Dissabte, 22 de setembre de 2012, a les 19.00 h

MozArt: rèquiem d’ΩmbresL’Alfa i l’Ωmega de MΩzart

Wolfgang A. Mozart (1756-1791) Simfonia núm. 10, en Sol major, KV 74 8’I. Allegro-AndanteII. Allegro

Sergio Cárdenas (1951) The flower is a key (A Rap for Mozart), per a orquestra de corda i raper 10’Versió de l’obra per a orquestra de corda encàrrec de l’OSV. Estrena mundial

Wolfgang A. Mozart (1756-1791)Requiem, en Re menor, KV 626 48’I. Introitus Requiem (Adagio) II. Kyrie (Allegro-Adagio)III. Sequentia Dies irae (Allegro assai) Tuba mirum (Andante) Rex tremendae Recordare Confutatis (Andante) Lacrimosa IV. Offertorium Domine Jesu (Andante con moto)V. Sanctus (Adagio-Allegro) VI. Benedictus (Andante-Allegro)VII. Agnus DeiVIII. Communio Lux aeterna

Marta Mathéu, soprano Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano David Alegret, tenor Pau Bordas, baix

Orquestra Simfònica del Vallès *

Orfeó Català (Josep Vila i Casañas, director)

Enrico Onofri, director

* Amb la col·laboració de Comediants

Amb la col·laboració especial de

Catalunya Música enregistra aquest concert. Per tornar-lo a sentir, consulteu la programació a: www.catmusica.cat

Trobaràs més informació sobre les obres, els compositors i els intèrpretsa les Impressions des del quart faristol, al nostre web: www.osvalles.com

Moz

Art

: rèq

uie

m d

’Ωm

bres

. Con

cert

In

augu

ral

01

Obrim temporada amb un dels finals més emocionants i misteriosos de la història de la música: el Requiem de Mozart. Mitjançant el geni de Comediants, la Simfònica del Vallès i l’Orfeó Català construirem escènicament l’Alfa i l’Omega de Mozart, des del seu baptisme com a simfonista fins a la seva extremunció musical. El nostre mèdium serà el violinista i director Enrico Onofri, primer violí d’Il Giardino Armonico, el conjunt barroc més referencial i referenciat dels nostres temps.

Tot plegat escriu la promesa d’un concert teatralment viu sobre la mort i expressat musicalment des d’aquell estil en què les ombres obtindran una victòria única per meravellosa: il·luminar-te les emocions.

Fundació Orfeó Català-Palau de la Música CatalanaOrquestra Simfònica del Vallès

Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora. Ha estat directora del Festival de Poesia de Sant Cugat (2007). Darrerament ha publicat Animals i plantes (2010), poesia; Mercè Rodoreda i el seu temps (2005), i Donasses (2006), biografia; França 1939. La cultura catalana exiliada (2010) i L’exili violeta. Escriptores i artistes exiliades de 1939 (2010), i (Quasi) tots els contes (2011), narracions; i la traducció de l’obra de Virginia Woolf Tres guinees (2011). Guardonada per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi el 1997, també té el Premi Enric Prat de la Riba per a articles periodístics (2007) i el Premi Nacional de Literatura del 2012.

Música de paraules és una iniciativa de l’Orquestra Simfònica del Vallès

i compta amb la col·laboració de

Recomanacions

MOZARTSimfonia núm. 10. Orquestra de Cambra de Praga · Sir Charles Mackerras (director). CD Telarc (2008)

Requiem. Arleen Auger, Cecilia Bartoli, Vinson Cole i René Pape (solistes vocals) · Konzertvereinigung Wiener Staatsoperchor · Orquestra Filharmònica de Viena · Sir Georg Solti (director). DECCA (1992)

Requiem. Barbara Bonney, Anne-Sofie von Otter, Anthony Rolfe Johnson i Alastair Miles (solistes) · Cor Monteverdi · English Baroque Soloists · John Eliot Gardiner (director). DVD PHILIPS (2006)

Gabriel Jackson: Mozart. Ediciones Península (2005)

SCHUBERT A BERLÍN, per Marta Pessarrodona

Per què recordem una música i no una altra? Aquesta és una pregunta que, de ben segur, s’ha fet molta gent. A vegades, però, la realitat és la resposta. També pot ser la geografia. També pot ser la topografia. També una certa casualitat.Per a mi, Nottingham, una ciutat als Mid-lands anglesos, sempre estarà relacionada amb una òpera que, ben mirat, no és una òpera en el sentit convencional, de Liceu. I no pas perquè Henry Purcell sigui un compositor britànic. Naturalment, em refereixo a Dido i Enees. També a un disc de vinil que hi vaig transportar amb una Dido/Victòria dels Àngels, que tantes vegades vam escoltar plegats amb un col·lega meu del Departament d’Espanyol d’aquella universitat. Segons Chris Pountain, el meu col·lega, per altra banda un excel·lent lingüista, bon pianista, bon organista, bon director d’orquestra i cor, tan sols en el mot “mountain” (muntanya) es percep que Na Victòria no era anglesa! Excel·lent record d’ell i d’aquelles vetllades musicals nostres.Pel que fa a l’obra de Purcell, l’experiència -sense el meu disc de vinil a mà- se’m repetiria a Tunísia. D’aquí un poema meu d’homenatge a Carles Riba: “A Cartago amb música de Purcell”, que vaig incloure al meu llibre Eros més que Thànatos, dins del volum Tria de Poemes (1994) i, també, a Poemes 1969-2007: Antologia (2007).En canvi, Berlín, una ciutat que adoro (en especial, la de l’infaust Mur de quan hi

