cte db he 1 limitació de la demanda energètica guia ... 2008 coac · oficina consultora tècnica...

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

GUIA: Exemple d’aplicació de l’opció simplificada

Setembre 2008

HE 1: LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA Exemple d’aplicació de l’opció simplificada. Document d’ajuda

Setembre 2008 COAC · Oficina Consultora Tècnica 2/33

INTRODUCCIÓ

Aquest document pretén servir d’ajuda per a l’aplicació de l’opció simplificada que contempla el Document Bàsic HE 1, amb la finalitat de donar compliment a l’exigència de Limitació de la Demanda Energètica.

Es tracta d’un exemple calculat amb el programa que ha elaborat el Servei d’Aplicacions Informàtiques, amb explicacions de tots el passos previs i comentaris sobre les pantalles del programa i els resultats. La intenció és que serveixi d’ajuda per entendre els càlculs que fa el programa, i el fonament teòric en que es basen.

Els textos que apareixen en blau corresponen a conceptes que apareixen al Document Bàsic HE1 que no són d’interpretació immediata i poden portar a errors, per això sobre aquests temes recomanem especialment que consulteu el Manual d’Aplicació.

Aquesta nova versió substitueix l’anterior de Juliol de 2007: Les modificacions són degudes a l’aparició de la versió v3 del programa TermCteH1, que incorpora millores i amplia les possibilitats de càlcul. Es recomana als usuaris de versions anteriors d’aquesta guia que la consultin en la seva totalitat, doncs incorpora canvis importants per exemple en la manera d’introduir les proteccions solars de les finestres (el programa ara permet fer-ho de forma combinada, triant més d’un sistema de protecció per cada finestra) o les particions interiors que separen els habitatges de les zones comuns (ara es poden introduir tant les particions interiors verticals com les horitzontals) entre d’altres novetats. L’edifici que s’ha pres com a exemple per realitzar aquesta guia també ha servit per elaborar la “Memòria del projecte bàsic i d’execució. Aplicació pràctica a un edifici d’habitatges” la qual cosa ha motivat el canvi d’algunes de les sol.lucions constructives respecte versions anteriors, per tal que concordin en ambdós documents (la principal novetat és que les solucions han de complir el DB HR Protecció enfront del soroll).



EXEMPLE:

Edifici plurifamiliar a Olot (Girona) de 5 habitatges, 1 local comercial i aparcament comunitari. Edifici en testera, amb una paret mitgera i 3 façanes. Consta de soterrani, planta baixa i 3 plantes pis.

En aquest edifici es compleix simultàniament que:

- la superfície d’obertures en cada orientació de façana és inferior al 60% de la superfície de la façana - la superfície de lluernaris és inferior al 5% de la superfície total de la coberta - l’edifici té solucions constructives convencionals

per tant es pot justificar el compliment del DB HE 1 per mitjà de l’opció simplificada. El Servei d’Aplicacions Informàtiques del COAC ha desenvolupat el programa informàtic TermCteH1 per a la justificació del compliment de l’opció simplificada. En aquest exemple introduirem les dades de l’edifici al programa i comprovarem si compleix.

Local

Pati/Jardí

Mitgera

Carrer

Planta Tipus

Façana Pati Secció

Planta Baixa N



ÍNDEX DE L’EXEMPLE: A. PASSOS PREVIS B. INTRODUCCIÓ DE DADES AL PROGRAMA

ANNEX: Descomposició de les solucions constructives utilitzades

A. PASSOS PREVIS Abans de començar a utilitzar el programa informàtic ens caldrà fer el següent:

Pas 1. Classificar els espais (habitables o no habitables). Pas 2. Definir l’envolvent tèrmica de l’edifici i classificar els seus components per categories (murs, particions interiors, terres, etc.). Pas 3. Determinar l’orientació de les façanes i particions interiors de l’envolvent tèrmica de l’edifici. Pas 4. Definir les solucions constructives de tots els components de l’envolvent tèrmica, i de les separacions entre habitatges i zones comuns no calefactades. Pas 5. Superficiar tots els components de l’envolvent tèrmica de l’edifici per categories, tipologies constructives i orientacions, i determinar el percentatge d’obertures a cada façana.



