LLUM D'OLI NP™/^ ^

l

^\

LSequer d'albercocs (6-juliol-l.953)

PORRERES RETROSPECTIVA

Sa Plaça en construcció (26-¡uliol-1.953) Fotos: VidalW

EL NOSTRE PASSAT

NOTES HISTORIQUES

1.369, 18 juny.- Elsobrers de la fàbrica de laSeu de Mallorca anoten quehan rebut 54 sous i 5 dinersdel baciner de Porreres. (Ar-xiu Capitular de Mallorca,Fàbrica 2 f. 43).

1.372, 25 juliol.- Foudenunciat davant BernatOriol (Orell), Batle de Porre-res, que Ponç de Vich o elseu majoral Francesc Moneri els seus captius, forcívol-ment, han robat els bous deBernat Baulenes "qui erenen lo camí reyal anant alpou de la abeurada qui ésenfre les possessions delsdits Bernat e Pons". AquestPonç de Vich va cometrealtres malifetes. (ARM Au-diència, Apel.lacions 1.371-72 f. 125, 150).

1.376, 8 desembre.- Elrei Pere concedeix llicèn-cia a Guillem i Pere Guar-

diola de Porreres, que pu-guin portar espasa i altresarmes prohibides, de diai de nit, amb llum i sensellum. (ACA, Conselleriareg. 1.436 f. 71).

1.395, 6 novembre.- Elrei Joan escriu al batje dePorreres dient que faci ma-nament a Ponç de Vic i alseu fill Ponç paguin 75 sousi 8 diners als escuders delsalguatzirs, per raó de carce-llatge. (ACA reg. 1.998 f.157 v.)

.1.396, 11 abril.-El pro-curador reial de Mallorcamana al batle de Porreressegresti els béns d'AndreuMora, detingut en la presóreial de Ciutat, per quanti-tat de 11 lliures i 4 sousque deu del delme del vide Porreres. (ARM R P 86f.D.

Ramon Rosselló.

IMPORTANT TRORALLAARQUEOLÒGICA

A principis d'any a lafinca de Ca'n Sastre, dinsSon Mesquida (terme de Fe-lanitx) de propietat i conra-dors porrerencs, es trobàllaurant un sementer ambun tractor un sarcòfag pre-històric de pedra, de reduï-des dimensions, (suposada-ment infantil) que conteniarestes humans, que al tren-car-se la tapadora es desfe-ren.

Aquesta troballa essitua dins una zona a laqual —segons els entesos—s'hi devia trobar una ne-cròpolis donat que no és laprimera peça arqueològicaque s'ha desenterrada dinsaquell contorn.

Des de l'AgrupacióCultural un cop assabentatsd'aquesta important desco-berta, i dins els plans cultu-rals de conservació, preser-

vació i investigació de cairearqueològic que mantéaquesta entitat, ens posàremen contacte amb ei Museude Mallorca i concretamentamb el seu Director Sr. Gui-llem Rosselló Bordoy alqual informàrem i a efectesde començar la investigaciómés adient. I aquí ve la nos-tra sorpresa. Després dedues convocatòries i descon-vocatòries mútues no hemtornat a saber noves del Mu-seu de Mallorca. Creim queel" responsable principal delpatrimoni arqueològic aMallorca hauria de demos-trar més interès per una co-sa tan clarament de la sevacompetència. Nosaltres se-guin essent els mateixos, ensinteressa el tema i no pen-sam renunciar a l'estudi iconservació d'aquesta tro-balla.

PRESENTACIÓ DELLLIBRELA INQUISICIÓ IPORRERES.

El dissabte dia 9d'abril tengué lloc al localsocial de l'Agrupació Cultu-ral la presentació del llibreLa Inquisició i Porreresl'edició del qual va córrera càrrec de l'esmentadaAgrupació. Intervenguél'autor Ramon Rosselló,I ' i nvestigador-especial ¡staen la matèria FrancescRiera i Monserrat i NaMaria Barceló i Crespí, Doc-tora en Història, qui exposàmolt breument la importàn-cia que té el donar a conèi-xer fonts documentals rela-tives a qualsevol aspecte delpassat col·lectiu porrerenc.

Esperem que l'Agrupa-ció Cultural, i així ho desit-jam, pugui anar oferint, ade-siara, qualque llibre sobredistints aspectes culturals dela nostra vila.

INVENTARIFOTOGRÀFIC DE LACARTA ARQUEOLÒGICADE PORRERES.

L'Agrupació Culturalha emprès com a una tascaurgent i necessària la catalo-gació fotogràfica del censarqueològic que constitueixel patrimoni de la nostra vi-la i que confeccionà en elseu dia el Sr. Josep Mascaró

Passarius, fent les oportunescorreccions, incorporacionsi localitzacions a l'esmenta-da Carta. Aquest trebajl,que inicialment corr a càr-rec de Macià Lladó i JoanBarceló es revisarà en totsels seus aspectes científics,recollint-se ara les mostresfotogràfiques en forma dediapositives dels seus estatsactuals de conservació.

NOTA DE LA REDACCIÓ

Llamentam no poder oferir-vos encara més notícies—que n'hi ha hagudes— i la mica cosa d'estantís quetenen algunes d'aquest número. La cosa ha estat debudaa problemes de coordinació de la redacció i així hempassat més de quatre mesos des de l'aparició de l'anteriornúmero. Esperam normalizar-nos properament.

EDICIONS DE L'AGRUPACIÓCULTURAL DE PORRERES

"La Inquisició i Porreres" deRamon Rosselló i Vaquer

PREU: SOptes.

RAMON ROSSELLÓ

LA INQUISICIÓ flfcV^0*V&&

*#*

Uf/oc/ux

PORRERES"Resposta de Mallorca al Decret de

Nova Planta. Mostra de Poesia".PREU: 250 ptes.

També el podeu sol·licitar a l'Agrupació CulturalForma de pagament: Xec bancari, transferència,

gir postal, segells correu, contra-reembolsament, etc.AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES

Carrer de l'Almoina, 67

IlVFORMACf O LOCAL

UNA CAMPANYA

D'ALBERCOCS MOLT FORTASi l'any 1.981 escrivíem

que més de 1.200 personessegurament intervenien ales tasques de l'elaboraciódels albercocs als sequersporrerencs, creim queenguany tornen ésser les ma-teixes persones, si no sónencara superiors, les que hanfet feina en una campanyaque ha durat des del 12 de

juny —més o manco— finssegurament al mes de juliol(finals) o agost. La Coope-rativa ha estat colapsada enbastantes ocasions i unany més s'ha tornat veu-re uns voltants del poblegrogc-vermellenc pels ca-nyissos al sol. I molta gentexterna.

EL PRESSUPOST DEL'AJUNTAMENT

Jaume Martorell, batle

EL NOUAJUNTAMENT

Després de les eleccionsmunicipals del passat dia 8de maig l'Ajuntament dePorreres fou constituït per 5regidors de Unió Indepen-dent Porrerenca, 3 d'Alian-ça Popular, 2 del PSOE iuna regidora del PSM. ElConsistori quedarà . presi-dit per Jaume Martorell iCerdà que a la constitu-ció de la nova corporaciócomptà únicament amb elscinc vots del seu propigrup, mentre que AP iPSOE es votaven a ells ma-teixos i el PSM s'absten-gué de votar. Els nous re-gidors són: Jaume Marto-rell Cerdà, Sebastià AlzinaMestre, Pere Mulet Miró,Jaume Binimelis Roig, Mi-quel Mèlia Oliver (U.I.P.),Nadal Sunyer Sureda, BenetPalerm Barceló, Antoni Mes-tre Picornell (AP), Pone Fe-liu Martorell, Miquel FerràComila (PSOE) i Catalina

Trobat Nicolau (PSM). Tresd'ells repeteixen, un ja fouregidor abans de la Demo-cràcia i cal destacar queper primera vegada en laHistòria una dona n'hi for-ma part.

Els resultats de les vo-tacions foren els següents:

AJUNTAMENT:U.I.P: 1.306 vots: 5 regidorsAP: 771 v.; 3 reg.PSOE: 436 v.; 2 reg.PSM: 224 v.; 1 reg.

PARLAMENT:UM 1.232 votsAP 830PSOE 463PSM 196CDS 16PCIB 3PCOE 3

Desitjam a! Batle i alnou Consistori molts d'èxitsen la seva gestió durant elspropers quatre anys.

A la sessió plenària delpassat dia 28 de febrers'aprovaren els pressupostsde l'Ajuntament per al'exercici de 1.983. Enaquesta ocasió han arribata la quantitat de 33.500.000ptes., destacant-hi pel que faals ingressos més de setzemilions que venen d'apor-tació de l'Administració, iquant a les despeses, les par-tides més grosses són les dequasi desset milions de des-peses de personal i quasitretze i mig destinats als ser-veis quotidians que en caràc-ter públic ofereix l'Ajunta-ment i en el que s'incloutotes les activitats restantscom recollida de fems,alumbrat públic, manteni-ment de locals (escola, casade la vila, cementiri, escor-xador...), conservació de lavia pública, festes, cultura,etc.

