de juliol de 2010 dominical - medias.diaridegirona.cat · 10 entrevista kim densalat va fundar el...

Gironins al món Xavier Donadeu Professor de Veterinària a la Universitat d’Edimburg PÀGI NES 6 i 7 Reportatge Art, po -lítica i ros tits Pere Mià i el restaurant Can Mià de Palol de Revardit. PÀ GINES 8 i 9 Entrevista Kim Densalat PÀGINA 10

MisterSofà

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES

REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES

REBAIXESCtra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA

REB

AIX

ES R

EBA

IXES

REB

AIX

ES R

EBA

IXES

REB

AIX

ES R

EBA

IXES

REBA

IXES R

EBAIX

ES REBA

IXES R

EBAIX

ES REBA

IXES R

EBAIX

ES

Dom

inic

alDiumenge 18de juliol de 2010

Diari de Girona

ReportatgeDel bracet de

Truman CapotePalamós organitza visites

guiades pels indrets que vasovintejar l’escriptor entre1960 i 1962. PÀGINES 2, 3, 4 i 5

Temps d’aventura: Yamaha recupera la Super Ténéré, una excepcional bicilíndrica d’«off-road». PÀGINA 20�SUPLEMENT

La novel·la L’home dels pijames de seda deMàrius Carol, guardonada amb el Pruden-ci Bertrana i el Maria Àngels Anglada, ha

fet revifar l’interès per l’estada de Truman Ca-pote a Palamós. L’escriptor nord-americà hi vaexorcitzar els seus dimonis literaris entre 1960i 1962 i, envoltat de paisatges mediterranis, hiva escriure una part important de A sang freda,l’obra que l’encimbellaria com a mestre de lanon-fiction novel. A Capote, els sojorns a la Cos- ta Brava li van deixar bon record. Cap al finalde la seva vida assegurava: «He viscut a Espan-ya en poblets de pescadors on feia sol a toteshores durant tots els dies de la setmana, peròno eren tan avorrits com Los Angeles».

Aprofitant el ressò positiu de L’home dels pi-james de seda, l’Ajuntament de Palamós ha pros-seguit la feina de rescat de la figura de Capote.Una feina iniciada el 2007, amb la desco bertad’una placa en un edifici de la platja de la Ca-tifa, recordant l’estada de l’escriptor. La difu siódel Palamós que va conèixer el creador d’A sangfreda continua ara gràcies a una ruta literàriapels escenaris on va viure i que va trepitjar,acompanyat sovint pel seu buldog. La ruta, endiferents idiomes amb el suport d’un guia es-pecialitzat (vegin la pàgina 7), permetrà evocar

la presència de l’escriptor i entendre millor laseva relació amb la costa empordanesa.

Van ser tres temporades llargues, entre 1960i 1962. Capote havia decidit exiliar-se a Europaper escriure A sang freda. Buscava espais tran-quils on concentrar-se i poder seguir un horaride treball adequat, lluny de les interrupcions iels destorbs que patia als Estats Units. Mentreexaminava uns quants destins possibles, va re-tenir el nom de la Costa Brava, un indret asso-ciat a Espanya que començava a córrer en bocade molts turistes. Ja l’any 1953, el periodista JohnBraddock havia narrat des de The New York Ti-mes l’existència d’aquesta «costa fabulosa». Ladefinia com «un tram accidentat i boscós. Un li-toral sinuós de seixanta milles de llarg, a Cata-lunya, que no deixa d’augmentar en populari-tat com un lloc europeu ideal per passar unesvacances al costat del mar».

Un altre nord-americà, el novel·lista RobertRuark, hauria pogut subscriure les paraules deBraddock. Ell i la seva dona Ginny vivien, desde 1953, en un xalet davant la platja a Sant An-toni de Calonge, al costat de Palamós. GinnyRuark, bona amiga de Capote, va ser una peçaclau en la seva decisió d’instal·lar-se a Palamós.Ruark era un home aventurer, impetuós i asse-

2 DominicalDiumenge 18de juliol de 2010

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTO PORTADA: DdG (UNA DE LES ASSISTENTSA LES VISITES GUIADES QUE HA ORGANITZATL’AJUNTAMENT DE PALAMÓS PELS INDRETSQUE VA SOVINTEJAR TRUMAN CAPOTE)

18 de juliol de 2010

6 i 7 ReportatgeGironins al mónXavier Donadeu, nascut a SantHilari Sacalm, és professor deVeterinària a la Universitatd’Edimburg (Escòcia).

8 i 9 ReportatgeArt, política i rostitsL’artista-poeta Pere Mià és lacara visible del restaurantCan Mià de Palol de Revardit,«El rei dels rostits».

10 EntrevistaKim DensalatVa fundar el primer club deparacaigudisme a Empuriabravaha fet cinema i ara es passaa la novel.la de vampirs.

11 Noms i llocs de l’artMarc Palau

13 GastronomiaL’ànec

15 TendènciesBiquini o banyador?

SUMARI

1

2 3

Reportatge


Fotos:1L’Hotel Trias, al cen-tre de la imatge, vaser el primer allotja-ment de Truman Ca -pote a Palamós i liva servir sempre depunt de referència ala localitat. Foto:DdG.2Los Caracoles és unrestaurant encaraexistent on Capoteacostumava aesmorzar. Foto:DdG.3L’escriptor també vaser client de la taver-na Maria de Cada -qués, que tambécontinua en actiu.Foto: DdG. 4Truman Capote ambel seu buldogCharlie J. Fatburger,amb el qual acostu-mava a passejar perPalamós. Foto:Keystone. HultonArchive. GettyImages (Imatge ex -treta del fullet que haeditat l’Ajun ta mentde Palamós per alsparticipants en lesvisites guiades).5Un dels plafons quehi ha en diversosindrets de Palamósamb informaciósobre les estades deCapote a la localitat.Foto: DdG. 6Els assistents a unade les visites sobreCapote escolten lesexplicacions del guiaal centre de Pala -mós. Foto: DdG. 7El mateix grup, alPasseig Marítim, unaltre dels indrets quees recorren. Foto:DdG.

degat d’Àfrica, que projectava una imatge virili torrencial que semblava clonada de la d’ErnestHemingway. Des de Sant Antoni escrivia crò-niques periodístiques que es publicaven a 200diaris dels Estats Units, però, a l’hora de treballar, era als antípodes de Capote. Ruarkmenystenia els estilistes que sospesaven cadaadjectiu i cada metàfora abans de donar-los pervàlids. Preferia produir una cascada incontinentde paraules, en lloc de quedar-se aturat per me-ditar-les. El periodista Herb Caen, durant unavisita estival a Capote, va ser testimoni d’una es-cena reveladora: «Ruark es va presentar i li diu:“Truman, avui ja he escrit 5.000 paraules i emjugo el que vulguis que tu, assegut a l’escripto-ri amb la teva ploma, només has escrit una pa-raula”. A la qual cosa Capote va respondre: “Sí,Robert, però era la paraula correcta”».

L’HOTEL DE LA FAMÍLIA TRIASCapote va arribar a Palamós el 26 d’abril de1960, seguint els consells dels Ruark, en com-panyia de l’escriptor Jack Dunphy, la seva pa-rella des de 1948. Jack era deu anys més granque ell. Li feia de secretari i, entre d’altres tas-ques, li mecanografiava els textos que Trumanescrivia a mà, amb molta cura. Tot i ser autor

de novel·les i d’obres de teatre, Dunphy no te-nia el talent literari del seu company. I el seucaràcter també era molt diferent del de Truman:si el seu amic era alegre, sociable i extravertit,ell era esquerp i reservat. Jack rebutjava l’assis-tència als balls, les festes i els ambients glamu-rosos. Preferia practicar esports i esquiar, cosesque a Capote no li interessaven gens.

Aquell 26 d’abril, la parella es va instal·lar al’Hotel Trias. Van agafar dues habitacions i s’hivan estar un parell de dies, mentre els posavena punt l’apartament que havien llogat a la plat-ja de la Catifa. Els americans carrossaven 25 ma-letes i tres mascotes: el buldog Bunky, el terrierKelly i la gata siamesa Sister (Capote era inca-paç d’anar pel món sense els seus animals).

En aquells moments els responsables de l’ho -tel eren Josep Colomer –fill de Maria Trias, lafundadora de l’establiment– i Anna Maria Kam-müller, la seva dona. El matrimoni es va con-vertir en el suport logístic dels dos escriptors:va fer gestions per trobar-los cases on allotjar-se i els va relacionar amb comerços i gent de lavila. Josep Colomer recorda: «Quan Capo te te-nia qualsevol problema, venia a l’hotel i mirà-vem de solucionar-lo, ens vam convertir unamica en el seu refugi». Encara que no s’hi hos-

tatgés, Capote solia acostar-se al bar de l’hotelper beure i llegir la premsa. Hi anava sol i pre-nia «un martini amb ginebra o un ginger ale ambginebra o whisky». Anna Maria Kammüller noha oblidat les seves entrades «teatrals i espon-tànies» a la recepció. «Un dia es va presentaramb un petit cistell de vímet a la mà, tot satis-fet de la seva troballa i dient que el faria servirper posar-hi les monedes».

Capote, aleshores, només tenia 36 anys. Toti ser desconegut a Europa, als Estats Units ja eraun autor polèmic i prestigiós. Havia publicatobres de teatre, reculls de narracions i les novel·les Altres veus, altres àmbits i Esmorzar aTiffany. L’autor s’havia iniciat als vuit anys enl’art de l’escriptura, seguint una autodisciplinadesmesurada, per poder sobreviure a una in-fantesa i una adolescència complexes. La lite-ratura li havia servit de cuirassa davant el rebuigconstant de la seva mare i dels seus companysd’escola, pel fet de mostrar-se efeminat i ama-nerat.

Malgrat la passió amb què Capote vivia el seuofici, a Palamós es mostrava molt reservat so-bre la qüestió. Colomer diu: «Mai no ens va par-lar del que estava escrivint. Sabíem que era unescriptor, però no érem

Del bracetde Truman Capote

L’Ajuntament de Palamós ha organitzat unes visites guiades per donar a conèixer els indrets de lalocalitat on l’autor nordamericà va residir i va escriure «A sang freda» entre els anys 1960 i 1962

TEXT: SEBASTIÀ ROIG

(Continua a la pàgina 4)

5

7

6

4

conscients que fos tan impor-tant. Un palamosí aficionat a la literatura, en sa-ber que havíem tingut en Capote, ens va dir queera un autor molt famós, i com que havia detornar l’any següent, vaig anar a buscar un lli-bre perquè me’l signés. A Barcelona no en vaigtrobar cap, i vaig haver d’anar a Perpinyà». Elllibre era un exemplar d’Esmorzar a Tiffany.

EL PIS DEL DIPLOMÀTIC AMERICÀDurant 1960 i 1962, Capote i Dunphy es vanallotjar en tres ocasions en un petit apartamentdavant la Catifa, una platjeta on els banyistespodien nedar sense problemes. El propietarid’aquell apartament era el diplomàtic nord-ame-ricà John Y. Millar; de fet, estava situat ben béal costat de casa seva, un xalet molt bonic i lu-xós. Les dues construccions ja no existeixen per-què van ser enderrocades anys enrere. Capoteva quedar encantat amb l’apartament. Nomésd’instal·lar-s’hi va escriure: «La casa té el seu en-cant. Està en un poble de pescadors, just al cos-tat de la platja. L’aigua és tan blava i cristal·linacom l’ull d’una sirena». L’apartament, per dir laveritat, era petit i molt modest: tenia un menja-dor, amb sala d’estar que donava sobre la plat-ja, una cuineta i les habitacions.

El primer estiu la parella va pagar pel pis unlloguer mensual de 300 dòlars. Només hi vanviure fins al 15 de juny perquè comptaven anar-se’n cap a una altra banda d’Espanya (o a Por-tugal, Itàlia o potser França). Al final, però, vancontinuar avarats a la Costa Brava.

Des d’aleshores, la seva rutina vital no va can-viar fins que Truman va haver enllestit A sangfreda: arribaven al Baix Empordà a la primave-ra i s’hi quedaven fins a finals de setembre onovembre; aleshores marxaven a la localitatsuïssa de Verbier, vora la mola nevada del Mont-blanc, a passar la tardor i l’hivern.

Quan vivia a la Catifa, Capote solia esmorzara Los Caracoles, un restaurant popular molt pro-per. El restaurador Manel Salvador recorda: «Ve-nia molt sovint. Es prenia sucs de taron ja, aixòsegur. Es va fer molt amic de la meva mare, laqual no parlava ni una gota d’anglès. No sé quèdevien explicar-se…». El seu aspecte físic li im-pedia passar desapercebut: «Era baixet, menut.No era grassonet, però sí poqueta cosa. I moltamanerat. Molt. Solia portar bermudes, el quellavors es deia una camisa mambo, que anavaper sobre, i ulleres».

