. epiteli anterior de la còrnia m 466 epiteli del cristal·lí m es epitelio del cristalino en epithelium of lens TA epithelium lentis ANATOMIA. Epiteli de la cara anterior del
cristal·lí que s'estén cap a l'equador del cristal·lí.
467 epiteli pigmentari de l'iris m es epitelio pigmentario del iris en pigmentary epithelium of iris TA epithelium pigmentosum iridis ANATOMIA. Epiteli situat a la part posterior de
l'iris, les cèl·lules del qual contenen grànuls de pigment o de melanina.
468 epiteli pigmentari de la retina m sin. compl. capa pigmentària de la retina f es capa pigmentada de la retina; epitelio
pigmentario de la retina en pigmented epithelium of the retina;
pigmented layer of retina ANATOMIA. Capa externa de la retina que
separa els fotoreceptors de la part
termcat · 29 de 98
coriocapil·lar i de la làmina basal de la coroide.
469 epiteli posterior de la còrnia m sin. endoteli corneal m 470 ERG m veg. electroretinograma m 471 eritròpsia f es eritropsia en erythropsia SEMIOLOGIA. Cromatòpsia en què els
objectes es veuen de color vermell. 472 esciascòpia f es esquiascopia en retinoscopy; skiascopy TÈCNIQUES. Examen de la refracció ocular. 473 esclera f veg. escleròtica f 474 escleral adj veg. escleròtic -a adj 475 esclerèctasi f es esclerectasia en sclerectasia PATOLOGIA. Dilatació patològica d'una zona
de l'escleròtica. 476 esclerectoiridectomia f sin. compl. operació de Lagrange f es esclerectoiridectomía; operación de
Lagrange en Lagrange's operation;
sclerectoiridectomy TERAPÈUTICA. Resecció de l'escleròtica i de
l'iris per al tractament del glaucoma. 477 esclerectoiridodiàlisi f es esclerectoiridodiálisis en sclerectoiridodialysis TERAPÈUTICA. Operació combinada
d'esclerectomia i iridodiàlisi per al tractament del glaucoma.
478 esclerectomia f es esclerectomía en sclerectomy TERAPÈUTICA. Resecció d'una porció de
l'escleròtica. 479 escleritis f
sin. compl. esclerotitis f es escleritis; esclerotitis en scleritis; sclerotitis PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica. 480 escleritis anterior f es escleritis anterior en anterior scleritis PATOLOGIA. Escleritis que afecta la part
d'escleròtica situada en el pol anterior de l'ull.
481 escleritis anular f es escleritis anular en annular scleritis PATOLOGIA. Escleritis en forma d'anell al
voltant del limbe esclerocorneal. 482 escleritis nodular f es escleritis nodular en nodular scleritis PATOLOGIA. Escleritis caracteritzada per
l'aparició de taques cianòtiques que procedeixen de la coroide visualitzada a través d'una escleròtica translúcida.
483 escleritis posterior f es escleritis posterior en posterior scleritis PATOLOGIA. Escleritis que afecta la part
d'escleròtica que recobreix la cambra vítria. 484 escleroconjuntival adj es escleroconjuntival en scleroconjunctival CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'escleròtica i a la conjuntiva. 485 escleroconjuntivitis f es escleroconjuntivitis en scleroconjunctivitis PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de la
conjuntiva. 486 esclerocoroïditis f es esclerocoroiditis en sclerochoroiditis PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de la
coroide. 487 escleroftàlmia f es escleroftalmía en sclerophthalmia
termcat · 30 de 98
PATOLOGIA. Malformació congènita en què
l'opacitat de l'escleròtica s'estén a la còrnia i en deixa transparent només el centre.
488 escleroiritis f es escleroiritis en scleroiritis PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de
l'iris. 489 escleromalàcia f es escleromalacia en scleromalacia PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu de
l'escleròtica. 490 escleroqueratitis f sin. compl. queratoscleritis f es escleroqueratitis; queratoescleritis en keratoscleritis; sclerokeratitis PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica i de
la còrnia. 491 escleroqueratoiritis f es escleroqueratoiritis en sclerokeratoiritis PATOLOGIA. Inflamació de l'escleròtica, de la
còrnia i de l'iris. 492 esclerostomia f es esclerostomía en sclerostomy TERAPÈUTICA. Operació consistent a crear
una obertura a l'escleròtica. 493 escleròtic -a adj sin. compl. escleral adj es escleral; esclerótico en scleral; sclerotic CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'escleròtica. 494 escleròtica f sin. compl. esclera f es esclera; esclerótica en sclera; sclerotic TA sclera ANATOMIA. Part posterior de la túnica
fibrosa de l'ull, opaca i resistent, que proporciona elasticitat i rigidesa a l'ull.
495 esclerotitis f veg. escleritis f
496 esclerotomia f es esclerotomía en sclerotomy TERAPÈUTICA. Incisió de l'escleròtica. 497 esclerotomia anterior f es esclerotomía anterior en anterior sclerotomy TERAPÈUTICA. Esclerotomia que es realitza a
la zona corresponent a la cambra anterior. 498 esclerotomia posterior f es esclerotomía posterior en posterior sclerotomy TERAPÈUTICA. Esclerotomia que es realitza a
la zona corresponent a la cambra vítria. 499 escorça del cristal·lí f es corteza del cristalino en cortex lentis TA cortex lentis ANATOMIA. Zona externa del cristal·lí, de
consistència més tova que el nucli del cristal·lí.
500 escotoma m es escotoma en scotoma SEMIOLOGIA. Àrea del camp visual en què la
visió és nul·la o molt feble. 501 escotoma absolut m es escotoma absoluto en absolute scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma en què la visió de la
zona afectada és nul·la. 502 escotoma anular m es escotoma anular en annular scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma de forma circular que
envolta el punt de fixació. 503 escotoma de Bjerrum m es escotoma de Bjerrum en Bjerrum's scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma de forma semilunar
corresponent a l'àrea de camp visual contigua a la papil·la del nervi òptic.
504 escotoma de Seidel m es escotoma de Seidel
termcat · 31 de 98
en Seidel's scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma de forma semilunar
que mig envolta el punt de fixació. 505 escotoma fisiològic m es escotoma fisiológico en physiologic scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma situat 15° per fora
del punt de fixació, que correspon a l'entrada del nervi òptic dins l'ull.
506 escotoma guspirejant m es escotoma centelleante en flittering scotoma; scintillating scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma associat a una
sensació de resplendor amb traços lluminosos.
507 escotoma insular m es escotoma insular en insular scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma aïllat envoltat de
camp visual en què la visió és perfecta. 508 escotoma negatiu m es escotoma negativo en negative scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma que el pacient no
pot percebre i que només es detecta per campimetria.
509 escotoma positiu m es escotoma positivo en positive scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma que és percebut
subjectivament pel pacient. 510 escotoma relatiu m es escotoma relativo en relative scotoma SEMIOLOGIA. Escotoma en què la visió de la
zona afectada és molt feble. 511 escotomatós -osa adj es escotomatoso en scotomatous SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'escotoma. 512 escotòmetre m es escotómetro en scotometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar escotomes. 513 escotòmetre de Bjerrum m veg. campímetre m 514 escotometria f es escotometría en scotometry TÈCNIQUES. Mesurament d'escotomes
mitjançant un escotòmetre. 515 escotopia f veg. visió escotòpica f 516 escotòpic -a adj es escotópico en scotopic FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'escotopia. 517 esodesviació f es esodesviación en esodeviation SEMIOLOGIA. Desviació convergent dels
eixos visuals amb estímuls visuals o sense. 518 esofòria f es esoforia en esophoria SEMIOLOGIA. Fòria en què un ull es desvia
cap a la línia mediana de la cara. 519 esofòric -a adj es esofórico en esophoric SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'esofòria. 520 esotropia f sin. estrabisme convergent m sin. compl. estrabisme intern m es esotropía; estrabismo convergente;
estrabismo interno en convergent strabismus; esotropia;
internal strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
d'un dels ulls es desvia cap endins. 521 esotròpic -a adj es esotrópico en esotropic SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'esotropia.
termcat · 32 de 98
522 espai de Fontana m veg. espai de l'angle iridocorneal m 523 espai de l'angle iridocorneal m sin. compl. espai de Fontana m; interstici
trabecular esclerocorneal m es espacio de Fontana; espacio del
ángulo iridocorneal; intersticio trabecular esclerocorneal
en Fontana's space; space of iridocorneal angle
TA spatium anguli iridocornealis ANATOMIA. Cadascuna de les fenedures
endotelials allargades situades al sistema trabecular de l'angle iridocorneal, que drenen l'humor aquós des de la cambra anterior fins al si venós de l'escleròtica.
524 espai de Tenon m veg. espai episcleral m 525 espai episcleral m sin. compl. espai de Tenon m; espai
interfascial m es espacio de Tenon; espacio episcleral;
espacio interfascial en episcleral space; interfascial space;
Tenon's space TA spatium episclerale ANATOMIA; TERAPÈUTICA. Cavitat situada
entre els fulls extern i intern de la beina del globus ocular.
526 espai interfascial m veg. espai episcleral m 527 espai intervaginal del nervi òptic m es espacio intervaginal del nervio óptico en intervaginal space of optic nerve TA spatium intervaginale nervi optici ANATOMIA. Espai subaracnoïdal situat al
voltant del nervi òptic i la fenedura capil·lar situada entre l'aracnoide i la duramàter.
528 espai zonular m es espacio zonular en zonular space TA spatium zonulare ANATOMIA. Cadascun dels intersticis plens
d'humor aquós i disposats entre les fibres zonulars.
529 espasme d'acomodació m es espasmo de acomodación en spasm of accommodation PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
contracció violenta unilateral o bilateral del múscul ciliar.
530 esperó escleral m
es espolón escleral en scleral spur ANATOMIA. Relleu intern de l'escleròtica que
contribueix a formar el solc escleral, on s'insereixen les fibres tendinoses de la porció longitudinal del múscul ciliar.
531 estafiloma m es estafiloma en staphyloma PATOLOGIA. Prominència de la còrnia o de
l'escleròtica revestida de teixit uveal. 532 estafiloma anterior m es estafiloma anterior en anterior staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma situat en el pol
anterior de l'ull. 533 estafiloma anular m es estafiloma anular en annular staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma escleral que forma
un anell al voltant de la còrnia. 534 estafiloma ciliar m es estafiloma ciliar en ciliary staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat a la
zona corresponent al cos ciliar. 535 estafiloma corneal m es estafiloma corneal en corneal staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma produït per una
malformació o una protrusió de la còrnia, per la qual surt l'iris.
536 estafiloma de Scarpa m veg. estafiloma posterior m 537 estafiloma equatorial m es estafiloma ecuatorial en equatorial staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat en un
sector equidistant dels pols anterior i posterior del globus ocular i que sovint va associat a despreniment de retina.
538 estafiloma escleral m es estafiloma escleral en scleral staphyloma PATOLOGIA. Èctasi d'una zona de
l'escleròtica revestida de teixit ureal.
termcat · 33 de 98
539 estafiloma intercalat m es estafiloma intercalar en intercalary staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat entre
la inserció del cos ciliar i la base de l'iris. 540 estafiloma posterior m sin. compl. estafiloma de Scarpa m es estafiloma de Scarpa; estafiloma
posterior en posterior staphyloma; Scarpa's
staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma escleral situat en el
pol posterior de l'ull. 541 estafiloma racemós m es estafiloma racemoso en staphyloma racemosum PATOLOGIA. Estafiloma corneal que
presenta diverses perforacions a la còrnia, a través de les quals emergeixen petites porcions de l'iris.
542 estafiloma uveal m es estafiloma uveal en uveal staphyloma PATOLOGIA. Estafiloma produït per una
protrusió de l'úvea a través d'una ferida de l'escleròtica.
543 estereocampímetre m es estereocampímetro en stereocampimeter APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a estudiar els escotomes centrals unilaterals i els defectes de la zona central de la retina.
544 estràbic -a adj es estrábico en strabismic SEMIOLOGIA. Afectat d'estrabisme. Nota: Popularment, guenyo -a i guerxo -a. 545 estràbic -a adj es estrábico en strabismic SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'estrabisme. 546 estrabisme m sin. heterotropia f es estrabismo; heterotropía
en heterotropia; strabismus SEMIOLOGIA. Defecte visual en què els eixos
visuals no són paral·lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l'altre en els seus moviments.
Nota: Popularment, guerxesa. 547 estrabisme absolut m es estrabismo absoluto en absolute strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme que apareix en
totes les distàncies focals dels ulls. 548 estrabisme acomodatiu m es estrabismo de acomodación en acommodative strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme que apareix en fer
un esforç d'acomodació i que desapareix en corregir el defecte de refracció ocular.
549 estrabisme alternant m es estrabismo alternante en alternating strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme en què la fixació
d'un objecte es realitza alternativament amb cada ull.
550 estrabisme bilateral m es estrabismo bilateral en bilateral strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme que afecta ambdós
ulls. 551 estrabisme cíclic m es estrabismo cíclico en cyclic strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme intermitent que
apareix a intervals regulars. 552 estrabisme cinètic m es estrabismo cinético en kinetic strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme produït per la
hipertonia d'algun dels músculs oculars. 553 estrabisme concomitant m es estrabismo concomitante en concomitant strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme en què el grau de
desviació és el mateix en totes les direccions de la mirada.
554 estrabisme convergent m sin. esotropia f
termcat · 34 de 98
555 estrabisme divergent m sin. exotropia f sin. compl. estrabisme extern m es estrabismo divergente; estrabismo
externo; exotropía en divergent strabismus; exotropia;
external strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
d'un dels ulls es desvia cap enfora. 556 estrabisme extern m veg. estrabisme divergent m 557 estrabisme intermitent m es estrabismo intermitente en intermittent strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme que apareix només
a intervals. 558 estrabisme intern m veg. esotropia f 559 estrabisme latent m es estrabismo latente en latent strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme que només apareix
quan es tapa un dels ulls. 560 estrabisme mecànic m es estrabismo mecánico en mechanical strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme produït per una
pressió externa sobre el globus ocular. 561 estrabisme no concomitant m es estrabismo inconcomitante; estrabismo
no concomitante en nonconcomitant strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme en què el grau de
desviació varia segons la direcció de la mirada.
562 estrabisme paralític m es estrabismo paralítico en paralytic strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme produït per la
paràlisi d'un dels músculs oculars. 563 estrabisme unilateral m es estrabismo unilateral en unilateral strabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme que només afecta
un dels ulls.
564 estrabismòmetre m veg. estrabòmetre m 565 estrabòmetre m sin. compl. estrabismòmetre m es estrabismómetro; estrabómetro en strabismometer; strabometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar l'angle d'estrabisme. 566 estrabometria f es estrabometría en strabometry TÈCNIQUES. Mesurament de l'angle
d'estrabisme mitjançant un estrabòmetre. 567 estrabotomia f es estrabotomía en strabotomy TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
tractar l'estrabisme i que consisteix a desplaçar un dels músculs oculars un cop se n'ha seccionat el tendó.
568 estroma corneal m sin. substància pròpia de la còrnia f es estroma corneal; sustancia propia de la
córnea en proper substance of cornea; stroma of
cornea TA substantia propria corneae ANATOMIA. Estructura principal de la còrnia,
dura i transparent, situada entre la làmina limitant anterior i la làmina limitant posterior.
569 estroma de l'iris m es estroma del iris en stroma of iris TA stroma iridis ANATOMIA. Estructura bàsica de l'iris,
vascularitzada, que conté cèl·lules conjuntives pigmentàries.
570 estroma vitri m es estroma vítreo en vitreous stroma TA stroma vitreum ANATOMIA. Estructura del cos vitri formada
per fibres fines i riques en àcid hialurònic, que estan més condensades a la superfície.
571 eutiscopi m es eutiscopio en euthyscope
termcat · 35 de 98
APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi amb el qual la fixació excèntrica pot ser il·luminada intensament mentre que la fòvea central és protegida per un disc opac situat al centre del feix lluminós.
572 evisceració f es evisceración en evisceration TERAPÈUTICA. Operació en què, després
d'extirpar la còrnia, s'extirpa el contingut del globus ocular tot conservant intacta l'escleròtica.
573 excavació de la papil·la f sin. excavació del disc f es excavación de la papila; excavación del
disco en excavation of optic disk TA excavatio disci; excavatio papillae ANATOMIA. Depressió situada al centre de la
papil·la del nervi òptic, per on passen els troncs de l'artèria i la vena centrals de la retina.
574 excavació del disc f sin. excavació de la papil·la f 575 exciclofòria f sin. compl. ciclofòria positiva f es cicloforia positiva; excicloforia en excyclophoria; positive cyclophoria SEMIOLOGIA. Ciclofòria en què el pol
superior de l'eix vertical de l'ull es desvia cap a la regió temporal.
576 exciclotropia f sin. compl. ciclotropia positiva f es ciclotropía positiva; exciclotropía en excyclotropia; positive excyclotropia SEMIOLOGIA. Ciclotropia en què el pol
superior de l'eix vertical de l'ull es desvia cap a la regió temporal.
577 exofòria f es exoforia en exophoria SEMIOLOGIA. Fòria en què hi ha una
desviació latent de l'eix visual cap enfora. 578 exoftàlmia f es exoftalmos; exoftamía en exophthalmos PATOLOGIA. Protrusió anormal d'un o
d'ambdós globus oculars. 579 exoftàlmia maligna f
es exoftalmos maligno en malignant exophthalmos PATOLOGIA. Exoftàlmia greu que va
acompanyada d'oftalmoplegia, conjuntivitis, hemorràgia i edema palpebrals, úlceres de la còrnia, etc.
580 exoftàlmia pulsativa f es exoftalmos pulsátil en pulsating exophthalmos PATOLOGIA. Exoftàlmia que va
acompanyada de pulsacions visibles i perceptibles pel tacte, de fremiments i de bufs.
581 exoftàlmic -a adj es exoftálmico en exophthalmic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'exoftàlmia. 582 exoftalmòmetre m es exoftalmómetro en exophthalmometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar l'exoftàlmia. 583 exoftalmometria f es exoftalmometría en exophthalmometry TÈCNIQUES. Mesurament de l'exoftàlmia
mitjançant un exoftalmòmetre. 584 exotropia f sin. estrabisme divergent m 585 expansió del múscul recte lateral f es expansión del músculo recto lateral en lacertus musculi rectis lateralis TA lacertus musculi rectis lateralis ANATOMIA. Aleta tendinosa del múscul recte
lateral. 586 extorsió f es extorsión en extorsion SEMIOLOGIA. Desviació de l'eix vertical de
l'ull cap enfora. 587 facitis f sin. compl. cristal·litis f; faquitis f es cristalitis; faquitis en phakitis PATOLOGIA. Inflamació del cristal·lí.
termcat · 36 de 98
588 facocele f es facocele en phacocele PATOLOGIA. Hèrnia del cristal·lí. 589 facocistectomia f veg. capsulectomia f 590 facocistitis f veg. capsulitis f 591 facoemulsificació f es facoemulsificación en phacoemulsification TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
l'extracció del cristal·lí mitjançant la seva fragmentació per ultrasons i ulterior aspiració.
592 facoglaucoma m es facoglaucoma en phacoglaucoma PATOLOGIA. Conjunt d'alteracions
patològiques del cristal·lí produïdes pel glaucoma.
593 facòlisi f es facólisis en phacolysis TERAPÈUTICA. Operació consistent en la
trituració i l'extracció subsegüent del cristal·lí.
594 facoma m es facoma en phacoma PATOLOGIA. Tumor petit de la retina que pot
aparèixer en casos d'esclerosi tuberosa. 595 facomalàcia f es facomalacia en phacomalacia PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu del
cristal·lí. 596 facòmetre m es facómetro en phacometer APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument per a
mesurar el poder refractiu del cristal·lí. 597 facoscòpia f
es facoscopia en phacoscopy TÈCNIQUES. Exploració del cristal·lí i dels
canvis que s'hi produeixen durant l'acomodació.
598 faquitis f veg. facitis f 599 fàscia muscular f es fascia muscular en muscular fascia TA fascia muscularis ANATOMIA. Cadascun dels embolcalls de la
beina del globus ocular que es dirigeixen cap als tendons i els ventres musculars dels músculs extrínsecs de l'ull.
600 fenedura esfenoïdal f veg. fissura orbitària superior f 601 fenedura esfenomaxil·lar f veg. fissura orbitària inferior f 602 fenedura palpebral f es hendidura palpebral en palpebral fissure TA rima palpebrarum ANATOMIA. Fenedura limitada per les vores
lliures de les parpelles. 603 fibra circular del múscul ciliar f sin. compl. múscul de Müller-Rouget m;
porció circular del múscul ciliar f es fibra circular del músculo ciliar; músculo
de Müller-Rouget; porción circular del músculo ciliar
en circular fiber of ciliary muscle; Müller's fiber
TA fibra circularis ANATOMIA. Cadascuna de les fibres
musculars anulars situades internament a les fibres longitudinals del múscul ciliar.
604 fibra del cristal·lí f es fibra del cristalino en fiber of lens TA fibra lentis ANATOMIA. Cadascuna de les fibres de
secció hexagonal que formen la substància acel·lular del cristal·lí.
605 fibra longitudinal del múscul ciliar f sin. compl. múscul de Brücke m; porció
longitudinal del múscul ciliar f es fibra longitudinal del músculo ciliar;
músculo de Brücke; porción longitudinal del músculo ciliar
en Brücke's fiber; longitudinal fiber of ciliary muscle
termcat · 37 de 98
TA fibra longitudinalis; fibra meridionalis ANATOMIA. Cadascuna de les fibres
longitudinals les fibres tendinoses de les quals s'insereixen a l'esperó escleral i al septe escleral, i donen lloc a la trabècula esclerocorneal.
606 fibra zonular f es fibra zonular en zonular fiber TA fibra zonularis ANATOMIA. Cadascuna de les fibres que
subjecten la càpsula del cristal·lí al cos ciliar.
607 fibroplàsia retrolenticular f veg. retinopatia dels prematurs f 608 fissura orbitària inferior f sin. compl. fenedura esfenomaxil·lar f es fisura orbitaria inferior; hendidura
esfenomaxilar en inferior orbital fissure; sphenomaxillary
fissure TA fissura orbitalis inferior ANATOMIA. Fissura situada entre l'ala major
de l'esfenoide i la cara orbitària del maxil·lar.
609 fissura orbitària superior f sin. compl. fenedura esfenoïdal f es fisura orbitaria superior; hendidura
esfenoidal en sphenoidal fissure; superior orbital
fissure TA fissura orbitalis superior ANATOMIA. Fissura situada entre les ales
major i menor de l'esfenoide. 610 fixació f es fijación; foveación en fixation FISIOLOGIA. Posició de la mirada en què la
imatge visual de l'objecte es projecta directament a la fòvea central.
611 fixació excèntrica f es fijación excéntrica en eccentric fixation SEMIOLOGIA. Fixació monocular en què l'eix
visual s'estén des de l'objecte fins a una àrea retinal situada fora de la fòvea central i que és una conseqüència de l'estrabisme.
612 flictènula f es flicténula en phlyctenula PATOLOGIA. Nòdul petit ulcerat de la còrnia
o de la conjuntiva. 613 flictenulosi f es flictenulosis en phlyctenulosis PATOLOGIA. Afecció de la còrnia i de la
conjuntiva caracteritzada per la formació de flictènules.
614 fons de l'ull m es fondo del ojo en fundus of eye ANATOMIA. Part posterior del globus ocular,
especialment la superfície interna revestida per la retina.
615 forat etmoïdal anterior m es agujero etmoidal anterior en anterior ethmoidal foramen TA foramen ethmoidale anterius ANATOMIA. Orifici situat a la cara anterior de
la paret medial de l'òrbita. 616 forat etmoïdal posterior m es agujero etmoidal posterior en posterior ethmoidal foramen TA foramen ethmoidale posterius ANATOMIA. Orifici situat a la cara posterior de
la paret medial de l'òrbita. 617 forat òptic m veg. conducte òptic m 618 fòria f es foria en phoria SEMIOLOGIA. Tendència a desviar els ulls
durant la fixació binocular a causa de la manca d'estímuls de fusió binocular adequats.
619 foriascopi m es foriascopio en phoriascope TERAPÈUTICA. Instrument compost de
diversos prismes destinat a l'ensinistrament ortòptic.
620 fòrnix conjuntival inferior m es fondo del saco conjuntival inferior; fórnix
conjuntival inferior en inferior conjunctival fornix TA fornix conjunctivae inferior ANATOMIA. Punt de reflexió de la part inferior
de la conjuntiva palpebral situat a la conjuntiva bulbar.
termcat · 38 de 98
621 fòrnix conjuntival superior m es fondo del saco conjuntival superior;
fórnix conjuntival superior en superior conjunctival fornix TA fornix conjunctivae superior ANATOMIA. Punt de reflexió de la part
superior de la conjuntiva palpebral situat a la conjuntiva bulbar.
622 fosfè m es fosfeno en phosphene SEMIOLOGIA. Sensació visual subjectiva que
apareix amb els ulls tancats i en absència de llum visible.
623 fossa del sac lacrimal f es fosa del saco lagrimal en fossa sacci lacrimalis TA fossa sacci lacrimalis ANATOMIA. Depressió àmplia situada a
l'origen del conducte nasolacrimal. 624 fossa hialoïdal f sin. compl. fossa patel·lar f es fosa hialoidea; fosa patelar en hyaloid fossa; patellar fossa TA fossa hyaloidea ANATOMIA. Depressió de la cara anterior del
cos vitri en la qual s'allotja el cristal·lí. 625 fossa patel·lar f veg. fossa hialoïdal f 626 fotofòbia f es fotofobia en photophobia SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
intolerància visual anormal a la llum. 627 fotopia f veg. visió fotòpica f 628 fotòpic -a adj es fotópico en photopic FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la visió
fotòpica. 629 fotòpsia f es fotopsia en photopsia SEMIOLOGIA. Conjunt de sensacions visuals
la causa de les quals no és una excitació
lluminosa de la retina sinó alguna pertorbació orgànica o funcional de les vies o dels centres òptics.
