definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors
DESCRIPTION
PAPER DEL TÈCNIC EN L’ENTRENAMENT DE L’ESPORTISTA I/O EQUIP. Definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors . La importància de saber guanyar i perdre . La detecció d’errors més freqüents dels entrenadors . - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
Definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors.
La importància de saber guanyar i perdre.
La detecció d’errors més freqüents dels entrenadors.
Recomanacions pel bon funcionament del procés d’ensenyança-aprenentatge que realitzen els entrenadors als seus esportistes.
PAPER DEL TÈCNIC EN L’ENTRENAMENT DE L’ESPORTISTA I/O EQUIP
Definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors.
Els objectius d’entrenament.Una de les dues decisions més importants que ha de prendre l’entrenador és la de determinar els objectius que persegueix:
1.Tenir un esportista o equip guanyador (competitiu)2.Divertir-se, igual que els seus esportistes.3.Ajudar als esportistes a realitzar-se, física, psicológica, i socialment.
Els objectius d’entrenament.
Quin d’aquests objectius és el més important? Com a entrenador potser creus que tots tres són importants, però si n’haguéssim d’escollir un, per quin d’ells t’inclinaries?
La majoria d’entrenadors creuen que guanyar és el menys important i que el desenvolupament i la realització de l’esportista és la seva principal preocupació. Comparteixes aquesta opinió?
Reflexa realment com entrenes?
Els objectius d’entrenament.
ACTIVITAT (1ª part):
Has de posar en els requadresblancs:-La millor-La pitjor-Una “x” en el concepte no escollit
VALORACIÓ: suma els punts-La millor = 3 punts-La pitjor = 1 punt-Una “x” = 2 punts
Els estils d’entrenament.
ACTIVITAT (2ª part):
Definir els objectius i els estils d’entrenament dels entrenadors.
Els estils d’entrenament.La segona decisió més important que hauràs de prendre és sobre el teu estil d’entrenament. Aquest determinarà quines habilitats i estratègies hauràs d’ensenyar, com t’organitzaràs per la pràctica i la competició, quins mètodes adoptaràs per imposar disciplina als teus esportistes, i el que té més importància:
quin paper permetràs desenvolupar als teus esportistes quan hagin de prendre decisions?
3.1.1.2. Els estils d’entrenament.Hem classificat els estils d’entrenament en tres:
1.L’estil autoritari2.L’estil submís.3.L’estil cooperatiu
1. L’estil autoritari
L’entrenador pren totes les decisions, perquè posseeix els coneixements i l’experiència necessària. La missió de l’esportista és la d’acomplir totes les ordres de l’entrenador.
Els entrenadors que adopten aquest estil impedeixen que els esportistes gaudeixin plenament dels al·licients de l’esport.
Els estils d’entrenament.
L’estil submísL’entrenador submís s’abstén tant com pot de prendre decisions. És limita a llençar la pilota i passar l’estona el millor possible:
-No dóna gairebé instruccions.-Exerceix una escassa influència sobre els jugadors.-Resol els problemes de disciplina només quan és absolutament necessari.
Nosaltres t’animem a que no adoptis aquest estil.
Els estils d’entrenament.
L’estil Cooperatiu
Els entrenadors que seleccionen aquest estil comparteixen amb els esportistes la presa de decisions.
Amb aquest estil es formen esportistes amb l’estructura i les regles que possibiliten que ells mateixos adquireixin la capacitat d’establir les seves pròpies metes i aprendre a esforçar-se per aconseguir-les.
Però, quins inconvenients té? Requereix més habilitat d’autocontrol per part de l’entrenador, i han d’individualitzar molt més l’entrenament que en els demés estils.
Els estils d’entrenament.
CONCLUSIÓ
És com si un agafés una pastilla de sabó, ja que si l’ apretes molt fort la destrossaràs amb les mans (estil autoritari), i si no l’agafes amb la suficient fermesa se t’escaparà de les mans (estil submís). Una pressió ferma però al mateix temps suau és el que fa falta (estil cooperatiu).
La importància de saber guanyar i perdre.
Saber perdre
És important assumir que una vegada que la competició ha finalitzat ja no hi ha res a fer, i el primer que caldria fer és felicitar el rival (per molt injusta que ens hagi semblat la derrota), atès que aquesta mateixa situació es pot donar a la inversa en altres competicions, i de la mateixa manera ens agradaria ser respectats i felicitats.
Saber perdre
Evitar que continuï endavant qualsevol manifestació de protesta agressiva,
És fonamental que l´entrenador sàpiga transmetre aquests valors tant als entrenaments com als partits, i que sigui el primer a donar aquesta imatge d´esportivitat, perquè…
… ell serà el mirall al que es miraran els esportistes, i aquestes conductes seran interioritzades com a part del seu aprenentatge esportiu i personal.
La importància de saber guanyar i perdre.
Saber Guanyar
L´estat d´eufòria que es genera després d´una victòria fa que, de vegades, ens comportem amb una actitud desagradable pels esportistes rivals, deixant de banda d´aquesta manera la veritable essència de l´esport: el desenvolupament personal i esportiu de l’esportista.
