del poum de vilanova d’escornalbou€¦ · el contingut del present document s’adeqüen al que...
TRANSCRIPT
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU
“CIUTAT DE L’ESPORT”
novembre 2017
E3421
PROMOTOR
MAS MUNTÉ 2009, RCR S.L.U.
REDACTORS
DESPATX MILÀ, SCP
Pepe Milà i Ricomà | arq
Joan Bladé Núñez | arq
Joan Bta. Cabré Beltri | arq+arq tec
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 CONTINGUT DEL PEU
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
1
CONTINGUT DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC
MEMÒRIA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC .................................................................................................................................. 5
1 INTRODUCCIÓ 5
1.1 Antecedents .................................................................................................................................................................................................................... 5
1.2 Marc legal ........................................................................................................................................................................................................................ 6
1.3 Iniciativa del Pla Especial .......................................................................................................................................................................................... 6
1.4 El sector i el POUM ..................................................................................................................................................................................................... 6
2 OBJECTE DEL PLA ESPECIAL 8
3 JUSTIFICACIÓ DE LA FORMULACIÓ D’ACORD AMB EL PLANEJAMENT GENERAL QUE
DESENVOLUPA 8
3.1 En relació amb el TRLU .............................................................................................................................................................................................. 8
3.2 En relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona .................................................................................................................... 8
3.3 En relació al POUM de Vilanova d’Escornalbou ................................................................................................................................................ 9
4 INFORMACIÓ URBANÍSTICA DE L’ÀMBIT 9
4.1 Situació, traces i justificació de la precisió de límits de l'àmbit ............................................................................................................. 9
4.2 Característiques naturals del territori, amb indicació dels riscos naturals i geològics existents .......................................... 11
4.3 Usos, edificacions i infraestructures existents ............................................................................................................................................ 15
4.4 Estructura de la propietat del sòl ..................................................................................................................................................................... 16
5 MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA PROPOSADA 17
5.1 Objectius i Criteris de l’ordenació ........................................................................................................................................................................ 17
5.2 Un nou avantprojecte com a referència ............................................................................................................................................................ 22
5.3 Demandes de consum energètic, de consum d’aigua i previsió del sistema de sanejament ........................................................ 26
5.4 Descripció de l’ordenació ......................................................................................................................................................................................... 28
5.5 Adequació de l’ordenació al planejament general per a l’àmbit .............................................................................................................. 30
5.6 L’adequació de l’ordenació a les directrius per al planejament urbanístic ....................................................................................... 33
5.7 L’adequació de l’ordenació als paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà .................................. 33
5.8 Compliment de les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible ....................................... 34
5.9 Àmbit de suspensió de llicències ......................................................................................................................................................................... 35
NORMES DEL PLA ESPECIAL URBANÍSITC ................................................................................................................................ 37
Títol I DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL............................................................................................................. 39
Capítol 1r De l’àmbit, del marc legal i vigència del PEU-1 39
Article 1 Àmbit d’aplicació .......................................................................................................................................................................................................... 39
Article 2 Marc legal de referència ......................................................................................................................................................................................... 39
Article 3 Vigència i modificacions ............................................................................................................................................................................................ 39
Capítol 2n Del desenvolupament i execució del PEU-1 39
Article 4 Instruments de desenvolupament i execució del pla ................................................................................................................................... 39
Article 5 Desenvolupament en un únic polígon ................................................................................................................................................................ 40
Article 6 Deures i càrregues derivats del PEU ............................................................................................................................................................... 40
CONTINGUT DEL PEU PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
2
Article 7 Actes subjectes a llicència municipal ................................................................................................................................................................ 40
Capítol 3r Règim urbanístic del sòl 40
Article 8 Qualificació del sòl .................................................................................................................................................................................................... 40
Article 9 Divisió en zones de l’àrea d’activitat econòmica i serveis ...................................................................................................................... 40
Article 10 Sistemes ........................................................................................................................................................................................................................ 40
Títol II DISPOSICIONS COMUNS DEL PEU-1 ...................................................................................................................... 41
Capítol 1r Paràmetres urbanístics 41
Article 11 Disposicions generals dels paràmetres urbanístics ..................................................................................................................................... 41
Article 12 Paràmetres d’ordenació ............................................................................................................................................................................................ 41
Article 13 Paràmetres d’ús .......................................................................................................................................................................................................... 41
Títol III REGLAMENTACIÓ DETALLADA DE LES ZONES................................................................................................ 42
Capítol 1r Àmbit d’activitat autoritzada "Ciutat de l'Esport" (N4a) 42
Article 14 Definició .......................................................................................................................................................................................................................... 42
Article 15 Tipus bàsic d’edificació ............................................................................................................................................................................................ 42
Article 16 Ordenació de les instal·lacions esportives i de les edificacions de suport ..................................................................................... 42
Article 17 Instal·lacions esportives a l’aire lliure............................................................................................................................................................. 42
Article 18 Edificabilitat màxima de les edificacions de suport .................................................................................................................................... 42
Article 19 Ocupació màxima de les edificacions de suport ............................................................................................................................................ 43
Article 20 Alçada màxima de les edificacions de suport ................................................................................................................................................ 43
Article 21 Parcel·la mínima .......................................................................................................................................................................................................... 43
Article 22 Paràmetres d’ús ......................................................................................................................................................................................................... 43
Article 23 Paràmetres d’ordenació en relació a la parcel·la ........................................................................................................................................ 43
Article 24 Reculada de les edificacions i instal·lacions esportives definit mitjançant perímetre regulador ........................................... 43
Article 25 Condicions estètiques específiques de la clau R4a .................................................................................................................................... 44
Capítol 2n Zona de protecció de Riberals (N3c) 44
Article 26 Definició .......................................................................................................................................................................................................................... 44
Article 27 Article del POUM de referència ........................................................................................................................................................................... 44
Títol IV REGLAMENTACIÓ DETALLADA DELS SISTEMES .............................................................................................. 45
Capítol 1r Determinacions generals per als sistemes del PEU-1 45
Article 28 Articles del POUM de referència ........................................................................................................................................................................ 45
Capítol 2n Determinacions específiques per a cada sistema 45
Article 29 Determinacions per al sistema de Parcs i Jardins (SV) ............................................................................................................................ 45
Article 30 Determinacions per al sistema Viari (SX) ........................................................................................................................................................ 45
Article 31 Determinacions per al sistema Hidrogràfic (SH) ........................................................................................................................................... 45
Títol V ALTRES DETERMINACIONS NORMATIVES .......................................................................................................... 46
Capítol 3r Mesures ambientals i paisatgístiques en l’àmbit del sòl privat 46
Article 32 Condicions tècniques, de protecció ambiental i d’eficiència energètica per a les noves edificacions .................................... 46
Article 33 Projecte de zones enjardinades i espais lliures d’edificació dins del sòl privat ........................................................................... 47
Article 34 Mesures orientades a reduir l’impacte i afavorir la integració en el paisatge del conjunt del projecte ........................... 47
Article 35 Determinacions normatives per l’àrea definida com a “Massa Forestal Protegida” ..................................................................... 48
Article 36 Franja de 25m. de protecció en front del risc d’incendi forestal ........................................................................................................ 48
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 CONTINGUT DEL PEU
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
3
PLA D’ETAPES ..................................................................................................................................................................................... 51
6 Avaluació econòmica i financera 51
7 Pla d’etapes i administració actuant 51
7.1 Terminis de tramitació del projecte de Reparcel·lació i projecte d’Urbanització ............................................................................. 51
7.2 Terminis per l'inici i finalització de l'obra urbanitzadora .......................................................................................................................... 52
7.3 Terminis per l'inici i finalització de les edificacions previstes ............................................................................................................... 52
7.4 Simultaneïtat de les obres d’urbanització i edificació ............................................................................................................................... 52
7.5 El sistema d'Actuació ................................................................................................................................................................................................ 52
7.6 Administració actuant................................................................................................................................................................................................ 52
LLISTAT DE PLÀNOLS ...................................................................................................................................................................... 53
ANNEXES AL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC ................................................................................................................................ 55
8 Estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP) 57
8.1 Introducció ...................................................................................................................................................................................................................... 57
8.2 Paisatge .......................................................................................................................................................................................................................... 57
8.3 Dinàmiques del territori ........................................................................................................................................................................................... 60
8.4 Paisatge del sector i característiques del Pla Parcial i Pla Especial ................................................................................................ 60
8.5 Criteris i mesures d’integració .............................................................................................................................................................................. 70
8.6 Conclusions .................................................................................................................................................................................................................... 71
8.7 Estudi de la implantació de la Ciutat de l’Esport – Fotomuntatge ...................................................................................................... 72
9 Estudi d’inundabilitat específic de la “Ciutat de l’Esport” 73
9.1 Introducció ...................................................................................................................................................................................................................... 73
9.2 Hidrologia superficial ................................................................................................................................................................................................. 73
9.3 Model hidràulic ............................................................................................................................................................................................................. 80
9.4 Conclusions .................................................................................................................................................................................................................... 82
10 Document comprensiu amb el contingut que especifica l’article 8.5 de la llei d’urbanisme 87
11 Acreditació de la relació de finques aportades per la societat promotora del projecte “Ciutat
de l’Esport” 89
ESTUDIS COMPLEMENTARIS ............................................................................................................................................................. 91
12 Informe de sostenibilitat ambiental. (ISA) 91
13 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada. (EAMG) 91
14 Prospecció arqueològica 91
AGENTS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC ................................................................................................................................ 93
15 Promotor del Pla Especial Urbanístic 93
16 Equip redactor del Pla Especial Urbanístic 93
16.1 Redactors del Pla Especial Urbanístic .............................................................................................................................................................. 93
16.2 Altres Col·laboradors ................................................................................................................................................................................................ 93
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
5
MEMÒRIA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC
1 INTRODUCCIÓ
1.1 Antecedents
El 18 de novembre 2010, es va presentar a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya un document
de consulta on s’exposava un avantprojecte d’iniciativa privada. Consistia en una “Ciutat de
l’Esport” a Vilanova d’Escornalbou; formada per una gran varietat i nombre d’espais esportius i
un centre hoteler al servei de les instal·lacions esportives, equipat amb tot tipus de serveis, que
van des de sales de reunions, fins a un complet centre mèdic dedicat exclusivament a la medicina
de l’esport. Els clients potencials d’aquest complex són bàsicament equips esportius
professionals, federacions esportives internacionals, esportistes d’alt nivell, i en menor mesura
grans aficionats a l’esport.
El 8 de març del 2011 la Comissió d’Urbanisme de Catalunya (d’ara en endavant CUC), va
acordar reconèixer, als efectes del previst a l’article 1.14 de les Normes del Pla territorial parcial
del Camp de Tarragona l’elevat interès territorial de l’avantprojecte de “Ciutat de l’Esport” de
Vilanova d’Escornalbou a la finca de Mas Munté.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou, que estava iniciant la redacció del
POUM, va incorporar els àmbits necessaris per poder desenvolupar l’activitat declarada d’elevat
interès territorial. Per un costat es va definir un sector de sòl urbanitzable delimitat (PPU-5) on es
concentraria l’espai edificat, i a continuació un altre un àmbit, en sòl no urbanitzable, on es va
definir un Pla Especial Urbanístic (PEU-1) on s’ubicarien les instal·lacions esportives a l’aire lliure.
La inclusió d’aquests àmbits en el POUM, anava acompanyada d’una sèrie de condicions que
van quedar transcrites en les fitxes normatives del mateix.
En data 3 de maig del 2016 s’aprovà definitivament el POUM de Vilanova d’Escornalbou.
En data 4 d’abril del 2017 es publica al DOGC l’acord d’aprovació definitiva, juntament amb la
normativa del POUM, moment que marca l’inici del termini màxim establert en la normativa del
POUM.
Finalment, el present document és la culminació d’un procés urbanístic rigorós i dilatat en el
temps, per al desenvolupament del projecte de “Ciutat de l’Esport” de Vilanova d’Escornalbou.
El projecte de ciutat de l’esport, és un projecte únic a Catalunya, i s’entén com un projecte global
d’instal·lacions esportives de gran qualitat i uns allotjaments adequats al seu fi.
Tot i ser un projecte unitari, la tramitació urbanística es formula a través de dos figures de
planejament derivat, estructurades en dos documents independents que es tramiten
simultàniament, el PPU-5 i el PEU-1.
Així, trobem, en el present document, constants referències al pla PPU-5.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
6
1.2 Marc legal
El Pla Especial urbanístic es desenvolupa a l’empara del POUM de Vilanova d’Escornalbou i de
l’ordenament jurídic vigent en matèria urbanística:
- Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vilanova d’Escornalbou.
- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme (TRLUC).
- Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.
- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (RU).
- Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.
- Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, aprovat definitivament en data 12 de gener de 2010, pel Govern de Catalunya i publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5559, de 3 de febrer de 2010, a l'efecte de la seva efectivitat immediata.
- Real Decreto legislativo 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Texto refundido de la Ley del suelo.
- Real Decreto 1492/2011, de 24 de octubre, por el que se aprueba el Reglamento de valoraciones de la Ley de Suelo.
El contingut del present document s’adeqüen al que determinen els articles 67 i 69 del Text refós
de la Llei d’Urbanisme d’ara en endavant TRLU i l’article 94 del Reglament de la Llei d’Urbanisme,
d’ara en endavant RU.
D’altra banda, la documentació continguda en el Pla Especial, s’adequa a la descrita en l’article
48 del TRLU.
1.3 Iniciativa del Pla Especial
Per encàrrec del Sr. Càndid Naudi Mora, que actua com a representant legal de la societat MAS
MUNTÉ 2009, RCR S.L.U., amb NIF B-43987502, es redacta el present document.
La iniciativa, per tant, és privada d’acord amb el que disposa l’article 101 del TRLU.
1.4 El sector i el POUM
A continuació es reprodueix la fitxa del PEU-1 segons el contingut del POUM.
PEU-1 “Ciutat de l’Esport” Sòl No Urbanitzable El PEU tracta de complimentar el contingut de l’acord de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya del dia 18 de març de
2011 pel que fa a la proposta d’implantació de les instal·lacions esportives a l’aire lliure d’una activitat autoritzada com
d’elevat interès territorial.
Fa referencia a la subzona de sòl no urbanitzable, que es considera apte per ubicar-hi les activitats col·lectives de caràcter
esportiu i d’esbarjo que es desenvolupin a l’aire lliure amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús
establert.
Condicions que estableix el POUM:
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
7
1. El desenvolupament urbanístic de la subzona, es farà mitjançant un Pla Especial Urbanístic.
2. Preveure la protecció de la zona boscosa de Mas Munté que també formarà part del Pla Parcial Urbanístic de
l’anomenada “Ciutat de l'Esport".
3. Preveure la integració funcional del Barranc de la Font.
4. El desenvolupament del PPU-5 serà posterior o simultani al PEU-1. Únicament aquelles actuacions vinculades al PPU-
5 necessàries per a la implantació del complex esportiu es podran realitzar simultàniament.
5. El termini màxim per a l’execució tant de les obres d’urbanització, com de les d’edificació del PEU-1, serà de 4 anys a
comptabilitzar des de la data de publicació en el DOGC de l’acord d’aprovació definitiva del POUM. En cas d’incompliment
d’aquest termini la classificació dels terrenys inclosos dins els àmbits del PEU-1 i PPU-5 revertiran el seu règim a sòl no
urbanitzable d’acord amb les categories establertes pel Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
6. Dins del sòl de la subzona es preveurà el vial de ronda previst el límit sud de la subzona fins la connexió amb la carretera
T-321 en la cruïlla de l’Arbocet. Aquest vial és una càrrega urbanística del sector de sòl urbanitzable delimitat PPU-5.
7. La masia i les instal·lacions esportives annexes existents actualment, formaran part de les edificacions mínimes
necessàries i imprescindibles de la ”Ciutat de l’Esport”.
8. Dins de l’àmbit de la subzona es preveuen les següents instal·lacions esportives a l’aire lliure:
- Aparcament necessari a l’aire lliure amb coberta lleugera
- Camps tipus CAM-3 de gespa artificial de 114 m x 73 m, segons fitxa tècnica del Consell Català de l’Esport
amb enllumenat de 200 lux per a entrenament d’alt nivell per a la pràctica del Futbol amb l’acompliment de les
Normes NIDE (FUT) i les normes FIFA.
- 1 Camp tipus CAM-3 de gespa natural de 114 m x 73 m, segons fitxa tècnica del Consell Català de l’Esport
amb enllumenat de 200 lux per a entrenament d’alt nivell per a la pràctica del Futbol amb l’acompliment de les
Normes NIDE (FUT) i les normes FIFA i per a la pràctica del Hoquei sobre herba.
- 1 Camp d’atletisme tipus ATL-2 amb 4 o 6 carrers i 400 metres de corda segons fitxa tècnica del Consell Català
de l’Esport amb enllumenat de 200 lux per a entrenament d’alt nivell per a la pràctica de totes les modalitat de
l’atletisme amb l’acompliment de les Normes NIDE (ATL) i a la vegada per a la pràctica del Futbol amb
l’acompliment de les Normes NIDE (FUT) i les normes FIFA i per a la pràctica del Rugbi i altres de compatibles.
- 6 Pistes de Tenis de terra batuda de 40,23m. x 20,11m., segons fitxa tècnica del Consell Català de l’Esport amb
enllumenat de 300 lux per a entrenament d’alt nivell per a la pràctica del tenis amb l’acompliment de les Normes
NIDE (TEN).
- 6 Pistes de Pàdel de gespa artificial de 20,00m. x 10,00m., segons fitxa tècnica del Consell Català de l’Esport
amb enllumenat de 300 lux per a entrenament d’alt nivell per a la pràctica del pàdel amb l’acompliment de les
Normes NIDE (PDL).
- Pistes de Futbol Platja de sorra de platja de 36,50m. x 27,50m., segons fitxa tècnica del Consell Català de
l’Esport amb enllumenat de 200 lux per a entrenament d’alt nivell per a la pràctica del futbol platja i voleibol
platja amb l’acompliment de les Normes NIDE (FTP) i (VOL-P).
- Previsió de vestidors i serveis en la proporció degudament justificada i que siguin els mínims necessaris.
- Rehabilitació i adequació de l’edifici d’habitatge existent amb una superfície màxima estimada sobre rasant de
1.000 m2.
- Edificació mínima necessària per el control d’accessos
- Altres espais esportius relacionats amb zones de sorra per a la pràctica del voleibol platja i circuits running que
transcorreran pel perímetre de tot el recinte i per dins del bosc. Els recorreguts podran anar etiquetats segons
la dificultat, determinada pel desnivell acumulat, i tindran una longitud total d’uns 5 km.
9. El Pla Especial podrà proposar altres practiques esportives que necessàriament hauran d’esser a l’aire lliure i en cap cas
relacionades amb el motor.
10. El vial perimetral situat al sud del sector haurà de respectar i mantenir les connexions viàries i l’accés a les finques
existents del terme municipal de Mont-roig del Camp.
11. Caldrà la redacció del Pla Especial urbanístic, Projecte, Projecte d’Urbanització i Projecte de Reparcel·lació.
Altres consideracions:
Les càrregues urbanístiques corresponents a la cessió i execució del vial perimetral o vial de ronda així com el sòl que es
destini a sistema d’espais lliures que determini el PEU seran càrregues del Pla Parcial Urbanístic PPU-5 de la “Ciutat de
l’Esport”.
En quant a la garantia del 12% del cost d’execució de l’obra urbanitzadora del PEU-1, aquesta està comptabilitzada en la
fitxa del PPU-5, on es determina que el 12% del valor del cost d’execució de l’obra urbanitzadora és la suma de les relatives
al PPU-5 més les relatives al PEU-1.
La superfície aproximada de l’àmbit del PEU-1 és de 190.794m2.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
8
2 OBJECTE DEL PLA ESPECIAL
Per tal de donar compliment al POUM, i fer possible el projecte de la “Ciutat de l’Esport”, on els
interessos públics i privats son concurrents, i alhora, d’acord amb l’article 47.4.a del TRLU,
l’objecte del present Pla Especial és el de possibilitar una actuació específica en sòl no
urbanitzable amb el destí d’una activitat de caràcter esportiu d’interès públic que es desenvolupa
a l’aire lliure i que necessàriament s’ha d’emplaçar en el medi rural.
Aquest ha de contenir, dins de l’àmbit, les obres i instal·lacions mínimes imprescindibles per a la
pràctica dels esports que s’hi hagin de practicar. Estem parlant, per exemple, d’una previsió de
vestidors i serveis en la proporció degudament justificada i que siguin els mínims necessaris, la
rehabilitació i adequació de l’edifici d’habitatge existent amb una superfície màxima estimada
sobre rasant de 1.000 m2, l’edificació mínima necessària per el control d’accessos, etc...
Alhora el desenvolupament del PPU-5, objecte d’un document independent però de tramitació
simultània, farà possible les infraestructures necessàries tant d’allotjament esportiu com
d’instal·lacions cobertes esportives i de serveis que complementen les del present Pla Especial i
conjuntament fan possible el projecte de la “Ciutat de l’Esport”.
3 JUSTIFICACIÓ DE LA FORMULACIÓ D’ACORD AMB EL PLANEJAMENT GENERAL QUE DESENVOLUPA
3.1 En relació amb el TRLU
El present Pla Especial es redacta d’acord amb l’article 67.1 del TRLU, en el ben entès que
aquest, és necessari per assolir la finalitat descrita en el seu apartat h) on diu literalment: Les
actuacions especifiques en sòl no urbanitzable a que fa referència l’article 47.4.
D’acord amb l’article 67.2 del TRLU, el present Pla Especial urbanístic s’ajusta a les
determinacions previstes en el POUM doncs es tracta d’un planejament previst expressament en
el planejament general.
D’acord amb l’article 69 del TRLU, aquest Pla Especial ha de contenir els estudis, plànols i
normes que s’escaiguin en relació amb les determinacions que exigeixin els planejaments
territorial o urbanístic corresponent. Aquest Pla Especial no conté cap catàleg al no ser necessari.
3.2 En relació al Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
La redacció del present Pla Especial, va estretament lligat al Pla Territorial Parcial del Camp de
Tarragona.
Des de l’embrió del projecte “Ciutat de l’Esport”, el planejament territorial va servir de referència
per assentar les bases i perfilar el projecte final, per tal de que aquest tingués cabuda en la
normativa sectorial.
Així es va convertir en un projecte netament esportiu, sense promoció immobiliària i orientat cap
un alt valor estratègic pel municipi, la comarca i en definitiva per tot el Camp de Tarragona.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
9
L’article 1.14 de les Normes del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona estableix el
procediment que un projecte ha de passar per tal de ser reconegut com d’elevat interès territorial,
i així ha estat en el cas que ens ocupa.