PRESSUPOST ORDINARI.

Ingressos: 33.500.000Imposts directes: 4.082.985pts.Imposts indirectes:4.855.815 ptes.Tränierendes corrents:16.054.200 ptes.

Despeses: 33.500.000.Personal: 16.915 ptes.Compra de béns corrents iserveis: 13.391.315 ptes.Interessos: 251.356 ptes.Transferències corrents:625.405 ptes.Variació d'actius financers:50.000 ptes.Inversions reals: 1.500.000ptes.Transferències de capital:500.000 ptes.

Variació de passius financers316.924 ptes.

PRESSUPOST ORDINARID'INVERSIONS.

lngressos:7.790.232.Taxes i altres ingressos:3.953.795 ptes.Transferències de capital:3.836.437 ptes.Subvencions del'Ajuntament a les entitatslocals:

Filharmònica Porrerenca. . .250.000 pts.

Patronat de l'Escola de Mú-sica 85.000 pts.Coral de Porreres. . .17.000Aires de Monti-Sion . 17.000Agrupació Cultural . 15.000Societat Colombòfila

25.000Club Ciclista 15.000Club d'Esplai 10.000Clubs alevin, infantil i juve-nil (futbol). 12.000 cada unClub Motorista Monti-Sion .

10.000Societat de Caçadors 10.000

ELS SOUS DELSREGIDORS.

El ple econòmic del dia28 de febrer aprovà tambéles assignacions que rebranel batle i els regidors a par-tir del pressupost de 1.983i que puja a una quantitattotal de 1.005.000 ptes., xi-fra que es treu sobre el3 o/o del pressupost. El bat-le cobrarà 18.984 ptes. men-suals, els regidors amb càr-rec de tinent batle 8.934ptes, els regidors-delegats6.701 ptes. i els regidors"rassos" 3.907 ptes.

ELS TELÈFONS.Durant el mes de març

un nombrós equip d'opera-ris de la Companyia Telefò-nica efectuà els treballsd'instai.lacio de la xerxa te-lefònica a les façanes delscarrers porrerencs i lesconnexions d'exterior, a ixícom amb els enllaços de da-vall terra. Amb aquesta im-portant, necessària i sol.lici-

j tada mesura quedà llesta! l'ampliació de línies quej serà d'una capacitat de" 300 i no de 400, com

dèiem a l'anterior númerod'aquesta revista.

TAULA RODONA.

El passat dia 17 dejuny_ tengué lloc a l'Agru-pació Cultural una taularodona sobre la problemà-tica general de l'albercoca Porreres. IntervenguerenCristòfol Mora Mulet,Ponç Feliu, Damià Mora,Miquel Gayà, Pere Mulet,Jeroni Palerm, Orestes Pé-rez Quiñones (d'ExtensióAgrària) i el nostre col·la-borador Francesc Llinàs,que fou el moderador. Foubastant interessant i ten-drern oportunitat de tornar-ne parlar.

INFORMACIÓ LOCAL

Puntualització a unainformació local:La ronda exterior

En el número 23 de "Llum d'Oli", a la plana 4, aparei-xia la notícia "La ronda exterior molt avançada" a la qualinvoluntàriament s'informà d'una manera errònia quel'expropiació legal ha pagat des de 275 fins a 325 ptes.el metre quadrat, quan després vàrem saber que aquestesquantitats no s'havien pagades, sinó que tan sols corres-ponien als imports que la propietat havia sol·licitat coma indemnització.

Llamentam aquestaequivocació produída peruna mala informació de lesfonts que ens la facilitaren,però també hem de llamen-tar el procediment que esva seguir con-tra el responsables-a i rectorsd'aquesta revista mitjançantuna demanda davant el Jut-jat de Pau d'aquesta vila,demanda que per llevarferro a la qüestió no repro-duirem, així com de les nos-tres manifestacions a l'Actede Conciliació, que-va tenirlloc el passat 24 de febrerentre les parts implicadesi els seus corresponents

homes bons, que per lanostra part foren el Presi-dent i el Secretari del'Associació de la PremsaForana, i presidit pel jut-ge Sr. Esteve Ribas de laCueva i el Sr. Secretaridel Jutjat. S'arribà a laconciliació i la demandava ésser retirada comprome-tent-se la revista a publicarla rectificació que dortam aconèixer al principi.

Només volem afegirque les nostres planes estansempre obertes a les rectifi-cacions i puntual itzacionsque es vulguin fer, al dià-leg i a l'opinió.

NOVA RONDAEXTERIOR

Va quedar totalmentacabada la via de cinturaexterior de Porreres. Comes pot veure a aquestes imat-ges h a i j u e d a t u n t r a ç a t

molt ampli i de bona pa-vimentació, quasi bé coma una autopista. Llàstimaque, de moment, no s'hatret tota la circulació decamions de l'interior delpoble.

FESTA DEL CARRERDE L'ALMOINA.

El dia 5 de febrer ten-gué lloc 3 la nostra vila unasingular i curiosa festa decarrer. Els vei'nats del carrerde l'Almoina —el que enpodríem dir eix comercialde Porreres— organitzarendurant els Darrers Dies pelseu compte una gran bullade disfresses, amb el carrertot empaperinat que acabàamb un ball ben divertita la placeta que fa el carrer

al seu començament. Es potparlar de la festa de l'anypel seu contengut eminent-ment popular i de participa-ció. Una de les coses méssimpàtiques —entre les mol-tes que hi hagué— fou ladesinteressada participacióde la Filharmònica Porreren-ca COMPLETAMENT DIS-FRESSADA.

Enhorabona vei'nats delcarrer de l'Almoina —entreels que l'Agrupació Cultu-ral s'hi compta— peraquest èxit festiu!.

II PUJADA A PEU AMONTI-SION

Per segona vegada duesentitats porrerenques, ElClub d'Esplai i l'AgrupacióCultural, instaren de bellnou als porrerencs per aque tornessin pujar a peua Monti-Sion el dia dela festa. La concentraciófou a la Plaça a les 9,30hores però la gent anavaafegint-se de mica enmica i de fet durant quasitot el matí hi va haverporrerencs que s'estirarenles cames. Així ha d'ésser.Fora contaminació!

LA PLANTA ASFÀLTICADE SO N'AMAT

Des de fa uns quantsmesos a la cantera degrava de So N'Amat hi fun-ciona —instal·lada per unaempresa estatal— una plan-ta d'elaboració d'asfalt. Desdel seu començament el seufuncionament ha estat qües-tionat pel denominat grupecologista "Asociación parala Defensa de la Naturale-za y Montes" el qual através del seu cap pareAntoni Marí ha duit unasistemàtica campanya encontra que fins ara noveiem hagi donat massa re-sultats. Entre que la plan-ta asfàltica sembla no pre-sentar massa problemes ambla seva possible contamina-ció i que l'al.ludit "ecolo-gista"Antoni Marí empraper a la defensa de la na-tura arguments no mas-sa clars, ens reservam demoment l'opinió, tot i quecreim que .des de Porre-res no s'hauria de contri-buir a enmerdar més el nos-tre medi ambient.

NOU METGE.

En substitució de donGuillem Torres ocupà la pla-ça de Metge Titular el Dr.Alomar Munné que té el seuconsultori i domicili alcarrer de l'Almoina num.27. Tots els metges es tro-ben en aquest mateix carrer.Encara que en retard, ben-vengut!.

NOTICIES DE LESESCOLES.

Molt breument, per lamanca d'espai direm quetant el Col.legi Verge deMonti-Sion al Pati Parro-quial com el Col.legi Esta-tal d'EGB a la pròpia es-cola feren les respectivesfestes de fi de curs. Hi haguérepresentacions teatrals, ex-posicions de treballs ma-nuals, proves esportives iun caramull més de coses,com excursions, verbena.

etc. Enhorabona als alum-nes, claustres de professorsi associacions de pares!.

D IADELAJAIASERRADA.

Esperem que l'esforçd'En Jaume Rosselló, arre-li i fructifiqui en la conti-nuïtat d'aquesta tradicióque el passat dia 10 demarç, per tercer any conse-cutiu, es representà a la Pla-ça amb nombrosa concur-rència sobretot d'al.loteriaque escoltà confessió i sen-tència amb entusiasme enespecial a l'hora de desferel jai a grapades per a arri-bar als caramels. El mo-ment fou tan animat quesemblava una garbera denins.

CA'N ROS. EMPRESAVETERANA

Fa uns quants mesoses va retre per part delsindicat de la petita i mit-jana empresa un homenatgea les empreses més anti-gues de Mallorca, entre lesquals hi figurà l'adrogueriade Ca'n Ros. Aquest comerçfou fundat per Antoni Ni-colau i Coll l'any 1.900al carrer Major, primer alno. 10 i després a l'actualcap de cantó. Aquesta casafou exportadora de màqui-nes de segar i introduí alllarg dels anys dins la vilamolts d'articles de ferrete-ria, els superfosfats per al'agricultura, el gas butà,l'any 1.930 les primeresjuguetes, el primer bolí-graf, i l'any 1.958 la pri-mera televisió, que captavaimatges proviner des d'I-tàlia. Per molts d /s...

