consells i recomanacions el cor i la malaltia coronària · 6 7 el cor i la malaltia coronària...

GUIA PRÀCTICA

El cor i la malaltiacoronària

Consells i recomanacions

2 3

El cor i la malaltia coronària

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

El cor i la malaltia coronària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Factors de risc cardiovascular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Control de factors de risc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Hipertensió arterial, diabetis, colesterol i triglicèrids . . . . . . . . . . . . . . 8

Obesitat i excés de pes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Tabac, alcohol, cafè i altres drogues . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Estrès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Estil de vida i alimentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Recomanacions dietètiques, tècniques de cocció aconsellades . . . . . . . 11

Estil de vida i exercici físic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Activitat laboral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Conducció de vehicles, viatges, vacunes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Activitat sexual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Proves diagnòstiques i pronòstiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Tractaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Tractament amb fàrmacs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Angioplàstia coronària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Tractament quirúrgic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Què fer si teniu un dolor de tipus anginós? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Decàleg després d’un infart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Continguts

Autors: Pilar Corzán Melgosa, Bàrbara González Batista, Montserrat Perramon Vilaseca, Núria Santaularia Capdevila, Anna Vers Cots .

Edita: Servei de Cardiologia Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, FPSetembre 2016

3

4 5


Aquesta guia ha estat elaborada per infermeres del Servei de Car-

diologia i l’equip de Rehabilitació Cardíaca amb el suport mèdic .

Va dirigida a persones que heu patit un infart de miocardi o una

angina de pit i als vostres familiars i amics perquè conegueu millor

la malaltia coronària, la seva prevenció i les seves conseqüències .

És important que comprengueu que la malaltia cardiovascular és

una malaltia crònica, però si seguiu les recomanacions i compliu

el tractament mèdic prescrit, no hi ha d’haver cap raó perquè la

vostra vida sigui gaire diferent de la de qualsevol persona sana .

Aquest llibret té la finalitat d’ajudar-vos i aclarir els dubtes

que se us puguin presentar . No oblideu que aquesta informació no

pot substituir el diàleg amb l’equip assistencial .

El cor i la malaltiacoronària

6 7


Aorta

Artèria coronària esquerra

Artèria circumflexa

Artèria descendent anterior esquerra

Artèria coronària dreta

pòsit de substàncies com colesterol i/o calci, a la capa interna de la paret de

l’artèria, obstruint-la parcialment o totalment . L’arteriosclerosi pot desenvolupar-

se per culpa de diferents “factors de risc” . Molts d’aquests estan relacionats

amb l’estil de vida .

La degeneració arterial que provoquen afecta les artèries coronàries i també

moltes altres, com les del cervell (ictus) o les de les extremitats (vasculopatia

perifèrica) .

Factors de risc cardiovascular

Es poden distingir entre factors no modificables i factors modificables:

Factors no modificables:

• Edat

• Sexe

• Raça

• Història familiar

• Personalitat

Factors de risc modificables:

• Hipertensió arterial

• Diabetis

• Colesterol i triglicèrids

• Obesitat i excés de pes

• Tabaquisme, alcohol i altres drogues

• Estrès

• Sedentarisme

El cor

El cor és un òrgan muscular (miocardi) encarregat de fer arribar la sang a tot el

cos . Durant tota la vida treballa dia i nit sense parar mai . Com tots els músculs

del nostre cos, per funcionar necessita oxigen i nutrients, que li arriben per mitjà

de la sang .

El cor està irrigat per les artèries coronàries que l’envolten . Quan aquestes ar-

tèries s’obstrueixen, no arriba la quantitat de sang necessària al múscul cardíac,

provocant un dolor toràcic: l’angina de pit . Si aquesta isquèmia al miocardi

dura molt, pot produir una necrosi (algunes cèl·lules moren): és el que es coneix

com a infart agut de miocardi .

Malaltia coronària

La causa més freqüent d’estretor i/o obstrucció de les artèries coronàries és

l’arteriosclerosi: procés natural en què en algunes persones es produeix el di-

El cor, malaltia coronària i factors de risc

Reduint els factors de risc, disminuirà

el risc de patir un episodi coronari o

altres patologies vasculars

Vena cava superior

Ventricle dret

Aurículadreta

Vàlvulatricúspide

Vàlvula pulmonarVàlvula aòrtica

Artèria pulmonar

Vena pulmonar

Aurícula esquerra

Vàlvula mitral

Ventricleesquerre

Aorta

8 9


CONTROL DE FACTORS DE RISC

HIPERTENSIÓ ARTERIAL

La hipertensió arterial augmenta el risc de presentar complicacions coronàries .

