diari de l'ametlla abril 2012

94

Any IX

www.ametlla.cat Butlletí Municipal de l’Ametlla abril’12

p11

ENTREVISTA

Francesc Sulé,regidor de SIa l’Ajuntamentde l’Ametlla

p19

DIARI JOVE

I Mostra d’ArtsVisuals Jove del’Ametlla,el 14 d’abril

p15

p3

CULTURA

El Cicle de la Dona2012 ha celebratactivitats de cairemolt divers

Diari de l’Ametlla

A les pàgines centrals

IExposiciódeCotxesClàssics

Diumenge 8A les 18 h. Can MuntanyolaBallada de sardana de Pasqua. A càrrec de laCobla genisencaOrg. Agrupació Sardanista de l’Ametlla.

Divendres 13A les 18 h. A la sala infantil de la Biblioteca.Hora del conte. ES BUSCA: Princesa, a càrrec deMon Mas. Org. Biblioteca.

Dissabte 14Al matí al Passeig de l’Ametlla.I exposició de cotxes clàsics de l'Ametlla delVallès. Amb recorregut pels carrers del poble. 15 €per pilot (obsequi inclòs). Les botigues sortiran alcarrer!Org. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès i La Garriga ClassicCar Club.

A les 11 h. A la sala infantil de la Biblioteca.Cistell de contes. Contes i cantarelles, a càrrecde Rosa Fité. Org. Biblioteca.

A les 19,30 h. a la Sala MunicipalMostra d’Arts Visuals Jove de l’Ametlla. Mostrade curtmetratges, Taula rodona amb els directors,Concert de la voix sucrée i xarxa MAV. Org. PICA

Dilluns 16A les 19 h. a la sala annexa de la BibliotecaConverses de francès. Org. Àrea de Cultura.

Dimarts 17A les 18,30 h. Al local de les tertúliesTertúlia literària. El Dios de las cosas pequeñas,de Arundhati ROY.Org. Àrea de Cultura.

A les 19 h. a la Sala PolivalentTaller "Com eduquem la llibertat?", a càrrec deJuanjo Camarena mestre educador en ExpressióDramàtica i membre de Teate del Buit.Org. Àrea d’Educació i Teatre del buit

Dimecres 18A les 11,15 h. a l’Escola Bressol l’AmetllerInauguració de l’Escola Bressol l’Ametller, a cà-rrec del Molt Honorable President de la Genera-litat, Artur Mas.Org. Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

A les 17 h. Al restaurant La MasiaBerenar de primavera de l'Agrupació Culturalde Dones de l'Ametlla. Gratuït per a les sòcies,14 € per a les no sòcies. Es prega confirmació.Org. Agrupació Cultural de Dones de l’Ametlla.

Dijous 19A les 19 h. Sala PolivalentTertúlia literària. El Dios de las cosas pequeñas,de Arundhati ROY.Org. Àrea de Cultura.

Divendres 20A les 18,30 h. Al local de les tertúliesTertúlia literària. El Dios de las cosas pequeñas,de Arundhati ROY. Org. Àrea de Cultura.

Dilluns 23De les 11 h. a les 14 h. al pati de la BibliotecaDiada de Sant Jordi - Exposició de novetats bi-bliogràfiques. Org. Biblioteca

A les 17h. al pati de la BibliotecaDiada de Sant Jordi - Espectacle teatral: SantJordi amb la Dragona Bufalletre, i xocoladada.Org. Biblioteca

A les 18 h. a la Sala MunicipalIV Trobada Musical, amb alumnes de 1r, 2nd'ESO i de Cant Coral.Org. Escola Municipal de Música i IES E. Xammar

A les 19 h. a la sala annexa de la BibliotecaConverses d'anglès. Org. Àrea de Cultura.

A les les 19,30 h. a la Sala Polivalent de la BibliotecaDiada de Sant Jordi - Entrega de premis delConcurs Literari i contes per a adults, a càrrecde Santi Rovira. Org. Biblioteca

Dimecres 25A les 18 h. a la sala TIC de la BibliotecaCurs de retoc fotogràfic bàsic. Org. Biblioteca.

A les 20 h. a la Sala Gran de Can Draper"Concert, taula i conversa". Concert d'arpa iflauta, a càrrec de José Antonio Domené (arpa) ide Mariano Bas (flauta). Recital de G. Rosini, L.Spohr, G. Donizetti, C. Saints Saenz i M. de Falla.Acabat el concert, conversa al voltant d'una farcidataula casolana. Org. Àrea de Cultura i Can Draper

Dijous 26A les 18 h. al PICAPrevi a la xerrada de la Biblioteca: Concurs eròtic.Org. Pla C17 i PICA

A les 19 h. a la sala polivalent de la bibliotecaXerrada M’agrades / t’agrado Adolescència i re-lacions afectivosexuals, a càrrec de la GemmaLienas autora del llibre El gran llibre de la Carlota.Org. Biblioteca.

Divendres 27A les 18 h. a la Sala Infantil de la BibliotecaHora del conte: Tres pèls del diable i altres ronda-lles catalanes, a càrrec de Roger Cònsul.Org. Biblioteca.

A les 18 h. a Can MuntanyolaSortida al TNC: Tracy LETTS, Agost (20 h.)Org. Àrea de Cultura i Tertúlies Literàries

A les 20 h. a la Sala d’Art Carles SindreuExposició de Lluís Vallmitjana.Org. Àrea de Cultura i Artistes de l’Ametlla.

Diumenge 29A les 9 h. a la plaça de l’AjuntamentCicle de Caminades de l’Ametlla: El rec i el to-rrent de Can Beia. Guiatge de 3 i més. Explica-cions Enric Costa, historiador i tècnic de patrimoni.Org. 3 i més, AFA i Àrea d’Esports

A les 20 h. a la l’església.Concert a càrrec del Coro Monti SoleOrg. Àrea de Cultura i Coral lo Lliri

Dilluns 30A les 19 h. a la sala annexa de la BibliotecaConverses de francès.Org. Biblioteca

Diari de l’Ametlla, abril de 20122

promoció econòmica, territori, festes, sanitat, educació, cooperació, seguretat, comerç, mobilitat, turisme Ajuntament al dia

El Diari de l’Ametlla és una publicació mensual de distribució gratuïta, que edita l’Ajuntament de l’Ametlladel Vallès. Coordinació, redacció, fotografia i maquetació: Àrea de Comunicació de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès- 3.700 exemplars - Dipòsit legal: B-50749-2003 - Impremta: Gráficas de Prensa Dia-ria (www.gpd-sa.com). www.ametlla.cat / correu-e: [email protected]

Cartes al Director: S’han d’enviar signades, i fer constar el nº de DNI i untelèfon de contacte a: [email protected]. No poden tenir una ex-tensió superior a 3.000 caràcters, espais inclosos. El Diari de l’Ametllaes reserva el dret a modificar la llargada del text per adaptar-lo a la ma-quetació i no es fa responsable del seu contingut.

ABRIL’ 12 Agenda d’activitatsConsulta la darrera hora a l’agenda de www.ametlla.cat

Diari de l’Ametlla, abril de 2012 3


I Exposició de Cotxes Clàssics de l’AmetllaEl proper dissabte 14 d’abril se celebrarà la Primera Exposició de Cotxes Clàssics de l’Ametlla. Aquesta es farà al Passeig i tambées realitzarà un recorregut pel poble. Alhora, les botigues de l’Ametlla sortiran al carrer per mostrar i vendre els seus productes.

El proper dissabte 14 d’abril, i organitzat per l’Àrea deComerç de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i per La GarrigaClassic Car Club, la plaça de l’Ajuntament i el primer tram delPasseig acolliran la Primera Exposició de Cotxes Clàssicsde l’Ametlla del Vallès.

Aquesta exposició, gratuïta per a tots els participants, reu-nirà el màxim de cotxes que només han de complir un únicrequisit per a poder-hi participar: haver estat fabricats abansde l’any 1969. Així les coses, havent esmorzat els participants,a partir de les deu del matí tots els cotxes s’aniran reunint a laplaça de l’Ajuntament per, acte seguit, iniciar un recorregutpels carrers del poble perquè els veïns i veïnes de l’Ametlla elspuguin admirar.

Però aquesa no serà l’única activitat que es farà el dissabte,doncs aprofitant la previsible afluència de gent que visitaràl’esmentada exposició, les botigues del poble sortiran al carrerper a mostrar els seus productes, alhora que els alumnes del’Escola de Teatre Nyoca aniran fent actuacions en directe perdiferents zones del municipi.

A les sis de la tarda també està previst fer una Flash Mob,amb ball inclòs coordinat per la Judith Font, que es farà a la plaçade l’Ajuntament, on es filmarà i on hi haurà un piscolabis gratuïtper a tothom. Qui hi participi ha d’anar vestit de color negre.

Acabat tot plegat, a dos quarts de nou del vespre es sorte-jarà una panera plena de productes cortesia de les botiguesque hauran participat a La botiga al carrer, entre tota lagent que hi hagi comprat al llarg de la jornada.

Preguntada sobre aquesta activitat, la regidora de comerçde l’Ajuntament, Teresa Bada, afirma que aquesta jornada“Segueix la línia iniciada amb la Fira de Nadal que, al margede dinamitzar el comerç local vol, també, fomentar la cohesiósocial dels ciutadans i ciutadanes de l’Ametlla”.

Finalment, Bada ha indicat que està “Molt agraïda a tots elscomerços que participaran a La botiga al carrer, així com al’Associació La Garriga Classic Car Club i a totes les personesque, d’una manera o una altra, han fet possible que aquestprojecte tiri endavant”.

I per si encara no n’hi hagués prou, la mateixa tarda deldissabte 14 d’abril l’Ametlla comptarà amb un altre esdeveni-ment de gran envergadura, doncs l’àrea de Joventut de l’Ajun-tament, conjuntament amb el PICA, ha organitzat la PrimeraMostra d’Arts Visuals Jove de l’Ametlla a la Sala de Teatremunicipal, una activitat que comptarà amb una mostra decurtmetratges, taules rodones i un concert al Cafè Bassa acàrrec de la Voix de Sucrée, tot plegat a partir de dos quartsde vuit de la tarda.

Si vols saber-ne més, consulta el Zona 2.0 (Diari Jove).

L'alcalde de Bigues i Riells, Joan Vila, i elregidor de Benestar i Joventut del mateixpoble, Andreu Xofre, varen visitar, acompa-nyats de l'alcalde de l'Ametlla del Vallès AndreuGonzález i del regidor de Joventut, Comunica-ció, Festes i Serveis Corportatius Pep Moret,les instal·acions de l'Skate Park de l'Ametlla,recentment ampliades.

El motiu de la visita, a la qual també hivan assistir l'Isaac Haro i el Patrik Pequito enrepresentació del Club Esportiu Skate Don-keys de l'Ametlla, rau en que l’Ajuntamentde Bigues i Riells està estudiant la possibilitatde fer un Skate Park al seu municipi conjun-tament amb un grup de joves entusiastesd’aquesta pràctica i, per això, varen voler vi-

sitar-ne un de solvència contrastada com ésel de l'Ametlla, el qual ha esdevingut un refe-rent dins d'aquest esport.

Tan Haro com Pequito varen explicar lespertinents especificacions tècniques de l'e-quipament.

L’Skate Park de l’Ametlla, model per a altresmuncipis

Visita a l’Skate Park de l’Ametlla del Vallès



Procés de preinscripció a l’escola bressolmunicipal l’Ametller curs 2012-2013Àrea d’Educació

El servei d’escola bressol de l’Ametlla del Vallès s’ofereix als nens i nenes dequatre mesos a tres anys d’edat.

El procés de preinscripció s’inicia amb la presentació de sol·licituds i finalitzaamb la publicació de les relacions d’alumnat admès.

Per ser admès o admesa en una escola bressol o una llar d'infants pública, elnen o la nena ha de tenir, com a mínim, 16 setmanes l'1 de setembre del 2012.

JORNADA DE PORTES OBERTES:

El dijous 26 d’abril de 2012 a les 18 h. es farà la jornada de portes ober-tes per conèixer i visitar l’escola.

CRITERIS D’ADMISSIÓ D’ALUMNES

Una vegada finalitzat el període de preinscripció, si el nombre de sol·licitudsés superior al nombre de vacants, aquestes es baremaran d’acord amb els cri-teris detallats a continuació. En cas d’empat, l’ordenació de les sol·licituds afec-tades es farà mitjançant sorteig públic.

Aquest procediment es durà a terme per a les places ordinàries i de lamateixa manera per a les places reservades a infants amb NEE.

CRITERIS GENERALS

CRITERIS COMPLEMENTARIS

El criteri de proximitat es comprovarà mitjançant consulta directa al padród’habitants. L’Ajuntament es reserva el dret de fer altres comprovacions percomprovar la residència al municipi quan sigui necessari.

PRESENTACIÓ DE SOL·LICITUDS DE PREINSCRIPCIÓ

Les sol·licituds de preinscripció es presentaran a la següent adreça d’acordamb el calendari anteriorment esmentat:

Escola bressol municipal L’Ametller- Passatge del Pi, 12

HORARI

Les sol·licituds es formalitzaran mitjançant l'imprès publicat a:www.gencat.cat/ensenyament

DOCUMENTACIÓNECESSÀRIAPERAFORMALITZARLAPREINSCRIPCIÓ

La documentació necessària per a formalitzar la preinscripció a l'escolabressol municipal L'Ametller és la següent:

DOCUMENTACIÓ BÀSICA:Original i fotocòpia del llibre de família o altres documents relatius a lafiliació. Si l'alumne/a està en situació d'acolliment, la resolució d'acolliment delDepartament de Benestar Social i Família.

• Original i fotocòpia del DNI de la persona sol·licitant (pare, mare otutor/a o guardador/a de fet) o de la targeta de residència on consta elNIE si es tracta de persones estrangeres.

• Quan el domicili habitual que s'al·lega no coincideix amb el delDNI caldrà presentar un certificat o volant de convivència i el res-guard de renovació del DNI per canvi de domicili. En el moment deformalitzar la matrícula caldrà presentar el DNI renovat amb lanova adreça. En cas contrari es perdran els drets de prioritat.

De forma extraordinària, les dades d'identificació o de filiació dels alumnesestrangers es poden acreditar amb el document d'identitat, el passaport o elllibre de família del país d'origen.

DOCUMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA: (s'ha de presentar només per alcriteri o els criteris de prioritat al·legats a la sol·licitud de preinscripció).

• Lloc de treball: original i fotocòpia del contracte laboral o certificat del’empresa, nòmina o autònoms), només si s’al·lega el lloc de treball i noel domicili. En el cas de treballadors en el règim d'autònoms, es té encompte el domicili acreditat a l'Agència Tributària i s'acredita amb unacòpia del formulari de la declaració censal d'alta, modificació i baixa en elcens d'obligats tributaris (model 036).• Renda anual: documentació acreditativa de ser beneficiari de la presta-ció econòmica de la renda mínima d’inserció.• Discapacitat: Original i fotocòpia del certificat de discapacitat emès pelDepartament de Benestar Social i Família o per l’Institut Català d’Avalua-cions Mèdiques o pels organismes competents d’altres comunitats auto-nòmes. Es consideren afectats per una discapacitat igual o superior al33% els pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda unapensió d'incapacitat permanent de grau total, absoluta o de gran invali-desa i els de les classes passives que tinguin reconeguda una pensió dejubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.• Família nombrosa o monoparental: original i fotocòpia del carnet defamília nombrosa o monoparental vigent• Malaltia crònica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic,inclosos els celíacs: Informe emès per un metge o metgessa del sistemapúblic de salut o certificat mèdic oficial amb signatura legalitzada pelcol·legi de metges de la demarcació corresponent, en què s'indiquiexpressament que l'alumne o alumna té diagnosticada una malaltia crò-nica que afecta el seu sistema digestiu, endocrí o metabòlic, inclosos elscelíacs, i s'hi especifiqui de quina malaltia es tracta.

L’acreditació de les circumstàncies al·legades s’ha d’efectuar dintre el perío-de de preinscripció. La falsedat de les dades aportades comporta la invalidaciódels drets de prioritat que puguin correspondre.

FASES DATESPeríode de presentació desol·licituds de preinscripció Del 7 al 18 demaig

Barem 21, 22 i 23 de maig

Publicació de llistes provisionals amb el barem 25 de maig

Presentació de reclamacions a les llistes baremades 28, 29 i 30 de maig

Sorteig públic a les 10 h. a l’escola l’Ametller perdeterminar l’ordenació de sol·licituds, si s’escau 29 de maig

Publicació de la relació definitiva de l’alumnat admès 6 de juny

Període dematriculació del 11 al 15 de juny

Existència de germans/es matriculats al centre oque algun dels pares o tutors hi treballin 40 punts

Proximitat

Quan el domicili de l’alumne/a és dins el municipi del’Ametlla del Vallès 30 punts

Quan el domicili laboral sigui dintre el municipi del’Ametlla del Vallès 20 punts

Discapacitat en l’alumne/a, germans, pare, mare otutor 10 punts

Beneficiaris per renda mínima d’inserció 10 punts

Condició de família nombrosa o monoparentals 15 punts

Malaltia crònica en l’Alumne 10 punts

Dilluns11 de juny

Dimarts12 de juny

Dimecres13 de juny

Dijous14 de juny

Divendres15 de juny

De 9 a 14 h.De 17 a 19 h. De 9 a 15 h. De 9 a 15 h. De 9 a 14 h.

De 17 a 19 h. De 9 a 14 h.

ArturMas inauguraràl’escola bressol l’Ametller

El Molt Honorable President de la Generalitat de Cata-lunya, Sr. Artur Mas, inaugurarà les instal·lacions de l’esco-la bressol municipal l’Ametller el proper dimecres 18 d’a-bril, acompanyat per l’il·lustríssim alcalde de l’Ametlla,Andreu González i per la resta de regidors de l’Ajuntamentde l’Ametlla del Vallès.

La inauguració es farà a les dependències de l’escolabressol (passatge del Pi, 12) a les 11,50 h. del matí.

La discapacitatintel·lectual, a debat

El dilluns 19 de març una vintena de persones van assis-tir a la conferència "Parlem de la discapacitat intel·lectual",organitzada per la Fundació Gerard amb la col·laboració del'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.

Aquesta xerrada, que va comptar amb la presència de laregidora de Benestar Social, Esports i Educació del Consis-tori Roser Ametller, va estar dirigida per la Sra. Carme Fer-nández Oliva, psicòloga especialista en matèria de discapa-citat i d'inclusió i que, alhora, és directora de la FundacióGerard, la qual té la seva seu a l'Ametlla del Vallès.

L'acte va resultar ser molt dinàmic i el públic assistent vapoder participar i interpel·lar a la ponent, la qual va posarèmfasi en diferents aspectes com el dret a l'autodetermina-ció i a la inclusió de les persones amb algun tipus de disca-pacitat, alhora que va indicar que aquesta no ve determina-da per la persona, sinó pel seu context físic i social.

El col·loqui també va servir per presentar els objectius iprojectes de la Fundació Gerard de la mà del seu presidentJosep Lluís Fernández.

Es pot contactar amb la Fundació a través del correuelectrònic [email protected].



Conferència “Parlem de la discapacitat intel·lectual”

Artur Mas i Gavarró, President de la Generalitat de Catalunya

L’Ametlla realitzarà batudes per acontrolar la població de senglarsProperament es realitzaran fins a quatre intervencions preventives, conve-nientment senyalitzades i amb el suport de la Policia Local i Protecció Civil

Àrea de Medi Ambient

Entre mitjans d’abril i finalsde maig, l’Ajuntament de l’A-metlla del Vallès, d’acord ambla societat de caça local, rea-litzarà quatre intervencionspreventives a diverses zonesforestals del municipi, per talde reduir sensiblement lapoblació de senglars.

Durant els últims anys i,en especial, els dos darrers,els senglars han ocasionat ungran nombre de desperfectesa diverses finques agrícolesdel sud del municipi; Han

malmès nombroses zonesverdes del poble i, fins i tot,han danyat jardins privats.

En aquest context, a finalsde l’any passat l’Ajuntamentde l’Ametlla va plantejar a laDirecció General de Caça dela Generalitat de Catalunyaaquesta situació insostenible,que s’ha concretat amb unpermís d’un mes i mig per arealitzar diverses batudes decaça, el cronograma previstde les quals es pot veure en elquadre adjunt.

Les batudes estaran opor-tunament senyalitzades i es

comptarà amb la presènciade la Policia Local i de Protec-ció Civil per tal de garantirque els accessos a les zonesd’intervenció queden tancats.

Durant l’horari de les batu-des, de 8 h. a 14 h., els perí-metres d’intervenció restarantancats a qualsevol persona ovehicle no autoritzat.

En cas de qualsevol dubteo aclariment, poden posar-seen contacte amb la regidoriade MediMmbient.(telf. 93 843 03 20).

Poden veure els plànolsadjunts de les batudes.

DATA LLOC CODI BATUDA

Dissabte, 14 d’abril Bosc de can Plandolit B3

Dimecres, 18 d’abril Bosc de can Plantada B4

Dissabte, 28 d’abril Bosc de can Forns B6

Dissabte, 5 de maig Torrent del Verder B7



Xerrada sobre l’ús d’internet al’IES Xammar de la mà dels Mos-sos d’Esquadra i de la Policia Local

TretdesortidadelaFestaMajor2012

Àrea de Festes

El passat dissabte dia 24 de març unes quantes entitatsque organitzen activitats durant la Festa Major i la regidoriade Festes es van trobar per començar a pensar al voltantde la propera edició del 2012, que tindrà lloc els dies 23,24, 25 i 26 d'agost.

Des de la regidoria de Festes es creu fermament en elpaper de les entitats en el transcurs i organització de laFesta Major, i es vol anar més enllà i donar més pes a lesseves opinions i observacions.

La Festa Major és de les persones, de les entitats i delsclubs, que són l’ànima de les activitats més participatives i,alhora, les que duen el pes de la Lluita de Barris, aquestmodel de festa que no fa tants anys que funciona i quesembla que hagi estat present tota la vida.

És per això que es volen fer una sèrie de consultes a lesentitats, clubs i als seus membres sobre el model de FestaMajor que es vol.

L’Ajuntamentpreveuregenerardueszonesderiberadelpoble

Àrea de Medi Ambient

Al llarg dels darrers anys, diverses zones verdes del muni-cipi situades a torrents i que estaven plantades ambpollancres híbrids han patit diversos incidents derivats del’envelliment d’aquestes plantacions.