Pas 1. Classificar els espais

En aquest exemple hem classificat com a no habitables : - l’aparcament

- els trasters de la planta soterrani - el local de la planta baixa

Els habitatges són sempre espais habitables i, segons el Document Bàsic HE1, també ho són les zones comuns. El projectista, però, d’acord amb la propietat, podria qualificar les zones comuns com a espais no habitables o fins i tot com a espais exteriors en funció del seu grau d’exposició i/o ventilació. L’escala que arriba a la planta baixa provinent del soterrani la considerem en aquest exemple com a espai exterior, degut al seu elevat grau de ventilació.

Aparcament

Planta Soterrani

Planta Primera Planta Sota Coberta

Espais habitables Espais no habitables

Local

A. PASSOS PREVIS – Pas 1. Classificar espais

Planta Segona

Planta Baixa

Trasters

Espai exterior



Pas 2. Definir l’envolvent tèrmica de l’edifici i classificar-ne els elements per categories

L’envolvent tèrmica està formada pels tancaments i les particions interiors que separen els espais habitables de l’exterior, del terreny o dels espais no habitables. És important identificar correctament cadascun dels elements que conformen l’envolvent tèrmica de l’edifici, donat que els paràmetres a complir i també els mètodes de càlcul per determinar-los, varien en funció del grup al qual pertanyen.

Secció

Planta Baixa Planta Tipus

Coberta

Coberta

Terra

Lluernari

Obertura

Particions interiors verticals en contacte amb espai no habitable

Façana

A. PASSOS PREVIS – Pas 2. Envolvent tèrmica

Pont Tèrmic Contorn Obertura

Pont Tèrmic Contorn Lluernari

Mitgera Mitgera

Façanes



Pas 3. Determinar l’orientació de les façanes i particions interiors verticals de l’envolvent tèrmica de l’edifici

Els angles es mesuren com s’indica a la planta: des del nord geogràfic fins a la perpendicular de la façana corresponent. Per conèixer quins angles abarca cadascuna de les 6 orientacions consulteu la figura FM-1 del Manual d’Aplicació del DB HE1 (equival a la Figura 3.1 del DB HE1). Pas 4. Definir les solucions constructives de tots els components de l’envolvent tèrmica, i de les separacions entre habitatges amb calefacció i zones comuns no calefactades En aquest punt hem de definir tots els materials i gruixos de partida que composen les solucions constructives. Posteriorment els podrem anar modificant, si cal, quan comprovem si les solucions compleixen o no. A l’Annex d’aquest exemple podeu trobar la descomposició de totes les solucions utilitzades. Pas 5. Superficiar tots els components de l’envolvent tèrmica de l’edifici per orientacions, categories i tipologies constructives (incloent proteccions solars de les finestres) Pas 5.1 Superficiar Murs i Obertures Ho farem per orientacions Pas 5.2 Superficiar Tancaments en Contacte amb el Terreny Pas 5.3 Superficiar Terres Pas 5.4 Superficiar Cobertes i Lluernes

Orientació Nord Orientació Est Orientació Sud-Est: No tenim cap façana amb aquesta orientació a l’edifici Orientació Sud Orientació Sud-Oest: No tenim cap façana amb aquesta orientació a l’edifici Orientació Oest

N

A. PASSOS PREVIS – Pas 3. Orientacions – Pas 4. Solucions constructives

101º

191º

179º

281º



Orientació Nord

RESUM MURS ORIENTACIÓ NORD

Element Superfície

Façana ---

Partició Interior 8,74 m2

Mitgera 121,10 m2

Planta Baixa

Alçat Nord (Mitgera i Partició Interior)

Mitgera

Partició Interior

Mitgera

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.1 Superficiar Murs i Obertures - NORD

Partició Interior



Orientació Est

Façana - Envolvent tèrmica Façana - Obertures

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.1 Superficiar Murs i Obertures - EST

Planta Ponts tèrmics integrats a la façana*

Veure detall a pàgina següent

* Els ponts tèrmics de trobada de tancaments (per exemple la trobada d’un forjat amb una façana) no els hem de superficiar perquè, segons el DB HE 1, no els hem de tenir en compte pel càlcul de la demanada energètica. En canvi més endavant veurem que, en aquest tipus de ponts tèrmics, sí que hem de comprovar que no hi hagi condensació superficial.



