2013—2014

Constel·lació Palau 100

Raphaël Pichon Ensemble Pygmalion

Cor Jove de l’Orfeó Català

Dijous, 22 De maig De 2014, 20.30 hSala de Concerts

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat

Programa Charpentier, el Barroc francès més brillant

I

Marc-Antoine Charpentier (1643-1704)In nativitatem Domini canticum, H. 416, Sinfonie & Nuit 7’

Messe de minuit pour Noël, H. 9 25’ Kyrie – Christe – Kyrie Gloria Credo Sanctus et Benedictus Agnus Dei

II Marc-Antoine Charpentier Marche de triomphe et second air de trompettes, H. 547/1&2 4’

Te Deum, H. 146 20’ Prélude Te Deum laudamus Te aeternum Patrem Pleni sunt caeli et terra Te per orbem terrarum Tu devicto mortis aculeo Te ergo quaesumus Aeterna fac cum Sanctis tuis Dignare Domine In te Domine speravi

Ensemble Pygmalion

Cor Jove de l’Orfeó Català(Esteve Nabona, director)

Raquel andueza, sopranoirene mas, soprano (cantaire del Cor Jove de l’Orfeó Català)albert Riera, tenorDavid Hernández, tenorPau Bordas, baix baríton

Raphaël Pichon, director

Comentari del programa Marc-Antoine Charpentier és, sens dubte, un dels grans compositors francesos del segle xvii malgrat que l’omnipresència de Lully, el gran superintendent de música de Lluís XIV, l’hagi eclipsat durant molt temps. Indefectiblement, coneixem Charpentier per un dels seus sis Te Deum, dels quals sembla que només ens han arribat quatre. Avui tindrem el goig d’escoltar una peça que tot i el caire popular no deixa d’entusiasmar-nos: el Te Deum en Re major (H. 146). Ben probablement podem establir que va ser escrit per encàrrec dels jesuïtes a l’entorn de la dècada del 1690, igual que el seu Te Deum à quatre voix (H. 147). D’aquesta obra gairebé tothom reconeixerà el preludi que recorre als models de Lully, Delalande, Campra, etc., amb la utilització de la trompeteria i les timbales que configura una de les fanfares més conegudes del món en forma de rondó. L’evolució de l’obra passa per les intervencions dels solistes i del cor, que s’aniran alternant fins a arribar a la gran fuga que posa el punt final a aquesta peça escrita per a vuit veus solistes, cor i orquestra. Sens dubte, aquesta magnífica composició ens reporta a la vegada el fast i els grans moments de recolliment amb un tractament del text llatí molt acurat que s’ha posat com a exemple del gran art de conjuntar les paraules i la música. Malgrat que Lluís XIV va ser un gran detractor de la polifonia, a la França provincial de la seva època molts mestres de capella seguien l’exercici i la pràctica de “l’estil sever”. El fet que Charpentier no estigués directament lligat a la cort durant l’exercici dels seus diversos càrrecs musicals va permetre que les seves onze misses presentessin tota mena de configuracions. Podem trobar des de les misses que va escriure per als convents a una sola part vocal amb baix continu, a la missa policoral, la missa concertada amb veus i instruments, la missa instrumental i la missa escrita sobre cantus firmus dedicada a la Nit de Nadal intercalada amb els noëls d’ascendència popular. Aquest és el cas de la Messe de minuit pour Noël (H. 9), que també fou escrita per als jesuïtes en el període en què Charpentier era el mestre de capella de Saint Louis de París. Aquesta missa constitueix una fusió de melodies populars de Nadal i noves músiques escrites pel compositor en una barreja extraordinària d’estils entre l’exuberància i la melodia afable de tall popular.

Xavier Paset, crític musical

Proper concert

Kristian Bezuidenhout, fortepiano

DimaRTs, 27.05.2014, 20.30 hPetit Palau

W. A. Mozart: integral de Sonates (I)

DimeCRes, 28.05.14, 20.30 hPetit PalauW. A. Mozart: integral de Sonates (II)