El 17 de març de 2011, l’aleshores coordinador del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona,
va emetre informe favorable amb una sèrie de condicions que han estat transcrites al POUM en
el decurs de la seva redacció.
3.3 En relació al POUM de Vilanova d’Escornalbou
Es formula el present document per tal de definir el Pla Especial Urbanístic 1 (PEU-1) “Ciutat de
l’Esport”, definit com a sòl no urbanitzable pel POUM de Vilanova d’Escornalbou, sota la clau
predominant de N4a, que determina activitat autoritzada (esportiva “Ciutat de l’Esport”)
plenament compatible amb el sòl no urbanitzable segons els articles 186 i 188 de la normativa
del POUM.
El Pla Especial compleix amb totes les prescripcions definides en les fitxes normatives del POUM
que a la vegada recullen les que es deriven de l’acord de la CUC del 8 de març del 2011.
D’acord amb l’article 67.2 del TRLU, el present Pla Especial urbanístic s’ajusta a les
determinacions previstes en el POUM doncs es tracta d’un planejament previst expressament en
el planejament general.
La justificació de la necessitat de la formulació del present Pla Especial ve determinada per la
previsió d’aquest en el planejament general, tal i com es desprèn de la lectura de l’article 92.2
del RU.
4 INFORMACIÓ URBANÍSTICA DE L’ÀMBIT
4.1 Situació, traces i justificació de la precisió de límits de l'àmbit
4.1.1 Situació
La “Ciutat de l’Esport” es pretén situar a l’anomenada finca de “Mas Munté”. Ubicada al sud-est
del nucli urbà entre el barranc de Vilanova i el barranc de la Font, a cavall entre el centre històric
de Vilanova i el de l’Arbocet. Cal apuntar que el mas que dóna nom a aquest àmbit, no està dins
del Pla Especial.
El límit sud-oest és coincident l’anomenat camí de Mont-Roig, el límit nord-est és coincident amb
un camí pavimentat que dona accés a varies edificacions en sòl no urbanitzable. La part més a
l’est del mateix límit, és coincident amb el Barranc de la Font. El sud-est limita amb el sòl no
urbanitzable amb un terreny qualificat de serveis tècnics on es preveu la instal·lació de la futura
depuradora (EDAR). El límit nord-oest, és coincident amb el PPU-5.
Aquest sector ocupa una planícia de suau ondulació, formada per bancals i marges en sentit sud-
oest a nord-est. El seu punt més alt es situa al nord-oest de l’àmbit, a la cota 178m. snm. La cota
més deprimida es situa a la cota 152m. snm., coincident amb una zona plana sense vegetació.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
10
4.1.2 Traces
El sector està travessat per distints camins privats de conreu i la presència dels bancals és molt
notable en la zona. Actualment en la gran part de l’àmbit es conrea blat, per bé que també és
important la presència de camps d’oliveres i una zona boscosa amb pinedes denses o
esclarissades.
És clarament una zona sobre elevada i plana entre dos barrancs, el de la Font i el de Vilanova.
4.1.3 Justificació de l’ajust del límit de l’àmbit
L'àmbit del Pla Especial definit en el POUM s'ha inserit damunt de la cartografia de l'ICC
actualitzada a escala 1:1.000 amb l'aportació d’un treball topogràfic addicional realitzat per
l’empresa VERTEX, i s'ha procedit a la precisió dels límits per tal d'adaptar-los al nou suport que
és, sens dubte, de millor detall.
D’acord amb l’article 62.2 del POUM, els límits i superfícies dels sectors de planejament, poden
ajustar-se en el moment de desenvolupar el planejament derivat, sempre que es mantingui
l’objectiu i la voluntat del límit que l’ordenació pretén, i els ajustos estiguin fonamentats per una
informació més precisa en front de la que es va tenir en compte en l’elaboració del POUM, d’acord
amb els aspectes següents:
Adaptació a límits i característiques naturals del terreny.
Adaptació a límits de parcel·les.
Adaptació a altres elements existents del territori que no s’han tingut en compte.
Al tenir informació més precisa, s’han fet ajustos pràcticament inapreciables que representen una
reducció de l’àmbit en un 0,92%, molt per sota del 8% admès en l’article 62.2. El ajustos venem
motivats pels criteris següents:
1. El límit sud, s’ha ajustat amb la referència de les fites anomenades M-6, M-7, M-8, que delimiten el límit dels termes municipals de Mont-roig del Camp i Vilanova d’Escornalbou. Units en plànol mitjançant línies rectes, per tal de assegurar que l’àmbit del Pla Especial no sobrepassa el terme municipal del municipi al que pertany.
Aquesta precisió fa que el camí al sud de l’àmbit quedi en gran part fora d’aquest, i per tant es respecti el seu traçat.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
11
2. S’ha precisat el traçat del vial de connexió amb l’Arbocet, per afectar el menor número de finques possibles i alhora mantenir els marges de pedra més consolidats.
L’àmbit ajustat amb precisió de límits que es contempla en el present document té una
superfície de 189.045,97 m2.
4.2 Característiques naturals del territori, amb indicació dels riscos naturals i geològics existents
Tal com determina l'article 5.1 del reglament de la Llei d'Urbanisme relatiu a la directriu de
preservació front als riscs naturals o tecnològics, estableix entre d'altres determinacions, que el
planejament urbanístic i la seva execució han de permetre assolir uns nivells adequats de
protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics i han de preservar de la urbanització i l’edificació
les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d’acord amb la normativa
sectorial aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es
prevegi l’execució d’obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.
Tal com determina l'article 5.2 del reglament de la Llei d'Urbanisme, el Pla Especial Urbanístic,
per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació
geogràfica oficial de l'Institut Geològic de Catalunya.
Actualment la majoria de l’àmbit està format per camps oberts de conreu de cereal. Trobem
també en l’àmbit part d’una parada d’oliveres i zones boscosa amb pinedes denses o
esclarissades.
D’acord amb les característiques de l’espai ocupat pel Pla Especial Urbanístic 1 i a resultes de
la informació disponible, els riscos ambientals i tecnològics considerats rellevants associats al
sector es relacionen a continuació.
4.2.1 Risc d’incendis forestals
Segons el decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis
forestals, el municipi de Vilanova d’Escornalbou es declara com d’alt risc d’incendi forestal durant
el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, tots dos inclosos.
Considerem la implantació del PEU-1 com instal·lacions aïllades sense continuïtat immediata
amb la trama urbana.
Per tant, tot i no tractar-se d’una urbanització residencial, entenem que en pro de la seguretat és
adequat aplicar el decret 123/2005. Així, a l’àmbit del PEU-1 li son d’aplicació les mesures de
prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama
urbana, tota vegada que el sector es troba a menys de cinc-cents metres de terrenys forestals.
En tot cas, a l’empara del decret 123/2005 el PEU-1 estableix una franja de protecció de 25
metres com mínim en el front del límit del sector amb el sòl no urbanitzable. La franja de protecció
contra incendis regulades pel decret esmentat es proposa inclosa dintre del seu àmbit.
La franja de protecció que es proposa es la franja de terreny, amb una amplada mínima de 25
metres, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida i podada que acompleix amb les
característiques que s'estableixen en el Decret.
Els Projecte d’Urbanització i edificació acompliran amb el contingut de l’annex 2 i amb els criteris
de l'annex 3, del decret 123/2005, relatiu als criteris per a l'execució de les actuacions de
tractament de vegetació. Aquest punt està reiterat en la normativa del PEU.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
12
La franja exterior de protecció es mesura des del límit de l’edificació.
Les zones verdes o els vials perimetrals existents a partir del límit esmentat es computen com a
part de la franja exterior de protecció.
L'accés per a la realització de les franges de protecció es fa a través de la xarxa viària del sector,
de zona verda pública o equipament públic.
El Projecte d’Urbanització preveurà la xarxa d'hidrants homologats per a l'extinció d'incendis
acomplint els requeriments establerts per la legislació que li sigui d’aplicació.
4.2.2 Risc de inundabilitat
L’àmbit de la “Ciutat de l’Esport, està situat entre els barrancs de la Font, al nord, i el barranc de
Vilanova, al sud.
El barranc de Vilanova, de més capacitat, no és objecte d’anàlisis ja que la cota de la llera passa
sempre uns 15-20m. per sota de la cota de l’àmbit, i en canvi l’altre costat de la llera està uns 5-
10m. per sobre, fet que fa innecessari cap càlcul per qüestions de geometria i d’ordre de
magnitud.
Pel que fa a la conca del Barranc de la Font s’estén per la comarca del Baix Camp, en la zona
de les Serres de Pradell i l’Argentera, és una petita conca que recull les aigües properes al nucli
urbà de la població. El seu punt més alt es un petit turó anomenat les Cometes que té una alçada
de 352m. sobre el nivell del mar. El barranc, és afluent de la riera de Vilanova, que alhora és
tributaria pel seu marge dret de la riera de Riudecanyes.
La vegetació existent a la zona està composada principalment per garriga i pi blanc, mentre que
també existeixen terres de conreu. El conreu principal és l‘avellaner, seguit de l'ametller i l'olivera;
també hi ha, garrofers i arbres fruiters.
L’estudi d’inundabilitat del POUM, estudia el pas proper del barranc de la Font per el nucli de
Vilanova d’Escornalbou, i en concret per l’entorn de l’àmbit de la “Ciutat de l’Esport”. Els resultats
dels càlculs de l’estudi mostren que les zones analitzades no son inundables per un període de
retorn de 500 anys.
Finalment, l’informe conclou que el POUM, no presenta problemes d’inundabilitat.
En tot cas, el nou vial previst que millora el camí existent que va de Vilanova d’Escornalbou a
l’Arbocet i que actualment ja creua el barranc de la Font a nivell, en el seu projecte d’urbanització
estudiarà les mesures correctores per garantir la funcionalitat del barranc, i prendrà com a
referència les obres civils i l’estudi d’inundabilitat que la diputació de Tarragona va fer en la millora
en el traçat dels revolts del pont de Mas Munté en la carretera T-321.
El pla especia està acompanyat d’un estudi d’inundabilitat senzill que justifica de forma raonada
que el PEU-1 no presenta cap situació de risc en front dels riscos d’inundabilitat.
4.2.3 Riscos geològics i pendents existents
Els riscos geològics, són aquells riscos als que estan sotmesos els éssers humans i els béns
materials, degut a l’existència de perills associats a processos geodinàmics interns o externs.
Aquests riscos estan caracteritzats per la seva perillositat (probabilitat que un determinat
fenomen natural, d’una certa extensió, intensitat i durada, amb conseqüències negatives es
produeixi) i per la vulnerabilitat del territori, concepte que fa referència a l’impacte del fenomen
sobre el medi i la societat.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
13
El POUM, aprovat recentment, disposa d’un Estudi per la Identificació de Riscos Geològics
(EIRG) actualitzat, en el que s’analitzen els possibles riscos associats al municipi i en concret als
nous àmbits de desenvolupament urbà.
Pel que fa a la zona Nucli Sud de Vilanova d’Escornalbou i l’Arbocet, on es situa el PPU-5 i el
PEU-1, es conclou que no fan falta estudis detallats, en relació als diferents tipus de risc per
perillositat geològica:
Moviments de vessant:
La zona de l’àrea de l'Arbocet i Nucli Sud de Vilanova d'Escornalbou presenta predominantment uns pendents suaus inferiors als 20° arribant de forma puntual a 30° en el límit oest corresponent a la traça del Barranc de Vilanova (fora de l’àmbit de la “Ciutat de l’Esport”).
En relació a possibles moviments de vessant, ni en l’anàlisi de les fotografies aèries ni en el reconeixement de camp s'ha reconegut processos relacionats amb inestabilitats del terreny. Així doncs, considerant els baixos pendents, la litologia (graves i sorres cohesives) i la manca d'indicis, cal preveure que la perillositat natural enfront moviments de vessant serà baixa.
Esfondraments i Subsidències:
En l’àrea estudiada no s'ha reconegut indicis superficials d'esfondraments i subsidències. Tampoc, s 'ha reconegut la presencia de roques evaporítiques o calcàries en el subsòl que puguin desenvolupar esfondraments per processos de carstificació. És per tant, que s'ha estimat una perillositat natural baixa enfront esfondraments.
Fluxos Torrencials:
No s'ha reconegut indicis de processos del tipus flux torrencial o de corrents hiperconcentrats, ni de cons de dejecció associats. És per tant que s'ha estimat una perillositat natural baixa enfront fluxos torrencials i corrents hiperconcentrats.
Finalment l’estudi presenta unes recomanacions de caràcter general, independentment de la
perillositat natural, que cal tenir en compte pel futur plantejament:
- La realització d'un estudi geotècnic pera cada nova construcció, d'acord ambles directrius actuals del "Código Técnico de la Edificación" (CTE).
- Al realitzar desmunts i excavacions en terrenys naturals o antròpics caldrà realitzar un estudi previ pera determinar la possible estabilitat de les excavacions proposades. A la vegada que s'hauran de prendre les mesures adequades durant i posteriorment a 1 'execució d 'excavacions o talussos per evitar el desenvolupament d' inestabilitats. Evitar edificar i realitzar vials a les vores d'escarpaments i talussos. Es recomana deixar una distancia prudencial entre l'escarpament i la base de les edificacions i vials, ja que es poden veure afectades pel progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions.
- Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents. Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar assentaments diferencials importants en ser sotmesos a carregues.
- Respectar les lleres, evitar les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin el correcte drenatge de l'aigua, i deixar espai lliure suficient al voltant de la llera. Es desconeix si aquestes estan analitzades o controlades, per aquest motiu quan interceptin parcel·les on s 'hagi d' actuar, caldrà verificar si s'ha de realitzar alguna actuació.
- A partir de les observacions realitzades, no es produiran fenòmens d'esfondrament, tot i que cal evitar la incorporació d'aigua en els materials amb predomini llimós que podria afavorir la seva col·lapsabililtat.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
14
4.2.4 Risc sísmic
Catalunya, i la Mediterrània Occidental, es troba ubicada en una zona de col·lisió entre les
plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència d’ambdues plaques és moderada
i els terratrèmols resultants d’aquest moviment es produeixen amb poca freqüència i solen ser
d’una magnitud moderada.
La magnitud sísmica (escala Richter) mesura l’energia alliberada en un terratrèmol i es calcula a
partir del logaritme de l’amplitud del sismograma. Per conèixer els efectes produïts per un sisme
d’una magnitud determinada existeix una correspondència amb la intensitat màxima epicentral
(MSK):
Relació entre magnitud i intensitat màxima epicentral d’un terratrèmol.
Magnitud Intensitat màxima epicentral (MSK) Descripció
3,0-4,0 IV Oscil·lació d’objectes penjants
4,0-4,5 V Desplaçament d’objectes lleugers
4,5-5,0 VI Danys lleugers
5,0-5,5 VII Danys moderats
5,5-6,0 VIII Danys greus
6,0-7,0 IX Danys greus generalitzats Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.
Actualment Catalunya disposa d’una xarxa sísmica de recollida de dades que ha permès, entre
d’altres, l’elaboració d’un plànol de Zones Sísmiques per a un sòl mitjà (ICC, 2001). Aquest plànol
té en compte el conjunt de Catalunya i divideix el territori en cinc zones segons la seva intensitat
sísmica (SMK).
El municipi de Vilanova d’Escornalbou es troba inclòs en la zona d’intensitat VI del Mapa de
zones sísmiques considerant l’efecte de sòl de Catalunya, i per tant, és un municipi que té una
intensitat sísmica prevista igual o superior a VI en un període de retorn de 500 anys. Per tant, al
no superar el llindar de referència de dany en el parc d’habitatges, no es preceptiva la obligació
d’elaborar el corresponent Pla d’Actuació Municipal per risc sísmic.
En tot cas les edificacions hauran d’acomplir amb el contingut del Real Decreto 997/2002 de 27
de setembre relatiu a la “Norma de Construcción Sismorresistente”.
4.2.5 Risc nuclear
La gestió del risc nuclear a Espanya és de competència estatal.
Considerant el Pla Bàsic d’Emergència Nuclear, entre els Plans d’Emergència Nuclear exteriors
a les centrals nuclears (PEN) que s’han d’elaborar i mantenir operatius, a Catalunya existeix el
Pla d’Emergència Nuclear exterior a les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, Tarragona (PENTA
2009).
El municipi de Vilanova d'Escornalbou està afectat per les zones d'emergència nuclear del pla
PENTA, zona II d’Ascó i zona II de Vandellòs.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
15
4.3 Usos, edificacions i infraestructures existents
4.3.1 Usos
Actualment l'àmbit del sector està conformat en pràcticament la seva totalitat per terrenys de
caràcter agrícola amb superfícies cobertes per oliveres i conreus herbacis, representant així un
paisatge típicament agrícola.
Tal i com es detalla en l’Informe Ambiental annex que comprèn l’àmbit de les dues figures de
planejament que formen part de la Ciutat de l’Esport, el PPU-5 i el PEU-1, l’ús del sòl que domina
són els conreus d’olivera (11,88 ha) i els conreus herbacis (11,05 ha). La suma d’aquests dos
recobriments representen el 71% de tot l’àmbit en quant a usos del sòl, proporció del qual es
manté de manera molt similar en l’àmbit del Pla Especial. El tercer tipus de recobriment
destacable és el dels boscos de pineda de pi blanc.
Dins de l’àmbit del Pla Especial, hi ha un gran habitatge unifamiliar aïllat amb un habitatge
auxiliar, així com d’una pista de tenis, una petita capella sense interès patrimonial i un entorn
enjardinat amb una barreja no massa estructurada d’arbres forestals i arbusts ornamentals.
4.3.2 Edificacions
Dins de l’àmbit del Pla Especial, hi ha un gran habitatge unifamiliar aïllat amb un habitatge
auxiliar, així com d’una pista de tenis, una petita capella sense interès patrimonial i un entorn
enjardinat amb una barreja no massa estructurada d’arbres forestals i arbusts ornamentals.
4.3.3 Infraestructures
En el sector s’hi localitzen bàsicament instal·lacions relatives a les edificacions situades en
l’extrem nord de l’àmbit del sector, al llarg del camí de Mas Munté, corresponents principalment
a la xarxa aèria de subministrament d'energia elèctrica i la xarxa aèria de telefonia que dona
servei als habitatges existents al camí; també hi ha línies elèctriques aèries que comuniquen
aquesta zona amb la estació transformadora anteriorment descrita.
S’ha localitzat un pou a la finca núm. 5, molt pròxim al límit sud de l’àmbit d’estudi, pràcticament
a tocar del camí de Mont-roig. Tal i com es detalla en l’Informe Ambiental annex que comprèn
l’àmbit de les dues figures de planejament que formen part de la Ciutat de l’Esport, el PPU-5 i el
PEU-1, s’hi localitzen una mina d’aigua i fins a 3 pous més segons Informe d’identificació de
finques realitzat per l’Assessoria agropecuària alimentària ambiental Blanquet Chavarria de data
maig de 2009. La propietat també té un 5è pou, situat a les proximitats de l’àmbit d’estudi, molt
pròxim a la Riera de Vilanova.
La parcel·lació rústega de l’àmbit de les dues figures de planejament que formen part de la Ciutat
de l’Esport, el PPU-5 i el PEU-1, s’ha mantingut gairebé inalterable fins a l’actualitat; en zones
límit de camps apareixen alguns petits trams de murs de pedra, formats per blocs irregulars de
diversos tipus de roques (granits, esquists, gresos vermells...) que no obstant tenen dimensions
molt poc destacades.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
16
4.4 Estructura de la propietat del sòl
L'estructura de la propietat s'ha definit a partir de les dades disponibles de distintes fonts:
De les dades registrals disponibles.
Dades cadastrals disponibles de la Sede electrònica del Catastro i Ajuntament.
De la interpretació del plànol del Instituto geogràfico y catastral (Província de Tarragona, Partida Judicial de Falset), que conté dades històriques d’alt valor referents al parcel·lari de rústega.
De tota aquest informació, s’extreu el quadre següent:
NÚM. FINCA TITULAR REFERÈNCIA CADASTRAL
SUPERFÍCIE APORTADA
(m2)
SUP SEGONS
CADASTRE (m2) COMENTARI
12 CASTELLS MARGALEF, DOLORS 43169A010000360000IE 14.377,75 24.253 PART DE LA FINCA ESTÀ A L'ÀMBIT DEL PPU-5
13 MAS MUNTÉ 2009, R.C.R., S.L.U. 43169A010000440000IW 65.069,31 73.711 PETITA PART DE LA FINCA ESTÀ A L'ÀMBIT DEL PPU-5
14 MAS MUNTÉ 2009, R.C.R., S.L.U. 43169A010000090000IW 57.024,58 82.694 PETITA PART DE LA FINCA ESTÀ A L'ÀMBIT DEL PPU-5
15 MAS MUNTÉ 2009, R.C.R., S.L.U. 43169A010000120000IW 30.645,60 31.749
16 MAS MUNTÉ 2009, R.C.R., S.L.U. 43169A010000130000IA 14.549,35 15.097
17 GEBALÍ ROZAS, JOAN 43169A010000140000IB 1.459,95 23.836 GRAN PART DE LA FINCA ESTÀ FORA DE L'ÀMBIT
18 MUNTÉ CASTELLNOU, JAUME M. 43169A010000150000IY 729,23 7.995 GRAN PART DE LA FINCA ESTÀ FORA DE L'ÀMBIT
19 43169A008000010000IF 991,14 3.448 GRAN PART DE LA FINCA ESTÀ FORA DE L'ÀMBIT
20 43169A008000020000IM 477,81 1.410 GRAN PART DE LA FINCA ESTÀ FORA DE L'ÀMBIT
21 CASA DELS PIRI, S.L. 43169A008000030000IO 165,98 942 GRAN PART DE LA FINCA ESTÀ FORA DE L'ÀMBIT
22 MALLAFRÉ BARGALLÓ, ISIDRE 43169A008000040000IK 1.422,76 6.883 GRAN PART DE LA FINCA ESTÀ FORA DE L'ÀMBIT
23 EXPLOTACIONS AGRÍCOLES I RAMADERES, SOL I VENT
43169A010000340000II 185,85 1.428 GRAN PART DE LA FINCA ESTÀ FORA DE L'ÀMBIT
TOTAL SUPERFÍCIE APORTADA 187.099,31
DOMÍNI PÚBLIC (Camins i viari) 1.946,66
TOTAL ÀMBIT 189.045,97
TOTAL SOCIETAT PROMOTORA
MAS MUNTÉ 2009, R.C.R., S.L.U. 167.288,84 m2
89,412% SOBRE SUPERFÍCIE APORTADA
88,491% SOBRE TOTAL ÀMBIT
La societat promotora de la iniciativa aporta 167.288 m2, que representa el 88,491% de la
superfície total de l’àmbit i el 89,412% de les finques aportades.
