criteris d’avaluaciÓ...tema 1: l’univers i sistema solar ... identificar els elements bàsics...

CRITERIS D’AVALUACIÓ

NIVELL ESO1

MATÈRIA BIOLOGIA I GEOLOGIA

CURS 2018-2019

Unitat Criteris avaluació

Tema 1:

L’univers i

Sistema Solar

Conèixer la composició de l’Univers.

Principals models sobre l’origen de l’Univers.

Saber quines unitats es fan servir per mesurar les dades de

l’Univers.

Saber identificar els astres de l’Univers segons les seves

característiques.

Conèixer els moviments que fan els astres.

Conèixer les diferents aportacions, al llarg de la història, ha anat

construint el pensament humà sobre l’univers.

Diferenciació entre galàxies, estrelles i planetes.

Geocentrisme i heliocentrisme com a dues explicacions

històriques per situar la Terra a l’Univers

Els planetes i les seves característiques principals

Altres cossos sistema solar: asteroides, meteorits, cometes.

Tema 2: La

Terra i la

Lluna

Característiques de la Terra que la fan habitable

Relleu lunar

Moviment de rotació i translació

Dia i nit, estacions, fases lunars i eclipsis.

Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les

estacions, la durada del dia al llarg de l’any, les fase lunars,

eclipsis, i la longitud de les ombres.

Tema 3:La

Geosfera

Ser capaç d’explicar la causa de la distribució interna en capes

del la Terra i descriure-les.

Conèixer i identificar el concepte de mineral i de roca.

Identificar a ull nu roques i minerals a partir de les textures i

propietats.

Saber les utilitats més habituals de roques i minerals i els materials

que se’n deriven.

Saber quin tipus de roques conformen l’entorn proper relacionant

les seves propietats amb l’ús més freqüent que en fem.

Ser conscient de l’ús ambiental adequat de roques i minerals

Tema 4:

Geodinàmica

Externa

Què són els processos geològics externs?

Diferents manifestacions sobre el relleu.

Tipus de roques que generen.

Com modelen el paisatge?

Tema 5:

Geodinàmica

Interna

Relacionar els moviments de convecció del mantell i el nucli amb

la tectònica de plaques.

Processos geològics interns

Explicar l’origen i les funcions del camp magnètic.

Conèixer els diferents mètodes d’estudi de l’interior del planeta.

Tema 6:

L’atmosfera

Ser capaç de definir l’estructura i composició de l’atmosfera.

Conèixer les funcions de l’atmosfera.

Ser capaç d’explicar amb idees senzilles alguns fenòmens

meteorològics.

Saber enregistrar correctament les dades meteorològiques en

forma de taules i gràfics.

Saber interpretar un mapa del temps.

Saber quins són els canvis climàtics que tenen lloc degut a la

contaminació atmosfèrics i com evitar-los.

Saber diferenciar el temps atmosfèric i el clima.

Tema 7: La

Hidrosfera

Relacionar els tipus d’aigua diferents mitjançant el lloc d’on

prové i el procés que l’ha originada.

Ser capaç de descriure les funcions de la hidrosfera.

Saber descriure el cicle natural de l’aigua i l’urbà.

Saber argumentar amb criteris científics la necessitat d’utilitzar

sosteniblement els recursos hídrics del planeta.

Tema 8: La

Biosfera

Conèixer el concepte d’ésser viu i funcions vitals que realitza.

Relacionar la morfologia i mida de les cèl·lules amb la funció que

realitzen.

Conèixer l’estructura cel·lular.

Diferenciar la cèl·lula procariota de l’eucariota.

Conèixer les funcions i orgànuls cel·lulars.

Saber utilitzar el microscopi òptic

Tema 9: Els

Moneres,

Protists i

Fongs

Característiques del regne de moneres

Què són els protists

Classificació dels fongs..

Què són els virus?

Tema10: Les

plantes

Utilitzar les claus dicotòmiques per classificar els vegetals en els

diferents grups

Enumerar les parts de l’estructura de cadascun dels grups de

vegetals.

Explicar el cicle reproductiu de les molses, falgueres,

gimnospermes i angiospermes.

Descriure el procés de nutrició dels vegetals: captació de

substàncies, fotosíntesi, respiració i transpiració.

Enumerar adaptacions dels vegetals en al medi.

Identificar les espècies autòctones i invasores d’un ecosistema i

valorar quin impacte tenen sobre la biodiversitat.

Tema 11:

Animals

invertebrats

Saber classificar els animals segons que tinguin esquelet intern o

extern.

Ser capaç d’utilitzar claus dicotòmiques per classificar els animals

amb exosquelet en els diferents grups.

Saber quines són les característiques anatòmiques, d’hàbitat, el

tipus de nutrició i els mecanismes de reproducció de les

esponges, les meduses i els pòlips.


tipus de nutrició i els mecanismes de reproducció dels tipus de

cucs diferents i saber-los classificar en plans, cilíndrics o anellats.



mol•luscs diferents i saber-los classificar en gasteròpodes,

bivalves o cefalòpodes.


tipus de nutrició i els mecanismes de reproducció dels tipus

d’artròpodes diferents i saber-los classificar en crustacis, aràcnids,

miriàpodes i insectes.


tipus de nutrició i els mecanismes de reproducció dels tipus

d’equinoderms diferents i saber-los classificar en plans, cilíndrics o

anellats.

Tema 12:

Animals

Vertebrats

Saber classificar els animals segons que tinguin esquelet intern o

extern.

Ser capaç d’utilitzar claus dicotòmiques per classificar els animals

amb endosquelet en els diferents grups.

Identificar els aparells o sistemes que duen a terme cadascuna

de les funcions vitals.



peixos diferents i saber-los classificar en condrictis i osteïctis.



amfibis diferents i saber-los classificar en anurs o urodels.


tipus de nutrició i els mecanismes de reproducció dels tipus rèptils

diferents i saber-los classificar en quelonis, crocodilians, saures o

ofidis.


tipus de nutrició i els mecanismes de reproducció de les aus i els

mamífers.

CRITERIS D’AVALUACIÓ (Curs 2018-19) NIVELL ESO

MATÈRIA CIÈNCIES SOCIALS

CURS 1r


1

Conèixer la relació de la Terra amb la resta del sistema solar i de l’Univers.

Descriure i explicar els moviments de rotació i translació de la Terra.

Explicar les conseqüències que tenen els moviments terrestres per a la vida al planeta.

Identificar els diferents sistemes de projecció cartogràfica.

Utilitzar representacions cartogràfiques de manera senzilla.

Adquirir i utilitzar amb propietat el vocabulari específic de la unitat.

2

Conèixer l’estructura interna de la Terra. Identificar les diferents eres geològiques i els canvis experimentats per la Terra en cadascuna d’elles fins a la seva formació actual.

Comprendre els aspectes bàsics de la teoria de la tectònica de plaques i la seva repercussió en la formació i destrucció de l’escorça.

Explicar l’origen dels terratrèmols i els volcans.

Reconèixer els factors que provoquen el constant canvi en el modelatge del relleu.

Identificar els elements bàsics que caracteritzen el relleu submarí i continental.

Utilitzar les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per a obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques.

3

Conèixer l’atmosfera i les capes que la formen.

Saber diferenciar entre temps atmosfèric i clima.

Identificar els elements del clima i obtenir informació a partir d'un mapa del temps.

Descriure els factors bàsics del clima i les principals varietats climàtiques per mitjà de l’elaboració i interpretació de climogrames.

Comprendre les causes i conseqüències del canvi climàtic.

Aplicar els coneixements matemàtics en la construcció i lectura d’escales gràfiques i en el càlcul de mitjanes.

4

Conèixer la distribució de l'aigua en el nostre planeta i els estats en què es presenta.

Situar els principals oceans, mars i corrents marins. Conèixer les seves característiques i composició.

Descriure el cicle de l’aigua i comprendre els mecanismes de formació de les precipitacions.

Identificar els diferents tipus de rius i llacs i les seves característiques.

Elaborar i comentar un gràfic de cabal d’un riu raonant els canvis que s’hi produeixen.

Reflexionar sobre els riscos naturals que produeix l'acció de les aigües i els problemes mediambientals causats per l'activitat humana.

5

.

Utilitzar les TIC i altres mitjans d’informació i comunicació com a eines per a obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques i per a consolidar els conceptes apresos a la unitat.

Identificar els límits físics dels continents.

Conèixer les característiques geogràfiques de cada continent.

Explicar i ubicar les principals unitats de relleu, els climes i els rius de cadascun dels continents.

6

. Definir els límits geogràfics d’Espanya i de Catalunya

Identificar i localitzar les principals unitats de relleu i unitats hidrogràfiques d’Espanya i Catalunya.

Explicar i situar els diferents tipus de clima que es donen a Espanya i Catalunya.

Establir relacions entre la diversitat climàtica peninsular i la seva influència en el règim fluvial.

Interpretar i utilitzar amb propietat codis gràfics i cartogràfics relatius al medi físic d’Espanya i Catalunya.

7

Comprendre la història com a ciència. Conèixer els seus objectius d’estudi i la seva finalitat.

Identificar les edats de la història i situar-les en el temps.

Conèixer les fonts de la història i les ciències auxiliars que

contribueixen en la investigació històrica.

Valorar el patrimoni historicoartístic com a herència i llegat dels grups humans i manifestar la seva riquesa i diversitat.

Interpretar les unitats cronològiques que s’utilitzen per datar esdeveniments.

8

Diferenciar els dos grans períodes de la història de la humanitat, comprendre que les claus per a l'estudi d'ambdós estan en les seves fonts i entendre que per a la prehistòria no tenim fonts escrites.

Conèixer el procés evolutiu de la humanitat des dels seus orígens. Identificar les característiques dels homínids i les seves diferències amb l'home actual.

Distingir les etapes de la prehistòria i els trets principals de cadascuna.

Obtenir i interpretar informació de mapes, textos, imatges i eixos cronològics, i extraure’n els principals canvis que es van produir durant la prehistòria en l'àmbit general i a la península Ibèrica en particular.

Entendre les diferents transformacions econòmiques que suposen el pas al neolític i a la metal·lúrgia i la seva relació amb les noves formes d'organització social i el desenvolupament de la vida espiritual.

Localitzar i reconèixer les primeres manifestacions artístiques de la humanitat i l'evolució de les tècniques artístiques durant el neolític i l'edat dels metalls.

9

Identificar i localitzar en el temps i en l’espai alguns processos i esdeveniments rellevants de la història d’Egipte i Mesopotàmia.

Comprendre les peculiaritats culturals d'Egipte i valorar-les com a part de l'herència comuna de la humanitat.

Analitzar els principals elements del medi físic on es van desenvolupar d’Egipte i conèixer les seves formes d'aprofitament del medi.

Conèixer alguns trets característics de l'organització social, econòmica i política d’Egipte. Analitzar-los establint relacions de causa-efecte.

Interpretar i representar els processos del canvi històric mitjançant eixos temporals, quadres cronològics, documents i mapes.

10

Analitzar i valorar diferents realitats i sistemes d’organització social i econòmica de Grècia i com ha contribuit a la construcció d’una societat més justa, solidària i democràtica.

Valorar la riquesa i varietat de les aportacions hel·lèniques a la cultura occidental i comprendre la necessitat de conservar-les com a patrimoni de la humanitat.

Desenvolupar un pensament crític i creatiu, analitzant els problemes socials rellevants i proposant solucions i alternatives a través del diàleg.

Reconèixer divinitats gregues i conèixer alguns mites grecs.

Buscar, obtenir i seleccionar informació sobre la història de Grècia a partir de fonts diverses, especialment relacionades amb les TIC. Interpretar mapes històrics, eixos cronològics i manifestacions artístiques.

CRITERIS D´AVALUACIÓ PÚBLICS NIVELL ESO 1

MATÈRIA LLENGUA ESPANYOLA

CURS ESO 1

Unitat

1

Reconocer los elementos de la comunicación verbal y la no verbal

Reconocer las diferentes unidades de la lengua

Reconocer sustantivos en textos y oraciones y clasificarlos según su significado.

Distinguir del conjunto de la lengua las unidades más pequeñas (fonemas y letras)

Reconocer la diferencia entre palabras correctas y vulgarismos.

Distinguir los diferentes géneros literarios

Reconocer las principales figuras retóricas en un texto.

2

Diferenciar los diferentes tipos de textos

Distinguir la descripción objetiva de la subjetiva.

Diferenciar los morfemas de género y de número.

Separar y acentuar correctamente las palabras.

Señalar en las palabras la sílaba tónica y definir la palabra según la posición de dicha sílaba.

Distinguir en una palabra el lexema de los morfemas.

Reconocer un verso en prosa y en verso.

Analizar la medida y la rima de un poema o fragmento.

3

Distinguir entre una descripción y una narración. Saber describir espacios

Conocer los recursos lingüísticos más utilizados en la descripción.

Realizar descripciones utilizando los principales recursos lingüísticos.

Definir e identificar adjetivos calificativos en un texto.

Aprender y aplicar las normas del uso de la tilde.

Conocer el vocabulario de los oficios.

Reconocer las estrofas y poemas estudiados.

Medir versos aplicando las normas de la métrica.

4

Distinguir en una descripción entre los rasgos físicos y los

psicológicos, y expresar los propios, por escrito y de forma oral.

Diferenciar entre función y forma en los artículos y los determinativos.

Reconocer las distintas formas de los adjetivos determinativos.

Saber utilizar la tilde diacrítica.

Diferenciar entre palabra culta y patrimonial

Identificar las características de un texto de poesía tradicional y de uno del Romancero.

5

Extraer de la lectura de un cuento sus acontecimientos principales, los elementos de la narración (narrador, personajes, espacio y tiempo) y la estructura del contenido.

Escribir o completar cuentos.

Reconocer los pronombres de una frase y clasificarlos.

Advertir el valor deíctico de los pronombres y los distintos tipos de deixis.

Emplear correctamente las letras b y v.

Identificar los prefijos y conocer el significado de los más usuales.

Exponer opiniones y valoraciones sobre cuentos literarios.

6

Identificar en un texto narrativo los elementos utilizados por el autor y la finalidad que persigue con ellos.

Localizar las partes de la carta personal y del correo electrónico.

Reconocer y analizar distintas formas verbales.

Utilizar correctamente las normas ortográficas de las letras g y j.

Identificar el significado y el uso de los sufijos apreciativos.

Saber resumir un texto narrativo.

Reconocer las características de la epopeya.