• Factor Solar Obertures :

Pel càlcul del factor solar de les obertures el DB HE 1 només considera l’ombra produïda pels següents obstacles: - voladissos - retranquejos - lames - tendals Cal analitzar doncs quin tipus de protecció solar té cada finestra i determinar els paràmetres que la caracteritzen. Els porticons exteriors, tant corredissos com practicables, instal.lats a la majoria de finestres d’aquest edifici, els assimilarem a lames horitzontals.

RESUM MURS ORIENTACIÓ EST Element Superfície Sub-Element 1 Superfície Sub-Element 2 Superfície

Façana tipus 50,29 m2

Llindes 2,16 m2

Ampits 1,08 m2

Brancals 6,98 m2Ponts tèrmics total

14,9 m2

Pilars 4,68 m2

Façana total 112,68 m2

Obertures 47,49 m2 Partició Interior --- Mitgera ---

Percentatge d’obertures en façana: 47,49 m2 obertures / 112,68 m2 façana = 0,42 42%


Secció façana Detall ponts tèrmics integrats a la façana

La superfície de façana es medeix per l’interior de l’envolvent tèrmica. No cal descomptar el gruix dels forjats, doncs es pot fer una simplificació considerant que tot és façana tipus (excepte les superfícies d’obertures i ponts tèrmics integrats a la façana - pilars i contorns d’obertures - que sí s’han de restar).

Llinda

Pilar

Brancal

Ampit NO HABITABLE



Paràmetres a determinar de les proteccions solars: Voladissos H, L, D Retranquejos H, R, W Lames angle β

A més de les proteccions solars, de cada finestra hem de calcular la seva superfície i la fracció ocupada pel marc (FM). Per exemple, de la finestra tipus 2 seria:

RESUM OBERTURES ORIENTACIÓ EST

Voladís Retranqueig LamesTipus Sup.unitat

(m2) Número Unitats

Superficie total (m2)

FM H (m)

L (m)

D (m)

R (m)

W (m)

Β (º)

1 6,75 1 06,75 0,15 2,5 1,4 0,1 0,2 2,7 0 2 2,00 6 12,00 0,31 2,5 1,4 0,1 0,2 0,8 0 3 3,90 2 07,80 0,29 2,5 1,4 0,1 0,2 1,6 0 4 5,75 2 11,50 0,24 2,5 1,4 0,1 0,2 2,3 0 5 3,52 2 07,04 0,32 2,2 -- 0,2 1,6 0 6 1,20 2 02,40 0,35 1,5 -- 0,2 0,8 0

Superfície total obertura: 2 m2

Superfície vidre: 1,38 m2

Superfície marc: 0,62 m2

FM: 0,62 m2 / 2 m2 0,31


D

L

β



Orientació Oest

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.1 Superficiar Murs i Obertures - OEST

Ponts tèrmics integrats a la façana*

Tancament escala comunitària

Partició interior Tancament escala pàrquing

Façana Tipus

Tancament escala pàrquing


Partició interior

Façana Tipus

Façana - Obertures Façana - Envolvent tèrmica

Planta




RESUM MURS ORIENTACIÓ OEST Element Superfície Sub-Element 1 Superfície Sub-Element 2 Superfície

Façana tipus 31,99 m2


16,96 m2


9,39 m2

Llindes 1,16 m2 Ampits 0,58 m2 Brancals 5,05 m2

Ponts tèrmics total 14,05 m2

Pilars 7,26 m2


Obertures 13,83 m2 Partició Interior 13,92 m2 Mitgera ---


• Factor Solar Obertures : Igual que en la resta de façanes mesurem i superficiem totes les finestres, calculant la fracció de cada obertura ocupada pel marc i les dades de les proteccions solars. RESUM OBERTURES ORIENTACIÓ OEST

Voladís Retranqueig LamesTipus Sup.unitat



FM H (m)

L (m)

D (m)

R (m)

W (m)

Β (º)

7 2,04 5 10,2 0,31 2,5 -- 0,2 0,8 0 8 1,20 1 01,2 0,35 1,5 -- 0,2 0,8 0 9 2,43 1 2,43 0,50 5,4 -- 0,3 0,45 --

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.1 Superficiar Murs i Obertures - OEST



Orientació Sud

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.1 Superficiar Murs i Obertures - SUD

Façana Tipus Tancament escala pàrquing

Façana - Obertures

Ponts tèrmics integrats a la façana*

Tancament escala pàrquing Façana Tipus

Façana - Envolvent Tèrmica

Planta




RESUM MURS ORIENTACIÓ SUD Element Superfície Sub-Element 1 Superfície Sub-Element 2 Superfície

