1

DESCRIPCIÓ

DEFINICIÓ DEL TEXT DESCRIPTIU.

La descripció és un tipus de text que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Tot text descriptiu proporciona informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi.

Com totes les tipologies textuals la descripció pot ser la dominant en un text (informe mèdic, presentació de vins, tractat de botànica), però en la major part dels textos sol aparèixer combinada amb altres tipologies. En l'àmbit literari forma part substancial dels relats, juntament amb la narració i el diàleg.

TIPUS DE TEXT DESCRIPTIU

DESCRIPCIÓ CIENTÍFICA

En una descripció científica l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit intentant no suscitar cap emoció en el lector. Es limita a descriure, amb la major objectivitat i precisió possibles, les característiques que millor el defineixen. Aquest tipus de descripció és característica dels textos acadèmics i científics.

La descripció té una funció rellevant en l'àmbit de les disciplines científiques que volen donar compte, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social. Per això trobem descripcions en l'astronomia, la física, la geologia, la química, la botànica, la geografia, la història, l'economia o l'antropologia. En definitiva, tota ciència té una dimensió descriptiva a més de la dimensió explicativa.

DESCRIPCIÓ LITERÀRIA

En una descripció literària l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una finalitat estètica.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/DESCRIPCI%C3%93.pdf

2

ORIOL VAÑÓ

El Nissan GT-R és Un automòbil superesportiu propulsat pel motor de Nissan VR38DETT, el motor V6 DOHC de 3,8 L (3799 cc) amb turbo. Segons proves dinamomètriques independents, el GT-R produeixen 530 CV a 550 CV a les rodes. La seva velocitat màxima és de 315 km/h (limitada electrònicament). Accelera de 0-100 km / h en 3,1 segons, també el motor compleix la ULEV. El coeficient de Resistència és 0,27.

El Nissan GT-R per a mi personalment és el cotxe perfecte amb la seva estètica de competició, amb la carrosseria esportiva i la seva velocitat m’enamora, de gran m’agradaria aconseguir de tenir-lo al garatge de la meva casa. Les seves llantes de competició són perfectes i amb el seu aleró (gran o petit) queda ideal i amb la seva potencia que gràcies a ella agafa grans velocitats i t’enganxa en el seient i no et pots moure és com quan s’enlaira un avió.

DASHA ESTEPA

A simple vista, es pot veure una cascada blanca sobre un fons verd i blau, un to turquesa fort. Però aquest lloc és més que això, és un lloc on l’aigua és la protagonista i fa que les plantes tinguin una tonalitat d’un verd màgic, viu i molt relaxant, un lloc mantingut en secret per la natura, on només arriben els que cerquen la pau del bosc, una pau creada pel so de l'aigua

els ocells i el cant de l’aire i els arbres… La molsa té una olor fresca, humida i

3

que dóna ganes de tocar-lo per la seva suavitat. Un lloc que inspira per escriure, dibuixar o imaginar fantasia.

Descripció Objectiva

Aquesta fotografia il·lustra un paisatge de bosc, amb una petita cascada d’un torrent d’aigua neta de les muntanyes. La quantitat d’aigua genera una vegetació hidratada, ja que les roques desgastades pel corrent de l’aigua estan plenes de molsa. L’aigua cristal·lina, la llum del bosc i el fons de l’aigua combinats formen aquestes tonalitats turqueses. Probablement és un lloc de clima humit i fresc amb unes temperatures mitjanes pròpies del nord, encara que també es poden trobar aquests colors en climes tropicals.

Segurament aquesta cascada podria pertànyer a un parc natural, un espai protegit, i no contaminat. Aquest riu podria ser el naixement d’un riu important o un afluent del mateix.

AARÓN

L’avió, oh, l’avió, ocell metàl·lic de color blanc, format per dues ales, dos motors i una cua que fan que pugui volar. L’avió, ocell majestuós que pot arribar a volar fins l’Olimp. L’avió, fidel però mortífic, amic que et pot ajudar arribar al teu destí. L’avió, ràpid com un llamp i pesat com un gegant, amb tu arribaré abans al meu destí perquè cap mitjà de transport et pot guanyar. L’avió, més segur que cap altre transport, amb tu puc travessar el món en segons. Oh, l’avió, gran invent de la Humanitat que avui dia ens pots transportar a llocs on mai hauríem sigut capaços d’anar.

