diari de sessions - parlament.cat · dels ingressos per publicitat en les empreses de la...

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYA

IX legislatura Sèrie C - Número 159

Tercer període 14 d’octubre de 2011

Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Presidència de l’Im. Sr. Santi Vila i Vicente

Sessió núm. 5

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre el percentatge i el cost per programa de producció externa de la corporació (tram. 312-00028/09) p. 4

Preguntesal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acumulades relatives a la participació

de tertulians en els programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya (tram. 312-00029/09 i 312-00030/09) p. 5

Preguntesal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acumulades relatives

a la previsió pressupostària de la corporació del 2011 i 2012 (tram. 312-00031/09 i 312-00032/09) p. 6

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre les perspectives

de tancament pressupostari per al 2011 (tram. 322-00018/09) p. 7

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre el documental Monarquia o república? (tram. 323-00021/09) p. 9

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre la neutralitat i la pluralitat dels mitjans de la corporació i sobre el futur dels mitjans públics (tram. 322-00021/09) p. 10

Preguntesal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre la fase d’aplicació del pla d’estalvi i eficiència de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio (tram. 312-00035/09) i sobre la situació i el calendari del procés de fusió d’empreses (tram. 322-00019/09) p. 11

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre l’evolució

dels ingressos per publicitat en les empreses de la corporació (tram. 312-00036/09) p. 13

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre els darrers informes

sobre la corporació elaborats per la Sindicatura de Comptes (tram. 312-00033/09) p. 14

S U M A R I

Sèrie C - Núm. 159 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 14 d’octubre de 2011

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El DSPC reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Mallol Traductors Associats · Imprès a Multitext, SL ISSN: 0213-7976 (general), 0213-7992 (sèrie C) · DL: B-3.468-1982 · www.parlament.cat

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre les mesures adoptades per a adequar l’administració i gestió de la corporació a les recomanacions

de la Sindicatura de Comptes (tram. 312-00038/09) p. 15

Preguntaal director de Catalunya Ràdio sobre la situació creada per la incorporació de Joan Barril, conductor del programa El cafè de la República, al consell

assessor de Josep Antoni Duran i Lleida (tram. 323-00016/09) p. 17

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre

l’anunci del conductor d’un informatiu de Catalunya Ràdio que formarà part de l’equip assessor d’un candidat a les eleccions generals (tram. 322-00017/09) p. 17

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre la nova etapa del programa

de TV3 Els matins (tram. 323-00020/09) p. 19

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre el grau de satisfacció de la corporació amb relació al programa El matí de Catalunya Ràdio (tram. 312-00034/09) p. 19

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre el tractament informatiu de la prostitució

i les pràctiques sexuals al barri gòtic de Barcelona (tram. 323-00015/09) p. 20

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre les audiències de setembre

dels canals de Televisió de Catalunya (tram. 323-00018/09) p. 21

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre els resultats de l’Estudi general de mitjans amb relació a Catalunya Ràdio (tram. 312-00037/09) p. 23

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre les causes

del canvi de nom del portal informatiu de Catalunya Ràdio i TV3 (tram. 322-00020/09) p. 23

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre la posició del canal Super3

amb relació als canals Clan TV i Disney Channel (tram. 323-00017/09) p. 24

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre les estratègies de comercialització

de productes vinculats a programes de TV3 (tram. 323-00019/09) p. 25

Sol·licituds de compareixençaacumulades de Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya

(tram. 356-00114/09 i 356-00115/09) p. 26


COMISSIó DE CONTROL DE L’ACTUACIó DE LA CORPORACIó CATALANA DE MITjANS AUDIOvISUALS, SESSIó NÚM. 5 3

SESSIó NÚM. 5

La sessió s’obre a les deu del matí i tres minuts. Presideix Santi vila i vicente, acompanyat del vicepresident, josep M. vila d’Abadal i Serra, i del secretari, Xavier Sabaté i Ibarz. Assisteixen la Mesa la lletrada Esther Andreu i For-nós i el lletrat Francesc Pau i vall.

Hi són presents els diputats Marta Alòs Lòpez, Meritxell Borràs i Solé, Mireia Canals i Botines, joan Morell i Co-mas, joan Recasens i Guinot i josep Rull i Andreu, pel G. P. de Convergència i Unió; joan Ferran i Serafini i Mont-serrat Tura i Camafreita, pel G. P. Socialista; Marisa Xan-dri Pujol, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya; Laia Ortiz Castellví, pel G. P. d’Iniciativa per Catalunya verds - Esquerra Unida i Alternativa; Carmel Mòdol i Bresolí, pel G. P. d’Esquerra Republicana de Catalunya, jordi Cañas Pérez, pel S. P. Ciutadans.

Assisteixen a aquesta sessió el president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisu-als, Enric Marín i Otto; el director general en funcions i director de Catalunya Ràdio SRG, SA, Ramon Mateu i Llevadot, i la directora de Televisió de Catalunya, SA, Mò-nica Terribas i Sala.

ORDRE DEL DIA DE LA CONvOCATÒRIA

1. Preguntes amb resposta oral als òrgans de la Corpora-ció Catalana de Mitjans Audiovisuals.

2. Sol·licitud de compareixença de Ramon Font, presi-dent del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, davant la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre les actuacions fetes i les previstes amb relació al nou pressupost (tram. 356-00114/09). Carmel Mòdol i Bre-solí, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya. Debat i votació de la sol·licitud de comparei-xença.

3. Sol·licitud de compareixença de Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, davant la Co-missió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè informi sobre les activitats i la situació econòmica del Consell (tram. 356-00115/09). joan Ferran i Serafini, del Grup Parlamentari Socialista. Debat i votació de la sol·licitud de compareixença.

El president

Molt bon dia a tots i a totes. President, director, direc-tora, diputats, diputades, donem inici a aquesta sessió de la Comissió de Control de l’Actuació de la Corpo-ració Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Hi ha hagut unes propostes d’agrupació de pregun-tes. Si els sembla i ho veuen tots bé, podríem, doncs, agrupar la 2 i la 3, en el capítol de tertulians; des-prés, podríem agrupar la 4, la 8 i la 5, en el capítol de pressupost... (Veus de fons.) La 4, la 5 i la 8. (Veus de fons.) Sí, sí..., he dit la 4, la 8 i la 5. Després, podrí-em agrupar la 6 i la 19, capítol de pressupost i fusió; també es podrien tractar conjuntament la 9 i la 10, i, finalment, també s’ha proposat agrupar l’11 i la 12. Hi ha cap inconvenient per part dels portaveus? (Pausa.) Doncs, faríem aquesta agrupació.

Dir-los també que, en acabar aquesta comissió, ens trobarem els portaveus i la Mesa i fixarem els cri-teris per a la propera sessió, que es durà a terme aquest mateix mes, per no perdre la sessió que cor-responia al mes passat i que, de fet, és la que fem avui.

Per tant, fets aquests aclariments, no sé si hi ha al-gun diputat o alguna diputada que s’excusi i que sigui substituït per algú altre?

Marta Alòs Lòpez

Sí, president.

El president

Senyora Alòs...

Marta Alòs Lòpez

En Joan Morell..., el diputat Joan Morell, substitueix la senyora Neus Munté.

El president

Moltes gràcies. (Veus de fons.) Sí, senyora Bonet...

Laia Ortiz Castellví

Senyora Ortiz, president.

El president

Senyora Ortiz, perdó.


No..., que havia fet arribar una petició als membres de la comissió, perquè tenia un compromís a mig matí, i és per si les preguntes es podrien substanciar abans de dos quarts de dotze, simplement, que són la pregunta 14 i la pregunta 23.

El president

Per part de la presidència no hi ha cap inconvenient; no sé si hi ha cap inconvenient per part dels portaveus. (Veus de fons.) Senyora Alòs...

Marta Alòs Lòpez

No..., i, després, doncs, la diputada Marta Llorens és substituïda pel senyor Recasens, diputat Recasens.

El president

Molt bé. Doncs, fets aquests aclariments i aquestes precisions, donem inici a l’ordre del dia. Comença-rem pel punt primer de l’ordre del dia que són les pre-guntes amb resposta oral als òrgans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.



Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre el percentatge i el cost per programa de producció externa de la corporació (tram. 312-00028/09)

La primera pregunta és al director general de la cor-poració i la formula el senyor Albert Rivera, en nom de Ciutadans.

Jordi Cañas Pérez

El señor Jordi Cañas en nombre de Ciutadans.

El president

Doncs, té la paraula el senyor Jordi Cañas.

Jordi Cañas Pérez

Sí. Buenos días, señor Enric Marín. La pregunta es sencilla: ¿Cuál es el porcentaje respecto al total de la parrilla de TV3, canal 3/24, de los programas de pro-ducción externa y cuál es el coste de los mismos? Ha-bíamos pedido un coste segmentado, estoy convenci-do de que en su respuesta no nos lo va a poder otorgar, pero sí el coste actual de dicha externalización.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula la senyora directora.

La directora de Televisió de Catalunya, SA (Mònica Terribas i Sala)

Doncs, sí que li ho dono segmentat. Miri, tal com ja hem dit algunes vegades en aquesta comissió, quan par-lem que una tercera part dels ingressos i de la inversió que es fa en el sector audiovisual a través dels mitjans públics va a parar al sector privat, ens referim, precisa-ment, a això que vostè planteja, que és la nostra capaci-tat de fer producció associada amb el sector privat.

En aquests moments, respecte al fons de producció del 2011, un 35,8 per cent –si n’està prenent nota, no correré– de la producció de les nostres graelles es produeix amb exterior; això suposa 60 milions d’eu-ros, que ha disminuït respecte al 2010 de 68, que eren 68 milions d’euros el 2010 i era un 38,3 per cent. I en això hi ha de comptar les coproduccions, que és la in-versió que nosaltres fem en el sector del cinema, de l’animació i del documental a través del 6 per cent d’inversió que ens marca, com vostè sap, la llei, i que això suposa i ha suposat, tant en un any com en un al-tre, la mateixa quantitat, que són 16 milions d’euros, perquè això, evidentment, és l’acord que tenim amb el sector de contribució.

Per tant, aquí no hem disminuït en cap cas, perquè és la contribució directa que TV3 fa en el sector del cinema, de l’animació i del documental, amb aques-ta quantitat fixa, i després, a això, hi afegim aquesta quantitat que es fa amb associades o amb alienes, és a dir, encàrrecs directes, que són els menys, o produc-ció associada, que vol dir que nosaltres, els nostres

equips, juntament amb equips de productores exter-nes, fem programes específics. Això, en aquests mo-ments, el 2010, suposa, sobre tot el pla de producció de TV3, 60 milions d’euros.

El president

Moltes gràcies. Es dóna per resposta la pregunta? (Pausa.) Doncs, podríem passar... (Veus de fons.) Sí...? (Pausa.) El senyor Jordi Cañas té la paraula no-vament.

Jordi Cañas Pérez

Sí. Yo, cuando me refería a una segmentación, me refe-ría al coste por programa externalizado, no me refería al coste global, que es lo que yo suponía que me iba us-ted a proporcionar.

De todas maneras, como reflexión, yo creo que sería bueno que una corporación, unos medios que dispo-nen de una plantilla cuantiosa…, existe la sensación o más que una sensación de que hay una infrautiliza-ción de los recursos propios y una externalización ex-cesiva de determinadas contrataciones en programas propios de la cadena. Bueno, es una sensación; usted no la tendrá, algunos la tenemos. Y entendemos que, en un momento de contracción del gasto, en un mo-mento en el que es imprescindible una reducción del gasto en el conjunto de la Administración, también en la corporación, continuar con los patrones de externa-lización nos sitúa en una disyuntiva: una de dos, o re-almente nos sale más barato al conjunto de los ciuda-danos encargar los programas a productoras externas, porque sus costes son más reducidos y, por lo tanto, sobra plantilla y habría que hacer una racionalización de la plantilla, o está procediéndose a una externali-zación no justificada de recursos propios, infrautili-zando aquellos de los que disponemos y que nos son propios como corporación y, por lo tanto, como ente público.

La directora de Televisió de Catalunya, SA

Miri, nosaltres, com vostè sap, per llei, tenim l’obligació i la voluntat i la vocació de ser motor del sector audio-visual. Per tant, el fet de compartir amb el sector una part de la nostra producció forma part de la nostra voluntat, eh?; per tant, no és una qüestió d’externalitzar, sinó de compartir el talent que hi ha en el sector.

Li he de dir que, en aquest moment, la plantilla de TV3 està treballant al cent per cent, i, comparat amb alguns àmbits del sector públic, el factor de –i, algun dia, si vol, en parlem, d’aquesta qüestió– persones que estan en targets d’ineficiència, per entendre’ns, és el mínim amb relació a altres sectors.

Per tant, aquesta qüestió no l’ha d’amoïnar, perquè està tothom treballant i molt, perquè de les persones que han causat baixes voluntàries a casa nostra no se n’ha substituït cap, i, per tant, en els darrers tres anys, hem perdut més de cent vint persones que han aban-donat TV3 i que no s’han substituït. I, per tant, estigui tranquil que tothom està treballant.



D’altra banda, li he de dir que, ahir, a la FORTA, s’es-taven comparant els percentatges de programació, di-guem-ne, compartida amb el mercat audiovisual pri-vat, i li puc assegurar que la Televisió de Catalunya és la que té el percentatge més baix de producció associ-ada de tota la FORTA. Per tant, estem en els percen-tatges que pertoquen a l’activitat que fem amb relació al mercat audiovisual.

El president

Moltes gràcies, senyora Terribas.

Preguntesal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acumulades relatives a la participació de tertulians en els programes de Catalunya Ràdio i de Televisió de Catalunya (tram. 312-00029/09 i 312-00030/09)

Podríem passar a les preguntes 2 i 3, que s’han agru-pat. Té la paraula el senyor Joan Ferran.

Joan Ferran i Serafini

Sí. Gràcies, senyor president. Bon dia a tots els mem-bres de la corporació. Permetin-me, abans d’entrar en la pregunta, adreçar unes paraules a la senyora Terri-bas per felicitar-la pel magnífic article que va publicar en alguns mitjans de comunicació i dir-li que, malgrat saber que, a vegades, no hem compartit el mateix, di-guem-ne, univers simbòlic del que ha de ser la televi-sió, sí que tenim un denominador comú, que és la de-fensa del servei públic. I, en aquest tema, ens hi trobarà i estem absolutament d’acord amb vostè, perquè cre-iem que vostè i nosaltres, o vostès i nosaltres, defensem allò que se’n diu la «res pública» i altres defensen la «Catalunya comtal». I, per tant, jo crec que la defensa d’allò públic és un tema molt interessant, i vostè ho ha fet amb una claredat diàfana.

I també, de passada, dir que, home, ens sorprèn, en certa manera, el cinisme polític d’alguns polítics cata-lans que diuen compartir els seus neguits o els neguits de la gent que treballem i volem una ràdio i televisió públiques, i ens envien unes propostes de llei al Parla-ment de Catalunya que són lesives per a aquest servei públic.

Però, dit això, permeti’m que entri a la pregunta que li volia fer. A través d’una pregunta escrita, li vaig de-manar, al senyor president del consell, si em podia especificar tot un seguit de detalls, segurament, ex-haustius sobre els temes que fan referència a les ter-túlies, els tertulians, etcètera. No va poder ser així, hi va haver un desacord i jo em vaig comprometre, avui, a preguntar-ho.

Quins són els criteris de selecció? Si consideren que l’univers dels tertulians és plural. Quins criteris de re-novació es fan al respecte? Quina quantia econòmica perceben aquestes persones? Ho sabem d’altres cade-nes de televisió i no seria res estrany que ho sabés-

sim també de les nostres, etcètera. Perquè, a vegades, alguns d’aquests tertulians que fa anys i panys que estan a primera línia dels programes i de les tertúli-es, doncs, home, opinen de tot, veuen la palla en l’ull aliè, etcètera. I nosaltres estem en una situació eco-nòmica i política on tothom demana transparència i demana que se sàpiga quin és l’entrellat i el funciona-ment de les coses.