En concret, al torrent de can Plandolit -zona verda deTurons del Vallès- i al torrent de ca l’Arenys -zona delC/Anna Mogas-, els pollancres plantats per fusta, fa uns30 anys, han començat a caure. D’altra banda, durant laprimavera, la producció de borró d’aquesta varietat és moltimportant, generant, fins i tot, alguns episodis d’al·lèrgia alcerts ciutadans sensibles.

En aquest sentit, vist que el risc de caiguda és evident ique les afectacions a la salut de certs col·lectius, també, éscontrastada, l’Ajuntament procedirà a la tallada d’aquestesplantacions per tal de restituir la vegetació autòctona deribera formada, essencialment per: pollancres, àlbers, sal-zes i algun vern.

Les intervencions de tallada i replantació es preveu quees realitzin durant la propera tardor per garantir el majoríndex de supervivència possible dels més de 100 arbresque s’hauran de plantar.

La proposta compta amb l’autorització de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, que supervisarà les tasques de talladai replantació.

Policia Local

Juntament amb personal delsMossos d’Esquadra de Grano-llers de l’Oficina de Relacionsamb la Comunitat, s’han pro-gramat una sèrie de xerradesque, de forma conjunta, esrealitzaran durant l’any.

A data 9 de març es vandur a terme tres xerrades so-bre Internet Segura, adreça-des als alumnes de 1er d’ESOde l’IES Eugeni Xammar (1erA, B i C).

Aquestes xerrades van trac-tar, de forma entenedora pelsalumnes, els diferents aspec-tes que generen les noves tec-nologies, de les que la majoriad’ells en són usuaris. A conti-nuació en destaquem els puntsmés importants:

- Tenir present que abansdels 14 anys no poden afegir-

se a les xarxes socials (Face-book, Twitter, Messenger,Whatsapp, etc).

- És imprescindible l’auto-rització dels pares per posardades personals o fotografies.

- Desconfiar de les perso-nes que pretenen fer-se“amics” i que podrien no serqui diuen ser.

- Tenir cura respecte delscorreus electrònics, fotogra-fies i arxius en general de pro-cedència dubtosa i, fins i tot,d’amics reconeguts, per no servíctimes de la instal·lació deprogrames espia als seus ordi-nadors i telèfons.

- Se’ls va remarcar la im-portància de confiar en elspares, fent-los també amics ales seves xarxes i explicarqualsevol problema que pu-guin detectar.

- Evitar les connexions en

solitari, lluny de l’espai habi-tual de la família.

- Destacar el perill de tenir lacàmera web oberta (se’ls varecomanar posar-hi un gometa sobre) per tal d’evitar quecap desconegut, amb autorit-zació del menor o sense ella,pugui veure’l en la intimitat.

Se’ls va passar un vídeo dedibuixos animats adaptat a laseva edat, on de forma moltentenedora van repassar totallò que se’ls havia explicatprèviament.

En definitiva, els joves vanacceptar de molt bon grat lapresència i les explicacionsdels agents, tot participantactivament amb tot tipus depreguntes.

Agraïm als organitzadorsles iniciatives i els encoratgema seguir en aquesta línia infor-mativa i preventiva.

Participants a la primera reunió per la Festa Major 2012



Activitats de l’IES E. Xammar Coses del Casal de la Gent Gran

LES EXCURSIONS

És una de les activitats del Casal de més tradició. Undijous al mes l’Agrupació de la Gent Gran de l’Ametlla delVallès organitza una sortida en autocar d’un dia de duradaque ens permet conèixer racons de Catalunya, llocs d’inte-rès pel seu paisatge o pels monuments històrics i culturalsque s’hi troben. No falta en el programa un bon dinar queaplega els excursionistes al voltant de la taula, on es podràgaudir de les especialitats de la cuina catalana, en unambient distès de germanor i camaraderia.

La música de ball acompanya la sobretaula amb melo-dies d’abans que ens recorden moments feliços de quan noérem tan grans. És un guió que es repeteix mes a mes ique, per molts de nosaltres, és l’ocasió de poder passarjunts una estona agradable i diferent.

EL MONESTIR DE POBLET 16 DE FEBRER DE 2012

Avui farem un resum de la darrera excursió al Monestirde Poblet, prototip d’una abadia cistercenca situat a la Concade Barberà, a Vimbodí, prop de Valls. El monestir té un iniciremot l’any 1150, quan el Comte de Barcelona RamonBerenguer IV va donar els terrenys i va impulsar la creaciódel primer nucli d’una dotzena de monjos. Des d’aleshores elmonestir ha anat creixent fins arribar als 12.000 m2 actuals.La seva llarga història permet mostrar estils arquitectònicsdiferents des del romànic, el gòtic, fins el renaixement i elbarroc. Els arcs de creueria, transició romànic-gòtic, són lesestructures més generalitzades del conjunt monumental.L’esplendor de Poblet correspon al segle XIV, quan l’abadiava acollir fins a 200 monjos. El 1991 va ser declarat Patrimo-ni de la Humanitat per la UNESCO.

Últimament pot rebre una altra distinció, el Premi Solar,per la seva actuació en favor de la sostenibilitat i ús eficientde l’energia, especialment de l’energia solar de la que obtéelectricitat i calor per aigua calenta i calefacció, haventdesmantellat vuit antigues calderes, amb la reducció d’e-missions que això comporta. Altres actuacions destacablessón la reducció del consum d’aigua, el compostatge delsresidus per adobar els cultius ecològics o la utilització delluminàries LED d’alta eficiència. És un programa que diri-geix el prior de la comunitat, Lluc Torcal, que el 2009 vaprotagonitzar una declaració de respecte mediambiental iha portat en menys de tres anys a reduir el consum ener-gètic del monestir en un 50%

La visita guiada ens permet veure estàncies representa-tives de la vida monàstica a l’edat mitjana, entre les quepodem esmentar el preciós atri gòtic, la vella cuina medie-val, l’espai dormitori, el celler, la sala capitular, tot ben con-servat i net, acabant a l’església davant del retaule renai-xentista d’alabastre de Damià Forment i les tombes reials.

LA CALÇOTADA

En aquesta ocasió el dinar està centrat en la típica calço-tada en un restaurant de Valls (casa Fèlix) on hem gauditd’un bon àpat, abundants calçots, saborós i ben servit, enuna sala exclusiva per a nosaltres. Un animador professio-nal i el seu equip de músics, s’encarrega a la sobretaula dela part festiva de la jornada, amb peces que van ser clàssi-ques fa molts anys i que els més animats aprofiten perballar, alguns amb els passos estudiats del ball en línia.Tampoc han faltat col·laboradors del vocalista i han demos-trat una bona veu davant el micro.

Més excursions estan ja programades, a Oristà, a Mont-serrat, a la Garrotxa, al Pirineu francès, etc. Que s’anuncia-ran oportunament al taulell del Casal i que cal no perdre’s.

És just agrair sincerament l’esforç i professionalitat queJaume Fontseca aplica a aquesta activitat com a vocal de laJunta Directiva encarregat de desenvolupar el programa deles Excursions de l’Agrupació de la Gent Gran.

Alumnes de l’Institut Eugeni Xammar participen en un concurs d’Estabanell Energia

Alumnes de 2n d’ESO han participat en el II Premi deredacció escolar Francesc Estabanell i Demestre, convocatper l’empresa Estabanell Energia. El tema de la convocatòriaha estat “Un dels invents de l’enginyer Nikola Tesla (1857-1943)”, i el veredicte es farà públic el 22 de maig.

Els alumnes de 2n d’ESO han estat treballant al laboratoride Ciències Experimentals la figura de Tesla, així com elsinvents més importants que va fer. Han elaborat uns power-point com a eines de suport, coneixement i exposició i hanescrit unes redaccions a partir d’un dels invents de Tesla. Un

jurat format per alumnes representants de cada grup de 2n ha escollit tres de les redaccions presentadesque finalment han participat al concurs d’Estabanell Energia.

Alumnes de l’Institut Eugeni Xammar participen en un concurs dematemàtiques

Un total de 63 alumnes de 2n cicle d’ESO i de batxi-llerat van participar el 15 de març en el concurs dematemàtiquesCangur, organitzat per la Societat Cata-lana de Matemàtiques, una activitat impulsada per lasocietat internacional Le Kangourou sans Frontières.

La prova es realitza el mateix dia a diferents ciu-tats i centres dels Països Catalans, i té com a objectiuestimular i motivar l’aprenentatge de les matemàti-ques a través de la resolució de problemes.

Els alumnes de l’Institut van realitzar les proves ala Facultat de Matemàtiques de la UAB, i van ser obsequiats amb un esmorzar, una carpeta de la UAB, unbolígraf commemoratiu i un pin.

Els professors del Departament de Matemàtiques del centre han valorat molt positivament l’alt nivellde participació, el més elevat dels deu anys en què el centre ha presentat alumnes a aquestes proves.

Així mateix, alumnes de 1r cicle d’ESO i de batxillerat han participat, també, en un altre concurs mate-màtic on line anomenat Problemes a l’esprint, que consisteix a resoldre deu reptes en grup i en elmenor temps possible.

Alumnes de l’Institut Eugeni Xammar visiten Madrid

Un grup de 30 alumnes, acompanyats de tres profes-sors, de 2n de Batxillerat van visitar Madrid els dies 28 i 29de febrer i 1 de març. El motiu de la sortida va ser la cele-bració del final d’etapa, després d’haver estat sis cursosacadèmics al centre. L’estada fou de caire cultural i lúdic ala vegada i els alumnes han explicat que s’ho van passarmolt bé. Van visitar els principals museus de la ciutat, onvan poder veure obres d’art tan cèlebres com Las Meninaso El Guernica. Així mateix, cal destacar un itinerari guiat pelMadrid de las Letras, l’assistència a la representació d’unaobra de teatre de Calderón de la Barca: En la vida todo es

verdad y todo mentira, i la visita al Palau Reial. A part de les activitats merament acadèmiques, també hihagué estones pel lleure al Parque del Retiro i per la zona de la Puerta del Sol, per exemple.

Els alumnes han valorat positivament el viatge i han comentat que els ha servit per recarregar energiesde cara a un final de curs que es presenta una mica atapeït i molt decisiu per al seu futur acadèmic.

El passat dissabte 24 de març un grupde cinc persones, encapçalades pel regidorde Territori Carles Borràs, es varen reunir ala Font de la Mina per fer una jornada deneteja del torrent, una activitat titulada"Fem dissabte" que organitza l'àrea deMedi Ambient de l'Ajuntament conjunta-ment amb l'Associació Hàbitats, la qual haendegat el "Projecte Rius" .

Així les coses, al llarg del matí, els cincvoluntaris varen recórrer el torrent i vanretirar fins a 300 Kg. de residus de tipologiamolt diversa, com ara plàstics i ferralla, quealguns desaprensius havien abocat.

L'Ajuntament, que gestionarà aquests

residus de forma selectiva, vol agrair latasca duta a terme per l'Associació Hàbitatsaixí com pels coordinadors del Projecte Riusi per les persones que van participar enl'activitat.

Es retiren 300 kg. de residus del Torrent de la Mina

Jornada de neteja del torrent de la Mina


Els partits opinen

Després d’uns dies de fred, no gaires, ha arri-bat la primavera. La sort de viure en un poble éspoder gaudir de les diferents estacions de l’any,molt més que a la ciutat.

No ha començat, però, aquesta estació gairetranquil·la, doncs el dia 29 de març va haver-hiuna vaga general. Indiferentment del seuseguiment o no, sempre en aquests casos hi hamolta controvèrsia sobre el dret personal decadascú de voler fer-la o no. És trist que un dreta vegades es transformi en una obligació. Ésveritat que vivim en una època difícil, i quetothom té dret al treball i a guanyar-se el sou,però també és veritat que en una situació de crisicom la que vivim actualment tots hem de posarel màxim de nosaltres mateixos per lluitar con-juntament per sortir-nos de la situació difícil. Nopodem demanar drets laborals si no hi ha feina, ino tindrem feina si ningú la crea.

Aquí a Catalunya podríem tenir-ho millor siaconseguim el famós “Pacte Fiscal”, tema moltparlat en el darrer XVIè Congrés de CDC, quees va fer a Reus els dies 23, 24 i 25 de març.

Aquest Congrés ha servit per renovar, peruna banda, la direcció nacional del partit, i perl’altra per definir les principals línies d’actuaciópolítica per als propers anys. D’acord amb el quees va debatre i aprovar, Convergència apostaper un catalanisme sobiranista que doni alsciutadans de Catalunya la possibilitat de decidirdemocràticament quin país volen.

Més de 2.000 delegats vinguts de tot arreu delterritori varen aprovar favorablement, amb el99’9% dels vots, la ponència ideològica queporta per títol “La transició nacional”, on esposen les bases del camí que hem de seguir peraconseguir l’Estat propi.

El primer pas és el Pacte Fiscal, doncs tenimun greu problema de finançament i si no somcapaços de resoldre’l es posarà en risc la nostracohesió social, la convivència, la capacitat deprogrés i el nostre model d’estat del benestar. SiEspanya ens diu que no, caldrà fer un referèn-dum per preguntar als ciutadans si volen dispo-sar d’una hisenda pròpia que recapti tots elsimpostos generats a Catalunya. El Pacte Fiscal ila sortida de la crisi econòmica són dos objec-tius que van lligats. Si aconseguim el primer tin-drem l’eina més potent per sortir de la crisi eco-nòmica i combatre l’atur.

Com a catalans hem de ser conscients delmoment crític que estem vivint; estem en unacruïlla històrica que ens pot portar a l’Estatpropi o a la dissolució dins l’Estat espanyol. Mésque mai hem d’estar units i pedalar tots cap a lamateixa direcció, no es tracta de marcar les dife-rències que tenim sinó potenciar el que ensuneix, que és el nostre país, del qual formempart, tots, vinguem d’on vinguem, i ser cons-cients de que estar a les nostres mans construirel futur que volem per nosaltres i els nostres fills.

La caiguda d’ingressos, els impagats d’impostosdirectes IBI, taxes, etc. El deute contret de la Generalitatde Catalunya a 31 de desembre 2011 respecte a Plansd’inversions Municipals fa que la major part de municipiscatalans no puguin fer front al pagament de deutecorrent contreta en el termini de 60 dies que marca lallei.

Davant la possibilitat anunciada per diferents respon-sables dels Governs de la Generalitat i de la Diputació,que les Diputacions avancin part del deute que la Gene-ralitat té amb els Ajuntaments, us voldria traslladar laposició del Partit dels Socialistes sobre aquesta proposta.

1. Constatar que, sobretot, la Diputació de Barcelonadisposa de la capacitat econòmica que els ha permèsobrir aquesta possibilitat. Això demostra la bona gestiófeta en aquest organisme liderat fins fa pocs mesos pelPSC.

2. Després de setmanes d'anuncis sobre la possibili-tat d'avançar recursos per eixugar part del deute de laGeneralitat amb els ajuntaments, encara no disposemd'una proposta concreta sobre la taula. Només ha trans-cendit que aquest pla de xoc cobrirà el 100% de les obli-gacions reconegudes per part de la Generalitat a 31 dedesembre de 2011, en cap cas les de les empreses oorganismes de la Generalitat ni amb les empreses oorganismes dels Ajuntaments. Es preveu un màximde 5milions d'euros per Ajuntament.

3. El PSC -mitjançant els seus representants a laDiputació de Barcelona- ha traslladat en reiterades oca-sions algunes consideracions que encara no s'han con-cretat i que són les següents:

a. Que s'estableixin criteris per l'aplicació d'aquestaproposta que no generin discriminació entre els munici-pis i que garanteixin la igualtat d'oportunitats en tots elsconceptes per accedir als recursos econòmics disponi-bles.

b. Garantir que aquest esforç econòmic per part deles Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragonano afecti els compromisos econòmics que aquests orga-nismes supramunicipals ja tenen compromesos amb elsajuntaments.

c. Que aquest possible esforç no comprometi el futureconòmic de les Diputacions. Per aconseguir-ho caldràque elaborin un pla de viabilitat que garanteixi la sevasolvència.

d. Que la proposta que es faci tingui el consens mésampli possible. Això requereix concreció i informaciórigorosa i completa a tots els grups que formen part dela Diputació. Fins a data d'avui, malgrat les reiteradespeticions en aquest sentit, el PSC no ha obtingut aquestainformació. En quant a la Diputació de Barcelona, elGrup Socialista ha manifestat que continuarà defensantel pla de xoc a favor dels municipis, que va motivar elnostre vot favorable als pressupostos de 2012.

4. Els companys representants del PSC a la Diputacióde Barcelona han contrastat, per a una mostra d’ajunta-ments, que les xifres de deute en situació d'obligacióreconeguda que tenen registrats són sensiblement dife-rents de les que disposa el govern de la Diputació deBarcelona.

5. Cal tenir present en tot moment que les Diputa-cions són administracions al servei del món local i, pertant, han d'actuar de manera equitativa i justa amb totsels ajuntaments, els governi qui els governi.

6. La voluntat del PSC és donar suport a aquesta ini-ciativa, sempre i quan es compleixin aquestes condi-cions. En cap cas, les Diputacions poden actuar com unaextensió del Govern de la Generalitat ni establir criterisque no siguin justos ni equitatius pel món municipal.

El deute de lesadministracions localsPrimavera El català a l’escola

La resolució del recurs interposat per la Genera-litat contra la sentència del TSJC que obligava aintroduir el castellà com a llengua vehicular a lesescoles de Catalunya ha suposat un tancament enfals. Per una banda, queda tot pendent del quedigui el Suprem, i per una altra, qualsevol famíliapot reclamar davant dels tribunals l’ensenyamentpúblic i homologat en castellà. Això significa a lapràctica que el TSJC no considera que el catalàsigui una llengua necessària per als ciutadans deCatalunya. I per exemplificar-ho, redacta la sen-tència en castellà.

La consideració del català com a única llenguavehicular va ser fruit de la llei de normalització lin-güística a principis dels anys 80, i va ser ben acolli-da per tothom. Es reparava un greuge històric ialhora es donava l’oportunitat a les famílies caste-llanoparlants d’aprendre la llengua del país. Grà-cies a la immersió, avui, tota la població escolarit-zada a Catalunya parla català (o en sap).

La lluita contra aquest sistema ha estat endega-da per un col·lectiu neofalangista. La seva posicióideològica és un insult a la intel·ligència: darrere lapresumpta i interessada “defensa dels drets delsciutadans”, pretén revocar la situació actual i iniciarla via de la marginació del català en la seva terrad’origen. Hi ha qui voldria reduir els catalanopar-lants a la condició d’indígenes de reserva i fer des-aparèixer la nostra llengua de l’àmbit públic. D’aixòse’n diu racisme, xenofòbia i “apertheid”.

Malgrat que aquests agitadors pretenien quearran de la sentència moltes famílies demanarienl’escolarització en castellà, això no ha estat així, fetque demostra que a Catalunya no hi ha dos col·lec-tius diferenciats en funció de la llengua, sinó unaúnica societat que s’expressa en dues llengües deforma natural i amb plena llibertat.

L’escola en català no suposa una minva de com-petències en llengua castellana del nostre alumnat,perquè el castellà és una llengua ubiqua, potent ipresent en tots els àmbits de la nostra societat(inclosa l’escola), cosa que, malauradament, nopodem dir del català.

El català està en clar desaventatge i retrocés, isi no hagués estat per l’escola en català i l’aparicióde la ràdio i la televisió catalanes, la situació delcatalà seria encara més precària, comparable a lade les Balears o València.

El castellà és predominant en tots els àmbits derelació social, començant per les institucions delsector públic: serveis sanitaris, jutjats, etc. Perquèel català pervisqui, ha de ser d’ús habitual enalmenys un dels àmbits socials. Si l’escola, únicàmbit on el català té presència notòria, renuncia alseu compromís per la llengua, aquesta quedaràrelegada a un ús testimonial.

Per tot això, seguim reivindicant el català com aÚNICA llengua vehicular real a totes les escoles i ins-tituts, com a garantia de la seva supervivència.Quant al castellà, que ningú no pateixi: l’estat, elsseus tribunals i mitjans de comunicació en garantei-xen el futur. I això és precisament el que ens cal per adonar al català la força que es mereix: un estat ambles seves institucions, els seus tribunals i els seusmitjans de comunicació que vetllin pels nostres inte-ressos, ja que l’estat espanyol ni ho fa ni ho farà mai.

Coordinadora SI-L’Ametlla del Vallèshttp://territori.solidaritatcatalana.cat/ametlladelvalles

http://[email protected]


Els partits opinen

En el último pleno de marzo se ha debatido unamoción para adherirnos a la Asociación de Municipiospor la Independencia. Hasta ahora no dejaba de seruna propuesta que presentaban el SI o el GRA quevotaba favorablemente CiU por no hacerse incómodoa una parte de sus votantes, lo grave de este caso esque la han presentado conjuntamente CiU, SI y GRA,el efecto real que tiene no deja de ser simbólico, perocomo tal tiene un valor.

¿Qué necesidad tenemos de ser un Municipioadherido a la Asociación de Municipios por la Inde-pendencia cuando existe una diversidad tan grandede opiniones en L’Ametlla del Vallès?

¿Qué necesidad tenemos de estar debatiendocuestiones en el pleno que están fuera de la legali-dad?

Hasta este momento CiU tenía una posición equi-distante como partido que buscaba el centro del elec-torado del pueblo, a partir de ahora todos sabemosque su centro pivota claramente por la independenciaen la que ni los votantes del PP, ni muchos otros ciu-dadanos que buscan un equilibrio nos sentimosrepresentados.

Es por ello que solicito a todos los ciudadanos deL’Ametlla del Vallés que no olviden en el momento delas próximas elecciones Municipales, que a pesar deque en ese momento el perfil que tome CiU sea demás baja intensidad y se denomine como fuerza decohesión en Catalunya, en el fondo tiene un proyectoorientado a la ruptura y la independencia, ahora yentonces desde el PP pensamos que debemos cumplirlas leyes y centrarnos en salir de la crisis.

En l'últim ple de Març s'ha debatut una moció peradherir-nos a l'Associació de Municipis per la Inde-pendència. Fins ara no deixava de ser una propostaque presentaven el SI o el GRA que votava favorable-ment CiU per no fer-se incòmode a una part dels seusvotants. El greu d'aquest cas és que l'han presentatconjuntament CiU, SI i GRA. L'efecte real que té nodeixa de ser simbòlic, però com a tal té un valor.

