detecció de situacions de pobresa i/o exclusió …...dades de les prestacions econòmiques...

ÀREA DE BENESTAR I DRETS SOCIALS

Abril 2017

Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de

Palma

Detecció de situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma 2

ÍNDEX 1. Presentació............................................................................................................. 3 2. Metodologia ............................................................................................................ 4

2.1. Fonts d’informació ....................................................................................................... 5

3. Introducció: indicadors generals de pobresa .......................................................... 6

PRIMERA PART: DADES GENERALS DE PALMA

4. Dades sociodemogràfiques .................................................................................... 9 5. Unitats de convivència.......................................................................................... 18 6. Nivell educatiu de la població ............................................................................... 24 7. Mercat laboral....................................................................................................... 26 8. Atenció realitzada des de l’àrea de benestar i drets socials ................................. 31

SEGONA PART: DIMENSIONS D’ESTUDI DE LA POBRESA I/O EXCLUSIÓ SOCIAL

9. Dimensió: dades generals .................................................................................... 37 10. Dimensió: alimentació......................................................................................... 39

10.1. Prestacions per alimentació................................................................................... 40

10.2. Prestacions per a la cobertura de necessitats d’alimentació d’infants ........... 41

10.3. Altres recursos per a cobrir necessitats d’alimentació ...................................... 45

11. Dimensió: habitatge............................................................................................ 46 11.1. Densitat residencial i valor cadastral dels habitatges........................................ 47

11.2. Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques d’habitatge .............. 48

11.3. Prestacions per a cobertura de serveis relacionats amb l’habitatge............... 51

11.4. Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques de manteniment i equipament de la llar............................................................................................... 52

11.5. Altres dades sobre habitatge ................................................................................. 54

12. Dimensió: despesa energètica a la llar (subministraments bàsics) .................... 57 12.1. Prestacions per a fer front a despeses de rebuts d’aigua i llum ...................... 57

13. Dimensió: educació ............................................................................................ 59 13.1. Nivell d’instrucció de la població ........................................................................... 59

13.2. Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques en educació i per a la infància i d’atenció personal................................................................................... 61

13.3. Altres ajudes de l’ajuntament de palma per a cobrir necessitats bàsiques de la infància i d’integració .......................................................................................... 63

14. Dimensió: salut ................................................................................................... 67 15. Dimensió: altres necessitats materials bàsiques ................................................ 69 16. Consideracions finals ......................................................................................... 72


1. Presentació Pobresa i exclusió social són conceptes que s’han utilitzat indistintament, s’han diferenciat i s’han utilitzat com a complementaris. Malgrat tot, no hi ha un consens sobre la seva distinció i/o similitud. És freqüent que les definicions de pobresa facin referència preferentment a situacions de carència econòmica i material, i que l’expressió exclusió social s’utilitzi per a referir-se a un procés que integra diferents dimensions, com són aspectes laborals, econòmics, socials, culturals, polítics i de salut, i en el qual es limita l’accés a un conjunt de persones a una sèrie de béns i oportunitats vitals fonamentals, coartant la seva condició de ciutadà o ciutadana. Això no obstant, també hi ha definicions de pobresa que fan referència a factors com condicions de salut, territori en què es resideix, no-participació en activitats productives o altres condicionants sociodemogràfics. La pobresa i l’exclusió social són conseqüència de les desigualtats causades per l’acumulació de diferents situacions de desavantatge i desigualtat social, que es retroalimenten negativament. Tot i que en aquest informe es pretén determinar la població que es troba en situació de pobresa o risc d’exclusió social des d’una perspectiva multidimensional, l’anàlisi s’ha vist limitada per la impossibilitat d’obtenir algunes de les dades previstes inicialment, o que aquestes es trobassin desagregades per barris. Per tant, en aquest informe, el que es reflecteix bàsicament és una anàlisi de necessitats de la població i la situació de pobresa de la població a partir de la informació de la població perceptora de prestacions econòmiques concedides des de l’àrea de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de Palma. En algunes de les dimensions d’estudi també s’han inclòs altres variables per a complementar la informació de l’atenció realitzada des dels Serveis Socials municipals. Els objectius de l’informe són:

• Analitzar situacions de pobresa i/o exclusió social de la població de Palma, i per barris, en relació amb cadascuna de les dimensions d’anàlisi definides: alimentació, habitatge, despesa energètica, educació, sanitat i altres necessitats materials bàsiques.

• Detectar les principals necessitats bàsiques manifestades per la població.

• Quantificar aquestes necessitats a partir de les ajudes concedides (nombre de persones

beneficiàries i quantitats econòmiques).


2. Metodologia L’anàlisi de la pobresa de la població, com també el risc d’exclusió social, s’han d’enfocar des de diferents dimensions, i no es determina només amb el nivell d’ingressos o recursos econòmics disponibles de la població, informació de què no disposam. La dificultat metodològica amb la qual ens trobam per a elaborar l’informe és la poca disponibilitat de dades a nivell de Palma, i alhora que aquestes estiguin desagregades per barris. És per aquest motiu que, majoritàriament, l’anàlisi del risc de pobresa i vulnerabilitat dels barris es realitza a partir de les dades de les prestacions econòmiques concedides l’any 2015 des de l’àrea de Benestar i Drets Socials. Quan, en alguna de les variables analitzades, les dades es presenten desagregades per sectors de Serveis Socials, no s’hi inclou Gregal, ja que aquest centre entrà en funcionament el 2016 i, per tant, no n’hi ha dades disponibles. En l’anàlisi per barris, no s’hi inclou el de Bellver. I en la majoria de variables tampoc s’inclou Son Riera perquè no disposam de les dades d’atenció i/o prestacions concedides. La informació de les prestacions econòmiques es troba comptabilitzada per expedients de serveis socials, que fan referència a nuclis de convivència que poden prendre diferents formes: parella amb infants, nuclis monoparentals, persones soles, etc. L’informe s’estructura en dues parts: Primera part: Dades generals de Palma En aquesta part s’inclou informació general de Palma. S’hi presenten dades sobre l’estructura de la població de la ciutat, unitats de convivència, nivell educatiu, mercat laboral i atenció realitzada des dels centres de Serveis Socials municipals. Segona part: Dimensions d’estudi de la pobresa i/o exclusió social En aquesta part es realitza una anàlisi de la vulnerabilitat dels barris de Palma a partir de diferents dimensions d’estudi de la pobresa i/o exclusió social. La dificultat per a obtenir algunes dades, o perquè aquestes estiguin desagregades per barris, ha suposat que la font principal per a l’anàlisi de les dimensions siguin les de prestacions econòmiques. Les dimensions d’estudi són:

- Dades generals: Des d’una perspectiva general, es realitza una anàlisi dels barris que es troben en una situació de major vulnerabilitat, a partir de dades de població, habitatges, unitats de convivència, educació i atenció en serveis socials.

- Alimentació: Com a necessitat bàsica i essencial per a la supervivència, a partir de les

prestacions econòmiques concedides, es realitza una aproximació al volum de persones que tenen dificultats per a cobrir aquesta necessitat i que necessiten ajuda per a satisfer-la. Això no obstant, hi ha altres entitats que també concedeixen ajudes per alimentació, però la informació no es troba desagregada per barris.

- Habitatge: Disposar d’un lloc digne per a viure-hi és un altre dels drets socials bàsics. En

aquesta dimensió s’inclouen les prestacions econòmiques que permeten accedir a un habitatge, o bé fer front a despeses de serveis que hi estiguin lligades, i de manteniment i equipament de la llar.


- Despesa energètica a la llar (subministraments bàsics): Per a analitzar les dificultats per a

fer front a la despesa energètica de la llar únicament s’ha pogut comptar amb les dades de les prestacions econòmiques destinades a fer front al pagament de rebuts d’aigua i llum. No s’ha pogut analitzar el consum energètic de les llars ni els possibles retards en el pagament de rebuts i/o talls de subministrament per impagament.

- Educació: Per a l’anàlisi d’aquesta dimensió s’ha treballat amb indicadors relacionats amb el

nivell d’instrucció de la població, i amb les prestacions econòmiques relacionades amb aquest àmbit. S’hi inclouen les que tenen com a finalitat necessitats bàsiques d’educació, però també les necessitats d’integració, com a part del procés educatiu i de socialització dels menors.

- Salut: Tenir un grau de dependència o discapacitat reconegut són factors que generen

situacions de vulnerabilitat en les persones que poden necessitar suport i/o recursos sanitaris específics en la seva vida quotidiana.

- Altres necessitats materials bàsiques: S’hi inclouen altres necessitats materials essencials,

no incloses en altres dimensions, i que cal que siguin satisfetes per a poder viure de forma digna; dades de les prestacions econòmiques per a cobrir necessitats de roba i de productes d’higiene personal i de la llar.

2.1. Fonts d’informació Les fonts d’informació consultades per a elaborar aquest informe són:

- Institut Nacional d’Estadística - Conselleria de Treball, Comerç i Indústria del Govern de les Illes Balears - Servei d’Ocupació

de les Illes Balears - Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes Balears - Direcció General

d’Arquitectura i Habitatge - Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears - Conselleria de Serveis Socials i Cooperació del Govern de les Illes Balears - Jutjat Degà de Palma - Padró municipal de l’Ajuntament de Palma - Àrea de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de Palma - Àrea de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne de l’Ajuntament de Palma - Oficina

Antidesnonaments - Banc d’Aliments de Mallorca: Memòria d’activitats 2015 - IMAS (2015): Estudi “Recompte de persones sense sostre de Mallorca”


3. Introducció: indicadors generals de pobresa Actualment, existeixen diferents fonts i fórmules per a analitzar la distribució de la renda i de la pobresa i/o l’exclusió social a Espanya. La font més utilitzada per a l’obtenció de dades és l’Enquesta de Condicions de Vida (ECV), publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta enquesta té com a objectiu principal proporcionar informació sobre la distribució dels ingressos, i de diversos aspectes relacionats amb les condicions de vida de la població (carència material, condicions de l’habitatge, etc.). La dificultat amb què ens trobam és que els resultats estan a nivell d’Espanya i únicament es desagreguen per comunitats autònomes. Per tant, no en podem obtenir les dades dels indicadors de pobresa i/o exclusió social a nivell de Palma. A continuació, a partir dels principals indicadors de pobresa i exclusió social, es mostra la situació de les Illes Balears. Renda mitjana disponible per llar i taxa de risc de pobresa Les dades ens mostren que, mentre la renda mitjana per llar a Espanya és de 26.092 euros, la de les Illes Balears arriba als 27.284 euros. Quant a la resta de comunitats i ciutats autònomes, les Illes Balears se situen a la vuitena posició de les rendes mitjanes més elevades. La renda disponible per llar és la suma dels ingressos obtinguts per tots els membres d’aquesta (nets d’imposts i cotitzacions a la Seguretat Social). En aquests ingressos es tenen en compte tant els rendiments del treball, les rendes del capital i de la propietat, com les transferències entre llars, les prestacions socials rebudes en efectiu, incloent-hi les pensions per jubilació, els ingressos procedents de plans de pensions privats i el resultat de la declaració de l’IRPF. Tot i que les Illes Balears presenten una renda elevada, també tenen una taxa de risc de pobresa alta. La taxa de risc de pobresa és el percentatge de persones que viuen en llars que tenen una renda disponible inferior al llindar de risc de pobresa (fixat en el 60% de la mitjana dels ingressos). Aquesta taxa se situa en el 22,1% en el conjunt d’Espanya, mentre que la de les Illes Balears és lleugerament inferior (21,7%). Quant a la resta de comunitats i ciutats autònomes, les Illes Balears tenen la novena taxa de risc de pobresa més alta.


Renda anual mitjana i taxa de risc de pobresa per comunitats autònomes. Any 2015

Renda mitjana per llar

Renda mitjana per llar (amb

lloguer imputat)

Taxa de risc de pobresa

Taxa de risc de pobresa

(amb lloguer imputat)

Espanya 26.092 30.031 22,1 19,5

Andalusia 20.851 24.826 35,7 30,0

Aragó 30.058 33.991 14,4 12,0

Astúries 25.909 29.818 16,7 15,7

Illes Balears 27.284 30.743 21,7 22,0

Canàries 22.261 26.050 28,5 25,5

Cantàbria 25.282 29.264 14,9 13,9

Castella i Lleó 24.838 28.910 18,3 15,9

Castella-la Manxa 21.939 25.615 28,5 23,8

Catalunya 30.655 34.472 13,9 13,5

València 22.132 25.826 25,3 23,0

Extremadura 21.092 24.846 29,0 24,1

Galícia 25.614 29.621 19,4 15,0

Madrid 31.243 35.374 15,1 14,3

Múrcia 21.529 25.409 31,8 27,9

Navarra 32.979 37.019 9,6 8,0

País Basc 33.053 37.727 10,9 9,0

La Rioja 26.604 30.449 17,1 15,3

Ceuta 28.280 32.817 31,0 25,2

Melilla 31.526 35.708 25,8 28,1

Font: elaborat per l'Àrea d'Igualtat a partir de dades de l'INE

Indicador AROPE L’indicador AROPE és un indicador agregat, proposat per EUROSTAT,1 que considera persones en situació o risc de pobresa o exclusió social les que estan, almenys, en una d’aquestes tres situacions: 1. En risc de pobresa; 2. Pateixen privació material severa; 3. Viuen en una llar amb baixa intensitat de treball. Aquestes persones es denominen ERPE (Persones en risc de pobresa i/o exclusió) o AROPE, per les seves sigles en anglès (at risk of poverty and/or exclusion). Es consideren en risc de pobresa les persones que estan per sota del llindar de la pobresa (determinat nivell d’ingressos). Per la seva part, la població amb privació material severa es refereix a les que viuen en llars que no es poden permetre quatre dels nou ítems de consum bàsic definits a nivell europeu.2 Finalment, la població que viu en llars amb baixa intensitat de treball es refereix a persones de 0 a 59 anys que resideixen a llars en què els seus membres en edat de treballar (de 18 a 59 anys) ho fan en menys del 20% del total del seu potencial. A l’indicador AROPE podem observar com les Illes Balears tenen un valor inferior a la mitjana espanyola. El 2015, el 28,6% de la població d’Espanya es trobava en situació de risc de pobresa o exclusió social, mentre que a les Illes Balears era el 26,3% de la població. Això no obstant, en el cas de les Illes, aquesta taxa suposava un augment de 2,5 punts percentuals respecte de l’any anterior. De les tres variables que formen part de l’indicador AROPE, les Illes Balears només tenen un valor superior a la mitjana d’Espanya en la variable de “carència material severa”. Tot i que el risc de pobresa és lleugerament inferior a les Illes Balears, el 2015 les diferències amb el conjunt d’Espanya es varen reduir.

1 Oficina Europea d’Estadística

2 Aquests 9 ítems de consum bàsic són: pagar la hipoteca, lloguer o lletres; mantenir l’habitatge a una temperatura adequada;

permetre’s almenys una setmana de vacances fora de casa una vegada a l’any; permetre’s un plat de carn, peix o proteïna equivalent cada dos dies; capacitat per a afrontar despeses inesperades; disposar de telèfon; disposar de televisió en color; disposar de rentadora; disposar d’automòbil.


Evolució del risc de pobresa o exclusió social (indicador AROPE) i el seus components de les

Illes Balears i Espanya

Taxa de risc de pobresa o exclusió

social (indicador AROPE)

Risc de pobresa (renda de l’any

anterior a l'entrevista)

Carència material severa

Baixa intensitat del treball a la llar

(de 0 a 59 anys)

Espanya Illes Balears




2008 23,8 23,6 19,8 18,1 3,6 3,6 6,6 5

2009 24,7 24,3 20,4 18,1 4,5 6,3 7,6 5

2010 26,1 26 20,7 22,7 4,9 4,7 10,8 11,2

2011 26,7 26,7 20,6 21 4,5 7,4 13,4 13,1

2012 27,2 25,1 20,8 19,9 5,8 7,9 14,3 10,5

2013 27,3 27,8 20,4 19,8 6,2 10,4 15,7 7,1

2014 29,2 23,8 22,2 17,9 7,1 9,8 17,1 7,5

2015 28,6 26,3 22,1 21,7 6,4 7,7 15,4 8,4

Font: elaborat per l'Àrea d'Igualtat a partir de dades de l'INE


PRIMERA PART: DADES GENERALS DE PALMA

4. Dades sociodemogràfiques Evolució de la població Durant la darrera dècada la població de Palma ha evolucionat de forma ascendent: de 2004 a 2016, el nombre d’habitants ha augmentat en més de 50.000 persones. Els anys 2011 i 2012 són els únics en què hi ha un lleuger descens de població. A dia 1 de gener de 2016, el 51,1% de la població de Palma era dona.

Evolució de la població de Palma per sexe. Padró municipal a 1 de gener de 2016

Total Homes Dones

2004 379.898 186.713 193.185

2005 390.393 191.766 198.627

2006 400.872 196.954 203.918

2007 404.335 198.978 205.357

2008 413.781 204.104 209.677

2009 421.585 208.229 213.356

2010 426.526 210.580 215.946

2011 421.900 207.737 214.163

2012 421.194 206.809 214.385

2013 421.708 206.754 214.954

2014 425.726 208.587 217.139

2015 427.923 209.391 218.532

2016 430.553 210.424 220.129 Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades del

Padró municipal de l'Ajuntament de Palma

Distribució de la població per edat El 71% de la població té entre 16 i 64 anys. La població de 0 a 15 anys (15%) i la de 65 o més anys (14%) estan pràcticament igualades. La figura de la piràmide de població mostra una estructura amb una base estreta, i una disposició àmplia en les edats centrals, fet que ens indica que el grup de població infantil és inferior a la població adulta. Així mateix, la tendència actual de la piràmide és l’ampliació dels grups d’edats més elevats per l’envelliment de la població, fet que es dóna especialment en les dones, que presenten una major supervivència a edats més elevades.


Població de Palma per trams d'edat Padró municipal a 1-1-2016

De 0 a 15 anys58.720

15%

De 16 a 29 anys85.26222%

De 30 a 44 anys99.596

27%

De 45 a 64 anys84.725

22%

De 65 i més anys

51.59514%

Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades del Padró municipal de l'Ajuntament de Palma

Població de Palma per grups d'edat i sexe. Padró municipal a 1-1-2016

25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

0-4 anys5-9 anys

10-14 anys

15-19 anys20-24 anys

25-29 anys30-34 anys35-39 anys


50-54 anys



75-79 anys



100 i més anys

Homes Dones


En l’anàlisi de l’estructura de població per edats, per sectors de Serveis Socials de Palma, observam el següent:

• El sector de Ciutat Antiga presenta el percentatge més baix de població infantil (d’entre 0 i 15 anys), l’11,9%, davant el 15,4% de mitjana de Palma.

• Els sectors de Nord i Llevant Sud presenten els percentatges més elevats de població de 65 o més anys, el 16,1%.

Els 9 barris de Palma amb un major nombre d’habitants sumen un total de 142.890 persones, que representen un terç de tota la població (33,2%). D’aquests barris:

• Bons Aires (13,1%), Foners (13,4%) i El Camp d’en Serralta (13,4%) presenten els percentatges més baixos de població infantil (de 0 a 15 anys). En canvi, el Rafal Vell i Son Cotoner tenen els percentatges més elevats d’aquest grup d’edat: 17,6% i 16,2%, respectivament.

