6Uni

tat

Mapa conceptual

1866: Pacte d’Ostende.Revolució del 1868, coneguda com «la Gloriosa».Nova Constitució (1869).Regnat d’Amadeu I de Savoia (novembre 1870-fe-brer 1873).Primera República espanyola (1873-1874).Colp d’estat. El general Serrano es proclama president vitalici de la República (1874).

El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

Governs dels moderats:– Regència de Maria Cristina (1833-1840).– Dècada Moderada (1844-1854).– Retorn del moderantisme (1856-1868).Governs dels progressistes:– Regència d’Espartero (1840-1843).– Bienni Progressista (1854-1856).Guerres carlines:– Primera Guerra Carlina (1833-1840).– Segona Guerra Carlina (1846-1849).– Tercera Guerra Carlina (1872-1876).

El regnat d’Isabel II (1833-1868)

Restauració absolutista (1814-1820).Trienni Liberal (1820-1823).Segona restauració absolutista (1823-1833).

El regnat de Ferran VII

Primera etapa: 1810-1816 (primeres insurreccions).Segona etapa: 1815-1818 (repressió espanyola).Tercera etapa: 1818-1824 (guerra oberta).

La independència de les colònies americanes

Tractat de Fontainebleau (1807).Motí d’Aranjuez (1808).– Carles IV abdica en el seu fill Ferran VII.Abdicacions de Baiona:– Carles IV i Ferran VII van abdicar en Josep

Bonaparte.Guerra de la Independència (maig del 1808-desembre del 1813).Creació de la Junta Central Governativa delRegne.Constitució de Cadis (1812).

La guerra de la Independència i la Constitució de Cadis

Esclat de la Revolució Francesa (1789).Tancament de les fronteres amb França.Crisi de subsistències i creixent agitació social.Guerra de la Convenció (conflicte entre França i Espanya entre 1793 i 1795).– Pau de Basilea (1795). A partir d’aquest

tractat França i Espanya es van unir per lluitarcontra Portugal i la Gran Bretanya.

Crisi de l’Antic Règim

Crisi de l’Antic Règim i revolució liberal (1788-1874)

La Constitució del 1812

Art. 3r. La sobirania residix essencialment en la nació, i pel mateix motiu pertany a aquesta exclusivament el dret d’establir les seues lleis fonamentals.

Art. 15. La potestat de fer les lleis residix en les Corts amb el rei.

Art. 16. La potestat de fer executar les lleis residix en el rei.

Art. 17. La potestat d’aplicar les lleis en les causes civils i criminals residix en els tribunals establits per la llei.

Els absolutistes reaccionaris

«El bàndol ‘apostòlic’, integrat pels més fanàtics del partit absolutista, poc satisfet encara amb el despotisme de Ferran, l’acorralava amb les seues exageracions (…) encara li imposava un major rigor i intolerància, li exigia el restabliment de la Inquisició (únic punt potser amb el qual Ferran es va creure compromés amb els gabinets estrangers), el tancament de les universitats, la supressió de les impremtes i, en fi, tot allò que significara una gràfica expressió impresa en certa exposi-ció de la Universitat de Cervera, que deia textualment: ‘Lluny de nosaltres la perillosa novetat de pensar. I no content el partit furibund amb aquestes absurdes manifestacions, es va llançar decididament a la rebel·lió, proclamant en solemnes manifests l’abdicació del rei i l’adveniment al tron de l’infant Carles, en qui tenien basades les seues esperances».

Mesonero Romanos:Memorias de un sesentón (1803-1882).

El sufragi censatari en la Constitució del 1845

«Art. 15. Només podran ser nomenats senadors els espanyols que a més de tindre trenta anys complits pertanguen a les classes següents:(...) ministres de la Corona, consellers d’Estat, arquebisbes, bisbes, grans d’Espanya, capitans generals de l’Exèrcit i Armada (...), ambaixadors (...). Els compresos en les categories anteriors, a més, hauran de gaudir de 30000 reials de renda procedent de béns propis, o de sous de les ocupa-cions (...). Títols de Castella que gaudisquen de 60000 reials de renda. Els qui paguen amb un any d’antelació 8000 reials de contribucions directes [i hagen sigut càrrecs locals o provincials] (...).