vaig viure), sempre se’m relacionarà amb Schubert. Fent una marrada rara, però. En primer lloc, passant per Marguerite Duras i una obra teatral seva: Savannah Bay (la versió catalana és meva). Una obra que, a París, ella mateixa va dirigir. A les acotacions, Duras imposa una música: Der Tod und das Mädchen (La mort i la donzella), de Schubert. Un títol schubertià que, crec, podia haver emprat el genial cineasta suec Ingmar Bergman. Una obra que adorava la meva amiga Maria Mercader (intèrpret catalana de l’obra durasiana) i, també, Mercè Rodoreda, de tan bon recordar. Un títol que vaig sentir la gosadia de parafrasejar, canviant-lo, en un volum meu de poemes en prosa (amb permís de Baudelaire i, estirant el fil, un Verdaguer poemaprosista poc conegut). El meu llibre es titula Homenatge a Walter Benjamin (1989) i el poema, “Der Tod ohne Mädchen” (és a dir, “La mort sense donzella”). I vull pensar que el meu poema és prou explícit perquè no em calgui comentar-lo.

Der Tod ohne Mädchen Matí d’hivern en un barri suburbial berlinès. Tac, tac... un repic estrany en aquell carrer silenciós i silenciat per una manta blanca. Tot d’una: una carrossa, un elegant cotxer de negre amb barret de copa alta. Aquesta vegada, era la mort i no ho era, més aviat una metàfora plàstica.Era gener del 1984 i, certament, vaig veure passar la mort i sense donzella. Ai, las, la música!

Música de paraules SABIES QUE... Per Pere Andreu Jariod

... les lletres KV (o K) que trobem als títols de les obres de Mozart fan referència al seu primer catalogador?Les inicials KV (Köchel Verzeichnis, catàleg Köchel) corresponen a la primera llista de les obres escrites per Mozart que l’austríac Ludwig Ritter von Köchel va publicar per primera vegada l’any 1862, setanta anys després de la mort del compositor salzburguès.

… Mozart va escriure “oficialment” quaranta-una simfonies?De fet, de les quaranta-una oficials n’hi ha tres que segur que no són seves: les núm. 2, 3 i 37. A més d’aquestes, n’hi ha una vintena més que es creu que són de Mozart però que no han entrat a formar part del catàleg habitual de simfonies. Per això quan diem que Mozart va escriure quaranta-una simfonies, hi hem d’afegir “oficialment”.

… Mozart va escriure la seva desena simfonia amb només catorze anys?Aquestes simfonies de joventut, però, són de petites dimensions, de durada no superior als deu minuts. La núm. 10, escrita a Itàlia, on Mozart havia anat a formar-se, està dividida en tres moviments “ràpid-lent-ràpid”, una estructura típica de l’obertura italiana, la forma que va originar les primeres simfonies de la història.

... no va ser Antonio Salieri qui va encarregar el Requiem a Mozart?Malgrat que la pel·lícula Amadeus ens va fer creure el contrari, l’encàrrec li va venir del comte Walsegg-Stuppach i no pas

de Salieri. El comte no va revelar la seva identitat a Mozart i va estrenar el Requiem com si l’hagués escrit ell (!), dos anys després de la mort del geni de Salzburg. L’“Introitus” i el “Kyrie” són originals de Mozart, mentre que la resta del Requiem es basa en apunts i anotacions. Actualment, s’acostuma a interpretar la versió completada per Franz Xaver Süssmayr, deixeble del compositor.

... en l’últim any de la seva vida, Mozart va tenir una activitat frenètica?A més del Requiem, l’any 1791 també compon les òperes La flauta màgica i La clemenza di Tito, l’últim concert per a piano i orquestra (el núm. 27), el Concert per a clarinet i orquestra, l’últim quintet de corda, dues cantates maçòniques i el motet Ave Verum Corpus, entre d’altres.

... al concert d’avui sentirem una estrena “mozartiana” del compositor mexicà Sergio Cárdenas?Es tracta de l’obra The flower is a key (A Rap for Mozart), una composició de l’any 2002 encarregada i dedicada als dotze violoncel·listes de la Filharmònica de Berlín. Temps després Cárdenas va preparar una adaptació per a raper i orquestra sim-fònica, i avui sentirem l’estrena de la versió per a raper i orquestra de corda, que el compositor mexicà ha escrit expressament per a la Simfònica del Vallès. L’adaptació del text del poema de Dyma Ezban al català és també una estrena.

MOZART per Dyma Ezban (poeta mexicà nascut el 1959 a León, Gto.)

En el campoel padre de un niño le pide silenciopara que escuche hablar a Dios.

El niño acerca su oídoal tronco de un árboly el crujir de sus ramasle hace escuchar un alma. En el piano,su quietud es sentir el día y la noche,siendo notas en el tiempo celestela lluvia, la hoja, la llama...

Ofrece su música a princesas y amantes, a religiosos y sabios,pero el corazón de los hombres es su escriturapara el goce de un sol que verán otros sabios, otros amantes.

En años sabe que la flores una clave en la instauración de la belleza, que la luz, en su esplendor,es la cadencia del marque mueve el origen de toda melodía. Va hacia el campoy pide silencio a los vientospara que el Divinoacerque su oído a su alma,y Dios escucha un octavo díaen el canto terrenal de las distancias.Y ve que esto es bueno. Pero el encuentro lo debilita, lo enferma.Y calla. Sólo Él,El Celeste en su armonía,lo acompaña en su ataúd, ya vacío,portador de llamas, hojas, lluvias.