630 fotoreceptor m es fotorreceptor en photoreceptor ANATOMIA. Cèl·lula sensorial de la retina
que rep els estímuls lluminosos i els transforma en impulsos nerviosos.
631 fotoreceptor -a adj es fotorreceptor en photoreceptor FISIOLOGIA. Dit de l'òrgan o l'estructura que
és capaç de copsar la llum. 632 fototraumatisme m es fototraumatismo en phototrauma PATOLOGIA. Traumatisme produït per la llum
situat a la retina. 633 fototraumatisme macular m es fototraumatismo macular en macular phototrauma PATOLOGIA. Traumatisme produït per la llum
situat a la màcula lútia. 634 fòvea central f es fóvea central en central fovea TA fovea centralis ANATOMIA. Depressió petita del centre de la
màcula lútia, que és la zona de més agudesa visual.
635 fovèola f es foveola en foveola TA foveola ANATOMIA. Zona situada al centre de la
fòvea central i que n'és la part més prima. 636 fusió binocular f es fusión binocular en binocular fusion FISIOLOGIA. Unió en una de sola de les
imatges d'un mateix objecte formades en cadascun dels ulls.
637 gangli ciliar m sin. compl. gangli oftàlmic m es ganglio ciliar; ganglio oftálmico en ciliary ganglion; ophthalmic ganglion
termcat · 39 de 98
TA ganglion ciliare ANATOMIA. Gangli parasimpàtic situat
darrere el globus ocular, a la paret lateral del nervi òptic, que rep les branques aferents provinents del plexe pericarotidi del si cavernós, del nervi nasal i del nervi del múscul oblic menor.
638 gangli de Gasser m veg. gangli trigeminal m 639 gangli limfàtic parotidi superficial m es nódulo linfático parotídeo superficial en superficial parotid lymph node TA nodus lymphaticus parotideus
superficialis ANATOMIA. Cadascun dels ganglis limfàtics
situats sota la fàscia parotídia. 640 gangli limfàtic preauricular m es nódulo linfático preauricular en preauricular lymph node TA nodus lymphaticus pre-auricularis ANATOMIA. Cadascun dels ganglis limfàtics
situats per sobre del trague. 641 gangli limfàtic submandibular m es nódulo linfático submandibular en submandibular lymph node TA nodus lymphaticus submandibularis ANATOMIA. Cadascun dels ganglis limfàtics
situats entre la mandíbula i la glàndula submandibular.
642 gangli oftàlmic m veg. gangli ciliar m 643 gangli semilunar m veg. gangli trigeminal m 644 gangli trigeminal m sin. compl. gangli de Gasser m; gangli
semilunar m es ganglio de Gasser; ganglio semilunar;
ganglio trigeminal en Gasser's ganglion; semilunar ganglion;
trigeminal ganglion TA ganglion trigeminale ANATOMIA. Gangli situat en una depressió
òssia de la paret superior del penyal, que té forma semilunar i que rep l'arrel sensitiva plexiforme del nervi trigemin i l'arrel motora del mateix nervi.
645 gerontòxon m sin. arc senil m 646 glàndula ciliar f sin. compl. glàndula de Moll f
es glándula ciliar; glándula de Moll en ciliary gland; Moll's gland TA glandula ciliaris ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
sudorípares, el desenvolupament de les quals s'ha aturat, situades a la part gruixuda de les parpelles i que s'obren enmig de les pestanyes.
647 glàndula conjuntival f es glándula conjuntival en conjunctival gland TA glandula conjunctivalis ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
petites disperses al llarg de la conjuntiva. 648 glàndula de Meibom f veg. glàndula tarsal f 649 glàndula de Moll f veg. glàndula ciliar f 650 glàndula de Zeis f veg. glàndula sebàcia conjuntival f 651 glàndula lacrimal f es glándula lagrimal en lacrimal gland TA glandula lacrimalis ANATOMIA. Glàndula tubular composta
situada a la part superior i externa de l'òrbita, que s'obre per un cert nombre de canalicles excretors al fòrnix conjuntival superior i que té per funció la secreció de llàgrimes.
652 glàndula lacrimal accessòria f es glándula lagrimal accesoria en accessory lacrimal gland TA glandula lacrimalis accessoria ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
lacrimals addicionals disperses prop del fòrnix conjuntival superior.
653 glàndula sebàcia conjuntival f sin. compl. glàndula de Zeis f es glándula de Zeis; glándula sebácea
conjuntival en gland of Zeis; sebaceous gland of
conjunctiva TA glandula sebacea conjunctivalis ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
petites que secreten sèu i que desemboquen als fol·licles de les pestanyes.
654 glàndula tarsal f sin. compl. glàndula de Meibom f es glándula de Meibomio; glándula tarsal en meibomian gland; tarsal gland
termcat · 40 de 98
TA glandula tarsalis ANATOMIA. Cadascuna de les glàndules
sebàcies situades entre els cartílags del tars i la conjuntiva palpebral, que produeixen una secreció especial que, en assecar-se, forma les lleganyes.
655 glaucoma m es glaucoma en glaucoma PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'augment de la pressió intraocular que provoca l'enduriment del globus ocular, l'atròfia del nervi òptic i alteracions al camp visual.
656 glaucoma absolut m es glaucoma absoluto en absolute glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma caracteritzat per un
gran enduriment del globus ocular que provoca ceguetat total.
657 glaucoma afàcic m es glaucoma afáquico en aphakic glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma que apareix després
de l'extracció del cristal·lí, generalment com una seqüela de la intervenció quirúrgica.
658 glaucoma agut m es glaucoma agudo en acute glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma en què la pressió
intraocular augmenta bruscament. 659 glaucoma auricular m es glaucoma auricular en auricular glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma associat a un
augment de la pressió de l'aire que hi ha dins l'orella mitjana.
660 glaucoma congènit m es glaucoma congénito en congenital glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma generalment bilateral
produït per una malformació de la zona de reabsorció de l'humor aquós i que es manifesta habitualment durant el primer any de vida.
661 glaucoma d'angle ample m veg. glaucoma d'angle obert m 662 glaucoma d'angle estret m
veg. glaucoma d'angle tancat m 663 glaucoma d'angle obert m sin. compl. glaucoma d'angle ample m;
glaucoma simple m es glaucoma de ángulo abierto; glaucoma
de ángulo amplio; glaucoma simple en open-angle glaucoma; simple
glaucoma; wide-angle glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma primari en què l'angle
de la cambra anterior, tot i romandre obert, no permet la filtració normal de l'humor aquós a causa d'una pèrdua gradual de permeabilitat dels teixits.
664 glaucoma d'angle tancat m sin. compl. glaucoma d'angle estret m es glaucoma de ángulo cerrado; glaucoma
de ángulo estrecho en angle-closure glaucoma; closed-angle
glaucoma; narrow-angle glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma primari i agut en què
la cambra anterior és poc profunda i l'iris, unit a la còrnia, dibuixa un angle tancat de manera que la reabsorció de l'humor aquós és impossible.
665 glaucoma enzímic m es glaucoma enzimático en enzyme glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma transitori que apareix
en el postoperatori de malalts intervinguts de cataractes, amb els quals s'ha emprat tripsina per tal de produir la lisi de la zònula ciliar.
666 glaucoma hemorràgic m es glaucoma hemorrágico en hemorrhagic glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma produït per una
hemorràgia retinal. 667 glaucoma inflamatori m es glaucoma inflamatorio en inflammatory glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma secundari produït per
un procés inflamatori de l'ull. 668 glaucoma lenticular m es glaucoma lenticular en lenticular glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma que apareix
acompanyat de dislocació congènita o traumàtica del cristal·lí.
669 glaucoma maligne m veg. glaucoma per blocatge vitri m
termcat · 41 de 98
670 glaucoma maligne m es glaucoma maligno en malignant glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma que progressa
ràpidament malgrat haver-hi fet tot tipus de tractaments.
671 glaucoma neovascular m es glaucoma neovascular en neovascular glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma secundari produït
per un augment de la vascularització a l'angle iridocorneal.
672 glaucoma per blocatge aeri m es glaucoma por bloqueo de aire en air-block glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma postoperatori produït
pel blocatge de la filtració de l'humor aquós en entrar aire darrere l'iris a través de l'obertura pupil·lar o d'una iridectomia perifèrica.
673 glaucoma per blocatge vitri m sin. compl. glaucoma maligne m es glaucoma maligno; glaucoma por
bloqueo vítreo en vitreous-block glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma postoperatori en què
l'humor aquós no pot passar a la cambra anterior i provoca el desplaçament cap endavant del cos vitri i de l'iris.
674 glaucoma pigmentari m es glaucoma pigmentario en pigmentary glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma d'angle obert
associat a l'acumulació anormal de pigment a la trabècula esclerocorneal.
675 glaucoma primari m es glaucoma primario en primary glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma que es produeix
sense que hi hagi cap malaltia prèvia de l'ull.
676 glaucoma secundari m es glaucoma secundario en secondary glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma que es produeix a
conseqüència d'una altra malaltia de l'ull. 677 glaucoma simple m veg. glaucoma d'angle obert m
678 glaucoma traumàtic m es glaucoma traumático en traumatic glaucoma PATOLOGIA. Glaucoma produït per un
traumatisme de l'ull. 679 glaucomatós -osa adj es glaucomatoso en glaucomatous PATOLOGIA. Afectat de glaucoma. 680 glaucomatós -osa adj es glaucomatoso en glaucomatous PATOLOGIA. De la natura del glaucoma. 681 glaucosi f es glaucosis en glaucosis SEMIOLOGIA. Ceguetat produïda per un
glaucoma. 682 glioma òptic m es glioma óptico en optic glioma PATOLOGIA. Glioma que apareix a la via
òptica. 683 globus ocular m sin. ull m es globo ocular; ojo en eye; eyeball TA bulbus oculi; oculus ANATOMIA. Òrgan receptor bilateral del
sistema visual que rep les imatges de l'exterior i les transmet al cervell a través de la via òptica.
684 gonioscopi m es gonioscopio en gonioscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a explorar l'angle iridocorneal. 685 gonioscòpia f es gonioscopia en gonioscopy TÈCNIQUES. Exploració de l'angle
iridocorneal mitjançant un gonioscopi. 686 goniosinèquia f sin. sinèquia anterior f es goniosinequia; sinequia anterior
termcat · 42 de 98
en anterior synechia; goniosynechia PATOLOGIA. Sinèquia entre l'iris i la còrnia,
just a l'angle de la cambra anterior. 687 goniotomia f sin. compl. operació de Barkan f es goniotomía; operación de Barkan en Barkan's operation; goniotomy TERAPÈUTICA. Operació consistent a
seccionar les fibres de la trabècula esclerocorneal.
688 halo glaucomatós m es halo glaucomatoso en glaucomatous halo PATOLOGIA. Cercle blanc groguenc que
envolta la papil·la del nervi òptic quan ha tingut lloc, a causa d'un glaucoma, una atròfia important de la coroide.
689 halo senil m es halo senil en senile halo PATOLOGIA. Cercle d'amplada variable que
envolta la papil·la del nervi òptic, degut a l'atròfia senil de l'epiteli pigmentari de la coroide.
690 haploscopi m es haploscopio en haploscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a l'examen dels eixos visuals, en què cada ull capta per separat sengles imatges que han de ser integrades en una de sola.
691 hematocòrnia f sin. compl. queratohèmia f es hematocórnea; queratohemia en keratohemia PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de dipòsits de sang a la còrnia. 692 hemeralopia f sin. compl. ceguetat diürna f es ceguera diurna; hemeralopía en day blindness; hemeralopia SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
disminució de l'agudesa visual durant el dia o amb molta claror.
Nota: Usat generalment, d'una manera errònia,
amb el significat de nictalopia. 693 hemianopia f sin. hemianòpsia f es hemianopía; hemianopsia
en hemianopia; hemianopsia SEMIOLOGIA. Visió deficient o ceguetat en
una meitat del camp visual com a conseqüència d'una lesió de les vies nervioses.
694 hemianòpsia f sin. hemianopia f 695 hemianòpsia absoluta f es hemianopsia absoluta en absolute hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia en què la
ceguetat de la part afectada és total. 696 hemianòpsia altitudinal f veg. hemianòpsia horitzontal f 697 hemianòpsia binasal f es hemianopsia binasal en binasal hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia heterònima que
afecta la meitat nasal del camp visual de cada ull.
698 hemianòpsia bitemporal f es hemianopsia bitemporal en bitemporal hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia heterònima que
afecta la meitat temporal del camp visual de cada ull.
699 hemianòpsia còngrua f es hemianopsia congruente en congruous hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia homònima en
què els defectes dels camps visuals d'ambdós ulls tenen una simetria total.
700 hemianòpsia encreuada f veg. hemianòpsia heterònima f 701 hemianòpsia equilateral f veg. hemianòpsia homònima f 702 hemianòpsia heterònima f sin. compl. hemianòpsia encreuada f es hemianopsia cruzada; hemianopsia
heterónima en heteronymous hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat nasal o temporal del camp visual de cada ull.
703 hemianòpsia homònima f sin. compl. hemianòpsia equilateral f
termcat · 43 de 98
es hemianopsia equilateral; hemianopsia homónima
en homonymous hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta les
dues meitats simètriques del camp visual d'ambdós ulls.
704 hemianòpsia horitzontal f sin. compl. hemianòpsia altitudinal f es hemianopsia altitudinal; hemianopsia
horizontal en altitudinal hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat superior o la meitat inferior del camp visual.
705 hemianòpsia incompleta f es hemianopsia incompleta en incomplete hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta
menys de la meitat del camp visual. 706 hemianòpsia incòngrua f es hemianopsia incongruente en incongruous hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia homònima en
què els defectes dels camps visuals difereixen en extensió, en intensitat o en altres aspectes.
707 hemianòpsia lateral f veg. hemianòpsia vertical f 708 hemianòpsia nasal f es hemianopsia nasal en nasal hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat nasal del camp visual. 709 hemianòpsia quadràntica f veg. quadrantanopia f 710 hemianòpsia relativa f es hemianopsia relativa en relative hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia en què la
ceguetat de la part afectada no és completa.
711 hemianòpsia temporal f es hemianopsia temporal en temporal hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat temporal del camp visual. 712 hemianòpsia unilateral f
sin. compl. hemianòpsia uniocular f es hemianopsia unilateral; hemianopsia
uniocular en unilateral hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat del camp visual d'un sol ull. 713 hemianòpsia uniocular f veg. hemianòpsia unilateral f 714 hemianòpsia vertical f sin. compl. hemianòpsia lateral f es hemianopsia lateral; hemianopsia
vertical en lateral hemianopia SEMIOLOGIA. Hemianòpsia que afecta la
meitat lateral del camp visual. 715 hemoftàlmia f es hemoftalmía en hemophthalmia FISIOLOGIA. Embassament de sang a
l'interior del globus ocular. 716 hèrnia de l'iris f sin. compl. iridenclisi f; iridocele f es hernia del iris; iridencleisis; iridocele en hernia of the iris; iridencleisis; iridocele PATOLOGIA. Protrusió d'una porció de l'iris a
través d'una perforació espontània o traumàtica.
717 herpes corneal m es herpes corneal en herpes corneae PATOLOGIA. Inflamació o úlcera de la còrnia
produïda per herpes. 718 herpes zòster oftàlmic m es herpes zoster oftálmico en herpes zoster ophthalmicus PATOLOGIA. Herpes zòster que afecta la
branca oftàlmica del nervi trigemin. 719 heterotropia f sin. estrabisme m 720 hialitis f sin. compl. hialoïditis f es hialitis; hialoiditis en hyalitis; hyaloiditis PATOLOGIA. Inflamació del cos vitri. 721 hialoïditis f veg. hialitis f
termcat · 44 de 98
722 hialosi f es hialosis en hyalosis PATOLOGIA. Trastorn degeneratiu del cos
vitri. 723 hialosi asteroide f es hialosis asteroide en hyalosis asteroide PATOLOGIA. Hialosi generalment unilateral
caracteritzada per la formació d'unes petites concrecions estrellades, riques en calci, al cos vitri i que apareix generalment en persones majors de cinquanta anys.
724 hidroftàlmia f veg. buftàlmia f 725 hipema m es hipema; hipemia en hyphema; hyphemia PATOLOGIA. Embassament de sang situat a
la cambra anterior. 726 hiperfòria f es hiperforia en hyperphoria SEMIOLOGIA. Fòria en què l'eix visual d'un
ull s'eleva respecte al de l'altre, cosa que desapareix durant la visió binocular.
727 hipermetrop adj es hipermétrope en hypermetrope SEMIOLOGIA. Afectat d'hipermetropia. 728 hipermetropia f sin. hiperopia f es hipermetropía; hiperopía en hypermetropia; hyperopia SEMIOLOGIA. Trastorn de la refracció ocular
en què els raigs lluminosos paral·lels convergeixen més enllà de la retina, que impedeix de veure amb claredat els objectes situats prop de l'ull.
729 hipermetropia absoluta f es hipermetropía absoluta en absolute hyperopia SEMIOLOGIA. Hipermetropia que no pot ser
corregida fent un esforç d'acomodació. 730 hipermetropia axial f
es hipermetropía axil en axial hyperopia SEMIOLOGIA. Hipermetropia deguda a
l'escurçament de l'eix anteroposterior de l'ull.
731 hipermetropia de curvatura f es hipermetropía de curvatura en curvature hyperopia SEMIOLOGIA. Hipermetropia deguda a una
convexitat insuficient de les superfícies de refracció ocular.
732 hipermetropia facultativa f sin. hipermetropia relativa f es hipermetropía facultativa; hipermetropía
relativa en facultative hyperopia; relative hyperopia SEMIOLOGIA. Hipermetropia que el pacient
pot compensar fent un esforç d'acomodació.
733 hipermetropia latent f es hipermetropía latente en latent hyperopia SEMIOLOGIA. Hipermetropia que és corregida
pel to fisiològic del múscul ciliar i que es manifesta en paralitzar-lo per l'acció d'un fàrmac.
734 hipermetropia manifesta f es hipermetropía manifiesta en manifest hyperopia SEMIOLOGIA. Hipermetropia que només pot
ser corregida amb l'ús de lents convergents.
735 hipermetropia relativa f sin. hipermetropia facultativa f 736 hipermetropia total f es hipermetropía total en total hyperopia SEMIOLOGIA. Hipermetropia que és el
resultat de la suma de la hipermetropia manifesta i la hipermetropia latent.
737 hipermetròpic -a adj es hipermetrópico en hipermetropic SEMIOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la
hipermetropia. 738 hiperopia f sin. hipermetropia f
termcat · 45 de 98
739 hipertelorisme ocular m es hipertelorismo ocular en ocular hypertelorism PATOLOGIA. Estat patològic caracteritzat per
un augment de la distància entre les dues òrbites, sovint amb associació de disostosi clidocranial o craniofacial i possible deficiència mental.
740 hipertropia f es hipertropía en hypertropia SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
es desvia permanentment cap amunt. 741 hipofòria f es hipoforia en hypophoria SEMIOLOGIA. Fòria en què l'eix visual d'un
ull descendeix respecte al de l'altre. 742 hipopi m es hipopión en hypopyon PATOLOGIA. Embassament de pus situat a
la cambra anterior. 743 hiposfagma f es hiposfagma en hyposphagma PATOLOGIA. Hemorràgia subconjuntival que
provoca envermelliment ocular intern. 744 hipotonia ocular f es hipotonía ocular en hypotonia oculi PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la disminució de la pressió intraocular. 745 hipotropia f es hipotropía en hypotropia SEMIOLOGIA. Estrabisme en què l'eix visual
es desvia permanentment cap avall. 746 hippus m sin. compl. atetosi pupil·lar f es atetosis pupilar; hippus en hippus; pupillary athetosis PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'alternança de contraccions i dilatacions de la pupil·la que es produeix de forma rítmica independentment dels canvis en la il·luminació o en la fixació dels ulls.
747 horòpter m es horóptero en horopter FISIOLOGIA. Recta que passa pel punt
d'intersecció dels dos eixos visuals paral·lelament a la recta que passa pels centres dels ulls de l'observador.
748 humor aquós m es humor acuoso en aqueous humor TA humor aquosus ANATOMIA. Líquid incolor i transparent que
ocupa les cambres anterior i posterior. 749 humor vitri m es humor vítreo en vitreous humor TA humor vitreus ANATOMIA. Substància gelatinosa i viscosa
del cos vitri, envoltada per la membrana vítria i dividida en nombrosos segments per un sistema d'intersticis o fenedures.
750 inciclofòria f sin. compl. ciclofòria negativa f es cicloforia negativa; incicloforia en incyclophoria; negative cyclophoria SEMIOLOGIA. Ciclofòria en què el pol superior
de l'eix vertical de l'ull es desvia cap a la línia mediana de la cara.
751 inciclotropia f sin. compl. ciclotropia negativa f es ciclotropía negativa; inciclotropía en incyclotropia; negative cyclotropia SEMIOLOGIA. Ciclotropia en què el pol
superior de l'eix vertical de l'ull es desvia cap a la línia mediana de la cara.
752 infraorbitari -ària adj es infraorbitario en infraorbital CONCEPTES GENERALS. Situat sota l'òrbita. 753 interstici trabecular esclerocorneal
m veg. espai de l'angle iridocorneal m 754 intorsió f es intorsión en intorsion SEMIOLOGIA. Desviació de l'eix vertical de
l'ull cap a la línia mediana de la cara.
termcat · 46 de 98
755 iridectomia f sin. compl. corectomia f es corectomía; iridectomía en corectomy; iridectomy TERAPÈUTICA. Excisió d'un segment de l'iris. 756 iridectomia estenopeica f es iridectomía estenopeica en stenopeic iridectomy TERAPÈUTICA. Iridectomia en què es
conserva el múscul esfínter de la pupil·la. 757 iridectomia òptica f es iridectomía óptica en optic iridectomy; optical iridectomy TERAPÈUTICA. Iridectomia que té per objecte
crear una nova pupil·la per tal de millorar la visió.
758 iridectomia perifèrica f es iridectomía periférica en peripheral iridectomy TERAPÈUTICA. Iridectomia que es practica
prop de la inserció perifèrica de l'iris. 759 iridectomia sectorial f es iridectomía de sector en sector iridectomy TERAPÈUTICA. Iridectomia que comprèn un
sector que s'estén des de la pupil·la fins a la inserció perifèrica de l'iris.
760 iridectropi m es iridectropión en iridectropium PATOLOGIA. Eversió de les vores de l'iris
cap enfora. 761 iridèmia f es iridemia en iridemia PATOLOGIA. Congestió de l'iris. 762 iridenclisi f veg. hèrnia de l'iris f 763 iridenclisi f es iridencleisis en iridencleisis TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
crear una nova pupil·la mitjançant la fixació d'un fragment desprès de la perifèria de l'iris.
764 iridentropi m es iridentropión en iridentropium PATOLOGIA. Inversió de les vores de l'iris cap
enfora. 765 iriderèmia f veg. anirídia f 766 iridià -ana adj es irídico en iridic CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'iris. 767 iridització f es iridización en iridization SEMIOLOGIA. Símptoma precoç del glaucoma
evolutiu que consisteix a veure els objectes voltats d'un halo irisat.
768 iridocapsulitis f sin. compl. iridoperifacitis f es iridocapsulitis; iridoperifaquitis en iridocapsulitis; iridoperiphakitis PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i de la
càpsula del cristal·lí. 769 iridocele f veg. hèrnia de l'iris f 770 iridociclectomia f es iridociclectomía en iridocyclectomy TERAPÈUTICA. Extirpació d'una part de l'iris i
del cos ciliar. 771 iridociclitis f sin. compl. uveïtis anterior f es iridociclitis; uveítis anterior en anterior uveitis; iridocyclitis PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i del cos ciliar. 772 iridociclocoroïditis f veg. panuveïtis f 773 iridocinesi f es iridocinesia; iridocinesis en iridokinesis FISIOLOGIA. Motilitat de l'iris, que produeix la
seva contracció i relaxació.
termcat · 47 de 98
774 iridocoloboma m veg. coloboma de l'iris m 775 iridocorneosclerectomia f es iridocorneosclerectomía en iridocorneosclerectomy TERAPÈUTICA. Resecció d'una part de l'iris,
de la còrnia i de l'escleròtica per al tractament del glaucoma.
776 iridocoroïditis f sin. coroidoiritis f 777 iridodiagnòstic m es iridodiagnóstico en iridodiagnosis TÈCNIQUES. Mètode de diagnòstic de les
malalties sistèmiques basat en les dades hipotèticament subministrades pels canvis de forma i color de l'iris.
778 iridodiàlisi f sin. compl. corediàlisi f es corediálisis; iridodiálisis en coredialysis; iridodialysis TERAPÈUTICA. Separació quirúrgica o
traumàtica de l'arrel de l'iris, que pot produir alteracions pupil·lars.
779 iridodiàstasi f es iridodiastasis en iridodiastasis PATOLOGIA. Defecte de la perifèria de l'iris
consistent en la separació de dos fragments de l'iris, que fa la impressió d'una doble pupil·la.
780 iridodonesi f es iridodonesis en iridodonesis PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
tremolor anormal de l'iris que apareix en moure l'ull, causada per una posició anormal del cristal·lí o per afàcia.
781 iridolèptinsi f es iridoleptinsis en iridoleptynsis PATOLOGIA. Atròfia o aprimament de l'iris. 782 iridomalàcia f es iridomalacia en iridomalacia PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu de
l'iris.
