L’any 1922, amb el patrocini de lordCarnavon, un ric terratinent britànic,l’egiptòleg Howard Carter i el seuequip realitzaven excavacions a la Valldels Reis, a l’antiga Tebes, entre lestombes de Ramsès II i Ramsès IV.

Després de cinc campanyes arqueolò-giques sense fer cap troballa important,lord Carnavon volia abandonar, però Carterel va convèncer de realitzar un darrer perío-de d’excavacions i la va encertar.

El descobriment de la tombaDia 4 de novembre, mentre excavaven da-vall les restes d’uns porxos on s’havienallotjat els obrers que havien treballat a ex-cavacions anteriors, un dels seus homes vatrobar un senyal: un escaló.

L’endemà,després de retirar les pedres il’arena que la cobrien va quedar al desco-bert una escala de setze escalons, la qualacabava en una paret que tancava la portad’entrada. Carter va fer tapar una altra ve-gada l’escala i va esperar prop de tres set-manes per continuar l’excavació. Esperaval’arribada de lord Carnavon.

Dia 26 varen acabar els treballs de reti-rada dels materials que tapaven l’escala ivaren esbucar la paret. Darrera hi havia unllarg corredor descendent de 3 metres d’alti quasi 2 d’ample, ple d’enderrocs.

A les quatre de l’horabaixa del mateixdia,després de retirar els enderrocs del pas-sadís, es va veure que conduïa a una altraparet tancada amb guix. Carter hi va fer unforat i,ple de curiositat,va guaitar a l’obscu-ritat ajudat amb la llum d’una espelma.

-Què veu alguna cosa? –li va demanarlord Carnavon.

-Sí –va contestar Carter–. Veig coses me-ravelloses.

Feren el forat més gros i Carter, lord Car-navon, Arthur Callender (un membre del’expedició) i la filla de Carnavon, ladyEvelyn Herbert, entraren al recinte. Els més

variats objectes, més de 500, els envolta-ven: carruatges, cofres, cadires, llits, ge-rros… hi havia multitud d’objectes d’or,ivori, alabastre, lapislàtzuli...

A la dreta de la cambra hi havia duesestàtues de fusta de tamany natural queguardaven l’entrada a una altra cambra.Re-tiraren el paredat que tapava la porta i en-traren a la nova habitació: un gran sepulcredorat l’omplia quasi en la seva totalitat. Es-taven davant la tomba intacta d’un faraó.

La cambra sepulcralUn gran sarcòfag de quarcita omplia totala sala. Estava envoltat de les quatre divini-tats protectores: Isis, Neftis, Selkis i Neit.Dedins hi havia tres sarcòfags, els dos pri-mers de fusta recoberta de làmines d’or iel darrer d’or massís i de 110 kg de pes. Alseu interior hi ha havia la mòmia del faraó,amb un màscara d’or i pedres semiprecio-ses, i més de 150 joies i amulets. Una guir-nalda de flors enrevoltava la màscara.

Les parets estaven decorades ambimatges de la mort de Tutankamon i qua-tre maons màgics senyalaven els quatrepunts cardinals.

La maldició de TutankamonDia 6 d’abril de 1923, pocs mesos desprésdel descobriment de la tomba de Tutanka-mon, lord Carnavon morí d’una manera pochabitual: un moscard el va picar i la ferida esva infectar. La mort va coincidir amb unaapagada general a la ciutat de El Caire i laimaginació de la gent es posà a funcionar:deien que a la porta d’entrada a la tomba hihavia una inscripció que avisava que qui hientràs i profanàs el descans del faraó seriavíctima d’aquesta maledicció i moriria entràgiques circumstàncies.

Després de lord Carnavon, moriren elseu germà, la seva infermera i dues perso-nes més que també havien visitat la tom-ba i la llegenda no va fer més que aug-mentar.

La realitat, però, és ben diferent. A laporta només hi havia els segells amb elnom del faraó. D’inscripcions amb maldi-cions no se’n va trobar cap.

