control curt genetica bis

2
BIOLOGIA 4t. ESO NOM: QÜESTIONARI 1. El gen que controla la fabricació d’insulina l’anomenarem I, i anomenarem i el gen que no pot fabricar-ne. Com definiries la relació entre I i i? Quants genotips poden existir combinant aquests dos gens? Sempre que dins un cromosoma hi hagi el gen I, l’individu fabricarà insulina; quants fenotips poden existir? Tots els fenotips possibles tindran el mateix genotip? (3 punts) 2. Encreuant entre elles plantes unes determinades plantes de flors roses s’obtenen 14 plantes de flors vermelles, 30 de flors roses i 12 de flors blanques. Indica els genotipus d’aquest encreuament i de la descendència. Si encreuem plantes de la F 1 que tenen flors roses amb plantes, també de la F 1 , de flors blanques, quina descendència obtindrem? En quines proporcions? (3 punts) 3. S’ha fet un estudi del pèl dels hàmsters i s’ha aconseguit el següent arbre genealògic. S’indica en forma de requadre els mascles i en forma de rodona les femelles; el color de cada forma indica el color de pèl de cada individu. (4 punts) A B

Upload: escola-pia-sant-antoni

Post on 14-Jul-2015

199 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Control curt genetica bis

BIOLOGIA

4t. ESO NOM:

QÜESTIONARI

1. El gen que controla la fabricació d’insulina l’anomenarem I, i anomenarem i el gen que no pot fabricar-ne. Com definiries la relació entre I i i? Quants genotips poden existir combinant aquests dos gens? Sempre que dins un cromosoma hi hagi el gen I, l’individu fabricarà insulina; quants fenotips poden existir? Tots els fenotips possibles tindran el mateix genotip? (3 punts)

2. Encreuant entre elles plantes unes determinades plantes de flors roses s’obtenen 14 plantes de flors vermelles, 30 de flors roses i 12 de flors blanques. Indica els genotipus d’aquest encreuament i de la descendència. Si encreuem plantes de la F1 que tenen flors roses amb plantes, també de la F1, de flors blanques, quina descendència obtindrem? En quines proporcions? (3 punts)

3. S’ha fet un estudi del pèl dels hàmsters i s’ha aconseguit el següent arbre genealògic. S’indica en forma de requadre els mascles i en forma de rodona les femelles; el color de cada forma indica el color de pèl de cada individu. (4 punts)

A

B

Page 2: Control curt genetica bis

C

a) Troba i escriu els possibles genotips de cada individu?

b) Què podríem esperar de l’encreuament entre B1 i B6?

c) Què podríem esperar de l’encreuament entre C1 i C3?

d) Pots explicar la manca d’algun fenotip entre l’encreuament de B5 i B6?

(Nota: comencem a comptar els individus d’esquerra a dreta i de l’1 en endavant)