Ens agradaria saber tot això i saber, també, si tenen pensat algun tipus de mecanisme perquè el que és la pluralitat social, cultural i política de la societat ca-talana es vegi reflectida en aquests tertulians que fan servir una ràdio i una televisió públiques que paguem entre tots els ciutadans.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Ferran. Té la paraula el direc-tor general de la corporació.

El director general en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i director de Catalunya Ràdio, SRG, SA (Ramon Mateu i Llevadot)

Sí. Jo, abans de res, senyor diputat, lamentar el desa-cord, francament, que es va produir en el seu moment quan vostè va adreçar una pregunta escrita al presi-dent de la corporació, però a nosaltres, en aquell mo-ment i també ara, ens resulta extraordinàriament di-fícil i havíem d’esmerçar un seguit de recursos que enteníem que no teníem a mà per poder facilitar-li, a vostè, una relació exhaustiva de tots els tertulians que han passat per TV3 i Catalunya Ràdio des de l’any 91 i quins eren els abonaments que cobraven. Aleshores, així li ho vam transmetre, que, per nosaltres, això su-posava una dificultat important; no tenim un sistema informàtic que això ens ho digui i, per tant, havíem de posar recursos a treballar que no teníem a mà.

Crec que és la resposta que li va adreçar el senyor pre-sident. Ho lamentem, però no podem facilitar-li, així, a més, amb poc temps, la relació exhaustiva de tots els tertulians des de l’any 91 i el que havien cobrat.

Dir que la tertúlia, que és un gènere més utilitzat a rà-dio que a televisió, jo diria, és un gènere que té un se-guiment en totes les ràdios; a dins de la ràdio genera-lista, és present a diferents franges horàries. En el cas de Catalunya Ràdio, la tertúlia..., en tenim a El matí de Catalunya Ràdio, n’hi ha a L’oracle, de tres a qua-tre, també en fem al vespre en El cafè de la República.

Des que hem començat la temporada, el 5 de setem-bre, fins a l’11 d’octubre, per Catalunya Ràdio han passat noranta-tres tertulians diferents. Aquests no-ranta-tres tertulians són escollits en aquests progra-mes que li he dit a vostè abans. Al marge d’això, hi han hagut, doncs, altres tertulians en diferents es-pais, especialistes de salut, diguem-ne, molts altres col·laboradors, però referint-nos només a tertulians, en aquestes cinc setmanes i dos dies, n’han passat noranta-tres per Catalunya Ràdio.



Els criteris de selecció són aquells de què hem parlat més d’una vegada, vull dir, nosaltres intentem reflec-tir la màxima pluralitat de tots els aspectes de la soci-etat. Sabem que, en alguns punts, podem tenir debi-litat, diguem-ne; del tema de paritat, n’havíem parlat més d’una vegada en compareixença, i creiem que en-cara ens queden deures per fer, no?, però sí que se-guim, doncs, els criteris.

Hi ha un tema que és important: d’entrada, plurali-tat. N’hi ha un segon, que és que també els tertuli-ans, al marge de ser coneixedors del tema que tractin, també han de tenir una capacitat comunicativa; és a dir, s’han de desenvolupar davant un coneixement del mitjà del llenguatge radiofònic que permeti desenvo-lupar un discurs ben entès per l’oient.

Respecte a les remuneracions, tant a Televisió de Ca-talunya com a Catalunya Ràdio, aquest any, hi ha ha-gut una reducció d’un 20 per cent aproximadament. No totes són les mateixes, diguem-ne; estaria entorn d’uns cent euros aproximadament, amb diferències respecte a l’horari, respecte al temps de participació, fonamentalment.

També, apuntar-li que el Consell de Govern va apro-var en el seu moment, va ser el mes de setembre del 2009, intentar..., «intentar» no, o sigui, en el fons, és una instrucció en la qual es plantejava que no fossin polítics en actiu o càrrecs electes els que participes-sin en les tertúlies. I això, ara, en aquesta campanya electoral, ho hem estès també a aquells polítics que han deixat el càrrec o l’ocupació d’una manera més o menys recent.

O sigui, no sé si amb això se sent satisfet pel que fa als criteris de selecció de tertulians, de salaris, etcètera.

El president

Moltes gràcies, senyor Mateu. Senyor Joan Ferran, si vol... (Veus de fons.) No? Deixem-ho? (Pausa.) Doncs, avancem.

Moltes gràcies.

Preguntesal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acumulades relatives a la previsió pressupostària de la corporació del 2011 i 2012 (tram. 312-00031/09 i 312-00032/09)

Podem passar, doncs, a les preguntes agrupades en el capítol del pressupost, concretament, la 4, la 5 i la 8. En primer lloc, té la paraula el senyor Joan Ferran.

Montserrat Tura i Camafreita

En lloc d’en Joan Ferran, ho faré jo mateixa, senyor president.

El president

Té la paraula la senyora Tura.


Moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies per la seva presència en aquesta comissió als representants del Consell Català de Mitjans Audiovisuals. Seria bas-tant estrany que, el mes d’octubre, mantinguéssim una reunió i el tema pressupostari no sortís; per tant, ens correspon parlar del tema pressupostari. I, darrerament –o, potser, sempre–, hem tingut una visió excessiva-ment simplificada del que significa elaborar un pres-supost, que no només es tracta d’uns comptes que tin-guin un equilibri entre els ingressos i les despeses, sinó també un element que marca prioritats i que determina què es vol fer amb aquell determinat servei públic. Per tant, per això és tan important el debat sobre pressu-postos. I és ben segur que, en aquests últims tres, qua-tre exercicis, les circumstàncies d’elaborar pressupos-tos s’han complicat, perquè no havíem viscut mai una crisi econòmica tan important, i, per tant, els ingressos de l’Administració pública per mantenir els seus ser-veis han disminuït.

I jo voldria començar dient que ni tot es feia bé quan els recursos eren més abundants, ni totes les retallades han de ser mecànicament beneïdes –perquè ara el nom «retallar» és el nom que s’utilitza més–, perquè no és així. És a dir, gestionar, quan hi ha abundància de re-cursos, ho sap fer gairebé tothom; gestionar, quan els recursos són escassos i s’han de marcar prioritats, és una cosa que costa molt més. Determinar clarament si es vol mantenir la línia del servei públic, amb el que significa que uns mitjans que, en l’univers que es troben cada dia els ciutadans de Catalunya en mitjans audiovisuals –ja siguin ràdios, ja siguin televisions–, juguen clarament un paper de servei públic, perquè vénen a fer un pas importantíssim en la normalitza-ció de la nostra llengua. I, alhora, com ja s’ha dit per part del diputat senyor Ferran, aquests dies hem tingut l’oportunitat de llegir un article de la directora de tele-visió en el qual deia literalment que «l’imaginari col-lectiu de la nostra societat, el mirall de qui som i com ens expliquem» té molt a veure amb el que vostès ges-tionen i representen.

Per tant, hauríem de dir-los..., entenem que els re-cursos seran escassos, que s’han fet coses molt inte-ressants, perquè, en pocs llocs, s’ha implicat tant el personal en una mesura tan impopular com és la dis-minució del sou públic, i que, segurament, les dificul-tats econòmiques no s’han acabat, però, en canvi, sí que necessitem, al capdavant d’aquest tipus de ser-veis, persones amb integritat, amb rigor, amb un con-cepte de pluralitat que no s’hagi de recordar constant-ment, sinó que es porti incorporat –aquestes coses o es porten incorporades i són de convicció o no hi ha possibilitat–, i, sobretot, un concepte de respecte.

En aquest sentit, hem agrupat dues preguntes que una tenia a veure amb el tancament pressupostari i qui-nes previsions tenia el tancament, i també si ja han començat a parlar i a tenir treballs previs d’elabora-ció del pressupost de l’any vinent, sempre que, a cri-teri del nostre partit..., mantenint aquestes qüestions que jo els he dit que són, per nosaltres, ineludibles, en qualsevol servei, però, probablement, en aquest, per l’impacte que pugui tenir en la generació d’aquest



imaginari col·lectiu i d’aquesta manera de sentir-nos i d’explicar-nos, té molta més importància.

El president

Gràcies, honorable diputada.

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre les perspectives de tancament pressupostari per al 2011 (tram. 322-00018/09)

Té la paraula, abans de donar resposta, el diputat se-nyor Carmel Mòdol.

Carmel Mòdol i Bresolí

Gràcies, president. El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha considerat que el debat sobre els mitjans públics de comunicació, els de-pendents de la Generalitat i d’altres, s’hauria d’enfocar més sobre el servei que donen, principalment, si és, re-alment, un autèntic servei públic, que sobre un discurs absolutament fal·laç i demagògic sobre els costos.

Els costos, quan comencem a parlar seriosament del que obtenim a partir d’aquestos quaranta o cinquan-ta euros anuals que li costa a cada català cada any el manteniment del nostre sistema, diguem-ne, quan ho parles amb gent normal, sensata, el poble et diuen: «Home, doncs, realment, aquesta televisió i aquesta rà-dio i aquestes pantalles d’internet i aquesta innovació tecnològica i aquest compromís social i aquest com-promís amb el país ens surten realment barats, no?»

La nostra pregunta és instrumental. Volem que se’ns parli de quines han estat les condicions i quines són les previsions de tancament econòmic de l’any i qui-nes han set les condicions de treball, i ho recordo, mantenint el lideratge en tots els àmbits. I creiem que seria fonamental enfocar el debat en aquesta direcció.

Agraïm, en aquest sentit, també com a grup parlamen-tari, el clarivident article de la directora de Televisió de Catalunya, perquè ajuda a fugir d’aquella demagò-gia absoluta o absurda que, com a país, creiem que no ens podem permetre d’anar comparant el que és el servei públic de comunicació i el seu cost amb quirò-fans, amb altres coses que no són en absolut compa-rables, no?

I, si aquesta, una pregunta sobre el servei s’hagués in-clòs als estudis que fa de l’opinió dels catalans la ma-teixa Generalitat de Catalunya a través del CEO, pro-bablement, obtindríem –almenys, ens atrevim a dir-ho nosaltres– una valoració del treball de la corporació realment positiva.

Acabo, president. Quan tenim afirmacions rotundes en un mitjà privat que la corporació s’haurà de reta-llar i moltíssim, per part d’alguna personalitat signifi-cada de l’imaginari polític del nostre país, alguns ens comencem a preguntar..., quan aquesta personalitat, a

més a més, ha tingut acció directa amb l’acció de la Unió de Televisions Comercials Associades a nivell d’Estat amb el, diguéssim, desmantellament del siste-ma de comunicació públic a nivell d’Estat, ens preo-cupem encara més, no? En aquest sentit, encoratjar la corporació que treballi en la mateixa línia que té as-signada i que ens expliquin quines són les seves con-dicions de treball per al futur.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Mòdol. Pren la paraula, en pri-mer lloc, el president senyor Enric Marín.

El president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Enric Marín i Otto)

Mirin, vostès han fet al·lusió reiterada a un article de la directora de TVC. En aquest article s’intentava ob-jectivar una mica el debat que s’està generant al vol-tant del futur del servei públic audiovisual i, específi-cament, a Catalunya. Permetin-me que els digui que hi ha una cosa que sí que preocupa una mica, i és que una part del debat polític al voltant de la crisi econò-mica està adquirint un to populista que perjudica molt els polítics, però també està perjudicant molt el servei públic audiovisual de Catalunya, perquè una part molt important de les dades i dels arguments que es posen damunt de la taula no estan ni proporcionats ni con-trastats.

Haurem de fer un esforç molt important –nosaltres els primers– per intentar posar damunt de la taula i en el debat públic quina és la relació cost-benefici a Cata-lunya d’aquest servei públic, i, per tant, diguem-ne que el debat públic al voltant d’això estigui el mà-xim de fonamentat. Al final –com sempre expliquem aquí–, vostès són els accionistes, nosaltres gestionem una empresa que és de vostès com a representants del poble de Catalunya. I, per tant, diguem-ne, nosaltres, senzillament, la nostra obligació és que, quan vostès decideixin què es fa amb aquest servei públic, tinguin tota la informació a l’abast, tan contrastada com sigui possible, tan completa com sigui possible, tan objecti-va com sigui possible.

Apunto només dues dades genèriques i, després, pas-saré la paraula al director general, que explicarà amb més detall una mica la situació.

La primera idea que vull que quedi clara és que és ve-ritat que l’Administració pública ha notat, sobretot a partir del 2010, la crisi econòmica. En el cas de la cor-poració, nosaltres vam notar aquesta crisi d’una forma molt severa a partir del 2008; la raó és molt elemen-tal, és molt simple, tenim un sistema doble de finança-ment: sistema, diguem-ne, subvenció o sistema privat, captació de recursos comercials.

La publicitat al sector audiovisual, específicament, a la televisió sobretot, va començar a caure d’una forma molt pronunciada a partir del 2008, de forma que hem passat de 140 milions d’euros, aproximadament –no



donaré xifres exactes–, a menys de 90, actualment. Durant un temps, això es va poder compensar amb aportacions, diguem-ne, extraordinàries del sector pú-blic, de l’Administració, però arriba un punt que això ja no és possible.

Doncs, perquè s’acabin de fer una idea del que hem hagut de gestionar durant aquest temps, recordin que el pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya era de 450 milions d’euros per al 2010 –per al 2010–; es-tem al 2011. Els escenaris respecte al pressupost del 2012, el més optimista de tots –el més optimista– ens situa bastant per sota de 400 milions. De fet, el més optimista serien 390, el més optimista, 390 –390. Per tant, vol dir que, en el cas, diguem-ne, més positiu de tots, hauríem perdut, en dos anys, 60 milions d’euros; en poden ser més. El compromís, el compromís de la corporació és mantenir el servei públic, diguem-ne, amb totes les seves prestacions, però ajustar-nos, com és lògic, a aquesta situació.

Com pensem afrontar això? I quines mesures hem pres? Quines emprendrem? Passo la paraula al direc-tor general.

El director general en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i director de Catalunya Ràdio, SRG, SA

Sí. Dir, perquè no tinguem confusió amb dades, que aquí les dades amb què ens movem són l’aportació de l’Administració, l’obtenció d’altres recursos i l’obten-ció de publicitat, i després tindríem el pressupost total de despesa, no? I, en qualsevol cas, seguint en la línia de la intervenció del president, dir que un dels primers sectors que senten la crisi és la publicitat. En tots els períodes de crisi que hem tingut amb anterioritat, ens hem trobat amb això. També és un dels primers sec-tors que nota la reactivació i, per tant, és el primer a reactivar-se, no?

Nosaltres vam patir, primer, com deia el president, la crisi publicitària, i vam patir i hem patit, posterior-ment, la crisi de finançament de les administracions i la crisi global, de manera que, en el pressupost apro-vat pel Parlament de Catalunya, les necessitats finan-ceres de la corporació, alienes a la nostra pròpia acti-vitat, és a dir, publicitat a part, eren, en el pressupost del 2010 i aprovat pel Parlament, de 330 milions més una aportació extraordinària de 20 milions, més una operació immobiliària de 10. Per tant, eren unes ne-cessitats financeres addicionals a la nostra pròpia acti-vitat de 360 milions d’euros. Això per al 2010.

Per al 2011, el pressupost aprovat pel Parlament de Catalunya quant a aportació era de 300 milions d’eu-ros més operacions immobiliàries nostres pròpies per 15 milions, al marge de l’activitat. Per tant, tenim en-tre 2010 i 2011, una reducció de 45 milions d’euros.