Descripció científica: L’avió, és una aeronau, més pesant que l'aire, capaç de volar per l'atmosfera. Conté un cos, a la part frontal, en el qual s'ubica la cabina de comandament, i a la part restant del cos hi viatgen els passatgers o la càrrega. Un avió ha de contenir unes ales que el permeten mantenir a l'aire a través del concepte de la sustentació. L'avió té una cua a la part de darrere, formada per: un timó i timons de profunditat, cua que permet una millor maniobrabilitat i estabilitat. Per l'ús a què es destinen es poden classificar avions de passatgers, de càrrega, militars, d'acrobàcia, apagafocs, etc. Pot ser d'un o més motors, situats al cos o a les ales de l'avió, segons el model, o bé no tenir motor

4

IKER LANDARECH MAYO

A molta gent li agradaria estar-hi aquí, però no a tothom. Només cal que mireu aquestes palmeres pobres i tristes, fixeu-vos en les seves fulles, tenen forma de gota, estaran plorant? Doncs si ploren perquè mai han conegut el món, tenen els peus clavats a terra. Imagineu-vos ser elles, desitjant a aquest magnífic sol cada dia voler ser algú.

Descripció científica

Les palmeres datileres són arbres o arbustos amb troncs sense ramificar. Les seves fulles típiques són bastant grans i moltes vegades agrupades en una corona terminal, però de vegades ben separades. La tija és usualment arborescent amb un tronc únic.

ARIEL ROBERTO KREMEN WEISZ

Aquesta imatge està fotografiada en un ambient fresc i càlid a la vegada. Es pot observar al davant unes plantes amb tija verda i flor groga. Darrere d’ aquestes flors podem veure que hi ha un prat amb un llac, relativament petit. Aquest llac és de color blau-cel on s’hi reflecteixen uns pins. Aquests pins estan

situats a la dreta de la fotografia i uns quants damunt el llac. Els pins tenen una

5

fulla perenne, és a dir, fulles que no caduquen (que no cauen per si mateixes). A dalt de tot es pot observar unes quantes muntanyes. A les primeres encara no ha nevat o hi ha nevat en molt poca quantitat, però a la més gran i més alta està plena de neu. El cel no té cap núvol i sembla un dia assolellat.

Descripció literària:

El camp, ai el camp! Quin aire més fresc s’ hi pot respirar. El cel lluent i lluminós dóna vida a tot el món. Les plantes davanteres no tenen fronteres, amb les flors de color Sol. Els pins estan desordenats, un per aquí i un per allà. El llac és petitet però el blau és lluminós com el cel. Com m’ agradaria banyar-me al cel! Algunes muntanyes blanques no ho són. La muntanya reina està nevada i no hi ha cap forat on neu no hi cap. La muntanya dominant és com un ós polar, per fora tot blanquet però a sota la primavera està.

GEMMA PAGÈS

En aquesta imatge podem veure que han fet la foto en l'estació de la tardor perquè els arbres ja comencen a agafar tons grogosos, taronges i vermellosos. Com a primer pla hi ha un arbre amb les fulles grogues i algunes verdes, després hi ha com una vall d'herba verda i pedres, al final de tot hi ha les muntanyes, en les primeres que es veuen podem observar els arbres de diferents colors: de tons verdosos, grogosos etc , en les muntanyes del final no es veu cap arbre, es veu com si tot fos roca, però segur que algun arbre hi deu haver. La foto està presa un dia que feia molt de sol, així que en la foto els colors dels arbres es veuen més, ressalten més.

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA: Jo he triat aquesta foto perquè per mi és molt bonica, m'ha agradat que el fotògraf hagués decidit fer la foto a la tardor perquè hi ha més colors i a més un dia tan assolellat com aquest que fa que els colors ressaltin i l 'arbre que és com el protagonista de la foto quedi il·luminat pel sol. L'arbre està sol a la vall, el que es veu de fons és que no hi ha cap altre arbre però queda molt bé perquè fa que ressalti i també ressalten les acolorides muntanyes del fons, pintades de colors. M'agradaria anar un dia a un lloc com aquest, per tranquil·litzar-me i escoltar com canten els ocells i com la brisa pentina les fulles dels arbres. Aquest paisatge em dóna la sensació d'un món de colors on hi regna la tranquil·litat

6

MÒNICA GURI

És un paisatge màgic el de les cascades del Niàgara.