• El Camp d’en Serralta (19,3%) i Foners (18,1%) tenen els percentatges més elevats de població de 65 i més anys. Per contra, Son Cotoner té el percentatge més baix (12,3%).


Població dels sectors de Serveis Socials de Palma per trams d'edat.

Padró municipal a 1-1-2016

Total 0 a 15 16 a 29 30 a 44 45 a 64 65 i més

anys

Palma 430.553 66.433 68.227 116.391 113.456 66.046

Ciutat Antiga 25.752 3.057 3.932 7.713 6.967 4.083

Est 43.745 8.056 6.829 11.945 10.972 5.943

Estacions 58.969 8.236 9.935 15.920 15.533 9.345

Litoral de Llevant 57.463 8.983 8.441 15.564 15.639 8.836

Llevant Nord 51.430 8.506 8.699 14.224 12.549 7.452

Llevant Sud 35.415 5.464 6.032 9.339 8.883 5.697

Mestral 65.714 11.137 10.122 17.367 17.101 9.987

Nord 34.687 5.398 5.475 8.638 9.598 5.578

Ponent 57.378 7.596 8.762 15.681 16.214 9.125

Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de l'Ajuntament de Palma

Estructura de població per trams d’edat dels barris de Palma amb major població.


Total 0 a 15 16 a 29 30 a 44 45 a 64 65 i més

anys

Palma 430.553 66.433 68.227 116.391 113.456 66.046

Pere Garau 28.430 4.305 4.825 7.905 6.988 4.407

Bons Aires 19.587 2.566 3.248 5.083 5.143 3.547

Foners 16.815 2.251 2.969 4.516 4.390 2.689

Plaça de Toros 15.763 2.353 2.686 4.155 4.146 2.423

El Camp Redó 13.801 2.089 2.206 3.431 3.855 2.220

El Camp d'en Serralta 12.894 1.730 1.969 3.460 3.241 2.494

El Rafal Vell 12.283 2.159 1.998 3.453 3.165 1.508

Son Cotoner 12.074 1.956 1.905 3.482 3.032 1.699

El Coll d'en Rabassa 11.243 1.713 1.582 3.021 3.077 1.850


Taxes de població3 En les taxes de població observam que:

• La taxa de població infantil de Palma (15,4%) és igual a la taxa d’envelliment (15,3%): el volum de població de 0 a 15 anys i el de 65 i més anys són gairebé iguals. Això ens dóna com a resultat un índex d’envelliment de 99,4%.

• La taxa de dependència de la població de Palma és del 44,4%: per cada 100 persones en edat laboral (16 a 64 anys) n’hi ha 44 que tenen de 0 a 15 anys o 65 i més anys.

3 Definició de les taxes:

- Taxa infantil: població de 0 a 15 anys / població total, en percentatge. - Taxa de joventut: població de 16 a 29 anys / població total, en percentatge. - Taxa de dependència jove: població de 16 a 29 anys / població de 16 a 64 anys, en percentatge. - Taxa de soledat dels joves: unitats de convivència unipersonals de població de 16 a 29 anys / població de 16 a 29

anys, en percentatge. - Taxa d’envelliment: població de 65 i més anys / població total, en percentatge. - Índex d’envelliment: població de 65 anys i més / població menor de 16 anys, en percentatge. - Taxa de sobreenvelliment: població de 75 i més anys / població total, en percentatge. - Índex de sobreenvelliment: població de més de 74 anys / població de 65 i més anys, en percentatge. - Taxa de dependència anciana: població de més de 64 anys / població de 16 a 64 anys, en percentatge. - Taxa de soledat anciana: unitats de convivència unipersonals de 65 anys i més / població de 65 anys i més, en

percentatge. - Taxa de dependència: població de menys de 16 anys i de més de 64 anys / població de 16 a 64 anys, en

percentatge. - Taxa de substitució: població de 16 a 29 anys / població de 50 a 64 anys.


• El 7,1% de la població té 75 o més anys (taxa de sobreenvelliment) i, de la població de 65 i

més anys, gairebé la meitat té 75 o més anys (índex de sobreenvelliment del 46,1%). • Si analitzam les dades per sexes, n’obtenim taxes i índex d’envelliment i sobreenvelliment

superiors en els cas de les dones.

Taxes de població de Palma. Padró municipal a 1-1-2016 Total Homes Dones Taxa infantil 15,4 16,2 14,7 Taxa de joventut 15,8 16,0 15,7 Taxa de dependència jove 22,9 22,7 23,1 Taxa de soledat dels joves 9,0 9,0 9,1 Taxa de dependència 44,4 41,6 47,2 Taxa d’envelliment 15,3 13,2 17,3 Índex d’envelliment 99,4 81,9 117,8 Taxa de sobreenvelliment 7,1 5,4 8,6 Índex de sobreenvelliment 46,1 41,1 49,8 Taxa de dependència anciana 22,2 18,8 25,5 Taxa de soledat anciana 26,0 17,9 31,9 Taxa de substitució 0,9 0,9 0,8


Per sectors de Serveis Socials, Est és el que té la taxa més elevada de població infantil (18,4%), i alhora la taxa d’envelliment més baixa (13,6%). Això fa que sigui el sector amb un índex d’envelliment més baix (73,8%). En canvi, Ciutat Antiga i Ponent són els sectors amb unes taxes infantils més baixes i, d’envelliment, elevades. Com a conseqüència d’això són els sectors amb un índex d’envelliment més alt: 133,6 a Ciutat Antiga i 120,1 a Ponent. Per barris:

• Els barris amb una taxa infantil més elevada són Son Riera (40,9%), la Teulera (26%), Son Rapinya i Son Xigala (23,5%).

• Les taxes d’envelliment més elevades es troben a la Indioteria –rural– (24%), Son Espanyol (23,4%) i Establiments (22,8%). Aquests també es troben entre els barris amb una taxa més elevada de sobreenvelliment (11,1%, 10,5% i 10,8%, respectivament), només superats per Plaça dels Patins i Jaume III (11,3% en ambdós casos).

• La taxa de soledat anciana ens indica el percentatge de persones de 65 i més anys que viuen soles respecte del total de persones del mateix grup d’edat. Els barris amb la taxa més elevada són Zona Portuària (100%),4 el Jonquet (46,8%) i la Bonanova (46,7%).

Taxes de població per centres de Serveis Socials. Padró municipal a 1-1-2016

Palma Ciutat

Antiga Est Estacions Litoral de Llevant

Llevant Nord

Llevant Sud Mestral Nord Ponent

Taxa infantil 15,4 11,9 18,4 14 15,6 16,5 15,4 16,9 15,6 13,2

Taxa de joventut 15,8 15,3 15,6 16,8 14,7 16,9 17 15,4 15,8 15,3

Taxa de dependència jove 22,9 21,1 23 24 21,3 24,5 24,9 22,7 23,1 21,6

Taxa de soledat dels joves 9 18 5,8 9,8 8 7,7 7,6 6,7 8,2 13

Taxa de dependència 44,4 38,4 47,1 42,5 44,9 45,0 46 47,4 46,3 41,1

Taxa d’envelliment 15,3 15,9 13,6 15,8 15,4 14,5 16,1 15,2 16,1 15,9

Índex d’envelliment 99,4 133,6 73,8 113,5 98,4 87,6 104,3 89,7 103,3 120,1

Taxa de sobreenvelliment 7,1 8,2 6,1 7,6 6,7 7,0 7,3 6,8 7,7 7,1

Índex de sobreenvelliment 46,1 51,7 45,2 47,8 43,3 48,2 45,5 44,8 47,9 44,4

Taxa de dependència anciana 22,2 21,9 20 22,6 22,3 21,0 23,5 22,4 23,5 22,4

Taxa de soledat anciana 26 34,5 20,4 26 24,3 25,9 24,7 22,2 25,9 32,6

Taxa de substitució 0,9 0,8 0,9 0,9 0,8 1,0 1 0,9 0,8 0,8


4 El cas de Zona Portuària és poc significatiu, ja que es refereix a un nombre baix de llars.


Rànquing dels 10 barris de Palma amb majors taxes de població. Padró municipal a 1-1-2016

Taxa infantil Taxa de joventut Taxa de dependència Taxa d’envelliment

Palma 15,4 Palma 15,8 Palma 44,4 Palma 15,3

Son Riera 40,9 Aeroport 28,6 Son Riera 78,3 La Indioteria (rural) 24,0

La Teulera 26,0 Son Malferit 25,7 Son Espanyol 66,1 Son Espanyol 23,4

Son Rapinya 23,5 Son Riera 22,2 La Indioteria (rural) 63,3 Establiments 22,8

Son Xigala 23,5 El Mercat 18,5 Son Anglada 63,1 Son Anglada 22,4

Son Gotleu 22,9 Marquès de la Fontsanta 18,4 Establiments 56,9 Zona Portuària 21,9

Son Peretó 22,5 Can Pere Antoni 18,2 Son Rapinya 56,8 Jaume III 21,5

Son Flor 22,3 Foners 17,7 Son Ximelis 56,4 La Seu 20,9

Estadi Balear 21,3 El Pil·larí 17,6 La Indioteria (urbà) 56,3 La Bonanova 20,5

Son Rutlan 20,0 L'Aranjassa 17,6 La Bonanova 54,7 Gènova 20,2

Son Cladera 19,9 L'Olivera 17,5 Mare de Déu de Lluc 54,7 Plaça dels Patins 20,2

Taxa de sobreenvelliment Taxa de dependència anciana Taxa de soledat anciana

Palma 7,1 Palma 22,2 Palma 26,0

Plaça dels Patins 11,3 La Indioteria (rural) 39,2 Zona Portuària 100,0

Jaume III 11,3 Son Espanyol 38,8 El Jonquet 46,8

La Indioteria (rural) 11,1 Son Anglada 36,6 La Bonanova 46,7

Establiments 10,8 Establiments 35,8 Cala Major 45,6

Son Espanyol 10,5 Jaume III 32,4 Sant Jaume 41,3

La Bonanova 10,4 La Bonanova 31,8 Aeroport 40,0

Mare de Déu de Lluc 10,2 La Seu 31,3 Sant Nicolau 39,5

Son Malferit 9,9 Gènova 30,5 El Sindicat 38,7

El Mercat 9,7 Plaça dels Patins 30,5 El Mercat 38,0

Santa Catalina 9,6 Amanecer 29,8 El Terreno 37,9


Població segons el lloc de naixement El 26,1% de la població resident a Palma ha nascut a un país estranger: el 9% ho ha fet a països de la Unió Europea i, el 17%, a països extracomunitaris, principalment d’Amèrica Llatina. En l’anàlisi de l’estructura de població per lloc de naixement, per sectors de Serveis Socials de Palma es pot veure com:

• Els sectors amb major proporció de població nascuda a l’estranger són Ponent (34,9%) i Llevant Nord (34,8%).

• Els sectors de Ponent i Ciutat Antiga tenen una distribució equilibrada de població procedent de països de la UE i de països extracomunitaris. En canvi, a Llevant Nord i Llevant Sud, la majoria de la població nascuda a l’estranger ho ha fet a països extracomunitaris.

Dels 9 barris de Palma amb més població, Pere Garau té un 38% de població nascuda a l’estranger; Foners, el 32,9% i, Bons Aires, el 30,5%. Principalment la població d’aquests barris que ha nascut a l’estranger ho ha fet en països extracomunitaris.

Població de Palma per lloc de naixement. Padró municipal a 1-1-2016

Nascuda a l'estranger

26,1%

Nascuda a altra CA22,7%

Nascuda resta Illes Balears

6,0%

Nascuda a Palma45,2%



Població de Palma segons lloc de naixement i sexe. Padró municipal a 1-1-2016

Total Homes Dones

Total 430.553 210.424 220.129

Nascuda a Espanya 318.019 155.865 162.154

Nascuda a Palma 194.396 97.154 97.242

Nascuda a la resta de les Illes Balears 25.819 11.471 14.348

Nascuda a una altra CA 97.804 47.240 50.564

Nascuda a l'estranger 112.534 54.559 57.975

Nascuda a la UE-28 39.064 18.460 20.604

Nascuda en un país extracomunitari 73.470 36.099 37.371

Resta d'Europa 3.910 1.584 2.326

Amèrica Llatina 48.418 21.920 26.498

Àsia 7.604 4.236 3.368

Àfrica 12.432 7.829 4.603

Altres 1.106 530 576


Població de les zones dels centres municipals de Serveis Socials de Palma per lloc de naixement. Padró municipal a 1-1-2016

Total Total Nascuda a Espanya

Nascuda a les Illes Balears

Nascuda a una altra

CA

Nascuda a l’estranger

Nascuda a un país de la UE-28

Nascuda a un país

extracomunitari

Palma 430.553 318.019 220.215 97.804 112.534 39.064 73.470

Ciutat Antiga 25.752 17.666 12.500 5.166 8.086 4.039 4.047

Est 43.745 37.355 26.554 10.801 6.390 1.517 4.873

Estacions 58.969 42.409 29.699 12.710 16.560 4.586 11.974

Litoral de Llevant 57.463 43.226 30.103 13.123 14.237 7.256 6.981

Llevant Nord 51.430 33.508 24.011 9.497 17.922 2.972 14.950

Llevant Sud 35.415 25.169 17.148 8.021 10.246 2.495 7.751

Mestral 65.714 53.036 36.145 16.891 12.678 3.743 8.935

Nord 34.687 28.296 20.113 8.183 6.391 2.035 4.356

Ponent 57.378 37.354 23.942 13.412 20.024 10.421 9.603


Població dels barris de Palma amb més habitants, per lloc de naixement. Padró municipal a 1-1-2016

Total Nascuda

a Espanya

Nascuda a les Illes Balears

Nascuda a una

altra CA

Nascuda a

l’estranger

Nascuda a un país de la UE-

28

Nascuda a un país extracom.

Palma 430.553 318.019 220.215 97.804 112.534 39.064 73.470

Pere Garau 28.430 17.634 12.798 4.836 10.796 1.925 8.871

Bons Aires 19.587 13.612 9.455 4.157 5.975 1.689 4.286

Foners 16.815 11.289 7.480 3.809 5.526 1.438 4.088

Plaça de Toros 15.763 11.664 8.177 3.487 4.099 1.086 3.013

El Camp Redó 13.801 10.798 7.201 3.597 3.003 882 2.121

El Camp d'en Serralta 12.894 9.477 6.405 3.072 3.417 918 2.499

El Rafal Vell 12.283 10.252 7.202 3.050 2.031 515 1.516

Son Cotoner 12.074 9.402 6.163 3.239 2.672 661 2.011

El Coll d'en Rabassa 11.243 8.998 5.911 3.087 2.245 880 1.365



Variació poblacional Com s’ha dit anteriorment, la població de Palma ha tingut una evolució ascendent durant la darrera dècada. Entre 2004 i 2016 la població s’ha incrementat en un 13,3%. Aquest augment es produeix, sobretot, per l’arribada de població estrangera: entre 2004 i 2016 es passa de 61.785 a 112.534 persones.

• El sector de Litoral de Llevant és el que compta amb una variació més important de població (29,3%), mentre que Ciutat Antiga (4,3%) i Llevant Sud (7,8%) en presenten les variacions més baixes.

• Les variacions de població nascuda a l’estranger més importants es varen donar a Llevant Nord (110,5%) i Litoral de Llevant (106,3%). Per contra, les zones de Ciutat Antiga (40,5%) i Ponent (57,2%) són les que han tingut variacions més baixes de població estrangera.

Per barris, els que patiren una major variació poblacional entre 2004 i 2016, en termes percentuals, foren Son Rutlan (1.118,9%), Son Malferit (525%) i Estadi Balear (242,3%). Això no obstant, aquests barris es caracteritzen perquè el 2004 tenien xifres baixes de població estrangera, per la qual cosa un petit canvi en les dades absolutes suposa una variació poblacional important en termes percentuals. En termes de xifres absolutes, els barris on s’ha donat una major variació de població nascuda a l’estranger són Pere Garau (5.662 persones), Son Gotleu (1.800) i l’Arenal (1.684). En tots els casos suposen increments superiors al 100%.

% variació de la població de les centres municipals de Serveis Socials de Palma 2016/2004. Padró municipal a 1 de gener

Població total Població nascuda a l'estranger

2004 2016 % var.

16/04 2004 2016 % var. 16/04

Palma 379.898 430.553 13,3% 61.785 112.534 82,1%

Ciutat Antiga 24.694 25.752 4,3% 5.756 8.086 40,5%

Est 37.504 43.745 16,6% 3.113 6.390 105,3%

Estacions 54.000 58.969 9,2% 9.071 16.560 82,6%

Litoral de Llevant 44.458 57.463 29,3% 6.902 14.237 106,3%

Llevant Nord 46.059 51.430 11,7% 8.513 17.922 110,5%

Llevant Sud 32.864 35.415 7,8% 5.002 10.246 104,8%

Mestral 58.767 65.714 11,8% 7.319 12.678 73,2%

Nord 31.133 34.687 11,4% 3.373 6.391 89,5%

Ponent 50.419 57.378 13,8% 12.736 20.024 57,2%



Barris de Palma amb major variació poblacional nascuda a l’estranger 2016/2004. Padró

municipal a 1 de gener de 2016

Població total Població nascuda a l'estranger

2004 2016 % var.

16/04 2004 2016 % var. 16/04

Palma 379.898 430.553 13,3% 61.785 112.534 82,1%

Son Rutlan 453 1.143 152,3% 9 116 1188,9%

Son Malferit 55 101 83,6% 4 25 525,0%

Estadi Balear 238 907 281,1% 26 89 242,3%

Can Pere Antoni 103 198 92,2% 21 62 195,2%

Son Flor 708 1.347 90,3% 55 149 170,9%

La Teulera 876 1.789 104,2% 97 246 153,6%

L'Olivera 2.570 3.602 40,2% 221 554 150,7%

Son Canals 5.212 5.784 11,0% 647 1.620 150,4%

Son Xigala 3.160 4.816 52,4% 259 637 145,9%

Son Roca 1.770 2.095 18,4% 145 351 142,1%

La Soledat (nord) 7.809 8.162 4,5% 986 2.371 140,5%

El Pil·larí 1.172 2.026 72,9% 144 342 137,5%

El Molinar 7.500 9.126 21,7% 751 1.779 136,9%

Son Rapinya 2.495 3.936 57,8% 212 496 134,0%

Son Ferriol 7.302 9.690 32,7% 506 1.181 133,4%

El Puig de Sant Pere 468 523 11,8% 50 113 126,0%

Son Fortesa (sud) 3.375 3.755 11,3% 427 955 123,7%

La Casa Blanca 899 1.351 50,3% 114 254 122,8%

Les Meravelles 2.644 4.865 84,0% 942 2.098 122,7%

Son Cladera 5.970 7.494 25,5% 477 1.056 121,4%

Sant Jordi 2.199 2.950 34,2% 171 373 118,1%

La Seu 657 676 2,9% 92 199 116,3%

Son Oliva 6.252 6.476 3,6% 529 1.134 114,4%

El Jonquet 640 737 15,2% 138 292 111,6%

Pere Garau 25.133 28.430 13,1% 5.134 10.796 110,3%

El Camp Redó 12.519 13.801 10,2% 1.445 3.003 107,8%

L'Arenal 6.960 8.473 21,7% 1.562 3.246 107,8%

Son Gotleu 8.368 9.222 10,2% 1.671 3.471 107,7%

Son Espanyol 581 706 21,5% 48 99 106,3%

El Rafal Vell 10.704 12.283 14,8% 994 2.031 104,3%

El Rafal Nou 5.840 6.985 19,6% 477 972 103,8%

Amanecer 519 552 6,4% 28 57 103,6%


Densitat de població La densitat de població ens mostra la relació que hi ha entre el nombre d’habitants que viuen en un territori i l’extensió d’aquest. La densitat de població de Palma és de 22,1 habitants per hectàrea. Per sectors de Serveis Socials hi ha destacades diferències en la densitat de població. Llevant Nord i Estacions, amb 346,5 i 244,2 habitants per hectàrea, respectivament, són els que en presenten una densitat més elevada. En canvi, Litoral de Llevant (5,7) i Nord (9,8) en tenen les densitats més baixes. Aquestes baixes densitats de població es poden explicar per l’existència de barris de grans proporcions i caràcter més disseminat i/o rural. Per barris, amb la densitat més elevada, destaquen Son Ximelis (519 hab./hectàrea), Pere Garau (417 hab./hectàrea) i el Camp d’en Serralta (386 hab./hectàrea).


