vallès occidental

número 41 - Febrer de 2014

D I G I T A L 2 . 0

CCOO contra la Llei GallardónMés LOMCE

Una lluita anomenada PanricoVidal vs Merkel

Un glop de Coca-ColaCursa per la Justícia Social

REBUIG MASSIU A LALLEI GALLARDÓN

Manifestacions a Terrassa i Sabadell

Alba García:CCOO exigeix la retirada dela Llei Gallardón

Montse Ros:L’educació ha de servir pelquè ha servit sempre: per-què no t’enganyin, perquèpuguis ser lliure

vallès occidental

2

MENTEIXENQUAN DIUEN...

El Partit Popular ens ha tret al carrer un dia sí l’altre tambédes que va assumir el Govern de l’Estat fa poc més de dos

anys. En aquest temps hem vist com els nostres drets la-

borals, socials, polítics, econòmics i humans estan en re-

trocés o en perill d’extinció.

Fins ara la majoria d’aquests canvis han estat emmasca-

rats darrere justificacions diverses: exigències de la Mer-

kel, de la troica, de la crisi… El cert és que amb un govern

de majoria ultraconservadora i a cop de decret s’estan

duent a terme transformacions profundes que afecten la

democràcia que, com si es tractés de teixir una teranyina,

estan situant a la població en un context que recorda més

l’ordre feudal que no pas una societat democràtica del se-

gle XXI i a on el contracte social més o menys sòlid que

havíem aconseguit s’està trencant.

Un país és la seva gent, la gent que té una vida, unes ne-

cessitats quotidianes bàsiques, una manera de pensar di-

versa i està cansada de tants abusos, tanta violència ins-

titucional i tanta prepotència. Després de diversos esclats,

vagues generals, marees i constants mobilitzacions, la que

ara ha vessat el got ha estat la proposta de reformar la Llei

orgànica 2/2010, de salut sexual i reproductiva i de la in-

terrupció voluntària de l’embaràs, que el ministre

d’(in)Justícia sembla haver tret de les tenebres. Només

amb el nom d’Anteproyecto de ley orgànica para la pro-

tección de la vida del concebido y de los derechos de la

mujer embarazada ja veiem per on van les coses: treure

qualsevol capacitat de decidir a les dones sobre el seu cos

i la seva maternitat, ja que

l’avortament es torna a in-

cloure en el Codi penal

(com abans del 1985), i

passar d’una llei de termi-

nis a una llei de supòsits molt restrictiva en què les dones

perden la categoria de ciutadanes subjectes de dret i pas-

sen a dependre del sistema, que decidirà si poden o no po-

den interrompre un embaràs, encara que sigui fruit d’una

violació, posi en risc la seva vida o no sigui factible per mal-

formacions tan greus que facin la vida del fetus inviable.

Amb la potencial aprovació d’aquest nou text, el PP po-

sarà les dones que es vegin en la necessitat d’interrompre

el seu embaràs en situació de risc i farà com passava fa

trenta anys, que les dones que puguin pagar un viatge a

l’estranger podran decidir i les que no s’ho puguin perme-

tre econòmicament seran abocades a pràctiques que po-

sen en risc la seva vida. La proposta és tan esperpèntica

que ha provocat una reacció massiva i integral de la ma-

joria de la ciutadania, professionals, agents socials i polí-

tics.

Les CCOO de Catalunya estem sumant en aquest sentit i

estem sortint al carrer, fent accions internes i externes,

hem aprovat la nostra Resolució al Consell de la CONC,

hem donat suport i participat en totes les cites de la Cam-

panya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, formada per

activistes i grups feministes i de dones de tot Catalunya, i

la Plataforma Nosaltres Decidim, formada a més a més

Alba Garcia Secretària de la Dona de CCOO de Catalunya

CCOO exigeix la retiradade la Llei Gallardón

vallès occidental

3

per grups polítics i sindicats. Tenim activada la nostra afi-

liació en les plataformes i xarxes al llarg de tot el territori i,

quan cal, en els centres de treball.