783 iridoncus m es iridonco en iridoncus PATOLOGIA. Tumor de l'iris. 784 iridoparàlisi f veg. iridoplegia f 785 iridoperifacitis f veg. iridocapsulitis f 786 iridoplegia f sin. compl. iridoparàlisi f es iridoparálisis; iridoplejía en iridoparalysis; iridoplegia PATOLOGIA. Paràlisi de l'iris, el qual esdevé
incapaç de contreure's i de dilatar-se. 787 iridoptosi f es iridoptosis en iridoptosis PATOLOGIA. Prolapse de l'iris. 788 iridoqueratitis f sin. queratoiritis f es iridoqueratitis; queratoiritis en iridokeratitis; keratoiritis PATOLOGIA. Inflamació de l'iris i de la còrnia. 789 iridorrexi f es iridorrexis en iridorrhexis PATOLOGIA. Ruptura de l'iris. 790 iridostèresi f es iridostéresis en iridosteresis TERAPÈUTICA. Extirpació de l'iris o d'una part
de l'iris. 791 iridòtasi f es iridotasis en iridotasis TERAPÈUTICA. Operació practicada per al
tractament del glaucoma consistent a estirar l'iris i incarcerar-lo en una incisió feta a la perifèria de l'iris.
792 iridotomia f es iridotomía en iridotomy
termcat · 48 de 98
TERAPÈUTICA. Incisió de l'iris. 793 iris m es iris en iris TA iris ANATOMIA. Formació membranosa circular,
pigmentària i contràctil, situada a la cara anterior de l'ull, darrere la còrnia i immediatament davant del cristal·lí, que té per funció regular la quantitat de llum que entra a l'ull i excloure'n els raigs tangencials.
794 iris bombat m sin. compl. iris de paraigua m es iris abombado; iris en sombrilla en iris bombé; umbrella iris PATOLOGIA. Iris caracteritzat per una
prominència anterior deguda a una acumulació d'humor aquós entre l'iris i el cristal·lí.
795 iris de paraigua m veg. iris bombat m 796 iritis f es iritis en iritis PATOLOGIA. Inflamació de l'iris. 797 iritis catamenial f es iritis catamenial en iritis catamenialis PATOLOGIA. Iritis que reapareix en
començar cada període menstrual. 798 iritis diabètica f es iritis diabética en diabetic iritis PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per dipòsits
de glicogen en pacients diabètics. 799 iritis esponjosa f sin. iritis plàstica f es iritis esponjosa; iritis plástica en plastic iritis; spongy iritis PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
formació d'exsudats fibrinosos que ocupen la cambra anterior.
800 iritis fol·licular f es iritis folicular en follicular iritis PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
presència de petits nòduls com caps
d'agulla. 801 iritis gotosa f sin. compl. iritis uràtica f es iritis gotosa; iritis urática en gouty iritis; uratic iritis PATOLOGIA. Iritis dolorosa que es presenta
en malalts de gota. 802 iritis papulosa f es iritis papulosa en iritis papulosa PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
presència de pàpules a l'iris i que generalment és d'origen sifilític.
803 iritis plàstica f sin. iritis esponjosa f 804 iritis purulenta f es iritis purulenta en purulent iritis PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
formació d'exsudats de material purulent que ocupen la cambra anterior.
805 iritis serosa f es iritis serosa en serous iritis PATOLOGIA. Iritis caracteritzada per la
formació d'exsudats serosos. 806 iritis simpàtica f es iritis simpática en sympathetic iritis PATOLOGIA. Iritis d'un ull a conseqüència
d'una lesió traumàtica o quirúrgica de l'altre ull.
807 iritis uràtica f veg. iritis gotosa f 808 iritoectomia f es iritoectomía en iritoectomy TERAPÈUTICA. Operació consistent en una
extirpació dels dipòsits formats damunt l'iris després de l'extracció del cristal·lí en cas de cataracta, que es realitza juntament amb una iridectomia i que té per objecte formar una nova pupil·la.
809 isquèmia retinal f es isquemia retiniana en ischemia retinae
termcat · 49 de 98
PATOLOGIA. Trastorn consistent en la disminució de la irrigació de la retina per alteració de la circulació arterial.
810 lacrimal adj es lagrimal en lacrimal CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a les llàgrimes. 811 lacrimogen -ògena adj sin. compl. dacriagog -a adj; dacriogen -
ògena adj es dacriagogo; dacriógeno; lacrimógeno en dacryagogue; dacryogenic; lacrimatory FISIOLOGIA. Que activa la secreció de
llàgrimes. 812 lacrimotomia f es lacrimotomía en lacrimotomy TERAPÈUTICA. Incisió del sac lacrimal o del
canalicle lacrimal. 813 lagoftàlmia f es lagoftalmía en lagophthalmos PATOLOGIA. Alteració patològica en què els
ulls no es poden tancar completament, i s'hi acumula la llàgrima
814 làmina basal de la coroide f sin. compl. complex basal m; membrana
de Bruch f es complejo basal; lámina basal de la
coroides; membrana de Bruch en basal complex; basal lamina of choroid;
Bruch's membrane TA complexus basalis; lamina basalis
choroideae ANATOMIA. Capa interna i transparent de la
coroide que està en contacte amb l'epiteli pigmentari de la retina.
815 làmina basal del cos ciliar f es lámina basal del cuerpo ciliar en basal lamina of the ciliary body TA lamina basalis corporis ciliaris ANATOMIA. Capa més interna del cos ciliar
que és una prolongació de la làmina basal de la coroide.
816 làmina coriocapil·lar f veg. làmina coroidocapil·lar f 817 làmina coroidocapil·lar f sin. compl. làmina coriocapil·lar f
es lámina coriocapilar; lámina coroidocapilar
en choriocapillary layer TA lamina choroidocapillaris ANATOMIA. Membrana de la coroide formada
per una xarxa de capil·lars fins. 818 làmina cribrosa de l'escleròtica f es lámina cribosa de la esclerótica en lamina cribrosa sclerae TA lamina cribrosa sclerae ANATOMIA. Capa fibrosa situada a l'obertura
posterior de l'escleròtica i travessada per un gran nombre de perforacions, per on passen les fibres del nervi òptic.
819 làmina episcleral f es lámina episcleral en episcleral lamina TA lamina episcleralis ANATOMIA. Capa prima situada entre la
superfície externa de l'escleròtica i la beina del globus ocular.
820 làmina fosca de l'escleròtica f es lámina fusca de la esclerótica en lamina fusca sclerae TA lamina fusca sclerae ANATOMIA. Capa de teixit conjuntiu lax
situada entre l'escleròtica i la coroide. 821 làmina limitant anterior f sin. membrana de Bowman f es lámina limitante anterior; membrana de
Bowman en anterior limiting lamina; Bowman's
membrane TA lamina limitans anterior ANATOMIA. Membrana homogènia situada
entre l'epiteli corneal i l'estroma corneal. 822 làmina limitant posterior f sin. membrana de Descemet f es lámina limitante posterior; membrana de
Descemet en Descemet's membrane; posterior
limiting lamina TA lamina limitans posterior ANATOMIA. Membrana homogènia situada
entre l'endoteli de la cambra anterior i l'estroma corneal.
823 làmina profunda del múscul
elevador de la parpella superior f sin. múscul palpebral de Müller m es lámina profunda del músculo elevador
del párpado superior; músculo palpebral de Müller
en lamina profunda musculi levatoris palpebrae superioris; muscle of Müller
termcat · 50 de 98
TA lamina profunda musculi levatoris palpebrae superioris
ANATOMIA. Múscul del tendó del múscul
elevador de la parpella superior, que està fixat a la vora superior del tars.
824 làmina superficial del múscul
elevador de la parpella superior f es lámina superficial del músculo elevador
del párpado superior en lamina superficialis musculi levatoris
palpebrae superioris TA lamina superficialis musculi levatoris
palpebrae superioris ANATOMIA. Capa superficial del tendó del
múscul elevador de la parpella superior que s'estén entre el tars i el múscul orbicular de l'ull, al teixit conjuntiu subcutani de la parpella superior.
825 làmina supracoroïdal f es lámina supracoroidea en suprachoroid layer TA lamina suprachoroidea ANATOMIA. Capa pigmentada i poc
vascularitzada situada immediatament per sota de l'escleròtica.
826 làmpada d'escletxa f veg. làmpada de fenedura f 827 làmpada de fenedura f sin. compl. làmpada d'escletxa f;
làmpada de Gullstrand f es lámpara de Gullstrand; lámpara de
hendidura en Gullstrand's slit lamp; slit lamp APARELLS I INSTRUMENTS. Làmpada emprada
per a l'examen de la part posterior de l'ull, que consta d'un diafragma amb una escletxa que subministra un raig lluminós intens i pla, que permet d'il·luminar una part de l'ull.
828 làmpada de Gullstrand f veg. làmpada de fenedura f 829 lent de contacte f sin. compl. lentícula f; lentilla f es lente de contacto; lentilla en contact lens TERAPÈUTICA. Càpsula prima, corbada i
transparent que s'adapta sobre la còrnia per tal de corregir un defecte de refracció ocular.
830 lenticon m es lenticono en lenticonus PATOLOGIA. Malformació del cristal·lí
consistent en una protrusió cònica de la cara anterior o posterior del cristal·lí.
831 lentícula f veg. lent de contacte f 832 lenticular adj sin. compl. lenticulat -ada adj es lenticular en lenticular CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
al cristal·lí. 833 lenticulat -ada adj veg. lenticular adj 834 lentiglobus f es lentiglobo en lentiglobus PATOLOGIA. Malformació del cristal·lí
consistent en una protrusió esferoide de la cara anterior o posterior del cristal·lí.
835 lentilla f veg. lent de contacte f 836 leucocòria f es leucocoria en leukokoria PATOLOGIA. Alteració patològica
caracteritzada per l'aparició d'un reflex o una massa blanquinosa a la regió pupil·lar.
837 leucoma m es leucoma en leukoma PATOLOGIA. Opacitat blanca de la còrnia. 838 leucoma adherent m es leucoma adherente en adherent leukoma PATOLOGIA. Leucoma produït per una
sinèquia anterior. 839 limbe corneal m sin. limbe esclerocorneal m es limbo corneal; limbo esclerocorneal en limbus of cornea; sclerocorneal junction TA limbus corneae ANATOMIA. Zona circular, lleugerament
elevada, que correspon a la línia de soldadura de la còrnia i l'escleròtica.
840 limbe esclerocorneal m
termcat · 51 de 98
sin. limbe corneal m 841 limbe palpebral anterior m es limbo palpebral anterior en limbus palpebralis anterioris TA limbus palpebralis anterioris ANATOMIA. Vora de les parpelles en què
s'implanten les parpelles. 842 limbe palpebral posterior m es limbo palpebral posterior en limbus palpebralis posterioris TA limbus palpebralis posterioris ANATOMIA. Vora de les parpelles situada
prop de la conjuntiva. 843 litiasi conjuntival f es litiasis conjuntival en lithiasis conjuntivae PATOLOGIA. Alteració patològica produïda
per la formació de dipòsits de sals calcàries al contingut de les glàndules tarsals o als canalicles lacrimals.
844 llac lacrimal m es lago lagrimal en lacrimal lake TA lacus lacrimalis ANATOMIA. Espai triangular situat a l'angle
medial de l'ull on es recull la secreció lacrimal.
845 llàgrima f es lágrima en tear FISIOLOGIA. Gota del líquid incolor secretat
per la glàndula lacrimal, el qual, mitjançant el moviment de les parpelles, lubrifica i neteja la superfície de l'ull.
846 lleganya f es legaña en rheum PATOLOGIA. Secreció sebàcia solidificada
de les glàndules tarsals. 847 lligament palpebral lateral m es ligamento palpebral lateral en lateral palpebral ligament TA ligamentum palpebrale laterale ANATOMIA. Lligament que uneix la
comissura palpebral lateral amb la paret lateral de l'òrbita.
848 lligament palpebral medial m
es ligamento palpebral medial en medial palpebral ligament TA ligamentum palpebrale mediale ANATOMIA. Lligament que uneix la comissura
palpebral medial amb la paret medial de l'òrbita.
849 lligament suspensor del cristal·lí m veg. zònula ciliar f 850 màcula lútia f sin. compl. taca groga f es mácula lútea; mancha amarilla en macula lutea; yellow spot TA macula lutea ANATOMIA. Zona central i de major
sensibilitat de la retina, situada al pol posterior del globus ocular.
851 madarosi f es madarosis en madarosis PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'absència de pestanyes i de celles. 852 malaltia d'Eales f es enfermedad de Eales en Eales' disease PATOLOGIA. Malaltia caracteritzada per
hemorràgies repetides de la retina i del cos vitri que afecten generalment els homes entre vint i trenta anys.
853 megalocòrnia f es megalocórnea en megalocornea PATOLOGIA. Anomalia hereditària de caràcter
autosòmic dominant que consisteix en una grandària exagerada de la còrnia.
854 melanosi escleral f es melanosis escleral en melanosis sclerae PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la pigmentació de l'escleròtica produïda per melanòfors infiltrats entre les malles del teixit plexiforme.
855 melanosi ocular f es melanosis ocular en melanosis oculi PATOLOGIA. Alteració patològica consistent
en la hiperpigmentació congènita de la túnica vascular de l'ull.
856 membrana de Bowman f sin. làmina limitant anterior f
termcat · 52 de 98
857 membrana de Bruch f veg. làmina basal de la coroide f 858 membrana de Descemet f sin. làmina limitant posterior f 859 membrana hialoide f veg. membrana vítria f 860 membrana iridopupil·lar f veg. membrana pupil·lar f 861 membrana pupil·lar f sin. compl. membrana iridopupil·lar f es membrana iridopupilar; membrana
pupilar en iridopupilar membrane; pupillary
membrane TA membrana pupillaris ANATOMIA. Membrana vascular embrionària
que protegeix la paret anterior del cristal·lí i que en l'embriogènesi sofreix processos de reabsorció que donen lloc a la pupil·la i l'iris.
862 membrana vítria f sin. compl. membrana hialoide f es membrana hialoidea; membrana vítrea en hyaloid membrane; vitreous membrane TA membrana vitrea ANATOMIA. Membrana formada per la
condensació de l'humor vitri a la perifèria del cos vitri.
863 metamorfòpsia f es metamorfopsia en metamorphopsia SEMIOLOGIA. Trastorn visual en què els
objectes es veuen sota una forma diferent de la que tenen realment.
864 microcòrnia f es microcórnea en microcornea PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
petitesa anormal de la còrnia. 865 microfàcia f es microfaquia en microphakia PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
petitesa anormal del cristal·lí. 866 microftàlmia f sin. compl. nanoftàlmia f
es microftalmía; nanoftalmía en microphthalmia; nanophthalmia PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
petitesa anormal dels ulls. 867 micropia f sin. micròpsia f es micropsia en micropsia PATOLOGIA. Defecte visual consistent a
veure els objectes més petits que no són en realitat.
868 micròpsia f sin. micropia f 869 microscopi corneal m es microscopio corneal en corneal microscope APARELLS I INSTRUMENTS. Microscopi emprat
per a observar la còrnia i l'iris. 870 microstrabisme m es microestrabismo en microstrabismus SEMIOLOGIA. Estrabisme tan lleuger que
només pot ser detectat instrumentalment. 871 midriasi f es midriasis en mydriasis PATOLOGIA. Dilatació excessiva o anormal
de la pupil·la. 872 midriasi alternant f es midriasis alternada en alternating mydriasis PATOLOGIA. Midriasi que ocorre
alternativament en un ull i en l'altre. 873 midriasi espàstica f es midriasis espástica en spastic mydriasis PATOLOGIA. Midriasi produïda per
estimulació simpàtica que fa contreure el múscul dilatador de la pupil·la.
874 midriasi espinal f es midriasis espinal en spinal mydriasis PATOLOGIA. Midriasi produïda per una lesió
del centre ciliospinal de la medul·la. 875 midriasi paralítica f
termcat · 53 de 98
es midriasis paralítica en paralytic mydriasis PATOLOGIA. Midriasi produïda per una
paràlisi del nervi motor ocular comú. 876 midriàtic -a adj es midriático en mydriatic PATOLOGIA. Que dilata la pupil·la. 877 midriàtic -a adj es midriático en mydriatic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la
midriasi. 878 migranya oftàlmica f es jaqueca oftálmica en ophthalmic migraine PATOLOGIA. Migranya acompanyada de
trastorns visuals. 879 migranya oftalmoplègica f es jaqueca oftalmopléjica en ophthalmoplegic migraine PATOLOGIA. Migranya periòdica
acompanyada d'oftalmoplegia produïda generalment per una paràlisi del nervi motor ocular extern.
880 miop adj es miope en myope SEMIOLOGIA. Afectat de miopia. 881 miopia f es miopía en myopia SEMIOLOGIA. Trastorn de la refracció ocular
en què els raigs lluminosos paral·lels convergeixen en un punt situat davant la retina, que impedeix de veure amb claredat els objectes situats lluny de l'ull.
882 miopia axial f es miopía axil en axial myopia SEMIOLOGIA. Miopia deguda a l'allargament
de l'eix anteroposterior de l'ull. 883 miopia d'índex f es miopía de índice en index myopia
SEMIOLOGIA. Miopia deguda a l'augment de
potència del poder de refracció dels medis oculars.
884 miopia de curvatura f es miopía de curvatura en curvature myopia SEMIOLOGIA. Miopia deguda als canvis de
curvatura de les superfícies de refracció ocular.
885 miopia maligna f sin. miopia perniciosa f es miopía maligna; miopía perniciosa en malignant myopia; pernicious myopia SEMIOLOGIA. Miopia progressiva associada a
una malaltia greu de la retina i de la coroide que pot produir despreniment de retina i ceguetat.
886 miopia perniciosa f sin. miopia maligna f 887 miopia prodròmica f es miopía prodrómica en prodromal myopia SEMIOLOGIA. Recuperació de la visió normal
en començar la formació d'una cataracta. 888 miopia progressiva f es miopía progresiva en progressive myopia SEMIOLOGIA. Miopia que es va incrementant
al llarg de la vida adulta de la persona. 889 miosi f es miosis en miosis PATOLOGIA. Contracció excessiva i
sostinguda de la pupil·la. 890 miòtic -a adj es miótico en miotic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a la miosi. 891 miòtic -a adj es miótico en miotic PATOLOGIA. Afectat de miosi. 892 miòtic -a adj es miótico
termcat · 54 de 98
en miotic PATOLOGIA. Que produeix miosi. 893 monocromatisme m es monocromatismo en monochromatism SEMIOLOGIA. Defecte visual en què tot es
veu d'un mateix color. 894 monocromatisme dels bastons m es monocromatismo de los bastoncillos en rod monochromatism SEMIOLOGIA. Monocromatisme en què
manca totalment la funció dels cons i que va associat a amaurosi, nistagme i fotofòbia.
895 monocromatisme dels cons m es monocromatismo de los conos en cone monochromatism SEMIOLOGIA. Monocromatisme en què es
conserva algun aspecte de la funció dels cons, l'agudesa visual és normal i no hi ha nistagme ni fotofòbia.
896 monocular adj es monocular en monocular CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a un sol ull. 897 múscul ciliar m es músculo ciliar en ciliary muscle TA musculus ciliaris ANATOMIA. Múscul intrínsec de l'ull situat al
cos ciliar que mou la coroide cap endavant i distén les fibres zonulars.
898 múscul constrictor de la pupil·la m sin. múscul esfínter de la pupil·la m es músculo constrictor de la pupila;
músculo esfínter de la pupila en sphincter muscle of pupil TA musculus sphincter pupillae ANATOMIA. Múscul intrínsec de l'ull disposat
en espiral que s'estén paral·lelament a la vora pupil·lar i que, en contreure's, dóna lloc a la miosi.
899 múscul corrugador superciliar m sin. compl. múscul superciliar m es músculo corrugador de la ceja;
músculo superciliar en musculus corrugator supercilii TA musculus corrugator supercilii
ANATOMIA. Múscul que té l'origen a la part interna de l'arc superciliar, s'insereix a la pell de la cella, és innervat pel múscul facial i que, en contreure's, provoca l'arrufament de la cella.
900 múscul de Brücke m veg. fibra longitudinal del múscul ciliar f 901 múscul de Müller-Rouget m veg. fibra circular del múscul ciliar f 902 múscul depressor superciliar m es músculo depresor de la ceja en superciliary depressor muscle TA musculus depressor supercilii ANATOMIA. Múscul que té l'origen al múscul
orbicular de les parpelles, s'insereix a la pell de la cella i que, en contreure's, provoca la depressió de la cella.
903 múscul dilatador de la pupil·la m es músculo dilatador de la pupila en dilator muscle of pupil TA musculus dilator pupillae ANATOMIA. Múscul intrínsec de l'ull, llis i
prim, amb disposició principalment radial que, en contreure's, dóna lloc a la midriasi.
904 múscul elevador de la parpella
superior m es músculo elevador del párpado superior en levator muscle of upper eyelid TA musculus levator palpebrae superioris ANATOMIA. Múscul que té l'origen per sobre
del conducte òptic i a la làmina de la duramàter del nervi òptic, és innervat pel nervi motor ocular comú, i que, en contreure's, provoca l'elevació de la parpella superior.
905 múscul esfínter de la pupil·la m sin. múscul constrictor de la pupil·la m 906 múscul extraocular m veg. múscul extrínsec de l'ull m 907 múscul extrínsec de l'ull m sin. compl. múscul extraocular m es músculo extraocular; músculo
extrínseco del ojo en extraocular muscle; extrinsic ocular
muscle ANATOMIA. Cadascun del sis músculs situats
a l'interior de l'òrbita i units al globus ocular per mitjà de l'escleròtica, que s'encarreguen del moviment dels ulls.
908 múscul intraocular m veg. múscul intrínsec de l'ull m
termcat · 55 de 98
909 múscul intrínsec de l'ull m sin. compl. múscul intraocular m es músculo intraocular; músculo intrínseco
del ojo en intraocular muscle; intrinsic ocular
muscle ANATOMIA. Cadascun dels tres músculs
situats a l'interior del globus ocular encarregats dels moviments pupil·lars i l'acomodació.
910 múscul oblic inferior m sin. compl. múscul oblic menor m es músculo oblicuo inferior; músculo
oblicuo menor en inferior oblique muscle TA musculus obliquus inferior ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen lateral al costat del conducte nasolacrimal, s'insereix darrere l'equador de l'ull, és innervat pel nervi motor ocular comú i que, en contreure's, provoca l'abducció, la rotació lateral i l'elevació del globus ocular.
911 múscul oblic major m veg. múscul oblic superior m 912 múscul oblic menor m veg. múscul oblic inferior m 913 múscul oblic superior m sin. compl. múscul oblic major m es músculo oblicuo mayor; músculo
oblicuo superior en superior oblique muscle TA musculus obliquus superior ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a la part medial de l'anell tendinós comú, s'insereix obliquament fins a la part posterior de l'equador de l'ull, és innervat pel nervi troclear i que, en contreure's, provoca l'abducció, la rotació medial i el descens del globus ocular.
914 múscul orbicular de les parpelles m es músculo orbicular de los párpados en orbicular muscle of eyelids TA musculus orbicularis oculi ANATOMIA. Múscul esfínter ovalat, que és
constituït per la part palpebral, la part orbitària i la part lacrimal, és innervat pel nervi facial i que, en contreure's, provoca l'oclusió de les parpelles, l'arrufament del front i la compressió del sac lacrimal.
915 múscul palpebral de Müller m sin. làmina profunda del múscul
elevador de la parpella superior f 916 múscul recte inferior m
es músculo recto inferior en musculus rectus inferior TA musculus rectus inferior ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú, s'insereix obliquament a uns 6 mm de la vora inferior de la còrnia, és innervat pel nervi motor ocular comú i que, en contreure's, provoca el descens del globus ocular i la rotació lateral del pol superior del globus ocular.
917 múscul recte lateral m es músculo recto lateral en musculus rectus lateralis TA musculus rectus lateralis ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú i a l'ala menor de l'esfenoide, s'insereix a 5 mm de la vora temporal de la còrnia, és innervat pel nervi motor ocular extern i que, en contreure's, provoca l'abducció del pol anterior del globus ocular.
918 múscul recte medial m es músculo recto medial en musculus rectus medialis TA musculus rectus medialis ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú, s'insereix a uns 5,5 mm de la vora nasal de la còrnia, és innervat pel nervi motor ocular comú, i que, en contreure's, provoca l'adducció del pol anterior del globus ocular.
919 múscul recte superior m es músculo recto superior en musculus rectus superior TA musculus rectus superior ANATOMIA. Múscul extrínsec de l'ull que té
l'origen a l'anell tendinós comú, s'insereix obliquament per davant de l'equador de l'ull, a uns 7 o 8 mm per darrere de la vora de la còrnia, és innervat pel nervi motor ocular comú i que, en contreure's, provoca l'elevació i la rotació medial del pol superior del globus ocular.
920 múscul superciliar m veg. múscul corrugador superciliar m 921 múscul tarsal inferior m es músculo tarsal inferior en inferior tarsal muscle TA musculus tarsalis inferior ANATOMIA. Múscul llis situat entre el fòrnix
conjuntival inferior i el tars inferior. 922 múscul tarsal superior m es músculo tarsal superior en superior tarsal muscle TA musculus tarsalis superior
termcat · 56 de 98
ANATOMIA. Múscul llis situat entre el límit del
tendó del múscul elevador de la parpella i el tars superior.
923 mussol m sin. compl. ordèol m es orzuelo en stye PATOLOGIA. Furóncol que apareix a la vora
lliure d'una parpella, el punt de partida del qual és una glàndula sebàcia.
