Núm. 201setembre-octubre 2010

suplement

L’ONA SINDICALdel Barcelonès

Loteria de Nadal de CCOO del BarcelonèsNúm. 65.668

Podeu comprar les participacions al vostre ram

o als locals de CCOO de l’Hospitalet, Badalona. Santa

Coloma i Sant Adrià.Preu: 3 €.

La vaga general del 29-S va ser un èxit i va aconseguir la pràctica paralització de l’activitat productiva del país. Ara cal que el Govern en prengui nota i rectifiqui. Pàg. 2, 4 i 5

Nou local de CCOO de l’HospitaletDes dels primers dies de se-tembre CCOO de l’Hospitalet disposa d’un nou local a la ciutat. Està situat al carrer Amadeu Torner 41-47 i la parada més propera de trans-port públic és Europa Fira, dels FGC.

l’onas i n d i c a l

2

Escric aquest editorial encara amb l’impacte d’un passeig de Gràcia ple de gom a gom de

treballadors i treballadores i després de repassar el recull de premsa sobre la vaga general.

Realment, llegint el que diuen els diaris, un es queda també impactat i li fa pensar que el que ha viscut les darreres hores deu ser un somni i no la realitat. Ràpidament t’adones que aquesta és precisament la mateixa diferència que hi ha entre l’opinió pública i l’opinió publicada.

Potser els primers que cal que rectifiquin i es modernitzin són els mateixos mitjans de comunicació. No esperem que siguin veritables mitjans independents –com presu-meixen– dels poders econòmics, que això és difícil en aquest model social dominant, però sí que com a mínim aportin informació fidedigna, no es-biaixada, i contrastada, i mantinguin una actitud veritablement demo-cràtica i plural.

Per tant, la primera rectificació potser l’haurien de fer els mitjans de comunicació a favor de la infor-mació.

Sense entrar en debats sobre si la vaga va ser un èxit rotund o no tant, el que podem dir amb claredat és que la vaga va ser generalitzada entre la població assalariada i amb unes dimensions similars a la que vàrem fer el 20 de juny del 2002 con-tra el Govern d’Aznar.

En aquells moments el Govern del Partit Popular tenia majoria absolu-ta, i es va aconseguir rectificar àm-pliament aquella reforma i fins i tot es va produir la dimissió del ministre de Treball. Per tant, ara, un govern d’un partit que s’autodefineix com a socialista no hauria de ser menys.

Les raons que ens varen portar a la convocatòria de la vaga són una cosa molt seriosa com, ara sí, reconeixen alguns mitjans. El que resulta evident és que la fermesa i l’amplitud de la resposta exigeix una rectificació del conjunt de les directrius en política econòmica del Govern i, especialment, la retirada de la reforma laboral.

Els sindicats i la militància de CCOO, especialment, hem fet un es-

La fermesa i

l’amplitud de la

resposta exigeix una

rectificació del

conjunt de les

directrius de la

política econòmica

del Govern.

forç per explicar que hi havia raons de sobres per a la convocatòria, que aquestes raons eren justes i que era fonamental no resignar-nos i fer front a una política econòmica i so-cial que pretén que paguem la crisi els treballadors i treballadores i que els que l’han provocat surtin «de ro-sitas».

El resultat expressa amb clare-dat que l’esforç no ha estat en va, que hem estat capaços d’informar, explicar i debatre les nostres idees, raons i alternatives amb moltíssims treballadors i treballadores a través de milers d’assemblees, del repar-timent de centenars de milers de fulls explicatius i mitjançant altres formes més originals i, fins i tot, ci-bernètiques.

Hem aconseguit una important mobilització del món del treball i cal reconèixer el paper dels nostres de-legats i delegades en aquesta tasca, sense oblidar totes aquelles persones del món de la universitat i la cultu-ra, i de les organitzacions cíviques, socials i polítiques que s’han posat de la nostra banda en aquesta lluita.