Tutankamon Tutankamon era només un nin de nouanys quan va morir el faraó Akhenaton i vaheretar el tron. Segurament era fill del faraói d’una de les seves favorites, ja que Akhe-naton i la seva esposa Nefertiti només va-ren tenir filles.

Durant el seu regnat, Tutankamon vaestar aconsellat per alts dignataris, espe-cialment per Ay, suprem sacerdot, i Horem-heb, cap militar, que eren els qui realmentdirigien el país. Seguint els seus consells,Tutankamon va restablir el culte als anticsdéus que havia abandonat Akhenaton.

Va morir molt jove, quan només tenia18 anys. Algunes teories diuen que poguémorir assassinat.

Per a l’egiptologia, la tomba de Tutankamon sempre haestat considerada una autèntica benedicció, ja que ésl’únic enterrament reial de la Vall dels Reis que se

salvaguardà dels saquejadors. Per aquest motiu, aquestatomba és un document excepcional, que atorga una moltvaluosa informació sobre la història de l’antic Egipte

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 780 . 2 de maig de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

Tutankamon,el nin que va ser rei

Per als antics egipcis la mort era la continua-ció de la vida. A les tombes s’han trobat figu-retes encarregades d’executar les feines pesa-des que el difunt havia de fer en el Més Enllà, ivaixells, amb els quals el mort viatjava cap a laseva destinació.

Els ritus funeraris, reservats inicialment peral rei, es varen anar extenent a altres capes dela societat, però mai no varen deixar de ser unprivilegi vedat a la majoria, ja que eren moltcostosos i els més pobres havien de confor-mar-se a ser enterrats a l’arena del desert.

Segons les seves creences, l’ésser humàes componia de nou parts: el cos, la perso-nalitat espiritual, l’ànima, l’ombra, l’esperit,el cor, l’energia espiritual, el nom i el cosespiritual.Tot el que és espiritual necessitadel cos per a existir, d’aquí l’afany per con-servar intactes els morts.

Amb la momificació es pretenia impe-dir que el cos es descomposàs i, així, per-metre que el difunt pogués sobreviure enel Mes Enllà.

Un sacerdot amb la màscara d’Anubis,déudels morts, dirigia els rituals que acompanyenel procés de momificació. Les entranyes deldifunt es conservaven dins quatre recipientsde forma ovalada amb taps que representa-ven els fills d’Horus: Amset guardava el fetge;Kebsenuí, els intestins; Duamutef, l’estómac iHapi conservava els pulmons.

Una vegada buit el cos del mort, s’om-plia de serradís i s’embetumava amb resi-na i oli de cedre. A continuació escomençava a embolicar amb llargues tiresde lli banyades amb goma. Es podia arri-bar a posar fins a 20 capes de lli, entre lesquals col·locaven amulets que servirien deprotecció al difunt en el seu viatge.

La momia es col·locava en un sarcòfagamb un retrat del difunt, inscripcions i sím-bols màgics per tal d’eludir els perills delmón subterrani. Les mòmies dels faraons ialts funcionaris es cobrien amb dos o tressarcòfags revestits d’or que anaven encai-xats un dins l’altre.

La mort i la momificació

Els passats 2,3 i 4 de març es rea-litzaren a l’IES Pau Casesnoves(Inca) unes jornades culturals enles quals el professorat del centreoferia diversos tallers als alum-nes. Són uns dies caòtics on l’or-dre, silenci i ambient d’estudi esveuen trasbalsats per un seguitd’activitats que ens fan anar debòlit, però que ens serveixen atots per conviure i aprendred’una altra manera.

Un dels tallers que es va oferirals alumnes de quart d’ESO va serel de l’elaboració d’oli aromatit-zat. Tres professors del departa-ment d’orientació interessats enel tema prepararen tot el materiali dugueren a terme el taller queara s’explica.

Quins objectius ens planteja-ren?■ Conèixer algunes de les plan-

tes aromàtiques més utilitza-des a la cuina mallorquina.

■ Conèixer algunes de les pro-pietats medicinals de les plan-tes treballades.