924 nanoftàlmia f veg. microftàlmia f 925 nervi abducent m veg. nervi motor ocular extern m 926 nervi ciliar llarg m es nervio ciliar largo en long ciliary nerve TA nervus ciliaris longus ANATOMIA. Cadascun dels nervis que tenen
l'origen al nervi nasociliar quan s'encreua amb el nervi òptic i que es distribueixen per l'iris i la còrnia.
927 nervi etmoïdal anterior m es nervio etmoidal anterior en anterior ethmoidal nerve TA nervus ethmoidalis anterior ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
nasociliar i que es distribueix per la mucosa de la cavitat nasal.
928 nervi etmoïdal posterior m es nervio etmoidal posterior en posterior ethmoidal nerve TA nervus ethmoidalis posterior ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
nasociliar i que es distribueix per la mucosa del si etmoïdal posterior i el si esfenoïdal.
929 nervi facial m sin. setè parell cranial m es nervio facial; séptimo nervio craneal;
séptimo par craneal en facial nerve TA nervus facialis ANATOMIA. Nervi del segon arc branquial
que s'estén amb el nervi vestibulococlear pel penyal i que innerva la musculatura mímica.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: VII parell cranial. 930 nervi frontal m
es nervio frontal en frontal nerve TA nervus frontalis ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
oftàlmic i que es distribueix per la conjuntiva, la parpella superior, el front, el múscul frontal, el cuir cabellut i el si frontal.
931 nervi frontal extern m veg. nervi supraorbitari m 932 nervi frontal intern m veg. nervi supratroclear m 933 nervi infratroclear m sin. compl. nervi nasal extern m es nervio infratroclear; nervio nasal externo en infratrochlear nerve TA nervus infratrochlearis ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
nasociliar i que es distribueix per la pell de les parpelles, la conjuntiva, el sac lacrimal i el canalicle lacrimal.
934 nervi lacrimal m es nervio lagrimal en lacrimal nerve TA nervus lacrimalis ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
oftàlmic i que es distribueix per la glàndula lacrimal, la conjuntiva adjacent i la pell de la parpella superior.
935 nervi motor ocular comú m sin. tercer parell cranial m sin. compl. nervi oculomotor m es nervio motor ocular común; nervio
oculomotor; tercer nervio craneal; tercer par craneal
en 3rd cranial; oculomotor nerve TA nervus oculomotorius ANATOMIA. Nervi que té l'origen al peduncle
cerebral, travessa la fissura orbitària superior i arriba fins a l'òrbita.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: III parell cranial. 936 nervi motor ocular extern m sin. sisè parell cranial m sin. compl. nervi abducent m es nervio abducens; nervio motor ocular
externo; sexto nervio craneal; sexto par craneal
en 6th cranial; abducens nerve TA nervus abducens ANATOMIA. Nervi que té l'origen al tronc
encefàlic, al marge inferior de la protuberància i que es distribueix pel múscul recte lateral.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: VI parell cranial.
termcat · 57 de 98
937 nervi nasal m veg. nervi nasociliar m 938 nervi nasal extern m veg. nervi infratroclear m 939 nervi nasociliar m sin. compl. nervi nasal m es nervio nasal; nervio nasociliar en nasal nerve; nasociliary nerve TA nervus nasociliaris ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
oftàlmic i que es distribueix primer per sota del múscul recte superior i després pel múscul oblic superior i el múscul recte medial.
940 nervi oculomotor m veg. nervi motor ocular comú m 941 nervi oftàlmic m es nervio oftálmico en ophthalmic nerve TA nervus ophthalmicus ANATOMIA. Nervi que constitueix la primera
branca del nervi trigemin i que passa a través de la fissura orbitària superior.
942 nervi òptic m sin. segon parell cranial m sin. compl. tracte òptic m es nervio óptico; segundo nervio craneal en 2nd cranial; optic nerve TA nervus opticus ANATOMIA. Nervi que emergeix medialment
del pol anterior del globus ocular i que s'estén fins al quiasma òptic.
Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: II parell cranial. 943 nervi patètic m veg. nervi troclear m 944 nervi supraorbitari m sin. compl. nervi frontal extern m es nervio frontal externo; nervio
supraorbitario en supraorbital nerve TA nervus supraorbitalis ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
frontal i que es distribueix per la pell de la parpella superior, el front, el cuir cabellut i la mucosa del si frontal.
945 nervi supratroclear m sin. compl. nervi frontal intern m es nervio frontal interno; nervio
supratroclear
en supratrochlear nerve TA nervus supratrochlearis ANATOMIA. Nervi que té l'origen al nervi
frontal i que es distribueix per la conjuntiva, la pell de la parpella superior, el front i el múscul frontal.
946 nervi trigemin m sin. cinquè parell cranial m 947 nervi troclear m sin. quart parell cranial m sin. compl. nervi patètic m es cuarto nervio craneal; cuarto par
craneal; nervio patético; nervio troclear en 4th cranial; trochlear nerve TA nervus trochlearis ANATOMIA. Nervi que té l'origen al cervell
mitjà i que innerva el múscul oblic superior. Nota: Se sol representar també amb xifres
romanes: IV parell cranial. 948 neuritis intraocular f es neuritis intraocular en intraocular neuritis PATOLOGIA. Inflamació del segment
intraocular del nervi òptic. 949 neuritis òptica f sin. oftalmoneuritis f es neuritis óptica; oftalmoneuritis en ophthalmoneuritis; optic neuritis PATOLOGIA. Inflamació del nervi òptic. 950 neuritis retrobulbar f es neuritis retrobulbar en retrobulbar neuritis PATOLOGIA. Inflamació del segment del nervi
òptic situat darrere del globus ocular. 951 neuroretinitis m es neuroretinitis en neuroretinitis PATOLOGIA. Inflamació del nervi òptic i de la
retina. 952 nictalop adj es nictálope en nyctalope SEMIOLOGIA. Afectat de nictalopia. 953 nictalopia f sin. compl. ceguetat crepuscular f;
ceguetat nocturna f es ceguera nocturna; nictalopía
termcat · 58 de 98
en night blindness; nyctalopia SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
disminució de l'agudesa visual durant la nit o amb poca claror.
Nota: Usat generalment, d'una manera errònia,
amb el significat d'hemeralopia. 954 nineta f veg. pupil·la f 955 nistagme m es nistagmo en nystagmus PATOLOGIA. Espasme clònic dels músculs
motors del globus ocular, que produeix moviments involuntaris del globus en diferents sentits.
956 nistagme dissociat m es nistagmo disociado en dissociated nystagmus PATOLOGIA. Nistagme en què els
moviments d'ambdós ulls difereixen en direcció, extensió i periodicitat.
957 nistagme latent m es nistagmo latente en latent nystagmus PATOLOGIA. Nistagme que es produeix
només quan es cobreix un ull. 958 nistagme optocinètic m es nistagmo optocinético en optokinetic nystagmus PATOLOGIA. Nistagme induït per la recepció
d'estímuls visuals en moviments continuats i amb una certa cadència.
959 nistagme pendular m es nistagmo pendular en pendular nystagmus PATOLOGIA. Nistagme que produeix en el
globus ocular moviments de vaivé d'igual velocitat.
960 nistagme rotatori m es nistagmo rotatorio en rotatory nystagmus PATOLOGIA. Nistagme en què el moviment
del globus ocular s'esdevé seguint un pla frontal, al voltant de l'eix anteroposterior de l'ull.
961 nistàgmic -a adj es nistágmico
en nystagmic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent al
nistagme. 962 nistagmògraf m es nistagmógrafo en nystagmograph APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar els moviments del globus ocular en el nistagme.
963 nubècula f es nube; nubécula en nubecula; opaque spot FISIOLOGIA. Taca petita blanquinosa que es
forma a la còrnia. 964 nucli del cristal·lí m es núcleo del cristalino en nucleus of lens TA nucleus lentis ANATOMIA. Massa central del cristal·lí
formada per una substància amorfa que fa de ciment.
965 obertura orbitària f es abertura orbitaria en orbital aperture TA aditus orbitalis ANATOMIA. Orifici anterior de l'òrbita. 966 ocular adj sin. oftàlmic -a adj es ocular; oftálmico en ocular; ophthalmic CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'ull. 967 oculista m i f veg. oftalmòleg -òloga m i f 968 oculística f veg. oftalmologia f 969 oculogir -a adj es oculógiro en oculogyric FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent als
moviments rotatoris dels ulls. 970 oculomotor -a adj es oculomotor en oculomotor FISIOLOGIA. Relatiu o pertanyent als
termcat · 59 de 98
moviments dels ulls. Nota: L'adjectiu femení oculomotora admet com
a variant la forma oculomotriu. 971 oculoplàstia f es oculoplastia en oculoplasty TÈCNIQUES. Especialitat de l'oftalmologia
que es dedica al diagnòstic i tractament de les alteracions de les parpelles, les vies lacrimals i l'òrbita.
972 oculoreacció f veg. oftalmoreacció f 973 oftalmàlgia f es oftalmalgia en ophthalmalgia PATOLOGIA. Dolor a l'ull. 974 oftàlmia f sin. compl. oftalmitis f es oftalmia; oftalmía; oftalmitis en ophthalmia; ophthalmitis PATOLOGIA. Inflamació greu de l'ull. 975 oftàlmia elèctrica f es oftalmía eléctrica en electric ophthalmia PATOLOGIA. Oftàlmia produïda per l'acció
d'un llum elèctric molt violent. 976 oftàlmia metastàtica f es oftalmía metastásica en metastatic ophthalmia PATOLOGIA. Oftàlmia produïda per una
septicèmia. 977 oftàlmia nodular f es oftalmía nudosa en ophthalmia nodosa PATOLOGIA. Oftàlmia produïda per pèls
d'eruga, que es caracteritza per l'aparició consecutiva d'inflamació violenta i nodositats a la conjuntiva, a la còrnia i a l'iris.
978 oftàlmia simpàtica f es oftalmía simpática en sympathetic ophthalmia PATOLOGIA. Iridociclitis que apareix en un ull
a conseqüència de lesions en l'altre ull. 979 oftàlmic -a adj
sin. ocular adj 980 oftalmitis f veg. oftàlmia f 981 oftalmodesmitis f es oftalmodesmitis en ophthalmodesmitis PATOLOGIA. Inflamació dels tendons oculars. 982 oftalmodinamòmetre m es oftalmodinamómetro en ophthalmodynamometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a realitzar una oftalmodinamometria. 983 oftalmodinamometria f es oftalmodinamometría en ophthalmodynamometry TÈCNIQUES. Mesurament de la pressió
sanguínia a l'artèria i la vena centrals de la retina.
984 oftalmoflebotomia f es oftalmoflebotomía en ophthalmophlebotomy TERAPÈUTICA. Flebotomia que es realitza per
tal d'alleugerir la congestió de les venes conjuntivals.
985 oftalmògraf m es oftalmógrafo en ophthalmograph APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar els moviments oculars durant la lectura.
986 oftalmografia f es oftalmografía en ophthalmography TÈCNIQUES. Enregistrament dels moviments
oculars durant la lectura mitjançant un oftalmògraf.
987 oftalmoïconòmetre m es oftalmoeiconómetro en ophthalmoeikonometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a determinar la refracció ocular i les mides i la forma de les imatges captades.
988 oftalmòleg -òloga m i f sin. compl. oculista m i f es oculista; oftalmólogo
termcat · 60 de 98
en oculist; ophthalmologist CONCEPTES GENERALS. Metge especialitzat
en oftalmologia. 989 oftalmoleucoscopi m es oftalmoleucoscopio en ophthalmoleukoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a examinar la percepció cromàtica, que es basa en el reconeixement de colors produïts per la llum polaritzada.
990 oftalmologia f sin. compl. oculística f es oculística; oftalmología en oculistics; ophthalmology CONCEPTES GENERALS. Branca de la
medicina que s'ocupa de l'ull i de les seves malalties.
991 oftalmològic -a adj es oftalmológico en ophthalmologic CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'oftalmologia. 992 oftalmomalàcia f sin. compl. tisi ocular f es oftalmomalacia; tisis ocular en ocular phthisis; ophthalmomalacia PATOLOGIA. Hipotensió ocular extremada,
amb atròfia o sense. 993 oftalmòmetre m sin. compl. queratòmetre m es oftalmómetro; queratómetro en keratometer; ophthalmometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la curvatura de la còrnia. 994 oftalmometria f es oftalmometría en ophthalmometry TÈCNIQUES. Mesurament de la curvatura de
la còrnia mitjançant un oftalmòmetre. 995 oftalmomiïtis f sin. compl. oftalmomiositis f es oftalmomiositis en ophthalmomyositis PATOLOGIA. Inflamació dels músculs
oculars. 996 oftalmomiositis f veg. oftalmomiïtis f
997 oftalmomiotomia f es oftalmomiotomía en ophthalmomyotomy TERAPÈUTICA. Secció dels músculs oculars. 998 oftalmoneuritis f sin. neuritis òptica f 999 oftalmopatia f es oftalmopatía en ophthalmopathy PATOLOGIA. Procés patològic que afecta els
ulls. 1000 oftalmoplàstia f es oftalmoplastia en ophthalmoplasty TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir un defecte de l'ull i dels seus annexos.
1001 oftalmoplegia f es oftalmoplejía en ophthalmoplegia PATOLOGIA. Paràlisi dels músculs oculars. 1002 oftalmoplegia basilar f es oftalmoplejía basal en basal ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia produïda per una
lesió dels nervis motors oculars a la base del cervell.
1003 oftalmoplegia de Parinaud f es oftalmoplejía de Parinaud en Parinaud's ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia conjugada dels
músculs oculars que dirigeixen els moviments verticals de l'ull, que és produïda per lesions mesencefàliques.
1004 oftalmoplegia exoftàlmica f es oftalmoplejía exoftálmica en exophthalmic ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia que és
conseqüència d'una exoftàlmia extremada. 1005 oftalmoplegia externa f es oftalmoplejía externa en external ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta els
músculs extrínsecs de l'ull.
termcat · 61 de 98
1006 oftalmoplegia interna f es oftalmoplejía interna en internal ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta l'iris i
el múscul ciliar. 1007 oftalmoplegia nuclear f es oftalmoplejía nuclear en nuclear ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia produïda per una
lesió del nucli dels nervis motors oculars. 1008 oftalmoplegia orbitària f es oftalmoplejía orbitaria en orbital ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia produïda per una
afecció intraorbitària. 1009 oftalmoplegia parcial f es oftalmoplejía parcial en partial ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia que només
afecta un o dos músculs oculars. 1010 oftalmoplegia progressiva f es oftalmoplejía progresiva en progressive ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta
gradualment els diferents músculs oculars. 1011 oftalmoplegia total f es oftalmoplejía total en total ophthalmoplegia PATOLOGIA. Oftalmoplegia que afecta alhora
els músculs extrínsecs i intrínsecs de l'ull. 1012 oftalmoplègic -a adj es oftalmopléjico en ophthalmoplegic PATOLOGIA. Relatiu o pertanyent a
l'oftalmoplegia. 1013 oftalmoptosi f es oftalmoptosis en ophthalmoptosis PATOLOGIA. Protrusió de l'ull fora de la
fenedura palpebral per relaxació dels mitjans de fixació.
1014 oftalmoreacció f sin. compl. oculoreacció f
es oculorreacción; oftalmorreacción en ophthalmic reaction; ophthalmoreaction PATOLOGIA. Hiperèmia conjuntival que
apareix quan a un malalt de tifoide o de tuberculosi se li instil·la toxina del respectiu germen causal.
1015 oftalmorràgia f es oftalmorragia en ophthalmorrhagia PATOLOGIA. Hemorràgia ocular. 1016 oftalmorrexi f es oftalmorrexis en ophthalmorrhexis PATOLOGIA. Ruptura del globus ocular. 1017 oftalmoscopi m es oftalmoscopio en ophthalmoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a explorar l'interior de l'ull. 1018 oftalmoscopi binocular m es oftalmoscopio binocular en binocular ophthalmoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi
indirecte proveït de dos oculars emprat per a obtenir una visió estereoscòpica de l'interior de l'ull.
1019 oftalmoscopi directe m es oftalmoscopio directo en direct ophthalmoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi que
produeix una imatge no invertida de l'interior de l'ull.
1020 oftalmoscopi indirecte m es oftalmoscopio indirecto en indirect ophthalmoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi que
produeix una imatge invertida de l'interior de l'ull.
1021 oftalmoscòpia f es oftalmoscopia en ophthalmoscopy TÈCNIQUES. Exploració de l'interior de l'ull
mitjançant un oftalmoscopi. 1022 oftalmoscòpia directa f es oftalmoscopia directa en direct ophthalmoscopy
termcat · 62 de 98
TÈCNIQUES. Oftalmoscòpia efectuada amb
un oftalmoscopi directe. 1023 oftalmoscòpia indirecta f es oftalmoscopia indirecta en indirect ophthalmoscopy TÈCNIQUES. Oftalmoscòpia efectuada amb
un oftalmoscopi indirecte. 1024 oftalmoscòpia mètrica f es oftalmoscopia métrica en metric ophthalmoscopy TÈCNIQUES. Oftalmoscòpia que té per
objecte determinar la refracció ocular. 1025 oftalmostèresi f es oftalmosteresis en ophthalmosteresis PATOLOGIA. Pèrdua d'un ull. 1026 oftalmotermòmetre m es oftalmotermómetro en ophthalmothermometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar la temperatura de l'ull. 1027 oftalmotomia f es oftalmotomía en ophthalmotomy TERAPÈUTICA. Incisió del globus ocular. 1028 oftalmotonometria f veg. tonometria f 1029 oftalmotropòmetre m es oftalmotropómetro en ophthalmotropometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar els moviments oculars. 1030 oncologia ocular f es oncología ocular en ocular oncologist TÈCNIQUES. Especialitat de l'oftalmologia
que estudia els tumors intraoculars. 1031 opacitat f es opacidad en opacity ANATOMIA. Zona opaca de la còrnia, del
cristal·lí o de l'humor vitri.
1032 operació d'Ammon f veg. dacriocistotomia f 1033 operació d'Elliot f es operación de Elliot en Elliot's operation TERAPÈUTICA. Punció trepanadora
subconjuntival del globus ocular realitzada al limbe esclerocorneal per tal de disminuir la tensió intraocular en casos de glaucoma.
1034 operació de Barkan f veg. goniotomia f 1035 operació de Lagrange f veg. esclerectoiridectomia f 1036 opsioclònia f es opsoclonía en opsoclonia PATOLOGIA. Trastorn caracteritzat per oscil·
lacions verticals i no rítmiques dels ulls, produït per una lesió de les vies cerebel·loses connectades als nuclis dels músculs motors oculars.
1037 òptic -a adj es óptico en optic; optical CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
als ulls o a la visió. 1038 optòmetre m es optómetro en optometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a determinar els límits dins els quals es veuen amb claredat els objectes.
1039 optometria f es optometría en optometry TÈCNIQUES. Branca de l'estudi de la visió
que es basa en la valoració, el tractament i el seguiment de les alteracions del sistema visual des de les perspectives òptica, funcional i ergonòmica.
1040 optomiòmetre m es optomiómetro en optomyometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la força dels músculs oculars. 1041 optotip m sin. compl. optotipus m
termcat · 63 de 98
es optotipo en optotype; test type APARELLS I INSTRUMENTS. Conjunt de lletres
o signes de diverses mides emprats per a mesurar l'agudesa visual.
1042 optotipus m veg. optotip m 1043 ora serrata f es ora serrata en ora serrata TA ora serrata ANATOMIA. Línia que limita el cos ciliar i la
retina. 1044 orbicle ciliar m es orbículo ciliar en orbiculus ciliaris TA orbiculus ciliaris ANATOMIA. Zona anular del cos ciliar situada
entre la corona ciliar i l'ora serrata. 1045 òrbita f sin. compl. cavitat orbitària f; conca de
l'ull f es cavidad orbitaria; cuenca del ojo; órbita en orbit; orbital cavity TA cavitas orbitale; orbita ANATOMIA. Cavitat òssia que conté el
globus ocular i els seus músculs, vasos i nervis.
1046 orbitari -ària adj es orbitario en orbital CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'òrbita. 1047 orbitonòmetre m es orbitonómetro en orbitonometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la resistència que ofereix el globus ocular a desplaçar-se enrere quan és sotmès a diverses pressions.
1048 orbitonometria f es orbitonometría en orbitonometry TÈCNIQUES. Mesurament de la resistència
que ofereix el globus ocular a desplaçar-se enrere quan és sotmès a diverses pressions, que es realitza mitjançant un orbitonòmetre.
1049 orbitotomia f es orbitotomía en orbitotomy TERAPÈUTICA. Incisió o obertura de l'òrbita a
través d'una de les seves parets. 1050 ordèol m veg. mussol m 1051 òrgan de la visió m es órgano de la visión en visual organ TA organum visuale; organum visus ANATOMIA. Òrgan responsable de la visió
format pel globus ocular i els annexos de l'ull.
1052 ortofòria f es ortoforia en orthophoria FISIOLOGIA. Equilibri correcte dels músculs
oculomotors d'ambdós ulls. 1053 ortòptic -a adj es ortóptico en orthoptic TERAPÈUTICA. Que corregeix els defectes
dels eixos visuals. 1054 ortòptica f es ortóptica en orthoptics TERAPÈUTICA. Tècnica d'exercicis oculars
emprada per a corregir els eixos visuals dels ulls que no estan coordinats adequadament per a la visió binocular.
1055 ortoptoscopi m es ortoptoscopio en orthoptoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a corregir l'estrabisme mitjançant exercicis dels músculs oculomotors.
1056 ortoscopi m es ortoscopio en orthoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a examinar la cambra anterior. 1057 oscil·lòpsia f sin. compl. visió oscil·lant f es oscilopsia; visión oscilante en oscillating vision; oscillopsia
termcat · 64 de 98
SEMIOLOGIA. Trastorn visual en què es perceben els objectes com si es moguessin en vaivé.
1058 palpebra f veg. parpella f 1059 palpebral adj sin. compl. blefàric -a adj es blefárico; palpebral en blepharal; palpebral CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a les parpelles. 1060 palpebrat -ada adj es palpebrado en lidded CONCEPTES GENERALS. Proveït de parpelles. 1061 palpebritis f veg. blefaritis f 1062 pannus m es paño en pannus PATOLOGIA. Trastorn consistent en una
vascularització superficial perifèrica de la còrnia amb infiltració de teixit de granulació.
1063 pannus carnós m sin. compl. pannus cras m es paño carnoso; paño craso en pannus carnosus; pannus crassus PATOLOGIA. Pannus caracteritzat per una
vascularització molt densa. 1064 pannus cras m veg. pannus carnós m 1065 pannus degeneratiu m es paño degenerativo en degenerative pannus PATOLOGIA. Pannus associat a la
degeneració de la còrnia. 1066 pannus flictenular m es paño flictenular en phlyctenular pannus PATOLOGIA. Pannus acompanyat de
queratitis amb flictènules i vascularització completa de la perifèria del limbe esclerocorneal i de la làmina limitant anterior.
1067 pannus glaucomatós m
es paño glaucomatoso en glaucomatous pannus PATOLOGIA. Pannus associat a la presència
d'un glaucoma. 1068 pannus sec m es paño seco en pannus siccus PATOLOGIA. Pannus associat a una gran
reducció de la secreció lacrimal. 1069 pannus tracomatós m es paño tracomatoso en pannus trachomatosus PATOLOGIA. Pannus associat al tracoma
caracteritzat per una fina vascularització subepitelial de la còrnia.
1070 panoftàlmia f sin. compl. panoftalmitis f es panoftalmía; panoftalmitis en panophthalmia; panophthalmitis PATOLOGIA. Inflamació piògena de totes les
estructures oculars. 1071 panoftalmitis f veg. panoftàlmia f 1072 pantalla de Bjerrum f veg. pantalla tangent f 1073 pantalla tangent f sin. compl. pantalla de Bjerrum f es pantalla de Bjerrum; pantalla tangente en Bjerrum's screen; tangent screen APARELLS I INSTRUMENTS. Pantalla negra
marcada amb un punt blanc al centre i cercles blancs concèntrics en relació amb aquest punt, que s'empra per a explorar el camp visual.
1074 panuveïtis f sin. compl. iridociclocoroïditis f es iridociclocoroiditis; panuveítis en iridocyclochoroiditis; panuveitis PATOLOGIA. Inflamació de la túnica vascular
de l'ull. 1075 papil·la del nervi òptic f sin. disc del nervi òptic m 1076 papil·la lacrimal f es papila lagrimal en lacrimal papilla TA papilla lacrimalis
termcat · 65 de 98
ANATOMIA. Relleu cònic situat a la part medial de la vora interna de les parpelles, al vèrtex del qual hi ha els punts lacrimals.
1077 papil·ledema m es papiledema en papilledema PATOLOGIA. Tumefacció no inflamatòria de
la papil·la del nervi òptic produïda per un augment de la pressió intracranial i l'obstrucció del fluix venós de l'òrbita.
1078 papil·litis f es papilitis en papillitis PATOLOGIA. Neuritis intraocular
caracteritzada per una inflamació de la papil·la del nervi òptic.
1079 papil·loretinitis f sin. retinopapil·litis f es papilorretinitis; retinopapilitis en papilloretinitis; retinopapillitis PATOLOGIA. Inflamació de la retina,
especialment de la zona corresponent a la papil·la del nervi òptic.
1080 paracentesi bulbar f es paracentesis bulbar en paracentesis bulbi TERAPÈUTICA. Punció del globus ocular a
través de la còrnia, de l'escleròtica o del limbe esclerocorneal.
1081 paràlisi de l'acomodació f es parálisis de la acomodación en paralysis of accommodation PATOLOGIA. Paràlisi del múscul ciliar que
dificulta o impedeix l'acomodació. 1082 paret inferior de l'òrbita f es pared inferior de la órbita en floor of orbit TA paries inferior orbitae ANATOMIA. Superfície inferior de l'òrbita
formada per la superfície orbitària del maxil·lar superior, la cara superior de l'apòfisi orbitària del palatí i el pòmul.