Façana tipus 92,17m2


2,59 m2

Llindes 1,20 m2 Ampits 0,60 m2 Brancals 2,87 m2

Ponts tèrmics total 10,13 m2

Pilars 5,46 m2


Obertures 16,3 m2 Partició Interior --- Mitgera ---


• Factor Solar Obertures : RESUMEN OBERTURES ORIENTACIÓ SUD

Voladís Retranqueig Lames Tipus Sup.unitat



FM H (m)

L (m)

D (m)

R (m)

W (m)

Β (º)

10 5,12 1 5,12 0,09 2,5 0,6 0,1 -- -- 11 2,50 1 2,50 0,39 2,5 1,18 0,1 -- -- 12 0,64 3 1,92 0,44 0,8 -- 0,2 0,80 -- 13 0,92 3 2,76 0,38 0,8 -- 0,2 1,15 -- 14 2,00 2 4,00 0,31 2,5 0,5 0,1 0,2 0,80 0 Pas 5.2 Superficiar Tancaments en Contacte amb el Terreny Aquest edifici no té cap tancament en contacte amb el terreny que formi part de l’envolvent tèrmica.

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.1 Superficiar Murs i Obertures - SUD



Pas 5.3 Superficiar Terres

Tot i que no forma part de l’envolvent tèrmica, més endavant veurem que ens cal mesurar la superfície del sostre de l’aparcament (espai no habitable) que està en contacte amb l’exterior : Element Superfície Sostre aparcament en contacte amb l’ext. 150 m2

Element SuperfícieTerra en contacte amb aparcament 90 m2

Terra en contacte amb local 17,38 m2

Terra en contacte amb l’exterior (sobre porxo entrada)

7,25 m2

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.3 Superficiar Terres

Planta Primera

Planta Baixa

Terra en contacte amb espai no habitable (local)

Sostre de l’aparcament (espai no habitable) en contacte amb l’exterior.

Terra en contacte amb espai no habitable (aparcament)

Terra en contacte amb l’exterior (porxo entrada)



Pas 5.4 Superficiar Cobertes i Lluernes

Element Superfície Sub-Element 1 Superfície

Coberta inclinada tipus 102,42 m2

Ponts tèrmics contorn lluernaris 1,16 m2Coberta inclinada total 105,98 m2 Lluernaris 2,40 m2

Coberta plana 15,20 m2 Total cobertes 121,18 m2

Percentatge d’obertures en coberta: 2,40 m2 lluernaris / 121,18 m2 cobertes = 0,02 2% • Factor Solar Lluernaris :

Tenim un únic tipus de lluernari del qual, igual que hem fet amb les finestres, hem de calcular la seva superfície i la fracció d’obertura ocupada pel marc (FM). Pel factor solar del lluernari necessitem calcular les següents dades: x, y , z

Sup. unitat Núm. Unitats Sup. total FM x y z 0,80 m2 3 2,40 m2 0,46 1 m 0,8 m 0,3 m

A. PASSOS PREVIS – Pas 5.4 Superficiar Cobertes i Lluernes

Lluernaris

Ponts tèrmics contorn lluernaris

Planta de Cobertes

Secció de les Cobertes

Coberta inclinada

Coberta plana



B. INTRODUCCIÓ DE DADES AL PROGRAMA Passos: B.1. Definició de les solucions constructives B.2. Introducció de les solucions constructives amb les seves superfícies a les fitxes B.3. Comprovació del compliment de les exigències B.1. Definició de les solucions constructives. MURS.

• Exemple: Introducció de ponts tèrmics Llinda

B. INTRODUCCIÒ DE DADES AL PROGRAMA – B1. Solucions constructives

Definim:

- Façanes - Ponts tèrmics integrats en façanes

Definim:

- Mitgera

Definim:

-Particions interiors verticals entre habitatges i zones comuns no calefactades

Definim:

- Particions interiors verticals entre espais habitables i no habitables

Transmitància calculada pel programa segons Procediment 1 del Manual d’Aplicació (corresponent a l’apèndix E.1.1.1 del DB).