DIABETIS

La diabetis és una malaltia en què es produeix un augment dels nivells de sucre

a la sang . Això pot produir alteracions en els vasos sanguinis . Està comprovat

que la diabetis accelera el desenvolupament de la malaltia coronària i l’agreuja .

És important que seguiu un control estricte de la vostra malaltia . Cal seguir

una alimentació adequada al pes, a l’activitat física i al tractament que seguiu

i realitzeu controls freqüents de les xifres de glucosa .

COLESTEROL i TRIGLICÈRIDS

La malaltia coronària està molt relacionada amb valors

elevats de greixos a la sang, sobretot de colesterol però també

de triglicèrids . L’acumulació de greix fa que s’obstrueixin les

artèries, és per això que heu de limitar-ne el

consum a la vostra dieta .

Es pot controlar amb:

• Pèrdua de l’excés de pes

• Disminució i/o eliminació de la sal de la vostra dieta

• Seguir bé la pauta mèdica establerta

OBESITAT i EXCÉS DE PES

L’obesitat és un trastorn alimentari crònic i multifacto-

rial, que es desenvolupa en establir-se un desequilibri

entre la ingesta i la despesa energètica . És a dir que

s’ingereixen més calories de les que el cos necessita .

TABAC, ALCOHOL, CAFÈ I ALTRES DROGUES

Si sou fumador, l’actitud correcta és la de deixar de fu-

mar immediatament i de forma definitiva . El consum de tabac, cocaïna i altres

drogues produeix una vasoconstricció que afavoreix la disminució de la llum de

les artèries coronàries i cerebrals . Augmenta la tensió arterial i precipita la forma-

ció de coàguls a l’interior de les artèries . Els pacients amb malaltia coronària que

deixen de fumar i/o consumir altres drogues disminueixen el risc de progressió

de la malaltia .

L’alcohol té un alt valor energètic . Si es consumeix, cal fer-

ho amb molta moderació (vi negre millor) i és recomana-

ble no consumir-ne més de 20-30 grams al dia . 20

grams equivalen a uns 200 cc de vi (el contingut

d’un vas d’aigua) . Podeu beure un o dos cafès al

dia com a màxim i segons tolerància .

El cor, malaltia coronària i factors de risc

LDL

HDL

10 11


Estil de vida i alimentació

Dur a terme una alimentació sana, equilibrada i variada beneficia i redueix sig-

nificativament el risc coronari . La realització habitual d’activitat física és tan im-

portant com les mateixes medicines, ja que aquestes no poden suplir un estil de

vida saludable .

RECOMANACIONS DIETÈTIQUES

• Augmenteu el consum de carbohidrats i de fibra

• Limiteu el consum de proteïnes animals

• Modereu la ingesta d’alcohol

• Feu servir oli d’oliva de manera habitual

• Eviteu fregits, arrebossats, empanats, estofats i guisats

• Retireu el greix visible de les carns i la pell de les aus abans

de la seva cocció

• No feu àpats molt abundants

• Cal que sempre llegiu l’etiqueta del producte (per conèixer

el tipus d’oli que conté i també el contingut de sal)

TÈCNIQUES DE COCCIÓ ACONSELLADES

Són aconsellables tècniques de cocció que necessitin poc greix:

• Cocció al vapor

• Cocció amb aigua (bullit o escalfat)

• Cocció al forn o a la papillota

• Planxa, brasa, graella

Recomanacions per a controlar l’estrès:

• Practiqueu exercici físic de manera habitual

• Disminuïu i/o eviteu el consum de cafè, alcohol i altres estimulants

• Eviteu hàbits de vida que produeixen tensió emocional

• Practiqueu tècniques de relaxació i d’autocontrol

• Procureu distreure-us i estar de bon humor

Estil de vida i alimentació

ESTRÈS

L’estrès és un estat de tensió de l’organisme, el qual es veu obligat a reaccionar

davant una situació traumàtica, tòxica, infecciosa, psicològica, etc . L’estrès és difí-

cilment quantificable i és per això que actualment no hi ha unanimitat en la seva

valoració . Una situació d’estrès mantingut crea una tensió excessiva que pot afa-

vorir l’aparició d’una malaltia coronària .