El moviment sindical, i nosaltres com a part fonamental, no ens po-dem quedar en un fals triomfalisme (tot i que després de l’esforç i el re-sultat no és difícil ser triomfalistes), i hem d’aprofitar el coneixement i el contrast d’experiències que ens ha donat l’embranzida d’aquesta mo-bilització.

Aquesta vaga era necessària per continuar demostrant la disconfor-

ditorial

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Raquel de Haro, Carmen Gómez, Núria Lozano, Damià Oliveres i Laura Rafart Directora: Núria Lozano Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora, Santboi.tv i arxiu fotogràfic Impressió: Litografies Rosés

Edició: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@ccoo.cat

Web: www.ccoo.cat/barcelones

barcelonès

mitat amb el que ens han fet, com ara la congelació de les pensions, els retalls salarials als empleats i emplea-des públiques, els plans d’austeritat i el retall de les inversions. Era justa per fer front a les mesures que ens estan aplicant, com ara la reforma la-boral. I era imprescindible per avisar que no estem disposats a més retalls com anuncien amb el copagament de la sanitat o l’agressió al sistema públic de pensions i la congelació del sou a les empleades i empleats públics.

El sindicalisme al nostre país ha demostrat que amb la unitat sindical som més forts i, per tant, més útils, hem fet propostes perquè la sortida de la crisi no es faci sobre l’esquena dels de sempre, hem demostrat que els treballadors i treballadores vo-lem una porta de sortida de la crisi diferent, que posi al centre la recu-peració de l’activitat econòmica i la lluita contra l’atur i per a l’ocupació de qualitat.

Perquè entenem que és necessari impulsar un altre model de desenvo-lupament econòmic i social més just, solidari i sostenible, basat en més i millors drets socials i laborals, i per-què hem demostrat que estem dis-posats a continuar lluitant per això.

Ara sí, el Govern ha de rectificar.

Àngel Crespo

Després de la vaga general, el Govern ha de rectificar

Manifestació massiva a la tarda del 29-S.

l’onas i n d i c a l

3

barcelonèsarcelona

La conservación de la jardinería del barrio de la Sagrera, que como todas las zonas verdes de Barcelona corres-ponde al servicio municipal de Parcs i Jardins, pasará a partir del 1 de octu-bre a manos de la empresa de inte-gración BARNA VERD, quien llevará el mantenimiento, si como parece acaba ganando la licitación. Barna Verd ha ofrecido 240.001,26 euros, con una rebaja de 32.728,14 euros respecto al precio de salida, mien-tras que los otros cuatro licitadores, Fundació Acció Baix Montseny, T.E.B. Verd, G.S.I.S. y Fundación privada Talleres de Catalunya ofrecieron to-dos exactamente la misma cantidad, 272.729,38 euros. Curiosamente co-incidieron los cuatro en una rebaja de 2 céntimos respecto al importe de licitación publicado en los expedien-tes. Todo un alarde de precisión que alguien quizás pueda explicar, por ejemplo el gerente de Parcs Jordi Campillo, a su vez presidente de la mesa de contratación del expediente privatizador.

La sección sindical de CCOO de Parcs i Jardins, nuestra federación y el mismo comité de empresa del Institut Municipal de Persones amb Discapacitat vienen denunciando desde hace tiempo la utilización,

por parte del Institut, de em-presas de inserción (centros especiales de trabajo) para privatizar el mantenimien-to de diversos parques de Barcelona. Amparándose en una supuesta labor social de apoyo a la reinserción social y laboral de personas con discapacidad, se fomenta el empleo precario de esos tra-bajadores, dado que sus suel-dos son muy inferiores a los del personal directo de Parcs i Jardins, se les niega una ver-dadera reinserción y de paso se va privatizando el servicio público.

