cruïlles de l’interculturalitat i cohesió social
DESCRIPTION
Presentació d'Antonio Ariño, catedràtic de sociologia de la Universitat de València, a la 4a Jornada de Biblioteca Pública i Cohesió Social organitzada per Biblioteques de Barcelona el 21 de març de 2011TRANSCRIPT
La cruïlla de la interculturalitat: els reptes de
la cohesió social
Antonio Ariño Villarroya
Barcelona, 2011
RESUM
• Vivim una situació de pluralisme
constitutiu
• Els fets de cultura
• Actituds en la població? Estils
d’aculturació
• Organització de la convivència en
aquest context? Models teòrics
• Conclusió: Notes per una apologia de la
interculturalitat
Ia. PART: PLURALISME
ETNOCULTURAL CONSTITUTIU
• una part significativa de la població
resident es de nacionalitat estrangera i es
troba disposta a mantenir les seues
maneres de vida i valors en els contextos
d’immigració, rebutjant de manera radical
qualsevol forma de assimilació.
12,2 %
5.75.000
NOVETATS
• Un món demogràficament saturat
• Estructuració en estats-nacions
• Resultat de processos d’alliberament
colonial
• Impacte de la globalització: fluxos de
signes i comunicació global
El ús de les TIC en en funció de la
nacionalitat
Font: Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y
Comunicación en los hogares , Ine 2010.
Total
persones
Ús
mòbil
Ús
ordinador
3 mesos
Ús
Internet
3
mesos
Ús
Internet
setmanal
Compra
per Internet
en 3
mesos
Total 34.611.522 92,2 67,4 64,2 58,4 17,4
Espanyola 32.157.329 91,8 67,3 64.1 58,4 17,7
Estrangera 2.454.193 97,3 68,2 65,6 57,8 13,2
Ús i freqüència dels mitjans de
contacte amb país d’origen Teléfono Carta E-mail/Chat
Lo usan 97,0 13,6 37,4
Diariamente 10,4 1,5 29,3
Semanalmente 55,6 13,2 46,3
Quincenalmente 15,1 5,5 9,5
Mensualmente 14,9 38,0 11,8
Anualmente 3,3 33,2 2,4
Menos de una vez al año 0,7 8,6 0,7
Total 100 100 100
Font: Encuesta Nacional de Inmigrantes 2007; també a Reher, 2008: 125
Tabla 5: Personas que realizaron determinadas actividades en el último año según nacionalidad Actividad Española Extranjera
Ir a Museos 31,8 24,7
Ir a Exposiciones 25,4 18,4
Visitar Monumentos 34,7 28,4
Visitar Yacimientos arqueológicos 13,4 8,9
Ir a Archivos 4 2,2
Ir a una biblioteca 18 13,6
Libros relacionados con la profesión o estudios 25,6 19,6
Libros no relacionados con la profesión o estudios 52,7 52,3
Lectura libros Total 58,0 56,5
Ópera 2,8 2,1
Zarzuela 1,9 1,1
Ballet/ danza 5,1 5,4
Conciertos de música clásica 8,5 6,8
Teatro 19,6 13,2
Conciertos de música actual 26,7 23,6
Cine 52,1 55,0
2006-2007
• Menor % de pràctica entre la població
magrebina
Visió qualitativa
• Canals de TV específics (Al-jazeera), per
afinitat cultural (Ramadà, etc.) i per rebuig
dels continguts autòctons: sexualitat
explícita: “hay programas de sexo que no
se pueden ver con los hijos”.
• Espais públics i espais privats
• Discriminació de gènere: la llar i els centres
escolars (vinculada als fills-filles)
• Variables: nivell d’estudis, edat, ocupació i
habitat.