Identificar las ideas principales en un texto.

Saber narrar una aventura

7

Identificar en un texto las características propias de la literatura fantástica y de ciencia ficción.

Identificar y analizar los personajes de un texto narrativo.

Escribir una nota biográfica

Analizar morfológicamente formas verbales (personales y no personales; regulares, irregulares y defectivos; simples y compuestas).

Reconocer y clasificar las perífrasis verbales.

Emplear correctamente la letra h.

Identificar los sufijos y conocer el significado de los más usuales

Reconocer la diferencia entre novela fantástica y de ciencia

ficción

8

Reconocer distintos tipos de textos periodísticos.

Identificar la estructura y las características de la noticia.

Redactar una noticia.

Distinguir la función y las clases de adverbios.

Conocer y utilizar correctamente las reglas de las letras i, y y ll.

Definir, comprender y utilizar los procesos de composición y parasíntesis como recursos para la formación de palabras.

Identificar las características de la narración de misterio.

9

Leer en voz alta con fluidez textos expositivos y narrativos.

Reconocer las características de los textos expositivos.

Redactar exposiciones, explicaciones o instrucciones.

Identificar y usar correctamente preposiciones, conjunciones e interjecciones.

Emplear según las normas ortográficas las letras c, z, s y x.

Conocer las siglas y acrónimos más frecuentes, su significado y escritura.

Identificar y analizar las características de la novela realista.

10

Leer en voz alta con fluidez textos dramáticos y dialogados.

Reconocer las características de los textos dialogados.

Identificar y usar correctamente los tipos de oraciones.

Emplear según las normas ortográficas las letras mayúsculas

Identificar y analizar las características del teatro.

11

Leer en voz alta y de manera expresiva diálogos y textos teatrales.

Distinguir en los textos teatrales el diálogo de la acotación, e identificar los elementos escénicos.

Identificar en una oración el sujeto (expreso u omitido) y el predicado.

Diferenciar el predicado nominal del verbal y analizar su estructura básica.

Emplear correctamente la coma y el punto y coma.

Conocer y aplicar los conceptos de sinonimia y antonimia.

Reconocer los principales géneros teatrales menores.

Utilizar soportes electrónicos como el procesador de texto para la composición y revisión de trabajos escritos.

12

Captar las ideas de textos dialogados en una situación de formalidad oral.

Reproducir los argumentos y puntos de vista de los participantes en coloquios y exposiciones orales.

Señalar las características de la radio como medio de comunicación actual.

Indicar las características de la entrevista como texto dialogado.

Crear textos expositivos escritos, utilizando la estructura conveniente y el lenguaje adecuado.

Conocer los complementos del verbo.

Reconocer las funciones de los signos de puntuación y utilizarlos para la expresión escrita.

Identificar las palabras pertenecientes a un campo semántico.

Identificar los elementos temáticos y genéricos y los recursos formales del teatro de títeres y de la farsa.

Exponer de forma ordenada un tema.


NIVELL 1 ESO

MATÈRIA RELIGIÓ

CURS 2018-2019

Unitat L’alumne:

1

Bloc 1

• Reflexiona sobre el paper de les religions en la societat actual. • Mostra sensibilitat davant de la riquesa manifestada en les

diverses tradicions religioses.

Bloc 2 • Mostra curiositat pels elements dels fets religiosos.

Bloc 3

• Comprèn i organitza els coneixements sobre els fenòmens

religiosos en la línia del temps.

• Coneix l’origen i significat de les primeres expressions religioses de la història de la humanitat.

Bloc 4

• Identifica els diferents tipus de respostes davant del misteri de

Déu.

• Sap donar arguments que raonen la creença o la no-creença en Déu.

Bloc 5

• Identifica les actituds humanes que hi ha a l’arrel de les creences

religioses i la funció d’aquestes

Bloc 6

• Identifica els elements característics de qualsevol tradició

religiosa a partir de l’observació.

• Identifica i mostra respecte per la diversitat de respostes que es donen davant l’existència de Déu.

Bloc 7 • Té criteris i aplica eines per identificar fenòmens

pseudoreligiosos.

Comuns a

tots els

blocs

anteriors

• Escolta les narracions amb curiositat i respecte. • Expressa els propis sentiments i opinions a través de mitjans

artístics.

• Usa textos i imatges com a font d’informació. • S’implica activament en les recerques d’informació proposades

des de l’aula.

• Mostra respecte per l’opinió dels altres.

2

Bloc 1 • Identifica la intenció dels autors del llibre de l’Antic Testament de

recollir la seva experiència de Déu.

• Aprecia la importància de la vocació d’Abraham.

Bloc 2 • Sap il·lustrar la ruta seguida pel poble d’Abraham fins arribar a la

terra promesa i el posterior desplegament per les terres d’Egipte.

• Coneix la manera de viure dels pobles nòmades i sedentaris.

Bloc 3 i 4 • Coneix les circumstàncies en què el poble va patir opressió a

Egipte.

Bloc 7 • Argumenta el sentit de l’aliança de Moisès per a la història

d’aquest poble.

• Identifica els elements fonamentals del text bíblic del decàleg.

Bloc 8

• Coneix els canvis que implica per al poble de l’Antic Testament el

fet d’esdevenir sedentari.

• Identifica el paper dels jutges.

Bloc 11

• Mostra coneixement de les característiques de la monarquia per mà

de la vida del rei David.

Bloc 12

• Mostra coneixement dels factors que condueixen a la ruptura del

regne unificat.

Bloc 16

• Identifica les conseqüències de l’exili a Babilònia per a la

religiositat del poble jueu.

• Compara les condicions de vida amb altres grups de refugiats actuals.

Bloc 17 • Coneix el paper d’Esdres i Neemies en la reconstrucció del poble i

en el naixement del judaisme.

• Identifica els principals moments de la història del poble jueu des d’Esdres i Neemies fins al naixement de Jesús.

Comuns

• Ubica els principals esdeveniments de la història del poble jueu en

la línia del temps.

• Escolta les narracions amb interès. • Expressa els propis sentiments i opinions a través de mitjans

artístics.

• Entén el llegat cultural i espiritual que hi ha en la història narrada a

l’Antic Testament.

• Du a terme recerques amb textos originals de l’Antic Testament.

Bloc 5 Bloc 9

• Reconeix el llarg i complex procés de redacció del llibre i distingeix

el període previ de la fase oral abans de ser escrit.

Bloc 5 , 6 i 9

• Entén la intenció religiosa que hi ha en el moment de ser redactat el

text (i no pas històrica o científica).

Bloc 6 • Identifica i interpreta els diferents gèneres literaris, especialment el

llenguatge mitològic.

• Reconeix el sentit cultural i espiritual profund que s’amaga darrere del sentit mitològic.

Bloc 18 • Diferencia les parts que formen el llibre sagrat. • Distingeix les diferències entre la Torà i la Bíblia (Antic

Testament).

Comuns

• Escolta les narracions amb interès. • Expressa el contingut d’una narració mitjançant dibuixos, mapes

conceptuals o poemes.

• Expressa els propis sentiments i opinions. • Mostra coneixement de la saviesa que hi ha en el llibre sagrat,

font de tres tradicions religioses: el judaisme, el cristianisme i l’islam.

Bloc 10

• Reconeix el profund i sagrat significat que té el misteri de la

divinitat (Jahvè) per al poble jueu.

• Expressa el sentit místic que s’amaga darrere del nom de Déu.

Bloc 13 • Valora els missatges dels profetes en el context de la societat

present (dels profetes actuals).

Bloc 13 Bloc 14

• Distingeix el missatge religiós present en l’activitat de tots els

profetes, i ho relaciona amb el context històric.

• Constata el paper central dels profetes en la història del poble jueu en relació a la revelació.

Bloc 14

• Treu conclusions dels motius ètics de l’activitat dels profetes, tot

relacionant-ho amb el context històric.

• Cerca informació en el text de l’Antic Testament i confecciona un perfil dels anomenats profetes.

Bloc 15

• Reconeix la història relatada al llibre de Job. • Distingeix els temes centrals de la història de Job. • Interpreta les respostes que Job troba sobre el dolor i el destí, en

la seva pròpia vida i la societat actual.

Comuns

• Escolta activament una narració, involucrant-hi la imaginació, les

emocions i la memòria.

• Expressa els continguts de les narracions escoltades mitjançant

dibuixos, mapes conceptuals o poemes.

• Expressa els propis sentiments i opinions.

Bloc 19

• Reconeix la diversitat de textos religiosos que, tot i no estar

inclosos en el text canònic de la Torà, formen part de

l’espiritualitat jueva.

• Distingeix els diferents moments en què van ser escrits i compilats

els textos complementaris de la Torà.

• Comprèn les diferències entre la Torà i la resta de textos. • Interpreta alguns contes seleccionats a la llum de la història del

poble jueu i exercita els coneixements sobre història i creences del poble jueu.

Bloc 20

• Descriu els aspectes rellevants de les diferents etapes de la

història del poble jueu des d’Esdres i Neemies fins a l’actualitat.

• Descriu les característiques dels principals corrents actuals de

judaisme.

• Enumera els aspectes fonamentals de la religiositat actual dels

jueus.

• Fonamenta els aspectes de la religiositat actual jueva en el que ha

après de la història del poble jueu.

• Cerca en petits equips aspectes actuals de la religiositat jueva i els

exposa.

• Investiga sobre algun personatge jueu rellevant i en confecciona una biografia.

Comuns • Expressa els propis sentiments i opinions. • Presenta una actitud positiva en les tasques de grup. • Manifesta autonomia i responsabilitat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ NIVELL ESO- 2N

MATÈRIA Ciències Naturals

CURS 2018-19

Unitat 1: El mètode científic

1. Descriu, entén i identifica el mètode científic i les fases que comprèn.

2. Sap què vol dir mesurar, què és una unitat de mesura i coneix els dos tipus de

mesura que hi ha.

3. Comprèn què és una magnitud i els tipus de magnituds que hi ha, i també sap

mesurar-les i identificar-les.

4. Coneix el Sistema Internacional d’unitats i les normes que el regeixen.

5. Expressa les mesures en les unitats adients, sap fer els càlculs pertinents per

canviar d’unitats i també les expressa correctament.

6. Coneix els instruments de mesura, el material i els instrumental de laboratori, i

sap utilitzar-los.

7. Coneix i compleix les normes de seguretat al laboratori.

UNITAT 2: La matèria i els seus estats

1. Defineix què és la matèria, coneix i identifica les seves propietats i és capaç de

calcular-les i expressar-les correctament d’acord amb la notació científica.

2. Coneix els estats d’agregació i és capaç d’argumentar l’estat d’una substància

segons la teoria cineticomolecular de la matèria.

3. Descriu el procés físic d’un canvi d’estat, és capaç d’explicar-lo i identificar-lo, i

coneix els factors que hi incideixen i com actuen.

4. Coneix les propietats dels gasos, les lleis que se’n deriven i com interactuen les

magnituds que hi incideixen.

UNITAT 3: La matèria i la

seva estructura

1. Descriu els sistemes materials, els diferencia en sistemes materials

heterogenis i homogenis i sap com es classifiquen segons la seva composició.

2. Caracteritza i identifica els sistemes materials heterogenis i homogenis, així

com els seus components i el tipus, i a més és capaç de donar-ne exemples.

3. Coneix la classificació de les dissolucions a partir de diferents criteris, és capaç

d’identificar-les i entén què és la concentració d’una dissolució i com es

calcula.

4. Coneix diversos mètodes de separació de les substàncies d’una mescla

heterogènia, i també diferents mètodes de separació de les substàncies d’una

mescla homogènia.

5. Explica l’estructura atòmica, sap com ha canviat la concepció de l’àtom al llarg

de la història i reconeix com s’identifiquen els àtoms.

6. Comprèn i coneix el sistema periòdic dels elements.

7. Entén com s’originen les unions entre àtoms i que aquestes poden donar lloc a

substàncies simples o compostos químics, els quals poden generar molècules i

cristalls, i també és capaç d’identificar-ho.

UNITAT 4: Els canvis físics i

químics

1. Descriu i diferencia els processos físics dels canvis químics.

2. Comprèn què és una reacció química, reconeix les substàncies inicials i finals

d’una reacció i sap que la temperatura influeix en la velocitat d’una reacció

química.

3. Sap que les equacions químiques són la representació de les reaccions

químiques mitjançant les fórmules de les substàncies que hi intervenen i

coneix com s’ajusten les equacions químiques.

4. Relaciona l’avenç de la indústria química amb la societat i el medi ambient

(identificant alguns dels efectes que genera: contaminació del sòl i de les

aigües, i contaminació de l’aire), per la qual cosa pren consciència de la

necessitat de promoure un desenvolupament sostenible.

UNITAT 5: Les forces i els

seus efectes

1. Defineix i comprèn el concepte de força, diferencia els tipus de forces i, a més,

coneix la naturalesa vectorial d’aquesta magnitud i és capaç de representar-la.

2. Reconeix quins són els efectes que produeixen les forces sobre els cossos on

actuen: moviments i deformacions.

3. Coneix la classificació dels cossos i és capaç d’esmentar-ne exemples concrets.

4. Entén els conceptes de límit d’elasticitat i límit de trencament.

5. Comprèn com un cos elàstic es deforma per l’acció d’una força, coneix la llei

de Hooke i sap interpretar les dades i els gràfics que se’n deriven.

6. Descriu, entén i identifica el moviment, i també conceptes fonamentals que

s’hi relacionen.

7. Descriu i comprèn les magnituds fonamentals relacionades amb el moviment

(velocitat i acceleració), sap mesurar-les, expressar-les en les unitats

apropiades, representar i interpretar-les gràficament, així com identificar els

tipus de moviment.

8. Comprèn i caracteritza la força de fregament

9. Descriu, caracteritza i sap les lleis que regeixen les principals màquines

simples.

UNITAT 6: Les forces en la naturalesa

1. Coneix la llei de la gravitació universal i les principals aportacions dels científics

que van donar lloc al seu naixement.

2. Descriu i coneix les principals característiques de la massa i el pes.

3. Explica què són els moviments orbitals i com actua la força d’atracció

gravitatòria a l’univers.

4. Coneix les unitats de mesura pròpies de les distàncies astronòmiques, les sap

calcular i les expressa en diferents unitats de mesura.

5. Coneix les quatre forces fonamentals de la naturalesa.

6. Comprèn què és la força elèctrica i els conceptes fonamentals que s’hi

relacionen, i també és capaç d’establir les semblances i les diferències entre la

força gravitatòria i la força elèctrica.