Densitat poblacional dels centres municipals de Serveis Socials de Palma. Padró municipal a 1-1-2016

134,2

31,1

244,2

346,5

81,451,4

27,822,1 5,7 9,8

0

100

200

300

400

Palma CiutatAntiga

Est Estacions Litoral deLlevant

LlevantNord

LlevantSud

M estral Nord Ponent


Rànquing els barris de Palma amb major densitat. Padró municipal a 1-1-2016

519417

386327

321

318292

284

275274

253

251250

246

241

240238235

232

232229227

224

215

321

290

200 300 400 500 600

Son Ximelis

Pere GarauEl Camp d'en Serralta

M arquès de Fontsanta

Son CanalsCan Capes

Foners

Son Gotleu

Plaça de TorosSon Fortesa (nord)

Santa Catalina

Bons A ires

Els HostaletsLa So ledat (nord)

Arxiduc

Son Fortesa (sud)El Fortí

Plaça dels PatinsLa M issió

El Rafal VellCort

El Rafal Nou

Jaume IIISon Oliva

La So ledat (sud)El Sindicat



5. Unitats de convivència Segons dades del padró d’1 de gener de 2016, a Palma hi havia 176.792 unitats de convivència, amb una mitjana de 2,43 membres. Més d’un terç de les unitats de convivència (35,2%) està format només per una persona.

• Per sectors de Serveis Socials, Ponent (26.770) i Mestral (25.404) són els que tenen un nombre més elevat d’unitats de convivència.

• La mitjana de membres per unitat de convivència més elevada es troba a Estacions (2,65) i Llevant Nord (2,63).

• Ciutat Antiga (51,1%) i Ponent (44,7%) són on hi ha un major percentatge de llars unipersonals, respecte del total d’unitats de convivència.

Nombre d'unitat de convivència residents a Palma per membres i sectors de Serveis Socials. Padró municipal a 1-1-2016

Total 1

membre 2

membres 3

membres 4

membres 5

membres 6 i més

membres Mitjana de membres

Palma 176.792 62.261 43.490 31.200 24.315 9.074 6.452 2,43

Ciutat Antiga 12.696 6.490 2.870 1.522 961 481 372 2,02

Est 16.510 4.352 4.101 3.546 3.000 943 568 2,65

Estacions 24.103 8.347 6.043 4.348 3.209 1.218 938 2,44

Litoral de Llevant 23.742 8.055 6.195 4.245 3.421 1.120 706 2,41

Llevant Nord 19.544 6.227 4.799 3.393 2.730 1.215 1.180 2,63

Llevant Sud 13.963 4.656 3.533 2.465 1.737 839 733 2,53

Mestral 25.404 7.466 6.217 5.103 4.247 1.459 912 2,58

Nord 14.060 4.702 3.305 2.735 2.192 721 405 2,46

Ponent 26.770 11.966 6.427 3.843 2.818 1.078 638 2,14

Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades del Padró municipal del Ajuntament de Palma

Barris amb una mitjana de membres per unitat de convivència més elevada Padró municipal a 1-1-2016

Total 1

membre 2

membres 3

membres 4

membres 5

membres 6 i més

membres

Mitjana de

membres

Palma 176.792 62.261 43.490 31.200 24.315 9.074 6.452 2,43

Son Riera 60 10 3 2 10 6 29 5,47

La Teulera 571 108 90 128 148 71 26 3,13

Son Peretó 560 95 116 131 147 44 27 3,04

Amanecer 185 23 47 53 40 18 4 2,98

Son Rapinya 1.343 296 279 278 321 111 58 2,92

Son Gotleu 3.206 997 644 504 482 288 291 2,86

Son Xigala 1.682 358 353 378 416 126 51 2,86

Son Anglada 194 41 54 46 29 14 10 2,82

La Indioteria (rural) 560 136 170 97 76 41 40 2,78

Son Espanyol 253 56 75 51 42 16 13 2,78

Son Ferriol 3.514 862 855 757 678 222 140 2,74

El Rafal Nou 2.553 650 585 554 486 184 94 2,73

Son Ximelis 883 225 205 197 160 57 39 2,73

La Soledat (sud) 878 258 227 147 119 60 67 2,73

Can Capes 623 163 149 127 122 35 27 2,72

Son Flor 496 127 107 107 114 27 14 2,72

Los Almendros-Son Pacs 1.090 264 263 259 206 60 38 2,71

Son Sardina 1.066 294 234 215 221 51 51 2,71

Son Cladera 2.776 685 682 598 557 167 87 2,70

Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades del Padró municipal del Ajuntament de Palma


Composició de les unitats de convivència segons nacionalitat De les 176.792 unitats de convivència de Palma, 132.303 estan formades per població amb nacionalitat espanyola (74,8%) i, les restants, tenen almenys una persona de nacionalitat estrangera. Les llars amb tota la població estrangera representen el 16,1% del total. Per sectors de Serveis Socials, Est (87,1%), Mestral (82,6%) i Nord (82,4%) tenen els percentatges més elevat d’unitats de convivència formades únicament per persones de nacionalitat espanyola. Per contra, Ponent (27,6%) i Ciutat Antiga (24,6%) tenen els percentatges més alts de llars formades únicament per població de nacionalitat estrangera.

Unitats de convivència de Palma per sector de Serveis Socials i composició segons nacionalitat. Padró municipal a 1-1-2016

Total Espanyola Mixta Estrangera

Palma 176.792 132.303 15.986 28.503

Ciutat Antiga 12.696 8.475 1.092 3.129

Est 16.510 14.375 1.172 963

Estacions 24.103 18.508 2.396 3.199

Litoral de Llevant 23.742 17.307 1.834 4.601

Llevant Nord 19.544 13.698 2.547 3.299

Llevant Sud 13.963 10.382 1.539 2.042

Mestral 25.404 20.970 2.003 2.431

Nord 14.060 11.584 1.026 1.450

Ponent 26.770 17.004 2.377 7.389


Per barris, entre els que tenen més de 3.000 unitats de convivència:

• Son Ferriol (87,9%) i el Rafal Vell (85,9%) tenen el percentatge més elevat de llars formades únicament per persones de nacionalitat espanyola.

• Cala Major (42,4%) i el Terreno (35,1%) presenten el percentatge més alt de llars formades únicament per persones de nacionalitat estrangera.

Barris de Palma amb un nombre més elevat d’unitats de convivència. Padró

municipal a 1-1-2016 Total d’UC Espanyola Mixta Estrangera

Palma 176.792 132.303 15.986 28.503

Pere Garau 10.965 7.498 1.451 2.016

Bons Aires 8.170 6.164 869 1.137

Foners 6.829 4.939 786 1.104

Plaça de Toros 6.430 5.066 585 779

El Camp Redó 5.949 4.721 481 747

El Camp d'en Serralta 5.459 4.271 473 715

El Rafal Vell 4.688 4.026 325 337

El Coll d'en Rabassa 4.665 3.757 344 564

Son Cotoner 4.658 3.771 403 484

Santa Catalina 4.152 2.957 365 830

El Molinar 3.865 3.030 300 535

Son Armadans 3.711 2.498 326 887

Cal Capiscol 3.539 2.860 322 357

Son Ferriol 3.514 3.089 187 238

El Terreno 3.483 1.911 349 1.223

L'Arenal 3.458 2.018 346 1.094

Cala Major 3.390 1.636 318 1.436

Son Gotleu 3.206 2.018 506 682

La Soledat (nord) 3.130 2.357 372 401

El Fortí 3.052 2.394 284 374

Son Espanyolet 3.038 2.490 247 301



Rànquing dels barris de Palma amb un nombre més elevat d'unitats de convivència. Padró municipal a 1-1-2016

10.9658.170

6.8296.430

5.9495.459

4.6884.6654.658

4.1523.865

3.7113.5393.5143.4833.4583.390

3.2063.1303.0523.038

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

Pere GarauBons A ires

FonersPlaça de TorosEl Camp Redó

El Camp d'enEl Rafal VellEl Coll d'en

Son CotonerSanta Catalina

El M o linarSon Armadans

Cal CapiscolSon Ferrio lEl Terreno

L'ArenalCala M ajorSon Gotleu

La Soledat (nord)El Fortí

Son Espanyolet


Unitats de convivència monoparentals A Palma hi ha 43.294 unitats de convivència en què resideixen menors de 0 a 15 anys (24,5% de les llars). Per sectors Estacions (32,1%) i Mestral (28,7%) tenen els percentatges més elevats d’aquestes llars, respecte del total d’unitats de convivència.

• El 13,3% de les llars de Palma amb menors de 0 a 15 anys són monoparentals (en el 83,1% dels casos l’adult de referència d’aquestes llars és una dona).

Els sectors que presenten percentatges més elevats de llars monoparentals són Ciutat Antiga (18,2%) i Ponent (16,6%). Això no obstant, de tots els barris, els que tenen percentatges més elevats d’unitats de convivència monoparental, respecte del total d’unitats amb menors de 0 a 15 anys són Son Malferit (71,4%), el Jonquet (34,9%), i la Llotja-el Born (25%), encara que aquests barris tenen un nombre baix de llars amb menors. Dels 12 barris amb un nombre més elevat d’unitats de convivència on resideixen menors de 0 a 15 anys, el Coll d’en Rabassa (15,7%) i Son Cotoner (15,1%) són el que tenen percentatges més alts de llars monoparentals respecte del total d’unitats amb menors de 0 a 15 anys.

Unitats de convivència monoparental de Palma amb menors de 0 a 15 anys. Padró municipal a 1-1-2016

UC monoparental Total UC

UC amb menors de 0

a15 anys Total Homes Dones

Palma 176.792 43.294 5.775 975 4.800

Ciutat Antiga 12.696 1.987 362 59 303

Est 16.510 5.296 647 118 529

Estacions 24.103 5.540 733 111 622

Litoral de Llevant 23.742 5.972 815 141 674

Llevant Nord 19.544 5.256 582 102 480

Llevant Sud 13.963 3.423 421 51 370

Mestral 25.404 7.284 947 172 775

Nord 14.060 3.553 440 82 358

Ponent 26.770 4.983 828 139 689



Rànquing de barris de Palma amb major nombre d’unitats de convivència amb menors

de 0 a 15 anys. Padró municipal a 1-1-2016


UC amb menors de 0

a 15 anys Total Homes Dones

Palma 176.792 43.294 5.775 975 4.800

Pere Garau 10.965 2.730 303 52 251

Bons Aires 8.170 1.728 214 36 178

Plaça de Toros 6.430 1.600 213 29 184

Foners 6.829 1.490 195 23 172

El Rafal Vell 4.688 1.470 170 19 151

El Camp Redó 5.949 1.354 171 26 145

Son Cotoner 4.658 1.322 200 38 162

El Coll d'en Rabassa 4.665 1.178 185 27 158

El Camp d'en Serralta 5.459 1.150 155 24 131

Son Gotleu 3.206 1.130 106 17 89

Son Ferriol 3.514 1.100 121 27 94

El Molinar 3.865 1.013 138 19 119


Rànquing de barris de Palma amb major percentatge d’unitats de convivència monoparental. Padró municipal a 1-1-2016


UC amb menors de 0

a15 anys Total Homes Dones

Palma 176.792 43.294 5.775 975 4.800

Son Malferit 57 7 5 0 5

El Jonquet 441 43 15 6 9

La Llotja-el Born 1.059 156 39 3 36

La Missió 931 124 29 8 21

Sant Agustí 2798 412 89 8 81

La Calatrava 456 84 17 4 13

Cala Major 3390 473 95 9 86

Aeroport 100 5 1 0 1

El Sindicat 2.367 353 70 14 56

Monti-sion 481 76 15 3 12

Cort 860 109 21 4 17

La Bonanova 1533 327 62 13 49

Sant Nicolau 917 122 23 6 17

El Terreno 3483 571 104 15 89

Sant Jaume 1.069 133 24 1 23

Can Pastilla 2.954 521 90 18 72

Son Rutlan 473 152 26 5 21

Jaume III 1.189 211 35 6 29

Plaça dels Patins 1.699 332 54 6 48

Les Meravelles 2.258 465 74 21 53

El Coll d'en Rabassa 4.665 1.178 185 27 158

Portopí 1505 242 38 6 32

La Seu 288 51 8 2 6

Marquès de la Fontsanta 2.748 557 85 17 68

Son Xigala 1.682 694 105 18 87

Son Cotoner 4.658 1.322 200 38 162

Santa Catalina 4152 780 118 20 98

Son Dureta 910 200 30 9 21



Soledat anciana residencial En el 28% de les llars de Palma hi ha almenys una persona de 65 o més anys. Aproximadament, en la meitat d’aquestes llars la totalitat de les persones que hi conviuen son persones majors. Per sectors de Serveis Socials la distribució és similar.

Unitats de convivència de Palma amb membres de 65 i més anys per sectors de Serveis Socials. Padró municipal a 1-1-2016

UC amb persones de 65 i més anys

Total UC UC amb majors

UC amb tots els seus membres

majors Palma 176.792 49.540 26.131

Ciutat Antiga 12.696 3.170 1.828

Est 16.510 4.324 2.093

Estacions 24.103 7.004 3.698

Litoral de Llevant 23.742 6.512 3.478

Llevant Nord 19.544 5.589 2.970

Llevant Sud 13.963 4.305 2.166

Mestral 25.404 7.343 3.632

Nord 14.060 4.173 2.167

Ponent 26.770 7.120 4.099


Alhora, de les 66.046 persones de 65 o més anys que resideixen a Palma, 17.184 (el 26%) viuen soles.

• Gairebé el 71% de les persones de 65 i més anys que formen part de llars unipersonals són dones.

• El 58,6% de les persones de 65 i més anys que viuen a llars unipersonals tenen 75 i més anys. D’aquestes, almenys 3 de cada 4 són dones.

Unitats de convivència unipersonals de Palma de majors de 65 anys i més anys.


Total Homes Dones

Població de 65 i més anys 66.046 27.855 38.191

UC unipersonals de 65 i més anys 17.184 4.988 12.196

UC unipersonals de 65 a 74 anys 7.105 2.739 4.366

UC unipersonals de 75 i més anys 10.079 2.249 7.830


Unitats de convivència de Palma amb 1 membre de 65 i més anys per sexe. Padró municipal a 1-1-2016

UC d’1 membre de 65 i més anys

UC d’1 membre de 65 a 74 anys

UC d’1 membre de 75 i més anys

Total Homes Dones Total Homes Dones Total Homes Dones Palma 17.184 4.988 12.196 7.105 2.739 4.366 10.079 2.249 7.830

Ciutat Antiga 1.409 511 898 613 298 315 796 213 583

Est 1.214 347 867 487 189 298 727 158 569

Estacions 2.434 584 1.850 931 295 636 1.503 289 1.214

Litoral de Llevant 2.151 725 1.426 962 414 548 1.189 311 878

Llevant Nord 1.933 497 1.436 737 264 473 1.196 233 963

Llevant Sud 1.409 373 1.036 580 213 367 829 160 669

Mestral 2.220 540 1.680 923 296 627 1.297 244 1.053

Nord 1.442 411 1.031 498 199 299 944 212 732

Ponent 2.972 1.000 1.972 1.374 571 803 1.598 429 1.169



Rànquing dels barris de Palma amb més unitats de convivència unipersonals formades per una

persona de 65 anys i més anys. Padró municipal a 1-1-2016

UC amb majors de 65 i més anys UC d’1 membre de 65 i més anys

Total UC

Nre. % UC / Total Nre. % UC /

Total % UC / Total

de majors Palma 176.792 49.540 28,0% 17.184 9,7% 34,7%

Zona Portuària 25 7 28,0% 7 28,0% 100,0%

La Bonanova 1.533 566 36,9% 327 21,3% 57,8%

La Seu 288 106 36,8% 49 17,0% 46,2%

Plaça dels Patins 1.699 616 36,3% 248 14,6% 40,3%

El Mercat 1.138 343 30,1% 163 14,3% 47,5%

Jaume III 1.189 435 36,6% 162 13,6% 37,2%

Can Pere Antoni 76 28 36,8% 10 13,2% 35,7%

Sant Jaume 1.069 258 24,1% 137 12,8% 53,1%

Son Armadans 3.711 1182 31,9% 472 12,7% 39,9%

Monti-sion 481 134 27,9% 61 12,7% 45,5%

Santa Catalina 4.152 1320 31,8% 508 12,2% 38,5%

El Camp Redó 5.949 1735 29,2% 725 12,2% 41,8%

La Soledat (nord) 3.130 1047 33,5% 381 12,2% 36,4%

El Camp d'en Serralta 5.459 1854 34,0% 657 12,0% 35,4%

Son Ximelis 883 320 36,2% 106 12,0% 33,1%



6. Nivell educatiu de la població Quant al nivell educatiu de la població de Palma, el 22,9% de les persones majors de 15 anys no tenen estudis (inclou persones que no saben llegir i escriure i persones sense estudis); el 32% tenen estudis primaris. Per contra, el 17% té estudis universitaris, de grau mitjà o superior.

Població de Palma major de 15 anys per sexe i nivell d'estudis declarat al Padró municipal a 1-1-2016

Total Homes Dones

Total 364.120 176.408 187.712

Analfabet/ta 8.445 4.352 4.093

Sense estudis 80.518 37.773 42.745

Primària o equiv. 110.283 56.730 53.553

ESO, graduat escolar o equiv. 19.141 8.526 10.615

Batxillerat, BUP o equiv. 57.807 28.341 29.466

Formació professional 14.765 7.743 7.022

Títol de grau mitjà 23.358 8.095 15.263

Títol de grau superior 44.134 21.870 22.264

Sense classificar 5.669 2.978 2.691 Font: elaborat per l'Observatori Municipal de la Igualtat a partir de dades del Padró

municipal de l'Ajuntament de Palma

% població de Palma major de 15 anys per nivell d'estudis declarat al Padró municipal a 1-1-2016

2%

21%

32%

5%

16%

4% 5%

12%

2%

0%

10%

20%

30%

40%

Analfabet/ta Senseestudis

Primària oequiv.