Les dades corresponents a propietaris i finques (límits i superfícies) tenen en aquest document
un caràcter informatiu no vinculant. Serà en ocasió de la redacció del projecte de reparcel·lació
que els propietaris hauran d’aportar la documentació acreditativa corresponent i l’esmentat
projecte contindrà les modificacions o ajustos que resultin procedents.
Les finques propietat de la societat promotora del projecte, si que s’acrediten amb les notes
simples informatives que s’adjunten com annex, juntament amb les fitxes cadastrals.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
17
5 MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ URBANÍSTICA PROPOSADA
5.1 Objectius i Criteris de l’ordenació
5.1.1 Objectius
Els objectius de la proposta d’ordenació son els següents:
a) Qualificar el sòl, d’acord amb els plànols del POUM, per tal de permetre la implantació del les instal·lacions esportives descobertes previstes.
b) Alhora es respectaran i definiran les cessions per al sistema viari i per al sistema d’espais lliures d’acord amb els definits aproximadament en el POUM. El mateix amb el sistema Hidrogràfic.
c) Promoure la qualitat arquitectònica i paisatgística per tal d’integrar, en la mesura que sigui possible, les grans instal·lacions previstes en el medi rural i natural.
d) Protegir i preservar i integrar la massa boscosa existent a l’àmbit i definida en el POUM.
e) Ser un referent en projectes d’aquest tipus pel que fa a energies renovables i en el baix consum energètic de les instal·lacions i edificacions.
5.1.2 Criteris d’ordenació
5.1.2.1 L’espai públic
L’ordenació bé molt definida per la fitxa gràfica del Pla Parcial i del mateix POUM, que alhora ve
definida per les línies mestres del document de consulta que es va presentar a la CUC i que
conseqüentment va declarar la implantació d’elevat interès territorial.
Pel que fa al sòl destinat al sistema d’espais lliures (SV), en concordança amb el POUM, i amb
el PPU-5 a tràmit, es situa al sud-oest de l’àmbit, donant continuïtat a tota una sèrie d’espais
lliures de distintes dimensions que s’enllacen un rera l’altre per formar aquest cordó verd,
acompanyat del vial-passeig i el torrent de Vilanova al sud. El mateix amb el sistema viari (SX),
que ve definit en concordança amb el POUM i amb el PPU-5 a tràmit.
El sistema hidrogràfic (SH), d’acord amb la cartografia disponible de més detall, es respecta i
s’amplia, dins dels criteris del POUM, mantenint la mateixa protecció de riberals (N3c) i fent
referencia a la normativa del mateix.
5.1.2.2 L’espai privat
L’espai privat, sota la clau N4a, representa el gruix del Pla Especial i és la resta de sòl
descomptats els sistemes necessaris definits en l’apartat anterior.
En aquest espai sota la mateixa clau, trobem 4 subzones diferenciades que per les seves
característiques es destinaran a usos diferents:
1. L’espai obert de grans dimensions on s’ubicaran les instal·lacions esportives descobertes (Camps de futbol, tenis, pàdel, etc...)
2. La gran zona boscosa definida així en el POUM i en els plànols del present Pla Especial, en la que qualsevol actuació anirà destinada a la seva preservació i millora. Zona apte per recorreguts de running i altres exercicis físics.
3. Envoltat per la zona boscosa, trobem l’edificació principal de la finca formada per 2 volums irregulars, actualment en estat d’abandó, i que es preveu la seva rehabilitació.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
18
Inicialment es preveia el centre mèdic, però que el transcurs del projecte acabarà de definir, sempre dins d’algun ús permès per la normativa.
4. A la part nord-est, trobem una clariana, deprimida respecte del conjunt de l’àmbit. Aquesta té accés rodat pel vial que dóna servei a les edificacions en SNU, i que es preveu arranjar a càrrec del PPU-5. Aquest espai, al estar protegit de qualsevol visual, és el més adequat per preveure-hi la zona de serveis i manteniment de maquinaria.
5.1.3 Criteris Ambientals
Tal i com es desenvolupa en el document únic ambiental que acompanya a la tramitació de les
dues figures de planejament que formen part de la “Ciutat de l’Esport”, l’Informe Ambiental, els
principis, objectius i criteris ambientals a tenir en compte en el planejament de l’àmbit d’estudi
són:
5.1.3.1 Model territorial, ocupació del sòl i riscos ambientals
Ordenació del sector partint de la íntegra preservació dels àmbits ambientals més rellevants i
amb vegetació natural.
Es respecta i manté la superfície amb la categoria “Protecció massa forestal N3 (protecció
sectorial de sistemes)” amb una superfície de 5,35 ha que ja preveu el POUM. La proposta
preveu la conservació de la zona forestal amb presència d’hàbitats d’interès comunitari (de tipus
no prioritari) i la franja de vegetació forestal associada als barrancs.
No necessitat de grans moviments de terres.
La proposta d’ordenació preveu conservar l’estructura orgànica actual de l’àmbit amb integració
de les infraestructures existents (edificacions) i trama de vialitat (es manté o s’adapta l’actual
sense crear xarxa nova). La proposta d’ordenació finalment escollida permetrà minimitzar les
necessitats de moviment de terres, evitant les possibles conseqüències que es poden originar.
Edificabilitat molt baixa en el conjunt del sector.
Respecte pel consum de territori es manté gran part de la finca intacta, requerint d’una necessitat
baixa d’edificabilitat. La proposta escollida ha reduït significativament la superfície finalment
edificable pel que respecta a propostes anteriors i/o analitzades en el planejament general (cas
del POUM).
Preservació dels elements preexistents amb valor especial pel territori en la proposta
d’ordenació.
A destacar la preservació del camí de Mont-roig que permetrà unir el nucli de l’Arbocet i Vilanova
pel sud de l’àmbit a través de la creació d’un camí saludable. Es mantenen les masses forestals
d’importància i es fa especial atenció a la conservació funcional del tram del Barranc de la Font
que interacciona amb la superfície a ordenar. Es conserva l’estructura orgànica de camins i vials
existents i els enjardinaments associats a les edificacions preexistents.
Avaluació dels riscos associats a les activitats del complex esportiu i legalització de les mateixes
en el context de la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les
activitats i la llei 16/2015 de simplificació de l’activitat administrativa de la Generalitat i dels
governs locals.
Caldrà que en les fases posteriors (projecte d’ordenació i/o edificació) es tinguin en compte els
aspectes de mesures correctores i ambientals que es recullen en aquest document (informe
ambiental) per tal de que quedin incorporats posteriorment al procés de tramitació de llicència
municipal d’activitats; especialment, pel que es refereix al tractament de vegetació i masses
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
19
forestals, zones verdes i vegetació associada al vial saludable, i pel que es refereix a aspectes
d’energia, residus, vector aire i tractament i abastament del cicle de l’aigua.
Establir mesures correctores per la reducció de riscos associats al pas del Barranc de la Font.
El nou vial previst que millora el camí existent que va de Vilanova d’Escornalbou a l’Arbocet i que
ja creua el barranc de la Font, en el seu projecte d’urbanització estudiarà les mesures correctores
per garantir la funcionalitat del barranc, i prendrà com a referència les obres civils i l’estudi
d’inundabilitat que la diputació de Tarragona va fer en la millora en el traçat dels revolts del pont
de Mas Munté en la carretera T-321.
5.1.3.2 Biodiversitat, paisatge, patrimoni etnològic i natural
Aprofitament del gradient descendent natural del terreny i la topografia i estructura actuals d’usos
del sòl i matriu del territori.
La proposta d’ordenació preveu ubicar els edificis de més alçada en cotes baixes, no afectant les
visuals paisatgístiques des del poble cap a la plana i al revés. S’aprofita el sistema de barrancs
existents i la distribució actual de les parcel·les agrícoles en la proposta d’ordenació i usos. S’ha
dut a terme una proposta d’ordenació de les instal·lacions que segueix la distribució actual
d’orientació que tenen les parcel·les agrícoles on quedaran ubicats els establiments esportius i
les instal·lacions.
Proposta mínima de nou viari i realitzada en base la xarxa de camins existents per integrar
paisatgísticament la proposta urbanística.
Excel·lent connectivitat viària directa i sense necessitat de construcció de nous accessos deixant
l’actual trama (tant la interna com la externa) per tal de conservar el teixit d’accessos i vialitat
actuals i realitzar un impacte mínim sobre el territori. La proposta integra la trama actual de vialitat
amb la incorporació de la via saludable i la re definició de la trama actualment. Aquesta qüestió
implica una integració en quant a termes paisatgístics.
Potenciar la reproducció dels elements d’interès del patrimoni agrícola preexistent.
Caldrà considerar que en fases posteriors es tingui en compte que es faci una proposta de
plantació d’espècies. Considerar la utilització de peus de conreu típics de l’àmbit (manteniment
i/o reproducció de les fileres d’oliveres) o similars. Aquest aspecte quedarà integrat dins del
document de projecte de zones verdes i pla de manteniment i conservació d’espais verds.
Redacció de Projecte de Zones verdes i un Pla de manteniment i conservació d’espais verds per
al conjunt del sector (urbanització interior i pública), amb l’ús generalitzat d’espècies autòctones
o naturalitzades.
La normativa inclou que el projecte d’edificació i/o construcció de la Ciutat de l’Esport porti
incorporat un Projecte de zones verdes i arbrat viari i un pla de manteniment i conservació espais
verds (àmbit sòl de protecció forestal), que caldran que considerin els aspectes definits en
l’informe ambiental.
5.1.3.3 Cicle de l’aigua
Garantir la disponibilitat de recursos hídrics per al desenvolupament urbanístic derivat.
La normativa inclou que es realitzarà en la fase d’urbanització un estudi i definició de les
necessitats d’aigua per als diferents usos per part del projecte d’urbanització corresponent del
Pla Parcial i el Pla Especial. Consideració en el projecte d’urbanització i reparcel·lació de la
utilització de pous actuals presents a les parcel·les de regadiu de les oliveres. En l’apartat de
demandes es justifica que el subministrament necessari associat al planejament es podrà
garantir de manera idònia.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
20
Establir dues xarxes independents de subministrament d’aigua: una per a l’aigua de boca i per
als hidrants, i una altra per al reg de les zones verdes.
La normativa inclou que en les fases posteriors, caldrà que es defineixen aquestes dues xarxes.
Adoptar mesures concretes (normatives i d’altra naturalesa) en els projectes constructius i
edificatoris per a assolir consums sostenibles d’aigua.
La normativa inclou que es realitzarà en la fase d’urbanització un estudi i concreció de mesures
d’estalvi en els projectes d’urbanització o d’edificació derivats. Caldrà que en el projecti
d’urbanització s’incorporin criteris ambiciosos, més enllà del què estableix la normativa
corresponent reguladora.
Assegurar l’òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades en el
sector, garantint la separació de les aigües pluvials i residuals, sense alterar el funcionament
actual de la xarxa hidrogràfica que interactua amb l’àmbit.
Segons documentació urbanística. La gestió de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals, EDAR
es realitzarà a través d’un conveni amb l’ACA que caldrà que defineixi les característiques de
l’EDAR i el punt i característiques d’abocament a llera.
Consideració específica del concepte xerojardineria i dels objectius d’estalvi i eficiència d’aigua
en el Projecte de Zones verdes i del Pla de manteniment i conservació d’espais verds.
Segons s’ha detallat en l’apartat anterior corresponent a la “Redacció de Projecte de Zones
verdes i un Pla de manteniment i conservació d’espais verds per al conjunt del sector
(urbanització interior i pública), amb l’ús generalitzat d’espècies autòctones o naturalitzades.
5.1.3.4 Residus, energia, ambient atmosfèric
Estudi i definició de les necessitats energètiques per part del projecte d’urbanització corresponent
del sector.
La normativa inclou que es realitzarà en la fase d’urbanització un estudi i definició de les
necessitats energètiques d’usos per part del projecte d’urbanització corresponent del Pla Parcial
i el Pla Especial.
Aprofitament d’energia a partir de fonts renovables i implementar mesures d’eficiència
energètica. Adoptar mesures en els projectes d’edificació per a l’adopció de criteris i accions
específiques d’eficiència energètica en les edificacions.
En normativa s’estableix criteris orientats a la sostenibilitat energètica, molt per sobre del CTE
que hauran de complir les instal·lacions esportives i en especial les residencials.
Optimització de la despesa energètica de bombaments
La normativa inclou que es realitzarà en la fase d’urbanització una definició de la localització
d’infraestructures ambientals de servei (dipòsit abastament aigua, xarxes per gravetat, EDAR),
tenint en compte l’aprofitament del gradient natural descendent del terreny per a optimitzar la
distribució del subministrament d’aigua per gravetat i la recollida d’aigües residuals també per
gravetat en cotes baixes per al seu tractament en EDAR (estalvi energètic en bombaments),
segons s’esdevingui del projecte d’obres i/o d’edificació.
Reduir la contaminació lumínica en la redacció del projecte d’edificació de les instal·lacions.
La normativa inclou que es determinaran valors d’il·luminació equiparables a zona de protecció
E2 en el projecte d’urbanització, i que es redactarà un Pla d’enllumenat amb criteris ambiciosos,
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
21
més enllà dels fixats per llei o decret d’estalvi energètic i de prevenció de la contaminació
lluminosa (Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament
de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’Ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció
nocturna).
Limitació de la velocitat dels vehicles per al trànsit rodat en l’interior del sector segons el que
descriu i proposa l’EAMG associat a la tramitació del planejament.
Segons es determina en el document d’estudi d’avaluació de la mobilitat generada que
acompanya al planejament en aquesta fase de la seva tramitació.
Realització d’una recollida selectiva dels enderrocs i residus generats en la fase d’urbanització
del sector.
Caldrà que la normativa incorpori la necessitat de dut a terme una direcció ambiental de les obres
que incorporarà, entre altres, el compliment d’aquest criteri.
5.1.3.5 Mobilitat
Mobilitat eficient en el context d’una xarxa viària mínima interior i perimetral. Adaptació de la
mobilitat actual pel que fa a la proposta de xarxes.
S’estableix una connexió fàcil amb entre el sector i els nuclis de Vilanova d’Escornalbou i
l’Arbocet. S’ha determinat una xarxa viària interna mínima seguint l’estructura actual per mantenir
la preservació del paisatge i l’eficiència i sostenibilitat. L’Estudi d’Avaluació de Mobilitat Generada
estableix i defineix les xarxes.
Mobilitat interior prioritària en base desplaçaments amb vehicles no motoritzats.
La proposta urbanística per aquesta fase de planejament prioritza els desplaçaments interns del
sector de tipus NO motoritzat.
Garantir la seguretat i adequació del pas per a vianants i ciclistes entre el nou vial saludable.
Segons es justifica i acredita de forma favorable en el document d’estudi d’avaluació de la
mobilitat generada.
Garantir la connectivitat de la proposta del planejament amb el nucli de Vilanova d’Escornalbou i
el de l’Arbocet.
A través de la proposta que defineix el camí saludable en la seva re definició en l’àmbit de l’antic
Camí de Mont-roig.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
22
5.2 Un nou avantprojecte com a referència
En la memòria del PPU-5, es descriu de forma detallada l’ordenació prevista en l’avantprojecte
de referència per redactar aquests dos documents que es tramiten simultàniament.
Tot i que la descripció i l’anàlisi està més enfocat a explicar l’ordenació de la zona que correspon
al PPU-5 que no pas a la del PEU-1, es transcriu, sota aquestes línies, la introducció per entendre
l’abast del projecte en el seu conjunt.
L’avantprojecte presentat en el document de consulta de l’any 2010, necessàriament havia de
ser modificat per tal d’adaptar-se a les condicions de la CUC. A més a més, amb els anys el
concepte inicial s’ha anat concretant i ha evolucionat. Molts factors han influït en els petits canvis
de programa. Els principals factors que han influït són:
Els exemples de complexos semblants a nivell internacional de recent construcció, molt lligats amb marques esportives, equips de primer nivell (com les Arsenal Soccer Schools, arreu del món), o bé lligades a noms propis, com pots ser el complex anomenat “Rafa Nadal Academy” de Manacor.
El fet que els XVIII Jocs del Mediterrani a Tarragona vegin definitivament la llum el 2018, fa que es desestimi d’entrada, la possibilitat de construir una piscina olímpica (50m.) pròpia, tenint la certesa que aquesta instal·lació tant exclusiva i específica estarà disponible a la vora.
El tràmit urbanístic dilatat en el temps fa que els projectes que hi ha sobre la taula, evolucionin i es modelin amb més temps de reflexió, enriquint-se en complexitat i en coherència formal.
El fet que finalment, en el tràmit del POUM, es desestimés classificar la franja que queda entre les finques que formen part de la “Ciutat de l’Esport” i el sòl urbà consolidat (antic PP1) com a sòl urbanitzable, ni tan sols com a no delimitat, porten a focalitzar l’accés principal en l’entrada existent i entendre el complex com una intervenció en el territori rodejada pels 360º del medi rural-natural.
5.2.1 Conceptes redefinits del programa
5.2.1.1 Nova forma i orientació de la volumetria del complex
Tenint en compte els marges i bancals existents en la zona on s’implantarà el complex, i que
aquests tenen una orientació favorable, es disposaran els cossos d’edificació acompanyant
aquests marges, assentant-se en els bancals amb lleugeresa i evitant al màxim els grans
moviment de terres.
Tot això per raons d’integració paisatgística, de racionalitat de programa i alhora amb la voluntat
de donar compliment al suggeriment del Servei de Paisatge inclòs en l’acord de la CUC del 2001,
d'estudiar alternatives a la tipologia d'hotel presentada (en el document de consulta) pel que fa a
la geometria de la planta, la continuïtat i longitud de les façanes i el nombre de plantes per tal de
garantir una màxima integració paisatgística en el lloc.
5.2.1.2 Nou concepte segregat de tipologies d’allotjament
Un exemple clar de re-definició del programa, és la forma i volumetria de l’hotel previst.
En l’any 2010 el promotor tenia previst un hotel de 5 estrelles d’unes 150 habitacions de 50m2
cadascuna, en forma d’estrella, de PB+3, de grans dimensions, situat al centre del complex.
Ara, s’entén que s’ha d’estructurar l’edifici residencial més fraccionat, amb la previsió que el tipus
d’allotjament es diversifiqui i es segregui, passant d’un sol hotel, a un hotel, una residencia
d’esportistes d’elit amb la seves pròpies instal·lacions associades, i un mòdul hoteler separat
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
23
exclusivament per stages de clubs internacionals de primer nivell que necessàriament han de
tenir la seva privacitat. Les habitacions es preveuen amb tots els equipaments necessaris
concordant amb la categoria de 4/5*, per bé que la seva dimensió serà més continguda.
La residència d’esportistes, per joves de tot el món de 12 a 22 anys, que necessàriament
tindran, en el mateix complex, el suport d’una escola internacional per evolucionar en els seus
estudis, serveis de bugaderia, sales d’estudi i de descans, servei de menjador en pensió
completa i habitacions dobles i simples segons les necessitats.
L’hotel mantindria la seva idea original amb menys capacitat (unes 100 habitacions), seguiria
essent el cos principal on es produiria l’accés i els serveis comuns, serviria de control i distribuïdor
de la resta del complex. Estarà orientat grups reduïts d’esportistes, per estades puntuals de dies,
o setmanes. També està pensat per als familiars dels residents i per esportistes en recuperació
de lesions de llarga durada.
El mòdul per estades, estaria exclusivament destinat a equips sencers, amb tots els seus
components, des dels jugadors, passants pels tècnics, equip mèdic i directius. Aquest mòdul
també tindria una petita sala per usos múltiples, com reunions, esmorzars, xerrades, i disposaria
de la privacitat suficient per equips de primer nivell.
5.2.2 Ordenació de la zona del PEU-1 en l’avantprojecte
Així doncs, s’ha d’entendre que, l’ordenació de les instal·lacions esportives a l’aire lliure previstes
en el PEU-1 venen ordenades en coherència amb l’estructura orgànica del territori, i en
concordança amb l’avantprojecte de referència, que s’ha plantejat com un únic àmbit (format per
2 sectors, cadascun amb les seves restriccions) per que sigui un projecte unitari i s’identifiqui
com un projecte en el medi rural que desdibuixa les línies administratives del planejament.
La bona orientació de les instal·lacions esportives és important i per tant s’han orientat
aproximadament amb l’eix longitudinal nord-sud dins dels marges acceptats. D’aquesta forma
s’alienen amb el conjunt del projecte. El camp principal, el més proper al PPU-5, tindrà graderies
per una capacitat fixa aproximada de 400 persones. La resta de camps es van esglaonant,
respectant el pendent natural del terreny, i la transició entre ells serà amb una suau pendent per
evitar grans murs de contenció en tota la seva longitud.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
24
La pista d’atletisme, que en aquest nou avantprojecte agafa un rol secundari, pren un gir en la
seva orientació per mantenir l’alineació de la recta de meta amb els vents dominants a favor del
sentit de la cursa. Aquesta perd la noció d’estadi amb grades i s’integrarà en l’entorn agrícola,
mantenint les oliveres i els pins que puguin quedar dins de la corda. Es preveu inicialment una
pista de 4 o 6 carrils. Per tant tindrà totes les condicions per ser reglamentària però en principi
no s’hi preveuen competicions d’alt nivell.
Les pistes de tenis, i les de pàdel, es situen seguint la mateixa orientació, col·locades
estratègicament en la zona més protegida, en front dels vents, per la massa boscosa.
Es preveu també una sèrie d’edificacions, per al funcionament de la resta d’instal·lacions com
son zones de serveis i vestidors, magatzems de material, etc... Aquestes seran les mínimes i
imprescindibles tal i com determina l’article 47.1a) del TRLU.
Pel que fa al l’edificació a rehabilitar, tal i com determina la fitxa normativa del POUM per al
PPU-1, es preveu la seva rehabilitació per posar en valor el conjunt de la finca i del projecte.
Finalment, es preveu un espai destinat a serveis de manteniment i guarda de material de
grans dimensions en la clariana que es troba al final del vial d’accés a les edificacions en SNU al
nord de l’àmbit. És una zona deprimida i protegida de qualsevol visual possible i per tant, es
idònia per ubicar-hi una petita nau de serveis on es guardarà i es farà el manteniment de la
maquinària necessària per mantenir totes les instal·lacions esportives.