A Capote, saltar del llit per escriure o anar-se’n a esmorzar no li costava gaire: els pesca-dors de la Catifa es van convertir en el seu des-pertador habitual. L’escriptor deia: «M’aixecomolt aviat, perquè els pescadors es fan a la mara les 5 del matí, i fan tant d’enrenou que ni RipVan Winkle podria continuar dormint». Rip VanWinkle és el protagonista d’un conte de Was-hington Irving, que es queda adormit durantvint anys. Segons Capote, si Rip hagués viscuta prop de la Catifa, només hauria pogut dormirunes quantes hores. L’activitat diària dels pes-cadors, sobretot el tràfec de l’arribada de les bar-ques al moll, era una atracció que embadalia elsturistes. La llotja diària convertia el moll co-mercial, a les sis de la tarda, en un formiguerple de cares de sorpresa i camères fotogràfi-ques. Més d’un cop, Capote havia comprat peixa la llotja. Podem aventurar que ho feia quantenia convidat algun amic. Com podia ser el casdel fotògraf Cecil Beaton, que els va anar a vi-sitar aquell primer any, a la Catifa.

Després de l’estada, Beaton va anotar en elsseus diaris que la relació entre Truman i Jack,tot i ser sòlida, tenia moments de tibantor. Be-aton escrivia: «Resultava compromès escoltarcom Jack li fotia canya a Truman per les sevesduquesses i el seu interès per la gent rica o pelfet que Mrs. Paley el considerés un geni. Jackel flagel·la amb nervi irlandès i violència ame-ricana. De vegades li ha de fer força mal a Tru-man. Però també li dóna algunes lliçons».

Entre els dos escriptors, doncs, no tot erenflors i violes. I la presència sovintejada delsamics de Capote contribuïa a augmentar la ten-sió de la parella. Només l’estiu de 1960, desprésde Beaton, Truman i Jack van rebre el drama-turg Noël Coward, el parlamentari anglès LoelGuinness i la seva dona Gloria Guinness. Jackse’n queixaria per carta a la seva germana dient:«Cada dos per tres arriben amics d’en Trumanen iot, així que em veig obligat a tractar gent ala qual, per norma, ni tan sols veig. (…) Peròara entenc que aquesta gent són com colibris,voleteiant i alimentant-se en flors que realmentno desitgen. Tot el que volen és que et portis

bé. Així que, pel que a mi pertoca, ja no patei-xo ni hi penso».

LA TORRE DE L’EMPRESARI SUÍSEl juny de 1960, quan se’ls va acabar el lloguerde la casa de la Catifa, Jack i Truman van bus-car un nou lloc per viure. El van trobar a la ur-banització Comtat de Sant Jordi, de Platja d’A-ro, a una torre on es van quedar fins a finalsd’octubre. La torre era propietat del suís Alfre-do Klaebisch, amb qui es van posar en contac-te a través dels Colomer. El seu lloguer els vasortir força més car: 1.000 dòlars al mes.

Mentre hi residien els van atendre JosefinaBlanch i Pere Pagès. El matrimoni els feia tas-ques d’intendència i Josefina cuinava uns platstan deliciosos que Capote es va engreixar. Elnovel·lista va acompanyar a pescar Pere Pagèsen alguna ocasió: solia xisclar molt quan veiapeixos enfilats a l’ham.

Segons testimonis de l’època, a Capote «li en-cantava el suquet de peix, però feia comprar fi-lets per als gossos i la gata, que tractava com

uns reis en una habitació a part». Aquest amordesmesurat pels animals va fer que «importes-sin» un veterinari de Londres per curar-li una fe-rida a l’ull de la gata. Entre els costums extra-vagants de l’escriptor també hi havia el d’en-cendre, en ple agost, la xemeneia de l’aparta-ment, tot i que també es passava el dia «afegintgel a la ginebra». De fet, Capote deia que escri-via molt millor si tenia un got a prop. Havia co-mençat a beure des de molt jovenet.

Aquell estiu, entre els veïns del novel·lista hihavia el dibuixant Joaquim Muntañola. Munta-ñola explica: «Capote era un home petit i lleig,que vivia en una torre maca i grossa. Movia lesmans, petitetes, i no se separava mai de la sevaparella, un personatge musculat. El dia que me’lvan presentar vaig notar que jo no li havia agra-dat: em va donar la mà sense ni mirar-me. Sem-bla mentida que aquella mà, fofa i desmenjada,fos capaç d’escriure A sang freda, una novel·lamagnífica que he rellegit sovint».

EL XALET DEL SECRETARI ANGLÈSEl juny de 1961, poc abans que s’extingís el llo-guer de la Catifa, Truman i Jack van buscar al-tres apartaments. Capote es va queixar de lesclatellades d’alguns llogaters: «Aquí és molt rartrobar una casa realment satisfactòria i els llo-guers són molt alts. Aquesta tarda he anat a veu-re una caseta a la platja, molt petita (2 dormi-toris, 1 quarto de bany, menjador i cuina) i amo-blada amb un gust pèssim, i el propietari dema -nava 600 dòlars al mes! Realment són bojos».

El problema d’allotjament, aquest cop, el vanresoldre amb la intervenció de Ginny Ruark.Alan Ritchie, el secretari del seu marit, vivia enun xalet a Es Monestrí, a Sant Antoni de Calon-ge, però en aquelles dates seria fora. D’aques-ta manera, la parella hi va viure des de fi nals dejuny a finals d’octubre. Capote n’infor mavadient: «He canviat de casa, ara sóc davant de laplatja, és molt maca». A uns altres amics els par-laria de l’entorn amb un to més irònic: «El mésbonic de la Costa Brava és que està molt pas-sada de moda. Per aquí no ve ningú, ni vol ve-nir ningú, excepte un grapat de lleters angle-sots i de conductors de tramvia alemanys».

Bunky, el vell buldog, se’ls havia mort perNadal. Capote va tapar el buit comprant-se’n uncadellet, al qual va batejar amb el nom de Char-lie J. Fatburger. Charlie s’entretenia rosegant elsmobles de la llar de Ritchie; de vegades, men-tre el seu amo escrivia, preferia rodar per la plat-ja perseguint la gata Sister.

La proximitat amb els Ruark va incrementarles visites socials de Capote al seu xalet, on s’a-costava en companyia dels gossos. Carme Viu,una palamosina que treballava al servei deRuark, solia atendre’l. «El buldog no me’l dei-xava tocar mai… Arribaven al xalet pel jardí.Em cridava “Carmen!”, i entrava a casa per lapart de la cuina. Jo el saludava i li deia si voliaprendre un whisky i em deia que sí. Li prepa-rava el whisky, o el que fos, i li servia a la partde fora, a la terrassa. Bevia whisky, ginebra, detot… D’altres dies, en canvi, no volia prendreres i m’agraïa que li hagués demanat».

L’escriptor cultivava un aspecte excèntric. «Ve-s tia una mica raro. Amb un barret una mica es-trany. Li agradava vestir esportiu». Viu el recor-da com «un homenet amable i divertit, però exa-geradament amanerat. Regalava coses i moviales manetes sense parar, com nerviós». Un ves-pre, durant una festa amb músics que es va feral jardí dels Ruark, Viu va tenir l’honor de con-vertir-se en la seva parella de ball: «Era molt bonballador, va estar ballant tota la nit. Em va en-xampar quan duia una safata plena de gots i,apa!, no va parar fins que vaig accedir a ballaramb ell. Vam ballar unes quantes peces junts.En sabia».

LA MANSIÓ DEL MARQUÈSLa paradisíaca Cala Senià, un lloc isolat, envol-tat de pins i mimoses, va ser el darrer escenaripalamosí de Truman i Jack. La parella es va hos-tatjar, entre juny i setembre de 1962, a la ca sadel marquès José Luis de Urquijo, senyorívolai ben condicionada –disposava del telèfon ambel número 45–, situada molt a la vora d’una plat-ja de difícil accès. Capote va quedar meravellatamb l’indret. «Tenim una casa sensacional, moltaïllada i just al davant del mar. Jack va comen-çar a banyar-se a principis de maig, però per ami l’aigua encara és massa glaçada». L’isolamentdel lloc va propiciar l’aparició de visitants ines-perats, com un guillot que rondava per la calaa principis d’agost. Això els obligava a tancar la


Fotos:8Truman Capote i laseva parella, eltambé escriptor JackDunphy, en unaimatge extreta del lli-bre Truman Capote,de George Plimpton.9Vista aèria de LaCatifa i el nucli dePalamós entre elport i el moll nou,entre 1958 i 1960.Un dels llocs deresidència deCapote va ser unacasa davant de laplatja de la Catifa.Foto: Col. E. Dal -mau Cànovas.SAMP.10Dedicatòria deTruman Capote aJosep Colomer, res-ponsable de l’HotelTrias. Foto: VicensGiménez.10El mercat diari alcarrer Major dePalamós, entre 1960i 1965; Capote hihavia comprat. Foto:R. Serrat. FonsSerrat. SAMP.10Els assistents a unade les visites guia-des davant de l’edifi-ci que havia estatl’antiga oficina deCorreus i Telègrafs.Foto: DdG.

Ve de la pàgina 3)

8

9

10

11

12

Reportatge


gata Sister cada nit a dins de casa, cosa que al’animal no li agradava gens.

El 5 d’agost, la mort de Marilyn Monroe vacolpir l’escriptor. Truman se’n va assabentar ala Llibreria Cervantes, de Palamós, quan reco-llia els seus exemplars de premsa estrangera. Lallibretera Pepita Sala recorda l’impacte que li vaprovocar la notícia: «Capote va agafar un diari,el va obrir sobre el taulell i va començar a dir:“Oh, però si s’ha mort la meva amiga… S’hamort la Marilyn Monroe”. Es va quedar parat…Jo no li vaig seguir la conversa perquè guar dà-vem les distàncies. Ell, amb la gent, més aviates feia una mica antipàtic. No donava gaire con-versa a ningú. Anava a la seva. No es miravamai ningú». La mort de l’actriu, a la qual dedi-

caria el retrat literari Una criatura preciosa, elva fer escriure d’immediat a uns amics en toplanyívol: «Em sento molt dissortat per lo de Ma-rilyn Monroe: era una noia tendríssima i unabona amiga. L’estimava».

El 7 d’agost, un parell de dies després del tras-pàs de l’actriu, es va declarar un fort incendi aprop de Cala Senià. Capote el va viure a pri-mera línia: «Un incendi forestal va cremar la fin-ca del costat de la nostra i quasi ens va engolir.Quan els bombers (eren gairebé 400) ens vandir que havíem d’abandonar la casa, l’únic quevaig agafar va ser El Llibre i tot el material rela-tiu a ell. Però la casa es va lliurar del foc, grà-cies a Déu». Capote, doncs, va fugir de la calaamb el manuscrit de A sang freda, un text al

qual, en aquells moments, ja li faltava ben pocper ser enllestit. En realitat, tenir tan avançadala novel·la li va permetre descomprimir-se i po-der exercir d’amfitrió dels amics a Cala Senià.Fins allà es van desplaçar, entre d’altres, el fo-tògraf Cecil Beaton, la model Lee Radziwill, lamilionària Gloria Vanderbilt, l’actriu Tammy Gri-mes, Drue Heinz, el propietari de les salsesHeinz, i William Paley, director de la cadenaCBS i la seva dona Barbara. Tota aquesta efer-vescència de ben segur va influir en la seva per-cepció posterior on declarava, com ja hem vist,que Palamós era un lloc molt menys avorrit queLos Angeles. Un bon eslògan que, vés a saber,potser figurarà algun dia a les tovalles dels res-taurants palamosins.

Fins el proper 20 d’agost, l’Ajuntament de Palamós ha programat visites guiades en diferents idiomes que recorren alguns delsindrets que Truman Capote va sovintejar entre 1960 i 1962 (sota aquestes línies se’n detallen uns quants). Les visites s’ofereixenen francès (dimarts), anglès (dimecres), alemany (dijous), castellà (divendres) –tots aquests dies a les set de la tarda– i català (elsdissabtes, a dos quarts de vuit). Les reserves es fan al mateix punt on comença el recorregut, el Museu de la Pesca (972 600 424).

Capote a Palamós: Un recorregut per la dècada de 1960

Cala SeniàL’entrada principal a la casa on Ca-pote i Dunphy van viure de juny a se-tembre de 1962; disposava de platjaprivada. Foto: SAMP.

LlibreriaCervantesEn aquest establimentara desaparegut (laimatge és de 1960) esva assabentar TrumanCapote de la mort dela seva amiga MarilynMonroe, l’agost del1962. Foto: R. Serrat.Fons Serrat. SAMP.

La PañoletaLa ballarina «La Chunga» actuant en aquest local jadesaparegut en presència, entre d’altres, d’Ava Gardner(fumant) i Pastora Imperio, entre 1957 i 1962. Foto: An-toni Crosa Mauri. Col. Família Crosa. SAMP.

Robert Ruark El novel.lista, a la imatge a la porta de la sevacasa a Es Monestrí, va convéncer Capote perviatjar a Palamós. Foto: Col. C. Viu. SAMP.

Alan RitchieTruman Capote va usar la casa del secretaride Robert Ruark, a Es Monestrí, l’any 1961.Foto: Col. Depoorter/Moreu. SAMP.

Los CaracolesL’escriptor acostumava a esmorzar en aquestrestaurant, on se’l recorda pel seu aspecte fí-sic. Foto: Col. F. Salvador Garcia. SAMP.

Hotel TriasLluïsa i Josep ColomerTrias al saló-bar de l’hotel, l’any 1958. L’Ho telTrias va ser el primerallotjament de TrumanCapote a Palamós i elva conservar com apunt de referència a lalocalitat. Foto: Col. J.Colomer Trias. SAMP.

