Conèixer el Vallès Occidental

1

descobrir valles.indd 5 4/12/07 14:26:57

6

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

1 Conèixer el Vallès Occidental

Administrativament, la comarca està formada per 23 muni-cipis, dos dels quals n’exerceixen la capitalitat: Sabadell i Terrassa. No en va, a mig camí de les dues capitals es troba la seu del Consell Comarcal, l’òrgan administratiu de gestió de la comarca, creat el 1987.

La superfície comarcal és de 583,2 km2, la qual cosa representa un 1,8% de la superfície total de Catalunya. Això no obstant, en aquest territori relativament petit es concentren 836.077 habitants l’any 2006 (gairebé el 12 % de la població catalana i gairebé el 2% de la població espanyola) i és, després del Barcelonès, la segona comar-ca més poblada de Catalunya.

1,8%1,8%Caaattatalunyade la superfície total de Cade la superfície total de Catalunya

( 583,2 km² )( 583,2 km² )

12%12%lananaanade la població catalan

ció eió eessspanyolai el 2% de la població esde la població catalana

i el 2% de la població espanyola

( 836.077 habitants l’any 2006 )( 836.077 habitants l’any 2006 )

El Vallès és la denominació històrica del territori situat, d’oest a est, entre el riu Llobregat i el massís del Montseny, i de nord a sud entre les serralades Prelitoral i Litoral. El sector occi-dental d’aquesta àrea –aproximadament entre el riu Llobregat i la riera de Caldes– és el que, a partir de la divisió territorial

de Catalunya de 1936, s’anomena comarca del Vallès Oc-cidental. La comarca es troba a la part central de la Regió Metropolitana de Barcelona i limita amb el Vallès Oriental, al nord-est; el Barcelonès, al sud-est; el Baix Llobregat, al sud-oest; i el Bages, al nord-oest.

descobrir valles.indd 6 4/12/07 14:26:59

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

7

descobrir valles.indd 7 4/12/07 14:27:02

8

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

Muntanya i planaDes d’un punt de vista orogràfic, a la comarca es poden di-ferenciar tres parts ben evidents, de nord a sud: el sector muntanyós de la Serralada Prelitoral, que conforma el terç nord de la comarca; el sector de plana ondulada a la part

central de la comarca, que ocupa aproximadament la meitat de la superfície comarcal; i novament un sector muntanyós relativament poc extens corresponent a una part de la Ser-ralada Litoral.

La Serralada Prelitorial La Serralada Prelitoral separa el Vallès Occidental del Bages i de l’altiplà del Moianès. Assoleix els 1.104 metres d’altitud a la Mola de Sant Llorenç del Munt, el lloc més elevat de la comarca, així com un dels punts de referència més emble-màtics del paisatge vallesà. Un altre cim important al massís de Sant Llorenç del Munt és el Montcau (1.056 m), en el límit amb el Bages. A banda d’aquest massís, el sector de la Serralada Prelitoral inclòs dins de la comarca també abraça part de la Serra de l’Obac (Castellsapera, 932 m), el Puig de la Creu de Caste-llar del Vallès (671 m) i els Cingles de Gallifa (951 m), entre d’altres sectors de muntanya mitjana. Geològicament parlant, una bona part del sector de la Ser-ralada Prelitoral de la comarca està compost per conglome-rats compactes, de caràcter calcari, endurits amb argiles i gresos vermellosos, donant a aquestes muntanyes en mol-tes ocasions formes arrodonides, que alguns han anomenat relleu montserratí. Cingles de Gallifa

Sant Llorenç del Munt

La Serralada Litoral o de Marina Al sud de la comarca, la plana entra en contacte amb la Serralada Litoral o de Marina. En aquest cas es tracta de muntanyes de menor altitud i extensió que les de la Serra-lada Prelitoral, amb formes suaus i gastades, on dominen els granits, atacats pel clima mediterrani humit, amb retalls o cobertes de pissarres i esquists. A Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i una part de Montcada i Reixac és la serra de Collserola la que fa de frontera natural amb el Barcelonès, atenyent els 512 m al Tibidabo, ja al terme de Barcelona. Passada la vall del Besòs, a Montcada, punt més baix de la comarca –35 m–, s’aixeca novament la serralada al sector de la Vallençana, que limita amb el Barcelonès.