L’aigua cristal·lina del riu Niàgara, reflecteix el cel amb els seus núvols blancs espumosos i delicats. És d’un color blau intens i turquesa, com si el riu fos un immens pot de pintura en què algú hi ha de sucar un pinzell.

Al bell mig hi ha les grans cascades, amples, blanques, espumoses, sensibles però a l’hora fortes i poderoses. Als seus peus hi ha tot ple de rocs que danyen les aigües i elles es manifesten amb una gran explosió de petites gotes que formen una boira blanca i humida. És com si aquelles cascades fossin un gran gelat d’stracciatella que regnaven una pau i tranquil·litat a tot el que els envoltava, donant així felicitat.

A ambdós costats hi ha una gran quantitat de plantes: arbustos, arbres, matolls... Tot aquella vegetació enriqueix la força de les cascades i semblen grups de molsa d’una mida descomunal que protegien les aigües de la gran ciutat dels Estats Units.

A l’horitzó es poden veure els grans gratacels que planten cara a tota aquella massa de natura, fent que aquest paisatge de les cascades del Niàgara sigui una barreja de natura i part urbana, d’humitat i sequedat, d’aigua i de foc, de pau i desordre, del Niàgara i del món.

Descripció científica

És un paisatge de les cascades del Niàgara, que separa els Estats Units de Canadà. És vist des de Canadà i està situada a la zona oriental de l'Amèrica del Nord i en conjunt són dos grup de grans caigudes d’aigua del riu Niàgara, a la fotografia en mostrem una d’elles. Les seves aigües es desplacen pel riu Niàgara des del llac Eire fins al llac Ontario.

Té uns 50 m d’altura i es troba a una latitud de 43° N i té una longitud de 79° W. El cabal màxim d'aigua que porten és de 5.720 metres cúbics per segon.

La cascada principal és molt ample i està rodejada d’un entorn molt verd amb molta vegetació i moltes roques que fan que l’aigua es vagi dispersant fins arribar un altre cop al cabal del riu. Al costat dret hi ha dues cascades amb una amplitud més delimitada que l’anterior, on també hi ha una quantitat notable de rocs.

L’aigua de les cascades al xocar contra les roques i l’aigua del riu desprenen petites gotes que queden suspeses en l’aire al peu de la cascada.

7

L’aigua del riu és d’un color blau intens amb tons turqueses, amb parts d’espuma provocades per les cascades, amb alguns rocs que queden sortint per la superfície.

A l’altra banda de les cascades es pot contemplar la part urbana amb els gratacels dels Estats Units i altres edificis amb unes dimensions importants.

LEIRE ZAMORA

He vingut a buscar-te des de molt lluny per poder contemplar la teva bellesa d’ aprop. Molta gent diu que la teva llum, la teva calidesa, frescor, bellesa, colors... deixa inconscient a tots els qui et miren, perquè la teva figura enamora. Tu, que et fas dir pel nom d'aurora passes pel cel il·luminant d'esplendor la fosca nit. La gent et mira, però tu

segueixes el teu camí sense parar-te un moment. Tothom t'estima per com ets, però tu no els fas cas.

Si pogués venir a veure't m'enamoraria perdudament de tu, perquè et contemplaria dia i nit sense descans, sense mirar cap altre lloc, només a tu.

Text científic

L'aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord, on es coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del nord. Normalment, es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l'hemisferi sud, es coneix com aurora austral.

NURIA OLIVER VALLS

És un gos de mida mitjana-gran. Té una cara amistosa, una mirada afable i els ulls foscos com la nit, però alhora brillants com les estrelles i petitons, petitons com dues bales. Sembla que tingui un somriure a la cara. Les seves orelles són llargues i pengen i això encara el fa més adorable. El seu pelatge és suau com la seda i ondula com les ones, això fa que et vinguin ganes d'abraçar-lo i acariciar-lo, és d'un color marró descolorit

8

i molt suau, com tot ell. Té una estatura forta i musculosa, un aspecte servicial i amable, i una cara amistosa.

La descripció científica:

És un gos de la raça golden retriever: solen tenir una alçada entre els 51 i 61 centímetres, tenen el crani ample, ben unit a un coll musculós i sense papada, tenen la mandíbula sòlida i les orelles de grandària mitjana que pengen sobre els costats del cap. El seu cos és equilibrat, el pit ben inclinat i les costelles llargues i inclinades. La seva cua té bons plomalls, són de pelatge llarg, plànol i ondejant, llis o ondant, mai arrissat, amb una capa interna densa i impermeable. Tenen els ulls foscos i ben separats i amb parpelles fosques.