Per què necessitem de ser un Municipi adherit al'Associació de Municipis per la Independència quan hiha una diversitat tan gran d'opinions a l'Ametlla delVallès?

Per què necessitem estar debatent qüestions en elPle que estan fora de la legalitat?

Fins ara CiU tenia una posició equidistant com apartit que buscava el centre de l'electorat del poble. Apartir d'ara tots sabem que el seu centre pivota clara-ment per la independència en la que ni els votants delPP ni molts altres ciutadans que busquen un equilibriens sentim representats.

És per això que demano a tots els ciutadans deL'Ametlla del Vallès que no oblidin en el moment deles pròximes eleccions municipals, que tot i que enaquest moment el perfil que prengui CiU sigui de mésbaixa intensitat i es denomini com a força de cohesióa Catalunya, en el fons té un projecte orientat a laruptura i la independència, ara i llavors des del PPpensem que hem de complir les lleis i centrar-nos ensortir de la crisi.

Ferrán LeónPP L’Ametla del Vallès

Tel 625.782.249 mail: [email protected]

¿L’Ametlla Municipio porla Independencia?

L’Ametlla Municipi per laIndependència?

Els greuges que continua patint el nostre país, perpart de l’Estat espanyol són majors cada dia que passa.Els continus atacs a la nostra llengua, la subhasta de lesnostres entitats financeres, l’incompliment sistemàticd’inversions en infraestructures, etc. en són, només,unes petites mostres del total. Aquesta relació ambEspanya continua evidenciant que no tenim cap possibi-litat d’encaix dins l’Estat espanyol. Cada cop hi ha méssectors socials que estan arribant a aquest convenci-ment. L'única via possible per subsistir com a país, com anació, és assolir l’Estat propi. No lluitem contra ningú imolt menys contra l’Estat espanyol. Lluitem per excel•lircom a país, per desenvolupar els nostres potencials d'in-novació i de creixement, ara ofegats.

El repte que tenim ara com a societat és organitzar-nos per aconseguir el nostre objectiu.

Per pressionar els polítics del nostre Parlament a ferel pas definitiu hem de recolzar-nos sobre dos pilarbàsics: la societat civil organitzada i les institucions. Iaquests dos baluards de la lluita ja estan movent fitxa. Elpassat dia 10 de març es va constituir l’AssembleaNacional Catalana, una organització cívica transversal iunitària de la societat civil, amb l’objectiu de la consecu-ció de l’Estat propi.

El pilar institucional es va crear, el desembre passat,amb la constitució de l’Associació de Municipis per laIndependència, ara ja amb 300 municipis adherits. Amb-dós organitzacions col·laboren estretament.

El setembre passat els companys de SI varen portaral Ple la proposta d’adhesió a MxI i es va desestimar,potser per prematura. Ara, només 6 mesos després, larealitat política i les mentalitats han evolucionat molt iens tornem a plantejar la necessitat de l’adhesió del nos-tre poble a l’associació de Municipis per la Independèn-cia. Cal donar-hi suport. Cal que els ajuntaments, com ainstitucions representants més properes a la nostra ciu-tadania, facin aquest pas.

L’Ametlla, com a poble, s’ha anat posicionant clara-ment en aquest sentit.

Vàrem organitzar la consulta per la independència el25 d’abril del 2010 amb notable participació i amb 1.500persones que varen votar a favor de la independència.

Al juliol del 2011 es va constituir l’Ametlla per la Inde-pendència , secció local de l’Assemblea Nacional Catala-na i que, en aquest moment, és la secció local amb mésassociats al Vallès Oriental

El Ple del setembre passat va aprovar, per una granmajoria, declarar-nos com a municipi moralment exclòsde la Constitució espanyola.

Ara ens cal adherir-nos a l’Associació Catalana deMunicipis per la Independència.

Properament potser caldrà fer el pas de la insubmis-sió fiscal ingressant els nostres impostos a l’Agència Tri-butària catalana en lloc de l’Agència Tributària espanyo-la, tal com ja han decidit fer ajuntaments com el deGirona, per exemple.

Els qui creiem en el dret inalienable de tots els poblesa l’autodeterminació, ens hem de plantejar què volem iquè podem aportar a la consecució de l’Estat propi. Deraons per fer el pas en tenim moltes però, per damunt detot, n’hi ha una d’apassionant. Tots i cadascuns de nosal-tres estem escrivint la història del nostre país, som pro-tagonistes de la història i això s’ha de fer sense pors nicomplexos. L’adhesió a Municipis per la Independènciaés una petita part més d’aquesta història, és una part dela consecució de Catalunya com Estat lliure.

Som-hi!!!

Adhesió a Municipisper la Independència


Els barris opinen...Can Camp...

La Miranda...

En aquest article volem comentar la trobada quevam tenir al nostre barri amb el regidor, el Sr. XavierMartínez.

Vam tornar a comentar el tema de l'autobús i vaquedar molt clar la impossibilitat de realitzar aquestservei perquè per al Consistori, amb seus propis mit-jans, li és impossible. I comptar amb altres municipisés inviable perquè, un cop més, és missió impossiblecoordinar i posar en marxa aquest tipus de serveis jaque cada ajuntament té les seves pròpies prioritats.

No obstant això, ens va comentar que hi ha unservei social per recollir a la gent gran i portar-la almetge, a l'hospital o on ho necessitin, si s'avisa ambtemps al departament de l'Ajuntament que portaaquesta tasca i es posen d'acord. Aquest servei espodrà demanar quan hi hagi una necessitat i la perso-na gran no tingui ningú a casa que ho pugui fer.

S'entén que és des del domicili de la persona finsal nucli urbà de l'Ametlla, fins i tot els divendres per sialgú ha d'anar al mercat del poble. Allà hi ha autobu-sos per anar a Granollers, la Garriga, etc.

Tot és qüestió de dir a l'Ajuntament a quina horaque els recullen i a quina hora tornen perquè puguinacompanyar-los. Els serveis socials explicaran lescondicions per poder-los acompanyar.

No és que sigui la solució ideal, però almenys hi haaquesta possibilitat que és molt important.

El Sr. Xavier Martínez ens va dir que des de l’Ajun-tament estaven fent un estudi de les persones gransque viuen al barri per tal de detectar quines serien lesseves necessitats de mobilitat, quins recursos elspodrien oferir, i un cop concretat el servei farien unescrit perquè arribés a tots els domicilis i tinguin elstelèfons i les persones de contacte per a aquestatasca. I si des d'aquesta associació hem de col·laboraren el repartiment i dipositar-ho a les bústies hofarem, per descomptat.

Vam anar fent una passejada pel barri i es va pren-dre nota de tornar a netejar les zones verdes permantenir-les netes. La resta de les coses que quedenper fer s'aniran resolent a poc a poc amb la col·labora-ció de tots.

Salutacions cordials,

Anna PruneraMª Carmen Izquierdo

Davant l’interès mostrat per alguns veïns en la ins-tal·lació de gas natural, i la resposta positiva des de lacompanyia Gas Natural, el passat dia 19 de març ensvam reunir amb un representant de l’empresa per aparlar de les possibilitats i les fases del projecte. Elcert és que sembla que aquest cop va de debò, ja quefins i tot hi ha veïns que ja han signat la seva contrac-tació i la companyia està tramitant els permisos d'o-bra. Des de l’associació volem aprofitar aquestaempenta de la companyia de gas per tal de normalit-zar la situació del barri pel que fa als serveis,col·locant-nos en una situació similar a la del centredel poble. A aquells veïns del barri que hi estigueuinteressats, si us plau, poseu-vos en contacte ambnosaltres per tal que us puguem facilitar el contacteadequat. Pel que vam veure, i segons un estudi recentpublicat en el 9 Nou d’Osona, la diferència de preusentre els diferents combustibles és substancial (gaspropà: 0.0921 EUR/kWh, gasoil: 0.0887 EUR/kWh,gas natural: 0.0543 EUR/kWh). Podeu trobar infor-mació més detallada del que ens va explicar l'asses-sor tècnic de la companyia a la nostra webhttp://lamiranda.ametllaentitats.cat.

Per l'altra banda, a finals de març tenim previstatambé una nova reunió amb l’Ajuntament per a revi-sar tots els temes pendents (arranjament carrers,zones de contenidors, seguretat, caça d’animals,cobertures de TDT i mòbils...). Confiem poder-vosposar al dia en breu. Us recordem que per a qualsevoltema relacionat amb el barri o del nostre entorn, ensel podeu comunicar a:

[email protected]. Estem a lavostra disposició!

La Junta

Pinar i Portús...

La veritat és que sembla que quants méscontenidors de brossa tenim pitjor es llença…

Al Portús tenim més d’un punt de reciclatge apart dels contenidors normals de sempre. So-bretot aquests últims mesos hi ha persones quees dediquen a deixar al terra la brossa per tal deno fer l’esforç d’obrir la tapa o de no fer méspetits els envasos que llençen.

Ja no en parlem dels contenidors de reciclat-ge, que estan plens de vidres trencats pel terra,bosses amb moltes ampolles de cervesa (per noposar-les una a una), matalassos i, fins i tot,vàters, que donen un aspecte deplorable i ter-cermundista al lloc a més del perill que suposenquan passeges amb gossos o amb nens totsaquells trossos de vidre pel terra…

En fi, a veure si entre tots ens posem les piles(que, per cert, també tenen un contenidor espe-cífic) i fem servir bé els contenidors dels que dis-posem, que no és tan difícil i segur que si no hifóssin ens queixaríem per no tenir-los!

Una bona notícia per a l'entorn de Can Plantada:definitivament, els camions de gran tonatge ja tenenprohibida la circulació per l'accés de l'Ametlla i haurande circular per la pista del càmping de Sta. Eulàlia.Finalment, des d'Alcaldia (i també amb les nostresdenúncies a l 'Ajuntament de Sta. Eulàlia) s'ha fet unabona feina i s'ha aconseguit que la propietat de Bio-Nutrició arregli l'accés de la rampa de Can Gafa i espreservi la gran alzina. Si treballem d'aquesta maneraconjunta podem tenir èxit.

Una bona oportunitat seria treballar conjuntamentdavant la Diputació per aconseguir la urbanització dela carretera de Sant Feliu i la construcció de voreres.Insistim en l'alt risc per a les persones que hi circulen.

Seguim avançant (de forma lenta) en la reparaciódels més de 30 punts de la urbanització que hemdenunciat. Senyals de trànsit tortes o trencades, rei-xes de clavegueram, fanals, pilones, papereres iarbres secs o que falten. Al març s'ha executat lacol·locació de la barana de fusta al camí de bosc de ElMaset Nou, l'acció contra les rates en diverses zones,la neteja de la base d'arbres al Passatge Pi i l'arranja-ment de tapes de clavegueram al carrer Can Camp.

Però el ritme dels arranjaments és molt lent.Acceptem que els recursos són escassos, però que tri-guin més de dos anys a reparar les senyals o a arre-glar els fanals de Can Camp és massa temps.

Ara vénen temps de neteges de torrenteres, etc.que exigiran més hores de treball. Hi ha un punt críticen aquesta zona que és la bassa de Can Diví; ésnomés un focus de brutícia i un viver del mosquittigre. Cal buscar una solució sostenible a aquesta zo-na de la torrentera de Can Diví.

En altres cultures (Anglaterra, etc.) hi ha iniciati-ves que són conjuntes entre Ajuntament i veïns. Tas-ques com neteja de boscos (gran necessitat a tota lapart sud de l'Ametlla) o cura i rec dels prunus i arbresdel carrer que tenim davant de les nostres cases, s'e-fectuen de forma conjunta. En la situació actual potser una bona experiència... I si al final es fa una boti-farrada i ens coneixem una mica millor... Perfecte!

NOTA: volem recuperar la història de l'Associacióde Veïns de Can Camp. Tenim part de la història a lesactes de l'associació. Si algú té més informació quepugui interessar dels anys 1970, 80 i 90, serà benrebuda.

Contacte: [email protected]

La Terrera...

Turons del Vallès...

Des de la Terrera fem les següents reflexions res-pecte les obres que s’estan realitzant per part de laDiputació en l’ampliació del pont de la Terrera, milloresque ja havíem demanat en diverses ocasions a l’Ajunta-ment donada la seva perillositat i els diversos accidentsque hi ha hagut, (fins i tot mortals):

1. Una vegada aconseguida l’aprovació de l’obraper part de la Diputació, ens varen informar que laduració d’aquesta seria aproximadament de 6 mesos.

2. Vist el temps que ja ha passat des del seu inici(desembre 2011), i l’estat actual de les obres,creiem que en tindrem per llarg, i per llarg ens refe-rim a que creiem que no s’acabaran aquest 2012.

3. Entenem que una obra d’aquesta envergadura,que presenta dificultats i molèsties tan als veïns comal trànsit, hauria de tenir un tracte d’urgència icreiem, sincerament, que els 3 o 4 operaris que hitreballen (en funció dels dies), tindran feina pertemps. Uns quants aturats menys.

4. En aquest punt, i com a ciutadans que paguempuntualment els impostos, ens sembla que com totesles obres institucionals aquesta també es convertirà enfaraònica, amb el cost addicional que comportarà perles arques públiques, tenint en compte que les empre-ses que les liciten (grans empreses que cotitzen enborsa), inflen el màxim possible les seves ofertes per-

què els números els surtin positius, però finalment quiacaba realitzant les obres són petites empreses ques’emporten la part petita del pastís per anar subsistint ique probablement cobraran tard i malament. No és unmalbaratament que es podria evitar si hi hagués méscontrol?

5. En aquest moment en el que s’està parlant de l’e-conomia del país, de rebaixes de sous, d’acomiada-ments, de reformes dels convenis (sembla que tonemals 60), etc. quan es reformarà d’una vegada el funcio-nament de les administracions, els privilegis dels polí-tics, les Corts, el Senat, les Diputacions, etc., que sónels que veritablement han portat i segueixen portant alpaís a una situació límit?

Bé, ja parlarem de política en una altra ocasió. Comdeia una revista popular als 60, “la semana que vienehablaremos del gobierno”.

Ernest Chaure

Entrevista a...

Francesc SuléEn Francesc Sulé i Carreras (Barcelona, 1965) viu a l’Ametlla des de fa vint-i-tres anys, on

s’ha casat i on han nascut els seus quatre fills.Enginyer en Organització Industrial, Arquitecte Tècnic i President de l’Associació d’Engi-

nyers en Organització Industrial de Catalunya, va encapçalar la candidatura de SolidaritatCatalana per la Independència, que es presentava per primera vegada a l’Ametlla del Vallès ales passades eleccions municipals. La formació independentista, que va estar a punt d’obtenirdos regidors, finalment en va aconseguir un esdevenint la tercera força política del Consistori.

Joan Cucurella

SI es va presentar perprimera vegada a unes elec-cions municipals a l’Ametllael passat 2011. Com es vagestar el projecte de la sec-ció local?

Tot es va precipitar desprésde les passades eleccions al Par-lament de Catalunya. Els bonsresultats obtinguts a nivell nacio-nal, sobretot al nostre municipi,propiciaren que els que formempart de l’executiva i d’altres per-sones poséssim fil a l’agulla perconcórrer a les eleccions munici-pals.

Havent format part vostède la candidatura de l’AIA enels comicis anteriors, què elva conduir a no seguir enl’esmentat partit i a encap-çalar la candidatura de SI?

Sempre he tingut un tarannàindependentista i des de moltjove em va interessar la política.Entenia, i entenc, que per aconse-guir l’objectiu de ser un país sobi-rà cal incidir en la vida política.

Sóc dels que dic que em vaigquedar orfe de la política quanERC va formar govern amb elPSOE; llavors participava activa-ment en la local d’ERC. Encapçalaruna candidatura que du en el seu“ADN”, en el seu nom, la paraula“independència”, fa que no exis-teixi per mi cap altra opció política.

Malgrat presentar-se perprimera vegada, varen acon-seguir un regidor i els vaanar de ben poc de no acon-seguir-ne un segon... A quèatribueix resultats?

És cert que ens presentàvemper primera vegada i que peralguns es podria considerar ungran èxit el resultat obtingut,però el cert és que vam estar apunt de fer els dos regidors. Ésmés, durant uns dies les dadesprovisionals de la Junta Electo-ral ens els atorgaven i, per tant,en aquest supòsit l’èxit huriaestat rotund. Ara bé, nosaltresaspiràvem a tres, però proba-blement l’efecte Laporta ens vapenalitzar, igual que ho va fer ales altres candidatures de SI.Segur que tenim la nostra partde culpa (SI a nivell nacional)però això ens ha reforçat i ensfa avançar sense fissures i ambun full de ruta clar.

Vull recordar i remarcar, noobstant, que som la tercera forçadel Consistori, que vam obtenirquasi el 30 % dels vots en relació

a CIU i que això ens valida perincidir en la vida política.

Després de gairebé unany de les eleccions munici-pals, com valora la tasca quehan dut a terme? El fet queCiU compti amb la majoriaabsoluta complica la feinafeta des de l’oposició?

N’estem molt contents. Talcom dèiem a la campanya electo-ral, hem demostrat que somcapaços d’actuar de forma pro-fessionalitzada i compromesosessent oposició. Hem insistit en elPle que el poble no es pot perme-tre tenir al capdavant polítics que,per exemple, li facin perdre mésde 300.000€ en inversions (PlanE) per incapacitat o deixadesa.Però essent oposició també n’etsresponsable si no ho has denun-ciat. No s’hi val a dir, “a nosaltresno ens n’havien dit res”. I aixòtambé va passar a la legislaturaanterior.

Quan promets el càrrec hofas amb uns deures, i aquests,essent regidor a l’oposició, prin-cipalment són fiscalitzar la tascade govern. Ser o procurar queels regidors de l’oposició siguinconvidats de pedra només res-

pon a la ignorància d’alguns. Lamajoria absoluta de CIU, mésque complicar la feina a l’oposi-ció, només farà que accentuarles grans mancances del governactual i, malauradament, aniràen detriment del poble. Un ex-emple clar d’això és el perjudicique tindran ara les finances lo-cals a l’acceptar una reducció deltermini de pagament del con-tracte amb l’empresa ILLA per la“concessió” del centre esportiu.Has de ser molt ignorant per dirque amortitzar anticipadamentun deute és un estalvi quan hasde demanar nous crèdits amb uninterès més alt.

Nosaltres com a oposició jaho hem dit, ells com a majoriaabsoluta no t’escolten, però lesmatemàtiques sí que són exac-tes, i qui ho pateix és el ciutadà.

En els Plens municipals haestat força recorrent, per part

seva, la petició de la creaciód’una comissió d’investigaciósobre la gestió feta a l’àrea deTerritori els darrers anys...Finalment sembla que esconstituirà.Quèn’espera?

En el nostre programa hi figu-rava la regeneració democràtica.Segur que hi trobarem cosesmolt mal fetes, caldrà veure sihaurem d’anar al jutjat, però l’ob-jectiu principal és que amb actua-cions com aquestes el ciutadàcomenci a creure en els seusgovernants, que s’acabin elsresultats electorats amb un 50%d’abstenció, i enviar el missatgeque qui es vulgui dedicar a la polí-tica és per fer-ne, que s’assumei-xi que cal estar preparat i, sobre-tot, l’exercici del càrrec no estiguisupeditat a interessos privats.

Dels Plens es desprèn quevostès donen molta impor-tància als temes identitaris...

El punt més important delnostre programa és la defensasense embuts de la nostra iden-titat, però això no significa quesiguem monotemàtics o igno-rants en altres coses, ans alcontrari. Sí, volem ajudar desde la política a tot aquest movi-ment cívic d’aconseguir l’allibe-rament del nostre país. A l’A-metlla, en les consultes pel Dreta Decidir, quasi 1.500 personesho van voler, i sense embuts.

Amb gairebé el primerany de la legislatura esgotat,com valora la tasca feta perl’equip de govern fins ara?

Vostè ho ha dit, en gairebé unany, jo pregunto: han fet algunacosa? Això sí, aprovar un pressu-post municipal que no se’l creuningú, que no serveix com a einade control i que l’alcalde en elmateix Ple d’aprovació va assu-mir que hi havia errors. Errorsque hem de detectar amb penesi treballs en el desenvolupamentde la nostra tasca atès que lainformació proporcionada perpart del govern municipal la repsen menys d’una setmana o quel’has d’anar a consultar a l’Ajun-tament, perquè no te la volenfotocopiar per ordre expressa delresponsable polític.

Nosaltres ja ens espavila-rem, malgrat ens posin totes lestraves del món, per denunciar laseva ineficàcia amb l’objectiu deredreçar en el que es pugui elsdesgavells.

Crec que serà una legislaturatrista, no hi haurà debat polític.Quedarem encallats en nefastes

actuacions d’allò més simples,en excuses de mal pagador com“això és culpa del tècnic munici-pal” o “jo tinc aquest sou perquèhi ha molta feina”, però sónincapaços de fer un pressupost.Aproven una modificació pun-tual del planejament i ho fandiscriminant un barri (em refe-reixo a l’aprovació del PGO enrelació a les pendents), quan nocal ser tècnic en la matèria perveure la similitud topogràfica dedos barris.

No hi ha més coses perquè,malgrat tot, com que el seu índexde productivitat detecto que ésmolt baix o, dit d’una altra mane-ra s’ofeguen en un got d’aigua,no en poden espatllar més.

Vostès es mostren es-pecialment crítics amb elsdarrers pressupostos apro-vats...

És que és escandalós. Són eldocument administratiu mésimportant del Consistori i notenen gens de rigor. Ho vaig diren el Ple: la comptabilitat analí-tica serveix per alguna cosa,però em fa l’efecte que es pen-saven que els parlava en xinès.S’anirà improvisant. A horesd’ara per donar compliment alpressupost caldrà fer un pla deviabilitat i presentar-lo a laGeneralitat perquè al 2011 hemobtingut un estalvi net negatiu.

Ja ho vaig advertir en el Ple ipràcticament no tenia informa-ció. És esperpèntic; realitzemuns pressupostos que contem-plen unes inversions i ara resul-ta que no tenim la capacitatfinancera d’afrontar-les. El 20 %del pressupost ha quedat invali-

dat dos mesos després de laseva aprovació.

Uns dels pilars de l’idearide SI és l’alliberament nacio-nal a partir del municipalis-me i la regeneració democrà-tica. Ens pot explicar unamica aquests conceptes?