1083 paret lateral de l'òrbita f es pared lateral de la órbita en lateral wall of the orbit TA paries lateralis orbitae ANATOMIA. Superfície lateral de l'òrbita
formada per la superfície orbitària de l'ala major de l'esfenoide, el pòmul i la part més
externa de la volta orbitària del frontal. 1084 paret medial de l'òrbita f es pared medial de la órbita en medial wall of the orbit TA paries medialis orbitae ANATOMIA. Superfície interna de l'òrbita
formada per la cara externa del cos de l'esfenoide, l'etmoide, l'unguis i l'apòfisi ascendent del maxil·lar superior.
1085 paret superior de l'òrbita f es pared superior de la órbita en roof of orbit TA paries superior orbitae ANATOMIA. Superfície superior de l'òrbita
formada per la cara orbitària del frontal i la cara inferior de l'ala menor de l'esfenoide.
1086 parpella f sin. compl. palpebra f es pálpebra; párpado en eyelid; lid TA palpebra ANATOMIA. Cadascun dels dos plecs cutanis
mòbils que protegeixen la superfície anterior del globus ocular dels agents exteriors.
1087 parpella inferior f es párpado inferior en lower eyelid TA palpebra inferior ANATOMIA. Parpella situada a la part inferior
del globus ocular. 1088 parpella superior f es párpado superior en upper eyelid TA palpebra superior ANATOMIA. Parpella situada a la part
superior del globus ocular. 1089 pars plana f es pars plana en pars plana ANATOMIA. Porció de la part ciliar de la retina
i de la coroide adjacent, situada entre l'ora serrata i l'inici dels processos ciliars.
1090 pars planitis f es pars planitis en pars planitis PATOLOGIA. Uveïtis granulomatosa de la
pars plana.
termcat · 66 de 98
1091 part ciliar de la retina f es porción ciliar de la retina en pars ciliaris retinae TA pars ciliaris retinae ANATOMIA. Part de la retina, insensible a la
llum, situada a la superfície posterior del cos ciliar.
1092 part coriocapil·lar f es porción coriocapilar ANATOMIA. Part interna de la coroide que es
distribueix per la cara externa de la retina. 1093 part corneoscleròtica f sin. trabècula esclerocorneal f es porción corneoescleral; trabécula
esclerocorneal en corneo-scleral trabeculae; pars
corneoscleralis TA pars corneoscleralis ANATOMIA. Part del sistema reticular
trabecular, fixada a l'escleròtica, que està constituïda per les fibres tendinoses d'inserció de la porció longitudinal del múscul ciliar.
1094 part intracanalicular del nervi òptic f es porción intracanalicular del nervio
óptico en pars intracanalicularis nervi optici TA pars intracanalicularis nervi optici ANATOMIA. Part del nervi òptic situada al
conducte òptic i unida parcialment a la paret del conducte.
1095 part intracranial del nervi òptic f es porción intracraneal del nervio óptico en pars intracranialis nervi optici TA pars intracranialis nervi optici ANATOMIA. Part del nervi òptic situada entre
el conducte òptic i el quiasma òptic. 1096 part intralaminar del nervi òptic f es porción intralaminar del nervio óptico en pars intralaminaris nervi optici TA pars intralaminaris nervi optici ANATOMIA. Part del nervi òptic situada a la
làmina cribrosa de l'escleròtica. 1097 part intraocular del nervi òptic f es porción intraocular del nervio óptico en pars intraocularis nervi optici TA pars intraocularis nervi optici ANATOMIA. Part del nervi òptic situada a la
paret del globus ocular. 1098 part iridiana de la retina f
es porción irídea de la retina en pars iridica retinae TA pars iridica retinae ANATOMIA. Part de la retina, insensible a la
llum, situada a la cara posterior de l'iris. 1099 part nerviosa de la retina f es porción nerviosa de la retina en nervous part of retina TA pars nervosa retinae ANATOMIA. Part de la retina que ocupa el pol
posterior del globus ocular des de l'ora serrata i que està composta de neurones d'associació i cèl·lules ganglionars els axiomes de les quals formen el nervi òptic.
1100 part orbitària de la glàndula lacrimal
f es porción orbitaria de la glándula lagrimal en pars orbitalis glandulae lacrimalis TA pars orbitalis glandulae lacrimalis ANATOMIA. Part major de la glàndula lacrimal
situada per sobre del tendó del múscul elevador de la parpella superior.
1101 part orbitària del nervi òptic f es porción orbitaria del nervio óptico en pars orbitalis nervi optici TA pars orbitalis nervi optici ANATOMIA. Part del nervi òptic situada a
l'òrbita, d'aproximadament 3 cm de longitud, que s'estén de forma lleugerament sinuosa.
1102 part palpebral de la glàndula
lacrimal f es porción palpebral de la glándula
lagrimal en pars palpebralis glandulae lacrimalis TA pars palpebralis glandulae lacrimalis ANATOMIA. Part més petita de la glàndula
lacrimal situada per sota del tendó del múscul elevador de la parpella superior.
1103 pel·lícula lacrimal f es película lagrimal en tear film FISIOLOGIA. Capa molt fina formada per
líquid lacrimal que cobreix la còrnia, la protegeix i la nodreix.
1104 perímetre m es perímetro en perimeter APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a realitzar una perimetria.
termcat · 67 de 98
1105 perimetria f es perimetría en perimetry TÈCNIQUES. Mesurament de l'extensió d'un
camp visual perifèric sobre una superfície corba.
1106 periòrbita f es periórbita en periorbita TA periorbita ANATOMIA. Periosti que cobreix els ossos
que formen l'òrbita. 1107 peritectomia f es peritectomía en peritectomy TERAPÈUTICA. Excisió d'una franja
pericorneal de conjuntiva per al tractament del pannus.
1108 pestanya f es cilio; pestaña en eyelash TA cilium ANATOMIA. Cadascun dels pèls rígids
implantats a les vores lliures de les parpelles.
1109 pingüècula f es pinguécula en pinguecula PATOLOGIA. Taca groguenca i triangular de
la conjuntiva bulbar, situada prop del limbe esclerocorneal, sovint al cantó nasal, que apareix generalment en persones majors de cinquanta anys.
1110 plec ciliar m es pliegue ciliar en ciliary fold TA plica ciliaris ANATOMIA. Cadascun dels plecs situats
entre els processos ciliars. 1111 plec iridià m es pliegue del iris en iridial fold TA plica iridis ANATOMIA. Cadascun dels plecs situats a la
cara anterior de l'iris. 1112 plec lacrimal m sin. compl. vàlvula de Hasner f es pliegue lagrimal; válvula de Hasner en Hasner's valve; lacrimal fold
TA plica lacrimalis ANATOMIA. Plec de mucosa situat a la
desembocadura del conducte nasolacrimal al meat nasal inferior.
1113 plec semilunar de la conjuntiva m es pliegue semilunar de la conjuntiva en semilunar fold of conjunctiva TA plica semilunaris conjunctivae ANATOMIA. Plec de la conjuntiva bulbar situat
a l'angle medial de l'ull, que contribueix a formar el llac lacrimal.
1114 plegament dels músculs oculars m es plegamiento de los músculos oculares en folding of the ocular muscles TERAPÈUTICA. Operació consistent a plegar
una part del tendó d'un múscul extraocular per tal d'avançar-ne el punt d'inserció.
1115 pleòptica f es pleóptica en pleoptics TERAPÈUTICA. Tècnica d'exercicis oculars
emprada per a desenvolupar una visió més completa d'un ull ambliop i la coordinació binocular.
1116 pol anterior del cristal·lí m es polo anterior del cristalino en anterior pole of lens TA polus anterior lentis ANATOMIA. Punt central de la superfície
anterior del cristal·lí. 1117 pol anterior del globus ocular m es polo anterior del globo ocular en anterior pole of eyeball TA polus anterior bulbi oculi ANATOMIA. Punt de la superfície anterior del
globus ocular situat davant d'un pla frontal imaginari que passa per l'ora serrata.
1118 pol posterior del cristal·lí m es polo posterior del cristalino en posterior pole of lens TA polus posterior lentis ANATOMIA. Punt central de la superfície
posterior del cristal·lí. 1119 pol posterior del globus ocular m es polo posterior del globo ocular en posterior pole of eyeball TA polus posterior bulbi oculi ANATOMIA. Punt de la superfície posterior del
globus ocular, travessat per l'eix
termcat · 68 de 98
anteroposterior de l'ull. 1120 policòria f es policoria en polycoria PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
presència de diverses pupil·les. 1121 poliopia f sin. poliòpsia f sin. compl. visió múltiple f es poliopía; poliopsia; visión múltiple en multiple vision; polyopia; polyopsia SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
formació d'una imatge múltiple d'un mateix objecte en un sol ull.
1122 poliopia binocular f veg. diplopia f 1123 poliòpsia f sin. poliopia f 1124 porció circular del múscul ciliar f veg. fibra circular del múscul ciliar f 1125 porció longitudinal del múscul ciliar
f veg. fibra longitudinal del múscul ciliar f 1126 presbícia f sin. presbiopia f es presbicia; presbiopía en presbyopia; presbytia SEMIOLOGIA. Trastorn visual consistent en la
dificultat de veure nítidament, sense fatiga, els objectes pròxims, que és produït per la pèrdua d'elasticitat del cristal·lí i que apareix generalment en persones majors de quaranta anys.
1127 presbiopia f sin. presbícia f 1128 pressió intraocular f es presión intraocular en intraocular pressure FISIOLOGIA. Pressió dels líquids oculars
contra les túniques de l'ull. 1129 procés ciliar m es proceso ciliar en ciliary proces TA processus ciliaris ANATOMIA. Cadascuna de les prolongacions
de la coroide disposades radialment al voltant del cristal·lí i al voltant del múscul
ciliar. 1130 protanomalopia f sin. protanomalòpsia f sin. compl. aneritròpsia f es protanomalopía; protanomalopsia en aneritropsia; anerythropsia;
protanomaly SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què hi ha
una deficiència per percebre el color vermell i formar-ne els colors complementaris.
1131 protanomalòpsia f sin. protanomalopia f 1132 protanop adj es protánope en protanope SEMIOLOGIA. Afectat de protanopia. 1133 protanopia f sin. protanòpsia f es protanopía; protanopsia en protanopia; protanopsia SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què no es
pot percebre el color vermell i els seus derivats i que és produïda per l'absència del pigment visual corresponent al vermell.
1134 protanòpsia f sin. protanopia f 1135 prova d'Ishihara f es prueba de Ishihara en Ishihara's test TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
la visió dels colors, en què es fan servir uns discs homocromàtics dels quals resulten figures de lletres o xifres.
1136 prova de Graefe f es prueba de Graefe en Graefe's test TÈCNIQUES. Prova emprada per al diagnòstic
de l'heterofòria, en què es col·loca davant d'un ull un prisma de 10° que forma dues imatges de l'objecte observat, una de les quals es desplaça lateralment en cas d'heterofòria.
1137 prova de Hering f es prueba de Hering en Hering's test TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
si la visió és monocular o binocular, en què el subjecte examinat mira per un aparell especial que, a l'extremitat distal, té un fil i
termcat · 69 de 98
una boleta, de manera que és imprescindible la visió binocular per a saber si la bola és davant o darrere del fil.
1138 prova de Mauthner f es prueba de Mauthner en Mauthner's test TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
la ceguetat per als colors, que es basa en l'ús de diversos flascons que contenen pigments diferents.
1139 prova de Nagel f es prueba de Nagel en Nagel's test TÈCNIQUES. Prova emprada per a investigar
la visió dels colors, que s'efectua mitjançant cartolines amb els colors impresos en cercles concèntrics.
1140 prova de Schirmer f es prueba de Schirmer en Schirmer's test TÈCNIQUES. Prova emprada per al
diagnòstic de la queratoconjuntivitis seca, en què s'empra un fragment de paper que es col·loca al sac conjuntival inferior.
1141 pseudoretinitis pigmentària f es seudorretinitis pigmentosa en pseudoretinitis pigmentosa PATOLOGIA. Degeneració pigmentària de la
retina produïda per infeccions virals intrauterines, lesions vasculars o traumatismes.
1142 pterigi m sin. compl. pterígion m es pterigión en pterygium PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'engruiximent membranós de la conjuntiva, que presenta la forma d'un triangle de base perifèrica i de vèrtex dirigit cap a la còrnia, sobre la qual tendeix a créixer.
1143 pterígion m veg. pterigi m 1144 punt corresponent m es punto correspondiente en corresponding point FISIOLOGIA. Cadascun dels punts
d'ambdues retines les impressions dels quals s'uneixen per produir una percepció única.
1145 punt de fixació m es punto de fijación en point of fixation FISIOLOGIA. Punt de l'eix visual en què es
veu més clarament un objecte. 1146 punt lacrimal m es punto lagrimal en lacrimal point TA punctum lacrimale ANATOMIA. Orifici del canalicle lacrimal situat
a l'angle medial de l'ull, que constitueix l'inici del drenatge lacrimal.
1147 punt pròxim m es punto cercano en near point FISIOLOGIA. Punt que està més a prop de l'ull
en què es veuen amb claredat els objectes. 1148 punt remot m es punto lejano en fair point FISIOLOGIA. Punt que està més lluny de l'ull
en què es veuen amb claredat els objectes. 1149 pupil·la f sin. compl. nineta f es niña; pupila en pupil TA pupilla ANATOMIA. Obertura circular de l'iris, per on
passen els raigs lluminosos cap a l'interior de l'ull, el diàmetre de la qual varia segons la intensitat de la llum que rep i segons la distància dels objectes observats.
1150 pupil·la artificial f es pupila artificial en artificial pupil TERAPÈUTICA. Obertura artificial de l'iris
mitjançant iridectomia, efectuada per a suplir una pupil·la obliterada.
1151 pupil·la d'Argyll Robertson f es pupila de Argyll Robertson en Argyll Robertson pupil PATOLOGIA. Pupil·la afectada de miosi que
reacciona a l'acomodació, però no a la llum.
1152 pupil·lar adj es pupilar en pupilary; pupillary
termcat · 70 de 98
CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent a la pupil·la.
1153 pupil·latonia f es pupilatonía en pupillatonia PATOLOGIA. Atonia de la pupil·la. 1154 pupil·lògraf m es pupilógrafo en pupillograph APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a enregistrar les reaccions de la pupil·la. 1155 pupil·lòmetre m es pupilómetro en pupillometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el diàmetre de la pupil·la. 1156 pupil·lometria f es pupilometría en pupillometry TÈCNIQUES. Mesurament del diàmetre de la
pupil·la mitjançant un pupil·lòmetre. 1157 pupil·loscopi m es pupiloscopio en pupilloscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a observar les reaccions de la pupil·la.
1158 pupil·lostatòmetre m es pupilostatómetro en pupillostatometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la distància entre les dues pupil·les.
1159 quadrantanopia f sin. quadrantanòpsia f sin. compl. hemianòpsia quadràntica f es cuadrantanopia; cuadrantanopsia en quadrantanopia; quadrantanopsia SEMIOLOGIA. Ceguetat en un quadrant del
camp visual deguda generalment a una lesió a la via òptica.
1160 quadrantanòpsia f sin. quadrantanopia f 1161 quart parell cranial m
sin. nervi troclear m 1162 quemosi f es quemosis en chemosis PATOLOGIA. Edema inflamatori de la
conjuntiva bulbar. 1163 queratàlgia f es queratalgia en keratalgia PATOLOGIA. Dolor a la còrnia. 1164 queratectomia f es queratectomía en keratectomy TERAPÈUTICA. Extirpació d'una part de la
còrnia. 1165 queratitis f es queratitis en keratitis PATOLOGIA. Inflamació de la còrnia. 1166 queratitis d'acne rosàcia f es queratitis de acné rosácea en acne rosacea keratitis PATOLOGIA. Queratitis greu acompanyada
d'acne rosàcia a la còrnia i a les parpelles. 1167 queratitis dendriforme f veg. queratitis dendrítica f 1168 queratitis dendrítica f sin. compl. queratitis dendriforme f es queratitis dendriforme; queratitis
dendrítica en dendriform keratitis; dendritic keratitis PATOLOGIA. Queratitis herpètica que
produeix una ulceració arborescent de la còrnia.
1169 queratitis disciforme f es queratitis disciforme en disciform keratitis PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per la
formació d'una opacitat de forma oval o arrodonida sobre la còrnia.
1170 queratitis esclerosant f es queratitis esclerosante en sclerosing keratitis PATOLOGIA. Queratitis associada amb
termcat · 71 de 98
escleritis, que condueix a la hiperplàsia dels elements de la còrnia.
1171 queratitis estriada f es queratitis estriada en striate keratitis PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per la
formació d'unes línies d'inflamació epitelial, paral·leles o que s'intersequen.
1172 queratitis filamentosa f es queratitis filamentosa en keratitis filamentosa PATOLOGIA. Queratitis que produeix
excrescències de material mucoide, llargues i fines, d'origen epitelial, a la superfície de la còrnia.
1173 queratitis herpètica f es queratitis herpética en herpetic keratitis PATOLOGIA. Queratitis produïda per infecció
de l'herpes simple o de l'herpes zòster oftàlmic.
1174 queratitis intersticial f sin. queratitis parenquimàtica f es queratitis intersticial; queratitis
parenquimatosa en intersticial keratitis; parenchymatous
keratitis PATOLOGIA. Queratitis crònica amb
infiltració cel·lular profunda. 1175 queratitis lagoftàlmica f es queratitis lagoftálmica en lagophthalmic keratitis PATOLOGIA. Queratitis que és conseqüència
de l'exposició del globus ocular a l'aire ambiental en la lagoftàlmia.
1176 queratitis metaherpètica f es queratitis metaherpética en metaherpetic keratitis PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per
ulceració, infiltració parenquimatosa i, sovint, iridociclitis persistent i glaucoma secundari, produïda per un virus herpètic recurrent.
1177 queratitis neuroparalítica f es queratitis neuroparalítica en neuroparalytic keratitis PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per
sequedat de l'epiteli anterior de la còrnia i formació de fissures, produïda per una lesió del nervi trigemin.
1178 queratitis nummular f es queratitis numular en keratitis nummularis PATOLOGIA. Queratitis benigna de
desenvolupament molt lent caracteritzada per dipòsits corneals que formen àrees circulars amb vores clarament definides, envoltades d'un halo menys dens.
1179 queratitis parenquimàtica f sin. queratitis intersticial f 1180 queratitis puntejada f es queratitis punteada en punctate keratitis PATOLOGIA. Inflamació de la làmina limitant
posterior que dóna lloc a opacitats puntiformes.
1181 queratitis vascular f es queratitis vascular en vascular keratitis PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada per la
formació de vasos sanguinis per sota de la conjuntiva bulbar i l'epiteli anterior de la còrnia.
1182 queratitis vesicular f es queratitis vesicular en vesicular keratitis PATOLOGIA. Queratitis caracteritzada pel
desenvolupament de petites vesícules sobre la superfície de la còrnia.
1183 queratocele f es queratocele en keratocele PATOLOGIA. Hèrnia de la làmina limitant
posterior. 1184 queratocentesi f es queratocentesis en keratocentesis TERAPÈUTICA. Paracentesi bulbar que es
realitza a través de la còrnia. 1185 queratocon m es queratocono en keratoconus PATOLOGIA. Protrusió anterior de la còrnia
de forma cònica, sovint bilateral. 1186 queratoconjuntivitis f
termcat · 72 de 98
es queratoconjuntivitis en keratoconjunctivitis PATOLOGIA. Inflamació de la còrnia i de la
conjuntiva. 1187 queratoconjuntivitis epidèmica f es queratoconjuntivitis epidémica en epidemic keratoconjunctivitis PATOLOGIA. Queratoconjuntivitis molt
infecciosa caracteritzada per un exsudat ocular relativament escàs, desenvolupament d'opacitats corneals subepitelials rodones acompanyades de queratitis i, sovint, tumefacció dels ganglis limfàtics regionals, que és produïda per un adenovirus.
1188 queratoconjuntivitis flictenular f es queratoconjuntivitis flictenular en phlyctenular keratoconjunctivitis PATOLOGIA. Queratoconjuntivitis
caracteritzada per la formació d'una petita lesió, de color gris, al limbe esclerocorneal.
1189 queratoconjuntivitis seca f es queratoconjuntivitis seca en keratoconjunctivitis sicca PATOLOGIA. Queratoconjuntivitis
caracteritzada per hiperèmia conjuntival i hiposecreció lacrimal.
1190 queratofàcia f sin. compl. queratofàquia f es queratofaquia en keratophakia TERAPÈUTICA. Queratoplàstia refractiva en
què l'empelt és implantat entre les capes de la còrnia.
1191 queratofàquia f veg. queratofàcia f 1192 queratoglobus m es queratoglobo en keratoglobus PATOLOGIA. Deformació ocular bilateral en
què la còrnia és globulosa. 1193 queratohelcosi f es queratohelcosis en keratohelcosis PATOLOGIA. Ulceració de la còrnia. 1194 queratohèmia f veg. hematocòrnia f
1195 queratoiridociclitis f sin. compl. queratouveïtis f es queratoiridociclitis; queratouveítis en keratoiridocyclitis PATOLOGIA. Inflamació de la còrnia, de l'iris i
del cos ciliar. 1196 queratoiritis f sin. iridoqueratitis f 1197 queratoleptinsi f es queratoleptinsis en keratoleptynsis TERAPÈUTICA. Operació consistent a fer la
resecció d'un segment de la còrnia i substituir-lo per conjuntiva bulbar.
1198 queratomalàcia f es queratomalacia en keratomalacia PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
sequedat, la ulceració i la perforació de la còrnia sense que hi hagi un procés inflamatori.
1199 queratòmetre m veg. oftalmòmetre m 1200 queratomileusi f es queratomileusis en keratomileusis TERAPÈUTICA. Queratoplàstia refractiva
consistent a extirpar un segment de la còrnia, remodelar-lo i reimplantar-lo a la còrnia.
1201 queratopatia f es queratopatía en keratopathy PATOLOGIA. Malaltia no inflamatòria de la
còrnia. 1202 queratoplàstia f es queratoplastia en keratoplasty TERAPÈUTICA. Operació consistent a
substituir un segment de còrnia malalta per un de còrnia sana.
1203 queratoplàstia òptica f es queratoplastia óptica en optic keratoplasty TERAPÈUTICA. Queratoplàstia que té per
objecte corregir un defecte de visió.
termcat · 73 de 98
1204 queratoplàstia refractiva f es queratoplastia de refracción en refractive keratoplasty TERAPÈUTICA. Queratoplàstia que té per
objecte corregir un defecte de curvatura de la còrnia.
1205 queratoplàstia tectònica f es queratoplastia tectónica en tectonic keratoplasty TERAPÈUTICA. Queratoplàstia que té per
objecte restituir estructuralment la còrnia. 1206 queratorrexi f es queratorrexis en keratorrhexis PATOLOGIA. Ruptura de la còrnia. 1207 queratoscleritis f veg. escleroqueratitis f 1208 queratoscopi m sin. compl. disc de Placido m es disco de Plácido; queratoscopio en keratoscope; Placido's disk APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a examinar els reflexos de la cara anterior de la còrnia i determinar l'astigmatisme.
1209 queratoscòpia f es queratoscopia en keratoscopy TÈCNIQUES. Exploració de la còrnia
mitjançant un queratoscopi. 1210 queratotomia f es queratotomía en keratotomy TERAPÈUTICA. Incisió de la còrnia. 1211 queratotomia delimitant f es queratotomía delimitante en delimiting keratotomy TERAPÈUTICA. Queratotomia al voltant d'una
úlcera serpiginosa per tal de limitar-ne la progressió.
1212 queratotomia radial f es querototomía radial en radial keratotomy TERAPÈUTICA. Intervenció quirúrgica
consistent a fer una sèrie d'incisions no perforants a la superfície de la còrnia, des
de la vora fins al centre, per tal de corregir la miopia.
1213 queratouveïtis f veg. queratoiridociclitis f 1214 recessió dels músculs oculars f es recesión de los músculos oculares en recession of ocular muscle TERAPÈUTICA. Operació consistent a
desplaçar posteriorment el punt d'inserció d'un múscul extraocular en casos d'estrabisme.
1215 reflex consensual a la llum m es reflejo consensual a la luz en consensual light reflex FISIOLOGIA. Reflex que provoca la
constricció de la pupil·la oposada a la de l'ull que rep un estímul lluminós.
1216 reflex corneal m sin. compl. reflex palpebral m es reflejo corneal; reflejo palpebral en corneal reflex; lid reflex FISIOLOGIA. Reflex que provoca la contracció
del múscul orbicular de les parpelles quan les parpelles toquen la còrnia.
1217 reflex d'acomodació m es reflejo de acomodación en accommodation reflex FISIOLOGIA. Reflex que provoca el conjunt de
modificacions coordinades de l'iris, del cristal·lí i dels músculs extrínsecs de l'ull per tal d'enfocar els objectes segons les diverses distàncies.
1218 reflex foveolar m es reflejo foveolar en foveolar reflex FISIOLOGIA. Punt corresponent a la fòvea
central, que és visible en fer una oftalmoscòpia.
1219 reflex palpebral m veg. reflex corneal m 1220 reflex pupil·lar m es reflejo pupilar en pupillary reflex FISIOLOGIA. Reflex que provoca la contracció
de la pupil·la en exposar la retina a la llum.
1221 reflex vestibuloocular m
termcat · 74 de 98
es reflejo vestibuloocular en vestibulo-ocular reflex FISIOLOGIA. Reflex que provoca la desviació
dels ulls a conseqüència de l'estimulació del sistema vestibular.