ESO, graduatesco lar o

equiv.

Batxillerat,BUP o equiv.

Formacióprofessional

Tít. graumitjà

Tít. grausuperior

Senseclassificar


L’anàlisi del nivell d’estudis de la població, segons la seva nacionalitat, ens permet detectar algunes diferències.

• La població procedents de països de la Unió Europea és la que presenta el percentatge més baix de persones sense estudis (10,8%). En el cas de països extracomunitaris, és del 28%.

• La població espanyola i la de països de la Unió Europea presenten percentatges similars de població amb estudis universitaris.

% població de Palma major de 15 any per sexe, nacionalitat i nivell d'estudis declarat al Padró municipal a 1-1-2016

3% 2% 2% 2% 2% 2%

22%

11%

32%24%

10%

24%30%

39% 39%

26%35% 39%

5% 3% 2%6% 3% 2%

16%21%

14% 15%

24%16%

5% 4% 2% 4% 3% 2%5% 6% 3%8% 10%

5%13% 12%

6%12% 12%

8%

0%

10%

20%30%

40%

50%

Espanyo la UE-27 Extracomunitària Espanyo la UE-27 Extracomunitària

Homes Dones

Analfabet/ta Sense estudis Primària o equiv. ESO, graduat esco lar o equiv.Batxillerat, BUP o equiv. Formació pro fessional Tít. grau mitjà Tít. grau superio r



Taxa d’instrucció insuficient La taxa d’instrucció insuficient és un indicador que ens permet determinar el pes que té la població que no sap llegir i escriure, o que no té estudis, sobre el total de població. Aquesta taxa es calcula per a la població que té entre 16 i 64 anys. En el conjunt de Palma, la taxa d’instrucció insuficient és del 19,6%. Si analitzam la informació per sectors de Serveis Socials, les taxes més elevades es troben a Llevant Nord (28,4%) i Llevant Sud (27,5%). Per barris, Son Riera és el que té la taxa d’instrucció insuficient més elevada (95,7%), amb una important diferència respecte de la resta de barris. A continuació, hi ha Son Gotleu (48,2%), Polígon de Llevant (39,7%) i Mare de Déu de Lluc (39,2%).

Taxa d'instrucció insuficient a la població de 16 a 64 anys als centres municipals de Serveis

Socials de Palma. Padró municipal a 1-1-2016

Total

Palma 19,6%

Ciutat Antiga 9,8%

Est 25,1%

Estacions 16,2%

Litoral de Llevant 20,7%

Llevant Nord 28,4%

Llevant Sud 27,5%

Mestral 18,4%

Nord 18,9%

Ponent 12,2% Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de

l'Ajuntament de Palma

Rànquing dels barris de Palma amb major taxa d'instruccció insuficient a la població de 16 a 64 anys. Padró municipal a 1-1-2016

95,7%

48,2%

39,7%

39,3%

38,0%

33,3%

31,1%

30,4%

29,6%

29,1%

28,7%

27,7%

25,9%

25,2%

31,0%

38,2%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Son Riera

Son Gotleu

Polígon de Llevant

M are de Déu de Lluc

Son Ximelis

La So ledat (sud)

La So ledat (nord)

L'Arenal

EL Puig de Sant Pere

El Rafal Nou

Can Capes

Son M alferit

Son Roca

Son Fortesa (nord)

Son Anglada

La Indio teria (rural)



7. Mercat laboral A partir de les dades disponibles de l’Enquesta de Població Activa (EPA), s’estima que a Palma,5 el 2015, hi havia unes 221.000 persones actives, de les quals 182.000 estaven ocupades. Per sexes, tant la taxa d’activitat com la d’ocupació dels homes és superior a la de les dones, mentre que la taxa d’atur és superior en el cas de les dones (14,6% de les dones per 12,1% dels homes).

Estimació de les persones actives de Palma a patir de les dades de l’EPA de les Illes Balears. Any 2015

Illes Balears Palma*

Total Homes Dones Total Homes Dones

Població de 16 i més anys 936,9 464,4 472,4 336,1 162,1 174,0

Persones actives 616,3 329,4 286,9 221,0 114,9 105,7 Activitat Taxes d'activitat 65,8 70,9 60,7 65,8 70,9 60,7

Persones ocupades 509,6 272,2 237,4 182,8 95,0 87,4 Ocupació Taxes d'ocupació 54,4 58,6 50,2 54,4 58,6 50,2

Persones en atur 106,7 57,1 49,5 29,4 13,9 15,5 Atur Taxes d'atur 17,3 17,3 17,3 13,3 12,1 14,6

Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de l'INE i de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

* Nota. Les dades de Palma procedeixen de diferents fonts:

Població de 16 anys i més. INE a 1-1-15

Taxa d’activitat i d’ocupació: INE 2015. Són les corresponents a les Illes Balears.

Persones actives i ocupades. Estimacions a partir de la població de 16 i més anys (INE) i les taxes d’activitat i d’ocupació de les Illes Balears (INE)

Persones en atur. Atur registrat proporcionat (SOIB)

Taxa d’atur. Estimació feta a partir de l’atur registrat (SOIB) i l’estimació de la població activa

Persones afiliades a la Seguretat Social El nombre de persones afiliades a la Seguretat Social té un comportament cíclic anual. Atesa la temporalitat del mercat laboral de les Illes Balears, en els mesos d’hivern hi ha un nombre més baix de persones afiliades, i el nivell més alt es dóna en els mesos de temporada turística. Des de l’any 2008 fins a 2013, hi ha una tendència descendent del nombre de persones afiliades a la Seguretat Social. És a partir de 2014 quan se n’inicia una etapa de recuperació i augmenta el nombre de persones afiliades.

• La majoria de les persones afiliades a la Seguretat Social figuren al règim general (86,3%).

Evolució de les persones af iliades a la Seguretat Social a Palma

160.000

170.000

180.000

190.000

200.000

210.000

220.000

230.000

gen-

03ab

r-03

jul-0

3oc

t-03

gen-

04ab

r-04

jul-0

4oc

t-04

gen-

05ab

r-05

jul-0

5oc

t-05

gen-

06ab

r-06

jul-0

6oc

t-06

gen-

07ab

r-07

jul-0

7oc

t-07

gen-

08ab

r-08

jul-0

8oc

t-08

gen-

09ab

r-09

jul-0

9oc

t-09

gen-

10ab

r-10

jul-1

0oc

t-10

gen-

11ab

r-11

jul-1

1oc

t-11

gen-

12ab

r-12

jul-1

2oc

t-12

gen-

13ab

r-13

jul-1

3oc

t-13

gen-

14ab

r-14

jul-1

4oc

t-14

gen-

15ab

r-15

jul-1

5oc

t-15

Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria

5 No es disposa de les taxes d’activitat i d’ocupació de Palma. Per això se’n realitza una estimació a partir de les taxes de les

Illes Balears, que sí estan disponibles a l’EPA.


% persones afiliades a la Seguretat Social a les Illes Balears i Palma per règim. Any 2015

76,3%

19,9%

0,6% 0,5% 2,7%

83,3%

13,5%

0,2% 0,3% 2,7%0%

20%

40%

60%

80%

100%

General Autònom Agrari Del mar De la llar

Illes Balears Palma


Persones aturades L’evolució de les persones en atur a Palma també mostra un comportament cíclic anual. En aquest cas, en els mesos d’hivern hi ha un nombre més elevat de persones en atur, xifra que descendeix els mesos d’estiu. En el 2008 es produí un augment important de les persones en atur, tendència que no començà a canviar fins l’any 2013, quan se n’inicià un lleuger descens.

• El 75,2% de les persones en atur són del sector serveis, majoritàriament d’activitats d’hoteleria, comerç i reparacions, com també d’activitats administratives i serveis auxiliars.

• El 19,2% de les persones en atur de Palma no tenien estudis. El 55,8% tenia estudis primaris, ESO, graduat escolar o equivalent.

Evolució de la població aturada a Palma

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

gen-

04

mai

-04

set-

04

gen-

05

mai

-05

set-

05ge

n-06

mai

-06

set-

06

gen-

07m

ai-0

7

set-

07

gen-

08

mai

-08

set-

08

gen-

09

mai

-09

set-

09ge

n-10

mai

-10

set-

10

gen-

11m

ai-1

1

set-

11

gen-

12

mai

-12

set-

12

gen-

13

mai

-13

set-

13ge

n-14

mai

-14

set-

14

gen-

15m

ai-1

5

set-

15


% població aturada a Palma segons sexe i sector d'activitat. Any 2015 (mitjana anual)

47%64% 65%

90%

39% 40%53%

36% 35%

10%

61% 60%

0%20%40%60%80%

100%

Total Agricultura ipesca

Indústria Construcció Serveis Senseocupacióanterio r

Homes Dones



Població en atur a Palma segons sexe i nivell d'estudis. Any 2015

(mitjana anual)

Total Homes Dones

Total 29.400 13.929 15.471

Analfabet/ta 79 37 41

Sense estudis 5.569 2.721 2.848

Primària o equivalent 8.199 4.386 3.813

ESO, Graduat Escolar o equiv. 8.203 3.926 4.277

Batxillerat, BUP o equivalent 2.665 1.178 1.487

Formació Professional o equiv. 2.568 957 1.612

Títols universitaris 2.118 723 1.395 Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de la Conselleria de Treball,

Comerç i Indústria

De les 29.400 persones en atur de Palma, 12.033 ho eren de llarga durada. És a dir, el 40,9% de les persones en atur, el 2015, feia un any o més que es trobava en recerca de feina i no han treballat durant aquest període. Per sexes, el 38,1% dels homes en atur eren de llarga durada, i el 43,4% de les dones. Persones demandants d’ocupació També hi ha un comportament cíclic anual en el nombre de persones demandants de feina: xifres més elevades a l’hivern, i descens a l’inici de la temporada turística. En l’evolució durant la darrera dècada també es produeix un augment important de persones el 2008, xifra que continua en ascens fins l’any 2013, en què s’inicia un lleuger descens.

• El 78,5% de les persones demandants de feina són del sector serveis, principalment d’activitats d’hoteleria (8.492 persones), comerç i reparacions (5.205) i activitats administratives i serveis auxiliars (4.994).

• El 18,3% no té estudis, i el 54,6% té estudis primaris, Graduat Escolar, ESO o equivalent.

Evolució de la població demandant de feina a Palma

15.00020.00025.00030.00035.00040.00045.00050.00055.000

gen-

04m

ai-0

4se

t-04

gen-

05m

ai-0

5se

t-05

gen-

06m

ai-0

6se

t-06

gen-

07m

ai-0

7se

t-07

gen-

08m

ai-0

8se

t-08

gen-

09m

ai-0

9se

t-09

gen-

10m

ai-1

0se

t-10

gen-

11m

ai-1

1se

t-11

gen-

12m

ai-1

2se

t-12

gen-

13m

ai-1

3se

t-13

gen-

14m

ai-1

4se

t-14

gen-

15m

ai-1

5se

t-15


Població demandant de feina a Palma segons sexe i sector

d'activitat. Any 2015 (mitjana anual)

Total Homes Dones

Total 40.174 18.974 21.200

Agricultura i pesca 752 477 275

Indústria 1.644 1.081 564

Construcció 4.236 3.791 445

Serveis 31.518 12.824 18.694

Sense ocupació anterior 2.024 801 1.223 Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de la Conselleria de Treball,



Població demandant de feina a Palma segons sexe i nivell d'estudis.

Any 2013 (mitjana anual)

Total Homes Dones

Total 40.174 18.974 21.200

Analfabet/ta 91 46 46

Sense estudis 7.273 3.532 3.741

Primària o equiv. 10.765 5.694 5.071



Formació Professional o equiv. 3.616 1.373 2.244

Títols universitaris 3.395 1.161 2.234 Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de la Conselleria de Treball,


Contractes amb destinació Palma En el cas dels contractes amb destinació Palma també es veu el comportament cíclic a causa de la temporalitat del mercat laboral. En l’evolució de la darrera dècada, també s’observa un descens en el nombre de contractes a partir de 2008, situació que es manté fins l’any 2014.

Evolució dels contractes amb destinació Palma

5.000

7.500

10.000

12.500

15.00017.500

20.000

22.500

25.000

gen-

04m

ai-0

4se

t-04

gen-

05m

ai-0

5se

t-05

gen-

06m

ai-0

6se

t-06

gen-

07m

ai-0

7se

t-07

gen-

08m

ai-0

8se

t-08

gen-

09m

ai-0

9se

t-09

gen-

10m

ai-1

0se

t-10

gen-

11m

ai-1

1se

t-11

gen-

12m

ai-1

2se

t-12

gen-

13m

ai-1

3se

t-13

gen-

14m

ai-1

4se

t-14

gen-

15m

ai-1

5se

t-15


En una comparativa de l’evolució del nombre de contractes amb les persones demandants de feina, s’observa com, fins l’any 2007, ambdues variables es mantenen en xifres similars. A partir de l’any 2008 s’origina una important bretxa entre aquestes, per un descens dels contractes i un augment de persones demandants de feina. En el 2015:

• El 88,2% dels contractes foren en el sector serveis, principalment en hoteleria i activitats administratives i auxiliars.

• En el 38,6% dels casos la persona contractada tenia estudis d’ESO, Graduat Escolar o equivalent, mentre que les persones amb Batxillerat, BUP o equivalent varen copsar el 25% dels contractes.

• El 87,2% dels contractes varen ser temporals. Aquests es caracteritzen per la seva curta durada: el 50,4% varen tenir una durada màxima de 3 mesos (el 33,5%, una durada inferior a 1 mes).


Comparació de la població demandant de feina i els contractes amb destinació Palma

5.000

15.000

25.000

35.000

45.000

55.000ge

n-04

mai

-04

set-

04ge

n-05

mai

-05

set-

05ge

n-06

mai

-06

set-

06ge

n-07

mai

-07

set-

07ge

n-08

mai

-08

set-

08ge

n-09

mai

-09

set-

09ge

n-10

mai

-10

set-

10ge

n-11

mai

-11

set-

11ge

n-12

mai

-12

set-

12ge

n-13

mai

-13

set-

13ge

n-14

mai

-14

set-

14ge

n-15

mai

-15

set-

15

Contractes Demandants


Contractes amb destinació Palma per sexe i activitat econòmica. Any 2015

Total Homes Dones

Total 187.375 93.737 93.638

Agricultura i pesca 752 666 86

Indústria 5.449 4.157 1.292

Construcció 15.886 15.092 794

Serveis 165.288 73.822 91.466 Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de la Conselleria de Treball, Comerç i

Indústria

Contractes amb destinació Palma segons nivell d'estudis i sexe. Any 2015

Total Homes Dones

Total 187.375 93.737 93.638

Analfabet/ta 7.359 4.488 2.871

Sense estudis 5.301 2.200 3.101

Primària o equiv. 30.607 17.590 13.017



Formació Professional o equiv. 10.956 4.967 5.989

Títols universitaris 14.211 5.682 8.529

Desconegut 607 88 519 Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de la Conselleria de Treball, Comerç i

Indústria

Contractes amb destinació Palma segons sexe i modalitat del contracte. Any 2013

Total Homes Dones

Total 187.375 93.737 93.638

Formatiu 1.990 978 1.012

Indefinit 21.157 10.848 10.309

Temporal 163.441 81.421 82.020

Altres 787 490 297

Taxa de temporalitat 87,2% 86,9% 87,6% Font: elaborat per l’Àrea d’Igualtat a partir de dades de la Conselleria de Treball, Comerç

i Indústria


8. Atenció realitzada des de l’àrea de benestar i drets socials L’any 2015 hi havia 8.810 expedients actius de Serveis Socials, amb un total de 25.095 persones. Durant l’any s’efectuà alguna intervenció en 7.954 expedients i es realitzà intervenció directa amb 14.884 persones.

• Dels centres municipals de Serveis Socials, Llevant Nord, amb 1.603 (18,5%), i Llevant Sud, amb 1.311 (14,9%), tenien el nombre més elevat d’expedients actius.

• En aquests centres també es realitzà atenció directa a un nombre més alt de persones. A Llevant Nord s’intervingué en 3.114 persones (20,9% del total) i, a Llevant Sud, en 2.452 persones (10,1%).

Per barris:

• El que tenien un nombre més alt d’expedients actius eren Pere Garau, Son Gotleu i Foners. Aquests tres barris acumulen el 20,9% de tots els expedients actius de Palma, i el 15,2% dels expedients treballats.

• En aquests barris, Son Gotleu, Pere Garau i Foners, també és on es realitzà intervenció directa en un nombre més elevat de persones. 1 de cada 4 persones amb intervenció directa a Palma era d’un d’aquests barris.

Resum de les dades d'atenció a Benestar Social per centres de Serveis Socials. Any 2015

Expedients Persones

Exp. actius

Exp. oberts

Exp. arrossegats

Exp. tancats

Exp. treballats

Total de persones

Pers. intervenció

directa

Palma 8.810 4.913 4.272 4.651 7.954 25.095 14.884

Ciutat Antiga 785 292 530 345 700 1.817 1.225

Est 816 505 350 440 758 2.696 1.506

Estacions 915 518 430 468 859 2.510 1.483

Litoral de Llevant 974 500 512 493 898 2.682 1.419

Llevant Nord 1.603 973 700 885 1.475 4.999 3.114

Llevant Sud 1.311 818 584 764 1.183 3.862 2.452

Mestral 827 515 336 457 759 2.485 1.388

Nord 708 375 354 353 617 1.985 1.051

Ponent 776 372 424 397 621 1.807 1.106

Desconegut 95 45 52 49 84 252 140

Font: elaborat per l'Àrea d'Igualtat a partir de dades de l'Àrea de Benestar i Drets Socials

Nota: un expedients pot ser nou i arrossegat el mateix any

Rànquing dels barris de Palma amb més expedients treballats a Benestar Social. Any 2015

Exp. actius Exp. oberts Exp. arrossegats Exp. tancats Exp. treballats

Palma 8.810 4.913 4.272 4.651 7.954

Pere Garau 730 470 284 408 667

Son Gotleu 590 323 292 310 544

Foners 519 341 208 309 459

El Camp Redó 383 198 190 166 318

Polígon de Llevant 354 206 171 197 312

Bons Aires 299 177 131 152 284

La Soledat (nord) 294 181 140 173 279

El Sindicat 280 106 192 124 242

Plaça de Toros 240 115 132 124 223

Cal Capiscol 232 127 116 131 214

El Coll d'en Rabassa 229 122 121 125 207

L'Arenal 213 97 119 107 202



Rànquing dels barris de Palma amb major població d'interveció directa a Benestar Social. Any 2015

1.342

1.286

908

664

564

504

412

388

357

345

328

324

300

398

607

0 200 400 600 800 1.000 1.200 1.400

Son Gotleu

Pere Garau

Foners

Po lígon de Llevant

La Soledat (nord)

El Camp Redó

Bons Aires

El Sindicat

P laça de Toros

El Rafal Nou

Cal Capisco l

El Camp d'en Serralta

L'Arenal

El Rafal Vell

El Co ll d'en Rabassa


Taxa d’expedients6 i taxa d’incidència La taxa d’expedients ens indica el percentatge d’unitats de convivència que, durant l’any de referència, tenia expedient i en què s’havia fet intervenció des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials (expedients treballats). La taxa d’expedients mitjana de Palma fou de 4,5%.