Com preveiem el tancament per al 2011? Una de les coses que no van preveure o no van preveure de ma-nera prou afinada en el seu moment era l’evolució del mercat publicitari.

Durant l’any 2010, el primer semestre va tenir un molt bon comportament, de manera que vam tancar el 2010

amb una previsió sobre pressupost de 10 milions més, perquè el primer semestre va tenir un molt bon com-portament. El segon semestre del 2010 va tenir un comportament de caiguda continuada.

Quan fem la previsió per al 2011, entenem que, res-pecte al primer semestre del 2010, nosaltres cauríem, però, en canvi, com que la caiguda del segon semestre ja s’havia avançat, aleshores, podríem repetir resul-tats sobre el segon semestre, de manera que fèiem una previsió aproximada de 10 milions menys de factura-ció el 2011 respecte al 2010. Val a dir que, el 2010, vam tenir 10 milions més sobre pressupost.

Aleshores, avui ens estem trobant que estem amb una previsió de 10 milions menys sobre pressupost, estem intentant ajustar la despesa al màxim. Actualment, te-nim comptabilitzat un estalvi d’aproximadament uns 4 milions d’euros, de manera que el dèficit amb el que estaríem preveient avui el tancament estaria entorn dels 6-7 milions d’euros. Tenim marge encara per for-çar l’estalvi, però ens estem trobant que l’estalvi que estem forçant no es compensa amb una reducció de la previsió de dèficit, perquè la facturació publicitària està patint més del que nosaltres estàvem preveient.

Tenim un altre element de risc i és un element de risc important, perquè afectaria 15 milions d’euros que tenim pressupostats per l’alienació d’immobles. Si nosaltres pressionéssim la venda d’aquests immobles avui, els estaríem malvenent. Quan vam fer el plante-jament d’operació immobiliària, sabíem que el mer-cat estava en una situació difícil, però existeix el que es diu «el preu de mercat», i el preu de mercat està, doncs, al mercat de taxació en qualsevol moment. Aleshores, podíem vendre en aquell preu de mercat; ningú ens podia assegurar en aquell moment que més endavant estaria més amunt o més avall.

Avui estem veient que l’operació d’immobles ens està resultant més dificultosa del que pensàvem i tenim, seriosament –i així els ho expresso–, el dubte de si ho hem d’accelerar o bé hem d’esperar. En el supòsit que esperéssim l’alienació d’immobles, ens trobaríem amb un dèficit addicional de 15 milions d’euros. Val a dir, però, que aquest dèficit addicional aniria contra actius, és a dir, podríem respondre al llarg del 2012, si poguéssim fer una operació de venda d’immobles més encertada que, potser, la que estaríem fent ara, podríem respondre al deute acumulat del 2011 respec-te al que fa a l’alienació d’immobles.

Pel que fa al pressupost del 2012, dir, senzillament, que el que ja és segur que tenim clar és que els immo-bles no ens els podem vendre dues vegades; per tant, els 15 milions que figuren en el pressupost del 2011 no poden figurar en el pressupost del 2012, i, després, que la reducció publicitària que hem tingut el 2011 l’hem de traslladar al 2012. Per tant, respecte a pres-supost, ja partim d’haver de plantejar-lo amb 25 mili-ons menys que dels que hem disposat l’any 2011.

El president

Moltes gràcies, senyor director. Els recordo que, per interès de tots, hem de procurar fer intervencions con-



cises. (Veus de fons.) No sé si volia, senyora Tura, afe-gir-hi alguna cosa? (Pausa.) Doncs, té la paraula l’ho-norable diputada.


Gràcies, president. No tenim cap mena de dubte que el que ens acaben d’expressar ho han analitzat una, dues, tres i mil vegades i que, probablement, en aquesta anàlisi de dificultat entenen també les dificultats que tenen el conjunt de serveis públics i el conjunt d’ad-ministracions públiques, perquè han vist dràsticament disminuïts els seus ingressos. I, per altra banda, so-vint, les operacions d’execució de patrimoni no es ma-terialitzen, perquè, efectivament, el mercat immobilia-ri està molt tancat.

Ara, jo els feia una consideració i agafo la paraula per tornar-la a deixar, no?, feta la consideració, que és: és cert que fer pressupostos és trobar recursos, però també és cert que es marquen prioritats, i que nosal-tres voldríem deixar constància que ens sembla que les prioritats que l’equip actual ha definit respecte a la integritat en la gestió dels recursos públics, perquè això no sempre és fàcil, però s’ha de fer..., el rigor, el respecte al conjunt dels elements ha estat molt elevat, per tant, que no voldríem, de cap de les maneres, que això es veiés malmès.

I, per altra banda, que, si hi ha alguna possibilitat de recuperar aquest mercat privat de publicitat és man-tenint la qualitat de les emissions. És a dir, quina di-ferència hi ha entre les nostres emissions de ràdio i de televisió als diferents canals respecte a d’altres que poguéssim analitzar? Doncs, jo crec que, since-rament i orgullosament, la qualitat. I, per això, grans firmes que no tindrien per què posar publicitat en una televisió de caràcter autonòmic l’estan posant. Per tant, si malmetéssim la qualitat, malmetríem també les possibilitats de recuperar aquest mercat en el mo-ment en què es produeixi la tan esperada reactivació econòmica.

El president

Moltes gràcies. No sé si se sent amb la necessitat d’a-fegir-hi alguna cosa molt succintament? (Pausa.)


Sí, molt ràpid. Disculpi, president. Després, hi ha una pregunta relativa a publicitat; per tant, ens podrem es-tendre sobre aquesta qüestió.

Sobre prioritats i polítiques marcades per a televisió, jo crec que la directora ens ho pot ampliar.

La directora de0Televisió de Catalunya, SA

Jo crec que el que ens estem plantejant és, u, rendibi-litzar al màxim tot el que tenim, en aquests moments, per tant, obeint els contractes que tenim vigents, treu-re’n el màxim de partit, així no podem fer altra cosa,

d’acord amb la legalitat vigent. Però, sobretot, no dei-xar d’apostar per una televisió i unes ràdios –evident-ment, això ho compartim amb el director– de màxima qualitat i implicació de servei públic. Per tant, això és el que nosaltres en diem «el rendiment social» del que fem, que no ho podem deixar de fer, perquè tant TV3 com el 33, per posar-vos dos exemples, són, en aquests moments, dues de les cadenes més ben valo-rades; TV3 la generalista més ben valorada amb 8 so-bre 10 respecte a totes les que tenim al mercat.

Per tant, no perdre mai el nord que el rendiment so-cial ha de ser líder. És a dir, nosaltres no podem prio-ritzar de cap altra manera que, quan nosaltres fem un documental com el d’El Bulli d’aquesta setmana, per posar-vos-en un que podeu recordar, està en el prime time competint contra la màxima programació de les televisions privades, que, evidentment, no aposten pels documentals en aquestes franges horàries. Això no ho deixarem de fer, les prioritats són aquestes, i això s’ha de compensar amb altres gèneres o amb al-tres esdeveniments, com pot ser el Barça o com pot ser una bona ficció, que facin que audiències que no arribarien en aquest documental vinguin a TV3 crida-des per aquest tipus de producte, no?

El president

Moltes gràcies.

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre el documental Monarquia o república? (tram. 323-00021/09)

Si els sembla, avancem, alterant l’ordre del dia i pas-sant al punt número 14, tal com ha sol·licitat, d’acord amb els portaveus, la diputada Laia Ortiz. Té la parau-la amb relació a la programació.


Gràcies, president. De fet, aquesta és una pregunta per a la directora de TV3 en la línia…, ara parlava de do-cumentals i volíem, doncs, recordar que fa gairebé ja un any i mig, des del nostre grup, també el grup d’Es-querra Republicana, plantejàvem el «qüestionament» sobre l’emissió del documental Monarquia o república?, fet per Montserrat Armengou i Ricard Belis, pro-fessionals de prestigi que han col·laborat moltes ve-gades i han fet treballs per a la casa i treballs de molt èxit.

Aquest és un treball que va crear polèmica en el seu moment, no tant pel contingut, que, malauradament, no hem pogut veure, sinó per les dificultats de veure la llum; fins i tot, va provocar alguna mobilització. I repassant una mica la sessió, en aquell moment, vostè deia que creia que «la televisió pública ha de poder plantejar el debat sobre monarquia i repúbli-ca i que creiem que és un debat legítim», deia vostè. Home, al nostre entendre, només faltaria, és un de-bat legítim i crec que és bo que la Televisió de Ca-



talunya pugui plantejar aquest tipus de debats. Però deia també que calia que es replantegés, i això va obrir una certa incertesa sobre quina era la interven-ció que s’havia de fer o no s’havia de fer.

Superada aquesta polèmica, i quasi un any i mig més tard, des del nostre grup li volem plantejar si aquest, diguéssim, condicionament del documental, efectiva-ment, ja està enllestit. Recentment, han respost per escrit al Subgrup de Solidaritat també dient que els autors ja han replantejat el documental; per tant, ens agradaria saber si ja està enllestit, i, si és així, si tenen previst programar-lo en breu. Nosaltres entenem que era molt valuós el material que hi havia a dins, les en-trevistes, però, fins i tot, aquest tipus de documentals d’interès poden quedar obsolets si es van retardant en el temps. I, per tant, ens agradaria saber, una, si ja està enllestit i, dues, si tenen previst emetre’l en la major brevetat possible, tenint en compte el retard que porta.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Té la paraula la se-nyora Terribas.


La monarquia ha demostrat la seva capacitat per no ser obsoleta; per tant, el documental resistirà el pas del temps sense cap problema, perquè parla d’una cosa que la longevitat és la seva especialitat, digués-sim, que és la monarquia. Per tant, no pateixi, en aquest sentit, que el que planteja Monarquia i república? és un debat que ve de lluny i passa cap endavant.

Li he de dir que la Montse Armengou i el Ricard Be-lis estan treballant en un altre documental, van fer el plantejament darrer just del documental Monarquia i república? i, evidentment, nosaltres el tenim damunt la taula per programar-lo en el moment que conside-rem que hi ha motius d’actualitat que el facin perti-nent, no? Però s’ha fet el replantejament; evident-ment, hi ha coses, com sempre, que ells mateixos, en el moment en què estiguem a punt d’emetre’l, posaran al dia. Ells s’han implicat ara..., estan fent un docu-mental fantàstic sobre l’alimentació, justament, que a vostè segur que li interessarà molt, sobre la qualitat i la salut de l’alimentació que tenim, però no ha arribat encara el moment en què nosaltres el posem en grae-lla, aquest documental.

El president

Moltes gràcies, senyora directora. Senyora Ortiz, tren-ta segons.


Sí. Només un apunt. Ens agradaria saber, si diu que ja el tenen damunt la taula, quin és el criteri de quina és l’oportunitat. És a dir, sí, és veritat, la monarquia és longeva, però, entremig, doncs, algun dels testimonis que hi apareixen ja no hi són, hi ha hagut una reforma constitucional entremig i, evidentment, en un docu-mental d’aquestes característiques també se’n parla;

per tant, l’actualitat, diguéssim, també va modificant el context en què el documental es va fer. Però és que sí que ens comença a preocupar, si ja el documental està damunt la taula, de què depèn exactament, per-què, vull dir, que es pugui emetre o no es pugui eme-tre si hem d’esperar que l’actualitat porti el debat de la monarquia o república... En nombroses ocasions, s’han plantejat documentals al marge, diguéssim, de l’agenda de l’actualitat més estricta.

El president

Moltes gràcies. Senyora directora.


No, no..., és evident que no depèn de res més que nosaltres, l’equip de TV3, el programem. Per tant, sí que, si la reforma constitucional, per exemple, aques-ta reforma constitucional que en altres èpoques s’ha-via parlat que modificaria una part dels capítols que parlen justament de la successió monàrquica s’hagués produït, seria una ocasió perfecta, o altres qüestions que entrin en aquest espai. Esperem el millor moment possible, és un tema d’estratègia de programació, per-què tenim, en aquesta tardor, altres programes i, so-bretot, altres pel·lícules molt interessants que hem d’anar gestionant, perquè aquest tipus d’estratègies globals no depenen només d’un producte, sinó de tot el que tenim damunt la taula. Però depèn exclusiva-ment de nosaltres.

El president

Moltes gràcies, senyora directora.

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre la neutralitat i la pluralitat dels mitjans de la corporació i sobre el futur dels mitjans públics (tram. 322-00021/09)

Passem, doncs, si els sembla, ara, al punt número 19 de l’ordre del dia, una pregunta de control amb relació a la fusió d’empreses. Té la paraula la diputada... Ah, perdó. (Veus de fons.) No, és la pregunta 23, perdó, la pregunta 23 amb relació al pluralisme, sí.


Gràcies, president. Sí que no és la primera vegada que plantegem la qüestió del pluralisme i mostrem també la nostra preocupació, però avui gairebé ens volíem centrar més que en el pluralisme... No volem parlar ni de quotes ni de minuts ni de re, sinó de neutrali-tat; aquí el company del Grup Socialista n’ha fet un avanç, abans, parlant dels opinadors, parlava més de qüestions de transparència. Però sí que veiem que, en els últims temps, en tots els mitjans de comunicació, però en els mitjans de la corporació estan creixent els



espais dedicats, doncs, a tertúlies i a crear opinió des de la ràdio, la televisió, no?, aquests espais d’opina-dors. I també estan creixent els espais editorials, és a dir, els informatius d’autor, on no és només, digués-sim, una descripció de la realitat, sinó on es mos-tra una clara opinió i un posicionament per part dels mateixos conductors del programa. I ens preocupa, doncs, quina representativitat i quina pluralitat tenen les opinions, és a dir, a la casa, perquè tenen una im-portància cabdal en la formació d’opinió per part de la ciutadania, però també, fins i tot, en la percepció de la realitat.

I crec que, en els últims mesos, hem tingut algun exem-ple delicat per part dels mitjans de la casa. Un exemple va ser l’entrevista al professor Navarro a Catalunya Rà-dio; hi va haver les disculpes, però jo crec que això és més conseqüència d’una voluntat de demostrar una tesi que no pas d’informar de manera natural.

O altres qüestions, són amb els opinadors o amb els experts que col·laboren de manera habitual, que estan en un posicionament clarament determinat. Un exem-ple, doncs, el col·laborador Sala i Martín com a econo-mista de capçalera de la corporació. I ens preocupa no per qui són ni qui deixen de ser, sinó que és una única visió, és una única visió de com se surt de la crisi, una única visió de quina és la doctrina econòmica que cal seguir. I això, al nostre entendre, està creixent i està augmentant aquest biaix en els últims temps.

I li vull citar un estudi recent del Grup Barnils, de l’observatori Mèdia.cat, que parlava exactament d’ai-xò. En els espais de comunicació, en tots, públics i privats, un dels problemes que s’està veient és la man-ca de diversitat en l’explicació de la crisi i en les solu-cions de la crisi.

Ho he dit en reiterades ocasions: ens dóna la sensa-ció que només hi ha..., pel que fa a l’explicació eco-nòmica, només hi ha una visió. I agrairia que tampoc no se’ns digués: «Sí, en els espais, diguéssim, que no són de franja de prime time o de franja horària, sí que tenim, diguéssim, una visió diferenciada o que no se-gueix l’ortodòxia.» És una preocupació que tenim des del nostre grup, augmentar la pluralitat d’aquesta vi-sió, perquè ens dóna la sensació que els mitjans cada vegada contribueixen més al pensament únic, especi-alment en la clau de la interpretació de la crisi i de les seves sortides.

El president

Moltes gràcies, senyora Ortiz. Pren la paraula el pre-sident del Consell de Govern.

