Diapositiva 1

Del Romanticisme a La Renaixena

SEGLE XIX

Del Realisme alModernisme1er Batxillerat Valenci Llengua i Literatura3a avaluaciLa llengua al segle XIXLa Renaixena representa, enfront de la Decadncia, la recuperaci de la llengua per a la creaci literria culta en una situaci sociolingstica delicada:

El castell era lnica llengua oficial en tots els territoris de lEstat.La nostra llengua es trobava en una situaci de minoritzaci lingstica: nombrosos decrets la van relegar als mbits privats.Els escriptors desconfiaven de les possibilitats expressives de la llengua autctona i sols lempraven en certmens de poesia populista.Tamb hi havia escriptors que escrivien en contra de la llengua, manifestant aix lautoodi.1. CONTEXT HISTRICLa revoluci francesa (1789)La revoluci industrial (segle XVIII)

La presa de la Bastilla

La mquina de vaporDos fets marquen levoluci a lEuropa del segle XIX:Conseqncies de la revoluci francesa (1789) per a EuropaExpansi arreu dEuropa de les idees liberals (constitucionalisme, divisi de poders, potenciaci de les llibertats i dels drets dels ciutadans).Ascens de la burgesia com a classe hegemnica en detriment de laristocrcia.La classe obrera comena a agafar conscincia de classe i a organitzar-se a com a collectiu per defensar els seus interessos.

En definitiva substituci de lAntic Rgim (caracteritzat per lorganitzaci estamental i la monarquia absoluta), per un nou ordre poltic i social (caracteritzat per la democrcia i unes noves classes socials).Iniciada al segle XVIII a Anglaterra transformar la vida econmica i social de lEuropa del segle XIX. A Espanya afectar bsicament Catalunya i el Pas Basc.

Confirmaci de la burgesia com a classe social dominantConfirmaci del proletariat com a classe explotada (excessiu horari laboral, sous baixos, males condicions de treball, indefensi davant lempresari).Aparici de dos grans corrents ideolgics: SOCIALISME (Karl Marx) i ANARQUISME (Bakunin).Conseqncies de la revoluci industrialContext culturalHi ha dos corrents artstics que dominen el context cultural de lEuropa del segle XIX:

el ROMANTICISME, a la primera meitat del segle XIX,

el REALISME a la segona meitat

Viatger sobre un mar de boira De Caspar David FriedrichEl Romanticisme s un moviment hereu dels ideals de la Rev. Francesa i de la Rev. Industrial. s un conjunt de moviments intellectuals que van fer predominar el sentiment i la imaginaci per sobre de la ra i lanlisi crtica.Va aparixer a Alemanya i Anglaterra a finals del segle XVIII i rpidament es va escampar per Europa.

Defensava:la llibertat personal i creativaloriginalitat i lexpressi lliure de les emocions subjectives (la imaginaci, el misteri, la irracionalitat, el sentiment, la passi, lindividualisme)

Rebutjava:lordre i lequilibri propis del segle de la Illustraci.EL ROMANTICISME El Romanticisme a diferents mbits

A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i defensa els drets de lindividu i ligualitarisme.

A nivell poltic, defensa el nacionalisme imposant, per, un nou concepte de naci: una naci no la defineixen unes fronteres sin un grup hum amb sentiment de pertnyer a una collectivitat i a una mateixa terra.

A nivell literari, els romntics ambientaven sovint les seves obres a ledat mitjana ja que la consideraven una poca mgica i misteriosa en qu lindividualisme, la imaginaci i el misteri, aspectes que ells defensaven, tenien un important protagonisme. Autors del Romanticisme

HlderlingVctor HugoBcquerLord ByronNovalisAutors coneguts: Hlderling, Vctor Hugo , Bcquer, Lord Byron, NovalisA Catalunya les idees romntiques van entrar a travs duna revista que es publicava a Barcelona anomenada El Europeo a la dcada del 1820 i divulgades pel diari El Vapor.

Aquestes revistes van introduir, sobretot, les idees del romanticisme conservador que somiava retornar al passat, a ledat mitjana. I aquestes idees van encaixar a la perfecci amb la voluntat daquells intellectuals catalans que es proposaven de recuperar una llengua i una cultura que tenia les seues arrels a ledat mitjana.EL ROMANTICISME A LES NOSTRES TERRES

El Romanticisme a les nostres terresA les nostres terres es van donar diferents tipus de literatura romntica:

Romanticisme historicista: va manifestar la insatisfacci del mn real amb la fugida a altres poques (recreaci de lpoca medieval), evocant lpoca de la nostra sobirania nacional. El pblic era minoritari, culte i elitista. Feien servir un llenguatge culte, amb s darcaismes.