Aquestes instal·lacions, tant esportives com de suport, tant cobertes com descobertes es
descriuen en el quadre següent.
5.2.3 Quadre de superfícies del programa de la “Ciutat del l’Esport” en l’àmbit del PEU-1
PROGRAMA PEU-1 CIUTAT DE L'ESPORT 2017
INSTAL·LACIONS ESPORTIVES DESCOBERTES 59.418 m2
INSTAL·LACIONS ESPORTIVES DESCOBERTES TOTALS 67.718 m2
u. m2/u. sup.
1 Futbol gespa natural 2,35 8.280 19.458 m2
2 Futbol gespa artificial 2 8.280 16.560 m2
3 Tenis 6 800 4.800 m2
Ampliació tenis 3 800 2.400 m2
4 Pàdel 6 200 1.200 m2
5 Pista atletisme 1 15.000 15.000 m2
6 Pista esports arena platja 1 1.200 1.200 m2
7 Pista rehabilitació 1 1.200 1.200 m2
Altres ampliacions (10%) 5.900 m2
INSTAL·LACIONS DE SUPORT COBERTES 820 m2
INSTAL·LACIONS DE SUPORT COBERTES AMB AMPLIACIONS 945 m2
u. m2/u. sup. Const.
8 Mòduls de serveis 3 80 240 m2
banys
magatzem
cantina
vestuaris
9 Control d'accés 2 30 60 m2
10 Nau serveis manteniment 1 520 520 m2
Taller manteniment
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
25
Aparcament transport elèctric
Entrada de material
Altres no previstos (15%) 125 m2
MEDICAL CENTER 650 m2
MEDICAL CENTER AMB AMPLIACIÓ 1.000 m2
u. rati sup. Const.
18 Rehabilitació 650 m2
Ampliació 350 m2
TOTAL SOSTRE 1.470 m2
TOTAL SOSTRE AMB AMPLIACIONS 1.945 m2
m2st/m2s
Índex d'edificabilitat teòric respecte sup. Àmbit 0,01
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
26
5.3 Demandes de consum energètic, de consum d’aigua i previsió del sistema de sanejament
El conjunt del projecte de la “Ciutat de l’Esport” (PPU-5+PEU-1), preveu poder respondre a les
demandes de serveis que generarà la seva activitat a partir de fonts pròpies, fonts renovables i
aportació econòmica en la construcció de noves instal·lacions.
5.3.1 Consum d’energia elèctrica
Es preveu connexió a línia elèctrica propera, sense afecció a àmbits ambientals sensibles.
Previsions de consum elèctric total (MT i BT) de 3.621 kW de potencia nominal. Per al càlcul
s’han considerat totes les ampliacions possibles.
Aquest càlcul està més detallat en el projecte d’urbanització.
També existeix la possibilitat d’abastaments i utilitzacions parcials de fonts pròpies (radiació solar
incident i energia geotèrmica).
5.3.2 Consum d’aigua de boca
A partir d’abastament del poble (canonada preexistent fins a límit nord-oest del sector).
Per tal de poder garantir la continuïtat en el subministrament, es preveu la construcció d’un nou
dipòsit per al subministrament al sector en un punt de cota alta, al nord-oest del sector, amb
capacitat suficient i per distribuir per gravetat.
Les previsions de consum d’aigua de boca són aproximadament:
- Consum de boca habitacions (500 litres dia/habitació): 125 m3/dia
- Resta del complex 90% del consum de les habitacions: 112 m3/dia
- TOTAL: 237 m3/dia
Aquest és el consum total previst, però la demanda d’aigua de boca serà molt inferior ja que es
preveu la instal·lació de sistemes de reaprofitament d’aigües grises per als usos que siguin en
que aquestes siguin aptes.
Les normatives del PPU-5 i la del PEU-1 així ho contemplen.
5.3.3 Consum de recursos hídrics no potables per a ús recreatiu
Auto abastament a partir de les concessions dels pous propis, de l’aigua de mina (Mina del Pont)
i de les concessions de la Comunitat de regants de Vilanova-Riudecanyes.
Les previsions de consum hídric són les següents:
- Consum de reg camps esportius: 40,4 m3/dia
- Consum urbanització interior: 10,8 m3/dia
- Consums urbanització pública: de i 18,3 m3/dia
- TOTAL recursos hídrics no potables per a ús recreatiu: 69,5 m3/dia
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
27
Aquest és el consum total previst, però la demanda d’aigua no potable serà molt inferior ja que
es preveu la instal·lació de sistemes de reaprofitament d’aigües negres, procedents de la
depuradora que el propi projecte de la “Ciutat de l’Esport se’n fa càrrec.
D’altra banda es preveu recollir totes les aigües de pluja i del mateix reg dels camps esportiu per
tornar a començar el cicle de l’aigua.
Per tant, les previsions de consum d’aigües noves seran molt baixes.
Les normatives del PPU-5 i la del PEU-1 així ho contemplen.
5.3.4 Tractament d’aigües residuals
Es preveu, a càrrec del promotor del PPU-5, la construcció d’una nova EDAR que donarà servei
a les noves instal·lacions i que alhora estarà dimensionada per recollir les aigües residuals que
el poble genera.
Alternativament a la construcció de l’EDAR, es preveu una contribució, mitjançant cànon de
Conveni de Sanejament (PSARU), segons càlcul normalitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua,
valorat en 226.517 €, IVA exclòs, considerant 505 habitants equivalents, factor d’actualització del
3% anual i 420€/habitant equivalent de cost específic d’inversió en depuració.
VILANOVA D'ESCORNALBOU Codi: E_3421
PPU-5 "CIUTAT DE L'ESPORT" Hoteler Esp. MSV: 1-8-2017
Data càlcul: 1-8-2017
Hipòtesis de càlcul
Número habitatges totals 5
Número d'HPO i/o HD 0
Metres col·lector en alta 100
Terciari 9,80 ha
L'aprovació provisional és anterior al 20/06/06? no
Any actual 2017
Any previst de pagament 2019
Càlculs
Habitants equivalents del desenvolupament urbanístic 505 hab-eq
Factor d'actualització valor 1,06
Cost específic d'inversió depuració 420
225.017 € s/IVA
1.500 € s/IVA
226.517 € s/IVA
0 € s/IVA
0 € s/IVA
226.517 € s/IVA
m (metres de col·lector en alta
utilitzats des de la connexió fins
a l'EDAR)
habitatges totals
Resultats
Si existeix un informe negatiu
previ de l'ACA, poseu "NO"
Compteu un 3% d'increment
annual des de l'any actual
(reviseu anualment)
€/hab-eq S/IVA (mínim 200,
màxim 750)
COST EDARMunicipi:
Actuació:
Fase:
habitatges protegits i/o
dotacionals (quedaran exclosos
de l'aportació)
Repercusió col·lectors en alta
Repercusió generals abans de deduccions
Superfície
Deducció per data d'aprovació
REPERCUSIÓ FINAL
Deducció per HPO i/o HD
Repercusió depuració
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
28
5.4 Descripció de l’ordenació
L’ordenació del PEU-1, és el resultat de definir els sistemes segons els criteris abans descrits i
incorporar les traces del territori en la mateixa zonificació.
5.4.1 El sòl d’ús públic. Sistemes
Definim 3 sistemes en el PEU (existents en el POUM), el sistema Viari, el d’Espais Lliures Parcs
i Jardins, i el Sistema Hidrogràfic.
SISTEMES CLAU
SISTEMA D'ESPAIS LLIURES PÚBLICS SV
SISTEMA HIDROGRÀFIC SH
SISTEMA VIARI SX
5.4.1.1 El sistema viari
El sistema viari limita la franja nord i la franja sud de l’àmbit, i és independent l’una de l’altre.
Mentre que la franja nord simplement és de compleció i millora de l’actual “Camí de Mas Munté”,
per a la franja sud es reserva sòl per executar un vial de nova creació que anomenem “Vial de
connexió saludable” que va del final de la trama urbana de Vilanova d’Escornalbou (antic PP1)
fins al encreuament de la carretera T-321 i l’accés a l’Arbocet.
Aquest vial tindrà una secció de 12m., amb una composició indicativa de sud a nord:
- 2,5m. de carril bici de doble sentit amb paviment tou (sauló).
- 0,5 m. de coixí amb vegetació i il·luminació.
- 6 m. de calçada de doble sentit per circulació rodada.
- 3 m. de voral, inclou una línia d’arbrat per fer ombra i pavimentació tonificació terrosa.
No es preveu línia d’aparcament inclosa dins del vial. Els aparcaments eventuals es faran en
l’espai lliure, o bé en zones condicionades dins de la zona N4a del PEU.
Tota el cost del sòl com d’urbanització és una càrrega econòmica del PPU-5.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
29
5.4.1.2 El sistema d’espais lliures, parcs i jardins
Es preveu una petita zona de cessió per a espais lliures Parcs i Jardins al sud-oest de l’àmbit,
donant sentit a la voluntat del POUM d’enllaçar tota una sèrie d’espais lliures que acompanyen
el vial de continuïtat al sud del poble.
El tractament d’aquest espai, serà el més respectuós possible amb la vegetació existent i les
espècies autòctones, perseguint un manteniment mínim en el futur, i dotant a l’espai del mobiliari
urbà necessari per completar el vial saludable.
5.4.1.3 El sistema hidrogràfic
Pel que fa al sistema hidrogràfic, s’ha considerat oportú ampliar l’àmbit respecta del previst en el
POUM. El motiu, és el grau de detall topogràfic que tenim ara, envers del detall topogràfic del
POUM, on l’eix del torrent no era coincident amb la realitat.
5.4.2 Els sòl d’ús privat. Zones
Com s’ha exposat abans, el gruix del sòl que resta després de les cessions per a sistemes
necessaris es destina a la clau d’activitats autoritzades en sòl no urbanitzable N3a que correspon
segons nomenclatura del POUM a l’activitat de la “Ciutat de l’Esport”.
D’altra banda, es defineix, en coherència amb el POUM, una franja a tocar del sistema Hidrogràfic
que es qualifica de protecció de Riberals sota la clau N3c.
Definim per tant, les 2 zones següents en el PEU.
ZONES CLAU
ÀMBIT D’ACTIVITAT AUTORITZADA "CIUTAT DE L'ESPORT" N4a
PROTECCIÓ DE RIBERALS N3c
5.4.2.1 L’àmbit d’activitat autoritzada “Ciutat de l’Esport”
En aquesta zona s’hi podran implantar i desenvolupar les activitats esportives a l’aire lliure que
s’estableixi en normativa, dins del marc de la normativa del POUM i del TRLU.
Dins d’aquesta zona, es preservarà la zona boscosa, definida en plànols, afegint uns graus de
protecció més elevats.
També es definirà en plànols la zona que previsiblement estarà destinada a serveis de
manteniment, i se’n limitarà els usos i l’edificabilitat.
D’altra banda, es preveu la rehabilitació de les edificacions incloses dins de l’àmbit per tal de
posar-les en valor.
Es definirà en normativa una edificabilitat total màxima d’acord amb l’article 47.4a) del TRLU. El
programa funcional de la “Ciutat de l’Esport”, preveu per a l’àmbit del Pla Especial una sèrie
d’instal·lacions esportives a l’aire lliure amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles
per als bon funcionament de les primeres. S’entén que les segones son cobertes (Serveis,
vestuaris, magatzems de material...) i per tant se n’ha de definir un sostre màxim per no portar a
equívocs.
5.4.2.2 La zona de protecció de Riberals
Aquesta franja de protecció tindrà les proteccions establertes en el POUM.
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
30
5.4.3 Quadre general de zonificació
ZONIFICACIÓ PEU-1 TOTAL ÀMBIT 189.045,97 100,00%
SISTEMES EN SÒL NO URBANITZABLE CLAU ILLA m2 de SÒL
SX VIARI 15.797,60 8,36%
SH HIDROGRÀFIC 2.160,27 1,14%
SV ESPAIS LLIURES 3.626,20 1,92%
TOTALS 21.584,07 11,42%
ZONES EN SÒL NO URBANITZABLE
CLAU ILLA m2 de SÒL N4a AMBIT ACTIVITAT AUTORITZADA "CIUTAT DE L'ESPORT" 165.426,36 87,51%
N3c PROTECCIÓ DE RIBERALS 2.035,54 1,08%
TOTALS 167.461,90 88,58%
5.5 Adequació de l’ordenació al planejament general per a l’àmbit
El Pla Especial compleix amb els punts que determina la normativa del POUM i en concret amb
els recollits en la fitxa normativa.
En blau i cursiva s’exposa el redactat original de la fitxa i sota de cada punt, s’adjunten els
comentaris que justifiquen el compliment de cada punt.
5.5.1 Condicions que estableix el POUM
El desenvolupament urbanístic de la subzona, es farà mitjançant un Pla Especial
Urbanístic.
Preveure la protecció de la zona boscosa de Mas Munté que també formarà part del
Pla Parcial Urbanístic de l’anomenada “Ciutat de l'Esport".
En la normativa es preveu dins de la clau N4a una zona de protecció de la massa boscosa de
Mas Munté.
Preveure la integració funcional del Barranc de la Font.
El Pla Especial redefineix amb més detall el sistema Hidrogràfic (SH) al tenir cartografia de major
qualitat i més actualitzada. A més, el projecte d’urbanització del vial previst en SNU, que forma
part del PEU però que és una càrrega urbanística del PPU-5, en el seu pas pel barranc de la font
existent, definirà la solució desitjada per tal de que ambdós passos (vial i torrent) siguin
funcionals. Aquest punt està reflectit en la normativa del PPU-5 en l’article referent a condicions
del projecte d’urbanització.
El desenvolupament del PPU-5 serà posterior o simultani al PEU-1. Únicament
aquelles actuacions vinculades al PPU-5 necessàries per a la implantació del
complex esportiu es podran realitzar simultàniament.
Així ho reflexa el pla d’etapes d’ambdós documents.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
31
El termini màxim per a l’execució tant de les obres d’urbanització, com de les
d’edificació del PEU-1, serà de 4 anys a comptabilitzar des de la data de publicació
en el DOGC de l’acord d’aprovació definitiva del POUM. En cas d’incompliment
d’aquest termini la classificació dels terrenys inclosos dins els àmbits del PEU-1 i
PPU-5 revertiran el seu règim a sòl no urbanitzable d’acord amb les categories
establertes pel Pla territorial parcial del Camp de Tarragona.
Dins del sòl de la subzona es preveurà el vial de ronda previst el límit sud de la
subzona fins la connexió amb la carretera T-321 en la cruïlla de l’Arbocet. Aquest
vial és una càrrega urbanística del sector de sòl urbanitzable delimitat PPU-5.
Aquest punt queda recollit en el PPU-5.
La masia i les instal·lacions esportives annexes existents actualment, formaran part
de les edificacions mínimes necessàries i imprescindibles de la ”Ciutat de l’Esport”.
Veure programa funcional del PEU.
Dins de l’àmbit de la subzona es preveuen les següents instal·lacions esportives a
l’aire lliure:
- Aparcament necessari a l’aire lliure amb coberta lleugera
- Camps tipus CAM-3 de gespa artificial de 114 m x 73 m, segons fitxa tècnica del
Consell Català de l’Esport amb enllumenat de 200 lux per a entrenament d’alt nivell
per a la pràctica del Futbol amb l’acompliment de les Normes NIDE (FUT) i les
normes FIFA.
- 1 Camp tipus CAM-3 de gespa natural de 114 m x 73 m, segons fitxa tècnica del
Consell Català de l’Esport amb enllumenat de 200 lux per a entrenament d’alt nivell
per a la pràctica del Futbol amb l’acompliment de les Normes NIDE (FUT) i les
normes FIFA i per a la pràctica del Hoquei sobre herba.
- 1 Camp d’atletisme tipus ATL-2 amb 4 o 6 carrers i 400 metres de corda segons fitxa
tècnica del Consell Català de l’Esport amb enllumenat de 200 lux per a entrenament
d’alt nivell per a la pràctica de totes les modalitat de l’atletisme amb l’acompliment
de les Normes NIDE (ATL) i a la vegada per a la pràctica del Futbol amb
l’acompliment de les Normes NIDE (FUT) i les normes FIFA i per a la pràctica del
Rugbi i altres de compatibles.
- 6 Pistes de Tenis de terra batuda de 40,23m. x 20,11m., segons fitxa tècnica del
Consell Català de l’Esport amb enllumenat de 300 lux per a entrenament d’alt nivell
per a la pràctica del tenis amb l’acompliment de les Normes NIDE (TEN).
- 6 Pistes de Pàdel de gespa artificial de 20,00m. x 10,00m., segons fitxa tècnica del
Consell Català de l’Esport amb enllumenat de 300 lux per a entrenament d’alt nivell
per a la pràctica del pàdel amb l’acompliment de les Normes NIDE (PDL).
- Pistes de Futbol Platja de sorra de platja de 36,50m. x 27,50m., segons fitxa tècnica
del Consell Català de l’Esport amb enllumenat de 200 lux per a entrenament d’alt
nivell per a la pràctica del futbol platja i voleibol platja amb l’acompliment de les
Normes NIDE (FTP) i (VOL-P).
- Previsió de vestidors i serveis en la proporció degudament justificada i que siguin
els mínims necessaris.
- Rehabilitació i adequació de l’edifici d’habitatge existent amb una superfície màxima
estimada sobre rasant de 1.000 m2.
- Edificació mínima necessària per el control d’accessos
- Altres espais esportius relacionats amb zones de sorra per a la pràctica del voleibol
platja i circuits running que transcorreran pel perímetre de tot el recinte i per dins del
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
32
bosc. Els recorreguts podran anar etiquetats segons la dificultat, determinada pel
desnivell acumulat, i tindran una longitud total d’uns 5 km.
Les previsions descrites en aquest punt son indicatives i queden recollides en la normativa del
PEU com a instal·lacions de referència, poden ser sensiblement modificades, sense incomplir el
punt següent.
El Pla Especial podrà proposar altres practiques esportives que necessàriament
hauran d’esser a l’aire lliure i en cap cas relacionades amb el motor.
Aquest punt quedarà recollit en normativa per tal de donar flexibilitat alhora d’ampliar l’oferta.
El vial perimetral situat al sud del sector haurà de respectar i mantenir les
connexions viàries i l’accés a les finques existents del terme municipal de Mont-roig
del Camp.
Aquest és una condició del projecte d’urbanització, recollit en la normativa del PPU-5.
Caldrà la redacció del Pla Especial urbanístic, Projecte d’Urbanització i Projecte de
Reparcel·lació.
5.5.2 Altres consideracions
Les càrregues urbanístiques corresponents a la cessió i execució del vial perimetral
o vial de ronda així com el sòl que es destini a sistema d’espais lliures que determini
el PEU seran càrregues del Pla Parcial Urbanístic PPU-5 de la “Ciutat de l’Esport”.
El Pla Parcial que es tramita simultàniament al present Pla Especial determina, en els
compromisos del sector, que aquest es fa càrrec dels costos corresponents a la cessió i execució
del vial perimetral o vial de ronda així com el sòl que es destini a sistema d’espais lliures.
En quant a la garantia del 12% del cost d’execució de l’obra urbanitzadora del PEU-
1, aquesta està comptabilitzada en la fitxa del PPU-5, on es determina que el 12%
del valor del cost d’execució de l’obra urbanitzadora és la suma de les relatives al
PPU-5 més les relatives al PEU-1.
A la vegada, en el Pla Parcial, en l’apartat que s’estipulen les garanties de les obligacions
contretes, es determina i es justifica el compliment de la garantia del 12% del cost d’execució de
l’obra urbanitzadora, en el que està inclòs el tram que discorre pel Pla Especial.
5.5.3 En quant a l’edificabilitat del sector
El Pla Especial és principalment esportiu a l’aire lliure, doncs la resta d’instal·lacions esportives
cobertes i d’allotjament residencial-esportiu estan incloses en el Pla Parcial 5.
Dit això, serà imprescindible preveure una sèrie d’instal·lacions cobertes de petita dimensió
repartides pel complex per donar suport i servei a les grans instal·lacions esportives.
Per tal de determinar les instal·lacions que suposen obres de petites d’edificacions cobertes com
poden ser vestidors, serveis, control d’accessos, magatzems de materials i zones de servei i
manteniment de la maquinaria, en la proporció degudament justificada i que siguin els mínims
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
33
necessaris, s’ha pres com a referència el programa funcional de l’avantprojecte de la “Ciutat de
l’Esport” recollit en aquest Pla Especial.
La superfície que determina el programa funcional, es considera molt ajustada i per tant se li
afegeix un 15% sense necessitat de justificació, per tal de facilitar la implantació de les possibles
mancances que no s’hagin detectat, i alhora limitant així qualsevol altre creixement.
820m2 + 15% = 945m2 sostre construït
La rehabilitació i adequació de l’edifici d’habitatge existent amb una superfície màxima sobre
rasant de 1.000 m2., s’afegeix a aquesta previsió, determinant un total de 1.945m2.
Cal apuntar que aquesta previsió de sostre és la mínima i imprescindible per al bon funcionament
de la resta d’instal·lacions esportives, i tan sols representa un índex d’edificabilitat teòric de
0,01m2st/m2sòl.
Qualsevol edificació estarà limitada a planta baixa i a unes dimensions màximes. L’ús d’aquestes
edificacions també es limitarà a les de servei al les instal·lacions esportives descobertes, per tant
no estaran dedicades a la pràctica de l’esport.
5.6 L’adequació de l’ordenació a les directrius per al planejament urbanístic
El Pla Parcial Urbanístic acompleix amb les determinacions de l’article 9 de la Llei d'Urbanisme i
a les dels articles 5 a 7 del Reglament d’Urbanisme.
A fi i efecte de preservar els valors paisatgístics, el desenvolupament del projecte posarà en valor
i preservarà la zona boscosa, assegurant-ne la conservació en el temps. Es busca l’adaptació de
l’edificació, als marges i bancals del territori, per preservar la història i reforçar-ne la identitat.
El risc d’incendi forestal, es tindrà en compte i es prendran les mesures necessaris d’acord amb
el decret 123/2005. Els Projecte d’Urbanització i edificació acompliran amb el contingut de l’annex
2 i amb els criteris de l'annex 3, del decret 123/2005, relatiu als criteris per a l'execució de les
actuacions de tractament de vegetació. Aquest punt està reiterat en la normativa del PPU.
A part del risc d’incendi forestal, l’àmbit del Pla Especial no està inclòs en cap altre zona de risc
per a la seguretat i benestar de les persones, tal i com s’ha exposat en el punt 3.2 on es descriuen
les característiques naturals del territori, amb indicació dels riscos naturals i geològics existents.
No s’edificarà ni s’actuarà en zones potencialment inundables.