• Exemple: Introducció de particions interiors en contacte amb espais no habitables

Partició interior Nord

Local no habitableExterior

Partició interior. AïlladaÀrea (m2) = Aiu = 8,74 m2

Tancament del local no habitable en contacte amb l'exterior. No aïllat.Àrea (m2) = Aue = 11,88 m2

En aquest exemple considerem que el local no habitable està ventilat

El tancament del local no habitable no està aïllat (No aïllat Ue). La partició interior sí està aïllada (Aïllat Iu).





B.1. Definició de les solucions constructives. TERRES.

• Exemple: Introducció dels terres en contacte amb espais no habitables Terra en contacte amb aparcament:

.

Aiu: Àrea del terra (suelo) en contacte amb l’aparcament. Aue: Àrea dels tancaments de l’aparcament (murs, sostre i terra) que estan en contacte amb l’exterior. En aquest cas indiquem la superfície del sostre que dóna al pati / jardí (veure pàgina 16). Si l’aparcament estigués soterrat completament, i no tingués cap tancament en contacte amb l’exterior, hauríem d’indicar Aue=0. Però com que el programa divideix Aiu/Aue (veure Procediment 2 del Manual), i dividint entre 0 donaria error, caldria posar una àrea mínima per exemple de Aue=0,1m2.



Introduïm: -Terra en contacte amb exterior (sobre porxo entrada)

Introduïm: - Terra en contacte amb aparcament - Terra en contacte amb local



B.1. Definició de les solucions constructives. COBERTES.

• Exemple: Introducció de cobertes Coberta inclinada

Introduïm: - Coberta inclinada - Coberta plana - Pont tèrmic contorn lluernaris





B.1. Definició de les solucions constructives. BUITS I LLUERNES. Hem d’introduir una finestra de cada “tipus”, és a dir, podem agrupar dins del mateix “tipus” les finestres que siguin iguals en quant a dimensions, tipus de vidre, tipus de marc i proteccions solars.

• Exemple: Introducció de la finestra Tipus 2


Transmitància calculada pel programa segons Procediment 7 del Manual d’Aplicació (corresponent a l’apèndix E.4.1 del DB).

Factor solar de la finestra per a cada orientació, calculat segons apèndix E.2 del DB.



Proteccions solars de la finestra tipus 2:

• Exemple: Introducció del lluernari de coberta:



B.2. Introducció de les solucions constructives amb les seves superfícies a les fitxes

Baixa càrrega interna: espais on es disipa poc calor, destinats principalment a residir Alta càrrega interna: espais on es genera gran quantitat de calor a causa de l’ocupació, il.luminació, o equips existents

Higrometria 5: es preveu gran humitat (70% HR) – bugaderies, piscines Higrometria 4: es preveu humitat alta (62% HR) – restaurants, pavellons esportius, dutxes col.lectives etc. Higrometria 3: no es preveu humitat alta (55% HR) – ús residencial

B. INTRODUCCIÒ DE DADES AL PROGRAMA – B2. Fitxes Càlcul




Marquem quan la solució introduïda és un pont tèrmic. Es recorda que només cal entrar els ponts tèrmics integrats als tancaments.



La transmitància mitja de la coberta supera el valor límit per un clima D que és de 0,38 W/m2K (valor extret de les taules 2.2 del Document Bàsic HE 1), i per tant no compleix. Tenim 2 opcions: - millorar la transmitància de les parts massisses

- millorar la transmitància del lluernari En aquest exemple decidim augmentar l’aïllament de la coberta inclinada, passant de 8cm a 10cm de poliestirè.


En el nostre cas no es comprova el compliment del requeriment pel primer metre del perímetre dels terres, fixat per la taula 2.1 del Document Bàsic HE 1, perquè no n’hi ha cap en contacte amb el terreny.

El lluernari l’hem d’introduir dues vegades. A la part superior es comprova el compliment de la transmitància (U) i a la inferior del factor solar modificat (F).



Recàlcul amb la coberta modificada:


Coberta amb 10cm d’aïllament Coberta amb 8cm d’aïllament

Amb el recàlcul ens dóna correcte Compleix

Particions interiors verticals i horitzontals entre habitatges i zones comuns no calefactades



Introduïm per a cada orientació totes les finestres, sumant les superfícies de les que siguin del mateix tipus.