GUILLEM TORRES HADEIXAT PORRERES.

Es Metge Torres ensdeixà professionalment, pera passar a Inca. Porreres haperdut un bon metge titulari analista. També ha perdutun artista. Amb aquest can-vi LLUM D'OLI també hiperd un dels millors col·la-boradors i un amic. La gent,els quadres d'aquarel·les iles nostres planes deixaranconstància del seu pas peraquesta vila. No hi haguéhomenatge a la seva despe-dida (segurament val mésaixí) però vagi des d'aquíel nostre agraïment, que sa-bem col·lectiu i els millorsdesitjós d'èxits dins totes lesseves facetes: humanes iprofessionals. Adéu!.

F OR A Vi L A

NOTICIES DEFORATILA

Fotut, fotut... està vist que el pagès quasi mai pot tenirel gust complet. Enguany que s'ha presentat una de lesanyades més abundoses d'albercocos, després d'un tempsprimaveral, i a punt de començar la recollida, venguerenquatre niguls mal fets i desgarbats acompanyats de dues bu-fades de vent i ja tenim arbres esbrancats, noves plantacionssemi-destruïdes i molta fruita per enterra. Són perjudicisa afegir a la sequedat, i n'hi van...

SEGUIM AMB ELS ALBERCOCS,- Taula rodona da-munt aquest tema I assistència nombrosa, encara que n'hifaltaren molts als quals vertaderament els hi fa falta acudira aquesta classe d'actes. Es va tractar àmpliament la qües-tió de l'albercoc a tots els nivells. En el proper número de"Llum d'Oli" segurament apareixerà un resum del que esva dir i el que ens semblà més interessant, en forma de re-portatge. Per resumir-ho direm que es demana millor quali-tat i neteja, més informació, millora d'instai.lacions, unifi-car els fruits, cuidar més les plantacions, problema delspreus i llevar acides i sofre al sec. Apart d'això cal afegir quefa falta molt de personal i sequers per a l'elaboració.

TRACTAMENT DE MALALTIES.- D'albercoquers,s'entén. Recomenat pel Servei d'Extensió Agrària, com elmés important, el "paradinclorobenzeno" a més de produc-tes que contenguin urea, superfosfat, potasses i oidium.

FRUITERS.- En general hi ha una gran recollida, man-co per algunes zones afectades pel calabruix. Altres arbres:bona anyada també per zones per a l'ametler i més en gene-ral pel garrover.

RAÏM,- De moment, bona i de qualitat. Degut a la fal-ta de pluqes hi ha poques malalties.

A foravíla el problema de la falta d'aigua pot arribar aésser greu. De moment però és més sangrant l'alt preu ques'ha de pagar per l'energìa per a poder regar (Foto Vidal).

MOLT IMPORTANT.- Es primordial i obligatori eltractament contra la "mosca de la fruita" o la "Ceratitscapitata wied" a base de pulveritzacions de "proteína hi-drolitzada" o insecticida "forforado Gentión". Aquestdarrer tractament, sols es fera pulveritzant una petita super-fície de l'arbre i orientació cap al migdia. En determinadescircumstàncies es podrà emplear pulverització a base de ma-latión.

D'ANIMALS I LLET.- Segueixen baixant els preus. Elbestiar vaquí i l'oví sobre tot. Els porcs es mantenen.

Fan falta més refrigeradors dins les explotacions agrí-coles del nostre terme. De cada dia és més necessari i arriba-rà el moment, crec que no massa llunyà, que fins i totserà obligatori. No estarà de més recordar, que en aquestsmoments els preus d'una instai.lacio d'aquestes van des de250.000 fins a 700.000 pessetes i ja podeu fer comptes delque haureu de pagar si retrassau la compra per.quan s'apro-vi aquesta norma.

Francesc LLINÀS.

25 ANYS D'OBSERVACIONS DEPLUVIOMETRIA A PORRERES

Any de més pluja, 1.959:727,8 litres.Any de menys pluja: 1.963:328,1 litres.

Enguany es compleixenvint-i-cinc anys en que elServei Meteorològic del Cen-tre Zonal de Balears regis-tra les dades dels valorstotals de precipitació al nos-tre poble. El seu observadorés l'amo En Julià Barceló(Peixet) empleat —avui jajubilat- de GESA, que diadarrera dia, mes darrera mesi any darrera any ve com-plint aquesta curk^ tascaamb dedicació - ia seva Es-tació Pluvi'', iiètrica urba-na B346

P^sprés d'aquestte'·.ps sabem que oficial-,nent el règim de plugesa la nostra vila té moltesoscil·lacions i que fins i totl'actual sequedat que patimno sembla cosa nova, enca-ra que és ben preocupantque per primera vegada desde l'any 1.958 (i possible-ment de rnolt abans, si ten-guéssim les dades) no haplogut el mes de gener,doncs la mínima d'aquestmes la tenia, si tenguéssimles dades) no ha plogut eimes de gener, doncs la mí-nima d'aousst mes la tenial'any 1.962 amb 3,7 i ¡tres.La màxima de gener es donàl'any 1.978 amb un rotaide 124,3 litres.

Ei mes en què es va re-collir maio1" Quantitat deprecipitació per rnrn. fou—amb moita diferència da-munt els 3'ires— el d'octu-bre del 1.959 amb232,9 litres/mm. seguit perl'octubre de 1.958 amb195,3 i més recentment els156,7 també d'aquestmateix mes (quasi sempreel més plujós) de l'any1.978, i l'excepcional reco-llida que registrà l'abril de1.981 amb 163,1 litres m2.i que és la màxima men-sual des de l'any 59. Compoden veure encara no calperdre el coratge, malgrat el

81 sols va ploure 442,2mm. "

Les dades anuals no lescomentaré, ja que com espot apreciar parlen per ellessoles.

Si qualcú desitja mésaclarides que ens ho comu-niqui i gustosament el com-plaurem.

Any Litres mm.1.958 510,51.959 727,81.960 507,31.961 331,81.962 655,91.963 471,01.964 435,71.965 328,11.966 436,41.967 408,01.968 463,81.969 656,51.970 404,71.971 455,51.972 691,81.973 507,81.974 65031.976 711,61.977 569,31.978 595,91.979 615,8.1.980 379,91.981 442,21.932 476..4

Per acabar aquesta in-formació, enguany al mes

"de febrer s'ha recollit untotal eia 13,7 Mires:Di?, 9 ¡p.Dia 12 23Dia 15 7.3Dia 23 0,3Dia 25 3,8(Durant aquest mes hi va ha-ver dos dies que va caure ne-veta, que es va fondre justarribar en terra).

MAR C: Dies 1,2 10, 11 i1b: inapreciable. Dia 16:0,7. Dia 23: 5,5; Dia 24:3,8; Dia 25: 14,8; Dia 27:8,2; Dia 28: 2,2; Dia 29:2,8. Total: 37,2 litres.

JOAN BARCELÓ.

AGRUPACIÓ CULTURALDIMARTS DIA 5 DE J ULIOL

A LES 22 HORES

Conferència: "L'OTAN I LA PA U"Intervendrá: XA VIER PASTOR, del GOB

En col·laboració amb la CoordinadoraANTI-OTAN de Mallorca.

PAGÍNESENTRALS REPORTATGE

Durant els dies:28, 29 i30 del desembre passat,l'Associació d'Escriptors Jo-ves dels Pai'sos Catalans vaconvocar a Elx un premi deLiteratura per als joves afi-cionats a la poesia, novel.laconte, etc. Hi pogueren par-ticipar tots els joves estu-diants de BUP i F.P. De Ma-llorca hi prengueren part elsInstituts de Llucmajor, Po-llença, "Ramon Llull" iPolitècnic de Ciutat i el deManacor.'

Entre els joves del'Institut de Llucmajor hitrobam en Rafel Ma. Creusi Oliver, nascut a Campos fa16 anys però dels quals 8els ha viscut a Porreres. Es-tudiant de tercer de BUP.Amb ell hem anat a parlarper a conèixer més a fonsla seva afició literària quefins ara havia romàs oculta.

JOANA MORA.- Cam-paner o porrerenc, Rafel7

-RAFEL CREUS.- Vaignéixer a Campos però es potdir que no hi he viscut mai.Degut a motius professio-nals del meu pare m'he vistobligat a passar per distintspobles. Porreres és un d'ellsperò un poc especial: "Hihe viscut vuit anys, elsvuit anys de la meva ado-lescència".

J.M.- Com sapigueres dela convocatòria d'aquestconcurs?

