Organitza: Con el apoyo de: Patrocinadores: Televisió oficial:

OCTUBREDD II JJ OO UU SS 99

22 00 00 88

Pàg. 05 OTTO; OR UP WITH DEAD PEOPLE

Pàg. 06 MY DREAM ORLONELINESS NEVER...

Pàg. 07TOKYO!

ww ww ww .. cc ii nn ee mm aa ss ii tt gg ee ss .. cc oo mm

NNºº

88

Pàg. 09SYNECDOCHE, NEW YORK

Diario DIA 8 8/10/08 21:41 Página 1

Diario DIA 1 1/10/08 18:16 Página 2

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

33

TTHHEE CCHHAASSEERRNa Hong-jinL’actualització que es mereixien les

persecucions dels 70. El nou enfantterrible del cinema coreà va fer tre-

molar Canes amb el seu debut. Un

thriller inquisitiu i desmesurat on un

policia reciclat en proxeneta empai-

ta un psicòpata irrecuperable.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

EL RETIRO 22:45

SSYYNNEECCDDOOCCHHEE,, NNEEWW YYOORRKKCharlie KaufmanEl guionista que més ha revolucionat

el cinema nord-americà aquesta dè-

cada, pare de criatures com Cómoser John Malkovich i Olvídate de mí,s’estrena en la direcció amb un film

sobre l’amor, la hipocondria, la mort

i l’art com a força vampírica. Cent

per cent Kaufman.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

AUDITORI 22:15

AVUI US RECOMANEM...IINNTTRRUUSSOOSS EENN MMAANNAASSÉÉSSJuan Carlos ClaverUna periodista arriba al poble fan-

tasma de Manasés, on l’any 1945,

poques setmanes abans del final de

la Segona Guerra Mundial, es va es-

tavellar un avió. Tots els habitants

van desaparèixer. Terror intel·ligent

made in Spain.S.O. MÉLIÈS

AUDITORI 19:15

TTOOKKYYOO!!Michel Gondry, Léos Carax,Bong Joon-hoEl pare de la generació del videoclip,

un director de culte i un dels reis del

cinema coreà firmen sengles episo-

dis d’un film que retrata la capital

de Japó com un univers asfixiant,

claustrofòbic i solitari on, malgrat

tot, encara hi ha lloc per a l’amor.

S.O. FANTÀSTIC COMPETICIÓ

AUDITORI 13:00 i 17:00

HHIIDDDDEENN FFOORRTTRREESSSS:: TTHHEE LLAASSTT PPRRIINNCCEESSSSShinji HiguchiEn el 50è aniversari de La fortalezaescondida, Shinji Higuchi, artista

dels efectes especials, torna a filmar

el mateix argument amb divertides

referències a la saga de Star Wars,parcialment inspirada, al seu torn,

en l’obra mestra d’Akira Kurosawa.

ORIENT EXPRESS - CASA ASIA

EL RETIRO 10:00 /16:30

GGEENNIIUUSS PPAARRTTYYVaris artistes Un somni fet realitat: set mestres del

manga i l’anime japonès es reunei-

xen per homenatjar el gènere fantàs-

tic. El resultat: una antologia de curt-

metrages esplèndids firmats per un

dream team de l’art de l’animació.

ANIMA’T

EL RETIRO 12:15 i 18:45

MMYY DDRREEAAMM OORR LLOONNEELLIINNEESSSSNNEEVVEERR WWAALLKKSS AALLOONNEERoland ReberL’alemany Roland Reber, un habitual

de Sitges, utilitza l’obra de Samuel

Beckett “Tot esperant Godot” per

realitzar un film excèntric i experi-

mental que no té por d’afrontar

qüestions de crítica i filosofia. No

ens l’hem inventat: existeix.

S.O. NOVES VISIONS

TRAMUNTANA 17:30

RREELLIIGGUULLOOUUSSLarry CharlesEl director de Borat i el showmannord-americà Bill Maher, l’enemic

núm. 1 de George Bush, s’uneixen

per fer un documental corrosiu i hi-

larant que posa contra les cordes

creients de tots els colors: catòlics,

jueus, musulmans... Un manifest

necessari.

S.O. NOVES VISIONS

TRAMUNTANA 22:30

SSPPIINNEE TTIINNGGLLEERR!! TTHHEE WWIILLLLIIAAMM CCAASSTTLLEE SSTTOORRYYJeffrey SchwartzJohn Waters i John Landis, entre d’al-

tres, són convocats per parlar d’un re-

volucionari del show business dels

anys 50. El rei Mides de la Sèrie B

feia servir esquelets inflables i buta-

ques vibradores per posar les platees

cap per avall.

SESSIONS ESPECIALS

TRAMUNTANA 10:00

Primers premis del Sitges’08

MMaarrcc CCaarroo eexxpplliiccaanntt llaa sseevvaa ppeell··llííccuullaa DDaannttee 0011 LLllooyydd KKaauuffmmaann rreepp llaa MMààqquuiinnaa ddeell TTeemmppss

EELL DDIIAARRII DDEELL FFEESSTTIIVVAALL

RRiiccaarrddoo RReeppaarraazzVViioolleettaa KKoovvaaccssiiccss

CCeecciilliiaa BBaarrrriioonnuueevvoo

LLiiddiiaa TThhoommaassMMaannuu YYááññeezz

JJuuaann CCaarrllooss GGóómmeezz

GGeeoorrggiinnaa AArrmmiisseennJJaavviieerr MMaarrttíínneezz

MMiigguueell ÁÁnnggeell CChhaazzooJJeessúúss PPaarriiss

GGuuiilllleemm DDoollssIILL··LLUUSSTTRRAACCIIÓÓ

FFOOTTÒÒGGRRAAFFSS

MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ ((EEssttuuddiioo FFéénniixx))

RREEDDAACCCCIIÓÓ

HHééccttoorr CCaasstteellllss

Diario DIA 8 8/10/08 21:21 Página 3

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

44

Algunas personas dicen queson periodistas. Otras dicen quetrabajan como tales, pero que sonotra cosa. La mayoría, en cual-quier caso, son arquitectos indo-lentes de ese lugar inquietante yvacío que se llama actualidad.Son los que luego se mueren conun rastro de pressbooks fusiladosdetrás y un puñado de frases sinpredicado a los lados.

Y luego está Hunter S.Thomp-son, un escritor que desconfiósiempre del tiempo postizo ytramposo del periodismo, que sequedó con el formato del género,prescindió de la grabadora y ente-rró la narrativa moribunda y antili-teraria del gacetillero, le puso unpar de hélices y volvió esdrújulo ymayúsculo y perpétuo lo que esllano y enano y perecedero. Tangenuino, anticomercial y visiona-rio fue su estilo, que hasta pudoacuñarlo como un género inde-pendiente: el periodismo Gonzo.O incendiario. Su primera granobra fue Hell’s angels, un libro so-bre los ángeles del infierno.S.Thompson se pasó un año ente-

ro convertido en uno de ellos,cambios de rasante, hostias a me-dianoche y cervezas en el tarro in-cluídos. Se publicó en 1963 ydesde entonces el personaje y lapersona se confundieron, el ideó-logo sobresalió y el periodismoquedó atrás, apenas como una co-lilla arrojada por la ventana de uncoche que va muy deprisa.Thompson se suicidó en 2005 alos 67 años, después de un cre-púsculo barriobajero como la me-nopausia del desamor. Y a falta deotra secreción, eligió encañonarsela boca. La cabeza abierta comouna sandía y una hemorragia en lacabeza para desaparecer.

Alex Gibney dirige tres añosdespués de su muerte Gonzo: theLife and Work of Dr. Hunter S.Thompson, un documental ejem-plar, emocional y libre, que nosdescubre al personaje a través deformidables entrevistas a su pri-mera mujer (aunque le abandonóy se llevó al hijo consigo, le evocacomo a creador arrollador “capazde cambiar el mundo con su ener-gía), a su único vástago, a Jimmy

Carter (un presidente que debe suelección al reportaje que Hunterle dedicó en portada de RollingStone), a Tom Wolfe (un gemeloinsospechado de Eduardo Punset,que pone el ácido lisérgico) o a sueditor de Rolling Stone, Jan Wen-ner. Sus declaraciones puntúanun metraje encontrado formida-ble, que intercala crónicas televi-sivas de algunos de los aconteci-mientos de la época, entrevistasal escritor y un dulce catálogo enSúper 8 de sus variopintas y salu-dables aficiones, como dispararcontra la máquina de escribir obajarse anfetaminas para desayu-nar. “No querría inducir a nadie,de hecho, creo que no es bueno.Pero a mí las drogas y el alcoholme ayudan muchísimo a traba-jar”, decía.

La película está narrada porJohnny Depp, un actor que le in-terpretó en la adaptación de lamás popular de sus obras, la fan-tástica Miedo y asco en Las Vegas,y el colega que le pagó el entierroy le organizó el fiestón póstumo.Gonzo es la crónica psicoactiva,

subyugante y demoledora de ungurú insobornable durante untiempo orgásmico y demencial, vi-sionario y explosivo, en el que laprensa decidió quedarse pegadaal negocio del día día, renunciar a

conocer y dejar que los poetas vo-laran sólos, lejos del aborto me-diático, definitivamente incluídosen la posteridad.

HHééccttoorr CCaasstteellllss

Gonzo: The Life and Work of Dr. HunterS. ThompsonFUCK JOURNALISM

Prado 20:30S.O. Noves Visions - No Ficció

Diario DIA 8 8/10/08 18:38 Página 4

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

55

En Hustler White (Bruce LaBru-ce, 1996) había muchos chaperoscuando amanecía. Estaban en LosÁngeles y eran menores y no teníanotro alojamiento que la braguetade clientes que siempre eran de-pravados. O del director de la ofici-na de pompas fúnebras del sur dela ciudad, el de las monturas pega-josas. Se les veía como gacelascansadas en una savana llena detigres bulímicos y leones con el es-tómago vacío. Y de repente descu-bríamos a uno con pata de palo y elvicio tan ignífugo como la madera.Y el siguiente plano era el cuerpodel tío de la pata de palo horizon-tal, a un lado de la pantalla; y deotro tío, horizontal al otro. Desnu-dos, tocándose por los pies y desli-zándose sin apenas moverse el unohacia el otro, casi como las leyesde la atracción que se atraen de unpolo al otro de la pantalla. Y el culode uno se acercaba a la pata de pa-lo del otro. Y de repente una insos-pechada penetración de lado, ycon pata palo, se te metía en el ojocomo una aguja simpática.