■ Utilitzar algunes de les plantesestudiades per a elaborar unoli i un vinagre aromatitzats.

Quines plantes treballàrem?Moraduix, orenga, romaní, sàlvia,herba sana, tarongí, all, llorer, temi fonoll.

De cada una de les plantes esva elaborar una fitxa (com la delmodel adjunt), on s’explicavenles seves característiques, la sevafloració i els usos més comuns.Totes les fitxes es varen plastificarper tal que no es facin malbé ipoder-les reutilitzar diversesvegades.

De cada planta es va fer unafoto en color, que també es vaplastificar, per tal de poder veurela planta completa, ja que alnatural només teníem brotets.

Evidentment també treballà-rem amb les plantes naturals. Decada planta n’hi havia diversosbrots.

Quin material necessitam?El centre va pagar l’oli d’oliva(aproximadament un quart delitre per alumne). El professoratresponsable de l’activitat va ela-borar les fitxes de les plantes, lesfotos i les plantes naturals. Elsalumnes havien de dur una bote-lleta de vidre amb tap.

Com es dugué a terme l’activitat?1. Realitzàrem un total de trestallers, un per a cada un delsgrups de quart d’ESO, de 55minuts cada un. A cada tallerformàrem 5 grups, d’uns 5 alum-nes aproximadament ja que lafeina es va realitzar en petit grup.

2. A cada grup s’hi va situar unprofessor per tal de dirigir l’activi-tat. Cada grup tenia una capsaamb el següent material:■ Una fitxa de cada una de les

plantes a treballar (total 10 fit-xes).

■ Una fitxa de l’oli i una altra delvinagre.

■ Fotos de cada una de les plantes.■ Exemplars al natural de cada

una de les plantes.3. Cada professor tenia un fulld’intruccions per donar a cadagrup:

3.1. Treballam amb les plantes:■ Tots hem de llegir la fitxa de

cada planta.■ Una vegada llegida hem d’iden-

tificar fitxa, planta i foto. Fixau-vos bé en les seves característi-ques, olor, textura...

■ Col·locau cada sobre el mate-rial de cada planta i escriviu elsnoms defora. Escriviu tambéalgun menjar on s’utilitza.

3.2. Identificam les plantes:Cada membre del grup, perordre, s’ha de tapar els ulls i iden-tificar per la textura i l’olor laplanta que li donaran els com-panys de grup.

3.3. Elaboració de l’oli aromatit-zat: dins cada botelleta hem decol·locar, com a base, una micad’all i una fulla de llorer. Despréspodeu afegir-hi la planta quemés vos hagi agradat, tenint encompte les seves propietats.

Resultats?Els alumnes s’ho passaren moltbé. El professorat s’ho passàbomba i quedà content amb laresposta de l’alumnat. A més,darrerament tots els que féremaquest taller estam menjant unesensalades i uns pa amb olis...Exquisits!

Eva Mª Calafat BorràsMaria Seguí Capó

Joan B. Amengual Gomila

ALL (Allium sativum)

Castellà: Ajo

DescripcióÉs una planta de la família de les liliàcies. És cosina-germanade la ceba i també produeix un bulb a partir de les reservesacumulades a la base de les fulles. Però el bulb de l’all (lacabeça) es diferencia perquè es desfà en unes unitats moltpetites anomenades grans.

FloracióÉs una planta bianual, això vol dir que el seu cicle té unadurada de dos anys, o sigui, que fins al segon any no fa laflor. Fa unes arrels molt nombroses i curtes, i per formarel bulb necessita temperatures suaus i dies molt llargs. Elnombre de grans és molt variable i depèn de la varietat ide les condicions ambientals. Pot ser de 2-3 fins a 15 o més.

UsosL’all és l’hortalissa amb més propietats medicinals ja que conté granquantitat de compostos químics amb efectes beneficiosos per a la salut. Algunes de lespropietats més conegudes són la reducció del colesterol, la prevenció del càncer d’estómac, l’aug-ment de la capacitat del sistema immunològic i l’efecte antibiòtic.