INDIA NICOLAS

Aquest espai transmet tranquil·litat i calidesa, és com si, quan observes aquesta fotografia et transportessis a un paradís on poder gaudir d’un mateix. On poder pensar i recordar tot el que s’ha viscut des que es comença a ser una mica conscient de les coses que passen en el propi entorn. Un s’imagina caminant per la vora del riu,

escoltant les petites onades plenes de peixos, mentre que es tiren pedres intentant arribar a l’horitzó. D’altra banda, les flors i les grans muntanyes que sobresurten a la llunyania indiquen molta naturalesa. Bàsicament per mi aquesta imatge és com un somni a complir.

Descripció científica

En aquesta imatge es poden veure diferents elements de la natura. En primer lloc, un camp de flors anomenades espígol. L’espígol és una planta de tiges llenyoses, fulles perennes llargues i estretes de color verd, i petites flors de color blau violeta. Malgrat la seva peculiar forma i color, l'espígol es coneix, sobretot, per l’aroma que desprèn.

Al mig d’aquest camp, trobem un llac en el qual es reflexen els núvols amb la posta de sol. En l’ últim pla d’aquesta imatge trobem unes muntanyes d’un color fosc, que ben bé defineixen el límit entre el cel i el terra.

9

CLARA CASADO

Aquesta imatge transmet una sensació de protecció i serenitat. El gran salze majestuós em suggereix el perfil d’un ésser sobrenatural que surt de la superfície

i que em mira fixament fins que es torna a endinsar en les profunditats de les aigües daurades. Les seves branques protectores semblen milions de mans estenent-se cap al llac. Els dos ànecs que hi ha al costat de l’arbre semblen tranquils. Els colors són càlids i acollidors i l’escena està impregnada de malenconia i serenor.

Sembla un quadre impressi- onista per el joc suau de colors verdosos resultants, que dominen la composició i li donen un aire de fotografia antiga.

Objectiva:

Com podeu veure en aquesta imatge, hi ha un salze ploraner que deixa caure les seves branques cap a un llac o potser un riu que hi ha just al darrere. Es pot deduir que fa bon dia per la lluminositat. Al costat del salze hi ha dos ànecs; un és de color clar i l’altre és més aviat fosc. Al costat esquerre hi ha un altre tronc, que per la forma de l’escorça és d’un altre salze. Els salzes ploraners tenen unes branques molt flexibles, això explicaria el perquè cauen cap avall. Al fons es perfila una zona fosca horitzontal, probablement la riba oposada.

AMANDA LARRUY

La imatge ens presenta un paisatge àrid i diferent que desperta curiositat degut al que normalment imaginem quan parlem de la freda i solitària Islàndia.

La verdor sobreviu a les baixes temperatures i ens sorprèn al pensar amb les muntanyes blanques típiques de la zona.

10

Ens mostra un ambient natural pur on hi ha un home nedant en un llac de aigües termals. La única manera de creure que són aigües calentes és pensant en el contrast de temperatures.

Ens pot fer recordar una imatge nadalenca amb el seu riu, el terra amb poca herba i fins i tot amb un pessebre.

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA

La imatge se situa en un espai natural sec i amb poca vegetació. La poca verdor està composada per herba baixa i petits matolls. L’escena és travessada per un riu rodejat de roques i pedres, al seu costat hi ha dues petites basses d’aigües termals on un home s’està banyant.

Al centre també trobem una cabana feta amb trossos de planxa rovellada, amb la porta feta de fusta.

És un paisatge pla amb petits canvis de terreny amb diferents elements naturals a destacar.

Els tons de la fotografia són bàsicament colors foscos: verds, marrons i grisos.

MARIA GIMÉNEZ

En aquesta imatge podem veure un cel alegre i divertit, de color blau intens per la part més alta i amb núvols que semblen cotó fluix tacat de pinta ungles blau. Quasi sense poder distingir-los, a sota del cel hi ha el mar, remogut i salvatge. Ja apropant-nos cap a la riba hi ha unes roques, que quan estan a sota de l’aigua sembla que siguin monstres aquàtics, i les

roques seques es poden fer servir de trampolí. L’aigua és cristal·lina i dóna la sensació d’estar molt freda. A la part inferior de la imatge comencen unes escales de pedra sense sentit, perquè porten a un solitari arbre que hi ha a dalt d’un penya-segat.

