cornella 10
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniacornella/pdf/Cornella_10.pdfTRANSCRIPT
redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]
baix llobregat 20 de febrer de 2014 · Núm.10
líniacornellà
“El castellà no estàperseguit, però està
en inferioritat respecte el català”
Entrevista a Maximiliano PalaciosPortaveu del grup municipal
del PP a Cornellà
pàgs 8 i 9
La ciutat impulsa un programapioner d’ajut als emprenedors
Aquestes ajudes, batejades com a Quota Zero, contemplen una bonificació del 100% d’impostos com l’IBI pàg 6
Habitatge pàg 6Cornellà també multaràles entitats bancàriesamb pisos buits
Solidaritat pàg 7Les farmàcies recapten 2.600 euros per a la Botiga Solidària
Comerç pàg 11La Fira de Cornellà acull lanova edició de l’Spannabis
Esports pàg 14La UE Cornellà perd i caude les places de playoff
Economia pàg 3Cornellà aposta perpotenciar el turisme de proximitat
ReconeixementL’ex alcalde José Montilla rebrà la Medalla d’Or de l’Ajuntament pàg 6
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniacornellà 20 febrer 2014
3 | En Portada líniacornellà20 febrer 2014
Un punt simbòlic de la ciutat, elMuseu de les Aigües, forma partde la llista d’indrets amb una granpotencialitat turística que el Con-sorci de Turisme del Baix Llo-bregat ha elaborat recentment.En aquest sentit, el consorci haeditat uns cupons de descompteamb l’objectiu d’incrementar lesvisites turístiques a aquests espaisemblemàtics de la comarca.
El Museu de les Aigües ocu-pa els edificis modernistes de laCentral de Cornellà, una plantad’Aigües de Barcelona que es vainaugurar l’any 1909 amb l’ob-jectiu d’extraure aigua de l’aqüí-fer del Baix Llobregat i abastir la
ciutat de Barcelona. Aquest mu-seu és, a la mateixa vegada, unaindústria en funcionament, quesegons el mateix centre “és unlloc on passat i present s’entre-llacen sobre un substrat comú:l’aigua subterrània”.
Les persones que estiguin in-teressades a adquirir els vals dedescompte poden sol·licitar elscupons adreçant-se directamental Consorci de Turisme del BaixLlobregat o bé descarregant-losa la pàgina www.turismebaix-llobregat.com/cupons.
GRAN PES DEL TURISME El Baix Llobregat és la comarcaon el turisme hi té més pes en re-lació a la població ocupada. Se-gons dades publicades a finals del’any passat pel Consell Comar-cal, el 12% de la població del BaixLlobregat està ocupada en el
sector turístic i un 16% d'em-preses es dediquen també aaquest sector, xifra que supera lamitjana de l'àmbit metropolità ide tot Catalunya.
Dos factors importants quefan que el turisme tingui tant depes a la comarca són la proxi-mitat de Barcelona i el seu lide-ratge a l’hora d’organitzar con-gressos. De fet, una demostraciód’aquesta tendència és que ac-tualment l’usuari de negocis és jasuperior al turista que ve de va-cances.
El turisme, per tant, s’estàconvertint en un sector deter-minant en una comarca on his-tòricament predominava el sec-tor de la indústria. Aquesta ten-dència és general al conjunt delterritori català, on el turismecomença a agafar força i ja su-posa el 12 per cent del PIB.
Cornellà també té atractiu turístic» El Museu de les Aigües, inclòs a una iniciativa del Consorci de Turisme per incrementar els visitants» El turisme ja és un sector determinant per a l'economia del Baix Llobregat, on la indústria perd força
Pamela MartínezCORNELLÀ
REDACCIÓ4Segons les dadesdel balanç turístic de l’any 2013,Catalunya és qui més turistesestrangers rep a l’Estat. I és queun de cada quatre visitants es-trangers que arriben a Espan-ya tria Catalunya com a destí devacances prioritari.
Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terrescatalanes, un 8% més que l’anyanterior i la millor xifra d’arri-bades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetrede l’Organització Mundial delTurisme (OMT).
El conseller d’Empresa iOcupació de la Generalitat, Fe-
lip Puig, valora positivamentles dades i remarca que el turis-me estranger ha crescut “perquès’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”.En conseqüència, la despesadels visitants ha augmentat aun ritme major que el del nom-bre d’arribades i supera els14.000 milions d’euros, un 14,2% més que l’any 2012.
Des de l’administració tam-bé es valora l’anomenat turis-me de congressos, que en l’àm-bit català ha patit un incre-ment progressivament en elsdarrers 5 anys.
Catalunya, líder en recepcióde turistes estrangers
El Consorci de Turisme del Baix Llobregat ofereix vals de descompte per visitar el Museu de les Aigües de Cornellà. Foto: Arxiu
| 4Opiniólíniacornellà 20 febrer 2014
publicitat 619 13 66 88amb el suport de:
líniacornellàLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Dipòsit legal: B.4833-2013
redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
Actualitat a la xarxa
Un diari plural Un diari participatiu
@Ferrancm: Que el 2014 ens manifestemper l’escola en català demostra que a laTransició alguna cosa es va fer fatal, no?#Somescola.
@AdaColau: Los criminales del PP votaránotra vez contra la reforma hipotecaria y lasmedidas antidesahucios, con arrogancia ychulería. Otra vez.
@Catinformació: El cardenal Lluís MartínezSistach al #maticatradio: “la reforma de lallei de l’avortament que prepara el governespanyol es queda curta”.
Es defineixen oxímoron aquellsconceptes de significat contra-dictori o incoherent entre ellsmateixos, per exemple: aiguaseca, mort vivent, llum fosca, cla-morós silenci o foc gelat. Doncsbé, la coordinadora de societatscíviques Convivència Cívica Ca-talana presidida pel filòsof (?) senyor Francisco Caja és unamostra tangible de com amb untítol es pot desvirtuar el seu ver-tader significat fent tot el con-trari. Anem a pams.
Convivència: Viure plegatsen harmonia. No fan res permantenir la convivència, se su-posa entre els catalans de parlacatalana i els de parla castellana,a més s’oblida (i no és casualitat)dels ciutadans que tenen altresidiomes materns i fan tot el pos-sible per dividir els ciutadans catalans per raó de la llenguaque parlin.
Cívica: Zel dels ciutadans enl’ordre polític pels interessos iles institucions del país. Els in-teressos del nostre país els im-porten ben poc i no fan altracosa que convocar alguns ciuta-dans per les conveniències par-ticulars de la seva pròpia pro-posta i sempre a la contra, comper exemple, afirmant que no hiha saldo negatiu a les balancesfiscals entre Catalunya i Espa-nya, negant-se a presentar elsnúmeros d’on surten els càlculs.