12 13


Estil de vida i exercici físic

L’exercici físic és un punt clau en el tractament perquè que ajuda a:

• Millorar la capacitat física i el rendiment de la musculatura

• Que el cor treballi de forma més relaxada

• Controlar tots els factors de risc cardiovascular modificables

Després de patir un episodi cardíac és recomanable iniciar un exercici suau (cami-

nar) i augmentar-ne progressivament la intensitat en setmanes i mesos .

Realitzeu algun tipus d’exercici físic no agressiu (caminar, bicicleta, natació, tai-

chi, marxa nòrdica, golf, etc) . No són aconsellables els esports competitius o

aquells que requereixin canvis de ritme sobtats (futbol, tennis, esquaix, pàdel,

bàsquet, etc) .


ALIMENTS QUE ÉS RECOMANABLE QUE AUGMENTEU EL SEU CONSUM

(greixos mono/poliinsaturats):

• Vegetals, llegums i fruita fresca• Fruits secs, millor sense torrar ni

salar • Carns magres (vedella i cavall

màxim 2 cops per setmana), conill• Aus (pollastre, gall d’indi sense

pell, ànec mut i aus de caça)• Peix de tot tipus (peix blau, reco-

manable 2-3 racions per setmana)• Oli d’oliva per a les amanides i per

cuinar• Cereals sense refinar

ALIMENTS QUE ÉS RECOMANABLE QUE EN DISMINUÏU EL SEU CONSUM

(greixos saturats: colesterol i triglicèrids):

• Més de 4 rovells d’ou per setmana• Llet sencera i derivats: formatges

molt curats, mantega, nata• Carns greixoses (bou, xai, porc) i

marisc en racions abundants• Conserves, embotits i vísceres• Paté i foie gras• Concentrats de carn i els daus de

brou potenciadors del gust

• Cansalada i llard de porc• Pastisseria i brioixeria industrial

perquè està feta amb greixos ani-mals i greixos vegetals saturats

• Menjars preparats o precuinats• Els gelats, el pa de motlle i les con-

serves en oli vegetal, ja que por-ten molts greixos

Podeu condimentar els aliments amb herbes aromàtiques o espècies de qualse-

vol tipus (pebre, all, julivert, orenga, timó, romaní, nou moscada, etc . . .) .

Recomanacions a seguir:

• Estiraments de la musculatura de braços i cames: ajuden a reduir

dolors osteo-musculars .

• Respiracions abdomino-diafragmàtiques: ajuden a relaxar-se i a

disminuir la sensació d’ofec, en cas d’haver-ne tingut .

• Readaptació progressiva a l’activitat: recordeu que és necessari

moure’s, ja que ajuda a millorar la salut cardiovascular .

• Economia de l’esforç: eviteu agafar pesos . Recordeu fer els movi-

ments de la forma correcta (aixecar-vos del llit, ajupir-vos, asseure’s)

i mantingueu una bona higiene postural, ja que us ajudarà a evitar

dolors articulars i fatiga innecessària .

14 15


Si ja realitzàveu algun tipus d’exercici físic prèviament, demaneu informació a

l’equip mèdic perquè us indiqui si el podeu continuar practicant .

• No inicieu cap exercici de forma brusca: cal escalfar .

• Augmenteu progressivament la intensitat fins a notar cansament, però no fa-

tiga . Si no us canseu, és perquè l’exercici no és efectiu .

• Cal que noteu que us costa lleugerament mantenir una conversa però no us ha

de faltar l’aire .

• Disminuïu progressivament la intensitat fins a parar . Parar de cop no és saluda-

ble .

• Realitzeu estiraments abans i després de l’exercici .

• Eviteu fer exercici després d’haver menjat i a temperatures extremes .

• Un cop hàgiu entrenat i si ho heu tolerat bé, realitzeu exercici físic 5-6 dies/

setmana durant uns 30-60 minuts/dia .

Si seguiu aquestes recomanacions, les probabilitats de patir un episodi durant

l’esforç són molt baixes . Tot i així, si noteu dolor al pit opressiu o de les mateixes

característiques que el previ a l’ingrés, pareu de fer exercici i consulteu al metge .

Recordeu que hi ha un Equip de Rehabilitació Cardíaca que, si ho desitgeu,

us pot ajudar a fer un programa d’exercici físic personalitzat .

ACTIVITAT LABORAL

• Abans de tornar a l’activitat laboral serà el vostre cardiòleg qui valorarà la ca-

pacitat física . En circumstàncies normals podreu tornar a treballar a partir del

2n o 3r mes .

• En cas que la vostra feina requereixi un gran esforç físic o si sou conductor de

vehicles amb passatgers, caldrà que ho consulteu amb el cardiòleg .