Art. 20. El Congrés de Diputats es compondrà dels que nomenen les Juntes electorals en la forma que determine la Llei (...). Art. 22. Per a ser diputat es requerix ser espanyol, d’estat seglar, haver complit vint-i-cinc anys, gaudir d’una renda [que s’establisca] o pagar per contribucions directes la quantitat que la Llei electoral exigisca (...)».

Constitució del 1845.

35

5

9

300

Unión Liberal Moderats

Progressistes No identi�cats

COMPOSICIÓ DE LES CORTS DEL 1857

Manifest de l’infant Carles

«Carles V als seus estimats vassalls: són ben coneguts els meus drets a la corona d’Espanya (...) ara sóc el vostre rei; i en presentar-me per a vosaltres primera vegada amb aquest títol, no puc dubtar ni un sol moment que imitareu el meu exemple sobre l’obediència que es deu als prínceps que ocupen legítimament el tron i volareu tots a col·locar-vos davall les meues banderes, i així fer-vos creditors al meu afecte i sobirana magnificència. Però sabeu, igualment, que recaurà el pes de la justícia sobre aquells qui, desobe-dients i deslleials, no vulguen escoltar la veu d’un sobirà i un pare que només desitja fer-los feliços».

Octubre de 1833.

COMPOSICI Ó DE LES CORTS DEL 1869

40

20

85

236

Monàrquics

No identi�cats

Moderats i carlins

Republicans

45

104100

70 30

Unión Liberal Moderats

Progressistes

Demòcrates

No identi�cats

COMPOSICIÓ DE LES CORTS DEL 1854

Tractats entre Espanya i França (1795-1807)

Any Tractat Conseqüència

1795 Pau de Basilea Final de la guerra contra la República Francesa.

1796 Tractat de Sant Ildefons Guerra contra la Gran Bretanya.

1801 Acord d’AranjuezGuerra contra Portugal (guerra de les Taronges), queva finalitzar amb la Pau de Badajoz, després d’acon-seguir el compromís de Portugal de tancar els ports alsvaixells britànics.

1802 Tractat de neutralitat Guerra contra la Gran Bretanya (batalla de Trafalgar,

1805-1807 Tractat de Fontainebleau

Acord de repartiment de la corona portuguesa.Aquest tractat va permetre l’arribada massiva de tro-pes franceses que, en teoria, es dirigien a Portugal,però que va acabar sent l’inici de la guerra de la In-dependència o del Francés (1808-1814).

Barcelona 1808

Arapiles1812

Gasteiz (Vitòria)1813

San Marcial1813

Bailén 1808

La Albuera1812

Alcanyís1809

Ocaña1809

Uclés 1808Talaverade la Reina

1809

Somosierra1808

Tui

La Corunya

Girona1808

Orense

Porto

Lisboa

Torres Vedras

AstorgaLugo

Oviedo

CiudadRodrigo

Coïmbra

Iruña(Pamplona)Burgos

Còrdova

Granada

Jaén

Sevilla

Cadis

Badajoz

Màlaga

Gibraltar

Cartagena

València1811

Castellóde la Plana

Tortosa

Alacant

Múrcia

Madrid

Saragossa1808-09

Jaca

Lleida

Tarragona

Ceuta

Entrada de Napoleó

GUERRA DELFRANCÉS

Ofensiva francesa(1808-1812)Retirada francesa(1813)Contraofensivahispanoanglesa (Wellington)Victòries franceses

Victòries espanyoles

Zona ocupada perNapoleó el 1808

Últim territori espanyolocupat per França

Zones de resistènciahispanoportuguesa

0 100 200 300 km

La revolta de maig a Madrid segons el bàndol francés

«Soldats: mal aconsellat, el populatxo de Madrid s’ha alçat i ha comésassassinats; sé molt bé que els espanyols que mereixen aquest qualifica-tiu han lamentat [el que ha passat] (…). Però la sang francesa vessadaclama venjança. Per tant, ordene el que seguix:Art. I. Aquesta nit el general Gronchy convocarà la comissió militar.Art. II. Tots aquells que durant la rebel·lió hagen sigut empresonats ambarmes seran afusellats.Art. III. La Junta de Govern ordenarà desarmar els veïns de Madrid. [Fetaçò, els que conserven armes] a casa sense llicència especial seran afu-sellats.Art. IV. Qualsevol grup que passe de huit persones [es considerarà] reu-nió de sediciosos i se’ls dispararà a trets de fusell.Art. V. Qualsevol vila o poble on siga assassinat un francés serà incen-diat».