Catalana: Perquè resideixenaquí i prou però en la resta, entots els seus capteniments i accions, la seva postura és to-talment castellana, o sigui, ne-gació de l’existència de la naciócatalana. Tot plegat, CCC éscom un triple salt mortal en cai-guda lliure.
4OxímoronPer Jordi Lleal
L’estructura política espanyolasembla que no pot tenir atura-dor pel que fa a la persecució aultrança de la llengua catalanaarreu. Sembla que ho tinguinescrit al seu ADN: Són mono-lingües forever. A part de totl’entramat muntat a les illes Ba-lears i Pitiüses, a la Franja deponent, i al País Valencià, enquè l’actuació de govern porta anegar la unitat lingüística i ar-raconar al màxim l’ús públicdel català, la setmana passadal’atac va tocar de nou la im-mersió lingüística a les escolesque depenen de la Generalitatde Catalunya. Ha estat un atacfrontal i amb total desvergo-nyiment.
Primerament, les cinc fa-mílies que van impugnar la im-mersió lingüística no són inno-cents, no són unes famíliespreocupades per l’educaciódels seus fills i de les seves filles,estan preocupades en com per-judicar la llengua i la culturacatalanes, la pròpia de la terraque els ha acollit o on han vis-cut sempre. Tenen un rerefons
ideològic molt evident al dar-rere. No hi ha cap possibilitatde diàleg ni de negociació ambalgú que porta al tribunal el sis-tema educatiu per motiu ideo-lògic, per motiu d’imposar lacultura que ells consideren su-perior per dret de conquesta.Sembla que no pugui ser possi-ble que hi hagi gent que puguianar contra la llengua del paíson viu. Sembla que no puguiser possible que l’objectiu decinc famílies sigui carregar-sela normalització de la llenguade la terra.
Els mestres i les mestreshan aconseguit durant les dar-reres un petit/gran miracle:apropar el català a milers d’a-lumnes que hi haurien estataliens la resta de la seva vida.Han aconseguit que en moltsindrets del país la llengua decomunicació entre un alumnepakistanès i un de romanès si-gui la pròpia del poble on viu, lacatalana. Cinc famílies carrega-des de ressentiment cultural ilingüístic no poden tirar en or-ris una feina d’aquest nivell.
#JoDecideixo#EnCatalà
Vivim en un món de moltes in-certeses, en una època en laqual la incertesa ha esdevingutel càncer nostre de cada dia.Ara bé, existeix una certesamolt clara: no sortirem mai del’anomenada crisi estructural sino es posa fi a l’economia espe-culativa.
I això, a hores d’ara, és com-pletament impossible ja quequi ho comanda tot a l’ombra,la plutocràcia radical, ha esde-vingut boja i pretén reforçar, enels pròxims anys, el seu poderabsolut mitjançant aquesta –destructiva– economia especu-lativa.
No hi ha cap dubte: el móndel segle XXI és molt més infe-liç, injust i violent que no pas eldel segle XX. Malauradament,la política social ha mort i haestat substituïda per una ideo-logia críptica que s’ho vol carre-gar tot.
La ideologia de la plutocràcia
radical, dels consells d’adminis-tració de les grans corporacionsimpersonals i metafísiques, enscondueix cap al precipici. Defet, el problema gros, el pessi-misme convertit en realitatmortificadora, és que no hi hacap alternativa clara a la ideo-logia de la plutocràcia radical.Avui en dia tot està fragmentati desactivat.
No existeix voluntat ni ca-pacitat de canviar les coses, nide ser racionals. Tot gira al vol-tant de les arbitrarietats de laplutocràcia.
Un altre element al serveide la plutocràcia radical, que hoestà fent tot malbé, és la globa-lització salvatge i descontro-lada. Cal tenir molt present quela plutocràcia tercermundistaés molt pitjor que la plutocràciaoccidental. Avui en dia els ricsxinesos i indis són els màximsresponsables de l’anorreamentde la classe mitjana europea.
Per Josep Maria Loste
4Les injustícies del segle XX 4El català, llengua enemigaPer Emigdi Subirats
#SíQueEsPot
5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] líniacornellà20 febrer 2014
@JoanTarda: És penós que directius d’em-preses alemanyes, enriquides gràcies alnazisme i còmplices d’assassinats, critiquinel nacionalisme català.
@_isaacrosa: Tras rechazar soluciones ahipotecados, ahora viene el debate sobrela justicia universal, y luego el del aborto.Tarde miserable en el Congreso.
@MelciorComes: Que la llengua anglesasigui obligatòria a les escoles, però que noho sigui a les càmeres de representants es-panyoles... Ja està tot dit.
Un diari obert
Opinió en 140 caràcters
Si us pregunto què creieu que pensena Espanya en relació al procés català,segurament ho encertareu. Els catalanssom conscients de la desinformacióamb què són manipulats els ciuta-dans espanyols perquè quan fem zap-ping, navegant pels mitjans de comu-nicació en castellà, ho veiem i ho es-coltem, i tal percepció és precisamentuna de les causes de l’impressionant in-crement independentista català.
Em preguntes què pensen els es-panyols sobre el procés català? Doncs,segurament no s’ho creuen, oi? Per latelevisió els diuen que es tracta d’unatàctica del president Artur Mas per fer-los xantatge a canvi que l’Estat tractiels oligarques catalans com a “espa-nyols amb privilegis”. Si aquells an-tics burgesos proteccionistes de des-prés d’Antoni de Campmany van de-cidir aprendre novament la llengua ca-talana, per tal d’intentar liderar el ca-talanisme de poble, amb l’objectiu d’a-
menaçar Madrid, en el context de lesseves negociacions per intentar com-partir part dels beneficis de l’explo-tació hispànica durant el segle XIX,aquesta vegada Espanya no espera resdiferent dels polítics catalans.
Els polítics espanyols esperen això,però són matussers. Aquells que s’es-panten, de seguida volen provar d’a-pagar el foc amb benzina, i els altres,més escèptics, també són més limitatsintel·lectualment. És el cas de la se-nyora Susana Díaz, que ens distreuanalitzant el problema català com unsimple pols entre la dreta madrilenyai les perifèriques (tothom sap queERC, CUP, o l’esquerra abertzale bas-ca són grups empresarials de dreta),alhora que ens il·lustra explicant-nosque no són pas els territoris els que pa-guen, “sinó que són les persones, ésEuropa…” (encara com no preguntasi Europa és una senyora o una senyoreta!). Queda tot dit.