Troba’ns a www.palaumusica.cat

Biografies

PygmalionEl conjunt Pygmalion va ser fundat el 2006 per R. Pichon amb la intenció d’ajuntar un grup vocal amb una orquestra d’instruments històrics per construir una identitat amb un equip fix a partir d’un repertori centrat en Bach i Rameau. Però, ja que els instruments “antics” han de trobar el seu lloc, per la seva singularitat tímbrica, Pygmalion ha promogut també una sèrie d’encàrrecs a compositors joves, independentment o al costat d’obres antigues. Les seves actuacions inclouen la presència en alguns dels festivals i cicles més reconeguts, a França i a l’estranger. Durant aquesta temporada 2013-14 Pygmalion ha presentat la Passió segons sant Joan i la Missa en Si menor de Bach, i Castor et Pollux de Rameau, produccions que l’han portat a la Salle Pleyel de París, a les òperes de Bordeus i Versalles, als festivals de Beaune, La Chaise-Dieu, Oslo i St. Denis, a la Philharmonie d’Hamburg, etc. Ha enregistrat la Passió segons sant Joan i la Missa en Si menor de Bach per a Alpha-Outhere, premiades amb un Diapason d’Or (2008) i l’Orphée, Editor’s Choice de «Gramophone». Pygmalion rep el suport de la Fundació Orange i del Ministeri de Cultura francès.

Raquel Andueza, sopranoNascuda a Pamplona, col·labora regularment amb les formacions més importants de l’àmbit de la música barroca: L’Arpeggiata, Orquesta Barroca de Sevilla, Gli Incogniti, La Tempestad, Al Ayre Español, El Concierto Español, Private Musicke, La Real Cámara, Hippocampus, B’Rock, Orphénica Lyra, etc. L’any 2003 passà a formar part del quartet vocal La Colombina, i el 2010 va fundar, amb Jesús Fernández Baena, el grup La Galanía. Actua com a solista als principals festivals i auditoris de tot el món (París, Madrid, Barcelona, Brussel·les, Utrecht, Praga, Frankfurt, Bucarest, Viena, Mèxic, Nàpols, Granada, Minneapolis, Berna, Londres, Hong Kong...) i el 2012 va debutar al Carnegie Hall de Nova York i als Proms londinencs. L’han dirigida directors com William Christie, Fabio Biondi, Emilio Moreno, Jacques Ogg, Monica Huggett, Eduardo López-Banzo, Christina Pluhar, Richard Egarr, Ottavio Dantone, Christian Curnyn, Pablo Heras, Sir Colin Davis, José Ramón Encinar, etc. Ha enregistrat per als segells Warner Classics, Virgin Classics, Glossa, K617, NB Musika, Accentus, OBS Prometeo i Zig-Zag Territoires. L’any 2010 va crear el seu segell discogràfic propi, Anima e Corpo, que fins ara ha publicat tres discs (Yo soy la locura, In Paradiso i Alma Mía), distingits amb les millors crítiques i premis de la premsa especialitzada.

Albert Riera, tenorNascut a Barcelona el 1973 i llicenciat en dret i filosofia, va estudiar cant amb Dolors Aldea. Especialitzat en música antiga, col·labora amb nombrosos grups, tant nacionals com internacionals: La Capella Reial de Catalunya, Collegium Vocale Gent, Cappella Amsterdam, Las Vozes de Al Ayre Español, Graindelavoix, Choir de Chambre de Namur, Canto Coronato, La Hispanoflamenca, Harmonia del Parnàs, La

Grande Chapelle, La Capilla Real de Madrid, La Capilla Peñaflorida, Musica Reservata de Barcelona, The Josquin Circle. Ha treballat amb directors com Gustav Leonhardt, Mark Minkowski, Frans Brüggen, Philippe Herreweghe, Jordi Savall, Peter Phillips, Iván Fischer, Daniel Reuss i Enrico Onofri, entre d’altres.

David Hernández, tenorNascut a Barcelona. Un cop acabats els estudis superiors de cant es traslladà a Ginebra per completar la formació amb un màster en interpretació clàssica. Als 22 anys inicià l’apropament a la música barroca, amb el mestratge de Gabriel Garrido. Després de formar part de les acadèmies d’Ambronay, Ais de Provença, Constança i Innsbruck, començà a treballar com a solista amb directors de renom, com Gabriel Garrido, Frieder Bernius, Manel Valdivieso, Salvador Mas, Martin Gester, Jordi Savall, Philippe Herrewhege i Ton Koopman, entre d’altres. Com a solista, ha participat en els festivals d’Utrecht, Asterdam, Innsbruck, Estocolm, Zuric, Ginebra, Ambronay, Sevilla, Granada i Barcelona, i ha cantat en sales com el Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Salle Gaveau de París, Victoria Hall de Ginebra, Tonhalle de Zuric, Concertgebouw d’Amsterdam, i als teatres d’òpera de Lausana, Vichy, Besançon, al Liceu, etc. Ha enregistrat el primer disc en solitari amb l’Orquesta Barroca de Granada (àries de Händel) i posteriorment ha rebut 5 Diapason per l’enregistrament, per a Claves, de Cendrillon de Franck Martin, en què canta un rol principal. Col·labora també amb conjunts vocals com Elyma, Collegium Vocale Gent, Cappella Mediterranea, La Capella Reial, Pygmalion, Canto Coronato, Musica Fiorita o La Cetra. És professor de cant del Cor Jove de l’Orfeó Català des de l’any 2006, en què desenvolupa una tasca pedagògica per la qual sent un gran interès. Els seus propers projectes com a solista inclouen Orontea de Cesti al Festival d’Innsbruck, El pelegrinatge de la rosa de Schumann a Ginebra i Lausana; polifonia espanyola amb la Grand Chapelle al Festival de Ravenna, les Vespres de Monteverdi a Romainmôtier amb Le Labyrinthe, la Messe de Requiem de Campra amb l’Orquestra Barroca Catalana a Elna...

