VA DE CONTES El peix irisat Lluny, a alta mar, hi vivia un peix, però no era un peix com els altres. Era el peix més bonic del mar. El seu vestit era d’escates tenia els colors de l’Arc de Sant Martí. Els altres peixos, els agradava molt el peix de les escates de colors. Li deien “el peix irisat”. El cridaven per jugar amb ell. Però el peix irisat passava sempre de llarg, callat i orgullós, i feia lluir les seves escates. Un peixet petit el va perseguir nedant. Volia una escata lluent: - Que et regali una de les meves escates? Però què t’has pensat!. Au, fuig. Espantat, el peix petit es va allunyar. Excitat, va explicar als seus amics el que li havia dit el peix irisat. A partir d’aquell dia ningú no va voler tenir res a veure amb ell. De què li servien ara al peix irisat les seves meravelloses escates lluents, si ja no les admirava ningú? Ara era el peix més sol de tota la mar. Un dia se’n va queixar a l’estrella de mar: - En una cova, darrere el banc de corall, hi viu el pop Octopus. Potser ell et podrà ajudar –li va aconsellar l’estrella de mar. El peix irisat va trobar la cova. Era ben fosca. Amb prou feines s’hi veia. Però de sobte varen aparèixer dos ulls lluents que el miraven, l’estaven esperant, ell ja sabia tot el que havia passat, les onades li ho havien explicat. - Escolta el meu consell: regala a cada peix una de les teves escates lluents. Aleshores ja no seràs el peix més preciós de tota la mar, però tornaràs a estar content. I es va amagar. - “Regalar les meves escates? Les meves escates lluents tan precioses?- va pensar el peix irisat, horroritzat. Mai de la vida! No. Com podria ser feliç sense elles? De sobte va sentir un lleuger cop d’aleta al seu costat. Tornava a ser el peixet petit! - Peix irisat, per favor, no siguis dolent. Dóna’m una de les teves escates lluents, una de petita. El peix irisat es va quedar dubtant. “Una escata lluent ben petitona –va pensar-, gairebé no la trobaré a faltar.” Amb molta cura, el peix irisat se’n va llevar una del vestit, la més petita. El peix irisat se sentia molt estrany. Va seguir amb la mirada el peixet petit durant molta estona, veient com s’allunyava, content, tot fent ziga-zagues dins l’aigua. El peixet petit lliscava com un llamp dins l’aigua, amb la seva escata lluent. De manera que el peix irisat aviat es va trobar envoltat d’altres peixos. Tots volien una escata lluent. I, mira per on, el peix irisat va repartir les seves escates

aquí i allà. I cada vegada li feia més il·lusió. Com més brillava l’aigua al seu voltant, millor se sentia entre els altres peixos. Finalment només li va quedar una escata lluent. Havia regalat totes les altres! Jugava content amb els seus nous amics. I era feliç, feliç com mai no ho havia estat! Marcus Pfister Què ha passat al conte? El peix irisat és orgullós? Els altres l’envegen? L’admiren? Per què? Per què llueix tant i els altres tan poc? Per què el pop és savi? Què li aconsella? Per què hem de compartir, per què hem de donar? En quines coses hem de cedir? En quines coses hem de mantenir la nostra postura? És un conte que ens pot ajudar a reflexionar sobre la les relacions que s’estableixen entre el grup classe.

Dia a dia Reflexions primària

ga

bri

eliste

s SETMANA

22-1-2018

Dimarts 23 de gener

PREGUEM Senyor Jesús, a vegades sembla que en el nostre món sigui obligatori que tot vagi perfecte, i que tothom sigui perfecte. I prou sabem que no és així. Arreu del món, i també a prop nostre, o a casa mateix, hi ha coses que no van prou bé. Senyor Jesús, ajudeu-nos a viure amb els ulls ben oberts al nostre voltant, sense amagar-nos dels problemes, i amb ganes de posar-hi tot l’amor que siguem capaços.

Dilluns 22 de gener

Compromís social: posar-se en la pell de l’altre (Empatia)

Dia a dia Reflexions primària

ga

bri

eliste

s SETMANA

22-1-2018

CANÇONS Quítate las gafas. Melendi (fragment) En los vértices del tiempo, donde muere la razón Deberíamos amarnos, pero no Preferimos pelearnos por no mezclar los colores Clases, credos, pensamientos, religiones Qué me importa, a quién le rezas O qué santos te bendicen Yo tan solo veo las flores No el color de sus raíces Hoy el cielo, en mi lucha, es quitarme para siempre esas gafas que se usan, para convertir en gente a cada persona que ves. Si decido llamar raro al diferente es porque no me quiero ver

No haré caso al pensamiento, me limitaré a escuchar Todos sus sucios intentos de juzgarte Todas sus quejas e insultos, las convertiré en indultos Simplemente porque no son realidad https://youtu.be/2f7Fs8O9vYw?list=RDHAf-ioSZ8EU

Divendres 26 de gener

RESPIRA Donem les gràcies Tanca els ulls i fes un parell de respiracions profundes, i després deixa simplement que la respiració vagi al seu ritme natural. Observa la sensació de l'aire com entra pel nas i, quan estiguis preparat/da, pensa en una persona, a la que estimes, per la qual t'interesses o preocupes i sents tendresa, visualitzant la seva imatge. Observa la sensació que sents al connectar amb ella ara, encara que no estigui amb tu, i en silenci ves donant-li les gràcies: per tot el que fa per tu, pels moments agradables que compartiu, encara que siguin petites coses, simplement per existir i per estar present en la teva vida. Estigues uns minuts en aquests sentiments d'agraïment i calidesa observant l'efecte de la respiració a la zona del cor i en el cos. Quan estiguis llest/a, pots obrir els ulls.

Dijous 25 de gener

Compromís social: posar-se en la pell de l’altre (Empatia)

PERSONES La inesgotable capacitat per ajudar els altres més enllà dels 100 anys La voluntària més veterana de la Creu Roja és la massatgista Concha Herrera, de 102 anys. D'origen ceutí i cordovesa d'adopció, és un exemple de superació i voluntariat "Ser voluntari surt de dins, jo mai m’he cansat” diu convençuda la Concha. La voluntària més veterana de la Creu Roja es col·loca una armilla vermella i dona donar massatges als usuaris, entre ells diversos nonagenaris, en un centre de dia de la ciutat al qual hi van persones grans amb autonomia per menjar i esbargir-se-. "Ajudo amb molt de gust en el que sigui, a qui ho necessiti", diu molt contenta. La Concha porta més de 20 anys regalant part del seu temps als altres. I tu? regales temps als altres? T’agradaria ser voluntari quan siguis més gran? A qui t’agradaria ajudar?

Dimecres 24 de gener

La vida cal afrontar-la sense prejudicis, això es el que diu aquesta cançó. Ja sabeu que vol dir a questa paraula? Doncs es igual com siguis, totes els persones són iguals. Ahhh i això ja ho va escriure Sant Pau el 50 a 56 dC en una carta que parlava de Jesús. Ja no té importància el ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona; perquè units a Crist Jesús, tots sou un de sol. Ga 3, 28