7. Coneix què és el magnetisme, els tipus d’imants que hi ha i les seves principals

propietats, així com és capaç d’explicar el camp magnètic terrestre.

8. Comprèn què és l’electromagnetisme i els electroimants.

1. Defineix què és l’energia i coneix el concepte de treball i com calcular-lo.

UNITAT 7: L’energia

2. Reconeix i caracteritza les diferents formes d’energia, i a més coneix el principi

de conservació de l’energia.

3. Descriu què és una font d’energia, coneix la classificació de les fonts d’energia i

és capaç de reconèixer-les i d’esmentar-ne les principals característiques. També

sap l’impacte mediambiental que poden generar.

4. Descriu què és l’energia tèrmica, així com conceptes que s’hi relacionen: calor,

temperatura i equilibri tèrmic.

5. Sap mesurar la temperatura i utilitza les unitats apropiades.

6. Comprèn i coneix quins són els efectes de l’energia tèrmica.

7. Explica les vies de propagació de la calor i és capaç de relacionar-les amb

exemples concrets i de la vida quotidiana.

Unitat 8: El moviment

1. Identificar i justificar si un cos es mou o no en base al sistema de referència.

2. Diferenciar trajectòria i desplaçament.

3. Saber calcular desplaçaments d’un mòbil.

4. Calcular velocitats mitjanes d’un mòbil.

5. Construir i interpretar gràfiques posició – temps.

6. Realitzar diferents problemes tant gràfics com analítics, referits al moviment

rectilini uniforme.

7. Escriure equacions del mru i saber-lo caracteritzar.

UNITAT 9: La

propagació del so i la llum

1. Defineix què és el so, sap com es produeix i es propaga i comprèn què és la

velocitat del so i com es calcula.

2. Coneix l’estructura de l’orella i reconeix aquest òrgan com a òrgan de

percepció del so.

3. Reconeix i caracteritza els trets fonamentals del so: la intensitat, el to i el

timbre

4. Entén com es produeix el fenomen de l’eco.

5. Reconeix i identifica les fonts de llum primàries i les secundàries, a més dels

tipus de materials tenint en compte el comportament que presenten quan la

llum hi incideix.

6. Comprèn com la llum es propaga.

7. Comprèn el fenomen de reflexió de la llum, identifica els principals elements

que se’n deriven i coneix els trets principals dels miralls plans i dels corbats.

8. Comprèn el fenomen de refracció de la llum i identifica els principals elements

que se’n deriven.

9. Defineix què són les lents, diferencia els dos tipus de lents que hi ha

10. Coneix quina és l’estructura dels ulls i com les capes que formen el globus

ocular participen en la formació i transmissió de les imatges.

Maristes Rubí


NIVELL 2ESO


CURS 2018-2019

Unitat 1

La Mediterrània a l’edat mitjana

Bizanci, l’Imperi romà d’Orient

L’esplendor de Bizanci

Els regnes germànics

El regne dels visigots

L’imperi carolingi

Unitat 2

L’Islam: orígens i doctrina

L’Islam: expansió del califat

L’Islam: economia, cultura i societat

Les ciutats musulmanes

El predomini d’al-Àndalus

Societat i economia andalusines

Unitat 3

El sistema feudal

La societat feudal

Els camperols

Els nobles

Els clergues

Les croades

Unitat 4

Els primers nuclis cristians

La formació i independència dels comtats catalans

La feudalització i expansió dels comtats catalans

L’origen de la Corona catalanoaragonesa

Els regnes centrals i occidentals: del segle X al XII

La repoblació i la nova societat

Les activitats econòmiques

Unitat 5

L’art islàmic

L’art andalusí

L’art romànic. L’arquitectura

L’art romànic. L’escultura i la pintura

L’art romànic a la península Ibèrica

Unitat 6

Ciutat i burgesia

L’economia de la ciutat medieval

Formes polítiques medievals

La crisi del segle XIV

Guerres i cismes

Unitat 7

L’expansió catalanoaragonesa

Les principals institucions catalanes

L’economia i la societat catalanes

La crisi dels segles XIV i XV a Catalunya

Els conflictes socials i la guerra civil

Els regnes centrals i occidentals: del segle XIII al XV

La Corona de Castella: govern, economia i societat

Unitat 8

L’art gòtic. L’arquitectura

L’art gòtic. L’escultura i la pintura

L’art gòtic a la península ibèrica

Els arts mudèjar i nassarita

Unitat 9

L’evolució i la distribució de la població mundial

Taxes demogràfiques per a l’estudi de la població

L’estructura demogràfica

Els moviments migratoris

Els efectes de les migracions

Unitat 10

La població europea

L’evolució de la població espanyola

Trets de la població espanyola

Evolució i distribució de la població catalana

Els moviments naturals de la població catalana

Les migracions a Espanya i Catalunya

Unitat 11

Els sistemes de poblament

Origen i desenvolupament de la ciutat

Les funcions urbanes i la morfologia de la ciutat

El sistema urbà

Les ciutats d’Espanya i de Catalunya

L’estructura de les ciutats espanyoles i catalanes

Els problemes de les ciutats

Unitat 12

L’organització de la societat

Desigualtats econòmiques: treball i riquesa

Diversitat cultural i ètnica

La desigualtat entre homes i dones

La configuració social del nostre entorn

Canvis i moviments socials

CRITERIS D’AVALUACIÓ NIVELL ESO 2

MATÈRIA E. Física

CURS 2 ESO


1.

Condició

física i Salut.

“Les meves

bateries

físiques”

1. Realitzar el test de potència aeròbica máxima PAM de la Course

Navette i valorar el progres de l’inici a final del curs.

2. Realitzar el test del 20 m x 6 vegades o resistència anaeròbica

màxima. Es valorarà el progrés de l’inici a final de curs.

2.

Condició

física i la

salut:

“treballem

jugant la

resistència”

1. Presentar al novembre el treball sobre la condició física i la salut i

la resistència. Sessió d’entrenament.

2. Córrer un recorregut del pati durant 10’ de cursa contínua sense

aturades. Si cal caminar o aturar-se farà baixar la nota.

3. Participar de forma activa als jocs i activitats proposades. Al full

d’observació es posarà el grau de participació als jocs.

3. Esports

col·lectius:

“Ens iniciem

al bàsquet i

handbol”

1. Realitzar entrades per la dreta i l’ esquerra de forma adequada al

bàsquet.

2. Executar el tir de personal amb una tècnica adequada.

3. Fer passades frontals a l’ handbol amb un bon armat del braç

4. Realitzar el tir a porta sense salt amb una bona postura corporal i

armat del braç.

5. Presentar al novembre el treball sobre exercicis i tècnica bàsica al

bàsquet i a l’ handbol. Sessió entrenament

6. Col·laborar amb els companys en el muntatge i desmuntatge així com

en els exercicis i jocs practicats.

4 Esports

col·lectius:

“Ens iniciem

al futbol i

voleibol”

1. Realitzar un recorregut de conducció amb els dos peus al futbol.

Valorar el control i domini de pilota així com la velocitat en la

conducció.

2. Aplicar la tècnica bàsica de futbol, en situacions reals de joc en

partits de 2x2 o 3x3.

3. Executar passades de dits (autopassades) i d’avantbraços de forma

frontal al voleibol i per parelles.

4. Aplicar la tècnica bàsica de voleibol , en situacions reals de joc en

partits de 2x2 o 3x3.

5. Presentar al maig el treball en parelles sobre exercicis i tècnica

bàsica del futbol i el voleibol. Sessió entrenament

5 Esports

individuals:

Atletisme 2

1. Executar un recorregut d’habilitats especifiques de l’ atletisme

com:

2. Skiping aixecant els genolls a 90º i passar per sobre d’ els cons.

3. Realitzar la fase de la cursa del salt de llargada (progressiva,

elevació genolls...)

4. Executar la part final del llançament de pes (colze alt, surt del coll i

trajectòria plana).

5. Participar de forma activa a les activitats.

6. Presentar una sessió d’entrenament d’atletisme per parelles sobre

alguna modalitat de l’atletisme

6. El mim

“Jo

pallasso”

1. Crear i posar en pràctica seqüències de moviments, individualment i

col·lectiva, amb i sense suport musical.

2. Representar una interpretació de mim en grups de 3-4 amb o sense

suport musical.

Es tindrà en compte:

- La dificultat i varietat de les representacions.

- La interpretació personal i l’acompanyament amb totes les parts

del cos.

- La participació, col·laboració i predisposició positiva a l’hora de

fer les activitats. Mitjançant el full d’autovaloració

7-

activitats

alternatives

“Pales,

raquetes i

altres”

1. Realitzar de forma activa les pràctiques i jocs alternatius realitzats

a les classes d’educació física. Es posarà una nota al full

d’observació del grau de participació dels alumnes.

2. Col·laborar amb els companys a l’hora de fer les activitats i jocs. Es

posarà una nota al full d’observació del grau de col·laboració dels

alumnes.


MATÈRIA MATEMÀTIQUES

CURS 2018-19


Tema 1: Divisibilitat

1. Calcular els múltiples i els divisors d'un nombre

2. Diferenciar entre nombres primers i nombres compostos.

3. Reconèixer quin nombre descompon a uns nombres determinats

4. Aplicar els criteris de divisibilitat a nombres compostos, per descompondre en

factors primers.

5. Trobar el m. c. d. i el m. c. m. de dos nombres o més.

6. Resoldre problemes utilitzant el m. c. d. o el m. c. m. triant la forma de càlcul

adequada.

Tema 2: Nombres enters

1. Utilitzar els nombres enters per representar situacions reals.

2. Representar nombres enters en la recta numèrica.

3. Ordenar i comparar nombres.

4. Resoldre correctament operacions amb nombres enters.

5. Aplicar la jerarquia de les operacions amb nombres enters

6. Resoldre problemes on es vegin implicats nombres enters

Tema 3: Nombres

fraccionaris

1. Entendre les fraccions i saber representar-les.

2. Saber comparar i ordenar fraccions

3. Trobar una fracció equivalent a una altra de donada i saber-les identificar

donada una

4. Calcular la fracció irreductible.

5. Reduir fraccions a mínim comú denominador.

6. Sumar, restar, multiplicar i dividir fraccions.

7. Resoldre problemes utilitzant la suma, resta, multiplicació i/o divisió de

fraccions seguint un procediment adequat.

Tema 4: Nombres decimals

1. Conèixer els tipus de nombres decimals que existeixen i els seu paper en la

nostra societat.

2. Representar, comparar i ordenar nombres decimals.

3. Utilitzar l’equivalència entre nombres decimals i fraccions decimals.

4. Efectuar correctament sumes, restes, multiplicacions i divisions amb nombres

decimals.

5. Efectuar mentalment multiplicacions i divisions per la unitat seguida de zeros

6. Efectuar correctament operacions combinades amb nombres decimals, aplicant

correctament les regles de prioritat i fent un ús adequat de signes i parèntesis.

7. Arrodonir nombres decimals fins a una determinada xifra decimal.

8. Resoldre problemes amb nombres decimals.

Tema 5: Proporcionalitat

1. Interpretar la raó i la proporció entre magnituds homogènies.

2. Discriminar magnituds proporcionals d'altres que no ho són.

3. Diferenciar si la relació entre dues magnituds és directa o bé inversa.

4. Utilitzar el concepte de proporció per resoldre proporcionalitats directes i

inverses.

5. Construir i associar taules i gràfiques proporcionals.

6. Resoldre problemes de proporcionalitat directa i inversa

7. Aplicar el tant per cent d'una quantitat.

8. Resoldre problemes amb ús de percentatges .

Tema 6: Expressions

algebraiques

1. . Expressar en llenguatge algebraic enunciats verbals i, recíprocament, llegir

expressions algebraiques.

2. Utilitzar la jerarquia i les propietats de les operacions per simplificar

expressions algebraiques senzilles.

3. Resoldre problemes fent servir el llenguatge algebraic, per expressar relacions

entre les dades i la incògnita.

4. Obtenir el valor numèric d'una expressió algebraica per a un valor determinat.

5. Reconèixer les característiques i les propietats d'un monomi i d'un polinomi.

6. Operar correctament amb monomis i polinomis.

7. Identificar els productes notables i conèixer el seu desenvolupament.

Tema 7: Equacions de primer grau

1. Diferenciar entre identitats i equacions.

2. Classificar una equació segons les solucions possibles.

3. Emprar les regles de transformació per resoldre equacions de primer grau.

4. Comprovar si les solucions de les equacions plantejades en la resolució de

problemes tenen sentit en el context.

5. Convertir situacions de la vida real en equacions de primer grau.

Tema 8: Les funcions

1. Identificar les relacions funcionals entre magnituds.

2. Expressar una funció mitjançant una expressió algebraica, una taula de valors

o una gràfica.

3. Estudiar les característiques d'una funció, en especial per a les funcions lineals,

afins i de proporcionalitat inversa: domini, recorregut, punts de tall amb els

eixos de coordenades, intervals de creixement i de decreixement i punts

màxims i mínims de la gràfica de la funció.

4. Identificar les relacions entre magnituds caracteritzades per funcions lineals,

afins o de proporcionalitat inversa.

5. Representar gràficament i interpretar les funcions lineals i afins i, de manera

aproximada, les de proporcionalitat inversa.

Tema 9: Estadística

1. Comprendre el concepte de variable estadística i saber distingir entre les

variables qualitatives i les quantitatives.

2. Elaborar taules de freqüències i de percentatges. Saber representar les dades

en un gràfic estadístic. Conèixer i interpretar els diferents models de gràfics

estadístics.

Saber determinar quina és la moda i calcular la mitjana d’una variable

estadística. Comprendre’n el significat

Tema 10: Triangles.

Teorema de Pitàgores

1. Identificar triangles iguals.

2. Identificar i construir els punts i les rectes notables d'un triangle.

3. Enunciar i aplicar el teorema de Pitàgores.

4. Construir triangles rectangles.

5. Obtenir ternes pitagòriques.

6. Representar nombres irracionals aplicant el teorema de Pitàgores.

7. Classificar triangles després d'aplicar el teorema de Pitàgores.

8. Determinar longituds de segments d'alguns polígons regulars.

9. Obtenir àrees i perímetres aplicant el teorema de Pitàgores.

Tema 11: Semblança. Teorema de

Tales

1. Distingir entre una proporció aritmètica i una de geomètrica.

2. Saber dibuixar segments proporcionals a un altre amb una raó de

proporcionalitat determinada.