IES Pau Casesnoves (Inca)

2 Diario de Mallorca Dimecres, 2 de maig de 2007Diari de l’escola

Les plantes aromàtiques a la cuina

Elaboració d’oli aromatitzat

Cada alumne havia d’identificar la planta amb els ulls tapats.

Els grups disposaven de fitxes, fotografies i brots de cada una de les plantes.

Cada taller va tenir una durada de 55 minuts.

Concurs

Activitats

Com cada mes publicam dues acti-vitats, una destinada als alumnesde primària i l’altra als de secundà-ria, extretes ambdues dels llibresdel fons editorial de RichmondPublishing.

En haver resolt amb els alumnesl’activitat corresponent, l’heu d’en-

viar (indicant el nom del professor,el nom i adreça del centre i el cursque participa) a:

RICHMOND PUBLISHINGGremi de Teixidors, 26, local 1107009 Palma de Mallorca - Fax

971 75 56 77

Tres dels grups-classe que partici-pin i contestin correctament seranobsequiats amb un d’aquests trespremis:

1. Un lot de lectures2. Un lot de diccionaris3. Un lot de Handbooks forteachers

Entre els professors que hagin partici-pat un mínim de quatre vegades alllarg del curs se sortejarà un viatged’un cap de setmana a Londres per adues persones.Per a aquest concurs lallista de guanyadors sortirà publicadadia 23 de maig i les respostes s’haurande rebre abans de dia 16 de maig.

PrimarySecondary

Games and experiences

Exposició de llibres sobre la Revolució Francesa a l’IES S’ArenalAprofitant la proximitat del Dia delLlibre, el departament de CiènciesSocials de l’ES S’Arenal ha organitzatuna variada exposició de llibres i altresmaterials bibliogràfics sobre laRevolució Francesa (1789-1815),adreçada als alumnes de batxillerat.

L’exposició, que es pot visitar a labiblioteca del centre, dóna a conèixermultitud d’obres sobre aquest fet cap-dal de la història de França, i els alum-nes com a activitat complementàriahauran d’elaborar una fitxa bibliogràfi-ca d’algun dels títols exposats.

Games and Experiences

GuanyadorsEfectuat el sorteig entre totes les respostesrebudes, els premis del mes de març hanestat per a:

■ Lot de diccionaris.Col·legi Sagrat Cor (Palma). Professora:

Mònica Portell. Alumnes de 6è C.■ Lot de lectures.

Col·legi Pedro Poveda (Palma).Professora: Paula Ferrer. Alumnes de 3r.

■ Lot de Hanbooks for teachers.Col·legi Públic Son Canals (Palma).

Professora: Emilia Prieto.

Volem recordar a tots els professors d’anglèsque si han participat amb els seus alumnes alsRichmond Games and Experiences un mínimde 4 vegades durant el curs,entraran en el sor-teig d’un viatge d’un cap de setmana per adues persones a Londres. Animau-vos i sort!

Diario de Mallorca 3Dimecres, 2 de maig de 2007 Diari de l’escola

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

4 Diario de Mallorca Dimecres, 2 de maig de 2007Diari de l’escola

Nom del gegant: Bernat CinclausAlçada: 3,50 metresPes: 32 quilograms

Nom de la geganta: Maria RamisAlçada: 3,50 metresPes: 32 quilograms

Propietat: Ajuntament de SantanyíPortadors: Colla de Gegants de SantanyíAny d’estrena: 2006Constructor: Aragonesa de FiestasFestivitat en què celebren la trobada: Festes de sant Jaume (juliol)

Les dades del pes i l’alçada han estat proporcionades per la Colla de Gegants de Santanyí.

Dia 23 de juliol de 2006 es presentaren aSantanyí, durant les festes de santJaume, aquests dos nous gegants, fetsde fibra de vidre i alumini, que forenapadrinats en el seu bateig per enVicenç, el gegant de Manacor, i naMargalida, la geganta de Sa Pobla.