4Què pensen els espanyols?Per Manel Fantassin
La sentència de la sala contenciosa ad-ministrativa del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya, sobre l’o-bligatorietat de fer el 25% en castellàde l’horari lectiu per garantir la sevapresència mínima com a llengua ve-hicular en cada un dels cinc col·legiscatalans, en el curs i en la classe de re-ferència, ens ha deixat estupefactes.Com ha dit el president de la Gene-ralitat, “no pot ser que uns pocs esti-guin qüestionant contínuament i in-tentin alterar el sistema de pràctica-ment tots”, i ha advertit que “no per-què aquests pocs ho facin, canviaremel sistema que és del gust i de l’apro-vació de la immensa majoria de la gentde Catalunya i de l’aprovació de mol-ta gent castellanoparlant que volenque els seus fills acabin parlant nor-malment el català, que és la llenguapròpia”. Per això, aquesta sentència haestat recorreguda.
No sé com acabarà la qüestió, peròfins ara queda clar que és una sentèn-cia colonial, i que es va demostrant eltracte de colònia que té el Principat.L’Estat espanyol, des que les tropes delnét de Lluís XIV de França es van apo-derar del País Valencià, el 1707; el 1714,del Principat i el 1715, de Mallorca, vaconvertir en colònia els Països Catalans,que van deixar de ser reconeguts com
a nació que tenia uns furs, una llenguai una cultura distinta a la de Castella,i els castellans van deixar de ser con-siderats estrangers en aquesta terra.Des de llavors ençà, el tracte no ha dei-xat de ser colonial, encara que ho handissimulat tot el que han pogut i hanfet creure que no era així, perquè elstractats internacionals els haurien ob-ligat a donar la independència aaquests territoris.
Des de la metròpoli, des de Madrid,s’ha sabut sempre que la manera d’e-vitar el perill que poguéssim ser con-siderats territori colonial, era fer des-aparèixer la llengua catalana i la cul-tura que n’ha resultat, per una part, iprocurar que els pobladors d’aquestagran nació catalana deixessin de sen-tir-se el que eren i passessin a con-vertir-se en espanyols, per l’altra. Aixòho han aconseguit amb una gran partde la població, o bé, a partir de l’esco-la i dels llibres que espanyolitzaven,com els que vol imposar ara Wert, iamb la concessió de prebendes a leselits, ja que aquestes s’encarregariend’espanyolitzar les classes mitjanes ibaixes, com així ha succeït, tant durantles èpoques de dictadura com durantles de democràcia, i gràcies als dos par-tits d’àmbit estatal, que s’han dedicata fer aquesta feina.
4Sentència colonialPer Joan Lladonet
4Anglès a les escolesPer Maribel Estrada
Sóc mare de dues filles de 21 i 16 anys.Estic farta de veure com projecten laculpa als docents d’anglès del baix ni-vell d’aquesta llengua en el nostre país.El passat dissabte dia 4 vaig sentir ver-gonya al veure el programa emès per8TV al respecte.
Jo com a mare he vist com aquestsdocents es comprometen amb la sevatasca. Sempre m’he sentit molt recol-zada quan he demanat ajuda. Aquestsprofessionals s’han passat cinc anys dellicenciatura, més altres de títols d’an-glès i uns altres d’oposicions per al cosd’ensenyament. Què més els cal? Amolts polítics, que ben pocs dominen
aquesta llengua saxona, no se’ls ex-igeix tant, fins i tot molts ni ostententítol universitari.
No entenc com un programa de te-levisió critica els nivells dels nostresdocents d’anglès. És cert que el nivelld’anglès del nostre país deixa molt quedesitjar, ¿però és culpa dels docents?
No s’ha tingut en compte, per ex-emple, que en països com Islàndia,Portugal o Holanda els caganius apre-nen l’anglès gràcies a les pel·lículessense doblar, la qual cosa no passaaquí. Deixem de buscar culpables i tro-bem les solucions. Això és el que ensinteressa a tots els pares i mares.
Cornellà| 6
líniacornellà 20 febrer 2014
Impulsar accions que ajudin amillorar la situació dels joves dela ciutat i que fomentin la sevainserció en el món laboral. Ambaquest objectiu, l’Ajuntamentde Cornellà va aprovar a la ses-sió plenària del gener un plad’ajudes a emprenedors per talde reactivar el teixit empresarialde la ciutat.
Les ajudes, batejades com aQuota Zero i que s’implementena Catalunya per primera vegada,bonificaran fins al 100% d’im-postos com ara l’IBI o el de ve-hicles, i en taxes de recollida deresidus o de serveis urbanístics,entre d’altres, als joves empre-nedors de menys de 35 anysempadronats a Cornellà que vul-guin desenvolupar la seva em-presa a la ciutat.
A les bonificacions se suma-ran també noves iniciatives comara la creació d’un espai poliva-lent per als joves emprenedors,que s’afegirà als serveis d’asses-sorament i informació que esporten a terme a través del Cen-tre d’Empreses, o del Citilab, ontambé funciona des de fa tempsun viver tecnològic i s’ofereixassessorament en aquesta ma-tèria. Aquest programa es posa-rà en marxa a partir del març.
OCUPAR EL JOVENTEn aquest sentit, també s’està co-mençant a posar en marxa elnou pla local d’ocupació per a2014, que preveu la contractacióde 400 persones, de les quals un25% es reserven a joves. Aixímateix, des de l’Oficina d’Atencióal Ciutadà s’ha creat un servei es-pecífic d’assessorament i infor-mació per als joves que ho sol·li-citin a través d’una cita prèvia(més informació a la pàgina 11).
El Citilab també oferex serveis d’assessoria a emprenedors. Foto:Arxiu
Cornellà bonificarà els jovesemprenedors de la ciutat
» El programa Quota Zero és una mesura fiscal pionera a Catalunya» La iniciativa subvencionarà alguns impostos municipals al 100%
L’Ajuntament atorga laMedalla d’Or a José Montilla
RECONEIXEMENT4L’ex alcal-de de Cornellà i ex president dela Generalitat, José Montilla,rebrà la Medalla d’Or de la ciu-tat el pròxim mes de març, se-gons recullen diversos mitjans.Aquest guardó coincideix amb lacelebració del 35è aniversari dela constitució dels ajuntamentsdemocràtics a Catalunya.
Montilla va succeir el primeralcalde democràtic després de ladictadura, Frederic Prieto, l’any1985, i fins a l’any 2004 vaexercir en el càrrec. Aquell any,l’aleshores flamant president
del govern espanyol, José LuísRodríguez Zapatero, el va cridara Madrid per fer-se càrrec delMinisteri d’Indústria, un llocque va ocupar fins al 2006,quan va ser escollit president dela Generalitat, encapçalant lesllistes del PSC. Montilla va aban-donar el càrrec l’any 2010.
