comunicacio 21 numero 3

comunicació21Número 3 · Segona Època · Estiu 2015 · comunicacio21.cat 3,95€

Articles de:

Joan M. CorbellaDavid Bassa

Estanis AlcoverJordi de Miquel

Ricard Biel

La postproducció digitalLa qualitat cinematogràfica

arriba als continguts televisius

“Proposo crear un consorci entre IB3, Ràdio Televisió Valenciana i la CCMA

per col·laborar al màxim nivell”

BrauliDuart

Entrevista exclusiva a Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Premsa de proximitatUna dissecció per a un futur millor

Les estratègies dels diaris en català per sumar

audiències

Publicitat 3.0La que va més enllà

Ho diu tothom, ho veiem i ho sabem. L’univers dels mit-jans de comunicació està canviant a passes molt ràpides, i això de vegades fa confondre el veritable sentit i la trans -cendència del canvi, a considerar fonamentals aspectesque són secundaris, i a l’inrevés. Per això, proposo unbreu repàs d’algunes afirmacions que se senten sovint ique cal matisar.

Primera. Tots els ciutadans són periodistes potencials,amb un mòbil a la mà, i això porta aquesta professió a unestadi de prescindibilitat creixent. Com si des del momentque es va començar a institucionalitzar la indústria de lesnotícies no hi hagués hagut una osmosi permanent entreperiodisme professional i ciutadans hiperactius amb l’ac-tualitat. Ara bé, és clar que ha de canviar el periodismequan els ciutadans tenen quasi el mateix accés a les fontsprimàries de la informació (dades oficials, estadístiques,notes de premsa), amb l’excepció de les fonts de carn iossos, que encara normalment necessiten la intermedia-ció professional, malgrat Twitter. Amb el creixementexponencial de veus que tenen interès a adreçar-se a lasocietat, calen bons periodistes i empreses periodístiquessòlides que endrecin el caos. Més que mai.

Segona. La premsa està morint, o està morta (la sen-tència admet les dues variants). Però que baixin les ven-des i els ingressos publicitaris del paper vol dir nomésaixò: l’activitat en paper està en retrocés, i és lògic quanhi ha maneres d’accedir a les notícies més àgils, actualit-zades i per a alguns més còmodes. I que els ingressos deles empreses amb les declinacions digitals no compensinles pèrdues del paper, vol dir només que encara no hantrobat els models econòmics per passar del règim depoca competència (primer, monopoli del paper, desprésoligopoli amb la ràdio i la televisió) al de competènciaplena en l’entorn digital.

Tercera. La televisió té els dies (anys) comptats. Allòque diem de la premsa, val també per a la televisió: caltrobar els models d’explotació adequats. Mirar sèries,esports o la programació de HBO a l’ordinador o la taule-ta en fonts de reputació dubtosa o legals és també mirarla televisió, tant com seguir la programació en temps real.Però, com a la premsa, entren altres jugadors en la pro-ducció i la distribució de continguts, i els qui hi són s’hand’adaptar als canvis en les pràctiques comunicatives delsciutadans. Tot i això, encara avui a tot arreu, i malgrat elsNetflix de torn, el temps dedicat al format tradicionalsupera –i amb molta diferència– el visionat en altrespantalles. I l’economia de la televisió ja no es pot basarnomés en l’espot de 24” que tothom mirava, propi de l’è-

poca de l’escassedat de canals, i en els GRPs, sinó que had’adaptar-se a l’entorn hipercompetitiu i multipantalla.

Quarta. Internet desplaça la televisió com a primerdestí de la inversió publicitària, i això mostra la pèrdua de pes dels mitjans tradicionals, segons tots els estudis.Mirem-ho diferent: no és notícia que Internet, una interfí-cie comunicativa amb una gamma de serveis que creixsense parar per encabir tota mena d’activitat humana isocial, vagi concentrant temps d’atenció dels ciutadans.Per això, “Internet” no es pot comparar amb “premsa”,“ràdio” o “televisió” en les estadístiques d’inversió publi-citària i d’audiències, ja que Internet pertany a una cate-gorització diferent. És d’esperar que aviat es deixi de par-lar d’Internet i les dades i els experts facin referència a lescategories de serveis que engloba i no a la totalitat de lainterfície.

Podria posar més exemples per il·lustrar que –demoment– els canvis que s’estan produint són noméstransformacions d’un sistema sempre en evolució. Elcanvi de debò vindrà si un dia els proveïdors editorials delciutadà deixen de ser mitjans com la BBC, TV3, The NewYork Times, La Vanguardia, la SER o Catalunya Ràdio, enpaper, per les ones, via mòbil o a la tauleta o l’ordinador.Aquell dia –probablement– cadascú de nosaltres estaràsubscrit (ja sigui gratis, amb publicitat o enquestes a con-testar, o bé pagant) a Google, Amazon, Facebook oApple, o a les empreses que els puguin succeir. Aquestpool de companyies provinents de la tecnologia, que elsfrancesos ja fa temps van batejar amb l’acrònim GAFA,que empenyen la dinàmica de canvi en la indústria de lacomunicació i que “generosament” i amb èxit s’ofereixende plataformes de relació entre els mitjans i els públics,aquest pool és el que pot amenaçar amb el seu podereconòmic la pluralitat i la diversitat de la comunicació i lainformació que tantes dècades va costar construir.

Per acabar. Cert, els temps estan canviant, però notan de pressa: Apple ha hagut de cedir davant la denúnciai amenaça de l’estrella Taylor Swift contra els seus plansde no pagar pels drets als músics durant els tres mesosde llançament gratuït del seu nou servei Apple Music. I fauns anys, The Financial Times es va plantar també davantel quiosc digital d’Apple. Les indústries del contingut, siaporten valor i servei als usuaris, encara tenen molt depaper a interpretar en el futur paisatge de la comunica-ció.

Joan Maria Corbella és professor de la Universtat Pompeu Fabra

Joan M.CorbellaEls temps estan canviant, però notan ràpid, als mitjans

www.comunicacio21.cat · C21_3

Les estratègies dels diaris en catalàper sumar audiències

Entrevista a Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Joan M. Corbella

David Bassa

Daniel Condeminas

Estanis Alcover

Jordi de Miquel

Ricard Biel

Revista Comunicació 21, Número 3 Segona èpocaEdita: Grup Comunicació 21Dipòsit Legal DL B 16110-2014

Disseny i maquetació: Marga MorenoCorrecció: Roger RenauPublicitat: Marcelo Villanueva

[email protected]@comunicacio21.comwww.comunicacio21.catPròxima edició: Hivern ‘15

OPINIÓ

TEMESLa postproducció digital:La qualitat cinematogràfica arriba als continguts televisius

Publicitat 3.0:la que va més enllà

Premsa de proximitat: una dissecció per a un futur millor

Gestionar els recursos públics en un perío detan extremadament difícil com el que ha vis-cut aquest país els últims anys requereix unaenorme dosi de paciència i contenció.Arribar a conclusions clares i eliminar les flo-ritures de la diagnosi prèvia per aconseguiruna anàlisi posterior depurada i realista sem-pre ha de ser el primer pas per portar aterme (executar, dirien alguns) una acció degovern, sovint impopular, però ferma inecessària.

Gestionar els recursos públics en l’àmbitde la comunicació té un plus addicional dedificultat. Canviar motllos, estructures, ten-dències, però també actituds i aptituds és unrepte que només es pot entendre si la narra-tiva final encaixa, aporta sentit comú i formapart d’un pla major, estratègic i que posa lesbases per al present però sobretot per alfutur. Paraules abstractes, sí, que esdevenenfets quan es converteixen en realitats.

És una obvietat dir que, des de laSecretaria de Mitjans de Comunicació, latasca de Josep Martí comença a donar fruits,un darrere un altre, després d’una etapa dereflexió i acció combinada. De la teoria a lapràctica, la realitat és que el mapa delsrecursos i les estructures públiques en l’àm-bit de la comunicació ha canviat substancial-ment. L’últim cas es va produir fa poc ambl’acord de les quatre diputacions per inte-grar-se i combinar esforços amb l’objectiud’impulsar la XAL després del tancamentordenat (i inevitable) de Comunicàlia iCOMRàdio.

La XAL ja actua com a plataforma decontinguts per a televisions i ràdios locals detot el país. Una decisió lògica tenint encompte que, des de fa temps, l’empresapública ja hi té adherides cadenes i emisso-res de fora la demarcació de Barcelona.

La XAL és un exemple d’integració quepermet ordenar recursos públics, fugint de lasobredimensió de les estructures per fer-lesviables, optimitzant allò que ja es té enbenefici del bé comú, precisament per pre-servar-lo. La lluita contra la inviabilitat és unaconstant de l’acció impulsada des de laSecretaria, que no només ha teoritzat sobreallò que s’ha de fer, sinó que ho ha portat ala pràctica. D’això se’n diu fer política, i ningúha dit que hagi d’agradar tothom. I fins i tot,s’accepta que tampoc tothom l’entengui,almenys en un primer moment.Però la política, sovintincompresa, s’obrecamí. Sempre.

David Centol, [email protected]

De la paraula als fets

Com

unic

ació

21

C21_6 · www.comunicacio21.cat

La postproducció digital:La qualitat cinematogràficaarriba als continguts televisius“AIXÒ JA HO ARREGLAREM A LA POSTPO” És una frase quasi mítica al món del cine-ma, que expressa la confiança quan s’haproduït un problema en el rodatge, ja siguid’il·luminació, sonorització o qualsevolaltre. L’equip de postproducció ja ho arre-glarà. Però la postproducció va molt mésenllà de solucionar problemes i muntar oeditar. És una complexa indústria de ser-veis a la producció audiovisual, de moltalta i costosa tecnologia i qualificació pro-fessional, que intervé de forma decisiva enel resultat final de l’obra audiovisual, en elseu relat d’imatges i sons. Si fins ara haviaestat al darrere de les obres cinematogrà-fiques, la digitalització del conjunt del sec-tor audiovisual està facilitant que arribiintensament a la resta del sector, dominatper la televisió i les noves plataformes.