LaBruce es cineasta naturalistade vidas que igual no son las de lamayoría. Conoce muy de cerca loque cuenta. Y a fuerza de palos,zombies y fiestas porno, ha conse-

guido que la Sodoma y Gomorra desus rodajes transcurra con la mismanaturalidad que un desayuno deadolescentes coreanas. Su nuevapelícula, Otto, parece un tour deforce en su contagiosa filmografía.Arranca con el bueno de Otto incor-porándose de su tumba en la mis-mísima Berlín. Es un zombie gay ytiene ganas de airearse en un lugarcerrado, quizá oscuro. El caso esque se pone a buscar garitos de am-biente por la city que un día fue deHitler. Y de camino le contratan pa-

ra aparecer en un largo dirigido poruna psicópata a la que le van espe-cialmente los actores porno. Se lla-ma Medea Yarn y rueda delirios goti-copolíticos mientras no se ponecachonda. Su película se llama Upfor the dead people, y tras conocer aOtto, es como si viera la luz, como loque cuentan a veces los directorescuándo no saben qué decir: “Fueverle y saber que era él”. La directo-ra y su chica tienen muchos proble-mas y eso entorpecerá la relación,en la que Otto irrumpe como una es-trella rutilante y desmembrada co-mo la sociedad que le mira al fondo.

Otto es el homenaje en toda re-gla que el cineasta canadiense lerinde a uno de sus idolos confesos,George A.Romero. El director de Lanoche de los muertos vivientes fueprobablemente el mejor retratistade zombies con realidad decrépitadetrás. El que más denunció, sequejó, apuntó y disparó contra laputa sociedad en que le había to-cado vivir. Y al igual que LaBrucesu estilo fue siempre elegante, rei-vindicativo, político y tenaz. Am-bos lo apedrean todo sin formulardogmas morales, con la sonrisa enla boca y un pedazo de polla muer-ta en la comisura.

Auditori 01:30S.O. Noves Visions

Otto; or Up with DeadPeoplePORNO GORE GAY

El cine funciona, en gran medi-da, como inmenso archivo de lamemoria universal de la humani-dad… Con el fantástico añadido deque los recuerdos registrados noson sólo los momentos históricos,reales, por así decir, sino, también,los soñados. Archivo de nuestrosdeseos conscientes y, sobre todo,inconscientes. Inmenso baúl de losrecuerdos imposibles, falsos, peromás reales que nuestras pálidassombras humanas, que pasan porel tiempo y el espacio sin dejar ape-nas huella, las películas no son, co-mo creen algunos ingenuos espec-tadores y críticos de cine, historias,cuentos, narraciones coherentesherederas de la literatura. Son imá-genes, momentos inconexos, figu-ras espectrales y paisajes asombro-sos, emociones impuras, verdadesinmortales entrevistas por el ojo deuna cerradura, mentiras maravillo-sas que brillan como puntos y espi-rales de luz al apretarnos los ojoscon las manos, prometiendo lo im-posible: otros mundos, otras vidas.Por eso, al final, todos tenemosnuestros momentos cruciales,nuestros iconos, nuestras imágenesque, acompañadas a veces por lamagia de una o dos frases, resumenen sí y por sí mismas toda la nigro-macia cinematográfica, todo su po-der evocativo y casi sobrenatural.

Algunos ven constantementecaer el cochecito de niño de El

acorazado Potemkin por una in-mensa escalinata de Odesa. Otros,a Humphrey Bogart e Ingrid Berg-man decirse “siempre nos quedaráParis”. Los hay que ven eterna-mente la silueta de John Wayne re-cortarse contra el fondo del salvajeOeste, dando la espalda al espec-tador en el plano final de Centau-ros del desierto, y hay quienes sederriten ante la lenta agonía deDirk Bogarde bajo el sol de la playaen La muerte en Venecia, mientrasse derrite también el tinte de supelo. Algunos, más plebeyos, quizádisfruten con un hierático Schwar-zenegger pronunciando terminante“Volveré”, mientras otros prefieransonreír con escenas como el reple-to camarote de los Marx en Una no-che en la Ópera. Cada uno tiene supropio momento especial, que al-gunos callan hipócritas, sustitu-yendo aquél realmente de su gustopor otro más cinéfilo, con la espe-ranza de quedar así mejor ante losentendidos. Peor para ellos.

Para mi, el momento por exce-lencia del archivo cinematográficoimposible es este: John Phillip Law,como Pygar, el Ángel Ciego, ascien-de llevando en sus brazos tanto a larubia y bondadosa Barbarella –JaneFonda- como a la morena y perversaReina Negra –Anita Pallenberg-,que le había cegado y condenadoantes… Mientras el hermoso y jovenángel sobrevuela un Apocalipsis decartón piedra y Pop Art, Barbarella,asombrada, le pregunta por qué sal-va también a quien le ha hecho tangran mal, y Pygar, hierático, rubio,todo ojos azules y cuerpo de estatuagriega contesta: “los ángeles no tie-nen memoria”. Pero como los hom-bres, de hecho, lo único que tene-mos es memoria, te recuerdo aquí yeternamente, John Phillip Law,siempre joven, siempre hermoso ysiempre un ángel ciego y desmemo-riado, capaz de hacernos compren-der la esencia del Bien y del Mal, lanecesidad de ambos y la cegueraque los seres humanos llaman ver.

JJeessúúss PPaallaacciiooss

Prado 16:15Europa Imaginària. Homenatge a John Phillip Law

BarbarellaLA MEMORIA DE LOSÁNGELES

Diario DIA 8 8/10/08 18:38 Página 5

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

66

L’alemany Roland Reber presen-ta la seva obra més recent a la sec-ció Noves Visions. My Dream or Lo-neliness Never Walks Alonecomparteix línia—i risc—amb laresta de propostes d’aquest cineas-ta visionari i ultraindependent quebusca formes renovades d’expressiócinematogràfica en la contaminacióamb les altres arts en general i ambel teatre en particular. De fet, elguió aprofita l’estructura d’una obraescrita per Reber—autor d’una vin-tena de textos—i la farceix amb lesreflexions filosòfiques, psicològi-ques i existencials habituals en undirector que al seu país està consi-derat una veritable institució. A MyDream, Reber combina una aproxi-mació al terreny del videoart i la te-levisió amb una mirada satírica.

El protagonista de la cinta és un

home de qui no sabem el nom ique, de sobte, decideix trencaramb la rutina i abandonar-se alsseus pensaments. Deixa la dona,l’amant, els amics i la família is’endinsa en la nit urbana. Fent zà-ping amb els records, busca laconsciència del temps perdut entrerealities i talk-shows. Reber denun-cia obertament la congestió senso-rial que ens provoquen la televisió iels mass media en general: estemalienats, tenim greument disminuï-da la capacitat de percepció, i aixòens incapacita per portar els regnesde la nostra existència. La pel·lícu-la, definida per l’autor com unadramedy, és una barreja de comè-dia surrealista, drama filosòfic i sà-tira política i social; estèticament,es mou entre el teatre i el vídeopassant per la totpoderosa televi-

sió: la que converteix la vida delprotagonista en un Show of Life.

My Dream s’ha fet sense capsubvenció, gràcies a la dedicació i ala creativitat de les persones impli-cades en el projecte. Un actor tanreconegut a Alemanya com Wolf-gang Seidenberg, per exemple, vadeclinar altres propostes més lucra-tives per poder-hi participar. La po-lifacètica Mira Gittner, una de lesdones de la troupe de Reber, a mésd’encarregar-se de l’edició i de lafotografia d’algunes seqüències, vainterpretar el paper de Godot, l’in-digent que etziba alguna de les fra-ses més contundents del guió. Ma-rina Anna Eich, la rossa mésglamurosa de l’equip habitual del’autor, es va ocupar de la produc-ció, la distribució i la venda de lapel·lícula, però també la veurem ala pantalla fent d’esposa del prota-gonista. Val a dir que enguany te-nim la sort que Marina Anna Eichens acompanyi com a membre deljurat, igual que va fer l’any passat eldirector de My Dream. La carrerad’aquesta artista poliglota, formadacom a ballarina i actriu, està moltlligada a la de Reber; a les seves or-dres ha interpretat sobretot perso-natges ingenus, a més de moure tí-tols com ara la tràgica The DarkSide of Our Inner Space (2003),l’eròtica i transgressora 24-7 ThePassion of Life (2005) i The Room(2001).

Tramuntana 17:30S.O. Noves Visions

My Dream or LonelinessNever Walks AloneELS SECRETS DE ROLAND REBER

TThhee CChhaasseerr ééss ttaanntt uunn tthhrriilllleerrccoomm uunnaa ffoorrttaa ccrrííttiiccaa ccoonnttrraa llaaiinnddoollèènncciiaa ddee llaa ppoolliicciiaa ii ll’’aaddmmii--nniissttrraacciióó ccoorreeaannaa..Es podria dir que està basada enfets reals. Hi va haver una sèried’assassinats, diria que d’unesvint persones, i el culpable va fu-gir. Va ser aleshores quan vaigdecidir abordar aquest tema,vaig anar a la comissaria a pre-guntar i em vaig passar tres me-sos investigant. Vaig descobrirque el sistema té greus proble-mes: la policia fa de tot per a re-bre compensacions i els proces-sos per a les detencions sónmassa lents. La política utilitzaals policies i aquests es mouenper interessos que no són impor-tants. Un cop estrenada la pel·lí-cula va haver-hi el cas de la mortd’uns nens, els espectadors vanrelacionar-ho amb la pel·lícula ivan veure que del que parlavaThe Chaser estava passant real-ment. Com a conclusió diria quecrec que el problema no és indi-vidual, sinó del sistema.

EEll ppeerrsseegguuiiddoorr aaddooppttaa eenn uunn mmoo--mmeenntt llaa ppoossttuurraa ddeell ppeerrsseegguuiitt..QQuuiinnaa rreellaacciióó eessttaabblleeiixx eennttrreeaaqquueessttss ddooss ppeerrssoonnaattggeess??Un dels actors em va comentar undia que havia vist dos gossos per-seguint-se. Un estava molt boig,l’altre també però menys. Crecque és una imatge que podria ex-plicar The Chaser, on dos dolents,dos criminals, es persegueixen ion un no ho és tant. Se m’ha criti-cat perquè no explico els motiusde cadascun dels personatges,però realment no m’interessavaentrar en aquest terreny.

SSeemmbbllaa qquuee eell pprrooxxeenneettaa ttrroobbaa aallffiinnaall uunnaa eessppèècciiee ddee rreeddeemmppcciióó..Per mi l’assassí en sèrie no té capmotiu clar. Potser es troba en laseva infància, però això no ho sa-bem. És una conducta que jo noentenc i no volia que la gent cre-gués que el personatge tenia unmotiu clar per fer el que fa, no vo-lia que sentissin empatia per ell,sinó tot al contrari: que el detes-tessin. Per mi, el perseguidor síque pot tenir algun motiu, el pro-blema és que els motius dels és-sers humans són molt comple-xes.

EEnnss ppoott eexxpplliiccaarr uunnaa mmiiccaa ccoommvvaann aannaarr lleess llooccaalliittzzaacciioonnss..Corea és molt petit i en els úl-tims temps hi ha hagut molts ro-datges. Aproximadament centde les filmacions recents han es-tat a Seúl i la gent ja està cansa-da. Molts amics em va dir quemillor anés a rodar a algun altrelloc, però jo no volia, tenia ganesde retratar també la ciutat. Elproblema és que els veïns nocol·laboraven i la policia ens cri-dava l’atenció. Va ser molt difí-cil. Per això vam rodar en dife-rents barris en comptes d’un.Volia ensenyar Seúl, una part dela seva arquitectura poc vista,sense els edificis més alts.