Romanticisme costumista: van idealitzar els models de vida rurals, els personatges populars, els oficis anteriors a la Rev. Industrial. Intentaren convertir el llenguatge popular, amb les seues incarreccions, en llengua literria

AUTORS ROMNTICSMANUEL MIL I FONTANALS: va lluitar per la restauraci dels Jocs Florals. Va destacar per la recopilaci de poesia popular.

MARI AGUIL: bibliotecari de la universitat de Valncia i Barcelona. Impulsor de la Renaixena i dels Jocs Florals

AUTORS ROMNTICS 2TEODOR LLORENTE: principal poeta valenci del s.XIX. Mantingu relacions amb els principals autors balears, catalans i provenals.Va fundar el diari Las Provincias.la seua obra potica va ser aplegada sota el ttol Llibret de versos. Va recrear els costums de les classes humils de manera idealitzada (costumisme).

VICENT WENCESLAU QUEROL: La seua obra Rimes catalanes, s un conjunt donze poemes amb els tpics de la poesia jocfloralesca.

Entenem per Renaixena el moviment cultural i nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia a principis del segle XIX i que es va proposar de recuperar la llengua i la literatura desprs de tres segles de poca activitat literria en el camp de la literatura culta. La Llengua i la Literatura van ser considerades per aquesta burgesia els smbols de la identitat del pas.LA RENAIXENA

INICILany 1833, Bonaventura Carles Aribau public al diari El vapor un poema titulat La ptria.FINALLany 1877, Jacint Verdaguer rep el premi extraordinari dels Jocs Florals amb el poema LAtlantida i ngel Guimer s proclamat mestre en gai saber desprs de guanyar els tres premis ordinaris dels Jocs Florals.

LMITS TEMPORALS DEL MOVIMENT

Redescoberta i revaloraci de la nostra histria a partir de les obres que escriviren i publicaren alguns intellectuals de finals del segle XVII influts pels corrents illustrats.

Penetraci i assumpci dels ideals romntics:la mitificaci de ledat mitjana,el sentiment nacionalista,revaloritzaci de les llegendes, tradicions i particularitats prpies de cada cultura.

Potenciaci que daquesta cultura far la burgesia.CAUSES DE LA RENAIXENAPrograma de la RenaixenaReconstruir la histria medieval (poca desplendor nacional)Descobrir i divulgar els clssics medievalsRecollir la tradici literria popular (rondalles, llegendes, romanos)Crear un model de llengua normativa iFer possible la normalitzaci literria.Institucions de la RenaixenaPer dur el programa endavant els renaixentistes es van proposar:

Despertar la conscincia dels sectors ms poderosos de la nostra societat, els burgesos. Aix van promoure:EditorialsPublicacions peridiquesInstitucions culturalsIntitucions de la Renaixena: Els Jocs Florals (1859)QU SN?Un concurs literari de poesia. Durant la Renaixena es recupera una festa literria molt antiga que shavia comenat a celebrar al segle XIV amb els trobadors.TEMES - Ptria- Fe- AmorEs donava un premi a la millor poesia patritica(Englantina rosa), un altre a la millor poesia religiosa (Viola) i un tercer al millor poema damor (Flor natural). Si algun poeta guanyava tots tres premis en el mateix certamen o en certmens diferents era proclamat Mestre en gai saber.

El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i tot i el seu carcter anacrnic, passat de moda, va ser molt importants perqu van aconseguir:

Crear un pblic lectorPropiciar una infraestructura editorialDonaren prestigi a la nostra cultura escritaFeren possible laparici de noves generacions dautors: (Jacint Verdaguer, ngel Guimer i Narcs Oller van comenar les seves carreres com a escriptors amb els Jocs Florals).

Per insignificant que puga semblar avui en dia un simple concurs literari, en aquell moment en qu la nostra Literatura no tenia cap mena de sortida, la restauraci dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia desprs de tant de temps dinactivitat. Intitucions de la Renaixena: Els Jocs Florals (1859)Lo Rat Penat fou una instituci cultural que impuls la recuperaci cultural renaixentista. Fou fundada lany 1878 per lescriptor Carmel Navarro, ms conegut pel pseudnim de Constant Llombart.