La revolució tecnològica de la digita-lització de tot el sector audiovisual ha fet

tancar els històrics laboratoris de revelatfotoquímic per substituir-los per equipa-ments digitals. El maquinari informàtic deprimer nivell, i els programes de tracta-ment d’imatge i so i d’efectes digitals, hanposat fi a unes tecnologies que, tot i laseva evolució, seguien processos bensimilars des del mateix moment del naixe-ment de la indústria cinematogràfica, a ini-cis del segle passat. Com en altres sectorsde les indústries culturals, la postproduccióés una combinació de tasques artesanals icreatives que es realitzen amb equips tèc-nics de gran complexitat.

El món del cinema ha viscut aquestprocés de forma accelerada amb la subs -titució del rodatge amb pel·lícules de 35mm per les càmeres de captació d’imatgea 4K o més, i ha culminat el dificultóscanvi del sistema de les projeccions a lessales de cinema, on les pesades bobines

de cel·luloide han donat pas a discs durs odirectament arxius enviats per fibra òpti-ca o satèl·lit. Els lents processos de tracta-ment del suport fotoquímic, de la filma-ció, de l’etalonatge de les escenes filma-des, del muntatge del positiu a la movio-la, fins finalitzar amb les costoses còpiesper als cinemes, ja són cosa del passat.

La convergència digital, molt accele-rada i definitivament consolidada en elsdarrers 10 anys, ha fet possible que no hihagi d’haver cap diferència per a una pro-ducció pensada per al cinema o per a latelevisió. En tot cas, la diferència serà elpressupost assignat. Es pot enregistraramb la mateixa càmera, i el tractament dela imatge es pot fer als mateixos equips,reduint-se molt els costos respecte alsque havia tingut el cinema fotoquímic. Iés precisament aquest abaratiment deles postproduccions el que ha obert les

Per Daniel Condeminas, consultor en comunicació


La postproducció digital:La qualitat cinematogràficaarriba als continguts televisius

Sala de projecció que permet fer el control de qualitat de les postproduccions amb les mateixes condicions que un cinema equipat amb projector 4k. Cortesia d’Ymagis.

portes a la resta de finestres i pantalles dedifusió i exhibició.

RODA EL MÓN I TORNAALS BONS ORÍGENSFins a l’arribada dels enregistraments encinta magnètica, la producció televisivautilitzava dues vies tecnològiques moltdiferenciades: els continguts en directe,dependents de càmeres i equips elec-trònics, i la resta de continguts que pas-saven per la filmació i els laboratoris foto-químics, com els que van posar-se enfuncionament al centre de producció deTVE a Miramar el 1959. Aquesta presèn-cia del cinema dins la mateixa producciótelevisiva s’anà extingint amb la genera -lització del vídeo cap als anys 80 del seglepassat, amb la seva contínua millora enformats i resolucions fins arribar a l’actu-al HD. Aquesta substitució del films pel

suport magnètic suposà en molts casos, al’interior de les televisions, el predominidels factors tecnològics per davant delsvalors del llenguatge visual, començantpel muntatge.

Aquest procés s’accelerà amb la con-solidació del vídeo com a sistema únicd’enregistrament i edició del món televi-siu. Amb ell, les tasques pròpies de lapostproducció del fotoquímic quedarenlimitades als continguts emesos queprèviament havien passat per la pantallagran, bàsicament llargmetratges i algunsdocumentals, que es passaven a suportmagnètic mitjançant el telecine.

La digitalització de tota la indústriaaudiovisual ha suposat que el cinema hagianat tecnològicament molt més enllà dela televisió pel que fa a estàndards visuals,ja que partia dels exigents paràmetres dequalitat de les pel·lícules de 35 mm, apor-

tant-hi tots els avantatges i les granspotencialitats de la postproducció digital.Això ho hem pogut veure en els darrersanys a TV3, en sèries nascudes de lacol·laboració entre la cadena i productorescatalanes independents com PolseresVermelles, El Crac, la més recent Cites, ola futura Habitacions tancades. O casoscom el Súper3 El Musical, una producciópròpia de la mateixa televisió, feta a par-tir de l’exitosa obra musical al teatre,reelaborada visualment en la postproduc-ció.

El Know-how, l’expertesa dels profes-sionals d’aquestes empreses és un ele-ment d’alt valor afegit. La consecuciód’ambients sonors envoltants, els efectesdigitals cada cop més complexes, i el tre-ball amb rodatges a cada cop més altaresolució d’imatge (ja comença a serhabitual treballar amb 5 o 6K) són exi -gències creixents que requereixen con-tinuades inversions en nous equips que,entre altres avantatges, redueix elstemps de treball.

CRISI I CONCENTRACIONS EMPRESARIALS:ESDEVENIR SEU D'UNA MULTINACIONALO JUGAR EN SOLITARICom a la resta de sectors, la crisieconòmica que encara patim ha trasbal-sat les indústries de l’audiovisual, i ambelles les empreses de postproducció. I amés dels factors generals, se n’hi hansumat d’específics, com la baixada delsingressos publicitaris pel que fa a les tele-visions, o la reducció –molt dràstica– deles línies de suport institucional que vasuposar una frenada convulsa de la indús-tria cinematogràfica, amb moltes produc-tores que, o han desaparegut o han hagutde fer importants reconversions. I nomésfaltava el 21% d’IVA.

I, com comentàvem abans, precisa-ment els primers anys d’aquest períodedel definitiu pas del món fotoquímic al dig-ital van quasi coincidir amb l’inici de la crisi.Un canvi de paradigma tecnològic querequeria o molta capacitat financerapròpia o l’accés a fons de crèdit impor-tants, extraordinàriament difícils en aquellsmoments. Si inicialment algunes empre-ses optaren per la fusió, això no fou sufi-cient per garantir la seva sostenibilitatempresarial. Aquest seria l’exempled’Imasblue, nascuda a partir de la fusiód’Infinia i Molinare, i que ha estat final-ment absorbida pel gran i històric grupnord-americà Deluxe, que ha fet deBarcelona una de les seves seuseuropees. Des d’aquí s’ofereix un modelintegral de serveis: a més de la postproduc-ció, hi ha també els serveis d’estudi de


gravació i doblatge, impulsats a partir del’adquisició de la darrera seu de Sonoblock.Una de les empreses de referència aCatalunya, però que va haver d’abaixarpersianes fa dos anys.

Seguint amb l’aposta barcelonina degrans empreses internacionals tenim l’eu-ropea Ymagis, nascuda a l’inici de la grantransformació digital del sector, que haestat creada i dirigida per executius cata-lans amb llarga experiència durant l’èpocadels laboratoris fotoquímics. Professionalsque havien protagonitzat la revolució tec-nològica al capdavant de diverses empre-ses que ja formen part de la història de laindústria cinematogràfica catalana.

En sentit radicalment oposat a aques-ta entrada de multinacionals a Catalunya,trobem Antaviana Films de Josep M.Aragonès, un dels precursors del cinemadigital i pioner en la nova era de l’estere-oscòpia (3D) al nostre país. Amb unallarga trajectòria professional, ha decidit,després d’una etapa de vinculació empre-sarial amb un gran grup, fundar una novaempresa, Antaviana Films, en la que elvalor afegit no és pas la seva dimensió,sinó la llarga experiència, i la filosofia deser “companys de viatge” de les produc-cions.

En qualsevol dels casos, ens trobemamb empreses d’alta tecnologia i estruc-tures tant reduïdes com extraordinària-

ment professionalitzades, que ofereixenal món de la producció audiovisual ungran estalvi de temps i la garantia d’unproducte final de gran qualitat, davantd’un públic cada cop més exigent amb elque se li ofereix.

BARCELONA, HUB DE L’AUDIOVISUALEUROPEU I MEDITERRANI?Els prop de 120 anys de producció audio-visual a Catalunya és una història demolts esforços i èxits protagonitzada pergrans professionals, i empresaris dementalitat oberta que han consolidat,malgrat moltes dificultats, una potent icompetitiva indústria que representaquasi la tercera part dins l’actual conjuntestatal. La celebració per tercer any con-secutiu de CineEurope, la gran trobadacontinental de la indústria cinematogràfi-ca —des dels exhibidors i distribuïdors alsfabricants d’equipaments— a Barcelona,és una prova de l’atractiu i la capacitat dela ciutat per esdevenir un hub audiovisu-al europeu i mediterrani.

Si durant molts anys la distribuciócine matogràfica necessitava, per qües-tions de costos logístics, laboratoris arreudel món, el present i futur de les empre-ses de postproducció està directamentvinculat a la producció que es faci al seuterritori més o menys proper. Els costosno estan ara vinculats a les còpies a les

A partir de l’enregistrament realitzat durant una de les representacions teatrals, la postproducció permeté que el Súper3 El musical emèsper la televisió incorporés un tractament de les imatges i uns efectes digitals de rang cinematogràfic. @CCMA.

“

“

Ens trobem amb

empreses d’alta

tecnologia i estructures

tant reduïdes com

extraordinàriament

professionalitzades,

que ofereixen al món

de la producció

audiovisual un gran

estalvi de temps i la

garantia d’un producte

final de gran qualitat


sales de cinema, sinó a la proximitat alsrodatges i a la competitivitat quepuguin oferir el conjunt d’empresesaudiovisuals relacionades amb la real-ització d’un docu mental o una sèrie, desdel lloguer d’equips a la seva mateixa pro-ducció... i postproducció. En aquest sen-tit, no s’hauria d’oblidar la llarga tradiciódel doblatge a Catalunya, com un actiu,tant per augmentar la testimonialpresència de pel·lícules doblades al catalàals cinemes, com per jugar fort la cartad'esdevenir un centre de producció pluri -lingüe per a Europa i la resta de païsosmediterranis. Això sense oblidar el potentmercat llatinoamericà, que està en per-manent expansió.

