tale talamouna ong propera

la cooperació a catalunyaentrevista a andreu felip

4a Fira del Comerç Just a Cubelles

Cooperació1r. trimestre 2008 - num.1

staf

sumariUna altra

manera de fer, un altre estil a

Cubelles

fiquesNOFRAN

ConsultI’ns sense compromís,

nosaltres li gestionarem la compra/venta de

pisos, apartaments,

xalets, locals comercials,

terrenys, finques rústiques...

ens trobarà alPasseig Vilanova, 20

tel. 93 895 21 20Passeig Marítim, 6

tel. 93 895 31 60Cubelles

Muncerv ilicibus, quos condem teatiam vis licae publius, nemus in nos is-tertus, nor larisqu isquemque is; num condum Rommor ia ma, P. Iderio

et; num interviviliu viri pere ficatam hebature fac fauctati, consus cum essi se pullartes, nonemerracto hachuite inteme in nu vit quidicata perur, quam.

Maria lluïsa romero i tomàsalcaldessa de cubelles

Edi tor i a l

aquesta revista que presentem avui estem segurs que serà una eina de transmissió del treball que

desenvolupen les diferents ONG’S. A mateix temps pre-tén esdevenir una eina de sensibilització per tots els cubellencs i cubellenques.El comerç internacional no beneficia a tots en el món. Moltes persones viuen en la pobresa, no són tractades amb dignitat i no reben unes rendes justes pel seu tre-ball. Això ha donat lloc al sorgiment del concepte Co-merç Just, que pretén garantir que els productors en els països menys desenvolupats rebin un preu just que no només reflecteixi els costos reals de la seva producció i treball, sinó que també faci possible una producció socialment justa i medi ambientalment correcta.Estic segur que amb la vostra participació i amb aques-ta publicació podrem fer arribar a les llars de Cubelles totes les activitats que realitzen les nostres associacions i aquelles que ens proposeu vosaltres.

M’agradaria acabar aquesta presentació amb unes pa-raules de l’Eduardo Galeano: “ simplement passa que aquestes imatges i aquestes paraules neixen de la mateixa alegria de descobrir i de la mateixa necessitat de compartir”

Joan Andreu Rodríguez i SerraTinent d’alcalde i Regidor de CooperacióAjuntament de Cubelles

Catorze estands de ONG’s van convertir per dos

dies el centre del Casc Antic en un espai de

relació i promoció de les associacions i un aparador

per als vianants que van poder gaudir de productes naturals amb la satisfacció de col·laborar amb països

i pobles del nomenat tercer món.

Com els darrers anys la regidoria de Cooperació va organitzar el passat mes de desembre la 4a Fira de la

Solidaritat i el Comerç Just en el nucli antic de Cubelles. Una mostra que va aplegar un recull d’associacions i ONG que treballen en projectes d’àmbit nacional e internacional, en el Comerç Just, la solidaritat, la cooperació i el desenvolupament i que al llarg del cap de setmana van posa en escena els seus treballs i projectes.

Joan Andreu Rodríguez Serra, regidor de Cooperació, va destacat que “les noves dates de celebració de la fira milloren les expectatives de ventes per les ONG’s ja que suposen per a molts de nosaltres un temps de compres (l’amic desconegut, el tió, regals d’empresa, arbre de Nadal, etc.), però al mateix temps les festes nadalenques són un temps de reflexió i de connexió amb els més desfavorits”.La inauguració de la Fira va tenir com a convidat especial al director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) al Sr. Andreu Felip i Ventura. L’ACCD gestiona la política de cooperació al desenvolupament, construcció de pau i acció humanitària de la Generalitat de Catalunya per contribuir a modificar les relacions nord-sud.

Andreu Felip va destaca la importància del Comerç Just com a “contribució a un desenvolupament sostenible i una alternativa eficaç d’ajuda al desenvolupament, contribuint a reduir la pobresa i a millorar les condicions laborals en

4ª fira de coMerç Just

el món en desenvolupament”. Les desigualtat que provoca el comerç internacional, amb persones que viuen en la pobresa, en situacions indignes i rebent unes rendes injustes pel seu treball, són algunes de les raons de l’aparició d’aquest moviment. El Comerç Just pretén garantir que els productors en els països menys desenvolupats rebin un preu just que no només reflecteixi els costos reals de la seva producció i treball, sinó que també faci possible una producció socialment justa i mediambientalment correcta.

Un nombre creixent de productes de Comerç Just, com el cafè, el te, la fruita, els sucs de fruita, els aperitius i els articles d’artesania, estan disponibles en els mercats europeus. La UE és, amb diferència, el major mercat per a productes de Comerç Just, representant un 60 a 70 % de les vendes mundials. Des de l’any 2000, el mercat de productes de Comerç Just ha crescut a un ritme del 20% anual, amb un valor minorista total de 660 milions d’euros. En acabar l’acte inaugural, va tenir lloc l’espectacle musical Diver-diversitat que mostra la gran varietat cultural del món a través de les cançons i els ritmes africans, mediterranis, asiàtics i del carib. El diumenge, va ser el moment de l’espectacle “Amb el cafè...deixa’t d’històries”, una activitat per sensibilitzar l’opinió pública sobre la problemàtica del

comerç internacional i difondre les propostes de comerç just i els beneficis socials. Finalment es va celebrá un vall tipic .... (uruguaia-..??) lo desconozco.