3. Construir figures semblants a partir d’una de donada.

4. Conèixer i aplicar el teorema de Tales per calcular longituds de segments d’una

figura.

5. Representar fraccions sobre la recta numèrica.

6. Calcular la raó de semblança de figures semblants.

7. Relacionar la raó d’àrees i la de perímetres amb la raó de semblança.

8. Realitzar càlculs mitjançant escales, tant en mapes com en plànols.

CRITERIS D’AVALUACIÓ NIVELL ESO3

MATÈRIA RELIGIÓ

CURS 2018-2019

1. Introducció A l’àrea de Religió, presentarem els valors cristians com a imprescindible per entendre la cultura occidental al mateix temps que ens ajuda a descobrir-nos a nosaltres mateixos; però alhora posarem de manifest que cal estar oberts en tot moment a les diferents cultures i religions en un món cada vegada més plural.

Unitat1

Bloc 1

Interpreta qualsevol manifestació religiosa en les vivències o experiències

religioses.

Identifica les característiques d’una experiència religiosa, a partir

d’exemples i de la seva pròpia experiència.

Bloc 2

Coneix l’origen, el significat i la utilitat de les religions.

Examina les religions de la Terra a partir del moment en què van sorgir i

de la seva relació amb el poder estatal.

Distingeix el concepte de revelació en el context de les religions

Bloc 3

Redacta arguments a favor i en contra de l’existència de la divinitat.

Expressa aquests arguments en un joc de rol que representa un judici.

Bloc 4

Coneix les primeres produccions religioses dels humans.

Identifica la importància de la natura per les primeres civilitzacions de la

humanitat a l’hora de comunicar-se amb realitats transcendents.

Bloc 5

Coneix l’àmbit i els objectius de la història de les religions.

Identifica les grans etapes dins de l’evolució de les civilitzacions i les seves

característiques religioses, tot intentant connectar-les amb la societat

actual.

Il·lustra els elements comuns que són compartits per moltes tradicions

religioses del món.

Comuns

Escolta activament una narració involucrant-hi la memòria, l’emoció i la

imaginació.

Usa textos i imatges com a font d’informació.

S’implica activament en les recerques d’informació proposades a l’aula.

Unitat 2

Bloc 1 Identifica la dificultat de comprensió que representa aquesta religió per a

un occidental.

Diferencia els moments i civilitzacions que formen l’arrel de l’hinduisme.

Bloc 2

Comprèn la visió negativa del món i de la història que hi ha al darrere del

concepte del samsara.

Coneix què significa la il·luminació per a un hinduista i quina relació té amb

els conceptes del brahman i l’atman.

Fonamenta el paper del ioga i de la renúncia en el camí de la il·luminació.

Bloc 3

Comprèn el sentit del llenguatge mitològic.

Assenyala les principals característiques de les divinitats més importants

dels hindús.

Coneix el sentit de l’aum, la puja, les castes, el culte a les serps i els kolams.

Bloc 4

Comprèn la divisió del escrits sagrats de l’hinduisme i les seves

característiques fonamentals.

Investiga la visió de la divinitat dels hindús a partir de la lectura de textos

sagrats seleccionats.

Bloc 5 Adquireix coneixements complementaris sobre el món hindú de la mà de

personatges significatius com Rabindranath Tagore, Arundhati Roy,

Aurobindo o Gandhi.

Bloc 6 Descobreix aspectes importants de la vida dels hindús a partir

d’esdeveniments concrets com la situació de les vídues, la situació del

Ganges, les peregrinacions o les festes.

Bloc 7 Identifica els trets característics de la tradició jainista.

Bloc 8 Reconeix els aspectes fonamentals del shikhisme.

Bloc 9 S’implica activament en les recerques d’informació proposades a l’aula.

Unitat 3

Bloc 1 Coneix la vida de Siddharta Gautama. Motivacions de la seva renúncia,

característiques de la seva recerca i troballes.

Bloc 2 Identifica el sentit de la doctrina del budisme a partir de les quatre veritats

nobles, el concepte del nirvana, i de la seva pròpia experiència.

Reconeix la compassió com a tret característic del budisme.

Bloc 3

Aprofundeix en les creences de la tradició budista mitjançant el

coneixement dels stupes, les mandales, els mantres, els molinets

d’oracions, les estàtues de Buda, les banderetes d’oracions, els temples i la

roda del dharma.

Bloc 4 Coneix la composició de les escriptures sagrades dels budistes.

Aprofundeix en aspectes del budisme a partir de la lectura de textos

budistes.

Bloc 5 Adquireix coneixements complementaris sobre el món budista de la mà de

personatges significatius com Thich Nhat Hanh, Aung San Suu Kyi i el dalai-

lama.

Comuns S’implica activament en les recerques d’informació proposades a l’aula.

CRITERIS D’AVALUACIÓ NIVELL ESO- 2N

MATÈRIA TECNOLOGIA

CURS 2018-19

Unitat 1 Generació d’energia elèctrica

Descriure el procés de generació d'electricitat a partir de diferents fonts d'energia i el procés d'obtenció de moviment a partir de l'electricitat.

Valorar la necessitat d'un consum raonat d'energia a la vida quotidiana i la utilització d'estratègies adients per aconseguir-ho

Unitat 2 Circuits i motors elèctrics

Comprendre i descriure el funcionament de circuits elèctrics bàsics i les seves aplicacions a sistemes tècnics senzills.

Dissenyar i construir circuits elèctrics bàsics tant amb components com mitjançant l'ús de simuladors.

Integrar circuits de baixa tensió a objectes de construcció pròpia.

Descriure el procés de generació d'electricitat a partir de diferents fonts d'energia i el procés d'obtenció de moviment a partir de l'electricitat. Valorar la necessitat d'un consum raonat d'energia a la vida quotidiana i la utilització d'estratègies adients per aconseguir-ho.

Comprendre els efectes i les interrelacions de les magnituds elèctriques bàsiques i realitzar mesures de forma experimental i mitjançant simuladors.

Unitat 3 Processos tecnològics

Seleccionar, gestionar i tractar la informació d'internet de forma correcta per generar nou coneixement sobre alguns processos industrials i sobre els avantatges que ofereixen algunes empreses virtuals.

Reconèixer els diferents processos, tècniques i transformacions industrials aplicades a les matèries primeres fins convertir-se en productes elaborats i posats a l'abast del consumidor.

Analitzar el procés industrial d'un producte característic de la zona.

Valorar la necessitat d'una compra i un consum responsable dels productes.

Comprendre el funcionament de les empreses virtuals i el seu model de negoci.

Representar un embalatge en sistema dièdric i acotar-lo segons les normes estandarditzades.

Unitat 4 Dibuix tècnic

Comunicar els projectes realitzats utilitzant mitjans digitals, emprant el llenguatge tecnològic adequat.

Representar objectes en sistema dièdric i acotar-los seguint les normes estandarditzades.

Seleccionar, gestionar i tractar la informació d’Internet de forma correcta per tal de generar nou coneixement.

Unitat 5

Diferenciar entre algorisme i programa. Resoldre problemes simples mitjançant algorismes.

Fer anar programes que usen llenguatges de programació amb interfícies gràfiques.

Introducció a la programació

Reconèixer les estructures bàsiques de programació i desenvolupar alguns exemples.

Dissenyar programes senzills que incorporin estructures bàsiques de programació.

Aplicar el concepte de variable per millorar o modificar un programa.


NIVELL ESO2

MATÈRIA VIP

CURS 2018-2019


Tema 1:

Elements del

Llenguatge

Visual

El Punt i la línia

La Forma La Textura

El Color

La Composició

Tema 2:

L’Espai a les

obres

plàstiques

El dibuix realista i el dibuix científic.

L’enquadrament i el punt de vista.

La llum i l’ombra.

El clarobscur.

Materials tècniques i suports.

Els llapis de grafit Exploració d’escales de grisos. Aplicació

d’ombrejat a llapis sobre paper.

Tema 3: La

Imatge en La

representació

del moviment

El moviment real en l’art

El cine i el còmic.

Flipbooks

Tema 4: El

Dibuix Tècnic

Els elements del dibuix tècnic.

Conceptes bàsics

Els traçats.

Els angles

Tema 5:

Traçats

geomètrics

Polígons.

Espirals

Tema 6: Les

figures

geomètriques

L’experiència humana de la geometria bàsica.

La geometria en l’estructura de les formes.

Les formes planes.

Els polígons.

La interrelació de les formes

Tema 7: La

Imatge en el

Disseny

El procés de comunicació visual.

Els components del missatge visual.

Funcions de les imatges.

Els reclams en la publicitat.

Intencionalitat i significat de les imatges. Quan sorgeixen les

idees.

Creativitat: donar noves respostes. Madurar, valorar i decidir.

Intercanvi d’opinions Disseny i concisió gràfica. Ordre, rigor i

precisió.

Valoració del color en el disseny i les possibilitats de comunicació.

Procés de creació i disseny. Esforç conjunt d’elaboració.

Tema 8: La

Imatge

Digital

Característiques de la imatge digital

La Qualitat de la imatge

Programes de tractament i creació d’imatges

CRITERIS D’AVALUACIÓ (Curs 2017-18) NIVELL ESO


CURS 3r


1

1. Identificar els canvis socials, polítics, econòmics i culturals que marquen l’inici de l’edat moderna insistint en el paper predominant de les monarquies autoritàries.

2. Comprendre el concepte d’Humanisme i identificar alguns dels

personatges més representatius d’aquest moviment. El pas del teocentrisme a l’Antropocentrisme.

3. Conèixer els trets fonamentals que defineixen l’estil renaixentista

relacionant-los amb les noves idees humanistes, així com identificar alguns dels artistes més rellevants d’aquest període.

4. Adquirir i utilitzar amb propietat el vocabulari específic de la unitat

2

1. Reconèixer els factors que van permetre la recuperació econòmica del segle XV destacant la creixent importància de la burgesia i la reactivació del comerç.

2. Analitzar les causes i conseqüències dels conflictes religiosos

que van tenir lloc a Europa al segle XIV, situant en el temps i en l’espai els seus esdeveniments i personatges més significatius.

3. Identificar els diferents factors que van intervenir en els descobriments geogràfics de l’inici de l’edat moderna.

4. Coneixement dels pobles precolombins :maies, asteques i

inques.

5. Adquirir i utilitzar amb propietat el vocabulari específic de la unitat.

3

1. Monarquia Reis catòlics. Conèixer els trets principals del regnat de Carles I destacant-ne la política interior i exterior.

2. Descriure el model polític dels Àustries destacant la conservació

dels drets i les institucions dels diferents regnes que formaven l’Imperi, política heretada dels Reis Catòlics. Identificar les institucions que representaven el govern dels Àustries a Catalunya.

3. Conèixer els trets principals de l’economia i societat de Catalunya

a l’època moderna i identificar els factors que van permetre el seu creixement econòmic i demogràfic al segle XVIII.

4. Reconèixer les institucions, tant reials com pròpies, en què es

fonamentava el govern de Catalunya durant el segle XVI.

5. Analitzar les conseqüències de la política del comte-duc

d’Olivares, així com descriure el conflicte de la Guerra dels Segadors.

6. Situar en el temps i l’espai els esdeveniments més importants de

la Guerra de Successió, identificant-ne les causes i conseqüències, així com alguns dels personatges que van participar-hi.

7. Adquirir i utilitzar amb propietat el vocabulari específic de la unitat.

4

1. Explicar les característiques generals de l’art del Renaixement, Manierisme, Barroc i Rococó.

2. Identificar i desenvolupar el comentari d’una obra d’art aplicat a l’art del Renaixement, Manierisme, Barroc i Rococó.

3. Identificar les caraterístiques estilístiques en cada obra.

4. Adquirir i utilitzar amb propietat el vocabulari específic de la

unitat.

5. Indicar les caraterístiques bàsiques de cada etapa.

6. Valorar la importància del context històric per entendre l’art com la seva expressió.

7. Assolir una perspectiva global de l’evolució de l’art del

Renaixement, Manierisme, Barroc i Rococó.

5

1. Comprendre el territori com a resultat de les interaccions al llarg del temps entre els grups humans i els recursos disponibles, valorant les conseqüències econòmiques, socials, polítiques i mediambientals que se’n deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.

2. Explicar com l’ésser humà i el medi s’influencien mútuament.

Analitzar canvis territorials a partir de fotografies.

3. Conèixer què són els recursos naturals, quins tipus n’hi ha, on es troben i com els afecten els problemes mediambientals actuals.

4. Distingir els diversos tipus de minerals i fonts d’energia que hi ha

a la Terra, diferenciant energies renovables i no renovables, i conèixer el seu aprofitament per part dels éssers humans.

5. Identificar l’impacte de l’activitat humana a Espanya i a Catalunya

i els problemes que se’n deriven.

6. Definir els elements que caracteritzen un desenvolupament sostenible.

7. Adquirir valors de respecte vers el medi natural i de rebuig en

front de situacions que afecten negativament la seva conservació.

6

1. Identificar els recursos que explota el sector primari i les activitats econòmiques que comprèn.

2. Conèixer els elements que defineixen un paisatge agrari. Analitzar i comentar-ne un a partir d’una fotografia.

3. Relacionar els criteris d’organització dels espais agraris amb els factors que els determinen.

4. Distingir i situar les diverses formes d’explotació de l’agricultura i la ramaderia al món i explicar les característiques de cadascuna.

5. Conèixer les tècniques i els productes obtinguts per mitjà de la silvicultura així com el perill que suposa l’explotació incontrolada dels boscos.

6. Identificar les principals tècniques pesqueres i diferenciar entre explotació sostenible i insostenible dels mars.

7. Adquirir valors de respecte vers el medi natural i de rebuig en front de situacions que afecten negativament la seva conservació

7

1. Identificar les activitats econòmiques que componen el sector secundari.

2. Definir els elements necessaris per dur a terme un procés industrial.

3. Distingir els canvis que van tenir lloc durant la primera, la segona i la tercera revolucions industrials.

4. Classificar les indústries segons l’activitat que desenvolupen.

5. Explicar la distribució mundial dels principals nuclis industrials, tant tradicionals com emergents. Conèixer els factors que determinen la localització d’una indústria i les causes de la deslocalització que s’està produint en l’actualitat.

6. Descriure i interpretar el paisatge industrial a partir d’imatges

8

1. Identificar les activitats econòmiques que comprèn el sector terciari i el seu paper en l’evolució econòmica de la societat actual.