¡Aleluya!

MOZART traducció realitzada per Francesc Subirana

Surten junts al campun pare i un infant: “Ara has de callar [Calla! Calla!]i aprendràs la llengua de Déu”.

L’orella del nenprop de l’escorça del tronci el cruixir de les branquesfa que escolti el cor del món.

Al piano,en calma, la nit i el dia sent,i són notes al full del celels trons, el verd, el foc. [Un foc mullat!]

Regala la música a amants i a les princeses,als homes de Déu i als més savis,però el cor de les coses és en l’escripturaper al goig d’un sol que noméspodrà ser vist per altres savis,per altres dones.

Amb els anys ell sap que la florés la clau per la bellesa;la llum, poderosa,és el ritme de la marque mou l’origen de cada melodia.

Mozart va de passeig al campi diu al vent: “Pots callar?Vull que el Diví pugui escoltarde prop el meu cor...”Vuitè dia. I Déu senta la terra el cant de la distància,i veu que està bé.

P’rò la trobadal’afebleix, cau malalti finalment calla.

Només Ell,el Totpoderós, llum harmònica, serà al seu costat en la tomba, ara buida, [Tomba! Buida!, Tomba! Buida!]Ell porta foc, verds, trons. Al·leluia!Mozart!

Requiem aeternam dona eis,Domine,et lux perpetua luceat eis.Te decet hymnus,Deus, in Sion,et tibi reddeturvotum in Jerusalem.Exaudi orationem meam,ad te omnis caro veniet.Requiem aeternam dona eis,Domine,et lux perpetua luceat eis.

Dóna’ls el repòs etern,Senyor,i que la llum perpètua els il·lumini.Et canten himnes a Sió,oh Déu,i t’ofereixen sacrificisa Jerusalem.Escolta la meva oració;a tu han de venir tots els mortals.Dóna’ls el repòs etern,Senyor,que la llum perpètua els il·lumini.

Kyrie eleison.Christe eleison.Kyrie eleison.

Senyor, tingueu pietat.Crist, tingueu pietat.Senyor, tingueu pietat.

Dies irae, dies illasolvet saeclum in favilla,teste David cum Sibylla.Quantus tremor est futurus,quando judex est venturuscuncta stricte discussurus.

Dia d’ira, aquell diaen què el món serà reduït a cendrescom ho van pronosticar David i la Sibil·la.Quant de terror hi hauràquan el jutge vinguia jutjar-nos estrictament.

Tuba mirum spargens sonumper sepulcra regionumcoget omnes ante thronum.Mors stupebit et naturacum resurget creaturajudicanti responsura.Liber scriptus profereturin quo totum continetur,unde mundus judicetur.Judex ergo cum sedebitquidquid latet apparebit,nil inultum remanebit.Quid sum miser tunc dicturus,quem patronum rogaturus,cum vix justus sit securus?

Una trompeta deixarà sentir el seu terrible sopels sepulcres de tota la terra,i a tots convocarà davant del tron.La mort i la natura quedaran astoradesquan ressuscitin els mortsper respondre a aquell que jutja.S’obrirà el llibreon tot està escrit,mitjançant el qual el món serà jutjat.Així doncs, quan el jutge s’assegui;tot allò que està ocult, serà conegut;res no romandrà impune.Què podré respondre llavors, infeliç de mi?A quin protector podré pregar,quan ni tan sols els justos estaran segurs?

Requiem, en Re menor, KV 626 de Wolfgang A. Mozart

II. Kyrie Kírie

2. Kyrie eleison (COR):

I. Introitus Introit

1. Requiem aeternam (COR i SOPRANO):

III. Sequentia Seqüència

3. Dies irae (COR):

4. Tuba mirum (QUARTET):

Rex tremendae majestatis,qui salvandos salvas gratis,salva me, fons pietatis.

Oh rei de tremenda majestat,que per la teva gràciasalves aquells que han de salvar-se,salva’m a mi, oh font de misericòrdia.

Confutatis maledictisflammis acribus addictis,voca me cum benedictis.Oro supplex et acclinis,cor contritum quasi cinis,gere curam mei finis.

Un cop vençuts els maleïtsi consignats a les flames cruels,crida’m entre els elegits.Et prego, suplicant i postergat,amb el cor contrit, reduït a cendres, que tinguis cura de la meva fi.

Lacrimosa dies illaqua resurget ex favillajudicandus homo reus.Huic ergo parce, Deus,Pie Jesu Domine,dona eis requiem.Amen.

Dia de llàgrimes aquellen què el pecador ressorgirà de la polsper ser jutjat com a reu.Tingues pietat d’ell, Senyor.Oh Jesús pietós,dóna’ls el repòs etern.Amén.

Recordare, Jesu pie,quod sum causa tuae viae,ne me perdas illa die.Quaerens me sedisti lassus,redemisti crucem passus,tantus labor non sit cassus.Juste judex ultionisdonum fac remissionisante diem rationis.Ingemisco tanquam reus,culpa rubet vultus meus,supplicanti parce, Deus.Qui Mariam absolvistiet latronem exaudisti,mihi quoque spem dedisti.Preces meae non sum dignae,sed tu bonus fac benigne,ne perenni cremer igne.Inter oves locum praesta,et ab haedis me sequestra,statuens in parte dextra.

