crisi de l antic regim i revolucio liberal

Download Crisi de l Antic Regim i Revolucio Liberal

Post on 18-Apr-2015

6 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

M apa conceptualCrisi de lAntic Rgim i revoluci liberal (1788-1874)La guerra de la Independncia i la Constituci de CadisTractat de Fontainebleau (1807). Mot dAranjuez (1808). Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII. Abdicacions de Baiona: Carles IV i Ferran VII van abdicar en Josep Bonaparte. Guerra de la Independncia (maig del 1808-desembre del 1813). Creaci de la Junta Central Governativa del Regne. Constituci de Cadis (1812).

Crisi de lAntic RgimEsclat de la Revoluci Francesa (1789). Tancament de les fronteres amb Frana. Crisi de subsistncies i creixent agitaci social. La Constituci del 1812 Guerra de la Convenci (conflicte entre Frana i Espanya entre 1793 i 1795). Art. 3r. La sobirania residix essencialment en la naci, Pau de Basilea (1795). A partir daquest i pel Espanya es pertany a lluitar tractat Frana i mateix motiuvan unir peraquesta exclusivament el dret destablir les seues lleis contra Portugal i la Gran Bretanya. fonamentals. Art. 15. La potestat de fer les lleis residix en les Corts amb el rei. Art. 16. La potestat de fer executar les lleis residix en el rei. Art. 17. La potestat daplicar les lleis en les causes civils i criminals residix en els tribunals establits per la llei.

El regnat de Ferran VIIRestauraci absolutista (1814-1820). Trienni Liberal (1820-1823). Segona restauraci absolutista (1823-1833).

La independncia de les colnies americanes

Els absolutistes reaccionaris Primera etapa: 1810-1816 (primeres insurreccions). Segona integrat pels ms (repressi espanyola). El bndol apostlic, etapa: 1815-1818 fantics del partit absolutista, pocTercera etapa: 1818-1824 (guerra oberta). satisfet encara amb el despotisme de Ferran, lacorralava amb les seues exageracions () encara li imposava un major rigor i intolerncia, li exigia el restabliment de censatari en la Constituci del 1845 El sufragi la Inquisici (nic punt potser amb el qual Ferran es va creure comproms amb els gabinets estrangers), el tancament de Noms supressi les impremtes i, en fi, tot all Art. 15. les universitats, la Carles de senadors els espanyols que a ms Manifest depodran ser nomenats linfant quetrenta anys complits pertanguen a impresa en segents: significara El Sexenni expressi les classes certa exposiuna grfica Revolucionari (1868-1874) El regnat dIsabel II (1833-1868) de tindre ci de la Universitat de Cervera, que deia (...) ministres deals Corona, consellers dEstat, bentextualment: Lluny grans COMPOSICI DE LES CORTS DEL 1869 Carles V la seus estimats vassalls: sn arquebisbes, bisbes, coneguts Governs dels moderats: 1866: novetat de pensar. (...), ambaixadors de nosaltres la perillosa de dOstende. dEspanya, capitans generalsPactedEspanya (...)I no content el partit (...). 20 els meus drets a la coronalExrcit i Armadaara sc el furibund Regncia de Maria Cristina (1833-1840). Revoluci del 1868, coneguda com va llanar Els compresos amb aquestes absurdes manifestacions, es la Gloriosa.de vostre rei;en en presentar-me 1854DEL 1857 ms, hauran de gaudir i les categories anteriors, a per COMPOSICI a LES CORTS DELproclamant en COMPOSICI DE LES CORTS a vosaltres primera decididament DEla rebelli, de bns propis,solemnes manifests 30000 reials de renda procedent no puc dubtar o de sous de les ocupa Dcada Moderada (1844-1854). Nova ttol, vegada amb aquest Constituci (1869). ni un sol labdicaci del rei i ladveniment al de linfant reials de renda. (...). Ttols de Regnat queel meu tronde 60000 Carles, en Retorn del moderantisme (1856-1868). 40 cions moment que Castella dAmadeu I de exemple sobre 1870-feSavoia9 (novembre imitareu gaudisquen 236 qui tenien ambbrer les seues esperances. reials de Els qui paguen basadesesany dantelaci 8000 5 ocupen contribucions un 1873).als prnceps que lobedincia que deu Governs dels progressistes: directes [i hagen sigutPrimera Repblica espanyola (...). 85 legtimament70 tron 30 45 el crrecs locals o a collocar-vos davall i volareu tots provincials] (1873-1874). Regncia dEspartero (1840-1843). Mesonero Romanos: les meues banderes, i aix 300 Elcreditors alSerrano es proclama fer-vos ColpMemorias degeneral meu afecte destat. un Bienni Progressista (1854-1856). Art. 20.100 Congrs de Diputats es compondr dels que nomenen les Juntes El 104 sesentn (1803-1882). i sobirana magnificncia.vitalicisabeu,Repblica (1874). president Per de la igualment, que Monrquics Guerres carlines: electorals en la forma que justcia sobre Llei (...). qui, desoberecaur el pes de la determine la aquells 35 Art. 22. Peri a ser diputat vulguen escoltar espanyol, destat seglar, haver Primera Guerra Carlina (1833-1840). Moderats i carlins dients deslleials, no es requerix ser la veu dun sobir complitun Unin Liberal gaudir duna renda [que sestablisca] o pagar per anys, i vint-i-cincUnin Liberal desitja fer-los felios. pare que noms Segona Guerra Carlina (1846-1849). Moderats Republicans Moderats contribucions directes la quantitat que la Llei electoral exigisca (...). Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Progressistes No identiNo identi cats cats No identi cats Progressistes Octubre de 1833. Demcrates Constituci del 1845.