La Depressió Prelitoral La part central de la comarca forma part de la Depressió Prelitoral i és, en definitiva, una depressió terciària vorejada per falles que la separen de les muntanyes circumdants.Aquest sector conforma una plana ondulada, de materials tous i argilosos, solcada per diferents corrents d’aigua que baixen de les muntanyes que l’envolten. L’espai comprès entre les diferents valls fluvials és el que formen les carenes allargades (serra de Galliners, serra de Sant Iscle...), amb vessants suaus i arrodonides.

La plana des de la Serralada de Marina (Montcada i Reixac)

La serra de Collserola vista des del Vallès

descobrir valles.indd 8 4/12/07 14:27:06

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

9

El riu Ripoll neix a Sant Llorenç Savall i desemboca a Montcada i Reixac, passant per Castellar del

Vallès, Sabadell - a la fotografia -, Barberà i Ripollet.

Rius i torrentsLa xarxa hidrogràfica del Vallès Occidental està caracteritzada pel seu cabal escàs, una gran irregularitat i caràcter torrencial, amb fortes crescudes a la primavera i la tar-dor. Els principals cursos fluvials neixen a

les zones muntanyoses de la comarca i for-men part de dues conques hidrogràfiques, que divideixen la comarca en dues mei-tats: la conca del Besòs i la del Llobregat. Enmig de la plana trobem també tota una

sèrie de petits torrents, que són al seu torn afluents bé del Ripoll, bé de la riera de Cal-des, bé de la riera de les Arenes, o bé del mateix Llobregat al sector situat més a po-nent de la comarca.

El riu Besòs només passad’esquitllada per la comarca.

(Montcada i Reixac)

La riera de Caldesdesemboca al riu Besòs.(Palau-solità i Plegamans)

Les terrasses fluvials

L’acció erosiva de rius i torrents ha anat formant al llarg de la història profundes valls on trobem els llits fluvials. El resultat són les terrasses fluvials, molt apro-fitades per l’agricultura. Aquestes terrasses, en endinsar-se a la plana, perden l’altura relativa que mostren a la sortida de les respectives valls muntanyoses. Tal és el cas, per exemple, del riu Ripoll, la terrassa més alta del qual es troba entre Castellar del Vallès i Sabadell, 60 metres per damunt del curs actual del riu. Aquesta altura va disminuint a mesura que el riu s’acosta a la seva desem-bocadura, atenyent els 20 metres a l’alçada de Ripollet, fins a desaparèixer a les proximitats de Montcada.

Terrassa del riu Ripoll a Sabadell

descobrir valles.indd 9 4/12/07 14:27:08

10

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

La vegetació espontània a la major part de la comarca és l’alzinar amb marfull, que de manera natural recobriria tota la plana baixa així com bona part del sector muntanyenc. L’acció humana, però, ha canviat fortament l’aspecte de la plana, ocupada ara majoritàriament pels grans nuclis urbans i per terres de conreu.

Gairebé només resten claps de bosc als turons poc favo-rables al conreu –i aquest bosc ara és dominat pel pi blanc amb algun fragment d’alzinar–, així com als marges enfon-sats dels torrents que solquen la depressió, on hi ha la ve-getació de ribera.

Sector agroforestal

La importància ecològica dels camps i boscos d’una co-marca tant antropitzada com el Vallès Occidental és òb-via, tant pel patrimoni biològic que atresoren, com pel seu valor com a corredors ecològics i com a espais lliures que ordenen el territori, tot diferenciant i donant personalitat als diferents pobles i ciutats.A banda dels sectors forestals de la plana, els boscos ocupen la seva major extensió a les zones muntanyoses de la comarca. El mantell vegetal que cobreix aquestes zones està format principalment per l’alzinar i les pinedes de pi blanc als sectors més baixos. En el cas de les serres de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, en sectors alts, obacs i humits, en canvi, hi trobem les rouredes, acompanyades de pi roig. Als boscos de la comarca troben refugi des d’ocells com el gaig, el tudó, el gafarró, l’astor, l’esparver i el gamarús, fins a mamífers com l’esquirol, la rata cellarda, la geneta i el senglar, passant per rèptils com la sargantana cua-llarga. A la tardor, una munió de boletaires envaeix el bosc a la recerca dels preuats rovellons de les pinedes o dels car-lets i les llenegues dels alzinars.