El consistori també va apro-var atorgar la Medalla d’Or tam-bé a Prieto, per la seva impor-tant tasca a l’hora de reconèixerpúblicament l’esforç per conso-lidar els ajuntaments democrà-tics en aquest país.
La ciutat també sancionaràels bancs amb pisos buits
HABITATGE4Cornellà també hoha fet. Al darrer ple de l’Ajunta-ment, celebrat el dijous 30 de ge-ner, es va aprovar la moció queestableix sancionar els pisos buitsde la ciutat que són propietatd’entitats financeres i grans com-panyies. La moció, presentadaper ICV-EUiA, es va aprovaramb els vots favorables de PSC iCiU i l’abstenció del PP.
Aquestes multes seran im-posades als propietaris que man-tinguin desocupat un habitatgeper un període superior a dosanys i que disposin de la prime-
ra llicència d’ocupació que ga-ranteix el seu ús com habitatge.Segons les dades de l’Ajunta-ment, a Cornellà hi ha 177 pisosbuits, però només 18 es troben enla situació que marca la Llei perpoder sancionar els seus propie-taris. Les sancions poden arribarals 1.000 euros, una quantitatque anirà destinada a ajudar lespersones en risc d’exclusió.
Durant l’any 2013 l'Ajunta-ment ha aturat el desnonamentde 160 famílies a través de la in-tervenció de l'Oficina de Media-ció Hipotecària.
El Ple aprova una moció quecommemora l’exili republicà
HISTÒRIA4Enguany fa 75 anysque les tropes feixistes de Fran-co van entrar a Barcelona, po-sant gairebé punt final a la gue-rra civil, ja que només quedavenpoques zones sota control re-publicà. Aquesta arribada vaprovocar milers de desplaçats iexiliats que es van dirigir demanera penosa i precària cap aFrança. En aquest sentit, el grupd’ICV-EUiA va presentar unamoció al Ple del gener on de-
manava la creació d’una comis-sió ciutadana que coordinés ac-tes de foment i divulgació d’a-quest fet històric. La proposta vatirar endavant, i ara està a l’es-pera de concretar-se.
El text de la moció demanatambé al Govern de la Genera-litat que doti de recursos sufi-cients el Memorial Democràticper a la commemoració d’a-questa efemèride a la ciutat deCornellà.
Successos | Detenen dos homes per la seva relació amb un robatoriEls Mossos van detenir el divendres dia 14 de febrer dos homes per presumptament cometre robatoris
a 18 entitats bancàries de tot Catalunya, una d’elles a Cornellà. Tot i actuar de la mateix manera, intimidant les seves víctimes amb un ganivet de grans dimensions, els presumptes atracadors
actuaven independentment. Els dos detinguts sumen més de 50 antecedents policials.
RedaccióCORNELLÀ
7 | Cornellà líniacornellà20 febrer 2014
Les farmàcies recapten 2.600euros per a la Botiga Solidària
EDUCACIÓ4Els estudiants deCornellà de Llobregat han po-gut gaudir durant l’època d’e-xàmens de tres aules d’estudi.I és que el Centre CulturalJoan N. García-Nieto, el Citilabi la Biblioteca de Sant Ilde-fons (que ha ofert el servei du-rant aquest període per pri-mera vegada) han estat obertsdurant diversos caps de set-mana fins al 2 de febrer passat.
El Centre Cultural ha obertels divendres de 20 a 24 horesi els dissabtes i diumenges de10 a 14 hores i de 16 a 24 hores.Els altres dos centres han obertdissabtes i diumenges en horaride matí i tarda. Faran el mateixdurant els pròxims períodesd’exàmens.
Tres aules d'estudidurant l’èpocad’exàmens
SERVEIS4El projecte A propteu, impulsat per l’Ajuntamentde Cornellà de Llobregat amb lafinalitat de fer la gestió muni-cipal més propera als ciuta-dans, ha resolt 572 consultes iincidències des de la seva po-sada en funcionament. La xifrasuposa el 75% de les peticionspresentades (la resta es trobaencara en tràmit).
Els àmbits municipals quehan estat motiu d’incidènciesi/o consultes han estat els re-latius a l’espai públic. I el canalque ha utilitzat la majoria deciutadans de Cornellà per a ferles consultes ha estat el formu-lari digital del web municipalwww.apropteucornella.com.
El servei té com a objectiuprincipal que els ciutadans i ciu-tadanes de Cornellà participinde les decisions municipals.
'A prop teu' resol gairebé 600 incidències
Les farmàcies de Cornellà deLlobregat, que en total sumen35 establiments, han recaptatdurant els mesos de desembrei gener un total de 2.600 eurosper a la Botiga Solidària.
La campanya, sota el nomde Que cap nen@ passi gana aCornellà de Llobregat i té la fi-nalitat de destinar els diners re-captats solidàriament a ali-ments infantils.
El projecte ha estat impulsat
per les farmàcies Anna MaríaColom-Noguera i Castellví i laRamon Gelabert Camprubí, encol·laboració amb la Botiga So-lidària de Cornellà. La iniciati-va ha comptat també amb el su-port de l’Ajuntament de la ciu-tat de Cornellà.
A causa de l’èxit de la cam-panya, els organitzadors i par-ticipants han decidit celebrar-la de manera indefinida enquatre campanyes anuals.
UN EURO DE SOLIDARITATLa campanya de recaptació dediners per a l’alimentació in-fantil ha consistit a dipositar un
euro a les guardioles que es tro-baven a les farmàcies.
Tota la recaptació s’ha des-tinat a la compra de productesd'alimentació infantil per do-nar-los a la Botiga Solidària deCornellà, que els ha distribuït afamílies que no compten ambels recursos suficients per aaccedir-hi.
L’objectiu d’aquesta inicia-tiva solidària és que els nens inenes de Cornellà de Llobregattinguin una alimentació bàsica.També es vol sensibilitzar alsciutadans i al sector farmacèu-tic envers els projectes de ca-ràcter humanitari.
RedaccióCORNELLÀ
| 8Entrevistalíniacornellà 20 febrer 2014
“El castellà no està perseguit, però està en inferioritat respecte el català”
Creu que se celebrarà la con-sulta del 9 de novembre?Estic convençut que no se cele-brarà. El Partit Popular ho téclar: és una consulta que no éslegal tal com s’està plantejantara mateix, i un president delgovern no permetrà que es faciuna cosa il·legal.