Descripció científica:

Aquest és un paisatge que té penya-segats rocosos i moltes platges recòndites. Els pins d’aquesta zona poden ser de tres tipus: Els pins pinyers, els pinastres i

11

els pins blancs. Els pins pinyers i els pinastres no són autòctons de la zona. L’únic autòcton és el pi blanc, i aquest també és el menys verd i el més abundant a Catalunya, diuen que són els causants de molts incendis forestals. El més verd és el pi pinyer. El pi pinastre té el tronc molt dret, i el pi pinyer té la copa en forma de bolet o para-sol. En canvi, els pins blancs tenen la copa irregular.

ADRIÀ BRASÓ

Aquesta cala sembla extreta del paradís perquè aquests colors reflecteixen la calma d'un perfecte dia d'estiu. Aquesta aigua de color turquesa és la que tothom voldria tenir a prop de casa seva.

És d'aquelles cales on somies anar-hi de creuer amb una barca petita i anar parant cada dia a

una cala diferent. Les cales a mi sempre m'han semblat trossos de terra que volen anar al mar i s'estenen formant, així, les cales. La poca vegetació és perfecta per prendre el sol i la sorra és tan blanca que fa mal als ulls només de mirar-la. Les algues que hi ha, per això, a mi no m'agraden perquè són llefiscoses i quan les trepitges sembla que trepitgis a un llimac. Vist des de dalt, aquest paisatge deu semblar el trident de Posidó que vol punxar el mar amb totes aquestes cales.

Descripció objectiva

Aquesta imatge es tracta d'un seguit de cales de la costa grega. Es poden veure un seguit de premonitoris que, repetidament, van entrant més al mar. L'aigua és de color turquesa menys a les zones on hi ha colònies d'algues. Allà el color és més fosc. Es pot veure que quan l'aigua té més profunditat va agafant un color més fosc. Això és degut que com més aigua hi ha, la retenció de la llum és més gran. La vegetació no arriba molt a prop de l'aigua o, si hi arriba, és molt poc abundant i són arbustos o vegetació no gaire alta. Les cales són antics cràters de volcans que s'han adormit i la erosió de l'aigua ha creat una entrada per on aquesta s'ha anat dipositant.

12

PAU MANZANO DURAN

El pastís del meu 13è aniversari va ser un pastís doble de xocolata tipus Sacher. Me’l va fer la mare d’un amic meu com a regal d’aniversari, la qual ja coneixia la meva devoció per a la xocolata i ja m’havia avançat que em lleparia els dits. Com veieu, és un pastís de forma arrodonida de dos pisos, decorat amb una capa de xocolata i uns anisets petits platejats i blancs i unes espelmes vermelles amb el número dels anys que complia, un u i un tres, i també es llegia un missatge de felicitació que donava el toc de color. Quan m’hi vaig acostar, l’olor de xocolata ho impregnava tot i automàticament les papil·les gustatives es posaren en acció i la boca se’m va fer aigua. Després de bufar les espelmes i poder per fi començar a fer porcions i repartir-les, no trobava el moment de posar el primer tros a la boca. És aleshores quan la textura lleugera i esponjosa es desfà a la boca i la xocolata es fon al paladar, i et veus obligat a tancar els

ulls perquè sembla que així la sensació és més intensa. I no pares, una cullerada darrere l’altra i no pots evitar de llepar la culera deixant-la ben neta després d’haver acabat l’últim bocí.

OBJECTIVA

El pastís de Sacher és un pastís típic d’Àustria, fou creat l’any 1832 per, en aquell moment, aprenent de pastisseria Franz Sacher, qui va elaborar aquest postre per obsequiar a un grup de convidats del príncep Klemens Wenzel Von Metternich. Però va ser Eduard Sacher, fill de Franz Sascher, qui anys més tard el va confeccionar tal i com avui dia el coneixem.

La Sachertorte, en alemany, és un pastís de xocolata que consisteix en dues capes de forma rodona força gruixudes, de pa de pessic de xocolata amb una fina capa de melmelada d’albercoc entre elles. El pa de pessic està recobert d’una capa gruixuda de xocolata negra glacejada. Aquesta capa permet que el pastís es conservi un període llarg de temps.