Més o menys ja ho he anantintroduint a l’explicar el devenirde l’activitat política fins al diad’avui. En aquest moments elsmunicipis declarats independen-tistes ja representen el 30 % dela població catalana i, així, desdel municipalisme hi haurà unaaltra veu que crida per la inde-pendència. Vull recordar que lanostra proposta per formar partde l’Associació Catalana de Muni-cipis Independentistes fou tom-bada en el Ple gràcies a l’absten-ció de CiU i del Pacte per l’Ametlla(GRA-ERC-ICV). Van ser duesclares opcions autonomistes; CiUperquè una part de la seva coali-ció ho és, i el PACTE perquè sem-bla ser que li agrada el protago-nisme, o perquè ICV no hicombrega. Ha calgut esperar sismesos per ser municipi indepen-dentista,però tant se val, ara hosom i tenim apresa la lliçó.Depèn d’on bufi el vent hauremde lluitar per no retrocedir.

Quant a regeneració demo-cràtica val a dir que hem tingut itenim una classe política que seserveix a ella mateixa, que éscapaç de dir, com ho va fer enMontilla a les eleccions del 2006,“que si hi ha una abstenció altaés perquè els polítics ho fem bé”.S’hauran de canviar i denunciarmoltes coses, i l’anomenada lasocietat de la informació, perme-trar donar el punt d’inflexió.

Es pot assolir la indepen-dència des de l’Ametlla?

Voldria acabar amb una deles meves frases preferides ditaper en Miquel Calçada: “Ara enshem de començar a prepararper al dia després” . Des de l’A-metlla ja l’estem assolint.

“Vull recordar que som latercera força del Consis-tori, que vam obtenir el30% en relació al de CiU ique això ens valida perincidir en la vida política”

“Volem ajudar, des de lanostra posició política al’Ametlla, a tot aquest

moviment cívic d’aconse-guir l’alliberament del

nostre país”

Francesc Sulé és regidor de SI a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès


Des de l’arxiu...Des de l’arxiu...


>>>>>>>>

Carmina Moncau

Mercè Escardó i Bas és bi-bliotecària. Fa 29 anys que tre-balla a la Biblioteca de can But-josa, a Parets. Especialitzadaen llibre infantil i juvenil, ha fetseminaris, xerrades, comuni-cacions, ponències i, per da-munt de tot, ha explicat moltscontes. Els contes, diu ella, noajuden només al desenvolupa-ment emocional de les perso-nes, sinó que tenen el do deconnectar-la amb la part novisible del món, amb la parttranscendent. La paraula par-lada mulla, és com l’aigua;quan la paraula viu dintre d’unconte és com l’oli, taca. Elscontes ens donen aquestes pis-tes interiors, aquests caminsque queden gravats en el sub-conscient. Per això els contespopulars ens proporcionen lesprimeres pistes de com viureen el món.

L’escola Andersen, on anavade petita, tenia una bibliotecad’aula i els nens escrivien molt.

Els mestres potenciaven la lec-tura i l’escriptura. La Mercè hasentit sempre passió per llegirperò també per escriure. Laprimera vegada que va desco-brir que escrivint passavencoses va ser quan, a l’escola,amb 12 o 13 anys, va fer unaredacció sobre la por. En llegir-la, els seus companys es vanquedar molt parats, va causarsensació i va provocar que esparlés molt del tema. Es vaadonar d’una cosa: les parau-les servien perquè altres esmovilitzessin.

La Teresa Rovira, filla deRovira i Virgili, va ser una deles seves professores. La Mercèva fer les pràctiques amb ella ala biblioteca de la Santa Creu iés el seu referent pel que fa ala literatura infantil.

De joveneta ja omplia llibre-tes i papers : “És un refugi, unavàlvula d’escapament, un acom-panyament. L’escriptura m’haajudat a aguantar momentsmolt durs perquè, escriure, t’a-juda a entendre la vida”.

La Mercè creu molt en la ins-piració. “No s’hauria d’escriuremai per encàrrec”, diu, “Totspodem ser malabaristes deparaules però, en el fons, quanvolem comunicar, hem de par-tir dúna altra arrel, d’una sen-sació que parteix d’un mateix”.

Chillida, l’escultor, escriviatambé poesia i quan parlavadel seu mètode de treball deia:“La inspiración me llega si-guiendo el aroma”. Aroma ésinspirar i estem parlant d’inspi-ració. Estem connectats amb lamateixa llum, per això, es potdonar el cas que escriptorsdiferents, en llocs diferents,escriguin, de vegades, les ma-teixes coses.

Cal escriure a mà perquè lamà et connecta directament alcervell, com si no hi haguéscap filtre entre mig. Paul Austerno escriu mai amb ordinador.És important que el nen escri-gui primer amb les mans. Elprimer contacte amb l’escriptu-ra ha de ser amb les mans.Escriure és un exercici bonís-sim per a tothom. “Hi ha arti-cles que he escrit fa anys querecullen idees que han anatcreixent al llarg del temps”.

Diu que té una fada que libufa les orelles, com expli-quem sinó que, una noia comella de Ciències, que anava perBiologia i que es va formar enla programació de llenguatgesinformàtics, anés a parar al’Escola de Bibliotecàries. Defet, aquesta “fada” va ser lamare que en el moment oportúli va fer la gran pregunta: “Ésaixò el que tu vols?”.

La mare també va ser la

nº

02abril’12

La seva passió per llegir i per escriure l’ha dut a ser bibliotecària

Mercè Escardó

Suplement cultural del Diari de l’[email protected]

A curta distància

Amb el patrocini de

Mercè Escardó /M. Escardó

El sentitde la vida

La logoteràpia delpsicòleg Viktor Frankl

Les donesd’aigua

Llegenda de les ninfesde les nostres terres

Museusvivents

La importància del’artesania tradicional

Sumari

gran transmissora de contes icançons. La Mercè ha estatsempre alimentada per contes.El que la va ajudar més en laseva trajectòria com a biliote-cària va ser el seu gran bagat-ge de contes, un dels méspreuats, el que la connectaamb la seva infantesa, ésBABAR. La mare li traduïa delfrancès. És un llibre entranya-ble. Jean de Brunhof, l’autor,malalt en un sanatori, va es-criure i dibuixar la història delpetit Babar per als seus fills. Nopodia estar amb ells i aquestaera la manera més útil per afer-los entendre com era lavida. Més endavant, cap alsanys 60, Babar va ser editat encatalà per Aliorna.

Un infant pot començar areconèixer un llibre als vuitmesos. Pot fer la pinça amb elsditets i pot girar el full. Aquestgest identifica l’objecte i el con-verteix en un llibre. Girar full ésla descoberta del que hi ha aldarrera. Per al desenvolupa-ment d’un nen, l’ordinador hade ser posterior. No hauria d’a-rribar fins que no es domini lalectura. A can Butjosa els nenscerquen la informació a travésdel catàleg manual. La lecturaés una eina de vida. Mentre esllegeix un està atent, posa totsels sentits i allò el manté entensió, actiu. Totes les dimen-sions entren en joc, les emo-cions i la profunditat. Els pareshan de ser conscients del querepresenta el desenvolupa-ment intern del seu fill. Unamare que canta i toca el seu

nadó possibilita que aquestsigui, més endavant, capaçd’escoltar. La lectura comen-ça per l’oïda.

Quan ets petit reps elregal més gran que et podenfer: les paraules. Però lesparaules són caixetes bui-des, sense significat. Coms’omplen de significat? A tra-vés de les cançons, els jocsde falda, els llibres, estàsajudant a posar nom a lescoses, ajudes al teu fill acrear el seu imaginari iaquella imatge l’acompanya-rà sempre. Li regales parau-les i li dones significat. És unprocés que dura tota la vida.

Can Butjosa ha anat fentcamí. No hi havia un dissenyprevi. S’ha escoltat els nensi s´ha cregut en la inspira-ció. “Per què sents que aixòhauria de ser dáquestamanera? Penso que hemseguit una ruta de conte. Etsurt un obstacle, fas unavolteta i et trobes un altrecamí”.

Diu Andrée Comte-Sponville: “naturalment que un llibre potcanviar una vida! Fins i tot jo diria que és només amb aquestacondició que val la pena llegir-lo i escriure’l…”

Tots sabem la importància que té la lectura en les nostresvides i, no només pel que fa a la informació que se’n desprèn sinó,bàsicament, per l’aprenentatge que ens proporciona sobre lesemocions, els sentiments, la manera de viure i el coneixement del’ànima humana.

La Mèrcè Escardó en sap molt de com incentivar els nens, elsnois i les noies, per tal que esdevinguin bons lectors. Us convidema visitar la biblioteca on treballa, can Butjosa, a Parets, especialit-zada en literatura infantil i juvenil. Segur que endevinareu, nomésentrant, el perquè aquesta biblioteca ha esdevingut un referent.

Després dúna llarga conversa amb la Mercè, us nóferimaquest petit extracte, confegit amb bocins de la seva trajectòriavital i professional.

Maria Clara Prat i Roig

No fa gaire es varen fer les proves d’avaluacióde quart d’ESO a tots els instituts de Catalunya iproperament en sabrem el resultat. Si aquest noés tant bo com s’esperava, hi haurà polèmica,com sempre passa.

Fa molt que se’n parla del fracàs escolar, i quees busquen solucions per capgirar aquesta situa-ció que fa temps que arrosseguem. És una pedraa la sabata de tots els Consellers d’Ensenyamentque han passat per la Generalitat. Cadascunbusca la seva fórmula, però de moment el proble-ma persisteix, i persistirà fins que no agafem eltema com un problema global, en el qual totsestem immersos: pares, professors, Departa-ment, i el conjunt de la societat.

Els nens, només són un reflex de la nostrasocietat, la que hem fet i estem fent entre tots, itots en som responsables. Fins que no ho assu-mim i ens anem tirant pedres uns als altres, no hosolucionarem. Els nens neixen en una família,tenen uns pares que en són responsables fins a laseva majoria d’edat. Aquests els han d’educar envalors i responsabilitat i no poden eludir la sevatasca, no poden ni han de delegar en l’escola

aquesta feina. Tenir un fill és una responsabilitatmolt gran, de fet és per a tota la vida, i no val quequan aquest ens incomodi o ens repliqui, defugimde la nostra feina i tirem la tovallola. La nostraobligació és fer de pares, posar límits, educar-los,encara que això costi a vegades. No és una feinafàcil però l’hem de fer.

Un altre problema és el qüestionament siste-màtic del cos de mestres i professors. No vull dirque no s’hagi de revisar la feina que fan, això s’hade fer i ben fet, per aquesta raó hi ha unes perso-nes encarregades d’aquesta feina, però el que nopot ser és que des de les famílies es desacrediti aun professor sense tenir tota la informació, nomésbasant-nos en l’opinió del nen, que no deixa detenir una versió particular i interessada del fet enqüestió.

Els professors i mestres, per altra banda, hande ser conscients que estan treballant amb elfutur del país, han de ser molt responsables de laseva feina i guanyar-se el respecte de pares i nensfent bé la seva tasca, encara que a vegades puguiser difícil, donades

les circumstàncies en que es troben. Aquí ésquan entra el Departament d’Ensenyament. Lespersones responsables de prendre les decisions

sovint estan molt allunyades de la realitat, fatemps que no estan a les aules, i es basen en teo-ries pedagògiques molt bones en teoria, peròmoltes vegades difícils de portar a la pràctica. Esprenen decisions mirant números, sense tenir encompte que parlem de persones, i encara mésimportant, de nens.

Si se’ls vol atendre bé hem de tenir en compteles seves particularitats i necessitats, i s’han detenir les eines i les circumstàncies adequades.Invertir en ells és invertir en el futur.

Amíndola, abril de 2012II

Fracàs escolar i responsabilitatEducació

La dura experiència de viure en un camp de concentració va servir a Viktor Frankl per trobar el sentit de la seva vida

El sentit de la vidaLlaminadures de l’ànima

Cristina VisiersLlicenciada en Humanitats i logoterapeuta

El neuròleg i psiquiatre Viktor Frankl (Viena, 1905-1997)va fundar la logoteràpia (de logos: sentit) amb l’objectiud’humanitzar la medicina i evitar qualsevol reduccionismeen el tracte amb els pacients. L’any 1942 va ser deportat aTheresienstadt, juntament amb la seva dona i els seuspares. Aquesta experiència esfereïdora va confirmar-li lanecessitat i, sobretot, la possibilitat de trobar un sentit a lavida, fins i tot en situacions límit. En parla el seu llibre mésconegut a tot el món: “L’home a la recerca de sentit”, onexplica aquells anys de negror i també com, malgrat el dolori la desesperació per tot el que va veure i viure, i per la mortde la seva família, va decidir-se a favor de la vida. Com ellmateix deia, “vaig trobar el sentit a la meva vida ajudant a altres persones atrobar sentit a les seves vides”.

Hi ha moments durant la nostra existència en què ens veiem obligats aaturar-nos i fer-nos preguntes que ens ajudin a entendre qui som i on hemanat a parar, cap a on volem anar, qui volem arribar a ser, i quin sentit té totplegat. Per al psiquiatre Viktor Frankl, la pregunta pel sentit de la vida no ésuna pregunta casual, ni el símptoma de cap malaltia mental: l’ésser humà,necessàriament, busca un sentit a la seva vida, un sentit que l’ajudarà asuperar els temps de dificultats i que omplirà significativament les èpoquesde bonança. Aquest sentit el trobarà fora d’ell mateix: per exemple, deixantla seva petjada particular al món, treballant, o fent tasques voluntàries.

Actualment, l’atur no només significa la pèrdua econòmica, significa també lanecessitat de les persones aturades de trobar altres maneres de sentir-se capa-ces de fer i de crear, de sentir-se útils fins que trobin una feina. Però tambépodem trobar sentit deixant que sigui el món, o els altres, els que deixin la seva

empremta en nosaltres: estimant i sentint-nos estimats; en larelació amb la natura (un paisatge de la infantesa, un horitzóirrepetible, un cim que sembla perdre’s al cel) o amb l’art (unapeça de música, un llibre que coneix la nostra ànima, un quadreo una escultura que ens desperta amb un calfred d’emoció...).La mirada de la persona que estimem o la melodia que més ensemociona ens recorden que val la pena viure.

I, finalment, també podem trobar sentit, i fins i tot en lessituacions més complicades, posicionant-nos davant d’allò queens està passant, decidint quina actitud prenem quan la vidaens posa a prova: renunciant a ser injustos encara que enshagin tractat injustament, intentant evitar, en la mesura delpossible, el patiment als altres, essent generosos encara que hihagi molt poc per a compartir. Tots coneixem persones que hansuportat situacions de patiment inevitable (persones que s’han

enfrontat a la malaltia, al patiment i també a la seva pròpia mort) amb una acti-tud que ha estat un assoliment molt més admirable que qualsevol altra proesa.

Tot això no ens pot fer oblidar, però, que la situació actual no requereixnomés plantejaments individuals: la lluita contra les injustícies i les creixentsdesigualtats, la solidaritat amb les persones més vulnerables, el respecteincondicional a la dignitat de l’ésser humà són també respostes necessàries ales preguntes que ens fa la vida, i a les que hem de respondre des de la nos-tra responsabilitat amb nosaltres, amb els nostres conciutadans i amb lesfutures generacions.

Viktor Frankl/Internet

El fracàs escolar és un problema global que implica pares, professors, governants i el conjunt de la societat

Imatge: Internet

L’Associació Catalana de Logoteràpia i Anàlisi Existencial faactivitats de difusió i formació a Catalunya.

Podeu trobar més informació al seu web: www.aclae.org.

Amíndola, abril de 2012 III

Ametllatans al món

Mireia Portell i GuarchResideix a San Rafael, a l’Argentina, i participa activament al Casal Català ensenyant la nostra llengua

La Mireia Portell Guarch,nascuda a l’Ametlla el 14de gener del 1973, és netadel Dr. Guarch i resideix al’Argentina, en concret aSan Rafael, província deMendoza, una poblaciód’uns 80.000 habitants iuna àrea d’influència de200.000, en un oasi enmigde l’estepa argentina imolta prop dels Andes. La pri-merapregunta ésobligada.

Com és que estàs vivinta San Rafael, a l’Argenti-na?

El 1996, després de l’èxitdel voluntariat a les Olimpía-des del 92 a Barcelona, ambun grup d’amics i especial-ment una amiga argentina,vàrem decidir venir a l’Argen-tina a fer feina de voluntaris.Primer vam estar un any aBuenos Aires i després vamvenir cap a San Rafael. Ensva agradar molt el lloc i ens hivam quedar.

Aquí vaig conèixer el meumarit, que és d’aquí, i el2001 em vaig casar. Tinc dosfills: el gran, en Nicolás, queté 8 anys, va néixer a Cata-lunya, doncs va coincidir ambel corralito i com que novèiem clara la situació delpaís, vaig voler que nasquésa Catalunya. Vam viure-hitres anys i, finalment, amb lasituació argentina una micamés clara, vàrem decidir tor-nar cap aquí. El segon és l’A-gustí, que té 4 anys i és nas-cut aquí, a San Rafael.

En què treballes?Sóc secretària de direcció

de l’oficina d’atenció delssocis de l’Hospital Espanyolde San Rafael, que té més de40 anys d’existència i és undels hospitals privats mésimportants de San Rafael. Amés sóc secretària de laComissió de Protocol.

Com és la vida a SanRafael?

San Rafael se’l coneix comel cor de Mendoza. Tota laprovíncia és molt vitivinícola itambé molt olivarera. És unoasi enmig de l’estepa i laseva major activitat és l’agrí-cola. Però també és un llocen què, darrerament, s’hapotenciat molt el turisme. Ésun lloc amb molta tran-

quil·litat, molt bo per descan-sar i per gaudir dels seusentorns paisatgístics: ValleGrande és un embassamenten què es poden fer totamena d’activitats aquàtiquesi en el seu riu es pot practicarràfting i esports d’aventura.Los Reyunos és un altreembassament amb recorre-guts de muntanya i amb elbonic club nàutic, i a uns 200km, hi ha una de les esta-cions d’esquí més famoses del’Argentina, Las Leñas.

Argentina és un país ambforça lligams italians, espan-yols i també catalans.

Tens relació amb cata-lans d’aquí?

Fa tres anys vaig establir-hi relació. Jo no els coneixiaperò em van venir a buscar acasa els dirigents del CasalCatalà perquè es van assa-bentar que residia a SanRafael a través del Consulatespanyol. Em vaig fer asso-ciada i des d’aleshores he fetactivitats al Casal. A més fados anys que sóc membre dela Junta Directiva.

El Casal es va refundar arafa quatre anys. Havia existitdel 52 al 57, però va deixarde funcionar. Va tenir unabona activitat perquè hi haviamolts natius catalans, peròamb el temps han anat

morint i en queden moltpocs. Ara s’intenta reactivarel sentiment català i l’activi-tat del Casal. Som una enti-tat amb personalitat jurídicapròpia i, des de l’agost del2010, som el membre 125 dela Comunitat Catalana del’Exterior depenent de laGeneralitat de Catalunya i,curiosament, tenim la seu alnúmero 125 del carrer de laIndependència, la veritat nosé si creure en els auguris.

També t’he de dir que jo hifaig classes de català a unadotzena de persones, inclòsel meu fill gran i és una de lesactivitats que m’il·lusionenmés per veure si recuperemla parla del català aquí.

Actualment som 78 socisentre catalans i algunsargentins vinculats als cata-lans d’aquí. La veritat és queencara estem poc vinculats aCatalunya. Per exemple, lespassades eleccions a laGeneralitat no s’han viscutgens per la gent d’aquí. Mal-grat tot, algú ha votat, ivolem fer una enquesta alssocis per demanar què volenal respecte d’aquests temes.Com a objectiu per revitalit-zar el Casal ens plantegemfer més activitats culturals isocials i una cosa que ensagradaria és convidar el JoanManuel Serrat que té vincula-ció aquí perquè és propietarid’unes bodegues a Mendoza.

En comparació ambCatalunya, quin és elnivell de vida d’aquí?

Aquí a San Rafael hi ha,relativament, un bon nivellde vida. Es va progressant icada cop es consumeix més.En quant als preus, hi ha una

mica de tot. El menjar és mésbarat, la roba quasi igual queallà, els electrodomèsticsquasi com allà, en canvi elslloguers son més barats, unapartament com cal costauns 1000 pesos i un localcomercial petit uns 600pesos. El canvi aproximada-ment està en 5 pesos per 1Euro. La benzina súper estàentre 4 i 5 pesos el litre (0,8 i1€) però la majoria de la gentté cotxes de gas que costa1,33 pesos (0,26€). Encarahi ha molt cotxe vell i aquí,com que és pla, hi ha moltesbicicletes. En canvi al costatd’això hi han bastants cotxestotalment nous de gama alta.

De tota manera la vida és

cara perquè els sous són mésbaixos que allà. En canvi,paradoxalment, a la capitalde la província, Mendoza, lavida és més barata que aquí.

Dius que el menjar ésmésbarat, ésveritat la famaqueté lacarnargentina?

Sí, aquí hi ha el plaer delbon menjar: la carn, efectiva-ment, és molt bona i tot aixòestà acompanyat de bonsvins ja que som en una zonavinícola. Destaquen les bode-gues Bianchi, però el millor ésel costum de com cuinar-la.És molt típic els diumengesfer asado, empanades criolles

(de carn), pasqualines deverdures, que són com unesempanades farcides de ver-dures, pollastre i tonyina, i elpollastre a l’ast.

L’asado és una carn devedella feta a la graella ambuna salsa que en diuen chimichurri i s’acompanya de lesempanades i els choripanesque es fan a dins els típicsforns de llenya, que són comun iglú amb una petita xeme-neia perquè tinguin tiratge.Un altre costum és que, almatí i a mitja tarda, amb unamica de pastes, es pren elmate, que és una infusió

d’herbes de mate que tenenuna acció estimulant com lacafeïna i es prenen en unritual: amb un grup d’amicsque es van passant el recipientde mate que conté la infusió ila bombilla que és com lacanya per aspirar la infusióque es va assecant amb paperal passar-la de l’un a l’altre.

Bé, per acabar, quinesperspectives personalstens i com està la situaciópolítica al país?

A nivell general aquestsdarrers anys han estat bons:no hi ha agitació social i hapredominat la tranquil·litat,de tota manera aquí mai sesap. Tothom sap que l’expre-sident Kirchner era el cervellal govern darrera la sevadona i tothom es preguntacom anirà ara després de leseleccions que s’han fetaquest 2011, ja veurem.