• Per sectors de Serveis Socials, Llevant Sud (8,5%) i Llevant Nord (7,5%) tenen les taxes d’expedients treballats més elevades.

Per la seva part, la taxa d’incidència ens indica la proporció de persones amb què s’ha realitzat intervenció directa respecte del total de la població. La taxa d’incidència mitjana de Palma és de 3,5%.

• Per sectors de Serveis Socials, Llevant Sud (6,9%) i Llevant Nord (6,1%) també són els que

tenen les taxes d’incidència més elevades.

Taxes d'atenció a Benestar Social per centres de Serveis Socials. Any 2015

4,5%5,5%

4,6%3,6%

7,5%8,5%

3,0%2,3%

3,5%4,8%

3,4%2,5% 2,5%

6,1%6,9%

2,1%3,0%

1,9%

4,4%3,8%

0%

2%

4%

6%

8%

10%

Palma CiutatAntiga

Est Estacions Litoral deLlevant

LlevantNord

LlevantSud

M estral Nord Ponent

Taxa d'expedients Taxa d'incidència


6 Per a calcular la taxa d’expedients s’ha tingut en compte el nombre d’expedients treballats.


Per barris, els que tenen taxes d’expedients més elevades són Son Gotleu, amb el 17%; la Soledat (sud) i el Puig de Sant Pere. Aquests també són els barris amb les taxes d’incidència més elevades, superiors al 10%.

Rànquing dels barris amb taxes d'atenció més elevades a Benestar Social. Any 2015

Taxa d'expedients

Taxa d'incidència

Palma 4,5% Palma 3,5%

Son Gotleu 17,0% Son Gotleu 14,6%

La Soledat (sud) 14,0% El Puig de Sant Pere 12,6%

El Puig de Sant Pere 12,9% La Soledat (sud) 10,6%

Polígon de Llevant 12,0% Polígon de Llevant 9,7%

El Sindicat 10,2% El Sindicat 9,4%

La Soledat (nord) 8,9% Mare de Déu de Lluc 8,0%

Mare de Déu de Lluc 8,0% La Soledat (nord) 7,4%

El Mercat 7,9% El Mercat 6,6%

El Rafal Nou 7,3% El Rafal Nou 5,6%

Son Malferit 7,0% Foners 5,4%

Monti-sion 6,9% Cort 5,0%

Foners 6,7% Son Malferit 5,0%

Son Fortesa (nord) 6,4% Son Fortesa (nord) 4,8%

Pere Garau 6,1% Sant Jaume 4,6%

Cal Capiscol 6,0% Pere Garau 4,5%


Perfil de les persones ateses De les 25.095 persones ateses als centres municipals de Serveis Socials, el 52,6% foren dones. El 45,3% de les persones es trobava en l’edat adulta (entre 30 i 64 anys). Per nacionalitat, el 69,4% de la població era espanyola i, el 25,8%, estrangera de països extracomunitaris. Quant a la principal problemàtica detectada en les persones ateses, destaquen les dificultats econòmiques (49% dels diagnòstics), principalment per la manca de mitjans propis de subsistència. També hi destaquen les dificultats d’integració social (29,1% dels diagnòstics), sobretot per dificultats d’inserció laboral. Pel que fa al nucli de convivència, el més freqüent en els expedients actius és el format per una parella amb fills/filles (24,7%). A continuació hi ha els nuclis monoparentals, amb el 15,8% dels expedients (augmenta al 23,6% si també es tenen en compte els nuclis monoparentals que conviuen amb altres persones). Les persones que viuen soles representen el 13,8% dels expedients.

Expedients dels centres municipals de Serveis Socials de Palma per nucli de convivència. Any 2015

Total

Total 8.810

Grup amb relació familiar 744

Grup sense relació 452

Monoparentals i d'altres 693

Monoparentals sense d'altres 1.389

Parella amb fills 2.174

Parella amb interna 1

Parelles amb fills i d'altres 361

Parelles sense fills ni altres 402

Persona sola amb interna 8

Persones soles 1.219

Altres 101

Ns/nc 1.266 Font: elaborat per l'Àrea d'Igualtat a partir de dades de l'Àrea de Benestar i

Drets Socials


Perfil de la persones ateses als centres municipals de Serveis Socials

de Palma. Any 2015 Total Total persones 25.095

Homes 11.768 Dones 13.211 Sexe No consta 116 Petita infància (0-3) 1.164 Infància (4-10) 3.549 Preadolescència (11-14) 1.764 Adolescència (15-18) 1.380 Joves (19-29) 4.187 Adults (30-64) 11.370 Vellesa (65 i més) 1.581

Edat

No consta 100 Espanyola 17.405 Estrangera 7.336

Comunitària 866 Extracomunitària 6.470

Nacionalitat

No Consta 354


Diagnòstics de la persones ateses als centres municipals de Serveis

Socials de Palma. Any 2015 Total

Total 13.818 Dificultats d’integració social 4.015

Dificultats d’inserció escolar 718 Dificultats d’inserció laboral 2.574 Dificultats d’inserció social 397 Altres dificultats d’integració social 326

Dificultats de convivència/relació 902 Dificultats de convivència i relació familiar 127 Dificultats en les relacions de parella 243 Dificultats en les relacions paternofilials 388 Família multiproblemàtica 36 Altres dificultats de convivència i relació familiar 108

Dificultats econòmiques 6.772 Dificultats d’habitatge 611 Manca de mitjans propis de subsistència 5.186 Altres dificultats econòmiques 975

Dificultats personals 1.799 Addiccions 78 Conducta antisocial 25 Dependència 143 Discapacitat 483 Habilitats personals 320 Risc de conducta antisocial 54 Salut 494 Altres dificultats personals 202

Risc per a la integritat de les persones 326 Abandonament psicològic o emocional 5 Abús sexual 6 Desatenció física o negligència 17 Indicis de maltractament físic 17 Indicis de maltractament psicològic 26 Maltractament físic 50 Maltractament psicològic 37 Risc d’abandonament psicològic 29 Risc de desatenció física 70 Violència verbal 10 Altres riscs per a la integritat de les persones 59

Altres 4



Prestacions econòmiques concedides Dels 8.810 expedients actius el 2015, 7.358 varen rebre alguna prestació econòmica. En total es varen concedir 18.259 ajuts, per un import total de 3.721.256 euros.

• El 20,5% dels expedients que varen rebre alguna prestació econòmica són del centre de Serveis Socials de Llevant Nord, i el 19,3% són de Llevant Sud.

• Per barris, el 9,1% dels expedients que varen rebre alguna prestació econòmica pertanyen a Son Gotleu i, el 8,1%, a Foners.

El 4,2% de totes les unitats de convivència de Palma va rebre alguna ajuda durant l’any 2015 (taxa d’expedients amb ajudes).

• Per sectors de serveis socials, el 10,2% de les unitats de convivència de Llevant Sud va rebre alguna prestació econòmica. A continuació hi ha Llevant Nord, amb una taxa del 7,7%.

• Els barris amb una taxa d’expedients amb ajudes més alta varen ser: Son Gotleu (20,8% de les unitats de convivència), la Soledat –sud– (15,9%) i Polígon de Llevant (14,5%).

Ajudes econòmiques concedides per Benestar Social des de centres de

Serveis Socials. Any 2015

Expedients amb ajudes

Import total ajudes

Nre. d'ajudes

Taxa d'expedients amb ajudes

Palma 7.358 3.721.256 18.259 4,2%

Ciutat Antiga 757 449.462 2.087 6,0%

Est 701 375.383 1.604 4,2%

Estacions 485 193.109 923 2,0%

Litoral de Llevant 830 404.157 1.839 3,5%

Llevant Nord 1.506 776.092 4.018 7,7%

Llevant Sud 1.422 772.093 3.775 10,2%

Mestral 491 225.344 1.095 1,9%

Nord 558 266.684 1.324 4,0%

Ponent 541 233.733 1.457 2,0%

Desconegut 67 25.199 137 -


Rànquing dels barris de Palma amb més expedients amb ajudes econòmiques concedides per Benestar Social. Any 2015


Import total ajudes

Nre. d'ajudes

Taxa d'expedients amb ajudes

Palma 7.358 3.721.256 18.259 4,2%

Son Gotleu 668 363.425 1.899 20,8%

La Soledat (sud) 140 87.408 409 15,9%

Polígon de Llevant 377 191.956 1.006 14,5%

El Sindicat 310 158.437 783 13,1%

El Puig de Sant Pere 28 13.778 71 12,9%

Mare de Déu de Lluc 81 44.486 191 11,3%

La Soledat (nord) 305 175.400 835 9,7%

El Mercat 102 66.346 302 9,0%

Foners 599 317.129 1.524 8,8%

El Rafal Nou 187 100.324 430 7,3%

Cort 56 27.611 121 6,5%



Dels 3.721.256 euros que es varen dedicar a les prestacions econòmiques el 2015, el 47% dels recursos es varen destinar al capítol d’ajudes per a cobrir necessitats bàsiques. La segona partida a la qual es destinaren més recursos fou la de cobertura de necessitats bàsiques d’habitatge (27,6%).

Ajudes econòmiques concedides a Benestar Social per partides. Any 2015


Import total d’ajudes

Nre. d'ajudes

Total 7.358 3.721.256 18.259

1. Cobertura de necessitats bàsiques 2.538 1.747.887 9.599

2. Cobertura de necessitats bàsiques d'habitatge 2.173 1.028.605 3.752

3. Cobertura de necessitats bàsiques manteniment / equipament llar 125 31.224 131

4. Cobertura de necessitats bàsiques d’atenció a la infància 821 543.654 1.772

5. Cobertura de necessitats bàsiques d'integració i inserció 706 268.544 1.356

6. Cobertura d'altres necessitats d'atenció personal 995 101.343 1.649



SEGONA PART: DIMENSIONS D’ESTUDI DE LA POBRESA I/O EXCLUSIÓ SOCIAL

9. Dimensió: dades generals En aquest apartat es realitza una classificació general de barris de Palma amb major vulnerabilitat, a partir de la combinació de diversos indicadors. Aquests es troben relacionats amb habitatge, estructura de població, unitats de convivència, nivell educatiu de la població i nivell d’atenció des dels Serveis Socials municipals. Els indicadors que s’han utilitzat per a fer aquesta classificació són:

• Densitat • Densitat edificable • Valor mitjà de l’habitatge • Percentatge de població estrangera • Taxa de dependència • Taxa de dependència anciana • Nombre mitjà de membres per unitat de convivència • Percentatge d’unitats de convivència respecte del total d’unitats de convivència amb

infants de 0 a 15 anys • Taxa de soledat anciana • Taxa d'instrucció insuficient • Índex de persones titulades universitàries • Taxa d'expedients d’atenció en serveis socials • Taxa d’incidència d’atenció en serveis socials • Taxa d'expedients amb ajudes • Percentatge de diagnòstic de “dificultats econòmiques” respecte del total de

diagnòstics No s’hi han pogut incloure indicadors del mercat laboral per no disposar de dades desagregades per barris. Resultats de la classificació dels barris Les puntuacions obtingudes en el càlcul d’aquesta classificació dels barris en situació de major vulnerabilitat oscil·len entre els 957 punts de màxim i els 254 de mínim. A continuació, la llista dels 20 barris que han obtingut les puntuacions més altes en aquesta classificació (superior a 700 punts) i que, per tant, estarien en situació de major vulnerabilitat. Els cinc barris amb una puntuació més elevada són: la Soledat (nord), Son Gotleu, la Soledat (sud), Son Ximelis i Mare de Déu de Lluc. Generalment aquests barris destaquen per tenir una densitat de població elevada i un valor mitjà de l’habitatge més baix. En el tema educatiu es caracteritzen per tenir una taxa d’instrucció insuficient elevada i un baix índex de persones amb titulació universitària. Quant a l’atenció des de Serveis Socials, el 2015 presentaven una alta taxa d’expedients i d’incidència, com també una alta taxa d’expedients amb ajudes.


Això no obstant, el cas del barri de Son Ximelis difereix lleugerament. Té una alta densitat de població, una taxa d’instrucció insuficient elevada i un baix índex de persones amb titulació universitària. Així mateix, també és un barri que destaca per una alta taxa de dependència. En canvi, no destaca per un alt nivell d’atenció des dels Serveis Socials municipals ni apareix entre els barris més vulnerables en les diferents dimensions d’estudi d’aquest informe.

Barri Puntuació

La Soledat (nord) 957

Son Gotleu 947

La Soledat (sud) 920

Son Ximelis 908

Mare de Déu de Lluc 884

Pere Garau 867

Son Canals 852

Polígon de Llevant 842

Foners 816

Can Capes 814

El Rafal Nou 798

El Camp d'en Serralta 765

El Fortí 763

Son Fortesa (nord) 762

Son Fortesa (sud) 762

El Camp Redó 742

Cal Capiscol 716

El Mercat 716

Santa Catalina 715

Marquès de la Fontsanta 705

L'Arenal 702

Els Hostalets 701


10. Dimensió: alimentació L’alimentació és una necessitat bàsica i essencial per a la supervivència de les persones. En aquesta dimensió el que es pretén analitzar són els barris que es troben en una situació de major vulnerabilitat per a satisfer-ne la necessitat, com també el volum de nuclis familiars que perceben alguna ajuda que hi va destinada. L’anàlisi per a la classificació dels barris es realitza a partir de les informacions dels recursos que es varen destinar a necessitats d’alimentació de la població, el 2015, des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials. Les dades que s’han utilitzat en aquest apartat són les referides a:

• Prestacions econòmiques per a alimentació • Prestacions econòmiques per a la cobertura d’alimentació d’infants – despeses de menjador

escolar, beca menjador, beca escoleta, beca escoleta i menjador Tot i que hi ha ajudes/recursos d’altres entitats per a satisfer aquesta mateixa necessitat, la informació no es troba desagregada per barris. Per tant, aquestes dades no s’inclouen en l’elaboració de la classificació dels barris amb major vulnerabilitat. Els indicadors utilitzats per a l’anàlisi de barris són:

a) Taxa d’expedients: nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre d’unitats de convivència.

b) Nre. mitjà d’ajudes per expedient – nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients amb ajudes

c) Import total de les ajudes concedides Resultats de la classificació dels barris Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació, entre els barris que han rebut alguna prestació per a cobrir necessitats d’alimentació, oscil·len entre els 334 punts de màxim i els 8 de mínim. N’hi ha 12 que no han rebut cap ajuda per aquest concepte. A continuació, la llista dels 17 barris que han obtingut les puntuacions més elevades. Entre aquests, destaquen els de Son Gotleu, el Mercat, el Sindicat, la Soledat (sud) i Mare de Déu de Lluc.

Dimensió:

alimentació

Son Gotleu 334

El Mercat 328

El Sindicat 313



La Missió 300

Foners 296


Pere Garau 286


Sant Jaume 274

El Rafal Nou 272

Cala Major 262

El Camp Redó 262

El Coll d'en Rabassa 255

La Seu 254

El Rafal Vell 252


10.1. Prestacions per alimentació En aquest apartat s’ha treballat amb la informació de les prestacions d’alimentació,7 incloses en la partida de cobertura de necessitats bàsiques, que es concedeixen des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials. Per a l’anàlisi dels barris en situació de major vulnerabilitat s’han tingut en compte els mateixos indicadors esmentats a la part general d’aquesta dimensió.8 En aquest cas les puntuacions obtingudes en la classificació, entre els barris que han rebut alguna ajuda per a cobrir aquesta necessitat, oscil·len entre els 204 i els 8 punts. N’hi ha 12 que no reben cap prestació per aquest concepte. A continuació, la llista dels 20 barris que han obtingut una puntuació superior a 150 punts. Entre aquests, destaquen Son Gotleu, la Soledat (sud) i Polígon de Llevant.

Alimentació

Son Gotleu 204





El Mercat 177

El Sindicat 177

La Missió 175

Foners 173

Pere Garau 172

Son Canals 170

El Molinar 161

El Camp Redó 158

La Calatrava 157

EL Puig de Sant Pere 156

Can Capes 155

Cala Major 155


El Rafal Nou 155

Sant Jaume 154

Per a la cobertura de les necessitats d’alimentació, des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, en el 2015 es varen concedir 9.494 ajudes, distribuïdes entre 2.443 expedients, i s’hi va destinar 1.737.749 euros. 76 barris de Palma varen rebre almenys una ajuda. Els 10 barris amb un nombre més elevat d’ajudes acumulen el 55% de les prestacions. Entre aquests, destaquen Son Gotleu, on es concentra el 13% de les ajudes, i Pere Garau, amb el 10%.

7 Prestació per alimentació (codi: 100101) del Catàleg de prestacions econòmiques de Serveis Socials 2015/2016, de

l’Ajuntament de Palma. 8 Indicadors: a. Taxa d’expedients (nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre d’unitats de convivència). b. Nombre mitjà d’ajudes per expedient (nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients amb ajudes). c. Import total de les ajudes concedides.


Exp. amb ajudes

Import de les ajudes

Nre. d’ajudes

Palma 2.443 1.737.749 9.494

Son Gotleu 270 227.276 1.225

Pere Garau 231 158.293 913

Foners 168 130.211 641

Polígon de Llevant 117 99.781 478

La Soledat (nord) 109 91.790 443

El Sindicat 106 70.341 424

El Camp Redó 115 76.591 424

El Molinar 54 46.790 224

La Soledat (sud) 47 42.022 203

El Coll d'en Rabassa 46 42.550 203

10.2. Prestacions per a la cobertura de necessitats d’alimentació d’infants En aquest apartat s’inclouen les prestacions concedides des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials el 2015 per a cobrir necessitats d’alimentació d’infants, a través de les següents prestacions:9

• Despeses de menjador escolar • Beques de menjador de col·legi (públic i concertat) • Beques de menjador d’escoleta • Beques d’escoleta i menjador

Per a l’anàlisi dels barris en situació de major vulnerabilitat s’han tingut en compte els mateixos indicadors esmentats a la part general d’aquesta dimensió.10 Les puntuacions obtingudes en aquest rànquing, entre els barris on s’ha concedit alguna d’aquestes prestacions, oscil·len entre els 151 i els 9 punts. Hi ha 24 barris on no s’ha donat cap ajuda. A continuació, la llista amb els 19 barris en situació de major vulnerabilitat per a aquest ítem, que són els que han obtingut una puntuació igual o superior a 100 punts. Hi destaquen el Mercat, el Sindicat i Son Gotleu.

9 Prestacions: despeses de menjador escolar (100108); beca de menjador de col·legi públic (200100); beca de menjador de

col·legi concertat (200200); beca de menjador d’escoleta (200300); beca d’escoleta i menjador (200400) del Catàleg de prestacions econòmiques de Serveis Socials 2015/2016, de l’Ajuntament de Palma. 10 Indicadors: a. Taxa d’expedients (nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre d’unitats de convivència). b. Nombre mitjà d’ajudes per expedient (nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients amb ajudes). c. Import total de les ajudes concedides.