I donar l’esquena als dos milionsde persones que s’han manifes-tat durant les dues darreres Dia-des nacionals?Hi ha molts més de dos milionsde persones que creuen que elconjunt de l’Estat hauria depoder decidir. Considerar que hiha una gran majoria que vol laconsulta és un joc perillós, per-què després això no tindria atu-rador. I si en una Catalunyaindependent una part d’ella esvolgués independitzar?
M’està parlant sobre la “majoriasilenciosa” a la que fa al·lusió elseu partit?No és tant la majoria silenciosa.El que tenim clar és que si se ce-lebrés cap tipus de consulta,hauria de ser el conjunt d’Espa-nya el que votés.
El conseller Homs va dir fa unsdies que el global dels espany-ols podrien votar sobre el temaun cop se celebrés la consulta.Això no té sentit. Si es fa un re-ferèndum, s’ha de fer a tots elsespanyols, no primer a una parti després a una altra.
Llavors, quina solució dóna?És una qüestió que ha sorgitdels polítics, en aquest cas desd’ERC i CiU, que han plantejatun problema que no estava en eldia a dia dels ciutadans. Cappersona no es plantejava la in-dependència com a qüestió. Elsproblemes reals són arribar afinal de mes o la feina. Aquestha estat un problema fictici que
han col·locat interessadamenten primera línia.
Creu positiva, llavors, la reacciódel govern central en aquestatemàtica? Sí. Un president del govern nopot permetre una cosa il·legal.
I què es pot fer amb les deman-des sobiranistes de milers decatalans?No crec que s’hagi de jugar aacontentar a aquest sector depoblació. Si després sorgeix una
altra gran massa que demanauna altra cosa, què farem? Hiha unes lleis i una legalitat vi-gent que s’ha de complir.
Veu apropiades les declara-cions de la líder del PP català,Alicia Sánchez-Camacho, quecomparava la situació dels po-pulars catalans amb la delsbascos durant els pitjors anysde la violència d'ETA? El PP català, per defensar la le-galitat, està quedant aïllat. Síque és cert que existeix unasensació d’incomoditat entreels seus militants.
En aquesta línia, creu que elcastellà està perseguit a Cata-lunya?Matisem. El català hauria d’es-tar en igualtat de condicionsque el castellà. El que s’ha defer des de l’administració és ga-rantir que les lleis i les sentèn-cies es compleixin. Els paresestan demandant que hi hagiigualtat en l’escolarització dels
seus fills quant a l’ús de les llen-gües. El castellà potser no estàperseguit, però està en inferio-ritat respecte el català.
Darrerament vam conèixer lasentència del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya quefixa un 25% de classes en caste-llà a una aula si un sol alumneho demana.No s’entén que la Generalitatno compleixi les sentències delstribunals. Com a ciutadà, jo hed’acceptar les sentències. És tansenzill com complir la llei i lesnormatives. No és qüestió d’es-tar-hi a favor o en contra.Abans parlàvem de majories:no es tracta d’acontentar-les.
Quin és el cost real pels cata-lans del procés sobiranista, se-gons la plataforma CornellàPlural, molt propera a la sevaformació?Cornellà Plural és una plata-forma de ciutadans, i algunsd’ells són membres del PP. No
Text: F. Javier RodríguezFotografia: Carina Sáiz
“Si se celebrés una
consulta, s’hauria de
fer al conjunt dels
espanyols, no
primer a una part
i després a l’altra”
Maximiliano PalaciosPortaveu del grup municipal del PP a Cornellà
9 | Entrevista líniacornellà20 febrer 2014
es va crear des del Partit Popu-lar de Cornellà.
Però hi participa.A dins de la plataforma hi hamilitants del partit. Tenim inte-ressos comuns, i per aixòcompta amb membres del PP.Però també té membres que noen formen part.
I què defensa?La unió. Separar-se d’Espanyatindria un cost en l’àmbit euro-peu. Com veuria això la UnióEuropea? No volen que hi hagidisgregació i separació a Espa-nya. Per altra banda, Catalunyaté relació comercial principal-ment amb la resta de l’Estat.Aïllar-se de qui és el teu princi-pal comprador i crear fronteresque ara no existeixen és absurd,i tindria un cost important pera Catalunya. A més, les coseshan funcionat bé sempre quehem anat junts de la mà. Nosal-tres creiem en un sistema soli-dari. Qui més té, més aporta,igual que a la declaració de larenda. Però és que això mateixpassa a l’interior de Catalunya.
On hi ha comarques que apor-ten més que altres...
Sí, les més riques aporten mésque les més pobres. Per això dicque aquest tema sobiranista ésun joc molt perillós. Amb unasuposada independència deCatalunya, ens podríem trobarel cas que hi haguessin territo-
ris i comarques que poguessindir que els catalans els roben.Potser el Baix Llobregat podriadir això: com és més ric i aportamés, podria demanar la inde-pendència de la resta de Cata-lunya.
Per què van votar en contra dela moció de juliol a favor de lacelebració de diverses activi-tats sobre el Tricentenari de1714 a Cornellà? L’experiència que tenim és queaixò no és pedagogia, sinó ex-plicar uns fets d’una maneramolt concreta, però no de la
manera real. No estem d’acordamb aquesta manera particulard’explicar la història.
Quina seria la manera correctade recordar la història, doncs?En el tema de commemora-cions nosaltres consideremque qualsevol despesa, per mí-nima que sigui, que estigui de-dicada a celebracions i actessimilars, no es pot fer. Hi haprioritats. Mentre hi hagi unasola persona a Cornellà que nopugui ser atesa perquè els Ser-veis Socials de la ciutat notenen els recursos suficients,no es poden gastar diners enaquestes coses.
Acceptarien una moció a favorde la festa del 12 d’octubre?No. Torno a insistir. Cal que tin-guin prioritat les persones. Amés, si la història l’explicanomés una sola part, com és enel cas del Tricentenari, nosaltresno hi estarem d’acord. S’had’explicar la història de veritat.
La reforma de la Llei de l’avor-tament està creant una grancontrovèrsia a una societatque, d’altra banda, no dema-nava una reforma com la que
proposa el ministre Gallardón.Aquesta era una promesa elec-toral del nostre partit. És untema de sentiments. Igual quel’anterior reforma de la llei vaaixecar rebombori en una partde la societat, aquesta tambého ha fet.
Creu que la reforma de la lleilocal, impulsada pel govern delPP, afectarà o beneficiarà elsciutadans de Cornellà?Se n’ha parlat molt sobre elsprejudicis que ocasionarà, peròla llei el que diu és que no es dei-xarà de subministrar cap serveials ciutadans. La diferència ésqui els prestarà. Els Ajunta-ments tenien unes competèn-cies que no els hi pertocaven. Lareforma destria entre compe-tències pròpies i competènciesimpròpies. El ciutadà no notaràcap pèrdua de serveis.