El president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

És segur que no sempre ho fem tot bé. Això és se-gur. I també és veritat que, quan ens equivoquem, ho podem reconèixer i ens disculpem, fins i tot. Ara bé, vostè ha d’estar molt tranquil·la respecte a la preocu-pació que tenim per tal de garantir aquesta neutrali-tat i aquest pluralisme; en realitat, estem molt ava-luats, ens avalua el CAC –ho sap perfectament–, hi

ha estudis qualitatius. Crec que, quan se’ns avalua, s’ha de fer sempre en el context, en termes compa-ratius, eh?

Però, en qualsevol cas, vostè... Miri, vull compartir una reflexió amb vostè: una altra cosa que tenim en comú polítics i periodistes és que, si no tenim credi-bilitat, no som re. I la forma més selectiva de veure com es comporten mitjans de comunicació és avaluar la seva credibilitat. Sense això que vostè demana no hi ha credibilitat.

De fet, abans parlava de la relació cost-benefici de la corporació. Tots –i això ho fixen vostès al mandat marc– tenim clar que hi ha com a mínim quatre ra-ons –com a mínim quatre– que justifiquen l’existència d’un servei públic potent en aquest camp. Una és la qualitat democràtica, que està vinculada a la qualitat de la producció d’informació, no només, però també a això. Una altra és la llengua. L’altra és l’imaginari propi. I una altra és la indústria; d’aquesta, se’n par-la molt poc, de la quarta, i es parla molt poc del pa-per que tenim nosaltres com a motors, com a tractors del sector audiovisual a Catalunya i –apunto també–, quan es parli de sortir de la crisi, del paper que ha de jugar l’audiovisual en aquest camp; però ara no par-lem d’això, parlem del primer punt, de la qualitat de-mocràtica.

Una de les pèrdues que hi hauria si la corporació no fos potent, no fos líder, no fos referència en aquest país és que això que a vostè la preocupa patiria molt –patiria molt. Aleshores, ja li ho dic i torno al comen-çament, segur que alguna vegada ens equivoquem, segur que ho podem fer més bé, segur, però la preo-cupació perquè aquesta neutralitat, aquesta diversitat, aquest equilibri en la representació d’opinions sigui tan ajustat com sigui possible la tenim i és constant, i, quan, diguem-ne, no hi arribem, doncs, ja ho podrem reconèixer. I, si vostè em parla de casos concrets, doncs, ja podríem parlar i podríem discutir, però, com a discurs genèric, el nostre és aquest.

El president

Moltes gràcies, senyor president.

Preguntesal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre la fase d’aplicació del pla d’estalvi i eficiència de Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio (tram. 312-00035/09) i sobre la situació i el calendari del procés de fusió d’empreses (tram. 322-00019/09)

Té la paraula la diputada Marta Alòs per tractar les preguntes 6 i..., ara sí, 19.

Marta Alòs Lòpez

Bé. Gràcies, president. Abans de tot, jo vull agrair moltíssim les paraules del senyor Marín, tant les que ha fet al començament com les que ha fet ara, per-



què m’havia semblat, per un moment, que entràvem dins una cursa, una cursa frenètica, doncs, per defen-sar allò que defensem tots, que és el servei públic dels mitjans, no? –de TV3, de Catalunya Ràdio, etcètera. Miri, per nosaltres, la creació de TV3 va ser un ob-jectiu fonamental, bàsic, no?, en contra d’aquells que volien –i ho he dit a bastament en moltes comissions– una televisió antropològica, eh? Per tant, aquells que ara s’apunten al carro, doncs, benvinguts, però la his-tòria és la història, no?

També em nego a pensar, doncs, que nosaltres no vul-guem un sentit empresarial també en els mitjans pú-blics, perquè no hi ha volta de full: o som competitius en matèria de cultura, etcètera, o no estarem al mer-cat, no? Per tant, el sentit empresarial també l’hem de tenir, eh?

Si tots estem d’acord o la majoria de grups parlamen-taris estem d’acord en això, que cal preservar els ser-veis públics i cal donar-los molta força, doncs, escolti, anem tots units, no?, anem tots units i ens en sortirem. Perquè, a vegades, veig un cert populisme en tot això i, al final, doncs, bé, això minvarà l’objectiu final, que és aquest servei públic que tots volem, no?

I, després, també intervencions com les que hem sen-tit..., doncs, pensar que els professionals són simples titelles en mans de no sé qui, bé, seria una mica fer-los perdre tota credibilitat. Per tant, el felicito per la intervenció que ha fet ara, no?, perquè els professio-nals són..., i ho tenen com a primera llei, ser objectius i mirar per la qualitat.

Bé. Uniré les dos preguntes. Recordo que, en la dar-rera comissió, també, doncs, parlàvem d’aquest tema, de les mesures d’estalvi i eficiència, i jo deia que era mal temps per a la lírica, no?, perquè, quan hi ha un ajust pressupostari, bé, hem de mirar que la qualitat es mantingui i anar més per feina. I la directora Terribas lloava que els treballadors s’haguessin fet una rebaixa voluntària d’un 5 per cent del seu sou, no?

També ho parlava en una altra comissió: la corpora-ció, doncs, iniciava un procés d’implementació amb diverses mesures d’estalvi i eficiència –ens van infor-mar d’això–, davant d’una crisi global que se suma a la situació financera del mateix país i de l’Administra-ció pública catalana. I, a més, el panorama de l’au-diovisual ha canviat com un mitjó, no?, i, aleshores, haurem de filar molt prim si ens en volem sortir a curt i a llarg termini.

Em sembla que era el senyor Mateu que planteja-va tres capítols importants, un d’estructural, que era la fusió societària; ell la dividia entre el mercantil i l’operativa, i també ens deia que, a finals de juliol, es-taven pendents de signar l’escriptura de fusió, si no ho recordo malament. L’agost és inhàbil, el setembre ja l’hem passat i també ens parlava una mica de tendir cap a una única empresa mercantil.

Ens parlaven també vostès del capítol de gestió, que tenia molt a veure, doncs, amb els treballadors de la casa i amb l’estalvi que s’havia de fer. I, a més, aca-bava el senyor Mateu dient-nos l’orientació, des del vessant del manteniment del servei, del lideratge, de

la qualitat. I tornem a parlar, doncs, del compromís de servei públic, que ens va semblar cabdal que des-taqués aquest tema del servei públic, perquè, de vega-des, hi ha algú que ho oblida, no?, i vull recordar que aquest concepte forma part de la Llei de comunicació audiovisual i de la Llei de la corporació.

Una de les preguntes, doncs, era òbvia: què s’ha avan-çat d’aleshores ençà? I, després, en quina fase d’im-plementació es troba el pla actualment?

I bé, ara passaríem, doncs, a la segona part, perquè les preguntes, possiblement, se les haurien de repartir entre el senyor Mateu i el senyor Marín, i parlaríem del tema de la fusió d’empreses que el diputat Ferran també, en la passada comissió, ho havia preguntat.

Ens parlava, també, d’un procés inicial de fusió amb l’absorció de les filials Activa Multimèdia i també de Digital Interactiva, i ens parlava de l’estalvi important de 5,7 milions d’euros. Com està en aquest moment? Si han avançat en el calendari d’implementació.

Ens va dir, també, que el procés de fusió mercantil de Catalunya Ràdio encara no s’havia iniciat. També li preguntaríem com està a hores d’ara.

I ens va parlar també d’un procés d’amortització de llocs directius, perquè n’hi havia molts que, amb el tema de la fusió, doncs, s’havien duplicat. Aquestes eren paraules em sembla que del senyor Mateu. La pregunta seria si està tancat, aquest procés d’amortit-zació dels llocs directius. Quin és el procés de simpli-ficació d’aquesta fusió?

I, després, també ens deia, doncs, que això no es po-dria tancar fins al mes de desembre. I, per tant, li pre-guntaríem què s’ha fet i els avenços que s’han fet fins ara.

I, després, també parlava del trasllat de Catalunya Rà-dio a Sant Joan Despí, però que això, de moment, no es faria. També li preguntaríem, doncs, sobre aquest tema.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Té la paraula, en primer lloc, el senyor Ramon Mateu.


Intentaré posar ordre i mirar de respondre a tot el que vostè m’ha plantejat.

Jo crec que... A veure, certament, estem seguint un pla d’estalvi i eficiència, del qual ara li recordaré algun dels punts més importants, però no hi és, dins del pla d’estalvi i eficiència, una actuació diària en la gestió tant des de televisió, com des de ràdio, com des de CCMA, buscant el màxim de l’optimització dels re-cursos que tenim, que sabem que són escassos, no? Jo li puc dir que hi ha hagut reducció del fons de produc-ció, que hi ha hagut reducció de les inversions en im-



mobilitzat, que hi ha hagut reducció de compres, que hi ha hagut reducció de serveis exteriors; clar, i això no formava part del pla d’estalvi i eficiència. Per tant, en la gestió diària, intentant tancar el 2011, que abans en parlàvem, de la manera més equilibrada possible, doncs, aquest és un treball que estem fent diari.

Dins del pla d’estalvi i eficiència, d’entrada, la princi-pal actuació o el mèrit principal no és nostre, és dels treballadors de la casa; voluntàriament s’apliquen una reducció del 5 per cent del salari. Aquesta aplicació és efectiva des del mes de maig i ja s’ha pogut dur a terme a Televisió de Catalunya, Activa Multimèdia i a Interactiva. Està pendent de poder-la aplicar a la ràdio, a Catalunya Ràdio, perquè falta un acord amb el comi-tè d’empresa per fondre l’acord de preconveni que van votar els treballadors en el qual es plantejava la retalla-da del 5 per cent i es marcava una estabilitat de plan-tilles amb l’horitzó del 2012 de desembre; fins que no puguem signar amb el comitè d’empresa aquest con-veni, és a dir, la fusió del conveni anterior amb aquest preacord, doncs, no podrem aplicar aquesta reducció, que sempre es farà retroactivament a mes de maig. Si no hi hagués acord amb el comitè d’empresa, haurí-em d’utilitzar o hauríem de plantejar, d’acord amb el Consell de Govern, d’altres mesures, possiblement i lamentablement, més traumàtiques, no?

Per tant, ja s’ha fet la reducció a televisió, a Activa i a Interactiva, i està aprovada per als treballadors de Ca-talunya Ràdio, però falta aplicar-la.

Amb relació a immobles, jo sé que no és un gran es-talvi, però és un estalvi que suma, que ha estat el can-vi de local del Consell de Govern. Abans el Consell de Govern i d’altres instal·lacions de la casa o serveis de la casa estaven instal·lats en un edifici del carrer Ganduxer, no em voldria equivocar, però crec que, anualment, estàvem entorn d’un cost de 670.000 eu-ros. Avui, el Consell de Govern està en un edifici de l’Institut Català de Finances; per tant, tot queda dins del perímetre de l’Administració de la Generalitat, i el cost és d’uns 120.000 euros. O sigui, això és només un exemple, jo sé que no és el problema de la corpora-ció, però s’està treballant en aquesta línia.

Dins de la política també d’alienació d’edificis, estem treballant en la fusió de les delegacions, estem treba-llant en l’alienació d’immobles, que estem tenint més dificultats de les que voldríem, i el que sí que no vo-lem fer és malbaratar el nostre patrimoni, vull dir, abans hauríem d’estudiar quines mesures prenem.

Amb relació a la fusió de les interactives, operativa-ment ja està funcionant; societàriament, estem pen-dents encara de la signatura. La teníem prevista per a finals de juliol i l’hem hagut d’ajornar per un tema purament administratiu, però, operativament, ja està funcionant, ja estan fusionats amb Televisió de Cata-lunya i ja s’està treballant en la disminució de l’exter-nalització, que no em voldria equivocar, però crec que tenim calculat amb això un estalvi entorn dels 3 mili-ons d’euros, una mica l’externalització. Hi han estal-vis que es produeixen addicionals a l’externalització.

Aleshores, aquesta és la situació actual. Si necessita algun altre detall, doncs, se li podria facilitar.

El president

Moltes gràcies, senyor director.

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre l’evolució dels ingressos per publicitat en les empreses de la corporació (tram. 312-00036/09)

Podem passar a la pregunta número 7. Pren la paraula la diputada Meritxell Borràs.

Meritxell Borràs i Solé

Gràcies, senyor president. Nosaltres volíem tornar a parlar d’un dels temes que avui ha sortit sobre la tau-la, que és, concretament, l’evolució dels ingressos en publicitat en les empreses de la corporació. És obvi que, fruit de la crisi –i així ho explicaven avui ma-teix–, s’han reduït en els darrers anys i, especialment, des del 2008, doncs, el que han estat els ingressos en àmbit estrictament de publicitat, i aquest és un fet que ens n’han explicat algunes ratlles i nosaltres hi voldrí-em aprofundir una mica més.

I per què hi volem aprofundir una mica més? Doncs, perquè, evidentment, l’evolució negativa d’aquests in-gressos ens preocupa, i ens preocupa perquè hipoteca o condiciona, podríem dir, bàsicament, una cosa i en podria hipotecar una altra, i aquesta també ens pre-ocupa. Una és l’aportació econòmica de l’Adminis-tració –vostès ho han explicat abans aquí–, doncs, ja sigui directament a través dels pressupostos ordinaris o extraordinaris. I també, òbviament, ens preocupa-ria que això pogués hipotecar –i aquest entenc que és l’interès per part de tothom que això no sigui així– el que és la qualitat del servei i, al cap i a la fi, els motius pels quals va ser creada TV3 i el conjunt de la corpo-ració, no?

Per tant, nosaltres voldríem que ens poguessin expli-car amb més profunditat quina és aquesta evolució dels ingressos i quines són les seves previsions i actu-acions sobre aquesta.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Ramon Mateu.


Miri, senyora diputada, ho hem comentat abans. La previsió d’ingressos, malauradament, per a aquest 2011 i, malauradament, tampoc per al 2012 és opti-mista.

Nosaltres som una empresa pública, oferim un servei públic i, en la gestió, tenim un tarannà d’empresa pri-vada en algunes qüestions, però ens devem al sector públic en d’altres. Nosaltres no podem plantejar una



política comercial de competència amb les privades des de la perspectiva no de no anar al mateix lloc a vendre un producte, sinó que no volem malmetre el producte que estem fent tant a televisió i a Catalunya Ràdio per un condicionant de necessitats financeres o per un condicionant de venda.

Actualment, en un context de crisi econòmica, les em-preses privades estan anant al que en diuen «satura-ció», és a dir, anem a omplir tots els espais que tenim de publicitat –que, per cert, són més extensos que els que tenim nosaltres– i anem a omplir-los a qualsevol preu, vull dir, anem a jugar a saturació. Es dóna la pa-radoxa que, en aquest mes de setembre i d’octubre, el preu mitjà del GRP en el conjunt de l’Estat espanyol està baixant, però, en canvi, el temps de publicitat a televisió no baixa, està pujant, no? L’actitud, entenc, del sector públic davant d’aquesta circumstància ha de ser d’una delicadesa extrema; no hem ni de mal-baratar el producte que estem fent ni hem de plantar batalla per la comercialització amb les mateixes eines que l’empresa privada.

Li posaré un exemple. Les interactives són l’únic sec-tor que està mantenint un creixement aquest 2011 res-pecte al 2010. Si nosaltres passem comptes d’inte-ractives, jo crec que nosaltres tenim un decreixement de l’1,5 per cent respecte a l’any passat. Que és que ho estem fent malament? No, no ho estem fent ma-lament; nosaltres hem deixat de fer el tarot. El tarot, abans, es feia en el teletext de TV3; hem renunciat a ell i era la principal font d’ingressos. I, per altre can-tó, estem fent un plantejament de la participació dels ciutadans en els nostres programes a través d’SMS, per exemple, que el que no fem és anar a cobrar-los el màxim, sinó que al que anem és a cobrar el mínim, perquè el que volem propiciar és la participació dels ciutadans. Per tant, hem variat la política d’SMS i hem fet el mateix i hem acabat amb el tarot, eh? Per tant, nosaltres tenim una caiguda de les interactives. Li poso això com a exemple respecte al que fa la res-ponsabilitat del sector públic davant de la comercia-lització, no?

