congres fil catalana abril 2012
TRANSCRIPT
1
2
3
EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
El valencià de l’A-V. al llarg de la història de la Dialectologia: A.M Alcover, P. Barnils, A.M. Badia i Margarit, J. Veny, M. Sanchis Guarner, J. Colomina, V. Beltran, C. Segura Una frontera històrica, natural, sociolingüística: línia Busot-Biar El nom de la varietat El territori: Guardamar, Baix Vinalopó, el Camp d’Alacant i les Valls del Vinalopó La història de la varietat: B. Montoya, A. Mas, M.A. Cano La situació sociolingüística actual
CARACTERITZACIÓ GENERAL
4
EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
FONÈTICA• La realització []• La pèrdua generalitzada de la d intervocàlica• Pronunciació de les oclusives dels grups finals //, //, //, //, //• Les oclusives finals //, //, // + vocal: sonorització []• El grups finals // i //• La caiguda de la r final • El diftong / �/• L’elisió de la semivocal i en el grup ix• Els grups inicials //, //, // i //• Les assimilacions vocàliques / �/ i //
CARACTERITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VAL. DE L’A-V.Clàssics: A.M. Alcover (1908), P. Barnils (1913), M. Sanchis Guarner (1950), J. Veny (1976 i altres), J. Colomina (1985 i altres)
5
EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
MORFOLOGIA- Díctics (aquí, astò)- Pronoms febles (me, te, se; se’l, se la,
s’ho)- Article plural (els/les > es)- Haver-hi (hai, n’hi hai, havia...)- Pronom feble ho > vo-Verbs tipus naixtre
LÈXIC - Castellanismes: el procés semàntic de castellanització (llevar, sacar, abixorro/abijorro, pavo, qüerno, golondrina, carpinter, muletes; mutxol...) - Arcaismes, localismes: ans, pasqualet, bumerol. -Aragonés: monesillo -Oriental / occidental: tabà/tave, inflar/unflar, arrels/arraïls, pernil/cuixot, dacsa/panís...
CARACTERITZACIÓ LINGÜÍSTICA
6
EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CONEIXEMENTS ESPECÍFICS
El valencià de l’A-V. al llarg de la història de la Dialectologia:
-P. Barnils: divisió tripartida a causa del val. apitjat- A.M. Badia i Margarit: manté la tripartició + val. d’influx mall.- J. Veny: manté la tripartició + la zona d’influx mallorquí. La seva proposta té molta nomenada- M. Sanchis Guarner: 1r que parla del val. mer.-alacantí (caiguda de d intervoc. i –r final, es per l’article plural)- J. Colomina: caracterització exhaustiva. Importància de la línia Busot-Biar. - V. Beltran: caracterització exhaustiva de Guardamar i Valls del Vinalopó.- C. Segura: caracterització exhaustiva de l’Alacantí i del Baix Vinalopó
CARACTERITZACIÓ
7
8
EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CONEIXEMENTS ESPECÍFICS
El nom de la varietat: - valencià meridional (J. Veny) - valencià meridional-alacantí (J. Colomina) : proposta continuadora però diferenciadora. No del tot encertat per la no prototipicitat de la varietat de la comarca de l’Alacantí - valencià de l’Alacantí-Vinalopó (F. Gimeno): ideal perquè dóna compte de la dualitat dialectal interna - oriolenc: recialla del que degué ser el valencià de la Governació d’Oriola
CARACTERITZACIÓ GENERAL DEL VAL. DE L’A-V.