B.3. Comprovació del compliment de les exigències 1ª Comprovació: Demanda Energètica

B. INTRODUCCIÒ DE DADES AL PROGRAMA – B3. Fitxes Comprovacions

Comprovació de que el pitjor element de cada grup (Murs de façana, Terres, etc.) no supera els valors màxims de la taula 2.1 del Document Bàsic HE 1, pel clima D.

Comprovació de que els valors promig no superen els valors límit de la taula 2.2 del Document Bàsic HE 1, pel clima D1.



2ª Comprovació: Condensacions

El programa calcula el factor de temperatura de la superfície interior (fRsi) de la solució més desfavorable de cada tipus (façanes, cobertes, terres, etc.) mitjançant la fórmula: fRsi = 1 – U x 0,25 Els valors de fRsi de projecte es comparen amb els valors de fRsi mínims (fRsi,min) que fixa la taula 3.2 del DB HE 1 Si fRsi > fRSi min no hi ha condensació.

Seleccionem els ponts tèrmics integrats als tancaments, que hem definit constructivament abans i hem marcat amb la lletra “x” a les fitxes. El programa comprova si hi ha condensació a partir del factor de temperatura superficial de la solució (fRsi), que calcula amb la fórmula : fRsi = 1 – U x 0,25 Si fRsi > fRsi,min no hi ha condensació.

Seleccionem les solucions de ponts tèrmics de trobades de tancaments, que siguin més semblants a les del nostre projecte (d’entre les que ens ofereix el programa). Els valors de fRSi estan extrets del programa LIDER versió 1.0 de 10 d’Octubre de 2006. Si una solució no té valor de fRSi vol dir que no es pot construir en el clima del projecte, perquè es produiria condensació. Per a ambients d’higrometria 3 es recomana també consultar el “Catálogo de Elementos Constructivos del CTE” en el seu apartat “4.6 Puentes Térmicos”.


Valors informatius. Són els que utilitza el programa per calcular



• Exemple: Introducció de ponts tèrmics de trobada de tancaments

(per comprovació de condensacions superficials)

De les 4 possibilitats de solució de pont tèrmic d’unió de voladís amb façana que ofereix el programa, triem la PT.V2 perquè és la més similar a la del nostre projecte.

De les 8 possibilitats de solució de pont tèrmic d’unió de façanes en cantonada que ofereix el programa, triem la PT.E2 perquè és la més similar a la del nostre projecte.

De les 8 possibilitats de solució de pont tèrmic d’unió de forjat amb façana que ofereix el programa, triem la PT.F2 perquè és la més similar a la del nostre projecte.

De les 8 possibilitats de solució de pont tèrmic d’unió de coberta amb façana que ofereix el programa, triem la PT.C2 perquè és la més similar a la del nostre projecte.




Veiem que la condensació es produeix a la capa 3 de les solucions de façana i a la capa 2 de la solució de mitgera, que correspon en tots els casos a la cara interior de maó perforat de 13,5cm. Tot i que per aquesta condensació no s’humitejarà el material aïllant, que seria la qüestió realment preocupant, decidim col.locar una barrera de vapor per la cara calenta de l’aïllament, és a dir, entre la llana mineral i l’envà interior, amb la qual cosa solucionem definitivament el problema.


Els números en vermell indiquen que es produeix condensació en aquesta capa.

Si triem comprovar si hi ha condensacions insterticials, el programa calcularà les pressions de saturació (Psat,n) i de vapor (Pn) a cada capa dels tancaments. Les capes estan ordenades d’exterior a interior (Capa 1 = exterior).



Cal destacar que amb un altre tipus d’aïllant menys permeable al pas del vapor d’aigua, per exemple un poliuretà, probablement no es produirien condensacions insterticials, però en aquest exemple s’ha decidit col.locar llana mineral per les seves millors prestacions acústiques.

El tema de les condensacions intersticials és complex i depèn, a més de les solucions constructives, de les condicions d’humitat relativa i temperatura exterior de la població on es troba l’edifici. És a dir que les solucions constructives d’aquest mateix edifici, per exemple, en una altra població de la mateixa zona climàtica, podrien donar resultats diferents en quant a condensacions insterticials. Finalment cal destacar que, en la descomposició de solucions constructives que es troba a l’Annex I d’aquest exemple, s’ha afegit una nota recordatòria indicant quines han d’incloure barrera de vapor, però que el programa automàticament no la inclou i és fonamental recordar-ho durant la construcció de l’edifici.