El dia 1 de febrer CCOO, com a membre de la Plataforma

Nosaltres Decidim, vam compartir amb més de 100.000

persones procedents de tot l’Estat i de tot el món la gran

manifestació que va tenir lloc a Madrid, precedida per la ini-

ciativa del Tren de la Llibertat de les dones de la Tertulia Fe-

minista Les Comadres i de Mujeres por la Igualdad de Ba-

rredos (Astúries) per anar al Congrés dels Diputats i lliurar,

per registre, l’escrit de l’Alicia Miyares, al president del Go-

vern, el president del Congrés, la ministra Ana Mato, el mi-

nistre Alberto Ruiz Gallardón i els diferents grups del

Congrés.

Seguidament vam participar a la multitudinària Assemblea

per la Llibertat a l’Auditori Marcelino Camacho de CCOO i,

simultàniament, hi va haver concentracions a les grans ciu-

tats i capitals europees i del món, i a ciutats i pobles de tot

Catalunya, com la de Terrassa, organitzada per la Plata-

forma i altres entitats, que va aplegar 1.500 persones.

El 8 de febrer hem tornat a sortir a diferents ciutats, com Sa-

badell, també el 14 de febrer davant la Delegació del Go-

vern a Barcelona i ho farem cada vegada que calgui fins que

aquest Avantprojecte de llei innecessari i absurd sigui reti-

rat.

CCOO defensa l’actual Llei orgànica 2/2010, de salut sexual

i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, per-

què permet l’autonomia i la llibertat de les dones a decidir

en condicions d’equitat i de seguretat (tant per a elles com

per als professionals), permet tenir informació, educació

sexual i reproductiva, accés a la planificació de la materni-

tat, evitar embarassos no desitjats i, en definitiva, decidir si

es vol ser mare i en quin moment.

Les dones no estem disposades, ni aquí, ni a la UE, ni a la

resta del món a fer cap pas enrere en drets de les dones i

especialment els que es refereixen a la nostra salut sexual

i al nostre dret a decidir sobre el nostre cos.

La lluita continua!

Entotal,més de tresmil personeses van mani-festar entreTerrassa i Sa-badell. Homes,

dones,nens i nenes units per lallibertat del propi cos i per unavortament lliure i gratuït.

vallès occidental

4

La realidad actual es la de una espiral deempobrecimiento que se extiende a cadavez más capas de la población. Paro, pre-

cariedad y subdesarrollo son los rasgos quedefinen toda una batería de medidas que nose limitan a recortar lo existente, sino precisa-mente a transformar por completo las basesde todo un modelo de convivencia. Asistimospor lo tanto a un órdago lanzado por las mis-mas lógicas e intereses, que a lo largo detodos los años previos a la crisis, nos han con-ducido hasta donde ahora nos encontramos.No son negligencias, errores del sistema, des-bocamiento alocado de los poderes financie-ros que han acabado sometiendo a la pobrepolítica que se ha quedado sin poder. Creo quela lectura que tenemos que hacer es, como nopodría ser de otra manera, profundamentepolítica y su trayectoria viene motivada por lapropia evolución de la lucha de clases. Noexiste realmente una diferencia nostálgicaentre un añorado capitalismo productivo de laeconomía terrenal, frente a un capitalismo fi-nanciero que pulula entre logaritmos en losparqués bursátiles. La propia acumulación ca-pitalista contemporánea es indisociable de laforma financiera cuando la deuda funcionacomo un mecanismo de extracción de plus-valía, de aspiradora que absorbe la riqueza so-cialmente producida y socialmente acumulada(servicios públicos). La dictadura financieraestá plagada de retórica belicista, en las plazasde la bolsa es donde se invaden los países queantes se ocupaban militarmente y desdedonde se dispara la potencia del fuego deClausewitz que apunta a la dignidad de lagente. Lo que hoy sucede es la otra cara de laeconomía de la deuda, primero vino el crédito,luego viene el reembolso, y en esa relación dedominación política que se da entre acreedory deudor, se anula la democracia. Ya avisabaen 1996 Hans Tietmeyer, Presidente del Bun-