Al marge d’això, tenim el problema de mercat gene-ral en total televisió, en què està havent-hi una cai-guda respecte a l’any anterior, malgrat algunes em-preses, una concretament crec que manté resultats de les grans empreses espanyoles, l’altra té una cai-guda respecte al 2010 que podria estar entorn d’un 7 per cent; estic parlant, en aquest cas, de Mediaset, d’acord? Nosaltres estem patint aquesta situació de mercat en televisió amb una caiguda respecte al 2010 d’un 17 per cent. Val a dir que la nostra força comer-cial està pràcticament repetint resultats, i els punts de debilitat els tenim amb la caiguda de la inversió del sector públic, del que en diem «publicitat instituci-onal», que crec que ha passat de 8.800.000 euros fa tres o quatre anys a 800.000 euros aquest any, o sigui, una caiguda de 8 milions d’euros. I l’altra cosa que ens està afectant és la comercialització a través de la FORTA, atès que abans la FORTA podia ser conside-rada com la tercera televisió a nivell d’Estat quant a les centrals de compres i avui estaria ubicada gairebé com la cinquena o la sisena. Molt sovint, nosaltres no

estem en les taules de contractació –«nosaltres» vol dir la FORTA.

Per tant, la nostra força comercial està funcionant; en la venda directa repetim, pràcticament, resultats i es-tem tenint debilitat pel que fa a la comercialització a través de la FORTA, que suposa un 20 per cent de la facturació total l’any 2009; actualment, estaríem en un 16-17 sobre la facturació global de 2011. I l’altre sector és el sector públic.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, tenim una caiguda entorn d’un 12 per cent respecte a l’any anterior, el 2010. Fonamentalment, aquí ens vindria per l’aplica-ció de la instrucció que limita la publicitat en les rà-dios aprovada pel Consell Audiovisual de Catalunya i que ens circumscriu a un màxim de sis minuts per hora.

El president

Moltes gràcies, senyor Mateu. Trenta segons, senyora Borràs.


Sí, molt breument. Agrair-li la resposta i segur que, doncs, el repte que tenen no és gens fàcil, no?, en aquests moments. Vostès ho deien, hi ha un doble ves-sant: un vessant, purament, podríem dir, doncs, més del sector privat, podríem dir, que és aquest, però sen-se negar que l’objectiu ha de ser això: mantenir el compromís públic, la televisió de qualitat, un servei de màxim nivell. I tot això, a més a més, els ho de-manem sense perdre el lideratge. Per tant, un repte complicat, però que hem de treballar tots per acon-seguir-lo.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies.

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre els darrers informes sobre la corporació elaborats per la Sindicatura de Comptes (tram. 312-00033/09)

Podem passar a les preguntes 9 i 10, que hem agrupat. Té la paraula el diputat senyor Joan Ferran.


Gràcies, senyor president. Vostès saben el volum i la potència que té la Corporació Catalana de Mitjans Au-diovisuals, és un tema que la seva repercussió sobre la indústria audiovisual del país és importantíssima so-bre un munt d’empreses, no? També som conscients tots els que estem aquí que sovint la corporació està en el punt de mira de molts, d’amics i d’enemics i de persones que voldrien que aquesta corporació, doncs, tingués les falles suficients perquè es desmantellés o



des del punt de vista econòmic o des del punt de vista d’emissió dels seus programes i de la seva feina com a servei públic.

Van aparèixer fa pocs dies als mitjans de comunicació els informes procedents de la Sindicatura de Comptes, de la comissió que va haver-hi en aquest Parlament, en els quals hi havia una demanda de transparència en la contractació de les empreses externes, es demanava un detall i més precisió dels costos que es produïen, es demanava o es deia o s’explicava que s’havien produït concursos adjudicats directament. I el que volíem pre-guntar-los avui, aquí, és quina opinió els mereix això, quan s’explica que no hi ha hagut criteris objectius per establir aquest tipus de relacions comercials.

Històricament, jo recordo que aquest no és un tema nou, eh?, és un tema que ve dels anys ja de la formu-lació de les primeres passes de la corporació catalana, grans debats sobre els temes dels doblatges, vagues d’actors, etcètera, sempre en el fil que les contracta-cions o les relacions econòmiques no es feien amb la transparència o amb la igualtat de condicions entre di-ferents empreses, etcètera.

Nosaltres voldríem que ens fessin un comentari d’ai-xò, sense prejutjar res, en absolut, més aviat el contra-ri. I no penso preguntar, però sí que sóc conscient que no em podran contestar a aquest tema amb la precisió que fóra necessària. I que el meu grup ha entrat en el registre del Parlament la petició d’una sessió mono-gràfica en la qual vinguin vostès o qui vostès creguin convenient que vingui aquí perquè ens expliquin pas-sat, present i futur de tot el que és la dinàmica o tot el que ha de ser la dinàmica de contractació, de relaci-ons amb l’exterior, etcètera, d’aquests temes que van al voltant d’això.

Hi insisteixo, jo sé que avui no em poden contestar amb detall, sí que els demanem, hem demanat, hem en-trat formalment una petició de compareixença exclusi-va per parlar monogràficament d’aquest tema, perquè ens adonarem de la magnitud que té i perquè volem es-vair qualsevol tipus de dubtes dels que vulguin treure’n pessic i dels que n’hagin tret i dels que pensin que al-gun dia en poden treure deteriorant la imatge de la cor-poració, que creiem nosaltres que ha de fer la seva fei-na de servei públic com hem dit amb anterioritat.

Moltes gràcies, senyor president.

El president

Moltes gràcies, senyor Ferran. Té la paraula el direc-tor senyor Ramon Mateu.


M’agradaria contestar-li amb detall; si disposés de temps, podria fer-ho i podria fer-ho ara.

El president

Ah, perdó.

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre les mesures adoptades per a adequar l’administració i gestió de la corporació a les recomanacions de la Sindicatura de Comptes (tram. 312-00038/09)

Si em permet, havíem agrupat les preguntes i que la diputada Marta Alòs també pugui formular, al seu torn, la pregunta complementària.

Marta Alòs Lòpez

És així, president? (Pausa.) Sí. D’acord. Ho dic per-què és la mateixa pregunta, i, a més, no aniré dient res diferent, doncs, del que ha dit el diputat Ferran.

De fet, quan va sortir l’informe de la Sindicatura de Comptes, ens el vam llegir de dalt a baix, que parlava dels anys 2007, 2008 i 2009. I hi havia algunes obser-vacions que caldria comentar. Per exemple, aquestes irregularitats, segons l’informe –nosaltres tampoc fem cap prejudici–, de contractar empreses externes, no?, i, a més, aquest informe es basava en 32,5 contractes realitzats.

Parlava, en concret, del disseny del Canal 33, el 2009, del que havia costat, del concurs que s’hauria fet, doncs, seguint un altre procediment. Això és el que deia l’informe.

Parlava també dels expedients revisats que els con-tractes s’havien adjudicat a empreses, però que s’ha-vien demanat, doncs, per exemple...., «no es va fer una prova pilot que no estava prevista en els plecs», això és el que deia literalment l’informe. I, després, també feia algunes recomanacions.

Per tant, voldríem saber de tot això, doncs, què en pensa el director en funcions. I, després, també una mica el que deia la companya, la diputada Meritxell Borràs, també feia molt èmfasi en aquesta reducció de la publicitat; que vostè ja n’ha parlat, a bastament. De debò que és un tema força preocupant, perquè, el que dèiem, els mitjans de servei públic no poden compe-tir i han d’agafar un altre mercat, doncs, que al sector privat no li interessa, que és minoritari, etcètera.

Per tant, ens agradaria que ens parlés d’aquest infor-me de la Sindicatura de Comptes 2007, 2008 i 2009, i també d’aquestes recomanacions, doncs, que podíem llegir en aquest informe.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora Alòs. Ara sí, té la paraula el senyor Ramon Mateu.


Sí, venia a dir que sí, que m’agradaria estendre’m so-bre aquest tema. Abans que res, expressar, doncs, tot



el respecte a la institució de la sindicatura, per des-comptat, i entendre que la manera de funcionar sovint no va prou orientada a cada una de les línies de negoci ni pot tenir el coneixement específic que es necessi-ta per prendre determinades decisions dins de la pers-pectiva o del punt de vista de negoci, no?

Jo només voldria posar uns exemples molt breus. Per exemple, surt i constaria com una irregularitat per part nostra el que és l’adjudicació a una empresa. En aquest cas, era un tema informàtic, no diré empresa ni entraré en detalls, no? Aleshores, aquesta empresa era filial d’un grup. D’acord? I, per un tema adminis-tratiu, doncs, va ser absorbida societàriament per la matriu del grup. Aleshores, clar, nosaltres vam adju-dicar a la filial, i, al final, el contracte el signem amb la matriu. I aquí es detectaria per part de la sindicatura una irregularitat.

N’hi puc explicar una altra. Comprem unes panta-lles d’ordinador. Aleshores, en tot el procés, que és un procés llarg, nosaltres busquem un model determi-nat, amb unes característiques determinades que no ens van poder oferir. Aleshores, un cop va estar ad-judicada i seguint tot el procés corresponent, i quan s’obre el període, doncs, de començar a signar con-tracte, etcètera, l’empresa a qui havíem adjudicat va treure el model amb els requisits que nosaltres, en el seu moment, volíem i no vam trobar. I, aleshores, l’adjudicació ja estava feta, no ens podíem tirar enre-re i la mateixa empresa que havia guanyat el concurs treu aquell model que nosaltres volíem i que val un 4 per cent més. Aleshores, què fem? Una modificació de contracte. La sindicatura ens adverteix de la incor-recció. Sí, però és que el que no podíem fer era no complir l’adjudicació i el que no tenia cap mena de sentit és que no aprofitéssim una oportunitat.

Una tercera. Fem un negociat per actualitzar el software de tractament de so a Catalunya Ràdio amb una empresa determinada. Actualitzar, d’acord? Qui ac-tualitza és únicament l’empresa que el va muntar en el seu moment. Catalunya Ràdio és de les primeres emissores que ha tingut el so digitalitzat o el tracta-ment de so digitalitzat jo diria de tot Espanya, ho va fer amb una empresa determinada i l’ha hagut d’actu-alitzar en diferents ocasions. Doncs, quan actualitza, només actualitza l’empresa que, en el seu moment, ens va vendre aquest software; si no, hauríem de can-viar tot l’equipament, hauríem d’obrir processos de formació, etcètera. Aleshores, fem un negociat amb aquesta empresa perquè ens actualitzi el software. Clar, des de sindicatura ens diuen: «Això hauria hagut de sortir a concurs.» Només podia concórrer aquesta empresa, o sigui, no tenia cap mena de sentit, no?

Aleshores, clar, que en aquestes circumstàncies, que són algunes concretes, això que els estic explicant, després, llegim un titular que digui: «Televisión de Cataluña adjudica a dedo», doncs, no anem bé –no anem bé–, perquè cada una d’elles té una explicació.

Aleshores, estem prenent mesures o s’estan prenent mesures dins de la corporació per adaptar-nos al com-pliment estricte de la Llei de contractes? Sí, ho estem fent, o sigui, s’ha instal·lat una..., a veure, hi ha un

acord del Consell de Govern que modifica les instruc-cions de compres, hem posat un aplicatiu informàtic que ens permet el control de la contractació amb el que en diríem «alarmes», no?, de quan caduca una ad-judicació, i, a més, que no ens permet, aquesta apli-cació informàtica, obviar tot el procés, o sigui que hi anem sempre obligats. Ara, si surt una excepció, l’hem de plantejar, perquè també estem obligats a la resposta d’una gestió ben orientada.

Per tant, sí que ens hi estem posant, entenc que hi han algunes qüestions que nosaltres vam fer les al-legacions i que no van ser recollides, i lamento que les coses es puguin distorsionar. Jo no sé si, sobre el tema del 33, Mònica, volies afegir-hi alguna cosa.


Sí, una cosa que va sortir a la sindicatura i que vostès, senyors diputats i diputades, entendran perfectament. Vam voler actualitzar la imatge del 33, en el seu dia, perquè ja teníem previst treure els continguts infantils i esportius –aquest procés que hem culminat ara–, i donar-li a la identitat del 33 la seva pròpia personalitat a nivell d’imatge, que és això que estan veient vos-tès ara, aquesta calaixera de l’escenògraf Lluís Da-nés, que després els nostres professionals d’imatge i de serveis artístics i de màrqueting han convertit en la imatge del 33.

Clar, aquí hi ha un factor qualitatiu, creatiu, de talent que és equiparable a demanar-li a l’Albert Om que faci El convidat, per entendre’ns; per nosaltres, és tan im-portant, qualitativament, la imatge del 33 o els moli-nets del 3 que juguen i fan contes o fan festes popu-lars, com un programa de la graella del prime time; per nosaltres és el mateix. En canvi, els criteris de l’Administració, en algunes coses, no estan pensats per al món de la televisió i de la ràdio, estan pensats per al món de l’Administració pública. I, a vegades, et trobes que la sindicatura et recrimina unes coses que, des del punt de vista d’una estructura d’una televisió que tre-balla amb intangibles i amb imaginari i amb qualitat i amb talent, no es corresponen. I això és el que ens ha passat en el cas de la imatge del 33, per exemple, per-què ho entengueu, eh?

El president

Moltes gràcies. (Veus de fons.) Sí, senyor Joan Ferran...


Sí, senyor president, he dit que no repreguntaria, però, res, una cosa absolutament molt curta. Ja els he ex-plicat que hem demanat la compareixença de vostès. Jo crec que ens anirà bé a tots plegats que vostès vin-guin, a vostès també, eh? Jo crec que ens anirà molt bé a tots, tindran ocasió d’explicar-nos mesures, crite-ris, aquesta casuística que vostè estava explicant. I no deixa de ser, si em permeten l’expressió, encara que no sigui en català, «un aviso a navegantes», per si hi ha algú que té alguna tendència perversa al respecte. O sigui que jo crec que un debat d’aquest tipus, serè i



sense pressuposar absolutament res pot ser molt pro-ductiu.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Ferran.

Preguntaal director de Catalunya Ràdio sobre la situació creada per la incorporació de Joan Barril, conductor del programa El cafè de la República, al consell assessor de Josep Antoni Duran i Lleida (tram. 323-00016/09)

Doncs, feta aquesta puntualització, podem avançar cap al bloc de preguntes de control de valoració de compatibilitat. En aquest cas, formularan les pregun-tes que hem agrupat, primer, el senyor Mòdol i, tot se-guit, la senyora Marisa Xandri. Té la paraula el senyor Carmel Mòdol.


Gràcies, senyor president. Senyor Mateu, em decla-ro absolutament solidari del comentari que ha fet so-bre la qüestió dels titulars, en base a determinades in-formacions que tenen una visió, després, esbiaixada i interessada. Això, malauradament, ja fa molts mesos –moltíssims– que està passant en el cas de la corpora-ció, i un se pregunta a qui molesta tan decididament la corporació. Quan t’ho preguntes, pots arribar a deter-minades conclusions, no?