Constant Llombart, a travs de Lo Rat Penat, intent dunir els poetes de guant i els poetes despardenya.

La instituci caigu en mans del grup conservador de Teodor Llorente i es van desvirtuar els objectius renaixentistes.

Comen un enfrontament estril entre els dos grups de poetes. La burgesia local sinhib dels problemes politics i socials que plantej el resorgiment de la cultura prpia, amb el consegent fracs de la Renaixena valenciana.

Intitucions de la Renaixena: Lo Rat Penat (1878)

Tendncies potiquesPoetes de guant: Encapalada per Teodor Llorente. Representava la burguesia, era conservadora i arcaitzant en el seu llenguatge per a distingir-se del parlar del poble i per aix acudiren a paraules, girs i expressions dels clssics, moltes d'elles eren formes mortes, oblidades i en dess pel poble.

Constituiren un nucli tancat perqu les seues inquietuts no coincidiren amb les del pblic; fins i tot, abandonaven el valenci per a tractar altres temes propis del romanticisme Tedncies potiques 2Poetes despardenya: Tambe coneguts com a populistes entre els quals podem destacar Eduart Escalante, Josep Bernat i Baldovi, Pasqual Prez i Constanti Llombart.El seu propsit era atraure el pblic a la causa del progressisme (eren republicans) i per aix escrivien en la seua llengua, el valenci popular, carregat de castellanismes.Escriviren en els peridics populars com El Mole, La Donsayna i El Cresol, El Tabalet, La Traca, El Tio Cuc i El Bou

POESIA: Els autorsJacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902)

s l'escriptor ms important i representatiu del segle XIX.

Contribueix a la Renaixena, des de posicions catliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia pica i lrica, prosa narrativa i periodstica i literatura de viatges, per la qual t una enorme repercussi popular, incomparable a l'poca.

Internat al seminari de Vic, on cursa la carrera eclesistica, es familiaritza amb la retrica i els clssics i s'inicia en l'escriptura potica.

POESIA: Els autors2Jacint Verdaguer.

Entre els seus ttols destaquen: Els poemes pics de factura romntica, L'Atlntida i Canig, i els reculls potics Idillis i cants mstics, Ptria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny.

En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegr a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa prpia.

s proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880.

TEATRE DE LA RENAIXENAPRESENTA DOS TENDNCIES:

Teatre culte (Victor Balaguer, ngel Guimer) basat en temes histrics i una llengua plena darcaismes.

Teatre popular (Escalante, J.Bernat i Baldov) partidaris del valenci que ara es parla.

Els temes sn de la vida quotidiana.Gnere el sainet: pea curta de carcter cmic i satric i personatges de les classes populars

ngel Guimer

TEATRE DE LA RENAIXENAngel Guimer (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Dramaturg i poeta. s l'nic dramaturg del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. Comena la carrera literria amb la poesia; s proclamat Mestre en Gai Saber (1877) i presideix els Jocs Florals de Barcelona (1889). La seua primera tragdia en vers, Galla Placdia (1879), se situa dins la tradici del romanticisme histric. Amb Mar i cel (1888) obt un xit sense precedents: l'obra s traduda a vuit idiomes, i inicia la projecci internacional de l'autor. S'inaugura, doncs, l'etapa de plenitud de Guimer, que s'estn fins al 1900, i durant la qual estrena les seves obres ms representatives: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), repetidament portades al cinema, i que recullen amb trets realistes la vida de la Catalunya coetnia.

TEATRE DE LA RENAIXENAJosep Bernat i Baldov

Fundador i director de revistes satriques com La Dolsaina, El Tabalet, El Sueco.

Autor dels primers llibrets de falla.

Iniciador del teatre modern valenci.

Destaca pels seus sainets: El virgo de Visanteta, Lagelo Pollastre, on abunden les expressions dialectals i els castellanismes.

TEATRE DE LA RENAIXENAEduard Escalante

Principal autor de sainets, on reflexa els costums, preocupacions i conflictes de les classes mitjanes i els canvis socials de la Valncia preindustrial del segle XIX.