5.7 L’adequació de l’ordenació als paràmetres d’accessibilitat, mobilitat, seguretat i ús del teixit urbà
La via pública que es preveu en el Pla Especial no té la voluntat ni la idiosincràsia d’un carrer de
ciutat, així i tot ha de servir de nexe entra trama urbana consolidada de Vilanova d’Escornalbou
i la de l’Arbocet, tot permetent la mobilitat de les persones i la seva utilització per a diferents
activitats dins d’unes normes d’ús establertes.
És un espai molt important per a la convivència dels ciutadans i d’aquí la necessitat que, tant la
seva configuració, com les instal·lacions i el mobiliari que s’hi ubica, faciliti al màxim el seu ús
per a tots els ciutadans i ciutadanes.
Les dimensions i seccions orientatives definides en el Pla Especial, així com el seu detall en el
projecte d’urbanització, acomplirà amb les condicions per a que un carrer pugui ser considerat
MEMÒRIA PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
34
accessible segons la normativa autonòmica d’accessibilitat (annex 1 del decret 135/1995, de 24
de març, de desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre).
Així mateix, amb la voluntat de garantir la màxima accessibilitat, també acomplirà amb les
condicions (en tot allò que sigui físicament possible) per a que un “carrer” pugui ser considerat
accessible segons la normativa estatal definida a la “Orden VIV/561/2010, de 1 de febrero, por
la que se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no
discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados”.
Ara bé, s’ha de tenir en compte que la part de vial inclosa dins del PEU, forma part del sistema
viari en SNU, i per tant no es pot considerar “carrer” en quant al significat tradicional d’aquest
terme. És un vial de connexió saludable, que s’haurà d’adaptar a la topografia actual i en tot cas
variar-ne la pendent per millorar-ne l’accessibilitat, sense que sigui preceptiva la condició de que
en tot el seu recorregut tingui menys del 6% de pendent.
Aquest punt és important remarcar-lo, perquè el camí actual te una forta pendent al seu pas pel
Barranc de la Font, aproximadament del 13%. En el projecte d’urbanització es preveu suavitzar-
lo tot el possible, sense que això afecti camps de conreu i entrades a finques agrícoles.
5.8 Compliment de les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible
Donant compliment a l’article 19 del decret 344/2006 de 19 de setembre de regulació dels estudis
d’avaluació de mobilitat generada, el Pla Especial incorpora com a annex l’Estudi d’Avaluació de
la Mobilitat Generada (d’ara en endavant EAMG), i respecta les conclusions del mateix.
Tot seguit s’enumera un resum de l’EAMG:
“El sector s’encaixa perfectament amb la mobilitat existent i associada al sector. La
carretera T321 permet un accés directe per a vehicles que permet un accés garantit al
sector assolit amb les obres de millora de la cruïlla de Mas Munté fetes per la Diputació
de Tarragona. Aquest accés permetrà canalitzar també entrades i sortides de la
superfície d’equipaments de la part nord del sector.
La vialitat del sector pel seu àmbit sud suposa poder desenvolupar l’ “Itinerari de connexió
saludable”. Aquest vial, encaixa i permet donar continuïtat a la funcionalitat actual del
camí rural de Mont-roig del camp (ara per usos de bicicletes i vianants) i sobretot
representa una solució necessària per la incomunicació actual que existeix ara entre
l’Arbocet i el nucli de Vilanova d’Escornalbou en relació a itineraris per a bicicletes i
vianants. El funcionament d’aquest nou vial implica que es faciliti de manera còmoda i
no motoritzada els accessos al poliesportiu i zones verdes del sector per una possible
utilització per part de la població dels nuclis de Vilanova d’Escornalbou. El vial també
permet solucionar el trànsit generat pels autobusos que aniran lligats al sector a través
de la creació d’un circuit d’entrades i sortides pel vial a través de la rotonda de distribució
que hi ha a l’entrada de Vilanova amb connexió amb la urbanització semi desenvolupada
del Parc Residencial Vilanova.”
El Projecte d’Urbanització concretarà i dissenyarà els elements necessaris per tal de
materialitzar l’acompliment de les determinacions de l’estudi de mobilitat.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 MEMÒRIA
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
35
5.9 Àmbit de suspensió de llicències
Conjuntament amb l’acord d’aprovació inicial, donant compliment a la legislació urbanística
vigent, l’ajuntament, també prendrà l’acord de suspensió de llicències.
L’àmbit de suspensió de llicències és coincident amb l’àmbit del PEU-1 definit en tots els plànols.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 NORMES URBANÍSTIQUES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
37
NORMES DEL PLA ESPECIAL URBANÍSITC
NORMES URBANÍSTIQUES PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
38
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 NORMES URBANÍSTIQUES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
39
Títol I DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL
Capítol 1r De l’àmbit, del marc legal i vigència del PEU-1
Article 1 Àmbit d’aplicació
Aquestes normes són d’aplicació a la totalitat de l’àmbit del Pla Especial Urbanístic PEU-1 "Ciutat
de l’Esport”, del municipi de Vilanova d’Escornalbou, segons queda delimitat a tots els plànols
que l’integren i que s’acompanyen.
És un àmbit de 189.046 m2.
Article 2 Marc legal de referència
Aquest Pla Especial Urbanístic desenvolupa l’ordenació de l’àmbit de sòl no urbanitzable destinat
a ús d’activitat autoritzada esportiva, anomenat PEU-1, "Ciutat de l’Esport" d'acord amb el POUM
de Vilanova d’Escornalbou.
El Pla Especial s’ha redactat d’acord amb el contingut de la Llei d'Urbanisme i el Reglament de
la Llei d'Urbanisme.
Per a les determinacions urbanístiques de caràcter normatiu no regulades expressament en
aquest Pla Especial Urbanístic, seran d’aplicació les determinacions de les normes urbanístiques
del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
Article 3 Vigència i modificacions
El Pla Especial Urbanístic té una vigència indefinida a partir de la publicació de l’acord
d’aprovació definitiva.
Les modificacions del present planejament hauran de respectar les determinacions, per ordre de
jerarquia, establertes al planejament superior vigent i en el mateix Pla Especial Urbanístic que
aquí es desenvolupa.
Es podran tramitar propostes de modificació de les determinacions del Pla Especial Urbanístic
expressament justificades d’acord amb allò previst en la Llei d'Urbanisme i els seu Reglament.
Capítol 2n Del desenvolupament i execució del PEU-1
Article 4 Instruments de desenvolupament i execució del pla
L’instrument de desenvolupament del sector és el Pla Especial Urbanístic i l'execució es farà en
base al Projecte d'Urbanització conjunt del PPU-5 i PEU-1. Els costos d’urbanització son càrrega
urbanística del PPU-5.
NORMES URBANÍSTIQUES PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
40
Article 5 Desenvolupament en un únic polígon
El PEU delimita un únic polígon d’actuació que caldrà que es desenvolupi d’acord amb el Pla
d’Etapes també previst en aquest document.
Article 6 Deures i càrregues derivats del PEU
Tal i com determina el POUM de Vilanova d’Escornalbou, els propietaris del Sector del PPU-5
hauran de costejar a favor de l’administració urbanística actuant, l’expropiació i cessió de forma
gratuïta i lliure de càrregues, la totalitat dels terrenys destinats a sistemes públics compresos dins
dels límits de l’àmbit del PEU-1, segons s’indica als plànols d’aquest Pla.
El cost d’expropiació està per tant, exclòs d’aquest Pla Especial, i inclòs en el Pla Parcial 5 del
POUM.
Article 7 Actes subjectes a llicència municipal
Serà d’aplicació el capítol Cinquè de les normes urbanístiques del POUM.
Capítol 3r Règim urbanístic del sòl
Article 8 Qualificació del sòl
El sòl comprès en l’àmbit d’aquest Pla Especial Urbanístic, està classificat de sòl no urbanitzable,
i es qualifica en zones i sistemes.
S’entén per zona, aquella part de terreny dins la qual, i ateses les previsions del present Pla
Especial Urbanístic, es poden exercir els drets relatius als usos admesos pel planejament, i la
construcció de les instal·lacions i obres admeses pel mateix.
S’entén per sistema els terrenys que en virtut de l’aplicació dels articles 34 i 35 del TRLU
constitueixen l’estructura del sector i són de cessió obligatòria i gratuïta a favor de l’Ajuntament
de Vilanova d’Escornalbou.
Article 9 Divisió en zones de l’àrea d’activitat econòmica i serveis
Es distingeixen en el Pla Especial Urbanístic 2 zones d’acord amb la codificació del Mapa
Urbanístic de Catalunya (d’ara en endavant MUC).
ZONES CLAU
ÀMBIT D’ACTIVITAT AUTORITZADA "CIUTAT DE L'ESPORT" N4a
PROTECCIÓ DE RIBERALS N3c
Article 10 Sistemes
Es defineixen en el PEU els següents sistemes locals amb la codificació del MUC.
SISTEMES CLAU
SISTEMA D'ESPAIS LLIURES PÚBLICS SV
SISTEMA HIDROGRÀFIC SH
SISTEMA VIARI SX
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 NORMES URBANÍSTIQUES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
41
Títol II DISPOSICIONS COMUNS DEL PEU-1
Capítol 1r Paràmetres urbanístics
Article 11 Disposicions generals dels paràmetres urbanístics
Es pren com a referència els articles 198 a 204 del Capítol Primer del Títol IX de les Normes
Urbanístiques del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
Article 12 Paràmetres d’ordenació
Es pren com a referència els articles 205 a 251 del Capítol Segon del Títol IX de les Normes
Urbanístiques del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
Article 13 Paràmetres d’ús
Es pren com a referència els articles 252 a 273 del Capítol Tercer del Títol IX de les Normes
Urbanístiques del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
NORMES URBANÍSTIQUES PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
42
Títol III REGLAMENTACIÓ DETALLADA DE LES ZONES
Capítol 1r Àmbit d’activitat autoritzada "Ciutat de l'Esport" (N4a)
Article 14 Definició
Les determinacions contingudes en aquest capítol afecten a l‘àmbit d’activitat autoritzada "Ciutat
de l'Esport" amb clau N4a, enfocada prioritàriament a la implantació d’espais esportius a l’aire
lliure. Alhora es preveu en aquest àmbit la construcció i/o rehabilitació de les edificacions mínimes
i imprescindibles per al bon funcionament de la resta d’instal·lacions esportives a l’aire lliure.
Article 15 Tipus bàsic d’edificació
Per a les edificacions de suport previstes, i segons els tipus bàsics d’edificació definits en l’article
199.1 del POUM, a aquesta zona li son d’aplicació el paràmetres de regulació general relacionats
amb edificació situada en relació a la parcel·la.
Article 16 Ordenació de les instal·lacions esportives i de les edificacions de suport
L’ordenació prevista en els plànols d’ordenació del Pla Especial és orientativa i pot sofrir
modificacions en el moment de la presentació del projecte específic de l'activitat col·lectiva de
caràcter esportiu, tot respectant els espais de reculada previstos a la normativa per a les
instal·lacions esportives.
Article 17 Instal·lacions esportives a l’aire lliure
Es podran implantar les següents instal·lacions esportives a l’aire lliure per un total de 67.718m2
de superfície esportiva:
Futbol 11
Futbol 7
Tenis
Pàdel
Atletisme
Futbol platja
Voleibol platja
Qualsevol altra modalitat que es desenvolupi a l’aire lliure no relacionada amb el motor.
Les instal·lacions esportives respectaran, com a mínim, els criteris i recomanacions de seguretat,
funcionals i d’accessibilitat de les fitxes tècniques d’equipaments esportius del Consell Català de
l’Esport de la Generalitat de Catalunya.
Article 18 Edificabilitat màxima de les edificacions de suport
L’edificabilitat màxima, per a la construcció i/o rehabilitació de les edificacions mínimes i
imprescindibles (edificacions de suport) per al bon funcionament de la resta d’instal·lacions
esportives a l’aire lliure destinada per aquesta zona és de 1.945m2st.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 NORMES URBANÍSTIQUES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
43
Sense modificar el sostre edificable, el projecte específic de l'activitat col·lectiva de caràcter
esportiu, podrà establir lleugeres modificacions i ajustos pel que fa a la seva situació definitiva i
superfície de cada ús, tot respectant l'espai de reculada de les partions veïnes.
Article 19 Ocupació màxima de les edificacions de suport
L’ocupació màxima de les edificacions de suport és de 1.945m2.
Article 20 Alçada màxima de les edificacions de suport
L’alçada màxima de les noves edificacions: 4,5 metres.
L’alçada màxima de les edificacions existents, és l’actual.
Article 21 Parcel·la mínima
Aquesta zona constituirà una parcel·la única.
Article 22 Paràmetres d’ús
El Pla Especial Urbanístic estableix els usos principals i els usos compatibles segons les
definicions establertes a l'article 258 de les normes del POUM.
Les definicions de cada ús específic es troben en l’article 255 de les normes del POUM.
Ús principal de la zona, Clau N4a:
Esport i de Lleure
Sanitari-Assistencial (per a la rehabilitació dels habitatges)
Orientat a la medicina esportiva.
Usos compatibles de la zona, Clau N4a:
Educatiu
Aparcament (exterior)
magatzem (complement)
serveis tècnics
Agrícola
Habitatge (per a la rehabilitació dels habitatges existents)
Article 23 Paràmetres d’ordenació en relació a la parcel·la
Aquesta zona es regula mitjançant una ordenació volumètrica flexible (Vf) segons l’article
203.2 de les normes del POUM, i per tant l’ordenació, parteix directament del sostre màxim
edificable i es regula mitjançant uns perímetres reguladors definits en plànols i en l’article
següent.
Article 24 Reculada de les edificacions i instal·lacions esportives definit mitjançant perímetre regulador
Per tal de garantir uns camps esportius harmònicament relacionats amb l'activitat preexistent de
l'entorn, s'estableix una feixa al voltant del complex que faci de coixí respecte les activitats
agrícoles i ramaderes.
NORMES URBANÍSTIQUES PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
44
Aquesta feixa o perímetre regulador té les dimensions següents:
- Amplària mínima de 15m. a comptar des dels límits de les finques veïnes.
- Amplària mínima de 5m. a comptar des dels límits dels sistemes.
- Respecta del límit del PPU-5, no s’estableix separació mínima.
En aquesta feixa, no podran haver-hi edificacions ni instal·lacions esportives llevat que la
configuració ortogonal dels camps de futbol impliqui envair-la lleugerament en àmbits puntuals.
En tot cas, per a cada instal·lació esportiva, la separació, tindrà el caràcter de mitjana amb un
mínim de 5 metres.
En aquesta feixa únicament podrà haver-hi l'accés reglamentari al complex esportiu,
l'aparcament de cotxes i autobusos, els vials perimetrals, graderies, la vegetació necessària, així
com les edificacions exclusives per al control d’accessos.
Article 25 Condicions estètiques específiques de la clau R4a
La composició estètica de les edificacions serà lliure però unitària. El projecte per tant, es
projectarà amb visió de conjunt, donant una imatge d’unitat, lligat a l’estètica de la resta d’edificis
de la “Ciutat de l’Esport”.
Capítol 2n Zona de protecció de Riberals (N3c)
Article 26 Definició
Les determinacions contingudes en aquest capítol afecten a la zona de protecció de Riberals,
amb clau N3c.
Article 27 Article del POUM de referència
Es pren com a referència l’article 185 del Capítol Primer del Títol IV de les Normes Urbanístiques
del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 NORMES URBANÍSTIQUES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
45
Títol IV REGLAMENTACIÓ DETALLADA DELS SISTEMES
Capítol 1r Determinacions generals per als sistemes del PEU-1
Article 28 Articles del POUM de referència
Les determinacions contingudes en aquest capítol afecten tots els sistemes del Pla Especial.
Es pren com a referència els articles 63 a 70 del Capítol Primer del Títol IV de les Normes
Urbanístiques del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
Capítol 2n Determinacions específiques per a cada sistema
Article 29 Determinacions per al sistema de Parcs i Jardins (SV)
Les determinacions contingudes en aquest capítol afecten tots els sistemes qualificats d’espais
lliures, Parcs i Jardins amb clau SV.
Es pren com a referència els articles 81 a 84 del Capítol Tercer del Títol IV de les Normes
Urbanístiques del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
Quantificació del sistema de parcs i jardins:
El sistema d’Espais lliures de Parcs i jardins, té una superfície total de 3.626 m2.
Article 30 Determinacions per al sistema Viari (SX)
Les determinacions contingudes en aquest capítol afecten tots els sistemes qualificats de viari
clau SX.
Es pren com a referència els articles 71 a 79 del Capítol Segon del Títol IV de les Normes
Urbanístiques del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
Article 31 Determinacions per al sistema Hidrogràfic (SH)
Les determinacions contingudes en aquest capítol afecten tots els sistemes qualificats
d’hidrogràfic clau SH.
Es pren com a referència els articles 85 a 89 del Capítol Segon del Títol IV de les Normes
Urbanístiques del POUM de Vilanova d’Escornalbou.
Quantificació del sistema Hidrogràfic:
El sistema Hidrogràfic, té una superfície total de 2.160,27 m2.
NORMES URBANÍSTIQUES PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
46
Títol V ALTRES DETERMINACIONS NORMATIVES
Capítol 3r Mesures ambientals i paisatgístiques en l’àmbit del sòl privat
Article 32 Condicions tècniques, de protecció ambiental i d’eficiència energètica per a les noves edificacions
1) La certificació energètica dels edificis destinats a allotjament residencial hauran de ser com a mínim A o B. La certificació energètica dels edificis destinats a la resta d’usos hauran de ser com a mínim categoria C.
2) Per minimitzar la demanda energètica dels edificis i racionalitzar al màxim l’eficiència dels serveis energètics, els projectes bàsics d’edificació hauran d’aplicar criteris bioclimàtics.
3) Es procurarà maximitzar la generació d’energies amb recursos renovables.
4) Les edificacions incorporaran mesures per a l’estalvi en el consum d’aigua.
5) Les edificacions adoptaran sistemes de recollida separativa de les aigües negres, de les aigües de pluja, i les grises.
6) Es preveurà, en la mesura que sigui possible, la reutilització de les aigües grises de les edificacions per a usos domèstics no potables de l’aigua. S’estarà a allò establert en el Reial decret 140/2003 i el Reial decret 1620/2007 pel que fa als criteris sanitaris d’aquests aprofitaments alternatius.
7) Totes les edificacions, i especialment les estàncies interiors sensibles al soroll, s’adequaran a les condicions constructives necessàries pel compliment del document bàsic DB-HR “Protecció enfront al soroll”, del Codi Tècnic de l’Edificació. Es tindran en compte sobretot mesures arquitectòniques.
8) S’incorporaran dissenys constructius amb criteris de minimització dels residus. A part de donar compliment a les mesures establertes pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, i del Codi Tècnic de l’Edificació, se seguiran les següents indicacions:
- Es donarà prioritat en les actuacions urbanitzadores la utilització de materials i productes de llarga durada, reutilitzables o reciclables, i en general materials i productes que disposin de distintius de garantia de qualitat ambiental.
- S’evitarà la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut.
- Es fomentaran els dissenys constructius amb criteris de construcció i minimització dels residus.
9) S’adoptaran criteris d’integració paisatgística de les edificacions, conservant la tipologia i la composició arquitectònica de les edificacions tradicionals existents: textures, materials, colors, etc.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 NORMES URBANÍSTIQUES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
47
10) Els projectes d’edificació s’han d’adequar al Codi Tècnic de l’Edificació i al Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis.
11) Es donarà compliment a la norma NCSE-02* (Norma de Construcción Sismoresistente. Parte General y Edificación (CTE), i Reial Decret 997/2002.
Article 33 Projecte de zones enjardinades i espais lliures d’edificació dins del sòl privat
Caldrà que en el si del projecte d’edificació i urbanització interior del complex “Ciutat de l’Esport”
es redacti un “Projecte de Zones enjardinades i espais lliures d’edificació i un Pla de manteniment
i conservació, amb l’ús generalitzat d’espècies autòctones o naturalitzades” que tindrà en compte
els següents aspectes:
1) Establir mesures per afavorir l’alzinar versus la pineda per millorar i avançar en la successió ecològica i que inclogui mesures de prevenció d’incendis.
2) Aplicació del criteri de prohibició d’utilitzar espècies al·lòctones en totes les plantacions o tractaments de zones verdes, arbrat viari, parterres, fileres i tanques verdes, etc.
3) Preveure afavorir el recobriment actual.
4) Definir, per aplicar a posteriori, criteris de xerojardineria en tot el concepte del projecte i pla de manteniment.
5) Definició i tria d’espècies gespitoses adaptades al baix consum d’aigua en les instal·lacions esportives i parterres que en requereixin. Caldrà gestionar i tractar aquests espais amb xerojardineria i tenint en compte el criteri de reducció de consum d’aigua.
6) Realització d’un estudi/inventari previ que defineixi un possible reaprofitament dels arbres agrícoles presents a l’espai, especialment les oliveres de les fileres tradicionals, que poden ser transplantables dins el mateix sector, sota el criteri de la direcció ambiental. Definir la possible conservació, in situ o ex-situ, dels arbres d’especial interès. En aquest cas amb especial atenció a la preservació dels peus d’olivera, que sigui possible, a la zona intermitja entre el sector forestal i la zona dels equipaments esportius. Caldrà que aquest estudi identifiqui les espècies afectades i els modes de trasplantament i/o reproducció.
7) Recreació d’elements de la cultura de pedra en sec en l’enjardinament del sector (marges de pedra en sec) i en la diferenciació d’espais.
Article 34 Mesures orientades a reduir l’impacte i afavorir la integració en el paisatge del conjunt del projecte
Els projectes específics d’edificació, i instal·lacions esportives, així com els de la urbanització
interior i exterior hauran de tenir en compte les següents consideracions.
1) Ordenar els volums de les edificacions en relació amb les característiques del terreny, evitant que les instal·lacions esdevinguin un element preeminent de paisatge tot establint criteris per a la seva disposició i orientació pel que fa a la seva percepció visual.
2) Les construccions que es projectin tindran uns acabats de façanes i cobertes que es contextualitzin amb l’entorn, garantint una adequada integració a les condicions naturals que l’envolten evitant contrastos i lluïssors.
3) Augmentar la massa arbòria existent creant pantalles vegetals per protegir l’exterior de l’impacte visual de les instal·lacions com els desnivells previstos en els testers dels camps de futbol i els edificis.
4) Caldrà garantir la presència de vegetació arbòria al voltant de les edificacions sense perjudici de poder gaudir de les vistes a mar i muntanya des dels mateixos ni a les
NORMES URBANÍSTIQUES PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
48
instal·lacions esportives des de les grades. L’objectiu és el d’emfatitzar la privacitat d’algunes zones concretes del complex i el d’ocultar parcialment les parts d’edificacions situades en les zones més altes de la topografia sinuosa de l’àmbit.