Na Hong-Jin, director de The Chaser““EEllss pprroottaaggoonniisstteess ssóónn ddooss ddoolleennttss qquuee eess ppeerrsseegguueeiixxeenn””

Diario DIA 8 8/10/08 21:14 Página 6

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

77

He aquí un título que podría fun-cionar como reverso semántico de laopera prima de Hernán Migoya. Soyun pelele versus Fiesta de genios. Ylo cierto es que hay que ser muycrack para meterle un título así desobrado a tú película. Básicamente,porque si no eres un crack corres elriesgo de que se te rían en la cara.Claro que ellos lo son. Los deslum-brantes perpetradores de esta baca-nal de ideas definitivas para el futu-ro de la ficción se llaman Studio 4ºCy forman el despacho de creadoresmás insuperable del Japón. Hace yaaños que trabajan en otra constela-ción, cerca de las estrellas, del futu-ro y hasta del principio del Universo.Puro anime posmoderno. Cuándotienes identidad es más fácil afilarlos rasgos, trazar delgado tu perfil,eludir el alardeo y abstraerte. Así semueve este fiestón de talentos: note restriegan nada, sólo te dejan queflipes.

Studio 4ºC nació en Tokio hacecasi 25 años, de la mano de KojiMorimoto, Elko Tanaka y YoshihariSato, responsables de los manantia-les más puros del anime moderno:suman discípulos a patadas y susreferencias están esparcidas porcientos de trabajos nacidos a su ve-ra. No en vano, suyas son obras tanfundamentales como Memories,Spriggan o las más recientes Mindgame o Tekkonkinkreet.

Genius party es un guateque desiete cortos como siete katanas,que desenvainan, seccionan, re-parten y licuan una colección dehistorias como catedrales de laimaginación, la filosofía y la ideo-

logía, cerca del silencio del sello,de su profundidad y de su noblezainclindada cuatro grados hacia elinfinito. Son siete trabajos dirigi-dos por el dreamteam más imbati-ble que se recuerde del anime, so-bretodo por la pluralidad de susrespectivas procedencias: artistasmanga, videoartistas, animadores,cineastas y diseñadores de la ar-quitectura del futuro entre los ueno falta ni Shinichiro Watanabe, elcreador de Cowboy Bebop y Samu-rai Champlo. Genius party arrancacon una batucada techno, unabanda sonora que podría haber si-do orquestrada por Ken Ishii, y quemuestra la historia de un simpáticogrupo de meteoritos como calaba-zas dibujados en blanco y negro.Son la semilla de lo que se aveci-na. Una vez contada su historia eldreamteam nos propone un viajepoliédrico y suntuoso que recorredesde los mocos de un niño quesalva al futuro gracias a una espa-da que es como una estalactita lu-minosa. El líquido espeso de su na-riz está conectado con el polvo deluniverso, con el rastro de las estre-llas y las partículas elementales.Puede que la cumbre suceda cercadel quinto corto, Limited cycle, deHideki Futamura. Otra traducciónprobable de Matrix (cómo ya lo fueen su día Animatrix, también deStudio 4ºC). Códigos fuente quesangran, números que se salen desus filas y rayas que proponen des-víos adecuados hacia la sabiduría.Genius Party es un fiestón llamadoa rajarle las tripas a la noche y be-berse el jugo de sus estrellas.

Retiro 12:15 / 18:45Anima’t

Genius Party FUTURO EN CORTO

“Nuestro proyecto es una fan-tasía en tres movimientos. Una“Rapsodia de Tokio” para serexactos. Todas las ciudades evolu-cionan, pero mientras Paris oNueva York han conseguido man-tener un equilibrio entre tradicióny evolución, Tokio parece destina-do a una imparable evolución sincontrol”. Así es como los produc-tores de Tokyo! presentaron la pe-lícula en la última edición del Fes-tival de Cannes. Un filme formadopor tres capítulos dirigidos por Mi-chel Gondry, Leos Carax y BongJoon-ho. En el fondo, un experi-mento que enfrenta la personali-dad de los cineastas y la de la ca-pital nipona. Un combate que seresuelve en un sangriento empate.Por una parte, la ciudad abre susentrañas para dejarse atravesarpor el influjo creativo de tres cine-astas extranjeros (dos franceses yun coreano), mientras los directo-res aclimatan sus señas estilísti-cas a los escenarios (ultra-tecnifi-cados) y al ritmo (acelerado) de lagran ciudad.

El primero en entrar en acciónes Michel Gondry (Olvídate de mí,Rebobine, por favor), que en Inte-rior Design aborda el día a día deuna joven pareja que aspira a en-contrar su lugar en Tokio. Él estáconvencido de que quiere ser cine-asta, pero ella empieza a sentir que

la vida se le escapa de las manos,justo cuando empieza a sufrir unaextraña transformación. Por suparte, el también francés Leos Ca-rax (Los amantes del Pont-Neuf,Pola X) se dedica a retratar la sub-terránea existencia de Merde, unacriatura que el mismo director de-fine como una especie de Godzilla,pero con el cuerpo y el rostro deDenis Lavant. “Merde es un MisterHyde arrojado al Tokio contempo-ráneo. ¿Pero dónde se esconde en-tonces el Doctor Jekyll?”. Final-mente, Bong Joon-ho (Memories ofMorder, The Host) se acerca con

Shaking Tokyo al fenómeno de loshikikomori, personas que decidenencerrarse en sus casas y limitar almínimo cualquier contacto con elmundo exterior. Eso es lo que llevahaciendo el protagonista (TeruyukiKagawa) durante más de diezaños, hasta que una repartidora dePizza se desmaya en el interior desu casa durante un terremoto.

Así, con la excusa de penetraren el laberinto urbano de la capitaljaponesa, los tres invitados a esteincendiario juguete llamado Tok-yo! se dedican a dejar bien clarossus métodos y objetivos. MientrasGondry presenta su visión naíf deuna juventud atravesada por unaamarga melancolía peterpanesca(además de realizar un nuevo elo-gio del do-it-yourself), Carax ofre-ce un devastador estudio sobre lamarginación y una sangrante críti-ca al universo mediático de la fa-ma. Como remate, Bong se entre-ga a un sobrio estudio sobre laincomunicación en el mundo con-temporáneo, con un punto apoca-líptico que por momentos hacepensar en el maestro Kiyoshi Ku-rosawa. En conjunto, tres parábo-las sobre el devenir del mundoconcentradas en una película queasume su heterogeneidad como sumayor virtud.

Auditori 13:00 / 17:00S.O. Fantàstic Competició

Tokyo! TOKIO A TRES BANDAS

Diario DIA 8 8/10/08 18:49 Página 7

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

88

Religulous parece la fantasíade un activista anti-sistema con unafinado y afilado sentido del hu-mor. Una fusión de genios de la in-corrección, la obra de un dream te-am dispuesto a cargar con todo encontra lo que consideran la másgran conjura de los necios: la reli-gión. Nunca un título fue tan clari-ficador y significativo: Religuloussurge de la mezcla de las palabrasinglesas “Religion” (religión) y“Ridiculous” (ridículo). ¿Quedaclaro? Pues bien, el dúo responsa-ble de este desafío campal a lostemplos de la ignominia religiosade todo el mundo son Bill Maher yLarry Charles. Puede que, a primergolpe de vista, los nombres no seandel todo familiares, pero todo debeaclararse: Charles es el cerebro de-trás de ese templo de la provoca-ción llamado Borat, además de loscapítulos más punzantes de seriestan sublimes como Seinfeld o Curbyour enthusiasm. Por su parte, Ma-her, es uno de los puntales de lasátira política norteamericana.Desde su programa Real Time withBill Maher, este monologuista, pre-sentador, comentarista político,actor y escritor arenga a sus espec-tadores a cachondearse de la reali-dad social americana, siendo suobjetivo favorito el infame presi-dente George W. Bush. (“mofarmede Bush es mi deber patriótico”).

Así, estos dos monstruos de la ri-sa ácida unen fuerzas para dar unavuelta por el mundo sembrando dis-cordia entre los feligreses de lasmás diversas religiones, empezandopor los pintorescos templos al cris-tianismo de la América profunda yllegando hasta el lugar en el que loscreyentes creen que sucederá elApocalipsis final en Mejido, Israel.Por el camino, visitas a la “Iglesiaporrera” de Ámsterdam, al Vatica-no, al lugar del asesinato del cineas-ta Theo Van Gogh, a manos de inte-gristas musulmanes, o a la tierrasagrada de Jerusalem, siempre conel objetivo de poner en jaque a susinterlocutores, sean estos rabinos,senadores americanos, imanes,científicos, pastores, cienciólogos oel hombre que interpreta a Jesús enun parque temático cristiano. El de-lirio va creciendo de manera expo-

nencial, al mismo tiempo que el ab-surdo y la conciencia de que hay al-go perverso detrás de esta marañade manipulación y fanatismo. Lasdiscusiones de Maher con sus inter-locutores (que recuerdan en parte alos punzantes interrogatorios de Mi-chael Moore), se espolvorean coninsertos de innumerables películase imágenes documentales que cola-boran a derruir los pilares de la fe.

“¡Escépticos uníos!”. Esa pare-ce ser la consigna de Religulous,un documental brillante e incen-diario en el que Bill Maher (delantede la cámara) y Larry Charles (trasella) buscan la lógica en las escri-turas sagradas y sólo encuentrasignos de debilidad humana, ade-más de unos cuantos motivos paraecharse unas risas y exigir un pocode responsabilidad y cordura.

La película comienza con unainquietante cita de Edgar Allan Poe.“Has vencido y me entrego. Pero deahora en adelante tu también estásmuerto, muerto para el mundo, parael cielo y para la esperanza. En miexistías, y observa esta imagen, quees la tuya, porque al matarme te hasmatado ti también”. The Broken esun film enigmático de terror psico-lógico que desde las primeras se-cuencias capta al espectador man-teniendo una intriga y tensión en unintenso crescendo.

¿Cómo reaccionaríamos si viéra-mos a nuestro auténtico doble por lacalle? ¿Cómo cambiaría nuestra vi-da a partir de ese momento?

El antes fotógrafo de moda SeanEllis, ahora reconvertido en un ta-lentoso director que saltó a la famainternacional por su aclamada co-media Cashback (2006), premiadaen el Festival de Cine de San Sebas-tián ese mismo año, firma este mis-terioso thriller que se desarrolla enel Londres actual. Un día cualquie-ra, lluvioso y gris como no podía serde otro modo, Gina McVey una jovenradióloga, interpretada por LenaHeadey (la reina Gorgo de 300), vepasar a su doble exacto conducien-do su coche. Incrédula, decide se-guirla hasta un apartamento desco-nocido en el que descubre unafotografía de ella misma con su pa-dre, que interpreta el actor RichardJenkins (el popular Nathaniel Fisherde la serie A dos metros bajo tierra).