desbank, que los mercados financieros ju-garán cada vez más el papel de gendarmes (...)y que los políticos deben comprender queahora están bajo el control de los mercados fi-nancieros y no solamente de los debates na-cionales. Tietmeyer deja claro que laconstrucción de la UE es la de una instituciónjurídica vacía de demos, de pueblo. Sus im-pulsores la piensan únicamente como unanueva arquitectura, un nuevo espacio dondeel capital reordena sus posiciones para impul-sar un nuevo ciclo de acumulación, una vezque, la fuerza de trabajo elevó demasiado suprecio y rechazaba el modelo de sociedad fa-bril en los años 60 y 70, impulsando una nuevacomposición de la fuerza de trabajo. El trabajo

le salía muy caro y el capitalismo necesita aba-ratar siempre el trabajo. Pero el problema noreside, como destacaba Tietmeyer, en que lospolíticos no pueden atender a los debates na-cionales, sino que la política debe sometersepolíticamente a los nuevos gendarmes que sonlos mercados financieros. El problema no esEuropa, sino ésta Europa basada en acuerdosfirmados por los Estados que ceden toda so-beranía a instituciones no democráticas. Al noexistir un catálogo común europeo, una fisca-lidad compartida, al no darse aquel anhelo deLenin esbozado en unos Estados Unidos deEuropa, se ha tenido que construir a espaldasy en contra de la población. Son especial-mente los países del sur los que han confor-mado esa Europeriferia que ha salido másperjudicada y que carga sobre sus espaldas la

Pablo Iglesias Turrión és politòleg, escriptor, professor de Ciència Política a la UniversitatComplutense de Madrid i presentador de televisió. Presenta els programes de debat polític LaTuerka CMI (PúblicoTV) i Fort Apatxe CMI (Hispan TV). Últimament el podem gaudir formantpart de debats televisius referents a política. És un dels pocs tertulians seriosos i que parlenamb coneixement i defensant l'honorabilitat situada més a l'esquerra.

Jorge Moruno Danzi Llicenciat en Sociologia per la Universitat Complutense deMadrid i amb la tesina acabada a la UAB. Cofundador de la A.U Contrapoder iactivista en moviments urbans i universitaris. Coautor del llibre "les raons dels in-dignats" i "Los indignados del 15 de Mayo". Investigador del IGOP-UAB (Institutde govern i polítiques públiques) i col·laborador del OSPDH (Observatori del sis-tema penal i els drets humans)

EUROPAJorge Moruno i Pablo Iglesias

Todos estos años hemos consu-mido con el crédito especulativo lamayoría de productos que nosvendían desde el norte

vallès occidental

5

culpa y la deuda (no por nada ambaspalabras comparten raíz etimológica enalemán), de haber vivido por encima desus posibilidades y derrochar. Quizáspor encima de las posibilidades de todala población europea fue el gran de-sembolso que se hizo para acelerar la IIUnificación alemana tras la caída delMuro de Berlín. La trampa discursiva entorno al relato construido y asumido,según el cual, se opone a un norte deahorradores y productivos un sur dederrochadores y vagos, se esconde ensu propio planteamiento y enmarcado.No trato aquí de negar una genealogíahistórica basada en el capitalismo deahorro que ya nos ilustró Max Weber, ni

de ocultar la panoplia de exabruptos ur-banísticos que han perpetrado nuestrasélites político-económicas destruyendoel territorio a la par que inaugurando de-siertos de cemento muy costosos. Todoeso puede ser cierto, pero es que esaha sido la manera a través de la que losgrandes mercados financieros, muchosde ellos bancos alemanes, han conse-guido maximizar sus beneficios encon-trando en los enclaves urbanísticos unamuy buena vía para absorber y dar unasalida temporal al excedente financiero.Es decir, sin hacer de una vivienda unahipoteca, sin endeudarse en el con-sumo, sin construir caóticamente, sincooptar las administraciones públicas,ni bancos ni mercados financieros hu-bieran ganado lo que ganaron. La propiaAlemania para presentarse como unpaís solvente y seguro de cara al riesgode los inversores/especuladores, nece-sita asentar esa confianza que proyectasobre la base de la precarización internadel trabajo y en mayor medida, sobre laconversión colonial de la Europa del sur.Todos estos años hemos consumidocon el crédito especulativo la mayoríade productos que nos vendían desde elnorte: sin deuda no había crecimiento,sin cesión soberana a las finanzas que