El continuat creixement de produc-cions audiovisuals a Catalunya, i espe-cialment a Barcelona, des de llargme-tratges, a videoclips i espots publicitaris–de prop de 500 l’any 2006 a més de3.000 l’any passat– és un element quejuga molt a favor d’aquesta estratègiad’esdevenir hub de la indústria audiovi-sual. Com hem apuntat en anteriorsarticles a Comu nicació21, el nostre paísté molts factors a favor per ser-ho, i l’en-fortiment d’aquest sector en continucreixement internacional pot ser clauper enfortir les sinergies entre països,que cada cop són més importants per alconjunt de les indústries culturals i cre-atives de la UE.

DEL FRUSTANT HOME CINEMA A LATV QUE ES VEURÀ COM AL CINEMA...SI ELS CANALS HI APOSTENTots recordarem la moda de fa uns anysdels home cinema. La irrupció de lesprimeres grans pantalles planes va anaracompanyada de costosos equipsreproductors de vídeo i àudio amb totun conjunt d’altaveus que prometienpoder transformar el menjador de casaen una sala de cinema. L’experiència vaquedar per sota o molt per sota de lesexpectatives, segons els diners invertits.A banda de les limitacions de la tecnolo-gia de les pantalles de l’època, la pocaresolució dels DVD i altres limitacionscom la gamma de colors i el contrast deles imatges demostraren que portarl’experiència cinematogràfica al men-jador quedava pendent. Ara però, ja éspossible gaudir de productes d’ultraalta definició (4K) en pantalles ade-quades, la mateixa resolució que ofereix-en els millors projectors –que no són pastots– de les actuals sales de cinema digi-tal. Un 4K que arribarà aviat a casa nos-

tra de la mà de les empreses multina-cionals de SVOD, amb l’imminent entradaa escena de Netflix. I la televisió no potquedar-ne al marge.

Si a finals dels 90 TV3 va ser una deles televisions europees que oferí pro-gramació en PALplus, la darrera evolu-ció de les emissions analògiques adop-tant l’actual format d’imatge 16:9, i pos-teriorment va ser pionera en posar enmarxa canals en HD i proves pilot d’e-missions en 3D, ara té al seu costataquest sector empresarial català per ferel salt al 4K o UHDTV. Un salt que neces-sitarà d’importants transformacions enel sistema d’emi ssions, i que ha d’anaracompanyat de la natural renovació delparc de televisions a les llars. Un format,el 4K, que hauria d’esdevenir l’estàn-dard de resolució d’imatge i rangdinàmic de color (la paleta cromàtica)per a qualsevol nou contingut per a latelevisió, en tant que garanteix la sevaexplotació a llarg termini i la seva com-ercialització en qualsevol finestra d’ex-hibició ara i en el futur.

Per això es fa tan estratègica l’aliançaentre el món de la televisió, els broad-cast, i les empreses de postproducció. Sidividim el procés que va de la concepciói creació d’un contingut televisiu fins a laseva arribada a l’antena de casa en tresparts o etapes –producció, postproduc-ció (no només edició) i emissió– el futurcada cop més competitiu a la televisiódel menjador davant les noves ofertesvia IP, requerirà que les cadenes centrinels seus esforços inversors en la primera–amb producció pròpia, coproducció ialiena o de compra–i la tercera –controlscentrals, enllaços i equips transmissorsen el nou estàndard DVB-T2. Enmig, lamillor inversió és aliar-se amb aquestesempreses que fan de la qualitat la sevaraó de ser, i no caure en errors d’autar-quia tècnica i personal estèrils. Jugarembé les cartes?

PS. Per aquest article he comptat amb lacol·laboració de Josep M. Aragonés, directorgeneral d’Antaviana Films; David Cárceles, direc-tor d’operacions de Deluxe-Spain; i Àngel Martín,director d’Ymagis. Gràcies a tots tres i als seusequips.

El resultat de la postproducció d'un frame (imatge) de la sèrie Habitacions tancades de Diagonal TV, TV3 i TVE: l'original i la que es veurà per televisió. Cortesia d'Antaviana Films..


Foto a quatre columnes a la portada ambels braços oberts, mirant a l’horitzó, i sotauna cita literària que diu: “El món sencers’aparta quan veu passar un home que sapon va”. Es pot dir més alt, però no més clar.Dues planes més enllà, a la 3, l’editorialtitula “Albert Rivera o l’impuls necessari perregenerar la vida política”. I a dins hi llegimque Rivera és un “polític encertat”, un “ora-dor eloqüent”, un “dirigent proper” i unllarg etcètera panegíric que culmina ambun article a tota plana, a la 4, en què sotauna altra gran foto del Rivera hi llegim,entre cometes: “Sóc el millor per al canvi”.Aquestes són la portada, l’editorial i les pla-nes 4 i 5 d’El Mundo del passat 23 de juny.

El buc insígnia de la caverna mediàtica,doncs, torna als orígens, torna al 2006 quanva fer mans i mànigues (és a dir, portades,editorials i reportatges a tota plana) perquèCiutadans passés del no-res a tenir tresdiputats al Parlament de Catalunya en unaascensió política fins aleshores insòlita. Avuija no sorprèn tant, perquè Pablo Iglesias iel seu Podem també han protagonitzatuna ascensió meteòrica, també gràcies auna construcció mediàtica –en aquest casa través de La Sexta– que ha sacsejat eltauler polític estatal.

Però tornem a Rivera perquè el seu ésun cas digne d’estudi. D’ençà del 2006, isempre obeint als interessos de l’statu quoespanyol, el líder de Ciutadans, tot i tenirnomés 3 diputats al Parlament –que en elpunt àlgid de les divisions internes van arri-bar a ser un i prou, ell–, sempre ha tingutuna cadira als platós de les televisions esta-tals. Quin sentit periodístic té que un políticregional, amb només tres diputats, surticada quinze dies a Telecinco, cada mes aAntena 3, cada tres setmanes a Cuatro i,darrerament, gairebé cada setmana a LaSexta? No en té. El sentit és, estrictament,polític. Però no un sentit polític sorgit d’ell,sinó sorgit de les elits que l’han creat, l’hanfet créixer i l’han fet gran.

Fins ara, l’única feblesa d’aquesta cons-trucció mediàtica era que responia als inte-ressos de les elits més cavernàries del’Estat, aquelles que han estimulat totes lesguerres de banderes i de llengües. Peròaixò ha canviat. La irrupció de Podem haespantat transversalment l’statu quo fins alpunt que, ara fa tot just un any, el presi-dent del Banc Sabadell, Josep Oliu, va pro-posar públicament “crear un Podem dedretes”. I dit i fet. A partir d’aleshores,Ciutadans va passar a ser la nineta dels ullsno només d’El Mundo, sinó també de l’ABCi, atenció, d’El País. I, de retruc, de totes lesràdios i teles dels grups comunicatius res-pectius, alhora que veia augmentar lesseves arques amb quantioses donacions“anònimes”.

I és així com arribem al moment actual,en què Albert Rivera ja ha decidit aban-donar Catalunya per centrar-se en lesespanyes. Tothom té dret a somiar. Peròsobta la insistència de Rivera en presentar-se com a regenerador. Ell, que havia estatmilitant de les joventuts del PP, ell que lide -ra un partit fundat pel fill d’un expresidentde la Caixa i cosí del penúltim president deCatalunya Banc. Ell que, com a candidatcatalà, s’ha presentat tres cops a les elec-cions, i ara ja anuncia el seu quart assalt,aquest cop a les generals. Ell que lidera unpartit que, tot i no haver governat mai, ja téun imputat per frau fiscal –Jordi Cañas–, téun eurodiputat amb comptes a Suïssa–Javier Nart–, i té nombrosos candidatsprovinents de Plataforma per Catalunya i laFalange Española. Tot plegat està molt llunyde cap regeneració o recanvi. Però tot aixòno es diu als platós de televisió ni a les por-tades dels diaris. I uns per omissió cons -cient i els altres per negligència acomple -xada, tots plegats estem contribuint a laconstrucció mediàtica d’un fals recanvi.

David Bassa és president del Grup dePeriodistes Ramon Barnils

David

“

BassaLa construcció mediàtica d’un fals recanvi

Quin sentit

periodístic té que

un polític regional,

amb només tres

diputats, surti cada

quinze dies a

Telecinco, cada mes

a Antena 3, cada

tres setmanes

a Cuatro

i, darrerament,

gairebé cada

setmana a La Sexta?

No en té

“

Text: Pere GiménezFotografia: F. Javier Rodríguez

BrauliDuart

“Com a valencià compromès amb unaidea de nació plena, no sempre s’ha estat

encertat a l’hora d’interrelacionar-se”

Brauli Duart es va incorporar a la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals el generde 2008 com a conseller, i el març de 2012va accedir a la presidència, enfrontant-se auna de les etapes més convulses de l’ens,amb nombrosos fronts oberts.

Al llarg del mandat, Duart tan sols s’hamanifestat sobre les actuacions que duu aterme el consell de govern en les sessionsde control del Parlament, ja que les duesúniques entrevistes concedides fins aravan ser el seu primer dia com a president,a Els matins de TV3 i El matí de CatalunyaRàdio.

A continuació, repassem amb BrauliDuart les actuacions de la CCMA passades,presents i futures durant el seu mandat.

Venint d’èpoques ‘més tranquil·les’ dinsla CCMA, no ha lamentat algun cop queno li hagi tocat una etapa menys convul-sa?Home, aquest pensament suposo que enun moment o altre l’ha tingut qualsevolresponsable polític en aquesta etapa queestem vivint en qualsevol àrea del sectorpúblic. Aquesta casa, l’any 2010, funciona-

va amb un pressupost de 457 milions, il’any passat ens va tocar gestionar-la ambun de 296 milions. Estem parlant d’unareducció del 34% del pressupost en quatreanys, amb tot el que això comporta. Pertant, si hagués pogut escollir en quina etapam’hagués agradat estar és evident que en30 anys d’història... totes han tingut el seusmoments de complexitat, en cadascunahan tingut els seus problemes, però bé, araens toca viure aquests i el que hem de ferés encarar-los i mirar de solucionar-los.