En shock y totalmente descon-certada conduciendo camino a casaabsorta en sus pensamientos, tieneun terrible accidente. Aunque su re-cuperación en el hospital es rápida,nada vuelve a ser como antes. Su no-vio no parece el mismo, terribles pe-sadillas perturban su sueño y espe-jos que se rompen a su alrededor, en

una sutil metáfora del miedo a unomismo, son una constante en estanueva versión tenebrosa de su vida.Inmersa en una confusión y paranoiaque aumenta por momentos, la nue-va realidad se escapa por completo asu control y le impulsa a desconfiarde todos, incluso de sus familiares.¿Es ella misma o es su doble? Mien-tras Gina intenta encajar las piezaspara descubrir qué está pasando, elespectador empieza a preguntarsequé se esconde detrás de su propioreflejo, qué haría en su situación o sipodría existir realmente un doblemaléfico con intenciones de suplan-tar nuestra propia vida.

Sustos que mantienen la tensióna flor de piel, planos inesperados,música desafiante y un cuidadosentido de la estética que se tradu-ce en una excepcional fotografía,sin duda fruto de la trayectoria pro-fesional del realizador, confieren undesconcertante realismo a esta his-toria. En la que Ellis consigue trans-mitir un fuerte sentimiento declaustrofobia en una de las capita-les más grandes del mundo.

Tramuntana 22:30S.O. Noves Visions - No Ficció

Religulous LOS CAMINOS DEL SEÑOR SON LA GUASA

Auditori 17:00S.O. Fantàstic Competició

The Broken TERROR A LO CONOCIDO

TTrreess ccllaavveess ppaarraa vveerr mmii ppeellííccuullaa::

11)) Intriga. Tiene un guión bienconstruido, donde se van dosifi-cando los acontecimientos.

22)) Suspense. Intrusos en Mana-sés te mantiene atrapado todo elrato y está repleta de sustos queno te esperas.

33)) Un terror clásico. El guiónrespeta las normas clásicas delterror.

BBoonnuuss TTrraacckk:: Contiene una gransorpresa. Un giro inesperado, laaparición de nazis en España, unavión que se estrella en mediodel pueblo y un objeto con pode-res sobrenaturales.

DDooss ppeellííccuullaass qquuee rreeccoommeennddaarrííaa aallooss ffaannss ddeell ggéénneerroo:: De terror meencanta Al final de la escalera. Deciencia ficción: Blade Runner.

SS..OO.. MMéélliièèss AAuuddiittoorrii 1199::1155

Juan Carlos Claver, director de Intrusos en Manasés

Diario DIA 8 8/10/08 19:40 Página 8

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

99

¿Por qué derroteros habría tran-sitado el cine norteamericano de laúltima década si no hubiese apare-cido en escena ese genio visionariollamado Charlie Kaufman? Resultadifícil imaginarlo. Puede que el cineamericano hubiese gozado de mayorequilibrio mental y algo menos demegalomanía, sin embargo nos ha-bríamos perdido algunas de lamuestras de ingenio, virtuosismonarrativo y lucidez artística más no-tables del último decenio. Con uncurrículum de alto voltaje, CharlieKaufman es el responsable de losguiones de Cómo ser John Malko-vich y Adaptation. El ladrón de or-quideas de Spike Jonze, y Olvídatede mí de Michel Gondry, películas

que le han valido no sólo tres nomi-naciones a los Oscar (lo ganó junto aGondry) sino también el reconoci-miento como guionista de culto, ca-paz de unificar en sus textos la para-fernalia visual de la “generación delvideoclip” con la genuina angustiadel ser humano contemporáneo.

Después de alcanzar el estatutode “autor”, al mismo nivel que losdirectores que ponían en escenasus guiones, el siguiente reto deKaufman parecía evidente: el saltoa la dirección. Un sueño que se ha-ce realidad en Synecdoche, NewYork, obra-compendio de las obse-siones, filias y fobias de Kaufman:la fragilidad de la existencia, la po-sibilidad del amor, la figura del ar-

tista vampirizado por su obra, elmiedo al deterioro físico y, en últimainstancia, a la muerte. Temas queencuentran su lugar en esta sinfo-nía de relatos dentro de otros rela-tos, espejos dentro de otros espejos,cajas chinas y muñecas rusas: Char-lie Kaufam a la enésima potencia.

Intentar resumir el argumentode Synecdoche, New York pareceuna labor condenada al fracaso.Caden Cotard (Philip SeymourHoffman) es un dramaturgo inse-guro e hipocondríaco que vive enun estado de perpetua crisis creati-va y existencial. Al ser abandonadopor su mujer (Catherine Keener),que además se lleva a su hija, Co-tard decide utilizar el dinero de unpremio literario para realizar laobra teatral definitiva, un masto-dóntico proyecto que le ocupará elresto de su vida: nada menos quela recreación a escala casi real dela vida en la ciudad de Nueva York.O si se quiere, la puesta en escenade la retorcida mente de Cotard,¿un alter ego de Kaufman?

Aprovechando la presentacióndel filme el último Festival de Can-nes, Kaufman explicaba que “lle-vaba tiempo madurando la idea dedirigir, y creo que este era el mo-mento adecuado. Lo más compli-cado fue poder filmar las 204 es-

cenas del guión en apenas 45 díasde rodaje y con un presupuesto deunos 20 millones de dólares apor-tado sólo por productoras indepen-dientes". Un esfuerzo titánico queya ha sido comparado con Ocho ymedio de Fellini, All that Jazz deBob Fosse o Inland Empire de Da-vid Lynch, aunque también com-parte hallazgos con Palindromesde Todd Solondz o El show de Tru-man de Peter Weir. Aun así, Synec-doche, New York es una película100% Kaufman, el último hito ensu deslumbrante senda creativa,construida sobre una idea central:la luz se oculta más allá del caos.

Auditori 10:45 / 22:15S.O. Fantàstic Fora de Competició

Synecdoche, New York CÓMO SER CHARLIE KAUFMAN

LLaa ttiirraa ddee GGuuiilllleemm DDoollss

El director J.T. Petty va oferirahir una roda de premsa a laSala Llevant de l’Hotel Meliá.Petty, que ja va presentar, enaltres edicions, dues pel·lícu-les al Festival, Soft for Digging(2001) i S&Man (2006), optaara al premi en la Secció Ofi-cial Fantàstic a Competicióamb The Burrowers. Un filmque combina western i horror.En relació a les criatures queapareixen al film, el realitza-dor nord-americà va explicarque “vam trigar molt a dissen-yar-les, i ens vàrem inspirar endracs de Comodo, aranyes i in-sectes diversos”. “He intentatexplicar la història de la mane-ra més visual, centrant-me enel misteri dels monstres i en lareacció dels humans vers lescriatures que és realment onrecau el terror, en la seva reac-ció”. Petty va parlar tambédels seus projectes futurs queinclouen un remake de TheCulpepper Cattle Co. (Dick Ri-chards, 1972) i una pel·lículaper al públic infantil.

Roda de premsa de The Burrowers

Diario DIA 8 8/10/08 21:05 Página 9

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

1100

El Retiro 10:00 / 16:30Orient Express - Casa Asia

Sitges Forum ens va portar ahirla inestimable presència delgran Lloyd Kaufman, director ico-fundador, juntament ambMichael Herz, de Troma Enter-teniment, la influient producto-ra de cinema independent. Laclasse magistral va començaramb la projecció del making off,Poultry in Montion: Truth IsStranger Than Chicken, de la sevanova pel·lícula Poultrygeist:Night Of The Dead Chicken. Lafilmació, que dura gairebé comla pel·li (feta amb la col·labora-ció dels seus fans), ens mostratot el procés de rodatge i enssubmergeix en el fantàstic mónTroma. La cinta és honesta, ensmostra com es varen fer lesseqüències més boges (ambsang i vísceres, excrements isexe bizarre), però també lesbaralles entre el personal i totesles dificultats que varen tenir. Enla seva intervenció, Kaufman,amb el gran sentit de l’especta-cle que el caracteritza, va ferriure en incomptables ocasionsal públic. El realitzador nord-americà explicà que varen con-tar amb un pressupost correspo-nent a “un 1% del de qualsevolde les merdes que es veuen aEstats Units i Europa, pel·lisque s’obliden a l’instant. Emsembla obscè que facin això

quan al món hi ha tanta gentmorint de fam”. Responent a undels seus fans, el director vaexplicar com es va introduir almón del cinema, “vaig comen-çar a veure els films de Buñuel,Chaplin, John Ford, i a creureen la premissa de que l’artistaha de controlar al 100% de laseva obra”. També va comentarque grans noms com Samuel L.Jackson, Oliver Stone o els cre-adors de South Park comença-ren amb Troma i d’altres comTarantino sempre “ens hanrecolzat”. En reiterades oca-sions, el cineasta va agraïr elgran recolzament dels fans “grà-cies a ells seguim endavant” iva explicar que voldrien comen-çar a distribuir fora dels EstatsUnits, on la pel·lícula ha tingutuna bona recepció: “està agra-dant molt, però no guanyaremni un cèntim per a la jubilacióde la meva dona”.

Una de les pel·lícules més desta-cades de la filmografia del gran mes-tre Akira Kurosawa va ser The Hid-den Fortress. El film relatava, d’unamanera absolutament brillant i ambun art que pocs directors han arribata assolir, la història de la princesaYuki contextualitzada al segle XVI,en plena lluita civil entre territorisfronterers. Una obra mestra de refe-rència, que sens dubte ha influen-ciat el cinema de grans directors.

I és que The Hidden Fortress éstambé coneguda per ser la pel·lículaque marcà de manera crucial al,aleshores jove realitzador, GeorgeLucas, especialment a la dècadadels setanta, quan va posar en mar-xa la primera entrega de La guerrade les galàxies (1977). Una pel·lí-cula que prenia i reinterpretavacerts elements de l’obra del granmestre japonès. Hidden Fortress;

The Last Princess, el film del realit-zador Shinji Higuchi, en competicióen la secció Orient Express, revisa elclàssic de Kurosawa. Com a l’obramestra, una princesa destronada, elseu fidel general i dos lladregots seles hauran d’arreglar per a creuar te-rritori enemic carregats d’or amagati empaitats per l’exèrcit enemic.