Pau Bordas, baix barítonNascut a Barcelona, ha estudiat a la Royal Academy of Music de Londres amb M. Wildman, R. Spencer i P. Esswood, on obtingué l’Advanced Diplom amb mèrits. Paral·lelament obtingué el Performer’s Diplom a la Guildhall School of Music. Ha rebut classes magistrals de R. Tear, J. Pons, P. Schilawsky i K. Khan. Ha cantat com a solista amb directors com J. Savall, N. Rogers, J. Pons, L. Heltay, S. Brotons, J. Mena, E. Colomer, A. Zedda, R. Alessandrini, F. Biondi, M. Hugget, A. Marcon, A. Spering, R. King o E. López Banzo, i amb orquestres com l’OBC, Teatre Lliure, Ciudad de Granada, Orquestra Barroca Catalana, Orquesta Barroca de Sevilla, orquestra del Teatro de la Zarzuela de Madrid, simfòniques de Sevilla, Balears, Bilbao i de la Comunidad de Madrid, Orquestra Barroca

de Venècia, ONCA, Percussionistes d’Amsterdam, Europa Galante, L’Arpeggiata, etc. El seu extens repertori operístic inclou obres de Monteverdi, Purcell, Händel, Pergolesi, Mozart, Rossini i García-Abril. En concert, ha interpretat obres tan importants com les Vespres de Monteverdi, les Passions, Missa en Si menor i diverses Cantates de Bach, El Messies de Händel, el Requiem i la Missa en Do menor de Mozart, La Creació i diverses Misses de Haydn, La Novena de Beethoven i els Requiems de Brahms, Fauré i Duruflé, El retablo de Falla, i El pessebre de Pau Casals, entre moltes d’altres.

Raphaël Pichon, directorNascut a França el 1984, va ser membre de la Maîtrise des Petits Chanteurs de Versalles i va estudiar piano i violí al Conservatori de Versalles. Aviat se sentí atret pel cant (com a contratenor) i la direcció. Va acabar els estudis al CNSMDP i CNR de París amb Kenneth Weiss i H. Crook. Alumne de direcció de Pierre Cao, també es beneficià dels consells de M. M. Gervais i B. Tevlin i de les experiències adquirides cantant amb directors com Jordi Savall, Gustav Leonhardt, Ton Koopman i Laurence Equilbey. El 2005 va fundar l’Ensemble Pygmalion, cor i orquestra de joves professionals dedicats a la interpretació amb criteris històrics, amb els quals va enregistrar per a Alpha, entre altres obres, la integral de les Missae Brevis de Bach, premiada amb el Diapason d’Or de l’any 2008 i un Orphée d’Or per la millor gravació de l’any d’una obra sacra. És a punt de publicar-se un enregistrament en viu de la seva darrera audició de Dardanus de Rameau a l’Òpera Reial de Versalles. Amb Pygmalion ha actuat en els cicles i festivals més importants (Chaise-Dieu, Beaune, Ambronay, Saintes, Musikfest Bremen, Folle Journée de Nantes, Bozar de Brussel·les, Bruges, òperes de Bordeus i Rouen, etc.). Raphaël Pichon és també fundador del cor de cambra Otrente, amb el qual prepara el repertori romàntic i contemporani; i també ha fundat una nova orquestra d’instruments històrics per interpretar el repertori clàssic i romàntic. La temporada 2011-12 va dirigir una versió escènica de la Passió segons sant Joan de Bach a la Holland Baroque Society and the Nationale Reisopera, un programa a cappella Brahms-Bruckner per a la Folle Journée de Nantes i un cicle d’òperes de Rameau per al Festival de Baume i les òperes de Versalles i Bordeus. Aquesta temporada 2013-14 ha ofert Hippolyte et Aricie i Castor et Pollux de Rameau, la Passió segons sant Joan i la Missa en Si menor de Bach, convidat per l’Òpera de Bordeus, Opéra Comique i Salle Pleyel de París, festivals de Beaune, La Chaise-Dieu, Oslo i St. Denis i l’Elbphilharmonie d’Hamburg, entre d’altres.

