Salvador Dalí:La Persistència de la Memòria

Documentació general

Títol: La persistència de la memòriaAutor: Salvador Dalí (Figueres, 1904- Castell de Púbol, 1989)Cronologia: 1931Estil: surrealismeTècnica: oli sobre tela: 24 cm x 33 cmTema: OníricLocalització: Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)

L’AUTOR:

Breu biografia

Salvador Dalí (1904-1989)

Va néixer a Figueres el maig de 1904. Com explica en la sevabiografia, de petit havia de portar flors la tomba que tenia el seunom. Aquest tenia el nom que li van posar a ell. Aquest fet el vatraumatitzar i li creà una gran inestabilitat emocional convertint-se en un noi insegur, acomplexat i ple de pors

Salvador Dalí (1904-1989)

Va ingressar el 1921 a l’Escola de Belles Arts de San Francisco, aMadrid, d’on fou expulsat el 1926. Va viure a la Residènciad’Estudiants de Madrid on va conèixer a Federico Garcia Lorca,Luís Buñuel i Rafael Alberti, entre altres artistes. Amb els dosprimers faria gran amistat.

Lorca i Dalí

Luís Buñuel

Un chien andalou

Pel·lícula que va realitzar Dalí amb Buñuel a París, el 1929

L’any 1929, durant la seva segona estada a París, va conèixer a Picasso, i el 1930 es va adherir al moviment surrealista, del qual fou apartat més endavant per les seves idees materialistes i monetàries. La seva pintura d’aquesta època es basa en el seu mètode “paranoic-crític”, inspirat en bona part en les teories de Freud: representava imatges oníriques i objectes quotidians en formes compositives impossibles i sorprenents, com els seus rellotges tous de la “Persistència de la memòria”, de 1931.

1931.Dalí soft-construction

René Magritte

Paul Eluard i Gala (Helena Ivanovna Diakonova)

A l'estiu de 1929, Dalí i Gala a Portlligat es van enamorar i ella va prendre una decisió ferma: "Ja no ens separarem mai més".

El 1948 Dalí va marxar a EE.UU. quan ja havia començat la II Guerra Mundial, i hiva romandre fins 1958. Allà, la seva autèntica passió pel cinema el portà atreballar amb Hitchcock o Walt Disney. També hi organitzà festes amb el nom de"moments paranoicocrítics".

1941, Autoretrat

Decorats perSpellbound,(Recorda), 1945

1940.Dalí visage-of-war

Les seves últimes obres, sovint de contingut religiós, són d’un estil més clàssic. Entre elles destaca la Crucifixió, de 1954 i L’última Cena, 1955.

Mor al castell de Púbol l’any 1989.

S’estableix a Port Lligat, es casa amb Gal·la, la seva pròpia personalitat esdevéfenomen artístic i contemporitza amb el règim franquista. Fa obres de caràcterreligiós i alhora de marcat contingut sexual. Tècnicament, elabora el queanomena mètode paranoico-crític.

Context:

La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden

contextualitzar a l'època del final de la Dictadura

de Primo de Rivera, instaurada el 1923 i l' inici dela II República a Espanya. Durant aquesta nova

etapa republicana (1931-1936), artísticament el

podem definir com un període de grans inquietuds

i il·lusions, però va ser un període massa breu

perquè les seves iniciatives en marxa donessin

fruit i es portessin a terme projectes nous.