Una ONG escollida per sorteig es va encarrega de vendre, amb l’objectiu de finançar un projecte solidari, unes cassoletes amb brou calent que ha obsequiat l’Ajuntament com a col·laboració.

i solidaritat de cubelles

les autorirats també van passejar per la fira com la resta

de cublellencs i cubellenques

Repor ta t j e

acció Solidària i logística: és una associació civil que es fonamenta en el seu voluntariat, participativa

i sense ànim de lucre, amb la finalitat de proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a països en vies de desenvolupament. El seu lema: molta gent petita, en petits llocs, fent petites coses, poden canviar el món.

africa Viva: des del seu naixement Àfrica Viva treballa amb associacions de dones del departament

d’Ouessa, una zona rural del Sur de Burkina Fasso. La filosofia de Àfrica Viva és acompanyar als pobles en el seu desenvolupament, per construir junts un projecte de futur en les línies d’alimentació, salut i educació.

amIC: una associació per donar suport i animar la tasca de les Missioneres de la Institució Claretiana, que viuen

compromeses en el desenvolupament personal, familiar i comunitari per una societat més justa. Actuen en la promoció de la salut a la zona de Yhú-Caaguazú a Paraguai acompanyant a 110 comunitats rurals.

amics de Fundase-Bolivia: cada dia els tres centres infantils de Fundase hi mengen i eduquen uns 900 nens

i nenes. Només amb 10€ al mes, per infant, fan possible que segueixin tenint una atenció escolar i un menjar digne.

associació de Cooperació Internacional nord-Sud (ConoSuD): té entre les seves línies bàsiques de

treball la realització de projectes que afavoreixin fórmules d’organització econòmica alternatives, més justes i solidàries, i que entre les seves prioritats geogràfiques d’actuació figuren els sectors de la pobresa urbana dels països del Mercosur, com és l’Argentina.

Candombe asociació Cultural: te com a objectiu la promoció de la música afro-uruguaya i la posada en

marxa i suport a projectes solidaris.

Càritas parroquial de Cubelles: Rober i banc d’aliments per a persones necessitades. Les ajudes són

rebudes durant tot l’any i es realitzen a partit d’un informe realitzat pels assistents socials de l’Ajuntament de Cubelles. Càritas sol·licita voluntaris i col·laboradors per poder portar a terme aquestes accions.

Catratxhos, asociación de Cooperación con Honduras: entre els seus objectius esta donar suport

als projectes educatius que realitza ACOES a Honduras i apropar la societat Catalana i Hondureña, buscant llaços i camins de desenvolupament per a ambdues. Entre els seus projectes destaca la construcció d’una escola, una la llar d’infants per cuidar els més desfavorits i la Clínica Nª Sra. del Carmen que ofereix assistència mèdica a un promig de 7.000 pacients per any.

Finançament Ètic i Solidari (FetS): Associació que agrupa a entitats catalanes del tercer sector i l’economia

social solidària, i a les persones que tenen interès en promoure els principis de la banca ètica a Catalunya.

Haribala, associació per a la col·laboració i desenvolupament del tercer món: te com finalitat

principal sufragar les despeses d’ensenyament dels infants de Kurnool a l’estat de Andhra Pradesh (India). Ajuden als infants anomenats “Dàlits” de casta baixa i reprimits durant molts segles sense accés a l’educació ni als drets humans.

Humana: coopera amb els països en vies de desenvolupament compartin recursos amb els seus

habitants per que tinguin un futur digne i amb perspectives. Tenen projectes a Moçambic, Angola, Zàmbia, Namíbia i Zimbabwe. Els ciutadans poden donar roba usada a través dels 3.000 contenidors ubicats al carrer, es calcula que cada ciutadà tira de mitjana 7 quilos de roba a l’any, per tant a més d’una acció solidària, és una forma de reciclatge.

entitats presents a la Fira i els seus projectes:

Ràdio Cubelles també va participar a la fira. En un dels estands va muntar un set de ràdio des del que emetia en directe. Durant els dies de la fira es van fer múltiples entrevistes als representants de les diferents ONG’s, que van poder explicar els seus projectes i apropar-nos així la tasca que realitzen.

Justa trama: es la marca de la Cadena Solidària del Cotó Agroecològic creada i mantinguda per l’agrupació de

cooperatives UNISOL-Brasil. Participen d’aquesta cadena treballadors i treballadores com agricultors, recol·lectors de llavors, filadors, teixidors i costureres, comprenen tots els processos de la indústria tèxtil, estan integrats i son els propietaris de la marca Justa Trama. Hi ha implicades fins a 500 famílies en les diferents fases del procés.

metges Sense Fronteres: arriben el més aviat possible al lloc necessari, cada hora que passa és vital. No

representen a interessos de cap govern, tant sols a la població civil, el que suposa la millor garantia per accedir a les poblacions que necessiten ajuda mèdica. També denuncien situacions injustes, sense tenir en compte que puguin ser els responsables.

Setem: és una ONG independent i participativa que junt amb organitzacions del Sur, sensibilitza la nostra societat

sobre les desigualtats Nord-Sud, denunciant les causes i promovent transformacions personals i col·lectives amb el fi d’aconseguir un món més just i solidari. Setem realitza campanyes como les festes del Comerç Just, el programa “El bon cafè es bo per a tothom”, fomenta les finances ètiques, formació i estudis e intercanvis Nord-Sud, amb camps de solidaritat i rutes solidàries fen turisme responsable.

Sitges Solidari: són un grup obert de persones amb inquietuds, que pertanyem a diferents moviments i

ONG’s. Creuen que un altra món és possible, i ofereixen espais de reflexió crítica i sensibilització sobre les realitats actuals col·laborant a l’organització, de les Jornades Solidàries de Sitges i participant a projectes de cooperació com la construcció d’una cuina a El Alto a Bolívia.

regidoria de Cooperació de l’ajuntament de Cubelles: la regidoria va cedir el seu estand per posar

un punt de degustació de plats casolans marroquins, com el cus-cus amb verdures , pastes dolces, crepes, saffa (dolsc fet amb farina,, cacauets, ametlles, sèsam, nou moscada, anís, sucre glass i mel) i per veure te verd.