Els personatges a qui representensón extrets de les llegendes i la històriasantanyinera, concretament de la zonad’Es Llombards. Històricament la famíliaCinclaus, de la que es té notícia aSantanyí des de 1309 a 1453, és conside-rada una família amb un cert nivellsocial. Els seus membres tenien càrrecsinfluents (escrivans reials, mostassafs,homes d’armes, consellers, prohoms...) ipropietats, tant a la vila com repartidesper tot el terme. Però la vertaderadimensió d’aquests personatges ha arri-bat a través de la cultura oral.

Les llegendes sorgides al voltant delsdos, recollides, com hem dit, sobretot a lazona d’Es Llombards, fan d’ells unes figu-res ben interessants. Algunes d’aquestesllegendes conten com Bernat posseïagrans poders màgics i tenia a les sevesordes cinc dimonis boiets, cada un delsquals tenia una clau d’or per obrir lesportes de les seves estances, les cincclaus daurades que porta en Bernat en elseu escut d’armes. Ell era capaç de con-trolar la pluja i les aus de rapinya, multi-plicava i feia desaparèixer les collitessegons fossin d’amics o enemics... i teniaun túnel subterrani que li permetia anarde Sa Torre Almunia, lloc on es localitza lallegenda, fins a Palma en només cincminuts. Segles després de mort, algunesimatges espectrals i ígniques encaraapareixien a la torre.

Sa Torre Almunia, de la possessió desRafal des Porcs, és l’escenari d’altres lle-gendes on ara en Bernat Cinclaus estàacompanyat per na Maria Ramis. Una

d’elles diu que aquests eren matrimoni,que vivien a la torre com a torrers i queells mateixos l’havien construïda;Bernat col·locava les pedres que naMaria li duia de la murada mil·lenàriadel poblat talaiòtic des Bauç. Aquestallegenda afirma que na Maria era unésser mig mascle i mig femella i peraixò podia carregar tantes pedres.

Altres llegendes parlen de l’enfron-tament de Maria i Bernat amb elsmoros, pirates i corsaris que atacavenla torre, fins i tot una d’elles parla delsegrest de la filla del matrimoni. Unaaltra diu que de la torre partia un pas-sadís que en Bernat utilitzava peranar a informar el rei en Jaume sobrela presència de moros.

Totes aquestes històries i llegen-des i algunes més les podreu trobar alllibre de Cosme Aguiló Ficcions i reali-tats en la nissaga dels Cinclaus, editatamb motiu de l’estrena d’aquests dosgegants que arrosseguen unes conta-relles i rondalles ben interessants,tant per la temàtica com pel fet quesón ben poc conegudes.

Tot i esser gegants relativamentnous, encara no han fet un any de vida,han estat presents ja a varis actes signi-ficatius, on han participat bé desfilanto bé plantats. Alguns dels més desta-cats han estat a diverses trobadesarreu de Mallorca, a la trobada celebra-da a Santa Eulàlia del Riu (Eivissa) ambmotiu de la II Mostra de CulturaPopular de les Illes Balears, a vàries fes-tes locals santanyineres com a Calongeo al Mercat Tradicional Pagès... i tambéforen presents a l’exposició celebradaa Sa Llonja de Palma L´espledor de lafesta, a la que pertanyen les fotografiesd’aquesta fitxa.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (21)Apunts

Papiroflèxia

Aquest proper divendres, es farà alCentre Social Flassaders de Palma(Carrer de la Ferreria, 8) el taller titu-lat Papiroflèxia, criatures de paper, acàrrec de Sashimi Sasaki, especialis-ta en origami. Es tracta d’una activi-tat per a famílies amb nins a partirde 6 anys. Començarà a les 19 horesi és totalment gratuït. Més informa-ció al telèfon 971 21 40 27.