Maria de CadaquésLa imatge mostra Maria Rubau amb familiars iamics a l’exterior de la taverna, encara exis-tent com a restaurant, l’any 1959. Foto: Col.Restaurant Maria de Cadaqués. SAMP.

Platjade la Fosca

Platjade Castell

Ca la MargaridaBadiade Palamós

Molí de Sa Punta

La Pañoleta

Antiga Oficina de Correus i Telègrafs

Hotel Trias

Maria de Cadaqués

Los Caracoles

Es Monestrí

Casa Alan Ritchie

Casa Robert Ruark Cementiri Municipal

Existent

Desaparegut

Llibreria Cervantes

Pastisseria Samsó

Cala Senià

La Catifa

El passeig i el nucli de Palamós entre els anys 1950 i 1960.Foto: J. Granés. Col. J. Colomer Trias, Servei d’Arxiu Municipalde Palamós (SAMP).

XAVIER Donadeu Nascut a Sant Hilari Sacalm fa 40 anys, n’ha viscut 11 als EUA i 5 Escòcia

Xavier Donadeu va fer la carrera de Veterinària a Barcelona, va estudiar i treballar durant onzeanys en diferents universitats dels Estats Units, i ara és professor a la Universitat d’Edimburg, aEscòcia. Tot plegat li dóna un bon bagatge per comparar universitats. I hi veu diferències.

Almenys en la meva àrea de treball, la ve-terinària, les universitats dels Estats Unitsdonen unes quantes voltes a les nostres,

principalment perquè tenen molts més recur-sos i això permet donar una educació molt méscompleta i pràctica als estudiants. Així, quanun estudiant americà acaba la carrera està mol-tíssim més preparat per incorporar-se al mónprofessional. I pel que fa a la investigació, queés al que jo em vaig dedicar principalment, noval la pena fer comparacions. És la història desempre, els americans tenen molts més recur-sos i els saben aprofitar millor que nosaltres. Iho puc dir basant-me en la meva experiènciaen tres universitats americanes diferents». Hoassegura, amb contundència, Xavier Donadeu,professor de veterinària a la Universitat d’E-dimburg. Nascut a Sant Hilari Sacalm fa 40 anys,casat i amb dos fills, Donadeu fa cinc anys queviu a la capital d’Escòcia, però abans en va pas-sar onze als Estats Units, en una estada quequalifica d’«extremadament útil per a la mevaformacio professional».

Xavier Donadeu viu a l’estranger des que vaacabar els estudis de Veterinària a Barcelona:«Un cop acabada la carrera vaig marxar cap alsEstats Units per cursar-hi estudis de postgra-duat i seguidament hi vaig fer un postdocto-rat. Més tard em varen oferir una plaça de pro-fessor a la Universitat d’Edimburg, motiu pelqual vaig venir cap a Escòcia».

RITMES DIFERENTS«Vaig arribar als Estats Units solter i en vaig mar-xar casat i amb una criatura», explica Donadeu,que en els seus onze anys en aquell país vaviure als estats de Louisiana, Wisconsin i Iowa.El fet d’haver marxat de Catalunya tan jove liva facilitar l’aclimatació professional al seu noulloc de residència, tot i les diferències existents:«Quan vaig acabar la meva formació als EstatsUnits, vaig continuar treballant-hi dins de laUniversitat, com a investigador postdoctorat.El ritme de treball americà és bastant intens.L’horari de feina és semblant al britànic (nor-malment de 9 a 5), encara que l’únic descansque normalment es fa és per dinar (12 a 1),mentre que al Regne Unit a més es fan atura-des curtes al matí i la tarda, que en diuen cof-fe breaks». Precisament per la intensitat de lafeina als EUA, «quan vaig tornar a Europa re-alment vaig notar el ritme més relaxat de tre-ball i allò que “si no ho fem avui ho faremdemà”, una cosa que no trobes gaire als EstatsUnits. En aquest sentit, la filosofia de treballbritànica crec que és més semblant a l’europeaque no pas a l’americana». Donadeu també co-menta que «un altre tret diferencial americà ésl’eficiència (tant en el treball com en altres as-pectes de la vida), una característica que espractica menys i que està molt menys valora-da en aquesta banda de l’Atlàntic».

Malgrat mostrar-se «molt satisfet» de la sevaexperiència personal i professional als EstatsUnits, Xavier Donadeu no va dubtar a accep-tar l’oferta que va rebre per traslladar-se a tre-ballar a Escòcia: «Sóc professor a la Facultat deVeterinària de la Universitat d’Edimburg, on en-

senyo Fisiologia als estudiants de segon i ter-cer curs». Afegeix de seguida, però, que «al Reg-ne Unit, la majoria de professors universitarisdediquem una part molt important del nostretemps a la investigació (sovint més que a l’en-senyament). La raó és que la la universitat bri-tànica és valorada en gran part per la seva pro-ducció científica i pels diners que això gene-ra. Per aquest motiu, si vols avançar profes-sionalment en una universitat britànica has deser cientifícament productiu». En aquest sentit,apunta, «una característica de la universitat aquísón els forts lligams amb l’empresa privada,

cosa que ajuda considerablement a la genera-ció de riquesa a traves de la investigació».

Xavier Donadeu no va tenir gaires dificultatsper adaptar-se professionalment ni personal-ment a Escòcia, després de l’experiència ame-ricana, si bé va tenir alguns problemes per as-sumir «l’ommnipresent burocràcia britànica (as-pecte en el qual són clarament més semblantsals espanyols que als americans) i també al costmolt més alt de la vida». Pel que fa a la relacióamb els escocesos tant a la feina com en la vidaquotidiana, assenyala que «en general, els bri-tànics són bastant formals i educats (una ca-

d’un altre mónUniversitats

TEXT: ALFONS PETIT


Fotos:1Xavier Donadeuamb els seus pares,durant una visita quevan fer a Edimburg;la imatge és capta-da a Calton Hill, unturó al centre de laciutat on al segleXIX hi varen cons-truir una rèplica delPartenó d'Atenesper commemorar elsmorts a les guerresnapoleòniques.2Al cèntric carrer dePrincess Street, ambel castell d'Edim -burg de fons.3Amb uns amics deSant Hilari Sacalm ales Highlands d'Es -còcia.4A la feina.5En un espectacularentorn natural, apocs quilòmetresd’Edimburg.6Al centre de la ciu-tat.

1

2 3

4

Amb la col·laboració de

EdimburgESCÒCIA

(REGNE UNIT)

DISTÀNCIA DE GIRONA:1.610 quilòmetres.

SUPERFÍCIE:259 km².POBLACIÓ:

477.660 habitants (2009).DENSITAT:

1.844 hab/km2.MONEDA:

Lliura esterlina(1 euro = 0,84 lliures).

IDIOMA OFICIAL:Anglès, escocès.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS LI HAAGRADAT D’EDIMBURG

A XAVIER DONADEU:El fort sentit de responsa-bilitat cívica i respecte ales lleis que tenen els

escocesos i britànics engeneral, una característi-ca que de fet compartei-xen amb els nord-ameri-cans. Aquesta caracte-rística en realitat fa laconvivència molt més

fàcil i més segura.

I EL QUE MENYS:El caràcter de la pobla-

ció britànica és, en gene-ral, més sec i distant que

el nostre, els falta la«calor» que tenim elspobles de més cap al

sud. Al mateix temps, elsmanca una estructura

familiar sòlida, cosa quees reflecteix en el gran

nombre de famílies sepa-rades, un aspecte queno és gens d’envejar.

QUÈ ÉS EL QUE MÉS TROBAA FALTAR DE GIRONA:

Com molts catalans queviuen fora del seu país,

trobo a faltar la família i la«bona vida» (bon menjar,vida social...). I, per des-comptat, la calor de l’es-tiu, ja que la temperatura

d’un «dia de calor» aEscòcia sovint no supera

els 20º!

I EL QUE MENYS:Jo vaig sortir cap a l’es-tranger ja fa més de 16anys, però recordo que

abans de marxar em pre-ocupava la falta de pers-pectives professionals, oalmenys no em confor-mava gaire amb les que

se m’oferien.

Gironinsal món


racterística que els diferencia dels americans,que no son gens protocol·laris) i a la vegadatambé bastant individualistes. Malgrat això, sa-ben acollir bé els estrangers i són bons conei-xedors d’altres cultures. Potser també degut ala climatologia, els escocesos fan bastant vidaa casa, o al pub, que de fet constitueix el prin-cipal nucli de vida social». Aquest bon conei-xement d’altres cultures que remarca Donadeues tradueix en el fet que, segons ell, «la majo-ria de britànics saben on és Girona i saben queCatalunya és una comunitat diferencial dinsd’Espanya, si més no perquè molts d’ells hi hanpassat les vacances».

ANAR A DORMIR DE CLARQuan se li demana com és un seu dia normala Edimburg, explica que «generalment surto decasa al voltant de les 7.45 del matí per anar aportar el meu fill a l’escola abans d’anar cap ala feina. Una gran part del meu treball està de-dicat a la investigacio científica a l’Institut Ros-lin, que està situat a uns 10 quilòmetres d’E-dimburg i on normalment passo la major partdel dia. Per cert, molt a prop hi ha la capelle-ta de Roslin, un lloc de visita molt popular en-tre els turistes, especialment per la pel·lícula Elcodi Da Vinci. Entre el migdia i la una és nor-malment l’hora de dinar i la majoria (inclòs jomateix) simplement mengem un sandvitx a lacafeteria. Normalment surto de la feina al vol-tant de les 6 (aquí la jornada laboral acaba en-tre les 5 i les 6) per anar a recollir el nano al’escola i després anar a fer una mica de jog-ging a l’aire lliure (principalment a l’estiu, per-què a l’hivern a les 4 de la tarda ja és fosc i so-vint fa mal temps). També és molt tradicionalaquí trobar-se al pub després de la feina, i pas-sar-hi unes horetes disfrutant de les excel·lentscerveses locals (que, amb tot el respecte, do-nen moltes voltes a les cerveses espanyoles),encara que jo només tinc ocasió de fer-ho moltde tant en tant. Nosaltres normalment sopementre les 7 i les 8 de la tarda, una mica tard perals estàndards britànics (sopar al voltant de les6)». Xavier Donadeu relata, com a dada curio-sa sobre els horaris, que «a causa de la latitudd’Escòcia, a l’estiu no es fa fosc fins a les 11 dela nit (de fet a la punta nord d’Escòcia hi arri-ba a haver només 3 hores de foscor durant elmes de juny) i per tant alguns dies d’estiu te’nvas a dormir de clar».

El cap de setmana els aprofiten Xavier Do-nadeu i la seva família per fer «principalmentsortides a l’aire lliure. Encara que sigui capital,Edimburg es pot considerar quasi semirural, jaque té un accés molt ràpid a espais naturals degran bellesa».

Del que ha conegut dels escocesos, i delsbritànics per extensió, Xavier Donadeu en re-marca «el fort sentit de responsabilitat cívica irespecte a les lleis que tenen», cosa que per aell «fa la convivència molt més fàcil i més se-gura. Per exemple, els accidents de trànsit, queconstitueixen un problema molt greu al nostrepaís, tenen una incidència molt més baixa alRegne Unit i bàsicament no se’n sent a parlarals mitjans de comunicació. Un altre exempleben clar és la llei que prohibeix fumar en llocspúblics que, al contrari que a Espanya, es varespectar arreu d’Escòcia des del primer dia

que va entrar en vigor i sense portar ab-solutament cap polèmica». Donadeu elo-gia també que «tots els britànics tenen ungran respecte al medi ambient i això estradueix en una gran abundància d’es-pais verds i, per altra banda, restriccionsconsiderables en el nombre de zones edi-ficables arreu del país, un tret que és moltnotori quan es viatja per Escòcia».

CIVISME I MEDI AMBIENTNo li fa el pes, en canvi, al marge del ca-ràcter «més sec i distant» de la poblacióbritànica (vegin peça lateral), «la falta dequalitat en tot el que es referix al vestir,la decoració, l’alimentació, etc... encaraque s’ha de reconèixer que la cuina es-cocesa és, en general, millor que l’ame-ricana». Pensa, en qualsevol cas, que elque més cridaria l’atenció d’Escòcia alsgironins que la visitessin és «el tarannà deles persones. Principalment el seu civis-me, que s’evidencia visiblement en laseva forma de conduir i en general decomportar-se en públic (excepte quanvan a veure partits de futbol a l’estrangeri beuen una mica massa). I també en laforma com respecten el medi ambient».

Xavier Donadeu diu que el seu trasllata Escòcia és «de moment, definitiu, peròmai se sap si algun dia sortira una ofertaencara millor». I encara que no es pene-deix en absolut d’haver marxat a viure afora –«l’experiència que he tingut a l’es-tranger no la canviaria per res»–, no des-carta tornar algun dia a viure a les co-marques gironines: «La meva esposa ésportuguesa i els meus fills han nascut alsEstats Units i a Escòcia, o sigui que la nos-tra família té arrels en diversos països. Defet, a més, per a la meva esposa i per ami l’opció de viure fora dels nostres paï-sos d’origen està essencialment basadaen necessitats professionals, i des d’a-quest punt de vista tampoc no ens faria

res tornar als Estats Units. Malgrat això, sí quem’agradaria tornar eventualment a Girona, pot-ser quan em jubili».