Vida Útil: associació ubicada a Sant Pere de Ribes, col·labora en projectes de desenvolupament i educació,

ofereix suport a l’Associació “Save Gambia Orphans” i promou una Unitat Mòbil Sanitària a Nepal, Durant el 2007 Vida Útil s’ha concentrat el Projecte Land-Rover, aconseguint enviar un contenidor a Banjul carregat amb un vehicle tot terreny junt a 20 capses de roba, una capsa de eines per el Land-Rover i un bidó de gasoil.

Not i c i e s de Cu b e l l l e saDHeSIó De l’aJuntament De CuBelleS al FonS Català De CooperaCIó al DeSenVolupament

El Ple de l’Ajuntament aprova la sol·licitud de l’adhesió a

l’Assemblea General del Fons Català de Cooperació

amb el dictamen favorable de la Comissió Informativa, el pasat mes de gener de 2008, la regidoria de Cooperació

va proposa al Ple de la corporació l’adopció dels següents acords que van se aprobats:

Assumir el compromís de dotar una partida, per aportació anual al Fons Català, amb destinació al finançament de projectes prèviament aprovats pels socis en Assemblea General. Amb la voluntat d’incrementar les responsabilitats econòmiques ves el Tercer Món, tot apropant-les al 0,7% dels ingressos propis.

L’Ajuntament vol assumir la tasca de divulgació del Fons Català, tot impulsant una campanya informativa. El Regidor de Cooperació serà l’ interlocutor de l’Ajuntament davant el Fons Català per tal que l’Assemblea General ratifiqui la sol·licitud i l’Ajuntament adquireixi la condició de soci.

Al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament orienta els esforços a contribuir des de l’àmbit català al desenvolu-pament dels països del Tercer Món mitjançant la constitució d’un fons econòmic que finança projectes d’ajuda als països en vies de desenvolupament i campanyes de sensibilització a Catalunya sobre la cooperació internacional.

organitzat per la parròquia de Cubelles per a Mans Unides, Mossèn Joaquim Lluís i Corominas va celebrar

amb l’ajuda de diversos voluntaris la vuitena edició del “Sopar de la fam”, que consisteix en solidaritzar-se amb qui passen fam i recordar vells temps en els quals es matava el cuc de la gana, amb torrades amb all, oli i sal o torrades amb vi i sucre, això si, ben bones i acabades fer, fins i tot podies preparar-te-les al teu gust. Per a això es van muntar dos bidons-barbacoa al carrer i unes taules on amanir les torrades. Per beure es contava amb uns quants porrons de vi i refrescs. El tiquet o aportació mínima era de 3 euros però moltes persones van realitzar aportacions voluntàries molt superiors.

Mossèn Joaquim Lluís ens explica, que tots els aliments que s’ofereixen provenen de donacions, per exemple el pa de les fleques de Cubelles, l’oli d’un particular, el vi del celler, amb la finalitat de que el muntatge tingui cost zero i tot siguin be-neficis que aportar al projecte. La recaptació, que enguany ha estat de 1.683 euros, s’uneix a la recollida en les tres misses del cap de setmana i és exclusivament de ciutadans anònims que col•laboren de forma voluntària.

A la convocatòria del 2007 es van recaptar mil euros, per a construir unes escoles a Sierra Leone. Cada parròquia aporta la suma recaptada a un fons al que es sumen totes les aportacions de les parròquies del Garraf, i els arxiprestats de Vilafranca, Anoia i Piera Capellades, i així poder realitzar un projecte anual de Mans Unides, que sol ascendir a 60.000 euros cada any. Aquest any l’objectiu és dur aigua potable a un poble de la regió de Cochabanba en els Andes de Bolívia.

Mans Unides te més de 90.000 socis i mobilitza prop de 15.000 Voluntaris. Mans Unides finança projectes que propo-sen els missioners i altres ONGs del tercer món.

Not i c i e s de Cu b e l l l e s8a eDICIó a CuBelleS Del

Sopar Dela Fam

tale-talamo

Aquesta petita ONG és un bon exemple de com uns pocs voluntaris amb esperit solidari, ganes i iniciativa, poden fer molt per a millorar la qualitat de vida de persones que viuen aïllades i sense cap tipus d’ajudes. O de fer hospitals sense recursos ni per a la seva neteja.

tale-Talamo és una ONG sense ànim de lucre, independent i aconfessional, amb un objectiu principal:

l’assistència sanitària universal en els països del tercer món que ho necessitin. El projecte ja té dos anys i mig d’història, la massa social supera els 150 socis i han signat convenis amb altres institucions. Tale-Talamo vol assegurar la distribució de medicaments de primera necessitat en la zona dels seus projectes, en aquests moments Senegal, d’una manera justa i controlada, de forma gratuïta i amb atenció urgent al pacient interrompudament els 365 dies de l’any i el ferm compromís amb la població local de realitzar una assistència sanitària de qualitat tècnica i humana. Per saber una mica més d’aquesta ONG amb seu central a Cubelles des de fa uns mesos entrevistem a Sergi Marin el seu President.

l ’ O n g

Qui forma l’equipo de tale-talamo?Les persones que formem l’ONG en aquests moments són un total de 140 socis, més un grup de voluntaris d’unes 10-15 persones. D’aquestes existeix un nucli de gestió de l’entitat que el forma la seva junta directiva de sis membres, més un grup de 5 voluntaris que de forma regular donen suport en diferents tasques (gestió, administració, difusió e imatge, departament sanitari, etc). Cal dir que totes les persones que treballem a l’ONG ho fem de manera totalment voluntària, distribuint el temps de dedicació segons la disponibilitat personal de cadascú, aconseguint així un planning de distribució de tasques altament eficient.