Prestacions per a la

cobertura d’alimentació per a infants

El Mercat 151

El Sindicat 136

Son Gotleu 130


La Missió 125

Foners 123

La Seu 123


La Indioteria (urbà) 122

El Rafal Vell 121

Sant Jaume 120

El Rafal Nou 117

Pere Garau 114


Cala Major 107

El Camp Redó 104



Son Rutlan 100

Per a la cobertura de les necessitats d’alimentació específiques d’infants, el 2015 es varen concedir 1.239 ajudes, distribuïdes en 568 expedients, i s’hi varen destinar 391.327 euros. Aquestes ajudes es varen repartir en 62 dels 86 barris de Palma. Els 15 barris amb un major nombre d’ajudes acumulaven el 56% de les prestacions. Hi destaquen Pere Garau, Foners, el Sindicat i Son Gotleu.

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 568 391.327 1.239

Pere Garau 48 27.291 86

Foners 37 23.710 76

El Sindicat 34 19.245 71

Son Gotleu 33 33.711 70

El Rafal Vell 18 13.659 56

El Mercat 15 13.642 52

El Rafal Nou 20 12.494 43


El Camp Redó 19 15.015 32

Bons Aires 19 13.186 32


Son Armadans 8 4.567 26

La Indioteria (urbà) 10 8.082 26

Mare de Déu de Lluc 12 8.700 26

Son Ferriol 10 7.332 26

A continuació es detalla una llista dels barris més característics per a cadascuna de les prestacions que s’inclouen en aquest apartat. Prestacions per despeses de menjador escolar L’any 2015, es varen concedir 154 ajudes per aquest concepte, distribuïdes en 76 expedients, i s’hi varen destinar 15.698 euros.


Aquestes prestacions es varen repartir en 36 barris, entre els quals destaquen el Rafal Vell, Foners i Son Ximelis, amb el nombre més elevat d’ajudes. Els 6 barris amb un nombre major d’ajudes acumulaven el 51% de les prestacions, que es distribuïen entre el 37% dels expedients beneficiaris.

100108-Despeses de menjador escolar Exp. amb

ajudes Import de les

ajudes Nre.

d’ajudes

Palma 76 15.698 154


Foners 9 1.689 18

Son Ximelis 2 1.123 11

Son Ferriol 3 664 9

Pere Garau 3 636 8

Son Cotoner 2 652 6

El Camp d'en Serralta 4 674 6

Beques per a menjador a col·legi públic El 2015 es varen concedir 555 beques repartides en 228 expedients, i s’hi varen destinar 160.784 euros. Aquestes prestacions es distribueixen en 56 barris. Els 12 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 51% de les prestacions. Hi destaquen Pere Garau, Son Gotleu, el Rafal Vell i el Sindicat.

200100-Beca menjador de col·legi públic

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 228 160.784 555

Pere Garau 22 13.744 46

Son Gotleu 15 15.270 33



Foners 9 7.295 22


Cala Major 7 3.950 20

Son Armadans 6 3.583 20


La Indioteria (urbà) 5 4.922 17

Son Espanyolet 4 3.958 16


Beques per a menjador a col·legi concertat L’any 2015 es varen concedir 367 beques per aquest ítem, repartides entre 166 expedients, i s’hi varen destinar 112.119 euros. Aquestes prestacions es distribueixen en 50 barris de Palma. Els 10 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 51% de les prestacions. Entre aquests, destaquen el Mercat, el Sindicat i Foners.


200200-Beca menjador de col·legi concertat

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 166 112.119 367

El Mercat 7 8.068 30


Foners 11 6.945 23

Son Gotleu 6 6.074 20

Pere Garau 12 5.689 19

Sant Jaume 5 3.534 16

Cal Capiscol 7 4.160 14

Plaça de Toros 7 5.066 14

El Terreno 4 3.502 13

El Coll d'en Rabassa 5 2.971 13 Beques de menjador d’escoleta En el 2015 es varen concedir 24 beques de menjador d’escoleta, distribuïdes en 14 expedients. Aquestes prestacions es varen distribuir en un total de 10 barris, entre els quals destaca el Sindicat.

200300-Beca menjador escoleta

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 14 6.265 24


Son Gotleu 2 905 3

El Rafal Nou 2 600 3

Mare de Déu de Lluc 1 720 3

Son Rutlan 1 720 3

Pere Garau 1 900 2

Bons Aires 1 700 2

Foners 1 216 1

Cal Capiscol 1 240 1

El Camp Redó 1 70 1

Beques d’escoleta i menjador L’any 2015 es varen concedir 139 beques d’escoleta i menjador, repartides en 84 expedients, i s’hi varen destinar 96.460 euros. Aquestes prestacions es distribueixen en 32 barris de Palma. Els 7 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 55% de les prestacions. Entre aquests, destaquen el Camp Redó i Son Gotleu.

200400-Beca escoleta i menjador

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 84 96.460 139


Son Gotleu 10 11.463 14

Foners 7 7.565 12



El Viver 2 3.980 7

La Seu 1 3.510 7


10.3. Altres recursos per a cobrir necessitats d’alimentació A més de les ajudes econòmiques per a satisfer necessitats bàsiques d’alimentació de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, també hi ha altres recursos i/o ajudes per a cobrir les necessitats d’alimentació de la població. Tot i que aquesta informació no s’ha pogut incorporar a l’anàlisi i la classificació dels barris, per no disposar de les dades desagregades, a continuació se’n presenten les principals dades obtingudes. Persones usuàries del menjador social de l’Ajuntament Al menjador social de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, el 2015, es varen atendre 142 persones, amb una mitjana mensual de 36 usuaris/usuàries. Entre els mesos de juny i agost hi va haver un nombre més elevat de persones d’alta al servei (entre 42 i 44 persones mensuals). No disposam de les dades desagregades per barris de la procedència dels usuaris i usuàries, però sí el centre o el servei que en tramità l’alta al menjador social. El Centre Municipal de Serveis Socials (CMSS) de Llevant Nord i el de Llevant Sud tramitaren el nombre més elevat d’altes, amb 30 i 33 persones, respectivament. Les persones procedents d’aquests dos centres varen representar el 44,4% del total d’usuaris i usuàries del menjador. La mitjana de dies d’alta per persona també varia considerablement segons el centre o el servei que tramita l’alta. Les persones procedents del CMSS Ciutat Antiga hi varen estar d’alta una mitjana de 116 dies, mentre que les procedents del CMSS Llevant Nord hi van estar una mitjana de 41 dies i, les del CMSS de Llevant Sud, 80 dies. Altres recursos per a cobrir la necessitat d’alimentació La distribució d’aliments que es realitza des de la Fundació del Banc d’Aliments de Mallorca, juntament amb les seves entitats col·laboradores, també és un recurs destacat. L’any 2015 es varen distribuir a Mallorca 2.559.321 kg d’aliments (+15,42% respecte de 2014), dels quals 2.052.715 es varen repartir a Palma, i es varen atendre 40.038 persones. La Fundació del Banc d’Aliments de Mallorca té a Palma 120 entitats actives. En alguns casos aquestes realitzen una distribució directa d’aliments i, en d’altres, reparteixen menjar elaborat, generalment a menjadors socials, a partir dels aliments proporcionats per la Fundació, juntament amb les donacions d’altres entitats col·laboradores. També hi ha altres entitats que, a través dels seus projectes, contribueixen a satisfer aquesta necessitat. Un exemple és el programa Proinfància de La Caixa, que té ajudes per alimentació d’infants i joves. Això no obstant, no en disposam de les dades del volum d’ajudes concedies.


11. Dimensió: habitatge Disposar d’un lloc per a viure-hi en condicions dignes, que aporti seguretat i protecció per a la família i la vida privada, és una altra de les necessitats bàsiques de les persones i, alhora, un dret social essencial. En aquesta dimensió el que es pretén analitzar són els barris que es troben en una situació de major vulnerabilitat per a cobrir la necessitat d’habitatge, a partir d’indicadors de població, com també el volum de nuclis familiars que perceben alguna ajuda per a satisfer-la. A partir de la informació de les prestacions econòmiques que es concedeixen es tenen en compte dos aspectes bàsics. Per una banda, hi ha les ajudes per a fer front a les dificultats per a accedir a un habitatge o lloc per a viure-hi i, per l’altra, hi ha les ajudes per a cobrir les dificultats per a fer front a les despeses necessàries per a mantenir l’habitatge en condicions dignes per a viure-hi. Per a l’anàlisi d’aquesta dimensió s’han tingut en compte els següents indicadors:

• Densitat residencial. • Valor cadastral mitjà dels habitatges. • Prestacions: cobertura de necessitats bàsiques d’habitatge i per a manteniment o equipament

de la llar. S’ha analitzat: a) Taxa d’expedients: nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre

d’unitats de convivència. b) Nombre mitjà d’ajudes per expedient: nombre total d’ajudes respecte del nombre total

d’expedients que han rebut alguna ajuda. c) Import total de les ajudes concedides.

Resultats de la classificació dels barris Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació dels barris amb major vulnerabilitat oscil·len entre els 446 punts de màxim i els 4 de mínim. A continuació, figuren els 16 barris de Palma que han obtingut les puntuacions més elevades. Entre aquests, destaquen la Soledat (sud), Son Gotleu i la Soledat (nord).

Dimensió: Habitatge


Son Gotleu 436



Foners 412

Pere Garau 405

El Sindicat 399

El Rafal Nou 345


Son Ximelis 318

El Molinar 312

Plaça de Toros 310

Cort 309

El Mercat 309

L'Arenal 307

Can Capes 304


11.1. Densitat residencial i valor cadastral dels habitatges Densitat de població residencial La densitat de població residencial ens mostra la relació entre la quantitat de persones que viuen en una determinada zona i l’extensió edificable d’aquesta. La densitat residencial mitjana de Palma és de 91,5 habitants per hectàrea. Per barris es poden observar grans diferències. Per una banda, Son Ximelis, amb una densitat de 687,1 habitants per hectàrea, supera àmpliament la mitjana de Palma, mentre que Son Vida o Aeroport, amb una densitat de 0,1, presenta una densitat molt inferior. En el quadre que hi ha a continuació figuren els 27 barris amb una densitat superior a 300 habitants. A més de Son Ximelis, destaquen el Camp d’en Serralta i Pere Garau, amb un valor superior a 600 habitants per hectàrea. Valor cadastral mitjà dels habitatges El valor cadastral dels habitatges és un valor administratiu determinat per a cada bé immoble, i està integrat pel valor cadastral del sòl i el valor cadastral de les construccions. El valor cadastral mitjà dels habitatges a Palma és de 63.930 euros, i hi veim grans diferències per barris. Per una banda, la Zona Portuària, amb un valor mitjà d’1.441.038 euros o Son Vida, amb 676.850 euros, presenten valors molt superiors a la mitjana, mentre que barris com Mare de Déu de Lluc, amb 28.730 euros, és el que té el valor més baix. En el quadre que hi ha continuació hi ha els 26 barris amb un valor cadastral mitjà dels habitatges inferior a 55.000 euros. Hi destaquen Mare de Déu de Lluc, Son Gotleu i Son Ximelis.

Dels 10 barris que tenen una densitat més elevada, n’hi ha 5 que també estan entre els 10 barris amb un valor cadastral mitjà dels habitatges més baix. Aquests són: Son Ximelis, la Soledat (nord), Son Fortesa (nord), Son Oliva i Son Canals.


Barris que superen una densitat de 300 hab.

Densitat edificable

Barris por sota de 55.000 euros

Valor cadastral

Palma 91,5 Palma 63.930

Son Ximelis 687,1 Mare de Déu de Lluc 28.730

El Camp d'en Serralta 643,9 Son Gotleu 30.977

Pere Garau 631,8 Son Ximelis 32.267

Son Fortesa (nord) 569,8 La Soledat (sud) 39.132

Son Canals 532,8 Son Fortesa (nord) 39.655

Foners 513,5 La Soledat (nord) 40.548

Marquès de la Fontsanta 483,3 Polígon de Llevant 42.340

Plaça de Toros 462,7 Can Capes 43.870

Son Oliva 433,8 Son Oliva 44.612

La Soledat (nord) 420,9 Son Canals 48.070

Can Capes 418,8 Pere Garau 48.497

Santa Catalina 417,7 Son Cotoner 49.306

Jaume III 400,1 Els Hostalets 50.055

El Fortí 384,8 Cal Capiscol 50.615

Son Gotleu 378,9 El Rafal Vell 51.621

Arxiduc 369,4 Plaça de Toros 51.965

Son Fortesa (sud) 366,8 Son Fortesa (sud) 52.084

La Soledat (sud) 360,4 Foners 52.094

Els Hostalets 335,6 El Camp d'en Serralta 52.618

Plaça dels Patins 325,9 El Camp Redó 53.008

La Missió 318,5 El Fortí 53.419

El Rafal Nou 314,4 Santa Catalina 53.435

El Sindicat 310,0 La Indioteria (urbà) 53.635

Son Cotoner 309,2 L'Arenal 54.024

Sant Nicolau 304,0 Son Peretó 54.535

El Camp Redó 301,3 Son Cladera 54.983

El Rafal Vell 301,3

11.2. Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques d’habitatge En aquest apartat s’inclouen les ajudes que es concedeixen des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials per a disposar d’un lloc per a viure-hi:

• Prestacions per a fer front al pagament d’un lloc per a viure-hi (habitació, pensió, entrada lloguer, rebuts de lloguer, etc.)

• Prestacions per a fer front a situacions de desnonaments En l’anàlisi dels barris en situació de major vulnerabilitat per aquest ítem s’han tingut en compte els mateixos indicadors referits a les prestacions esmentades a la part general d’aquesta dimensió.11 Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació, entre els barris que han rebut alguna ajuda per a cobrir aquestes necessitats, oscil·len entre els 179 punts de màxim i els 4 de mínim. N’hi ha 14 que no han rebut ajudes. A continuació, la llista dels 19 barris amb una puntuació superior a 120 punts. Entre aquests, destaquen Foners, la Soledat (nord), la Soledat (sud) i Polígon de Llevant.

11

Prestacions: a. Taxa d’expedients (nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre d’unitats de convivència); b. Nombre mitjà d’ajudes per expedient (nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients que han rebut alguna ajuda). c. Import total de les ajudes concedides.


Prestacions per a cobertura d’habitatge

Foners 179




Son Gotleu 161

El Sindicat 152

El Rafal Nou 149

Pere Garau 147

L'Arenal 147


El Camp Redó 138

El Molinar 134

Son Canals 133

El Mercat 127

Cal Capiscol 124

Son Ferriol 124

El Terreno 124

Plaça de Toros 123

Cort 120

Per a la cobertura d’aquestes necessitats, des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, el 2015 es varen concedir 2.208 ajudes, repartides entre 1.297 expedients, i s’hi varen destinar 804.726 euros. Les ajudes es varen distribuir en 72 dels 86 barris de Palma. Els 10 barris amb un major nombre d’ajudes varen acumular el 54% de les prestacions. Entre aquests, destaquen Foners (amb el 13% de les ajudes), Pere Garau, Son Gotleu i la Soledat (nord).

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 1.297 804.726 2.208

Foners 117 100.762 291

Pere Garau 114 62.354 176

Son Gotleu 85 43.512 134





L'Arenal 46 28.512 69



A continuació, s’indiquen els barris més característics per a cadascuna de les prestacions incloses en aquest apartat. Prestacions per a habitació/pensió Per a aquest ítem es varen concedir 442 ajudes, repartides en 214 expedients, i s’hi varen destinar 97.415 euros. Aquestes ajudes es varen distribuir en 45 barris. Això no obstant, el 54% de les prestacions es varen concentrar en 5 barris, entre els quals destaca Foners, amb el 24% de les ajudes i el 14% dels expedients beneficiaris.


100301-Habitació / pensió

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 214 97.415 442

Foners 30 22.930 105



Bons Aires 17 7.840 33


Prestacions per a l’entrada del lloguer El 2015 es varen concedir 162 ajudes, repartides en 159 expedients, i s’hi varen destinar 85.692 euros. Aquestes ajudes es varen distribuir en 44 barris. Els 11 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 60% de les prestacions. Entre aquests, destaquen Pere Garau i Foners.

100302-Entrada de lloguer Exp. amb

ajudes Import de les ajudes

Nre. d’ajudes

Palma 159 85.692 162


Foners 15 9.045 16





Plaça de Toros 4 2.220 5


El Molinar 5 3.310 5

L'Arenal 5 2.875 5

El Camp d'en Serralta 5 3.100 5

Prestacions per a rebuts de lloguer pendents L’any 2015 es varen concedir 1.590 ajudes per a aquest ítem, repartits en 916 expedients, i s’hi varen destinar 602.636 euros. Les ajudes es varen distribuir en 69 barris. Això no obstant, el 55% de les prestacions es varen concentrar a 7 barris. Entre aquests, destaquen Foners, Pere Garau i Son Gotleu.

100303-Rebuts pendents de lloguer Exp. amb

ajudes Import de les ajudes

Nre. d’ajudes

Palma 916 602.636 1.590

Foners 72 68.787 170

Pere Garau 72 45.357 120

Son Gotleu 66 35.402 111



L'Arenal 37 24.413 59







Prestacions per desnonaments Per a aquest ítem es varen concedir 4 ajudes, en 4 expedients, i s’hi varen destinar 4.052 euros. Les ajudes es varen distribuir al Sindicat, el Rafal Nou, Cal Capiscol i el Terreno. Prestacions per a residència de persones majors en situació d’emergència L’any 2015 es varen concedir 10 ajudes per a aquest ítem, entre 4 expedients. Aquestes es varen concentrar en 3 barris, entre els quals destaca el Terreno, amb 5 ajudes a 2 expedients. També hi ha el barri de la Llotja-el Born, amb 3 ajudes, i el Camp Redó, amb 2. 11.3. Prestacions per a cobertura de serveis relacionats amb l’habitatge En aquest apartat s’inclouen les ajudes que es concedeixen des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials per a la cobertura de serveis relacionats amb l’habitatge:12

• Prestacions per a fer front al pagament de rebuts pendents de comunitat • Prestacions per a fer front a altres serveis (comptadors, instal·lació...)

Per a l’anàlisi dels barris en situació de major vulnerabilitat per a cobrir serveis relacionats amb l’habitatge s’han tingut en compte els mateixos indicadors referits a les prestacions esmentats a la part general d’aquesta dimensió.13 En la classificació dels barris en situació de major vulnerabilitat per a aquests tipus de necessitats, les puntuacions obtingudes oscil·len entre els 60 punts de màxim i els 6 de mínim. Dels 86 barris de Palma n’hi ha 54 que no han rebut ajudes. A continuació, figura la llista dels 15 barris amb una puntuació superior a 35. Entre aquests destaquen el Sindicat, Polígon de Llevant, Cort i Monti-sion.