Però el tema d’avui era una pregunta molt directa so-bre una situació creada a partir que el senyor Joan Barril –diguem-ho amb noms i cognoms– entrava al consell assessor del senyor Duran i Lleida. Jo, de fet, si li he de ser franc, em vaig alegrar d’aquesta decisió d’entrar-hi, perquè vaig pensar: «Igual li ensenya el que és el sistema públic de comunicació al senyor Du-ran i Lleida.» I hagués set un guany que tots hauríem tingut, vull dir, perquè el senyor Duran i Lleida és un home fonamental en la presa de decisions en el nos-tre país, al Govern de la Generalitat, pel que es veu, i s’ha manifestat moltes vegades i amb una certa vehe-mència sobre el sistema audiovisual de Catalunya. Per tant, si el senyor Barril li expliqués alguna cosa, em semblava, fins i tot, positiu, no?

Però és evident que vostès –i ho deia per allò dels co-mentaris que li deia abans– són, en determinats mo-ments, l’ase dels cops i que hi ha situacions que són especialment complicades. El fet que una persona con-tractada als àmbits d’informatius de la casa, en aquest cas de Catalunya Ràdio, entri, diguéssem, en un con-sell assessor i, a més, per una periodicitat de quatre anys, de tota la legislatura que s’havia dit, del princi-pal candidat d’una de les opcions polítiques de Cata-lunya, d’una de les més grans, home, diguéssem, feia mal efecte, perquè el periodista en qüestió treballava en una cadena pública i en l’àmbit d’informatius.

El tema ja està resolt –el tema ja està resolt. Nosal-tres tampoc, d’això, no ens n’escandalitzem, que re-coneguem l’opció dels professionals a triar lliurement allò que volen fer; però, quan es dóna aquesta circum-stància, sí que creiem que hi ha d’haver un protocol d’actuació ràpida. Perquè, tenint en compte tot el que hem comentat dels comentaris intencionats –jo n’he vist moltíssims: informes absolutament esbiaixats, de-magògics sobre la situació financera de la casa, els he vist publicats en diaris d’una certa tirada i d’un cert prestigi, no?–, quan veus que hi ha aquesta intenci-onalitat, posar-se en situacions compromeses ajuda a facilitar determinat discurs. I és des d’aquest punt de vista que li expresso la preocupació del meu grup parlamentari. Estem contents que s’hagi resolt ja la qüestió, però sí que agrairíem que, de cara al futur –i, en aquest sentit, la seua reflexió–, pogués haver-hi un protocol que es pogués reaccionar més ràpid.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyor Mòdol.

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre l’anunci del conductor d’un informatiu de Catalunya Ràdio que formarà part de l’equip assessor d’un candidat a les eleccions generals (tram. 322-00017/09)

Té la paraula la senyora Xandri.

Marisa Xandri Pujol

Gràcies, president. Bon dia a tots els membres de la corporació. I, bé, seguint el fil del diputat Mòdol, jo volia comentar-li al senyor Marín que, el passat 16 de setembre, el cap de llista de Convergència i Unió a les properes eleccions generals al Congrés dels Diputats, el senyor Josep Antoni Duran i Lleida, va donar a co-nèixer els membres del seu consell assessor, entre els quals hi figurava el senyor Joan Barril, director i pre-sentador del programa informatiu El cafè de la República.

Aquest anunci va fer que ens qüestionéssim, des d’un primer moment, la compatibilitat d’ambdues respon-sabilitats. Davant la inactivitat del CAC i del Consell de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el diputat del Partit Popular senyor Santi Rodríguez va demanar, una setmana després, la intervenció del CAC, a través d’un comunicat en què denunciava que la doble condició del senyor Barril, i li ho llegei-xo textualment, «posa en entredit i és incompatible amb la missió del servei públic audiovisual de la Ge-neralitat de transmetre una informació veraç, objecti-va i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polí-tic, com estableix l’article 26.3b de la Llei 22/2005, de 22 de desembre, de la comunicació audiovisual de



Catalunya». És aleshores quan el CAC trasllada la res-ponsabilitat a l’empresa Catalunya Ràdio, SRG, SA, a l’empara de la seva normativa interna de govern i el seu llibre d’estil.

El comitè professional de Catalunya Ràdio l’adverteix de la incompatibilitat entre presentar un programa in-formatiu, segons l’emissora, i assessorar un candidat. La situació vulnera el codi deontològic dels periodis-tes, el llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals i el manual d’ús del llibre d’estil.

Concretament, el llibre d’estil recull el següent: «Els professionals de la corporació no poden fer manifes-tacions públiques que comprometin la imparcialitat dels mitjans.»

El 3 d’octubre, Joan Barril anunciava la renúncia a l’assessoria del candidat Duran.

Des d’aquesta comissió, volem que ens digui, senyor Marín, quina ha estat l’actuació del Consell de Go-vern de la CCMA, perquè, després del que hem vist fins a dia d’avui, al nostre parer, el Consell de Go-vern, com a màxim responsable de les empreses, hau-ria d’haver tingut un paper més determinant en la de-núncia de la manifesta incompatibilitat de càrrecs.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora Xandri. Té la paraula el presi-dent, senyor Enric Marín.


Miri, hi ha moltes maneres d’avaluar la fortalesa ins-titucional d’una corporació com la nostra. Algunes han sortit per aquí; és a dir, una corporació que acon-segueix que els seus treballadors s’abaixin el sou vo-luntàriament per fer viable el servei públic és una mostra d’aquesta fortalesa. N’hi han d’altres, que vostès també n’han pogut fer el seguiment, com és l’existència d’un llibre d’estil que, d’alguna manera, expressa la maduresa institucional de la corporació i que recull..., és un document molt interessant, no només, diguem-ne, per al funcionament diari nostre; és un document interessant com a expressió del que és l’existència d’una cultura periodística i comunica-tiva pròpia.

Com vostès han recordat, de fet, aquest és un tema que s’ha solucionat. En el moment que aquest tema va ar-ribar al Consell de Govern, el Consell de Govern va tenir una actitud, diguem-ne, de màxima normalitat, i, senzillament, el que va fer va ser analitzar el que diu el llibre d’estil, que és molt clar, eh?, quan parla d’aquests temes. I, a partir, diguem-ne, de la lectura del llibre d’estil, que s’ha fet perquè es compleixi, no és un document per tenir-lo a l’aparador, li va traslla-dar al director general/director de la ràdio la necessitat que el conflicte se solucionés.

Jo, si de cas, puc passar la paraula al director de la ràdio, perquè, en definitiva... El que sí que vull que

quedi molt clar és que el Consell de Govern no va sobre dimensionar el problema ni tampoc va amagar el cap sota l’ala; senzillament, el que va fer va ser actuar amb normalitat per recordar, diguem-ne, què és el que recull el llibre d’estil.

El president

Moltes gràcies.


Jo abans que res expressar el meu reconeixement pro-fessional i personal i un respecte, jo diria, quasi admi-ració a Joan Barril com a professional; crec que és un magnífic professional i un intel·lectual d’una categoria absolutament contrastada.

Jo vaig rebre, per descomptat, la instrucció del Con-sell de Govern; el que no vaig tenir és oportunitat de plantejar-ho al senyor Joan Barril, perquè va ser el senyor Joan Barril qui em va plantejar la seva deci-sió abans que jo li digués res de deixar l’assessoria del candidat Duran Lleida. Aleshores, ha estat ell qui ho ha fet. Amb la seva explicació –jo us la puc llegir textualment–, entenia que podia entrar en un procés d’incompatibilitat o entrava en un procés d’incompa-tibilitat pel fet de ser periodista d’un mitjà públic i, per tant, havia pres aquesta decisió. Entenc que, si el senyor Joan Barril hagués estat en un mitjà privat, no s’hauria produït aquesta incompatibilitat, però va ser una decisió seva.

El president

Moltes gràcies. Podem passar al següent punt de l’or-dre del dia, que és el punt 13 i té a veure amb pregun-tes a la directora de televisió sobre programació.

(Veus de fons.) Sí, el senyor Mòdol vol afegir-hi algu-na cosa? (Pausa.) Amb molt de gust.


Volia afegir, de cara al senyor Ramon Mateu, que el meu grup parlamentari no ha posat pas en qüestió la professionalitat i la competència del senyor Barril i els seus mèrits; ans el contrari, els ha posat en valor, perquè hem reconegut que, si s’hagués produït la cir-cumstància que hagués triat l’altra opció, de conti-nuar sent assessor del senyor Duran i Lleida, tenint en compte el que diu el senyor Duran i Lleida sobre els mitjans públics, probablement, hauria ajudat al fet que la seua opinió fos absolutament més contras-tada.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Doncs, feta aquesta puntualització... (Veus de fons.) Sí? És necessari? (Pausa.)




No havia interpretat pas que vostès ho qüestionessin, eh?, o sigui, era un reconeixement això de motu proprio.

El president

Molt bé.

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre la nova etapa del programa de TV3 Els matins (tram. 323-00020/09)

Doncs, aclarit. Ara sí, avancem cap al punt 13 de l’or-dre del dia. Té la paraula la diputada Mireia Canals.

Mireia Canals i Botines

Gràcies, president. Bon dia, senyor Marín; bon dia, senyor Mateu. Aquesta pregunta és per a la senyora Terribas. Vostès han formulat recentment Els matins, de TV3, que ara té dues professionals dones, al capda-vant, amb voluntat de trobar camins alternatius amb bons professionals. Tenint en compte la contribució social que realitza un espai com aquest en la graella matinal, nosaltres voldríem saber la valoració que fa de la nova etapa d’Els matins, iniciada el passat mes de setembre.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula la directora.


Com que hem tingut un moment que em recordava una mica una pel·lícula, Pulp fiction, jo diré també que estic molt orgullosa de l’equip d’Els matins de TV3 i de la seva professionalitat i que, gràcies a això, han fet una ar-rencada magnífica, francament, i n’estem molt contents.

Jo crec que, quan un programa en substitueix un altre o entra en una nova etapa, el pitjor que et pot passar és que algú et digui: «Ai, però trobem a faltar...» Això no ens ha passat cap dia. Això és el millor que li pot passar a un programa que afronta un repte d’aquestes característiques com el que ha fet l’equip d’Els matins, de TV3, no?, i, per tant, això és el més important.

Pel que fa a la qualitat de la proposta, jo crec que..., com que l’equip, essencialment, en un 90 i escaig per cent és el mateix darrere de la pantalla, que és on es cou, i davant de la pantalla en gran part, perquè tenim l’Helena en la part més avançada del matí i l’Ariad-na que demostren un talent periodístic i un rigor i una qualitat intel·lectual i professional de tot ordre, que està funcionant fantàsticament bé; per tant, estem contents.

Quins són els efectes d’això sobre la quota de panta-lla? Hem baixat, respecte als resultats del primer tri-

mestre del 2010, 4 punts de share respecte al que feia Els matins pel que fa al període en què hem començat.

Donem importància a això? No. Per què? Doncs, per-què tots els programes que fan propostes noves reque-reixen un procés d’adaptació. Per tant, 4 punts de share en el moment actual, en què TV3 és líder i manté el lideratge aquesta tardor i ens podem permetre aquesta adaptació, tenint talent nou, jove, intern en pantalla, és un mèrit, per mi, extraordinari, i només hem de fer que felicitar l’equip del Manel Sarrau, que està al dar-rere d’aquesta proposta.

El president

Moltes gràcies.

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre el grau de satisfacció de la corporació amb relació al programa El matí de Catalunya Ràdio (tram. 312-00034/09)

Doncs, si no és necessari complementar la pregunta, podríem passar al punt quinzè de l’ordre del dia, que va en la mateixa línia. Té la paraula la diputada Mari-sa Xandri.

Marisa Xandri Pujol

Gràcies, president. Compartiran amb mi que El matí de Catalunya Ràdio ha estat, des de sempre, el pro-grama estrella d’aquesta emissora, encara que per tots és conegut que, des del punt de vista de l’audiència, doncs, ha tingut una trajectòria d’alts i baixos.

En aquests moments, Catalunya Ràdio manté un frec a frec amb RAC1, però, bé, que, amb l’arribada de Manel Fuentes, l’any 2009, jo crec que es va aconseguir que l’audiència que havia perdut, doncs, tornés a créixer.

A la tardor d’aquest any, Fuentes va estar a punt de fitxar per Antena 3. Aleshores, qui més qui menys va posar el crit al cel, demanant que Fuentes pogués des-envolupar altres activitats dins la corporació. Però, d’això, no se n’ha sabut res més, fins que ara Manel Fuentes ha fet efectiu el seu fitxatge per Antena 3.

En aquest context, senyor Mateu, jo li voldria formu-lar una sèrie de preguntes.

Quin és el grau de satisfacció de l’empresa amb el programa El matí de Catalunya Ràdio?

Segona. La relació Fuentes, Catalunya Ràdio o la cor-poració no sembla travessar el seu millor moment. Trobem a faltar majors complicitats entre el mitjà i el seu màxim baluard. Quina és l’opinió que vostè té so-bre això?

Tercera. Troben positiu que a la corporació tingui la possibilitat que es puguin fer fitxatges per part d’al-tres cadenes?

I quarta, i finalment, tractant-se d’una situació que no és nova, perquè ja es va viure l’any 2009, s’ha dut a



terme alguna acció per capgirar possibles situacions com aquesta?

Gràcies, president.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Té la paraula el di-rector senyor Ramon Mateu.


Sí. Respondré a les seves preguntes pel mateix ordre.

Hi ha una evident satisfacció amb El matí de Catalunya Ràdio i amb el paper del seu director, d’en Ma-nel Fuentes, al capdavant, diguem-ne. Els matins han passat de 293.000 oients a la segona onada del 2009, crec, a 440.000, segona onada del 2011, diguem-ne. Per tant, ha estat una progressió magnífica, és el pro-grama líder a Catalunya, no estem frec a frec, és el programa líder a Catalunya; per tant, estem absoluta-ment contents.

Això de la relació del Manel Fuentes amb Catalunya Ràdio i amb la corporació, no sé quina és la relació que té el Manel Fuentes amb els ens, no? La relació perso-nal i professional amb el Manel és bona, és magnífica en tots els sentits, tant a Catalunya Ràdio, si estic de director de Catalunya Ràdio, com quan estic de direc-tor general a la corporació, és una magnífica relació. És que no...

Miri, allò de la satisfacció ho podria entendre, d’altres potser..., però és que, aquí, no sé ben bé cap on m’està enfocant vostè la pregunta; doncs, ja li ho dic, la rela-ció és molt bona.

Respecte a si treballa a altres cadenes. Home, no és el que és òptim. En qualsevol cas, el contracte de Manel Fuentes al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio és una evolució d’un contracte que tenia amb anteriori-tat per a la presentació de Problemes domèstics, que, aleshores, anava d’onze a una. L’evolució d’aquest contracte és el contracte d’El matí. En el contracte fet l’any 2009, crec que signat un mes de juliol, no em voldria equivocar, per tres temporades –dues més una–, no s’estableix una clàusula de no-concurrència amb d’altres televisions públiques o privades; sí que ho fa amb ràdio, però no ho fa amb televisió.

I, per descomptat, va haver-hi un treball, a més, in-tens, crec que amb implicació directa de la Mònica, per mirar que poguéssim encaixar el perfil del Manel en un projecte de televisió que no hi havia; això no va prosperar per diferents motius, vull dir, no era, pot-ser, el format al qual el Manel podia aspirar en aquell moment o no. I jo crec que, amb el temps, segur que aconseguirem trobar l’espai en el qual el Manel pugui expressar-se també en llenguatge televisiu i que no si-gui necessàriament fora del grup, no?

El president

Moltes gràcies.

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre el tractament informatiu de la prostitució i les pràctiques sexuals al barri gòtic de Barcelona (tram. 323-00015/09)

Podem passar a la següent pregunta. En aquest cas, també la formula la diputada senyora Xandri.