Entre aquests problemes hi ha les retalla-des pressupostàries i els conflictes labo-rals, que han anat de la mà, i els quals jas’arrossegaven de l’anterior consell degovern. Actualment s’està negociant unnou conveni col·lectiu, hi ha algun terminiper tenir-lo enllestit?A finals de gener vam reiniciar les negocia-cions amb els sindicats per poder tancar unconveni col·lectiu, però no treballem ambcap termini. Normalment quan comencesa negociar un conveni no et marques ter-minis, sinó que vas avançant en totsaquells aspectes on pots anar tancant

acords, i vas posposant els que no hi haacord per resoldre’ls després. S’ha de dirque no tenim tanta pressió en aquestanegociació, perquè les condicions laboralsdels treballadors es mantenen per unacord del consell de govern, i per tant noés allò que dius ‘o tenim conveni o la situa-ció laboral és una altra’. En aquests mo -ments estem treballant amb les condi-cions laborals que hi havia en el convenique es va extingir el 31 de gener de 2014.

En el nou conveni s’arribarà a l’equipara-ció salarial entre les diferents plantilles?Això dependrà dels avenços que es facinen la comissió negociadora. Els acords alsquals s’arribin dependran, d’una banda,de les possibilitats pressupostàries quetingui la Corporació, i de l’altra del que espugi avançar en aquest àmbit i en d’altres.Perquè un conveni s’acaba assolint a par-tir de l’acord global en diferents àmbits.

Però si es treballa en la CCMA com unaúnica empresa de mitjans, tenir escalessalarials diferents...La nostra voluntat és que aquest sigui un


Brauli Duart, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

conveni únic per a tota la Corporació; hohe manifestat públicament al Parlament,jo sóc partidari de ‘a igual treball, igualsalari’, a la gent se li ha de pagar en funcióde les responsabilitats que assumeix i lafeina que fa. Per tant, la diferent situacióque hi ha entre tele i ràdio des de fa 30anys sóc partidari de superar-la, i mésencara amb el model que estem impul-sant d’una confluència de redaccions, onaquests treballadors que facin la mateixafeina, vinguin del mitjà que vinguin,entenc que haurien de tenir el mateixnivell de retribucions. A la vegada, dins dela redacció, potser haurem d’avaluar dife-rents escales, però és una cosa que s’estànegociant, i per tant dependrà dels aven-ços que es facin i de la voluntat dels sindi-cats d’anar en aquesta direcció.

L’EQUILIBRI PRESSUPOSTARIUn altre front obert és el 5% del RAV, lareducció salarial que s’aplica des de maigde 2011, que el Tribunal Suprem ha fetretornar als treballadors de CatalunyaRàdio, mentre que en el cas dels de TV3s’està pendent de resolució. Què passaràsi la sentència és en el mateix sentit?Sigui a l’Audiència Nacional, que és onestà en aquesta primera fase, o sigui al TS,si surt una sentència en la mateixa líniaque Catalunya Ràdio, per part de la direc-ció intentarem complir-la. Però a la vega-da també ens adreçarem tant al Governcom al Parlament i els plantejarem que elpressupost aprovat per al 2015 contem-plava una reducció salarial del 5%, i pertant haurem de mirar com encarar aquestnou cost sobrevingut, que no està previstals pressupostos, tenint en compte que laCCMA, per imperatiu legal, no pot generardèficit. Si acabem un exercici amb dèficit,estem obligats en el primer trimestre del’any següent a establir mesures per poderrecuperar-lo.

Amb els recursos que tenim ara, a totno arribem. En una etapa on ja acumulemun 34% d’ajustos en quatre anys, l’alterna-tiva de finançament sense tocar el pressu-post seria continuar ajustant en els contin-guts audiovisuals, una alternativa quedefujo totalment, m’hi nego. Considero queaixò podria ser letal per als nostres interes-sos i també per als de la indústria audiovi-sual del país. Nosaltres aquesta via no l’a-plicarem, per tant hauríem de veure comes pot encarrilar per complir la sentència i ala vegada el mandat legal de no tenir dèficit.

No es pot deixar d’aplicar ja la retalladadel 5% del RAV?El 5% anual dels treballadors de la televisióequival a gairebé 5,5 milions d’euros. Un

5% que la resta del sector públic continuaaplicant-se des de que es va implantar perpart del Govern del PSOE.

Els comitès d’empresa argumenten que,el 2011, van arribar a un acord amb l’an-terior consell de govern, aprovat en refe-rèndum pels treballadors, per rebaixar-se el 5% del sou a canvi de mantenir elsllocs de treball. Però quan l’acord va vèn-cer el gener de 2013, es va seguir aplicantla reducció del 5% i a l’estiu es va acabarexecutant un ERO.Els acords de 2011 venien condicionatsper dues realitats. Una, que a tot el sectorpúblic s’havia aplicat aquesta reducció del5% via decret, per tant nosaltres tambéérem sector públic i havíem de contribuira aquest esforç col·lectiu. I dos, es va deci-dir en una situació on ja vèiem que elsingressos estaven baixant de forma alar-mant. Dels 100 milions que havíem ingres-sat en publicitat el 2010 passàvem a unaprevisió per al 2011 que no arribava als 90;entre 2010 i 2013 la caiguda de la publici-tat va passar dels 100 milions als 60.D’altra banda, les aportacions del Governvan passar dels 329 milions de 2010 als225 més 8 milions extraordinaris del 2014.

Amb aquesta realitat, no ens va que-dar més remei que fer totes les polítiquespossibles de contenció de la despesa perevitar que aquesta casa entrés en unasituació d’inviabilitat econòmica. Tot l’es-forç que s’ha fet no tenia altre objectiu quesalvar la CCMA, garantir la viabilitat econò-mica i que no acabés com altres. Al tanto: iequilibrant on gastàvem els diners. Per quèhi ha corporacions a l’Estat espanyol que,com a conseqüència dels ajustos i la formacom han distribuït la despesa, ara destinenuna part molt important a capítol I, a nòmi-nes; s’han quedat pràcticament senserecursos per poder comprar continguts, iper tant això està afectant la seva audièn-cia, i ja no parlo del lideratge.

Nosaltres no ens ho podem permetre.Havíem de fer una contenció en la despe-sa que fos equilibrada: vam demanar unesforç als treballadors, i es va fer; vam apli-car un esforç de contenció en la generacióde continguts audiovisuals externs, i lacombinació dels dos és el que ha permèsl’estabilitat pressupostària.

Aquí es va fer un ERO que va generarmol ta tensió, va ser molt dura la negocia-ció. El Parlament majoritàriament s’hi vapronunciar a favor amb els vots de CiU iERC, i aquesta llum verda ens va permetrearribar a un acord amb tots els sindicats, iaixò ho vull remarcar, amb tots. A l’horad’aplicar els pactes, ens vam trobar que ala tele la immensa majoria dels majors de


“

“

Aquesta casa, l’any

2010, funcionava

amb un pressupost

de 457 milions i l’any

passat ens va tocar

gestionar-la amb un de

296 milions. Estem

parlant d’una reducció

del 34% del pressupost

en quatre anys, amb

tot el que això

comporta


61 anys van voler marxar, i a la ràdio ho vanfer tots. En canvi, tinguérem un munt devoluntaris que volien marxar i no podienperquè els mateixos sindicats havien tan-cat els numerus clausus. Així que vamhaver de reobrir negociacions i ampliar laxifra perquè s’hi pogués apuntar qui vol-gués. Quan s’acabi d’aplicar l’ERO seran286 persones les que hauran sortit, i lapart més positiva és que ho han fet volun-tàriament, perquè si haguessin volgutquedar-se, ho haguessin pogut fer.

Una mesura d’aquestes és duríssima,perquè afecta la feina de la gent i totssabem com estan les coses avui dia, peròens permet compensar la caiguda delsingressos, perquè si no fos així tot haguéshagut de recaure sobre els contingutsaudiovisuals, i ara estaríem com aquestestelevisions que deia. El drama que estanpercebent algunes és que, al seu territori,no les tenen en compte, no estan dintredels primers nou números del comanda-ment a distància. Nosaltres hem de fer elque calgui perquè aquí no ens passi, coma nació no ens ho podem permetre.

De la mateixa manera que es va arribar aun acord amb els sindicats per l’ERO, nohauria estat més fàcil intentar pactar unapròrroga del 5% de reducció salarialabans de judicialitzar-ho?La sentència del Tribunal Suprem no vadeixar de ser una sorpresa per a totes lesparts, perquè hi havia un pronunciamentprevi de l’Audiència Nacional que deia ques’havia de mantenir la reducció del 5%com a tot el sector públic. I el TS, nomenatdirectament pel Consejo General delPoder Judicial, el que fa no és analitzar totala documentació i fer un nou judici, sinóresoldre un recurs sobre una cosa ja jutja-da, que no és el mateix que dictar una sen-tència. I per a sorpresa de tots, el Supremdiu que Catalunya Ràdio ha de tornar elseu 5%. Es poden fer moltes interpreta-cions, però l’AN havia dit tot el contrari enla sentència.

HISENDAUn altre front obert és el tema de l’IVAamb Hisenda. Com està actualment?Hisenda hauria d’haver tornat la part cor-responent al primer trimestre en els pri-mers 15 dies d’abril, i ho ha començat a feral juny. Això respon a un recurs quehavíem presentat davant del Tribunal Eco -nòmic-Administratiu, que vam gua n yar.Aquest tribunal va reconèixer el dret a serreconeguts com a sector públic pel que faal conflicte que tenim amb Hisenda per alperíode 2012-2014, que per això no enstornava l’IVA del 2015, i ara s’ha vist obli-

gada a fer-ho. De totes maneres, el con-flicte per al període 2012-2014 continuaobert, està judicialitzat i nosaltres continu-em necessitant els 20 milions que no enshan tornat d’aquella etapa.