Recorda, Jesús pietós,que jo sóc la causa de la teva vinguda,i no m’oblidis aquell dia.Cercant-me, vas haver d’asseure’t, cansat;per redimir-me, vas sofrir a la creu.Que tant d’esforç no hagi estat en va.Oh, jutge que castigues amb justícia,dóna’m la remissió dels meus pecatsabans del dia del judici.Gemego perquè sóc culpable,i el pecat enrogeix el meu rostre:perdona, oh Déu, aquest que us suplica.Tu, que vas absoldre Maria Magdalena,i vas escoltar el lladre,dóna’m a mi també esperança.Els meus precs no en són dignes,però et demano que actuïs misericordiosamenti no m’enviïs al foc etern.Fes-me un lloc entre les teves ovelles,i aparta’m dels bocs,col·locant-me a la teva dreta.

5. Rex tremendae (COR):

7. Confutatis (COR):

8. Lacrimosa (COR):

6. Recordare (QUARTET):

Domine, Jesu Christe,Rex gloriae,libera animasomnium fidelium defunctorum

Senyor Jesucrist,rei de la glòria,allibera les ànimesdel patiments de l’infern

de poenis inferniet de profundo lacu:libera eas de ore leonis,ne absorbeat eas tartarus,ne cadant in obscurum,sed signifer sanctus Michaelrepraesentet eas in lucem sanctam,quam olim Abrahae promisistiet semini ejus.

de tots els fidels difuntsi del llac profund.Allibera-les de la boca del lleó,que no siguin devorades per l’abismeni caiguin en les tenebres:sinó que l’arcàngel Miquelles guiï cap a la santa llumque en altres temps vas prometrea Abraham i a la seva estirp.

Sanctus, sanctus, sanctusDominus Deus Sabaoth.Pleni sunt coeli et terragloria tua.Hosanna in excelsis.

Sant, Sant, Sant és el senyorDéu de l’univers.El cel i la terra són plensde la teva glòria.Hosanna a dalt del cel.

Agnus Dei, qui tollis peccata mundi:dona eis requiem.Agnus Dei, qui tollis peccata mundi:dona eis requiem sempiternam.

Anyell de Déu, que lleves els pecats del món,dóna’ls repòs.Anyell de Déu, que lleves els pecats del món,dóna’ls el repòs etern.

Lux aeterna luceat eis,Domine,cum sanctis in aeternum,quia pius es.Requiem aeternam dona eis,Domine,et lux perpetua luceat eis,cum sanctis tuis in aeternum,quia pius es.

Que la llum eterna brilli per a ells,Senyor,per sempre, entre els teus sants;perquè ets misericordiós.Dóna’ls el repòs etern,Senyor,i que la llum perpètua els il·luminiper tota l’eternitat, entre els teus sants;perquè ets misericordiós.

Hostias et preces tibi, Domine,laudis offerimus;tu suscipe pro animabus illis,quarum hodie memoriam facimus:fac eas, Domine,de morte transire ad vitam,quam olim Abrahae promisistiet semini ejus.

T’oferim sacrificis i pregàries,oh Senyor, per lloar-te;accepta-les en favor de les ànimes,el record de les quals avui commemorem.I fes, Senyor, que aquestes ànimespassin de la mort a la vida,com en un altre moment ho vas prometrea Abraham i als seus descendents.

Benedictus qui venit in nomine Domini.Hosanna in excelsis.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.Hosanna a dalt del cel.

IV. Offertorium Ofertori

9. Domine Jesu (QUARTET i COR):

V. Sanctus

11. Sanctus (COR):

VI. Agnus Dei Agnus-dei

13. Agnus Dei (COR):

VII. Communio Comunió

14. Lux aeterna (SOPRANO i COR):

10. Hostias (COR):

12. Benedictus (QUARTET i COR):

Patrocinadorsprincipals

Fundació

Patrocinadors

L’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) va néixer l’any 1987 en el si de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell. Un any més tard es convertí en l’única orquestra simfònica de l’Estat espanyol organitzada empresarialment com a societat anònima laboral, en la qual els seus músics i treballadors són alhora els propietaris i els accionistes.

Aquest funcionament peculiar, absolutament pioner al nostre país, converteix l’OSV en una orquestra molt especial, una orquestra que viu, com cap altra, del seu públic, dels seus concerts, de la seva qualitat...

La seva intensa activitat –més de cent actuacions l’any– se centra, per un costat, a la ciutat de Sabadell, on l’OSV realitza la seva temporada de concerts simfònics i és alhora l’orquestra titular del cicle Òpera a Catalunya, i, per l’altre, al Palau de la Música Catalana, on s’ha consolidat el seu cicle Concerts Simfònics al Palau amb deu concerts anuals.

Com a reconeixement a la seva tasca de difusió i divulgació de la gran música simfònica, l’any 1992 rebé el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

L’Orquestra Simfònica del Vallès és membre de l’Asociación Española de Orquestas Sinfónicas (AEOS), l’associació que aplega les orquestres professionals espanyoles.

Han estat directors titulars de l’orquestra: Albert Argudo, del 1988 al 1992; Jordi Mora, del 1993 al 1997; Salvador Brotons, del 1997 al 2002; Edmon Colomer, del 2002 al 2005, i David Giménez Carreras, del 2006 al 2009. Des del setembre del 2009, n’és el director titular Rubén Gimeno.