2. Reconèixer la importància que té el sector de serveis en

l’ocupació de mà d’obra. Analitzar les causes de l’increment de població ocupada en aquest sector i les diferències en el seu creixement segons el grau de desenvolupament de cada país. Identificar i situar els països on el sector terciari té una major importància.

3. Conèixer les característiques principals del comerç interior i

exterior. Definir el concepte de mercat lliure i citar-ne alguns exemples.

4. Identificar els productes que importen i exporten els diferents

països i comprendre la desigualtat dels intercanvis i el problema que això suposa.

5. Descriure els diferents mitjans de transport i la importància del seu desenvolupament en l’actualitat per a la comunicació de persones i mercaderies.

6. Explicar els principals mitjans per conservar, reproduir i

transmetre informació i la seva importància en la societat i economia actuals.

9

1. Identificar els serveis que constitueixen la indústria de l’oci i

destacar la importància del turisme entre ells.

2. Conèixer l’evolució del turisme des dels seus inicis i explicar els factors que han contribuït a la seva expansió des de 1950.

3. Caracteritzar els diversos tipus de turisme i les activitats

relacionades amb cadascun. Analitzar la publicitat del turisme.

4. Identificar els factors que atrauen als turistes. Localitzar els principals fluxos turístics mundials i els països més visitats.

5. Distingir les conseqüències positives i negatives de l’activitat

turística.

10

1. Comprendre el concepte de globalització, distingir les fases d’internacionalització, transnacionalització i globalització, i identificar els components que fan del món un espai globalitzat.

2. Descriure els principals fluxos econòmics i la seva importància

per a la globalització.

3. Conèixer els elements que impulsen la globalització a nivell tecnològic, financer i institucional, així com l’expansió de les empreses a nivell internacional i la seva deslocalització. Analitzar les propostes dels moviments antiglobalització.

4. Prendre consciència de les grans desigualtats econòmiques a

nivell mundial. Identificar els països més rics i els més pobres i els trets diferenciadors que tenen en comú cada grup.

5. Localitzar els grans conjunts geogràfics del planeta. Conèixer algunes de les organitzacions supranacionals en què s’agrupen diversos països i les seves funcions..

6. Identificar les grans àrees culturals i les seves característiques.

Valorar la diversitat com a element enriquidor.

7. Analitzar i interpretar diferents indicadors socioeconòmics per determinar el grau de desenvolupament d’un país.

8. Analitzar els riscos de la globalització quant a la dependència

econòmica dels països pobres respecte als rics i a la pèrdua d’identitat de les minories culturals.

9. Reconèixer les desigualtats entre l’home i la dona en molts

àmbits de la societat actual, identificar els països on aquestes diferències són més pronunciades i denunciar casos de discriminació de les dones.

10. Relacionar l’activitat humana amb l’exhauriment de recursos i els

problemes mediambientals del planeta i valorar la necessitat de garantir la sostenibilitat.


MATÈRIA E. Física

CURS 3 ESO


1.

Condició

física i Salut.

“com vinc de

vacances”

1. Realitzar el test de potencia aeròbica màxima PAM de la Course

Navette i valorar el progres de l’inici a final del curs.


màxima. Es valorarà el progrés de l’inici a final de curs.

3. Valorar quantitativament a partir d’uns percentils segons l’ edat.

2.

Condició

física i la

salut:

“Citius, altius

i furtius”

1. Realitzar corrent un recorregut a una intensitat del 60% - 80 % de

la seva Fc màxima. 15 minuts i sense parar = P++ parant una vegada

P+ . Si paren no comptarà.

2. Realitzar uns circuits de FR 2 sèries de 15 repeticions i un altre de

35” de temps de treball i 25” de temps de recuperació. Es valorarà

P++ aquells que fan de forma correcta les dues sèries i P+ aquells

que ho fan amb certa dificultat. Si no col·laboren es posarà Col-

3. Realitzar per parelles un circuit de força utilitzant les

auto/càrregues o les càrregues del company.

4. Presentar al novembre el treball en grup sobre la condició física i la

salut sobre la resistència i la força resistència.

5. Realitzar i presentar per parelles alguna sessió de condició física en

format digital o impresa.

3.

Esports

col·lectius:

Bàsquet

“juguem l’

ACB””

1. Realitzar un recorregut d’habilitat específica del bàsquet.

a. Finta sortida i sortida pas creuat.

b. Bot de protecció més canvis de mà per davant del cos i cap a

darrera.

c. Parada en un temps i tir en suspensió o salt.

2. Realitzar la defensa home pilota a l’ 1 x1 :

a. Desplaçaments defensius sense creuar els peus i sense

saltar, semi-flexionat.

b. Puntejar el tir però sense saltar.

c. Tancar el rebot.

3. Valorar el comportament tàctic en partits de 5 x 5 en funció

d’aspectes com tallar i passar, crear perill, desmarcar-se i defensa

activa i intensa, estar a les ajudes i tancar els rebots.

4. Presentar al novembre el treball per parelles dues sessions d’

entrenament en format digital o imprés.

4 Esports 1. Realitzar un recorregut d’atletisme on hi haurà una part de tècnica

individuals:

Atletisme 3

“Som

olímpics”

de cursa, una segona de llançament de pes començant des de

darrera( gir de roc + impuls i llançament; i una tercera de tècnica de

cursa al salt de llargada + batuda.

Tres notes cursa + salt de llargada + llançament de pes

2. Practicar i participar a la gran majoria de proves d’atletisme

realitzades a classe i valorar positivament la participació en el cros

de Rubí.

3. Presentar al febrer, març el treball en grup sobre tres sessions d’

entrenament una de curses, una de salts i una de llançaments.

5.

Esports

col·lectius:

futbol 3

“Juguem la

lliga BBVA”

1. Realitzar un recorregut de conducció en ziga-zaga més tir a

porteria on es tindrà en compte el la visió perifèrica i el control

permanent de la pilota. Al tir es demanarà el colpeix amb el frontal

del peu i que no boti abans d’entrar a porteria.

2. Posar en pràctica els conceptes tècnics i tàctics en partits de

futbol i valorar aspectes en atac com: amplitud i profunditat, crear

perill, mobilitat constant. I en defensa les cobertures, replegament

defensiu.

3. Presentar al maig el treball en grup sobre tres sessions d’

entrenament de futbol sala. Adaptat al seu nivell.

6-

Balls de saló

“A ballar”

1. Realitzar els tres balls de saló (pasdoble, vals Vienès i Rock And Rol)

amb els moviments practicats al decurs de les classes.


- Els passos segueixen el ritme de la música.

- La quantitat i varietat de passos.

- La participació, col·laboració i predisposició positiva a l’hora de fer

les activitats. Mitjançant el full d’autovaloració

7-

Activitats

alternatives

“Pilotes

gegants,

hoquei sala,

i beisbol”

1. Respondre sobre l’autovaloració en les activitats.

2. Utilitzar el material de forma adequada al seu ús. Al full

d’observació.

3. Col·laborar amb els companys i participar de forma activa a l’hora de

fer les activitats i jocs. Al full d’observació.

Maristes Rubí


NIVELL 3r ESO

MATÈRIA Religió

CURS 2018-2019

1. Introducció

A l’àrea de Religió, presentarem els valors cristians com a imprescindible per entendre la cultura occidental al mateix temps que ens ajuda a descobrir-nos a nosaltres mateixos; però alhora posarem de manifest que cal estar oberts en tot moment a les diferents cultures i religions en un món cada vegada més plural.

Unitat 1

Bloc 1

• Interpreta qualsevol manifestació religiosa en les vivències o

experiències religioses.

• Identifica les característiques d’una experiència religiosa, a partir d’exemples i de la seva pròpia experiència.

Bloc 2

• Coneix l’origen, el significat i la utilitat de les religions. • Examina les religions de la Terra a partir del moment en què

van sorgir i de la seva relació amb el poder estatal.

• Distingeix el concepte de revelació en el context de les religions.

Bloc 3

• Redacta arguments a favor i en contra de l’existència de la

divinitat.

• Expressa aquests arguments en un joc de rol que representa un judici.

Bloc 4

• Coneix les primeres produccions religioses dels humans. • Identifica la importància de la natura per les primeres

civilitzacions de la humanitat a l’hora de comunicar-se amb realitats transcendents.

Bloc 5

• Coneix l’àmbit i els objectius de la història de les religions. • Identifica les grans etapes dins de l’evolució de les

civilitzacions i les seves característiques religioses, tot

intentant connectar-les amb la societat actual.

• Il·lustra els elements comuns que són compartits per moltes tradicions religioses del món.

Comuns

• Escolta activament una narració involucrant-hi la memòria,

l’emoció i la imaginació.

• Usa textos i imatges com a font d’informació. • S’implica activament en les recerques

d’informació

proposades a l’aula.

Unitat 2

Bloc 1

• Identifica la dificultat de comprensió que representa aquesta

religió per a un occidental.

• Diferencia els moments i civilitzacions que formen l’arrel de l’hinduisme.

Bloc 2

• Comprèn la visió negativa del món i de la història que hi ha al

darrere del concepte del samsara.

• Coneix què significa la il·luminació per a un hinduista i quina

relació té amb els conceptes del brahman i l’atman.

• Fonamenta el paper del ioga i de la renúncia en el camí de la il·luminació.

Bloc 3

• Comprèn el sentit del llenguatge mitològic. • Assenyala les principals característiques de les divinitats més

importants dels hindús.

• Coneix el sentit de l’aum, la puja, les castes, el culte a les serps i els kolams.

Bloc 4

• Comprèn la divisió del escrits sagrats de l’hinduisme i les

seves característiques fonamentals.

• Investiga la visió de la divinitat dels hindús a partir de la lectura de textos sagrats seleccionats.

Bloc 5

• Adquireix coneixements complementaris sobre el món hindú

de la mà de personatges significatius com Rabindranath Tagore, Arundhati Roy, Aurobindo o Gandhi.

Bloc 6

• Descobreix aspectes importants de la vida dels hindús a partir

d’esdeveniments concrets com la situació de les vídues, la situació del Ganges, les peregrinacions o les festes.

Bloc 7 • Identifica els trets característics de la tradició jainista.

Bloc 8 • Reconeix els aspectes fonamentals del shikhisme.

Comuns • S’implica activament en les recerques

d’informació proposades a l’aula.

Unitat 3

Bloc 1

• Coneix la vida de Siddharta Gautama. Motivacions de la seva

renúncia, característiques de la seva recerca i troballes.

Bloc 2

• Identifica el sentit de la doctrina del budisme a partir de les

quatre veritats nobles, el concepte del nirvana, i de la seva

pròpia experiència.

• Reconeix la compassió com a tret característic del budisme.

Bloc 3

• Aprofundeix en les creences de la tradició budista mitjançant

el coneixement dels stupes, les madales, els mantres, els molinets d’oracions, les estàtues de Buda, les banderetes d’oracions, els temples i la roda del dharma.

Bloc 4

• Coneix la composició de les escriptures sagrades dels

budistes.

• Aprofundeix en aspectes del budisme a partir de la lectura de textos budistes.

Bloc 5 • Adquireix coneixements complementaris sobre el món

budista de la mà de personatges significatius com Thich Nhat Hanh, Aung San Suu Kyi i el dalai- lama.

Bloc 6

• Investiga esdeveniments concrets com la situació del Tibet, la

vida en comunitat o les festes i les peregrinacions per aprendre aspectes importants de l’actualitat dels budistes.

Comuns • S’implica activament en les recerques

d’informació proposades a l’aula.


MATÈRIA Naturals - Física i Química

CURS 2018 – 2019

Unitat 1

L’activitat científica.

Descriure i identificar el mètode científic i les fases que inclou.

Descriure i identificar què és una magnitud, els tipus de magnituds:

bàsiques i derivades, i saber mesurar-les.

Conèixer el Sistema Internacional i identificar les set magnituds

bàsiques en què es fonamenta, així com els símbols d’aquestes i les

corresponents unitats bàsiques.

Expressar les mesures amb les unitats adients, saber com fer el canvi

d’una unitat a una altra i com escriure-les correctament.

Saber fer ús de la notació científica.

Conèixer i complir les normes de seguretat al laboratori.

Conèixer els materials més habituals i d’ús freqüent al laboratori i sap

utilitzar-los.

Unitat 2

Mescles i dissolucions.

Descriure, diferenciar i identificar les substàncies pures i les mescles.

Reconèixer i classificar les substàncies pures en elements i compostos,

i també conèixer-ne les propietats característiques.

Reconèixer i classificar les mescles en homogènies i heterogènies, i a

més conèixer-ne les principals característiques.

Saber diferenciar i caracteritzar altres tipus de mescles, com les

suspensions i dispersions col·loïdals, i ser capaç de donar-ne

exemples.

Conèixer què són les dissolucions i com es classifiquen.

Comprendre què és la concentració d’una dissolució i les diferents

formes en què es pot calcular o expressar.

Comprendre el concepte de solubilitat, quins factors hi influencien i com

es calcula.

Descriure i reconèixer l’osmosi, així com la seva importància.

Conèixer els mètodes de separació dels components de les mescles.

Unitat 3

Estructura atòmica de la

matèria.

Explicar la idea de l’àtom, conèixer-ne les principals tendències

filosòfiques de l’antiguitat i la teoria atòmica de Dalton.

Reconèixer la càrrega elèctrica de la matèria, els dos tipus de càrregues

i les forces entre càrregues.

Descriure les partícules subatòmiques, i també les principals

aportacions dels científics que en van ajudar al descobriment.

Explicar el model atòmic de Thomson, coneix el concepte d’ió i els tipus

d’ions.

Definir què és la radioactivitat i els tipus de radiació.

Explicar el model atòmic de Rutherford i com es va aconseguir

identificar el neutró.

Saber caracteritzar i identificar els àtoms d’un element, i també

representar qualsevol element.

Descriure i identificar els isòtops, en coneix les aplicacions i els tipus de

residus radioactius.

Saber què és la massa atòmica, la unitat de massa atòmica i com es

calcula la massa atòmica d’un element.

Explicar i caracteritzar l’àtom de Bohr i conèixer el model actual de

l’àtom.

Unitat 4

Els àtoms i el sistema periòdic.

Descriure què són els elements químics, com es van descobrir

els primers elements i com es classifiquen.

Conèixer el sistema periòdic actual i saber-lo interpretar.

Explicar com es produeixen les unions entre àtoms i a què

responen.

Comprendre com es formen les molècules i conèixer-ne les

propietats.

