1

Les Nacions Unides van acordar l’any 1993 que el 22 de març de cada any fos

declarat Dia Mundial de l’Aigua.

“L’aigua és essencial per a la vida i, no obstant això, és escassa per a milions de

persones arreu del món. Molts milions de nens moren diàriament per malalties transmeses per l’aigua, i

la sequera castiga periòdicament alguns dels països més pobres del planeta. (…) Hem d’aprofitar millor

l’aigua”.

Koffi Annan, secretari general de les Nacions Unides, 2005

En l'actualitat gairebé la meitat de la població mundial (uns 2.600 milions de persones)

manquen dels sanejaments bàsics per a aconseguir aigua potable. Uns 15 milions de persones

moren anualment en el món a causa de malalties infeccioses provocades per la falta d'accés a

l'aigua potable.Com en altres aspectes derivats del desenvolupament i la globalització, també

pel que concerneix a l’aigua existeix un marcat desequilibri entre els països rics i pobres. En

Estats Units, per només citar un exemple, el consum mig d'aquest líquid és de 2 mil metres

cúbics per habitants, mentre en el Níger és d'uns escassos 41.

I nosaltres què podem fer??

Et proposem una passejada pel nostre institut. Fixa’t en els diferents pòsters, realitza

les activitats següents i reflexiona!! El Dia Mundial de l'Aigua ha de propiciar-nos l'anàlisi

profunda sobre com fer perdurable un recurs que és font de vida i salut i al què tots els

habitants del planeta blau hi tenim dret.

2

Pòster 1

«L’aigua, un recurs vital»

Us heu parat mai a pensar en què gastem l’aigua a les cases? En la següent taula

teniu valors aproximats del consum d’aigua domèstica.

. Ara llegiu amb atenció la frase següent: «Un nen nascut en un país desenvolupat consumeix entre 30 i 50 vegades més aigua que un nen nascut en un país en via de desenvolupament.» Si dividiu entre 30 (o 50) el vostre consum d’aigua diari, quina quantitat us queda?

Discutiu què faríeu i què deixaríeu de fer. Això tindria conseqüències sobre la vostra qualitat de vida? Què penseu que es podria fer, individualment i col·lectivament, per estalviar aigua? Feu un mínim de tres propostes per estalviar aigua a casa i de tres més per estalviar-ne en l’àmbit internacional.

Penseu quants cops al dia feu a casa cadascuna d’aquestes activitats i apunteu el consum a la tercera columna.

Quants litres d’aigua gasteu, aproximadament, a casa vostra en un dia?

Voleu saber si sou malbaratadors

d’aigua? Compareu el consum que heu calculat amb la següent dada: l’ONU considera que amb 70 litres/dia es poden desenvolupar totes les activitats que fem normalment sense que se’n ressenti el nostre benestar. També diu que el mínim necessari per persona i dia són 20 litres

Què creieu, que USEM o que ABUSEM de l’aigua?

3

Pòster 2

«Una mirada al món de l’aigua»

Observeu les fotografies del pòster i digueu en quins casos l’aigua es manifesta en estat líquid, sòlid o gasós. Les fotografies descriuen per mitjà d’imatges el cicle de l’aigua. Aquí teniu un esquema del cicle; intenteu explicar quin és el recorregut que fa l’aigua en la natura i quins canvis d’estat es van produint al llarg del cicle.

Busqueu el significat dels termes següents i situeu-los a l’esquema: _ Evapotranspiració

_ Precipitació

_ Escorrentia

_ Infiltració

_ Solidificació

_ Evaporació

Ara fixeu-vos en els percentatges de cada tipus d’aigua que envolten les fotografies del pòster.

A partir d’aquí, relacioneu amb fletxes les dues columnes següents: a quin dels tipus d’aigua correspon cada percentatge? (Els «%» es refereixen a l’aigua total que hi ha al món, tant dolça com salada.)

D’aquests tipus d’aigües, discutiu quin podem utilitzar per al nostre consum quotidià.

4

Pòster 3

«El dret a l’aigua: el dret a la salut»

«L’aigua potable i el tractament de les aigües residuals són essencials per cobrir les necessitats humanes i garantir una vida digna». _ Què vol dir aigua potable? _ A què es refereix quan parla de necessitats humanes? _ Què vol dir una «vida digna»? Ara observeu els dos gràfics del pòster; el primer mostra el percentatge de persones sense aigua potable i el segon, la proporció de persones sense servei de sanejament. _ Sabeu què vol dir «servei de sanejament»? Expliqueu-ho amb les vostres paraules. _ Quins són els continents més afectats per la manca d’aigua potable i de sanejament? _ Què penseu que han de fer per accedir a l’aigua? Què faríeu vosaltres si us trobéssiu en la seva situació? En països rics, la major part de la población té accés als serveis d’aigua i sanejament. Això vol dir que disposen d’instal·lacions de tractament i de sistemes de transport de l’aigua que permeten, per una banda, tenir aigua potable a les llars i, per l’altra, disposar de sistemes de clavegueram i de depuració de les aigües

Pòster 4

«Els ecosistemes i l’aigua»

Fixeu-vos en el pòster: amb fletxes de color verd estan representats els recursos i els serveis que obtenim les persones i amb fletxes de color taronja, les pressions a les quals sotmetem els ecosistemes d’aigua dolça. Confeccioneu una llista amb les paraules en groc i una altra amb les paraules en taronja, amb els seus títols corresponents.

Fixa’t en la gràfica “Disminució de les espècies d’aigua dolça en els darrers trenta anys”. Com podries

explicar aquesta tendència?

Després d’haver fet aquest recorregut i haver vist la pel·lícula “Los niños de agua”, escriu la teva reflexió

sobre la importància de l’aigua en la vida del planeta Terra.

5

El degoteig d'una aixeta, a una gota per segon, suposa 30 l d'aigua al dia; un fil d'aigua, 100 l al dia. Amb l'aigua que es perd podríem regar el jardí.

Amb l'aigua que es perd deixant l'aixeta oberta mentre ens rentem les dents o afaitem, ens podríem dutxar.

Rentar els plats amb l'aixeta oberta tot el temps pot

representar malbaratar 100 l d'aigua. Amb l'aigua que es llença podríem fer una rentadora.

No omplir la rentadora o el rentaplats al màxim, suposa malbaratar 30 l d'aigua cada vegada; es podria fregar tot el pis.

Un dipòsit de vàter espatllat suposa malbaratar un mínim de

150 l diaris d'aigua. Amb aquesta aigua podríem omplir tres vegades el rentaplats.

Pots dutxar-te en lloc de banyar-te. Vigila no deixar les aixetes obertes o degotant.

Quan freguis els plats utilitza el tap. Omple al màxim la rentadora i el rentaplats abans

d'utilitzar-los.

Tanca l'aixeta de la dutxa mentre t'ensabones. No obris al màxim les aixetes.

Mentre et rentes les dents o t'afaites, no deixis l'aixeta oberta.