Marisa Xandri Pujol

Gràcies, president. Bé. La setmana passada els ca-talans i la resta de ciutadans espanyols ens assaben-tàrem de la pràctica descarada de la prostitució que s’exerceix, actualment, al barri gòtic de Barcelona. Els fets parlaven per si mateixos a través de les imat-ges tan explícites que mostraven la pràctica sexual al carrer.

Senyora Terribas, com es va tractar aquesta notícia a la Televisió de Catalunya?

El president

Moltes gràcies. Té la paraula la senyora Terribas.


Es va tractar bé. (Rialles.)

El president

La presidència li agrairia sempre aquesta concisió. Vol repreguntar, senyora Xandri?

Marisa Xandri Pujol

Sí, i tant! Bé. La seva resposta no m’ha acabat d’agra-dar, perquè jo li puc dir que, des del Partit Popular de Catalunya, doncs, manifestem la nostra inconformitat i el desacord amb el tractament que vostè m’acaba de dir, i que els teleespectadors van poder veure mínima-ment les imatges d’aquests fets.

Considerem que una actuació tan greu com és la pros-titució al carrer, i, en aquest cas, a la ciutat de Barcelo-na, necessita un tractament molt més profund del que se li va donar a través de la cadena pública catalana.

Estem parlant d’un fet realment important i delicat que té lloc a Catalunya, i, per tant, no entenc com pot ser que mitjans estatals i privats donessin més rellevància a aquesta notícia que no pas la Televisió de Catalunya; que s’hagi fet pública aquesta notícia de manera molt més esplaiada a Antena 3, Telecinco, la Sexta que no a casa nostra. La veritat és que sobta, i que el concurs de la Loto de Catalunya gairebé trigués més estona que no pas aquesta informació; realment, inexplicable.

Bé. Jo, davant aquests fets, podria pensar que Tele-visió de Catalunya només emet allò que li interessa. I, en aquest cas, no ho podia pas fer, perquè suposa-va embrutar la ciutat de Barcelona. Però, li agrairia que es posés a la pell dels veïns que diàriament patei-xen aquests fets i que, segurament, els hauria agradat veure-ho, doncs, més a la televisió catalana.



Davant aquesta situació em pregunto: importen més els interessos del seu canal que no pas el de complir amb un dels pilars fonamentals de tota televisió públi-ca, que no és un altre que el deure d’informar?

Bé. Sigui el que sigui, pensem que ha estat una errada greu que esperem que no torni a repetir-se.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora diputada. Li’n dóna resposta, novament, la directora de televisió.


Li deia «bé», perquè el que és evident és que nosal-tres no fem informació espectacle i no la fem a cons-ciència.

Nosaltres la qüestió de la prostitució ens la prenem molt seriosament, i, per tant, fa dos anys, segur que vostè va seguir per TV3 tota la qüestió del sexe a la zona de la Boqueria, no gaire lluny d’on es denunci-aven aquestes fotografies, per cert, en exclusiva d’El Periódico, que es van comentar a la tertúlia d’Els matins, perquè va ser notícia aquell dia, amb el director d’El Periódico, etcètera. Però fer espectacle d’aquesta mena de qüestions sense tractar-les a fons no és la di-nàmica de la televisió pública.

És precisament aquest un dels exemples pels quals re-ivindiquem la qualitat del servei públic d’informació, perquè allò que els mitjans privats converteixen mol-tes vegades en espectacle a cop de titular per fer audi-ències a través d’unes fotografies, explícites o no, de sexe o de violència o d’un judici per assassinat, això és, justament, el que la televisió pública no fa ni ha de fer.

I, per tant, nosaltres una qüestió tan delicada com la prostitució en qualsevol dels àmbits, si no la podem donar més enllà d’unes fotografies que s’han captat, això no és una informació, això és un reportatge d’es-pectacle per captar audiències. I, per tant, no ens be-neficiarem d’una informació que, a fons i adequada-ment, ha fet un diari per convertir-la en un ressò més de la multiplicació del que és, avui, en molts casos, l’espectacle a través dels informatius.

El president

Moltes gràcies, senyora Terribas. Em sembla que està suficientment debatut. (Veus de fons.) Deu segons...

Marisa Xandri Pujol

Un segon només... Llavors, el que s’hauria de fer és saber quin és el llindar entre el que és espectacle i el que és informació objectiva.

El president

Moltes gràcies, senyora Xandri.


La tenim perfectament clara, aquesta qüestió: el que és espectacle de la misèria, de la pobresa i de l’escàn-dol, i el que és informació.

El president

Moltes gràcies.

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre les audiències de setembre dels canals de Televisió de Catalunya (tram. 323-00018/09)

Doncs, avancem en l’ordre del dia. Farem les pregun-tes de control d’audiències; en aquest cas, pren la pa-raula, en primer lloc, la diputada Marta Alòs.

Marta Alòs Lòpez

Gràcies, president. Tot i que aquesta pregunta va per a la senyora Terribas, m’agradaria dedicar-li només un segon al diputat Carmel Mòdol. Em fa l’efecte, senyor Mòdol, que vostè no venia a parlar, aquí, del perio-dista Joan Barril; venia a parlar, doncs, de l’amor de la seva vida, que és el senyor Duran, no? Per tant, un text tret de context és només un pretext, no?, però bé. Al senyor Mòdol, que és de Lleida com jo, li passa so-vint això, no?; deu ser perquè el senyor Duran també, doncs, és d’un poble del costat, però vaja, parlarem d’audiències.

Bé, ja sap, senyora Terribas, que «el tot per l’audi-ència», doncs, a mi no em val, no?, ni al nostre grup tampoc, perquè, si no, no parlaríem moltes vegades de programes de televisió pública, de mitjans de comuni-cació públics.

Aprofito per felicitar-la –no parlaré del seu article, perquè, com l’ha felicitat tothom i el Govern, doncs, ja ha dit que pensa el mateix que vostè, ja ho sap– per un programa que a mi em té el cor robat, que és Òpera en texans, que es fa al Canal 33. És un programa mag-nífic –magnífic– i que dóna sentit a allò que dèiem, no?, a la necessitat d’una televisió pública, perquè no-més allò públic pot garantir això, que hi hagi aquests espais, que, segurament, no són líders en audiència, no ho seran mai, però hi ha gent que li ho agraïm, no? Una televisió al servei de la ciutadania.

Però, només per curiositat, el nivell d’audiència que té aquest programa, perquè també voldrà dir, moltes ve-gades, la gent que el mira. I, bé, ho deixem aquí, no?, perquè anava a parlar, doncs, també del nivell cultural del nostre país, però ho deixarem aquí.

El mes de juny, em sembla que TV3 va ser líder d’au-diència amb un 3,8 i també líder en grup de canals. Durant el mes d’agost, sempre tendeix a baixar l’au-diència; per tant, no l’analitzarem, perquè és peren-ne cada any, però sí que, el mes de setembre, ha tor-nat a pujar i ha assolit una altra vegada, doncs, el seu lideratge. Avancem cadenes privades com Telecinco,



Antena 3, TVE 1, la Sexta i Cuatro; per tant, també pugem amb la llengua pròpia de Catalunya. I això po-dríem ja fer un balanç: dels set dels nou mesos, doncs, manté el lideratge. Per tant, voldríem saber la seva va-loració sobre el resultat d’aquestes audiències dels ca-nals de televisió durant el mes de setembre.

I, després, encara un altre tema que és pura curiosi-tat. Quan valoren l’audiència, la miren també amb re-lació a la inversió del programa? Ho dic perquè es fan molts programes amb empreses externes –res a dir, és un dels principis també, doncs, que es marquen. Podrí-em parlar de Crackòvia, Polònia, La Riera, El convidat, tots ells amb un bon índex d’audiència, no? Però, ho valoren això? De dir: «Hem fet aquesta inversió, ho hem fet amb una empresa externa, tenim aquest nivell d’audiència.» Una mica que ens parli d’aquest tema.

I, per cert, diumenge, s’estrena a TV3 aquesta sèrie Jokebox, del Dalmau i l’Òscar Andreu, que és per a adults, no?, en 3D i això... Parli’ns una mica també d’aquest tema.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora Alòs. Doncs, té una petita oportunitat publicitària...


Quants minuts tinc? (L’oradora riu.)

El president

...una petita falca publicitària de dos minuts i mig. (El president riu.)


No, no... Jokebox és un dels exemples de producció en coproducció en un sector molt estratègic del nos-tre país, molt internacionalitzat, que és el de l’anima-ció, en aquest cas, amb un programa d’animació per a adults –per a adults–, hi insisteixo, per a adults, que va a l’última franja de diumenge, que és un format que jo crec que el podrem vendre bé, com estem venent Polseres vermelles i d’altres qüestions en aquests mo-ments, i que és una mostra del talent que té, en aquest cas, la gent que hi està al darrere i que nosaltres, jun-tament amb l’ICIC, els hem donat suport.

Pel que fa al comentari sobre el Canal 33, jo li he de dir que l’equip que està tirant endavant el 33, el Ri-card Mateu i el Lluís Cuevas, que són qui estan al cap davant tant de la programació com dels progra-mes..., estem molt, molt contents, contents de les es-trenes d’aquest any, de l’Òpera en texans, del Via llibre, del que s’està fent com a agenda des del punt de vista de la continuïtat del canal. I, a més a més, aquest canal no ha acusat en absolut l’absència dels nens i dels esports, amb la qual cosa ha mantingut la quota, i estem veient crítiques a programes per escrit en els diaris que no s’havien fixat mai en el 33.

I això em lliga amb el que vostè em preguntava de si ens mirem la rendibilitat. No, és que nosaltres no fem televisió ni a TV3 ni al 33 ni al Super3 per ser rendi-bles econòmicament; nosaltres som un servei públic. Aleshores, quan ens plantegem un objectiu d’un pro-grama, sigui a TV3, El convidat, o sigui al 33, l’Òpera en texans, el fem amb qui el fem de fora, no li exi-gim una rendibilitat econòmica i d’audiència com a requisit, sinó que el que li exigim és si el producte que ens està oferint respon als objectius de qualitat, de di-versitat de continguts, de pluralitat territorial i social, de no abusar de cap contingut que, per nosaltres, es-tigui en contradicció amb els nostres principis. Ara, no li diem: «Sobretot, com que fas això, perquè t’hem anat a buscar perquè ets talent extern, ens has de do-nar una rendibilitat.» La mateixa que li exigim a ni-vell intern social a la gent que ens ajuda a fer els pro-grames propis.

Som líders, en aquest moment, a l’interanual de l’any, tant pel que fa a TV3, que està en un 14,2, com pel que fa al grup de canals. Però jo el que sí que m’agra-daria que vostès tinguessin molt present és la força dels canals temàtics de TV3: el Super3, que després en parlarem; el canal cultural, que ara en parlàvem; el canal d’esports, que ha permès rendibilitzar tot el que tenim a cost estrictament zero de costos interns, i el 3/24 és líder en el seu sector en els canals temàtics. Estan acumulant entre un 5 i un 6 per cent de share cada dia, aquests canals, que, juntament amb TV3, fan que hi hagi un 20 per cent de consum de canals en català al nostre país. Jo crec que hem d’estar tranquils en aquest sentit.

Ho notarem a la baixa? Segur. Per què? Perquè es-tem traient diners de pantalla, i això és un fet. I a la que deixes de produir... I, abans, en la primera pre-gunta del senyor Cañas, l’exemple és claríssim: una disminució de 8 milions en associada, això té un re-flex sobre el fons de producció, que baixa proporci-onalment. Estem traient diners de pantalla, perquè no hi ha diners. I, per tant, això ho acabarem notant, d’una manera o d’una altra; vull dir, hem de ser realis-tes en aquest sentit, perquè, quan no tens enlloc més que treure els diners que del contingut, doncs, arriba un moment que això es començarà a notar.

El president

Moltes gràcies, senyora Terribas. El senyor Carmel Mòdol havia demanat per al·lusions fer ús de la paraula.


Gràcies, president. Uns segons només per..., amb el mateix sentit de l’humor que la diputada Marta Alòs s’ha referit a mi i la meva reiterada persistència en la qüestió del senyor Duran... Evidentment, la meva rei-terada persistència obeeix a les reiterades intervenci-ons del senyor Duran sobre el sistema audiovisual del país; i permeti’m dir, modestament, que no sempre en la direcció que, des del meu grup parlamentari, consi-deraríem la més correcta.

Gràcies.



El president

Moltes gràcies.

Preguntaal director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre els resultats de l’Estudi general de mitjans amb relació a Catalunya Ràdio (tram. 312-00037/09)

Fet aquest aclariment, doncs, podem passar al punt di-vuitè de l’ordre del dia. Té la paraula, novament, la dipu tada Marta Alòs.

Marta Alòs Lòpez

Sí. Senyor Mateu, bé, parlarem ara sobre el resultat de l’Estudi general de mitjans amb relació a Catalu-nya Ràdio. Vostè, en la darrera comissió, que repas-sava l’altre dia, deia: «No em vull comparar ni amb el de dalt ni em vull comparar amb el de baix.» Bé. Em sembla una bona manera d’actuar i, per tant, és la correcta, perquè això vol dir, doncs, que hi ha una línia pròpia d’actuació, a banda del que facin els al-tres, però sempre hi haurà algú que ho faci, i, per tant, quan surt qui té més audiència, qui... Bé. Es fan aquestes comparatives, no? Es posen un al costat de l’altre i es veuen les audiències, les qualitats del pro-grama i tal.

Vostè deia: «Fa dos anys, en minuts d’escolta, érem la setena emissora i avui som la cinquena.» I deia: «Hem millorat. No hem millorat prou, però podem seguir millorant.» I, de fet, així ha estat, eh?

El programa del matí –ho recordava vostè fa uns mi-nuts– és líder d’audiència. Per tant, cal felicitar-lo, doncs, que hagi recuperat el lideratge, i nosaltres ens felicitem també per això.

Sembla que es parlava d’uns 640.000 oients a Cata-lunya Ràdio –si no, ja em rectificarà la xifra. RAC1 mantenia el lideratge global, no hi ha cap problema amb això, perquè ja ens agrada, doncs, que des de la privada també s’aposti per fer ràdio en català; la com-petitivitat és bona i, per tant, és bo que el sector privat, com deia, hi aposti.

Continua..., vam veure, doncs, el bon resultat del pro-grama Tot gira, i Catalunya Informació em sembla que ha crescut un 17,8 i arriba als 152.000 oients.

En la darrera comissió també deia que estan en una línia de creixement; per tant, les dades, doncs, que també li dic i que vostè sap molt millor que jo també ho corroboren. I, per tant, voldríem saber com valora aquests resultats globals de Catalunya Ràdio.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Ramon Ma-teu.


Sí. La valoració és positiva –és positiva per la tendèn-cia. A un sempre li agradaria que fos millor. Malaura-dament, els 640.000 oients als quals vostè feia refe-rència no són els de Catalunya Ràdio, sinó que són els de RAC1. Ja m’agradaria que fossin els de Catalunya Ràdio.

Catalunya Ràdio, en els dos últims anys, crec que, a més, això ho vaig explicar en alguna ocasió, però, en els dos últims anys, ha passat de ser la tercera a ser la segona. A la segona onada del 2009, RAC1 era la pri-mera, la SER era la segona i Catalunya Ràdio era la tercera amb 427. En aquests dos anys, ens hem situat en 556.000 oients, però la distància amb la tercera és gairebé de 150.000 oients i el que hi ha hagut entre RAC i Catalunya Ràdio ha estat un increment d’apro-ximadament uns 200.000 oients d’audiència en català.