Esta externalización es, por ahora, la última dentro de un proceso que se vie-ne acelerando desde que el instituto modificó en el año 2006 su modelo de gestión y

se convirtió en entidad pública em-presarial (EPE). Lo que en un prin-cipio se justificó para poder hacer trabajos a terceros se ha traducido en una externalización de más del 30 % de los servicios que presta el ins-

tituto municipal. Todo ello incluye el mantenimiento de otros seis parques más, llevados también con empre-sas de inserción, el mantenimiento de los juegos infantiles, parte de la poda de arbolado, trabajos de apli-caciones fitosanitarios, y otros mu-chos servicios de gestión, proyectos didácticos y actividades educativas que se han privatizado aun tenien-do el personal y la capacidad técnica para realizarlos. Incluso se recurre, pese a tener servicios jurídicos pro-pios, al gabinete Cuatrecasas para hacer frente a los numerosos conflic-tos que genera el enfrentamiento con la plantilla de Parcs.

El afán privatizador de la direc-ción de Parcs responde a una deci-sión política, totalmente coherente con la reciente reforma laboral que ha motivado la huelga general. Una reforma que facilita a las administra-ciones públicas la subcontratación de servicios, con los efectos que se dan en Parcs i Jardins y que se resumen en la degradación del mantenimien-to de los parques públicos, su priva-tización y el empeoramiento de las condiciones laborales.

Nueva carta de ciudadaníaEl Ayuntamiento de Barcelona ha aprobado en su fase inicial la Carta de ciudadanía. Se trata de un texto en el que se pretende articular aquellos derechos de ciudadanía ya existentes que más tienen que ver con la vida en la ciudad. Es una carta con vocación pedagógica para la difusión de los derechos y en la que también se pretende narrar las responsabilidades del administrado hacia la Administración, además de las comunes de relación entre los ciudadanos.

CCOO del Barcelonès valoramos positivamente la redacción de la carta, aunque vemos con preocupación que se puede perder una buena oportu-nidad de transponer de manera efectiva la «Carta europea de salvaguarda de los Derechos Humanos en la ciudad», ratificada por 500 ciudades en toda Europa, entre las primeras, Barcelona. Entre nuestras inquietudes, que hare-mos llegar en forma de alegaciones al Ayuntamiento de Barcelona, destaca-mos la ausencia de todo lo que consta en la carta europea respecto al fun-cionamiento municipal, como es la selección de personal bajo los principios de igualdad, mérito y competencia, la oposición a la comercialización de los servicios personales de ayuda social, y todas las referencias a la contratación municipal y cláusulas sociales que constan en la carta europea.

Aunque hay temas que se han actualizado y mejorado, creemos que el sentido de esta nueva carta debería ser el de concretar con qué herramientas municipales se materializan en el territorio de Barcelona los derechos descri-tos en la carta europea, y entendemos que en el redactado actual se pierde esta oportunidad.

Movilización de Parcs i Jardins el año 2005.

Parcs i jardins privatiza el último servicio municipal de calle de Barcelona

l’onas i n d i c a l

4

aga general

La jornada tuvo un seguimiento del 80% en Catalunya, que llevó a la práctica paralización del tejido productivo del país. Esta realidad se vio reflejada en una caída del consumo eléctrico del 28 %, superi-or incluso a la del resto del Estado. Ni este dato, que históricamente se ha considerado como incontestable para valorar el éxito o fracaso de una huelga general, ni otras muchas evidencias, hicieron ruborizar a la mayoría de medios de comunicación ni al Gobierno cuando éste último concretó el seguimiento de la huel-ga en un 10 % de los trabajadores y trabajadoras en Catalunya y España. Sin duda la vieja máxima, por otra parte dudosamente democrática, de que la mentira repetida mil veces se convierte en verdad, ha vuelto a imponerse. Lo cual para muchos medios de comunicación de amplio espectro derechista es esperable. Pero que un Gobierno presuntamente socialista caiga en la misma y tramposa táctica es muy preocupante.