En aquest remake, el realitzadorjaponès estableix un joc cinemato-gràfic entre el clàssic de Kurosawa,l’obra mestra de Lucas i el seu propifilm, prenent elements d’ambdós iintroduint-ne de nous. Així, mentreque les estructures narratives sónclarament les del clàssic, inspirant-se també en el tractament de laimatge i en la presentació dels per-sonatges que Kurosawa feia a la sevaobra, Shinji insereix elements d’hu-mor mitjançant la introducció delpersonatge histriònic i sobreactuat

típic del cinema japonès, tal vegadaen un intent d’acostar-se al públicmés jove. Però aquesta nova versió,que tampoc amaga una forta in-fluència de l’obra mestra de Lucas,combina drama, acció, aventura ihumor de manera brillant i ha comp-tat amb espectaculars efectes espe-cials, una cosa que no és casual, jaque el seu realitzador ha guanyat di-versos premis com a encarregat d’e-fectes especials i compta en la sevafilmografia amb dos blockbusterscom Lorelei: The Whitch of the Paci-fic Ocean i l’espectacular Sinking ofJapan. A mida que avança el film, esfan identificables certs homenatges ipicades d’ullet al cineasta nord-americà, especialment en els fasci-nants duels amb espases que ensfan pensar en la famosa lluita entreSkywalker i Darth Vader amb lesmagnífiques espases de llum. Estre-nada al Japó fa uns mesos, la pel·lí-cula ha suscitat un gran interès, enpart degut al seu repartiment que hacomptat amb grans ídols adoles-cents com Masani Nagasawa i JunMatsumoto, famós cantant de J-Pop.Trenta anys després de l’estrena deStar Wars i cinquanta de La fortalezaescondida, es tanca el cercle.

Lloyd Kaufman““NNoo gguuaannyyaarreemm nnii uunn ccèènnttiimm ppeerr aa llaa jjuubbiillaacciióó

ddee llaa mmeevvaa ddoonnaa””The Hidden Fortress: The Last Princess KUROSAWA WARS

Diario DIA 8 8/10/08 21:05 Página 10

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

1111

Una invasió que destruirà elmón! Adaptar-se o morir! El dia quela Terra es va tornar un cementiri!Aquests missatges alarmants vanformar part de la campanya de pro-moció de Phase IV (estrenada entrenosaltres amb el nom Sucesos en laIV fase), una pel·lícula conegudaper la barreja que proposa de cièn-cia-ficció, terror i documental cien-tífic, però encara més pel fet de serl’únic llargmetratge dirigit per SaulBass, el creador de títols de crèditmés respectat i imitat de la històriadel cinema. I és que Bass, a més defabricar els il·lustres encapçala-ments de cintes com El hombre del

brazo de oro, Anatomia de un asesi-nato i Vertigo, va realitzar el 1974un dels films més inclassificablesde l’època. Una època, d’altra ban-da, prolífica en obres de ciència-ficció amb una marcada dimensiófilosòfica i al·legòrica; 2001: Unaodisea del espacio i El planeta delos simios, per exemple.

Phase IV ens situa en un planetaTerra que travessa diverses “fases”crítiques de resultes d’una anoma-lia còsmica d’origen desconegut. Elfenomen ha provocat l’evolució ac-celerada i no estrictament darwinia-na de les formigues: ara es comuni-quen entre elles i són capaces de

projectar i executar dissenys geo-mètrics complexos. Els científicsJames Lesko (Michael Murphy) i Er-nest Hubbs (Nigel Davenport) arri-ben al desert i topen amb l’amena-ça. El Sr. Eldridge (Alan Gifford) iuns quants grangers més es neguena abandonar la zona afectada. Lesformigues, no cal dir-ho, no tolera-ran que ningú s’interposi en el seucamí.

Imagineu-vos les hordes formi-gueres de Cuando ruge la marabun-ta (1954, The Naked Jungle, ByronHaskin) convertides en un exèrcitastut i disciplinat! En una de les se-qüències més espectaculars de lapel·lícula, comprovem en primerpla i a càmera ràpida que poc queels costa convertir un ratolí en ungrapat d’ossos escurats. Phase IVs’assembla a una versió de Los he-rederos de la tierra (1971) traslla-dada al territori de La dimensió desconeguda barrejada amb un do-cumental entomològic. Més enllàde les grans dosis d’inventiva vi-sual, la tètrica Phase IV constitueix,amb aquest realisme documental,més una prova que una profeciaque la humanitat camina decidida-ment cap a l’extinció.

A Sitges, Spanish bizarro és unacelebració de la vida en monedessoltes, una prova més que la preca-rietat és bona mestra i que fer terrormola més quan s’han de passar unamica putes. Sitges s’enorgulleixd’invocar tres llargmetratges nas-cuts de la voluntat, la il·lusió i l’ad-versitat derrotada. Tres propostes desengles franctiradors nacionals ques’han llançat a rodar una pel·li de te-rror sense mirar quin dia els embar-gaven la càmera. Única consigna, ladesinhibició. Vet aquí el resultat:

LLaa rraaíízz ddeell mmaall:: L’ibicenc AdriàCardona (premi Brigadoon al millorcurt l’any passat) filma, tal com ra-ja, l’extermini dels homes d’un po-ble per part d’uns dimonis viciosos.Produeixen els toledans Imagen De-ath, fantàstics acòlits de Sitges, i laseva gràcia sense parangó s’observaen cuixots i pits semidespullats, enels entranyables monstruets i en un

sentit de la bellesa nocturna vuitan-ter perdut que se’n recorda, i molt,de Sam Raimi.

DDooccttoorr IInnffiieerrnnoo: La història d’unmedicastre que fa el descobrimentdel segle: una vacuna que cura to-tes les malalties. La putada (per a lahumanitat) és que només serà via-ble si s’esclavitza l’espècie. Un tes-timoni inoportú farà perillar elsplans del doctor i facilitarà l’ejacu-lació de la sang.

¡¡MMaallddiittoo bbaassttaarrddoo!! Un homenat-ge als grans explicadors d’històriesque van ser els nostres avis, al des-propòsit amb majúscula i a les con-seqüències d’alguns errors. El deldoctor Natalio, per exemple, un al-tre veterinari amb ínfules que fabri-ca un virus antihumà i va i se l’ino-cula sense voler. A partir d’aquí,ninots de llauna, trames d’imagina-ció desbordant i molt sentit de l’hu-mor—legítim i no.

Prado 18:15Sitges Classics - Ciència Ficció

Phase IV CUANDO RUGE LA MARABUNTA

Prado 01:00Midnight X-Treme / Spanish Bizarro

La raíz del mal+DoctorInfierno+¡Maldito bastardo!

Diario DIA 8 8/10/08 21:05 Página 11

1122

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

Le Corbusier comprendía que laarquitectura no debía solamenteocuparse de diseñar casas bellas,sino que, sobre todo, debía con-templar la funcionalidad de los es-pacios a construir. De ahí su con-cepto de machine à habiter, esdecir, la casa como una máquinapara vivir. La forma de una residen-cia repercute de manera directa-mente proporcional en la forma devida de sus ocupantes. No es noti-cia que en las sociedades moder-nas se convive con inseguridad,peligro y violencia extrema. Esolleva a que muchas personas optenpor los condominios privados quebrindan no sólo un hogar, sino quetambién dentro del mismo prediose solucionan todas las necesida-des del hombre, las básicas y lassecundarias también: tiendas, es-cuelas, lugares de esparcimiento,centros médicos, y todo lo que unose pueda imaginar. Pero suele ocu-rrir que una estructura ediliciaconforma luego una estructura so-cial con hormigón en sus cimien-tos.

Christian Frosh plantea en su

tercer largometraje un escenarioidílico y social muy particular:Hannah, la protagonista, vive consu violento marido en las TorresNeustadt, una mole autárquicacon estética futurista de los años70, (esa que se ideó esperando unfuturo que nunca llegó) interveni-da por tecnología de última gene-ración. La casa inteligente saludacuando uno ingresa, avisa si seacabó el agua, da las buenas no-ches y se ocupa de registrarlo todoporque allí hablan hasta las pare-des.

Si la necesidad es la seguridad,se vive en una arquitectura delmiedo que protege del peligro ex-terno, ¿pero quién cuida del peligrointerno? Poco a poco comenzamosa conocer el amable vecindario cu-yos personajes se asemejan más alos de La semilla del diablo, El qui-mérico inquilino, Delicatessen, oLa Comunidad, antes que a los deMi Vecino Totoro.

Para huir de los maltratos de sumarido, Hannah se muda a un de-partamento que quedó libre tras elsuicidio de su anterior habitante.Tras esto conoce a otra Anna (¿unaespecie de alter-ego?), reencuentraun amante, asiste a un programa

que la comunidad propone paravencer el miedo y poco a poco des-cubre que la gente poco conve-niente para el condominio se suici-da o bien desaparece de la faz dela tierra o, mejor dicho, de los mu-ros del edificio.

Frosh se vale de nombres quese pueden decir al derecho y al re-vés, juegos de espejos, frases quese repiten hasta el infinito, apari-ciones y desapariciones, muertosque dan consejos, y situacionessurreales para provocar rupturas delos límites entre un mundo imagi-nario y uno real.

Silent Resident es ante todouna película de género, un thri-ller psicológico moderno con to-ques de ciencia ficción, que bebede las aguas de Lynch, Polanski,Hitchcock y Bergman, y que gozade extraordinarias interpretacio-nes y de una estética que acentúasu atmósfera inquietante y cons-piradora dónde cunden el pánicoy la claustrofobia. Silent Resi-dent devela en un extremo límiteuna forma de vida vigilada, con-trolada y manipulada, en la queresuenan ecos de nuestra propiarealidad.

CCeecciilliiaa BBaarrrriioonnuueevvoo

Prado 23:00S.O. Noves Visions

Silent ResidentHANNAH Y LOS LOBOS

Els acòlits són, en la litúrgia ca-tòlica, els escolans que ajuden amissa i que poden, en alguns ca-sos, substituir el capellà a l’hora dedonar la comunió als fidels. Els jo-ves protagonistes d’aquest film sónuna espècie d’acòlits del crim, dei-xebles d’un psycho-killer (un JoelEdgerton glacial i terrorífic) queperpetra assassinats amb una de-voció religiosa. Acolytes és un thri-ller de terror cent per cent austra-lià, igual que l’èxit de Greg McLeanWolfcreek (2005), però amb unaconcepció estètica diferent i ambun discurs molt més elaborat.

L’acció no transcorre en els pa-ratges desèrtics que estem acostu-mats a veure a les cintes australia-nes, tot i que a la zona residencialon viuen els protagonistes tampocno s’hi veu mai ningú. Mark (Sebas-tian Gregory) s’endinsa al bosc queenvolta la urbanització buscant unacompanya d’institut que ha desapa-regut. La seva reacció en veure unhome que enterra alguna cosa entreels arbres és fer mitja volta discreta-ment. Mark tornarà al mateix lloc alcap d’una estona amb una parellaamiga, la que formen en James(Joshua Payne) i la Chasely (Han-nah Margan Lawrence), i entre totstres desenterraran el que havia en-terrat el desconegut: el cadàver d’u-na excursionista canadenca. A par-tir d’aquest macabre descobriment,els joves intentaran esbrinar la iden-titat de l’assassí amb la intenció deproposar-li un pacte. I és que GaryParker (Michael Dorman), el noi queels va amargar la infantesa amb laseva particular i inhumana versiódel bullying, acaba de sortir de lapresó…

La pel·lícula arrenca pausada-ment, però el ritme accelera d’a-cord amb una progressió ben cal-culada que subratlla els girsargumentals que, fins a l’últim se-gon, juguen amb les expectativesde l’espectador. En aquest sentit,el guió de S.P. Krause i ShayneArmstrong és impecable. Tambéval la pena destacar la reflexió quefa el film a propòsit de la violència

i de l’atracció que exerceix el Malsobre els adolescents; una reflexióque descansa sobre les espatllesde tres actors joves que saben ferarribar a l’espectador l’evoluciódels seus personatges. És clar queuna part important del mèrit co-rrespon al director, Jon Hewitt,igualment responsable de la forçade les imatges (els enquadramentsestan triats de manera que resultinalhora expressius i artístics), untreball de so—i de silenci—ex-traordinari (atenció a la peça deSatie del final), i una sèrie de refe-rències cinèfiles clares i oportunesa El coleccionista, de WilliamWyler, i a Las colinas tienen ojos,de Wes Craven. Hewitt, que no ésun autor novell, ha sabut treureprofit de l’experiència adquiridadirigint els seus primers films: Blo-odlust (1999), una cinta de vam-pirs codirigida amb Richard Wols-tencroft que va passar per Sitges,Redbull (1999), i Dark Love Story(2006), que, en la mateixa líniasanguinolent d’Acolytes, ja deno-tava un gran domini del llenguatgecinematogràfic i un bon gust in-quietant.