las élites pactaron no podía haber cré-dito. Hasta ahora las medidas que dicentratar de paliar los resultados de estaspolíticas económicas insisten en otor-garles más poder a los mismos pode-res, que tras la cortina de humo enforma de lucha contra el déficit, se estáperpetrando un doble secuestro quesiempre va unido: el de la democracia yel de la riqueza. Pero el hecho objetivode que los ricos y millonarios no dejande aumentar en porcentajes y que elconjunto de la población empeora suscondiciones de vida, no debería llevar-nos a lecturas equívocas de corte me-canicista que ven una revolución dondepuede haber un régimen de neoservi-dumbre. El pesimismo antropológico tanintencionadamente inoculado que niegala posibilidad de cambiar la realidadexistente, puede hacerse fuerte en sualianza con el individualismo posesivo,verificando las palabras de Anton Ché-jov cuando, la desgracia no une a lasgentes, sino que las separa; y dondeparecería natural que dolor común de-biera fundirlas hay mucha más injusticiay crueldad entre ellas que entre las rela-tivamente contentas. Es urgente cons-truir una mayoría social en torno a unaalegría compartida, recuperar la pasiónde parte de la democracia para construiruna Europa más racional. Eso mal quenos pese, no surge en torno a un pro-grama que une al 15% de la población,que si bien es fundamental un pro-grama, creo que emerge alrededor deun proyecto emocionante y cargado dela convicción política sabiendo que po-demos.

verificando las palabras deAnton Chéjov cuando, la des-gracia no une a las gentes,sino que las separa

Europ

a

La LOMCE pretén que s’aprenguincoses com aquesta: fets concrets, ac-tivitats concretes. El professorat en

diem “continguts”. El Ministerio els ha es-crit en 1300 pàgines que constitueixen “elcurrículum” de la LOMCE, on estableixenquè ha de saber una persona per obtenir elgraduat escolar, o el títol de batxillerat.Aquest llistat és una raresa.Per les coses que hi ha i perles coses que no hi ha. Hiha més religió catòlica, laquè han decidit la conferèn-cia episcopal. Ha desapare-gut la reflexió sobre ladiversitat sexual. Apareix lavaloració negativa de la de-sobediència civil. Desapa-reix la biodiversitat. Dinsl’assignatura de Filosofia deBatxillerat cal estudiar la“maièutica de l’emprenedo-ria”, hi ha molta emprene-doria a tots els nivells. Esperden ensenyamentsartístics. També es reduei-xen continguts de tecnolo-gia, que són elsensenyaments més rela-cionats amb el món del treball. Són nomésexemples.

És una raresa també per l’exhaustivitat. Elscurrículums dels països del nostre entorntenen entre quatre i quaranta pàgines. Miltres-centes pàgines és un rècord mundial.Un intent ridícul d’entrar dins totes lesaules i dins tots els caps de tot l’alumnat.Potser perquè no hi càpiga res més.

Però el més absurd és fer un currículum de“continguts”. Què faries tu si sents la ne-cessitat imperiosa de saber com es deial’espasa del Cid? Mirar a Google, oi? L’educació avui no es pot plantejar com lamemorització de piles de continguts. Totala informació és a la xarxa. L’escola ja noés ni pot ser un lloc per transmetre infor-mació. És el lloc on ajudar l’alumne a cons-truir coneixement amb sentit, coneixement

útil, a fer-lo servir quan el necessiti, a com-partir-lo i a multiplicar-lo en col·laboracióamb d’altres persones. L’escola ha d’ajudara discriminar la veritat de la mentida perquèa Internet hi ha de tot: veritat i mentida, de-sordenat i ordenat, fàcil i difícil d’interpretar,amb criteri i sense criteri. I després saberquè val la mena memoritzar i què no. L’es-

cola encara és l’es-pai de la ciència queés l’art de buscar laveritat. L’educacióha de servir perdonar poder a lespersones per inter-venir en la seva prò-pia vida isolidàriament en lavida social. El sis-tema educatiu ha decol·laborar amb lesfamílies i la societaten la formació ètica,en la formació delcaràcter i en lapromoció del be-nestar de les per-sones. Elscurrículums ac-

tuals arreu del món diuen coses comaquesta. Els pedagogs en diuen “com-petències”. L’educació ha de servir pel què ha servitsempre: perquè no t’enganyin, perquè pu-guis ser lliure. Digui el que digui la LOMCE.

vallès occidental

6

¿CómoCómo se llamaba del

la espada CidCid?