L’OSV està patrocinada per Fundació Banc Sabadell, Ajuntament de Sabadell, Torra S. A. i Bardet Grup, i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

Bio

grafi

es

WEB www.osvalles.com BLOC www.osvalles.com/blog

www.facebook.com/simfonicadelvalles

www.twitter.com/osvalles

Orq

ues

tra

Sim

fòn

ica

del

Val

lès

Enrico Onofri va néixer a Ravenna; des de molt jove va ser convidat per J. Savall com a concertino de La Capella Reial de Catalunya, i ha actuat arreu del món amb ensembles com Concentus Musicus Wien, Ensemble Mosaïques, Concerto Italiano, etc. És concertino i solista d’Il Giardino Armonico des del 1987. Des del 2002 E. Onofri es presenta també com a director, amb gran èxit, i rep les invitacions d’orquestres i festivals per tot Europa i al Japó. Des del 2005 és principal director de Divino Sospiro (orquestra barroca resident del Centre Cultural de Belém a Lisboa) i l’any 2000 va fundar Imaginarium Ensemble.

Ha actuat a les més reconegudes sales de concerts de tot el món amb artistes com N. Harnoncourt, G. Leonhardt, C. Coin, C. Bartoli, K. i M. Labeque, etc. La majoria dels nombrosos CD que ha gravat (Teldec, Decca, Naive, Zig Zag Territoires, Opus 111, Astrée, Nichion, etc.) han estat guardonats amb els més prestigiosos premis internacionals.

Des de l’any 2000 és professor de violí barroc i d’interpretació de música antiga al Conservatori Bellini de Palerm. És també convidat amb regularitat a oferir masterclasses per tot Europa al i Japó.

El 2011 va rebre una invitació per oferir una classe magistral a la Juilliard School a Nova York.

En

rico

On

ofri

dir

ecto

r

L’Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, té la seu al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, construït per iniciativa de l’Orfeó Català. Sense abandonar el repertori a cappella, al llarg dels seus 120 anys d’història ha donat a conèixer les obres més representatives de la literatura coral-orquestral clàssica, romàntica i moderna, la majoria de les quals formen part del seu extens repertori i nodreixen una activa programació de concerts.

L’empremta del fundador, Lluís Millet, va presidir la història dels primers cinquanta anys de l’entitat. A la seva mort, en van ser directors titulars, successivament, Francesc Pujol, Lluís M. Millet, Lluís Millet i Loras, Salvador Mas, Simon Johnson i Jordi Casas. Des del 1998 ho és Josep Vila i Casañas.

Al llarg dels seus 120 anys d’existència, el cor de l’Orfeó Català ha guanyat un gran prestigi, actuant als nuclis principals dels Països Catalans i de la resta de la Península, i als centres musicals més destacats del Regne Unit, Alemanya, França, Suïssa, Itàlia, Cuba i Mèxic. L’Orfeó ha col·laborat amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, Suisse Romande, Simfònica de Montreal, NDR Hamburg, Austro-Hungarian Haydn Orchestra, Orchestra of the 18th Century, i amb la majoria de les orquestres de l’Estat espanyol. L’Orfeó ha estat dirigit per grans batutes,

des de R. Strauss, F. Weingartner o P. Casals, fins a Z. Mehta, D. Barenboim, L. Maazel, M. Rostropóvitx, Ch. Eschenbach, Ch. Dutoit, R. King, A. Fischer, F. Brüggen, G. Rozhdestvenski, J. López Cobos, A. Ros Marbà, S. Mas, J. Pons, etc.

L’any 1999 l’Orfeó va consolidar el seu vessant pedagògic i formatiu amb la fundació de l’Escola Coral de l’Orfeó Català, que és l’encarregada de procurar una formació vocal i musical completa als futurs cantaires de l’Orfeó.

Entre les activitats recents del cor, cal destacar la interpretació de la Missa en Si menor de Bach amb The King’s Consort i Robert King, en el centenari de l’estrena a l’Estat oferta per l’Orfeó Català al Palau de la Música Catalana, i un concert de música sacra alemanya en el Festival Bilbao Ars Sacra. Els seus propers compromisos inclouen la Segona Simfonia de Mahler amb la Pittsburgh Symphony, a Barcelona i a Madrid, i els Gurrelieder de Schönberg, a la Konzerthaus de Viena.

Orf

eó C

atal

à

Neix a Tarragona. Ingressa al Conservatori Professional de la seva ciutat natal, on cursa les especialitats de piano, cant i orgue, i obté les màximes qualificacions. Cursa el grau superior de cant amb la catedràtica A. L. Chova al Conservatori Superior de Música de València, on obté matrícula d’honor.

Ha rebut consells de Montserrat Caballé, Helena Obratzova, Ana María Sánchez, Enedina Lloris, Isabel Penagos, Carmen Bustamante, Robert Expert, Miguel Zanetti i Wolfram Rieger.

Ha cantat en importants sales de concerts, tant nacionals com internacionals, sota la batuta de directors com J. Casas, J. Vila, F. Ciofini, F. Biondi, M. Conti, G. Voronkov, M. Papadopoulos, A. Leaper, M. Valdivieso, V. Pablo Pérez, A. Ros Marbà, M. Corboz, E. Oue, Sir N. Marriner, I. Bolton, i també en formacions de cambra i amb solistes com Roger Vignoles, Albert Guinovart, Hiro Hurosaki, Francisco Poyato, Mac McClure, Trio Jess i Trio Arriaga, entre d’altres.

Ha estat guardonada en concursos i festivals d’àmbit internacional; en destaca el segon premi del Concurs Permanent de Joves Intèrprets de JJMM d’Espanya (2005), el primer premi del X Certamen per a Veus Joves Manuel Ausensi (2007), el premi del públic en el VII Concurs de Cant Montserrat Caballé (2007) i el segon premi, el Premi Mozart, el premi al millor cantant espanyol i el premi del públic en la categoria femenina del XLV Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, celebrat a Barcelona (2008). Ha rebut també el Diploma al Mèrit Cultural de la Ciutat de Tarragona (2011) per la seva trajectòria artística internacional.