GGeerraarrdd QQuuiinnttoo

El Retiro 01:00Midnight X-Treme

AcolytesVIOLENTA ELEGÀNCIA

WWW.VANIDAD.ESWWW.MYSPACE.COM/VANIDADTV

VÍDEOS, MAKING OF DE SESIONES FOTOGRÁFICAS, MÁS TEXTOS,BLOGUEROS DE EXCEPCIÓN Y MUCHOS LOOKS DE GENTE

EN LA CALLE. COMO A TI TE GUSTA.

Diario DIA 8 8/10/08 21:15 Página 12

1133

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

En el imaginario del buen ciné-filo, la figura del legendario Capi-tán Ahab, el antagonista de la ba-llena blanca del Moby Dick deMelville, remite seguramente alrostro aguerrido y la figura impo-nente de Gregory Peck. Una aso-ciación forjada por la mítica pelí-cula de John Houston de 1956.Aunque puede haber quien pienseen el John Barrymore de la versiónde 1930, dirigida por Lloyd Bacon.Sin embargo, el Festival de Sitgespropone una nueva y poderosa al-ternativa en las imágenes de Capi-taine Achab, del francés PhilippeRamos, que explica: “John Hous-ton eligió mantenerse muy fiel a lanovela de Melville, cuya majestuo-

sidad poética es apabullante. Sinembargo, yo nunca pretendí adap-tar Moby Dick. Sólo me fijé en unode sus personajes e inventé una vi-da para él”. Una vida que en el fil-me se estructura en cinco poéticosy estilizados capítulos, “cuatro delas cuales son invención mía”,aclara Ramos.

Así, la película, concebida co-mo un caleidoscopio de voces,arranca con “Padre”, donde el pro-genitor del futuro capitán (Jean-Francois Stevenin) narra la muertede su mujer durante el parto del pe-queño Ahab. Luego, en “Rose”, latía del chico (Mona Heftre) le incul-ca en los valores cristianos, aunquepara el joven aspirante a cazador lalectura de la Biblia no es más quealimento para su imaginación. Lue-go, “Mulligan” nos lleva hasta lacosta atlántica, donde Ahab es res-catado por un pastor (CarloBrandt), aprende a pescar en elocéano y queda prendado de la fi-gura de un esqueleto de ballenaque reposa sobre la rocosa arena. Acontinuación, en "Anna", una viudalavandera (Dominique Blanc), des-cubre al ya legendario ballenero(interpretado por Denis Lavant)desmayado en su jardín, con parte

de su pierna amputada. Y final-mente, en "Starbuck", es un com-pañero de travesía (Jacques Bon-naffe) quién nos conduce al finalde la aventura. Una fórmula queRamos defiende como “una aproxi-mación a Ahab a través de diferen-tes mundos, para así conseguir unafuerte impresión de amplitud y con-traste… La imagen de una vida”.

“Imaginé mi película a travésde los ojos de Melville, claro, perotambién de Mark Twain o WaltWhitman”. Así es como Ramos,admirador de realizadores comoRobert Bresson, John Ford y Ho-ward Hawks, pero también de Ri-chard Donner, se aproxima a unaAmérica mítica rodada en escena-rios europeos. Aunque al final, loque impera, lo que queda grabadoen la retina y en el subconscienteicónico del espectador es la ima-gen de un nuevo Ahab para la his-toria: Denis Lavant (Les amants duPont-Neuf, Beau travail). SegúnRamos: “Fue el primer actor en elque pensé para la película. Su psi-que, su voz, la manera que tiene deentregarse a su personaje, todo elexceso que le acompaña, su ra-bia… ¿Cómo podía no pensar en élcomo Ahab?”.

Tramuntana 20:15Seven Chances

Capitaine Achab¿OLVIDAR A GREGORY PECK?

Els morts vivents es trobaran al'Espai Brigadoon (EdificiMiramar), on podran maquillar-se a partir delmigdia. Cap a les 19:30 esdonarà el tret de sortida icomençarà la caminada endirecció al Passeig de laRibera. Un cop allà, a les21:00 s'iniciarà el concert ontocaran Motorzombis,Eyaculación Post Mortem,Dulcamara, Secret Army, LosBrioles i Los Tiki Phantoms. Per motius aliens al festival,finalment el director George A.Romero no podrà ser present al'acte, però no faltaran a la citaaltres protagonistes de Lanoche de los muertos vivientescom Judith O’Dea, RussTreiner, John Russo i... BillHinzman, el primer zombieamb nom i cognom de lahistòria del cine (amb elpermís de Darby Jones).

Eastpak ‘Zombie Walk’

GGUUIIAA PPRRÀÀCCTTIICCAA11.. D'entrada recorda que etsun no viu, així que el teuaspecte ho ha de demostrar.

22.. Tingues en compte lesbones maneres d'un zombie:grunyits, gemecs, queixes i finsi tot udols (si ets un home llopzombie) són imprescindibles."Els bons zombies no trenquenvidres".

33.. No t'oblidis d'impregnar elteu cos amb sang: a la boca, alcoll,... i molt millor si la sangno és teva.

44.. Camina com un zombie deveritat, arrossegant les cames idemanant cervells.

55.. Segueix als nostres guies ino et desviïs, el gran tiberi estàal final del recorregut.

66.. Si no vens zombificatadreçat a la zona Brigadoon(Edifici Miramar) i els nostresexperts maquilladors etdeixaran com un zombie deveritat a partir de les 12h delmigdia.

77.. Un cop a la platja, la festacontinua amb el millor zombieconcert de la terra dels mortsvivents.

Diario DIA 8 8/10/08 21:05 Página 13

99hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)PPrriimmee TTiimmee

Luis Calvo Ramos. Espanya, 2008. Amb:Leticia Dolera, Alberto Amarilla, Pablo Puyol.105’. Una reflexió sobre els límits dels reality-shows; el film atrapa l’espectador en unatrama protagonitzada pels concursants d’unjoc televisiu macabre que deixa el destí a lesmans dels televidents...

1100hh.. EEll RReettiirroo

(Orient Express - Casa Asia)2200tthh CCeennttuurryy BBooyyss

Yukihiko Tsutsumi. Japó, 2008. Amb: ToshiakiKarasawa, Etsuchi Toyokawa. 142’. Si hi hauna “obra magna del manga” recent és 20thCentury Boys. Aquesta primera versió encinema condensa d’una manera exemplar laprimera part del còmic. Intriga, humor iconspiració.

1100hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee BBrrookkeenn

Sean Ellis. França/ Regne Unit, 2008. Amb:Lena Headey, Ulrich Thomsen. 88’. Desprésde patir un accident de cotxe, una donacomença a dubtar de tots els que l’envolten.El nou film del director de Cashback és puraadrenalina, un autèntic i laberíntic joc demiralls amb tocs hitchcockians.

1100hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Sitges Forum)PPrreesseennttaacciióó ddeell lllliibbrree ““KKiinngg KKoonngg 7755 aaññooss

ddeessppuuééss”” ++ RRKKOO PPrroodduuccttiioonn 660011:: TThhee

MMaakkiinngg OOff ““KKoonngg,, TThhee EEiigghhtt WWoonnddeerr ooff tthhee

WWoorrlldd

1111hh.. AAuuddiittoorrii

(Homenatges)NNiigghhtt OOff TThhee LLiivviinngg DDeeaadd

((LLaa NNoocchhee DDee LLooss MMuueerrttooss VViivviieenntteess))

George A. Romero. EUA, 1968. Amb: DuaneJones, Judith O’Dea, Karl Hardman. 96’. Eral’any 1968, i va arribar Romero, i ho vacanviar tot. A més de rodar en un elegantblanc i negre i uns enquadraments radicals,va posar les bases del cinema de zombis ambun cinema lliure i reivindicatiu. Aquest any larevolució en fa quaranta.

1122hh.. PPrraaddoo

(Sitges Classics – Ciència Ficció)TThhee HHiiddddeenn ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg ++ MMaasstteerrccllaassss

Jack Sholder. EUA, 1988. Amb KyleMacLachlan, Michael Nouri, Claudia Christian.97’. En plena febre de les buddy-movies, JackSholder va dirigir amb una energia inusitadaaquesta cinta de ciència ficció carregadad’acció en què un detectiu vingut d’una altragalàxia feia de tot i més per neutralitzar unparàsit extraterrestre

1122..4455hh.. AAuuddiittoorrii

(Sessió Especial)DDeeaadd SSppaaccee

Chuck Patton. EUA, 2008. 73’. Durant unaextracció minera a l’espai exterior es descobreixuna enorme i misteriosa relíquia. Brillant cintaintergalàctica plena de batalles, sang i suspens...

1133hh.. EEll RReettiirroo

(Anima’t)IIddiioottss && AAnnggeellss

Bill Plympton. EUA, 2008. 80’. Els traçosrefinats i esmunyedissos del brillant directord’animació Bill Plymton tornen al Festivaljuntament amb el seu humor àcid. Un àngel queno vol tenir ales es converteix en un home devida rutinària i mal caràcter. Excepcional.

1133hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Sitges Forum- Catalunya Imaginària) LLuuiiss MMiiññaarrrroo:: IInnddeeppeennddèènncciiaa IImmaaggiinnààrriiaa..

EEll SSoommnnii ++ LLaa BBuuffaannddaa VVeerrddee ((ccuurrtt))

Christophe Farnarier. Espanya, 2008. Amb:Joan ‘Pipa’, Marti. 77’. El pastor, omnipresenten el nostre imaginari col·lectiu, és tanmateixuna figura en perill d’extinció. A mig camíentre el documental i la poesia, El somni ésuna pel·lícula sensible i innovadora.

1144hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Méliès a Competició)DDoonnkkeeyy PPuunncchh

Olly Blackburn. Regne Unit, 2008. Amb: SianBreckin, Tom Burke. 89’. Mallorca. Un iot, unsjoves anglesos, sexe, drogues i una videocàmera...Del ritme lounge a l’horror més pur: qualsevolaltra pel·lícula de terror adolescent us semblaràuna broma al costat d’aquesta cacera sagnant...