20 milions que sortiran d’un préstec delGovern.Efectivament. En els pressupostos de laGeneralitat del 2015 es preveu un préstec allarg termini per a la Corporació, i quan aixòes guanyi als tribunals, que segur es gua-nyarà, el que es retorni anirà directament alGovern per fer front a aquest préstec.

Amb tots aquests entrebancs, es preveutancar aquest 2015 amb dèficit?En aquests moments tenim ja una despe-sa extra no prevista, que són els 3 milionsde devolució als treballadors de Catalu -nya Ràdio. Estem intentant treballar enuna doble direcció: millorant els nostresingressos per compensar aquesta despe-sa sobrevinguda, i d’altra banda mirar si

“

“

TV3 és líder de forma

continuada des de fa

cinc anys, cosa que no

havia passat mai.

I d’aquests cinc anys,

quatre en l’etapa on

TV3 ha hagut de fer

uns ajustos inèdits en

la seva història


podem ajustar-nos dins les nostres parti-des, perquè ens permeti acabar, si noamb dèficit zero, sí amb la situació mésestabilitzada pressupostàriament.

PUBLICITAT, GODÓ I MEDIASETEls ingressos publicitaris estan per sobrede les previsions?En aquests moments estan lleugeramentper sobre. De totes maneres, vull recordarque tenim un compromís amb el sectoraudiovisual, pel qual els tres primersmilions que sobrepassin els 65 milionsd’ingressos publicitaris previstos els desti-narem a un sector on hem ajustat moltís-sim. En quatre anys hem reduït un 56% ladespesa en continguts audiovisuals, unaindústria on també hi ha milers de treba-lladors. Per tant, els tres primers milionsseran per reforçar aquest àmbit, perquènecessitem que hi hagi un sector audiovi-sual potent a Catalunya, primer perquè ésuna de les nostres funcions, i segon per-què una part del nostre producte i liderat-

ge també es deu a les aportacions que laindústria audiovisual ens fa.

Una de les mesures més controvertides,que finalment no va tirar endavant, vaser l’externalització de la gestió publicità-ria de TV3. Vist en perspectiva, compodria haver afectat?El que plantejàvem era un nou model dela venda de publicitat. Nosaltres ens que-dàvem la decisió sobre quin tipus d’anun-cis es podien fer, d’on anaven, i ens que-dàvem els ingressos que generaven. Elque volíem gestionar d’una altra maneraera l’equip de venda, i per això vam plan-tejar un concurs on qui guanyés gestiona-ria l’equip de comercial de TV3 dins d’unaltre equip més ampli, mantenint la sevavinculació professional amb la Corpo, ambl’objectiu de permetre una forma d’arri-bar al mercat més àmplia perquè repercu-tís en uns millors ingressos.

Al final vam decidir aturar el procésveient com anava l’evolució de la publici-

tat i per tota la tensió que estava gene-rant. Vam decidir que podíem buscaraltres fórmules i és el que vam fer. El certés que, en una de les dues empreses quevan presentar oferta [Godó], ara ha entratun altre soci [Mediaset] que té previstimpulsar una sèrie d’iniciatives que ja veu-rem com afecten a tot el mercat audiovi-sual català.

Tant Godó, de qui es donava per fet queseria l’adjudicatària, com Zeta tenienmolt menys volum de negoci. Una de lescrítiques de l’operació és que no es veiael benefici que se’n podia treure, quel’empresa escollida acabaria guanyantmolt més, i en canvi la Corporació podiaperdre. El concurs no era estrictament per a Cata -lunya, s’hi podia presentar qui volgués ireunís una sèrie de requisits, entre elsquals un determinat volum per evitar quefos molt baix. Més enllà de la facturació,els plecs establien que si guanyàvem no -saltres guanyava tothom, però si perdíemtambé perdia tothom. L’incentiu estavaaquí: ‘busca’t la vida, mou-te, sigues molteficient’, perquè com més guanyi TV3,més guanya l’empresa que gestionaaquest equip.

I ara, com pot afectar l’entrada de Me dia -set a Godó?Caldrà veure com evoluciona. A Catalunyaels espais publicitaris són els que són, i enl’àmbit de la televisió hi ha tres grans trossos:el que gestiona Antena 3, el de Telecinco, i elde TV3. Els dos primers a l’Estat tenen unaposició predominant; amb poc més del50% de la pantalla tenen un 92% del pas-tís publicitari. A Catalunya és de preveureque Mediaset intentarà emportar-se untros d’Antena 3 i un tros nostre.

Caldrà veure fins a quin punt Media -set té èxit en aquesta estratègia de creixe-ment en el mercat publicitari català. Commés creixin ells, nosaltres més duramenthaurem de treballar per mantenir el nos-tres espais i mirar de guanyar-ne.

I a nivell de continguts? La potenciació de8tv dels últims anys es va intentar vendrecom que no competiria tant amb TV3,sinó que podia agafar audiència de lestelevisions estatals. Però a l’hora de laveritat la seva graella s’ha emmirallatbastant amb la de TV3 per competir-hi. És evident que 8tv i TV3 prestem un serveique tenen una cosa en comú, i és que ensadrecem a un públic que vol consumircontinguts audiovisuals en català. Si volemmantenir el nostre lideratge, haurem d’in-tentar que tots els qui volen consumir

continguts en català continuïn veient la nos-tra televisió. Si creix 8tv ens afectarà a nosal-tres? Caldrà veure què passa en el futur. Ami m’agradaria, com ha passat en altresàmbits dels mitjans, que l’oferta público-pri-vada en català sigui clarament majoritària. Ala ràdio està passant, a la teleno, aquí el con-sum majoritari és en castellà.

AUDIÈNCIESEn els darrers anys TV3 ha pogut mantenirel lideratge malgrat ha anat perdent quotade pantalla.Un dels principals riscos que ens preocupa-va en les polítiques d’optimització de recur-sos i d’ajustos era que tingués una repercus-sió negativa en els continguts i en l’audiència.Això ens feia patir, però no ha passat. TV3 éslíder de forma continuada des de fa cinc anys,cosa que no havia passat mai. I d’aquests cincanys, quatre en l’etapa on TV3 ha hagut defer uns ajustos inèdits en la seva història. Ellideratge no ha estat necessàriament lligat alsrecursos, sinó a la seva gestió; entre el 2006 iel 2009, que és l’etapa que més diners hi hahagut mai a la Corpo, no es va ser líder ni unsol any, en algun fins i tot TV3 va ser tercera.

Per què ha baixat la quota d’audiència?No és producte de la fragmentació de l’au-diència, sinó de l’atomització que s’ha pro-duït amb l’entrada massiva de canals deTDT, la consolidació dels quals ha anat afec -tant les televisions generalistes. Nosaltrestenim la sort que, havent baixat totes lesgeneralistes, ens hem mantingut amb unacaiguda inferior a la seva.

En canvi, Catalunya Ràdio ha anat incre-mentant l’audiència, però és segona.Vam perdre el lideratge el 2009, i desd’aquell moment no l’hem pogut recupe rar.Ara, no hi hem renunciat ni un sol dia, iestem fent tot el que està a la nostra mà perrecuperar-lo. Estic molt content que laimmensa majoria dels que consumeixenràdio a Catalunya ho facin en català, crecque és una bona notícia. La nostra obligacióés que la ràdio líder dels que consumeixenaquest mitjà en català sigui Catalunya Ràdio,i estem treballant perquè sigui així. De fet,alguns fitxatges que hem fet els últims anys,malgrat la situació d’ajust, van en aquestadirecció, amb una voluntat clara de compe-tir al màxim nivell.

PLURALITATEn les sessions de control del Parlament, undels temes que més critiquen els partits del’oposició és la manca de pluralitat. És unaqüestió que ha passat més o menys entotes les etapes, però que ara se centra aacusar TV3 de monotemàtica pel tracta-ment del procés sobiranista.

Hi ha dues realitats, la subjectiva i l’objec-tiva. La subjectiva és la sensació quecadascú té mirant la tele. D’aquesta res adir, però hi ha l’objectiva. Nosaltres tenimuna sèrie d’indicadors que ens donendades molt clares de què fem. D’unabanda tenim els estudis del CAC, que ensdiuen que el 2013, les relacions Catalunya-Espanya va ser el tercer tema més tractatals informatius, i el 2014 el segon.

Nosaltres som plurals? En l’últiminforme assenyala que complim la funcióde servei públic de comunicació, i entre lesfuncions hi ha proporcionar una informa-ció veraç, contrastable i plural. Això hofem, ho diu el CAC, i ho subratllo: per una-nimitat de tots els seus membres. Hi hamés indicadors. El panel GfK diu que TV3és la televisió gene ralista més ben valoradade les que es veuen a Catalunya, i que elsnostres informatius són els més plurals.

I després també ho diu la gent: segonsl’enquesta del CEO, el 47% escull els infor-matius de TV3 i el 32% els de CatalunyaRàdio. En els dos casos són els preferitspels catalans a l’hora d’informar-se. Lagent els veu perquè majoritàriament con-sidera que són plurals, objectius i veraços,perquè si no, no els veuria.

Les dades del CAC, del GfK i de con-sum són aquestes, i em dóna molta tran-quil·li tat. I això és un mèrit dels que tre-ballen en informatius i hi han treballat,perquè aquest prestigi no és d’ara, és desempre.

Això són dades d’informatius, però a ni -vell de tertúlies...Sense entrar en detalls, per no deixar anaruna pluja de dades, em remeto a l’informeque Mèdia.cat va publicar al novembre onanalitza els debats sobre la consulta del 9-N i la independència. Amb diferència, lestertúlies més plurals eren les de TV3 iCatalunya Ràdio.

En aquest aspecte potser sí, però n’hi had’altres. Per exemple, hi ha estudis queindiquen que en terme de gènere no hiha tanta pluralitat de veus. Nosaltres intentem ser el màxim derespectuosos, de vegades amb més èxit ide vegades amb menys. És una evidènciaque en les nostres tertúlies hi ha méshomes que dones. Però també he de dirque tenim una presència de dones moltpotent en la gestió d’aquests informatius.