De moment, viatja un parell de vegades al’any a Girona «principalment per visitar la fa-mília», i hi manté un contacte fluid mentre ésa Escòcia: «Les relacions amb família i amicssón fàcils de mantenir i hi ajuden les excel·lentscomunicacions aèries entre Edimburg i Giro-na, que faciliten visites recíproques». A més,«per als que vivim fora avui en dia, Internet nodeixa cap excusa per no estar al cas del quepassa al país d’origen».

5

6

Ala manera d’aquella mítica Acadèmia pla-tònica, que anunciava al llindar de la sevaporta la prohibició d’accedir a tots aquells

que no sabessin geometria, el Restaurant Can Miàde Palol de Revardit podria fer extensiva la res-tricció clàssica, en algun dels flancs de la seva nomenys vistosa entrada, als éssers benpensants, po-líticament correctes, pobres d’esperit i, com solpassar en aquests casos, incapaços de valorar unacuina feta de temps i de coneixements atàvics.Aquest «temple de la gastronomia i de la pagesia»(el paganisme se li suposa) fa més de trenta anysque el gestiona una família encapçalada per PereMià, un homenot (en el sentit estrictament planiàdel terme) que, com els arbres tocats per l’acciód’un llamp precís, brota amb energia primigènia,arran de soca, en tantes direc cions com la necessitat reclama. El seu aspecte profètic (ens re-ferim a la barba de patriarca) no té res a veureamb qui et rep: despistat i atrafegat alhora, vital iaccessible, es dedica a les coses d’aquest món ambintensitat desbordada; gastrònom, artista pintor-poeta i activista dels drets civils, Pere Mià es des-plega en el seu quarter general per explicar-nosla seva història. De política, en parlarem al final.

Tot i trobar-se a mig camí entre Girona i Banyoles (o a la inversa), Palol de Revardit acon-segueix passar més o menys desapercebut per tresraons: gràcies a l’autovia olímpica que parteix elterritori (les cicatrius del progrés); malgrat la sevaescassa població (poc més de mig miler d’habi-tants); i per culpa del caràcter dispers dels nuclishumans (masies) que conformen aquest munici-pi del Pla de l’Estany (abans del Gironès, un fetque reforça el seu perfil fronterer, de xarnera en-tre dues tipologies de paisatges igualment gene-ro sos). Gràcies, malgrat i per culpa: per arribar aCan Mià cal deixar la ferida asfaltada de doble carril i trencar (un verb que té moltes més accep-cions que virar) cap a un camí original de terra,flanquejat per alzines, que dolçament et porta alpreludi en forma de pla ça de l’únic restaurant delmón que està literal ment coronat (per una grancorona platejada), senzillament, perquè és el reidels rostits (un helicòpter va portar la pròtesi mo-nàrquica). Cal llegir, al respecte, el magnífic arti-cle Habemus Regem, publicat per Oriol Mas ara facinc anys: «Amb la mateixa solemnitat amb quèJoseph Ratzinger va ser nomenat papa Benet XVI,Pere Mià es va coro nar ahir Rei del Rostit. El con-clave ha sigut en aquest cas la clientela del restaurant Can Mià, a Palol de Revardit, que du-rant els últims 27 anys, ha elevat els rostits de ca-brit amb pinyons, de senglar amb melmelada demaduixa, de pintada al conyac, de faisà, de porcdel Vietnam o el d’ànec, entre d’altres, com a au-tèntic menjar dels Déus...».

TRES ELEMENTS CLAUI és que aquesta és la seva primera raó de ser: lacuina. Com molt bé ha explicat Domènec Moli alseu llibre Pagesia i gastronomia, Can Mià és unclar exemple de la necessitat de reconvertir elsusos tradicionals de la masia catalana amb la fi-nalitat purament crematística que imposa la su-pervivència. En aquest sentit, Pere Mià disposava,a l’hora de fer aquest canvi (evolució necessària),de tres elements clau que, conjugats, expliquenl’excel·lència del producte. En primer lloc, el sa-ber fer gastronòmic: la mare i la germana, res-ponsables de la cuina, són hereves d’una tradicióque troba la seva raó de ser ens els temps dilatatsde cocció, en el canònic sofregit, en la cassola deterra, en els vins i licors evaporats que aromatit-zen les viandes, en la proximitat de les matèriesprimeres, etc.; en segon lloc, l’èxit dels seus ros-tits cal cercar-lo en la qualitat de les carns i em-botits que se serveixen: amb la lògica excepció dela ca ça, Can Mià és pràcticament autosuficient grà-cies als seus tancats curulls de pintades, coloms,pollas tres, faisans, ànecs i oques i, també, gràciesa les vaques, cabres, estruços i, de manera moltespecial, als porcs generosos –cap a dos-cents qui-los de matèria totalment aprofitable– que se sacri -fiquen regularment per nodrir un rebost que, alseu temps, nodrirà tots aquells que encara no ha-gin sucumbit a l’amenaça fantasma del colesterol;i, en tercer lloc, Can Mià compta amb unes instal·lacions que han sabut conservar l’encant d’a-quella masia del segle XVII i adaptar-lo a les ne-cessitats orgàniques d’un restaurant que ha fet delsseus dos menjadors uns refectoris on el comensales converteix en membre d’una comunitat entre-gada als plaers de l’àpat pantagruèlic.

D’això es tracta: de menjar com abans es men-java quan l’ocasió ho feia possible, de gaudir del’autenticitat dels productes de la nostra terra i deixar de banda, encara que només sigui per unes

hores, els tics de llepafils que la cultura gastro-nòmica desinfectada d’avui ens ha anat imposantde manera subtil però implacable. El més impor-tant és que aquesta actitud envers la menja pot serextrapolable a altres territoris de l’existència...

ARTISTA-POETA I ACTIVISTAPere Mià, com dèiem, és com els arbres tocats perl’acció d’un llamp precís: brota amb energia pri-migènia, arran de soca, en tantes direccions comla necessitat reclama. Per això no en té prou ambla seva vessant restauradora. De manera comple-tament autodidacta, ha anat desplegant una in-tensa activitat com a pintor i poeta que es mate-rialitza en unes obres inclassificables, però queresponen a una indissimulada voluntat de denún -cia. Pel que fa a la pintura, es tracta de treballsque són, en darrera instància, l’expressió visible iliteral d’una història que hom pot retrobar, ex-pressada amb idèntica virulència als seus poemes.I és que, com diu Pere Mià, Catalunya plora –Ensentir el cant dels ocells o dels segadors, / ento-nat per quatre voltors i rapinyaires / que desafi-nen i desafinen la partitura. // Quan veu la des-entesa de l’entesa / i el pedrisser de les seves arrels/ i de les que esperen per arrelar-se»– Catalunyaplorarà més o menys, però el que sabem segur és

que manquen veus com les de Pere Mià, capacesde dir sense embuts el que molta gent pensa.

Justament per això a Can Mià l’exposició d’a-questes dissertacions artístiques és permanent: alseu Museu de la Llum (el nom mateix és poesia)s’hi acumula tota una vida en forma d’embalumsdomèstics que poden anar des del bressol o l’ar-mari familiar fins a la insòlita selecció de llavorsautòctones i al·lòctones o, potser el més destaca-ble, fins a la munió de retalls de diari, cartes, fo-tografies i tota mena de testimonis gràfics del pai-satge humà que ha transitat per aquest restaurantque, es miri com es miri, és alguna cosa més. Lespintures i els poemes (juntament amb alguna es-cultura fàl·lica difícil de classificar) troben el seusentit en aquest diàleg intens i càlid, en aquestacomunió de veus autèntiques, en aquest maridat-ge de sensacions que es nega a reconèixer fron-teres. Ni més ni menys.

Amb tot, la història de Can Mià (i aquí comen-ça la part política) té un punt d’inflexió que en-cara avui porta cua. Va passar el març de 2005:una inspecció de treball va decidir multar l’esta-bliment amb 21.000 euros per no tenir contractatl’home de la germana de Pere Mià. La parella, toti que sense papers, conviu des de fa més de tren-ta anys (ja els agradaria, a tants matrimonis, pas-

Art, política i

rostitsL’artista-poeta Pere Mià, transformat en activista pel seu rebuiga pagar una multa, és la cara visible del restaurant Can Mià de

Palol de Revardit, autoproclamat i coronat com «El rei dels rostits»

TEXT: EUDALD CAMPS


Fotos:Sobre aquestes lí -nies, a dalt, Pere Miàdavant dels jutjatsde Girona, on passaels matins delsdilluns per reclamarjustícia; a baix, algu-nes imatges de laprotesta que va fer aBarcelona amb unRolls Royce el se -tem bre de 2007.Fotos: Marc Mar -tí/Eu dald Camps.1Pere Mià, amb elvestuari que utilitzaen les seves accionsreivindicatives, alcostat de la sevaimatge en el «Muralde les Lamenta -cions», el quadreque va realitzar ambla col.laboració d’al-tres artistes per de -nunciar la seva situa-ció. Foto: AniolResclosa.2Un dels quadres dePere Mià. Foto:Marc Martí.3Simulant una crucifi-xió davant dels jut-jats de Girona. Foto:Aniol Resclosa.

1

32

Reportatge


sar del quart de segle plegats) i ell, a més, pagareligiosament els seus autònoms... Qualsevol al-tra persona, més dòcil i adotzenada pel sistemalegal, s’hauria plegat a la sanció administrativa(«Què hi vols fer –se sol proclamar amb resigna-ció covarda–, tenen la paella pel mànec!»), qual-sevol altre que no fos el poeta de les injustícies.Des d’aleshores, el gir cap a una mena de happe -ning de ressonàncies dalinianes ha estat impla-cable: Pere Mià –com molt bé explicava LluísBosch Martí en un article publicat no fa gaire enaquest mateix diari– s’ha «clavat» en una creu da-vant dels jutjats de Girona; ha realitzat, amb lacol·laboració d’amics artistes, un gran Mural de les

Lamentacions; va organitzar un Viacrucis des delcarrer de la Creu a la Tresoreria de la Generalitat;per Fires, va passejar el quadre de Les Lamenta-cions dalt d’un camió; va muntar una marxa enun Rolls Royce fins a Barcelona, on va llegir unmanifest contra els polítics i els jutges; es va ins-tal·lar davant dels jutjats i de l’Ajuntament de Girona amb una caseta de fusta que li va ser ex-propiada (els ha denunciat); ha fet un gran pastísde xocolata per commemorar el cinquè aniversa-ri de la seva «croada»... I tot un poderós etcètera(eclèctic com ell) que continuarà fins que no esresolgui a favor seu –el Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya ja ha anul·lat dues sentències

que el condemnaven, però encara no hi ha reso-lució definitiva sobre l’afer– un conflicte que, sos-té, mai no hauria hagut de començar.

Aquesta és la naturalesa de Pere Mià i del res-tau rant que regenta: ser fidel als orígens i respec-tar una cultura catalana que pot tenir la forma d’unpoema sofisticat, però que també pren cos en unrostit; actuar per amor i respecte a la pròpia feinai ser implacable amb els que no només no ajudena fer més rica aquesta terra, sinó que l’embor -doneixen des de les seves talaies administratives,lluny de la realitat del món. Com ell mateix escriu:«Hi ha molts porcs amb cara de senyors, / que ambels seus calés / volen girar el món al revés».

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, a dalt, Pere Miàtreballant al seu res-taurant fa algunsanys; a baix, un platde pintada al conyacen una taula de CanMià, de Palol deRevardit. Fotos:Eudald Camps.4Un client a la portadel restaurant CanMià; a la façana, unrètol que neix d’unagran corona procla-ma: «El rei dels ros-tits». Foto: EudaldCamps.5Un arc a l’entrada deCan Mià anuncia:«Santuari de la pa -gesia i gastrono-mia». Foto: EudaldCamps.6El restaurant cria l’a-viram que serveix.Foto: EudaldCamps.7Un dels dos menja-dors de Can Mià.Foto: EudaldCamps.8Al «Museu de laLlum», Pere Mià hiha reunit tot d’objec-tes i publicacionsrelacionats tant ambel restaurant comamb la vida a pagès.Foto: EudaldCamps.9Oca amb peres deCan Mià.

5

5

7

8

4

Vàrem preguntar a Pere Mià quina receptadestacaria d’entre l’àmplia selecció de ros-tits que es poden degustar a casa seva. La

resposta, gens concloent atesa l’àmplia oferta ila seva qualitat mitjana, es va decantar per l’o-ca amb peres, un plat senzill però de resso-nàncies mil·lenàries. I és que, segons sembla,aquest anàtid va ser la primera au de corral prò-piament dita (la utilització generalitzada de l’à-nec no la trobem fins al segle passat, explicaAndré Bonnaure al seu llibre imprescindible so-bre la matèria). Des del neolític, el palmípedeen qüestió apareix amb certa regularitat: a lesdecoracions murals de Nínive (Mesopotàmia),a Saqqara i a Giseh (Egipte) o, per citar els nos-tres clàssics, als textos d’Homer, Aristòtil o Plu-tarc es lloen les seves múltiples aplicacions (finsi tot el greix era utilitzat, pels grecs, com a cos-mètic). Una curiositat etimològica: el nostre fet-ge deu el seu nom al «jecur ficatum», és a dir, a

l’acció d’embocar amb figues l’animal per ob-tenir el polèmic i deliciós foie gras. Ara es faamb blat de moro, una opció pràctica però quedeu restar interès al producte...