1222 refracció dinàmica f es refracción dinámica en dynamic refraction FISIOLOGIA. Refracció ocular que té lloc
durant l'acomodació i que s'exerceix contínuament sense esforç voluntari.
1223 refracció estàtica f es refracción estática en static refraction FISIOLOGIA. Refracció ocular que té lloc
quan es paralitza l'acomodació. 1224 refracció ocular f es refracción ocular en ocular refraction FISIOLOGIA. Refracció de la llum produïda
per diversos medis de l'ull, de la qual resulta la concentració de les imatges sobre la retina.
1225 refractòmetre m es refractómetro en refractometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar el poder refractiu de l'ull. 1226 resecció dels músculs oculars f es resección de los músculos oculares TERAPÈUTICA. Operació consistent a
seccionar una part del tendó d'un múscul extraocular per tal d'avançar-ne el punt d'inserció.
1227 resposta visual evocada f es respuesta visual evocada en visual evoked response FISIOLOGIA. Activitat elèctrica que es
produeix en el còrtex visual després que la retina ha rebut un estímul lluminós.
1228 retina f es retina en retina TA retina ANATOMIA. Capa interna del globus ocular
que és fotoreceptora i que té la funció de rebre els estímuls lluminosos procedents de l'exterior i transformar-los en impulsos
nerviosos. 1229 retina tigroide f es retina tigroide en tigroid retina PATOLOGIA. Retina caracteritzada per àrees
poligonals pigmentades més intensament, que són visibles entre els vasos coroïdals i que es presenten en certes degeneracions retinals.
1230 retinal adj es retiniano en retinal CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la retina. 1231 retinitis f es retinitis en retinitis PATOLOGIA. Inflamació aguda o crònica de la
retina, associada comunament amb una inflamació de la coroide i del nervi òptic.
1232 retinitis actínica f es retinitis actínica en actinic retinitis PATOLOGIA. Retinitis produïda per l'exposició
excessiva als raigs lluminosos. 1233 retinitis albuminúrica f es retinitis albuminúrica en retinitis albuminurica PATOLOGIA. Retinitis que és conseqüència
d'una afecció renal. 1234 retinitis apoplèctica f es retinitis apopléctica en apoplectic retinitis PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
extravasacions sanguínies dins la retina. 1235 retinitis de Coats f veg. retinopatia exsudativa f 1236 retinitis de Jacobson f veg. retinitis sifilítica f 1237 retinitis de Jensen f veg. retinocoroïditis juxtapapil·lar f 1238 retinitis disciforme f es retinitis disciforme en disciform retinitis
termcat · 75 de 98
PATOLOGIA. Malaltia degenerativa de la retina caracteritzada per l'aparició d'una massa blanca i grisenca a la regió macular d'ambdós ulls.
1239 retinitis estel·lar f es retinitis estelar en retinitis stellata PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició d'una taca de forma estrellada a la regió macular de la retina.
1240 retinitis estriada f es retinitis estriada en striate retinitis PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició de bandes grises o groguenques darrere els vasos sanguinis de la retina.
1241 retinitis exsudativa f veg. retinopatia exsudativa f 1242 retinitis gravídica f es retinitis gravídica en gravidic retinitis PATOLOGIA. Retinitis que ocorre
simultàniament amb albuminúria de l'embaràs.
1243 retinitis hipertensiva f es retinitis hipertensiva en hypertensive retinitis PATOLOGIA. Retinitis que es presenta durant
l'evolució de la hipertensió arterial. 1244 retinitis metastàtica f es retinitis metastásica en metastatic retinitis PATOLOGIA. Retinitis produïda per la
formació d'èmbols sèptics als vasos sanguinis de la retina.
1245 retinitis pigmentària f es retinitis pigmentosa en retinitis pigmentosa PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'acumulació de pigment visual, la pèrdua progressiva de la reacció retinal, l'atròfia de la retina i l'atenuació dels vasos sanguinis de la retina, que provoca una reducció del camp visual.
1246 retinitis proliferant f es retinitis proliferativa en proliferating retinitis PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per la
formació de masses de teixit fibrós dens que creixen de la retina cap al cos vitri i que amb molta freqüència provoca despreniment de retina.
1247 retinitis puntejada f es retinitis punteada en punctate retinitis PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició de taques blanques o groguenques minúscules disseminades per tota la retina.
1248 retinitis serosa f es retinitis serosa en serous retinitis PATOLOGIA. Retinitis caracteritzada per
l'aparició d'un exsudat serós i per la inflamació de les capes superficials de la retina.
1249 retinitis sifilítica f sin. compl. retinitis de Jacobson f es retinitis de Jacobson; retinitis sifilítica en Jacobson's retinitis; syphilitic retinitis PATOLOGIA. Retinocoroïditis caracteritzada
per opacitats a la retina, exsudat de la coroide, opacitats al cos vitri i atròfia de la coroide, que apareix generalment en el període secundari de la sífilis.
1250 retinitis solar f es retinitis solar en solar retinitis PATOLOGIA. Retinitis produïda per una
exposició a la llum solar massa intensa. 1251 retinitis urèmica f es retinitis urémica en uremic retinitis PATOLOGIA. Retinitis que es presenta sovint
en malalts urèmics. 1252 retinoblastoma m es retinoblastoma en retinoblastoma PATOLOGIA. Neoplàsia maligna de cèl·lules
retinals primitives. 1253 retinocoroïdal adj es retinocoroideo en retinochoroid CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la retina i a la coroide. 1254 retinocoroïditis f
termcat · 76 de 98
sin. coroidoretinitis f 1255 retinocoroïditis juxtapapil·lar f sin. compl. retinitis de Jensen f es retinitis de Jensen; retinocoroiditis
yuxtapapilar en Jensen's retinitis; retinochoroiditis
juxtapapillaris PATOLOGIA. Retinocoroïditis caracteritzada
per una petita zona inflamatòria exsudativa al voltant de la papil·la del nervi òptic, que s'observa en persones joves.
1256 retinodiàlisi f es retinodiálisis en retinodyalisis PATOLOGIA. Desinserció perifèrica de la
retina. 1257 retinografia f es retinografía en retinography TÈCNIQUES. Fotografia de la retina. 1258 retinomalàcia f es retinomalacia en retinomalacia PATOLOGIA. Remolliment degeneratiu de la
retina. 1259 retinopapil·litis f sin. papil·loretinitis f 1260 retinopatia f es retinopatía en retinopathy PATOLOGIA. Malaltia no inflamatòria de la
retina. 1261 retinopatia circinada f es retinopatía circinada en circinate retinopathy PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
la formació d'uns dipòsits blancs disposats en forma de garlanda al voltant de la màcula lútia, que arriba a produir ceguetat completa.
1262 retinopatia dels prematurs f sin. compl. fibroplàsia retrolenticular f es fibroplasia retrolenticular; retinopatía de
los prematuros en retinopathy of prematurities; retrolental
fibroplasia PATOLOGIA. Retinopatia bilateral que ocorre
en prematurs tractats amb concentracions
excessivament altes d'oxigen. 1263 retinopatia diabètica f es retinopatía diabética en diabetic retinopathy PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
l'aparició progressiva de microaneurismes, hemorràgies puntiformes intraretinals, exsudació groguenca i edema macular, que acompanya la diabetis.
1264 retinopatia exsudativa f sin. compl. retinitis de Coats f; retinitis
exsudativa f es retinitis de Coats; retinitis exudativa;
retinopatía exudativa en Coats' retinitis; exudative retinitis;
exudative retinopathy PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per la
presència de masses d'exsudat blanc o groguenc a la part més posterior de la retina, amb dipòsit de colesterol i restes sanguínies produïdes per hemorràgies retinals i que culmina en la destrucció de la màcula lútia i posterior ceguetat.
1265 retinopatia hipertensiva f es retinopatía hipertensiva en hypertensive retinopathy PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
l'aparició d'estenosi de les arterioles de la retina, hemorràgies a les capes de fibres nervioses i a la capa plexiforme externa, exsudat i edema papil·lar, que acompanya la hipertensió essencial o la hipertensió maligna.
1266 retinopatia leucèmica f es retinopatía leucémica en leukemic retinopathy PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada per
pal·lidesa retinal, produïda per una infiltració leucocítica a la retina i a la coroide, hemorràgies disseminades i edema papil·lar, que es presenta en casos de leucèmia.
1267 retinopatia serosa central f es retinopatía serosa central en central serous retinopathy PATOLOGIA. Retinopatia caracteritzada pel
despreniment localitzat de l'epiteli pigmentari de la retina a la regió macular.
1268 retinoscopi m es retinoscopio en retinoscope APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a realitzar una retinoscòpia.
termcat · 77 de 98
1269 retinoscòpia f es retinoscopia en retinoscopy TÈCNIQUES. Tècnica objectiva per a
investigar, diagnosticar i valorar els errors de refracció ocular mitjançant la projecció d'un feix de llum cap a l'ull i l'observació de l'àrea il·luminada sobre la superfície de la retina.
1270 rigidesa midriàtica f es rigidez midriática en mydriatic rigidity PATOLOGIA. Dilatació pupil·lar
caracteritzada per una reacció molt lenta a la llum.
1271 rivus lacrimalis m es rivus lacrimalis en rivus lacrimalis TA rivus lacrimalis ANATOMIA. Canal situat entre les vores
lliures de les parpelles i el globus ocular quan les parpelles estan tancades.
1272 rubeosi de l'iris f es rubeosis del iris en rubeosis iridis PATOLOGIA. Neoformació de vasos
sanguinis i teixit connectiu de la superfície anterior de l'iris, que s'observa freqüentment en diabètics.
1273 sac conjuntival m es saco conjuntival en conjunctival sac TA saccus conjunctivalis ANATOMIA. Espai en forma de fenedura
situat entre la conjuntiva palpebral i la conjuntiva bulbar.
1274 sac lacrimal m es saco lagrimal en lacrimal sac TA saccus lacrimalis ANATOMIA. Dipòsit membranós situat al
costat intern de la base de l'òrbita, que conté llàgrimes aportades pels canalicles lacrimals que desemboquen al conducte nasolacrimal.
1275 segon parell cranial m sin. nervi òptic m 1276 sensibilitat de contrast f es sensibilidad de contraste en contrast sensitivity
FISIOLOGIA. Capacitat de distingir dues
tonalitats diferents en una escala de grisos. 1277 septe escleral m es tabique escleral en tabes dorsalis ANATOMIA. Relleu intern del limbe
esclerocorneal que contribueix a formar el solc escleral, on s'insereix la trabècula esclerocorneal.
1278 septe orbitari m es tabique orbitario en orbital septum TA septum orbitale ANATOMIA. Membrana fibrosa formada pel
lligament ample de cada parpella i el lligament palpebral lateral.
1279 setè parell cranial m sin. nervi facial m 1280 si venós de l'escleròtica m sin. compl. canal de Schlemm m;
conducte de Schlemm m es canal de Schlemm; conducto de
Schlemm; seno venoso de la esclerótica en Schlemm's canal; sinus venosus
sclerae TA sinus venosus sclerae ANATOMIA. Canal circular situat a la unió de
l'escleròtica i la còrnia, entre el septe escleral i l'esperó escleral, cobert per la trabècula esclerocorneal, per on surt l'humor aquós.
1281 simblefària m sin. compl. simblèfaron f es simbléfaron en symblepharon PATOLOGIA. Trastorn consistent en
l'adherència entre les parpelles i el globus ocular.
1282 simblèfaron f veg. simblefària m 1283 síndrome d'Adie f es síndrome de Adie en Adie's syndrome PATOLOGIA. Síndrome consistent en
l'associació de reflexos pupil·lars lents i l'abolició d'alguns reflexos tendinosos sense que es produeixin alteracions sensitives ni motores.
1284 síndrome d'Anton f es síndrome de Anton
termcat · 78 de 98
en Anton's syndrome PATOLOGIA. Ceguetat cortical produïda per
afectació dels lòbuls occipitals en què no hi ha consciència per part del malalt de ser cec.
1285 sinèquia f es sinequia en synechia PATOLOGIA. Adherència entre l'iris i altres
parts del globus ocular. 1286 sinèquia anterior f sin. goniosinèquia f 1287 sinèquia posterior f es sinequia posterior en posterior synechia PATOLOGIA. Sinèquia entre l'iris i el cristal·
lí. 1288 sinizesi f es sinicesis en synizesis FISIOLOGIA. Contracció de la pupil·la. 1289 sinoftàlmia f es sinoftalmía en synophthalmia PATOLOGIA. Trastorn consistent en la unió
més o menys completa dels dos ulls a la línia mediana de la cara.
1290 sinoptòfor m es sinoptóforo en synoptophore APARELLS I INSTRUMENTS. Instrument emprat
per a mesurar l'angle d'estrabisme i la capacitat de la fusió binocular.
1291 sisè parell cranial m sin. nervi motor ocular extern m 1292 sistema nerviós parasimpàtic m es sistema nervioso parasimpático en parasympathetic nervous system TA pars parasympathetica ANATOMIA. Part del sistema nerviós
autònom de caràcter inhibidor, que és responsable de la miosi.
1293 sistema nerviós simpàtic m es sistema nervioso simpático en sympathetic nervous system TA pars sympathetica
ANATOMIA. Part del sistema nerviós autònom
de caràcter estimulador, que és responsable de la midriasi.
1294 solc escleral m es surco escleral en scleral sulcus TA sulcus sclerae ANATOMIA. Estria situada entre el septe
escleral i l'esperó escleral. 1295 sordcec -cega m i f es ciego-sordo; sordociego en deaf-blind PATOLOGIA. Persona que pateix de
sordceguesa. 1296 sordceguesa f es sordoceguera en deaf-blindness PATOLOGIA. Privació dels sentits de l'oïda i
de la vista. 1297 substància del cristal·lí f es sustancia del cristalino en substance of lens TA substantia lentis ANATOMIA. Capa fibrosa recoberta per
l'epiteli del cristal·lí que comprèn l'escorça i el nucli del cristal·lí.
1298 substància pròpia de l'escleròtica f es sustancia propia de la esclerótica en proper substance of sclera TA substantia propria sclerae ANATOMIA. Teixit principal de la paret del
globus ocular, constituït per fibres col·làgenes mesclades amb algunes fibres elàstiques.
1299 substància pròpia de la còrnia f sin. estroma corneal m 1300 supraorbitari -ària adj es supraorbitario en supraorbital CONCEPTES GENERALS. Situat damunt l'òrbita. 1301 taca cega f sin. compl. taca de Mariotte f es mancha ciega; mancha de Mariotte en blind spot; Mariotte's spot FISIOLOGIA. Zona circumscrita del camp
visual, situada per fora del punt de fixació, en què no hi ha visió.
termcat · 79 de 98
1302 taca de Mariotte f veg. taca cega f 1303 taca groga f veg. màcula lútia f 1304 tars m es tarso en tarsus ANATOMIA. Làmina constituïda per teixit
fibrocartilaginós que s'estén per la cara posterior de la parpella i dóna forma a la parpella.
1305 tars inferior m es tarso inferior en tarsus inferior TA tarsus inferior ANATOMIA. Tars corresponent a la parpella
inferior. 1306 tars superior m es tarso superior en tarsus superior TA tarsus superior ANATOMIA. Tars corresponent a la parpella
superior. 1307 tarsal adj es tarsal en tarsal CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
al tars. 1308 tarsoplàstia f es tarsoplastia en tarsoplasty TERAPÈUTICA. Operació que té per objecte
reconstruir un defecte del tars. 1309 tarsorràfia f veg. blefarorràfia f 1310 tercer parell cranial m sin. nervi motor ocular comú m 1311 tisi ocular f veg. oftalmomalàcia f 1312 tonografia f es tonografía en tonography TÈCNIQUES. Enregistrament dels canvis de
pressió intraocular.
1313 tonòmetre m es tonómetro en tonometer APARELLS I INSTRUMENTS. Aparell emprat per
a mesurar la pressió intraocular. 1314 tonometria f sin. compl. oftalmotonometria f es oftalmotonometría; tonometría en ophthalmotonometry; tonometry TÈCNIQUES. Mesurament de la pressió
intraocular mitjançant un tonòmetre. 1315 trabècula esclerocorneal f sin. part corneoscleròtica f 1316 trabècula uveal f es trabécula uveal en pars uvealis TA pars uvealis ANATOMIA. Part del sistema reticular
trabecular que es fixa a l'iris. 1317 tracoma m es tracoma en trachoma PATOLOGIA. Malaltia infecciosa crònica de la
conjuntiva i de la còrnia que produeix fotofòbia, dolor i llagrimeig i que és causada per bacteris Chlamydia trachomatis.
1318 tracte òptic m veg. nervi òptic m 1319 tracte uveal m veg. túnica vascular de l'ull f 1320 trasplantament de còrnia f es trasplante de córnea en cornea transplantation TERAPÈUTICA. Operació quirúrgica consistent
a reemplaçar la zona pupil·lar de la còrnia que presenta una opacitat de caràcter permanent per una porció de còrnia sana.
1321 trepanació corneal f es trepanación corneal en corneoscleral trephination TERAPÈUTICA. Extirpació d'un disc de còrnia
per al tractament de l'estafiloma. 1322 triquiasi f es triquiasis
termcat · 80 de 98
en trichiasis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
desviació de les pestanyes cap a la còrnia. 1323 tritanomalia f veg. tritanomalopia f 1324 tritanomalopia f sin. compl. tritanomalia f es tritanomalía; tritanomalopía en tritanomalopia; tritanomaly SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què hi ha
una disminució de la sensibilitat del pigment visual corresponent al color blau.
1325 tritanopia f sin. tritanòpsia f es tritanopía; tritanopsia en tritanopia; tritanopsia SEMIOLOGIA. Discromatòpsia en què no es
pot percebre el color blau i que és produïda per l'absència del pigment visual corresponent al blau.
1326 tritanòpsia f sin. tritanopia f 1327 tròclea f es tróclea en trochlea TA trochlea ANATOMIA. Conducte curt i corbat de
cartílag fibrós que està fixat a la paret medial de l'òrbita, per on passa el tendó del múscul oblic superior.
1328 tropia f es tropía en tropia SEMIOLOGIA. Desviació manifesta d'un ull,
tenint-los tots dos oberts, des de la posició primària de la mirada.
1329 túnica externa de l'ull f veg. túnica fibrosa de l'ull f 1330 túnica fibrosa de l'ull f sin. compl. túnica externa de l'ull f es túnica externa del ojo; túnica fibrosa
del ojo en fibrous tunic of eyeball TA tunica fibrosa bulbi ANATOMIA. Túnica que ocupa la part més
exterior del globus ocular i que està formada per la còrnia i l'escleròtica.
1331 túnica interna de l'ull f sin. compl. túnica nerviosa de l'ull f
es túnica interna del ojo; túnica nerviosa
del ojo en inner tunic of eyeball TA tunica interna bulbi; tunica sensoria
bulbi ANATOMIA. Túnica que ocupa la part més
interior del globus ocular, on hi ha la retina. 1332 túnica nerviosa de l'ull f veg. túnica interna de l'ull f 1333 túnica vascular de l'ull f sin. compl. tracte uveal m; úvea f es túnica vascular del ojo; úvea en uvea; uveal tract; vascular tunic of
eyeball TA tractus uvealis; tunica vasculosa bulbi ANATOMIA. Túnica que ocupa la part mitjana
del globus ocular i que està formada per la coroide, el cos ciliar i l'iris.
1334 úlcera de Mooren f es úlcera de Mooren en Mooren's ulcer PATOLOGIA. Úlcera serpiginosa de la còrnia
de causa desconeguda que apareix generalment en persones majors de cinquanta anys.
1335 ull m sin. globus ocular m 1336 ulleres f pl es anteojos; gafas en eyeglasses; glasses; spectacles TERAPÈUTICA. Instrument òptic format per un
parell de vidres que se sosté al nas i a les orelles, emprat per a corregir els defectes de la visió o protegir l'òrgan de la visió.
1337 úvea f veg. túnica vascular de l'ull f 1338 uveal adj es uveal en uveal CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'úvea. 1339 uveïtis f es uveítis en uveitis PATOLOGIA. Inflamació de l'úvea o d'una part
de l'úvea. 1340 uveïtis anterior f veg. iridociclitis f
termcat · 81 de 98
1341 uveomeningitis f es uveomeningitis en uveomeningitis PATOLOGIA. Trastorn caracteritzat per
lesions de l'úvea i signes d'irritació meníngia.
1342 uveoneuraxitis f veg. uveopapil·litis f 1343 uveopapil·litis f sin. compl. uveoneuraxitis f es uveoneuraxitis; uveopapilitis en uveoneuraxitis PATOLOGIA. Uveïtis i inflamació del nervi
òptic. 1344 uveoscleritis f es uveoescleritis en uveoscleritis PATOLOGIA. Inflamació de l'úvea i de
l'escleròtica. 1345 vàlvula de Hasner f veg. plec lacrimal m 1346 vas sanguini de la retina m es vaso sanguíneo de la retina en retinal blood vessel TA vas sanguineum retinae ANATOMIA. Cadascun dels vasos sanguinis
situats a la superfície interna de la retina, que es ramifiquen de l'artèria i la vena centrals de la retina.
1347 vena angular f es vena angular en angular vein TA vena angularis ANATOMIA. Vena que té l'origen a la unió de
les venes frontal i supraorbitària, que rep les venes palpebrals superior i inferior i les venes nasals externes i que acaba a la vena facial.
1348 vena central de la retina f es vena central de la retina en central vein of retina TA vena centralis retinae ANATOMIA. Vena satèl·lit de l'artèria central
de la retina, que acaba a la vena oftàlmica superior o directament al si cavernós.
1349 vena ciliar f es vena ciliar
en ciliary vein TA vena ciliaris ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen al cos ciliar i que s'estenen cap a les venes dels músculs oculars o cap a les venes vorticoses.
1350 vena ciliar anterior f es vena ciliar anterior en anterior ciliary vein TA vena ciliaris anterior ANATOMIA. Cadascuna de les venes satèl·
lits de les artèries ciliars que distribueixen la sang del pol anterior del cos ciliar a l'origen de les venes dels músculs oculars.
1351 vena ciliar posterior f es vena ciliar posterior en posterior ciliary vein TA vena ciliaris posterior ANATOMIA. Cadascuna de les venes satèl·
lits de les artèries ciliars que distribueixen la sang del pol posterior del cos ciliar a l'origen de les venes dels músculs oculars.
1352 vena conjuntival f es vena conjuntival en conjunctival vein TA vena conjunctivae ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a la conjuntiva bulbar i que acaben a la vena oftàlmica superior.
1353 vena episcleral f es vena episcleral en episcleral vein TA vena episcleralis ANATOMIA. Cadascuna de les venes
situades sobre l'escleròtica que s'estenen cap a la vena oftàlmica superior.
1354 vena escleral f es vena escleral en scleral vein TA vena scleralis ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
s'estenen especialment per la part anterior de l'escleròtica.
1355 vena etmoïdal f es vena etmoidal en ethmoidal vein TA vena ethmoidalis ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a les cel·les etmoïdals i que acaben a la vena oftàlmica superior.
1356 vena facial f
termcat · 82 de 98
es vena facial en facial vein TA vena facialis ANATOMIA. Vena que té l'origen a l'angle
medial de l'ull, darrere de l'artèria facial, i que acaba a la vena jugular interna.
1357 vena jugular externa f es vena yugular externa en external jugular vein TA vena jugularis externa ANATOMIA. Vena que s'estén entre el
múscul platisma i la làmina superficial de la fàscia cervical.
1358 vena jugular interna f es vena yugular interna en internal jugular vein TA vena jugularis interna ANATOMIA. Vena principal del coll que
s'estén des del forat jugular fins a l'angle venós.
1359 vena lacrimal f es vena lagrimal en lacrimal vein TA vena lacrimalis ANATOMIA. Vena que té l'origen a la
glàndula lacrimal, les parpelles i la conjuntiva i que acaba a les venes oftàlmiques inferior i superior.
1360 vena nasal externa f es vena nasal externa en external nasal vein TA vena nasalis externa ANATOMIA. Cadascun de les venes que
tenen l'origen a la part externa del nas i que acaben a la vena angular i a la vena facial.
1361 vena nasofrontal f es vena nasofrontal en nasofrontal vein TA vena nasofrontalis ANATOMIA. Vena que té l'origen a la vena
supraorbitària i la vena angular i que acaba a la vena oftàlmica superior.
1362 vena oftàlmica inferior f es vena oftálmica inferior en inferior ophthalmic vein TA vena ophthalmica inferior ANATOMIA. Vena que té l'origen a la parpella
inferior i la glàndula lacrimal i que acaba al si cavernós.
1363 vena oftàlmica superior f es vena oftálmica superior en superior ophthalmic vein TA vena ophthalmica superior ANATOMIA. Vena que té l'origen al globus
ocular, els músculs extrínsecs de l'ull i les parpelles i que acaba al si cavernós.
1364 vena palpebral f es vena palpebral en palpebral vein TA vena palpebralis ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a les parpelles i que acaben a la vena oftàlmica superior.
1365 vena palpebral inferior f es vena palpebral inferior en inferior palpebral vein TA vena palpebralis inferior ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a la parpella inferior i que acaben a la vena facial.
1366 vena palpebral superior f es vena palpebral superior en superior palpebral vein TA vena palpebralis superior ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen a la parpella superior i que acaben a la vena angular i a la vena oftàlmica superior.
1367 vena supraorbitària f es vena supraorbitaria en supraorbital vein TA vena supraorbitalis ANATOMIA. Vena que té l'origen al múscul
frontal i que acaba a la vena facial i a la vena oftàlmica superior.
1368 vena supratroclear f es vena supratroclear en supratrochlear vein TA vena supratrochlearis ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen al plexe venós del front i que acaben a la vena angular.