I a àfrica?Depèn de la tasca que es desenvolupi en cada moment del projecte, per exemple a la construcció de la clínica va ser el moment que més persones es van contractar. Però de manera fixa tenim una persona contractada, -l’August- que és el nostre representant i és qui efectua tots els tràmits i gestions per a la contrapart sud de l’ONG. Després durant els desplaçaments de cooperants, treballem amb traductors, guies autòctons que ens ajuden a dur a terme els nostres projectes.Al dispensari del País Basari tenim un metge i una infermera, i a Guinea Bissau i donem suport als treballadors dels centres de salut encara que ells estan contractats per al Ministeri de Salut mitjançant un conveni de col·laboració.

Diferents fase de la construcció del centre mèdic a Senegal

amb quin pressupost anual treballeu per a assumir els objectius fixats?Els números tancats i justificats que disposem són els de l’exercici 2005-2006 i van ascendir a 40.000€, al 2006-07 crec que arribem als 60.000€, encara que el que fem és adaptar els projectes al pressupost disponible.

Què es pot fer amb aquests diners?Evidentment depèn del projecte però, per exemple, a Sene-gal al País Bassari una regió formada per petits poblats, des de que hi treballem a la zona calculem que hem atès aproxi-madament uns 10.000 malats, sent prioritari el col·lectiu de nens, dones i ancians, sense desatendre la resta, per suposat. D’aquest nombre, una gran part són persones que es desplacen una quantitat molt important de kilòmetres, fins i tot han de travessar les fronteres dels països veïns per ser tractats als nostres dispensaris.

Quin és el vostre projecte més recent?L’enviament d’un contenidor d’ajuda humanitària a Guinea Bissau, una aportació per el programa de prevenció de l’epidèmia anual de còlera. D’una banda hem aconseguit el material de neteja i desinfecció que forma part de la prevenció, facilitat de forma desinteressada per la signatura KH Lloreda (fabricant del KH7) i d’altra una càrrega de me-dicaments contra el còlera i material sanitari facilitada també sense cost pel grup Uriach. Tot el material es distribuirà per diferents centres sanitaris del Senegal. Ambdues empreses són catalanes i estan motivades per al Grup Uriach que dis-posa d’un departament de Responsabilitat Social. Aquestes empreses destinen una part de la seva producció a ajuda humanitària. Els costos de logística, enviament i transport marítim (un contenidor de 40 peus) han estat abonats per les Regidories de Cooperació dels ajuntaments de Vilanova i Sitges. Dues persones de Tale Tàlamo es van traslladar a Se-negal per a realitzar el seguiment de la descàrrega i la seva distribució, de la que es realitzarà un reportatge fotogràfic.

Sobre el terreny teniu contacte amb altres ong per a col·laborar en cas de necessitat. Intentem treballar en xarxa, però en els llocs remots on anem solem estar bastant sols, de totes maneres hem vist arribar a altres ONG’s catalanes en la mateixa zona, altra ONG catalana que treballa en el tema de l’educació. L’Agència Espanyola de Cooperació té una Oficina Tècnica de Cooperació (OTC) a Dakar, a través d’aquesta oficina es va crear un grup d’ONG’s que treballen de forma regular a Senegal. De tant en tant ens anem reunint o romanem en contacte per Internet de manera regular intercanviant expe-riències i informació.

Junta de tale-talamoSergi Marin García, presidentLidia García Aliaga, vicepresidenta Sonia González Santacruz, secretariat-tresorera Jade Illescas López, vocal Mariola Mena Anton, vocal Cristina Muñoz Benito, vocal

us beneficia d’alguna forma la pujada de cotització de l’euro donada la gran diferència de nivell de vida entre espanya i Senegal? Encara no m’he parat a pensar en això, el que si hem notat és el canvi d’actitud internacional, ara gràcies a la fortalesa de la moneda accepten euros en tots els països mentre que abans només es podia viatjar amb dòlars. Per altra banda, el nivell de vida és molt distint entre el nostre i el d’una zona com la de Senegal, el que pots fer amb els diners europeus es multiplica. Per exemple, el que costa aixecar un dispensa-ri aquí i el que costa allí és abismal. D’entrada tot és artesa-nal, a Senegal s’utilitza fang per a fer els bricks (maons), que s’assequen al sol i que fabriquen ells mateixos amb una mà-quina que els premsa i els dóna forma. Els treballadors eren de la zona i se’ls va pagar el preu més just possible. Però en zones rurals remotes en les que actuem nosaltres existeixen altres problemes, com aconseguir aigua. El pou més proper es troba a 2 km, el que exigeix que cada dia s’hagi d’anar a buscar l’aigua necessària per a poder treballar en la clínica. Al no tenir electricitat es treballa de sol a sol. En les ciutats existeix l’opció de disposar de llum i aigua però en moltes ocasions s’interromp el subministrament. Els que treballem en això sabem que passem de tenir de tot a no tenir de res. Això si, ens sentim estimats i benvinguts, ens acullen en les seves cases i en les seves comunitats. L’habitual quan arri-bem a un poblat és reunir-nos amb el Consell de Notables, llavors els exposem el projecte que desitgem realitzar, el material que duem, el temps que estarem, etc. Normalment ens comuniquem en francès i amb l’ajuda de traductors que coneixen els dialectes de la zona per a assegurar-nos que podrem comunicar-nos correctament.

es parla molt que es gasta massa en publicitat i pro-moció, quant dediqueu a aquest capítol respecte al global anual del vostre pressupost? Tale-Talamo aposta per un ajust de la despesa en tasques de publicitat, difusió, etc. Som conscients que aquest és un tema força important, ja que de la imatge depèn en gran mesura que et puguis diferenciar de la resta d’ONGs, i que puguis arribar a la gent per tal de poder aconseguir una important captació de socis i voluntaris. Treballem en el sentit que aquesta despesa sigui assumida per subvencio-ns o ajudes que vagin dirigides a finançar aquest apartat, i destinar els recursos propis de l’entitat als nostres projectes i que aquest aspecte no suposi cap càrrega per Tale-Talamo.