Davant d’una victòria, el primer que hauríem de fer és felicitar l´esforç del contrari, animant-los si cal, sense caure mai en l´error de la provocació.
Saber Guanyar
Els models de l´esport professional no són el millor exemple a seguir per a aquests joves.A vegades s´arriben a celebrar més les derrotes de l´equip contrari que les victòries pròpies.
Hem d´evitar tots aquests aspectes(sobretot a l´esport d´ iniciació) per no caure en els errors ara mencionats, que fan que es perdi l´esperit de l´espor en general.
una manera seria planificar estratègies d´ensenyament als entrenaments sobre l’esportivitat.
Com?
Estratègies per promoure l´esportivitat als entrenaments
Al final de temporada, amb algun premi simbòlic, per exemple, «el premi taronja» al jugador més esportiu.
4– Reforçar el jugador que hagi mostrat una actitud més esportiva als entrenaments i partits.
Hem d´analitzar en concret quines són les conductes esportives i antisportives més freqüents al nostre esport i discutir-les.
1– Definir l´esportivitat en el context de què es tracti.
És bo, davant del grup, aplaudir les conductes esportives, com ara aturar el joc quan un jugador es lesiona, i castigar les conductes antisportives de la mateixa manera.
2– Reforçar i estimular als entrenaments les conductes esportives.
Així, a més de fomentar la participació i la comunicació de tots els membres de l´equip, s´aconsegueixen transmetre els valors morals de l´esportivitat.
3– Fer dinàmiques de grup als entrenaments
Principals errades de l’entrenador
8– Èmfasi a donar massa instruccions tècniques i tàctiques als temps morts i els descansos dels partits
7– Tracte preferencial respecte a alguns jugadors en funció de les seves aptituds, i no pas de les seves actituds.
6– Manca de prou comunicació amb els jugadors i amb els pares.
5– Manca d´interès a conèixer les necessitats i les motivacions bàsiques de cada jugador.
4– Manca de planificació adequada i adaptada dels entrenaments.
3– Imitació per part d´alguns entrenadors de models professionals de l´esport.
2– Manca de respecte, per part de molts entrenadors, cap als àrbitres d´aquestes categories (manca d’esportivitat).
1– Orientació cap al resultat i la victòria.Principals errors de l’entrenador (sobretot enl´iniciació esportiva)
Recomanacions pels entrenadors
13- Abans de començar la temporada, deixa clar des del principi els objectius esportius i socials de l´escola o el club esportiu particular, tant als jugadors com als pares.
1- Quan els esportistes estiguin fent bé les coses, dona´ls molts elogis i estímuls sincers.
2- Desenvolupar expectatives realistes, adequades a l´edat i el nivell de les capacitats de l’esportista.
D´aquesta manera serà més fàcil per a l´entrenador fer elogis sincers.3- Recompensar l´esforç i les bones actituds tant com el resultat.4- Recompensar la tècnica correcta, i no solament el resultat.5- Aprofitar els recursos materials disponibles per disenyar gran quantitat d’activitats.
6- Modificar les regles i les activitats per elevar al màxim l’acció i la participació.
7- A l´hora de donar instruccions tècniques o corregir errors, mira d´utilitzar l´enfocament “sandvitx” .8- Crear un entorn que redueixi la por a intentar noves habilitats.9- Ser entusiasta i predicar amb l´exemple.10- Comparteix les teves experiències amb altres entrenadors i agafa’n noves idees que puguis
aprofitar.11- Informa’t de les causes per les quals els esportistes abandonen el teu equip en finalitzar la
temporada.12- Reuneix-te periòdicament amb els pares, aclareix-los el teu rol, intercanvia informació i
recull informació i preocupacions de cadascun d’ells.
El paper de l’entrenador en l’estat psicològic ideal del seu equip o esportista: la comunicació i la motivació.
En l’entrenament del factor psicològic d’un equip hi ha dos aspectes fonamentals en els que l’entrenador hauria d’incidir, per tal de crear un clima que afavoreixi la implicació i la participació de tots els membres de l’equip en els objectius a aconseguir.
Ha d’ intentar crear un clima ideal d’aprenentatge i de rendiment mitjançant una bona comunicació i motivació de tots els membres de l’equip.
De la motivació ja n’hem parlat en punts anteriors (variables psicològiques que incideixen en el rendiment).
La comunicació
Els coneixements de l’entrenador tenen molt poca utilitat si no és capaç de transmitir-los als seus esportistes. Per tant...
(...) l’ art d’ ensenyar no té que veure tant amb el que un sap, sino en com ho transmet.
Al final el que importa en la comunicació no és el que l’entrenador vol dir, sino allò que l’esportista entèn….
Per conectar amb els esportistes, l’entrenador haurà de millorar les seves habilitats comunicatives, per exemple el seu llenguatge corporal ( gestos, expresions, etc.).
…però a més, l’entrenador necessita escoltar i comprendre als seus esportistes.
Tipologia d’entrenadors segons laseva comunicació.
N’hi ha identificades 8 tipologies d’entrenadors depenent de les seves facultats comunicatives:
1)L’entrenador pretenciós:
Incapaç d’admetre una errada, no aconsegueix el respecte dels seus esportistes perquè ell no tampoc els respecta.