Comprendre com s’originen els cristalls i relacionar-ho amb

exemples concrets i les seves propietats.

Conèixer què és una fórmula química i com es calcula la massa

molecular de les substàncies.

Ser capaç de formular i anomenar les substàncies químiques.

Identificar els diferents tipus de compostos binaris, ser capaç

d’escriure’n la fórmula i d’anomenar-los.

Unitat 5

Les reaccions químiques.

Descriure i identificar els canvis físics i els canvis químics.

Reconèixer les reaccions químiques.

Conèixer les lleis de les reaccions químiques.

Saber que les equacions químiques són la representació de les

reaccions químiques mitjançant les fórmules de les substàncies que hi

intervenen i conèixer com s’ajusten les equacions químiques.

Conèixer la teoria atomicomolecular i la teoria de les col·lisions.

Conèixer com resoldre equacions químiques i saber fer-hi càlculs, com

ara: càlculs massa-massa i volum-volum.

Reconèixer reaccions amb l’oxigen.

Descriure la velocitat de reacció, reconèixer els factors que hi influeixen

i com hi actuen.

Relacionar i identificar les reaccions de determinades substàncies amb

la contaminació.

Unitat 6

Electricitat i circuits

elèctrics.

Conèixer què és la conducció elèctrica, distingir els medis on pot tenir

lloc i els tipus de materials.

Descriure què és el corrent elèctric i els tipus que hi ha.

Definir què és el camp elèctric, com actua i com es representa.

Comprendre el concepte de potencial elèctric, i també el de diferència

de potencial.

Explicar com es genera el corrent elèctric, l’acció que fa un generador i

els tipus que hi ha.

Descriure i caracteritzar els elements que constitueixen un circuit

elèctric i conèixer els símbols per representar-los.

Descriure què és la intensitat de corrent i saber com es calcula.

Descriure el concepte de resistència elèctrica, conèixer els factors que

l’influencien i saber com es calcula.

Conèixer i identificar les diferents agrupacions en què els elements d’un

circuit elèctric poden situar-se, i saber com actuen.

Explicar com, i per on, l’electricitat viatja des de les centrals elèctriques

fins a les llars, i a més conèixer com és la instal·lació elèctrica d’un

habitatge.

Reconèixer els efectes del corrent elèctric.

Unitat 7

L’energia.

Definir què és l’energia, les formes més habituals en què es manifesta i

conèixer els principis de conservació i degradació de l’energia.

Descriure i caracteritzar les fonts d’energia, la seva classificació i els

tipus, i també considerar els avantatges i els inconvenients que

presenten.

Descriure com es produeix l’energia elèctrica, els tipus de centrals

elèctriques que la generen i les principals característiques d’aquestes i

el seu funcionament.

Explicar quina és la distribució geogràfica, en tot el món, de les reserves

de fonts d’energia no renovables.

Conèixer el consum d’energia i relacionar-lo amb diferents factors, com

per exemple el grau de desenvolupament d’un país; saber les

conseqüències mediambientals que té el consum energètic i ser

conscient de la importància de l’estalvi d’energia.

CRITERIS D’AVALUACIÓ NIVELL ESO3

MATÈRIA RELIGIÓ

CURS 2018-2019

1. Introducció A l’àrea de Religió, presentarem els valors cristians com a imprescindible per entendre la cultura occidental al mateix temps que ens ajuda a descobrir-nos a nosaltres mateixos; però alhora posarem de manifest que cal estar oberts en tot moment a les diferents cultures i religions en un món cada vegada més plural.

Unitat1

Bloc 1

Interpreta qualsevol manifestació religiosa en les vivències o experiències

religioses.

Identifica les característiques d’una experiència religiosa, a partir

d’exemples i de la seva pròpia experiència.

Bloc 2

Coneix l’origen, el significat i la utilitat de les religions.

Examina les religions de la Terra a partir del moment en què van sorgir i

de la seva relació amb el poder estatal.

Distingeix el concepte de revelació en el context de les religions

Bloc 3

Redacta arguments a favor i en contra de l’existència de la divinitat.

Expressa aquests arguments en un joc de rol que representa un judici.

Bloc 4

Coneix les primeres produccions religioses dels humans.

Identifica la importància de la natura per les primeres civilitzacions de la

humanitat a l’hora de comunicar-se amb realitats transcendents.

Bloc 5

Coneix l’àmbit i els objectius de la història de les religions.

Identifica les grans etapes dins de l’evolució de les civilitzacions i les seves

característiques religioses, tot intentant connectar-les amb la societat

actual.

Il·lustra els elements comuns que són compartits per moltes tradicions

religioses del món.

Comuns

Escolta activament una narració involucrant-hi la memòria, l’emoció i la

imaginació.

Usa textos i imatges com a font d’informació.

S’implica activament en les recerques d’informació proposades a l’aula.

Unitat 2

Bloc 1 Identifica la dificultat de comprensió que representa aquesta religió per a

un occidental.

Diferencia els moments i civilitzacions que formen l’arrel de l’hinduisme.

Bloc 2

Comprèn la visió negativa del món i de la història que hi ha al darrere del

concepte del samsara.

Coneix què significa la il·luminació per a un hinduista i quina relació té amb

els conceptes del brahman i l’atman.

Fonamenta el paper del ioga i de la renúncia en el camí de la il·luminació.

Bloc 3

Comprèn el sentit del llenguatge mitològic.

Assenyala les principals característiques de les divinitats més importants

dels hindús.

Coneix el sentit de l’aum, la puja, les castes, el culte a les serps i els kolams.

Bloc 4

Comprèn la divisió del escrits sagrats de l’hinduisme i les seves

característiques fonamentals.

Investiga la visió de la divinitat dels hindús a partir de la lectura de textos

sagrats seleccionats.

Bloc 5 Adquireix coneixements complementaris sobre el món hindú de la mà de

personatges significatius com Rabindranath Tagore, Arundhati Roy,

Aurobindo o Gandhi.

Bloc 6 Descobreix aspectes importants de la vida dels hindús a partir

d’esdeveniments concrets com la situació de les vídues, la situació del

Ganges, les peregrinacions o les festes.

Bloc 7 Identifica els trets característics de la tradició jainista.

Bloc 8 Reconeix els aspectes fonamentals del shikhisme.

Bloc 9 S’implica activament en les recerques d’informació proposades a l’aula.

Unitat 3

Bloc 1 Coneix la vida de Siddharta Gautama. Motivacions de la seva renúncia,

característiques de la seva recerca i troballes.

Bloc 2 Identifica el sentit de la doctrina del budisme a partir de les quatre veritats

nobles, el concepte del nirvana, i de la seva pròpia experiència.

Reconeix la compassió com a tret característic del budisme.

Bloc 3

Aprofundeix en les creences de la tradició budista mitjançant el

coneixement dels stupes, les mandales, els mantres, els molinets

d’oracions, les estàtues de Buda, les banderetes d’oracions, els temples i la

roda del dharma.

Bloc 4 Coneix la composició de les escriptures sagrades dels budistes.

Aprofundeix en aspectes del budisme a partir de la lectura de textos

budistes.

Bloc 5 Adquireix coneixements complementaris sobre el món budista de la mà de

personatges significatius com Thich Nhat Hanh, Aung San Suu Kyi i el dalai-

lama.

Comuns S’implica activament en les recerques d’informació proposades a l’aula.


NIVELL ESO 3

MATÈRIA Tecnologia

CURS 2018-2019

Unitat 1 Estructures i

esforços mecànics

Identificar les forces que actuen en objectes i construccions senzills així

com el tipus d’esforç que els produeixen.

Relacionar la forma dels cossos i elements resistents amb els esforços

que han de suportar.

Identificar i descriure estructures en edificis, màquines i altres

construccions, així com la funció que realitzen.

Avaluar la seva resistència d’una estructura a les diferents classes

d’esforços.

Emprar simuladors per analitzar l’estabilitat d’estructures simples i

analitzar els esforços a què estan sotmeses.

Unitat 2 Màquines i

mecanismes

Identificar i descriure les propietats més importants de les màquines.

Fer càlculs elementals de les màquines simples. Identificar i descriure les propietats més importants dels mecanismes de transmissió del moviment.

Fer càlculs elementals de velocitats, relació de transmissió, moments i potència en els mecanismes estudiats.

Unitat 3 Màquines tèrmiques

Distingir els diferents tipus de màquines tèrmiques.

Descriure el funcionament de les màquines tèrmiques més importants i

identificar-ne els elements i les parts fonamentals.

Distingir els diferents combustibles usats pel funcionament de les

màquines tèrmiques i descriure les conseqüències del seu ús.

Identificar els diferents sistemes alternatius a les màquines tèrmiques i

descriure’n el funcionament.

Valorar l’ús de màquines i sistemes que siguin sostenibles i

respectuosos amb el medi ambient

Unitat 4 Sistemas de comunicació

Identificar i conèixer els tipus d’ones i les seves característiques.

Diferenciar les classes de comunicacions i les seves característiques.

Identificar les parts d’un telèfon i conèixer-ne el funcionament.

Comprendre i descriure el funcionament de la ràdio.

Conèixer el funcionament dels diferents sistemes de televisió.

Comprendre i descriure el funcionament d’internet.

Anomenar els avantatges i els inconvenients en el desenvolupament de

les telecomunicacions.

Descriure el principals sistemes de comunicació per Internet domèstics.

Unitat 5 Creació de

blogs i pàgines web

Realitzar presentacions que integrin eines digitals i programari específic.

Conèixer el funcionament bàsic dels principals tipus de comunicació a

distància i reflexionar sobre el seu ús i abús.

Crear, editar i mantenir publicacions a internet, tot respectant la

propietat intel·lectual aliena i la informació sensible.

Unitat 6 Programació d’aplicacions

Definir i identificar els diferents components d’un programa informàtic.

Dissenyar programes informàtics simples aplicables a necessitats

concretes del seu entorn immediat.

Realitzar programes informàtics simples aplicant estructures de

programació que incloguin operadors, estructures condicionals i

estructures de repetició.

Utilitzar tècniques i eines de depuració de programes.


MATÈRIA E. Física

CURS 4 ESO


1.

Condició

física i Salut.

“valoració del

meu estat

físic”

1. Realitzar el test de potencia aeròbica màxima PAM de la Course

Navette i valorar el progres de l’inici a final del curs (més 1 si hi ha

millora). Posar la nota en funció del percentil de les taules.


màxima. Es valorarà el progrés de l’inici a final de curs (més 1 si hi

ha millora). Posar la nota en funció del percentil de les taules.

3. Valorar quantitativament a partir d’uns percentils segons l’ edat.

2.

Condició

física i la

salut:

“Fem

preparació al

fitness”

1. Els alumnes hauran de realitzar el test de la Coursse Navette i

arribar a un mínim de 4 (noies) i 5 (nois). Registrar-lo al full excel.

2. Realitzar uns circuits de FR 2 sèries de 8-10 repeticions treballant

la força explosiva, i un altre de 40” de temps de treball i 20” de

temps de recuperació. Es valorarà P++ aquells que fan de forma

correcta les dues sèries i P+ aquells que ho fan amb certa dificultat.

Si no col·laboren es posarà Col- 3. Realitzar per parelles un circuit de força utilitzant les

auto/càrregues o les càrregues del company. 4. Presentar al novembre el treball en grup de la condició física i la

salut sobre la força resistència i el fitness.

3.

Esports

col·lectius:

Handbol

Passada

1. Realitzar i executar de forma correcta un recorregut on faran bot

d’ handbol, parada punt zero, sortida i tir en salt. Important el

canvi de ritme, saltar amb el peu contrari a la mà de tir i l’armat

del braç de tir.

2. Defensar a l’home pilota després d’una passada frontal. Important

el control d’una mà del tronc i pit del contrari i atacar amb l’altre

mà el braç del llançador. L’atacant ha d’anar a fixar el defensa per

tal de fer l’exercici.

3. Realitzar uns partits i valorar el comportaments tàctics i l’execució

tècnica en situacions reals de pràctica.

4. Presentar al novembre el treball en grup sobre exercicis referents

a la tècnica i la tàctica a l ‘handbol en format de tres entrenaments

de setmana (un microcicle). Es pot presentar en format digital o en

full imprès.

4 Esports

individuals:

“Atlètics” IV

1. Els alumnes hauran de realitzar un recorregut on hi haurà una part

de tècnica de cursa, una segona de llançament de pes començant

des de darrera( gir de tronc + impuls i llançament; i una tercera de

tècnica de cursa al salt d’alçada + batuda.

Tres notes cursa + salt d’alçada + llançament de pes (sencer)

2. Presentar al febrer el treball en grup o parelles sobre tres

sessions d’ entrenament una de curses (velocitat) una de salts (salt

alçada) i una de llançaments (de pes).

3. Realitzar la gran majoria de proves d’atletisme realitzades a classe

i valorar positivament la participació en el cros de Rubí i/o Sant

Cugat.

5.

Les activitats

d’orientació.

“AZIMUT”

1. Realitzar un recorregut d’orientació al col·legi en grups de 3-4 i on

s’ hagi d’aplicar de forma pràctica les tècniques d’orientació

mitjançant la brúixola. Es mirarà que el full tingui els graus

correctes i les distàncies correctes aplicant un factor de correcció.

6.

Esports

col·lectius:

Juguem al

“vòlei platja”

voleibol

1. Realitzar l’execució de forma correcta d’autopassades de toc de

dits, passades per parelles d’avantbraç i el executar el servei de

seguretat o de baix al voleibol. Important la trajectòria de la pilota

en un moviment parabòlic.

2. Valorar els comportaments tàctics i l’execució tècnica en situacions

reals de pràctica en partit.

3. Presentar al febrer/ març el treball en grup o parelles sobre

exercicis referents a la tècnica i la tàctica al voleibol en format de

tres entrenaments de setmana (un microcicle setmanal).

7. “Ens

relaxem per relacionar-

nos” Tècniques

de relaxació

1. Practicar i participar en diferents tècniques de relaxació com

Schutz i Jacobson. Només es valora el fet de tenir prou autocontrol

personal la capacitat d’ inhibició.

8.

Realitzem

una

coreografia

“jo ballarí

de fama”

1. Participar de forma constructiva en la creació i realització de

coreografies amb suport musical.


- La dificultat de la coreografia.

- La interpretació personal.

- La participació en la realització i predisposició en la

construcció de les activitats.

Es podrà presentar gravant la coreografia o fer-la en públic.