R.C.- Vaig enterar-megràcies a Damià Pons, cate-dràtic de Llengua Catalanai professor meu a l'Institut.Ell ens va informar delConcurs i ens va animarmolt a que hi participéssim.

Ens diu que primer esva fer una selecció a nivellde tots els Instituts de Ma-llorca quedant ell dins deldeu primers participants quellavors havien de trobar-neamb tots els altres companysd'arreu dels Pai'sos Catalans.

Coincidència!. Entre elsdeu seleccionats hi trobanun -altre porrerenc: EusebiColomer „i .Servera, estu-diant del,.:Roíiíèchic de Ciu-:

tat. Des d'ací volem fer-liarribar la nostra ; ;0nh ora b.o.i ?ha. ..-i-ors...!| J.M.- Poesia, novella',1 'assaig, etc. enquè hLpartrci- Tpares i quins fp'r.enl.çlV.re-.tiu.sits a cuWipHrr" •"-''* civ"'

R.C.- Jo^pjrjjJavr^priai ,.jJe la gent ni participarem ,amb poesia. Les riorrrfès'-'a0'

»: CREUS I OLIVER: POET JOVEDE PORRERES

cumplir eren ésser estudiantde BUP o FP, escriure encatalà i entregar entre cinci deu poemes, r: .. > <•

J.M.- Quina era la com-posició del jurat?

R.C.- El jurat estavaformat per escriptors comBlai Bonet, Josep Ma. Llom-part, Aleix Sussama (poetajove), Josep Piera, etc.,editors com Ángel Terrón,Pinyol...

J.M.- Quin era el pre-mi?. De quina manera es feula selecció? . . . i

R.C.- D'entre els 65participants havien de sortir10 seleccionats, entre elsquals jo ja no hi vaig entrar.El premi simbòlic era de10.000 ptes. i la publicaciódels poemes però el verta-der premi, per a mi, va ésserhaver pogut participar-hi.

Deixant a part tot elque es refereix a la qüestióòrgan itzativa d'aquestconcurs, passem a parlardel tema bàsic que ha estatel. motiu d'aquesta xerrada:l'afició literària que hemdescobert en la persona deRafel Creus.

J.M.- Quan començaresa cercar o veure el sentitpoètic de les coses?

R.C.- Abans del con-curs, ja tenia coses escrites:poemes, contes... però lagent desconeixia la mevaafició. Tothom es quedàsorprès quan llegiren elsmeus poemes.

J.M.- A l'hora d'escriu-re, què prefereixes el cas-tellà o el català?

R.C.- Quan escric poe-sia preferesc, o millor dit,ho faig en català, crec queés la cosa més normal ex-pressar els sentiments en lapròpia llengua. Per escriu-re novella o conte emprtant el català com el caste-llà.

J.M.- Escrius per siste-ma o per inspiració?

R.C,- Escric quan estic- -inspirat. •.,-„ ..,vJ.M.-.··.Creus.que es pot;

f er ..-poesia"' prescindint de lamètrica?

AIO í :R;Gj-;:Clar que sí. Els[c --meus poemes mai rimen. Per j"a'conseguir que els poemes!

ry rimijvtias .de.-.tenir un grani... Domini ,d.e,l,jjepguatge.

" J.Ml-''Si haguessis de pò- i^-.sar.-.u^aQ .̂epti.ua.Ja teva poe-^'",',rsia,rquan,s.;éna? "'MATOHO&5AEn aquest mo-í

ments no en posaria cap.Escric sobre ternes molt va-riats: amor, societat, juven-tut, etc.

Es veu clar que En Ra-fel és un poeta jove, sensecap esquema fixat, ni reglesa seguir. Escriu quan estàinspirat, no pensa en mo-dels establerts. La seva poe-sia és lliure, senzilla, hu-mana, sense cap tipus d'or-namentació i sempre utilit-za un llenguatge a l'abastde tothom. . , , ¡

J.M.- Dins el camp de laLiteratura, per quins gène-res t'inclinaries?.

R.Ç.- En primer lloc perla poesia, llavors per la no-vel.la.

J.M.- Rafel, dona'm elnom de dos poetes caste-llans i dos catalans entreels teus preferits.

R.C.- Entre els catalansEn Blai Bonet i SalvadorEspriu i entre els castellansAntonio Machado y Gusta-vo Adolfo Bécquer.

J.M.- Consideres neces-saris convocar premis o con-cursos de poesia?

R.C.- Sí, perquè aixíés una manera de què lagent que escriu surti allum, és a dir, donin a co-nèixer els seus escrits sensetemor.

J.M.- Ets conscient dequè la poesia, de moment,és una simple afició.

Ü.M.- Creus que avuies llegeix poesia?

R.C.- Es llegeix i es pu-blica poca poesia i per aixòés necessari que es convo-quin concursos d'aquest ti-pus.

J.M.- I ja per acabar,Rafel, què penses fer quanacabis el BUP?

R.C.- Encara no ho sé.El dubte està entre Histò-ria o Dret.

EnRafel ha escrit un conteantibelicista en castellà pera poder participar al: Premi':'Miguel de Cervantes" a Ma-drid. :-uex¡ í- •• -risxäiid r^xíes; Gràcies Rafel : per •••les'teves, -paraules;-- ï ' • ' queels- ànims i les'.;fonts'' d'ins:

pirado nò s'eixuguin".'^' say*Í ?.í?,9upf. ' -ò .-Joana1 Mora. '

; : *

"Crec que és la cosa més notat expressar els sentimentsen la pròpia l/engua'(Foto: Pep Marí').

ran a nivell local per apromoure les aficionsdels joves por;- -enes en

el camp de la Literaturaja que sabem que com EnRafel n'hi ha d'altres.

De les paraules'd'En. Ra-fel. .• Creus-. L -Oliver esoveula necessitat i la convoca-tòria « .d'un:...-' Premi Lite-

SOMÍXI.

Perquè tot és així?Perquè tot volta cap allà mate?Jo som jove i ho vull canviar,

' jo vull anar a l'inrevés.

Vull baixar muntanyes i no pflr-les,vull nedarà l'hivern i noa l'es-i,vull donar i no rebre,vull ésser jo mateix i no un alt.Perquè no puc ésser jo? j

• Perquè no ens deixau viure?Què és per vosaltres la joventi?Joventut, droga, incompatibilat... Esegua!

:> Idò ho! ! /••••• ' ::';/:' Q i"• Joventut és.amor, amistat, inoiformisme.• -Viure a l'inrevés de vosaltres,l ferel queningú-ha-fet, ;

!anar. sempre" en contrav ítaixo.esjoventut.':1 GV-.Í \"\ Pèrò;,'perquèno ens deixau? ,CQüè .som. j o'per.vosa Itres?; ResàDE'"; '-o u^iusH r.u.:'.. \ L--.-

.í¡:n>ü¡; i:':V:9l;f-;.- iv i-;5Íyfemo4^

Tomeu Barceló, un estudiant-Doctor

«LES ACTUALS MATEMÀTIQUESOUE S'ENSENYEM A L'ESCOLA

NO TREUEN CAP ENLLOC»En Tomeu Barceló Taberner, (des Misse), als

seus 26 anys encara sembla un estudiant j oven çad'aquests que estudien a fora. Baix d'aquesta apa-rença quasi infantil s'hi amaga, però, tot un lli-cenciat en Ciències Exactes que possiblement benprest serà Doctor. Una carrera, la seva, que no ésallò que podria dir-se'n "normal".

En Tomeu als 18 anysva cap a Barcelona desprésde fer el primer curs deCiències a Ciutat. Fa segona l'Autònoma, on segueixfins acabar la licenciatura,per a passar tot seguit aexercir com a professorno numerari a les matei-xes aules. El servei mili-tar li correspon fer-lo aMarina, però a Madrid. Men-trestant comença a aburrir-se (tal volta per la mancad'aigua) i per no perdre eltemps surt i va per la Uni-versitat Autònoma de Ma-drid, on li ofereixen uncontracte per poder que-dar-si de professor aju-dant. Actualment preparala seva tesi doctoral sobreel tema de les anàlisis mate-màtiques.

-"Això és una cosanormal, —ens diu, al refe-rir-se al fet d'haver conti-nuat immediatament coma ensenyant— als EUA elshi diven estudiants de ter-cer grau".

-Per què serveix avui'estudiar matemàtiques?

-Es curiós, això és unade les coses que la gent méset demana. Per anar a lalluna, per exemple. Els so-viètics llançaren el "Sput-nik" primer que els ameri-cans al seu perquè tenienun matemàtic. Efectes pràc-tics immediats no en tenenles matemàtiques per ellesmateixes, però si per a des-cobrir nous camps, per atreballar amb grups de biò-legs o en la matemàtica'apiK;cada a altres camps. •: i¡ v

Un -detall més de la im-"portàncla queVv.téheiy'í'lesjmatemàtiques:/ les "universi-;;tats USA harî rebut, aquesta!dècada més doblers'que niai;eh concepte-;,d'investigació =ert;.el..càmp /de/la^matemàtW

iicai..HL.,ha¡.qu¡e.;pensartafnbé:en fa seva aplicació a l'astro-

•.hàu t i ca-1.' t'astrortorrvia .í;'- ' •" *'"•••

En Torneu reconeix queno fa quinieles des de queva descobrir les matemàti-ques, un cop haver calculatles possibilitats que hi hade no endevinar.