La recepta de l’oca amb peres no pot ser més

assequible i eficaç: l’oca neta (estripada i so -carrimada), cal tallar-la a trossos, salpebrar-la, iposar-la a rostir en una cassola de terra amb olii una mica de greix de porc (sagí). S’ha de ros-tir durant una hora i mitja a foc normal, tirant abaix, deixant que la pell caramelitzi bé senseque s’arribi a cremar. En una olla a part, es po-sen les peres a bullir amb aigua i sal. Amb pocaestona n’hi ha d’haver prou. Després, una micaenfarinades, les fregirem en una paella utilitzantoli de la cassola on hem estat daurant els tallsd’oca. Un quart d’hora abans de treure la carndel foc, hi afegim les peres i ho acabem de cou-re tot plegat a foc lent. Per acabar de lligar elplat, podem incorporar-hi una picada d’amet-lles i un carquinyoli. Segons sembla, aquest platera ideal per al dia de batre; nosaltres, que jano batem ni breguem amb la terra que ens ali-menta, trobarem un bon consol al nostre alie-nament urbà en aquesta menja deliciosa.../E.C.

El paradigma de l’oca9

Kim Densalat és un empordanès nascut aGirona, en un any que no vol revelar, co-ses del misteri. Ha passat per mil oficis i

aventures, de pilot d’aviació a promotor de l’ae-ròdrom d’Empuriabrava. De doble de cinemaa productor. Amb un denominador comú, lesganes d’experimentar i aprendre de la vida. Arapublica la primera novel·la d’una trilogia devampirs, La invitación, a Planeta. I fa crítica so-cial des de la temàtica vampírica.

Va fer de marxant de Cuixart a París i va co-nèixer Dalí. Sí. Vam muntar una exposició através d’un amic meu d’Interviú. Va ser diver-tit conèixer Dalí. Vaig anar a veure’l de dret,amb un amic, a Portlligat. Va sortir la Gala, i ensva dir que no ens podia atendre. En aquell mo-ment passava per allà. I li diu al company: «Tuquè estudies?». «Medicina», diu. «Una merda»,contesta ell. I em pregunta: «Tu que estudies?».«Física nuclear», li vaig dir! I ens va fer passar.Ens vam asseure i vam parlar de les equacionsde Lorenz, del límit de la velocitat de la llum.Després em vaig assabentar que estava subs-crit a les revistes científiques de tot el món. Vamxerrar i xerrar. I va venir un servent i va dir: «Haarribat l’alcalde de Figueres». Es va acomiadardient: «Bé, nois, he d’anar a fer teatre». Va aga-far el bastó, la gavardina i se’n va anar a veurel’alcalde i els periodistes. Després ens vam veu-re a París, jo estava vinculat a en Cuixart, i es-tàvem al mateix hotel que Dalí. I ens passejà-vem per allà amb la seva limusina!

Fa quinze anys que tenia escrita la novel·la;què l’atreu de la figura del vampir? El vam-pir és la transgressió. Avui no podem fumar ocórrer; només ens deixen pagar i pagar. El vam-pir no té direcció, no viu enlloc. Vaig intentarfer un personatge diferent. Un personatge queha viscut mil anys, nascut a la Vall d’Aran, i quees coneix la història d’Europa perquè l’ha vis-cuda. Ha conegut artistes, escriptors, i poetes.És un personatge culte. Ningú pot viure milanys menjant i follant.

Cal aliment per a l’ànima... Sí. M’interessenles teories conspiratives. Tinc el Vaticà, que por-ta 2.000 anys; per l’altra banda, agafo una so-cietat secreta desconeguda i un noi que portamil anys, i els enfronto. La gent necessita his-tòries. Al principi la gent s’ajuntava al foc, i unexplicava històries. Els grecs van muntar elsseus teatres. Després tenim la literatura i la im-premta. I per què? Per què la gent treu con-clusions. I ens serveixen per al dia a dia. Aquítenim un vampir que s’enfronta a l’elit mundialperquè quan s’inventen el calés, els poderososdescobreixen que el diner és l’arma del futur.Una de les accions de la societat secreta és ca-rregar-se la Catalunya Nord: les terres d’aquestindividu. I per a ell és una venjança. Els altresel busquen. L’elit financera del món són paiosde 70 anys, vells. Tenen el poder però: què ésel que no tenen?

La joventut. El temps, i volen el secret de lavida eterna.

Diu que una de les persones més interes-sants que ha conegut és Franco, el xofer deDalí. Què tenia, l’home? En Franco era xoferd’una empresa de limusines. Duia el cap de labanca iraniana; arribava el fill del constructorsdels Jeeps, i ell era el xofer. Duia en Dalí, llo-gat les 24 hores del dia. En Dalí era pietós i lidonava la tarda o la nit lliure. I llavors ens pas-sejava a nosaltres! Es coneixia les històries detothom.

De quines anècdotes parlem? Tot és molt tru-culent! (riu). Imagina’t, baixàvem de la limusi-na, no érem ningú, però la gent pensava queérem celebritys! Et puc explicar que es va fermolt amic nostre per un motiu: una nit, ens vadur al Crazy Horse, i li vam dir que ens acom-panyés. Va ser la primera vegada que va fer elque no feia mai. I a partir d’aquí ens va dir que

quan anéssim a París, i estigués lliure, anàvemen limusina a tot arreu. Si tractes bé les perso-nes, et tornen agraïment.

Com es fa productor de cinema? Va produirla primera pel·lícula de Coronado o A manof passion d’Anthony Quinn... Va ser a laUniversitat. Hi havia moltes vagues, i jo anavaal cinema, i vaig pensar que era interessant. Jaera pilot i paracaigudista. Vaig treballar de do-ble. Vaig conèixer Antonio de La Loma, en unapel·lícula espantosa de l’Agatha Lys. Vaig feruna pel·lícula amb els xinesos; un documentaltelevisiu, El desafio de Acuario. I Waka-waka,que ara és l’himne del Mundial, amb en Coro-nado.

Com són els actors en el tracte? A Corona-do el vaig conèixer a Madrid. Era abans que fos

actor. Estudiava peradvocat. I li vaig dirque si feia unapel·lícula, li truca-ria. I com que acos-tumo a complir allòque dic, li vaig tru-car. Ell hauriatriomfat igual. Li vaanar bé perquè li vaobrir alguna porta.Gent que he cone-gut del cinema: untio increïble, Geor-ge Peppard. L’An-thony Quinn, notant. (S’arronsad’espatlles).

Peppard és cone-gut per El equipoA, però és ungran actor de ci-nema. I un senyor.Érem a la Molina,on rodàvem unesescenes de perse-cució, i quan vaarribar, el primerque va fer va serconvidar tothom:electricistes, càme-res, producció! Untio encantador.

Va iniciar el cen-tre de paracaigu-disme; per quèescull Empuria-brava? Als 21 anysja havia fet de totamb les avionetes.

Vaig ser a Bergèrac, a França, en un club de pa-racaigudisme, i quan vaig tornar, vaig crear elclub. És una responsabilitat tenir gent que esllença en paracaigudes, i crema molt. Ara és elnúmero 1 del món.

Quanta gent ha ensenyat a saltar? Milers. Tuvas a fer unes fotos a Empuriabrava des de te-rra, i acabaràs dalt de l’avió i no sabràs com.L’ambient t’enganxa. Però molts fan el primersalt i ja no intenten el segon.

La vida eterna és una condemna eterna?Tant se val que el trànsit duri 70 anys o 70.000anys! Recordo els amics amb què anava alcol·legi. No sé ni on són. Els amics de la milino hi són, però sempre coneixes noves perso-nes. Però una immortalitat sense objectius, noserveix. Has de tenir un objectiu.

Entrevista


KIM Densalat Empordanès polifacètic, fa el salt a la novel·la amb «La invitación»

Kim Densalat va fundar el primer club de paracaigudisme d’Empuriabrava i va ser impulsor del’aeròdrom. Com a marxant d’art, ha conegut Dalí o Cuixart. En el cinema ha produït JoséCoronado o Anthony Quinn. Ara es capbussa en una literatura que dóna molt de joc.

“La gentnecessitahistòries”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

“Va ser divertitconèixer Dalí.Vaig anar a

veure’l de dret,amb un amic,a Portlligat.Va sortir la

Gala, i ens vadir que no enspodia atendre.

En aquellmoment

passava perallà. I li diu al

company:«Tu què

estudies?».«Medicina»,

diu. «Unamerda»,

contesta ell. Iem pregunta:

«Tu quèestudies?».

«Físicanuclear», li

vaig dir! I ensva fer passar.

Ens vamasseure i vamparlar de lesequacions de

Lorenz, dellímit de la

velocitat de lallum...“

Marc Palau (Girona, 1971) és un artista desilencis meditats: un cop finalitzats elsestudis de Belles Arts a Barcelona l’any

1993 (una carrera que sembla pensada per serfeta i immediatament defenestrada: com si fosuna obligació passar pel trauma acadèmic...) vaflirtejar a través de CICORP (un col·lectiu queva crear juntament amb Sebastià Oliva) amb lesnoves tecnologies mitjançant l’acció, sovint ra-dical, i sense tenir en compte condicionants ex-terns més enllà de la pura voluntat d’expressióartística (van arribar a participar en una de lesprimeres edicions del Sònar). Després, el si-lenci: entre els anys 1994 i 2002, Palau, com ellmateix confessa, se sentia esgotat fins al puntde dedicar-se a treballar pels altres. Va fer dedissenyador gràfic (en parla com d’una malal-tia venèria) i va impartir classes mentre inten-tava deixar de ser «residual» (en paraules seves).La paradoxa (si és que se’n pot dir així) és queva retrobar-se en l’aspecte més essencial de laseva condició d’artista: el dibuix.

I és que, per a Marc Palau, «tot hauria de serdibuix: es tracta d’un espai d’introspecció, desíntesi, de retrobament amb les energies quet’han de permetre qualsevol altre tipus d’acti-vitat artística». La resta, recerca i experimenta-ció: una exposició, l’any 2003, a les malaguan-yades Sales Municipals d’Exposició de Girona(el Bòlit Centre d’Art Contemporani se les hafet seves, sense oferir cap alternativa a canvi),el va reconciliar amb la pintura. Mitja dotzenade treballs de gran format delataven un autoramb una afinada concepció de la representa-ció entesa com a espai escènic, com a locus sin-gular que conté totes les possibilitats, però tam-bé totes les paradoxes.

En aquest sentit, el seu desplaçament cap ala fotografia no va ser traumàtic: la complica-ció conceptual exigia una simplificació del mit-jà. Hauria estat impossible pintar tot allò que lacàmera certificava amb notable bulímia; la pin-tura hauria alentit en excés un procés d’explo-ració de les imatges que avançava a una velo-citat voraç, idèntica al desig d’algú que porta-va massa temps en silenci...

Tots els actors van representar el seu paperen la gran obra imaginada per Palau. Les sevesfotografies, a la manera dels tableaux vivants,van perpetuar escenes prenyades de contingutsexistencials. A en Marc Palau no li interessenles anècdotes: el seu és un paisatge prenyatd’informació que ha de ser esgrunat amb pa-ciència. Potser per això, com ell mateix afirma,«les fotografies que he fet encara s’estan reve-lant»: un procés el·líptic que, contra pronòstic,ha retornat a la pintura i aquell dibuix essen-cial en el qual l’artista sembla condemnat a re-plegar-se de manera cíclica. Pintura sobre fo-tografia que ve a complicar un procés que ten-deix a perpetuar les imatges, a interrogar-lesamb una insistència propera a la del torturador

que no espera resposta i que troba el seu sen-tit en la tortura mateixa...

Només cal mirar el seu estudi. Molt a propde la plaça dels Països Catalans de Girona, estracta d’un camp de batalla on l’únic supervi-vent s’inventa tots els personatges possiblesamb la finalitat darrera (i una mica desespera-da) d’escenificar una tragèdia (amb molts ele-ments còmics) que no és altra que la de la vidai la seva precària possibilitat. L’artista es trans-muta en una mena de parca inversemblant queacumula rera seu, com l’Angelus Novus de Klee,les runes de la història... El cercle, per des-comptat, no es tanca.

Noms i llocs del’art a Girona


Imatgesperpètues

L’artista gironí Marc Palau va arribar a la fotografia procedentdel dibuix, i ara la utilitza de base en el seu retorn a la pintura

EudaldCampsCrític d’art

EU

DA

LD C

AM

PS

EU

DA

LD C

AM

PS

EU

DA

LD C

AM

PS

EU

DA

LD C

AM

PS

Establimentsantics


Martí Fabrellas i Gascons, nascut a laMota, a Palol de Revardit, es va instal·lara Caldes de Malavella a finals del segle

XIX. Vivia en una casa de pagès i se suposaque era comerciant de bestiar, cereals i granes.L’any 1902 es va traslladar amb la seva famíliaa la plaça de l’Església i va muntar-hi una menade botiga on es feien menjars casolans i es ve-nia vi com si fos una taverna. Al principi, de lacasa se’n deia Ca la Gorga del Vi, perquè du-rant una època que hi va haver pluges molt for-tes a Caldes es va inundar tot l’establiment i lagent en feia broma. Era com una gorga d’aigua.Després en van dir només Ca la Gorga, nompel qual s’ha conegut la casa fins no fa gaire

L’any 1914, Martí Fabrellas, que estava casatamb Dolors Aradas, va donar d’alta el seu es-ta bli ment com a botiga de comestibles; s’hi ve-nia una gran diversitat de productes d’alimen-tació i consum, una pràctica molt habitual enaquella època. Aviat també començaria a fun-cionar com a hostal.