CONDUCCIÓ DE VEHICLES

Els pacients que heu patit un infart de miocardi heu de saber que la legislació

espanyola no permet conduir durant els tres mesos següents al mateix.

S’aconsella que es pot tornar a conduir a partir dels 3 mesos sempre que no

presenteu símptomes (dolor toràcic, mareig, cansament) . Al principi, eviteu fer

trajectes llargs i procureu sempre que la conducció no us suposi una càrrega

emocional .

VIATGES

És recomanable no viatjar en avió fins passades 3-4 setmanes de l’infart, tot

i que de vegades aquest període pot veure’s ampliat en funció de la companyia

aèria . És més aconsellable fer viatges curts en avió, que llargs amb altres tipus de

transports . Eviteu les alçades superiors a 2 .000 metres .


Recordeu: No sempre estareu així, heu patit una malaltia de la

qual n’esteu fent tractament i us esteu recuperant.

16 17


Proves diagnòstiques i pronòstiquesDiferents proves que es poden dur a terme segons les necessitats de cada pacient .

ELECTROCARDIOGRAMA -EKG-

Registre gràfic de l’activitat elèctrica del cor . Aju-

da a establir el diagnòstic i ens orienta sobre qui-

na pot ser la millor opció de tractament .

ECOCARDIOGRAMA -ECO-

Registre del moviment del cor per mitjà

d’ultrasons . Ens dóna informació sobre el funcio-

nament, la mida i la força del cor i sobre l’estat de

les vàlvules cardíaques .

ERGOMETRIA (Prova d’esforç)

Registre continu de l’electrocardiograma per veu-

re la resposta del cor durant l’esforç físic . També

permet valorar quina és la resposta als medica-

ments

Altres: RESSONÀNCIA MAGNÈTICA C-RNM, TAC CORONARI

CATETERISME CARDÍAC I CORONARIOGRAFIA

És un examen radiològic que permet visualitzar les artèries coronàries . S’introdueix

un catèter a través d’una artèria del canell (radial) o engonal (femoral) fins a les

artèries coronàries . Tot seguit s’injecta una substància (contrast) que permet que

la llum de les artèries es vegi amb raigs X, donant informació sobre l’existència

d’obstruccions i el grau de severitat . La informació que s´obté ens permet triar el

tractament més adequat a cada cas .

VACUNES

Us recomanem que aneu al vostre Centre d’Atenció Primària per tal que us posin

periòdicament les vacunes de la grip i la del pneumococ .

ACTIVITAT SEXUAL

La majoria de pacients que ha patit un infart de miocardi poden suportar sen-

se perill les exigències físiques de l’activitat sexual . Si no hi ha contraindicació

mèdica, és possible reiniciar aquesta activitat a partir de la segona setmana

després de l’alta, sempre i quan sigui possible pujar dos pisos sense presentar

símptomes .

En cas que vulgueu fer ús de fàrmacs per la impotència, cal que ho consulteu

abans amb el cardiòleg . Si pujar dos pisos d’escales us produeix dolor anginós,

heu de prendre un comprimit de nitroglicerina sublingual, de manera profilàcti-

ca, abans de mantenir relacions sexuals .

Cal tenir present les següents recomanacions:

• El reinici de l’activitat sexual ha de ser progressiu

• Cal que mantingueu els costums anteriors

• Intenteu adoptar postures de menys esforç

• Procureu evitar les relacions sexuals després dels àpats abundants, de la

ingesta de begudes alcohòliques o de situacions d’ansietat

Proves diagnòstiques i pronòstiques

18 19


Tractaments

TRACTAMENT MÈDIC AMB FÀRMACS

Actualment hi ha molts medicaments efectius pel tractament de la malaltia

coronària . La utilització d’uns o altres depèn de les característiques i circum-

stàncies i us proporcionarà la informació necessària respecte a la dosi i l’horari

d’administració .

Els d’ús més freqüent són:

• Antiagregants plaquetaris: aspirina, clopidogrel, prasugrel, ticagrelor . Ac-

tuen bloquejant la capacitat de les plaquetes de la sang per formar coàguls .

• Betabloquejants: aquests fàrmacs baixen les pulsacions del cor i la tensió

arterial, reduint així les necessitats d’oxigen del cor .

• Estatines: són una família de fàrmacs que redueixen els nivells de colesterol

que circula per la sang .