Pero, volviendo a la realidad, en Barcelona el seguimiento fue prácticamente total, desarrollándo-se, además, con toda normalidad el cumplimiento de los servicios mínimos.

En el conjunto de la comarca, el paro fue masivo, con piquetes informativos numerosísimos en todas las poblaciones, especialmen-te destacables los de Barcelona, que confluyeron en una concentración en la plaza Universidad a las 13 h, después de una noche y una mañana de intenso activismo sindical.

La jornada culminó con una multitu-dinaria manifestación en Barcelona, en paseo de Gracia – Diagonal, a las 18 horas, a la que asistieron 400.000 trabajadores y trabajadoras, que libremente expresaron su oposición a las medidas impuestas desde el Gobierno del PSOE, poniendo en práctica la máxima que dice que «La unión hace la fuerza».

Durante la manifestación, se eviden-ció el grado de rechazo que suscita la «penúltima» reforma laboral, así como la voluntad de expresar al Gobierno la más profunda repulsa por las nuevas reformas que se anuncian: sistema público de pensiones, copago sanitario, privatización de empresas públicas y otras muchas más.

Una de las principales reivindicacio-nes de los manifestantes, recogidas en el manifiesto final, es la necesi-dad de que el Gobierno rectifique su política económica y reanude el diálogo con las organizaciones sindicales, rectificando su política económica laboral.

El manifiesto final remarcaba el hecho de que sobran los motivos para movilizarse, porque existen alternativas para salir de la crisis sin hacérsela pagar a los trabajadores y trabajadoras de nuestro país.

Después de tres meses de intensa lucha, ahora tenemos un reto: responder a la confianza que han depositado en nosotros la mayoría de las trabajadoras y trabajadores. Esperamos estar a la altura de las circunstancias.

El pasado 29 de septiembre se llevó a cabo la huelga general convocada contra la reforma laboral, aprobada en primera instancia por el Gobierno del PSOE y posteriormente por las Cortes Generales, con la necesaria abstención del PP, CiU y PNV, al dictado de «los mercados».

En Catalunya la convocatoria de huelga, realizada por CCOO, UGT, USOC y CSC, contó con el apoyo de partidos políticos como EUiA, ICV y ERC, más de un centenar de entidades sociales (entre las que destaca la CONFAVC), personalidades reconocidas del mundo cultural, universitario y jurídico, asociaciones juveniles, sindicatos de estudiantes, y una infinidad de plataformas unitarias y colectivos ciudadanos, que han hecho de la huelga una lucha cívica y social, que ha constituido su eje principal de actividad a lo largo del último mes.

El éxito de la jornada de huelga general no es fruto de la casualidad, sino el resultado de una intensa tarea de difusión y extensión de los conteni-dos de la reforma laboral y de los motivos de la convocatoria.

Uno de los colectivos sociales que más ha destacado en esta tarea es el de la cultura: escritores, cantantes, actores, intelectuales, profesores univer-sitarios y otros han apoyado activamente esta huelga general.

No quisiéramos cerrar estas páginas centrales sin dedicar un especial re-conocimiento, en representación de todos ellos y ellas, al poeta Joan Margarit, Premio Nacional de Poesía.

Fue pregonero de las fiestas de la Mercè de este año, y autor del poema «La llibertat», su compromiso con la convocatoria de huelga general, reci-tando este poema durante su magnífico pregón, le ha valido un auténtico linchamiento mediático por parte de la prensa más «libre».

No se nos ocurre mejor reconocimiento que reproducir aquí su obra.

La llibertat

La llibertat és la raó de viure,dèiem, somniadors, d’estudiants.És la raó dels vells, matisem ara,la seva única esperança escèptica.La llibertat és un estrany viatge.Són les places de toros amb cadiresdamunt la sorra en temps d’eleccions.És el perill, de matinada, al metro,són els diaris al final del dia.La llibertat és fer l’amor als parcs.