9
ATLES LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
Font: pàgina web de Josep Saborit
Principals dialectes valencians
10
- Regressió històrica del català al sud de la línia: frontera més pròxima durant tres segles
- Línia natural orogràfica, eixida natural de Castella- Molta immigració
posteriorment
- Tractat d’Almirra: independència administrativa de la regió al sud de la línia- Sentència de
Torrella: incorporació més tardana
Transcendència lingüística crucial en l’ús i en la forma
11
EL VALENCIÀ DE L’ALACANTÍ-VINALOPÓ
CONEIXEMENTS ESPECÍFICS
La història de la varietat: - B. Montoya, A. Mas, M.A. Cano - Alguns trets ja apareixen al XVII: coneixtre, se’l dóna, aquí, hai, llevar ‘dur’, sacar ‘traure’, balsa, llimpiar, madera - Retrocés del català - Catalanismes a la zona de retrocés:-Horta d’Oriola: trellao, sípia, enjuto, coliverde o culliverde, ánera o áñera, riblir, carpón, deslapisar, samorar, llampo, trejilla, guité o guitete o vitete.-Asp i Morfort: torrós, amolar, al be, pichaque, bon o boño, samorear o jamorar, panderola, dité.
La situació sociolingüística
CARACTERITZACIÓ GENERAL
12
any 2012: entre un 10% i un 20% menor
13
18
d intervocàlica
en mots amb equivalent en castellà
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
més de 60 anys de 37 a 60 anys de 18 a 36 anys de 9 a 17 anys
caiguda de d presència de d
d intervocàlica
en mots sense equivalent en castellà
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
més de 60 anys de 37 a 60 anys de 18 a 36 anys de 9 a 17 anys
caiguda de d presència de d
Percentatges de realitzacions caiguda / presència d en mots amb equivalent en castellà a tota la comarca per edats.Percentatges de realitzacions caiguda / presència d en mots sense equivalent en castellà a tota la comarca per edats.
44
http://prosodia.upf.edu/aev/
Un exemple de Mutxamel:
Un altre exemple d’Alacant:
45
Alt Vinalopó, Xixona, sud de la Marina Baixa
esternuar, mua, muat, ajuar, maera, N(a)al, agraar, peaç, blea, roal, roa, poer, neboa, boa, conviar, roïo, dial.
Baix Vinalopó o alguna localitat d’aquesta comarca
Van davallant a les Valls del Vinalopó i l’Alacantí
escuellar, maeixa, caena, reó, roal.
quear, cony, olviar, for(a)ar, naar, saluar, fieu, pal(a)ar, m(a)astra, p(a)astre, via, baar-b(a)aüra, sal(a)ar, verdaer, caell, anyeir, cercaït, Almoraí, op ‘adop’, verea, freor, reòs, hòmia, cruixiell, buega ‘bodega’, oïo, moo, col ‘codol’, Beniorm, estui.
46
El Baix Vinalopó (Elx, Crevillent, Santa Pola, Guardamar):
Fonètica: escolta/ambut, terròs/bescoll, cosa/tela, aigua, caria, bou/bau, mole/armela, gentilla, moixca, caiguda de d intervocàlica, dorm, infern, nyiu/sony/ganyivet...
Morfologia: pa/dret a, osté, naixtre, séc, tins/ti/tinen, cantí/cantà, tingam...
Lèxic arcaic: ans, denans, a rejo, dintre, toro, glai, espàrec...
Lèxic especial: albargenya, gabre, blaverol, encarnella, samorejat, en cúrios, esquer, sarsellós, juguesqueta, ta, tata, pàrpol, entregue, tempir, tramussol, xapacó...
Lèxic castellanitzant: begerugo, espà, friolenc, estropall, xiquico, llímpio, sacar, llevar... + Crevillent i Guardamar
47
49
Dues teories explicatives: > >
50
51
52
58
59
60
ATLES LINGÜÍSTIC VALENCIÀ
Font: pàgina web de Josep Saborit
Articulacions de /-a/ final i l’harmonia vocàlica
Cal esmentar:-L’afebliment de la vcoal final és habitual al sud del Xúquer- El fenomen no és general al Baix V. ja que els ancians no el realitzen- Es documenta, com a forma vulgar, a Saidí, vora Lleida.
61
62
63
64
65
66
67
70