Tornem a la fitxa 3_01 del programa i seleccionem la col.locació de barrera de vapor als murs de façana i a les mitgeres

El programa no comprovarà llavors les condensacions insterticials als tancaments als quals hem indicat col.locació de barrera de vapor

ANNEX

Descomposició de les solucions constructives utilitzades


Setembre 2008 COAC · Oficina Consultora Tècnica ANNEX 2/10

Descomposició de les solucions

Solució: tvme011 Mitgera tipus * * Amb barrera de vapor entre la llana mineral i la placa de guix laminat Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

c_fla06 1/2 peu LP mètric o català 40 mm< G < 60 mm 13,50 0,6944 0,1944 10 Fàbriques de maó

ai03 MW Panell llana mineral [0,036W/mK] 4,00 0,0360 1,1111 1 Aïllants

c_yes01 Placa de guix laminat [PYL] 750 < d < 900 1,30 0,2500 0,0520 4 Guixos

Solució: tvnh012 Partició interior Nord Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus



c_fla13 Envà de LH senzill [40 mm < Gruixària < 60 mm] 4,00 0,4444 0,0900 10 Fàbriques de maó

c_enl01 Emblanquinat / Arrebossat de guix 1000 < d < 1300 1,50 0,5700 0,0263 6 Lliscats

Solució: tvfa103 Façana tipus * * Amb barrera de vapor entre la llana mineral i l’envà Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

c_mor03

Morter de ciment o calç par a ram de paleta i arrebossat /enlluït 1250 < d < 1450 1,50 0,7000 0,0214 10 Morters


c_can07 Cambra d’aire sense ventilar vertical 2 cm 2,00 0,1176 0,1700 1 Cambra d'aire


c_fla10 Tabicón de LH doble Gran Format 60 mm < E < 90 mm 7,00 0,1818 0,3850 10 Fàbriques de maó




Solució: tvfapt2 Pont tèrmic llinda Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

c_mor03


c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 13,50 2,3000 0,0587 80 Formigons c_mad14 Frondosa,de pes mitjà 565 < d < 750 9,00 0,1800 0,5000 50 Fustes c_met03 Alumini 0,10 230,0000 0,0000 Metalls Solució: tvfapt1 Pont tèrmic ampit i brancal Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

c_mor03


c_fla06 ½ peu LP mètric o català 40 mm< G < 60 mm 13,50 0,6944 0,1944 10 Fàbriques de maó

c_mad14 Frondosa,de pes mitjà 565 < d < 750 9,00 0,1800 0,5000 50 Fustes c_met03 Alumini 0,10 230,0000 0,0000 Metalls Solució: tvfapt3 Pont tèrmic pilar Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

c_mor03



c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 30,00 2,3000 0,1304 80 Formigons ai03 MW Panell llana mineral [0,036W/mK] 4,00 0,0360 1,1111 1 Aïllants






Solució: tvfa104 Tancament escala comunitària * * Amb barrera de vapor entre la llana mineral i l’envà Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

c_mor03







Solució: tvfa105 Tancament escala aparcament * * Amb barrera de vapor entre la llana mineral i l’envà Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus






Solució: tvnh011 Partició interior Oest Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus








Solució: thex011 Sostre porxo entrada Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus c_met03 Alumini 0,20 230,0000 0,0000 Metalls ai04 MW Manta llana mineral [0,036W/mK] 5,00 0,0360 1,3889 1 Aïllants

c_for21 FR Entrebigat de formigó -Canto 300 mm 30,00 2,0000 0,1500 10 Forjats reticulars

c_pla10 Polietilè baja densitat [LDPE] 0,50 0,3300 0,0152 100000 Plàstics

c_mor03


c_cer01 Rajola ceràmica 1,00 1,3000 0,0077 Ceràmics Solució: thnh011 Terra en contacte amb aparcament Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus



Ai02 Poliestirè expandit elastificat 5,00 0,0330 1,5152 20 Aïllants

c_mor03


c_cer01 Rajola ceràmica 1,00 1,3000 0,0077 Ceràmics Solució: thnh012 Terra en contacte amb local Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus


ai04 MW Manta llana mineral [0,036W/mK] 5,00 0,0360 1,3889 1 Aïllants

c_can02 Cambra d’aire sense ventilar horitzontal 10 cm 10,00 0,5556 0,1800 1 Cambra d'aire



c_mor03


c_cer01 Rajola ceràmica 1,00 1,3000 0,0077 Ceràmics



Solució: cobe101 Coberta inclinada Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus c_cer05 Teula d’argila cuita 1,00 1,0000 0,0100 30 Ceràmics

c_mor03


c_ais18 XPS Expandit amb diòxid de carboni CO2 [ 0.034 W/[mK]] 10,00 0,0340 2,9412 100 Aïllants

c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 20,00 2,3000 0,0870 80 Formigons