13

LAIA ESTEBAN

En aquesta imatge es veu representat un paisatge que sembla que està a la muntanya, té uns colors molt vius i crec segurament és representat a la primavera. La casa té uns colors molt vius i sembla ser que està feta no fa gaire, temps ja que el material sembla nou de trinca.

El camí ocupa gran part de la fotografia i és un camí de sorra

amb unes tanques de fusta desgastades. Hi ha molts arbustos i es veuen muntanyes al fons, el paisatge sembla que s'inspira quan surt el sol o a una posta de sol.

Descripció científica:

En aquesta imatge rectangular hi trobem un paisatge molt acolorit i lluminós. S'hi pot observar uns arbres de fulla caduca que tenen uns quants anys d'edat, en el centre de la imatge hi trobem un camí de sorra on als costats hi ha unes tanques de fusta. En el fons de la imatge hi ha una casa feta de ciment i fusta i finalment hi trobem unes muntanyes. En general hi ha un paisatge que es troba en l'època de la primavera i es troba en una zona de muntanya.

MARTINA RUIZ

La platja de Tossa de Mar és enorme i a l’estiu sempre està plena. Està al costat del castell, i això fa que la platja encara estigui més plena. Des de la platja es veuen els grans arbres que hi apareixen a dintre del castell, verdosos. La platja sempre està molt neta i l’aigua súper blava i verdosa.

A la par d’aigua trobem unes bolles grogues per que per allà van els vaixells turístics. A la part de sorra hi trobem una xarxa de bolei restaurada.

A l’altre extrem del castell trobem les barques velletes a la sorra, al costat del xiringuito. Hi ha unes petites palmeres i una passarel·la.

14

Descripció científica:

La de Mar, a la Costa Brava Sud, a la comarca La Selva. És una platja situada en una zona urbana amb un grau d'ocupació alt a l'estiu.

Orientada a est, la superfície de la platja està composta de sorra fina, de color daurat.Té una longitud de 390 metres i una amplada de 55. Ha estat guardonada amb la bandera blava per la qualitat dels seus serveis. Es troba adaptada per minusvàlids i persones amb cadira de rodes.

GERARD ÁLVAREZ

Aquest cotxe es diu Dodge Challenger. Per la meva opinió es podria dir que és un esportiu per la forma que té, les rodes i tot en general, però és un clàssic dels anys seixanta. Es pot veure que té unes rodes precioses amb unes llantes brillants amb unes formes bastant curioses. Té dues obertures al capó que li donen al cotxe un aire esportiu. Dóna la sensació que quan et poses a dintre no notis la velocitat

que té. Està pintat amb un negre mat que és preciós i que li dóna carisma.

OBJECTIVA

El Dodge Challenger és un cotxe de tipus ''muscle'' fabricat per la companyia automobilística Dodge. Té 340 cavalls de velocitat. És filial de Chrysler des de 1970. S'han fet tres generacions de Dodge's des del de 1970. Els països on més es ven són Mèxic, Estats Units i Canada. Té llums davanteres i posteriors de tipus led. Té dos detalls estètics a la part davantera que fan una obertura cap a dalt. Les rodes tenen unes llantes d’alumini. El xassís està molt baix i de forma estètica. És un cotxe clàssic. Té motor davanter i tracció posterior.

15

ADRIANA MORANO

Al contemplar la imatge del riu pel mig d'aquest bosc ric en fulles i colors, tinc la sensació que igual que el riu, a la vida, ser lliure, no vol dir no seguir un camí. Les aigües del riu són lliures, ningú les obliga a seguir el llit del riu però ho fan. Nosaltres moltes vegades ens queixem que la societat ens guia en un món ja predeterminat, però tots sabem que en realitat, són les nostres

eleccions les que han traçat el nostre camí.

Tal com podem veure en la següent imatge, els rius i els llacs del nord de la Península i més concretament els de Galícia, es troben amb uns nivells de cabal, molt per sobre de la mitjana en aquesta època de l'any. Els Organismes de Medi Ambient, estan en avís d'alerta, ja que si segueixen les pluges, podríem trobar-nos per primera vegada des de fa 76 anys en desbordaments que podrien posar en perill la fauna de l'entorn, inclús podria ser perillós per algunes de les poblacions veïnes.