Com és que heu traslladat la vostra seu social a Cu-belles? L’Ajuntament de Cubelles ens ha cedit un despatx en el seu Centre Cívic, i hem vist una bona oportunitat per a establir-nos en la zona del Garraf, on hem detectat que els ajuntaments de Sitges, Vilanova, Cubelles i uns altres han creat regidories de cooperació i dediquen una part dels seus pressupostos a cooperació al desenvolupament. També existeixen Consells de Cooperació que es reuneixen bastant sovint on podem opinar i proposar temes. Per això des del passat 5 de febrer la nostra seu oficial està a Cubelles enca-ra que disposem d’una subseu en el Maresme.

Com poden ajudar els ciutadans que llegeixin aquest article a tala-talamo Sempre existeix l’aportació econòmica, però també és molt necessària la part de voluntariat, col•laborar en treball diari de l’ONG, l’administració, temps per a fer gestions o per-sones que disposin d’informació o contactes per a facilitar material sanitari en bon estat i sense haver arribat a caducar i que es distribuirà de forma ràpida. Per exemple fa poc vam traslladar a Senegal un ecògraf actualitzat i revisat, que aquí havia quedat antiquat. Qualsevol ajut, per petit que sigui, és necessari i profitos.

l ’ O n g

atenció als socis, voluntaris i informació:Centre Cívic de la Geltrú, Despatx 2 Plaça de l’Associació d’Alumnes Obrers, S/Nde Vilanova i la GeltrúDilluns i dimecres de 18:00 a 20:00 hores

gestió i administració:Centro Social, Despatx 6Carrer Joan Roig i Piera, 3 de Cubelles

Telèfons: 938 957 551 – 636 717 412contacte: info@taletalamo.orgwww.taletalamo.org

Andreu Felip

la cooperació a catalunyaEl Govern de Catalunya,

mitjançant l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)

va invertí en ajudes 52 milions d’euros al 2007

que, sumats a la resta d’aportacions que fan els

diferents departaments de la Generalitat, dona un inversió de més de 65 millions d’euros en

projectes de cooperació al desenvolupament.

aprofitant la visita que va fer a Cubelles per inaugurar la 4ºFira de la Solidaritat, van poder realitzar una interesant

entrevista al Director de l’ACCD, Andreu Felip, una de les màximes autoritats del nostre país en matèria de cooperació. I ens ha permés conèixer de primera mà els objectius i les accions programades pel Govern Català i l’ACCD, ara amb un pressupost anual que fa possible el suport a nombrosos projectes que fomenten la cooperació i el desenvolupament en els països més necessitats del nostre planeta.

per començar què és l’aCCD L’ACCD és la unitat del Govern de Catalunya que té les competències per a implementar tots els projectes de Cooperació del Govern, tant de planificació com d’execució. Encara que l’estructura del Govern en Cooperació suposa molt més, tal i com la Llei de Cooperació preveia, una estructura que no s’ha pogut dur a terme fins a aquesta legislatura, atès que era molt ambiciosa. Es va començar amb un pressupost i uns recursos modestos, en canvi ara ja es disposa de dues branques, una de planificació i estratègia política i altra d’execució. L’estructura actual respon a la doble funció de les polítiques públiques. Cal destacar que en David Minova, anterior director de l’Agència, ara és el Director General de Cooperació, i responsable d’haver creat aquests dos equips.

aquesta nova estructura on situa a Catalunya en política de cooperacióLa veritat és que som pioners en cooperació no estatal, tant a l’Estat Espanyol com a Europa. Per exemple, en el Fons Mundial contra la SIDA, Catalunya és l’únic govern no estatal que és donant del Fons Mundial, precisament

tenim una relació molt estreta amb el secretariat del fons. El 29 de novembre dia Mundial de la SIDA, vam organitzar a Barcelona una trobada entre el Fons Mundial i cooperacions governamentals no estatals de tota Europa, i aquí constatem de nou que la capacitat de l’ACCD en aquests moments és molt superior a la de qualsevol altre govern subestatal d’Europa (fins i tot superior al d’Alemanya). El que trobem a Europa, són unitats dintre dels governs (sotssecretaries o equips), que tenen alguna funció o competència en cooperació però sense tenir gens a veure a amb la dimensió (o semblança) d’una Agència d’Estat, com la francesa, italiana o espanyola. Aquestes estructures només es donen en estats i per tant Catalunya és pionera i de fet la resta de les autonomies espanyoles ens prenen com a referència. Concretament el Govern Basc va aprovar al 2007 una llei inspirada en la nostra per crear una agència similar a la catalana. Fins a la data hem rebem rebut nombroses consultes de petites unitats de cooperació regional europea, per a prendre’ns com a model.

I l’aCCD a qui ha pres com referència.A l’única cosa que hi havia, les agències estatals existents, però no són un bon exemple per a nosaltres, en el sentit que no responen exactament al que nosaltres volem ser. Les Agències Estatals pateixen d’unes estructures molt anquilosades que nosaltres hauríem de ser capaços de superar. En les operacions descentralitzades tenim un avantatge, que hem de saber aprofitar, no estem sotmesos als interessos diplomàtics i econòmics de l’estat. Per exemple, la cooperació espanyola incorpora a l’exèrcit en activitats d’ajuda humanitària, o determinats interessos diplomàtics per poder treballar amb determinats estats o països com el Sàhara Occidental, o Bolívia. Nosaltres no tenim aquestes constriccions, no disposem d’un estat, i el que de vegades resulta ser un inconvenient en unes altres és un avantatge i això ho hem d’aprofitar.