A nivell personal la mevavida és aquí i no em plantejotornar. Estic molt a gust aquí iem vull anar consolidant enla societat sanrafaeliana. Vullcontinuar amb la meva acti-vitat al Casal Català i esperoque es vagi consolidant i con-vertint en una entitat ambmés presència i amb mésintercanvi amb altres casalscatalans arreu del país. Elque sí que tinc clar és quevull transmetre als meus fillsla cultura i la tradició catala-na per no perdre les arrels.

Doncs et desitgem elmillor en aquestes terresargentines com a tots elsametllatans i ametllatanesdistribuïts per tot elmón.

Joan Guarch i Calvet

“El Casal Català va sermolt actiu entre el

1952 i el 1957 perquèhi havia molts nadius

catalans. Ara s’intentenreactivar el sentimentcatalà i les activitats”

“Al Casal hi faig classesde català a una dotzenade persones, inclòs elmeu fill gran, i és unade les activitats quemés m’il·lusionen”

La Mireia Portell i en Joan Guarch davant el Casal Català / J. Guarch

Amíndola, abril de 2012IV

Asun RodríguezLlicenciada en HistòriaMembre de l’organitzaciódel Festival de l’Oralitat d’Elx

Què s’ha fet de lesdones d’aigua?

A Catalunya, com a Euro-pa, com a arreu del món, vanperviure en la memòriapopular col·lectiva elsrecords, els pedaços emboi-rats pel temps i els silencisimposats, dels éssers reals omítics del llunyà passat, queavui encara podem acaronar,quan sorgeixen en llegendesi rondalles d’ací i d’ençà.

Algunes d’aquestes mito-logies han perviscut, arareconvertides en contesescrits, ara explicades perrondallaires que de poble enpoble, generació rere gene-ració, transmetien la culturapopular, no tan sols de “con-tes a la vora del foc” sinó detot un bagatge de costums,creences i formes d’entendrela vida i el món que elsenvoltava. Però tota aquellasaviesa i experiència quedurant anys i més anys, mal-grat tot, s’havia preservat,s’havia transmès i ens havianodrit, va anar lentament,inexorablement, desaparei-xent, amb l’èxode rural a laciutat i els estarrufats clo-quejos del progrés.

I la ciutat va canviar-nos apoc a poc, subtilment, com elmés ladí, astut i malvat delsenemics. Ens va apartar delcaliu de la cultura popular, detot aquell inabastable con-junt de coneixements, for-mats al llarg de centenarsd’anys i transmesos de gene-ració en generació per lanostra gent gran. Ens vaallunyar de tots aquellssabers basats en l’observa-ció, l’experiència i la trans-missió oral. Ens va furtartota aquella riquesa de tradi-cions basades en creences,mites i llegendes i els vasubstituir per uns nousmodels basats en l’homoge-neïtzació imposada pels mit-jans de comunicació i la glo-balització mal entesa.Inspirats en els nous mitesprefabricats per cert tipus depublicitat, moda, cinema,música i televisió.

On han anat a parar els

donyets, els gegants, lesbruixes...? La mainada, ja nos’encisa amb dracs, ogres ofades. I els jovenots, no esprendrien mai seriosamentuna dona d’aigua prenent unbany o estenent la blancabugada en els nostres riuscontaminats.

Qui són les dones d’ai-gua?

Les dones d’aigua sónésser fantàstics del llegenda-ri mitològic català. Són espe-rits elementals femenins quehabiten i protegeixen elsllocs on hi brolla un correntd’aigües dolces, com arafonts, torrents, rierols, rius,llacs, estanys, balmes,gorgs... Com l’aigua, sónprincipi de la vida i de lamort. Poden causar alegrieso tristors, riqueses i benestaro ruïna i mals de cap perquèpremien o castiguen, seguinles sagrades lleis de la natu-ra, les seves pròpies lleis.

La seva bellesa ha estatllegendària i corprenedora.Són esveltes i de llarga cabe-llera daurada que pentinenamb pinta d’or. Porten túni-ques de subtil teixit. Canten iballen amb gràcia i encant.Viuen en secrets palaus alfons de estanys, gorgs, bal-mes... Arreu d’Europa tro-bem un munt de tradicions illegendes sobre aquestséssers, testimoniant així tantla seva unitat originària, comel fruit de les successivesmigracions dels grups ètnicsindoeuropeus.

Bé siguin les melusines aFrança, les merrows a Irlan-da, les nixe alemanyes, lesvila de l’est europeu, leslamiak a Euskadi, les xanasasturianes, o bé, les donesd’aigua, goges, alojes,encantades o dones de fumcatalanes, aquests éssersmítics presenten unes carac-terístiques comuns i unesconstants que també trobemen narracions llegendàriesdel folklore asiàtic i americà,que confereix a aquests per-sonatges llegendaris, unacategoria universal i ances-tral. Al món clàssic se lesanomenà genèricament nim-fes. Són, el que els romansanomenaven: “genius loci”:genis del lloc.

On són les dones d’ai-gua?

Segons les llegendesarreplegades arreu del terri-tori català, aquests éssershabitaven nombrosos llocsd’aigües dolces del Pirineus,Prepirineus i el Montsenyprincipalment, tot i quetambé hi ha llegendes alsPallars, el Ripollès, la Cer-danya, el Rosselló, les Bale-ars i el País Valencià.

Però, dins les profunditatsdels gorgs, balmes, llacs irius d’arreu de Catalunya,ningú pensa ja trobaraquests éssers màgics. Per-secucions i intolerància reli-giosa, per un costat, progrési deshumanització de lanatura, per l’altre, les va ferfugir ja fa molt de temps. Ales aigües sagrades d’antuvi,avui ningú s’apro-pa per demanarsalut o benestarals genis protec-tors. A Riells, lesdones ja notreuen els fillsmalalts a lesfinestres per mos-trar-los a lesencantades deVallderròs, a la fid’obtenir d’ellessanitosa cura. Ials llogarrets debona part del Piri-neu, la nit de capd’any ningú nopara la taula ambblanques estova-lles, aigua i vi,amb molta cura iprimor, perquè les encanta-des beneeixin la llar i lesseves gents, el bestiar i lescollites.

Els màgics indrets, tempsera temps beneïts pels pro-tectors, van ésser usurpatspel cristianisme. Els seussímbols, avui “santifiquen”amb creus, petites ermites ograns temples, aquests llocsper exorcitzar les deïtats qued’ençà de la nit dels tempsels habitaven. Al Canigó, aNúria o a Montserrat, la into-lerància i les persecucionsdel cristianisme més intran-sigent les van foragitar, ambtristor i pesar, a profunds idesconeguts caus, dels queja no em tenim fita. A l’es-tany de Banyoles, ja noballen sobre les juganeres i

cristal·lines aigües del llac, nientonen els seus melodiososcàntics als esperits dels bos-cos. A les fonts del Llobregat,al gorg Negre del Montseny oa la riera de Can Vives deSan Iscle, ja ningú no pensaen furtar una peça de robaestesa de les alojes, a la fi defer-se ric per sempre més.

En aquest llocs, d’antuvimàgics, la invasió de cap desetmana a la carta, aom-brant la ferotge bèstia de lesurbanitzacions, ha ferit mor-talment la sensibilitat de lesdeïtats elementals del bosc,ha ocupat les avantsales delsseus secrets palaus, i lesdones d’aigua ja no estenenla bugada màgica.

El cristianisme, recelós deles creences antigues, les vademonitzar, perseguir i

expulsar. I els tempsmoderns, amb el seu escla-fant progrés, van acabard’extingir la seva presència. Ielles, que habitaven aques-tes les nostres i les sevesterres, els nostres i els seusboscos, que protegien labellesa de la natura, que noés de ningú perquè és detots, fa temps que van defu-gir esparverades de tantadisbauxa. Als nostres bos-cos, ningú n’ha vist, des deja fa molts anys, de donesd’aigua.

Tornaran les donesd’aigua?

A molt llibres per a infantsi per a adults, es comencen aexplicar de nou les antiguesllegendes i rondalles. A les

escoles de pobles i ciutats, ales places i a altres diversosespais de cultura i difusió, hatornat a aparèixer, i cadavegada amb més força, lafigura renovada del vell ron-dallaire que escampa la tra-dició oral i el seu inabastabletresor arreu.

Quan els nostres nens ijoves tornin a comprendre i avalorar l’antiga riquesa cul-tural que la intransigència i laignorància d’uns, i el consu-misme i la deshumanitzaciód’altres ha intentat silen-ciar...

Quan reclamin com el seuineludible dret que se’ls tornitot el seu patrimoni, d’ex-traordinària riquesa mil·lenà-ria, sense censures ni mani-pulacions que, sense capdret, els va ser pres...

Aleshores, les dones d’ai-gua, genis benefactors i pro-tectors de l’element vital,font de vida i de riquesa, demisteri i de puresa de tots elspobles del planeta senseexcepció, potser tornaran iens ajudaran a retrobar i acomprendre el veritablevalor de la vida. Més enllà del’egoisme i de la falsa per-cepció que som éssers indivi-duals, en lloc de col·lectius.Tornaran i ens ajudaran acomprendre, a la fi, quenomés amb el respecte pertots els éssers vius, per laterra, l’aigua i l’aire que res-pirem, sols en harmonia ambel tot universal, sense excep-ció, aconseguirem millorarcom a éssers humans isobreviure.

/ Pili Diago

Les dones d’aiguaLlegenda

Aquestes éssers fantàstics de llarga tradició habiten i protegeixen els indrets on hi brolla l’aigua

Amíndola, abril de 2012 V

Garbuix de lletres

Un glop de tendresaJordi Sedó(Dins el llibre “Mira sota el coixí”, Ed. Malhivern)

Jo son content si veig contenta vóse tant en mi aquest desig és granque el sentiment és perdut de mon cosfins que el voler vostre es va sadollant

Ausiàs March

A qualsevol ciutat, un dia qualsevol de qualse-vol mes d’un any qualsevol

Estimada Teresa,T’estimo. Sí. T’estimo cada dia més. No es pot

estimar més del que t’estimo jo. Donaria el que fosper tu... La vida, si calgués... O si tu me la dema-naves. T’estimo cegament. Sense que et calgui ferres perquè t’estimi... El meu amor és simplementincondicional. Sé que et costa d’entendre-ho, queno hi estàs avesada, que no te’n saps avenir per-què ningú no t’ha estimat mai tant com jo, però lescoses són com són i vull que ho sàpigues. Vull queen tinguis plena consciència, d’aquest sentimentque porto tan endins... I que en gaudeixis. Quem’aprofitis. I que si mai et sobra una gota d’amor,

la vulguis gastar vessant-la al meu damunt, que josabré demostrar-te el meu goig a bastament.

I fins quan m’escridasses i et miro dins els ulls,dins aquests ulls teus, petits i sense gaire llum,dins aquests ulls que els anys han anat enfonsanten el teu rostre eixut i dur, dins aquests ulls, ara jagrisos un cop perduda la vivor de la joventut, emsembla intuir-hi, ben al fons, una guspira d’amorcap a mi, una clivella d’estimació, un record, unesguard, un pensament, un alè de tendresa... Peròaixò no m’interessa gaire. Jo només sé que t’esti-mo jo. Que t’estimo perquè sí. Ni tan sols per sercom ets. T’estimo perquè ets tu, i no concebo lameva vida sense estimar-te. Fins quan m’has etzi-bat més d’una patacada, si després has vingut,melosa, a fer-me una carícia, mai no has pogutpercebre ni tan sols una ombra de retret en lameva mirada, que has trobat sempre serena, netai transparent, radiant de veure’t a la vora. Ben alcontrari, m’he deixat acaronar amb el cor encès iel cos inquiet, i el primer frec suau de la teva màaspra m’ha fet oblidar ben de pressa el caràcteramarg i fred que has anat forjant a còpia d’anysviscuts lluny del meu costat.

I ara comparteixes la teva vida amb mi, just desque vas descobrir que el meu amor pot arribar aser mil cops més pur i més sincer que el de qualse-vol home; una vida marcada pel patiment i laresignació, una vida erma de tendresa, una vidafeta de retrets i de desigs del que podria haverestat i no va ser... Ara, d’ençà que davant la mevainsistència, vas decidir acollir-me a casa teva i elsnostres camins es van fer u, he pogut anar veiental fons de la teva mirada l’amargor d’una existèn-cia tèrbola i malbaratada, consagrada exclusiva-ment a aquell home que no t’estimava i a dos fillsque t’haguessin tret els ulls si se’ls haguessinpogut vendre. No. Jo no vull ser això per a tu: joem dono a tu tota sencera. En cos i ànima. I hofaria igualment encara que tu no ho volguessisperquè no puc ni vull evitar aquest sentiment tanbell que s’apodera de mi, que m’embolcalla i emtransporta, que em guareix la tristor només desaber-te a prop...

No hi era, jo encara; i ni tan sols sabíem cap deles dues de l’existència de l’altra quan el teu homearribava begut a casa i, sense cap raó, t’apallissa-va brutalment fins que se’n cansava. O quan veniaamb alguna de les seves amigues i et feia fora delllit a mitja nit; i tu, humiliada i envaïda d’una iraque no sabies treure’t de dins del pit, ni tan solst’atrevies a queixar-te... I, aleshores, plena devergonya i d’impotència, mirant de no sentir elsesbufecs que feien ell i aquella donota a la tevapròpia cambra, te n’anaves, silent, a somicar abo-cada damunt la taula del menjador, o a assegurar-te que els fills, indiferentment ignorants de tot, nos’haguessin destapat. Aquests fills despietats, quenomés partir aquell malparit, fulminat per un fetgeque l’alcohol li va trencar en mil bocins, et van dei-xar sola i se’t van endur els pocs cèntims queguardaves per a ells —“per si mai es casen”,deies— en aquella capseta rodona de metall,

esquitxada de petits escantells rovellats. Aquestsfills que tu tant has estimat sense que t’hagin tor-nat mai ni una engruna de l’amor que tu has sabutdonar-los. Aquests fills que avui no saps on paren,però que et fan viure amb la vana, tossuda espe-rança que un dia tornaran si els falten diners, unsostre o qualsevol altra cosa material... Aquestsfills que jo odio tant com tu estimes perquè t’apar-tarien de mi. Aquests fills teus que jo foragitariaviolentament sense dubtar-ne ni un instant si maigosaven ni tan sols apropar-se a la tanca de casateva... De casa nostra... Oi...?

Ah, si jo pogués expressar-te els meus senti-ments tal com bullen al meu interior...! Si la mevaveu grollera tingués paraules i sabés fer-les brollardels meus llavis maldestres per explicar-te totesles meves angoixes, pors, inquietuds, amb lamateixa claredat amb què llegeixo en el fons delsteus ulls...! Ah, si les meves extremitats em servis-sin per a escriure’t això que ara penso sense saberque ho penso...! Si sabés comunicar-te el descon-hort que sento quan te’n vas i d’una empenta i uncop de porta darrere teu em fas saber que no volsque vingui amb tu i em deixes trista i resignada,abocada a una espera incerta...! Perquè jo no com-prenc del tot el món dels teus, saps...? Si noméspogués transmetre’t l’alegria que experimento ensentir-te obrir la tanca quan tornes a casa i l’om-ples de la teva olor...! No puc escriure’t, no puc cri-dar-te que t’estimo, no puc expressar-te els meussentiments més que mirant-te fixament als ulls, oanant-te al davant i al darrere, impertinent,barrant-te el pas per si et vaga de fer-me una carí-cia... O —això, sí— remenant vigorosament la cua—desesperadament, diria— per fer-te avinent lameva felicitat; i, si de cas, de quan en quan, en elsmoments més amargs, deixant anar un grinyol dedolor si s’escau que la fiblada és sobtada o massaintensa... Per això, voldria que sabessis llegir en elsmeus gestos... Perquè em dol saber que ignores elmeu amor; i, sobretot, saber que no podràs maillegir el que et dic en aquesta carta que no t’hepogut escriure. I que el meu missatge ha de moriramb mi...Peder Severin Kroyer /Internet

Edward Killingworth Johnson/Internet

Poques coses marquen tant a un lector com el primer llibre que realment s’obre camí fins al seu cor: aquelles primeres imat-ges, l’eco de les paraules que creiem que hem deixat enrere, ens acompanyen tota la vida i esculpeixen un palau en la nos-tra memòria al qual, tard o d’hora -tant li fa quants llibres llegim, quant aprenem o oblidem- tornarem.

L’OMBRA DEL VENT/ CARLOS RUIZ ZAFÓN.

Amíndola, abril de 2012VI

El Passeig de l’AmetllaEl 1932 es va iniciar l’obertura del Passeig que va de la Plaça de l’Ajunta-ment fins a la carretera de Sant Feliu. Els propietaris afectats cediren gene-rosament els terrenys. Eren Josep Sindreu, Joan Antoja, Jaume Donadeu iJosep Manent. En Ramon Camp va acceptar unes compensacions.

El maig de 1939 s’adoptà la mesura de construir un obelisc en memòriadels “Caidos por Dios y por España” que es col·locà al Passeig, al costat de laPlaça de l’Ajuntament.

El 41 es continuaren les obres d’urbanització del Passeig, que, al 1933anava des de la carretera de Sant Feliu fins l’Antic Camí de Caldes. Ara estractava de fer-les arribar a l’Ajuntament, i per obrir aquest tram s’haviad’enderrocar la casa de l’Agutzil Josep Arimon. S’acordà fer-li’n una denova, en uns terrenys de la seva propietat, al costat mateix del Passeig.

El 1943 s’acabà el Passeig de l’Ametlla fins a la plaça de l’Ajuntament.

Resum de la primera part: L’abat Oliba deRipoll va fixar per llei una porció de terra alvoltant de les esglésies onningúpodia ser ata-cat. Peròaixònoera suficient per apossibilitarles relacions entre viles. La Treva de Déu pro-hibia, doncs, les accions bèl·liques durant untemps determinat. La violació d’aquests pre-ceptes era considerada pecat, i la pena podiaser directament l’excomunió.

L’any 1022, l’abat Oliba proposà, durant un sínode aElna, la Treva de Déu. La proposta fou ratificada l’any1027 a Toluges on s´aprovà que la prohibició d´exercirviolència sobre els religiosos i els seus béns s’estenia atotes aquelles persones que anessin a l’esglesia en diafestiu. No es podia fer ús de la violència des de dissab-te al vespre fins al final del diumenge.

Aquesta prohibició es va anar ampliant en les diver-ses assemblees realitzades posteriorment, de talmanera que, a Vic, en el sínode realitzat l’any 1033, laprotecció acollia també els pagesos i els seus domicilis.La prohibició de les accions bèl.liques s’estengué dedijous fins a diumenge.

Les iniciatives del bisbe Oliba van servir per limitar laviolència feudal, fixant uns espais i un temps de segure-tat que van permetre la creació d’una incipient xarxa derelacions comercials. Els pagesos podien portar els seusproductes als mercats de les poblacions i els comer-ciants desplaçar-se de forma segura durant uns dies dela setmana.

Amb La Pau de Déu i la Treva de Déu s’obria, per pri-mer cop en dècades, la possibilitat d’estructurar un siste-ma de relacions entre viles i ciutats a través d’una xarxa,parcialment segura, de camins.

Cinc-cents anys més tard, el període convuls delfeudalisme ja feia temps que havia deixat pas a les

monarquies. El poder polític i militar s’havia concentrati els conflictes havien canviat d’escala.

Una xarxa de pobles, ciutats i camins s’estenia a totel territori donant suport a una activitat productivaintegrada i a una creixent activitat comercial. L’incre-ment dels intercanvis comercials que es va produir capel 1600 entre Barcelona i diferents poblacions del paísvan accelerar la transformació de la Catalunya feudal.

El transport terrestre de mercaderies s’havia fet,durant tota l’Edat Mitjana, sobre mules que podientransitar per qualsevol dels camins i senders del país.Encara avui resten molts d’aquells estrets camins quecomunicaven les poblacions pujant i baixant per qual-sevol lloc.

A finals del segle XV van començar a proliferar elscarros, que tenien molta més capacitat de càrrega.Però aquests vehicles necessitaven uns camins espe-cialitzats que tinguessin l’amplada suficient i la pendentadequada. Aquests camins per a carros es van anome-

nar “carreteres”.Si bé, avui, no podem fer un mapa de les “carrete-

res” catalanes del segle XVI per la manca d’estudis alrespecte, si que en tenim constància de l’existènciad’algunes. L’eix Ripoll-Vic-Granollers-Barcelona eraprobablement un dels més dinàmics del país, junta-ment amb la carretera de València i la de l’Aragó, quearribaven a Barcelona pel Baix Llobregat. Però hi haconstància de les carreteres de Vilassar de Mar, Mataró,Caldes de Montbui, Sant Boi de Llobregat o Manresa.

Tanmateix, aquesta xarxa no arribava a moltespoblacions, com era el cas de Castelterçol cap a Manre-sa o cap a Barcelona. Això no era obstacle perque eltransport de mercaderies de l’època aprofités totamena de camins, combinant l’ús de les carreteres ambaquells altres que només admetien el pas de les fileresde mules. El temps necessari per fer aquests viatgesera considerable. Un exemple d’això són les tretzehores que calien per fer el trajecte de Manresa a Barce-lona. Era una pràctica corrent entre els traginers la dedormir dalt del carro mentre viatjaven, perque el bes-tiar, amb la rutina de fer sempre el mateix trajecte, jasabia el camí per on havia de passar.

Un cas molt interessant era el camí de mules quecomunicava Vic i Olot, de vital importància per a Olotperquè permetia incorporar-se als fluxes de l’eix Ripoll-Vic-Barcelona. El camí passava pel nucli de L’Esquirol,on els traginers paraven als hostals per passar-hi la nit.L’endemà baixaven fins a Vic on bescanviaven les mer-caderies i tornaven a L’Esquirol per dormir. Finalmenttornaven el tercer dia de viatge cap a Olot. Un indicadorde l’increment de l’activitat traginera d’aquest camí ésl’augment de població de L’Esquirol entre 1553, quan hivivien 43 famílies, i 1702, quan la població, amb 123famílies, s’havia triplicat.

JosepMariaCarrerasQuilis

A primer cop d’ull

Foto de l’arxiu històric municipal de l’Ametlla Mª Àngels Juarez Heredia

Josep LLorens Artigas /Internet

Quan els camins fan un país (II)La Pau i la Treva de Déu van pacificar les viles durant uns dies a la setmana i això va fer possible,durant l’Edat Mitjana, la creació d’una xarxa de carreteres per millorar el comerç entre pobles.