Gràcies a la versatilitat de la seva veu, té a l’abast obres des del Barroc fins a la música contemporània, que li han permès d’estrenar òperes de J. Rodríguez Picó, A. García Abril o A. Gaos. Atreta també pel vessant d’actriu, ha participat en diferents espectacles teatrals sota la direcció d’O. Grau i F. Madico, entre d’altres.

En el camp operístic va debutar en escena l’any 2008 dins el Festival Mozart amb Le nozze di Figaro, amb direcció musical de Víctor Pablo Pérez i escenografia de G. Strehler. Des d’aleshores ha interpretat, entre d’altres: Don Giovanni (Donna Anna) i La clemenza di Tito (Servilia) de W. A. Mozart, Babel 46 (Berta) de X. Montsalvatge, Das Rheingold (Woglinde) i Götterdämmerung (3a Norna i Gutrune) de R. Wagner i Jenufa (Die Richterin) de L. Janáček.

Té al mercat diversos CD del segell Klassicat (Pour une larme i Amor de dona). També ha enregistrat per a RTVE, TV3, Catalunya Música i RNE.

Mar

ta M

ath

éuso

pran

o La mezzosoprano Gemma Coma-Alabert ha captivat el públic a escala internacional. La riquesa del seu color vocal i la seva vibrant interpretació dels personatges a l’òpera, l’oratori i el recital han merescut l’estima sincera del públic de nombrosos països a Europa, Àsia i Amèrica.

Actua sovint al Gran Teatre del Liceu, tot destacant per exemple el seu paper de Rossweise en l’òpera Die Walküre de Wagner al costat de Plácido Domingo.

Les seves interpretacions d’òpera abasten, fins avui, més de trenta títols d’òpera, amb papers com Carmen, Rosina, Dorabella, sota la batuta d’un gran nombre de directors com ara Fabio Biondi, Antoni Ros Marbà, Lawrence Foster...

Nascuda a Girona en el si d’una família de músics, Gemma Coma-Alabert va començar els estudis musicals amb el piano, la composició i el violoncel. Va estudiar al Conservatori Nacional Superior de París, on el 2001 va obtenir el primer premi de final de carrera.

Els seus projectes futurs inclouen el paper de «Nicklaus» de Les contes d’Hoffmann i Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, així com El pessebre de Pau Casals al costat de l’OBC a l’Auditori de Barcelona.

En la seva discografia, trobem editades actualment onze enregistraments, l’últim dels quals ha estat el Requiem de Bottessini amb l’Orquestra Simfònica de Londres per a la discogràfica Naxos sota la direcció de Thomas Martin.

Gem

ma

Com

a-A

lab

ert

mez

zoso

pran

o

El tenor barceloní David Alegret està desenvolupant una carrera que l’ha dut a debutar en alguns dels escenaris europeus més emblemàtics, com el Rossini Opera Festival de Pesaro, Liceu, el T. Real de Madrid, La Maestranza de Sevilla, l’Òpera de Zuric, Wiener Staatsoper, Hamburgische Staatsoper o Bayerische Staatsoper.

Ha obtingut nombrosos èxits des que debutà, el 2004, amb L’italiana in Algeri a Klagenfurt, París i Staatsoper de Viena. Des de llavors també ha participat al Festival Tojours Mozart de Salzburg, Praga i Viena interpretant òperes com Così fan tutte i Idomeneo, a la Garsington Opera (Armida) o al Festival Pergolesi Spontini (Lo frate ’nnamorato); ha interpretat La Cenerentola a la Volksoper de Viena; Il viaggio a Reims al Rossini Opera Festival i a Berna i Il turco in Italia a l’Staatsoper d’Hamburg.

Propers compromisos el portaran al Liceu (Il turco in Italia i Così fan tutte), Òpera de Metz (La Cenerentola), Welsh National Opera a Cardiff (Mosè in Egitto de Rossini), i a Londres en un concert de lied i cançó catalana en el cicle St. John’s Smith Square.

Nascut a Barcelona, estudià cant amb M. D. Aldea, piano amb A. Besses i À. Soler, i percussió amb X. Joaquín. L’any 1993 guanya el segon premi en el Concurs Permanent de JJMM d’Espanya.Del 1994 al 1996 estudià a la Royal Academy of Music de Londres (postgrau d’oratori i lied amb M. Wildman, I. Ledingham, R. Spencer i P. Esswood).Paral·lelament obtingué el Performer’s Diploma a la Guildhall School of Music and Drama de Londres.Ha treballat amb directors com P. Herreweghe, J. Savall, G. Leonhart, J. Casas, J. Pons, M. Valdivieso, J. Ross, S. Brotons, E. Colomer, A. Ros Marbà, A. Zedda, J. Mena, L. Heltay, R. Alessandrini, R. King,F. Biondi, M. Hugget, S. Mas, C. Coin, etc. i ha cantat amb l’OCB, OSV, ONCA, simfòniques de Sevilla, Bilbao, Illes Balears i Còrdova, orquestres de Granada, Teatro de la Zarzuela i de la Comunidad de Madrid, Orquestra Barroca de Venècia, Barroca de Sevilla, Orquestra Barroca Catalana, Europa Galante, Concierto Español, etc.El seu extens repertori va de Monteverdi, Purcell, Händel i Bach fins a Brahms, Fauré i Ravel, passant per Mozart i Rossini.