Quin pressupost té l’aCCD. Per al 2007 el pressupost ha estat de 52 milions d’euros (8.652 milions de les antigues pessetes). A aquesta xifra s’han de sumar les aportacions directes d’altres departaments del govern català. Quan vam parlar de l’ajuda oficial al desenvolupament per part del govern de la Generalitat hem de sumar de 13 a 15 milions més d’euros, que corresponen a totes aquelles actuacions que aporten altres departaments i la suma d’ambdues arriben a uns 67 milions d’euros, al voltant del 0,4% del PIB de Catalunya.

Com ha estat la política de recursos del govern amb l’aCCD? Al novembre del 2005 la Generalitat de Catalunya va passar a destinar 56.992.000 euros a ajuda oficial al desenvolupament per al 2006, el que va representar un increment d’un 38% respecte al pressupost de l’any anterior. Aquest augment de recursos es va reflectir sobretot en l’ACCD que, continuant amb la tendència creixent dels últims anys, va passar de tenir un pressupost de 28.974.630 euros l’any 2005 a gestionar 44.015.900 euros el 2006, un 52% més que l’any anterior, prop del 0,39% dels tributs propis. En aquesta línia, el 70% dels recursos es van destinar a països prioritaris i més d’un 50% a set països concrets (Moçambic, El Marroc, Nicaragua, El Salvador, Guatemala, Equador i Bolívia) i a quatre àrees regionals (Territoris Ocupats palestins, camps de refugiats del Sàhara Occidental, Colòmbia i Bòsnia i Hercegovina). També es va potenciar el treball amb organismes multilaterals i per això l’ACCD va signar convenis amb diferents actors com el Programa de les Nacions Unides per el Desenvolupament (PNUD), amb qui ja té en marxa un conveni, el Fons de Població de l’ONU i la Campanya del Mil·lenni, entre d’altres.

Catalunya és pionera a europa encooperació no estatal

mossen Joaquim, Joan a. rodriguez Serra i andreu Felippassejant per la Fira a Cubelles

Entr ev i s t a

en aquest moment quines són les àrees geogràfiques prioritàries i les principals línies de subvenció?Enguany les àrees destacades són d’Amèrica Central: Nicaragua, El Salvador i Guatemala, d’Amèrica del Sud: Bolívia, Equador i Colòmbia, de l’Àfrica Subsahariana: Burkina Faso, Camerun i Etiòpia i de la Mediterrània: Marroc, Palestina i Algèria.Els sectors d’intervenció en els quals volem desenvolupar els diferents programes són els de salut pública, els de sistemes educatius públics, la promoció i enfortiment de les capacitats productives i comercials orientades al desenvolupament humà sostenible, l’augment de les capacitats i l’autonomia de les dones, l’ús i control sostenible dels recursos naturals i la protecció i conservació dels ecosistemes, entre d’altres. Sense oblidar els programes d’educació per al desenvolupament i sensibilització, els de gestió de riscos i prevenció de desastres d’origen natural. I per acabar destacar els programes de desarmament, desmobilització i reintegració (DDR) a l’Àfrica.

per finalitzar cóm controlen que els recursos arribin a verdaderament als seus destinatarisLa Generalitat té des de el 2007 representants permanents desplegats a set dels onze països prioritaris que estableix el Pla Director de Cooperació al Desenvolupament 2007-2010. Es pretén que aquests representants actuïn com a interlocutors amb el territori i, alhora, facin el seguiment i l’avaluació dels projectes que finança l’executiu. Els “representants permanents” estan desplegats al Marroc, Moçambic, Equador, Nicaragua, Guatemala, Colòmbia i Bolívia. Abans que s’acabi la legislatura aquesta representació permanent s’haurà estès també a Palestina, el Salvador, Senegal i la població sahrauí refugiada de Tinduf. La voluntat del Govern és que aquestes representacions es converteixin en oficines tècniques de cooperació.Amb aquesta figura, no només es vol fer un seguiment dels projectes i supervisar “l’enorme esforç” que fa el Govern en matèria de cooperació al desenvolupament, sinó també respondre de manera més fidedigna a les necessitats de les poblacions i territoris on treballa la Cooperació Catalana.

el pla Director de Cooperació al Desenvolupament2007-2010 té com a finalitat última la promoció del desenvolupament humà sostenible, l’eradicació de la pobresa i la lluita contra les desigualtats nord-Sud

Com es distribueixen els percentatges d’ajuda entre l’estat i les autonomies i quan s’arribarà al 0.7%. A Espanya el 85% de l’ajut oficial a la cooperació l’assumeix l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), el 11% les Comunitats Autònomes i el 4% els ens locals. En conseqüència Catalunya aporta i gestiona el 11% que suposa el 0,77% del teòric PIB de Catalunya. En el que seria l’escenari econòmic previst, es calcula que al final de la legislatura (2010) s’arribi a destinar el 0,6 del PIB arribant a el 0,7% cap al 2012.

pot explicar-nos quina funció té el pla Director de la Cooperació 2007-2010?El Pla Director és el principal instrument de planificació de la política de cooperació per al desenvolupament de la Generalitat i fixa per als propers anys el marc de referència i les prioritats d’actuació sectorials i geogràfiques de la Cooperació Catalana. Preveu les diferents modalitats d’actuació, una és la que realitza el Govern de la Generalitat amb altres països del sud, projectes amb organismes multilaterals (Agències de Nacions Unides com Unicef), les iniciatives que la societat civil catalana és la impulsora (ONG’s, sindicats, universitats, associacions, etc). Totes aquestes organitzacions poden rebre subvencions de l’Agència Catalana presentant els seus projectes.

Cu in e s de l món

marroC: Pastis de cacauet recepta d’Hajar el asri

Ingredients: 1Kg. de cacauets

4 ous enters2 rovells d’ou

500 gr. de sucre glacé2 cullerades de melmelada

2 sobres de llevatSucre glacé i clara d’ou

preparació:

1. Netejar i picar finament els cacauets.

2. Batre el ous sencers, els rovells, el llevat i el su-cre glacé en un recipient. Afegir els cacuets. Treba-llar una bona estona fins que la pasta quedi lligada i la massa sigui fina.