1369 vena vorticosa f es vena vorticosa en vorticose vein TA vena choroidea oculi; vena vorticosa ANATOMIA. Cadascuna de les venes que
tenen l'origen al plexe coroïdal i que acaben a la vena oftàlmica inferior i a la vena oftàlmica superior.
termcat · 83 de 98
1370 vènula macular inferior f es vénula macular inferior en inferior macular venule TA venula macularis inferior ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part inferior de la màcula lútia. 1371 vènula macular superior f es vénula macular superior en superior macular venule TA venula macularis superior ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part superior de la màcula lútia. 1372 vènula medial de la retina f es vénula medial de la retina en medial venule of retina TA venula medialis retinae ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part medial de la retina. 1373 vènula nasal inferior de la retina f es vénula nasal inferior de la retina en inferior nasal venule of retina TA venula nasalis retinae inferior ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part nasal inferior de la retina. 1374 vènula nasal superior de la retina f es vénula nasal superior de la retina en superior nasal venule of retina TA venula nasalis retinae superior ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part nasal superior de la retina. 1375 vènula temporal inferior de la retina
f es vénula temporal inferior de la retina en inferior temporal venule of retina TA venula temporalis retinae inferior ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part temporal inferior de la retina. 1376 vènula temporal superior de la
retina f es vénula temporal superior de la retina en superior temporal venule of retina TA venula temporalis retinae superior ANATOMIA. Vènula que recull la sang de la
part temporal superior de la retina. 1377 vergència f es vergencia en vergence
FISIOLOGIA. Moviment coordinat d'ambdós ulls en direccions oposades.
1378 versió f es versión en version FISIOLOGIA. Moviment coordinat d'ambdós
ulls cap a dalt, cap a baix o cap als costats. 1379 vèrtex de la còrnia m es vértice de la córnea en vertex of cornea TA vertex corneae ANATOMIA. Extrem prominent i prim situat al
centre de la cara anterior de la còrnia. 1380 veure v tr es ver en see, to CONCEPTES GENERALS. Percebre la imatge
d'un objecte que els raigs lluminosos provinents d'aquest formen a la retina.
1381 veure-hi v pron es ver en see, to CONCEPTES GENERALS. Posseir el sentit de la
vista. 1382 visió f es visión en vision CONCEPTES GENERALS. Acció i efecte de
veure. 1383 visió f veg. agudesa visual f 1384 visió f es visión en vision FISIOLOGIA. Impressió produïda a les
neurones sensitives dels fotoreceptors que capten l'energia de les ones electromagnètiques de la llum.
1385 visió acromàtica f es visión acromática en achromatic vision SEMIOLOGIA. Visió en què no es perceben
els diversos colors que constitueixen l'espectre lluminós, el qual es veu com una llum blanca o acromàtica.
1386 visió binocular f
termcat · 84 de 98
es visión binocular en binocular vision FISIOLOGIA. Visió que prové de la
coordinació d'ambdós ulls en la seva utilització simultània.
1387 visió central f sin. compl. visió directa f; visió fòvica f es visión central; visión directa; visión
foveal en central vision; direct vision; foveal
vision FISIOLOGIA. Visió produïda per estímuls
lluminosos que arriben a la màcula lútia. 1388 visió cromàtica f sin. visió de color f es visión cromática; visión de color en chromatic vision; color vision FISIOLOGIA. Visió produïda per l'acció
d'intensitats de llum altes sobre els cons, que es caracteritza per la percepció dels diversos colors que constitueixen l'espectre lluminós.
1389 visió d'halo f veg. visió iridiscent f 1390 visió de color f sin. visió cromàtica f 1391 visió directa f veg. visió central f 1392 visió diürna f veg. visió fotòpica f 1393 visió doble f veg. diplopia f 1394 visió escotòpica f sin. compl. escotopia f; visió nocturna f es escotopia; visión escotópica; visión
nocturna en night vision; scotopia; scotopic vision FISIOLOGIA. Visió que s'adapta a la manca
total o parcial de llum. 1395 visió estereoscòpica f sin. compl. visió sòlida f es visión estereoscópica; visión sólida en solid vision; stereoscopic vision SEMIOLOGIA. Visió en què dues imatges es
perceben com una de sola i de tres dimensions, deguda a la fusió de les impressions en ambdues retines.
1396 visió fotòpica f
sin. compl. fotopia f; visió diürna f es fotopia; visión diurna; visión fotópica en day vision; photopia; photopic vision FISIOLOGIA. Visió que s'adapta als estímuls
lluminosos de gran intensitat. 1397 visió fòvica f veg. visió central f 1398 visió indirecta f veg. visió perifèrica f 1399 visió iridiscent f sin. compl. visió d'halo f es visión en halo; visión iridiscente en halo vision; rainbow vision SEMIOLOGIA. Visió en què es percep un anell
de color o un anell lluminós al voltant d'un focus de llum.
1400 visió monocular f es visión monocular en monocular vision FISIOLOGIA. Visió que té lloc per un sol ull. 1401 visió múltiple f veg. poliopia f 1402 visió nocturna f veg. visió escotòpica f 1403 visió oscil·lant f veg. oscil·lòpsia f 1404 visió perifèrica f sin. compl. visió indirecta f es visión indirecta; visión periférica en indirect vision; peripheral vision FISIOLOGIA. Visió produïda per estímuls
lluminosos que arriben a zones de la retina distants de la màcula lútia.
1405 visió pseudoscòpica f es visión seudoscópica en pseudoscopic vision SEMIOLOGIA. Visió en què la persona
afectada té la sensació que els objectes són plans o buits.
1406 visió sòlida f veg. visió estereoscòpica f 1407 visió tubular f sin. compl. visió tunneliforme f es visión en túnel; visión tubular
termcat · 85 de 98
en tubular vision; tunnel vision SEMIOLOGIA. Visió caracteritzada per una
gran reducció del camp visual i en què la persona afectada hi veu com a través d'un tub.
1408 visió tunneliforme f veg. visió tubular f 1409 vista f es vista en sight CONCEPTES GENERALS. Sentit animal integrat
per òrgans capaços de captar la llum i la seva intensitat i de reproduir la imatge de l'objecte emissor de llum pròpia o reflectida.
1410 vista f es vista en sight CONCEPTES GENERALS. Acció de veure-hi. 1411 visual adj es visual en visual CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a la visió. 1412 visuscopi m es visuscopio en visuscope APARELLS I INSTRUMENTS. Oftalmoscopi que
projecta un estel negre sobre el fons de l'ull i que s'empra per a diagnosticar la fixació excèntrica.
1413 vitrectomia f es vitrectomía en vitrectomy TERAPÈUTICA. Operació consistent a
extreure l'humor vitri i substituir-lo per altres fluids.
1414 vitreoretinal adj es vitreorretiniano en vitreoretinal CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'humor vitri i a la retina. 1415 vitri vítria adj es vítreo en vitreous CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'humor vitri.
1416 vora ciliar f es borde ciliar en ciliary margin TA margo ciliaris ANATOMIA. Vora perifèrica de l'iris adherida
al cos ciliar i a l'angle iridocorneal. 1417 vora infraorbitària f es borde infraorbitario en infraorbital margin TA margo infraorbitalis ANATOMIA. Part extrema inferior de l'obertura
orbitària. 1418 vora lateral orbitària f es borde lateral orbitario en lateral margin of orbit TA margo lateralis orbitae ANATOMIA. Part extrema lateral de l'obertura
orbitària. 1419 vora lliure de les parpelles f es borde libre de los párpados en free margin of eyelids ANATOMIA. Vora que delimita la fenedura
palpebral per la part superior i la part inferior.
1420 vora medial orbitària f es borde medial orbitario en medial margin of orbit TA margo medialis orbitae ANATOMIA. Part extrema medial de l'obertura
orbitària. 1421 vora orbitària f es borde de la órbita en orbital margin TA margo orbitalis ANATOMIA. Part extrema de l'obertura
orbitària. 1422 vora pupil·lar f es borde pupilar en pupillary margin TA margo pupillaris ANATOMIA. Vora interna de l'iris que delimita
la pupil·la. 1423 vora supraorbitària f es borde supraorbitario en supraorbital margin TA margo supraorbitalis
termcat · 86 de 98
ANATOMIA. Part extrema superior de l'obertura orbitària.
1424 xantelasma m es xantelasma en xanthelasma PATOLOGIA. Xantoma que afecta les
parpelles caracteritzat per taques o plaques toves i oblongues de color groc taronja, que comencen prop de l'angle medial de l'ull i freqüentment són simètriques.
1425 xantòpsia f es xantopsia en xanthopsia SEMIOLOGIA. Cromatòpsia en què els
objectes es veuen de color groc. 1426 xeroftàlmia f es xeroftalmía en xerophthalmia PATOLOGIA. Afecció ocular caracteritzada
per un aspecte sec i mat de la conjuntiva. 1427 xerosi corneal f es xerosis corneal en corneal xerosis PATOLOGIA. Trastorn consistent en la
sequedat de la còrnia, la qual adopta una aparença tèrbola.
1428 zigomaticoorbitari -ària adj es cigomaticoorbitario en zygomatico-orbital CONCEPTES GENERALS. Relatiu o pertanyent
a l'os pòmul i a l'òrbita. 1429 zònula ciliar f sin. compl. lligament suspensor del
cristal·lí m; zònula de Zinn f es ligamento suspensor del cristalino;
zónula ciliar; zónula de Zinn en ciliary zonule; suspensory ligament of
lens; zonule of Zinn TA zonula ciliaris ANATOMIA. Sistema de fibres que s'estén
entre l'equador del cristal·lí i el cos ciliar i que sosté el cristal·lí al seu lloc.
1430 zònula de Zinn f veg. zònula ciliar f
termcat · 87 de 98
Índex temàtic <OFTALMOLOGIA> <CONCEPTES GENERALS> agudesa visual, 1 binocular, 2, 3, 4 blefàric -a, 5 ceguetat legal, 6 (-)cerat(o)-, 7 ciliar, 8 conjuntival, 9 corneal, 10 corneoscleròtic -a, 11 coroïdal, 12 escleral, 13 escleroconjuntival, 14 escleròtic -a, 15 infraorbitari -ària, 16 iridià -ana, 17 lacrimal, 18 lenticular, 19 lenticulat -ada, 20 monocular, 21 ocular, 22 oculista, 23 oculística, 24 oftàlmic -a, 25 oftalmòleg -òloga, 26 oftalmologia, 27 oftalmològic -a, 28 òptic -a, 29 orbitari -ària, 30 palpebral, 31 palpebrat -ada, 32 pupil·lar, 33 retinal, 34 retinocoroïdal, 35 supraorbitari -ària, 36 tarsal, 37 uveal, 38 veure, 39 veure-hi, 40 visió, 41, 42 vista, 43, 44 visual, 45 vitreoretinal, 46 vitri vítria, 47 zigomaticoorbitari -ària, 48 <ANATOMIA> ampul·la del canalicle lacrimal, 49 anell conjuntival, 50 anell de Zinn, 51 anell major de l'iris, 52
anell menor de l'iris, 53 anell tendinós comú, 54 angle iridocorneal, 55 angle iridosclerocorneal, 56 angle lateral de l'ull, 57 angle medial de l'ull, 58 annex de l'ull, 59 aparell lacrimal, 60 arc palpebral inferior, 61 arc palpebral superior, 62 artèria angular, 63 artèria caròtide externa, 64 artèria caròtide interna, 65 artèria central de la retina, 66 artèria ciliar anterior, 67 artèria ciliar posterior curta, 68 artèria ciliar posterior llarga, 69 artèria conjuntival anterior, 70 artèria conjuntival posterior, 71 artèria dorsal nasal, 72 artèria episcleral, 73 artèria etmoïdal anterior, 74 artèria etmoïdal posterior, 75 artèria frontal lateral, 76 artèria frontal medial, 77 artèria hialoïdal, 78 artèria lacrimal, 79 artèria nasal externa, 80 artèria oftàlmica, 81 artèria palpebral lateral, 82 artèria palpebral medial, 83 artèria supraorbitària, 84 artèria supratroclear, 85 arteriola macular inferior, 86 arteriola macular superior, 87 arteriola medial de la retina, 88 arteriola nasal inferior de la retina, 89 arteriola nasal superior de la retina, 90 arteriola temporal inferior de la retina, 91 arteriola temporal superior de la retina, 92 bastó, 93 beina del globus ocular, 94 beina externa, 95 beina interna, 96 beina tendinosa del múscul oblic superior, 97 cambra anterior, 98 cambra posterior, 99 cambra vítria, 100 canal de Schlemm, 101 canalicle excretor, 102 canalicle lacrimal, 103 capa pigmentària de la retina, 104 càpsula de Tenon, 105 càpsula del cristal·lí, 106 cara anterior de l'iris, 107 cara anterior de la còrnia, 108 cara anterior de la parpella, 109 cara anterior del cristal·lí, 110
termcat · 88 de 98
cara posterior de l'iris, 111 cara posterior de la còrnia, 112 cara posterior de la parpella, 113 cara posterior del cristal·lí, 114 carúncula lacrimal, 115 cavitat orbitària, 116 cella, 117 cercle arterial major de l'iris, 118 cercle arterial menor de l'iris, 119 cercle vascular de Zinn-Haller, 120 cercle vascular del nervi òptic, 121 cinquè parell cranial, 122 comissura palpebral lateral, 123 comissura palpebral medial, 124 complex basal, 125 con, 126 conca de l'ull, 127 conducte de Cloquet, 128 conducte de Schlemm, 129 conducte hialoide, 130 conducte lacrimal, 131 conducte lacrimonasal, 132 conducte nasolacrimal, 133 conducte òptic, 134 conjuntiva, 135 conjuntiva bulbar, 136 conjuntiva palpebral, 137 còrnia, 138 coroide, 139 corona ciliar, 140 cos adipós orbitari, 141 cos ciliar, 142 cos hialoide, 143 cos vitri, 144 cristal·lí, 145 cristal·loide, 146 disc del nervi òptic, 147 eix anteroposterior de l'ull, 148 eix del cristal·lí, 149 eix òptic, 150 endoteli corneal, 151 epísclera, 152 epiteli anterior de la còrnia, 153 epiteli corneal, 154 epiteli del cristal·lí, 155 epiteli pigmentari de l'iris, 156 epiteli pigmentari de la retina, 157 epiteli posterior de la còrnia, 158 esclera, 159 escleròtica, 160 escorça del cristal·lí, 161 espai de Fontana, 162 espai de l'angle iridocorneal, 163 espai de Tenon, 164 espai episcleral, 165 espai interfascial, 166 espai intervaginal del nervi òptic, 167 espai zonular, 168 esperó escleral, 169 estroma corneal, 170 estroma de l'iris, 171 estroma vitri, 172
excavació de la papil·la, 173 excavació del disc, 174 expansió del múscul recte lateral, 175 fàscia muscular, 176 fenedura esfenoïdal, 177 fenedura esfenomaxil·lar, 178 fenedura palpebral, 179 fibra circular del múscul ciliar, 180 fibra del cristal·lí, 181 fibra longitudinal del múscul ciliar, 182 fibra zonular, 183 fissura orbitària inferior, 184 fissura orbitària superior, 185 fons de l'ull, 186 forat etmoïdal anterior, 187 forat etmoïdal posterior, 188 forat òptic, 189 fòrnix conjuntival inferior, 190 fòrnix conjuntival superior, 191 fossa del sac lacrimal, 192 fossa hialoïdal, 193 fossa patel·lar, 194 fotoreceptor, 195 fòvea central, 196 fovèola, 197 gangli ciliar, 198 gangli de Gasser, 199 gangli limfàtic parotidi superficial, 200 gangli limfàtic preauricular, 201 gangli limfàtic submandibular, 202 gangli oftàlmic, 203 gangli semilunar, 204 gangli trigeminal, 205 glàndula ciliar, 206 glàndula conjuntival, 207 glàndula de Meibom, 208 glàndula de Moll, 209 glàndula de Zeis, 210 glàndula lacrimal, 211 glàndula lacrimal accessòria, 212 glàndula sebàcia conjuntival, 213 glàndula tarsal, 214 globus ocular, 215 humor aquós, 216 humor vitri, 217 interstici trabecular esclerocorneal, 218 iris, 219 làmina basal de la coroide, 220 làmina basal del cos ciliar, 221 làmina coriocapil·lar, 222 làmina coroidocapil·lar, 223 làmina cribrosa de l'escleròtica, 224 làmina episcleral, 225 làmina fosca de l'escleròtica, 226 làmina limitant anterior, 227 làmina limitant posterior, 228 làmina profunda del múscul elevador de la parpella superior, 229 làmina superficial del múscul elevador de la parpella superior, 230 làmina supracoroïdal, 231 limbe corneal, 232
termcat · 89 de 98
limbe esclerocorneal, 233 limbe palpebral anterior, 234 limbe palpebral posterior, 235 llac lacrimal, 236 lligament palpebral lateral, 237 lligament palpebral medial, 238 lligament suspensor del cristal·lí, 239 màcula lútia, 240 membrana de Bowman, 241 membrana de Bruch, 242 membrana de Descemet, 243 membrana hialoide, 244 membrana iridopupil·lar, 245 membrana pupil·lar, 246 membrana vítria, 247 múscul ciliar, 248 múscul constrictor de la pupil·la, 249 múscul corrugador superciliar, 250 múscul de Brücke, 251 múscul de Müller-Rouget, 252 múscul depressor superciliar, 253 múscul dilatador de la pupil·la, 254 múscul elevador de la parpella superior, 255 múscul esfínter de la pupil·la, 256 múscul extraocular, 257 múscul extrínsec de l'ull, 258 múscul intraocular, 259 múscul intrínsec de l'ull, 260 múscul oblic inferior, 261 múscul oblic major, 262 múscul oblic menor, 263 múscul oblic superior, 264 múscul orbicular de les parpelles, 265 múscul palpebral de Müller, 266 múscul recte inferior, 267 múscul recte lateral, 268 múscul recte medial, 269 múscul recte superior, 270 múscul superciliar, 271 múscul tarsal inferior, 272 múscul tarsal superior, 273 nervi abducent, 274 nervi ciliar llarg, 275 nervi etmoïdal anterior, 276 nervi etmoïdal posterior, 277 nervi facial, 278 nervi frontal, 279 nervi frontal extern, 280 nervi frontal intern, 281 nervi infratroclear, 282 nervi lacrimal, 283 nervi motor ocular comú, 284 nervi motor ocular extern, 285 nervi nasal, 286 nervi nasal extern, 287 nervi nasociliar, 288 nervi oculomotor, 289 nervi oftàlmic, 290 nervi òptic, 291 nervi patètic, 292 nervi supraorbitari, 293 nervi supratroclear, 294
nervi trigemin, 295 nervi troclear, 296 nineta, 297 nucli del cristal·lí, 298 obertura orbitària, 299 opacitat, 300 ora serrata, 301 orbicle ciliar, 302 òrbita, 303 òrgan de la visió, 304 palpebra, 305 papil·la del nervi òptic, 306 papil·la lacrimal, 307 paret inferior de l'òrbita, 308 paret lateral de l'òrbita, 309 paret medial de l'òrbita, 310 paret superior de l'òrbita, 311 parpella, 312 parpella inferior, 313 parpella superior, 314 pars plana, 315 part ciliar de la retina, 316 part coriocapil·lar, 317 part corneoscleròtica, 318 part intracanalicular del nervi òptic, 319 part intracranial del nervi òptic, 320 part intralaminar del nervi òptic, 321 part intraocular del nervi òptic, 322 part iridiana de la retina, 323 part nerviosa de la retina, 324 part orbitària de la glàndula lacrimal, 325 part orbitària del nervi òptic, 326 part palpebral de la glàndula lacrimal, 327 periòrbita, 328 pestanya, 329 plec ciliar, 330 plec iridià, 331 plec lacrimal, 332 plec semilunar de la conjuntiva, 333 pol anterior del cristal·lí, 334 pol anterior del globus ocular, 335 pol posterior del cristal·lí, 336 pol posterior del globus ocular, 337 porció circular del múscul ciliar, 338 porció longitudinal del múscul ciliar, 339 procés ciliar, 340 punt lacrimal, 341 pupil·la, 342 quart parell cranial, 343 retina, 344 rivus lacrimalis, 345 sac conjuntival, 346 sac lacrimal, 347 segon parell cranial, 348 septe escleral, 349 septe orbitari, 350 setè parell cranial, 351 si venós de l'escleròtica, 352 sisè parell cranial, 353 sistema nerviós parasimpàtic, 354 sistema nerviós simpàtic, 355 solc escleral, 356
termcat · 90 de 98
substància del cristal·lí, 357 substància pròpia de l'escleròtica, 358 substància pròpia de la còrnia, 359 taca groga, 360 tars, 361 tars inferior, 362 tars superior, 363 tercer parell cranial, 364 trabècula esclerocorneal, 365 trabècula uveal, 366 tracte òptic, 367 tracte uveal, 368 tròclea, 369 túnica externa de l'ull, 370 túnica fibrosa de l'ull, 371 túnica interna de l'ull, 372 túnica nerviosa de l'ull, 373 túnica vascular de l'ull, 374 ull, 375 úvea, 376 vàlvula de Hasner, 377 vas sanguini de la retina, 378 vena angular, 379 vena central de la retina, 380 vena ciliar, 381 vena ciliar anterior, 382 vena ciliar posterior, 383 vena conjuntival, 384 vena episcleral, 385 vena escleral, 386 vena etmoïdal, 387 vena facial, 388 vena jugular externa, 389 vena jugular interna, 390 vena lacrimal, 391 vena nasal externa, 392 vena nasofrontal, 393 vena oftàlmica inferior, 394 vena oftàlmica superior, 395 vena palpebral, 396 vena palpebral inferior, 397 vena palpebral superior, 398 vena supraorbitària, 399 vena supratroclear, 400 vena vorticosa, 401 vènula macular inferior, 402 vènula macular superior, 403 vènula medial de la retina, 404 vènula nasal inferior de la retina, 405 vènula nasal superior de la retina, 406 vènula temporal inferior de la retina, 407 vènula temporal superior de la retina, 408 vèrtex de la còrnia, 409 vora ciliar, 410 vora infraorbitària, 411 vora lateral orbitària, 412 vora lliure de les parpelles, 413 vora medial orbitària, 414 vora orbitària, 415 vora pupil·lar, 416 vora supraorbitària, 417 zònula ciliar, 418 zònula de Zinn, 419
<FISIOLOGIA> abducció, 420 acomodació, 421 acomodació absoluta, 422 acomodació binocular, 423 acomodació negativa, 424 acomodació positiva, 425 acomodació relativa, 426 adaptació, 427 adaptació a la claror, 428 adaptació a la foscor, 429 adaptació escotòpica, 430 adaptació fotòpica, 431 adducció, 432 agudesa visual, 433 amplitud d'acomodació, 434 anisoacomodació, 435 camp visual, 436 cicloducció, 437 ciclospasme, 438 convergència, 439 convergència acomodativa, 440 convergència fusional, 441 correspondència retinal, 442 dacriagog -a, 443 dacriogen -ògena, 444 diòptria, 445 distància infinita, 446 distància interpupil·lar, 447 divergència, 448 ducció, 449 eix visual, 450 emmetrop, 451 emmetropia, 452 emmetròpic -a, 453 escotopia, 454 escotòpic -a, 455 fixació, 456 fotopia, 457 fotòpic -a, 458 fotoreceptor -a, 459 fusió binocular, 460 hemoftàlmia, 461 horòpter, 462 iridocinesi, 463 lacrimogen -ògena, 464 llàgrima, 465 nubècula, 466 oculogir -a, 467 oculomotor -a, 468 ortofòria, 469 pel·lícula lacrimal, 470 pressió intraocular, 471 punt corresponent, 472 punt de fixació, 473 punt pròxim, 474 punt remot, 475 reflex consensual a la llum, 476 reflex corneal, 477