Montse Ros i CalsinaSecretària general de la federació d’educacióde CCOO de Catalunya

“Hi ha més religió catòlica, laquè han decidit la conferènciaepiscopal. Ha desaparegut la re-flexió sobre la diversitat sexual”

LOMCE

vallès occidental

7

??Què està passant realment aQuè està passant realment a

Panrico bé pot ser un exemple de lacara més cruel del capitalisme en laseva actual fase del neoliberalisme

més salvatge.

Fundada durant els anys 60, Panrico erauna empresa que havia crescut gràcies al'explotació dels treballadors per part del'empresari, el “Patró” que, com en lamajoria de les empreses espanyoles, totsconeixien i al que podies veure físicamentpels centres de treball.

A mesura que l'empresa va ser creixent iestenent-se pel territori nacional i estran-ger mitjançant la creació de noves empre-ses, totes elles independents, peròamb la participació dels mateixos accio-nistes, també va ser creixent el nombred'aquests, primer amb capital espanyol iposteriorment amb l'entrada de capitalestranger.

Paral·lelament a aquest creixement, lalluita dels representants dels treballadorsva aconseguir anar millorant les sevescondicions de treball de forma desigualen cada centre de treball, és a dir, majorsavanços allà on els treballadors es van or-ganitzar a través del sindicat i més con-cretament on l'afiliació a CCOO tenia unamajor rellevància.

Van ser temps en els quals el “Patró” esva embutxacar grans plusvàlues gràcies

a la gairebé nul·la competència dels seusproductes al mercat i al baix cost de lamà d'obra, les condicions de la qual regu-laven els convenis col·lectius provincialsen la majoria dels centres de treball.

No obstant això, la pírrica inversió en elmanteniment de les instal·lacions duranttots aquests anys, va fer que la majoriade les fàbriques s'anessin quedant obso-letes, per la qual cosa es necessitava unagran injecció de diners per mantenir elnegoci, que començava ja atenir dificultats. I és apartir de llavors quanl'accionista majori-tari (segona gene-ració delsoci fundador) enel seu afany detreure el màximbenefici, deci-deix iniciar unprocés de fu-sions i absor-cions delconglomerat d'em-preses, amb la finali-tat de preparar-la per ala seva venda.

En el 2005 es produeix la venda i s'iniciaaquesta nova etapa a la qual fem referrèn-cia al començament d'aquesteslínies. El “Patró” ha fet el negoci de la seva

vida venent al millor postor i el comprador,Apax Partner, empresa de les denomina-des de capital de risc, efectua la comprapagant un preu molt superior al valor realde l'empresa, però arriscant el menys pos-sible, ja que la major part del desembor-sament es fa mitjançant préstecs quedeixen a Panrico amb un important volumde deute (normalment, aquests “Fons deCapital” entren en contacte amb empre-ses amb dificultats de finançament, o queestan en venda per problemes successo-ris, o simplement empreses que són pro-

pietat d'altres fons i que aquests fonsvolen vendre-les. El procés decompravenda suposa que elpreu és pagat en duesparts: una amb diners del propifons, i una altra a través depréstecs (aquest procés esconeix com "apalanca-miento").

Una vegada comprada l'em-presa, el fons sol reestructurar-la, elimina costos (acomiadapersonal), millora les seves finan-

ces i la torna a vendre. El procéssol

durar entre 6 i 10 anys. Al cap del temps,el fons guanya diners amb la venda del'empresa.

La compra es va "apalancar" de tal ma-nera que en 2008 el deute que suportava

PANRICO, D'EMPRESA FAMILIAR AMB GRANS BENEFICIS APRE-CONCURS, PASSANT PELS FONS DE CAPITAL DE RISC.

Panrico era ja de 560 milions d'euros. Apartir d'aquí ja no importa tant el negoci sinó la recupera-ció el més aviat possible dels diners invertits i tornar a pre-parar-la per a la seva posterior venda.