Conviu amb la dictadura de Franco.(1939-1975)

COMENTARI DE L’OBRA

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA de Salvador Dalí

Documentació general

Títol: La persistència de la memòriaAutor: Salvador Dalí (Figueres, 1904- Castell de Púbol, 1989)Cronologia: 1931Estil: surrealismeTècnica: oli sobre tela: 24 cm x 33 cmTema: OníricLocalització: Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)

Anàlisi formal:

La composició

• Presenta una composició en diagonalascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hiha un equilibri perfecte entre la zona delsrellotges tous, a l'esquerra, i la zona de lesroques al fons a la dreta, reforçada per lallum daurada que les il·lumina. Tota la bandade l'esquerra (rellotges, taula, olivera) quedacompensada per la força de la llum de ladreta. Les línies diagonals de la perspectivade la taula fan que la nostra mirada arribi finsel rellotge tou penjat de la branca del'olivera, així no es perd al fons del cel i com sila branca fos un dit que assenyala, la miradaqueda reconduïda cap a les roques daurades.Des de les roques la nostra mirada torna alsrellotges del primer pla a través del capadormit.

Elements plàstics: • Estem davant d'un paisatge alcapvespre. Trobem en primerterme i al centre de lacomposició una estranya figura:un cap tou amb un enorme nasdel qual surt una llarga i carnosallengua. No hi ha boca. El coll esperd a la foscor. L'ull està tancat,té unes enormes pestanyes. Totel cap sembla que dormi sobre lasorra. Pot ser que sigui unautoretrat del pintor. A sobrereposa un rellotge de butxacatou.

Sobre el moble rectangular situat a l'esquerra de la composiciós'hi troben altres dos rellotges:• un més petit, tancat, sobre el qual s'apilonen una granquantitat de formigues,• l'altra, molt més gran, tou, deformat, prenent la mateixa formadel moble , sobre elqual hi ha una mosca i que marca les 7h.

D'aquest moble surt un arbre trencat,potser una olivera amb una solabranca sense fulles de laqual penja un altre rellotge tou.

Paisatge:Al fons, intensament il·luminada podem

veure una cala retallada per penya-segats

rocosos.

Una platja deserta.

El mar es confon amb el cel blau cobert de vaporosos núvols

blancs.

Dibuix:

El dibuix té una enorme importància en el quadre. De línies

pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb

exactitud i detallisme però les seves dimensions no són

reals i estan deformats.

Color:

És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar,

grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres,

marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectesdinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens

apropen les formes, mentre els freds les allunyen.

Realisme gairebé fotogràfic en els objectes, paisatges

Tècnica miniaturista

Dibuix molt precísDetallisme acurat

Ple de símbols i imatges que expressen les seves obsessions.

La llum juga un gran paper enel quadre. És una llum nítida i

brillant que projecta ombres

allargades i configura un

ambient crepuscular.El quadre està dividit en dues

parts no simètriques:

una tenebrista, en primer

terme, amb un focus de llum ala dreta que il·lumina suaument

els objectes que projecten les

seves ombres i es retallen a

l'espai;i l'altra, molt il·luminada al

fons, amb una llum molt

blanca, irreal.

La llum:

EstilLa tècnica pictòrica de Dalí es caracteritza per:

-un dibuix meticulós, -una minuciositat gairebé fotogràfica en el tractament dels detalls i -un color brillant i lluminós.

Al principi començà a pintar influït per estils com el puntillisme, el cubisme i el futurisme, de seguida evolucionà cap al surrealisme. A l’Escola de Belles Arts de Madrid aprengué a dominar la tècnica acadèmica (clàssica).

Va convertir en art les seves obsessions personals i les seves experiències vitals. Cara a l’exterior Dalí convertí en seu art en una espècie de show mediàtic, sembla que dominat per l’interèsmercantil i també per la seva postura vital.

1924.Dalí basket-of-bread

1925.figura en finestra,

Estil

És una obra que pertany al Surrealisme, movimentd'avantguarda creat el 1924, a França, després delManifest del surrealisme d' André Breton, pare d'aquestmoviment i també el seu redactor. Inicialment literari,aquest estil afecta a totes les arts i acaba essent unaactitud vital, un estil de vida que intenta transformar lasocietat burgesa. El Surrealisme és hereu del movimentDadà en l'ús constant de la provocació però també espot considerar fill espiritual del romanticisme i elsimbolisme, amb els que comparteix els valors, el lirismei la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.