1144..3300hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Méliès a Competició)MMeelliièèss DD’’OOrr:: IInnttrruussooss eenn MMaannaassééss

++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Juan Carlos Claver. Espanya, 2008. Amb: BelénLópez, Armando del Río. 90’. Manasés, 1945,final de la segona guerra mundial: tots elshabitants del poble desapareixen en menys de vint-i-quatre hores després que s’hi estavelliun avió alemany. Un film que sembra el terroramb una hàbil barreja d’elementssobrenaturals i històrics.

1166hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fora de Competició)AAnnaammoorrpphh

Henry Miller. EUA, 2007. Amb: Willem Dafoe,Scott Speedman. 103’. Un tossut policias’encarrega d’investigar uns assassinats ensèrie en una Nova York tan fosca com laSeattle de Seven Se7en. Poderosa en latècnica i el contingut, Anamorph desprènestilisme i classe pels quatre costats.

1166hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Fora a Competició)LLoonngg WWeeeekkeenndd ++ PPaarráássiittoo ((ccuurrtt))

Jamie Blanks. Austràlia, 2008. Amb: JimCaviezel, Claudia Karavan. 88’. Una parella depijos en crisi arriba a un paratge remot: ella noveu el moment de tocar el dos; ell atropella uncangur, llença una burilla al bosc i una ampolla almar, i engega trets a discreció. El remake deLargo fin de semana, premiada a Sitges el 78,que dinamita la figura del turista prepotent.

1166..3300hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee BBuurrrroowweerrss

JT Petty. EUA, 2008. Amb: William Mapother,Karl Geary. 96’. Qui es pensi que això no ésun western s’equivoca de mig a mig i qui espensi que no és una pel·lícula de terror,també. The Burrowers és un delsexperiments de transvasament genèric mésintel·ligents del cinema recent.

1177hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Noves Visions – SitgesDiscovery)EEmmbbrriióónn ++ PPoosstt SSccrreeeenniinngg

Gonzalo López. Espanya, 2008. Amb: SergioBernal, Mariona Tena. 92’. Un noi lliga amb unanoia i la porta a casa seva. Les clàssiquespulsions entre sexe, desig i violència, conflueixenen aquesta pel·lícula indie que estableix un diàlegamb la sèrie B del clàssic nipó en el que s’inspira.

1188hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)LLaa FFuurraa iinn VViivvoo

Matteo Minetto. França, 2008. Amb: La Furadels Baus. 70’. Documental explosiu quesegueix el procés de creació de l’última obrade la Fura del Baus, una peça transgressoratant visual com políticament. Deu capítolsmostren el procés des de la gestació fins al’estrena a la Xina. Sense paraules.

1188hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)AAbbssuurrddiissttaann

Veit Helmer. Alemanya/ Azerbaijan, 2008. Amb:Maximilian Mauff, Kristyna Malerova. 88’. “No hiha aigua, no hi ha sexe.” Aquest és el lema de lesdones d’un poblet afectat per la sequera davantde la passivitat dels seus homes, que confiaranen què un jove els pugui resoldre una situaciótan dramàtica.

1188..3300hh.. EEll RReettiirroo

((AAnniimmaa’’tt))

IIddiioottss && AAnnggeellss

Veure El Retiro 13h.

1199hh.. PPrraaddoo

(Homenatges)IInn MMeemmoorriiaamm:: CChhaarrllttoonn HHeessttoonn -- PPllaanneett OOff

TThhee AAppeess ((EEll PPllaanneettaa DDee LLooss SSiimmiiooss))

Franklin J. Schaffner. EUA, 1968. Amb:Charlton Heston, Roddy McDowall. 112’. L’adaptació a la gran pantalla de la novel·la dePierre Boulle, va ser un dels grans èxits de laciència ficció dels anys seixanta i va perduraren el temps deixant al cinema fantàstic unade les seves imatges més celebrades.

2200..1155hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)PPrriimmee TTiimmee ++ SSnniipp ((ccuurrtt)) ++ TTVV HHeeaadd ((ccuurrtt))

Veure Auditori 9h.

2200..1155hh.. EEll RReettiirroo

(Orient Express - Casa Asia)2200tthh CCeennttuurryy BBooyyss

Veure El Retiro 10h.

2200..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Seven Chances)MMyy WWiinnnniippeegg

Guy Maddin. Canadà, 2007. Amb: Darcy Fehr,Ann Savage. 97’. Recreació, mitjançantimatges d’arxiu i una narració fantasiosa, dela vida i la història d’un dels indrets mésfreds del Canadà. Guy Maddin s’ha guanyatun lloc privilegiat entre els cineastes de culte,i My Winnipeg representa l’enèsimaconfirmació del seu geni. Extraordinari.

2211..1155hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Noves Visions)OOttttoo;; OOrr uupp WWiitthh DDeeaadd PPeeooppllee

++ AAuuttoorrrreettrraattoo ((ccuurrtt))

Bruce LaBruce. Alemanya/ Canadà. 2008.Amb: Jey Crisfar, Katharina Klewinghaus. 95’.Bruce Labruce, enfant terrible i patum delcinema homo-punk, porta a Sitges unapel·lícula que en són unes quantes: cinta dezombis, comèdia romàntica, porno, política,terror i animació. Un pot-pourri visualextraordinari.

2222..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa

(Secció Oficial Noves Visions)TThhee OObbjjeeccttiivvee

Daniel Myrick. EUA, 2008. Amb: Jonas Ball,Matt Anderson. 90’. Pocs dies després de l’11-S, un agent de la CIA és destinat a l’Afganistan amb la missió de localitzar un líder espiritual. El nou film d’un dels creadors de la llegendària El proyecto de labruja de Blair farà que els talibans siguin unproblema menor.

2222..4455hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)LLeett tthhee RRiigghhtt OOnnee IInn ++ II LLoovvee SSaarraahh JJaannee ((ccuurrtt))

Tomas Alfredson. Suècia, 2008. Amb: KåreHedebrant, Lina Leandersson. 114’. Amb dotzeanys i una vida desestructurada, Oskar ja coneixel costat fosc de la vida. A qui encara no haconegut és a la seva nova i misteriosa veïna...Una exquisidesa que commou i glaça la sang,convertida en una lliçó magistral de cinefantàstic. Impressionant.

2233hh.. EEll RReettiirroo

(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TTookkyyoo!!

Michel Gondry, Léos Carax, Bong Joon-ho.França, Japó, Corea del Sud, Alemanya,2008. Amb: Ayako Fujitani, Denis Lavant.110’. Un cineasta extremadamentimaginatiu, un director de culte i el rei delcinema coreà firmen tres històries per a unfilm que retrata una ciutat asfixiant,claustrofòbica, solitària... i on malgrat totencara hi ha lloc per l’amor.

2233..1155hh.. PPrraaddoo

(Secció Oficial Noves Visions)MMyy DDrreeaamm OOrr LLoonneelliinneessss NNeevveerr WWaallkkss AAlloonnee

Roland Reber. Alemanya, 2007. Amb:Wolfgang Seidenberg, Mira Gittner. 100’. Unhome troba una dona a la recerca d’indicissobre el sentit de la vida. Existencialista,excèntrica i experimental: My Dream orLoneliness és la mirada punyent d’unextraterrestre sobre el nostre univers.

11hh.. AAuuddiittoorrii

(Secció Oficial Fora de Competició)JJCCVVDD ++ KKiinnggzz ((ccuurrtt))

++ TTrraass llooss vviissiillllooss ((ccuurrtt))

Mabrouk El Mechri. França, 2008. Amb:Jean-Claude Van Damme. 102’.Ja és aquí la pel·lícula que tothom vol veure.Què passaria si un Jean-Claude Van Dammeafligit per una pèssima situació personalacabés involucrat en un robatori? No hibusqueu cabrioles, descobrireu elssentiments del mite.

11::1155hh.. EEll RReettiirroo

(Midnight X-Treme)LLaa NNiitt ++ ZZoommbbiiee:: II SSeellll tthhee DDeeaadd ++ DDaannccee ooff tthhee

DDeeaadd ++ VViirruuss UUnnddeeaadd ++ AAuuttoommaattoonn TTrraannssffuussiioonn

++ II lloovvee SSaarraahh JJaannee ((ccuurrtt)) ++ FFuullll EEmmppllooyymmeenntt

((ccuurrtt)) ++ BBaadd BBlloooodd DDaayyss ((ccuurrtt)) ++ MMaammáá ((ccuurrtt))

11..1155hh.. PPrraaddoo

(Midnight X-Treme)PPhhiilloossoopphhyy OOff AA KKnniiffee

Andrey Iskanov. Rússia, 2008. Amb: TetsuroSakagami, Elena Probatova. 249’. La unitat 731de l’exèrcit japonès va fer servir presonersrussos i xinesos de rates de laboratori durant lasegona Guerra Mundial. Quatre hores d’infernen format documental i en un blanc i negre quesupura. Tot plegat barrejat amb imatges d’arxiui acompanyat per una banda sonora industrial.Gore d’art i assaig.

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

1144

Absurdistan

Let the Right One In

20th Century Boys

PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ * Per veure els canvis realitzats a última hora,consulteu la graella existent a

wwwwww..cciinneemmaassiittggeess..ccoomm

DDEEMMÀÀ -- DD IIVVEENNDDRREESS 1100

The Objective

Donkey Punch

Diario DIA 8 8/10/08 21:31 Página 14

DIARI DEL FESTIVALDijous 9 octubre 2008

1155

88..3300hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fantàstic a Competició)LLeett tthhee RRiigghhtt OOnnee IInn ++ II LLoovvee SSaarraahh JJaannee ((ccuurrtt))Tomas Alfredson. Suècia, 2008. Amb: Kåre Hedebrant, Lina Leandersson. 114’.

1100hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express - Casa Asia)HHiiddddeenn FFoorrttrreessss:: TThhee LLaasstt PPrriinncceessss Shinji Higuchi. Japó. 2008. Amb: JunMatsumoto, Masami Nagasawa. 118’.

1100hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Méliès a Competició)DDoorrootthhyy Agnès Merlet. França, 2008. Amb: Carive Van Houten, Jenn Murray. 102’.

1100hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sessió Especial)SSppiinnee TTiinngglleerr!! TThhee WWiilllliiaamm CCaassttllee SSttoorryyJeffrey Schwartz. EUA, 2007. Amb: JohnWaters, John Landis. 80’.

1100..4455hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fora de Competició)SSyynneeccddoocchhee,, NNeeww YYoorrkkCharlie Kaufman. EUA, 2008. Amb: PhilipSeymour Hoffman, Samantha Morton. 124’.

1122hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Méliès a Competició)DDaannttee 0011Marc Caro. França, 2007. Amb: Lambert Wilson,Linh-Dan Pham. 88’.

1122..1155hh.. EEll RReettiirroo(Anima’t)GGeenniiuuss PPaarrttyyJapó, 2008. 102’.