Nascut a Barcelona l’any 1977. Llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre. Com a actor ha treballat en diverses obres, com ara El tinent d’Inishmore i Nit de Reis, al TNC, dirigides per Josep M. Mestres; Romeo i Ofèlia, al Nou Tantarantana, escrita i dirigida per Víctor Álvaro; Obra vista, a la Sala Beckett, escrita i dirigida per Jordi Prat i Coll, i El hombre de teatro, al Teatro de la Abadía de Madrid, dirigida per Xavier Albertí. Ha participat en diversos espectacles musicals, com ara The Full Monty, al Teatre Novedades, dirigit per Mario Gas; Gaudí, al Barcelona Teatre Musical; Sarao, amb Comediants; John i Jen, estrenat al Versus Teatre (nominat als Premis Butaca com a millor actor de musical); Senzillament (coses de l’Ovidi), estrenat a Barcelona a la Sala Ovidi Montllor; Fats Jam, al Teatreneu, dirigit per Quim Lecina, i The Black Rider, a l’Almeria Teatre (nominat als Premis Butaca com a millor actor de musical). Entre els seus darrers treballs cal destacar Mon Brel, un espectacle musical a partir de cançons de Jacques Brel, i À la ville de... Barcelona, sota la direcció de Joan Ollé.

Jord

i V

idal

Góm

ez

rap

er

Dav

id A

legr

et

teno

r

Pau

Bor

das ba

ix

Comediants és un col·lectiu format per actors, músics i artistes de tot tipus dedicat completament al món de la creació.

En essència, el conjunt té fama internacional com a grup teatral, tot i que al llarg dels anys ha anat acumulant una extensa producció en els camps més dispars: disseny, discos, llibres, projectes festius petits, mitjans i grans, pel·lícules, disseny i confecció de vestuari, creació i desenvolupament de material pedagògic o producció de sèries de televisió, per esmentar algunes de les activitats en què l’equip ha desplegat, per iniciativa pròpia o aliena, la seva particular forma d’expressió.

Des dels seus orígens, Comediants ha estat unit al que podríem anomenar “l’esperit festiu” de l’existència humana. Totes les seves creacions, rituals, cerimònies paganes, populars, religioses o iniciàtiques, celebren el pas cíclic dels humans per la Terra. Les representacions i els espectacles van més enllà del fet purament teatral o musical i pretenen reactivar les profundes arrels festives que ens uneixen com a espècie i ens connecten amb la natura de la qual formem part.

Així, Comediants ha desenvolupat un treball que no té límits. Qualsevol lloc del nostre planeta es pot convertir en un escenari (un carrer, una plaça o tot un barri, un gran riu, un prat, l’aqüeducte de Segòvia, l’Estadi Olímpic, l’estació de metro de Times Square o l’estany de Banyoles), qualsevol element pot ser objecte de dramatització (un got de llet, un llit, un capgròs) i qualsevol tipus de llenguatge i forma d’expressió (mim, clown, comedia dell’arte, titelles) es poden convertir en maneres immillorables d’arribar als espectadors de diverses cultures a tot el món i sense distinció d’edat.

EL NOSTRE OBJECTIUProposar un “teatre dels sentits”, una manifestació teatral de colors, olors i textures, però també de provocació: la que implica recórrer a l’optimisme per fer front a determinades realitats actuals. La provocació que implica el redescobriment d’allò quotidià envers la imparable roda del temps. I finalment, la provocació del compromís amb el present: obrir els ulls a la humanitat perquè torni a contemplar el món com una meravellosa “Gran Casa de Cultura i Amistat” que tots tenim el compromís de cuidar abans no sigui massa tard.

Direcció: Jaume Bernadet MunnéAjudant de direcció i coreògrafa: Montse ColoméProducció: Jin Hua KuanEscenografia i disseny de vestuari: Jordi BulbenaPremsa i comunicació: Paca Sola

Alfa (A) és la primera lletra de l’alfabet grec i Omega (Ω) la darrera. En la nostra cultura occidental aquestes dues lletres ens han servit com a metàfora de la vida: Alfa és l’inici i Omega la fi. En el concert inaugural de la temporada de Concerts Simfònics al Palau ens serveixen per construir escènicament l’Alfa i l’Omega de Mozart, un viatge des del seu baptisme com a simfonista fins a la seva extremunció musical.

En escena un personatge que és a la vegada Alfa i Omega va filant la interpretació de la Simfònica del Vallès, de l’Orfeó Català, els solistes i el director Enrico Onofri. Una mena d’àngel o de geni que ens guia a través de l’alegria i jovialitat de la infantesa musical de Mozart fins a les ombres de la mort imminent del seu Requiem.

D’aquesta manera Comediants, artistes en residència amb l’OSV durant la temporada 2012-13, proposa oferir-vos un concert que defuig els convencionalismes i esdevé una mena d’òpera sense interrupcions. La Simfonia núm. 10, composta a l’edat de 14 anys, és l’Alfa, i el Requiem inacabat per l’arribada de la mort és l’Omega. Entremig un homenatge a la innovació i valentia del compositor que tan bé ha sabut copsar les emocions de l’ànima, The flower is a key, un rap per a Mozart.

Esperem que amb aquesta proposta aconseguim augmentar un grau més el termòmetre de les vostres emocions.