La llibertat és quan comença l’albaen un dia de vaga general.És morir lliure. Són les guerres mèdiques.Les paraules República i Civil.Un rei sortint en tren cap a l’exili.La llibertat és una llibreria.Anar indocumentat. Són les cançonsde la guerra civil.Una forma d’amor, la llibertat.

Joan Margarit

Fot

os d

e A

nto

nio

Ros

a i

de

M. J

. Mor

a

l’onas i n d i c a l

5

aga general barcelonès

Fot

os d

e A

nto

nio

Ros

a i

de

M. J

. Mor

a

La jornada llevó a la

práctica paralización

del tejido productivo

del país.

l’onas i n d i c a l

6

ctivitats

Propostes per al Torrent de l’Estadella

L’any 2008, l’Ajuntament de Bar-celona va elaborar el Pla de reforma de la zona industrial del Torrent de l’Estadella i Verneda Industrial. És un projecte que va en la línia de la recuperació de terreny avui qualifi-cat com a industrial per a usos ur-banístics. És a dir, per reduir l’escàs sòl industrial i potenciar la urbanit-zació i la construcció d’habitatges en aquestes zones.

CCOO del Barcelonès, en con-tacte amb l’Associació de Veïns

Barcelona va començar el segle XXI dotant-se d’un pla estratègic per avançar cap a la sostenibilitat, com era l’Agenda 21 local. Durant els anys 2001 i 2002, centenars d’organitzacions i milers de ciu-tadans varen participar en la seva elaboració, que va cristal·litzar final-ment en un acord consensuat a nivell de ciutat: el Compromís ciutadà per la sostenibilitat.

El Compromís és un document clar i suggerent, que estableix 10 grans objectius, cadascun amb 10 lí-nies d’acció, en l’horitzó de 2012. El seu contingut és marc de referència per a totes les organitzacions ciu-tadanes, entre les quals CCOO del Barcelonès, que volen aportar la seva part en la transformació cap a una ciutat més sostenible.

Compromís per a la sostenibilitatDesprés de l’aprovació del

Compromís ciutadà per la sostenibi-litat, es va iniciar el que hem anome-nat la fase d’Acció 21, un període de deu anys (2002-2012) durant el qual la prioritat és impulsar i concretar ac-cions per part de tots els actors im-plicats per poder assolir els objectius fixats. Ara que s’acosta el final del termini, cal mirar enrere amb pers-pectiva per constatar els avenços assolits, donar nous ànims per conti-nuar i fer aflorar els reptes pendents.

Així, es convoca la segona con-venció de signants del Compromís ciutadà per la sostenibilitat amb els propòsits d’avaluar col·lectivament l’Agenda 21, donar visibilitat a la fei-na feta per la xarxa de signants, de-tectar necessitats emergents i noves tendències i planificar el treball per

als propers anys. La convenció no és un acte puntual, sinó un procés que es desenvolupa des de maig de 2010 i culminarà en una trobada el 14 de gener de 2011.

Barcelona també defensa a Brus-sel·les la candidatura a Capital Verda Europea. Després que el jurat de la Comissió Europea considerés la can-didatura de Barcelona com una de les finalistes, ara es continua en el procés de presentar els projectes, in-dicadors i transformacions que la ciu-tat en conjunt impulsa amb el con-curs no solament del govern munici-pal sinó també del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, així com de les entitats compromeses en l’Agenda Local 21. Podeu veure el ví-deo de promoció de la candidatura a http://www.vimeo.com/14795016

de la zona, va presentar les seves al·legacions, que a hores d’ara encara no han estat contestades, en defensa de la permanència, la consolidació i la potenciació de les activitats industrials a la ciu-tat. És cert que la presentació del projecte va coincidir amb els pri-mers símptomes de la caiguda de l‘anomenada «bombolla immobi-liària», cosa que ha fet que en dos anys el projecte hagi quedat pràc-ticament paralitzat.