Territori

Amíndola, abril de 2012 VII

Josep Lluís Albajar i RoviraAula de PromocióCultural, FundacióUniversitària Mart l’Humà

L’Antoni Cumella, tempsençà, respongué a la curiosi-tat d’un periodista que li vapreguntar quan de temps tri-gava en fer un gerro. Ell,fidel al caràcter poc parladori rotund que el caracteritzàva contestar clar i català:una hora, i tota una vida...

Quan En Papitu, el JosepLlorens Artigas, en un seuviatge per motius familiarsanà al Japó, s’atansà aconèixer de primera mà elprocés artesanal de produc-ció ceràmica, de profundes iancestrals arrels nipones.Talment, al tornar a casanostra, decidí iniciar la cons-trucció d’un forn ceràmictipus coreà al redós del seumas i taller.

Ambdós ceramistes, elprimer, granollerí de naixe-ment i l’altre, gallifà d’adop-ció, són exemples molt pro-pers de sensibilitat artística iamor a l’ofici des de la tradi-ció. I no només això, sinóque llur sensibilitat els va dura posar l’accent, no tant alresultat final del seu prodi-giós camí creatiu, com alprocés tècnic i ètic necessariper assolir-lo. I van reeixiren l’ofici, ...i déu n’hi do si hovan saber fer... Ambdós, vanadmirar els artesans terris-saires i les cultures que hansabut servar l’ofici que elssignifica com a tals.

Sempre en aquestsassumptes, penso en aquella

bèstia benevolent de la polí-tica útil i generosa que va serl’Enric Prat de la Riba. Elmateix que ens va deixar ditque: “... les lluites modernessón lluites de cultura. Elspobles s’imposen i dominenper la superioritat de la cul-tura, i l’ impuls d’intensificarla cultura catalana nopodem esperar-lo de l’Estatque ens dóna oficines buro-cràtiques per a l’expedició detítols acadèmics”. Ja hanpassat més de cent anys d’a-questes paraules, i la idea ésd’una tal actualitat...

Tanmateix, constatemavui que hi ha movimentsque cultiven aquestes ideesamb eficàcia. Tots sabemquè significa el cargol en elmoviment “slow food”, nat ala veïna terra Piamontesa. Omés encara, a casa nostra,l’escola de restauració delmalaguanyat Santi Santa-maria al Racó de Can faves iles iniciatives de recuperacióde llavors autòctones d’enPep Salsetes, posem per cas.La cultura gastronòmica, laque està refermant la socie-tat catalana, és una bona

pràctica a la que seguir lespetges. Exempled’intel·ligència adaptativa i d’intel·ligència de la tenacitat.

És en la tena-citat que, horesd’ara, ens podemfer cabal. Potsersí que és cert quea Catalunya, mésque cargols somformigues...

I és que el fetoriginal, noadmet imitadorsni imitacions. Unvi del Penedès,unes mongetesdel ganxet deLlerona, o unstomàquets deltipus Montserrat,ja em direu comes poden imitar...Són menges tan

bones i tan nostres... ¿Quèpodem dir d’un país que éscapaç de fer d’uns calçots unproducte de “luxe asiàtic”produït a les nostres masa-des?... Doncs que això és unexemple paradigmàtic delque ha estat la nostra perso-nalitat, i ho hem de retrobarcom a hàbit i sobreviure alfet global.

El mateix hauria de pas-sar, posem per cas, amb laxilografia catalana, la tipo-grafia mòbil, la terrissanegra de l’Empordà o el vidrecatalà de Vimbodí i Poblet.Són artesans-artistes ambnoms i cognoms propis: el P.Oriol M.ª Diví, monjo deMontserrat, Miquel Planad’Olot, Lluís Heras de Serrade Daró i en Paco Ramos desde Vimbodí i Poblet respecti-vament.

Aquestes expressionsmenestrals, de maneres defer i de formes catalanes detota una vida, estan en l’ac-tualitat en greu perill d’extin-ció. En moments en que lacomunitat internacional pro-tegeix la biodiversitat ¿comés que ens oblidem de laprotecció de la diversitat cul-tural que es deriva dels arte-sans populars?

Veureu: quan en Papituva ser al Japó, conegué per-

sonalment al padrí de bodesd’un dels seus fills: en ShojiHamada, un mestre terris-saire i artista internacional

de la ceràmica d’art. Aquestmestre, com molts d’altresabans i en d’altres oficis, vaser honorat amb la distincióde “museu vivent” pel seupaís. Aquesta institució volfer visibles als artesans queexcel·leixen per llur virtuo-sisme d’ofici i ètica humanis-ta. Es constitueixen, en vida,com a veritables referents aseguir pels seus deixebles iels responsabilitza en elmanteniment del saber fer iel saber ser d’un ofici popu-lar.

En Shoji Hamada ensemsamb Kawai Kanijiro van crear“MashiKo”: Centre Tradicio-nal de Ceràmica Japonesa.Van ser també precursorsdel moviment “Mingei” d’ar-tesania popular, amb la fina-litat d’impulsar l’estètica i latècnica de l’artesania tradi-cional japonesa, posant derelleu “l’expressió creativadels artesans de renom inco-neguts”: les arts de l’homecomú.

A Catalunya, tenim veri-tables “museus vivents” ambnoms i cognoms com els quehem donat a conèixer enaquestes línies. En quedenpocs, certament... No obs-tant això, és responsabilitatde tots identificar-los, com-partir-los i anar-los a visitarper exercir una saludablepolítica de compra cultural-ment responsable, que per-meti el manteniment de l’ofi-ci i dels quals les generacionsfutures en puguin gaudir.

Els oficis menestrals com l’artesania del vidre o de la ceràmica són una part important de la cultura


¿Com és que ensoblidem de la pro-tecció de la diver-sitat cultural quees deriva dels ar-tesans populars?

Aquestes ex-pressions menes-trals estan enl’actualitat engreu perill d’ex-

tinció.

Oficis

Museus vivents


Podeu visitar el forn de Josep Llorens Artigas,batejat amb el nom de Celadon, a Gallifa, al cos-tat del Mas El Racó, ara Fundació Llorens Artigas,i a tocar del camí que mena a la simpàtica esgle-siola romàtica i el seu cementiri. Visita històrica,artística i molt recomanable.

Joan Guarch i Calvet

Mas Antoja està situat al carrer de CanGiralt.És una casa pairal de planta rectangu-lar típica amb planta baixa, pis i gol-fes.La façana té tres finestres d’estil clàs-sic amb les inscripcions 1608, 1610Pere Viver i 1918. Té un portal adove-llat amb un arc de punt rodó i un ma-jestuós pou amb estructura coberta ala zona de la cuina i que antigamentpermetia obtenir aigua des de l’inte-rior.Les propietats del mas s’iniciaven a latorre de la punxa i baixaven entre elscarrers de Can Giralt i Torregassa finsal carrer de Sant Genís. A la part suddel poble la propietat anava de LaMasia, a les 4 carreteres, passant perdarrera de Can Quico, fins a l’actualferreteria i part del centre comercialSant Jordi.

Amíndola, abril de 2012VIII

Història:A finals del segle XVI existeixen dues cases, per una banda el Mas Antoja i per l’altra el MasViver del Pla, que eren masos modestos que, com veurem, el 1656 estan classificats en la4ª categoria en la Talla de l’Ametlla.Els dos masos eren propers i les seves terres a vegades atermenaven.En el compliment pasqual del 1618 ja apareixen el Mas Antoja i en PereViver (del Mas Viverdel Pla).El Mas Viver del Pla era propietat de la família Viver de Sant Mateu de Montbui que era con-siderada de molta categoria doncs durant molts anys varen ocupar càrrecs d’importànciacom el de Batlle de la Baronia.El 1637 es fa la revocació del nomenament de Pau Antoja com a Jurat per irregularitats enel nomenament.El 1642, Antiga Viver, filla d’en Francesc Viver de Sant Mateu, en aquell moment Batlle dela Baronia, i pubilla del Mas Viver del Pla, es casa amb Pau Antoja, hereu del Mas Antoja,fet que genera una gran concentració de terres, doncs amb les dues propietats juntes pas-sarien a ser de la segona categoria a la Talla de l’Ametlla. A partir d’aquí la família AntojaViver passa a ocupar càrrecs importants al govern de la Baronia. Per raó d’aquest matrimoniapareix en una de les finestres del Mas Antoja el nom de Pere Viver 1610.El 1642 ja veiem que en Pau Antoja (Viver) ocupa el càrrec de Clavari del govern de la Ba-ronia.No sabem si foren les activitats de l’hereu Antoja les que feren convenient el matrimoniamb Antiga o si el matrimoni és el que feu possible les activitats de l’hereu. El que sabemes que fou un personatge molt influent. És en moltes ocasions l’arrendatari del Trentè i amés dóna préstecs a la Baronia o sigui que el seu poder econòmic és molt alt.En la talla del 1656 encara els dos masos cotitzen per separat i estan en la 4ª categoria .El 1674, l’hereu Pau Antoja Viver ocupa el càrrec de Jurat de la Baronia.El 19/3/1679 es fa la reunió en la que es decideix construir la nova església en la que hi par-ticipa en Jaume Antoja i Viver fill dels anteriors.El 1685 Jaume Antoja Viver és Batlle de laBaronia.El 1717 apareix el Mas Antoja en una lli-breta de compliment Pasqual.El 1777 Miquel Viver i Antoja és Regidor dela Baronia.El 1829 Joaquim Antoja és Regidor.El 1851 en Genís Antoja es casa amb MariaRoca Puigllonell i entronca amb la famíliadel Mas Puigllonell.El 1861 Genís Antoja és Alcalde del Muni-cipi de l’Ametlla.El 1864 neix el seu fill Joan Antoja que,més tard, es dedicarà a l’explotació dels re-cursos de Puigllonell, formant-se, tal comapareix documentat, en la destil·lació delvi.El 1880, Pasqual Antoja, germà petit d’enGenís Antoja, casat amb una Donadeu, vaser el primer a introduir el conreu de l’ave-llana a l’Ametlla.En Jacint Antoja Arau, (fill d’en Joan Antojai nét d’en Genís Antoja), empresari a Tore-lló, va transmetre la finca, en herència, alseu fill Joan Antoja, i l’altre fill, en Pere An-toja, va heredar la finca de Puigllonell.La finca de Ca l’Antoja va restar en mansde Joan Antoja fins fa uns 20 anys. Des dellavors ja no pertany a la família.

Durant el segle XVI i especialment el XVII, les principals famílies de l’Ametlla augmentaren llur patrimoni ireformaren les cases pairals per convertir-les en mansions senyorials. Per la història familiar, per la figuraarquitectònica del mas o perquè ha perdurat fins avui en dia amb un cert pes social, avui parlem d’una de les ma-sies més importants de l’Ametlla: Ca l’Antoja (i Viver del Pla).

Ca l’Antoja / Maria Vilanova

Ca l’Antoja / J Guarch

L’Amíndola és el suplement cultural del Diari de l’Ametlla. Es publica trimestralment. Direc-ció i coordinació: Joan Guarch i Núria Farràs. Consell de redacció: Núria Farràs, JoanGuarch, Carmina Moncau, Clara Prat i Jaume Partegàs. Col·laboradors en aquest número:Carmina Moncau, Clara Prat i Roig, Cristina Visiers, Joan Guarch, Asun Rodriguez, Pilar Diago,Jordi Sedó, Mercè Escardó, Josep Maria Carreras Quilis, Ma Àngels Juarez Heredia, Josep LluísAlbajar i Rovira, Crisant Tengo i Maria Vilanova.Maquetació: Núria Farràs i Àrea de comunicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

La direcció de l’Amíndola vetlla perquè tots els articles siguin respectuososamb tothom, però no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors.

Si voleu col·laborar amb l’Amíndola o publicar algun conte,article o fotografia, poseu-vos en contacte amb la redaccióal correu electrònic [email protected]

Aquest article s’ha elaborat en baseals treballs publicats dels nostrescronistes locals, en Josep Badia, MnAnton Bassolas, Mn Joan Bellavista iJordi Puig.

Ca l’Antoja / Arxiu Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

Ca l’Antoja (i Viver del Pla)Territori

Cent vint-i-quatre anysdel naixement d’Eugeni Xammar

Laura Iglesias Trafach

Vivim temps convulsos en els que el país sembla que donitombs per trobar el seu camí. És en aquests moments queun poble troba a faltar gent de la força d’Eugeni Xammar,que el mes de gener va fer 124 anys que va néixer a l’A-metlla del Vallès.

El que impressiona d’aquest personatge és que senseestudis universitaris i treballant des dels 14 anys, amb 60anys d’anar pel món, sempre va respirar amb una idea moltprecisa del que volia per Catalunya. Corresponsal a BuenosAires, París, Londres i Berlín, on farà una llegendària entre-vista al futur Fürher, també treballarà a Nova York a la seude l’ONU, a Washington al Banc de Reconstrucció i foment ia Ginebra a la seu de l’OMS com a col·laborador, sempreconservà la seva militància com a català. Josep Pla deia d’ell“Era un gran apassionat i, en aquest sentit, un supercatalàperfecte. Els catalans som apassionats, però oblidem. Per aXammar l'oblit no existí mai, ni per anys que passessin”.

Intel·ligent, ambles idees clares iprecises, desacom-plexat i amb unaconvicció de paísque li recorria l’es-pina dorsal i li dona-va aquest posat dedandi seré amb mi-rada penetrant.

Amic dels seusamics i enganxat ala vocació periodís-tica, Xammar seràamant de polèmi-ques pel gust deldebat però sempre amb un ferm compromís amb el seupaís. Poliglota, parlava set llengües i n’escrivia cinc, con-juntament amb els homes de la seva generació va ajudarsense complexos a normalitzar i a injectar vida a la nostrallengua. Cosmopolita des del catalanisme més militant iamb els peus arrelats al localisme més pairal. Eugeni Xam-mar és un exemple d’home íntegre i coherent que no acotael cap sota cap fracàs i que porta l’ètica de les seves con-viccions fins a la darrera de les conseqüències. “Tot el quepot arribar a ser un català a la vida és ser català”.

Independent i gens convencional, Xammar formarà partd’una generació d’homes que lluitaran per una Catalunyaimpossible amb la modernitat, el catalanisme i l’esforç coma bandera.

En aquests moments de camins incerts i conviccionslíquides, la seva ploma irònica, sagaç i sense embuts ensposaria a tots els punts sobre les is, i potser com un far enuna mar trasbalsada ens guiaria de nou cap a aquestaCatalunya impossible que encara necessita d’una constantlluita per construir la seva identitat com a poble lliure.

Escrivia Xammar a la mort de Companys:

“Que les nostres vides no desmereixin de la seva mort[...]. Els catalans que hem estat testimonis de la passió imort del President Companys portem damunt de les espat-lles un pes de plom. Ell va caure amb el nom de Catalunyaals llavis i ens va deixar a nosaltres amb la sort de Catalu-nya a les mans.[...] I Catalunya som nosaltres. [...]. I aras’acosta el 15 d’octubre de 1944 [...] se sent la remor d’unmissatge. Un missatge molt alt i molt breu. Dues paraules:Catalunya viu”.

En el dia del seu aniversari, llarga vida a les seves con-viccions!

Diari de l’Ametlla, març de 2012

Cultura

13

Nomenament de Manuel Joquim Raspallcom arquitectemunicipal (1906)

Era el mes de març i ens trobàvem a l’interior del dipòsit de l’arxiu. Aleshores,barrejada entre una documentació d’allò més variada, vàrem topar-nos amb una joiaamb la que no hi comptàvem: El títol d’arquitecte municipal de l’Ajuntament de l’A-metlla del Vallès a favor de Manuel Joaquim Raspall.

Teniu al davant el document oficial de contractació de l’arquitecte més popular delnostre poble i un dels més reconeguts de Catalunya. Ell és el màxim representant delmodernisme a l’Ametlla, l’artífex d’haver donat al municipi la fesomia que, en granpart, encara es conserva en alguns indrets i que confereix al poble unes característi-ques pròpies que li donen una identitat singular.

El seu nomenament com arquitecte municipal és de gener de l’any 1906, quan elSr. Sebastià Bassa era l’alcalde.

Fou també l’arquitecte municipal de Cardedeu, La Garriga, Caldes de Montbui,Granollers, Montmeló i la Roca del Vallès.

Aquestes són les seves principals obres a l’Ametlla:- Can Xammar de Baix (REFORMA 1908)- Casa Moncau (reforma del 1907)- Escalinata i jardins de l’església (1911-1912)- Can Bachs (reforma de 1904)- Cal Barber (1904)- Casa - Cafè Dr. Bassa (1906)- Ajuntament i escoles (1910 - 1913)- Font pública del carrer Pompeu Fabra- Casa Ignasi Solà.

Per a saber més dels edificis modernistes de l’Ametlla del Vallès, podeu consultarel Diari de l’Ametlla número 87, de setembre de 2011.

Eugeni Xammar

Cultura

AnnaYcobalzeta i SílviaAlcántara,dones que, amb el seu treball,copsen l’essència de la vida

Les Tertúlies Literàries han viscut dos moments espe-cialment intensos el mes de març: la sortida al teatre per agaudir de El mercader de Venècia i la trobada amb l’escrip-tora Sílvia Alcàntara.

El mercader de Venècia va venir acompanyat d’impor-tants valors afegits. Abans de la representació, la trobadadels tertulians amb el director Rafel Duran qui, en una inte-ressant xerrada, els va parlar de la seva concepció d’a-questa obra de Shakespeare i va defensar la seva posadaen escena. Durant la representació, poder gaudir del crei-xement artístic d’una Anna Ycobalzeta brillant i plena dematisos, que va entusiasmar.

El treball de direcció i la interpretació dels actors vanintentar donar resposta als aspectes més significatius d’a-questa comèdia: la modernitat del problema plantejat pelimprudent mercader, que fa operacions econòmiques tanarriscades que arriba a posar en perill la seva pròpia vida i fatrontollar la justícia i les lleis que regeixen la vida social; lafrivolitat del món dels rics; la sensibilitat de Shakespeare pera copsar la situació dels jueus amb totes les seves besants;la singular manifestació de l’astúcia femenina, font inesgo-table de recursos vitals. En aquest sentit, la interpretacióque l’Anna Ycobalzeta fa de la Porcia és decisiva.

La trobada amb Sílvia Alcàntara va ser l’altra granvivència humana i literària. L’escriptora va compartir ambels assistents a l‘acta el seu procés de creació d’Olor decolònia (2009). Aquesta novel·la és el punt de confluènciad’una formació lingüística, d’un aprenentatge literari id’una experiència de vida.

Per pertànyer a una generació que no havia tingutensenyament en català, la Sílvia va decidir assistir als cur-sos de normalització lingüística per consolidar la seva llen-gua. Després, l’Aula de Lletres li va obrir una importantfinestra per a un escriptor: la de les tècniques narratives,de les quals Olor de Colònia n’és una mostra. Finalment, larecuperació dels records de infància li va permetre escriuresobre un món perdut i hermètic, el de la colònia, un mónon, en paraules de la Sílvia, “les olors són pudors”.

Amb gran passió, la Sílvia Alcàntara va anar comentantla raó d’ésser dels principals personatges de la novel·la,com els havia concebut, com els havia portat amb elladurant cinc anys, com havia arribat a entendre les sevesemocions i com, per a no sentir el buit que li deixaven quanels va haver d’acomiadar en el moment d’acabar lanovel”la, ja estava escrivint una altra.

Anna Ycobalzeta i Sílvia Alcàntara, dues dones que, ambel seu treball, ens fan sentir i ens ajuden a ser més lúcids.

Sílvia Alcántara i Lola Tresserras

Tertulians al Teatre Nacional



música, lectura, biblioteca, teatre, cursos, exposicions, premis, conferències, concerts, museus, debats Cultura

Tertúlies literàries

A una entrevista, Najat El Hachmi va dir que no l’inte-ressava convertir-se en un símbol de res, però amb la sevaprimera novel·la, Jo també sóc catalana (2004), i amb elllibre que hem compartit el mes de març a les TertúliesLiteràries, L’últim patriarca (2008), se l’ha vist com aexemple del que signifiquen els nous catalans i com a ideald’integració. La Najat, als vuit anys, va arribar a Vic des deNador (Marroc). Ella mateixa ha manifestat repetidesvegades que, si inicialment la seva família buscava un futurmillor, en el fons van venir impel·lits per la dificultat quetenen els berebers de créixer en el seu país.

La Najat ha confessat que, per provenir d’una de leszones i de les cultures més reprimides per l’antic règim, liha estat fàcil entendre el fet català. En aquest sentit, l’es-criptura l’ha ajudada a anar formant la seva pròpia realitatde catalana i d’origen marroquí, i a acostar aquest dosmons als quals pertany: “el fet d'escriure, assegura, i el fetd'escriure aquesta novel·la (L’últim patriarca), em permetque tots els fragments dels mons que m'acompanyen esconverteixin en un de sol. És una mena de reconciliacióamb tots aquests paisatges, els d'allà i els d'aquí, elementsque d'entrada poden semblar irreconciliables”.

L’últim patriarca, guardonada amb el Premi Ramon Llull2008, és una novel·la fins a cert punt autobiogràfica, creadaa partir de vivències personals i de la gent del seu entorn.L’obra presenta la lluita contra l’ordre establert, contra lesimposicions del patriarcat i del l’ordre secular. Segons el juratd’un premi atorgat per unanimitat, la novel·la “ofereix unaspecte testimonial d'un fet freqüent a la nostra societat, elpas d'unes persones que vénen d'una societat arcaica ipatriarcal, rígida, a una d'oberta i europea que obliga o bé al'assimilació, o bé a una ruptura amb les tradicions”.

L’obra, dividida en dues parts, ens presenta a la primerael naixement i la formació d’un “patriarca” dèspota i omni-present que la seva filla, protagonista de la segona part,intenta comprendre sense condemnar. Amb tot, la violèn-cia domèstica que impregna el text ens sacseja.

Es podria pensar la novel·la es limita a tractar larebel·lió, en aquest cas, d’una dona magrebina, contra elmasclisme imperant –la condició femenina i la sexualitatsón els camins de la llibertat-, però l’obra va més enllà detot això. Hi ha una noia adolescent que diu “no” a les impo-sicions en una lluita personal i no tant com a lluita cultural ofeminista: “la relació pare-filla mai és rígida ni unilateral, iestà explicada amb molta intuïció dramàtica”. Però tambéhi ha un patriarcat que no només sotmet la mare i la filla,sinó que també empresona el fill, que no vol continuar ambun sistema que no reconeix com a propi.