• Nitroglicerina: actua dilatant de forma ràpida les artèries coronàries (a vega-

des poden produir mal de cap) .

• Inhibidors de l’enzim de conversió de l’angiotensina-II IECAS: aquestes

substàncies milloren el rendiment del cor en la seva funció de bombar la sang

a la resta del cos . També ajuden a controlar la tensió arterial .

No prengueu cap medicament sense prescripció mèdica ni deixeu

de prendre cap medicament sense consultar al vostre metge.

ANGIOPLÀSTIA CORONÀRIA

Consisteix en la dilatació de la zona estreta i/o obstruïda d’una artèria coronària .

S’introdueix un catèter, com en el cateterisme cardíac, fins a arribar a la zona

afectada . En aquest lloc s’infla un petit baló, que dilata des de dins de l’artèria .

Actualment, en la majoria de pacients es completa l’angioplàstia posant un

“stent”, que és una malla metàl·lica en forma de molla o tub que fa que l’artèria

quedi més oberta i amb menys risc que es torni a estrènyer . A vegades els stents

van recoberts amb un medicament que s´allibera a l`artèria i que ajuda a fer que

el tractament sigui més eficaç .

Tractaments

Angioplàstia amb implant d’stent

20 21


TRACTAMENT QUIRÚRGIC

Quan el tractament amb medicaments no és suficient a causa de la severitat o el

tipus de lesions que presenten les artèries coronàries, una intervenció quirúrgica

pot alleugerir la malaltia .

La tècnica més utilitzada és el bypass (empelt o pont coronari) . Aquest ti-

pus de cirurgia connecta l’artèria aorta amb l’artèria coronària malalta i salva

l’obstrucció . S’utilitza un tros de vena d’una altra part del cos (generalment es

treu de la cama) o una artèria del tòrax (mamària) o del braç (radial) .

Què fer si teniu un dolor de tipus anginós?

Ús de Cafinitrina® sublingual

En el cas que patiu un dolor al pit que reconegueu o que relacioneu amb el que

vàreu patir anteriorment és convenient que seguiu els següents passos:

1r: Seieu i poseu-vos un comprimit a sota la llengua, prèviament trencat amb

les dents (Cafinitrina®), o directament (Vernies®), i esperar 5 min .

2n: Si el dolor persisteix després de 2 comprimits, cal que truqueu a Emergències

(112) o que us portin al servei d’urgències més proper . Podeu prendre un

tercer comprimit .

És molt important que sempre porteu a mà Cafinitrina® o Vernies®

i vigileu la seva caducitat. Consulteu al cardiòleg si augmenta la

necessitat de prendre-la.

Què fer?

Bypass o empelt

22 23


22

Decàleg després d’haver patit una angina o un infart


“El manteniment d’aquests hàbits

saludables pot representar una

inversió a llarg termini per a la

vostra salut”

Desitgem que aquesta informació us hagi resultat interessant i

profitosa, a la vegada que us recordem la importància de seguir

aquests consells perquè pugueu gaudir d’un restabliment eficaç.

1 Cal que seguiu les recomanacions del personal sanitari, que

prengueu la medicació i que no oblideu els controls amb metge/

infermeria .

2 Cal que sempre porteu comprimits de nitroglicerina .

3 Si fumeu, ho haureu de deixar immediatament i de forma

permanent . No podeu prendre substàncies d´abús .

4 Cal que seguiu una dieta saludable: mengeu fruita, verdures, peix

i reduïu el consum de colesterol i greixos no recomanats . Modereu

el consum d’alcohol, cafè i sal .

5 Porteu un bon control si patiu diabetis, hipertensió o colesterol alt .

6 Si teniu sobrepès o obesitat, és convenient perdre pes per assolir

el pes recomanat .

7 Practiqueu exercici físic amb regularitat de 5 a 6 cops per setmana

durant 30 a 60 minuts, adaptant l’exercici a la vostra vida diària .

8 Eviteu l’estrès emocional .

9 En cas de tenir dolor toràcic que us recordi l’infart o angina heu

de prendre la nitroglicerina sublingual .

10 Si teniu dolor i persisteix, truqueu al 112 .

Us ajudaran de seguida .

Tel. 93 875 93 00Fax 93 873 62 04

althaia@althaia .catwww.althaia.cat

XARXA ASSISTENCIAL UNIVERSITÀRIA DE MANRESADr . Joan Soler, 1-3 - 08243 Manresa

1069

46

consells i recomanacions el cor i la malaltia coronària · 6 7 el cor i la malaltia coronària...

Documents