Jaume BernadetComediants

Com

edia

nts

arti

sta

en r

esid

ènci

a

Fem comunitat. Compartim emocions

“L’àmplia difusió de la cultura i l’educació de la humanitat per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables a la dignitat de l’home i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir amb un esperit de responsabilitat i d’ajuda mútua.”Constitució de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura – 1945

Des de la Simfònica del Vallès volem participar en la difusió de la cultura des d’aquesta visió responsable. Quan els valors fonamentals de la societat trontollen fruit de la crisi econòmica i s’evidencien els riscos de fractura social i les desigualtats, més que mai és important aprofitar els espais de trobada de les manifestacions culturals per fer una crida a la responsabilitat i l’ajuda mútua.

Aquest és el motiu pel qual cada concert de la temporada Concerts Simfònics al Palau acollirà una acció vinculada a una fundació de les que realitzen una destacada tasca social al nostre entorn, tot agraint profundament el seu compromís i la seva visió solidària.

Formació orquestral

Equip de gestió

Concertino Mirela Lico

Concertino associatJavier Mateos

Violins IMaria González *

Canòlich Prats ** Nathalie Smirnoff Alexandra Ivanovski Narcís PalomeraGerard PurtíIrina Galstian Roger Gich

Violins II Giovanni Giri * Gala Grisin ** July Laguna Mario CamposJoan Montero Tomàs Alcaide Xavier Riba Susanna Codina

Violes Joan Fèlix * Javier Garcia **

Jordi Cos Maria Juan Josep Bosch Manolo Esteban Violoncels Romain Boyer *

Magdalenda Manasi ** Montserrat Biosca Mireia Quintana Esther Vila

Contrabaixos Joan Collell * Manel Ortega ** Sebastien Forest

Oboès Óscar Diago *

Laura Díaz **

ClarinetsAntonio Galán *

José María Martínez **

FagotsPau Solà *

Irene Ortiz **

TrompesFrancisco Bertomeu * Carles Domingo **

TrompetesCarlos Megías *

Alexandre Baiget **

TrombonsPaco Palasí *

Sergi Alonso **

Santiago Casalta **

TimbalesMarc Cabero *

Orgue Jordi Reguant

Consell d’AdministracióJordi Cos, presidentLynn BartonJuan Francisco BertomeuÓscar DiagoÓscar LanuzaDavid MartíRicardo RiosNúria Sales

GerentAlberto Sampablo

Comunitat i territoriJoan Cortès

Director tècnicÓscar Lanuza

Documentació musicalIrina Galstian

Encarregat d’orquestraJoaquim Giménez

RegidorMicky Galindo

Administració i financesNúria SalesSonia Carazo

ComunicacióMaite Sabalete

ProjectesCristina López

Relacions externesNúria Llorach

SecretariaPilar Abellán

WEB_ www.osvalles.com FACEBOOK_ www.facebook.com/simfonicadelvalles

BLOC_ www.osvalles.com/blog TWITTER_ www.twitter.com/osvalles

La Fundació Banc dels Aliments és una fundació benèfica privada, sense ànim de lucre i independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa. La missió del Banc dels Aliments és rebre productes alimentaris i repartir-los entre entitats benèfiques perquè els facin arribar a les persones necessitades del nostre entorn més proper.

Una vegada a l’any organitzem la campanya de recollida Gran Recapte d’Aliments, que enguany se celebra els dies 30 de novembre i 1 de desembre. L’objectiu de la campanya és aconseguir recaptar 1.400.000 kg d’aliments bàsics (llegums, llet, oli, llaunes de conserva de peix) des de qualsevol punt de Catalunya per tal de fer-los arribar a les persones més necessitades de casa nostra. A més, amb aquesta campanya volem sensibilitzar la població catalana de la realitat de la fam a casa nostra i de la importància de la participació ciutadana per atendre aquest problema.

Del 26 de novembre al 2 de desembre es poden fer donacions a través del lloc web del Banc dels Aliments (www.bancdelsaliments.org) i a través de “la Caixa” als caixers automàtics, línia oberta i bescanviant Punts Estrella. Els dies 30 de novembre i 1 de desembre es poden fer donacions d’aliments als punts de recollida que podeu consultar també al lloc web del Banc dels Aliments.

Agraïm al Palau de la Música Catalana i a l’Orquestra Simfònica del Vallès que acullin en el concert inaugural de la temporada Concerts Simfònics al Palau una recollida a favor del Banc dels Aliments de Barcelona.

* Solista** Assistent solista

Propers Concerts Simfònics al Palau

CONCERT 206 OCT. 12 — 19.00 hEl Beeth8ven més feliç

Regina Chernychko, piano (guanyadora del Concurs de Piano Ricard Viñes 2012)

Nozomi Nakagiri, piano (guanyadora del premi del públic Concurs Maria Canals 2012)

Orquestra Simfònica del VallèsAndrew Gourlay, director

J. Guinjoan: Suite Archipiélago (tercer moviment)F. Poulenc: Concert per a dos pianos i orquestra R. Wagner: Els mestres cantaires (obertura)L. van Beethoven: Simfonia núm. 8, en Fa major

CONCERT 324 NOV. 12 — 19.00 hFauré: rèquiem de llums

Maria Chapman, veu blanca Josep-Ramón Olivé, barítonOrquestra Simfònica del VallèsCor de Cambra del Palau de la Música CatalanaRubén Gimeno, director

M. Ravel: Le Tombeau de CouperinG. Fauré: Pavane, op. 50G. Fauré: Requiem, en Re menor, op. 48

CONCERT 422 DES. 12 — 19.00 hFestival de valsos i danses

Orquestra Simfònica del VallèsXavier Puig, director

Una bona oportunitat per començar el 2013 amb l’optimisme i vitalitat d’aquestes músiques.