Univers cultural
origen destí
global enclavament
IIIa. PART:
Els estils d’aculturació
Criteris per regular els fluxos migratorisMedia 2005 Media 2009
Buen nivel educativo 5,62 6,53Que tenga familiares cercanos viviendo aquí 4,74 5,50Hable castellano o lengua de CC AA. 5,22 6,23Sea de un país de tradición cristiana 2,98 3,30Sea de raza blanca 1,72 1,92Tenga mucho dinero 1,80 2,67Tenga una cualificación de las que España necesita 6,40 7,33Esté dispuesto a adoptar el modo de vida del país -- 8,01
Font: Banco de datos del CIS, Estudio 2625, barómetro de noviembre 2005 y 2009.
Nota: En la escala 0 significa nada importante y 10 muy importante.
Valoració del fet que la societat
espanyola estiga composada de
diferents…
Mitjana
2009
Països 6,19
Cultures 6,38
Religions 5,28
Races 6,04
Impacte Immigració: positiu
Impacte Immigració: negatiu
• Delinqüència i inseguretat: 30,2
• Culturals: 15,3
• Competència mercat de treball: 11,8
Grau d’acord amb…
Aunque aprendan nuestra cultura y
costumbres, es bueno que los inmigrantes
también mantengan su cultura y costumbres
36,8
Los inmigrantes deberían poder mantener
sólo aquellos aspectos de su cultura y
costumbres que no molesten al resto de los
españoles
50,2
Los inmigrantes deberían olvidar su cultura y
costumbres y adaptarse a las españolas 10,4
Font: CIS 2009
Considere
valuós
mantenir
relacions
amb altres
grups
SI
ESTILS D’ACULTURACIÓ
SI NO
NO
Considere valuós mantenir la meua identitat
cultural i les seues característiques
INTEGRACIÓ ASSIMILACIÓ
SEGREGACIÓ
MARGINACIÓ
DECULTURACIÓ
Separacionismo
9,1%
Deculturación
11,1%Integracionismo
52,4%
Sin clasificar
16,9%
Asimilacionismo
10,5%
Distribució
dels estils
d’aculturació
en la població
valenciana
11,1
9,1
10,5
16,9
52,4
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
11,1
9,1
10,5
16,9
28,4
24
deculturadores deculturadores
integradores tolerantes
IV PART:
L’organització de la convivència en un
món plural
És possible trobar un nucli de valors compartits per persones i grups que mantenen distintes –i moltes voltes - oposades concepcions d’allò que és bo socialment?
Alguns autors (Rawls, Küng) pretenen que hi ha
principis i valors admissibles com a
fonament d’un consens entrecreuat entre
persones i grups que podrien discrepar sobre
tot el restant.
INTERROGANTS
MODELS 1
• Assimilacioniste: El pluralisme cultural
deu subordinar-se a acceptació dels
valors dominants en Occident: consens
liberal, drets individuals. Defensa del
liberalisme.
Sartori
MODELS 2
• Multiculturalisme:
perfecta viabilitat del
reconeixement dels drets
de les diverses identitats
col·lectives. Canadá,
Australia. Will Kymlicka,
Charles Taylor
La jerarquització
cultural existeix.
Els conflictes de
drets, valors i
interessos son
permanents i
inevitables
MODELS 3
• Segregació generalitzada:
el xoc és inevitable; les
cultures son incompatibles.
La solució és l’aïllament i el
pacte de no agressió.
Apartheid cultural.
Huntington.
El món mai ha estat
una illa. Les
cultures sempre han
mantingut
comunicacions . Els
conflictes no
condueixen
necessàriament a un
xoc excloent.
MODELS 4
• Pragmatisme: acceptar amb realisme el conflicte de drets de la vida quotidiana i utilització de la negociació i el pacte.
John Gray; G. Bauman
Institucions mediadores
per establir compromisos
entre drets diferents i
interessos diversos.
Convivència precària i
contingent
NOTES PER UNA APOLOGIA DE LA
INTERCULTURALITAT
1. Prendre seriosament la pluralitat
2. Defensar el dret a la diferència no és el
mateix que justificar la diferència de drets
3. La identitat humana es dialògica
4. Comunitats de memòria
5. Comunitats d’afecte i solidaritat
6. Fomentar la subjectivitat intercultural
Gràcies