El nou “Patró” al que no se li veu físicament, ja que són elsseus gestors qui actuen i prenen les decisions, recupera rà-pidament la inversió mitjançant la venda d'actius i s'esco-met un procés de reestructuració amb petites inversions inoves adquisicions amb l'objectiu d'augmentar el volum denegoci i, per tant, el valor de l'empresa. Es van vendre ac-tius immobiliaris (es va vendre la seu de l'empresa i diver-ses fàbriques) i es van abandonar les exportacions, centrantel negoci a Espanya i Portugal. Un procés que va portarcom a conseqüència una pèrdua important de llocs de tre-ball.

A partir d'aquest moment, l'enorme càrrega del deute i lesdespeses financeres i la nefasta gestió dels directius, elssalaris dels quals no paraven de pujar, no podien suportarla caiguda del consum, produïda com a conseqüència de lacrisi, per la qual cosa Apax Partner decideix abandonar, lliu-rant la seva participació en les entitats financerescapitalitzant així els seus préstecs.

Apareix llavors Oaktree, un fons que acostuma a comprarper baix preu les empreses que estan en dificultats. Primerentra amb una petita participació comprant paquets dedeute a algunes entitats financeres i com l'empresa neces-sita ampliació de capital i els bancs no estan per continuaren el negoci, Oaktree es fa amb el control de Panrico ambuna petita aportació de capital, acceptant la banca una qui-tació del 80% del deute.

Mentrestant, el negoci s'ha anat deteriorant, fins al puntd'entrar en pèrdues i és quan Oaktree inicia la seva opera-ció, primer amenaçant amb el tancament de la planta deSanta Perpètua per aconseguir un estalvi en el cost de lamà d'obra, objectiu que aconsegueix amb la complicitat delgovern de la Generalitat de Catalunya mitjançant un re-ferèndum “amañado” i al mateix temps, igual que fes Apax,venent part dels actiusque quedaven (venda de Artiach), que els reporta dividends.L'enginyeria financera ha centrat tota l'atenció dels gestorsque, embutxacant-se elevats sous i quantioses indemnit-zacions, endeutant a l'empresa i liquidant els seusactius, l'han portat a una situació crítica i està posant enrisc el futur de més de 4000 famílies.Les més que dubtoses transaccions financeres entre elsfons d'inversió pantalla radicats a Luxemburg (Bake Holcoi Sarl) després dels quals s'amaga l'autèntic propietari Oak-tree, els jocs financers croats i algunes pràctiques compta-bles és on podrien estar les causes que han provocat lesdificultats financeres i de liquiditat de Panrico.Davant aquesta situació, l'empresa va prendre unilateral-ment la decisió de no pagar la nòmina de setembre de 2013als treballadors per fer front al pagament de proveïdorsi amenaça amb acomiadar a la meitat de la plantilla i reduirels salaris fins a un 40%, a més de comunicar la situació depre-concurs, és a dir, una vegada més es preténque les conseqüències de la forma de procedir dels nouspatrons i els excessos d'els qui han arruïnat l'empresa les

paguin els treballadors. Ara els treballadors de Panrico dela Planta de Santa Perpètua, donant un gran exemplede resistència i de lluita, es troben en vaga indefinida en de-fensa dels seus llocs de treball i de les seves condicions la-borals, mentre que l'empresa amenaça amb traslladarles seves produccions a altres fàbriques on els costos sónmés baixos.

Una situació complicada, en la qual el nou patró busca ladivisió intentant provocar la competència entre els propistreballadors. Són nous temps que ens obliguen a tenir unavisió més global i menys localista del conflicte. La llibertatde moviments de capital, la falta de control en les transac-cions i la globalització de l'economia ens obliguen a treba-llar més per la unitat de tots els treballadors i a crear lescondicions perquè la mobilització i la lluita obrera tinguinuna major coordinació a nivell global, única forma d'en-frontar-nos al sistema neoliberal en les millors condicions.