Prestacions per a cobertura de serveis

relacionats amb l’habitatge

El Sindicat 60


Cort 52

Monti-sion 51

Foners 47

La Soledat (sud) 45

Son Gotleu 43

El Rafal Nou 43


El Mercat 39

La Calatrava 39

Los Almendros-Son Pacs 39


Els Hostalets 37

Pere Garau 36

12

Prestacions: Rebuts pendents de comunitat (100304), Altres serveis (comptadors, instal·lació...) (100305) del Catàleg de prestacions econòmiques de Serveis Socials 2015/2016, de l’Ajuntament de Palma. 13

Prestacions: a. Taxa d’expedients (nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre d’unitats de convivència); b. Nombre mitjà d’ajudes per expedient (nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients que han rebut alguna ajuda); c. Import total de les ajudes concedides.


L’any 2015, des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, es varen concedir 94 ajudes, repartides en 66 expedients, i s’hi varen destinar 15.665 euros. Les ajudes es varen distribuir en 32 barris. Els 2 barris amb un major nombre d’ajudes foren el Sindicat i Polígon de Llevant, que acumulen el 30% de les prestacions. A continuació es detallen els barris més característics per a cadascuna de les prestacions que s’inclouen en aquest apartat. Prestacions per a fer front a rebuts de comunitat pendents El 2015 es varen concedir 49 ajudes per aquest ítem, repartides en 32 expedients, i s’hi varen destinar 9.806 euros. Aquestes ajudes es varen distribuir en 23 barris. Entre aquests, destaquen Polígon de Llevant i Foners, que varen acumular el 35% de les prestacions. Prestacions per a fer front a altres serveis (comptadors, instal·lació...) Per a aquest ítem es varen concedir 45 ajudes, repartides en 34 expedients. Les ajudes es varen distribuir en 17 barris, entre els quals destaca el Sindicat, que concentra el 31% de les prestacions i el 22% dels expedients beneficiaris. 11.4. Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques de manteniment i equipament de la llar En aquest apartat s’inclouen les ajudes que es concedeixen des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials per a la cobertura de necessitats bàsiques de manteniment i equipament de la llar:14

• Neteja domèstica de xoc • Neteja domèstica de manteniment • Petites reparacions domèstiques • Equipament de mobiliari • Equipament d’electrodomèstics • Parament de la llar • Altres despeses de manteniment /equipament

En l’anàlisi dels barris en situació de major vulnerabilitat quant a la cobertura d’aquestes necessitats s’han tingut en compte els mateixos indicadors referits a les prestacions esmentats a la part general d’aquesta dimensió.15 En la classificació dels barris en situació de major vulnerabilitat per a aquestes necessitats, les puntuacions obtingudes oscil·len entre els 75 punts de màxim, i els 4 de mínim. N’hi ha 47 que no han rebut cap ajuda. A continuació, figura la llista dels 13 barris amb una puntuació igual o superior a 50. Entre aquests destaquen Polígon de Llevant, la Soledat (sud), Son Gotleu, el Molinar i el Sindicat.

14 Prestacions: Neteja domestica de xoc (100111); Neteja domestica de manteniment (100112); Petites reparacions domèstiques (100402); Equipament de mobiliari (100403); Equipament d’electrodomèstics (100404); Parament de la llar (100405); Altres despeses de manteniment/equipament (100406) del Catàleg de prestacions econòmiques de serveis socials 2015/2016, de l’Ajuntament de Palma. 15 Prestacions: a. Taxa d’expedients (nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre d’unitats de convivència; b. Nombre mitjà d’ajudes per expedient (nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients que han rebut alguna ajuda); c. Import total de les ajudes concedides.


Prestacions per a cobertura de

necessitat bàsiques de manteniment /

equipament de la llar


La Soledat (sud) 73

Son Gotleu 73

El Molinar 73

El Sindicat 72


Pere Garau 60

El Puig de Sant Pere 59

L'Arenal 58

Cort 53

Cala Major 53

Gènova 50

El Fortí 50

El 2015, des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials es varen concedir 131 ajudes, repartides en 125 expedients, per import de 31.224 euros. Aquestes ajudes es varen repartir en 39 dels 86 barris de Palma. El 60% de les prestacions es varen concentrar en 10 dels barris, entre els quals destaquen Pere Garau, Polígon de Llevant i Son Gotleu.

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 125 31.224 131







El Camp Redó 5 325 5


Foners 4 744 5

L'Arenal 4 1.300 5

A continuació es detallen els barris més característics per a cadascuna de les prestacions que s’inclouen en aquest apartat. Prestacions per a neteja domèstica de xoc i neteja domèstica de manteniment Per a la neteja domèstica de xoc es varen concedir 4 ajudes, repartides en 4 expedients, cadascun d’un barri diferent: Son Gotleu, Cala Major, l’Olivera i Sant Jordi. Per la seva banda, per a la neteja domèstica de manteniment es va concedir només 1 ajuda, al Camp d’en Serralta. Prestacions per a petites reparacions domèstiques Per a aquest ítem es varen concedir 6 ajudes, repartides en 6 barris: Son Gotleu, la Soledat (sud), el Camp Redó, la Soledat (nord), Sant Nicolau i Can Capes.


Prestacions per a equipament d’electrodomèstics Per a aquest ítem es varen concedir 64 ajudes, repartides en 61 expedients, i s’hi varen destinar 17.441 euros. Aquestes ajudes es varen distribuir en 24 barris. Els 5 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 52% de les prestacions. Aquests són: Pere Garau, el Molinar, Polígon de Llevant, Son Gotleu i la Soledat (sud). Prestacions per a equipament de mobiliari i parament de la llar Es varen concedir 12 ajudes per a equipament mobiliari, repartides en 11 barris diferents, entre els quals figuren Polígon de Llevant, Son Gotleu, el Camp Redó i l’Arenal, entre d’altres. Per a l’ítem de parament de la llar es varen concedir 6 ajudes, a 4 barris diferents, entre els quals destaca el Sindicat (3 ajudes). Els altres barris són la Soledat (nord), Foners i Son Fortesa (nord). Prestacions per a altres despeses de manteniment i/o equipament de la llar Per a aquest ítem es varen concedir 38 ajudes, repartides en 36 expedients, de 22 barris diferents. Els barris amb un major nombre d’ajudes varen ser Pere Garau, Polígon de Llevant i Foners. 11.5. Altres dades sobre habitatge Execucions hipotecàries Les execucions hipotecàries són el procediment administratiu que es dóna en cas d’impagament de quotes de la hipoteca. Els llançaments o els desnonaments en un immoble hipotecat són els actes mitjançant els quals es desposseeix una persona de l’immoble, en execució d’una resolució dictada per l’autoritat governativa o judicial. Són llançaments positius quan els desnonaments s’han executat. Per la seva part, les entregues es refereixen al lliurament voluntari de l’immoble, per part de la propietat, sense que se n’hagi de decretar el llançament. Les dades d’evolució, al territori del partit judicial de Palma,16 mostren com en els darrers anys es mantenen similars les xifres dels llançaments. En canvi, les entregues d’immobles s’incrementen de forma destacada el 2013 (es passa de 561 entregues positives el 2012 a 1.495, el 2013), i es mantenen en xifres similars en anys posteriors.

16 El partit judicial de Palma inclou els municipis d’Algaida, Andratx, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Llucmajor, Marratxí, Palma, Puigpunyet, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Sóller i Valldemossa.


Evolució de llançaments i entregues de possessió per impagament

de quotes hipotecàries (partit judicial de Palma)

Llançaments Entregues Positius Restants Positives Restants

2012 992 1.830 561 599

1r trimestre 182 650 105 154

2n trimestre 314 497 192 163

3r trimestre 202 321 143 71

4t trimestre 294 362 121 211

2013 1.121 566 1.495 509

1r trimestre 321 131 450 142

2n trimestre 297 175 415 182

3r trimestre 227 107 291 70

4t trimestre 276 153 339 115

2014 1.107 676 1.374 580

1r trimestre 293 144 352 145

2n trimestre 295 196 419 150

3r trimestre 250 153 289 132

4t trimestre 269 183 314 153

2015 1.044 774 1.467 595

1r trimestre 298 173 326 144

2n trimestre 250 223 429 199

3r trimestre 228 190 355 121

4t trimestre 268 188 357 131

Font: Jutjat Degà de Palma

Oficina Antidesnonaments A finals de juliol de 2015, l’Ajuntament creà l’Oficina Antidesnonaments. Durant els mesos de funcionament d’aquell any es varen obrir 384 expedients i s’atengueren 1.049 persones. No en disposam de les dades d’atenció desagregades per barris. Ajudes a l’habitatge del Govern de les Illes Balears: Programa d’ajuda al lloguer d’habitatge Des de la Direcció General d’Arquitectura i Habitatge del Govern de les Illes Balears, també es varen concedir ajudes a través del Programa d’ajuda al lloguer d’habitatge. L’objecte d’aquestes ajudes era facilitar l’accés i la permanència a un habitatge en règim de lloguer a sectors de població amb recursos econòmics escassos, finançant part de la renda que han de satisfer els arrendataris dels habitatges llogats. El 2015 es varen tramitar 411 expedients d’ajudes, als quals es varen destinar 848.445,79 euros. Això no obstant, no en disposam de la informació desagregada per barris. Serveis d’acolliment L’Àrea de Benestar i Drets Socials disposa dels serveis d’acolliment municipal (SAM) per a persones adultes i per a famílies. El 2015, en aquests serveis es varen atendre 467 persones: 188 al SAM per a persones adultes, i 279 persones en el de famílies (129 eren adults i 150 infants). També hi ha altres serveis d’acolliment, com els de l’IMAS. Alguns d’aquests recursos es dirigeixen a persones sense sostre en situació d’exclusió, en general; d’altres es dirigeixen a persones sense sostre però amb alguna problemàtica específica (per exemple, addiccions a drogues). No en disposam de les dades d’atenció.


Persones sense sostre També hi ha un col·lectiu de persones en situació d’exclusió social, sense llar, que pernocten als carrers de Palma i que no volen acudir a centres d’acolliment. El 2015, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) realitzà un estudi de recompte de les persones sense sostre de Mallorca. Aquest estudi identificà 131 persones als carrers de Palma (86,2% de totes les persones identificades). De totes les persones identificades a l’estudi, el 86,8% són homes. De les persones entrevistades a l’estudi, el 62% afirma que es va veure per primera vegada sense sostre entre els anys 2010 i 2015. Com a motiu principal que du la gent a dormir al carrer, es destaca la manca de feina i de doblers (71,3% de les persones entrevistades).


12. Dimensió: despesa energètica a la llar (subministraments bàsics) Una llar es troba en situació de pobresa energètica quan no pot assumir la despesa econòmica derivada del consum d’energia indispensable per a viure i/o quan es veu obligada a destinar una part excessiva dels seus ingressos per a pagar la factura energètica. L’energia que es consumeix a les llars pot provenir de diferents fonts, com l’electricitat, el gas natural o el gas butà. Així mateix, també consideram pertinent incloure el consum d’aigua en aquest apartat, ja que és un subministrament bàsic de les llars. L’anàlisi d’aquesta dimensió s’ha realitzat tenint en compte únicament les dades de les prestacions econòmiques concedides des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, ja que no s’han pogut obtenir altres informacions com per exemple el nivell de consum energètic o els talls de subministraments per impagament de rebuts. 12.1. Prestacions per a fer front a despeses de rebuts d’aigua i llum L’anàlisi d’aquest apartat s’ha realitzat a partir de les prestacions concedides des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials per a fer front al pagament de rebuts d’aigua i llum, incloses dins la partida de cobertura de necessitats bàsiques de manteniment/equipament de la llar.17 Els indicadors utilitzats per a realitzar la classificació dels barris amb major risc de vulnerabilitat són:


b) Nombre mitjà d’ajudes per expedient: nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients amb ajudes.

c) Import total de les ajudes concedides. Resultats de la classificació dels barris Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació, entre els barris que han rebut alguna prestació, oscil·len entre els 169 i els 12 punts. N’hi ha 16 que no han rebut cap ajuda per aquest concepte. A continuació, figura la llista dels 15 barris amb les puntuacions més elevades en aquesta classificació. Entre aquests, destaquen Polígon de Llevant, la Soledat (nord), Foners i la Soledat (sud).

17 Prestacions: Rebuts d’aigua i llum (100401) del Catàleg de prestacions econòmiques de Serveis Socials 2015/2016 de l’Ajuntament de Palma.


Dimensió: Despesa energètica a la llar Rebuts d’aigua i llum



Foners 161


Son Gotleu 157

El Molinar 154

Son Canals 147

El Rafal Nou 142



L'Arenal 138

Pere Garau 136


El Rafal Vell 124

Cal Capiscol 121

L’any 2015, des de l’àrea de Benestar i Drets Socials, es varen concedir 1.450 ajudes, repartides en 810 expedients, i s’hi varen destinar 208.213 euros. De 86 barris, n’hi ha 70 que reben alguna ajuda. Els 6 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 55% de les prestacions. Entre aquests destaquen Foners, Polígon de Llevant i Son Gotleu.

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 810 208.213 1.450

Foners 78 25.049 173


Son Gotleu 93 16.107 158

Pere Garau 72 15.283 110


El Molinar 33 10.121 77


13. Dimensió: educació L’educació és un factor que pot influir en les oportunitats laborals i econòmiques de les persones i, per tant, també condicionar que aquestes entrin en processos de pobresa i/o exclusió social. En aquesta dimensió, el risc d’exclusió social va més enllà de la idea de fracàs escolar. Les dificultats per a un accés normalitzat als estudis o per a la seva continuïtat són condicionants que poden afectar les oportunitats de futur de les persones. L’anàlisi per a la classificació dels barris es realitza a partir dels següents indicadors:

• Taxa d'instrucció insuficient • Índex de persones titulades universitàries • Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques en educació i per a la infància, i

d’atenció personal i d’integració. S’ha analitzat: a) Taxa d’expedients: nombre d’expedients que reben ajudes respecte del nombre

d’unitats de convivència amb menors de 18 anys. b) Nombre mitjà d’ajudes per expedient: nombre total d’ajudes respecte del nombre total

d’expedients que han rebut alguna ajuda. c) Import total de les ajudes concedides.

Per no disposar de les dades, no s’hi han pogut incloure indicadors com el nivell d’escolarització o l’abandonament escolar prematur.

Resultats de la classificació dels barris Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació oscil·len entre els 418 i els 5 punts. Dels barris de Palma, a continuació figuren els 12 que han obtingut puntuacions més elevades. Entre aquests destaquen Son Gotleu, el Rafal Nou i Polígon de Llevant.

Dimensió: Educació

Son Gotleu 418

El Rafal Nou 359


Foners 341


Pere Garau 334


El Camp Redó 321


EL Puig de Sant Pere 314


El Sindicat 301

13.1. Nivell d’instrucció de la població En aquest apartat s’inclou la informació relativa al nivell educatiu de la població, a partir dels indicadors de taxa d’instrucció insuficient i l’índex de persones amb titulació universitària.


Taxa d’instrucció insuficient La taxa d’instrucció insuficient és un indicador que ens permet identificar el pes que hi té la població, de 16 a 64 anys, que no sap llegir i escriure, o que no té estudis, sobre el total de la població d’aquesta edat. En el conjunt de Palma, la taxa d’instrucció insuficient és del 19,6%. Per barris, el que té la taxa més elevada és Son Riera, amb un 95,7% i, la més baixa, Aeroport, amb un 0,9%. En total hi ha 16 barris que en presenten una taxa superior al 25%. A més de Son Riera, també destaquen els barris de Son Gotleu (48,2%), Polígon de Llevant (39,7%) i Mare de Déu de Lluc (39,2%).

Índex de persones titulades universitàries L’índex de persones titulades universitàries és un indicador que ens permet identificar la població, entre 22 i 64 anys, que té estudis universitaris respecte del total de població d’aquesta edat. En el conjunt de Palma, l’índex de persones amb formació universitària és del 21,8%. El barri que presenta un índex més elevat és la Teulera (58,7%); el més baix és presenta a Son Riera (0,6%). De tots els barris n’hi ha 13 barris que tenen un índex inferior al 10%. A més de Son Riera, també destaquen Mare de Déu de Lluc (3,1%) i Son Gotleu (3,4%). Com es pot observar en el quadre següent, els barris en què hi ha una elevada taxa d’instrucció insuficient, en molts casos, també es troben entre els barris amb un menor índex de persones amb titulació universitària.

Barris que superen el 25%

Taxa d'instrucció insuficient

Barris que no arriben al 10% Índex pers titulades univers.

Palma 19,6% Palma 21,8%

Son Riera 95,7% Son Riera 0,6%

Son Gotleu 48,2% Mare de Déu de Lluc 3,1%

Polígon de Llevant 39,7% Son Gotleu 3,4%

Mare de Déu de Lluc 39,3% Son Malferit 4,1%

Son Ximelis 38,2% Son Ximelis 4,2%

La Soledat (sud) 38,0% Polígon de Llevant 5,9%

La Soledat (nord) 33,3% El Rafal Nou 6,0%

L'Arenal 31,1% La Soledat (sud) 6,9%

EL Puig de Sant Pere 31,0% La Soledat (nord) 7,0%

El Rafal Nou 30,4% Can Capes 7,6%

Can Capes 29,6% La Indioteria (urbà) 7,7%

Son Malferit 29,1% L'Arenal 8,7%

Son Roca 28,7% Son Fortesa (nord) 8,9%

Son Fortesa (nord) 27,7%

Son Anglada 25,9%

La Indioteria (rural) 25,2%


13.2. Prestacions per a la cobertura de necessitats bàsiques en educació i per a la infància i d’atenció personal En aquest apartat s’inclou la informació relativa a prestacions de l’Àrea de Benestar i Drets Socials per a cobrir necessitats bàsiques en educació, incloses en la partida de cobertura de necessitats bàsiques d’atenció a la infància i d’atenció personal. Les dades analitzades es refereixen a despeses d’escolarització i/o de materials necessaris per a afavorir el procés d’escolarització.18 Per tant, s’han utilitzat les dades relatives a les prestacions:19

• Beca d’escoleta • Despeses d’escoleta • Material d’educació infantil • Material d’altres cicles

Per a l’anàlisi de la situació dels barris en major vulnerabilitat s’han tingut en compte els mateixos indicadors, referits a les prestacions, utilitzats també per a la part general de la dimensió.20 Les puntuacions obtingues en aquesta classificació, entre els barris que han rebut alguna prestació, oscil·len entre els 124 i els 7 punts. Hi ha 30 barris que no han rebut cap prestació. A continuació, figura la llista dels 16 barris que han obtingut les puntuacions més elevades. Entre aquests destaquen la Missió i el Sindicat.

Prestacions per cobertura de necessitats bàsiques d’atenció a la

infància i d’atenció personal

La Missió 124

El Sindicat 123

Son Gotleu 114

Foners 112

Son Ferriol 110

Monti-sion 101

El Mercat 100

Pere Garau 99




El Molinar 96


El Rafal Nou 87

Son Cladera 86

Son Armadans 85

L’any 2015 es varen concedir 525 ajudes, repartides en 397 expedients, i s’hi varen destinar 61.592 euros. Aquests ajudes es varen distribuir en 56 barris. Els 7 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 50% de les prestacions. Entre aquests destaquen Son Gotleu i Foners.