U nitat

6

Tractats entre Espanya i Frana (1795-1807)

Any1795 1796 1801

TractatPau de Basilea Tractat de Sant Ildefons Acord dAranjuez

ConseqnciaFinal de la guerra contra la Repblica Francesa. Guerra contra la Gran Bretanya. Guerra contra Portugal (guerra de les Taronges), que va finalitzar amb la Pau de Badajoz, desprs daconseguir el comproms de Portugal de tancar els ports als vaixells britnics. Guerra contra la Gran Bretanya (batalla de Trafalgar, Acord de repartiment de la corona portuguesa. Aquest tractat va permetre larribada massiva de tropes franceses que, en teoria, es dirigien a Portugal, per que va acabar sent linici de la guerra de la Independncia o del Francs (1808-1814).

1802 18051807

Tractat de neutralitat

Tractat de Fontainebleau

GUERRA DEL FRANCSEntrada de Napole Ofensiva francesa (1808-1812) Retirada francesa (1813) Contraofensiva hispanoanglesa (Wellington) Victries franceses Victries espanyoles Zona ocupada per Napole el 1808 Zones de resistncia hispanoportuguesa ltim territori espanyol ocupat per Frana Torres Vedras Lisboa

La Corunya Oviedo Lugo Astorga

San Marcial 1813 Gasteiz (Vitria) 1813 Burgos Irua (Pamplona) Jaca Lleida Girona 1808

Tui

Orense

Porto Arapiles 1812 Combra Ciudad Rodrigo Talavera de la Reina 1809 Badajoz La Albuera 1812

Saragossa 1808-09 Barcelona 1808 Somosierra 1808 Madrid Castell de la Plana Ocaa 1809 Ucls 1808 Valncia 1811 Tarragona Alcanys 1809 Tortosa

Alacant Bailn 1808 Mrcia Jan

Crdova

Sevilla Granada Cadis Mlaga Gibraltar Ceuta Cartagena

0

100

200

300 km

La revolta de maig a Madrid segons el bndol francsSoldats: mal aconsellat, el populatxo de Madrid sha alat i ha coms assassinats; s molt b que els espanyols que mereixen aquest qualificatiu han lamentat [el que ha passat] (). Per la sang francesa vessada clama venjana. Per tant, ordene el que seguix: Art. I. Aquesta nit el general Gronchy convocar la comissi militar. Art. II. Tots aquells que durant la rebelli hagen sigut empresonats amb armes seran afusellats. Art. III. La Junta de Govern ordenar desarmar els vens de Madrid. [Fet a, els que conserven armes] a casa sense llicncia especial seran afusellats. Art. IV. Qualsevol grup que passe de huit persones [es considerar] reuni de sediciosos i sels disparar a trets de fusell. Art. V. Qualsevol vila o poble on siga assassinat un francs ser incendiat.Quarter General, Madrid, 2 de maig de 1808.

LA PRIMERA GUERRA CARLINAPrincipals expedicions carlines J. A. Guergu (1835) Miguel Gmez (1836) Basilio Antonio Garca (1836) OCANO Pretendent Carles V (1837) Principals focus del carlisme

Mar CantbricaLa Corunya Lugo Santiago Oviedo Gijn Amurrio Bergara Bilbao

Donostia (Sant Sebasti) Lizarra (Estella) Irua (Pamplona) Figueres

Gasteiz (Vitria) Palncia Logronyo Osca Berga Girona Barcelona

Saragossa Jadraque Segvia Madrid Conca Alcntara Badajoz Valdepeas Pozoblanco Crdova Huelva cija Sevilla Jan Granada Requena Albacete Alacant Mrcia Cartagena Valncia Molina de Aragn Morella

ATLNTICO

Altres zones dactivitat carlina Centres liberals Centres carlins

Cadis

Mlaga Ronda

M

e it e d

rr

n

ia

r M a

0

100

200

300 km

Amadeu I (Tor, 1845-1890), duc dAosta, fill del rei dItlia Vctor Manuel II i membre de la famlia Savoia, fou nomenat rei dEspanya el novembre de 1870 i proclamat el gener de 1871. Fou un monarca constitucional i es descoratj per la falta duna base real per a governar, fet que el port a labdicaci per a ell i els seus successors l11 de febrer de 1873. Torn a Itlia poc abans de la proclamaci de la primera repblica espanyola.

Els presidents de la Primera Repblica

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 1819-Madrid, 1882). Llicenciat en Dret, va ser el primer president del poder executiu de la Repblica. Membre del Partit Progressista i, ms tard, del Partit Demcrata, va ser diputat a Corts. Desprs dun breu exili, es va incorporar al moviment revolucionari del 1868 com a republic federal. Amb Pi i Margall com a ministre de Governaci, va presidir la Repblica en els seus inicis. Al juny del 1873, enfrontat a Pi i Margall, va abandonar el crrec i es va installar a Frana. Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrid, 1901). Fill dun obrer txtil, va estudiar dret desprs de passar pel seminari. Es va dedicar al periodisme i va treballar a Madrid com a delegat dun banc. Va ser diputat per Barcelona com a representant del republicanisme federalista. Entre juny i juliol del 1873 va ser president de la Repblica, per la revolta cantonalista el va obligar a dimitir. Va proposar un model federal amb la p