Sí, hi ha moltes dones que condueixenaquests espais, però la veu de les donesno s’hi deixa sentir tant. Hem anat millorant la presència de lesdones, i el nostre compromís, com no pot

““Proporcionem una

informació veraç,

contrastable i plural.

Això ho fem, ho diu el

CAC, i ho subratllo: per

unanimitat de tots els

seus membres


ser d’altra manera, és anar incrementant-la el més ràpidament que es pugui.

CONFLUÈNCIA DE REDACCIONSUna nova competència són les novespantalles i els nous hàbits de consumaudiovisual. És una evidència, ja ho vam detectar faanys. El 2011 vam elaborar un plaestratègic on vàrem marcar una sèried’actuacions per transformar el modelempresarial que teníem. Un nou modeldestinat a la generació de contingutsaudiovisuals de qualitat superant la gestiótradicional dels mitjans per poder donarresposta a les noves formes de consumque estàvem detectant. TV3 i CatalunyaRàdio han funcionat sempre de formamolt autònoma, fins al punt que elsserveis informatius no tenien cap meca -nisme per parlar entre ells i optimitzar almàxim les informacions que rebien a unabanda i l’altra. De fet, no es parlaven. Araels responsables d’informatius tenen líniadirecta entre ells, i els redactors en cap estruquen cada matí i tarda de forma sis-tematitzada.

Aquell pla estratègic de 2011 es va dis-senyar amb el consell de govern i l’equipde direcció del moment. Tots els que hiérem som corresponsables perquè vamestar tots d’acord en treballar-ho i definir-ho d’aquella manera. El 2012, amb elcanvi, jo decideixo fer-me meu aquell plaestratègic, el proposo al nou consell de go -vern, i tots estan d’acord que aquella és la

guia en què hem de continuar treballant.Dins dels canvis, el primer que vam fer vaser transformar la CCMA en una únicaempresa de mitjans; això ho vam tancar elnovembre de 2013.

I el segon és el “procés de confluència”dels informatius... Primer vam començar amb una xarxa decorresponsalies internacionals compar-tides, no per reduir costos, sinó per opti -mitzar millor els recursos: vam reduir uncorresponsal a París i un a Londres delsdos que hi havia, però a la vegada vamobrir Berlín i Moscou. En canvi, a les duesàrees on considerem que hi ha un volumde feina potent, com són Brussel·les iWashington, mantenim dos correspon-sals que treballen braç a braç i que esdonen suport l’un a l’altre.

El següent pas el vam fer a la delegacióde Madrid, on els companys d’informatiusi d’esports comparteixen espai. La previsióés que facin una formació que permetitreballar en l’altre mitjà. Això no vol dirque tothom farà de tot i en cada moment.Tenim clar que aquest procés de con-fluència ha de ser gradual i voluntari. Des -prés acabarà arribant a les delegacionsterritorials, i després a Barcelona i SantJoan Despí, la qual cosa ja s’està treballant.

Amb el nou model l’important seranels continguts. En el cas d’informatius id’esports es treballaran en una redaccióúnica, generaran la notícia, i després aque-sta s’adaptarà a l’antena corresponent. Els

“

“

En el cas del País

Valencià, mentre no

recuperen Canal 9,

a més hem ofert la

possibilitat de realitzar

un informatiu en

desconnexió que

naturalment ha de

ser específic per al

País Valencià,

en valencià, i fet

des d’allà


continguts agafen el principal protago-nisme i les antenes passen a ser secun -dàries. Tenim l’antena de televisió, la deràdio, la digital, i tindrem totes les novesantenes que vagin sorgint.

I és que d’aquí 15 anys, si els estudisque fa la Unió Europea van en la línia quevan, ens quedem sense TDT. Per tant,hem d’anar transformant la Corporació iadaptar-la als nous models de consum.

Que és una mica el que s’està fent en elTria 33.És un exemple. Estem intentant intervin-cular les nostres antenes. Tele, ràdio i mit-jans digitals han de treballar al més coordi-nades possibles per retroalimentar l’in-terès del consumidor.

Per a Internet, amb els continguts propisno hi ha problemes, però amb sèries,pel·lícules i esports sí hi ha limitacions. És veritat que hi ha determinats con-tinguts que els comprem per a l’àmbit deCatalunya, i això ens condiciona. Allà onpodem sempre intentem anar més lluny,perquè tenim molt clar que el nostre mer-cat va més enllà del principat. Hi ha altrescontinguts que el seu propietari no volperquè li interessa més vendre’ls a un ter-cer. Però TV3 i Catalunya Ràdio han d’anarmolt més enllà del principat.

TRANSPARÈNCIAEl que no s’ha fet encara és el registre públicd’ofertes i contractes de productores.

Ho vam anunciar fa uns mesos i encara noho hem pogut posar en marxa. Estem tre-ballant per a la temporada que ve en unmecanisme del procés de contractació lli-gat a l’aplicació de la llei de transparència;hi haurà absoluta claredat en tot el sis-tema de contractació.

Aleshores desapareixen les clàusules deconfidencialitat? En el 99,9% van desaparèixer amb el nouconsell de govern perquè va ser unadecisió meva quan vaig arribar el març de2012. Tots els nous contractes que estemfent no les incorporen, excepte dos casosque no hem pogut defugir, la Champions ila Fórmula 1. O ho signàvem així o hihavíem de renunciar. En el cas de la F1,com que era la darrera temporada vamdecidir acabar-la i ja està. En el cas de laChampions ens vam veure obligats asignar -ho o a quedar-nos-en sense, amb elque comporta això per a les audiències.Aquests continguts que són majoritarisdesprés ens permeten poder oferir con-tinguts de servei públic més minoritaris alsquals no podem renunciar, perquè si noels fem nosaltres no els fa ningú.

RECIPROCITATAmb els canvis de govern a les IllesBalears i al País Valencià, ha tornat a sor-tir el tema de la reciprocitat. Aquí ensfalta un MUX on ubicar Canal 9 i IB3. Si tinguéssim un MUX evidentment nohauríem d’haver llogat part d’un altre ipodríem veure-les. Però quan arribi elmoment tindrem les fórmules per podergarantir aquesta reciprocitat. Hi ha diver -ses opcions, però d’això n’haurem de par-lar amb el CAC. De fórmules, n’hi ha.

I d’espai?En el cas de l’alta definició hem hagut dellogar el 40% d’un altre MUX [de Godó]perquè no el teníem. En aquest cas, noestem parlant d’HD, sinó de canals estàn-dards, i haurem de veure tècnicamentcom ho fem, però de solucions, n’hi ha.

Ja s’ha fet alguna passa respecte la reci-procitat?Per part de la Corporació hem posat a dis-posició dels governs una proposta en unadoble direcció. Per una banda recuperar lavella aspiració de la reciprocitat plena; perpart nostra estem en condicions de quandiguin ‘ja’, oferir-la. En el cas del PaísValencià, mentre no recuperen Canal 9, amés hem ofert la possibilitat de realitzarun informatiu en desconnexió que natu-ralment ha de ser específic per al PaísValencià, en valencià, i fet des d’allà.

CONSORCI DE RTVV, IB3 I CCMA:

“Parlo de col·laboració tècnica, de continguts,

de generació de programes i de

compartir serveis”

C21_20

Fet per qui?Això és el que s’ha de parlar amb el Governvalencià, perquè hi ha diverses maneres.Des d’encarregar, per part de la Corpo -ració, la producció d’aquest contingut a laindústria audiovisual valenciana; que siguiel Govern valencià qui ho encarrega; o queel Govern fitxi ‘x’ persones, com a primerservei de Canal 9, amb una col·laboracióentre ambdues bandes...

Poden haver-hi diferents maneres decol·laboració, però ha de ser pactada enfunció del que vulgui el Govern valencià.Perquè una cosa tinc claríssima: aquestavegada la reciprocitat ha de ser plena isobretot consensuada entre els tres go -verns, perquè això és el que garantirà quees consolidi, i després, més enllà dels canvispolítics que hi pugui haver en un futur, seràmolt més difícil que tingui marxa enrere.

CONSORCI DE RTVV, IB3 I CCMAEs preveu anar més enllà?Sí. L’altra cosa que vull en aquest àmbit és lacreació d’un consorci en la línia de l’espai decomunicació en català anant més enllà de laseva pròpia definició. Proposo un consorcientre RTVV, IB3 i CCMA per col·laborar en totallò que es pugui, i a ser possible al màxim ni -

vell: haurem de parlar de producció de con-tinguts de forma comuna; de xarxa de co r -responsals, si estem interessats en trobarfórmules per veure com poder optimitzar almàxim; haurem de parlar de com donemcobertura als informatius dels nostres terri-toris, i fins i tot a la possibilitat de produccióconjunta, superant els espais estrictamentterritorials d’aquestes televisions.

Hi ha un marge per impulsar iniciativesen aquest àmbit que la realitat política potpermetre. Per part nostra hi ha una voluntatde poder contribuir i ajudar a fer-ho possi-ble. Si això ho consolidem, haurem fet unpas que, malauradament, per les realitatspolítiques que hi ha hagut en altres llocs, finsara no s’han pogut produir.

En altres àmbits, com el Ramon Llull, sí ques’ha treballat la col·laboració entre els tresterritoris, però en l’audiovisual no s’ha fet.Vaig més lluny que això. Parlo de col·labo-ració tècnica, de continguts, de generacióde programes i de compartir serveis. De lama te i xa manera que aquí tenim unaexcel·lent relació amb La Xarxa des de fa tresanys, també hem de poder trobar aquestnivell de col·laboració amb el País Valencià ises Illes.

Quan parla de produir continguts conjun-tament, a què es refereix exactament?Es pot arribar a acords per produir qual-sevol tipus de contingut. A la Corpo hemgene rat continguts que es poden veureaquí o allà. El Cosins germans és un clarexemple; és específic de les comarquesvalencianes i catalanes, però podem anarmolt més enllà. D’informatius que abastintot el territori, de col·laboracions interna-cionals, de cobertures... Això dependrà dela voluntat que hi hagi per part de valen-cians i illencs, per part nostra hi és tota.