Obres:Bufar en caldo gelat.Lescaleta del dimoni.Les xiques de lentresuelo

Caracteritzades per:Humor i actitud burlescaEscassa intenci crtica

NARRATIVA DE LA RENAIXENANarcs Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novellista catal de la Renaixena, s considerat com el creador de la novella catalana moderna.

Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novella realista grcies a obres com: La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906).

De formaci romntica, es va anar decantant cap a l'opci esttica naturalista propera a mile Zola. Narcs Oller va incorporar temes i una visi del mn indits en la literatura catalana vuitcentista

NARCS OLLER30A partir dels anys 60, a travs de la premsa satrica i humorstica -prcticament l'nic mitj on es podia publicar en catal- apareix la prosa costumista.

El costumisme consisteix en la descripci d'ambients i de personatges de forma tipificada. Es tractava de traslladar a l'obra literria aquells models que presentava l'exterior de la realitat popular sense entrar en els mecanismes interns que mouen la persona.

Els escriptors d'aquesta poca solen mostrar una actitud de nostlgia i enyorana d'un temps que estava desapareixent a causa del progrs i la industrialitzaci; satiritzen els costums estrangers i subratllen els aspectes ms pintorescos de la realitat.

El costumisme es manifestava a travs de l'anomenat "quadre de costums", del qual es poden destacar les segents caracterstiques com a gnere:

-Descobriment de la realitat immediata com a matria literria.-Tractament extern i superficial de personatges i situacions.-Absncia d'argument i escassa mobilitat dramtica.

EL COSTUMISME

Els temes tpics sn lesescenes: balls, tertlies, romeries, etc. i elstipus:botiguer, sereno, fuster, etc.

El llenguatge emprat s molt dinmic: introducci de la frase feta, girs populars, dialectalismes, etc.

Les narracions costumistes, a mesura que s'aniran articulant, propiciaran l'aparici de la novella realista.

Entre les primeres publicacions satriques amb articles costumistes destaquen: "Un tros de paper", del 1865;"Lo noy de la mare", apareguda el 1866. Amb tot, podem considerar que els antecendents del costumisme es troben enCalaix de sastredel bar de Mald i, ms, tard en les publicacions satiriques valencianes com "El Mole" (1837-1870 o "La Donsaina", de fort contingut poltic. Posteriorment, les revistes cultes ("La Renaixena", "La Ilustraci Catalana", "L'Avens"...) acolliren el gnere.

Dintre del costumisme s'observen dues tendncies ben marcades:

El costumisme rural, molt idealista i conservador i ms directament lligat al romanticisme.El costumisme urb, ms progressista que l'anterior i que permet una considerable dosi d'ironia.

Emili Vilanova, s el narrador costumista ms important. En els seus relats, ens mostra la petita histria quotidiana d'uns personatges que sense ell serien desconegutsEL COSTUMISMEEL REALISMELa manera de pensar dels romntics canvia cap a la meitat del segle XIX, sanir imposant una nova manera de pensar i descriure: el REALISME. Caracterstiques:

Recerca de l'objectivitat i el rebuig al mn de la fantasia i dels somnis. Pretn fer una representaci de la realitat el ms acurada possible, sense embellir-la. Els temes sn contemporanis de la seua poca, i solen mostrar una critica social. Fa un s minucis de la descripci, per a mostrar perfils exactes dels temes, personatges, situacions i fins i tot llocs; el quotidi i no l'extic s el tema central, exposant problemes poltics, humans i socials. Autors importants: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi i, a la literatura castellana, Benito Prez Galds, i a la nostra literatura Narcs Oller.

Jean-Franois Millet:Les espigadores(1857)

Fidor Dostoyevski, la gran aportaci russa al Realisme.EL NATURALISMEEl naturalisme va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX. El seu creador va ser mile Zola, a Frana i desprs es va estendre per tot Occident.

Pretn captar la realitat de manera absolutament objectiva, per aix sovint es diu que es una evoluci del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artstiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals...

EL NATURALISMEInclou un enfocament cientfic de la creaci, pel qual l'autor ha d'observar all que l'envolta, fer hiptesis explicatives i plasmar cada detall amb distanciament. Aix, els personatges es mouen dins d'un determinisme marcat per l'herncia gentica i l'entorn educatiu.

L'estil s'adapta al registre lingstic dels que parlen, l'ideal no s la bellesa sin l'adequaci a la realitat. L'escriptor, malgrat la pretesa objectivitat, intercala judicis i comentaris sobre l'acci que est narrant.