Pedro Izquierdo del BurgoSecretari General de laSecció Sindical Intercentresde CCOO de Panrico

vallès occidental

8

PANRICO, D'EMPRESA FAMILIAR AMB GRANS BENEFICIS A

PRE-CONCURS, PASSANT PELS FONS DE CAPITAL DE RISC.

vallès occidental

9

Vergonya i CocacolaVergonya i Cocacola

De vegades no aconseguim arribar a saber si realmentels actes dels altres tenen o no una intencionalitat deter-minada, però en el cas del diari ABC sembla una abso-luta burla calculada a totes les treballadores itreballadors de Coca-Cola a l'estat. Obrir la secció d'e-conomia el dia 30/01/2014 fent una oda a la marca i elsseus grans eslògans publicitaris, alabant la mateixa isense fer cap tipus de comentari sobre el conflicte justquan Coca-Cola està en boca de tothom, els treballa-dors i treballadores protestant al carrer i l'anunci de tan-cament de les plantes a l'estat continua sobre la taulaés, si més no, de tenir molt poca vergonya.

Encara que al diari ABC parlin de Coca-Cola com la pa-tent que porta més d'un segle regalant-nos felicitat, lamarca està forçant una sortida al conflicte que ningú veuviable. Sabem que la recol·locació de les diferents plan-

tilles dins el sector és inviable; un sector castigat, ame-naçat.

No és difícil imaginar que la possibilitat de recol·locacióve donada de l'acceptació de les condicions de treballdels centres de destí; per descomptat CCOO s'ha opo-sat a aquesta possible sortida i més quan als beneficisde Coca-Cola no es reflecteix la realitat de l'empresa. Defet l'empresa ja ha pujat la seva oferta en quant a dies imensualitats, potser perquè es veuen abocats a un ju-dici que, tot apunta, perdran ben segur.

El de Coca-Cola no deixa de ser un altre exemple mésde com la Reforma Laboral aprovada amb la majoria ab-soluta del PP fa estralls. Una Reforma Laboral que totesi tots sabíem injusta, ineficaç, inútil...excepte els quemiren des de l'altra banda del vidre.

Estem amb les companyes i els companys de Coca-

breus...Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara o que, potser,s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera perfalta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies quecreiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan pro-duint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut omplir ambelles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-

tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor-tants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'estan produint encara oque, potser, s'han produït però no hem pogut omplir amb elles una pàginasencera per falta d'informació o per falta de temps o dades. Aquelles notí-cies que creiem importants resaltar.Totes aquestes notícies breus que s'es-tan produint encara o que, potser, s'han produït però no hem pogut ompliramb elles una pàgina sencera per falta d'informació o per falta de temps odades. Aquelles notícies que creiem importants resaltar.Totes aquestesnotícies breus que s'estan produint encara o que, potser, s'han produïtperò no hem pogut omplir amb elles una pàgina sencera per falta d'infor-mació o per falta de temps o dades. Aquelles notícies que creiem impor

Aquest petit gran espai......pretén només ser un petit homenatge per a totes les companyes i companys que continuen en conflicte amb les seves em-preses. Aquestes mares, pares, filles i fills que pateixen d'una manera o altra la urpada de la mal anomenada crisi. Aquesta fe-rotge mossegada d'un enorme monstre anomenat Reforma Laboral que, amb acarnissament, pretén arrabassar amb el rastrede la tinta d'un bolígraf gargotejant una signatura els drets que tants anys, suor, esforç i morts han costat. Per a tota i tot aquell que se senti orgullós de pertànyer a les Comissions Obreres de Catalunya, el millor dels reconeixements.Vam estar, estem i seguirem estant.

Visca les Comissions Obreres de Catalunya!

Trobada amb Angela MerkelTrobada amb Angela Merkel

Acció jove demanda a Merkel la fi de lespolítiques d'austeritat i més inversió i de-sició política per fer front a l'atur

Aquest dilluns 3 i dimars 4, una delegacióde 10 joves sindicalistes de 8 païssos di-ferents (espanya, polònia, grècia, lituania,portugal, itàlia, frança, bulgària, i un repre-sentat d'ETUC i del sindicat aleman) man-teniem una reunió dilluns amb la cancilleraAlemana Angela Merkel i dimarts amb laministra de treball alemana, Andrea Nah-les. La trobada es va produïr a demandade la cacillera, facilitada pel sindicat ale-men DGB, i amb l'objectiu de parlar de lasituació als diferents païssos i de la imple-mentació de la Garantia Juvenil.