18

Les ajudes referides a despeses de menjador, que també es troben a la partida de “cobertura de necessitats bàsiques d’atenció a la infància i d’atenció personal” s’han inclòs a la dimensió d’alimentació. 19

Prestacions: Despeses d’escoleta (100207), Beca d’escoleta (200500), Material d’educació infantil (100601), Material d’altres cicles (100602) del Catàleg de prestacions econòmiques de serveis socials 2015/2016 de l’Ajuntament de Palma. 20



Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 397 61.592 525


Foners 34 4.920 51






A continuació es detallen els barris més característics per a cadascuna de les prestacions que s’inclouen en aquest apartat. Material d’educació infantil En el 2015, per a aquest ítem es varen concedir 129 ajudes, repartides en 97 expedients. Aquestes ajudes es varen distribuir en 30 barris. Els 6 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 55% de les prestacions. Entre aquests, destaquen Foners i Son Gotleu.

100601-Material d’educació infantil Exp. amb


ajudes Nre.

d’ajudes

Palma 97 11.182 129

Foners 12 1.240 23



El Coll d'en Rabassa 6 500 6

El Rafal Nou 3 628 6

Polígon de Llevant 5 720 6

Material d’altres cicles L’any 2015, per a aquest ítem, es varen concedir 268 ajudes, repartides en 204 expedients, i s’hi varen destinar 25.396 euros. Aquestes ajudes es varen distribuir en 42 barris. Els 7 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 47% de les prestacions. Entre aquests destaquen Son Gotleu i el Sindicat.

100602-Material d’altres cicles Exp. amb


ajudes Nre.

d’ajudes

Palma 204 25.396 268







L'Arenal 11 905 11


Despeses d’escoleta El 2015, es varen concedir 65 ajudes per a aquest ítem, repartides en 56 expedients. Aquestes ajudes es varen distribuir en 25 barris. Els 4 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 48% de les prestacions. Aquests són Foners, el Camp Redó, Son Ferriol i Son Gotleu. Beca d’escoleta L’any 2015, per a aquest ítem, es varen concedir 63 ajudes, repartides en 40 expedients, i s’hi varen destinar 17.352 euros. Les ajudes es varen distribuir en 21 barris. Els 4 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 52% de les prestacions. Aquests són Pere Garau, Foners, Son Gotleu i la Missió. 13.3. Altres ajudes de l’ajuntament de palma per a cobrir necessitats bàsiques de la infància i d’integració En aquest apartat s’inclou la informació relativa a les prestacions de l’Àrea de Benestar i Drets Socials per a cobrir necessitats de la infància i d’integració, per a facilitar l’assistència d’infants i joves a activitats d’oci i temps lliure, escoles d’estiu o similars. Aquestes prestacions, si bé no formen part del procés d’escolarització i educació formal, permeten la integració d’infants i joves en activitats socialitzadores, alhora que també són un suport, per a les famílies, en la cura dels menors. Les dades utilitzades són les referides a les següents prestacions:21

• Beca del centre de dia infantil i juvenil • Canguratges • Activitats escolars • Activitats esportives • Activitats de vacances/campaments • Altres despeses d’integració

Per a l’anàlisi de la situació dels barris en situació de major vulnerabilitat s’han tingut en compte els mateixos indicadors esmentats a la part general de la dimensió referits a prestacions.22 Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació, entre els barris que han rebut alguna prestació per a cobrir aquestes necessitats, oscil·len entre els 146 i els 4 punts. N’hi ha 27 que no varen rebre cap ajuda. A continuació, figuren els 15 barris que hi han obtingut les puntuacions més elevades, entre els quals destaquen el Camp Redó i la Missió.

21

Prestacions: Canguratges (100202), Beca de centre dia infantil i juvenil (200600), Activitats extraescolars (100901), Activitats esportives (100902), Activitats vacances/campaments (100903), Altres despeses d’integració (100907) del Catàleg de prestacions econòmiques de Serveis Socials 2015/2016 de l’Ajuntament de Palma. 22



Prestacions per cobertura de

necessitats bàsiques d’atenció a la infància i

d’integració

El Camp Redó 146

La Missió 142

El Mercat 135

El Sindicat 134

Son Gotleu 133

Cal Capiscol 133

Cort 128

Foners 124

Sant Jaume 121

Bons Aires 119


El Rafal Nou 113

Pere Garau 107


Marquès de la Fontsanta 100

El 2015, es varen concedir 1.078 ajudes, repartides en 515 expedients, i s’hi varen destinar 218.788 euros. Les ajudes es distribueixen en 59 barris. Els 6 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen acumular el 48% de les prestacions. Entre aquests, destaquen el Camp Redó i Son Gotleu.

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 515 218.788 1.078

El Camp Redó 53 38.594 174


Pere Garau 33 13.800 66


Foners 26 8.736 61

Bons Aires 27 12.388 60

A continuació s’indiquen els barris més característics per a cadascuna de les prestacions que s’inclouen en aquest apartat. Activitats vacances/campaments Per a aquest ítem, el 2015, es varen concedir 482 ajudes, repartides en 247 expedients, i s’hi van destinar 79.623 euros. Les ajudes es varen distribuir en 51 barris. Els 7 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen concentrar el 48% de les prestacions. Entre aquests destaquen Son Gotleu i Pere Garau.


100903-Activitats vacances / campaments

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 247 79.623 482



Foners 16 6.626 43





Altres despeses d’integració Per a aquest ítem es varen concedir 44 ajudes, repartides en 37 expedients. Les ajudes es varen distribuir en 23 barris. Els 6 barris amb major nombre d’ajudes varen concentrar el 50% de les prestacions. Entre aquests, destaquen Son Gotleu i el Sindicat.

100907-Altres despeses d’integració

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 37 2.232 44

Son Gotleu 4 92 5

El Sindicat 4 306 4

El Fortí 3 138 4

El Coll d'en Rabassa 2 125 3

La Soledat (nord) 3 181 3

Son Ferriol 2 134 3

Canguratges El 2015, per a aquest ítem es varen concedir 34 ajudes, repartides en 23 expedients. Aquestes ajudes es varen distribuir en 17 barris. Els 6 barris amb un major nombre d’ajudes varen concentrar el 59% de les prestacions. Aquests són Foners, el Sindicat, el Rafal Nou, el Rafal Vell, Son Fortesa (nord) i Son Oliva. Beca del centre de dia infantil i juvenil Per a aquest ítem, en el 2015, es varen concedir 371 ajudes, repartides en 134 expedients, i s’hi varen destinar 122.976 euros. Aquests ajudes es van distribuir en 19 barris. Els 2 barris amb un nombre més alt d’ajudes varen concentrar el 58% de les prestacions. Aquests són el Camp Redó i Cal Capiscol. Activitats extraescolars L’any 2015 es varen concedir 111 ajudes per a activitats extraescolars, repartides en 51 expedients.


Aquestes ajudes es varen distribuir en 30 barris. Els 4 barris amb un nombre més elevat d’ajudes varen concentrar el 46% de les prestacions. Aquests barris són el Molinar, Son Gotleu, el Coll d’en Rabassa i el Rafal Vell. Activitats esportives L’any 2015, per a aquest ítem, es varen concedir 36 ajudes, repartides en 23 expedients, i s’hi varen destinar 2.349 euros. Aquestes ajudes es varen distribuir en 16 barris. Els 5 barris amb un nombre més alt d’ajudes varen concentrar el 58% de les prestacions. Aquests barris són Pere Garau, Son Gotleu, Bons Aires, la Missió i Santa Catalina.


14. Dimensió: salut L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només com l’absència d’afeccions o malalties. La situació de dependència d’una persona, patir una discapacitat o malaltia crònica, com també les dificultats per a accedir a recursos sanitaris o de cures necessaris per a mantenir un nivell de salut satisfactori esdevenen factors de vulnerabilitat en aquest àmbit. Per a l’anàlisi d’aquesta dimensió, i l’elaboració de la classificació de barris amb major risc de vulnerabilitat, únicament s’ha disposat de les dades dels indicadors:

• Percentatge de persones amb grau de dependència reconeguda sobre la població total • Percentatge de persones amb grau de discapacitat reconegut sobre la població total

Per no disposar de dades, no s’ha pogut incloure, en l’anàlisi, la informació relativa a persones usuàries de serveis de suport o d’atenció a col·lectius específics, com el de persones amb discapacitat. Resultats de la classificació dels barris Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació oscil·len entre els 168 i els 0 punts. A continuació, hi ha els 16 barris que han obtingut les puntuacions més elevades. Entre aquests destaquen Son Anglada i Sant Jaume.

Dimensió:

Salut

Son Anglada 168

Sant Jaume 164



El Jonquet 157

El Rafal Nou 150

Establiments 147


El Camp Redó 139


Son Gotleu 138

Can Capes 137

Son Malferit 137

Son Ximelis 136

Son Roca 132


A continuació es detallen els barris més característics per a cadascun dels indicadors que s’inclouen en aquesta dimensió. Persones amb grau de dependència reconegut A Palma hi ha 8.604 persones amb grau de dependència reconegut. Hi ha 13 barris que tenen registrades més de 200 persones amb aquest grau de dependència. En aquests barris es concentra el 45% de les persones de Palma amb grau de dependència.


El barri amb una xifra de persones més elevada és Pere Garau (576 persones), mentre que a Aeroport i Zona Portuària no n’hi ha cap. Persones amb grau de dispacacitat reconegut A Palma hi ha 24.980 persones amb grau de discapacitat reconegut. Hi ha 17 barris que en tenen registrades més de 500 persones. En aquests, s’hi concentra el 53% de les persones de Palma amb grau de discapacitat reconegut. El barri amb una xifra de persones més elevada és Pere Garau (1.506 persones), mentre que a Aeroport i Zona Portuària no n’hi ha cap.

Pers. amb dependència Pers. amb

discapacitat

Palma 8.604 Palma 24.980

Pere Garau 576 Pere Garau 1.506

El Camp Redó 383 Bons Aires 1.055

Bons Aires 376 Foners 1.019

El Coll d'en Rabassa 340 El Camp Redó 923

Foners 312 Polígon de Llevant 892

Plaça de Toros 311 Plaça de Toros 848

El Camp d'en Serralta 270 El Camp d'en Serralta 767

El Rafal Nou 240 Son Gotleu 741

Polígon de Llevant 222 El Coll d'en Rabassa 685

Son Gotleu 215 La Soledat (nord) 669

La Soledat (nord) 210 El Rafal Vell 660

Cal Capiscol 206 Son Cotoner 641

El Rafal Vell 200 Santa Catalina 582

Cal Capiscol 577

Son Ferriol 560

El Rafal Nou 537

El Molinar 531


15. Dimensió: altres necessitats materials bàsiques Entre les necessitats materials bàsiques de les persones, a més de les que s’han vist fins ara, també n’hi ha d’altres que cal satisfer per a poder viure dignament. En aquest apartat s’inclou la informació referida a les prestacions de l’Àrea de Benestar i Drets Socials per a satisfer les necessitats de:23

• Roba d’ús personal • Articles d’higiene personal • Productes de neteja domèstica • Cobertura d’altres necessitats bàsiques

Hi ha altres entitats que també disposen d’ajudes per a cobrir aquestes necessitats, però no s’ha pogut incloure aquesta informació perquè no disposam de les dades dels recursos que s’hi destinen. Per a elaborar la classificació dels barris amb major risc de vulnerabilitat, els indicadors utilitzats són:


b) Nombre mitjà d’ajudes per expedient: nombre total d’ajudes respecte del nombre total d’expedients amb ajudes.

c) Import total de les ajudes concedides. Resultats de la classificació dels barris Les puntuacions obtingudes en aquesta classificació, entre els barris que han rebut alguna prestació, oscil·len entre els 97 i els 9 punts. Hi ha 36 barris en què no s’han concedit ajudes. A continuació, figuren els 13 barris que han obtingut les puntuacions més elevades. Entre aquests, destaquen Foners, la Soledat (sud), Polígon de Llevant i la Soledat (nord).

Dimensió: Altres necessitats material bàsiques

Prestacions per a cobertura de necessitat de materials bàsiques

Foners 97

La Soledat (sud) 97



Son Gotleu 87

El Rafal Nou 79

Pere Garau 78

Sant Jaume 77

El Pil·larí 75

L'Arenal 69



El Camp d'en Serralta 62


Son Canals 60

El Molinar 60

23

Prestacions: Roba d'us personal (100103), Articles d'higiene personal (100104), Altres de cobertura necessitats bàsiques (100106), Productes de neteja de la llar (100109) del Catàleg de prestacions econòmiques de Serveis Socials 2015/2016 de l’Ajuntament de Palma.


El 2015, es varen concedir 248 ajudes, repartides en 211 expedients, i s’hi varen destinar 30.145 euros. Les ajudes es distribueixen en 50 dels 86 barris de Palma. Els 6 barris amb un nombre més alt d’ajudes varen acumular el 56% de les prestacions. Entre aquests, destaca Foners, amb el 22% de les ajudes.

Exp. amb ajudes


Nre. d’ajudes

Palma 211 30.145 248

Foners 40 5.151 55






A continuació, es detallen els barris més característics per a cadascuna de les prestacions que s’inclouen en aquest apartat. Roba d’ús personal L’any 2015 es varen concedir 88 ajudes, repartides en 80 expedients, i s’hi varen destinar 9.187 euros. Les ajudes es varen distribuir en un total de 29 barris de Palma. Els 4 barris amb un nombre més alt d’ajudes varen concentrar el 45% de les prestacions. Aquests barris són Foners, Polígon de Llevant. la Soledat (nord) i el Rafal Nou. Articles d’higiene personal En el 2015, es varen concedir 16 ajudes, repartides en 14 expedients. Les ajudes es varen distribuir en 9 barris de Palma. Foners és el barri amb un nombre més alt d’ajudes, que representen el 37,5% de les prestacions.

100104-Articles d'higiene personal

Exp. amb ajudes

Import ajudes

Nre. d’ajudes

Palma 14 920 16

Foners 4 305 6

Pere Garau 2 210 2

La Soledat (sud) 2 95 2

El Rafal Nou 1 13 1

Son Gotleu 1 100 1

El Camp d'en Serralta 1 30 1

El Sindicat 1 76 1

Son Rutlan 1 20 1

Cort 1 70 1


Cobertura d’altres necessitats bàsiques L’any 2015, es varen concedir 143 ajudes, repartides en 116 expedients, i s’hi varen destinar 20.007 euros. Aquestes ajudes es varen distribuir en 41 barris de Palma. Els 6 barris amb un nombre més elevat varen concentrar el 58% de les prestacions. Entre aquests, destaquen Foners, la Soledat (sud) i la Soledat (nord).

100106-Altres cobertures de necessitats bàsiques

Exp. amb


ajudes Nre.

d’ajudes

Palma 116 20.007 143

Foners 19 2.856 29





Polígon de Llevant 6 993 6

Productes de neteja de la llar Les ajudes per aquest concepte no són significatives. Només se’n va concedir una, al barri Polígon de Llevant, per un import de 31 euros.


16. Consideracions finals Barris amb major vulnerabilitat A partir de les dades disponibles per barris, i des d’una perspectiva general, els que presenten major vulnerabilitat el 2015 són: la Soledat (nord), Son Gotleu, la Soledat (sud), Son Ximelis i Mare de Déu de Lluc. Tot i que, en molts de casos, la percepció d’ajudes és un factor destacat, la vulnerabilitat dels barris també pot venir determinada per altres factors. Un exemple n’és Son Ximelis, en què la densitat i l’estructura de població o el nivell educatiu són factors importants de vulnerabilitat. Els barris en situació de major vulnerabilitat per a cadascuna de les dimensions estudiades són:

• En alimentació, destaquen els barris de Son Gotleu, el Mercat i el Sindicat. • En la dimensió d’habitatge, els barris de la Soledat (sud), Son Gotleu i la Soledat (nord). • Els barris amb majors dificultats per a front al pagament de rebuts d’aigua i llum són Polígon

de Llevant, la Soledat (nord), Foners i la Soledat (sud). • En educació, els barris amb major vulnerabilitat són Son Gotleu, el Rafal Nou i Polígon de

Llevant. • En la dimensió de salut destaquen els barris de Son Anglada, Sant Jaume i Polígon de

Llevant. • I, en els barris amb dificultats per a cobrir altres necessitats materials bàsiques, destaquen

Foners, la Soledat (sud) i Polígon de Llevant.

Hi ha barris que apareixen en els primers llocs de la classificació de vulnerabilitat de diferents dimensions. Els barris que es repeteixen amb més freqüència, si ens fixam en els 5 primers llocs de cada dimensió, són: Son Gotleu, Polígon de Llevant, la Soledat (sud), Foners, la Soledat (nord) i Mare de Déu de Lluc. Percepció de prestacions econòmiques de l’Àrea de Benestar i Drets Socials L’any 2015, des de l’Àrea de Benestar i Drets Socials24, es varen destinar 3.721.256 euros a prestacions econòmiques de serveis socials. En l’àmbit d’aquest informe, el 2015, la dimensió d’alimentació és la que va copsar el nombre més elevat de recursos econòmics (2.129.076 euros). La segona dimensió a la qual es varen destinar més recursos fou la d’habitatge, amb 851.615 euros. L’any 2015, les prestacions econòmiques per a cobrir necessitats bàsiques es varen repartir en 7.358 expedients. Si consideram que cada expedient equival a una unitat de convivència, obtindríem que el 4,2% de les unitats de convivència de Palma va ser perceptora d’alguna ajuda de serveis socials. De tots els expedients beneficiaris d’alguna prestació econòmica concedida per l’Àrea de Benestar i Drets Socials el 2015:

• 3.011 expedients varen percebre ajudes per alimentació. Representen el 40,9% dels expedients perceptors de prestacions econòmiques d’aquest any.

• Dels 3.011 expedients beneficiaris de prestacions per alimentació, n’hi ha 568 que varen

percebre ajudes específiques d’alimentació per a infants.

24 En el marc del Catàleg de prestacions econòmiques de Serveis Socials 2015 / 2016.


• 1.488 expedients varen percebre ajudes per habitatge. En la majoria dels casos (1.297

expedients) varen ser per a la cobrir necessitats bàsiques d’habitatge, ja sigui per al pagament d’un lloc per a viure-hi (habitació, pensió, entrada de lloguer, etc.) o per a fer front a situacions de desnonaments.

• 912 expedients varen percebre prestacions incloses en la dimensió d’educació. D’aquests, en

el 56,7% dels casos (515) es varen percebre ajudes per a afavorir la integració social (beques per a centres de dia, activitats escolars i esportives, activitats durant les vacances escolars, etc.).

• 810 expedients varen percebre ajudes per a fer front al pagament de rebuts d’aigua i llum.

En l’anàlisi de les prestacions econòmiques concedides per barris, els que tenen un major nombre d’expedients perceptors d’ajudes són: Son Gotleu (668), Foners (599), Polígon de Llevant (377), el Sindicat (310) i la Soledat –nord– (305). Si consideram que cada expedient representa una unitat de convivència, les dades ens mostren com, per barris, a Son Gotleu el 20,8% de les unitats de convivència hauria rebut alguna prestació econòmica. A continuació, la Soledat (sud) amb el 15,9%; Polígon de Llevant, amb el 14,5%, i el Sindicat, amb el 13,1% de les unitats de convivència.

detecció de situacions de pobresa i/o exclusió …...dades de les prestacions econòmiques...

Documents