9- esports

alternatius

“Bàdminton”

1. Participar de forma activa en els partits i jocs de bàdminton)

2. Utilitzar el material de forma adequada al seu ús.

3. Col·laborar amb els companys. S’ apuntarà al full d’observació el

grau de participació i col·laboració. P+

CRITERIS D’AVALUACIÓ NIVELL 4 ESO

MATÈRIA ÈTICA

CURS 2017-18

Unitat 1

• Desenvolupa la capacitat crítica i la iniciativa personal i

assumeix la responsabilitat que implica l’ús de la llibertat en la

presa de decisions.

• Reflexiona sobre les transformacions i els desequilibris socials i

econòmics existents al món actual, sap analitzar les seves

implicacions en el món laboral de l’entorn, així com les seves

relacions en món globalitzat.

• Identifica i rebutja situacions de marginació, intolerància,

desigualtat i injustícia social al món i desenvolupar una

consciència ètica.

• Està obert/a a buscar i pensar alternatives i solucions als

problemes per intentar fer un món més just.

• Reconeix i valora diverses formes de participació ciutadana,

com el voluntariat, l’associacionisme i altres moviments

compromesos en la defensa dels drets humans, i els valors que

aporten a la societat.

• Practicar normes cíviques per mitjà de la participació en

activitats socials de l’entorn proper, assumint responsabilitats i

treballant de forma cooperativa.

Unitat 2

• Entén la igualtat i la diversitat com a valors fonamentals de tota

convivència pacífica i democràtica.

• Identifica les causes i factors de discriminació entre sexes.

• Analitza el camí recorregut cap a la igualtat de drets de les

dones.

• Desenvolupa una actitud crítica davant les argumentacions no

raonades.

• Rebutja la discriminació i les situacions de violència de les quals

són víctimes les dones.

• És crític amb el paper de la dona en els mitjans de comunicació

i el rol social que aquests perpetuen.

• És capaç de crear un espot publicitaria partir d´un llenguatge no

sexista.

Unitat 3

• Copsa la relació entre l’avenç de la ciència i els nous

interrogants que obre per a l’ètica.

• Comprèn el paper de l’ètica en la societat davant els dilemes

científics.

• Reconeix i exercita els tres principis bàsics en bioètica

(respecte a l’autonomia, evitar el dolor i un tracte digne i no

discriminatori.

• Copsa les diverses argumentacions dels qui estan a favor dels

dilemes ètics plantejats i del qui estan en contra.

• Comprèn on rau el veritable conflicte ètic en els casos estudiats:

eutanàsia, avortament, maternitat subrogada i eugenèsia.


MATÈRIA Física i Química

CURS 2018 - 2019

Unitat 1

L’activitat científica.

Descriure, entendre i identificar el mètode científic i les fases de què

consta.

Comprendre què és una magnitud i els tipus de magnituds que hi ha, i

també saber mesurar-les i identificar-les.

Conèixer el Sistema Internacional d’unitats i les normes que el regeixen.

Expressar les mesures en les unitats adients sabent fer ús dels

múltiples i submúltiples que descriu el SI.

Saber expressar una magnitud en la seva corresponent equació de

dimensions.

Saber fer ús de la notació científica.

Entendre i saber interpretar i calcular els errors en la mesura, i a més

reconèixer les xifres significatives d’una magnitud i saber fer-ne

l’arrodoniment quan escau.

Saber representar gràfics i interpretar-los.

Unitat 2

El moviment.

Descriure, entendre i identificar el moviment.

Descriure i comprendre què és una magnitud i els tipus de magnituds

fonamentals del moviment, i també saber mesurar-les, representar-les i

interpretar-les gràficament.

Reconèixer el MRU, saber expressar-lo matemàticament i fer-ne la

representació gràfica, a més és capaç de resoldre problemes que

responen a aquest tipus de moviment.

Reconèixer el MRUA, saber expressar-lo matemàticament, fer-ne la

representació gràfica i ser capaç de resoldre problemes que responen a

aquest tipus de moviment.

Reconèixer el moviment circular, saber expressar-lo matemàticament i

ser capaç de resoldre problemes que responen a aquest tipus de

moviment.

Reconèixer el MCU, saber expressar-lo matemàticament i ser capaç de

resoldre problemes que responen a aquest moviment.

Reconèixer la composició de moviments i ser capaç de resoldre

problemes que responen a aquesta situació.

Unitat 3

La dinàmica.

Descriure el concepte de força i conèixer els efectes que produeix sobre

els cossos i la seva naturalesa vectorial.

Conèixer els antecedents de la dinàmica i les seves lleis, i també

comprendre la primera llei de Newton o principi de la inèrcia, la segona

llei de Newton o principi fonamental de la dinàmica i la tercera llei de

Newton o principi d’acció i reacció.

Conèixer i comprendre les forces del nostre voltant, i a més les sap

representar i calcular.

Conèixer la llei de la gravitació universal i les principals explicacions que

la van precedir des d’una perspectiva històrica.

Entendre el moviment dels satèl·lits, conèixer-ne la classificació i saber

què són les estacions espacials i la problemàtica que representen les

escombraries espacials.

Unitat 4

Els fluids.

Descriure el concepte de pressió i els efectes que ocasiona sobre un

cos.

Conèixer i caracteritzar els tres estats de la matèria, així com definir què

són els fluids i la densitat.

Comprendre què és la pressió hidrostàtica, saber calcular-la i conèixer

el principi fonamental de la hidrostàtica i les seves conseqüències.

Reconèixer algunes de les aplicacions de la pressió hidrostàtica.

Conèixer el principi de Pascal i les seves aplicacions.

Comprendre què és la pressió dels gasos, saber definir i mesurar la

pressió atmosfèrica i conèixer els instruments de mesura de la pressió;

a més, ser capaç d’interpretar mapes meteorològics.

Conèixer i entendre el principi d’Arquimedes i la flotabilitat dels cossos

Unitat 5

L’energia.

Descriure i caracteritzar el concepte de treball, saber calcular-lo i

relacionar-lo amb la força de fregament i ser capaç d’interpretar i

representar el gràfic força-desplaçament.

Descriure el concepte d’energia, reconèixer i caracteritzar les diferents

formes d’energia i conèixer-ne el principi de conservació.

Comprendre els conceptes de potència i rendiment, i també saber com

es calculen.

Descriure i caracteritzar els conceptes de calor, temperatura i equilibri

tèrmic, així com saber utilitzar les diferents escales que mesuren la

temperatura.

Comprendre el concepte de caloria i la seva equivalència en joules.

Reconèixer i saber com actuen els diferents factors que intervenen per

assolir l’equilibri tèrmic entre cossos que presenten diferents

temperatures, conèixer com s’expressa i calcular la quantitat de calor

intercanviada entre dos cossos que tenen temperatures diferents, així

com saber què és la calor específica d’una substància i comprendre

l’equació d’equilibri d’una mescla.

Comprendre què significa el canvi d’estat d’una substància, conèixer els

canvis d’estat i la seva relació amb l’energia, així com saber què és la

calor latent d’una substància i ser capaç d’interpretar les corbes

d’escalfament.

Reconèixer els efectes de la calor sobre els cossos.

Entendre què és i quan es produeix la dilatació d’un cos, saber que

aquest efecte té lloc en els tres estats d’agregació i conèixer els tipus

de dilatació en sòlids i com es calculen, i també comprendre la relació

que hi ha entre els coeficients de dilatació.

Entén el funcionament de les màquines tèrmiques i sap calcular-ne el

rendiment.

Unitat 6

L’energia de les ones.

Descriure i identificar el moviment vibratori i el moviment ondulatori.

Classificar les ones atenent a diferents criteris.

Descriure i caracteritzar els pols i el tren d’ones; ones longitudinals i

transversals; ones a l’espai; ones mecàniques i electromagnètiques, i

ser capaç de relacionar-les amb exemples concrets.

Conèixer les magnituds característiques de les ones, així com saber la

relació que en presenten algunes.

Comprendre el fenomen de reflexió d’una ona i identificar-ne els

principals elements.

Comprendre el fenomen de refracció de les ones, identificar els

principals elements que s’hi distingeixen i conèixer què és l’índex de

refracció relatiu.

Reconèixer el fenomen de les interferències i els seus tipus, així com el

cas de les ones estacionàries, i comprendre el fenomen de la

polarització.

Definir què és el so, saber com es produeix i es transmet, i també

comprendre què és la velocitat de propagació del so i saber com

calcular-la. A més, conèixer com els éssers humans percebem el so a

través de l’oïda.

Reconèixer i caracteritzar els trets fonamentals del so: la intensitat, el to

i el timbre.

Entendre com es produeix el fenomen de l’eco i saber-ne donar

exemples concrets.

Conèixer la dualitat partícula-ona de la llum, així com la velocitat de

propagació de la llum.

Comprendre el fenomen de reflexió de la llum, diferenciar els tipus de

reflexió i conèixer com s’obtenen les imatges en un mirall pla.

Entendre el fenomen de la refracció de la llum, conèixer l’índex de

refracció absolut i saber quan es produeix el fenomen de reflexió total

interna.

Definir i comprendre què és la dispersió de la llum.

Saber definir què són les lents, diferenciar i caracteritzar els dos tipus

de lents que hi ha, i a més reconèixer els principals elements

geomètrics de les lents primes. També ser capaç d’elaborar un

diagrama de raigs i reconèixer les principals característiques de la

imatge.

Tenir coneixença del funcionament dels ulls humans i de com les lents

contribueixen a corregir dèficits en la visió.

Conèixer les ones electromagnètiques i, en particular, descriure i

caracteritzar la llum visible per a l’ésser humà.

Unitat 7

L’estructura atòmica.

Explicar que la matèria té càrrega elèctrica a partir dels descobriments

de l’electró i el protó.

Explicar el model atòmic de Thomson i conèixer el concepte d’ió i els

tipus d’ions.

Explicar el model atòmic de Rutherford.

Comprendre el descobriment del neutró i com va repercutir en la

configuració de l’estructura atòmica.

Conèixer i identificar el nombre atòmic (Z) i el nombre màssic (A) d’un

element.

Descriure i identificar els isòtops, conèixer-ne les aplicacions i ser

conscient de la perillositat dels isòtops radioactius.

Saber què és la massa atòmica, la unitat de massa atòmica i com es

calcula la massa d’un element.

Explicar com els espectres van contribuir a reconsiderar els models

atòmics coneguts aleshores, i també coneix els tipus d’espectres.

Explicar i caracteritzar l’àtom de Bohr.

Explicar les modificacions en el model atòmic de Bohr i saber què és la

configuració electrònica d’un àtom i el seu diagrama d’energia.

Explicar les contribucions de la mecànica quàntica al model atòmic de

Bohr.

Unitat 8

El sistema periòdic i

l’enllaç químic.

Comprendre i conèixer el sistema periòdic dels elements i la seva

relació amb la configuración electrònica.

Descriure i caracteritzar les propietats periòdiques dels elements tenint

en compte on se situen en el sistema periòdic.

Comprendre què és un enllaç químic i conèixer els tipus d’enllaços.

Descriure i caracteritzar l’enllaç covalent, i a més conèixer les

substàncies que se’n poden originar amb una estructura ben diferent.

Comprendre com s’estableixen els enllaços covalents entre àtoms en

les substàncies simples i en els compostos, i també conèixer el

diagrama de Lewis com a mitjà de representació de molècules amb

enllaç covalent.

Reconèixer els tipus de molècules covalents: apolars i polars; així com

les forces intermoleculars i saber descriure’n les principals

característiques.

Conèixer què és un cristall i els tipus de cristalls formats per

substàncies covalents, ser capaç d’esmentar exemples d’aquests tipus

de cristalls i saber-ne les principals propietats.

Comprendre què és l’enllaç metàl·lic i descriure les principals propietats

dels metalls.

Comprendre què és l’enllaç iònic i descriure les principals propietats

dels compostos iònics.

Unitat 9

La química del carboni.

Conèixer l’estructura atòmica del carboni, explicar com pot formar

enllaços amb altres àtoms i reconèixer les formes al·lotròpiques

del carboni. També saber-ne esmentar exemples concrets i

relacionar-los amb les seves propietats i aplicacions.

Conèixer els diferents tipus de fórmules que s’utilitzen per

expressar els compostos del carboni, així com els models

moleculars que també es fan servir.

Descriure què és un grup funcional, reconèixer els grups

funcionals més importants i saber què és una sèrie homòloga.

Descriure i caracteritzar els hidrocarburs i els seus tipus. Ser

capaç d’anomenar-los i escriure’n la fórmula corresponent, i a

més esmentar les propietats físiques i químiques que presenten.

Reconèixer les fonts naturals d’on s’obtenen hidrocarburs.

Descriure i caracteritzar els compostos oxigenats i els seus tipus.

Ser capaç d’anomenar-los i escriure’n la fórmula corresponent,

així com d’esmentar les propietats físiques i químiques que

presenten.

Descriure i caracteritzar les amines. Ser capaç d’anomenar-les i

escriure’n la fórmula corresponent. També esmentar les

propietats físiques i químiques que presenten.

Unitat 10

Els canvis químics.

Comprèn què és una reacció química, reconeix les substàncies inicials i

finals d’una reacció i sap que les equacions químiques són la

representació de les reaccions químiques mitjançant les fórmules de les

substàncies que hi intervenen. També coneix com aquestes es

formulen i s’ajusten.

Coneix la llei de la conservació de la massa o llei de Lavoisier.

Coneix les lleis dels volums de combinació.

Descriu i classifica les reaccions químiques atenent a diferents criteris

(l’organització dels seus àtoms; la velocitat de la reacció, i l’energia

intercanviada).

Sap què és la velocitat de reacció i els factors que hi incideixen.

Coneix què és la calor de reacció i l’energia d’activació en una reacció

química.

Reconeix i caracteritza reaccions químiques de gran interès, com són

les àcid-base i les d’oxidació-reducció.

Descriu i comprèn els conceptes de mol i massa molar, així com sap fer

els càlculs que se’n poden derivar.

És capaç de dur a terme els càlculs estequiomètrics apropiats

considerant la informació que aporta la reacció química o el problema

que es planteja.

Maristes Rubí


NIVELL ESO4

MATÈRIA Informàtica

CURS 2015-2016

Unitat 1

1) Conèixer la història de l’ordinador i els principals contribuïdors a

l’escenari actual.

2) Distingir entre maquinari i programari d’un ordinador.

3) Classificar els perifèrics segons siguin d’entrada i de sortida.