HOSTAL I HABITACIONSL’any 1921, la família va deixar la plaça de l’Es-glésia i es va traslladar al número 14 del carrerMajor, on encara és el negoci. L’any 1927 Mar-tí Fabrellas va quedar vidu i es va tornar a ca-sar amb Maria Esteba i Xirgu. Aleshores l’hos-tal era regentat per la parella i el fill del primermatrimoni, Pere Fabrellas i Aradas, que ja feiaanys que ajudava a tirar endavant el negoci.

Durant la Guerra Civil l’hostal no va tancarmai les portes. Curiosament, la casa va servird’allotjament de molts refugiats, que eren ex-combatents estrangers, (alguns ferits o conva-lescents), que esperaven que se’ls arreglés laseva situació per tornar al seu país. A la pos-tguerra es va continuar l’activitat normalment.Maria Esteba cuinava els àpats de l’hostal i PereFabrellas tenia cura de l’hort i del bestiar.

A la dècada de 1950 va començar el que esva anomenar el boom dels balnearis. Caldes deMalavella era una de les principals poblacionsde Catalunya on la gent anava a «prendre lesaigües» i es va omplir d’estiuejants. Venien, ge-neralment, des de Sabadell i comarca al juliol,a causa de les vacances de la indústria tèxtil;des de Barcelona a l’agost, i durant el setem-

bre, després de la recollida de la fruita, arriba-ven els de Lleida. El 1960 es va fer la primerareforma important de l’hostal. Es va ampliar ellocal i s’hi va annexar la casa del costat, aban-donant la botiga. Les regnes del nego ci les por-tava Pilar Esgleyes i Morell, esposa d’AmadeuFabrellas i Esteba, que l’ajudava.

L’actual propietari, Pere Fabrellas, va entrar

a dirigir l’empresa l’any 1983, que és quan esva fer una altra reforma important consistent amodernitzar l’establiment, posant banys a cadahabitació, calefacció i ascensor.

Pere Fabrellas està casat amb Karla Ferrera iPonce, que l’ajuda a regentar el negoci, comtambé ho fa la seva germana, Anna Maria Fa-brellas Esgleyes.

Hostal Fabrellas Caldes deMalavella

L’hostal data de 1914, encara que el negoci, que havia estatbotiga i taverna, ja funcionava uns quants anys abans; durant la

Guerra Civil s’hi van allotjar alguns refugiats estrangers

Història

L’actual establi-ment va iniciarles seves activi-tats com unacasa de menjarsi taverna de vi,que es venia agranel. Anysmés tard es vacanviar de llocdins del poble ies va convertiren hostal i casade menjars. Lacasa també ha-via estat una bo-tiga de queviu-res. Com a hos-tal va allotjar re-fugiats durant laGuerra Civil.L’establiment esva modernitzar iactualment hi hagent que s’hiallotja duranttemporades, so-bretot a l’estiu,però també laresta de l’any.

Origen1914FundadorMartí Fabrellas iGascons.Propietariactual Pere Fabrellas iEsgleyes.TreballadorsRègim familiar.ActivitatHostal.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

L’ànec és, sens dubte, un dels plats més po-pulars de la cuina catalana. És popular, imolt casolà, a les comarques de Girona,

la Cerdanya, al Penedès, al Maresme, i, arreu,ha passat a la «cuina de repertori» o cuina clàs-sica, als restaurants i fins i tot en algunes cases.Si bé als llocs on no hi havia tradició del seuconsum s’ha passat directament a l’ànec gras(com es diu a la Catalunya Nord), és a dir, l’à-nec –i especialment els seus derivats– que ser-veix per elaborar el fetge gras i altres produc-tes com el confit, els pedrers, els magrets, etc...

A França fou també un plat popular: era moltdel gust, per exemple, de l’escriptor Balzac, queel degustava a París, amb naps. No fóra estrany,no obstant, que aquest plat vingués del que elsparisencs anomenen Midi, Occitània: el nomd’una nació massacrada i prohibida que hacompartit, i en part comparteix, el mateix es-pai lingüístic, cultural i culinari amb Catalunya.Al Llenguadoc i altres països occitans, doncs,és habitual també el Guit amb naps, el nom oc-cità de l’ànec. Un animal que, a la Cerdanya,Catalunya nord i parcialment a l’Empordà, ésanomenat amb l’afectuós i onomatopeic nomde «tiró» (Tiró amb naps): tiró, referit a l’ànec,és l’equivalent a «tites» quan es dóna de men-jar a les gallines.

UN ANIMAL NÒRDICDe la Cerdanya a l’Empordà: és un animal,doncs, de pla i de muntanya, però sembla quesempre nòrdic. Així, a la Catalunya meridional,de tan poc conegut, se’l sol anomenar amb elnom espanyol de «pato», i a Espanya estricta espensa que és un animal exòtic, que només es

menja als restaurants xinesos... L’ànec, i la sevaparenta l’oca, caracteritza moltes cuines de l’Eu-ropa nòrdica i profunda, d’Anglaterra als paï-sos escandinaus, sense oblidar l’Europa de l’est.I, com és prou conegut, la recepta més famo-sa i il·lustre de la cuina xinesa és l’ànec lacat ala manera de Pequín/Beijing.

L’ànec xinès, de totes maneres, és diferentdel que s’utilitza a Catalunya, normalment, comes diu a l’Empordà i comarques veïnes, de duesclasses: «mut» i «xerraire». La preferència entrel’una i l’altra classe depèn de gustos particulars,però se sol preferir el mut, considerat menysgras. Aquesta espècie ve d’Amèrica, cosa pocconeguda. Esmentem, també, les races aptesper fer el foie gras, com són el berberí o de Ber-beria i el mulard. L’ànec mut, al Penedès, gau-deix d’una Denominació específica, i d’una re-cepta excel.lent, l’ànec amb prunes i pinyons.L’ànec, doncs, té una literatura i una històriail·lustres: dels antics egipcis als romans (Api-

cius en dóna una recepta amb una arrel simi-lar al nap), de Balzac a Josep Pla, passant perLa cuynera catalana (s. XIX).

La seva associació amb els naps, els salsafins,les prunes, els préssecs i fins la taronja o les ci-reres, aixi com els bolets, altrament, és una d’a-quelles troballes de la cuina tradicional verita-blement antològiques. Amb bolets també es faun exquisit ànec rostit, o bé un platillo deliciós.Hi ha la variant, típica del Pla de l’Estany, delplatillo d’ànec amb múrgoles, una veritables ex-quisidesa.

En la cuina francesa l’ànec se sol deixar moltmés cruenc, i fins i tot hi ha la recepta clàssicade l’ànec a la sang, que és una creació del res-taurant La Tour d’Argent: una part de l’ànec seserveix mig rostida i l’altra, literalment es prem-sa per recollir la sang i els fluids, amb una prem-sa com les de vi. Amb el premsat de sang, moll,etc... s’elaborarà la salsa, que inclou mantega iconyac, o bé porto, el fetge, etc...

L’ànec

Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

Són diverses les fruites que s’adiuenamb l’ànec: peres, pomes, prunes, ci-reres i, com en aquest cas, préssecs.

Una exquisida combinació de temporada.

ElaboracióTalleu l’ànec en 8 trossos. Saleu-los i empe-breu-los. Feu-lo sofregir amb l’oli; traieu-lo,torneu a posar l’ànec a la cassola amb unfons d’oli, ruixeu-lo amb vi ranci i feu-lo re-duir. Tot seguit hi tireu una tassa de brou i hodeixeu-ho coure a foc ben dolç una horeta,amb la cassola tapada. Hi afegiu la canye-lla.

– A part, haureu posat a bullir els préssecs,pelats i sense el pinyol i partits per la meitat,

en aigua i sucre.– Quan faltin uns 15 minuts per acabar la coc-ció de l’ànec, afegiu-hi els préssecs i una pi-cada deixatada amb vi ranci.

NotesA la picada s’hi poden posar pinyons, amet-lles, galeta maria, ametllat, borrego o, sim-plement, pa fregit.– Es pot variar l’alcohol: mistela, aiguardent,brandi, vi blanc, garnatxa d’Empordà, Ban-yuls...– Es poden fer servir préssecs en almívar, obé nectarines, o paraguaies.

Ànec amb préssecsLa recepta

És un dels aliments més populars de la gastronomia catalana,que també caracteritza moltes cuines de l’Europa nòrdica

Ingredients

� Un ànec. � 8 préssecsgrocs (de tipus devinya).� Una copa de viranci.� Un pols desucre. � Brou.

� Oli.– Picada:� 25 grams d’ave-llanes.� 2 carquinyolis.� Mitja cop de viranci.� Sal.� Pebre.� Canyella.

Medalla d’Or de Catalunya i Fullad’Or de Girona en el Concurs de

Vins i Caves de Catalunya Girovi 2010.Vi d’un bonic color rosat clar, amb re-flexos del color dels gerds. Aroma po-tent i molt elegant, que recorda les ma-duixes, els gerds i les fruites vermellesmadures. En boca és molt atractiu, fresc,golós i expressiu. Elaborat amb les va-

rietats empordaneses garnatxa i samsó,amb l’aportació varietal de merlot i syrahque li donen una gran qualitat. És undels vins rosats més ben acceptats del’Empordà, i figura a les cartes dels mi-llors restaurants. Molt adequat per aplats propis de la temporada d’estiu. Espot servir força fresc, cosa que li ac-centua la seva qualitat. Resulta extraor-

dinari amb una graellada de marisc declosca rosada, contemplant les onadesque moren al costat de la sorra.

El celler elaborador: Pere Guardiola,ubicat a Capmany, és propietat de la fa-mília Pairó. Elabora vins de molta qua-litat, ja siguin blancs, rosats o negres.Per a més informació: www.girovi.cat iwww.pereguardiola.com.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col·leccionisme

Un dels col.lectius filatèlics i nu-mismàtics més destacats de totCatalunya és FINUSGAB, una

associació formada per treballadors opersones vinculades a Aigües de Bar-celona, que en les seves exposicionsanuals miren de recordar preferent-ment les fonts de la Ciutat Comtal. En-guany s’arriba a la 43a edició d’a-questes mostres, i la font triada ha es-tat la de la Portaferrissa.

La casa del carrer de Portaferrissaque fa cantonada amb la Rambla con-serva la font de l’any 1681, que fouampliada en pedra el 1818, i que pos-teriorment va ser decorada el 1959amb mosaics de Joan B. Guivernau,composició artística que representa lamateixa Portaferrissa i les muralles,vistes des de la Rambla, quan encaras’hi instal.laven els venedors de la Bo-queria. Amb aquesta font de dosbrocs, els veïns veurien realitzats llursdesitjos de comptar amb una font prò-pia i estalviar-se així haver de passarpel gual del torrent de la Rambla peranar a proveïr-se d’aigua a la font méspropera existent aleshores –finals delsegle XVII–, al carrer del Carme.

L’antic carrer de la Portaferrissa, ons’alçaren edifics il.lustres com la casaMoja dels marquesos de Cartellà, i lacasa Gralla –una de les primeres a te-nir al seu interior aigua pública con-duïda–, avui s’ha convertit en un al-tre de totalment diferent, de gran pro-jeccció comercial, amb una infinitat de botiguesque el converteixen en un dels llocs més po-pulars i transitats de la ciutat.

Com és habitual en aquestes entitats filatèli-ques i numismàtiques, no podien faltar per com-memorar l’efemèride una medalla al.lusiva, jun-tament amb dos efectes postals, targetó i sobre,i el matasegells igualment recordatori de la fonttriada. Aquest cuny mostra entre d’altres cosesla imatge del sant barceloní Josep Oriol (1650-1702), canonitzat l’any 1909 pel Papa Pius X.

D’altra banda, i aquí s’aprecia també el bongust i la devoció per la història d’aquest grupde col.leccionistes, el butlletí de l’exposició ofe-reix articles força erudits: Historia del abasteci-miento de agua de Barcelona, de Pedro Boltes;Les monedes de les cooperatives catalanes, 1850-1950, de Joaquim Baliarda; Los sellos de ahorro“la Caixa”, 1905-1985, de Jordi Campderrós;

L’aigua: una temàtica fantàs tica, de Jordi Quin-tana, i d’altres notícies d’interès.

L’activitat cultural de FINUSGAB no s’acabaaquí, i durant tota la temporada col.laboren enl’organització i divulgació d’altres actes, com perexemple l’exposició El mar, la gran font, quefins al 16 de gener de 2011 roman oberta al ves-tíbul de la Torre Agbar de Barcelona, o el ma-teix Museu d’aquesta entitat, emplaçat a Cor-nellà del Llobregat i obert tots els dies de la set-mana excepte els dilluns. També mantenen con-tacte i una bona harmonia amb altres entitatsculturals, en la línia coneguda de les associa-cions de col.leccionistes, d’oferir-se a totsaquells col.lectius socials que en un momentdeterminat puguin requerir la seva col.labora-ció, amb especial incidència quan es tracta detocar temes relacionats amb la història i amb lesseves respectives ciutats.