Paisatge, flora i fauna

Sector agroforestal a la zona de Polinyà i Palau-solità i Plegamans

Sector agroforestal a la zona de Polinyà i Palau-solità i Plegamans

descobrir valles.indd 10 4/12/07 14:27:12

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

11

Als boscos de ribera, situats al llarg dels cursos fluvials, la vege-tació és rica i exuberant. Està formada per arbres de creixement ràpid, oms i àlbers, de fulla caduca. Sota la seva ombra protectora creixen espècies típiques d’ambients aigualosos, com el càrex i la cua de cavall. Entre la fauna, destaquen els ocells que s’amaguen entre l’espessa vegetació, com el pit-roig i el cargolet –especial-ment a l’hivern– i l’oriol i el rossinyol, a l’estiu. El grup més carac-terístic d’aquest ambient són els amfibis: la granota, la reineta, la salamandra i diferents espècies de gripaus. Els invertebrats hi són molt nombrosos, ja que sovint tenen fases larvàries aquàti-ques. La proliferació, els darrers anys, d’estacions depuradores d’aigües residuals al llarg de les conques fluvials ha permès una certa recuperació ecològica dels rius de la comarca. Així, cursos fluvials que havien arribat a estar molt degradats per la indústria en dècades passades, com per exemple el Ripoll, ara tornen a acollir peixos i ocells propis de zones humides (ànecs collverds, bernats pescaires, etc.).

Els boscos de ribera

Ànec al riu Ripoll

Torrent de Colobrers, Sabadell

Els camps

Als camps i a les vores de camins el tipus de vegetació és molt ric d’espèci-es, sovint amb plantes molt populars i apreciades. Aquesta vegetació ofereix protecció i aliment a una gran quanti-tat de fauna. Així, a l’hivern, els camps acullen una gran quantitat d’ocells, com ara els tords i les fredelugues, que vénen a passar-hi l’hivern, i que quan arriba el bon temps se’n tornen al nord d’Europa, on crien. Entre els rèptils que més hi abunden hi ha el llangardaix comú, la serp verda, que pot ser de grans dimensions, i la sargantana co-muna. I entre els mamífers destaquen la guineu, el teixó i els ratpenats.En alguns indrets de la plana, en-tre camps i boscos –on el bosc es va cremar o va ser talat– hi solem trobar les brolles. Són matollars secs i escla-rissats, amb arbustos amants del sol i adaptats a la sequedat: la gatosa, el romaní, les estepes. Hi viuen mamífers com els conills, ratolins de bosc i mu-saranyes comunes; rèptils com la serp blanca i la colobra bordelesa, i ocells com els tallarols. Zona de camps de conreu

descobrir valles.indd 11 4/12/07 14:27:15

12

Des

cobr

ir el

Val

lès

Occi

dent

al

El clima

Les precipitacions que es pro-dueixen a la fi de l’estiu i durant la tardor solen tenir caràcter torrencial i provoquen sovint el creixement dels rius i de les rieres com, per exemple, els aiguats catastròfics de 1962 –a la fotografia– i de 1971.

Al massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac el clima és de caràcter mediterrani humit i en ocasions hi pot arribar a nevar. La pluja caiguda al llarg de l’any sol ultrapassar els 800 mm. Al cim de la Mola de Sant Llorenç del Munt la temperatura mitjana anual s’acosta als 10º i, des del novembre fins al maig, la mitjana mensual no supera aquesta xifra, que és de 4º el mes de gener.

El clima del Vallès Occidental és suau, propi dels països mediterranis. Concretament, un clima mediterrani amb influència marítima de mun-tanya baixa i mitjana.

15ºC 7ºC10ºC 20ºC

Temperatura

La temperaturamitjana anual

és de

De juny a setembre,la temperatura mitjana

és superior a

La temperatura mitjana del mes

més fred (gener) és de

Durant nou mesos de l’any la temperatura mitjana

mensual és superior a

Plujes

La pluviositat anual se situa entorn de 600 mm, però existeix una variació important segons

l’altitud i la latitud de les localitats, amb grans diferències interanuals.

Els mesos de primavera i, especialment, els de tardor presenten les màximes precipitacions.

A l’hivern i, sobretot, a l’estiu,la secada és intensa.

descobrir valles.indd 12 4/12/07 14:27:25