-Quins són els teus pro-jectes futurs?

-Seguir estudiant i joho veurem. Aquí a Espa-nya el que té més sortidaés la docència. Als EstatsUnits el 80 o/o va a em-preses...

-Penses anar als EstatsUnits?

-En tene moltes ganes,m'agradaria veure els llocsbons com funcionen. Moltsdels que conec se n'hi van,perquè hi ha moltes possi-bilitats. Em fa una certail.lusió...

-He sentit a dir que elsmatemàtics perdeu un pocel món de vista.

-No crec que això siguiveritat. Ens preocupam perles coses quotidianes, sompersones com les altres,això si una mica despis-tats, el que no vol dir queno ens preocupin les al-tres coses. Es un treball queho duu. La concentració.Ara bé, hi ha una imatgeestereotipada.

Per tal de que ens expli-qui de què va la seva tesiens posa l'exemple de la ca-sera d'abelles. Es tracta decalcular de que en un espaimínim calcular la capacitatmàxima d'estructures geo-mètriques que es poden po-sar en aquell espai, és a direl:., /número, màxim decompartiments -L el ; ; mésgrans. possibles., Això, que.les .'„abelles. V'tenen , bastantclar, a -vegades resulta de.difícil /-aplicació -..quan-..-.es.

tracta • 'd'estructures- qúe;

hà'njae"blanif¡car els rVüman|;¿rl^Pe^ciue'ára lès:mat£;

mati quês.' '.són .':: rnésí; ;.d ¡f fei Is,que abans, el;.menys aT'en-''

senyança bàsica?-Fa pena que als al.lots

els ensenyin el que els en-senyen. Això no treu capenlloc. No és pedagogia, elnin no ho entén. Abansl'alumne de matemàtiquesarribava millor que ara alsestudis superiors. Actual-ment es segueix aquest cor-rent, d'origen francès. Lidiven estructural. Aquí in-corporarem el sistema quanja l'havien llevat a altres pa[-sos. Aquest camp no té apli-cació directa. La gent arri-ba tan mal preparada quefins i tot s'escriu amb unamultitut de faltes d'ortogra-fia, malament, amb les ideesmal expressades. Crec que escanviarà aviat. Passa comtot, que anam a remolc.

16. PORRERES - SANTUARI DEMONTI-SION (D-4)

u.ujK>.vul ponclcnc cm poJNinUnJI cl CJmi que pul» c«. .1Sjnluin. qu,- jnlllln.cnl '""'•H*l II Coll«. J-Hunu.-..1Jll. unucli irci mèi iinportin!i Jt 1»Pir< Founa Lj. tirlïl,..i. j.u.J.lllI.UJ. crj ab,n, un U...I o.

!„. .̂11. 0,-1 Sjnlujn v.!h ....r*l. >!ttcul4f m,.l; ..ullU.lt .\IVKUtu. .'m pul .eure una ,.njl-

»tu. Ufi Kïlc :CV u XVI IK-. J.

din tic più

d. I Monti-Suri.

I ¡uní Sjl'jji.l .1 Mjnjcul I ! II.Kal pe, (rull J'uni

\ !X

20 EXCURSIONS A PEUPER L'ILLA DEMALLORCA

Amb aquest títol iredactat en alemany, anglès,francès, castellà i català haaparegut la segona ediciód'un llibret destinat al tu-risme, sobretot a la tem-porada baixa'd'hivern, queha editat el Consell Insu-lar'de''Mallorca, per talde''7 contribuir a ' millorarI a-''.'imatge del nostre-paísi •faaffta'pfffr'el ConeixementafS'::•"••'seus'-' visitants. Dinsaquestes vint excursions.s'hitroba "•"•Ta:;cde '•'Porreres' alSantusíH ;jae: Monti-SiOnVPodéu'Cl-; veure-la ••rep'ro-duldaP' ';';<; •-•'*:•" '• '•'• •'•'>'!-' ~

Opinió

"ELS POLITICS NO PENSEM AMB NOSALTRES"

Tal vegada per un jovecom jo, és molt difícil,arribar a unes arrels d'es-timació cap al nostre poble,com pot tenir una personamajor.

Tots coneixem i lluitamper un poble millor.

Tots els partits que éspresentaren hauran fet elsseus programes electorals,amb les seves promeses,unes més bones i altres notant, però cap a una finali-tat molt clara: conseguirun màxim de vots. Però

' hi ha una quantitat degent bastant considerable,que no té dret a aquestvot, són els menors de18 anys.

El que jo voldria ambaquestes paraules, és dirals partits del nostre po-ble (A.P.,Independents,PSOE,PSM) que . totaaquesta gent malgrat notenir el dret de votar, sitenen la seva importància,que les seves necessitatstambé haurien de comp-tar a l'hora de prendreunes gestions municipals, nose pot deixar endarrera unajoventut que viu i lluitaper un demà i per un futurd'il.lusions i esperances, i auns nins que necessiten del'ajuda de les persones ma-jors per realitzar la sevaimaginació i creativitat,i per a dur endavantles seves il·lusions. Perquètots junts no haguin dedir: "Els polítics no pen-sen amb nosaltres".

Jo en el moment d'es-criure aquestes lletres, des-conec per complet qui seràel batle en els propers4 anys, i per tant el partitque majoritàriament seràel que dorninarà, però el quevoldria és demanar aquestaprotecció per a la gent queencara que no té vot,sf són ciutadans com elsaltres.

Crec que el Club d'Es-plai en aquest any i migque duim dfl feina, haintentat al màxim conse-guirò, unes coses han sor-tit bé i les altres no,però lá intenció per conse-guir lo millor per al nostrepoble i per a nosaltres elsjoves ha estat la nostrail·lusió.

'L'ajuda al nostre clubpodria ésser una de lescoses a tenir en compte,ja qu6 no estam subvencio-nats per cap entitat, ni

privada ni pública, peròhi ha moltes de necessi-tats que si podem incloure,sobretot les típiques dequalsevol poble de la partcentre de la nostra geogra-fia ¡llenca. La pregunta quequalsevol jove un dissabtei diumenge es fa és ¿I a onanam?: Ni cinema, ni capparc, ni jardins, ni llocsde reunions amb qualquecosa ¡nteresant, ni discoteca,ni bolera, ni equips

Ah! bé, el futbolallà. a on la gran majoriadels jugadors són de ciutat.

I llavors és clar des-prés de tot això els pareses queixen si als 18 anysen tenir el carnet de cotxotothom parteix per una parta l'altre i ningú es quedaa Porreres. I deim ambels braços creuats ¡Es quePorreres és un poble mort!.I es clar, si entre tots eltiram a baix.

Intentem aguantar .pro-moure, millorar. Quan hiha qualque festa, tothomcol·labora i surt al carrer,els exemples són clars: Elsreis, jaia corema, festa delcarrer de l'Almoina, i unesfestes patronals que són delo millor de Mallorca sensecap tipus de dubtes, i a méstotalment gratuites.

Jo amb tot això no vulldir que a Porreres no hiha res, que si hi ha, i molt(UD Porreres, AgrupacióCultural, Aires de Monti-Sion, Club de motos, So-cietat Colombofílica, Clubciclista, Societat de caça-dors, club d'esplai, Porve-nir, Filarmònica, Coral, As-sossiacio' .de pares i qual-que cosa més...Però allò quesi vull insinuar, és queL'Ajuntament el que hau-

• ria de fer és servir de coor-dinador entre tots , i aju-dar que de cada dia tenguemmés força a dintre el poble.Per ventura cada any ela-borar un programa conjuntd'activitats, sen'a la provamés eloqüent de tot això.

I com he començatvull acabar, pensau queencara que hi ha una quan-titat de joves que no vóspoden donar el vot, tam-bé compten i volen comptardins lo nostre, dins queés Porreres. Que no haguinde cridar tots junts"ELSPOLITICS NO PENSENAMB NOSALTRES".

Bernat Bauçà i Garau

CAMPANYA ELECTORALDurant el període de

campanya electoral, a Por-reres varen tenir lloc els se-güents actes I mítings:

AP: Presentació de can-didatures amb l'assistènciad'Antoni Cirerol i Joan Va-quer a la Sala Sermi durant,un refresc. Míting al Princi-pal Cinema amb la interven-ció de Nadal Sunyer i JoanVerger Pocoví.

UI P: Acte electoral alCine en el que parlarenFrancesc Sastre Mora, Jau-me Martorell i Jeroni Al-berti, d'Unió Mallorquina.

PSOE: Dinar a la Sa-la Sermi de la candidaturai simpatitzants amb la pre-sència de Francesc Triay,Míting al Principal Cine-ma amb Pere Capó, AntoniBallester, Josep Moll i PonçFeliu.