3. Deixar reposar al frigorífic 1 hora.

4. Per fer el pastisset agafarem una mica de massa i farem boletes, aplanar, sucar a la clara d’ou i al sucré glacé, col·locar a la safata del forn.

5. Coue-ho al forn a 180 grados 5-10 minuts.

الحاوة كوكو

Not i c i e s

el projecte Fiare arriba als deu milions d’euros d’estalvi

el projecte Fiare de Banca ètica va arribar la setmana

passada als deu milions d’euros d’estalvi. Des del començament de les seves

activitats a l’octubre de 2005, prop de cinc-centes persones i organitzacions han subscrit els dipòsits oferts per Fiare. Aquests dipositants han triat majoritàriament que es destini els seus diners a projectes relacionats amb la cooperació al desenvolupament, el comerç just i la inserció social de col·lectius desfavorits. D’aquesta manera, Fiare ha promogut la concessió de préstecs a més de trenta projectes, per un valor total proper als sis milions d’euros. L’objectiu del projecte és arribar a l’any 2011 amb 60 milions d’euros d’estalvi i 30 milions en finançament de projectes.

El Projecte Fiare compta ja amb oficines a Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria, Pamplona, Madrid i Barcelona i està promogut per centenars d’organitzacions socials de tot l’estat. Els darrers mesos, s’ha engegat una campanya de recollida de participacions amb l’objectiu de reunir el capital social suficient per a constituir-se en Cooperativa de Crèdit. Espera reunir a Euskadi milió i mig d’euros de capital social, totalitzant uns vuit milions en tot l’estat, en participacions mínimes de cent euros per a persones físiques i cinc-cents euros per a organitzacions.

Més informació a www.projectefiare.cat

premiada la campanyacontra el comerç d’armes la campanya contra el comerç d’armes promoguda per

Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón Oxfam i la Fundació per la Pau, i impulsada per Vicenç Fisas, ha estat guardonada amb el premi Iniciativa Solidària 2007. Pocs projectes d’aquest tipus poden presumir d’aconseguir els seus objectius, i encara menys si el repte consisteix a perseguir el control i la transparència del comerç d’armes. Aquest sí. Com un David contra Goliat, el treball en equip de les quatre oenagés durant més d’una dècada ha donat els seus fruits: el 19 de desembre de l’any passat, el Congrés dels Diputats va aprovar per consens la llei de comerç d’armes. Aquesta normativa obligarà el Govern a aplicar els criteris del codi de conducta de la Unió Europea, que no permeten transferències d’armes a països en conflicte o en què es violin els drets humans.

Francesc Mateu, director de Intermón Oxfam a Catalunya va declarar: “És una bona llei. No és la que ens hagués agradat, però s’ha millorat molt en transparència”. Mabel González, responsable de la campanya en Greenpeace, va destacar “és important que s’hagi regulat la matèria per llei, el que li dóna la importància política que té”. Per a assolir-ho, les quatre organitzacions han fet un treball parlamentari intens, amb reunions amb tots els grups el resultat dels quals ha estat el consens. Un dels punts forts de la llei és que les sol·licituds d’armes han d’aportar més informació de control, per exem-ple qui les usarà. També hi ha clàusules de no reexportació i informació sobre els països de trànsit.

El premi Iniciativa Solidària, otorgat per diari El Periódico de Catalunya, es convoca des de l’any 2000 i es va lliurà en un acte públic el passat 27 de març.

40% dels nens d’amèrica llatina sense sanejament

prop de 20.000 nens menors de cinc anys moren tots els anys a Carib, a causa de malalties diarreiques agudes

provocades per la falta d’higiene associada a infraestructures inadequades de sanejament i l’absència d’aigua segura, va informar l’oficina regional de UNICEF. A propòsit del Dia Mundial de l’Aigua, UNICEF va subratllar que més del 40% dels menors de la regió viu en condicions de insalubritat, i que millorar l’accés al sanejament és un pas crucial per a la reducció de l’impacte d’aquestes malalties. Així mateix, va recalcar que millorar les instal•lacions sanitàries i promoure la higiene en les escoles beneficia l’aprenentatge i la salut de la infància. El Dia Mundial de l’Aigua es va celebrar 22 de març, enguany sota el lema “El sanejament importa”, i busca cridar l’atenció al públic en general i a les autoritats sobre la quantitat de persones que encara no tenen accés adequat a les instal·lacions sanitàries i que són vulnerables a riscos d’Amèrica Llatina i el salut.

Not i c i e s

per un futur sense fam:nou impuls des de centreàmerica als projectes de sobirania alimentària

Representants d’organitzacions camperoles i indígenes de la “Via Campesina” de Centreamèrica, Regió Carib i del Con Sud més altres organitzacions socials de la regió Centroame-ricana es van donar cita, a començament de març a San Sal-vador (El Salvador), per intercanviar experiències al voltant dels projectes sobre la Sobirania Alimentària i la Reforma Agrària en els diferents països, així com definir línies estratè-giques que permetin combatre la fam i la pobresa a través de la implementació d’una veritable reforma agrària integral per a arribar a la Sobirania Alimentària.

Via Campesina és un moviment internacional de camperols i camperoles, petits i mitjans productors, dones rurals, indí-genes, gent sense terra, joves rurals i treballadors agrícoles, que defensen els seus valors i interessos bàsics. Són un mo-viment autònom, plural, multicultural, independent, sense cap afiliació política, econòmica o d’altre tipus. Les organit-zacions que formen la Via Camperola vénen de 56 països d’Àsia, Àfrica, Europa i el continent Americà. El seu objectiu és desenvolupar la solidaritat, la unitat en la diversitat entre les organitzacions membres per promoure les relacions econòmiques d’igualtat, de paritat de gènere, de justícia social, la preservació i conquesta de la terra, de l’aigua, de les llavors i altres recursos naturals; la sobirania alimentària; la producció agrícola sostenible i una igualtat basada en la producció a petita i mitjana escala.