Però la reforma està estretament relacionada amb la construcció de la nova estació ferroviària de la Sagrera, i tot sembla indicar que molt properament el projecte en-trarà en fase de concreció, potser d’aprovació provisional. En aquest context, CCOO del Barcelonès, conjuntament amb l’Associació de Veïns, ha mantingut recentment diverses reunions amb les organit-zacions d’empresaris de la zona, i també amb UGT, de manera que hem tingut ocasió de posar-nos d’acord a defensar conjuntament el manteniment de la indústria al territori. I amb aquesta demanda ens hem reunit recentment amb Gemma Mumbrú, regidora del dis-tricte, per fer-li arribar les nostres reivindicacions i argumentar tots junts les nostres raons per exigir a l’Ajuntament de Barcelona que can-viï la seva política d’expulsió de la indústria a Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial i Bon Pastor. Cal prendre mesures que permetin a la indústria existent, plenament compatible amb els altres usos del territori, consolidar-se i estabilit-zar-se, tant a nivell d’inversions, d’eficiència i competitivitat, com de manteniment i creixement dels llocs de treball.

La reforma de la zona ha de conservar la indústria.

l’onas i n d i c a l

7

ctivitats barcelonès

Cultura després de la vaga general

XII Premi de Fotografia Pérez Molinos

Primer premi, Quijote S XXI, de Roberto Milán.

Nuevo horario de asesoramiento en BadalonaA principios de septiembre se modificó el horario de asesoramiento en Badalona, por parte de los compañeros y com-pañeras de la Federación de enseñanza. En lugar del martes de 16 a 19h, ahora se hará el lunes de 16 a 19h.

El asesoramiento en Badalona quedará, por tanto, de la siguiente manera:

BadalonaC/ Font i Escolà, 6-8. 08912 Badalona. Tel. 93 388 59 57. Fax 93 460 04 42. c/e: badalona@ccoo.cat

Días Horarios

GeneralAsesoramiento primario

lunes de 9 a 14 h

miércoles de 9 a 14 h

jueves de 16 a 18 h

Abogada Seg. Social jueves de 16 a 19 h

Metal lunes y miércoles de 16 a 19 h

Enseñanza lunes de 16 a 19 h

FECOHT jueves de 16.30 a 19 h

El 30 de setembre, el dia després de la vaga general, es va celebrar, a la sala Barradas de l’Hospitalet, l’acte de lliurament dels premis de fotografia Josep M. Pérez Molinos, organitzats per CCOO del Barce lo-nès.

En aquesta XII edició, dedicada al tema del medi ambient, cal destacar

l’augment de la quantitat i, sobretot, de la qualitat del centenar de foto-grafies presentades.

L’acte, que va inaugurar també l’exposició de les 40 fotografies seleccionades pel jurat, va comp-tar amb l’espectacular actuació del grup Experimentalia, del físic i divulgador científic Dani Jiménez

Albiac, que va acompanyar l’ator-gament de cada premi amb un experiment relacionat amb el con-tingut de cada fotografia, amb el tema de fons del medi ambient i la sostenibilitat.

El jurat, compost per Jesús Martínez Atienza, de la UPIFC, Jordi Morera, de TRADE, i Antonio Rosa, es va reunir el 22 de setembre i va atorgar els premis que es poden veure en el quadre.

El premi va tenir, com sem-pre, el suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet i en aquesta edició també va tenir la col·laboració de Manual Color.

Premis

1r: Quijote S XXI, de Roberto Milán

2n: Chittagong 2, de Javier Arcenillas

3r: Vuelo natural, de Juan García Martínez

Accèssit: Sostenibilitat, de Vicente Guill Fuster

Accèssit: Realitat renovable, de Mi-quel Miralles

l’onas i n d i c a l

8

ntrevista barcelonès

L’ ari de Gerard Quintanacomunicador

Amistat Allò que fa que si no ens podem sentir part d’alguna cosa, com a mínim ens sentim menys sols.