termcat · 91 de 98
reflex d'acomodació, 478 reflex foveolar, 479 reflex palpebral, 480 reflex pupil·lar, 481 reflex vestibuloocular, 482 refracció dinàmica, 483 refracció estàtica, 484 refracció ocular, 485 resposta visual evocada, 486 sensibilitat de contrast, 487 sinizesi, 488 taca cega, 489 taca de Mariotte, 490 vergència, 491 versió, 492 visió, 493, 494 visió binocular, 495 visió central, 496 visió cromàtica, 497 visió de color, 498 visió directa, 499 visió diürna, 500 visió escotòpica, 501 visió fotòpica, 502 visió fòvica, 503 visió indirecta, 504 visió monocular, 505 visió nocturna, 506 visió perifèrica, 507 <PATOLOGIA> ablefària, 508 abscés anular, 509 abscés lacrimal, 510 abscés vitri, 511 afàcia, 512 afàcic -a, 513 afàquia, 514 afàquic -a, 515 amaurosi, 516 amauròtic -a, 517, 518 anell de Fleischer-Strümpell, 519 anell de Kayser-Fleischer, 520 anell de Vossius, 521 angiomatosi retinal, 522 anirídia, 523 anisocòria, 524 anoftàlmia, 525 anòpsia, 526 arc senil, 527 astenopia, 528 atetosi pupil·lar, 529 blefarisme, 530 blefaritis, 531 blefaritis angular, 532 blefaritis ciliar, 533 blefaritis escatosa, 534 blefaritis marginal, 535 blefaritis ulcerosa, 536 blefarocalàsia, 537
blefaròclon, 538 blefaròclonus, 539 blefaroconjuntivitis, 540 blefarodiàstasi, 541 blefarofimosi, 542 blefaroplegia, 543 blefaroptosi, 544 blefarospasme, 545 blennoftàlmia, 546 botri, 547 buftàlmia, 548 calazi, 549 càlcul lacrimal, 550 canaliculitis, 551 capsulitis, 552 cataracta, 553 cataracta axial, 554 cataracta cerúlia, 555 cataracta complicada, 556 cataracta congènita, 557 cataracta coronària, 558 cataracta de gira-sol, 559 cataracta diabètica, 560 cataracta fusiforme, 561 cataracta glaucomatosa, 562 cataracta hipermadura, 563 cataracta incipient, 564 cataracta lamel·lar, 565 cataracta laminar, 566 cataracta madura, 567 cataracta morgagniana, 568 cataracta nuclear, 569 cataracta per radiacions, 570 cataracta secundària, 571 cataracta senil, 572 cataracta siliquosa, 573 cataracta subcapsular, 574 cataracta subcapsular posterior, 575 cataracta traumàtica, 576 cataracta zonular, 577 cel·lulitis orbitària, 578 ciclitis, 579 ciclitis heterocromàtica, 580 ciclitis purulenta, 581 ciclocefàlia, 582 ciclocoroïditis, 583 ciclopia, 584 cicloplegia, 585 cicloplègic -a, 586, 587 cicloqueratitis, 588 coloboma, 589 coloboma de l'iris, 590 coloboma de la coroide, 591 coloboma de la retina, 592 coloboma del nervi òptic, 593 commoció retinal, 594 concussió retinal, 595 conjuntivitis, 596 conjuntivitis al·lèrgica, 597 conjuntivitis angular, 598 conjuntivitis atòpica, 599 conjuntivitis d'inclusió, 600 conjuntivitis de les piscines, 601
termcat · 92 de 98
conjuntivitis epidèmica, 602 conjuntivitis flictenular, 603 conjuntivitis fol·licular, 604 conjuntivitis gonocòccica, 605 conjuntivitis membranosa, 606 conjuntivitis primaveral, 607 conjuntivitis purulenta, 608 conjuntivoma, 609 convergència tònica, 610 corèctasi, 611 corectòpia, 612 corestenoma, 613 coriocele, 614 corioretinopatia, 615 corneoblèfar, 616 coroiderèmia, 617 coroïditis, 618 coroïditis anterior, 619 coroïditis areolar, 620 coroïditis de Tay, 621 coroïditis difusa, 622 coroïditis disseminada, 623 coroïditis exsudativa, 624 coroïditis guttata senil, 625 coroïditis supurativa, 626 coroidociclitis, 627 coroidoiritis, 628 coroidopatia, 629 coroidoretinitis, 630 cos de Hassall-Henle, 631 criptoftàlmia, 632 cristal·litis, 633 dacriagogatrèsia, 634 dacrioadenàlgia, 635 dacrioadenitis, 636 dacrioblennorrea, 637 dacriocanaliculitis, 638 dacriocele, 639 dacriocistàlgia, 640 dacriocistèctasi, 641 dacriocistitis, 642 dacriocistocele, 643 dacriocistoptosi, 644 dacriocistostenosi, 645 dacriohemorrea, 646 dacriòlit, 647 dacriolitiasi, 648 dacrioma, 649 dacriopiorrea, 650 dacriopiosi, 651 dacríops, 652 dacriorrea, 653 dacriosolenitis, 654 daltonià -ana, 655 degeneració macular, 656 degeneració macular congènita, 657 degeneració macular disciforme, 658 degeneració vitel·lina de Best, 659 descemetitis, 660 descemetocele, 661 despreniment de retina, 662 distiquiasi, 663 ectropi, 664
ectropi cicatricial, 665 ectropi espàstic, 666 ectropi luxuriant, 667 ectropi sarcomatós, 668 edema de Berlin, 669 endoftàlmia, 670 endoftalmitis, 671 enoftàlmia, 672 entoftàlmia, 673 entropi, 674 entropi cicatricial, 675 entropi espasmòdic, 676 epiblèfar, 677 epicant, 678 epífora, 679 episcleritis, 680 episclerotitis, 681 esclerèctasi, 682 escleritis, 683 escleritis anterior, 684 escleritis anular, 685 escleritis nodular, 686 escleritis posterior, 687 escleroconjuntivitis, 688 esclerocoroïditis, 689 escleroftàlmia, 690 escleroiritis, 691 escleromalàcia, 692 escleroqueratitis, 693 escleroqueratoiritis, 694 esclerotitis, 695 espasme d'acomodació, 696 estafiloma, 697 estafiloma anterior, 698 estafiloma anular, 699 estafiloma ciliar, 700 estafiloma corneal, 701 estafiloma de Scarpa, 702 estafiloma equatorial, 703 estafiloma escleral, 704 estafiloma intercalat, 705 estafiloma posterior, 706 estafiloma racemós, 707 estafiloma uveal, 708 exoftàlmia, 709 exoftàlmia maligna, 710 exoftàlmia pulsativa, 711 exoftàlmic -a, 712 facitis, 713 facocele, 714 facocistitis, 715 facoglaucoma, 716 facoma, 717 facomalàcia, 718 faquitis, 719 fibroplàsia retrolenticular, 720 flictènula, 721 flictenulosi, 722 fototraumatisme, 723 fototraumatisme macular, 724 gerontòxon, 725 glaucoma, 726 glaucoma absolut, 727
termcat · 93 de 98
glaucoma afàcic, 728 glaucoma agut, 729 glaucoma auricular, 730 glaucoma congènit, 731 glaucoma d'angle ample, 732 glaucoma d'angle estret, 733 glaucoma d'angle obert, 734 glaucoma d'angle tancat, 735 glaucoma enzímic, 736 glaucoma hemorràgic, 737 glaucoma inflamatori, 738 glaucoma lenticular, 739 glaucoma maligne, 740, 741 glaucoma neovascular, 742 glaucoma per blocatge aeri, 743 glaucoma per blocatge vitri, 744 glaucoma pigmentari, 745 glaucoma primari, 746 glaucoma secundari, 747 glaucoma simple, 748 glaucoma traumàtic, 749 glaucomatós -osa, 750, 751 glioma òptic, 752 goniosinèquia, 753 halo glaucomatós, 754 halo senil, 755 hematocòrnia, 756 hèrnia de l'iris, 757 herpes corneal, 758 herpes zòster oftàlmic, 759 hialitis, 760 hialoïditis, 761 hialosi, 762 hialosi asteroide, 763 hidroftàlmia, 764 hipema, 765 hipertelorisme ocular, 766 hipopi, 767 hiposfagma, 768 hipotonia ocular, 769 hippus, 770 iridectropi, 771 iridèmia, 772 iridenclisi, 773 iridentropi, 774 iriderèmia, 775 iridocapsulitis, 776 iridocele, 777 iridociclitis, 778 iridociclocoroïditis, 779 iridocoloboma, 780 iridocoroïditis, 781 iridodiàstasi, 782 iridodonesi, 783 iridolèptinsi, 784 iridomalàcia, 785 iridoncus, 786 iridoparàlisi, 787 iridoperifacitis, 788 iridoplegia, 789 iridoptosi, 790 iridoqueratitis, 791 iridorrexi, 792
iris bombat, 793 iris de paraigua, 794 iritis, 795 iritis catamenial, 796 iritis diabètica, 797 iritis esponjosa, 798 iritis fol·licular, 799 iritis gotosa, 800 iritis papulosa, 801 iritis plàstica, 802 iritis purulenta, 803 iritis serosa, 804 iritis simpàtica, 805 iritis uràtica, 806 isquèmia retinal, 807 lagoftàlmia, 808 lenticon, 809 lentiglobus, 810 leucocòria, 811 leucoma, 812 leucoma adherent, 813 litiasi conjuntival, 814 lleganya, 815 madarosi, 816 malaltia d'Eales, 817 megalocòrnia, 818 melanosi escleral, 819 melanosi ocular, 820 microcòrnia, 821 microfàcia, 822 microftàlmia, 823 micropia, 824 micròpsia, 825 midriasi, 826 midriasi alternant, 827 midriasi espàstica, 828 midriasi espinal, 829 midriasi paralítica, 830 midriàtic -a, 831, 832 migranya oftàlmica, 833 migranya oftalmoplègica, 834 miosi, 835 miòtic -a, 836, 837, 838 mussol, 839 nanoftàlmia, 840 neuritis intraocular, 841 neuritis òptica, 842 neuritis retrobulbar, 843 neuroretinitis, 844 nistagme, 845 nistagme dissociat, 846 nistagme latent, 847 nistagme optocinètic, 848 nistagme pendular, 849 nistagme rotatori, 850 nistàgmic -a, 851 oculoreacció, 852 oftalmàlgia, 853 oftàlmia, 854 oftàlmia elèctrica, 855 oftàlmia metastàtica, 856 oftàlmia nodular, 857 oftàlmia simpàtica, 858
termcat · 94 de 98
oftalmitis, 859 oftalmodesmitis, 860 oftalmomalàcia, 861 oftalmomiïtis, 862 oftalmomiositis, 863 oftalmoneuritis, 864 oftalmopatia, 865 oftalmoplegia, 866 oftalmoplegia basilar, 867 oftalmoplegia de Parinaud, 868 oftalmoplegia exoftàlmica, 869 oftalmoplegia externa, 870 oftalmoplegia interna, 871 oftalmoplegia nuclear, 872 oftalmoplegia orbitària, 873 oftalmoplegia parcial, 874 oftalmoplegia progressiva, 875 oftalmoplegia total, 876 oftalmoplègic -a, 877 oftalmoptosi, 878 oftalmoreacció, 879 oftalmorràgia, 880 oftalmorrexi, 881 oftalmostèresi, 882 opsioclònia, 883 ordèol, 884 palpebritis, 885 pannus, 886 pannus carnós, 887 pannus cras, 888 pannus degeneratiu, 889 pannus flictenular, 890 pannus glaucomatós, 891 pannus sec, 892 pannus tracomatós, 893 panoftàlmia, 894 panoftalmitis, 895 panuveïtis, 896 papil·ledema, 897 papil·litis, 898 papil·loretinitis, 899 paràlisi de l'acomodació, 900 pars planitis, 901 pingüècula, 902 policòria, 903 pseudoretinitis pigmentària, 904 pterigi, 905 pterígion, 906 pupil·la d'Argyll Robertson, 907 pupil·latonia, 908 quemosi, 909 queratàlgia, 910 queratitis, 911 queratitis d'acne rosàcia, 912 queratitis dendriforme, 913 queratitis dendrítica, 914 queratitis disciforme, 915 queratitis esclerosant, 916 queratitis estriada, 917 queratitis filamentosa, 918 queratitis herpètica, 919 queratitis intersticial, 920
queratitis lagoftàlmica, 921 queratitis metaherpètica, 922 queratitis neuroparalítica, 923 queratitis nummular, 924 queratitis parenquimàtica, 925 queratitis puntejada, 926 queratitis vascular, 927 queratitis vesicular, 928 queratocele, 929 queratocon, 930 queratoconjuntivitis, 931 queratoconjuntivitis epidèmica, 932 queratoconjuntivitis flictenular, 933 queratoconjuntivitis seca, 934 queratoglobus, 935 queratohelcosi, 936 queratohèmia, 937 queratoiridociclitis, 938 queratoiritis, 939 queratomalàcia, 940 queratopatia, 941 queratorrexi, 942 queratoscleritis, 943 queratouveïtis, 944 retina tigroide, 945 retinitis, 946 retinitis actínica, 947 retinitis albuminúrica, 948 retinitis apoplèctica, 949 retinitis de Coats, 950 retinitis de Jacobson, 951 retinitis de Jensen, 952 retinitis disciforme, 953 retinitis estel·lar, 954 retinitis estriada, 955 retinitis exsudativa, 956 retinitis gravídica, 957 retinitis hipertensiva, 958 retinitis metastàtica, 959 retinitis pigmentària, 960 retinitis proliferant, 961 retinitis puntejada, 962 retinitis serosa, 963 retinitis sifilítica, 964 retinitis solar, 965 retinitis urèmica, 966 retinoblastoma, 967 retinocoroïditis, 968 retinocoroïditis juxtapapil·lar, 969 retinodiàlisi, 970 retinomalàcia, 971 retinopapil·litis, 972 retinopatia, 973 retinopatia circinada, 974 retinopatia dels prematurs, 975 retinopatia diabètica, 976 retinopatia exsudativa, 977 retinopatia hipertensiva, 978 retinopatia leucèmica, 979 retinopatia serosa central, 980 rigidesa midriàtica, 981 rubeosi de l'iris, 982 simblefària, 983
termcat · 95 de 98
simblèfaron, 984 síndrome d'Adie, 985 síndrome d'Anton, 986 sinèquia, 987 sinèquia anterior, 988 sinèquia posterior, 989 sinoftàlmia, 990 sordcec -cega, 991 sordceguesa, 992 tisi ocular, 993 tracoma, 994 triquiasi, 995 úlcera de Mooren, 996 uveïtis, 997 uveïtis anterior, 998 uveomeningitis, 999 uveoneuraxitis, 1000 uveopapil·litis, 1001 uveoscleritis, 1002 xantelasma, 1003 xeroftàlmia, 1004 xerosi corneal, 1005 <TERAPÈUTICA> blefarectomia, 1006 blefaroplàstia, 1007 blefarorràfia, 1008 blefarosfinterectomia, 1009 blefarotomia, 1010 capsulectomia, 1011 capsulotomia, 1012 ciclectomia, 1013 ciclodiàlisi, 1014 ciclodiatèrmia, 1015 cicloelectròlisi, 1016 ciclotomia, 1017 ciliarotomia, 1018 cilicotomia, 1019 ciliectomia, 1020 conjuntivodacriocistostomia, 1021 conjuntivoplàstia, 1022 conjuntivorinostomia, 1023 corectomediàlisi, 1024 corectomia, 1025 corediàlisi, 1026 corèlisi, 1027 coremorfosi, 1028 coreoplàstia, 1029 dacrioadenectomia, 1030 dacriocistectomia, 1031 dacriocistorinostomia, 1032 dacriocistosiringotomia, 1033 dacriocistotomia, 1034 enucleació, 1035 epiqueratofàcia, 1036 esclerectoiridectomia, 1037 esclerectoiridodiàlisi, 1038 esclerectomia, 1039 esclerostomia, 1040 esclerotomia, 1041
esclerotomia anterior, 1042 esclerotomia posterior, 1043 espai de Tenon, 1044 espai episcleral, 1045 espai interfascial, 1046 estrabotomia, 1047 evisceració, 1048 facocistectomia, 1049 facoemulsificació, 1050 facòlisi, 1051 foriascopi, 1052 goniotomia, 1053 iridectomia, 1054 iridectomia estenopeica, 1055 iridectomia òptica, 1056 iridectomia perifèrica, 1057 iridectomia sectorial, 1058 iridenclisi, 1059 iridociclectomia, 1060 iridocorneosclerectomia, 1061 iridodiàlisi, 1062 iridostèresi, 1063 iridòtasi, 1064 iridotomia, 1065 iritoectomia, 1066 lacrimotomia, 1067 lent de contacte, 1068 lentícula, 1069 lentilla, 1070 oftalmoflebotomia, 1071 oftalmomiotomia, 1072 oftalmoplàstia, 1073 oftalmotomia, 1074 operació d'Ammon, 1075 operació d'Elliot, 1076 operació de Barkan, 1077 operació de Lagrange, 1078 orbitotomia, 1079 ortòptic -a, 1080 ortòptica, 1081 paracentesi bulbar, 1082 peritectomia, 1083 plegament dels músculs oculars, 1084 pleòptica, 1085 pupil·la artificial, 1086 queratectomia, 1087 queratocentesi, 1088 queratofàcia, 1089 queratofàquia, 1090 queratoleptinsi, 1091 queratomileusi, 1092 queratoplàstia, 1093 queratoplàstia òptica, 1094 queratoplàstia refractiva, 1095 queratoplàstia tectònica, 1096 queratotomia, 1097 queratotomia delimitant, 1098 queratotomia radial, 1099 recessió dels músculs oculars, 1100 resecció dels músculs oculars, 1101 tarsoplàstia, 1102 tarsorràfia, 1103 trasplantament de còrnia, 1104
termcat · 96 de 98
trepanació corneal, 1105 ulleres, 1106 vitrectomia, 1107 <EXPLORACIÓ> <Tècniques> adaptometria, 1108 angioscotometria, 1109 antimetropia, 1110 biomicroscòpia, 1111 campimetria, 1112 cirurgia refractiva, 1113 cromatoptometria, 1114 cromoptometria, 1115 cromoretinografia, 1116 cromoscòpia, 1117 electronistagmografia, 1118 electronistagmograma, 1119 electrooculografia, 1120 electrooculograma, 1121 electroretinografia, 1122 electroretinograma, 1123 ENG, 1124 EOG, 1125 ERG, 1126 esciascòpia, 1127 escotometria, 1128 estrabometria, 1129 exoftalmometria, 1130 facoscòpia, 1131 gonioscòpia, 1132 iridodiagnòstic, 1133 oculoplàstia, 1134 oftalmodinamometria, 1135 oftalmografia, 1136 oftalmometria, 1137 oftalmoscòpia, 1138 oftalmoscòpia directa, 1139 oftalmoscòpia indirecta, 1140 oftalmoscòpia mètrica, 1141 oftalmotonometria, 1142 oncologia ocular, 1143 optometria, 1144 orbitonometria, 1145 perimetria, 1146 prova d'Ishihara, 1147 prova de Graefe, 1148 prova de Hering, 1149 prova de Mauthner, 1150 prova de Nagel, 1151 prova de Schirmer, 1152 pupil·lometria, 1153 queratoscòpia, 1154 retinografia, 1155 retinoscòpia, 1156 tonografia, 1157 tonometria, 1158
<Aparells i instruments> adaptòmetre, 1159 amblioscopi, 1160 anomaloscopi, 1161 blefaròstat, 1162 campímetre, 1163 cicloforòmetre, 1164 ciliaroscopi, 1165 cromatòmetre, 1166 cromoptòmetre, 1167 cromoscopi, 1168 diplopiòmetre, 1169 diploscopi, 1170 disc de Placido, 1171 electronistagmògraf, 1172 electroretinògraf, 1173 escotòmetre, 1174 escotòmetre de Bjerrum, 1175 estereocampímetre, 1176 estrabismòmetre, 1177 estrabòmetre, 1178 eutiscopi, 1179 exoftalmòmetre, 1180 facòmetre, 1181 gonioscopi, 1182 haploscopi, 1183 làmpada d'escletxa, 1184 làmpada de fenedura, 1185 làmpada de Gullstrand, 1186 microscopi corneal, 1187 nistagmògraf, 1188 oftalmodinamòmetre, 1189 oftalmògraf, 1190 oftalmoïconòmetre, 1191 oftalmoleucoscopi, 1192 oftalmòmetre, 1193 oftalmoscopi, 1194 oftalmoscopi binocular, 1195 oftalmoscopi directe, 1196 oftalmoscopi indirecte, 1197 oftalmotermòmetre, 1198 oftalmotropòmetre, 1199 optòmetre, 1200 optomiòmetre, 1201 optotip, 1202 optotipus, 1203 orbitonòmetre, 1204 ortoptoscopi, 1205 ortoscopi, 1206 pantalla de Bjerrum, 1207 pantalla tangent, 1208 perímetre, 1209 pupil·lògraf, 1210 pupil·lòmetre, 1211 pupil·loscopi, 1212 pupil·lostatòmetre, 1213 queratòmetre, 1214 queratoscopi, 1215 refractòmetre, 1216
termcat · 97 de 98
retinoscopi, 1217 sinoptòfor, 1218 tonòmetre, 1219 visuscopi, 1220 <SEMIOLOGIA> acromatòpsia, 1221 afotestèsia, 1222 amaurosi, 1223 ambliop, 1224 ambliopia, 1225 ambliopia estràbica, 1226 ambliopia tòxica, 1227 ametrop, 1228 ametropia, 1229 ametropia axial, 1230 ametropia de curvatura, 1231 ametropia de posició, 1232 ametròpic -a, 1233 aneritròpsia, 1234 angioscotoma, 1235 anisoiconia, 1236 anisoicònic -a, 1237, 1238 anisometropia, 1239 anomalopia, 1240 anomalòpsia, 1241 anòpsia, 1242 anortopia, 1243 anotropia, 1244 astigmàtic -a, 1245, 1246 astigmatisme, 1247 astigmatisme amb la regla, 1248 astigmatisme compost, 1249 astigmatisme contra la regla, 1250 astigmatisme corneal, 1251 astigmatisme directe, 1252 astigmatisme hipermetrop compost, 1253 astigmatisme hipermetrop simple, 1254 astigmatisme invers, 1255 astigmatisme irregular, 1256 astigmatisme lenticular, 1257 astigmatisme miop compost, 1258 astigmatisme miop simple, 1259 astigmatisme mixt, 1260 astigmatisme oblic, 1261 astigmatisme regular, 1262 cec cega, 1263, 1264 ceguesa, 1265 ceguetat, 1266 ceguetat cortical, 1267 ceguetat crepuscular, 1268 ceguetat de Bright, 1269 ceguetat de la neu, 1270 ceguetat diürna, 1271 ceguetat funcional, 1272 ceguetat nocturna, 1273 cianòpsia, 1274 ciclofòria, 1275 ciclofòria acomodativa, 1276 ciclofòria negativa, 1277
ciclofòria positiva, 1278 ciclotropia, 1279 ciclotropia negativa, 1280 ciclotropia positiva, 1281 cloròpsia, 1282 cromatòpsia, 1283 daltonisme, 1284 deuteranomalia, 1285 deuteranomalopia, 1286 deuteranop, 1287 deuteranopia, 1288 dicromatisme, 1289 dicromatòpsia, 1290 diplopia, 1291 diplopia directa, 1292 diplopia encreuada, 1293 diplopia heterònima, 1294 diplopia homònima, 1295 diplopia horitzontal, 1296 diplopia vertical, 1297 discromatòpsia, 1298 eritròpsia, 1299 escotoma, 1300 escotoma absolut, 1301 escotoma anular, 1302 escotoma de Bjerrum, 1303 escotoma de Seidel, 1304 escotoma fisiològic, 1305 escotoma guspirejant, 1306 escotoma insular, 1307 escotoma negatiu, 1308 escotoma positiu, 1309 escotoma relatiu, 1310 escotomatós -osa, 1311 esodesviació, 1312 esofòria, 1313 esofòric -a, 1314 esotropia, 1315 esotròpic -a, 1316 estràbic -a, 1317, 1318 estrabisme, 1319 estrabisme absolut, 1320 estrabisme acomodatiu, 1321 estrabisme alternant, 1322 estrabisme bilateral, 1323 estrabisme cíclic, 1324 estrabisme cinètic, 1325 estrabisme concomitant, 1326 estrabisme convergent, 1327 estrabisme divergent, 1328 estrabisme extern, 1329 estrabisme intermitent, 1330 estrabisme intern, 1331 estrabisme latent, 1332 estrabisme mecànic, 1333 estrabisme no concomitant, 1334 estrabisme paralític, 1335 estrabisme unilateral, 1336 exciclofòria, 1337 exciclotropia, 1338 exofòria, 1339 exotropia, 1340 extorsió, 1341
termcat · 98 de 98
fixació excèntrica, 1342 fòria, 1343 fosfè, 1344 fotofòbia, 1345 fotòpsia, 1346 glaucosi, 1347 hemeralopia, 1348 hemianopia, 1349 hemianòpsia, 1350 hemianòpsia absoluta, 1351 hemianòpsia altitudinal, 1352 hemianòpsia binasal, 1353 hemianòpsia bitemporal, 1354 hemianòpsia còngrua, 1355 hemianòpsia encreuada, 1356 hemianòpsia equilateral, 1357 hemianòpsia heterònima, 1358 hemianòpsia homònima, 1359 hemianòpsia horitzontal, 1360 hemianòpsia incompleta, 1361 hemianòpsia incòngrua, 1362 hemianòpsia lateral, 1363 hemianòpsia nasal, 1364 hemianòpsia quadràntica, 1365 hemianòpsia relativa, 1366 hemianòpsia temporal, 1367 hemianòpsia unilateral, 1368 hemianòpsia uniocular, 1369 hemianòpsia vertical, 1370 heterotropia, 1371 hiperfòria, 1372 hipermetrop, 1373 hipermetropia, 1374 hipermetropia absoluta, 1375 hipermetropia axial, 1376 hipermetropia de curvatura, 1377 hipermetropia facultativa, 1378 hipermetropia latent, 1379 hipermetropia manifesta, 1380 hipermetropia relativa, 1381 hipermetropia total, 1382 hipermetròpic -a, 1383 hiperopia, 1384 hipertropia, 1385 hipofòria, 1386 hipotropia, 1387 inciclofòria, 1388 inciclotropia, 1389 intorsió, 1390 iridització, 1391 metamorfòpsia, 1392 microstrabisme, 1393 miop, 1394 miopia, 1395 miopia axial, 1396 miopia d'índex, 1397 miopia de curvatura, 1398 miopia maligna, 1399 miopia perniciosa, 1400 miopia prodròmica, 1401 miopia progressiva, 1402 monocromatisme, 1403 monocromatisme dels bastons, 1404
monocromatisme dels cons, 1405 nictalop, 1406 nictalopia, 1407 oscil·lòpsia, 1408 poliopia, 1409 poliopia binocular, 1410 poliòpsia, 1411 presbícia, 1412 presbiopia, 1413 protanomalopia, 1414 protanomalòpsia, 1415 protanop, 1416 protanopia, 1417 protanòpsia, 1418 quadrantanopia, 1419 quadrantanòpsia, 1420 tritanomalia, 1421 tritanomalopia, 1422 tritanopia, 1423 tritanòpsia, 1424 tropia, 1425 visió acromàtica, 1426 visió d'halo, 1427 visió doble, 1428 visió estereoscòpica, 1429 visió iridiscent, 1430 visió múltiple, 1431 visió oscil·lant, 1432 visió pseudoscòpica, 1433 visió sòlida, 1434 visió tubular, 1435 visió tunneliforme, 1436 xantòpsia, 1437