I els seus contactes al País Valencià quèen diuen?A mi em consta que la predisposició ésbona. El que sí vull és subratllar que totaixò s’ha de fer des del respecte més abso-lut a les realitats catalana, valenciana ibalear. Si es fa així ajudarà a consolidar unprojecte d’aquestes característiques. Coma valencià compromès amb una idea denació plena, crec que, des dels anys 80, nosempre s’ha estat encertat a l’hora d’inter-relacionar-se. Jo vull un model que siguiuna relació des del respecte més absolut ides de la plena igualtat de totes les partsdel projecte.


Primer Comunicació 21 i després la resta de mitjans,han anat informant de l’operació de compra d’una partde l’accionariat d’Emissions Digitals de Catalunya (l’em-presa del Grupo Godó que gestiona 8tv) per part deMediaset, que li permetria intervenir en el control del’empresa i, de forma immediata, en la seva publicitat.

Els arguments d’aquesta operació per part delGrupo Godó són coneguts i fàcils d’explicar: primer,eixugar les continuades pèrdues de la divisió televisiva,que sumen en els darrers 4 anys uns 20 milions d’eu-ros, mitjançant una injecció de capital molt important. Isegon, incrementar la seva facturació publicitària. Iaquesta segona ja no és tan evident. Certament,Mediaset guanya posicions en un territori estratègicdins el mercat publicitari estatal, tant a nivell de con-sum com d’empreses amb seu a Catalunya que fanimportants inversions al respecte, però no és gens clarque això signifiqui una transferència d’ingressos impor-tants per a 8tv.

Després hi entrarem, però abans fem una mica dememòria. Recordem el llarg i polèmic procés iniciat perl’actual direcció de la CCMA per externalitzar –o millordit, eliminar– el departament comercial de TV3? Fa justun any, el seu president comunicava al Parlament que,després d’una fortíssima oposició des de dins i des defora, tirava finalment la tovallola, embolicant l’anunciamb unes excuses de mal pagador. Tothom recordaràque qui tenia tots, tots, els números per quedar-se lagestió publicitària de TV3 era el Grupo Godó.

I què podia oferir a una televisió que factura un700% més que 8tv? Res més que no fos el de podergaudir d’uns substanciosos guanys sense haver d’acon-seguir ni un espot de més. Uns guanys que, més omenys, coincideixen amb el que ara li paga la CCMAper utilitzar una part desocupada del seu MUX perpoder emetre TV3HD –un canal múltiplex concedit perla mateixa Generalitat– després que el Govern espa -nyol retallés a la meitat l’espai radioelèctric que tenienels canals de TV3 a la TDT.

On era el guany estratègic per a una Corpo quecedia l’estratègic departament comercial a una empre-sa molt més petita dins el mercat? Cap ni un. L’entradade Mediaset a 8tv certifica que en aquesta operació,feliçment avortada, l’únic que hi guanyava era el GrupoGodó, que porta anys intentant sortir com sigui delsnúmeros vermells en el seu negoci televisiu.

I ara tornem al que li pot passar al mercat publicita-ri televisiu. Certament, TV3 tindrà la competència deMediaset una mica més a sobre, però ja no ve d’aquí.Primer, perquè el duopoli Mediaset i Atresmedia jacontrola el 90% del pastís publicitari estatal. Un per-centatge molt per sobre de la suma de les seves res-pectives audiències, gràcies als beneficis que reben lesagències de mitjans que gestionen les contractacionsdels espots que van a parar al duopoli, les extraprimes,que deixen en inferioritat de condicions a la resta detelevisions. I això no canviarà gens amb o sense 8tv pelmig.

I segon, perquè la situació de no existència d’unmercat publicitari català no quedarà modificada tam-poc. El mercat de veritat és d’abast estatal, gestionatper empreses amb seu a Madrid, i TV3 continua man-tenint-hi una significativa presència gràcies a la tascadels professionals del seu departament; a tenir unaaudiència amb trets sòcioeconòmics molt interessantsper a molts anunciants, i a mantenir –tot i una conti-nuada i preocupant baixada interanual del seu share–el lideratge del seu primer canal al nordeste de laPenínsula.

Si algú encara es creu que existeix un autèntic mer-cat publicitari català, deixant de banda el paper delsmitjans de proximitat, que s’apunti aquesta dada: propdel 85% de les inversions publicitàries de les empresesamb seu a Catalunya es realitza en mitjans de fora delpaís, on els televisius són la part grossa de tot plegat.

Ara, veurem com evoluciona el procés, ja que pothaver un nou element en joc de gran importància, queafecta directament la mateixa propietat de Mediaset.Fa setmanes que els mitjans econòmics europeus par-len d’una possible compra de Mediaset Itàlia per partdel grup Francès Vivendi (propietari de Canal+ França ila discogràfica Universal Music, entre altres gransempreses). Una operació de molts milions d’euros onla peça més preuada seria el holding MediasetEspanya, que Berlusconi controla amb més del 41%dels drets a vot. Fa pocs dies, mitjans italians informa-ven d’una trobada entre el magnat italià i el màxim res-ponsable de Vivendi, Vincent Bolloré. A aquesta sèrie liqueden uns quants capítols apassionants.

Daniel Condeminas i Tejel és consultor en comunicació

DanielCondeminasL’acord 8tv-Mediaset prova que deixarTV3 sense comercial era un tret al peu

La caiguda de la premsa en paper, la dificultat dels diarisdigitals per ocupar el seu lloc, el rol dels mitjans per inci-dir en l’àmbit social i nacional, el canvi en les regles deljoc causat per l’auge de les xarxes socials i la telefoniamòbil i la importància de la premsa de proximitat perarribar allà on no arriba la premsa generalista. Aquestssón alguns dels grans temes que es van tractar durant lacelebració de la Jornada Internacional de mitjans de pro-ximitat que va tenir lloc el passat 26 de març a l’auditoridel CosmoCaixa i que va organitzar la Federaciód’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i MitjansDigitals, integrada per l’AMIC, l’APPEC i l’ACPC –les quals,conjuntament, aglutinen un total de cinc-centes capçale-res amb una tirada de dos milions d’exemplars en for-mat paper i seixanta milions de visites al format digital–.

Debatre i reflexionar sobre la premsa de proximitat ila seva evolució durant els darrers anys i el seu futur vaser l’objectiu d’aquesta trobada, que va aplegar més dedos-cents professionals de mitjans gratuïts i de paga-ment, tant de paper com digitals, així com editors depremsa i experts del món de la publicitat. L’encarregatde donar el tret de sortida a la jornada va ser AlfonsUdina, president d’AMIC, seguit de Marc Puig, en nomde l’Ajuntament de Barcelona, i Josep Martí, secretarigeneral de Comunicació de la Generalitat.

Els parlaments inicials ja auguraven el caràcter crític ireflexiu de l’esdeveniment, quan Martí va fer palesa unarealitat que fa anys que fa molt mal a la premsa de pro-ximitat. Segons el secretari general de Comunicació de laGeneralitat, les centrals de mitjans prefereixen repartir lapublicitat directament entre les cinquanta capçaleres depremsa generalista i s’obliden d’afegir les cinc-centesdels mitjans de proximitat. Durant la seva intervenciótambé va posar en relleu la importància de la premsalocal en l’àmbit social i nacional on, segons ell, juga unpaper cabdal. Els mitjans de proximitat “estan apostantfort des de totes les esferes que representen per lareconstrucció nacional de Catalunya”, va dir.

ELS EXPERTS LLOEN ELS MITJANS CATALANS DE PROXIMITATEn aquest àmbit de construcció nacional, el primerponent de la jornada, Iain Macwhirter, comentaristapolític per al Sunday Herald a Escòcia i autor del llibre Lademocràcia en la foscor, va comparar la situació i el trac-tament que rep la premsa catalana en comparació ambl’escocesa. Macwhirter va criticar que la premsa genera-lista londinenca està invadint els mitjans de proximitatescocesos, fet que ha donat peu a l’hegemonia d’unainterpretació gairebé unilateral del procés escocès.Segons va dir, a Escòcia s’està destruint el negoci de la

Premsa de proximitat:una dissecció per a unfutur millor

C21_24 · www.comunicacio21.catC21_24 · www.comunicacio21.cat

premsa i “el país s’ha convertit en una sucursal delsgrans diaris londinencs, amb informacions trivials isense tocar a fons l’essència del país”.

James Breiner, consultor en mitjans digitals espe-cialitzat en periodisme, emprenedor i professor decomunicació a la Universitat de Navarra, va lloar elsmitjans catalans de proximitat davant dels grans mit-jans, ja que “són grans coneixedors dels lectors de lesseves capçaleres”. També va posar sobre la taula eldebat de si la premsa és un servei públic o un negoci iva pronunciar una de les frases més punyents de la jor-nada: “El bon periodisme sí que és un bon negoci,però, per desgràcia, el mal periodisme encara ho ésmés”. Segons Breiner, el periodisme ha d’estar elabo-rat per periodistes, per la qual cosa es necessitendiners –sobretot, per guanyar en independència i qua-litat–.

Breiner també va parlar sobre com estan baixantles vendes a la premsa en paper i de la importància delperiodisme vinculat a les xarxes socials i als mòbils, i vaposar alguns exemples de noves maneres de fer perio-disme que s’han adaptat a la realitat actual. És el casd’alguns emprenedors llatinoamericans, els qualsestan tenint un gran èxit amb noves publicacions bol-cades a les xarxes.