Les fontsL’associació filatèlica i numismàtica FINUSGAB dedica la seva43a exposició anual a la font de la Portaferrissa de Barcelona

de Barcelona

XavierRomero

Després de tres anys llargs fent el soldat,Josep Llorens continuava pensant com

si vestís d’uniforme. I mentre passejava perl’escenari on havia de transcórrer la sevanova vida, recordava el que li havien expli-cat sobre la conquesta de Puerto Rico i la re-sistència dels indígenes que no havien vol-gut acatar la manera de fer dels espanyols.Per un instant, pel fet d’haver tastat la disci-plina i el comportament casernaris, no li vaestranyar que la gent d’aquelles terres no ha-gués volgut obeir de bones a primeres i ha-gués calgut la força de les armes.

Tot i que sabem que Josep Llorens Roblesva néixer a Girona el 1817, la seva vida ésun misteri fins que va fer els 17 anys, ja quealeshores, el 1834, sí que es té constànciaque formava part de l’exèrcit. Concretamentera membre del regiment de Granada, on vaquedar enquadrat fins el 1837. Després, vadecidir seguir el camí que tants altres noisde la seva edat van empendre al segle XIX:fer les amèriques. En el seu cas, va instal·lar-se a l’illa de Puerto Rico, que forma va partde la corona espanyola pràcticament desdels primers viatges que els exploradors ha-vien fet entre els segles XV i XVI. De fet vaser «descoberta» per Cristòfor Colom el 1493i colonitzada per Juan Ponce de León, queprecisament va donar-li aquest nom i que vareprimir els índigenes que no acceptaven laimposició de la corona castellana.

En temps de Josep Llorens, però, PuertoRico era una part més del territori espanyol,amb el mateix funcionament administratiuque la resta del país, com va poder com-provar aquest gironí que, instal·lat en un mu-nicipi costaner anomenat Gurabo, va entrara treballar a l’ajuntament, on va fer carreraadministrativa. Entre els càrrecs ocupats,destaquen el d’escrivent i el de secretari.

El 1855, valorant les seves aptituds, les au-toritats espanyoles el van designar alcaldede Patillas, una localitat pròxima a Gurabo,a on acabaria tornant per passar els darrersmoments de la sevavida. Josep Llorens Ro-bles va morir a PuertoRico el 1876, quan te-nia 59 anys.

Va rebre sepultura aGurabo, d’on era origi-nària la seva esposa,Severiana EchevarríaDíaz. El matrimoni vatenir cinc fills, tres noisi dues noies, que vanfer que el cognom Llo-rens s’expandís peraquella colònia que el1898 va canviar demans per passar a serun territori controlatpels Estats Units.

JosepLlorensRobles

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Floresta rosat2009


1Triquini ambpedreria,MontseBassons.2Banyador d’aire«retro»,dosMares.3Amb estampatgeomètric,dosMares.4Negre, DoloresCortés.5Pics blancssobre fons gris,MontseBassons.6Biquini estam-pat, Mango.7Brillant, Mango.8Amb estampatfloral, dosMares.9Amb anelles,Reef.10Amb grans flors, MontseBassons.11Recordant elspics, ArmandBasi.12De quadradetstaronges iblancs, Lacoste.

1

2

3 5

6

78

9

1011

12

4

La pregunta que totes ens fem a l’hora de decidir-nos a anar a la platja;si t’inclines pel dos peces, escull biquinis d’estampats florals o geomètrics,

però si optes pel banyador, recorda que la tendència d’aquest estiu ésrecuperar les formes que portaven les nostres àvies i mares

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Tendències

Biquini o banyador?

Sembla que els musicals ja han recuperatdefinitivament el seu lloc a la indústria;és més, fins i tot tenen assignada la seva

ubicació al calendari d’estrenes concretamentdurant les festes de Nadal. Fa dos anys va serDreamgirls, l’any passat, Nine. I enguany seràel torn de Burlesque, segurament el més curiósdels musicals que s’hauran estrenat en moltsanys. La seva singularitat radica, principal-ment, en què es tracta d’un vehicle de lluï-ment per a la cantant Christina Aguilera, quefa així el seu primer salt seriós a la pantallagran, i que aposta obertament per un prome-tedor freakismeestilístic. És a dir,que fa pinta de si-tuar-se en el ter-me mig de MoulinRouge i Hedwigand the angryinch: tindrà, segu-rament, una me-diocre carrera comercial, però al mateix tempss’erigirà en objecte de culte com ho ha estat,també, la molt infravalorada Repo! The Gene-tic Opera. Tot plegat no sorprèn venint d’unpersonatge com el director Steve Antin, actori productor musical que també té en el seu cu-rrículum la seqüela videogràfica d’Última sos-pecha i el guió del remake de Gloria que vadirigir Sidney Lumet el 1999.

Per tant, el més probable és que Burlesquefaci honor al seu títol, i més si s’assumeix que

la història que vol explicar és un encreuamententre Showgirls (que ja revisava lliu rement Evaal desnudo), El bar coyote i Freaks. El film és,a grans trets, la crònica de l’ascens i caigudad’una aspirant a cantant i actriu que arriba aLos Ángeles per fer-se un nom en el món del’espectacle i acaba convertida en l’estrella in-discutible d’un bar de sego na fi la. Però no ésun club qualsevol, sinó un refu gi d’estrellesen declivi que veuen en la noia l’encarnaciódel seu propi afany de redempció.

Produïda i fotografiada per Bojan Bazelli,col·laborador habitual d’Abel Ferrara, Burles-

que té entre els seus principals actius la ban-da sonora, per descomptat, però també un ex-tens i marcià repartiment que inclou, al cos-tat de la rutilant Aguilera, Kristen Bell, CamGigandet, Alan Cumming, Eric Dane (molt po-pular gràcies a la sèrie Anatomía de Grey),Stanley Tucci, Julianne Hough, Peter Gallag-her, Blair Redford, David Walton i ni més nimenys que Cher, en el seu primer paper cine -ma togràfic des que va intervenir, l’any 2003,a Pegado a ti.

Debutfet a mida

L’estrella de la cançó Christina Aguilera s’estrena com aprotagonista d’una pel.lícula a «Burlesque», del director SteveAntin, un musical que aposta del tot pel «freakisme» estilístic

TEXT: PEP PRIETO

Cinema

16 DominicalDiumenge 18 de juliol de 2010

Ferreteries Velles, 8 - Girona - Tel. 972 41 16 81 - [email protected]

Ara ens trobareu a

TASSES CERÀMICA AMB MOTIUS GAUDÍ, MIRÓ… REPRODUCCIÓ FIGURES KLIMT, DALÍ…

Ascens i caiguda d’una noiaLa clàssica història de perdedors té aquesta

vegada el suport d’un repartiment extens imarcià en el qual sobresurt el nom de Cher

Alícia al País de les Meravelles

Director: Tim Burton.Intèrprets: Johnny Depp,Mia Wasikoska.Distribuïdora: Disney.Durada: 108 minuts.Una inesperada decepció, imés tenint en compte queels textos de Carroll sem-blaven ideals per a un cineasta que en els darrersanys havia depurat el seu

estil amb lloable solvència. El principal error deBurton radica en la seva atonalitat: és com si tin-gués tant respecte per la matèria prima que nos’atreveix a pervertir-la. Té algun moment brillant(sobretot durant les aparicions d’Helena BonhamCarter) però en general es dispersa fins a extremsrealment molestos. L’altre problema del film és decàsting, ni Depp ni Wasikoska extreuen el partitnecessari als seus respectius personatges. P. P.

El mal ajeno

Director: Oskar Santos.Intèrprets: Belén Rueda,Eduardo Noriega.Distribuïdora: Cameo.Durada: 102 minuts.Una producció d’AlejandroAmenábar que intenta des-marcar-se del cinema fan-tàstic en ús per endinsar-seen els universos perceptius

propis de les pel·lícules de Shyamalan. Però nose’n surt; si bé està plena d’apunts interessantssobre el que hi ha d’extraordinari en la quotidiani-tat, la història s’acaba tornant massa previsible, toti la seva obsessió per foragitar els convencionalis-mes. El millor del film acaba sent Belén Rueda,que es cruspeix, com era de preveure, el sempreirregular Noriega. P. P.

En el límite del amor

Director: John Maybury.Intèrprets: Keira Knightley,Sienna Miller.Distribuïdora: Emon.Durada: 110 minuts.La relació del poeta DylanThomas amb les dues do-nes que van marcar la sevavida és l’eix d’aquest nota-ble melodrama que extreu el

màxim rendiment de les seves actrius (la Knightley,per una vegada, es deixa els tics a casa) i aconse-gueix plasmar amb eficàcia les turbulències detota una època. Maybury sap il·lustrar la dualitatentre raó i instint a partir d’uns personatges feme-nins que tenen en Thomas, interpretat per CillianMurphy, el perfecte mirall de la seva complemen-tarietat. P. P.

Sólo ellos

Director: Scott HicksIntèrprets: Clive Owen,Laura Fraser, Emma Booth.Distribuïdora: Emon.Durada: 100 minuts.L’autor de Shine domesticaels seus manierismes enaquesta senzilla però moltcompetent comèdia dramà-

tica sobre un periodista esportiu que, després dela mort de la seva dona, ha d’educar tot sol elsseus dos fills. És cert que hi ha alguna patinadaformal (les fugues a l’onirisme, per exemple), peròté el mèrit de no empatxar-se de sucre i assoleixun admirable equilibri entre somriures i llàgrimes.Owen, també productor de la pel·lícula, està fan-tàstic, com gairebé sempre. P. P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = Can’t betamed MileyCyrus 2 � A vecescuesta llegar alestribilloRosendo 3 � AphroditeKylie Minogue 4 � Iconos MarcAnthony 5 = BSO Phineas& Ferb Diversos

REGNE UNIT

1 � AphroditeKylie Minogue 2 � RecoveryEminem3 � The defama-tion of Strick -land BanksPlan B 4 � Night workScissor Sisters5 � The elementof freedom Ali ciaKeys

ESTATSUNITS

1= RecoveryEminem 2 = Thank melater Drake 3 � BSO TheTwilight Saga:Eclipse Diversos 4 � Love KingThe-Dream 5 = Now 34Diversos

C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT

MATALÀSANUK

encoixinat amb viscoelàstica

a partir de 240 €L’ART DEL DESCANS

En el seu nou disc Cigala&Tango, Diego ElCigala vesteix la tradició argentina de fla-menc a l’interpretar els onze tangos que

li han fet «més mal», en un àlbum que el can-taor defineix com a «música de l’ànima» i queva sorgir quan, una nit, el públic argentí es varendir al sentir-lo cantar Garganta con arena.«Aquest disc diu: senyors, mirin el que faig, can-to tango, però no ho faig com Roberto Goye-neche ni com Carlos Gardel, perquè per can-tar-lo així ja hi són ells. Jo ho faig a la meva ma-nera, però sense desvirtuar-lo», explica.

El día que me quieras, Sus ojos se cerraron,Tomo y obligo o Alfonsina y el mar són algunsdels temes que componen aquest treball, gra-vat en directe el passat 29 d’abril a la sala GranRex de Buenos Aires, on el cantaor madrilenyinterpreta el tango com no s’havia fet abans. «Eltango sempre s’ha cantat molt recte –assenya-la–, jo volia donar-li musicalitat, anar per dalt iper baix i tornar-lo una mica esbojarrat».

En una barreja d’estils que busca, abans queres, respectar els gèneres perquè hi apareguin«a parts iguals», l’artista admet la impossibilitatde cantar tango «molt flamenc», perquè un sojondo «quedaria ridícul». Nostalgia és l’únic temacantat per bulerías i el cantaor admet haversentit por al barrejar les cançons Yucali i Li-bertango. «Totes dues són el mateix tema, te-nen les mateixes melodies i les mateixes ca-dències encara que en un primer moment sem-blen no tenir res a veure», explica, assenyalant

que «el més bonic» de Cigala&Tango va ser anarendevinant els temes a l’escenari. «Vam tenirquinze dies per assajar i quatre actuacions endirecte, en les que vam anar corregint errors decara al concert del Gran Rex a Buenos Aires».

Cigala&Tango, a la venda des del passat 20de juny, és el vuitè disc de la carrera de DiegoEl Cigala i compta amb la col·laboració d’An-drés Calamaro i els músics Néstor Marconi iJuanjo Domíguez. «Ells ho han aportat tot pelque fa al tango», ha afirmat el madrileny.

A més de amb el disc, El Cigala ha arribat dela gira a Argentina amb un videoclip, un DVDdel directe i un documental dirigit per ClaudioDivella, que és a la vegada «diari de viatge» i «es-pia» del procés de creació. Per al DVD, que esposarà a la venda el desembre, el cantant ha re-servat quatre sorpreses, entre les quals una ver-sió d’un tema de la banda sonora de la pel·lí-cula El padrino: «Em va fer descobrir la verita-ble màgia del cinema». En el tinter se li quedaNaranjo en flor, un tango que va descobrir «tard»però que inclourà en els pròxims concerts.