Des de Catalunya, la representat de co-missions obreres Aina Vidal, CoordinadoraNacional d'Acció Jove, va destacar la de-vastadora situació que les polítiquesd'austeritat impulsades per la cansilleraestaven produïnt al país i la contradiccióque representava impulsar programescom la Garantia Juvenil i les retallades de-rivades de l'austeritat. No és compatible,mentres existeixin polítiques de conten-ció, no inversió i/o retallades no serà pos-sible la recuperació econòmica ni lareducció de l'atur juvenil.

Va destacar la impassivitat i lentitud ambla que les diferents administracions i go-verns (local, nacional i a nivell europeu)

estaven tractant la resposta a l'atur juve-nil.

Al voltant de la implementació de la Ga-rantia Juvenil, Aina Vidal destacava la faltad'interés per part del govern Espanyol fetque es demostra per la no implementacióde la mateixa. Va exposar els dubtes i vademanadar ala cancillera mecanismes decontrol per la seva evaluació i creació d'o-cupació de qualitat més enllà de periodesde pràctiques o formatius que és lo únicque concreta l'esmentat pla.

Va posar especial ènfasi en la necessitatd'un pressupost adequat a les necessitatsi de la preocupació al voltant de la incapa-citat manifesta dels diferents governs decrear ocupació de qualitat en comptesd'eterns periòdes de pràctiques o feinesprecaries cada cop més mal pagades.

Angela Merkel es va comprometre a parlaramb els diferents presidents per al dedonar un impuls al diàleg social així com aplantejar la possibilitat de demandar unpressupost superior per desenvolupar lespolítiques d'ocupació, tot i que deia queseria molt difícil trobar fons adicionals.

Es va comprometre també a presionar pertant de començar sense més dilació ambl'aplicació de la Garantia Juvenil.

Es va mostrar favorable a la creació d'unmarc europeu on s'establíssin unes condi-cions bàsiques per garantir processos de

pràctiques i formatius de qualitat.

Es va mostrar especialment contrària alfet que les empreses no contractéssin ales persones que estan en pràctiques i perles que cobren bonificacions. Entenia i de-fençava que la garantia juvenil havia detenir un compromís per les dues parts iper tant deviem desenvolupar mecanis-mes per obligar a la contractació en casde rebre fons europeus.

Varem poder parlar també de la emigracióforçosa, que ella anomenava mobilitat. LaCoordinadora d'Acció jove destacava lasituació de vulnerabilitat amb la que s'es-tan trobant molts joves emigrants d'Es-panya que pateixen clares situacionsd'explotació i racisme als països receptorcom Alemania, i el mal que estava fentaquesta situació a la imatge d'Alemania ia la concepció d'Europa.

La cancillera demanava paciència pel quefa a la reducció de l'atur especialment enels païssos on és més elevat, la ironia ésque portem dos anys escoltant a parlar dela garantia juvenil, encara no s'ha implen-tat ni hi ha els fons suficients per fer-ho,però en un cap de setmana van ser ca-paços de desencallar el finançament a labanca.

Aina Vidalresponsable d’organització d’Acció Jovede CCOO de Catalunya

Vidal vs Merkel

vallès occidental

10

Hi han situacions que re-quereixen de una respostaimmediata. Corre, vine iajuda’ns a que nadons,persones joves i grans pu-guin menjar. Dona 5kg d’ali-ments com a inscripció.Exigeix amb nosaltres justí-cia social, vine a evidenciar

que som moltes les persones que apostem per un modelpolític, econòmic i social diferent. Ens cal el teu com-promís, creiem en el teu activisme, sabem que compartimvalors. Vols col·laborar com a voluntari/a? Contacta’ns ala web! Si no et sents preparada o preparat per a fer lacursa, també pots participar aportantaliments el mateix dia de la cursa. Una altre opció per acol·laborar amb una causa tan important com és la finali-tat de la cursa: ajudar als i les que ho necessiten!

Vine!

La cita del mes

Ens trobem davant elfet paradoxal que l’e-ducació s’ha convertiten un dels principalsobstacles en el camíde la intel·ligència i lallibertat de pensament.

Bertrand RussellFolòsof i historiador britànic

CONNEXIÓ DIGITAL 2.0Vallès Occidental@ccoovalles

www.ccoo.cat/vallesoccidental