Breton proposa recórrer a l'automatisme psíquic,mitjançant el qual es pretén expressar de paraula, perescrit o de qualsevol altra manera el funcionament realdel pensament. Inspirant-se en Freud, els surrealistespensaven que la imaginació s'havia d'alliberar delslligams de la raó i l'única forma de fer-ho era a través delsubconscient. La seva temàtica era la dels somnis i l'artera per a ells un mètode de coneixement de la realitatinterior, no visible. Pel que fa a les tècniques, utilitzenl'automatisme (que consisteix en dibuixar o escriuresense lògica, movent la mà incontroladament), ladesorientació reflexiva (per la qual associen objectesestranys, del subconscient, dins d'espais lògics i realistes),el frotagge o dibuix obtingut a través de fregament id'altres tècniques dadà.

Però per Dalí no n'hi ha prou amb els somnis il'automatisme per pintar.Les imatges s'han d'usar sistemàticament per

provocar associacions delirants que neixen del móninterior de qui les mira. Aquesta manera d'estimular lavisió de les seves obres a partir del subconscient és elmètode paranoicocrític, amb l'ajuda d'aquest mètode,Dalí interpreta els somnis i els transforma en imatges.Alguns dels seus olis més coneguts són somnis quetrasllada a la pintura fent ús del mètodeparanoicocrític.

En aquest quadre, Dalí ens presenta part del seuimaginari i de les seves obsessions que es relacionenperfectament amb l‘ ideari surrealista, a més demostrar-nos nombrosos símbols presents a la sevafantasia onírica.

Salvador Dalí en aquesta obra ensdóna una perfecta mostra del seuestil més propi per la clara definiciódel dibuix i les imatges i la gransenzillesa compositiva; aconsegueixun efecte doblement suggestiu, perla seva definició plàstica i perl'atractiu que sempre provoquenl'enigma i el misteri.

SURREALISMEEl Surrealisme apareix el 1924 amb el primer manifest surrealistaelaborat per André Breton (escriptor i ideòleg del grup). Aquest donàla definició:

“Surrealisme, nom masculí, pur automatisme psíquic pel qual s’intenta expressar verbalment o per escrit l’autèntica funció del

pensament. Pensament dictat en absència de tot control exercit per la raó i al marge de tota preocupació moral o estètica”

El surrealisme neix al període d’entreguerres, a partir de les teoriesde Freud: una persona té el món del conscient que el controla, peròel món del subconscient existeix sense el control de la persona. Elssurrealistes intenten pintar aquest món dels somnis. Per alssurrealistes la paraula discorre tant de pressa com les imaginacions iles associacions verbals automàtiques, idea que podia servir per a lacreació artística.

Teories de BretonAUTOMATISME

• Coneixement de la Psicoanàlisi de Sigmund Freud. El 10 octubrede 1921 visita a Freud a casa seva.

• La teoria psicoanalítica es basa en l’associació lliure d’idees idefensa l’AUTOMATISME.

• Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniquesderivades de les investigacions de Freud quan treballavad’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial.

• Practica a partir de 1921 l’AUTOMATISME (sessions d’escripturaautomàtica) i escriu “ELS CAMPS MAGNÈTICS”.

SOMNI: Coneixement de “La interpretació dels somnis” de Freud,publicat l’any 1900

• Importància del somni per evadir-se de la raó.

El gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional: Freud mai no acceptà l’obra dels artistes surrealistes, només li interessà una mica la pintura de Salvador Dalí, que el visità a Londres durant la Segona Guerra Mundial.

Característiques dels Surrealisme

-Influència de les teories psicoanalítiques de Freud: importància de l’inconscient,rebuig de la omnipotència de la raó, cert nihilisme. Es produeix un cert conreu deltema eròtic en les dimensions del sexe.

-Propugnaven un esteticisme involuntari basat en l’automatisme, en el grafismeinstintiu, en el qual la mà no es deixa conduir per cap dictat del pensament. Es buscarepresentar el fet psíquic elemental i pur.