Cor Jove de l’Orfeó CatalàIntegrat a l’Escola Coral de l’Orfeó Català, està format per cantaires entre 16 i 25 anys, la majoria amb formació musical des dels cors infantils de l’entitat. Combina l’activitat concertística amb la pedagògica, amb la voluntat de preparar els cantaires per al futur ingrés a l’Orfeó Català. Fundat el 1986 i dirigit per Conxita Garcia durant els primers setze anys, actualment Esteve Nabona n’és el director i Josep Buforn el pianista. El seu repertori inclou des de la música tradicional i popular catalana i d’altres països fins a obres de la literatura simfonicocoral. En l’àmbit coral-orquestral ha interpretat obres com el Gloria i Magnificat de Vivaldi, Te Deum de Charpentier, O sing unto the Lord i Utrecht Te Deum de Händel, Magnificat de J. S. Bach, Missa Sant Nicolau de Haydn, i Requiem, Te Deum i Missa KV 192 de Mozart; Walpurgisnacht de Mendelssohn, Ein deutsches Requiem de Brahms, Oratori de Nadal de Saint-Saëns, Carmina Burana de C. Orff, African Sanctus de Fanshawe i el Requiem de Fauré. Ha col·laborat amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, Orquestra Barroca Catalana, Ars Musicae Orquestra Barroca, Orquestra Simfònica de l’ESMUC, Kammerphilharmonie Merck, Frysk Jeugdorkest, Orquestra de Cambra Terrassa 48 i les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, La Principal de la Bisbal i Els Montgrins. Ha actuat en diversos festivals, com les Jornades Internacionals de Cant Coral de Barcelona, Festival Internacional de Cantonigròs i Festival de Radio France. I en diversos cicles del Palau de la Música Catalana: Palau 100, Concerts de Tarda i Cicle de Concerts Orfeó Català. Dels darrers anys, cal destacar especialment la interpretació dels Coronation Anthems de Händel amb l’orquestra The Sixteen sota la direcció de Harry Christophers, la representació de l’òpera Dido & Aeneas de Purcell amb Ars Musicae Orquestra Barroca i amb la direcció escènica de Marc Rosich. El proper mes de juliol cantarà el Carmina Burana de C. Orff juntament amb l‘Ensemble Vocal Pro Musica de Porto al Palau de la Música i al Coliseu de Porto. S’ha presentat arreu dels Països Catalans, i a Espanya, Polònia, Alemanya, Àustria, República Txeca i Holanda. I ha compartit projectes amb altres cors joves, com el Cor de la Universitat de Viena, el Cor Albada de l’Agrupació Cor Madrigal, el cor Ametsa Gazte d’Irun i el Cor Jove dels Països Catalans. Els darrers anys el Cor Jove ha enregistrat dos CD per a Columna Musica, un amb música catalana del segle xx i un altre amb els Requiems de Mozart i Fauré. L’Escola Coral de l’Orfeó Català rep el mecenatge de Fundación Banco Santander.

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a escoltar, consulteu la programació a www.catmusica.cat

Amb la col·laboració de:Discografia

M. A. Charpentier: Te Deum.

Les Musiciens du Louvre-Grenoble. Marc Minkowski, director. Archiv-Produktion.

Les Arts Florissants. William Christie, director. Harmonia Mundi.

Aradia Ensemble. Kevin Mallon, director. Naxos.

Le Parlement de Musique. Michael Gester, director. Opus 111.

Le Poème Harmonique. Capella Cracoviensis. Vincent Dumestre, director. Alpha.

Le Concert Espirituel. Hervé Niquet, director. Naxos.

M. A. Charpentier: Messe de minuit de Nöel

Les Musiciens du Louvre-Grenoble. Marc Minkowski, director. Archiv-Produktion.

Les Arts Florissants. William Christie, director. Erato.

Arcadia Ensemble. Kevin Mallon, director. Naxos.

Selecció a càrrec de Javier Pérez Senz, periodista i crític musical