Bob Dylan La referència disfressada de misteri nòmada. Una veu que ha influenciat també les meves lletres.

Crisi Molt de «morro»... una nova oportunitat per als que volen augmentar les diferències.

Democràcia Una paraula massa gran per anomenar el sistema actual... Potser és l’eterna utopia que ens serveix per apuntar la nostra destinació en l’horitzó.

Esquerres Consciència social, econòmica i mediambiental, solidaritat, proximitat, renovació, progrés sostenible, investigació i desenvolupament amb visió de futur, responsabilitat amb les properes generacions...

Feminisme Una de les principals revolucions del segle XX, les conseqüències de la qual transformaran el món o com a mínim seran decisives en el futur pròxim.

Globalització Un ganivet que talla per tots dos costats. Per una part, l’econòmica, la de les grans corporacions; per una altra part, la

cultural, que hi va molt lligada... Davant d’això creix l’interès per la singularitat dins d’un món que canta WAKA WAKA.

Himnes Molt sovint s’allunyen de l’esperit, que evoluciona cap a nous espais. Són com estàtues que es van desgastant i esdevenen tòtems desdibuixats, que tenen el poder de seguir encenent passions.

Iraq, Afganistan Dues guerres que no han portat a cap lloc millor ni ho faran. Actes de força amb propòsits obscurs i dubtosos. Sobretot el d’Iraq. El d’Afganistan és també el de Pakistan però d’aquest no se’n parla tant.

Justícia Un espai de la realitat espanyola que no ha evolucionat al mateix ritme que d’altres, i que sovint amaga monstres.

L’Empordà La porta de la civilització, i el nom d’una cançó que no em puc treure del cap.

Llibertat Pensar és la possibilitat de morir més lliure... una il·lusió a perseguir, la mà al timó de la vida.

Monarquia Un anacronisme i una contradicció amb un Estat vertaderament democràtic i laic.

Neoliberalisme Un càncer, o, millor dit, el verí que alimenta el càncer.

Obama Un polític de gran oratòria amb pocs amics de veritat.

Política La responsabilitat de tots i el reducte d’uns pocs.

Qui mana? Qui paga.

Religió Un fet íntim que quan es torna col·lectiu i es controla pot ser devastador.

Sindicats L’eina dels treballadors per existir en el món laboral amb unes certes garanties i incidir en les decisions que afecten l’interès comú dels seus associats i de la societat en general.

Treballadors Els que agafen les idees i les converteixen en fets.

Unió Europea Un projecte que ha servit per facilitar l’economia dels més rics i per ensorrar la dels més pobres, de moment... i de vegades, un corral ple de gallets (de Sarkozy a Berlusconi).

Vaga general Un dret contra la vulneració dels drets més fonamentals.

Web-Internet Un espai que creix i que, tot i ser ple de contradiccions i imprecisions, permet també l’autogestió i eixampla els límits de la llibertat.

Xenofòbia Un perill que veu el seu terreny adobat en temps de crisi i que la dreta amb menys escrúpols no dubta a utilitzar en benefici propi de manera irresponsable.

Zapatero Quan va arribar, amb el seu somriure, al poder li deien Bambi... i amb el temps cada cop s’assembla més al Joker de Batman, quan somriu.

C. G. / D. O.

En Gerard Quintana va néixer a Girona el 27 de novembre de 1964. El seu vessant més conegut és el de cantant i compositor de Sopa de Cabra des de l’inici del grup fins a la seva dissolució, l’any 2003. Després va començar a gravar discos en solitari, col·laborant, a més, en molts treballs d’altres artistes. També ha treballat en el cinema com a actor i ha fet ràdio. El seu darrer disc es titula «De terrat en terrat».Gerard Quintana va donar ple suport a la vaga general del 29 de setembre.

© J

uan

Mig

uel

Mor

ales