-Trenquen amb les convencions socials, fan grans excentricitats... Les típiques dites deDalí són exemple de l’automatisme irracional.

-Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Trets que estroben molt clars en certes obres de Dalí.

-Principals pintors: Dalí, Miró, René Magritte, André Masson, Max Ernst, Yves Tanguy,Marc Chagall.

-Mètode paranoico-crític de Dalí: consistia en descobrir, mitjançant l'al·lucinació, noussignificats en imatges i objectes existents per fer-los visibles en l’art. Per Dalí laparanoia no designava cap malaltia sinó que l’utilitzava com a potencial creatiu.

ICONOGRAFIA , SIGNIFICAT

I

FUNCIÓ

TemaDalí, representa el paisatgeque li és més proper,Portlligat. Fàcilment podemreconèixer les roques delCap de Creus, els colors delcel i del mar.Dins d'aquest paisatge hi

trobem tres rellotges tous iun de rígid amb horesdiferents.

“M'he fet en aquestes pedres, aquí he forjat la meva personalitat,

he descobert el meu amor, he pintat la meva obra, he construït la

meva casa. No em puc separar d'aquest cel, d'aquest mar,d'aquestes roques, estic lligat per sempre més a Portlligat (...)”.

Significat

Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades

per l’home: l’angoixa de controlar el temps.

El pintor contraposa, l’escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat

dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser.

Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps.

El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la

branca de l'olivera o el moble.

Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous. Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que persisteixen i els “tous” que es desfan i ens donen la

sensació de relativitat del temps.

Dalí explica que la imatge del rellotge tou li va ser provocat per la imatge d'un formatge camembert que havia pres aquella nit per sopar i que la imatge tova del formatge no l'havia deixat dormir.

Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu.

En contrast amb els rellotges tous hi ha un quart rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el

símbol queda destruït.

El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més enllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de l'home

amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.

IconografiaPodem veure elements iconogràfics que no són nous:• La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat deDalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta èpocacom el que apareix a “El gran masturbador” (1929) en el que Dalís'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del capde Creus.

• El paisatge del cap de Creus, de Portlligat també apareixen obres com Les ombres de la nit que cau (1931) o

A la vora del mar (1931).

•Els rellotges tous, Tema ja utilitzat amb anterioritat i serà un

tema recurrent en obres posteriors. En la Persistència de la memòriasemblen els veritables protagonistes de l’escena. Segons l’artista sonrellotges simbòlics que representen el pas del temps i la nostra indefensióenvers el concepte temporal..

• La mosca sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dursón símbols de putrefacció, quan volia representar l'art decadent pintavaases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més d'aquestamanera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por alsinsectes. Tanmateix els insectes poden fer referència al sexe. Per això no ésestrany que es troben sobre un rellotge de butxaca, que s’acostuma a portaren un lloc proper als genitals. Dalí al·ludeix el tema dels insectes amb lamort, per això els relaciona amb els rellotges.

Com a elements iconogràfics nous trobem els rellotges amb la sevasignificació de pas del temps.

Els rellotges tous

Ossificació prematura d'una estació (1930)

Rellotges tous (1933)

Somni de Venus (1939)

Palau dels vents (1972-1973)Rellotge tou ferit (1974)

L'hora triangular (1933)

Pa antropomòrfic (1932)

Crani tou, amb ous al plat sense platÀngels i rellotges tous en un paisatge angèlic (1977)

A la recerca de la quarta dimensió(1979)

Cap de Creus i Port Lligat

Autorretrat

Formigues sobre rellotge

de butxaca tancat

Mosca

la Persistència de la memòria

Funció

La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inicide la relació afectiva amb la seva musa, Gala, que a mésés ella qui l'introdueix en el grup surrealista.