Més informació a www.projectefiare.cat

gebira

Cicle: Diàlegs per a la SensibilitzacióConferències, col.loquis. CxPau.Enguany el cicle constarà de 4 xerrades-debat Data de l’acte: Del 29/03/2008 al 19/04/2008Organitza: SetemLloc: Seu de SETEM a Barcelona Bisbe Laguarda, 4 (Metro: L2 - Sant Antoni). Barcelona

Notes de l’acteEls Comitès per països i la Delegació de Barcelona de SETEM organitzen, com cada any, el Cicle “Diàlegs per la sensibilització”. Enguany el cicle constarà de 4 xerrades-debat on es treballaran diferents temàtiques d’actualitat relacionades amb diversos països del Sud. Les sessions són gratuïtes i es faran a Barcelona les tardes dels dissabtes 29 de març, 12 i 19 d’abril, i diumenge 20 d’abril.

El programa de les xerrades serà el següent:

Dissabte 29 de març, 16:00 a 19:00 h:“Memòria històrica a Guatemala, Colòmbia i Argentina”. Ponents: Fermí Isaac Rodrigo Lázaro, Ana Milena González, Gabriel Alejo Jacovkis.

Jornada ‘Justícia per a l’Àfrica’Conferències, col.loquis. CxPau .L’ajut internacional a l’Àfrica a debat. Data de l’acte: Del 15/04/2008 al 17/04/2008Organitza: Justícia i PauLloc: Edifici ‘França’. Universitat Pompeu Fabra Pg de la circunval·lació 8 BarcelonaPreu: L’entrada és lliure però es necessària inscripció prèvia al 93 317 61 77 Email: justiciaipau@justiciaipau.org

Notes de l’acteContinuant amb la campanya encetada l’any passat “Justícia per a l’Àfrica”, aquest any 2008 Jus-tícia i Pau convoca unes jornades per tal de debatre qüestions relacionades amb la cooperació en el contient africà. Aquestes jornades han estat plantejades en forma de debats per tal que els participants puguin sostenir les seves posicions respecte l’ajut internacional a l’Àfrica.

PROGRAMA

Dimarts 15 d’abril18.00h: Presentació de les Jornades. Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau. David Minoves, Director General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Eduard Gargallo, director del Centre d’Estudis Africans

19.00h: Inauguració “A qui beneficia l’ajut internacional a l’Àfrica?”Penda Mbow, Ex-ministra de Cultura de Senegal i professora de la Universitat Cheikh Anta Diop de Dakar (Senegal). Modera: Arcadi Oliveres, President de Justícia i Pau i professor de la UAB

Dimecres 16 d’abril16.30h: “És l’AOD un instrument adequat per al desenvolupament africà?”. Ricardo Martínez

Titol: III PREMI RECERCA PER A LA PAUData: 01-02-2008 fins: 25-04-2008Hora: 10:00:00 fins: 14:00:00Tipus d’acte: OtrosOrganitza: UNIVERSITAT DE BARCELONA, INSTITUT DE CIÈNCIES DE L’EDUCACIÓ I FUNDA-CIÓ SOLIDARITAT UBDades de on es realitzará l’acte:Lloc: Fundació Solidaritat UBDirecció: Centre UB Sants: c/Melcior de Palau, 140 - 08014Població: BarcelonaProvincia: BarcelonaComunitat autònoma: Catalunya

URL: http://www.ub.solidaritat.edu/premi_pauCorreu: solidaritatub@ub.eduContacte: 93 403 96 12Descripció: La Universitat de Barcelona convoca la tercera edició del Premi Recerca per a la Pau per a treballs de recerca de Batxillerat, elaborats per estudiants de Batxillerat amb matrícula en els centres educatius catalans durant el curs 2007/2008. Poden optar al pre-mi treballs de recerca que abordin alguna qüestió relacionada amb la cultura de pau, és a dir, els coneixements, valors i habilitats que possibiliten la pau, entesa com l’absència de violència en totes les seves formes: guerra, injustícia, vulneració de drets humans, aliena-

Les VII Jornades Solidàries de Sitges volen sensibilitzar sobre l’ús dels recursos hídricsEl programa inclourà la projecció del documental “El somni de l’aigua”.

Per Ajuntament de Sitges

Més informació

Les activitats s’iniciaran el proper 11 d’abril amb una exposició de dibuixos realitzats per alumnes de les escoles de la vila a l’Escorxador i que s’exposaran fins al 20 d’abril, dia en que es celebrarà un concurs de entre les obres exposades. Dissabte 26 d’abril hi ha prevista una conferència que versarà sobre la gestió dels recursos hídrics i un passi de la pel·lícula “El somni de l’aigua”, documental que pretén sensibilitzar a l’opinió pública sobre la qüestió de l’ús sostenible de l’aigua i que un fa un recorregut per tot el planeta mostrant les inquietuds i les solucions que proposen les diferents cultures i els diferents països, a través del testimoni de diferents nens i nenes. En acabar la projecció, està pre-vist l’inici d’un col·loqui obert al públic.

La 3ª edició del Festival Internacional de Curtmetratges ‘ACTÚA’ d’Intermón Oxfam tindrà com a tema central el consum responsable.Per CxPau

Més informació

El certamen, que comptarà amb el patrocini de Canal + i Canon, té l’objectiu de transme-tre a través del cine, documental o ficció, els problemes que limiten el desenvolupament dels pobles i que afecten a les seves comunitats.

anunci