4) Saber utilitzar els perifèrics més habituals amb fluïdesa.

5) Valorar els diferents tipus d’unitats d’emmagatzemament.

6) Valorar les diferencies entre els diferents tipus de memòria.

Unitat 2

1) Conèixer el sistema de pas d’un número en Base 10 a el seu

equivalent en base 2, i aplicar-lo correctament sense ajuda de

calculadora.

2) Conèixer el sistema de pas d’un número en Base 2 a el seu

equivalent en base 10, i aplicar-lo correctament sense ajuda de

calculadora.

3) Ser capaç de realitzar sumes amb carry de números positius

codificats en sistema binari.

4) Ser capaç de realitzar restes amb carry de números positius

codificats en sistema binari, i amb resultat positiu.

5) Ser capaç de realitzar multiplicacions amb carry de números positius

codificats en sistema binari.

6) Conèixer les funcions de canvi de base que ofereix la calculadora de

Windows.

7) Ser capaç de construir la taula de veritat d’un circuit lògic donat.

Unitat 3

1) Conèixer els diferents tipus de xarxes en funció de la seva extensió o

la seva disposició física.

2) Identificar els elements necessaris per accedir a Internet.

3) Configurar l’accés a una xarxa sense fil.

4) Manegar amb soltesa la configuració del protocol TCP/IP per accedir

a Internet o establir una xarxa local.

5) Adaptar a les nostres necessitats el tallafoc de Windows XP.

Unitat 4

1) Comprendre la funció d’un sistema operatiu, així com els seus

mòduls bàsics.

2) Conèixer els diferents tipus de sistemes operatius depenent

d’usuaris i tasques que puguin fer alhora.

3) Conèixer els principals sistemes operatius del mercat.

4) Analitzar els avantatges d'un sistema operatiu basat en

finestres.

5) Manegar amb habilitat tots els temes relacionats amb

l'administració de carpetes i arxius.

Unitat 5

1) Conèixer les possibilitats del processador de text per a la

realització de documents escrits.

2) Produir textos escrits de diferents formats: cartes, informes,

esquemes, portades, treballs, llibres, revistes, etc.

3) Integrar elements textuals i gràfics.

4) Procés solvent amb les dades d’un full de càlcul: autofiltres i

taules dinàmiques.

5) Ús del patró de diapositives en les presentacions ofimàtiques.

6) Inserció d’efectes visuals d’animacions i transicions de

diapositives.

7) Composició de documents amb textos i imatges amb una eina

específica de maquetació de documents.

Unitat 6

1) Utilitzar, a nivell d'usuari, els navegadors web.

2) Buscar informació a Internet utilitzant el quadre de cerca

instantània.

3) Conèixer l'ús d'un programa client de correu POP.

4) Llegir el correu web.

5) Inserir missatges a fòrums.

6) Realitzar descàrregues directes de la Xarxa.

7) Saber com utilitzar un servidor FTP.

Unitat 7

1) Conèixer els avantatges que ens pot aportar el Web 2.0.

2) Utilitzar les xarxes socials per ampliar el cercle d'amistats i

conèixer altres persones amb gustos afins.

3) Conèixer els perills de publicar les nostres dades personals a

certes xarxes socials.

4) Fer servir Flickr i YouTube per compartir i distribuir arxius.

5) Mantenir un blog amb el qual es pugui mantenir relacions amb

altres persones fora de l'entorn habitual.

6) Buscar informació mitjançant la Viquipèdia.

7) Crear, modificar i desar documents a la Xarxa a través de

Google Docs.

Unitat 8

1) Modificar la mida d’una imatge.

2) Alterar els paràmetres de color d’una imatge.

3) Retocar imatges.

4) Incorporar text a una imatge.

5) Capturar àudio i vídeo d’una càmera de vídeo a través d’una

targeta capturadora.

6) Editar l’àudio i vídeo capturat.

7) Afegir música als clips.


NIVELL ESO 4 MATÈRIA Llengua Francesa

CURS 2018-2019

Unitat 1

Vocabulari:

-Adjectius qualificatius regulars i irregulars. -Les vêtements i descripció de les qualitats dels objectes. -Adjectius per descriure una persona.

Gramatica: -Repàs verbs del primer, segon i tercer grup del present díndicatiu. -Utilització dels adverbis de manera, temps, quantitat i lloc. -Estudi de les estructures: Cést / Il est -Practicar les estructures interrogatives en tres registres : familier, standard et soutenu.

Funcions del llenguatge : -Ser capaç de fer una descripció tant física com psicológica dún personatge famós junt a la descripció de la seva vestimenta. -Ser capaç de descriure un personatge de forma oral. -Ser capaç de comprendre missatges i conversacions dáccord al format déxamen DELF A2. -Comprensió lectora dún text descriptiu dáccord al format déxamen DELF A2.

Unitat 2

Vocabulari: -Vocabulari de la gare. -Vocabulari dels achats.

Gramàtica: L’imperatiu afirmatiu i negatiu + pronom personal La causa: à cause de, parce que, comme, puisque Els pronoms demostratius: celui-ci, celui-là, celui de / que Els pronoms interrogatifs : lequel, laquelle, lesquels, lesquelles Repàs dels temps verbals del passat : passe composé et

imparfait- Estudi del contrast entre els dos temps verbals dels passat.

Funcions del llenguatge :

Donar ordres Ser capaç de contar un esdeveniment en passat. Poder utilitzar els connectors de causa. Informar-se sobre un producte dintre dúna situación de

compres. Poder mantenir una conversa simulant que volen comprar un

bitllet de tren a una estació. Ser capaç déscoltar i comprendre converses relacionades amb

els mitjans de transport. Explicar una experiència viscuda

.

Unitat 3

Vocabulari

-Fêtes – activités i organisation -Règlements

Gramàtica:

Comprendre i utilitzar correctament les estructures gramaticals apreses en la unitat relacionades amb:

-Present du subjonctif. Expressar l’obligació i el desig.

-Fer apreciacions. Parlar del que està permès i prohibir. -Repàs dels pronoms relatif: que, qui et où -Introducció del pronom relatif : dont

Funcions del llenguatge : -Expressar lóbligació i el desig utilitzant el subjunctiu. -Indicar allò que esta permés o no en diferents ambients. -Ser capaç déscriure un text sobre les normes dúna escola. -Escriure una invitació per convidar als nostres amics a la nostra festa dániversari. -Escriure una carta informal i acceptar o refusar una invitació. -Donar estructures necessàries per tal que puguin respondre una carta informal: acceptar o refusar una invitació.

Unitat 4

Vocabulari: -El temps -Emissions televisives -Oficis Gramàtica:

-Revisió temps verbals del futur: futur simple et futur proche. -Adjectius possessius i pronoms possessius -Verbs dópinió a líndicatiu i el subjuntiu -Expressió de temps: hier, après-midi per revisar el passat.

Funcions del llenguatge: -Gravar un vídeo fent previsions del temps. -Escriure una postal per parlar dels nostres plans a léstiu utilitzant el temps verbals del passat i del futur. -Visualitzar la pel·lícula la Famille Bélier. -Escriure un petit text sobre la pel·lícula francesa ´La famille Bélier`.

Unitat 5

Vocabulari: -Vocabulari de la ciutat -Els esports.

Gramàtica: - Estudi del Conditionnel: formes et emplois. - Si + présent, futur / Si + imparfait, conditionnel - Expressions de temps: il y a, depuis, ça fait...

Funcions del llenguatge - Expressar necessitats i desitjos - Fer suggerencies - Realitzar hipòtesis - Expressar la duració

Unitat 6

Vocabulari: - Expressions per fer un sondeig - Pintures i quadres

Gramàtica: - Comprendre i utilitzar correctament les estructures gramaticals

apreses en la unitat relacionades amb: Els indefinits: quelqu’un, quelques, chacun... El passé simple El plus-que-parfait

Funcions del llenguatge:

-Interpretar una enquesta. -Interpretar i comparar quadres - Escriure una descripció d´un quadre d´un pintor francès.

.

Maristes Rubí


NIVELL 4t ESO

MATÈRIA RELIGIÓ

CURS 2018-2019

Unitat 1

• Comprèn la relació dels primers cristians amb el judaisme. (obj.1)

• Identifica la figura de sant Pau i la seva importància en l’expansió del cristianisme. (obj.1)

• Interpreta i coneix la relació entre els primers cristians i l’Imperi romà. (obj.2)

• Coneix el sentit del martiri en els primers cristians. (obj.2)

• Identifica l’estil de viure i l’organització de les primeres comunitats. (obj.3)

• Identifica els escrits del Nou Testament sobre les primeres comunitats cristianes. (obj.3)

• Coneix els primers escrits cristians que no formen part del Nou Testament. (obj.4)

• Identifica el sentit dels primers escrits de la teologia cristiana relacionats amb la filosofía del moment. (obj.5)

• • Entén el sentit de la literatura apologètica. (obj.5)

• Coneix els trets essencials de les escoles de pensament cristià. (obj.6)

• Identifica els pares de l’Església. (obj.6)

• Comprèn el sentit dels primers concilis de l’Església. (obj.7)

• Identifica les principals heretgies dels primers segles de cristianisme. (obj.8)

• Analitza i extreu informació d’un text. (obj.9)

• Relaciona el llenguatge cinematogràfic amb els fets històrics de l’època. (obj.9)

• Utilitza textos i imatges com a Font d’informació. (obj.9)

• S’implica activament en les cerques d’informació proposades a l’aula.

(obj.9)

Unitat 2

Comprèn les relacions de vassallatge a l’època feudal i les implicacions del feudalisme a l’Església.(Obj.1)

Coneix les principals heretgies d’aquesta època.(Obj.2)

Coneix l’origen de la Inquisició. (Obj.2)

Comprèn el context històric de la Reforma Gregoriana. (Obj.3)

Coneix els trets principals de la Reforma Gregoriana. (Obj.3)

Identifica els principals pensadors cristians de l’època i els principals trets del seu pensament. (Obj.4)

Comprèn el context històric i el sentit de les croades. (Obj.5)

Coneix els principals ordes militars de l’època. (Obj.5)

Coneix el cisma d’Occident i la sevaimplicació en l’Església del moment.

(Obj.6)

Comprèn el sentit del sorgiment de la vida monàstica i la seva importància per a l’Església. (Obj.7)

Identifica els principals trets de la vida monacal i dels principals ordes sorgits a l’edat mitjana. (Obj.7)

• Coneix el trencament amb l’Església d’Orient i la seva implicació en l’Església del moment.

Unitat 3 • Coneix el context històric i eclesial de la Reforma de Luter. (Obj.1)

• Identifica la repercussió de la Reforma protestant. (Obj.1)

• Coneix la teologia de Luter.(Obj.1)

• Coneix el concili de Trento i els trets essencials de la Reforma de l’Església catòlica. (Obj.2) • Coneix la repercussió de la renovació de la vida religiosa en l’Església del moment. (Obj.3) • Coneix els trets essencials de la renovació de la vida religiosa i de la importància de la Companyia de Jesús en la Contrareforma catòlica. (Obj.4) • Coneix el significat de l’expansió del cristianisme i n’identifica les llums i les ombres. (Obj.5) • Coneix el sentit missioner de l’Església. (Obj.5)


NIVELL ESO 4

MATÈRIA Tecnologia

CURS 2018-2019

Unitat 1

Electrònica

analògica

• Identificació dels components electrònics bàsics i descripció de les

seves funcions.

• Realització esquemes electrònics senzills emprant la simbologia

normalitzada.

• Realització de càlculs de les magnituds electròniques fonamentals.

• Reconeixement d’alguns circuits electrònics pràctics senzills.

• Anàlisi dels avantatges i dels inconvenients de la utilització de

l’electrònica en aparells i dispositius d’ús comú.

Unitat 2

Electrònica

digital

• Definició i classificació de sistemes digitals i els analògics.

• Conversió binari-decimal, decimal-binari.

• Suma i resta en sistema binari.

• Saber operar amb funcions lògiques.

• Construir la taula de la veritat d’una funció lògica.

• Dissenyar de circuits lògics senzills a partir d’una expressió booleana

utilitzant els símbols corresponents.

Unitat 3

Tecnología de

control

• Descriure i identificar els principals components d’un sistema de

control i la seva funció.

• Distingir entre els sistemes de control de llaç obert i els de llaç tancat.

• Relacionar els factors que permeten permetre que les noves tecnologies

millorin el procés de producció: aplicació de la informàtica, substitució

d’eines per la robòtica amb disminució de riscos i millora de l’eficàcia.

Unitat 4

Robòtica

• Analitzar els diferents elements d’un robot, descriure’n el

funcionament i les aplicacions.

• Relacionar els factors que poden permetre que les noves tecnologies

millorin el procés de producció: aplicació de la informàtica i

substitució de les eines per la robòtica, per reduir els riscos i millorar la

eficàcia.

Unitat 5

Característiques

funcionals d’un

habitatge

• Identificar avantatges i inconvenients d'aspectes com l'emplaçament,

l'orientació i la distribució dels habitatges i fer-ne la seva descripció.

• Distingir els diferents tipus legals d'habitatge i els permisos necessaris

per a la seva construcció i ús.

• Identificar i descriure les característiques de les diferents opcions

(compra, lloguer i ajuts oficials) a l'hora d'accedir a un habitatge.

• Identificar els conceptes bàsics d'una hipoteca i d'un contracte

d'arrendament.

Unitat 6

Instal·lacions

dels habitatges

• Descriure les diferents instal·lacions d'un habitatge i identificar els

elements que les componen.

• Descriure el funcionament de les principals instal·lacions d'un

habitatge i les seves normes d'ús i seguretat.

• Interpretar les dades dels rebuts dels subministraments d'aigua, gas i

electricitat d'un habitatge.

• Valorar les condicions i el compliment de les normes d'ús i seguretat

de les diferents instal·lacions d'un habitatge i la importància de

mantenir-les en perfecte estat.

• Incorporar actituds encaminades a l'estalvi energètic en el nostre

comportament quotidià.

Unitat 7

Pneumàtica i

hidràulica

• Descriure els elements que componen els circuits pneumàtics i

hidràulics i identificar-ne la funció dins d’un circuit d’aplicació.

• Interpretar i explicar el funcionament de circuits pneumàtics i

hidràulics bàsics.

• Analitzar els avantatges i els inconvenients de la utilització de la

pneumàtica i la hidràulica en els processos industrials.

criteris d’avaluaciÓ...tema 1: l’univers i sistema solar ... identificar els elements bàsics...

Documents