La seva plena adaptació al grup i les seves obsessionsemocionals provocades per la seva amant donaransortida al Dalí més creatiu i surreal

Segons explica el mateix Dalí aquesta obra popularmentanomenada Els rellotges tous la va pintar un vespre en què es vaquedar sol (mentre Gala anava al cinema amb uns amics), ja quesentia un estrany maldecap i un malestar general. Sembla ser quedurant el sopar havien degustat un excel·lent formatge deCamenbert i Dalí es va entretenir reflexionant filosòficament sobreallò que l'inspirava la imatge del formatge tot desfent-se.

Abans d'anar a dormir, com era el seu costum, va anar a donar unaúltima ullada a l'estudi per veure com estava l'obra en la qualúltimament treballava. El quadre que en aquells moments estavapintant, representava un paisatge dels voltants de Port lligatil·luminat per una especial llum del capvespre; i en un primer plas'hi trobava una olivera amb les branques tallades i sense fulles.Aquest paisatge havia de servir de fons per alguna idea genial,però per més que hi havia pensat no se li acudia cap imatgesorprenent.

Quan ja anava a apagar la llum li va venir la inspiració: dibuixaria dos rellotges tous, fonent-se com el formatge, i un dels quals penjaria de la branca d'olivera. Tot i el mal de cap va preparar la paleta i va començar a pintar... Dues hores després quan va arribar Gala del cinema, un dels seus quadres més coneguts ja estava del tot acabat.Dalí conta que Gala va exclamar sorpresa: Oh! estimat, qualsevol que observi aquesta obra ja no la podrà

oblidar mai més.

I ho va encertar, al cap de poc temps Julien Levi un galeristaamericà va comprar l'obra que li va semblar extraordinària peròmolt difícil de poder vendre. El temps demostraria el contrari jaque aquest quadre ha estat venut i revenut per acabar en elMuseu d'Art Modern de Nova York on és l'obra més famosa.

MODELSI

INFLUÈNCIES

OBRA DE SALVADOR DALÍ

Models i influènciesLa formació de Dalí com a pintor havia estat acadèmica,en aquesta obra, de dimensions reduïdes, posa demanifest una tècnica tan depurada i minuciosa que espot dir que hi ha una voluntat de seguir els pintorsdetallistes, quasi miniaturistes als que els pintorssurrealistes admiren com Hieronymus Bosch, Brueguelel vell, Arcimboldo i Francisco de Goya.També rep influències en les seves primeres obres delCubisme, del Noucentisme i de la pintura Metafísica deDe Chirico.Dins de la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme,Dalí es relaciona amb Magritte, Ernst i Delvaux queutilitzen una tècnica quasi fotogràfica per imitar larealitat.

L'obra pintada el 1931 la reinterpreta en La desintegracióde la persistència de la memòria (1952-1954),

Ens il·lustra sobre la concepció atòmica del món. Els

objectes estan formats per àtoms separats pel buit,

sota una aparença de continuïtat (superfície marina).

Els “projectils” mostren el dinamisme d'aquestes

partícules.

Els rellotges tous, símbols del temps, ja no estan

sobre una base sòlida sinó que suren a l'espai, un

d'ells ja està fora de control.

Aquest va ser l’impacte que l'Era Atòmica va produir

al pintor. La mateixa temàtica es repeteix a l'obra

“Galatea de les esferes”.

“Galatea de les esferes”.

Va néixer a Kazan (Rússia) l'any 1894. El 1913, malalta de tuberculosi, va ser enviada per la seva família al sanatori suís de Clavadel, on va conèixer el poeta francès Paul Éluard. L'any 1917 es van casar i, sota el guiatge del seu marit i dels seus amics André Breton, Louis Aragon i Max Ernst, va irrompre en l'efervescent moviment surrealista parisenc.

Gala

(Helena Ivanovna Diakonova)

Troba la “musa”

Obres de joventut:1925: Noia d’esquena1925: Mirant per la finestra

1924: Luís Buñuel (la seva germana)1924: Cistell de pa

Cadaqués vist des de la Torre de Les Creus1923

Retrat de la meva germana1925

• Venus y Cupidillos (1925)

Pintada en el periode cubista i

picassià.