Solució: cobe102 Coberta plana Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus c_cer03 Plaqueta o rajola de gres 0,80 2,3000 0,0035 30 Ceràmics

c_mor03


c_ais18 XPS Expandit amb diòxid de carboni CO2 [ 0.034 W/[mK]] 8,00 0,0340 2,3529 100 Aïllants

c_bit03 Betum feltre o làmina 0,10 0,2300 0,0043 50000 Bituminosos

c_mor01 Morter d’àrids lleugers [vermiculita, perlita] 6,00 0,4100 0,1463 10 Morters

c_pla10 Polietilè baja densitat [LDPE] 0,50 0,3300 0,0152 100000 Plàstics



Solució: oblu001 Lluernari tipus Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-07 4-12-3,3 2,8000 0,7300 Vidre: Dobles en posició horitzontal

c_meh02 HOR_Amb trencament de pont tèrmic major de 12 mm 3,5000

Marc: Metàl·lics en posició horitzontal



Solució: cobe003 Pont tèrmic contorn lluernari Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus c_met03 Alumini 0,10 230,0000 0,0000 Metalls c_mad14 Frondosa,de pes mitjà 565 < d < 750 10,00 0,1800 0,5556 50 Fustes c_hor01 Formigó armat 2300 < d < 2500 20,00 2,3000 0,0870 80 Formigons


Solució: tvpi002 ZC separació vertical Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus


c_fla06 1/2 massís LP mètric o català 40 mm< G < 60 mm 13,50 0,6944 0,1944 10 Fàbriques de maó




Solució: thpi002 ZC separació horitzontal Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus


c_can02 Cambra d’aire sense ventilar horitzontal 10 cm 10,00 0,5556 0,1800 1 Cambra d'aire



c_mor03


c_cer01 Rajola ceràmica 1,00 1,3000 0,0077 Ceràmics



Solució: ob001 Tipus 01-Est-Vol+Ret+Lam Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-08 BE 3,3-12,3,3 1,7000 0,5800

Vidre: Dobles baixa emissió 0.1-0.2 en posició vertical

c_mev02 VER_Amb trencament de pont tèrmic major de 12 mm 3,2000

Marc: Metàl·lics en posició vertical


Vid-09 BE 3,3-12-6 1,7000 0,5800





Vid-09 BE 3,3-12-6 1,7000 0,5800





Vid-09 BE 3,3-12-6 1,7000 0,5800






Solució: ob005 Tipus 05-Est-Ret+Lam Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-09 BE 3,3-12-6 1,7000 0,5800




Solució: ob006 Tipus 06-Est-Ret Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-09 BE 3,3-12-6 1,7000 0,5800




Solució: ob007 Tipus 07-Oest-Ret+Lam Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-02 4,4-12-10 2,8000 0,6500 Vidre: Dobles en posició vertical



Solució: ob008 Tipus 08-Oest-Ret+Lam Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus






Solució: ob009 Tipus 09-Oest-Ret Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-03 4+12+6 2,8000 0,7500 Vidre: Dobles en posició vertical



Solució: ob013 Tipus 10-Sud-Vol Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-05 3,3-12-3,3 2,8000 0,7100 Vidre: Dobles en posició vertical



Solució: ob014 Tipus 11-Sud-Vol Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-05 3,3-12-3,3 2,8000 0,7100 Vidre: Dobles en posició vertical



Solució: ob010 Tipus 12-Sud-Ret Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus




Solució: ob011 Tipus 13-Sud-Ret Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

vid-01 6+12+6 2,8000 0,7200 Vidre: Dobles en posició vertical



Solució: ob012 Tipus 14-Sud-Vol+Ret+Lam Materials Codi Detall Gruix λ R µ g Tipus

Vid-06 6-12-3,3 2,8000 0,7100 Vidre: Dobles en posició vertical



cte db he 1 limitació de la demanda energètica guia ... 2008 coac · oficina consultora tècnica...

Documents