Física i Química

El proper 17 de maig se celebraranles proves de la III Miniolimpíada deFísica i Química a les Illes Balears,organitzades per l’Associació deQuímics, l’Associació de Físics i elsdepartaments de Física i deQuímica de la UIB. Els alumnes par-ticipants han d’estar matriculats a4t d’ESO i el nombre màxim de par-ticipants és de tres per centre. Eltermini d’inscripció finalitza dia 11de maig. Més informació ahttp://quimibal.org

Psicologia clínica i escolar

Aquest proper dissabte, de 9.30 a14 hores, se celebrarà a Palma unajornada de divulgació sobre psico-logia clínica i escolar, organitzadapel grup de serveis de psicologiaHeia Psicologia, en col·laboracióamb la Unitat de Salut MentalInfanto-Juvenil Illes Balears. A la jor-nada, gratuïta i oberta al públic engeneral, es tractarà el temaAspectes transculturals dins de l’es-cola i a la salut mental.

Més informació a www.heiapsi-cologia.com

Coordinadors ambientals

Dia 7 de maig se celebrarà en elCEP de Palma la IV Trobada deCoordinadors Ambientals. Durant lajornada es presentaran diversesponències (L’escola i el canvi climà-tic, Oferta educativa de “Boscos deles Balears”) i algunes experiènciesduites a terme a centres de primà-ria i secundària de les Balears. Amés, hi haurà una exposició on esmostraran cartells i materials sobrealtres experiències realitzades acentres.

El nostre concurs

Divendres passat, 27 d’abril, va tenir lloc l’acte d’entrega de premis als guanyadors delconcurs del mes de març, els quals reberen els obsequis de mans d’Antoni Sánchez (enrepresentació de El Corte Inglés) i Alberto González (en representació de Diario deMallorca). Els afortunats varen esser:

■ Una consola PSP:María José Núñez García. IES Son Servera.■ Un MP3 i una pista de velocitat:Toni Tortella Bernat. IES Pau Casesnoves (Inca).■ Una memòria USB i una pista de velocitat:Miguel Ángel Fernández Gallardo. IES Francesc de B. Moll (Palma).■ Un lot de lectures i una pista de velocitat:Jaume Melis Munar. C.P. Miquel Capllonch (Pollença).■ Una pilota de bàsquet o futbol, una gorra i una pista de velocitat:Jaume Melis Munar. C.P. Miquel Capllonch (Pollença).

Com sempre, la nostra enhorabona als premiats i les gràcies a tots els participants.Recordau que teniu fins dia 16 de maig per fer-nos arribar les respostes del concursd’aquest mes, el qual publicàrem la setmana passada. Animau-vos!

Entrega de premis

Gegants de Santanyí

Les nostres escoles

Nom: COL·LEGI PÚBLICSES ROQUES

Nivells d’ensenyament:Educació infantil iprimària

Adreça: Carrer de la Lluna,14 – 07314 Caimari(Selva)

Telèfon i fax: 971 51 56 53

E-mail: cpsesroques@edu-cacio.caib.es

Matrícula: Educació infan-til, 14 i educació primà-ria, 29

Professorat: 4 a tempscomplet i 5 itinerants

Serveis: Menjador(instal·lacions externesal centre)

C.P. Ses Roques (Caimari)

La propera setmana, C.P. s’Algar (Portocolom)

Toni Boyeras Vallespir, sis anys director,opina que “treballar en una escola petita faque tenguis un sentiment de família ambl’alumnat, les famílies i tot el professoratque interactua amb tu dins l’escola i el seuentorn”.

-Introduïu-nos dins la història del centre.-El 18 de juliol de 1957 fou inaugurat l’edifi-ci, amb dues aules per a l’ensenyament pri-mari i unitari, una per als nins i una altra pera les nines, amb un mestre i una mestra alseu càrrec, respectivament. Es va tancar pocdesprés per l’escassa afluència d’alumnes,que preferien les escoles d’Inca. El 14 denovembre de 1978 es va reobrir, una vega-da reformat amb tres aules i tres mestres inomés amb 6 alumnes.

-Parlau de l’alumnat.-Quasi tot nascut a Caimari, amb pares delmateix poble o pobles d’aprop (molts sónfamiliars entre ells). Alguns alumnes sónd’altres nacionalitats, molts nascuts ja aquí.Gairebé tots ja han tengut germans escola-ritzats al centre.