Per a l’artista, que no creu en les fusions i alqual li resulta difícil posar-se «etiquetes», cantartango va ser una «necessitat», i no tem el quepuguin dir els puristes del flamenc. «Jo faig ver-dader flamenc, està en el meu interior, però lameva música és una recerca contínua», confes-sa, mentre parla dels seus pròxims projectes:un disc amb una orquestra simfònica i una gra-vació en directe, ja feta, amb Tomatito.

canta tangosEl CigalaEl «cantaor» porta al seu terreny els onze tangos que li han fet«més mal» en un disc que defineix com a «música de l’ànima»

Novetats

Joensuu 1685: «Joensuu 1685»

L’últim talent del prolífic planter finlandès, el trioJoensuu 1685, juga amb el pop experimental imolts altres sons en el seu primer treball disco-gràfic, un àlbum homònim que transita per dife-rents estats emocionals. El disc, gravat a la dis-cogràfica Bone Voyage, és un compendi de noutemes que oscil·len «entre l’optimisme i el pes-simisme». A causa d’una sèrie de dificultats, l’àl-bum s’edita a Espanya amb un any de retard res-pecte a la seva publicació a Finlàndia.

Renèe Fleming: «Dark Hope»La diva Renèe Fleming, una de les més cotitza-des del món, s’ha desposseït de tot el seu liris-me per gravar Dark Hope, un disc en el qual es«refrena» per explorar amb veu natural en labanda «fosca» de temes de Muse, The Mars Vol-ta o Tears for Fears, entre d’altres. Segons expli -ca, d’entrada es va mostrar molt escèptica: «Sócuna soprano lírica, amb molts treballs rere meu,però amb prou feines coneixia les cançons queem proposaven». Però se n’ha sortit prou bé.

Carlos Berlanga

Reproches y vehemencias és el títol de l’antolo-gia que recull el millor el compositor i cantantCarlos Berlanga, mort el 5 de juny de 2002, i queva gravar al costat de bandes com Alaska y losPegamoides, Alaska y Dinarama o en solitari. Entotal, quaranta cançons, entre les quals hi ha tí-tols ja clàssics del pop espanyol com Horror enel hipermercado, Bailando, Perlas ensangren-tadas o Cómo pudiste hacerme esto a mí, a mésde maquetes, demos, singles i rareses.

Rap’susklei: «Pandemia»El saragossà Rap’susklei, un dels artistes mésvalorats per la crítica i el públic especialitzat enmúsica urbana, acaba de llançar el quart discen solitari. Pandemia recopila 18 històries ambtemàtiques, estils i objectius molt diferents. «L’àl-bum és un reflex dels últims anys: reggae, dan-cehall i una mica de poesia, però sobretot formaun conjunt de cançons perfectes per al directe»,explica Rap’susklei. Les col·laboracions són unaltre distintiu de qualitat d’aquest nou treball.

TEXT: VERA BLANCO FOTOGRAFIA: ZIPI/EFE

18 de juliol de 2010

Dues rodesEl retorn d’una iconaYamaha recupera l’exitosadenominació Super Ténéré ambun nou motor 1.200 de 110 CV

La presentacióMillores globalsMercedes actualitza el monovolumViano amb una nova imatge, mésequipament i motors més eficients

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Disseny: Joan Montaner.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Diari de Girona

El tercer aniversari de la nova gene-ració del Fiat 500 coincideix, un anymés, amb una important i esperadainnovació en la seva gamma. L'A-barth 500 el 2008, el 500C el 2009

i, el juliol de 2010 es presenta l'innovadormotor bicilíndric TwinAir de 900 cc de cilin-drada i 85CV.

El nou bloc es començarà a vendre, alnostre país, a partir del proper mes d’octu-bre. El 500 és el primer model Fiat que uti-litza aquesta nova família de motors. Estracta d'un bicilíndric Turbo de 85 CV queofereix el millor nivell de CO2 per a un pro-pulsor de gasolina (a partir de 92 gr/km ambel canvi robotitzat Dualogic i 95 gr/km ambel canvi manual).

El mèrit d’això es deu a les petites di-mensions de la turbina que, combinadesamb el sistema de gestió de les vàlvules per-meten minimitzar els temps de resposta i,simultàniament, mantenir elevats valors depotència. D'aquesta manera, si bé amb una

cilindrada molt limitada, el propulsor garan-teix òptimes prestacions amb una sensiblereducció del consum: en comparació del 1.28v, el nou motor Turbo de 85 CV té un 23%més de potència i un 30% més de presta-cions davant el cronòmetre. En canvi, res-pecte del 1.4 16v, no només les prestacionsdel bicilíndric són equivalents sinó que elconsum es redueix un 30%. Així doncs, ambel canvi manual el Fiat gasta només una mit-jana de 4,1 litres per cada cent quilòmetresi amb la caixa robotitzada la xifra se situaexactament en quatre litres.

Cal destacar que el nou bicilíndric Twi-nAir de 85 CV se suma a les nombroses so-lucions tecnològiques que ja equipa el Fiat500 per tal de rebaixar les xifres de consumi emissions. Bona mostra d’això és l'am-pliació de la gamma de motors que ja ha in-troduït Fiat, amb el bloc 1.3 Multijet de se-gona generació i 95 CV. Amb 8 injeccionsper cicle, el 1.3 Multijet II permet una millo-ra del parell a baix règim de fins al 38%, amb

una reducció del 6% de les emissions deCO2.

Tecnologia respectuosaSempre en l'òptica del respecte ambiental,en el Fiat 500 i el 500C es troba disponibleel sistema Start&Stop (de sèrie tant en elnou MTJII de 95 CV com en l'inèdit Twin Air),amb el qual s'obté una reducció mitjana delconsum de fins al 12% en cicle urbà. Lagamma 500 ofereix, a més, a tots els usua-ris l’eco:Drive, un software innovador i gra-tuït que, a través del port USB del sistemaBlue&Me, permet analitzar el comportamentde conducció de l'automobilista, aju-dant-lo a optimitzar el seu estil deconducció. DdG

Elmes d’octubre aterrarà el

motor bicilíndric de 900 i 85 CV depotència. Una nova unitat que, sense

minvar les prestacions, promet unconsum mitjà de 4 litres de benzina

Diari de Girona

- 3 vals per sortejar cada mes -

ALFA ROMEO GIULIETTA SAAB 9-5AUDI A1

Nou Fiat 500TWIN AIR

Motor


Motor


Diari de Girona

Des de la XTZ 750 apareguda a fi-nals dels anys 80, i finalitzada laseva producció prop d'una dècadadesprés, la denominació Super Té-néré havia desaparegut de la gam-

ma Yamaha. Un nom que va marcar una èpo-ca d'èxits tant pel que fa a vendes com en elmón dels raids africans per a la firma nipona,i que ara ha recuperat per marcar una novareferència en el mercat de les maxi-trail. Estracta de la XT1200Z Super Ténéré, la novaalternativa bicilíndrica de Yamaha per al sec-tor de les trail-turisme d'alta cilindrada.

Si bé la XTZ660 reincorporava la marcadels diapasons en el segment trail, aquestagermana gran confirma la decidida aposta enmatèria off-road del constructor japonès.Equipada amb un propulsor de 2 cilindres enlínia i 1.199 cc completament nou, propor-ciona una gran potència (110 CV) i un parellmotor fluid en un disseny estret, compacte iben equilibrat. Aquest bloc permet al seu pi-lot comptar amb una muntura equilibrada entermes de seguretat, velocitat i diversió; bonapart d’això és responsabilitat del control detracció YCC-T, que té tres formes de funcio-nament i que es pot desactivar.

En la mateixa línia d'aplicacions tecnolò-giques, la Super Ténéré se subministra ambun avançat ABS de sèrie. Per al xassís esconfia en un bastidor fabricat amb tubs d’a-cer d’alta resistència mentre que la suspen-sió compta, al davant, amb una forquilla in-vertida amb tubs de 43 que es pot regular enprecàrrega, rebot i compressió; al darrere estroba un amortidor únic ajustable en rebot iprecàrrega.

A les rodes, el que més crida l’atenció sónels radis que s’uneixen a una llanda d’alumi-ni; amb la qual cosa mostra el seu esperit mésaventurer. Els pneumàtics són sense cam-bra, amb una mida d’110/80/19 al davant i150/70/17 al darrere.

Un altre dels punts en els quals Yamahaha treballat a fons és l’apartat de la comodi-tat. El manillar es troba en una posició opti-mitzada que permet als seus usuaris manio-brar sense problemes tant si estan assegutsal seient o drets durant un ús off-road. Els pro-tectors dels punts formen part de l'equipa-ment de sèrie, de la mateixa manera que al-tres accessoris que acompanyen a les pri-meres unitats de la Super Ténéré denomi-nades com «First Edition», i que seran op-cionals a partir de l’any que ve. DdG

Tempsd’aventura

Yamaha recupera la Super Ténéré, unaexcepcional bicilíndrica de caràcter off-road pertornar a aconseguit el lideratge de les maxi-trail

COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

AAUTOS TONI

RENAULT KANGOO 1.9 D - 70.000km ANY 01. 4.200 € FORD KA 1300. D.A. A.A. ANY 00 2.300 € NISSAN PATROL 2.800 D. ANY 93 3.300 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail:[email protected]

SUPER TÉNÉRÉXT1200Z

YAMAHA

La nova generació del monovolumViano de Mercedes-Benz fa unpas endavant en nivells de con-fort, qualitat i eficiència entre elsvehicles de la seva categoria.

Una gamma que, a partir del setembre,reforçarà el catàleg de la firma alemanyagràcies a les diverses millores introduï-des a nivell estètic, de motoritzacions dela línia BlueEfficiency, i dinàmic gràcies ales seves noves suspensions.

La nova imatge exterior de la nova ge-neració del monovolum Viano és conti-nuista amb la del disseny de la genera-ció anterior, encara que es distingeix peruns nous fars davanters que recorden alsque equipen els turismes de la marca. Elremodelat frontal i els nous pilots poste-riors arrodoneixen un aire més dinàmic idistingit.

Un cop a dins de l'habitacle, destaquenels nous materials i tapisseries, que do-nen més sensació de qualitat. També s'hiha equipat un nou sistema d'il·luminacióinterior amb llums LED de lectura indivi-dual i una llum d’ambient generada per fi-bra òptica de lluminositat regulable. Elscanvis també afecten els seients, que sónmés confortables i van acompanyatsd’un nou volant multifuinció . A lallista d’opcionals destaca un sis-tema d’entreteniment per a les pla-çes del darrere.

La seva habilitat al damunt de l’afalt hamillorat amb un nou sistema de suspen-sió que no penalitza el confort. Tant l'eixdavanter com el del darrere han estat re-dissenyats específicament per a cadaconfiguració de carrosseria. Aquestes mi-llores asseguren una maniobrabilitat mésprecisa i segura i ofereixen a la vegada

unes bones prestacions de confort i tac-te de conducció

La reducció de consums i emissionssón la base dels motors amb tecnologiaBlueEfficiency. Totes les versions com-pleixen amb la normativa Euro 5 i arribena una reducció de consum i emissions deCO2 de fins al 15% comparat amb el mo-

del precedent. Un nou sistema ECO start/stop, que

apaga el motor en les aturades, pneu-màtics de baixa resistència al rodament iuna caixa de canvis de sis velocitats con-tribueixen juntament amb la nova confi-guració dels motors a aconseguir unesexcel·lents xifres de consum. DdG

Diari de Girona

Motor


Nova generacióMercedes-Benz Viano

22 PublicitatDiumenge 18de juliol de 2010

Renault Clio 1.5 DAny 06Pack elèctric, 5 portes, farsantiboira, CD

7.900 €

Opel Vectra SW 1.9 CDTIAny 05Llantes, antiboira, telèfon

9.200 €

Nissan X-Trail 2.2 DCIAny 06Full equip

17.950 €

Audi A4 2.0 TDI 140 cvAny 05Impecable. Full equip

16.800 €

Opel Zafira 1.9 CDTIAny 06Cosmo full equip. 70.000 km

14.300 €

Opel Meriva1.9 CDTI, EnjoiAny 06 Llandes, Equipament elèctric

7.500 €

Citröen C3 1.1 AudaceSensors pluja/llum, Kit elèctric,control de velocitat

7.500 €

Opel Corsa (blanc)1.2.3 portes, Comfort, A/CAny 01

3.600 €

Peugeot 206 1.6 HDI5 portesAny 05

6.900 €

Peugeot Partner 1.9 D Combi 5Any 06AC, DA, airbags

Des de 5.500 €

Opel Corsa (vermell)C’Mon,1.2 . 5 portesAny 08

8.000 €

Opel Frontera 2.2 DTI 120 cv.4x4, 5 portes, pellAC, DA, TC, AE, defenses,llandes, fars antiboira

11.600 €

Ford Fiesta 1.4 TDCIAmbient AC, AE, TCAny 07

7.200 €

Honda Accord 1.8 LS VTEC, 4 portesAny 02A/C, T/C, E/E

4.500 €

Ford Mondeo Ghia 2.0 TDCI115 cv - Any 05CD, antiboira, llantes, packelèctric

6.500 €

Citroën C-3 1.4 HDI CollectionFars antiboira, sensorspluja/llum, control cruisserAny 06 - 70 cv

6.500 €

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES

Publicitat 23 Diumenge 18

de juliol de 2010

de juliol de 2010 dominical - medias.diaridegirona.cat · 10 entrevista kim densalat va fundar el...

Documents