Pell de gallina inaugural1928

Retrat de Gala amb dues costelles de xaien equilibri sobre la seva espatlla1933

• El Hombre Invisible (1929)

El gran masturbador, 1929

L’enigma infinit (1938). Aquest quadre de Dalí té diferents lectures. La fantasia de l’observador crea les diferents imatges. Aquest es veu sotmès a un canvi continuat i inquietant de perpectiva.

La imatge desapareix1938

Retrat de Pablo Picasso al segle XXI (Un d'una sèrie de retrats de genis: Homer, Dalí, Freud, Cristòfol Colom, Guillem Tell, etc.)1947

Autoretrat tou amb bacó fregit1941

Gala nua mirant el mar que a 18 metres apareix el president Lincoln1975

Eco geològic. La Pietà1982

Dalí aixecant la pell de la mar Mediterràniaper mostrar a Gala el naixement de Venus. Elementesquerre del muntatgeestereoscòpic1978

Idees que floten entrela genialitat i labojeria …Cada matí , sento unplaer suprem, el plaerde ser Salvador Dalí

"...el que jo no sàpigaquin és el significat del meu art, no significa que no en tingui...."

Un artista polifacètic

La casa-museu està situada a la badia de Portlligat, al nord deCadaqués.

La casa està formada per un conjunt de barraques depescadors, comprades en diferents moments.

Casa-Museu Salvador Dalí. Portlligat

Casa-Museu Castell Gala Dalí. Púbol

El castell medieval de Púbol.

Durant els anys setanta va ser laresidència de l'esposa del pintor i aprincipi dels anys vuitanta la seva pròpia.

Teatre-Museu Dalí de Figueres.

El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el1974, va ser construït sobre lesrestes de l'antic teatre de Figueres.

Torre Galatea

El PatiAquest espai és el cor del Teatre-Museu i està dividit en dos parts:

Pati de ButaquesPati Interior

El Pati Interior

Sota la cúpula es troba la cripta on reposa el cos embalsamat de Salvador Dalí.

Un tità de cos foradat vetlla el descans etern del seu creador i no pot evitar que li caigui una llàgrima amb forma de xiprer.

L’escenari de l’antic teatre es va convertir en un pati interior.

Coronat per una nova cúpula de l’any 1998.

Les parets de l’antic Pati de butaquescontenen jeroglífics de l’era moderna:lavabos i maniquins hieràtics, monstres depedra, fanals modernistes i esqueletsd’animals. L’heura s’enfila pels murs com sifos la selva amazònica.

El Pati de butaques

Curiosa instal·lació escultòrica on labarca de Gala s’alça gloriosa cap alsnúvols protegida per un paraigües isostinguda per una columna depneumàtics.

Carro naval 1978

Sota la seva proa, el Cadillac Plujós junt amb l’escultura opulenta de la reina Esther d'Ernst Fuchs.

Cara de Mae West utilitzable com apartament

1934

Mae West

(1892-1980)

Actriu nord-americana.

Dona molt vistosa y provocativa que es vaacomiadar de la gran pantalla per laporta gran amb 85 anys i explotant,encara, la imatge de símbol sexual.

Sala Mae West 1974

Perruca (cortines) feta per Lluís Llongueras

Sofà dissenyat per Salvador Dalí

Quadres d’edificis com a ulls

Llar de foc com a nas

Parquet com a forma de la cara

Instal·lació feta per l’arquitecte Òscar Tusquets amb la supervisió de Dalí.

Gala d'esquena mirant la Mediterrània 1974 -1976

252,2 x 191,9 cm

Venus de Milo amb calaixos

1936 (1964)

Al obrir-los, un pot trobar el que busca de si mateix.

La Venus amb calaixos en el cos i en el cap

Salvador Dali

Salvador Dali

Salvador Dali