Quarter General, Madrid, 2 de maig de 1808.

GironaBerga

Santiago

Lugo

Alcántara

Osca

Conca

Jadraque

Madrid

Segòvia

Palència

Ronda

ÉcijaCartagena

Valdepeñas

Requena

Morella

Gijón

Badajoz

La CorunyaOviedo

Bilbao

Gasteiz (Vitòria)

Amurrio Lizarra (Estella)

Iruña (Pamplona)

BergaraDonostia(Sant Sebastià)

Logronyo

Huelva

Cadis

Granada

Jaén

Pozoblanco

CòrdovaMúrcia

Albacete

Alacant

Màlaga

Barcelona

València

Sevilla

Saragossa

Figueres

Molina de Aragón

OCÉANO

ATLÁNTICO

M a r C a n t à b r i c a

M a r Me d i t e r r à

ni a

Principalsexpedicionscarlines

LA PRIMERAGUERRACARLINA

Centresliberals

Centrescarlins

J. A. Guergué(1835)Miguel Gómez(1836)Basilio AntonioGarcía (1836)PretendentCarles V (1837)

Principalsfocus delcarlisme

Altres zonesd’activitatcarlina

0 100 200 300 km

Amadeu I (Torí, 1845-1890), duc d’Aosta, fill delrei d’Itàlia Víctor Manuel II i membre de la famíliaSavoia, fou nomenat rei d’Espanya el novembre de1870 i proclamat el gener de 1871. Fou un mo-narca constitucional i es descoratjà per la falta d’u-na base real per a governar, fet que el portà a l’ab-dicació per a ell i els seus successors l’11 de febrerde 1873. Tornà a Itàlia poc abans de la procla-mació de la primera república espanyola.

Estanislau Figueras i Moragas (Barcelona, 1819-Madrid, 1882).

Llicenciat en Dret, va ser el primer presidentdel poder executiu de la República. Membredel Partit Progressista i, més tard, del PartitDemòcrata, va ser diputat a Corts. Desprésd’un breu exili, es va incorporar al movimentrevolucionari del 1868 com a republicà fede-ral. Amb Pi i Margall com a ministre de Go-vernació, va presidir la República en els seus inicis. Al juny del1873, enfrontat a Pi i Margall, va abandonar el càrrec i es vainstal·lar a França.

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrid, 1901).

Fill d’un obrer tèxtil, va estudiar dret després depassar pel seminari. Es va dedicar al periodis-me i va treballar a Madrid com a delegat d’unbanc. Va ser diputat per Barcelona com a re-presentant del republicanisme federalista. En-tre juny i juliol del 1873 va ser president de laRepública, però la revolta cantonalista el vaobligar a dimitir. Va proposar un model federal amb la partici-pació d’elements obreristes. El 1877 va publicar Las nacionali-dades, obra en què exposa la seua concepció del federalisme.

Nicolás Salmerón (Almeria, 1838-Pau, França, 1908).

Catedràtic de Filosofia, com a militant del Par-tit Demòcrata va ser membre de la Junta Re-volucionària del 1868. Ministre de Gràcia iJustícia durant el primer Govern republicà, aljuliol del 1873 va ser elegit tercer president dela República. Davall la seua presidència, ambel suport dels generals monàrquics, la revoltacantonalista i el moviment obrer internacionalista van ser repri-mits amb duresa. Va dimitir al setembre de 1873 per negar-sea confirmar unes penes de mort.

Emilio Castelar Ripoll (Cadis, 1832-San Pedro del Pinatar,Múrcia, 1899).