PSM: Sopar a la SalaSermi dé presentació delprograma municipal ambassistència de SebastiàSerra. Míting-conferència

de Jaume Santandreu da-munt Sa Plaça un diumengea migdia. Míting al Princi-pal Cinema amb les inter-vencions de Joana Mora,Joan Barceló, Catalina Tro-bat i Damià Pons, presen-tant un àudio-visual ambel programa.

Així mateix tots elsgrups editaren i reparti-ren programes d'actuació,destacant per la seva exten-sió els del PSM i UIP, enquant a temes locals. Elsnacionalistes del PSM pen-jaren banderoles i tots elsgrups cartells i pasquins.

En definitiva, una cam-panya bastant interessant imolt competida.

Per acabar publicaremels resultats que hi haguéa Porreres a les eleccionsgenerals de dia 28 d'octu-bre de 1.982: AP, 1247vots. UCD, 889 vots. PSOE,521 vots. PSM, 97 vots,CDS, 95 vots i PCIB, 3vots.

-Des de 8 fins a 12 pes-setes s'ha pagat enguany perkilo l'albercoc. Tenint encompte la quantitat que ni 'ha haguda se pot dir que ésun preu normal.

-Hi -ha hagut alguns esti-ra-i-afluixes en la concessióo organització del que seran

les verbenes de Sant Roc.-La Banda de Música

feu un sopar a Son Amat.Diuen que darrerament hiha hagut discrepàncies entreels músics vells i els joves.

-Una porcada que noté nom: a les portes d'unacasa se va tirar un poto poal de pintura verda.L'autor, si encara no s'hité, es pot considerar bendesqualificat.

Perquè no provati d'escriure-ho en la nostra llengua?. Per ventu-ra li farien més cas. (Foto: Pep Marí).

ESPÍPELLANT ELS ÁJVYS (IV) 9

PerJaume Rosselló

M'he sentit espipellat icom en les meves darre-res lletres ja apuntava quetant d'espipellar no podiaésser.

Per altra banda la redac-ció i editors no es respon-sabilitzen de les opinionsque vessin els quiescriuen, cosa que trob nor-mal, també es obligat diral menys el que es refe-reix als meus escrits, quesols vull fer-me responsablesempre i quan es publiquiníntegrament de concepte iforma, per al cas, em vea la memòria.

Una vegada jo tenia6 o 7 anys, ma mare i lamadona Alarona (una ver-na nostra que moltes devegades veihadetjaven mes-clant truis casolans, recetesde coc i rebosteria) tramarenfer una coca d'ous pujats,com que recordi, que sepa-raven el blanc de l'ouper pujar-lo separat del ver-mell, m'agradava ferm lle-par el que quedava afe-rrat pel plat, d'ou ambsucre.

Bé, el cas és que unavegada quan hagueren en-fornat el motilo veieren quequasi els vessà la pasta ipoc després s'aplanà de talmanera que la coca quehavia de tenir quatre o cincdits afavorits es resolguéamb un ditet escafit; volienfer una coca i les sortíuna truita.

A força de sucar elsalls i repicar el murter,fent cloquetjar el cervellper veure de trobar elmotiu de tal endemesa, afi-naren damunt respinta del'escaufa-panxes la farinaque havien de posar a lacoca.

Això ja és com mestreAntoni Burell, es pensavaésser mestre d'aixa i voliafer un cubell però li vasortir una caixa.

En voleu una altra depinyol vermell !. A Ca'nQuelcoll feia les panadesEn Llesinto amb el seuesperit d'inventor i ambl'experiència de 10 o; 12anys fent de la garra potava trobar pel corral mitjadotzena de caragols bovers;els fot dins una panadai la tapà sense que lesties's'adonassin de res. Alcap d'un quart d'haverenfornat, mireren per veuresi es colraven bé o si el forn

duia massa fúria. Quin es-glai!, sobretot Sant Antoniens valga! una panada quefa xiu, xiu i la tapadoraque s'alça i es baixa!.Entre creus i invocacionstreuen la panada embruixa-da i veieren que un quemde caragol bastà perfer-los passar el Trisaji.

Al darrer número de"Llum d'Oli" em deixarenunes paraules queespanyaren part del meupensament. Esper i desitgque no es repeteixi. Queles coques sien coques, elscubells cubells, les caixescaixes. No fessem pana-des de-caragols i si volemfer història no ens deixemmanipular ni pels blancsni pels negres, tot és nos-tre. Ja sé que aquestapolítica és incòmoda, peròés sana.

D'aquí a vint anys esrecordà com qui recordaels miracles de l'hongo,l'èxit d'En Paquito. Quino begué hongo? Era unobsequi d'apreciar que etregalessin un full del telmiraculós, que es reproduïadins la bullidura de tila.Menos mal que per les casesque venien les hongueres,deien a propòsit qual-sevol plat fondo era bo¡gual, peri* els negociantsi els polítics sempre s'apro-fiten de tot. Així, recorda-rem les curacions d'En Pa-quito —com ara recordam—la Padecera, que vivia alcarrer de Passaraix, da-vant la porteria de Sant Fe-lip, i que curava decremat, d'atxipel.la, demal bocí, de verí i d'altresmalaties dolentes (no sési ni - ha de bones) amboracions que deia baixet-baixet fents creus ambun duro de plata. Les pe-ces de dues pessetes notenien tanta virtut i la mo-neda llavors ella la destina-va a almoina secreta, ¡ohcaritat generosa de curesmiracloses! i la gent ambfe esperava l'assistència bon-dadosa i, amb paga del bérebut, espolsava un papergros.

Picotetjant per .allàm'he trobat 'amb el ditgros del peu dret d'EnTia : Maianes que es bellu-gava, enllotat dins la bassa,quan ell, omplint de femssenaies de pauma corriprá-des a Ca Ses Fosseres —l'úni-ca espartería que hi havia—,

on unes espardenyes cata-lanes de sola de goma valiencinc cèntims i les de solad'espart una peça grossa, osia deu cèntims. A Ca'sMontuïrer l'amo vell aixímateix feia amb un poc deràfia, senalletes per a anara foravila, cabestrells iquatre endèries més i alanar a comprar un vellóde tatxes i un full de paperde vidre m'entretenia veientaquell home que feia de cu-sidora sense roba. I dò comvos deia en Tia Miañes, malpensant-se que el que veiamoure's fos granot o altraalimanya verinosa, per noser-ne més enrera, alça el cà-vec li dóna força i ambl'ull li fot ceba... "vatuaamb el món i la bolla, iaixò és un dit meu..."Aquesta i cinauanta més fanla llista els miraclesd'aquest Sant.

Ja caigué dins l'oblitaquella aiguada torrencialde la primera quincena desetembre plena de trons illamps com una revetla uni-versal que assolà les amet-les i garroves que encara nohavien espolsat, engorgà

més de dues síquies i sere-galls rompent i arrabassantbranques i arbres sencers,esbaldregant marges i pa-rets seques i alguna de ce-pada i encimentada d'es-quena de egua, solcant ca-mins veïnals i particulars,embossant cunetes i capregs, quedant tant assedo-llats d'aigua que vessavenconvertint en bassiots moltgrossos com a mars petits—més de cinquanta redols delterme. La terra estava gatacom una sopa a més a mésde cent sementers, safret-xos de l'hivern per faltad'aubellons, i naixerencent, dos-cents, dos-centsmés, i més, i no sé fins aquants de granots... Unllamp, tallà un cable d'al-ta tensió que caigué damuntel mul de Ca'n Quetglas ielectrocutà bèstia i madonaa davant la farinera deCa'n Molino (actualment hiha el magatzem de moblesde Ca'n Gabriel Sorel I ) alcarrer del Sol. Això passàdia dos de setembre de1.940, quan jo tenia 12anys.

COFRARIA DE LA SANTA FAÇEl fet de què la Confra-

ria de la Santa Faç hagi aug-mentat considerablementm'ha fet remoure i reviuresentiments que romaniencolgats dintre mon bategarporrerenc i vet ací que sen-se fer-ne comptes repassantpapers vells he vist quel'any que ve farà ni més nimenys que cinquanta anysque s'estrenaren els pri-mers vestits en número devuit i foren els fundadors:Bernat Bauçà (Xiscos), Fer-ran Silvar (Mena), JaumeBarceló (Montuïrer), Mi-quel Rosselló (Guia), Bar-tomeu Ferrando (metge Fer-

rando), Joan Servera (Mas),Antoni Sastre (Gener); Bar-tomeu Mesquida (Gerrer).En Llorenç Sampol (de l'Al-zina) es feu el vestit de BonJesús. Aiximateix es ferendos vestit de nin, un per aGabriel Ferrando i un pera Jaume Rosselló, quan jotenia cinc anys. Era l'any1.934.

Les cares les pintàn'Antoni Sastre, les llancesde faig i la creu de nord lafeu mon pare.