Escoltant i respectant les opinions dels seus esportistes
Aquest respecte no es pot exigir sinó que s’ha de guanyar… Com?
Els esportistes no capten el seu missatge perquè normalment aquest és negatiu i, a més, no respecta les seves opinions.
Tens credibilitat entre els teus esportistes?
1 2 3 4 5
Molt baixa Molt alta
(Encercla el número que millor et descriu)
2)L’entrenador derrotista:
La major part de les seves paraules i accions són negatives, i fins i tot hostils.Critica freqüentment els seus esportistes, els crea dubtes i destrueix la seva autoconfiança.No acostuma a elogiar l’esportista, i quan ho fa aquest quede eclipsat per altres comentaris negatius.
Ets preferentment possitiu/va en els missatges que transmets?
1 2 3 4 5
Negatiu/va Possitiu/va
3)L’entrenador jutge:
Avalua constantment els seus esportistes, en comptes de donar instruccions.Quan s’equivoquen no els facilita informació per corregir l’errada, sinó que els sanciona amb bronques.Quan els esportistes ho fan bé, els aplaudeix però no sap com instruir-los per aconseguir alts nivells d’habilitat.
Proporciones una alta informació per corregir les errades dels teus esportistes?
1 2 3 4 5Alt en judici
Alt en informació
4)L’entrenador voluble:
Mai se sap el que dirà: avui és una cosa però demà en serà una altra.No és coherent el que predique amb el que fa: diu als esportistes que no discuteixin amb l’àrbit, però ell ho fa constantment.
Ets coherent en la teva comunicació?
1 2 3 4 5
Incoherent Coherent
5)L’entrenador xerraire:
Es trobe sempre tant ocupat parlant, cridant, instruint…., que mai te temps per escoltar els seus esportistes.Mai es pare a pensar que als seus esportistes els podria agradar opinar alguna cosa, enlloc de tenir que escoltar sempre.
Et consideres un entrenador/a bon oient/a?
1 2 3 4 5
Dolent/a Molt bo/na
6)L’entrenador insensible: Mai demostra les seves emocions: no somriu, no plora, no mostra gestos de disgut ni tampoc de gratitud envers els seus esportistes.
Simplement no hi ha manera d’endevinar allò que pensa (nul-la capacitat de comunicació no verbal).
Ets capaç de comunicar-te no verbalmet amb els teus esportistes?
1 2 3 4 5
Dolent/a Molt bo/na
7)L’entrenador “sabelotodo”:
És incapaç de transmetre alguna cosa a un nivell que els seus esportistes puguin entendre.
Els parla com si fóssin catedràtics o donant tantes voltes sobre el mateix que aquests queden desorientats.
Ets capaç de donar instruccions i demostracions clares?
1 2 3 4 5
Dolent/a Molt bo/na
És incapaç de demostrar els secrets de l’esport d’una manera lògica de manera que esl esportistes ho puguin captar.
8)L’entrenador “lisonjero”:
No entèn com funcionen els principis del reforçament.
Encara quan, molt sovint, prodigue elogis o “lisonjas” als seus esportistes, reforça el comportament erroni en el moment menys apropiat.
Comprèns els principis del reforçament?
1 2 3 4 5
Poc hàbil Molt hàbil
Quan s’enfronte a una mala conducta, o bé la deixa passar sense comentaris, o bé es passa amb excessiva duresa amb l’infractor.
Suma ara les 8 puntuacions i escriu aquí la puntuació total ______. En quina categoria et trobes?
36-40 Premi llengua daurada. Estàs destinat a tenir èxit.
31-35 Premi llengua platejada. Ets bo però podries ser millor.26-30 Premi llengua de bronce. Correcte però però encara pots millorar molt.21-25 Premi llengua de cuïr. Adjudicat a tots aquells que freqüentment fiquen la pota.
8-20 Premi “Bozal”. Porta’l fins que milloris
Si no has sigut galardonat amb el premi LLENGUA DAURADA, aquestes consideracions poden ajudar-te a desenvolupar les teves facultats de comunicació:
8– Reforçar el que es vol dir mitjançant la repetició ( 2 o 3 repeticions).
1– Conèixer l’estil propi de comunicació.2– Conèixer les característiques dels jugadors.3– Comunicar-se de forma directa i positiva, construint missatges
clars, concrets i concisos.
4– Evitar les situacions de conflicte, sabent escoltar i facilitant l’expressió dels jugadors.
5– Comunicar-se sempre amb tots els jugadors, corregint en comptes de recriminar o atacar.
6– Dir les coses de manera immediata i utiltzant la comunicació no verbal (ser expressiu).
7– Parlar el mateix llenguatge dels jugadors (no utilitzar paraules molt técniques o científiques).
Directrius per donar missatges i instruccions d’una manera efectiva
Jocs
Preesportius De lluita De cooperació Grans Jocs
Bàsquet Atletisme Gimnàstica Equip Natura Sala
Judo Taekwondo
Expressió
Comunicació Ritme Relaxació
Gestual Verbal Percepció Control