5) Preservar en la mesura del possible les traces de murs existents.
6) En les zones en les que no s’intervé, preveure una actuació mínima d’adequació deixant les oliveres com a elements d’enjardinament integrats en el projecte; en les zones que es vegin afectades per les instal·lacions proposades, estudiar la possibilitat de trasplantar l’arbrat més singular per a que formi part de l’enjardinament general del complex esportiu.
7) En els enjardinaments del complex i en les zones verdes, realitzar una recreació de vegetació potencial de l’indret, prioritzant oliveres, pins blancs i alzines a fi de no crear discordança amb l’entorn agrícola.
8) Conservar en la mesura del possible el conreu herbaci en regadiu existent en la part alta de l’àmbit, situat al voltant de les edificacions previstes, com a element de control paisatgístic i de gestió del territori.
9) En el vial de nova creació que anomenat “Vial de connexió saludable”, utilitzar una pavimentació tant del carril bici com del voral de tonalitat terrosa; amb paviment tou (sauló) en el cas del carril bici de doble sentit, i amb paviment dur i rugós en el voral (paviment continu provinent d’aglomerat amb terres i graves de la zona).
10) Les tanques del complex seran permeables a la vista, i s'utilitzaran colors que millor s'adaptin en el fons escènic.
11) Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius; minimitzar la quantitat de bàculs d’il·luminació de les pistes esportives amb una altura màxima de 25 metres.
12) Limitar l’alçada màxima de les tanques de protecció de l’àrea dels camps d’esports a 6 metres d’altura, situades únicament en les zones on siguin necessàries per la pràctica de l’esport pertinent. Les xarxes per les disciplines d’atletisme, seran les reglamentàries.
Article 35 Determinacions normatives per l’àrea definida com a “Massa Forestal Protegida”
En la zona definida en plànols (amb un tramat de creus de color verd) com a “Massa Forestal
Protegida” es tindran en compte els criteris següents:
1) Caldrà considerar tot el sòl de protecció forestal que queda integrat en l’ordenació i caldrà definir per tot aquest àmbit una planificació de conservació que també inclogui mesures de protecció contra incendis.
2) Es limitarà al màxim la construcció de nous vials pavimentats.
3) No està permesa cap nova edificació.
Article 36 Franja de 25m. de protecció en front del risc d’incendi forestal
La franja de protecció definida en plànols, s’ha grafiat seguint els criteris del decret 123/2005.
Tenint en compte l’annex 2 del mateix decret, i que les pendents detectades son inferiors al 40%,
les mesures a dur a terme dins de la franja de protecció, són:
1) Masses d'arbrat adult. A efectes d'aquest Decret s'inclouen aquí aquells boscos en els quals més d'un 20% de la fracció cabuda coberta és ocupada per arbres amb més de 15 cm de diàmetre normal.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 NORMES URBANÍSTIQUES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
49
2) A la franja de protecció l'estrat arbori es tractarà de manera que la fracció cabuda coberta de l'arbrat no superi el 35%; amb una distribució homogènia sobre el terreny, l'espai mínim entre troncs ha de ser de 6 metres, evitant sempre la continuïtat horitzontal entre capçades i restant les branques baixes esporgades a 1/3 de la seva alçada fins a un màxim de 5 metres. D'altra banda l'estrat arbustiu s'estassarà de manera que aquest ocupi un màxim del 15% de la superfície, deixant mates aïllades separades com a mínim 3 metres entre elles, d'acord amb els criteris de selecció que es detallen en el punt c) d'aquest annex, amb una distribució homogènia sobre el terreny i sense continuïtat vertical amb l'arbrat.
Aquesta franja de protecció i les mesures previstes, no són incompatibles amb l’àrea definida
com a “Massa Forestal Protegida”.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 PLA D’ETAPES
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
51
PLA D’ETAPES
6 Avaluació econòmica i financera
Tant les càrregues urbanístiques, com els costos de construcció de les edificacions i
instal·lacions esportives, són càrregues del Pla Parcial, i per tant, estan associades a l’avaluació
econòmica del PPU-5.
7 Pla d’etapes i administració actuant
La previsió temporal per a l’execució i consecució del projecte de la “Ciutat de l’Esport”, ve
marcada pels terminis que s’estableixen en la fitxa normativa del POUM, que recull literalment el
paràgraf que segueix:
“El termini màxim per a l’execució tant de les obres d’urbanització, com de les d’edificació del PEU-
1, serà de 4 anys a comptabilitzar des de la data de publicació en el DOGC de l’acord d’aprovació
definitiva del POUM. En cas d’incompliment d’aquest termini la classificació dels terrenys inclosos
dins els àmbits del PEU-1 i PPU-5 revertiran el seu règim a sòl no urbanitzable d’acord amb les
categories establertes pel Pla territorial parcial del Camp de Tarragona”.
Per tal de complir amb aquestes previsions temporals, es considera del tot necessari tramitar
simultàniament el PPU-5, el PEU-1 i el projecte d’urbanització.
En concret, el Pla Especial Urbanístic es desenvoluparà en el temps en una única etapa i
s’estableix un únic polígon d’actuació que és coincident amb tot l’àmbit del PEU-1.
Les previsions temporals dels diferents documents que participen del projecte es detallen a
continuació.
7.1 Terminis de tramitació del projecte de Reparcel·lació i projecte d’Urbanització
Tramitació simultània del PPU i del PEU.
Tramitació simultània del PEU i del Projecte d’Urbanització.
Tramitació del Projecte d’Urbanització complementari en un termini màxim de 4 mesos a
comptabilitzar des de l’acord de l’aprovació definitiva del PPU i el PEU.
Tramitació del Projecte de Reparcel·lació en un termini màxim de 6 mesos a comptabilitzar des
de l’acord de l’aprovació definitiva del PPU i el PEU.
PLA D’ETAPES PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
52
7.2 Terminis per l'inici i finalització de l'obra urbanitzadora
Inici de l'obra urbanitzadora en un termini màxim de 6 mesos anys a comptabilitzar des de la
publicació de l’acord de l’aprovació definitiva del PPU i el PEU, de l'aprovació del Projecte
d'Urbanització i del Projecte de Reparcel·lació.
Finalització de la urbanització en un termini màxim de 12 mesos a comptabilitzar des de
l'aprovació del projecte de reparcel·lació.
7.3 Terminis per l'inici i finalització de les edificacions previstes
Es preveu l’inici de les obres de les edificacions previstes en el projecte de la “Ciutat de l’Esport”,
tan bon punt estiguin executades les instal·lacions previstes en l’àmbit del Pla Especial, tal i com
preveu la fitxa normativa del POUM.
D’igual forma, tal i com està previst en el POUM, es començaran de forma simultània, les obres
de les infraestructures necessàries per al funcionament de les instal·lacions incloses en el Pla
Especial.
La finalització de les obres es preveu dins d’un termini de 2 anys a comptar des de la recepció
de les obres d’urbanització.
7.4 Simultaneïtat de les obres d’urbanització i edificació
Es podran executar simultàniament les obres d’edificació i les obres d’urbanització, sempre i
quant es disposi de les aprovacions definitives dels projectes d’urbanització i reparcel·lació,
aquest últim inscrit en el registre, i a més a més es disposi del les corresponents llicències
urbanístiques, tal i com es preveu en els articles 39 i 40 del Decret 64/2014 pel que s’aprova el
reglament sobre la protecció de la legalitat urbanística.
7.5 El sistema d'Actuació
El sistema d’actuació serà el de Reparcel·lació en la modalitat de Compensació Bàsica.
El Projecte de Reparcel·lació fixarà el repartiment equitatiu de càrregues i beneficis, d’acord amb
allò establert per el PPU-5 juntament amb les determinacions del PEU-1.
7.6 Administració actuant
Es determina com administració actuant l’Ajuntament de Vilanova d’Escornalbou.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 LLISTAT DE PLÀNOLS
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
53
LLISTAT DE PLÀNOLS
I PLÀNOLS D’INFORMACIÓ
Escala I·01 Emmarcament Territorial 1/25.000 I·02 Ortofotomapa 1/8.000 I·03 Emplaçament 1/5.000 I·04 Topogràfic i Preexistències 1/1.500 I·05 Estructura de la propietat 1/1.500 I·06 Planejament vigent 1/2.000
O PLÀNOLS D’ORDENACIÓ
Escala O·01 Zonificació. Usos i Superfícies del sòl 1/1.500 O·02 Proposta d’implantació. No vinculant 1/2.000
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
55
ANNEXES AL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
57
8 Estudi d’impacte i integració paisatgística (EIIP)
8.1 Introducció
L’article 57.c del Reglament de la Llei d’urbanisme especifica que l’estudi d’impacte i integració
paisatgística contindrà una diagnosi raonada del potencial impacte i una exposició de les
mesures correctores que es proposen.
8.2 Paisatge
8.2.1 Descripció del paisatge
L’àmbit del Pla Parcial i del Pla Especial que configuren la denominada “Ciutat de l’Esport” és
troba situat a l’anomenada finca de “Mas Munté”. Ubicada al sud-est del nucli urbà entre el
barranc de Vilanova i el barranc de la Font, a cavall entre el centre històric de Vilanova i el de
l’Arbocet.
En la Ciutat de l’Esport, tot i ser un projecte unitari, la tramitació urbanística es formula a través
de dos figures de planejament derivat, estructurades en dos documents independents que es
tramiten simultàniament, el PPU-5 i el PEU-1.
El límit sud-oest és coincident amb l’anomenat camí de Mont-Roig, el límit nord-est és coincident
en part amb la carretera T-321 d’accés al centre urbà i el camí d’accés a les edificacions existents
en sòl no urbanitzable per sota del barranc de la Font, el límit sud-est és coincident amb el límit
del PEU-1 en sòl no urbanitzable i el límit nord-oest és coincident amb el sòl no urbanitzable.
El sector presenta una topografia amb pendent lleugerament i progressivament descendent en
sentit NW-SE, amb una diferència de cota d’uns 34 metres entre el punt més alt (188 metres) i el
punt més baix (154 metres). De manera general, la majoria de superfície de l’àmbit no supera el
5% de pendent.
La forma allargada del sector i la situació entre dos barrancs, barranc de la Font al nord i barranc
o riera de Vilanova al sud, indica que dins dels seus límits hi ha una divisòria d’aigües. Diversos
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
58
comellars clars es generen dins dels seus límits, que tenen pendents molt suaus en la meitat
sud, però més evidents a la part nord i est, on el barranc de la Font i alguns xaragalls creats
impliquen relleus més escarpats.
El sector està travessat per distints camins privats de conreu i la presència dels bancals és molt
notable en la zona. Actualment l'àmbit del sector està conformat en pràcticament la seva totalitat
per terrenys de caràcter agrícola amb superfícies cobertes per oliveres i conreus herbacis,
representant així un paisatge típicament agrícola; al llarg del perímetre de l’àmbit hi trobem zones
boscoses amb pinedes denses o esclarissades.
8.2.2 Components del paisatge
És clarament una zona sobre elevada i relativament plana entre dos barrancs, el de la Font i el
de Vilanova, situat davant de la costa Mediterrània del camp de Tarragona i amb les muntanyes
de la Costa Daurada com a teló de fons.
A més a més dels dos barrancs que delimiten clarament l’àmbit, existeix un marcat eix de
comunicació estructurant, disposat pràcticament en paral·lel al barranc de la Font i a tocar del
sector que consisteix una barrera física, ecològica i paisatgística pel sector: la carretera T-321.
Per altra banda hi ha el camí de Mont-roig, pràcticament coincident amb el límit entre termes
municipals de Vilanova d’Escornalbou i Mont-roig del Camp, que té un traçat pràcticament
adjacent al límit sud-oest del sector.
L’àmbit del Pla Parcial i del Pla Especial que configuren la denominada “Ciutat de l’Esport” es
troba entre el centre històric de Vilanova i el de l’Arbocet; la comunicació directe entre aquests
dos nuclis habitats és únicament la carretera T-321, ja que la comunicació entre nuclis mitjançant
els camins es força més complicada. A escala local doncs, el teixit urbà presenta deficiències de
connexió interna entre els dos nuclis que han crescut/mantingut de manera desvinculada entre
sí.
Els terrenys, eminentment de caràcter agrícola, són conreus d’olivera (11,88 ha) i conreus
herbacis (11,05 ha); la suma d’aquests dos recobriments representen el 71% de tot l’àmbit en
quant a usos del sòl. El tercer tipus de recobriment destacable és el dels boscos de pineda de pi
blanc.
La edificació del Mas Munté, amb la seva torre declarada com a bé cultural d’interès nacional
(BCIN), així com un conjunt d’edificacions unifamiliars alineades entre el límit de l’àmbit i la
carretera T-321, queden fora de l’àmbit però estan realment pròximes al límit nord-est del sector;
de fet, edificació amb ús d’habitatge només n’hi ha una dins de l’àmbit, concretament un gran
habitatge unifamiliar aïllat amb un habitatge auxiliar, amb una pista de tenis, una petita capella
sense interès patrimonial i un entorn enjardinat amb una barreja no massa estructurada d’arbres
forestals i arbusts ornamentals. No hi ha més construccions importants dins l’àmbit del sector,
més enllà de tres petites construccions de caràcter agrícola, molt possiblement magatzems
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
59
d’eines, de dimensió y característiques genèriques compartides situades relativament pròximes
entre si, concretament en la zona més propera al camí de Mont-Roig.
La parcel·lació rústega de l’àmbit s’ha mantingut gairebé inalterable fins a l’actualitat; en zones
límit de camps apareixen alguns petits trams de murs de pedra, formats per blocs irregulars de
diversos tipus de roques que no obstant tenen dimensions molt poc destacades.
8.2.3 Valors del paisatge
L'estat actual del sector és rústic, ja que no hi ha infraestructures remarcables existents, més
enllà de quatre pous d’aigua i les instal·lacions situades en l’extrem nord de l’àmbit del sector, al
llarg del camí de Mas Munté, corresponents principalment a la xarxa aèria de subministrament
d'energia elèctrica i la xarxa aèria de telefonia que dona servei als habitatges existents al camí.
Aquest estat rústic del sector li confereix tot un seguit de valors:
Els valors paisatgístics i ambientals de la zona del Pla Parcial i Pla Especial consisteixen
bàsicament en l’estructura agrícola i en les zones de vegetació forestal dominades per pi blanc
acompanyat d’alzines situades al llarg del perímetre de l’àmbit, més abundants en el llit o marges
del barranc de la Font i els seus xaragalls tributaris.
Valor estètic: es manté un valor escènic remarcable gràcies a l’obertura visual de l’espai del
Camp de Tarragona al mar, i la visió de la interfície entre el mar i les muntanyes de la Costa
Daurada.
L’àmbit d’estudi no disposa d’elements catalogats amb valor històric i patrimonial, tot i que la torre
de Mas Munter, edificació declarada com a bé cultural d’interès nacional (BCIN), està
pràcticament a tocar de l’àmbit de la “Ciutat de l’Esport” en el seu límit nord-est. A destacar també
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
60
que per l’extrem sud del sector i fora de l’àmbit del sector hi passa una de les “carrerades” o
camins ramaders que creuen el TM de Vilanova d’Escornalbou i que coincideix amb el barranc
de Vilanova.
De manera genèrica, cal dir que l’àmbit queda integrat en la unitat 18 “Plana del Baix Camp”
del Catàleg del Paisatge del Camp de Tarragona, amb els trets distintius següents:
_Sòl de qualitat excel·lent per a l’activitat agrícola. _Plana gairebé horitzontal i lleugerament basculada cap al mar. _Una xarxa de torrents de traçat paral·lel drena les aigües directament cap el mar. _Mosaic agrícola molt divers i heterogeni on predominen els conreus llenyosos: oliveres, avellaners, ametllers, garrofers i vinya, que alternen amb conreus de fruiters i hortalisses de regadiu. _Els espais naturals ocupen molt poca extensió a causa de l’expansió a causa de l’expansió agrícola. Clapes de pinedes de pi blanc i pi pinyer entre els conreus i la vegetació de les ribes dels torrents i rieres i d’alguna zona humida són els únics hàbitats naturals. _Els nuclis de població mantenen un caràcter i una fisonomia rurals. _La proximitat als grans centres urbans de Reus i Tarragona i la proximitat al mar afavoreix un creixement urbanístic residencial i de segones residències. _La proliferació de polígons industrials i naus comercials és un fenomen que s’ha intensificat molt en els darrers anys. Es localitzen sobretot a les entrades dels nuclis urbans, fent-se molt visibles pels usuaris de les vies de comunicació.
8.3 Dinàmiques del territori
El paisatge rústic de l’àmbit i les actuals característiques de vegetació i les construccions
existents, impliquen l’existència d’usos del sòl amb un marcat grau d’antropització. Els usos
definits per a l’àmbit d’estudi són els que es descriuen en el context de les categories següents:
_Pineda de i blanc. _Boscos caducifolis de ribera. _Oliverars. _Altres conreus herbacis en regadiu. _Prats i herbassars. _Matollars. _Conreus abandonats. _Habitatges unifamiliars aïllats amb enjardinaments privats associats.
La dificultat de rendibilitzar els conreus herbacis en regadiu, accentuat al llarg dels darrers anys
fruit de la globalització i industrialització de l’agricultura, i la proximitat a nuclis de població que
tenen una tendència al creixement i expansió de les urbanitzacions existents, es sumen a la
multitud de factors que fan possible l’escenari en el que ens trobem.
8.4 Paisatge del sector i característiques del Pla Parcial i Pla Especial
8.4.1 Emplaçament i factors de visibilitat
Anàlisi estructural
Com s’ha esmentat anteriorment, el projecte de la Ciutat de l’Esport, tot i ser un projecte unitari,
la tramitació urbanística es formula a través de dos figures de planejament derivat, estructurades
en dos documents independents que es tramiten simultàniament, el Pla Parcial Urbanístic 5
“Ciutat de l’Esport” (PPU-5) i el Pla Especial Urbanístic 1 “Ciutat de l’Esport” (PEU-1); l’àmbit de
La Ciutat de l’Esport és continu i es troba situat a l’anomenada finca de “Mas Munté”, una porció
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
61
de terreny amb un total de 32,17 ha. localitzades concretament entre el centre històric de
Vilanova i el de l’Arbocet.
Pel que fa a l’orografia del terreny, ens trobem que el sector de la Ciutat de l’Esport presenta
una topografia amb pendent lleugerament i progressivament descendent en sentit NW-SE, amb
una diferència de cota d’uns 34 metres entre el punt més alt (188 metres) i el punt més baix (154
metres). De manera general, la majoria de superfície de l’àmbit no supera el 5% de pendent.
La forma allargada del sector i la situació entre dos barrancs (barranc de la Font al nord i barranc
o riera de Vilanova al sud) indica que dins dels seus límits hi ha una divisòria d’aigües. Diversos
comellars clars es generen dins dels seus límits, que tenen pendents molt suaus en la meitat
sud, però més evidents a la part nord i est, on el barranc de la Font i alguns xaragalls creats
impliquen relleus més escarpats.
En quant a possibles efectes derivats cap a la xarxa hidrogràfica, la totalitat del terme municipal
de Vilanova està declarat com a zona vulnerable en relació amb la contaminació de nitrats. El
programa d’actuació en aquestes zones vulnerables el determina el Decret 136/2009, d'1 de
setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb
la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions
ramaderes.
Geomorfològicament tenim que en l’àmbit dominen els materials de granitoides (roques ígnies
plutòniques) en bona part de la superfície on ara s’assenten els cultius en actiu i fora dels àmbits
de llits al·luvials associats a les rieres i on es troben les comunitats més forestals.
Les roques granítiques i els seus recobriments quarsítics i pissarrencs, es consideren
impermeables, amb una certa permeabilitat, lligada a la seva facturació, la qual cosa, unit al
anterior li confereix un drenatge molt favorable per escorrentia superficial.
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
62
No es troba cap element de ‘Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC,
http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/
inventari_despais_dinteres_geologic/); una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que
en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni
geològic.
Pel que fa als usos del sòl i la vegetació actual, tal i com es detalla en la taula adjunta, l’ús del sòl que domina a l’àmbit d’estudi són els conreus d’olivera (amb 11,88 ha) i els conreus herbacis amb (11,05 ha). La suma d’aquests dos recobriments representen el 71% de tot l’àmbit d’estudi en quant a usos del sòl. El tercer tipus de recobriment destacable és el dels boscos de pineda de pi blanc (Pinus halepensis).
ÚS SOL SUPERFICIE ha %
Pineda de pi blanc 6,27 19,50 Boscos caducifolis de ribera 0,02 0,06 Oliverars 11,88 36,97 Altres conreus herbacis en regadiu 11,05 34,38 Prats i herbassars 1,51 4,71 Matollars 0,31 0,96 Conreus abandonats 0,12 0,38 Habitatges unifamiliars aïllats 0,98 3,04
La vegetació actual de l’àmbit d’estudi, doncs, ve condicionada per la seva condició d’alteració
per part de l’activitat antròpica i per la caracterització del paisatge periurbà existent, i en especial
pels diversos estats de successió vegetal sobre la trama agrícola prèvia. En general tenim:
Oliverars En tots els casos destaca la utilització del reg en els conreus de l’olivera que formen part de
l’àmbit d’estudi. Destaca la presència d’una peça important d’oliverars en actiu situats entre la
taca de massa forestal que rodeja els habitatges dels xalets de Mas Munter al llarg del Torrent
de la Font i les parcel·les centrals de conreus herbacis de l’àmbit. Aquesta taca està formada per
una peça d’oliveres joves de recent plantació i per una parcel·la d’oliveres més grans que
s’alternen en antigues parcel·les de conreu. Tot aquest àmbit es troba delimitat per una tanca
metàl·lica i es troba separat per un dels camins rurals que creua bona part de l’àmbit d’estudi.
A l’extrem sud-oest i al sud es troba una parcel·la de cultiu en actiu, segons es mostra en les
fotografies següents i que està rodejada per superfície de cereals.
A destacar que apareixen restes de les fileres d’oliveres més grans utilitzades tradicionalment
al Camp de Tarragona per delimitar parcel·les i que queden dins dels conreus herbacis.