Caldria preparar uncinquantenari digne dels es-forços de cinquanta anys-.

Jaume Rosselló.

FE D'ERRADES

Entre altres errades—involuntàries totes— al da-rrer LLUM D'OLI (núm.23, febrer) algunes notíciescurtes sortiren mescladesamb altres, com es poguéapreciar. Així mateix, lesdades de la companyia derevista (pàg. 4, "MoltBreu") han d'ésser els

anys" (pag. 8) el textque inicia el tercer parà-graf ha de dir: "Per altrabanda qui .no sap que elsenyor Andreu "Ternal"..."I a la segona columna des-prés de la retxa 8 tocardir "...taj com le'sentidacontar. Era un home queno voltava per anomenarles coses, prova de la sevanetedat de cor. Aquellafrase que diu"...i", conti-nua a la retxa 9.

Equip de futbito de Ca Sa Viuda, finalista del campionat1.983.

CAMPIONAT I>E FUTBITO

Una vegada més du-rant el mes de maig va tenirlloc el campionat de futbi-to o futbol-sala, a la sego-na edició, jugada al PatiParroquial. Intervengueren15 equips i a la final el con-junt del Bar de Ca'n Mollet

guanyà al Bar de Ca Sa Viu-da. El tercer lloc fou per al'equip del Pou d'Amuntque s'imposà a l'anteriorcampió el Bar Centre Par-roquial. L'expectació foumolt grossa.

FRANCESC DE B. MOLL,DOCTOR "HONORISCAUSA"DE LAUNIVERSITAT DEPALMA.

Aquesta revista s'adhe-reix als actes d'investidurade Doctor "Honoris Causa"per la Universitat de Palmadel Sr. Francesc de B. Moll.La Universitat reconeix aixíla gran tasca científica enpro de la llengua i la cultu-ra de don Francesc des-prés de què ja li haguessinreconescut les Universitatsde Basilea (Suissa) i la deBarcelona.

EXPOSICIÓ D'EN TONITOUS.

Una altra vegada, iaprofitant les festes de Pas-qua, a la Sala d'Exposicionsde "La Caixa" poguéremadmirar de bell nou lesobres pictòriques d'En To-ni Tous.

SOPAR DE GERMA-NOR DELS SOCIS DEL'AGRUPACIÓ.

S'anunciarà oportuna-ment.

LLUM D'OLIButlletí Informatiu de l'Agrupació Cultural de

Porreres.

D.L PM 76/1.979Redacció/Administraciò/Publicitat: Carrer de l'Al-

moina, núm. 67-ler. Porreres Mallorca.Preu subscripció: 500 pessetes (un any).Número solt: 50 pessetes.Imprès als tallers d'Edicions Manacor S.A. en ofsset

Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERESEls articles publicats reflexen únicament l'opinió

dels seus autors.

Direcció-coordinació: Joan Barceló i Macià Lladó.Redacció: Maria Barceló i Crespí, Francesc Llinàs, JoanaMora, Jaume Rosselló.Col·laboradors: Ramon Rosselló, Bernat Bauçà, Pep Mayol.Fotografia: Pep Marí, Foto Vidal, Joan B. Bauçà.

Y M B EL i*II EC DE

l»l BLIt AC IO

EL MUSEU D'ARTCONTEMPORANI

D'autèntica campanyaelectora! feta damunt ¡afeina dels aítres s'hauriade qualificar l'entrevistaapareguda damunt "UltimaHora" el passat dia 23de febrer relativa al Museud'Art Contemporani dePorreres a la qual l'anteriorbatle Sr.Francesc Sastre vavoler fer creure que a l'any1.979 ell i el seu grup jatenia interès en fer el Mu-seu. Demagògia oportunista,és el dir: "incluso estuvoen nuestro ánimo la crea-ción de un premio cosaque no llegó a feliz términopor no disponer de dine-ro suficiente en los pre-supuestos" si varen teñirquatre anys per pensar-ho,arreplegar els diners i no hoferen, en aquest premi de

pintura "Ciudad de Porre-res" (?) no sé massa perquèho havia de dir.

No és sèrio que s'a-profitin de la fe ina d'unaaltra persona (concretamente! senyor Joan Mesquicla,únic autor del grapat d'o-bres que ara té l 'Ajunta-ment) en ganes de fer unmuseu, perquè encara noho és, per tant quan elperiodista Pedro Prieto (quesembla que darrerament s'hafet el seu portaveu pnnhci-tari) li va demanar "ahoraque tienen ustedes montado(bastà veure les fotografies)y janzado el museohavia de dir que encara nofunciona, que és l'únicaveritat.

Això per a la gent defora Porreres pot servirperò als porrerencs encarano ens ho farà beure.

EL FONER

AGRUPACIÓ CULTURAL

RECITAL A MONTI-SIONLA NIT DE SANT JOAN.

Aquesta vegada si queens va sortir una mique-ta millor. L'Agrupació orga-nitzà, per a celebrar la nitde Sant Joan, un recital decançons mallorquines ambels joves cantautors MariaAntònia Burguera i Joan Su-nyer, que fou seguit per uncentenar de persones, la ma-joria joves, al Claustre deMonti-Sion.

El divendres 25 defebrer tingué lloc a! localsocial una projecció comen-tada de diapositives sobrealgunes ciutats de Rússia.Fou un vertader viatge perl'art í la cultura de Moscú.Tallin, Leningrado i altresimportants nuclis urbans dela Unió Soviètica. Sens dub-te va ésser una manera depassar una vetlada benagradable.

CURSET DE BALLMODERN

A finals d'abril i prin-cipis de maig va tenir llocal nostre local social uncurset de balls moderns(pasdoble, vals, txa-txa,etc...) Això ha estat unprincipi, més envant tor-narem repetir.

EXCURSIONS

La Secció d'Excursio-,iisme vol demanar excusesa aquells incondicionalsamics de l'excursionismeque en els darrers mesosno han pogut efectuar capsortida doncs les dues dar-reres excursions hagueren desuspendre's. El motiu nofou altre que degut a lamanca de gent apuntada,dos dies abans de l'excur-sió s'hagué de desnonarperquè l'autocar no resultarentable. Per això, i ambla intenció d'evitar molès-ties a l'amo de l'autocar,es prega que quan s'anun-cii una excursió les per-sones interessades s'apuntinel més aviat possible isempre amb una setmana oun màxim de cinc diesabans de la celebració del'esmentada excursió.

A veure i aquesta acti-vitat no decau ¡Ànims!.

"LLUM D'OLI" ALSJARDINS DE LAMISERICÒRDIA.

Des de fa una tempora-da el Consell de Mallorcamanté un servei de lecturagratuita de premsa i revistesinstai.lat als Jardins de LaMisericòrdia, s'hi pot tro-bar també el LLUM D'OLI.

AGRUPACIÓ CULTURAL 11

.:• ESCACS

Una campanya moltregular.

El passat dia 22 degener van acabar els Cam-pionats de Mallorca declubs, on l'equip nostrejuga a la categoria deprimera. El resultat foubastant acceptable, clas-sificant-se a la quarta posi-ció arr'o 7 punts de 14possib1' Una trajectòriamolt rujiar, tant a la pri-mera volta com a la sego-na, participant cada set-mana 5 taulers.

Campionat de MallorcaJuvenil i Femení.

Durant cinc setmanes esjugaren a la Sala d'Exposi-cions de "la Caixa" de lanostra vila els campionatsabsoluts de Mallorca a les

categories juvenil i feme-nina. A la final juvenil hiparticiparen per dret propiEn Biel Gornals i En Pau So-rell. A la categoria femeninaRosa Bauçà no pogué revali-dar el seu títol de campionainsular quedant segona. EnGornals participarà al Cam-pionat de Balears que es ju-garà a Ciutadella (Menorca).Classificacions: JUVENIL1er. Hernández (Polerio),4,5 punts. 2on. GORNALS(Porreres), 4; 3er. Andreu(Club Hielo), 2,5; 4rt. SO-RELL (Porreres), 1.

FEMENÍ: 1.- EstrellaDomínguez (Trópico), 4punts; 2.- ROSA BAUZA(Porreres), 2 i 3.- MargalidaAndreu (Trópico), 0.

Als torneigs individualshi hagués bones classifica-cions de GORNALS i SO-RELL. Es mantengué sensedificultats ESTE LR ICH,pujà J. BARCELÓ nova-ment a primer i PALERMsalvà el darrer dia tambéla 1a. Més normals RosaBAUZA i G. BARCELÓMARQUEZ.

Dins la Copa de Mallor-ca ens eliminaren a la sego-na ronda després d'haverguanyat al Palma Juvenil.

SECCIÓD'EXCURSIONISME

-El passat dia 20 degener es va celebrar unaexcursió al Castell d'Ala-ró. El dia va acompanyari per tant es va podergaudir de l'esplèndidapanoràmica que des d'allíes divisa al mateix tempsque ens vingueren a la me-mòria les gestes d'Alfons,el Lliberal, Cabrit i Bassai els fets de 1.285. Eiretorn l'efectuàrem perOrient. Sens dubte consti-tuí una altra bona opor-tunitat per a conèixer lageografia, la història itantes altres coses de lanostra Mallorca.