Potser si els ajuntaments no ha-guessin agafat aquestes com-petències “impròpies” fa 30anys, no s’haurien edificat poli-esportius o escoles bressol...Vaticinar sobre coses que nohem vist no està bé. Insisteixo,la llei és molt clara. La ciutada-nia seguirà rebent els serveis. Ladiferència és qui els prestarà.
En la darrera entrevista a LíniaCornellà, l’alcalde Balmón atri-bueix la situació de l’empresamunicipal ProCornellà al con-text de crisi. Tanmateix, des del’oposició venen denunciantque no surten els comptes…Negar que la crisi té part deculpa en la situació de l’em-presa municipal seria absurd.Però també és cert que per partdel govern municipal es po-drien haver pres algunes mesu-res. Portem anys demanantsolucions perquè no existeixi lasagnia econòmica que hi ha del’Ajuntament cap a ProCorne-llà. L’alcalde, en un Ple, va par-lar de transfusions de sangentre el consistori i l’empresamunicipal. Però que ara siguiuna transfusió contínua de l’A-juntament cap a ProCornellà ésmatar al sa per intentar guarirel malalt.
En aquest sentit, és fluïda la re-lació amb l’alcaldia?És fluïda, tot i que xoquem enmoltes qüestions polítiques, lò-gicament. A vegades el governmunicipal utilitza la seva majo-ria per tirar enrere mocions quenosaltres creiem beneficiosesper a la ciutadania.
Expliqui’m el vot negatiu que elPP va emetre als pressupostosde Cornellà. El govern municipal ens venque han augmentat la partidasocial, però no en el mateix per-centatge en què augmenta elpressupost. Si el teu pressupostaugmenta en 10, i tu només in-crementes en 6 la partida social,no estàs augmentant en propor-ció. El que no es pot fer, tampoc,és destinar 2,5 milions més a lacompra d’immobles de ProCor-nellà, que és el que farà de nou
el consistori enguany. D’altrabanda, també cal incentivar elpetit comerç i la petita empresade Cornellà
És el comerç de proximitat cor-nellanenc una assignatura pen-dent de la ciutat?El petit comerç de Cornellà hoestà passant malament i està re-sistint com pot. Nosaltres recla-mem que es prenguin mesuresconcretes encaminades a ajudara aquest comerç de proximitat,però de moment ens hem trobatles portes tancades. Quan veusper la ciutat una persiana quetanca, saps que costarà molt quees torni a obrir.
“Portem anys demanant solucions perquè no es produeixi la sagnia econòmica del consistori cap a ProCornellà”
“Balmón ens ven
que han augmentat
la partida social,
però no en el mateix
percentatge en què
incrementa el
pressupost”
“Per defensar
la legalitat, el
PP català està
quedant aïllat”
Comarca| 10
líniacornellà 20 febrer 2014
La Diputació de Barcelona estàimpulsant el Pla de ReactivacióEconòmica, dotat amb 40 mi-lions d’euros, l’objectiu del qualés afavorir la realització d’in-versions que dinamitzin a curttermini l’activitat econòmica idesenvolupin actuacions que in-cideixin directament en el man-teniment i creació d’ocupació al’àmbit local.
D’aquesta manera es preténpal·liar els efectes negatius de lamanca d’actuació dels governslocals a causa de la crisi econò-mica que ha provocat un incre-ment de la taxa d’atur i el pro-gressiu empobriment de moltesfamílies.
Les inversions que s’incenti-vin en el marc d’aquest pla tam-bé s’articulen amb la voluntat deprocurar un desenvolupamenteconòmic sostenible i territo-
rialment equilibrat, tot afavorintaquells municipis més petits oque es trobin més allunyats delnucli metropolità, sense perdrede vista les necessitats de cada te-rritori i l’orientació dels ens lo-cals cap a la millora de la quali-tat de vida de les persones.
Durant l’acte de presentaciódel Pla de Reactivació Econò-mica, el president de la Diputa-ció de Barcelona, Salvador Es-teve, va explicar que l’objectiu dela corporació és “dinamitzar leseconomies locals i generar ocu-pació de proximitat, amb la vo-
luntat de donar una empentamés als governs locals i aixípal·liar els efectes de la crisi”.
Un objectiu que va compar-tir Ferran Civil, vicepresidentprimer de la Diputació i res-ponsable de l’àrea de Desenvo-lupament Econòmic, el qual vadetallar que, en el cas de l’àmbitd’actuació centrat en els Plans lo-cals d’ocupació, aquests “no re-quereixen cofinançament perpart dels ens locals destinatarisi, per tant, la Diputació de Bar-celona cobreix el 100% de lesdespeses elegibles”.
Per la seva banda, el vice-president tercer de la Diputaciói responsable de les àrees deTerritori i Sostenibilitat i Coo-peració Local, Joaquim Ferrer,va recalcar que les altres dues lí-nies d’actuació també responena la necessitat de crear un im-pacte social i econòmic “ja quegeneraran més de 600 actua-cions i això significarà que entre700 i 3.000 persones trobaranfeina a empreses locals”.
40 milions per reactivar l’economia» La Diputació de Barcelona impulsa el Pla de Reactivació Econòmica per fomentar l’ocupació
» Fins a 3.000 persones podran trobar feina a través d’aquest pla centrat en l’àmbit local
RedaccióCORNELLÀ
Precedents | Pla d’Urgència SocialLa Diputació també va posar en marxa fa mesos un Pla d’Urgència Social per atendre aquelles
persones que estan patint més greument les conseqüències de la crisi. Concretament, hi va destinaruna partida de 30 milions d’euros que han servit i serviran per fer front a situacions d’urgència i de
risc d’exclusió social i assegurar que els Ajuntaments les puguin cobrir degudament.
ECONOMIA4 Els 40 milionsd’euros es distribuiran en tresgrans àmbits. Concretament, 20milions serviran per finançarPlans locals d’ocupació que pro-moguin la contractació laboralde persones aturades per a la re-alització d’actuacions de caràctertemporal i d’interès general.
En segon lloc, 10 milions es-taran destinats a la reforma, re-
habilitació, restauració i mante-niment d’elements constitutiusdel patrimoni singular del terri-tori. I en tercer i últim lloc, els 10milions restants serviran per fo-mentar el manteniment i la mi-llora dels camins dels ens localsde la província de Barcelona pertal de garantir l’adequada con-nexió entre nuclis urbans i pro-curar l’accés als indrets d’interès.