L’últim patriarca és un títol i un desig: “que el personat-ge protagonista, el patriarca dèspota, sigui l’últim legitimatpel poder femení".

És curiosa la tècnica que fa servir la narradora, com sid’un relat oral es tractés, potser respon a l’intent de repro-duir la tradició de la seva cultura a l’hora de explicar i crearhistòries. Aquesta tècnica permet a la Najat ser el mésobjectiva possible, tot i tractant-se d’un tema tan complex.

Interessant, de vegades una mica estranya, en la sevaconcepció literària, és una novel·la impactant, que provocaen el lector un cert posicionament. Molt recomanable.

Maite Garrido

Sandra Rossi Taller d’autodefensa / Arxiu

Conferència d’Eulàlia Cladellas / Lydhia P. Taller “Adéu a la superwoman” / Lydhia P.

Sílvia Alcántara durant la seva visita a l’Ametlla Canudas interpretant Kiki Montparnasse

El proppassat dia 8 de març, la doctora EulàliaCladellas, metgessa de família i especialista ensexologia, va pronunciar la conferència “Lasexualitat a partir dels cinquanta, la falta de desigi la anorgàsmia femenina” a la Sala Polivalent dela Biblioteca Municipal dins el cicle de conferèn-cies Idees i paraules, que organitza la Regidoriade Cultura i coordina Jordi Sedó.

La conferenciant va explicar que l’activitatsexual, que no hem de confondre amb l’activitat

coital, té lloc des de la més tendra infantesa finsal final de la vida i va afirmar, entre moltes altrescoses, que l’ésser humà té dret a viure unasexualitat lliure i plenament satisfactòria, inde-pendentment de quina sigui la seva orientació oles seves preferències, amb l’única condició derespectar sempre la llibertat de l’altre. També vareferir-se a la masturbació en tots dos sexes comuna manera saludable i normal d’explorar i conèi-xer el propi cos per tal de poder gaudir-ne.

Conferència d’Eulàlia Cladellas

El Cicle de la Dona ha comptat amb una programació molt variada i molt públic

Finalitza el Cicle de la Dona

Amb motiu del Dia Interna-cional de la Dona d’enguany, quees va celebar el 8 de març, l’àreade Cultura de l’Ajuntament, ambla col·laboració d’altres àrees delConsistori, va organitzar un cicled’activitats de caire ben divers.

El Cicle de la dona 2012 vacomençar amb amb una sessióde contes per a adults a càrrecde la Sandra Rossi, el “Va depiropos”, i va seguir amb la con-

ferència d’Eulàlia Cladellas “Lasexualitat a partir dels cinquan-ta, la falta de desig i la anorgàs-mia femenina”, integrada dinsdel cicle Idees i Paraules.

Seguidament, i gràcies a lacol·laboració de Mar Nua, la Be-goña Serra va conduir un tallertitulat “Adéu a la superwoman”,en el qual es tractà la prevencióde la violència de gènere.

Al segon cap de setmana de

març es reaitzà, de nou, un tallerde fensa personal, i el dia 19 l’es-criptora Sílvia Alcántara va venira l’Ametlla convidada per les Ter-túlies Literàries, per a parlar de laseva novel·la Olor de colònia.

I finalment, el darrer acte vaser la interpretació, per segoncop a l’Ametlla, del monòleg“T’en fais pas! Viens a Montpar-nasse!”, a càrrec de la CristinaCanudas.

Article nº5:V Congrés InternacionalEsperantista de Barcelonade l’any 1909

Fragment de l’article publicat el desembre de2008 en els número 28 de la “Revista Cartòfila”del Cercle Cartòfil de Catalunya.

Davant del moviment catalanista exaltant lapròpia personalitat, s’aixecà a Europa una onadauniversalista, impulsada principalment pels lliu-res pensadors i pels moviments obreristes, queprengué cos amb la invenció de l’esperanto.

L’ideari pacifista universal fou adoptat pelssectors progressistes dels grups de l’esperanto,que en majoria tants paral·lelismes té amb lesidees proletàries que buscava la unitat de totsamb un idioma comú, l’esperanto.

Això no vol dir que també hi hagueren burge-sos esperantistes.

L’esperanto és un nou idioma amb la sevagramàtica i diccionaris. Fou inventat pel polacLazarus Zamenhof.

El V Congrés Internacional d’Esperanto deBarcelona tingué lloc del 5 al 11 de setembre de1909 [...]

El Congrés fou anunciat per un cartell, obra

d’Apa, del que es feu una postal facsímil.Tenim dues postals impreses a París d’invita-

ció a tot el món d’anar al Congrés.A més [...] es publicaren dues sèries de 15

postals, a 1 pesseta la sèrie, 30 en total, de vis-tes de Barcelona.

Han passat cent anys i l’idioma que ha presuna posició internacional ha sigut l’anglès i del’esperanto sols en queden els records.

L. Villaroga

Aquelles persones que considerin que podenaportar informació i/o postals d’algun esdeveni-ment succeït a l’Ametlla o a Catalunya que esposin en contacte amb l’Ajuntament.

Pròxim article: Postals de la guerra civil(1936 – 1939)

Persona de contacte: Crisant Tengo, coordi-nador del projecte.

www.postalsdecatalunya.catwww.cerclecartofilcatalunya.com

Postal del V Congrés Esperanto

Postal del V Congrés Esperanto

Postal del cartell del V Congrés Esperanto

Postal impresa a Vic

Pintura abstracta a laSala d’Art Carles Sindreu

Organitzada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament i perl'Associació d'Artistes de l'Ametlla del Vallès, el passatdivendres 16 de març es va inaugurar una nova exposicióde pintura abstracta, de l'artista Teresa Sanmartí.

Aquesta exposició va romandre oberta al públic en l'ho-rari habitual de la Sala d'Art Carles Sindreu fins el diumen-ge dia 1 d'abril.

Teresa Sanmartí

MUSEU VIRTUAL DE LA TARGETA POSTAL DE CATALUNYAAMETLLA DEL VALLÈS



- A les 17h, espectacle teatral més xoco-latada- A les 19:30h, lliurament de premis delConcurs Literari mésmonòleg per adults-- I exposició de novetats tot el dia!!!

Aquest proper Sant Jordi, la Biblioteca ofe-rirà un espectacle per a tota la família a càrrecde la companyia teatral En Clau de Clown:Sant Jordi amb la Dragona Bufalletres.Durant l’espectacle, que comença a les 17 h.,el nostre Jordi haurà d’enfrontar-se a una dra-gona molt peculiar que ha fet desaparèixer leslletres dels contes.

I després de l’espectacle, xocolatada pera tothom!

Seguidament, a les 19,30 h., arribarà elmoment dels nervis amb la cerimònia delliurament de premis del 9è Concurs Lite-rari de Sant Jordi. Enguany comptarem amb

el narrador Santi Rovira, que ens farà unasessió de contes per a adults i un llibretamb les obres guanyadores amb una fotogra-fia a la seva portada que simula el laboratorid’un obsés de les lletres! Intenteu identificartots els elements que hi surten!

També exposarem les novetats del mesel mateix dia de Sant Jordi en una paradeta al’exterior de la biblioteca d’11 a 14h!!

www.ametlla.cat/biblio

La Dragona Bufalletres vindrà per Sant Jordial lliurament de premis del 9è Concurs Literari

Curs de retoc fotogràfic bàsic

El proper dimecres 25 d’abril la Biblioteca us ofereix la segonacàpsula formativa. Aquesta vegada, us ensenyarem a retocarimatges des d’internet!

L’objectiu d’aquesta segona càpsulaés que els alumnes pugueuimportar les vostres fotogra-fies a l’ordinador i aprendretècniques bàsiques de retocfotogràfic, com ara passar-les a blanc i negre, modifi-car la seva grandària, afegirefectes visuals, fer-les mésborroses o més clares, apli-car tonalitats sèpia i conver-tir-les en pura psicodèlia.

Us recordem que amb a-questes càpsules, la Biblioteca no-més pretén introduir eines i aplicacions informàtiques als seus usuaris,de manera senzilla i amb un nivell bàsic.

Totes les càpsules que oferim són cursos gratuïts per als usuaris dela Biblioteca de l’Ametlla. Si us n’interessa alguna, podeu venir perso-nalment i apuntar-vos-hi.

Les places són limitades! Així que afanyeu-vos si us interessaaquest curs!

La càpsula 2 “Retoc fotogràfic bàsic online”, es farà el 25d’abril, de 18 a 20 h., a l’aula TIC de la Biblioteca

El proper dijous 26 d’abril, a les19 h., a la Sala Polivalent, la Biblio-teca acollirà una xerrada de l’escriptoraGemma Lienas, autora d’El gran lli-bre de la Carlota, entre d’altres títols.

La xerrada, M’agrades/t’agrado (sex-ualitat i afectivitat) versarà sobre l’adoles-cència i les relacions afectivosexuals.

Lienas ens parlarà sobre la diferèn-cia d’oportunitats per a les noies i perals nois.

També ens parlarà sobre la sexuali-tat i sobre aquelles relacions condicio-nades pels estereotips de gènere, cosaque genera relacions desiguals.

Abans de l’acte, el PICA i el C-17organitzaran una activitat relacionadaamb la xerrada.

Més informació a: www.gemmalienas.comwww.ametlla.cat/biblio

Xerrada amb la Gemma Lienassobre l’afectivitat i la sexualitat

Després de Setmana Santa,la bibliotecamodifica el seu horari d’obertura!

Tarda: de dilluns a divendres de 15,30 h. a 20 h.Matí: divendres i dissabtes de 10 h. a 14 h.

��

�� !�"�� #�� !�"��$#� ��#�� $%�� &�� '��(�)��*�� #��+�� ,�� $ �-.��*�� *��#+�� $��/��"�� '�"��.�0��*� ��#��*��1��2"� �� '��!� ��#� ��+*� � $��/�� /�� 3�4��*�� #��1 ��'$� � �� #�� $��3�� '�"��.�0��/� +��#��(��1��'�� !�"��*�� #�� $�� !�"�� *��!��" ��'��!� ��#�/�� *��*�� $��5�� 3�4��#�� +�+�*��*��/��5��6�� /�� *� �� 3��7�� '��!� �� *�+��/��5��, �5��8� 0�� +� � 7� �� '�� $%�� *�� #��/��5��9�� !�"�� *�� : ��! �� '�"��.�0�� #��/��5��$�� -��/� �� -��&� ��*� ��*�� '�� 0��*+� ��*�/�� '��!� ��+� ��#�� 0�� /�� ;��8� !��3��.�� #�� <��=�� )��(�� #��+�/'�5�� 3��+>*#� +��+�*��#�� <��5��3��/�� 0�� ++�� '�?�� ,� ��?� ��$��(��*� �� <��0��%�� )�� *� ��#�� )��@�� $%�� %�� *�� ;;��$��!�� 3�� *>�� +��+�, �!� �"��<�)� � ;��*+�/��1�� #+�� 5��, �� A �� 3��&�� ,��7B��*� 3�4��*�� *�� 5��$��3�� 0�� #�!��.�� !�"��#+� ��#��+� � 5��3��'�� 8��'C7� ��!��3�� '$� ��/�� *�� '�0�!�� 0��*�� #��!��3�� 0��#�� #��#*� � '�� ,��0� �.��*� +�+��+�*��D��.��;��'�� @��! ��"��1�� **�� 0�1��/� �� '��/�� +��#��= ��=�� "�� *��*�� 0�1�� (�;. �;� �� +��*��=�� A ��'�� &�� *�� E'�,� �� 0�� *�#��=�� A ��3��<�F��'$� '��*�� +��*� � G��3�� )�� *�� #��#��

�

Qui diu que tot són retallades?

D’un temps ençà sembla que l’esport que convoca méscompetidors és el de “Retalla que retallaràs”. L’esportque, alhora, provoca més derrotes, més fracassos, mésdesil·lusions... I no us negaré que és d’alt risc, vaja, unmal esport.

Però, si volem captar els signes dels temps ens ado-narem que mentre hi ha qui no deixa les tisores ni peranar a dormir, també hi ha qui que, d’ençà que es lleva,no para d’ajudar a l’un i a l’altre, que no deixa de fer-seservidor dels altres tot i no conèixer-los!

Si escolteu bé sentireu experiències de treballadorssolidaris, de pares sacrificats pels fills, de famílies que s’es-timen i s’ajuden, de veïns que es donen la mà, d’oriündsque acullen immigrants sense mirar d’on vénen. Uns ialtres que mai no havien fet tant i que, justament ara, pas-sen desapercebuts. Tant és així, que ens cal recordar aque-lla dita de Rabrindanâth Tagore: “No ploris la foscor, que lesllàgrimes no et deixaran veure les estrelles”.

Bé, doncs, quantes i quantes estrelles lluen en elnostre firmament. Quantes aportacions econòmiques,quantes persones a donar del seu temps, quants esfor-ços de gent creient o no creient o creient a mitges quefan possible que les Càritas de tantíssimes parròquieses mantinguin fermes al servei dels nostres germans.

Ara us diré el nom d’una institució d’aquelles queavui són tan bescantades, precisament una entitatbancària: LA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE CATA-LUNYA, i és que ens ha donat 1.200 euros per acol·laborar amb Càritas de la nostra parròquia.

Moltes gràcies en nom dels qui gaudeixen de laincansable fraternitat de tots aquests altres. I, enda-vant, que estem ben orientats i a més no anem pas sols!

El mossèn, en nom de Caritas Parroquial

Atenció veïns de l’Ametlla!

Tenim entre nosaltres un ser covard i traïdor queestà molt i molt malalt, ja que el dimecres dia 29 defebrer, al C/ de la Coma, va tenir la sang freda d'agafarpel collar i clavar una ganivetada a l'esquena a la nostragossa, que es deixava acaronar per tothom, ja que laporta té una reixa i s'hi pot passar el braç. Ara és morta.

Si algú va veure alguna cosa, truqueu, si us plau, altelèfon de la Policia o de l'Ajuntament, ja que el que liva fer a la nostra gossa un dia ho pot repetir a un altregos, a una persona o a la seva pròpia família.

Antonia Subirá

Afany recaptatori + ineficiència del’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

Vaig sol·licitar la llicència d’obres per tal d’adequarla piscina a la normativa vigent el febrer de 2011. Vaigreclamar un parell de cops el permís que finalment vaarribar passat l’estiu (crec que l’estiu és l’època normalper utilitzar una piscina). Ara m’envien el tribut i l’em-presa Unipost de Granollers (per boca d’Olga NicolásMartínez) diu en el seu informe (del 10 de novembre)que ho va deixar a una bústia, una bústia inexistentdoncs ni tinc bústia ni estem mai absents de casa.

Sabent que la primera notificació no m’havia arri-bat, no semblaria el més lògic que l’Ajuntament fes unsegon intent?

No, han optat per deixar que la notificació m’arribiamb recàrrec (del 20 %). Em sento com un ciutadà detercera. Totalment indefens davant una administracióque en cap moment ha fet la seva feina amb eficàcia ique, a sobre, cobra el servei amb recàrrec.

Mercè Rubió Boada

Resposta a la Sra. Mercè Rubió Boada

En resposta a la seva carta que es publica en aquestasecció després de finalitzar per part seva el tràmit correc-tament el 25 de març, dir-li que per motius de l’endarre-riment de la gestió administrativa degut al canvi degovern després d’un període electoral, és ben cert que nose li va donar resposta amb la rapidesa que tots desitjarí-em, però com vostè va veure a la tramitació de la instàn-cia, s’especificava que el temps de silenci administratiupositiu, per ser una obra menor, era d’un mes i ja perme-tia iniciar les obres. El permís d’obres no està condicionatal pagament de les taxes i impostos que comporta qual-sevol llicència, degut a que la seva tramitació la fa efecti-va la Diputació, que una vegada consultat el seu expe-dient ens detalla cronològicament el procés:

21/10/2011: emissió de la carta de pagament percorreu (període voluntari de pagament).

30/10/2011: 1r intent de notificació amb resultatabsent a les 10,02 h.

03/11/2011: 2n intent de notificació amb resulstatd’absent, a les 15,31 h.

10/11/2011: 3r intent de notificació, es deixa a lapropietat avís de notificació.

02/01/2012: es fa públicació al BOP.01/03/2012: Notificació provisió constrenyiment

10%, rebuda el 13/03/2012.14/03/2012: cobrament.Benvolguda Sra. Rubió, després de tot aquest pro-

cés no podem admetre que aquest Ajuntament tinguiafany recaptatori, perquè les comunicacions s’hanajustat al procediment legal. Bé és cert que aquestaregidoria lamenta el retard en la resolució final de la lli-cència d’obres, però com ja hem explicat estava resoltper silenci positiu.

Carles Borràs, regidor de Territori.


Cartes al Director

Àrea de Joventut

L’Ametlla acollirà la primeraedició de la Mostra d’Arts Visuals(MAV 2012), un aparador pelsnous creadors audiovisuals jovesque resideixen al municipi.

L’acte serà el 14 d’abril a par-tir de les 19,30 h. a la Sala Muni-cipal, on es mostraran els curt-metratges dels directors idirectores participants.

La temàtica de les obres éslliure, i cada creador podrà expli-car en una taula rodona els mo-tius i els impulsos que l’han dut arodar cada treball.

La mostra acabarà amb unconcert de la Voix Sucrée (can-tautora de l’Ametlla) al bar deCan Bassa. Els assistents al MAVpodrem gaudir dels treballs decreadors ametllatans com araXavi Álvarez, Xavi Bernabé,Mercè Bou, Sergi Doutón, MartíIshi, Núira Ishi, Sergi Sánchez,entre altres, que mostraranobres de ficció, documentals...

Si ets cinèfil i vols descobrir eltalent ametllatà en pantallagran, aquesta és la teva ocasió!

Ens pots seguir al Twitter(@MAVAmetlla) o al Facebook, ifer-nos arribar les teves propos-tes a [email protected]

nº

11abril’12

El proper dissabte 14 d’abril s’estrena el MAV, que comptarà amb una mostra decurtmetratges, una taula rodona amb els directors i un concert de La Voix Sucrée

La Mostra d’Arts VisualsJove de s’estrena a l’Ametlla

Visita al Saló de l’Ensenyamentde lamàdel PICA

Una de les funcions delPunt d’Informació Juvenilés donar assessoramentals joves que demanenorientació acadèmica,que volen informació so-bre quins estudis i quinessortides poden tenir.

L’Àrea de Joventut dua terme diferents accionsd’orientació acadèmica,entre elles la ja tradicio-nal sortida al Saló de l’En-senyament, que enguanys’ha realitzat a la Fira deBarcelona del 21 al 25 demarç.

El PICA hi va anar divendres 23 de març amb un grup dejoves interessats en veure totes les possibilitats d’estudique la Fira mostrava.

Assessoramentsobre treballar a l’estranger

En la mesura de les seves possibilitats el PICA prova dedonar suport al jovent en aquests moments de crisi, queestà essent especialment dura per aquest segment de lapoblació.

Sembla que una de les possibles sortides davant la crisiés treballar a l’estranger, i realitzar altres possibles activi-tats fora del nostre país.

En aquest sentit, el PICA va organitzar dues xerrades otallers; D’una banda, es va dur a terme una xerrada acàrrec de la nostra assessoria laboral sobre les diferentspossibilitats que tenen els joves de treballar a l’estranger,els països que ofereixen més oportunitats, les diferentsvies per a poder anar-hi, els oficis més demandats...

També es va fer una xerrada amb joves sobre els campsde treball a l’estranger, que són un primer pas interessantper anar traient el cap més enllà de les nostres fronteres, jaque el voluntariat a fora serveix per a millorar idiomes deveritat, fer contactes, veure com està la situació en altrespaïsos, etc.

Diferents joves van explicar la seva experiència a ungrup interessant en participar-hi.

La xerrada es va fer al PICAICApEl pica2012 les activitats de joventut

pelabril

dll dm dc dj dv ds dg

a + a +...

* Curs de guitarra cada dillunsde 17 h. a 18:30 h.* Assessoria Laboral els dies 16 i 30* Assessoria sobre drogues, alimentciói salut amb el C-17, cada dimecres.* Assessoria acadèmica cada dia.* Carnets ISIC i carnet alberguistai A sota la Biblioteca. De 16.30 h. a 20 h.

Els divendres podeu trobar la Lídia [email protected] PICA al ves�bul de l’IES Tel. 93 845 72 01

4

11

18

25

1

9

2

23 24

Assessoria sobredrogues,alimentaciói salut C17A les 17 h.Al PICA

Torneig devídeojocsA les 10,30 h.al PICA

Taller d’anglèsDe 18,30 a 20 h.al PICA

Torneig deFutbol 7 del PICAA les 10 h. alCamp de futbol

Taller decuina: pastísde primavera18 h. al PICA

12 14

Tarda de CINEMANGA18 h. al PICA

Demostracióde fingerskate18 h. al PICA

Mostra d’ArtsVisuals de l’Ametllaa les 19,30 a la Salade Teatre

Visita al Saló de l’Ensenyament

activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives Esports


El proppassat diumenge 18 de març l'àrea d'Esports del'Ajuntament de l'Ametlla, amb el guiatge del BB Triatló l'A-metlla, de la Policia Local i de Protecció Civil, es va organit-zar una nova bicicletada pel camp de vol de Rosanes.

En aquesta ocasió, un total de vuitanta persones inte-grades per famílies amb nens petits varen congregar-se alParc de Maria Lluïsa per iniciar la ruta, que va transcórrerpel Camp de Vol de Rosanes i el Pla de Llerona, on es varealitzar una visita guiada a l'emplaçament.

L'organització vol agrair molt especialment la col·laboraciódel BB Triatló l'Ametlla, de la Policia Local i de Protecció Civil.

La propera bicicletada serà el diumenge 3 de juny i seràla de la ruta de les masies.

Bicicletada del Camp de Vol

Participants a la bicicletada

BB-Triatló L’Ametlla del Vallès, juntament ambl’AEE de l’Institut Eugeni Xammar i l’Ajuntament,estem treballant per posar en marxa el propermes de setembre una Escola de Triatló per jovesentre 12 i 17 anys.

De cara al proper mes de juny s’organitza untriatló jove amb diferents distàncies per tal queel joves puguin provar-ho.

Aviat tindreu més informació.

Illa Activa i BB-Triatló L’Ametlla del Vallès soli-daris amb la lluita contra el càncer.

Després de la Mitja de Granollers, on es va ini-ciar aquesta proposta, els organitzadors van ofe-rir pack’s solidaris de samarretes per recaptarmés fons per la lluita contra el càncer.