Catedràtic d’Història, va ser l’últim president dela Primera República. Arran de ser desposseïtde la càtedra per criticar la monarquia, es vanproduir uns disturbis estudiantils coneguts com«la nit de sant Daniel» (1865). La seua presi-dència, entre setembre del 1873 i gener del1874, va tindre un caràcter dictatorial. Va perseguir els federa-listes i els cantonalistes, i va reprimir el moviment obrer. Durant laRestauració va col·laborar en la reinstauració de la monarquia.

Els presidents de la Primera República

20

73

17

344

Republicans federalistes

Constitucionalistes

Alfonsins

Radicals

No identificats

COMPOSICIÓ DE LES CORTS DEL 1873(PRIMERA REPÚBLICA)

13.1. Primera República espanyola (1873-1874)

Boyacá(1819)

Pichincha(1822)

Junin (1824)

Ayacucho (1824)

Salta (1812)

Tucumán (1812)

Ituzaingú (1827)

Sarandi (1825)

Chacabuco (1817)

Maipú (1818)

Rancagua (1814)

Carabobo (1821)

REPÚBLICA DOMINICANA

GRANADA 1974

TRINITAT I TOBAGO1962

GUADALUPE (territorio francés)

MARTINICA (territorio francés)DOMINICA 1978

CUBA1898

JAMAICA1962

BAHAMES1973

HAITÍ1804

PUERTO RICO

O C E À

A T L À N T I C

O C E À

P A C Í F I C

SAINT CHRISTOPHER I NEVIS 1983

ANTIGUA I BARBUDA 1981

1821 S’annexa a Haití

1898 S’annexa als EUA1952 Estat lliure associat als EUAM È X I C

ESTATS UNITS D’AMÈRICA

GUATEMALA

BELIZE 1981

EL SALVADORNICARAGUA

HONDURES

COSTA RICA

PANAMÀ

EQUADOR

C O L Ò M B I A

V E N E Ç U E L A

P E R Ú

GUYANA1966 SURINAM

1975

GUAIANA FRANCESA(territori francès)

En disputaFrança i Brasil1900 annexió a Brasil

IMPERIDE BRASIL

B O L Í V I A

PARAGUAI

URUGUAI

X I L E

A R G E N T I N A

Illes Malvines1820 S’independitzen d’Espanya1820-1833 Depenen de l'Argentina1833-fins avui depenen del RU

SAINT LUCIA1979

SAINT VINCENT I LES GRENADINES 1979

BARBADOS 1966

1821 S’uneix a la Gran Colòmbia

1822 Envaït per Colòmbia

1810-1818 Batallesindependentistescontra el virregnat de Perú

1810-1816 Batallesindependentistescontra el virregnat del Riu de la Plata

1816-1828 Envaïtpel Brasil

1819 Envaïtper Colòmbia

S’independitza de Colòmbia

Patagònia

1899-1902DisputaentreXile iArgentina

Hondures Britàniques

Costa dels Mosquits (RU fins a 1850)

1881S’annexa al’Argentina

1821

18381821

1821

1819

1821

1825

1811

1811

1830

1830

1818

1816

1814

1822

1828

18301903

1838

1844

1821

1820

18381821

18211838

1838

Lima

La Paz

Bogotà

Santiago

Buenos Aires Montevideo

Rio deJaneiro

Quito

Caracas

Mèxic

Asunción

L’Havana

Independència del Regne Unit

Independència dels Països Baixos

Independència d’Espanya

Independència de Portugal

Independència de França

1819 Es forma la Repúblicade Gran Colòmbia1830 Es divideix en tres estats

1821-1823 Unit a Mèxic1823 Es formen les Províncies Unidesd’Amèrica Central1838 Es divideix en estats separats

Fronteres el 1830Any de la independència

Any de formació com a estat *

Batalla en les guerres d’independència1810-1827

Expedició de San Martín

Expedició de Bolívar

L’EMANCIPACIÓD’AMÈRICA LLATINA

18251825Si totes dues dates coincideixen, nomésn’apareix una

0 250 500 750 km