Tres grans àmbits d’actuació
Salvador Esteve:
“Volem donar una
empenta més als
governs locals”
Ferran Civil (esquerra), Salvador Esteve (centre) i Joaquim Ferrer (dreta), presentant el Pla de Reactivació Econòmica. Foto: Diputació de Barcelona
11 |
Comerçlíniacornellà 20 febrer 2014
La Fira de Cornellà de Llobregatacollirà una nova edició del salóSpannabis els pròxims dies 14,15 i 16 de març, en el qual es pre-veu que hi participin més dedos-cents expositors i que hiassisteixin uns trenta mil visi-tants.
El saló Spannabis és el mésgran d’Europa dedicat exclusi-vament al cànnabis, segons haninformat els organitzadors a di-versos mitjans.
El preu de les entrades perassistir al saló Spannabis a laFira de Cornellà de Llobregat ésde 15 euros (tiquet d’un dia) i de25 euros (per a accedir-hi els tresdies que dura el certamen).
Els visitants poden trobardes de llavors per al cultiu pri-vat de cànnabis fins a mate-rials i instruments per a cultivar-lo, entre molts altres productesrelacionats. Un estand del saló Spannabis a la Fira de Cornellà. Foto: Growlandia
La Fira de Cornellà acollirà unanova edició de l’Spannabis
EMPRENEDORIA4L’AssociacióEmpresarial i la Unió PatronalMetal·lúrgica del Baix Llobregati l’Hospitalet (AEBALL i UPM-BALL) i BCN Business Angelshan signat recentment un con-veni de col·laboració, tal com in-forma l’associació.
L’acord entre ambdues partspermetrà als petits empresaris icomerciants de la comarca delBaix Llobregat diversificar elseu negoci, si així ho volen, icomptar amb una xarxa profes-sional que els pot assessorar.
D’aquesta manera, la xarxad’assessorament els pot ajudara escollir projectes empresa-rials o empreses amb futur pera poder invertir-hi.
Aquest acord suposa tambéper a les empreses associades aAEBALL i UPMBALL l’accés auna nova via de finançament isuport: els Business angels.Aquests són inversors particu-lars que aporten capital i parti-cipen en l’accionariat de les em-preses, aportant el seu conei-xement i experiència.
Un conveni entre‘Business angels’ i emprenedors
Tot a punt per a un nou Saló de la Immersió
FIRES4La quinzena edició delSaló de la Immersió de Corne-llà de Llobregat ja escalfa mo-tors. I és que els pròxims dies28 de febrer, 1 i 2 de març, laFira de Cornellà acollirà aques-tes jornades dedicades al móndel submarinisme.
Aquest any, però, el saló es-trena nom i s’ha rebatejat coma Mediterranean Diving. Unaaltra novetat és la incorporacióde marques com Seac Sub o DeProfundis, entre altres, i divingcentres com Buceo Almería oDivertysub.
Xarxes socials | L’Splau, més de 130.000 seguidorsEl centre comercial Splau, gestionat per l’empresa de gestió immobiliària
Unibail-Rodamco, ha arribat a la xifra de 130.000 seguidors a la xarxa socialFacebook, el que segons l’empresa és un èxit. Ja el mes passat, els Cinemes
Full HD del centre van registrar uns resultats positius d’assistència.
Neus MàrmolCORNELLÀ
Cultura| 12
líniacornellà 20 febrer 2014
El passat diumenge 2 de febreres va inaugurar el Museu deMatemàtiques de Catalunya, si-tuat al Museu Palau Mercaderde Cornellà de Llobregat. Ambaquesta nova obertura, la ciutatja suma tres centres museís-tics.
A l’estrena hi van assistirmés de 800 persones, que vanpoder veure tots els elements dela col·lecció acompanyats d’unguia especialitzat.
UN VESSANT DIDÀCTICEl Museu de Matemàtiques deCatalunya està promogut peruna associació de docents en ac-tiu. El centre també comptaamb el suport i la participaciód’altres professionals, ja jubilats,de tot Catalunya. Així, des de l’i-nici, el projecte museístic comp-ta amb un important vessantformatiu i didàctic..
El MMACA ofereix una pro-gramació destinada a escolars (apartir del cicle mitjà i superior dePrimària), i una altra per a les fa-mílies.
Les visites escolars estanprevistes que es facin els dies en-
tre setmana al matí i els dime-cres també a la tarda.
El Museu de Matemàtiquesestà obert al públic general totsels dimecres de cinc a vuit de latarda, i els diumenges deu delmatí a dues del migdia.
El museu aull activitats per a escolars. Foto: MMACA
El Museu de Matemàtiques és ja el tercer de la ciutat
TEATRE4La comèdia Coachingés l’obra que ha inaugurat latemporada teatral de l’Audito-ri de Cornellà de Llobregat, elpassat 8 de febrer.
El repartiment està formatpels actors Roser Batalla, LoloHerrera, Ferran Lahoz, HelenaMiquel, Carles Arquimbau i elmateix director de l’obra, ÁngelAmazares.
L’obra, que està carregadad’ironia, explica l’enfrontamententre els polítics socialistesCarme Chacón i Alfredo PérezRubalcaba en ple procés deprimàries.
Es tracta, doncs, d’una co-mèdia política que gira entornd’un tema totalment actual: lesespeculacions i altres conse-qüències de tot el procés que vaenvoltar la lluita de Carme Cha-cón per intentar ocupar el llocd’alfredo pérez Rubalcaba coma secretari general del PSOE.
L’obra còmica està repre-sentada per la companyia tea-tral Vintperquatre i dirigidaper Ángel Amazares.
‘Coaching’, al’Auditori ambRoser Batalla
Un hivern farcitd’espectaclesde música i teatre
ESPECTACLES4La programa-ció cultural d’hivern a Cornellàde Llobregat compta amb di-verses propostes adreçades a di-ferents públics i a totes lesedats. Hi ha tres iniciativespensades per a nens i nenes apartir dels 2 anys, amb les com-panyies Xip Xap, Marc Parrot iEva Armisén i Engruna Teatre.
Per als adults, hi haurà setactuacions de música i teatrecom el monòleg d’Àlvaro Car-mona o la del Grup Vocal Zet-zània, per exemple. Es pot con-sultar la programació al webmunicipal.
Festes | Inscripcions a la Rua de CarnestoltesJa estan obertes les inscripcions per a participar a la Rua de Carnestoltes de
Cornellà de Llobregat, que se celebrarà el pròxim dissabte 1 de març. Eltermini de presentació de les sol·licituds per a participar-hi es va obrir el
passat 3 de febrer i s’allargarà fins al pròxim divendres, 21 de febrer.