Els resultats jo els considero absolutament satisfacto-ris i el que no li amagaré és que, quan tu tens un bon resultat, però veus que l’altre encara el té millor, tens la sensació que el teu encara no ha estat prou bo, no?, vull dir, perquè voldries el resultat de l’altre. En això és en el que estem treballant; per això hem fet modifi-cacions a la graella, per mirar de trobar punts de con-nexió amb l’oient que siguin més fluïts i, sobretot, que permetin una estona d’escolta més allargada, eh?, que seria el tema de minuts o de share que vostè comenta-va abans, que sí que havíem crescut, havíem passat de ser els setens a ser els cinquens, però, per descomp-tat, no volem ser els cinquens en share. A mi també m’agradaria ser, i estem treballant per ser –algun dia ho aconseguirem–, els primers, no? Per això, hi han hagut modificacions a la graella, la incorporació de la Tatiana Sisquella a les tardes, la incorporació d’un programa humorístic d’esports d’una a dues, amb el Francesc Garriga, i d’altres modificacions.

El president

Moltes gràcies.

Preguntaal president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre les causes del canvi de nom del portal informatiu de Catalunya Ràdio i TV3 (tram. 322-00020/09)

Podem passar a la següent pregunta, la formula tam-bé, en nom del Grup de Convergència i Unió, la se-nyora Marta Alòs... (Veus de fons.) La senyora Merit-xell Borràs...


Gràcies, senyor president. No, volíem preguntar so-bre les causes, la voluntat del canvi de nom del por-tal informatiu de Catalunya Ràdio i TV3, en un mo-ment en què és obvi que les noves tecnologies tenen



cada vegada més força, més implantació i que cada vegada més gent també la informació, doncs, l’agafa a través dels canals, precisament, que les noves tecno-logies ofereixen. Nosaltres voldríem saber quin és el motiu de fons i la millora que això pot representar per a aquest portal aquest canvi de nom.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Té la paraula el senyor Enric Marín.


Aquest és un cas molt il·lustratiu, molt, i molt repre-sentatiu d’una cosa que parlàvem abans, que és la transformació de l’empresa. Quan hem explicat això, ho hem explicat en termes bàsicament econòmics. Hi ha un pla d’estalvi i d’eficiència, això és molt impor-tant, però hi ha dues palanques: una palanca és el can-vi tecnològic i l’altra és la necessitat d’estalviar.

El canvi tecnològic significa que les pautes de produc-ció, de distribució i de consum del que és el sistema audiovisual s’estan modificant d’una forma rapidíssi-ma. Nosaltres estem fent un esforç i, de fet, ho diré..., no vull que sembli molt..., però és la transformació de l’empresa més important des de la seva creació. Aquesta transformació ens ha de permetre, justament, adequar-nos a aquests canvis amb les pautes produc-tives, amb el que és la forma d’arribar al públic, un públic que està canviant les pautes de consum d’una forma molt ràpida. Si no fem aquest canvi, serem ob-solets molt ràpidament.

Què passava amb el 3/24? És a dir, aquí teníem dos problemes: bàsicament un problema de marca, és a dir, era impronunciable aquella cosa del «324 cat», «cat 24», és a dir, ningú recordava mai la marca, i, després, un altre que és de pautes de producció. Nos-altres produíem el portal com si fos un mitjà segregat dels altres. I, per tant, en el procés, diguem-ne, de fu-sió empresarial que ens ha de portar, en principi, a una única empresa l’any que ve, doncs, el que hem fet és reestructurar, diguem-ne, el portal. No és només un canvi de nom, perquè ara el portal, diguem-ne, ja és el portal transversal. I, per tant, era una operació molt important per nosaltres, no es tractava només de bate-jar el portal, sinó de canviar el concepte, de treballar des de la transversalitat i, per tant, de potenciar, de donar la màxima força, diguem-ne, al que és el nostre portal a internet.

L’èxit entenem que ha estat gran. Només els dona-ré una dada. Al mateix temps que canviàvem el nom i posàvem «324», que és el nom que, a partir d’ara, identificarà aquest tipus de productes transversalment per a tota la corporació, es va crear un aplicatiu gra-tuït per a sistemes mòbils –per a iPads, iPhones– i la primera setmana –la primera setmana– el sistema més descarregat a tot l’Estat, amb més de catorze mil descàrregues gratuïtes, va ser justament el nostre, del 324, per a aquests enginys mòbils. Per tant, n’estem

molt satisfets, i dono només aquesta dada, que és molt significativa.

El president

Moltes gràcies.

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre la posició del canal Super3 amb relació als canals Clan TV i Disney Channel (tram. 323-00017/09)

Podem passar a la pregunta número 21. En aquest cas, la formula la diputada Mireia Canals.

Mireia Canals i Botines

Aquesta és una pregunta per a la senyora Terribas. Nosaltres, des del nostre grup parlamentari, veiem i valorem de manera positiva l’esforç en la reducció de despesa, que s’ha anat parlant en els últims temps, adaptant-se a aquestes èpoques que vivim, «amb menys s’ha de fer més», en paraules del nostre pre-sident i de vostè mateixa en l’article «TV3: volem un mirall trencat?», que, per cert, en aquest sentit, aprofi-tem per felicitar-la pel consens que ha suscitat.

Tal com dèiem, això no els ha frenat a l’hora de ti-rar endavant un canal temàtic infantil en català. I vol-dríem anar una mica més enllà i preguntar-li, especí-ficament, quin és el posicionament del canal Super3 respecte als canals temàtics infantils Clan i Disney Channel.

Gràcies.

El president

Moltes gràcies. Senyora Terribas...


Aprofitant el consens, jo només desitjo que totes les forces polítiques d’aquest Parlament aconsegueixin el consens per mantenir la qualitat i la potència del servei públic dels mitjans audiovisuals d’aquest país. Això sí que ens faria molta il·lusió, a la gent que cre-iem en aquesta feina que fem. I, per això, un dia vam fer el canal infantil, perquè nosaltres no únicament volem que els nostres nens i nenes juguin i s’entre-tinguin en català, sinó que ho facin amb una progra-mació amb valors i amb principis i amb propostes de producció pròpia, amb animació pròpia i del país. No ens dediquem al monocultiu, no som una multinaci-onal, i, per tant, estem molt implicats i ho veureu els dies 22 i 23 a la Festa dels Súpers, a la qual us reco-mano que aneu aquest any, on tots els nens cridaran: «No tinc por de res», que és el que hauríem de tenir tots: no tenir por de res.

Som segons en el canal infantil. Perquè no teníem por el vam posar davant en un moment en què Clan estava arrasant i Disney estava molt per davant de les nostres



possibles expectatives. Com que no teníem por de res, com la Lila, hem passat a Disney, i cada dia ens estem apropant més a Clan.

Aquest mes d’agost, onze dies del mes d’agost vam ser líders en el target de quatre a dotze anys. En aquest target de quatre a dotze anys, que és l’estratè-gic per als nanos, no ens enganyem, en el quatre més, Clan està baixant i nosaltres estem pujant.

No sé si els atraparem, perquè no podem posar-hi més diners, en aquest canal, ni en cap altre. Per tant, la ba-talla és molt, molt desigual en el terreny de la progra-mació infantil, perquè els nostres competidors prin-cipals –Boing, Clan, Neox pel que fa al públic més adolescent– no ens ho posen gens fàcil. «Gens fàcil» vol dir que no volen compartir productes, que no vo-len compartir les finestres, que no ens ho posen fàcil. Així com en altres terrenys podem compartir –en el terreny dels drets, hem fet grans acords amb Televisió Espanyola, que ens permet optimitzar recursos i nego-ciar a la baixa els drets esportius, per exemple–, en el terreny dels nens, sembla mentida, eh?, però les tele-visions es posen d’un agressiu que fan realment com-plicat pensar a potenciar millor el Super3 del que ho estem fent.

Malgrat això, el Super3 està fent una evolució mag-nífica, tant amb continguts com amb resultats i com amb percepció social. Si mireu el resultat de l’incre-ment d’usuaris únics, a través de la xarxa, perquè la vida dels nens també és a través de la xarxa i del web, aquest estiu ha sigut increïble; s’han incrementat mol-tíssim tant els usuaris únics com les altes, hi ha ha-gut vuit mil altes més de nens del Super3. Ja sabeu que aquí estem a més d’1 milió de carnets dels súpers, 500.000 súpers actius, etcètera i tot el que això supo-sa. I jo crec que és un club excepcional, que, a més a més, aquest any fa l’aniversari i crec que n’hem d’es-tar orgullosos per tot el que significa.

Agraïment també al magnífic equip del Super3.

El president

Moltes gràcies, senyora Terribas.

Preguntaa la directora de Televisió de Catalunya sobre les estratègies de comercialització de productes vinculats a programes de TV3 (tram. 323-00019/09)

I podem passar a la darrera de les preguntes, la núme-ro 22, que la formula la diputada Marta Alòs.

Marta Alòs Lòpez

Gràcies, president. Bé. Senyora Terribas, aprofito les seves primeres paraules, quan ha dit el tema de con-sens. Sap què passa? Que, en aquest país, encara hem de conquerir, doncs, moltes coses i hem de conque-rir un col·lectiu de gent que, mentre ells diuen: «Per què?», altres diem «I per què no?», no? I, per tant,

hem d’anar agrupant gent que diguin: «Per què no?» Però, vaja, seguirem fent feina.

Parlarem, ara, del tema de les estratègies de comerci-alització. La televisió pública diguem que té un siste-ma de finançament mixt, no?, una fórmula que integra fons públics, ingressos de publicitat, esponsorització, marxandatge i vendes.

M’agradaria parlar d’aquest penúltim tema, del tema de la comercialització dels productes que han estat produïts, que han assolit èxit i, per tant, són atractius per a altres cadenes de televisió.

Quin sistema de comercialització té TV3? Seria una pregunta que li voldríem adreçar. Si amb la crisi han augmentat, han disminuït. Si tenen atractiu aquests productes que es produeixen de cara, doncs, a l’exte-rior. Vostè ens ha parlat, algunes vegades, de produc-tes, doncs, que..., Elisenda, recordo una producció de què vostè ens va parlar en una altra comissió. Com es comercialitza? I, després, per exemple, produccions com Serrallonga, si s’ha venut a altres cadenes, com s’ha venut, etcètera.

Hi ha d’altres maneres també de formats de venda, com poden ser els DVD. O, per exemple, parlava la companya Canals de Disney Channel, no? Disney Channel, que té tota la producció Disney al darrere, doncs, sabem que fan molts productes de venda deri-vats de programes infantils d’èxit, no? Per tant, com es comercialitzen, no? I, com tinc els fills grans, em perdonaran, però ho desconec, no? Hi ha molt camp a recórrer en aquest tema? I m’agradaria conèixer el seu parer.

I, parlant d’aquest milió que té de socis el Club Su-per3, que és un èxit i ens en felicitem, sembla que la revista Super3 no acaba de tenir la sortida, doncs, d’acord amb aquest milió de socis, no? Per tant, també ens agradaria saber la seva opinió sobre aquest tema.

Moltes gràcies.

El president

Moltes gràcies, senyora Alòs. Senyora Terribas...


Sí. El Club Super3 té aquest milió de socis, dels quals actius n’hi ha mig milió. És veritat que La Revista dels Súpers no té els resultats que encara volem; i, per tant, estem treballant en la millora de la relació de la subscripció amb relació al Club Super3. Però, aquí, nosaltres no hi tenim risc econòmic, perquè això ho explota una societat que fa les edicions. I aquest és el criteri essencialment que mantenim quan ens decidim a posar un producte nostre en mans del mercat: no córrer cap risc, no incórrer en cap inversió, d’acord? Quan veieu els DVD que es distribueixen als diaris, per exemple, als diversos diaris, nosaltres no correm cap risc, perquè no invertim un duro en això. És la iniciativa de tal diari o de tal altre, que fa el que sigui.

En el cas, per exemple, d’aquest cap de setmana, que distribuïm en exclusiva amb La Vanguardia el disc del



Super3. Per què ho fem? Perquè La Vanguardia s’ha implicat en la Festa dels Súpers i, per compensar, ha aportat un giny que el veureu el dia dels súpers, que posa: «Vanguardia». Doncs, a canvi d’això, distribu-eixen el disc. És a dir, nosaltres no estem corrent cap risc d’inversió, perquè no són moments per invertir en aventures que no ens reportin immediatament un re-sultat o que sigui el nostre negoci. El nostre negoci no és fer coses en què no puguem garantir un retorn, aquest seria el principi.

Som ambiciosos, però no pretenem competir amb el Mickey Mouse. Per tant, al pobre Mic del Super3, li posem el llistó que li toca, diguem-ne, i a la família dels súpers també.

Nosaltres tenim molt poca possibilitat de competir amb Disney a nivell de marxandatge –no se’ls escapa tot el que això significa–, ni tampoc amb Bob Espon-ja, que és el monocultiu de Clan TV. És a dir, trobem esponges pertot arreu, perquè les esponges, pràctica-ment, ocupen la programació de Clan, i, d’això, n’han fet ells un producte de venda que, pràcticament, els finança la programació; vull dir, que tot això és un... Nosaltres no ens dediquem a això. Nosaltres, a través de la família dels súpers, expliquem una narració, uns valors, una història, és un plantejament completament diferent; per tant, el potencial de comercialització dels nostres productes, en el cas d’infantil..., doncs, estan molt endreçats, malgrat que el Mic està arrasant i que ens està funcionant molt bé i aquest Nadal traiem més producte, etcètera, malgrat que les aventures que es-tem emprenent ens estan funcionant. Però nosaltres, aquí, tant en el cas de l’infantil com en el públic adult, Ermessendes, etcètera, risc zero.

Vendes? Per nosaltres, les vendes sí que són estratè-giques. És a dir, nosaltres..., per exemple, el format de Polseres vermelles, per posar-vos l’exemple que ens sembla més rellevant d’aquesta temporada, s’es-tava negociant, ara, en aquests moments ja, el preu de venda del format de Polseres vermelles amb la cadena nord-americana ABC. S’ha venut a Mèxic, s’està ve-nent al Canadà, s’ha venut a Corea; s’està venent el format de Polseres vermelles, i això, naturalment, és una cosa que compartim amb la productora, que ha

estat aquí al darrere, que és Filmax, i que, lògicament, nosaltres en traurem uns ingressos, igual que hem tret uns ingressos de Pa negre, perquè ha sigut la gran pel-lícula que, aquest any, ens ha funcionat, o Midnight in Paris, la pel·lícula del Woody Allen, que és producció de Mediapro i en què nosaltres també hi estem impli-cats. És a dir, evidentment, aquí tenim un camp de re-ingrés, de reinversió d’allò que nosaltres estem inver-tint en el camp del cinema o en el camp de la ficció.

Vendes. Podríem anar millor? Sí. Qui no ens compra productes? Home, a vegades, costa col·locar-los a Es-panya, això també us ho he de dir. És a dir, en aquests moments, Antena 3 ens ha comprat Polseres vermelles per passar-ho a Neox –o a Neox o a Nova, no sabem exactament on ho programaran. N’estem contents, però, a vegades, costa col·locar producte català a fora, això també us ho he de dir, vull dir, podem dir-ho de moltes maneres, però això ens acaba passant.

El president

Moltes gràcies.

Sol·licituds de compareixençaacumulades de Ramon Font, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (tram. 356-00114/09 i 356-00115/09)

Doncs, seguim amb l’ordre del dia. El diputat Carmel Mòdol, en nom del Grup d’Esquerra Republicana, i el diputat Joan Ferran, en nom del Grup dels Socialistes, han formulat la sol·licitud de compareixença del se-nyor Ramon Font, president del CAC.

Entenc que es pot votar per assentiment, perquè és in-terès de tots els grups que aquesta compareixença es pugui fer.

Doncs, ara sí, aprovant-ho per unanimitat, donaríem per acabada aquesta sessió.

Moltes gràcies.

La sessió s’aixeca a les dotze del migdia i set minuts.

diari de sessions - parlament.cat · dels ingressos per publicitat en les empreses de la...

Documents