1122..4455hh.. TTrraammuunnttaannaa(Sitges Forum)GGèènneerree FFaannttààssttiicc EEuurrooppeeuu:: UUnnaa mmooddaa?? AA pprrooppòòssiitt ddeellss PPrreemmiiss MMeelliièèss dd’’OOrrGratuït

1133hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fantàstic a Competició)TTookkyyoo!! Michel Gondry, Léos Carax, Bong Joon-ho.França, Japó, Corea del Sud, Alemanya, 2008.Amb: Ayako Fujitani, Denis Lavant. 110’.

1133..4455hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)NNoott QQuuiittee HHoollllyywwoooodd:: TThhee WWiilldd,, UUnnttoolldd SSttoorryy ooff OOzzppllooiittaattiioonn Mark Hartley. Austràlia, 2008. Amb: BrianTrenchard-Smith, Quentin Tarantino. 100’.

1155hh.. AAuuddiittoorrii (Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee BBrrookkeenn ++ DDiiee SScchheenneeiiddeerr KKrraannkkhheeiitt ((ccuurrtt))Sean Ellis. França/ Regne Unit, 2008. Amb:Lena Headey, Ulrich Thomsen. 88’.

1155hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Fantàstic a Competició)AAbbssuurrddiissttaann ++ MMoonnssiieeuurr SSééllaavvyy ((ccuurrtt))Veit Helmer. Alemanya/ Azerbaijan, 2008.Amb: Maximilian Mauff, Kristyna Malerova.88’.

1166..1155hh.. PPrraaddoo(Europa Imaginària)BBaarrbbaarreellllaaRoger Vadim. França/ Itàlia, 1968. Amb:Jane Fonda, John Philip Law. 98’.

1166..3300hh.. EEll RReettiirroo(Orient Express - Casa Asia)HHiiddddeenn FFoorrttrreessss:: TThhee LLaasstt PPrriinncceessss Shinji Higuchi. Japó. 2008. Amb: JunMatsumoto, Masami Nagasawa. 118’.

1177hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TTookkyyoo!! Michel Gondry, Léos Carax, Bong Joon-ho.França, Japó, Corea del Sud, Alemanya, 2008.Amb: Ayako Fujitani, Denis Lavant. 110’.

1177..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions)MMyy DDrreeaamm OOrr LLoonneelliinneessss NNeevveerr WWaallkkss AAlloonnee

Roland Reber. Alemanya, 2007. Amb:Wolfgang Seidenberg, Mira Gittner. 100’.

1188..1155hh.. PPrraaddoo(Sitges Classics – Ciència Ficció)PPhhaassee IIVV ((SSuucceessooss eenn llaa IIVV FFaassee))Saul Bass. EUA, 1974. Amb: Michael Murphy,Nigel Davenport, Lynne Frederick. 93’.

1188..4455hh.. EEll RReettiirroo(Anima’t)GGeenniiuuss PPaarrttyyJapó, 2008. 102’.

1199..1155hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Méliès a Competició)MMeelliièèss DD’’OOrr:: IInnttrruussooss eenn MMaannaassééss ++ LLaazzaarruuss TTaaxxoonn ((ccuurrtt))Juan Carlos Claver. Espanya, 2008. Amb:Belén López, Armando del Río. 90’.

2200..1155hh.. TTrraammuunnttaannaa(Seven Chances)CCaappiittaaiinnee AAcchhaabbPhilippe Ramos. França, 2007. Amb: DenisLavant, Dominique Blanc. 97’.

2200..3300hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)GGoonnzzoo:: TThhee LLiiffee aanndd WWoorrkk ooff DDrr.. HHuunntteerr SS..TThhoommppssoonnAlex Gibney. EUA, 2008. Amb: Hunter S.Thompson, Tom Wolfe. 118’.

2200..4455hh.. EEll RReettiirroo(Secció Oficial Fantàstic a Competició)EEddeenn LLaakkee James Watkins. Regne Unit, 2008. Amb:Kelly Reilly, Michael Fassbender. 85’.

2222..1155hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Fora a Competició)SSyynneeccddoocchhee,, NNeeww YYoorrkk ++ FFoouunndd OObbjjeeccttss ((ccuurrtt))Charlie Kaufman. EUA, 2008. Amb: PhilipSeymour Hoffman, Samantha Morton. 124’.

2222..3300hh.. TTrraammuunnttaannaa(Secció Oficial Noves Visions – No Ficció)RReelliigguulloouuss Larry Charles. EUA, 2008. Amb: Bill Maher. 101’.

2222..4455hh.. EEll RReettiirroo(Secció Oficial Fantàstic a Competició)TThhee CChhaasseerrNa Hong-jin. Corea del Sud, 2008. Amb: KimYoon-suk, Ha Jung-woo. 124’.

2233hh.. PPrraaddoo(Secció Oficial Noves Visions)SSiilleenntt RReessiiddeenntt Christian Frosch. Àustria/Luxemburg/Alemanya, 2007. Amb: Brigitte Hobmeier,Johanna Wokalek. 96’.

11hh.. AAuuddiittoorrii(Secció Oficial Noves Visions)OOttttoo;; OOrr UUpp WWiitthh DDeeaadd PPeeooppllee ++ AAuuttoorrrreettrraattoo ((ccuurrtt))Bruce LaBruce. Alemanya/ Canadà. 2008. Amb:Jey Crisfar, Katharina Klewinghaus. 95’.

11hh.. EEll RReettiirroo(Midnight X-Treme)AAccoollyytteess ++ EEll ddííaa ddee llaa ffaammiilliiaa ((ccuurrtt))Jon Hewitt. Austràlia, 2008. Amb: JoelEdgerton, Michael Dorman. 91’.

11hh.. PPrraaddoo(Midnight X-Treme)SSppaanniisshh BBiizzaarrrree:: LLaa RRaaiizz ddeell MMaall ++ DDooccttoorr IInnffiieerrnnoo ++ MMaallddiittoo BBaassttaarrddoo

AAVVUUII -- DD II JJOOUUSS 99PPRROOGGRRAAMMAACCIIÓÓ

DDEEMMÀÀ -- DD IIVVEENNDDRREESS 1100AAVVUUII -- DD IIJJOOUUSS 99

BBRRIIGGAADDOOOONN1122hh.. EEssppeecciiaall MMéélliiééss dd´́OOrr:: PPrriinncceessss.. De Anders Morgenthaler, 2006, 90’.

1166hh.. HHoommeennaattggee aa UUmmbbeerrttoo LLeennzzii.. LLaa iinnvvaassiióónn ddee llooss zzoommbbiieess aattóómmiiccooss.. De Umberto Lenzi, 1980, 80’.

1177::3300hh.. EEll cciinneemmaa qquuee HHoollllyywwoooodd vvaa pprroohhiibbiirr..TThhee CCooccaaiinnee FFiieennddss.. De William. A. O´Connor, 1935, 88’.

1199hh.. RReettrroossppeeccttiivvaa BBrriiggaaddoooonn.. SSppooookkyy TTVV SShhooww:: LLaa oossccuurraa cceerreemmoonniiaa.. 2007/08, 50’.Presentació amb l’equip.

1199hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa.. EEssppeecciiaall WWHHVV:: LLoosstt BBooyyss 22:: TThhee TTrriibbee.. De P.J. Pesce, 2008.

2200hh.. EEssttrreennaa BBrriiggaaddoooonn.. LLaa hhaabbiittaacciióónn bbllaannccaa ++ LLaa iinnvvaassiióónn ddee llooss cceerrddooss ssiimmbbiióóttiiccooss.. De Rakel Choy, 2007. Presentació ambl’equip i moltes més sorpreses.

2211hh.. EEll ddiiaarriioo ddee VVeennuussvviillllee pprreesseennttaa:: TThhee bbeesstt ooff UUmmbbeerrttoo LLeennzzii:: CCaannnniibbaall FFeerrooxx.. De Umberto Lenzi, 1981.

2222::3300hh.. RReettrroossppeeccttiivvaa BBrriiggaaddoooonn.. PPrroodduucccciioonneess OOzzzzyyppiiuunnttuurr oo llaa sseerriiee BB eenn llaass vveennaass..102’. Presentació amb el director J. Romero.

0000::1155 AAssiiaann TTrraasshh CCiinneemmaa.. PPiinnkk FFoorrccee CCoommmmaannddoo.. De Chu Yen –Ping, 1982, 90’.

1122hh.. BBrriiggaaddoooonn OOttaakkuu..

IInniittiiaall DD

(passi de 5 episodis)

1155hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

DDooccuummeennttaall.. BBaacckk ttoo tthhee MMoorrgguuee..

De David Gregory, 2008, 45’.

1155::4455hh.. DDooccuummeennttaall..

LLaa ssoonnrriissaa ddeell LLoobboo..

De Javier Perea, 2008, 45’.Presentació del nou còmic de WaldemarDanynsky. Amb la presència de Paul Naschy.

1166::3300hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

CCuurrttmmeettrraattggeess..

CCeerrttaammeenn ddee JJoovveess AArrttiisstteess ddee CCaassttiillllaa --

LLaa MMaanncchhaa 22000088..

¡¡Amb sorteig de Digipacks recopilatoris!!

1177::3300hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

Degustació variada: LLaa rraaíízz ddeell mmaall,, CCllaarroossccuurroo ssoonnoorroo

(performance en directe de María Dominguez Alba), CCuurrttmmeettrraattggeess pprreemmii CCiiuuddaadd ddee TToolleedduumm

yy ZZooccoo..

EEssppeecciiaall HHoorraa CChhaannaannttee..

1199hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

CCuurrttmmeettrraattggee ffeett aa CCaassttiillllaa--LLaa MMaanncchhaa..

¡¡Amb sorteig de Digipacks recopilatoris!!

1199hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

EEssppeecciiaall RRaaww FFeeeedd:: OOttiiss..

De Tony Krantz, 2008.

2200::3300hh.. MMaarraattóó IImmaaggeenn DDeeaatthh..

EEssppeecciiaall MMiigguueell MMoorraayyttaa..

Presentació del llibre: Miguel MoraytaMartínez, director de cine, de Domingo Ruiz. Amb sorteig de llibres ipresència d’autor.

2211hh.. TTrriibbuutt aa MMiigguueell MMoorraayyttaa..

EEll VVaammppiirroo ssaannggrriieennttoo..

De Miguel Morayta, 1962, 110’.

2222hh.. BBrriiggaaddoooonn aa llaa ffrreessccaa..

EEssppeecciiaall RRaaww FFeeeedd:: RReesstt SSttoopp..

De John Shiban, 2006

2222::4455hh.. EEssppeecciiaall IImmaaggeenn DDeeaatthh..

PPrroojjeecccciióó:: NNoo pprrooffaannaarr eell ssuueeññoo

ddee llooss mmuueerrttooss..

De Jorge Grau, 1974, 95’.Lost Boys 2: The Tribe

Diario DIA 8 8/10/08 21:31 Página 15

Diario DIA 8 8/10/08 21:28 Página 16