Neus MàrmolCORNELLÀ
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 13 | líniacornellà20 febrer 2014
Esports| 14
líniacornellà 20 febrer 2014
La pedrera del CB Cornellà es presenta oficialment
BÀSQUET4Els equips base delCB Cornellà es van presentar ofi-cialment aquest passat diu-menge al Parc Esportiu Llobre-gat. L’acte oficial va començar uncop va finalitzar el partit de lli-ga EBA entre el CB Cornellà i elPardinyes de Lleida, que va co-mençar a les 6 de la tarda.
El club compta amb més de30 equips de diferents edats i ca-tegories, des de promocionals iescola, fins als primer equipsque competeixen a Copa Cata-lunya i a escala estatal en la lli-
ga EBA. La festa de la presenta-ció del planter cornellanenc vacomençar amb un cert regustamarg després de la derrota delprimer equip per 62 punts a 64al partit que va precedir la pre-sentació.
Els locals van tornar a dis-putar un matx més aviat fluix, ivan cedir la que ja és la quartaderrota consecutiva. Els blaustanquen, d’aquesta manera, laprimera volta de la lliga amb unbalanç total de quatre victòriesi sis derrotes.
Després d’un mes de gener sen-sacional, la UE Cornellà torna apicar de peus a terra. La derro-ta del passat cap de setmana da-vant l’Ascó per 2 gols a 1 deixa elsde Roger cinquens amb 44punts, fora de les places d’ascens.
La pluja i l’estat del terreny dejoc va afectar els del Baix, que toti plantar cara al líder del grupcinquè de Tercera, no van podertreure punts de la visita a terrestarragonines.
La primera meitat del matxno va oferir cap gol, i els aficio-nats presents al camp de l’Ascóvan haver d’esperar a veure al-gun gol a la represa, quan unacentrada des de la banda dretade Seri Moreno era aprofitadaper Canadell, que marcava el pri-mer gol a plaer. L’1 a 0 va fermolt de mal al Cornellà, que no
es va refer del sotrac. Tot i així,aconseguiria empatar a pilotaaturada poc després, al 61’, mit-jançant un gol de bella facturaobra de Pelegrí. Poc duraria l’a-legria al Cornellà, que rebria elsegon gol només 7 minuts méstard després d’una rematada decap del jugador local Denís Coch.
Amb aquesta derrota, la UECornellà suma dos partits sensepuntuar i cau de les places quedonen accés al playoff d’ascensa Segona B. Aquest diumenge l’e-quip rep a casa a la UE Rubí, unrival directe per aspirar a l’ascensde categoria, ja que ocupa latercera plaça a la taula.
La UE Cornellà ocupa la cinquena posició a la classificació. Foto: UE Cornellà
La UE Cornellà perd contral’Ascó i surt dels llocs d’ascens
Bàsquet | El Bàsket Almeda femení, a la fase d’ascensUn cop finalitzada la primera fase de Copa Catalunya femenina, el Bàsket
Almeda femení lluitarà per ascendir de categoria. Tot i que era el primer anyque aquest conjunt jugava en aquesta categoria, les noies de Javier
Torralba van finalitzar en cinquena posició de Copa Catalunya.
RedaccióCORNELLÀ
El Parc Esportiu va acollir la presentació del CB Cornellà. Foto: Arxiu
DIJOUS 20 DE FEBRER18:00-20:00 Killer Joe. Projecció d’aquesta
pel·lícula del director William Friedkin en ver-sió original. / Biblioteca Marta Mata
DIUMENGE 2 DE MARÇ12:00 Visita guiada a la planta noble del Mu-
seu Palau Mercader. Places limitades, cal ins-cripció prèvia. / Museu Palau Mercader
FINS AL 9 DE MARÇMatí-Tarda Vestigis del Modernisme. Aquesta
exposició vol explicar alguns aspectes enca-ra una mica oblidats d’un període tan prolí-fic i reconegut com el Modernisme. / MuseuPalau Mercader
FINS AL 28 DE FEBRERMatí-Tarda Territoris oblidats. Una exposició que
tracta una comunitat que compta amb moltsrefugiats com és la palestina. S’estima que gai-rebé 1 milió de palestins han hagut d’aban-donar les seves cases. / Parc Esportiu Llobregat
DIJOUS 20 DE FEBRER18:00 Hora del conte. Activitat infantil a càrrec
de Clara Gavaldà, i adreçat a nadons d’entre6 i 36 mesos. Organitza i acull la bibliotecaMarta Mata.
DIVENDRES 21 DE FEBRER17:30 El segrest de la primavera.A càrrec de Chus
Ramos, aquesta activitat explicarà el miste-riós cas al què s’ha d’enfrontar el detectiu MarcTrena: la primavera ha desaparegut i elssenyors Hivern i Tardor en són sospitosos. /Biblioteca Sant Ildefons
DIVENDRES 21 DE FEBRER11:00 El programa Vine a fer Esport Salut!
ofereix una classe de Txi Kung, un art marcialoriental que ajudarà a la millora de la mo-tricitat. / Can Mercader
AGENDA
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
El Carnestoltes arribarà a la ciutat deCornellà el pròxim 1 de març amb unarua on estan més que invitats tots elsnois i noies cornellanencs i les seves fa-mílies. Indispensable anar disfressat.Cal inscriure’s al web municipal per po-der participar-hi en grup.
Rua de CarnestoltesDs. 1 de març
El termini de presentació de les obres alconcurs de microrelats de la ciutat fi-nalitza el pròxim 3 de març. Per partici-par, cal enviar un correu a la direcció[email protected].
Partit de la UE Cornellà
La UE Cornellà rep a casa a la UE Rubíamb l’objectiu de tornar a les placesd’ascens. Partit corresponent a la 26ajornada de competició del grup 5 deTercera divisió de futbol. / Municipalde Cornellà
Taula rodona sobre cooperació i soli-daritat, amb diversos ponents rela-cionats amb aquesta temàtica. La ini-ciativa forma part del programa d’ac-tivitats pel foment de la pau i la No vio-lència d’enguany. / Creu Roja Cornellà
Democràcia i pau a les ciutatsDj. 20 de febrer
De les 19:00 a les 20:30
Dg. 23 de febrer a les 17:00
Concurs de microrelatssobre el civisme
Fins al 3 de març
21 de febrerDia Internacional de la Llengua MaternaEl Dia Internacional de la Llengua Materna va ser aprovat a la Conferència General de la UNESCO del novembre de 1999. En aquesta data s'entrega el premi Linguapax, en defensa del plurilingüisme.
E F E M È R I D E
Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 15 | líniacornellà20 febrer 2014
| 16 líniacornellà 20 febrer 2014 Pròxima edició: 20 de març