-Enumerau els avantatges d’una escolapetita.-Nombre reduït d’alumnat, els més grans aju-

den i fan de model i cuidenels més petits, compartirestratègies i espais entrediferents edats, major nivelld’autonomia, relació fluïdaalumnat-professorat-família,ajudes individualitzades,tallers interaules i interedats,procés d’aprenentatge moltobert.

-I els inconvenients?-Pot haver-hi un grup decompanys de classe moltreduït amb la mateixa edat;la identitat de l’escoladepèn només de 2 o 3mestres i pot canviar moltd’un curs a un altre; l’organització econò-micament poc rendible de les sortides; lagestió de la mateixa burocràcia que a uncentre gran, però només amb una personaa l’equip directiu.

-Què és el més difícil del “dia a dia” enuna escola petita?-Gestionar l’aula de manera que tothomavanci, fer retre el temps; poder atendre bétota la gent que ve al centre (carter, pares imares...), ja que es fa difícil separar els hora-

ris d’atenció al públic;poder atendre tots i cadaun dels infants quan mani-festen alguna necessitat.

-Quins trets hi destacauen el mestre?-Proximitat i tracte directeamb l’alumnat, coneixe-ment profund de la situaciófamiliar de l’alumnat, mésimplicació a les activitatsfestives del poble, interve-nir i aconsellar dels proble-mes que passen fora del’aula. Tens la sensació depertànyer molt més al grup.

-Parlau de les principals necessitats delcentre.-Espai, ja que està molt limitat. La matrículaha augmentat a educació infantil, abansestàvem a dos edificis i ara compartim elmateix. L’alumnat assisteix al menjador foradel centre, al restaurant del poliesportiu sesDeveres (plogui o faci calor). No tenim capaula polivalent, ni per posar ordinadors niper fer educació física quan plou. Lesinstal·lacions són molt velles i és necessaricanviar-les o fer-ne de noves.

TONI BOYERAS, DIRECTOR

“Treballar en una escola petita fa que tenguis un sentiment de família amb els alumnes i les famílies”

FOTOS: MASSUTÍ

Diario de Mallorca 5Dimecres, 2 de maig de 2007 Diari de l’escola

Les visites d’en Noti

Noti visita el Col·legi Madre Alberta

6 Diario de Mallorca Dimecres, 2 de maig de 2007Diari de l’escola

El passat dilluns dia 30 d'abril els alumnes i les alumnes méspetits del Col·legi Madre Alberta, de Palma, rebéren la visitad'en NOTI per tal de passar amb ell una bona estona i gaudirde diverses activitats al llarg del matí.

Tots, tant els infants d'educació infantil com els de primer ciclede primària, vàren quedar molt contents de veure en Noti: livàren fer preguntes, li vàren tocar les orelles, la panxa i la coa,li féren dibuixos i el poguérem abraçar i sobretot els va agra-

dar molt la quantita de caramels que va treure de la panxa.En Noti va poder passejar per les aules, els passadissos i jugaramb tots els petits al pati.

Va ser una estona molt divertida i diferent del dia a dia de

Les visites d’en NotiFOTOS: S LLOMPART

Diario de Mallorca 7Dimecres, 2 de maig de 2007 Diari de l’escola

8 Diario de Mallorca Dimecres, 2 de maig de 2007Diari de l’escola

Visites escolars a Diario de Mallorca:Alumnes d’Arts gràfiques de l’IES Josep Maria Llompart (Palma)

FOTOS: S. LLOMPART

Visites escolars a l’hipòdrom Son Pardo: Col·legi Santa Mònica (Palma) FOTOS: S. LLOMPART

Horari i telèfon de contacte per a les visites escolars:De dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 hores, al 971 170 300

Visitaren també l’exposició sobre el còmic que hi havia al Club.

Els alumnes d’arts gràfiques gaudiren de la visita a les instal·lacions.