Nosaltres ja hem fet el nostre primer triatló, larecompensa és immensa !

El passat 4 de març es va celebrar el Campio-nat d’Espanya de Triatló de Mitja Distància aValència, amb distàncies:1.900 m. natació + 90km. bicicleta + 21 km. córrer, on BB-Triatló L’A-metlla del Vallès va ser-hi representat amb RaúlGallardo (a la imatge vermell i blanc), Oriol Gi-ménez i Jaume Angulo. Tot i que la prova va arri-bar al començament de la temporada i amb poctemps de preparació, les sensacions van serbones. La classificació per grups d’edat va ser:

Grup Edat Natació Bicicleta Córrer Total Pos. Grup Edat Pos. General

Jaume Angulo G35 - 39M 0:31:56 2:50:43 1:29:33 4:52:12 22 63

Raúl Gallardo G40 - 44M 0:35:45 2:49:40 1:36:34 5:01:59 24 114

Oriol Giménez G35 - 39M 0:27:24 2:55:43 0:00:00 0:00:00


activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives Esports

CV Ametlla

D’inici la cosa semblavaunamicadepel·lícula, d’a-quelles en les que esmunta un equip del no resi es pretén fer quelcom deprofit. Dos germans que dis-cuteixen sovint, jugadors acavall entre l’A i el B, jugadorsque tripliquen l’edat del méspetit, d’altres que no han jugat maial vólei, uns que vénen del bàs-quet... La cirereta del pastís era unentrenador que al cap de poc decomençar marxa...

Ningú amb dos dits de frontva marcar cap fita a aquestequip, però tots es van posar atreballar; Els que jugaven i elsque donaven un cop de mà en elsentrenaments sense tenir fitxa(gràcies, gràcies i mil gràcies)entrenant amb una constànciaimpressionant, l’entrenador bus-cant un sistema de joc i d’entre-nament adequat per uns nivellstant diferents i sobretot intentantfuncionar com un equip a lapista. Com sempre passa, els ini-

cis van ser durs: un parell de cla-tellades davant dels millorsequips de la lliga no auguravenuna temporada fàcil, però ambl’esforç i el treball, poc a poc esva anar formant l’equip i es vaaconseguir anar guanyant con-fiança i partits.

A mitja temporada ens vàremsorprendre d’estar en una d’a-quelles posicions que donavendret a l’ascens... Sí! Éremquarts! Gairebé sense voler-ho,ens ho vàrem plantejar com unobjectiu: guanyar-nos el dreta jugar a segona divisió. Eraun objectiu esbojarrat, sobretotmirant quatre mesos enrere,però era al nostre abast, a banda

de ser un objectiu en va,doncs el primer equip estàa 2ª i no podem pujar,però l’orgull de fer-ho enstirava endavant.

L’objectiu es va acon-seguir. Vàrem acabar laprimera fase a la 4ª posi-ció que ens dóna dret al’ascens directe. Expecta-tives inicials àmpliament

superades, èxit rotund, i sobre-tot mil agraïments a repartir: al’afició que ens ha vingut a veure(i alguns partits els era, de segur,un suplici), la gent que ens haajudat a entrenar i ha entrenatamb nosaltres, als entrenadorsque han donat un cop de mà al’entrenador i al club que hadipositat la confiança en l’equipesportiu i tècnic. Gràcies a totsells, els jugadors i l’entrenadordel sènior B del C.V.L’Ametlla hantocat aquella glòria que es tocaen aquelles pel·lícules america-nes on un equip del dispar éscapaç d’assolir un èxit d’allò mésimpensable. Gràcies a tots elsque ho heu fet possible!

Ascens directe del sènior masculí delClub Voleibol l’Ametlla a 2ª divisió

El sènior masculí del CV Ametlla

JARDINERIA DOMENECHConstrucción de jardines, renovaciones y

proyectos integrales, piscinas, sist. de riego,podas, césped, iluminación, madera, etc.

Sr. Jaime Doménech605 866 276

Es llogahabitacióamb terrassa,

bany propi, wifi...

93 879 80 58

telèfons d’interès, horaris de transport, deixalleria, metereologia Serveis


TELÈFONS D’INTERÈS

Ajuntament 93 843 25 01Biblioteca Municipal 93 843 19 66PICA 93 845 72 01Bombers 93 849 60 80Camp de Futbol 93 845 70 94CAP Ametlla 93 845 72 46CAP La Garriga 93 860 58 97Club Can Camp 93 843 11 50Club Esportiu Vallès 93 843 28 27Mossos d’Esquadra 93 860 85 00Consell Comarcal del V.O. 93 879 14 44Correus de l’Ametlla 93 843 26 04Creu Roja Granollers 93 861 12 40Escola Bertí 93 843 27 78Escola Bressol l’Ametller 93 845 79 59Escola Els Cingles 93 845 70 39Deixalleria 93 744 50 68Escola Municipal de Música 93 843 28 82Espai Municipal de Can Camp 93 843 11 50Estabanell 93 860 91 09Farmàcia Puigdollers 93 843 25 46Farmàcia Valls 93 843 19 07Farmàcia Viña Mata 93 870 40 18Fecsa-Endesa (avaries) 902 50 88 50Funerària Granollers 93 861 82 30Hisenda Granollers 93 870 76 00Hospital de Granollers 93 842 50 00Institut Eugeni Xammar 93 843 01 25Jutjat de Pau 93 843 28 08Llar d’Infants el Carrilet 93 843 02 50Llar d’Infants l’Ametlla 93 843 00 20Mossos Trànsit 088Parròquia 93 843 00 23Pavelló d’Esports 93 843 28 65Piscines de Ca l’Arenys 93 843 21 10Policia Local 93 843 29 92Policia Nacional Granollers 93 870 75 99Protecció Civil 93 843 24 26Can Moret 93 843 02 53Repsol Butano 93 870 07 97Residència Millet Park 93 843 00 71Residència Fsca. Roig 93 843 29 84Residència l’Ametlla 93 843 22 56Residencial Can Camp 93 845 79 74Santuari de Puiggraciós 93 744 50 30Sorea Ametlla 93 843 22 56Taxi Júlio González 670 89 48 10Taxis Beltran 670 79 72 79Taxi Salvadora Martínez 619 07 76 01Urgències Mèdiques 24 hores 061Veterinari 607 62 26 77

SERVEI MUNICIPAL DE TRANSPORT DE L'AMETLLA A GRANOLLERS

A partir del 03-01-2011

0 De dilluns a divendres feiners Dissabtes feiners Diumenges i festius(1) (1) (1) (1) (1) (1)(2) (1) (1) (1) (1) (1)

Granollers

Granollers Centre (Estació Bus - Andana 10) 6:10 6:30 7:18 8:33 - 9:00 9:48 11:15 11:33 12:15 - 12:48 14:00 14:45 15:28 - 16:38 18:00 18:28 20:50 8:30 11:15 14:00 18:15 21:00 9:00 11:15 14:00 21:00

Estació RENFE Granollers-Centre 6:13 - 7:28 8:43 - - 9:58 - 11:43 - - 12:58 - - 15:31 - 16:51 - 18:38 - - - - - - - - - -

Hospital - 6:35 - - - 9:05 - 11:20 - 12:20 - - 14:05 14:50 - - - 18:05 - - 8:35 11:20 14:05 18:20 - 9:05 11:20 14:05 -

Instituts 6:22 - 7:37 8:52 - - 10:07 - 11:52 - - 13:07 - - 15:41 - 17:01 - 18:48 - - - - - - - - - -

Estació RENFE Canovelles 6:23 6:40 7:38 8:53 - 9:10 10:08 11:25 11:53 12:25 - 13:08 14:10 14:55 15:42 - 17:02 18:10 18:49 - 8:40 11:25 14:10 18:25 - 9:10 11:25 14:10 -

Canovelles Ajuntament 6:28 6:42 7:43 8:58 - 9:12 10:13 11:27 11:58 12:27 - 13:13 14:12 14:57 15:47 - 17:07 18:12 18:54 - 8:42 11:27 14:12 18:27 - 9:12 11:27 14:12 -

L'Ametlla

Rotonda PI l’Ametlla Park 6:34 6:48 7:49 9:04 - 9:18 10:19 11:33 12:04 12:33 - 13:19 14:18 15:03 15:53 - 17:13 18:18 19:00 - 8:48 11:33 14:18 18:33 - 9:18 11:33 14:18 -

C/ Barcelona (Can Quico) 6:40 6:54 7:55 9:10 - 9:24 10:25 11:39 12:10 12:39 - 13:25 14:24 15:09 15:59 - 17:19 18:24 19:06 21:20 8:54 11:39 14:22 18:39 21:30 9:24 11:39 14:22 21:30

C/ Torregassa, 9 (Parc) 6:50 6:55 8:05 9:20 - 9:25 10:35 11:40 12:20 12:40 - 13:35 14:25 15:10 16:10 - 17:30 18:25 19:15 21:30 8:55 11:40 14:23 18:40 21:40 9:25 11:40 14:23 21:40

Can Camp - 6:56 - - - 9:26 - 11:41 - 12:41 - - 14:26 15:11 - - - 18:26 - 21:31 8:56 11:41 14:25 18:41 21:41 - 11:41 14:25 21:41

(1) (1) (1) (1)(2) (1) (1) (1) (1) (1) (1) (1)

L'Ametlla

Can Camp - 7:34 - - 9:31 10:01 - - - - 12:55 - 14:41 15:46 - 16:31 - 19:01 - - 9:31 12:50 14:35 16:25 19:16 - 12:20 14:35 16:25

C/ Torregassa, 9 (Parc) 6:50 7:35 8:05 9:20 9:33 10:03 11:05 - 12:20 - 12:57 14:05 14:43 15:48 16:10 16:33 18:00 19:03 19:45 21:45 9:33 12:52 14:37 16:27 19:18 9:25 12:22 14:37 16:27C/ Pompeu Fabra / Camí Antic de Caldes 6:52 7:36 8:07 9:22 9:35 10:05 11:07 - 12:22 - 12:59 14:07 14:45 15:50 16:12 16:35 18:02 19:05 19:47 21:46 9:35 12:54 14:39 16:29 19:20 9:27 12:24 14:39 16:29

C/ Barcelona (Can Quico) 6:54 7:37 8:09 9:24 9:37 10:07 11:09 - 12:24 - 13:01 14:09 14:47 15:52 16:14 16:37 18:04 19:07 19:49 21:47 9:37 12:56 14:41 16:31 19:22 9:29 12:26 14:41 16:31

Rotonda PI l’Ametlla Park 6:58 7:42 8:13 9:28 9:42 10:12 11:13 - 12:28 - 13:06 14:13 14:52 15:57 16:18 16:42 18:08 19:12 19:53 21:51 9:42 13:01 14:46 16:36 19:27 9:34 12:31 14:46 16:36

Canovelles C/ Indústria, 23 7:08 7:47 8:23 9:38 9:47 10:17 11:23 - 12:38 - 13:11 14:23 14:57 16:02 16:28 16:47 18:18 19:17 20:03 21:55 9:47 13:06 14:50 16:40 19:32 9:39 12:36 14:50 16:40

Granollers

Estació RENFE Canovelles 7:10 7:49 8:25 9:40 9:49 10:19 11:25 - 12:40 - 13:13 14:25 14:59 16:04 16:30 16:49 18:20 19:19 20:05 21:56 9:49 13:08 14:52 16:42 19:34 9:41 12:38 14:52 16:42

Torras i Bages 7:11 7:50 8:26 9:41 9:50 10:20 11:26 - 12:41 - 13:14 14:26 15:00 16:05 16:31 16:50 18:21 19:20 20:06 21:57 9:50 13:09 14:53 16:43 19:35 9:42 12:39 14:53 16:43

Hospital - 7:55 - - 9:55 10:25 - - - - 13:19 - 15:05 16:10 - 16:55 - 19:25 - - 9:55 13:14 14:58 16:48 19:40 9:47 12:44 14:58 16:48

Granollers Centre (Estació Bus - Andana 10) 7:18 8:00 8:33 9:48 10:00 10:30 11:33 - 12:48 - 13:24 14:33 15:10 16:15 16:38 17:00 18:28 19:30 20:13 22:00 10:00 13:20 15:00 16:50 19:45 9:53 12:50 15:00 16:50

Estació RENFE Granollers-Centre - - - - - - - - - - - 14:36 - - - - - - 20:16 - - - - - - - - - -

Servei Municipal de L'Ametlla a Granollers. (1) L'agost no circula.

Línia Granollers-L'Ametlla-Sant Feliu. (2) Només circula dies de mercat a Granollers.

Vehicle titular adaptat. Truqui prèviament al telèfon 93.870.78.60 per confirmar disponibilitat.

El compliment d'aquest horari està supeditat a les condicions del trànsit.

INFORMACIÓ: 902 13 00 14

Borsa detreball

Si vols més informaciód’aquestes ofertes defeina, visita la secció

“Busques feina?” de la webde l’Ajuntament

www.ametlla.cat iel Facebook del PICA

23

- Becari/a d’administració icomptabilitatEmpresa situada a Granollers cercabecari per a tasques d’administraciói comptabilitatRequisits:Bona presènciaS’ofereix:Contracte de pràctiquesInteressats/des:Enviar CV amb fotografia recent [email protected]

- Cambrer/aRestaurant de Barcelona cercacambrer/aTasques:Servei a sala, realització de coman-des i gestió informatitzada de notesi caixa, coordinació amb l’equip decambrers i cuina del restaurant.Requisits:Titulació en CFGM d’Hosteleria, ex-periència mínima d’un any en fun-cions similars, castellà, català ianglès.S’ofereix:Jornada completa, contracte tem-poral, salari segons conveni.

Interessats/des:Enviar CV a:[email protected]

- Gestor/a punt de venda (Cata-lunya i Llevant )Casa Mas, important empresa delsector de l'alimentació en fortprocés d'expansió, necessita incor-porar a l'equip comercial un/agestor/a punt de venda (Catalunyai Llevant).Funcions:Control de posicionament de pro-ducte en el punt de venda, control iseguiment de l'activitat promocio-nal negociada amb el punt devenda, control de merchandising.Requisits:Experiència contrastada com a GPVen el sector alimentació (hipermer-cats i supermercats, disponibilitat perviatjar, es requereix tenir iniciativapròpia, autonomia, dinamisme, orga-nització i capacitat d'improvisar dinsd'un sector o context competitiu, in-formàtica a nivell d' usuari.S’ofereix:Treball estable, molt bon ambient

de treball, sou segons vàlua i expe-riència demostrableInteressats/des:Enviar CV a la direcció:[email protected]

- Teleoperador/aFuncions:Atenció al públic i assessorament alclient sobre els productes de l’em-presa, realització de trucades aclients potencials per captació denous clients.Requisits:Titulació: ESO, experiència mínimad’1 any, castellà, català i anglès.S’ofereix:Jornada completa, zona de Barce-lona, contractede duració determi-nada, salari segons conveni.Interessats/des:Enviar CV a:[email protected] More

- Mecànic de manteniment decarretons, camions i vehiclesImportant empresa del sector tèx-til, ubicada a Granollers, cerca in-corporar un mecànic per a realitzar

el manteniment de carretons, ca-mions i vehicles d’empresa.Requisits:Experiència en la ocupació mínimad’un any, experiència en hidràulicaInteressats/des:Enviar CV a la direcció[email protected] o inscripcióper la pàgina webhttp://www.artcatalunya.es/index.php


Pat Millet

Asseguts en un del bancs de la plaça del'Ajuntament, doncs fa un dia radiant, l’Is-rael ens diu que va néixer a la Corunya,però que des dels 6 anys està a Catalu-nya, per la qual cosa se sent totalmentcatalà. “Català, català” reivindica, isegueix dient “Vàrem venir a l’Ametlla, decasualitat, concretament al Serrat, l’any2005, i al cap de tres mesos la meva donai jo vam ser conscients de que haver d'a-nar buscar la dona de fer feina al tren o albus, per després haver de tornar-la aacompanyar, era molt feixuc. Per tant,pensàrem que si nosaltres teníem aquestproblema, la resta dels habitants que resi-dien aquí, lluny del centre, també s'hideurien trobar”.

Efectivament era un contrarietat comu-na i, després d'assessorar-se sobre elnegoci i dedicar més de sis mesos a tota lapart de gestoria i publicitat, per fi van posaren marxa tot el muntatge de l'empresa.

Varen començar el dia 1 de novembrede l’any 2005. “El dia 15 de novembrevàrem fer la nostra primera neteja i, apartir de llavors, hem anat treballant deforma continuada. Publicitat? En el nostrecas és important, molt important, el boca-orella”. A partir del dia 1 de gener és obli-gatori tenir assegurades a les dones de ferfeina si no vols que et “caigui” una sancióde 3.000€. “Tothom les ha d'assegurar,fer-los una nòmina, amb catorze paguesanuals, un mes de vacances remunerat...Les ha de donar d’alta a la SeguretatSocial... En fi, és tot força complicat, pertant, si fas números, al final pagant moltpoc més per cada neteja pots contactaramb nosaltres sense cap problema”.

Tenen clientela diària, d'un o dos cops

per setmana, d'un cop al mes o de tan solsper coses puntuals com pot ser la cuina,vidres i finestres, terrassa... “Tinc clientsque tenen una noia fixa a casa i nomésens contracten quan aquesta marxa devacances. Nosaltres ho portem tot: elsproductes, draps, fregall per la cuina i pelbany, baieta de micro fibra per la pols...”.

Naturalment, l'Israel sempre va a par-lar amb la clienta per conèixer-la i establirla periodicitat de la feina, veure la casa,les dimensions que té i com és el caràcterde la mestressa; si és nerviosa, calmada,si és perfeccionista de la neteja, etc., peraixí entendre quin tipus de teballadornecessita, si més ràpid o bé més tranquil, i

molt minuciós. Una sèrie de matisos quecal tenir en compte ja que, segons ell, sónimportants perquè la família quedi satisfe-ta i tot funcioni. “És bàsic que la gent ensconegui i que vegi que som seriosos. Iafegiré que la nostra empresa està dona-da d’alta a la Generalitat de Catalunya.No, no només fem neteges, sinó quetambé donem ajuda a domicili, gent quenecessita que se’ls renti i es tingui cura delseu cos. Per això estem donats d’alta aBenestar Social".

Ens explica que fa uns minuts que l'ha-via trucat un client demanant que anessina recollir el nen a l’escola perquè ells no

podien. “Nosaltres podem fer aquest ser-vei perquè tenim un assegurança que ensho cobreix”.

Actualment tenen uns 20 treballadors.No tots a jornada completa. Naturalment,treballen amb persones especialitzadescom auxiliars de geriatria per l’assistènciaa domicili, persones titulades que conei-xen molt bé la seva feina. “Hi ha gent queestà a casa perquè no vol o no pot pagar-se una residència i l’atenem al seu domici-li, ens ocupem de la persona gran a la quese l'ha de rentar i atendre perquè estiguiben polida.

Cuina? També! Fins i tot tenim unadietista que visita la persona que ho

necessita i li fa un planning de menjar”. Ésun servei que representa un gran alleuja-ment per la persona o persones que con-viuen amb una altra que necessita unesatencions especials.

“La persona que porta tota la partd'administració, control, etc. és la VikyMoller". La Viky és molt coneguda alpoble. Durant uns anys va tenir una botigade diaris, llibres, regals... Un tipus d'esta-bliment com el que han muntat el matri-moni que condueix la botiga “Peipars”,sobre el que un dia en parlarem. “Perso-nalment em dedico més a visites i a lapart comercial”, però a n'Israel no se li

caurien pas els anells si hagués de ferneteges. “Cap problema! Vinc d'una famí-lia de set germans; Mai hem tingut unadona de fer feines i des de petit que henetejat, planxat, posat rentadores, estèsla roba... Per tant, per mi és molt fàcilarribar a una casa i saber com s'ha de ferla feina. Netejo tan bé com les mevesnoies. No ho dubtis!".

Per acabar-ho d'arrodonir afegeix: “Jono puc exigir a les meves treballadoresquelcom que jo no sàpiga fer. També femdespatxos, empreses, escoles... Araestem netejant l'IES i estan molt satis-fets. Els horaris són flexibles. Pensa quenosaltres comencem el primer torn a les6,30 h. del matí i les darreres surten cap ales 22 h.”.

Sobre el tema del jardí també se’n fancàrrec. “Si no són coses complicadestenim un jardiner que treballa per nosal-tres. Tot el que són coses petites, hopodem fer, sempre amb personal titulat.El preu per un servei normal és de 15 €l’hora, tot inclòs. A partir d’aquí, si anemcada dia a la casa el preu s’ajusta. Si hi haun servei d’urgència, doncs és clar, hi haun increment del cost del servei. Unaqüestió important és que si tenim les clausde la casa sempre estan vigilades ambuna càmera les 24 hores del dia.”

“Hartos de limpiar”, que com hemapuntat és el seu eslògan, segons n'Israelés una frase molt impactant i, per aquestaraó, la va posar en castellà.

Set anys fent la seva tasca i cap tipusde problema gruixut.

Sí anècdotes divertides... Per tant, jasabeu: contracteu aquests serveis i esti-rats a la vostra hamaca dediqueu-vos, tansols, a observar com creix l’herba del jardíamb tota tranquil·litat.

La Rebotiga

Serveis del Principat

“A partir del dia 1 de gener és obligatori tenir assegurades ales dones de fer feina si no vols que et “caigui” una sanció de3.000€. Tothom les ha d'assegurar, fer-los una nòmina ambcatorze pagues anuals, un mes de vacances remunerat... Lesha de donar d’alta a la Seguretat Social...”

“¿Hartos de limpiar?” Ambaquest eslògan que llueixenen els seus vehicles on portentots els estris necessaris perfer la seva feina, s’anunciaaquesta empresa també co-neguda com “Serveis del Prin-cipat”. Va ser creada, fa anys,pel matrimoni d'Israel RamosGonzález i d'Irene Sofia Fer-nández, i ens dóna la possibil-itat de contractar uns serveisde neteja, a fons o bé puntu-als, diaris, setmanals, etc. demanteniment... Però encaraofereixen més prestacions.Llegiu, atentament i així co-neixereu tot sobre la qüestió,interessant per a tots. En par-lem amb l'Israel, que ens hacitat a la plaça de l'Ajunta-ment de l’Ametlla.

L’Israel davant una de les seves furgonetes / Rafael Sánchez

Telèfon: 696 97 96 10

24

diari de l'ametlla abril 2012

Documents