-El diumenge dia 27de febrer l'Agrupació Cul-tural programà una visitaecològico-cuitural a l'Albu-fera, que aiximateix reple.-gà una vintena de persones.Comptàrem amb les interes-sants explicacions del pro-fessor Climent Picornell iBauçà del Departamentde Geografia de la Facul-tat de Filosofia i Lletres.Entre canals i canyars anà-rem descobrint "¡n situf"

el complex ambient d'aques-tes zones humides que, ma-lauradament, són méspoques cada dia a la nos-tra Illa.

-La Secció d'Excursio-nisme de l'Agrupació Cul-tural vol informar que:. Aque-lles persones que s'haninscrit en alguna de lesexcursions programadesconvendría que el dia abanss'assegurassin de si l'excur-sió es durà a terme o nopassant pel local social onhi haurà un cartell penjatdoncs, malgrat ens sàpigagreu de vegades pel tempso per la falta d'assistència,s'han de suspendre o apla-çar.

VISITA CULTURAL APUNXUAT I CASTELLITX

El diumenge dia 29 demaig, a l'horabaixa, l'Agru-pació cultural va visitar larestauració de la possessióde Punxuat i l'ermita deCastellitx en el terme d'Al-gaida. Comptàrem amb lesinteressants explicacions delSr. Pere Mulet i Cerdàqui ens hi acompanyà.

GABINET DE BELLESA.

APOLOIMIA BAUZA

per aquest estiu vos ofereix:DEPILACIO A LA CERA o

DEFINITIVA AMB AMPUL·LESNETEJES DE CUTIS-MANICURES I PEDICURES

Maquillatges de tota classe.

Per a dones que volen liui'r-se amb banyador i vulguindisminuir de pes: TRACTAMENT DE MASATGES I

PLAQUESI també...

Una línia de colors molt estiuenca i productessolars per a un brozejat ràpid i intens.

Demana u hora aGABINET DE BELLESA APOLONIA BAUZA,Carrer dels Parents, 16- Tel. 64 71 15.

}

&16C0

^S'*&&jcuri>Gcurrifu>6-+

A TOTA MUSICA !

EL MILLOR AMBIENT

DE TOTA LA COMARCA

Segons un estudi del C.G.I., les indústries de materialde construcció de Porreres tenen deficiències de. * • i

gestió, formació i tècniques empresarialsPel mes de juliol de 1.982 el Consell General Interin-

sular va realitzar un treball molt interessant sobre "LíniesEstratègiques indicatives de l'actuació en el sector d'Auxi-liars de Construcció derivats del Ciment", del qual hem cre-gut oportú fer-ne un resum donada la incidència d'aquestsector industrial dins l'economia del nostre poble. Aquesttreball va sortir d'una sèrie de reunions que va dur a termela Conselleria d'Indústria juntament amb els diferents sec-tors industrials assentats a les Balears quedant estructuraten el apartats següents: a) Característiques del Sector i b)Propostes d'actuacions a realitzar.

A l'apartat a) s'analitza l'estructura del sector, fent re-ferència al número d'empreses afmcades a Balears i que sónaproximadament unes 130, amb un tamany mig de 11 em-pleats. Aquestes empreses estan concentrades principalmenta Porreres i Montui'ri, havent-n'hi també a la zona Campos-Felanitx. La majoria de les empreses estan integrades dinsAFACO (Associació de Fabricants i Empreses Auxiliars de

. la Construcció).Aquest sector es dedica fonamentalment als següents

tipus de fabricats: vibrats, rajoles de ciment, pretensats ele-ments sem ¡-resistents i formigó preparat.

A Porreres hi ha aproximadament unes 17 fàbriques deles quals 9 es dediquen a vibrats i pretensats 4 a rajoles deciment, 2 a rajoles de fang i dues a altres derivats (marino-'lines, escales, etc.)

Pel que fa el mercat i comercialització la producció ésabsorbida exclusivament pel mercat balear i més concreta-ment per l'illenc, ja que entre ¡lles la relació és redui'da.

Els clients són exclusivament empreses constructoresamb un sistema de venda directa d'un 85 o/o, comercia-litzant el 15 o/o restant a.través de magatzems.

El nivell de vendes està estabilitzat i els preus són gene-ralment baixos, amb poc marge per al fabricant.

No existeix competència peninsular en els productesque fabrica el sector. Així' i tot entren a Balears procedentsde la Península productes substitutius, provocant una com-petència indirecta. Els productes que entren són: rajoles debase ceràmica per quant hi ha una tendència generalitzadade substituir la rajola de ciment per la de ceràmica i de laqual no hi ha fabricació a Balears, i els "ladrillos" que sónsubstitutius d'alguns derivats del ciment. A Balears hi hafabricació, però la majoria procedeix de la Península.

Tecnologja i productivitat.La situació tecnològica del sector és diferent segons el

tipus de fabricat: a) vibrats, la tecnologia està a nivell inter-nacional; b) pretensats, les instai.lacions són semi-automa-tiques, llevat d'algunes empreses que funcionen totalmentautomatitzades; c) rajoles de ciment, amb instai.lacions ade-quades al volum de producció que va en descens; d) formi-gó preparat, amb instai.lacions actualitzades.

La productivitat, assenyala l'informe, és baixa motiva-da per defectes organitzatius, i de gestió per deficiències deformació i tècniques empresarials.

Pel que fa a costos, la importància relativa és la se-güent:

Vibrats Pretensats Rajoles P. ArtificialMà d'obra 45 45 32 85Matèries primes 45 43 43 10TransportsComercialització 10 12 16 . 5EnergiaGenerals 9

Com es veu és un sector intensiu amb mà d'obra i ma-tèries primes.

Propostes d'actuacions a realitzar.Pel que fa a aquest segon gran apartat, l'informe ana-

litza que es tracta d'un sector que per les seves característi-ques —dependència del sector Construcció, mantenimentde construcció, mercat limitat a les Illes, etc.—fan molt di-fícil l'adopció d'una estratègia autònoma.

S'ha de tenir en compte dues restriccions importants:el cost del transport i la no disponibilitat de matèries pri-mes adequades. En conseqüència l'estratègia ha d'anar amantenir el mercat balear, pel que s'haurà de reduir al mí-

nim el cost de fabricació amb l'objecte d'impedir l'entradade la competència peninsular ¡ cubrir la major gamma pos-sible de productes que el client demanda, sempre que siacompetible amb la rendabilitat de les inversions.

Les actuacions que proposa l'informe són:1.- Millorar de l'organització i gestió d'empreses mitjan-

çant la detecció de les deficiències empresarials; la defini-ció d'un pla d'actuacions en el camp de formació; i el desen-volupament del dit pla d'actuacions en col·laboració ambl'IMPI (Institut de la Mitjana i Petit Indústria).

2.- Actualització tecnològica cap a seguir mantenintel diferencial de costos front dels productes de competèn-cia peninsular.

3.- Anàlisi dels productes de la Península i estudi deles causes per les que no es fabrica ací.

4.- Analitzar la qualitat de les argiles de les Illes amb lafinalitat d'implantar a Balears la fabricació de ceràmiques.

5.- Establir un "Segell de Qualitat" per als nostres pro-ductes.

6.- Estudiar la possibilitat d'impulsar el subsector deprefabricats com a producte de futur. Es podria comptaramb la col·laboració del centre per al DesenvolupamentTecnològic Industrial (CDTI).

Aquest és, en grans línies, el contingut de l'informe dela Conselleria d'Indústria i Comerç.

DARRERA HORA

PLE DE L'AJUNTAMENT

El passat dia 27 tengué lloc el primer plenari ordi-nari, amb l'assistència de tots els regidors i poc públic.Començà a les 10,30 del vespre i acabaria a les 12 enpunt de la nit.

Com a coses més destacades s'aprovaren les següentspropostes:

-Demanar subvencions al Ministeri de Cultura ia l'INEM per a la restauració de la Creu gòtica del PouNou, que va ésser desmuntada per les obres de la carre-tera i per la creu de terme del Pou d'Amunt, que espense canviar a l'altre part de carretera, dins una ¡lletapeatonal.(proposta feta pel Batle).

-Demanar subvenció per a la restauració de la Mu-rada Talaiòtica del Pou Celat (proposta ¡dem).

-Aprovació d'una reforma circulatòria per a millorarla circulació urbana i els aparcaments ( proposta delDelegat de circulació).

-Normes destinades a una millor transparència in-formativa. S'instai.laran finestres anunciadores i es feranpúblics els acords —entre altres coses— als locals fre-qüentats (proposta de la regidora del PSM).

-Proposta per la qual s'aprova la substitució delsactuals arbres de Sa Plaça (proposta de la regidora PSM).