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
63
Conreus herbacis en regadiu Corresponen a camps oberts de conreus de cereals en actiu. En algunes de les parcel·les
d’aquests conreus amb situació de semiabandomanent i en els seus perímetres hi ha vegetació
herbàcia amb herbassars ruderals propis dels camps abandonats, amb presència de les espècies
típiques com olivarda (Inula viscosa), ripoll (Oryzopsis miliacea), trèvol pudent (Psoralea
bituminosa), xicòria (Cichorium intybus), fonoll (Foeniculum vulgare) acompanyats de Diplotaxis
erucoides, Malva sylvestris, Calendula arvensis i d’altres similars. Els sòls col·luvials relativament
profunds i ben estructurats afavoreix el desenvolupament d’aquestes espècies d’herbassars.
A destacar una parcel·la de conreus herbacis a l’extrem sud-oest de l’àmbit que ha estat
recentment transformada en aquest ús i que provenia d’una antiga explotació d’oliveres.
Vegetació forestal El terç nord-est del sector (les vessants del barranc de la Font) està ocupat per vegetació forestal,
dominada pel pi blanc (Pinus halepensis) acompanyat d’alzines (Quercus ilex ssp. ilex), més
abundants en el llit o marges del Barranc de la Font i els seus xaragalls tributaris, així com també
en el marge d’un espai obert i enfonsat existent a la part oriental del sector.
Aquesta massa forestal està composada per arbres relativament joves i relativament densos, per
tant amb capçades poc amples amb peus esporàdics de pi pinyoner (Pinus pinea).
Així, es tracta d’una arbreda amb sotabosc típic de brolla amb llistonar i/o fenassar bastant.
Destaca la presència de restes d’arbusts de l’alzinar litoral com l’aladern (Rhamnus alaternus) o
el matabous (Bupleurum fruticosum). A l’oest i est del xalet aquestes pinedes són encara més
obertes i apareixen alguns arbres plantats, com alguns pins pinyers (Pinus pinea) i tuies (Thuja
sp.). Cal destacar l’abundància de lledoners (Celtis australis) acompanyat d’algun escadusser
freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) a les parts més fondes, als vessants o llits del barranc,
amb alguns peus de bona mida; aquesta espècie presenta una bona regeneració en aquestes
zones frescals. En algunes restes de murs de pedra s’hi troba la falguera (Polypodium vulgare).
Una petita variant es dóna a la cantonada nord del sector, on una parcel·la d’oliveres abandonada
fa uns anys presenta una regeneració forestal important, on el component arbustiu, especialment
amb ullastres (Olea europaea var. sylvestris) i llentiscles (Pistacia lentiscus) tenen força
importància.
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
64
Al sud de l’àmbit d’actuació es troba una taca d’arbreda forestal de pineda de pi blanc que fa de
límit i barrera amb la traça del Barranc de Vilanova d’Escornalbou. Aquestes masses queden fora
de l’àmbit i limiten amb el que serà el camí o ronda natural que connectarà l’Arbocet, l’àmbit i
Vilanova d’Escornalbou. Aquesta franja queda fora de l’àmbit d’actuació.
Enjardinaments dels habitatges L’enjardinament dels xalets centrals correspon a una mescla no massa estructurada d’arbres
forestals i arbres o arbusts ornamentals, incloent palmeres, sense que destaqui cap exemplar
especialment.
Anàlisi de la visibilitat
Els principals punts de vista sobre el sector són: la urbanització existent a tocar del límit nord
oest de l’àmbit, encara per desenvolupar massivament ja que actualment únicament hi ha
construïts sis habitatges unifamiliars aïllats, com a zones més properes; l’Areny i l’orografia
muntanyosa ascendent fins a l’alt del Castell d’Escornalbou com a punts de vista més allunyats
al sector.
Barranc de Vilanova +191m +184m Conreu d’oliveres Conreu herbaci Conreu herbaci +146m
URB. EXISTENT “CIUTAT DE L’ESPORT” NOU VIAL DE CONNEXIÓ
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
65
Com ja s’ha fet notar, l’emplaçament forma part del terreny del Camp de Tarragona en la seva
zona més propera a les muntanyes de la Costa Daurada, un terreny estructuralment pla, amb un
lleuger pendent constant en direcció mar. Aquest factor de proximitat amb la muntanya fa que es
tingui visibilitat de l’àmbit des de l’alt de les muntanyes que envolten Vilanova d’Escornalbou,
principalment l’Areny i les muntanyes del Castell d’Escornalbou, des d’on es pot gaudir d’una de
les millors vistes de les comarques de Tarragona. En canvi, al estar flanquejat per dos torrents i
una densa massa boscosa perimetral fa que l’interior de l’àmbit quedi preservat de les possibles
visuals de la carretera T-321 i fins i tot de la mateixa població de Vilanova d’Escornalbou.
8.4.2 Finalitat i Requisits del Pla
Objectius i Criteris de l’ordenació
Els objectius de la proposta d’ordenació de la Ciutat de l’Esport (PPU-5 i el PEU-1) són els
següents:
Qualificar el sòl per tal de permetre la implantació del sostre corresponent a les
instal·lacions esportives cobertes i els edificis d’allotjament residencial esportiu necessaris per
acomodar els usuaris del complex, regulant els usos i els paràmetres d’edificació. Definint uns
topalls en quant a nombre d’alçades i unes envoltants edificatòries que s’ajustin a les necessitats
de l’avantprojecte actual.
Promoure la qualitat arquitectònica i paisatgística per tal d’integrar, en la mesura que
sigui possible, les grans instal·lacions previstes en el medi rural i natural.
Definir i cedir els sòls de cessió gratuïta i obligatòria que han de servir per
completar els espais lliures i equipaments que disposa el municipi. Aquests espais destinats
a sistemes, hauran de disposar de les condicions necessàries per tal que aquests s’ajustin a
criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
66
Definir i materialitzar un recorregut alternatiu saludable en forma de passeig a l’ombra,
des de Vilanova d’Escornalbou fins a l’Arbocet. Aquest recorregut anirà recolzat per una trama
viària simple que tanca tot l’àmbit pel sud d’aquest, amb dos carrils per vehicles i carril bici doble.
Protegir i preservar i integrar la massa boscosa existent a l’àmbit i definida en el POUM.
Ser un referent en projectes d’aquest tipus pel que fa a energies renovables i en el baix
consum energètic de les instal·lacions i edificacions.
Els criteris d’ordenació de la proposta de la Ciutat de l’Esport (PPU-5 i el PEU-1) són els
següents:
8.4.2.1 Pel que fa a l’espai públic:
L’ordenació bé molt definida per la fitxa del pla parcial, que alhora ve definida per les
línies mestres del document de consulta que es va presentar a la CUC i que conseqüentment va
declarar la implantació d’elevat interès territorial.
Així, trobem bàsicament un vial nord existent, i un vial sud de nova creació. El complex
doncs, tindrà accés per ambdós costats per facilitar la mobilitat i el manteniment del conjunt.
Per altra banda, les cessions d’espais lliures i zones verdes, es situen en els punts més
lògics, que alhora són els que marca la fitxa del pla parcial.
Per tant, referent a la cessió de superfície destinada a equipament, s’ha reservat l’espai
més proper a la carretera T-321, per ser la part més pública del àmbit i tenir un accés directe des
d’aquesta.
Pel que fa al sòl destinat al sistema d’espais lliures, en concordança amb el POUM, es
situa al sud de l’àmbit, donant continuïtat a tota una sèrie d’espais lliures de distintes dimensions
que s’enllacen un rera l’altre per formar aquest cordó verd, acompanyat del vial-passeig i el
torrent de Vilanova al sud.
Amb mirada més detallada, l’espai lliure que es crea, es vincula espaialment amb les
instal·lacions esportives “més públiques” de la part privada, com podria ser l’espai poliesportiu,
amb la intenció de crear una plaça d’entrada a un espai que pot esdevenir, en certes hores, espai
per a l’ús dels ciutadans del poble.
8.4.2.2 Pel que fa a l’espai privat:
Els criteris per ordenar el sòl privat van en consonància amb l’avantprojecte de
referència, actualitzat amb les condicions que ja marca la fitxa del POUM, fruït de l’acord de la
CUC del 8 de març del 2011. El sòl privat s’ordenarà mitjançant 2 claus, una per la zona
residencial-esportiva, i una altre per als 5 habitatges unifamiliars que contempla la fitxa del PPU-
5. D’aquesta forma, es limita clarament on s’ubicaran els 5 habitatges previstos, ja que han de
formar part del complex però mantenint certa independència.
L’article 139 del POUM relatiu al desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat, en el
seu punt 2 estableix que els plans parcials s’elaboraran amb la tècnica de l’ordenació detallada
amb volumetria precisa (Vp), d’acord amb l’article 203.3.b.
Per tant, tant en el cas de la zona residencial-esportiva, com per la zona d’habitatges
unifamiliars es definirà una ordenació detallada amb volumetria precisa, definida en plànol i en
normativa per els paràmetres urbanístics necessaris, en pro de la integració paisatgística. Amb
la voluntat de possibilitar una solució diferent, aquesta ordenació, podrà ser modificada
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
67
mitjançant el tràmit de concreció de l’ordenació de volums d’acord amb l’article 45 del decret
64/2014 pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.
En relació a l’article 199 del POUM, dels tres tipus bàsics de l’edificació, la que més
s’ajusta a la zona residencial-esportiva que es preveu construir, és la tercera: Edificació situada
en relació a l’illa.
En relació a l’article 199 del POUM, dels tres tipus bàsics de l’edificació, la que més
s’ajusta a als habitatges unifamiliars que es preveu construir, és la segona: Edificació situada
en relació a la parcel·la. Es crearà una sub-clau nova i no es farà referència a cap de les del
POUM.
Finalment, també es vol intervenir sobre el sòl privat que no s’ocupa, establint uns
criteris d’intervenció per als espais lliures d’edificació que siguin respectuosos amb l’entorn, ja
siguin de millora o de preservació.
8.4.3 Visió integral de la “Ciutat de l’Esport” (PPU-5 i PEU-1)
Encaix i ordenació de la “Ciutat de l’Esport”
El Pla Parcial i el Pla Especial que conformen la Ciutat de l’Esport establiran les determinacions
dins de la seva documentació (tant en els plànols d’ordenació com en la seva Normativa).
Aquestes determinacions són vinculants i tindran una incidència crucial en la generació i la
percepció del paisatge futur de la zona. Cal tenir en compte que, en tractar-se de figures de
planejament derivat, les previsions dels Plans no es concreten en una actuació amb una imatge
final precisa i definida com en el cas d’un projecte d’urbanització.
Imatge orientativa de l’Ordenació proposada en el Pla Parcial i el Pla Especial on s’aprecia clarament la intenció de
preservar les traces dels marges i bancals de cultius actuals tot separant el programa residencial en peces per fomentar
la integració paisatgística, mantenint gran part de la finca intacta. Imatge orientativa i no definitiva.
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
68
Anàlisi de la visibilitat de la “Ciutat de l’Esport”
Per ajustar l’ordenació dels Plans, s’han tingut en compte alguns criteris visuals que afecten
bàsicament a les edificacions i a les disposició de les instal·lacions esportives.
Després de la presentació a l’avantprojecte Comissió d’Urbanisme de Catalunya (CUC) un
document de consulta on s’exposava un avantprojecte d’iniciativa privada consistent en una
“Ciutat de l’Esport” a Vilanova d’Escornalbou, i el posterior acord de la CUC on reconeix l’elevat
interès territorial de l’avantprojecte de “Ciutat de l’Esport” de Vilanova d’Escornalbou a la finca
de Mas Munté, s’ha replantejat l’esquema donant lloc a una proposta que mira de ser més
integradora amb les preexistències del territori.
Les bondats i virtuts d’aquesta Alternativa, que entre les tres proposades és la que consisteix en
Segregar hàbilment el programa residencial en 3 peces de menor impacte paisatgístic, unides
per el gruix de les instal·lacions esportives cobertes (fitness center, piscina, SPA), que tingui la
facilitat d’adaptar-se millor a l’estructura orgànica del territori i pugui disminuir l’alçada de les
edificacions, sense perdre un bon control de les distintes activitats, és:
Respecte per la topografia actual, minimitzant el moviment de terres i respectant les
traces dels marges i bancals dels cultius actuals.
Separació del programa residencial segons les necessitats actuals del programa.
Mantenir una estructura amb un cert control a nivell funcional.
Fomentar la integració paisatgística. Minimitzar el nombre de plantes. Màxim de
PB+2+Golfes.
Respecte pel consum de territori, mantenint gran part de la finca intacta.
Per tot l’anterior i el ja esmentat en l’apartat de l’anàlisi de la visibilitat del sector, es pot concloure
que els futurs edificis i la resta de les instal·lacions esportives no es veuran des de llocs sensibles
on actualment no es té visió del sector, no obstant sí que es podran veure des d’altres indrets
llunyans a causa de l’alçada d’aquests. Cal apuntar que la distància i la contextualització de tot
el projecte de la Ciutat de l’Esport, que busca l’establiment de continuïtats entre els elements
preexistents i els nous mitjançant la referència a determinades pautes perceptibles en el paisatge,
a més a més de la presencia d’una important massa arbòria perimetral a l’àmbit, atenuaran
aquestes visuals.
Així doncs, és realment convenient i necessari preservar la massa boscosa perimetral de l’àmbit;
aquesta protecció ja és present en el POUM com a “Protecció de massa forestal”; en els Plans
relatius a la Ciutat de l’Esport, s’augmenta considerablement la superfície boscosa protegida, i a
més es planta nou arbrat per accentuar la privatització de determinats espais, fent més present
la importància de l’atenuació visual del conjunt.
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
69
Valoració de l’impacte de la “Ciutat de l’Esport”
El desenvolupament del Pla Parcial comportarà un inevitable impacte paisatgístic. La
urbanització pot tenir repercussions visuals i ambientals que cal controlar ja des del punt on ens
trobem: la redacció del Pla Parcial i el Pla Especial.
En referència a aquest aspecte, el fet de segregar el programa en peces col·locades de manera
esglaonada en el terreny respectant la topografia actual comportarà el menor impacte visual
possible.
En aquest sentit, atès que el POUM ha fixat aquest sector com a sòl urbanitzable delimitat, el
mecanisme per a dur aquest control ha de ser l’ordenació del mateix. I les directrius per a
minimitzar aquest impacte han de ser dues:
- Edificabilitat molt baixa en el conjunt del sector.
- Aprofitament del gradient descendent natural del terreny i la topografia i estructura actuals d’usos del sòl i matriu del territori.
- Proposta mínima de nou viari i realitzada en base la xarxa de camins existents per integrar paisatgísticament la proposta urbanística.
8.4.4 Anàlisi de la transformació
Connexions territorials
L’aspecte de la connectivitat amb el territori en aquesta intervenció es centra en garantir la
connectivitat viària de la proposta del planejament amb el nucli de Vilanova d’Escornalbou i el de
l’Arbocet; aquesta connexió definitiva entre nuclis habitats es defineix en els Plans de la Ciutat
de l’Esport mitjançant un vial de nova creació que anomenem “Vial de connexió saludable” que
va del final de la trama urbana de Vilanova d’Escornalbou (antic PP1) fins al encreuament de la
carretera T-321 i l’accés a l’Arbocet (re seguint l’actual traçat camí de Mont-roig).
Aquest vial tindrà una secció de 12m., amb una composició indicativa de sud a nord:
- 2,5m. de carril bici de doble sentit amb paviment tou (sauló).
- 0,5 m. de coixí amb vegetació i il·luminació.
- 6 m. de calçada de doble sentit per circulació rodada.
- 3 m. de voral, inclou una línia d’arbrat per fer ombra i pavimentació tonificació terrosa.
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
70
Espais Lliures
La ubicació final i dimensionat de les edificacions de la Ciutat de l’Esport vénen marcades des
de l’òptica dels espais lliures i preexistències; aquests, tenen un protagonisme indiscutible ja que
configuren la distribució final del complex esportiu.
L’element vertebrador de la disposició final dels equipaments del complex són els marges
existents, els quals continuen organitzant l’espai amb plataformes de suau ondulació, on la zona
central dels marges és més profunda i és on es proposa situar els edificis, per assegurar el seu
màxim enclavament en el terreny existent.
Els equipaments esportius es disposen en plataformes absolutament planes que segueixen el
pendent natural del terreny; entre camp i camp, el desnivell es soluciona amb un espai de grades
en el cas del camp principal, i amb un talús enjardinat de quatre metres d’altura que
ocasionalment poc acollir també espectadors.
La reserva per a la zona verda, es situa al sud de l’àmbit del Pla parcial i a l’oest del Pla Especial,
de manera contínua entre Plans i donant sentit a la voluntat del POUM d’enllaçar tota una sèrie
d’espais lliures que acompanyen el vial de continuïtat al sud del poble.
La forma que es proposa va en relació al marges existents i té més o menys dimensió segons
les necessitats. La idea és que l’espai privat i l’espai lliure públic trobin un encaix dins d’aquests
elements topogràfics i històrics fins a trobar la dimensió que més s’ajusti a la reserva definida en
el TRLU.
El tractament d’aquest espai, serà el més respectuós possible amb la vegetació existent i les
espècies autòctones, perseguint un manteniment mínim en el futur, i dotant a l’espai del mobiliari
urbà necessari per completar el vial saludable.
8.5 Criteris i mesures d’integració
De manera inherent, la “Ciutat de l’Esport de Vilanova d’Escornalbou” provocarà un inserció de
nous components en el paisatge, tractats de manera harmònica per tal de que les
característiques essencials i la qualitat d’aquest paisatge no en resultin afectades negativament.
Per aconseguir optimitzar la integració paisatgística, s’ha incorporat la relació amb el paisatge
com un element essencial de creació i disseny projectual; de manera general en el complex,
s’utilitza una estratègia d’integració basada en la contextualització, que cerca lligams entre les
preexistències i els nous elements per a que permetin a l’observador establir una relació lògica
entre ambdós tipus d’elements.
En definitiva, els criteris i les mesures d’integració paisatgística aplicades en els Plans són:
1) Ordenar els volums de les edificacions en relació amb les característiques del terreny, evitant que les instal·lacions esdevinguin un element preeminent de paisatge tot establint criteris per a la seva disposició i orientació pel que fa a la seva percepció visual.
2) Les construccions que es projectin tindran uns acabats de façanes i cobertes que es contextualitzin amb l’entorn, garantint una adequada integració a les condicions naturals que l’envolten evitant contrastos i lluïssors.
3) Augmentar la massa arbòria existent creant pantalles vegetals per protegir l’exterior de l’impacte visual de les instal·lacions com els desnivells previstos en els testers dels camps de futbol i els edificis.
4) Caldrà garantir la presència de vegetació arbòria al voltant de les edificacions sense perjudici de poder gaudir de les vistes a mar i muntanya des dels mateixos ni a les
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
71
instal·lacions esportives des de les grades. L’objectiu és el d’emfatitzar la privacitat d’algunes zones concretes del complex i el d’ocultar parcialment les parts d’edificacions situades en les zones més altes de la topografia sinuosa de l’àmbit.
5) Preservar en la mesura del possible les traces de murs existents.
6) En les zones en les que no s’intervé, preveure una actuació mínima d’adequació deixant les oliveres com a elements d’enjardinament integrats en el projecte; en les zones que es vegin afectades per les instal·lacions proposades, estudiar la possibilitat de trasplantar l’arbrat més singular per a que formi part de l’enjardinament general del complex esportiu.
7) En els enjardinaments del complex i en les zones verdes, realitzar una recreació de vegetació potencial de l’indret, prioritzant oliveres, pins blancs i alzines a fi de no crear discordança amb l’entorn agrícola.
8) Conservar en la mesura del possible el conreu herbaci en regadiu existent en la part alta de l’àmbit, situat al voltant de les edificacions previstes, com a element de control paisatgístic i de gestió del territori.
9) En el vial de nova creació que anomenat “Vial de connexió saludable”, utilitzar una pavimentació tant del carril bici com del voral de tonalitat terrosa; amb paviment tou (sauló) en el cas del carril bici de doble sentit, i amb paviment dur i rugós en el voral (paviment continu provinent d’aglomerat amb terres i graves de la zona).
10) Les tanques del complex seran permeables a la vista, i s'utilitzaran colors que millor s'adaptin en el fons escènic.
11) Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius; minimitzar la quantitat de bàculs d’il·luminació de les pistes esportives amb una altura màxima de 25 metres.
12) Limitar l’alçada màxima de les tanques de protecció de l’àrea dels camps d’esports a 6 metres d’altura, situades únicament en les zones on siguin necessàries per la pràctica de l’esport pertinent. Les xarxes per les disciplines d’atletisme, seran les reglamentàries.
8.6 Conclusions
El desenvolupament de la “Ciutat de l’Esport” mitjançant el Pla Parcial urbanístic 5 i el Pla
Especial Urbanístic 1, han de tenir en compte els paràmetres urbanístics fixats pel POUM
garantint que les tipologies arquitectòniques s’adeqüen al paisatge de l’entorn. En la mesura que
sigui possible, els Plans pretenen reduir els efectes de deteriorament paisatgístic que
experimentarà l’àmbit del sector.
En els plànols d’ordenació i en la normativa, aquests Plans defineixen:
• Fixa la localització dels espais verds, els equipaments i les zones edificables permetent-ne
mantenir al màxim les preexistències de valor i garanteixin la connectivitat física i la permeabilitat
visual amb l’exterior.
• Ordena l’edificació tot minimitzant-ne la visibilitat des de l’entorn i fixa criteris arquitectònics,
constructius i cromàtics adequats a l’entorn.
• Defineix criteris per a la conformació d’espais lliures públics i privats que siguin extensos i tinguin
abundant vegetació pròpia del domini biogeogràfic.
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
72
8.7 Estudi de la implantació de la Ciutat de l’Esport – Fotomuntatge
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
73
9 Estudi d’inundabilitat específic de la “Ciutat de l’Esport”
9.1 Introducció
El present document té per objecte justificar que l’àmbit de la “Ciutat de l’Esport”, no és inundable
segons les directrius de l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant ACA).
Aquest document és una ampliació amb més detall de l’estudi del POUM, seguint els mateixos
criteris i procediments, però amb una cartografia més actualitzada.
En general es tracta d’un senzill exercici on es mostra amb mètodes de càlcul acceptats per
l’ACA que el cabal d’avinguda per un període de retorn de 500 anys és netament inferior al cabal
que els barrancs objecte de l’estudi poden afrontar sense afectar a aquests sols destinats al futur
creixement del poble.
9.2 Hidrologia superficial
9.2.1 Característiques de les conques a estudiar
L’àmbit de la “Ciutat de l’Esport, està situat entre els barrancs de la Font, al nord, i el barranc de
Vilanova, al sud.
El barranc de Vilanova, de més capacitat, no és objecte d’anàlisis ja que la cota de la llera passa
sempre uns 15-20m. per sota de la cota de l’àmbit, i en canvi l’altre costat de la llera està uns 5-
10m. per sobre, fet que fa innecessari cap càlcul per qüestions de geometria i d’ordre de
magnitud.
La conca del Barranc de la Font s’estén per la comarca del Baix Camp, en la zona de les Serres
de Pradell i l’Argentera, és una petita conca que recull les aigües properes al nucli urbà de la
població. El seu punt més alt es un petit turó anomenat les Cometes que té una alçada de 352m.
sobre el nivell del mar. El barranc, és afluent de la riera de Vilanova, que alhora és tributaria pel
seu marge dret de la riera de Riudecanyes.
La vegetació existent a la zona està composada principalment per garriga i pi blanc, mentre que
també existeixen terres de conreu. El conreu principal és l‘avellaner, seguit de l'ametller i l'olivera;
també hi ha, garrofers i arbres fruiters.
9.2.1.1 Fisiografia
En els plànols adjunts al present estudi es mostren les 2 conques a escala, amb cartografia
1/1.000 actualitzades recentment per l’ICC, d’on s’obtenen les dades físiques que intervenen en
el càlcul dels cabals.
S (Km2): superfície de la conca
L (Km): longitud de la llera principal
J (m/m): pendent mitjà de la llera principal
S’ha considerat 2 punts de desguàs i per tant 2 conques hidrogràfiques associades:
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
74
El mètode utilitzat per al càlcul de cabals és l’adoptat per la Instrucció de Carreteres 5.2-IC
“Drenaje Superficial”. Per a l’estimació del temps de concentració s’han seguit els criteris de
l’ACA, que considera tres casos diferents en funció del percentatge de superfície de la conca
impermeabilitzada.
1) Conques Rurals amb superfície impermeabilitzada inferior a 0,04S, on S és l’àrea total
de la conca estudiada; el temps de concentració es determina mitjançant la fórmula de
Témez:
𝑇𝑐 = 0.3 ∗ [𝐿
𝐽0.25]0.76
2) Conques cobertes amb una part impermeabilitzada superior a 0,04S, per diverses
urbanitzacions independents amb la xarxa de clavegueram de les aigües pluvials no
unificada o completa. Curs principal de l’aigua no revestit de formigó:
𝑇𝑐 = 𝑇𝑐∗/ (1 + (𝜇(2 − 𝜇))
1/2)
On:
Tc* (hores)= temps de concentració de Témez per a conques rurals.
Tc (hores)= temps de concentració per a conques amb urbanitzacions.
μ = grau d’impermeabilització en tant per 1 de l’àrea total de la conca.
3) Conques urbanes amb clavegueram complet i curs principal revestit de formigó:
𝑇𝑐 = 𝑇𝑐∗/ (1 + 3(𝜇(2 − 𝜇))
1/2)
On:
Tc* (hores)= temps de concentració de Témez per a conques rurals.
Tc (hores)= temps de concentració per a conques amb urbanitzacions.
μ = grau d’impermeabilització en tant per 1 de l’àrea total de la conca.
En el cas del barranc de la Font, les conques A i B, estan urbanitzades en part i el curs principal
no està revestit de formigó.
Així doncs,
Per les conques A i B es considera el supòsit 2).
La següent taula mostra les característiques principals de les conques estudiades.
Taula 1 . CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES CONQUES
Conca Curs Fluvial S (Km2) L (Km) J (m/m) Àrea impermeable Tc (h)
A
Barranc de la Font
0.492
2.176
0.083
>0.04S; 48%
0.74
B Barranc de la Font 0.793 2.898 0.073 >0.04S; 33% 0.82
On:
S: Superfície de la conca; L: Longitud del llit principal; J: Pendent mitja;
Tc (h): Temps de concentració (Amb *, segons la fórmula de Témez per conques rurals | Sense *, corregit per conques
no rurals)
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
75
9.2.2 Pluviometria
9.2.2.1 Precipitacions màximes diàries
S’estudiaran en aquest apartat les precipitacions màximes diàries de la zona per al període de
retorn de 500 anys, seguint els criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua.
La distribució SQR-ET màx. és la distribució que s’ha d’utilitzar per al tractament estadístic de
les pluges a Catalunya, tal com es recull en el llibre “Recomanacions sobre mètodes d’estimació
d’avingudes màximes” del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya.
Dels plànols d’isolínies dels valors mitjans (M) i dels coeficients de variació (Cv) de les pluges
diàries màximes a Catalunya recollits a la publicació “Recomanacions sobre mètodes d’estimació
d’Avingudes màximes”, s'obtenen els valors “M” i “Cv” per a la zona d’estudi. Conegut el coeficient
de variació Cv i en base a la distribució SQR-ET màx., es pot obtenir el volum de precipitació
diària corresponent a cada període de retorn mitjançant el factor f.
A la taula 2.2 es troben recollits els valors obtinguts per al període de retorn a la zona d’estudi.
S’han pres com a coordenades UTM(31): X:325449, Y:4552148
Taula 2 . DADES DE PLUJA
Període de retorn (anys) Cv M (mm) f Pd (mm)
500
0.46
75.0
3.494
262.05
No es considera l’aplicació del factor de correcció en funció de l’àrea de la conca ja que la
superfície de les conques a estudiar no superen en cap cas 1 Km2.
Aquesta dada és vàlida per a les 2 conques objecte de l’estudi.
9.2.2.2 Torrencialitat
L’anàlisi de torrencialitat d’una zona implica la definició de les corbes Intensitat-Durada. A falta
d’una informació més precisa d’aquestes corbes, aplicarem el mètode exposat a la Norma 5.2-
IC.
Del mapa d’isolínies (I1/Id) es pot estimar per aquesta zona un valor:
I1/Id = 11
Substituint en la fórmula d'intensitat mitja de precipitació, tenim:
𝐼(𝑡) = 𝐼𝑑 (𝐼1
𝐼𝑑)3.5287−2.5287∗𝑡0.1
Id (mm/h): la intensitat mitja de precipitació, igual a Pd/24
Pd (mm): volum de precipitació diària
T (h): durada de l'interval al que es refereix I(t), en el nostre cas, igual al temps de concentració de la conca (Tc).
A la taula següent es recullen les intensitats de pluja de cada conca per al període de retorn de
500 anys.
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
76
Taula 3 . INTENSITATS DE PLUJA (T=500)
Conca Curs Fluvial I(t) en mm/h
A
Barranc de la Font
143
B
Barranc de la Font
135
9.2.3 Coeficient d’escorrentiu
El coeficient d’escorrentiu s’obté mitjançant la fórmula:
𝐶 =(𝑃𝑑
′ − 𝑃0′) ∗ (𝑃𝑑 + 23𝑃0)
(𝑃𝑑′ + 11𝑃0)2
on:
Pd’: Volum de precipitació diària (mm)
Po’: llindar d’escorrentiu (mm)
Taula 4 . COEFICIENT D’ESCORRENTIU (T=500)
Conca Curs Fluvial C
A
Barranc de la Font
0.62
B
Barranc de la Font
0.62
Per trobar el valor Po’, donat que alguna de les conques són heterogènies, s’ha de realitzar una
subdivisió de les àrees des del punt de vista del seu comportament hidrològic. Per això s’ha
d’efectuar una caracterització prèvia de les conques des de tres punts de vista: característiques
hidrològiques, grup del sòl i ús del mateix.
9.2.3.1 Característiques hidrològiques
Aquesta caracterització fa referència a:
- Pendent del terreny: es diferencien pendents majors o menors que el 3%.
- Disposició de les plantacions: es diferencia si es realitzen segons la corba de màxim
pendent seguint les corbes de nivell.
- Densitat de la vegetació: fa referència a la proximitat entre les plantacions.
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
77
9.2.3.2 Grup del sòl
La caracterització del grup del sòl determina el comportament del mateix des del punt de vista
de la seva infiltració i per tant del seu drenatge. La Instrucció estableix quatre grups de sòl: A,B,C
i D.
Grup A L’aigua s’infiltra ràpidament, encara quan estiguin molt humits. Profunds i de textures
gruixudes (arenoses o areno-llimosa), estan excessivament drenats.
Grup B Quan estan molt humits tenen una capacitat d’infiltració moderada. La profunditat de sòl és
de mitjana a profunda, i la seva textura francoarenosa, franca, franco-argilo-arenosa o franco
llimoses, segons terminologia de l’US Departament of Agriculture. Estan bé o moderadament
drenats.
Grup C Quan estan molt humits la infiltració és lenta. La profunditat de sòl és inferior a la mitjana i la
seva textura és franco-argilosa, franco-argilollimosa, llimosa o argilo-arenosa. Són sòls
imperfectament drenants.
Grup D Quan estan molt humits la infiltració és molt lenta. Tenen horitzons d’argila a la superfície o
pròxims a aquesta i estan pobrement drenats. També s’inclouen aquí els terrenys amb nivell
freàtic permanent alt i sòls de poc gruix (litosòls).
A l’Annex 1 de la publicació “Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local” de
l’Agència Catalana de l’Aigua, estan recollides unes taules on s’indica, d’acord amb la
classificació utilitzada en la cartografia geològica a escala 1:250.000 editada per l’ICC, el tipus
de sòl A, B, C o D que cal considerar per al càlcul del llindar d’escorrentiu.
9.2.3.3 Ús del sòl
Pel que fa a l'ús del sòl, la classificació utilitzada és la següent:
- Guaret
- Conreus en filera
- Cereals d’hivern
- Rotació de conreus pobres
- Rotació de conreus densos
- Praderies
- Plantacions regulars d’aprofitament forestal
- Masses forestals
- Roques permeables
- Roques impermeables
- Ferms granulars (no pav), empedrats i paviments
Per a determinar els usos del sòl associats a una determinada conca s’ha utilitzat el plànol d’usos
del sòl de l’ICC, amb la següent taula d’equivalències per als usos del mètode SCS (Instrucció
5.2-IC):
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
78
Categories Usos del sòl ICC Usos del sòl 5.2-IC
1
Fora de Catalunya
-
2 Aigua continental Zona impermeable
3 Aigua marina Zona impermeable
4 Acumulacions de neu Zona impermeable
5 Infraestructures viàries Zona impermeable
6 Urbanitzacions Zona impermeable
7 Nuclis urbans Zona impermeable
8 Zones industrials i comercials Zona impermeable
9 Conreus herbacis de secà Cereals d’hivern
10 Conreus herbacis de regadiu Rotació de conreus densos
11 Fruiters de secà Plantacions regulars d’aprofitament forestal pobre
12 Fruiters de regadiu Plantacions regulars d’aprofitament forestal mitjà
13 Vinyet Plantacions regulars d’aprofitament forestal pobre
14 Prats supraforestals Praderia pobre
15 Arbustos i prats Massa forestal mitjana
16 Bosc d’escleròfiles Massa forestal espessa
17 Bosc de caducifòlies Massa forestal espessa
18 Bosc d’aciculifòlies Massa forestal espessa
19 Vegetació de zones humides Roca permeable
20 Sòl amb vegetació escassa o nul·la Guaret
21 Zones cremades Guaret
22 Zones de sorra i platges Guaret
9.2.3.4 Càlcul del valor mitjà del llindar d’escorrentiu corregit
Una vegada catalogades cadascuna d’aquestes àrees, segons els criteris anteriorment fixats,
podem associar a cada àrea el valor del llindar d’escorrentiu.
El llindar d’escorrentiu de la conca es troba per aplicació de la fórmula:
𝑃𝑜 =∑𝑃𝑜𝑖 ∗ 𝐴𝑖
∑𝐴𝑖
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
79
on:
i : Nombre d’àrees homogènies de la conca
Ai : Superfície de l’àrea homogènia
At : Superfície de la conca
Poi : Llindar d’escorrentiu associat a cada àrea homogènia
El valor mitjà del llindar d’escorrentiu obtingut (Po) ha de ser afectat per un coeficient corrector
regional que reflexa la variació regional de la humitat habitual en el sòl a l'inici del xàfec
significatiu. El coeficient de correcció adoptat en el càlcul és 1.3, d’acord amb les recomanacions
de l’Agència Catalana de l’Aigua. A aquest valor l’anomenem llindar d’escorrentiu corregit (Po’)
En la taula següent es mostra els valors Po i Po’ per al període de retorn de 500 anys i per a cada
conca.
Taula 5 . LLINDARS D’ESCORRENTIU
Conca Curs Fluvial Període de retorn (anys) Po (mm) Po’ (mm)
A
Barranc de la Font
500
24.2
31.4
B
Barranc de la Font
500
24.2
31.4
9.2.4 Estimació dels cabals d’avinguda
Per a l’estimació dels cabals d’avinguda s’aplica el mètode de la Instrucció 5.2-IC, que resulta
vàlid per a conques amb temps de concentració inferior a les 6 hores. El mètode proposat per la
Instrucció és el mètode racional, amb la següent expressió:
𝑄 = 𝐾𝐶 ∗ 𝐼 ∗ 𝑆
3.6
on:
Q: (m3/s) Cabal punta
C: Coeficient d’escorrentiu (adimensional)
I: (mm/h) Intensitat de precipitació corresponent a una durada efectiva de la pluja D igual al temps de concentració Tc
de la conca
S: (Km2) Superfície de la conca
K: Coeficient d’uniformitat (adimensional)
El coeficient d’uniformitat de Témez es pot calcular mitjançant l’expressió següent:
𝐾 = 1 +𝑇𝑐1.25
𝑇𝑐1.25 + 14
Per tot l’exposat, s’han estimat uns cabals d’avinguda per a cada conca per un període de retorn
de 500 anys:
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
80
Taula 6 . CABALS DE CÀLCUL
Conca Curs Fluvial T (anys) K C I (mm/h) S (Km2) Q (m3/s)
A
Barranc de la Font
500
1.047
0.62
143
0.492
12.68
B
Barranc de la Font
500
1.054
0.62
135
0.898
22.01
9.3 Model hidràulic
Per demostrar que les zones objectes d’estudi (sectors de creixement del POUM) no son
inundables per un període de retorn de 500 anys, s’ha seleccionat una sèrie de seccions
representatives de cada conca al pas proper d’aquests.
En definitiva es tracta de definir un calat màxim assumible (que no afecti als sectors de
creixement) per a cada secció i calcular el caudal que pot absorbir dita secció. Llavors, si aquest
cabal és netament superior al cabal de càlcul de la conca corresponent, es demostra que el
sector de creixement en concret no és inundable.
9.3.1 Model simplificat
La simulació del comportament de cada secció d’estudi s’ha realitzat en règim uniforme, amb
l’ajut d’un full Excel, basat en la fórmula de Manning i la 5.2-I.C. i que té en compte les pèrdues.
Es pot utilitzar aquest model simplificat perquè el cabal corresponent a 500 anys és inferior a 50
m3/s (directriu de l’ACA).
𝑉 =1
𝑛∗ 𝑅
ℎ
23 ∗ 𝑗
12
on:
V: (m/s) Velocitat mitjana de l’aigua
n: Rugositat, Coeficient de Manning (adimensional)
Rh: (m2/m) Radi hidràulic Àrea mullada/Perímetre mullat
j: (m/m) Pendent en tant per u de la llera aigües amunt
Un cop tenim la velocitat del flux d’aigua per una secció definida, una rugositat assignada i una
pendent aigües amunt, podem trobar el caudal admissible (Qa) de la secció que hem definit com
màxima. Llavors la comparem amb el caudal de càlcul (Qc) de cada conca (Taula 6).
Això es resol amb la formula:
𝑄 = 𝑉 ∗ 𝑆
on:
Q: (m3/s) Caudal
V: (m2/s) Velocitat
S: (m2) Superfície de l’àrea mullada
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
81
9.3.1.1 Seccions de la conca A Barranc de la Font
S’han escollit dos seccions representatives.
La secció núm. 6 la hem traçat just pel punt més al nord de l’àmbit en contacte amb la carretera
T-321. Es pot observar que la carretera que queda entre el barranc i el sector està clarament en
zona no inundable.
La secció núm. 5 la hem traçat pel punt coincident amb la zona d’equipaments prevista pel POUM
i pel mateix PPU-5.
Taula 8 . DADES DE CÀLCUL SECCIONS DEL BARRANC DE LA FONT – CONCA A
Secció Conca Àrea
mullada
(Ah)
Perímetre
mullat
(Ph)
Pendent
(j)
Coeficient
de Manning
(n)
Velocitat
(V)
Caudal
admissible
(Qa)
Caudal de
càlcul
(Qc)
6
A Font 219,42 142,64 0,036 0,05 5,06 1109,55
12,68
5 A Font 71,72 46,11 0,045 0,05 5,70 408,48 22,01
9.3.1.2 Seccions de la conca B Barranc de la Font
S’han escollit quatre seccions representatives.
La secció núm. 4 és una de les moltes que es poden fer en l’àmbit del PPU-5 o del sector
transversal que anomenem “Ciutat de l’Esport”. Recordem que tota la franja nord-est de l’àmbit
esta protegit per la presència d’una gran massa boscosa i restarà sense edificar. (veure fitxes del
POUM)
La secció núm. 3 està feta pel punt més crític que hem detectat, on la secció de la llera del torrent
te menor dimensió.
La secció núm. 2 està feta en el punt on el PEU-1 preveu una zona de serveis per manteniment
i maquinaria, que coincideix amb una planícia apte aquest tipus d’activitat. És un punt deprimit
que calia estudiar.
La secció núm. 1 coincideix amb el punt de càlcul de desguàs i alhora coincideix amb el punt on
el POUM preveu la EDAR. És evident que l’espai reservat per la construcció d’aquesta no ha de
ser inundable i aquest fet es pot comprovar afirmativament en la secció.
Taula 9 . DADES DE CÀLCUL SECCIONS DEL BARRANC DE LA FONT – CONCA B
Secció Conca Àrea
mullada
(Ah)
Perímetre
mullat
(Ph)
Pendent
(j)
Coeficient
de Manning
(n)
Velocitat
(V)
Caudal
admissible
(Qa)
Caudal de
càlcul
(Qc)
4
B Font 139,78 91,41 0,032 0,05 4,75 663,77
22,01
3 B Font 13,85 11,53 0,028 0,05 3,78 52,38 22,01
2 B Font 75,28 24,97 0,047 0,05 8,95 673,90 22,01
1 B Font 495.84 92.30 0,035 0,05 11,48 5690,70 22,01
ANNEXES AL PLA ESPECIAL PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
82
9.3.2 Resum de resultats
Taula 10 . TAULA UNIFICADA DE COMPARATIVA DE RESULTATS
Secció Conca Curs fluvial Caudal admissible
(Qa)
Caudal de càlcul
(Qc)
Resultat
6
A
Barranc de la Font 1109,55
>
12,68 m3/s
COMPLEIX
5 A Barranc de la Font 408,48 > 12,68 m3/s COMPLEIX
4 B Barranc de la Font 663,77 > 22,01 m3/s COMPLEIX
3 B Barranc de la Font 52,38 > 22,01 m3/s COMPLEIX
2 B Barranc de la Font 673,90 > 22,01 m3/s COMPLEIX
1 B Barranc de la Font 5690,70 > 22,01 m3/s COMPLEIX
9.4 Conclusions
Els resultats dels càlculs de l’estudi ens mostren que les zones analitzades no son inundables
per un període de retorn de 500 anys.
És important destacar que tots els valors que intervenen en els càlculs han estat introduïts
sempre a favor de la seguretat, i en aquest sentit la comparativa anterior (Taula 10) entre cabal
admissible i cabal de càlcul és netament favorable.
Així, es pot concloure que els àmbits del PPU-5 i del PEU-1 del POUM de Vilanova
d’Escornalbou, que en definitiva engloba el projecte de la “Ciutat de l’Esport”, no presenten
problemes d’inundabilitat.
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
87
10 Document comprensiu amb el contingut que especifica l’article 8.5 de la llei d’urbanisme
El document comprensiu als efectes de garantir la publicitat i participació en els processos de
planejament i gestió urbanística, de conformitat amb el que disposa l'art. 8.5 del text refós de la
Llei d'Urbanisme de Catalunya, s’adjunta com a document annex per major accés a la informació.
S’ha cregut convenient que aquest “Document comprensiu”, comprengui el resum de l’abast de
les determinacions d’ambdós documents per fer més accessible i entenedora la documentació i
la voluntat d’un projecte unitari.
PLA PARCIAL URBANÍSTIC 5 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ANNEXES AL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
89
11 Acreditació de la relació de finques aportades per la societat promotora del projecte “Ciutat de l’Esport”
S’adjunta en document annex, la informació cadastral i registral en relació a les finques incloses
en l’àmbit del projecte de la “Ciutat de l’Esport”.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 ESTUDIS COMPLEMENTARIS
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
91
ESTUDIS COMPLEMENTARIS
12 Informe de sostenibilitat ambiental. (ISA)
L’informe ambiental, elaborat per l’empresa “Limonium” amb el contingut que estableix l’article
100 del RU s’adjunta com a document annex.
13 Estudi d’avaluació de la mobilitat generada. (EAMG)
L’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, elaborat per l’empresa “Limonium”, amb el
contingut que estableix l’article 13 del decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels
estudis d'avaluació de la mobilitat generada, s’adjunta com a document annex.
14 Prospecció arqueològica
L’informe de Prospecció Arqueològica, realitzada per l’empres A PRIORI Cultural SL, s’adjunta
com a document annex.
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC 1 “CIUTAT DE L’ESPORT," DEL POUM DE VILANOVA D’ESCORNALBOU, E3421 AGENTS DEL PLA ESPECIAL
DESPATX MILÀ_ARQUITECTURA I URBANISME
93
AGENTS DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC
15 Promotor del Pla Especial Urbanístic
El promotor del present Pla Especial urbanístic, és la societat MAS MUNTÉ 2009, RCR S.L.U.,
amb NIF B-43987502, representada pel Sr. Càndid Naudi Mora.
16 Equip redactor del Pla Especial Urbanístic
16.1 Redactors del Pla Especial Urbanístic
DESPATX MILÀ S.C.P., Arquitectura i Urbanisme
núm. de col·legiat: J-55559454
NIF J-55559454
c/ Lleida nº6, 1er. 43001 TARRAGONA
JOSEP M. MILÀ I RICOMÀ
núm. de col·legiat: 48.976
DNI 39737489-K
JOAN E. BLADÉ NÚÑEZ
núm. de col·legiat: 54.884
DNI 39697503-D
JOAN BTA. CABRÉ BELTRI
núm. de col·legiat: 52.865
DNI 39896632-G
16.2 Altres Col·laboradors
Per elaborar el present document i els seus estudis complementaris, l’equip redactor ha rebut la
col·laboració dels següents professionals:
a Tarragona per Vilanova d’Escornalbou, novembre de 2017