Seguint amb aquesta línia, el ponent PabloArciniegas, fundador d’un estudi de brandinga Bogotà(Re*) i creador d’ALIVE, va dir que per tal de fidelitzar iguanyar audiències s’han de repensar “els mitjans decomunicació des dels valors que transmeten”.Arciniegas va parlar sobre el procés de creació d’unamarca i el va vincular amb el de les grans marques on,segons ell, el perquè i la passió és el què marca la dife-rència. “Amb això és com es connecta emocionalmentamb les persones”, va dir, i va deixar clar que “s’ha deser coherent amb allò que es promet, amb les emo-cions”. D’aquesta manera, es creen “marques vives” i

“és el que contagia la gent”. “No tenim control sobrela viralitat, però sí sobre la coherència de què comuni-quem”, va concloure.

LA PREMSA DE PROXIMITAT A CATALUNYA, EN XIFRESDesprés de les intervencions dels tres ponents estrellade l’esdeveniment, Marta Corcoy, professora associa-da de Periodisme de la UAB, i Maribel Morales, mana-ger d’OJD Interactiva, van exposar la situació actual dela premsa de proximitat en l’àmbit català.

Corcoy va exposar el mapa interactiu amb infor-mació de tots els mitjans de comunicació deCatalunya, tant públics com privats, elaborat pelLaboratori de Periodisme i Comunicació per laCiutadania Plural (LPCCP). L’eina permet veure tots elsmitjans classificats per comarques i inclou informaciódetallada de tots ells. Segons va dir Corcoy, entre el2009 i el 2014 s’han creat 350 mitjans de comunicaciói n’han desaparegut 430, xifra que confirma que lapremsa no es troba en el seu millor moment. La con-ferenciant, però, va advertir que “el mercat està moltviu i en contínua evolució”. Segons les dades que vaexposar, a Catalunya hi ha 2.400 mitjans, el 43,4% delsquals són digitals i el 42,7% de paper. Un 62,5% sónpúblics i el 37,4%, privats.

Per la seva banda, Maribel Morales va explicar al’audiència l’evolució dels mitjans digitals catalansauditats entre el 2002 i el 2015, període durant el qualhi ha hagut un creixement d’entre un 2% i un 4% men-sual. “Des que vam començar el 1997 hem evolucio-nat i ens hem hagut d’adaptar molt a causa de lesnoves tecnologies i les xarxes socials”, va afegir.Segons les dades que va exposar, el febrer de 2015 hihavia 82 mitjans de comunicació online catalans audi-tats, els quals sumen més de 39 milions de visites imés de 79 milions de pàgines vistes al mes.


La celebració de la ‘Jornada Internacional demitjans de proximitat’ celebrada a l’auditori delCosmocaixa aplega més de 200 professionals


La manager d’OJD interactiva, Maribel Mora -les, va anunciar el que va ser la primícia del diadurant la seva intervenció: des del passat mesd’abril, OJD/PGD té publicada la llista de mit-jans de comunicació catalans impresos audi-tats. “Amb això, la premsa en paper té visualitza-ció pròpia”, va destacar a Comunicació 21 JosepRitort, secretari general de l’AMIC.

Després d’un dinar networking durant elqual els assistents i els ponents van poder posaren comú les seves reflexions, es van celebrardues taules rodones durant les quals vuitexperts van debatre, en primer lloc, sobre elperiodisme a l’era digital i, més tard, sobre elsdiversos tipus de comunicació en la premsa deproximitat i l’àmbit de la publicitat.

El primer grup de debat es va centrar en l’a-nomenat periodisme 2.0 i va comptar amb lapresència de Genís Roca –expert en Internet iarqueòleg–, Lorena Amarante –experta en e-business–, Albert Cuesta –periodista, analista itraductor– i Josep M. Ganyet –etnògraf digitali enginyer informàtic–. Roca va posar èmfasi enla idea que si un mitjà local vol ser un referent,no només ha de ser digital, sinó també multi-mèdia. “En general, els mitjans de comunicaciós’han centrat més en la generació de contin-guts que en l’audiència”, va dir, i va remarcarque el periodisme “és una indústria centradaen el producte i hauria d’anar orientada en ser-

veis”. Segons Roca, els mitjans han de tenir molt clar qui fa què, jaque “gestionar continguts i gestionar audiències són dos negocisdiferents”.

Durant la seva intervenció, Lorena Amarante va exposar la ideaque “tota organització és un mitjà de comunicació” i va incidir en laimportància del rol del community manager –també als mitjans–,que fa un temps enrere no era necessari. Ara, però, amb l’auge deldigital, “està canviant la manera de consumir” i “gran part del tràficprové de les xarxes socials”. Amarante va destacar que les tres pla-taformes on es troba la major part de l’audiència global són xarxessocials: a Facebook –amb 823 milions d’usuaris–, Twitter –178milions– i LinkedIn –173 milions–, fet que segons va dir, han de tenirmolt en compte els mitjans per relacionar-se amb l’audiència.

Per la seva banda, Albert Cuesta va incidir en la importància d’a-daptar els continguts als dispositius més utilitzats pels usuaris i va feruna recomanació als mitjans: “Cal oblidar-se de l’aplicació i fer undisseny web adaptatiu: en lloc de tenir un disseny per a cada cosa,cal tenir un sol canal que s’adapti, amb el millor aspecte possible, aldispositiu que s’està fent servir”.

Josep M. Ganyet va centrar el seu discurs en com els usuaris uti-litzen el seu temps en l’actualitat i com això ha fet que canviï molt laseva manera de consumir. “No llegim, surfegem”, va remarcar.“Estem competint pel temps de l’usuari: si l’usuari està a Pinterest,no estarà llegint notícies”, exposava. En aquesta línia, Ganyet vaaconsellar els mitjans crear una icona representativa, “que es puguiguanyar un lloc privilegiat a la pàgina inicial dels dispositius de lagent”. La tesi de Ganyet se centra en què “fa temps que no existei-xen els mitjans que no siguin socials” i coincideix amb Roca quan diuque “s’ha de pensar en el servei i no en el producte”, posant com aexemple la plataforma de música gratuïta Spotify.

OJD publica la llista de mitjans catalans gratuïts en paper

La segona taula rodona va comptar amb les inter-vencions de Xavier Ginesta –periodista i professor de laUVic–, Miguel Madrigal –de Zoomin.tv–, RaúlDía –Carat– i Clara Antúnez –del projecte Ben fet!–.Ginesta va posar èmfasi en la importància de crear unamarca de territori i en el paper dels mitjans de comuni-cació locals en aquest procés. “L’arrelament de lamarca és essencial perquè estigui permanentmentacceptada i usada”, va dir. Madrigal, durant la sevaexposició, va reflexionar sobre el rol dels contingutsaudiovisuals als mitjans locals i va remarcar que “el con-tingut ha de ser únic, diferent: s’ha de pensar en qui hoveurà”.

Raúl Día, que té vint anys d’experiència als mitjansde comunicació, va parlar sobre com acostar la premsade proximitat a les marques i a les agències, i es va dis-culpar per “fer servir poc la premsa local des de lesagències”. I és que, segons va exposar, de les 1.500campanyes en les quals ha participat, només duess’han distribuït a la premsa local. Finalment, ClaraAntúnez va exposar el projecte Ben fet!, del qual formapart. Es tracta d’una iniciativa que té l’objectiu que elsproductes, serveis i empreses catalanes –també mit-jans– tinguin una molt bona reputació en l’àmbit nacio-nal i internacional. Antúnez va emfatitzar que “el consu-midor cada vegada és més exigent i vol més per menys,fet que s’ha de tenir en compte”.

Publicacions de distribució gratuïtaBarcelonaAQUI Revista del BerguedaCAPGROSCONTRAPUNT DIARI DE MOLLETEL DIARI DEL VALLÈSEL TOT MATARO I MARESMEFREQÜENCIAL’ENLLAÇ DELS ANOIENCSL’INDEPENDENT DE GRÀCIALA FURALA TORRE DE BARCELONAEIXAMPLELA TORRE DE BARCELONA SARRIA, SANT GERVASI I LES CORTSLÍNIA - MENSUAL ( 14 EDICIONS )LÍNIA - QUINZENAL ( 5 EDICIONS )LÍNIA - SETMANAL ( 1 EDICIÓ ) MES OSONAMOLLET A MÀRECLAM OSONA - EL RIPOLLESTOT SANT CUGAT

GironaEL NOU, LA GUIA DEL BAIX EMPORDÀELS COLORS DEL PLÀ DE L’ESTANYL’HAM

TarragonaDIARI MES EBRENOTICIES TGN

DistribucióMensualSetmanalSetmanalQuinzenalSetmanalQuinzenalSetmanalSetmanalSetmanalMensualMensualMensual

QuinzenalSetmanalSetmanalSetmanalSetmanalSetmanal

MensualMensualMensual

SetmanalSetmanal

Mitjana 2014

9.99527.400

9.11118.91327.05713.27110.990

7.61725.27018.86920.314

179.65059.900

7.97522.055

4.99018.98422.533

10.0315.0157.079

5.99024.950


‘Un bon amic, italià del sud del Tirol (i profes-sor de l’Acadèmia Europea de Bozen –oBolzano, com li diuen els italians a la capitaldel Sud del Tirol o Alto Adigio– especialista enllengües regionals i minoritàries, que és unade les claus d’aquest important centre d’in-vestigació privat ubicat al cor dels Alps), em faarribar un dossier de l’European JournalismObservatory sobre la segona edició delGlocalnews, que es va desenvolupar amb eltítol de La tecnologia conta ma conta più lacultura della tecnologia.

Qüestions tecnològiques, però té més decultura de la tecnologia, o de fer més culturaamb la tecnologia. I, a Itàlia, si la primera escanvia per mantenir-se al dia amb els temps,la segona, la cultura, ha estat aturada. És apartir d’aquí, d’aquestes paraules de MarcPratellesi, director de la divisió digital deGruppo L’Espresso, explicant les seves vivèn-cies durant la segona edició del Glocalnews(el festival del periodisme local que entre elshostes i els esdeveniments paral·lels vigoritzala ciutat de Varese durant quatre dies) on s’o-bre un finestral sorprenent.

“Cal adonar-se que el paper del periodistaha canviat”, deia Pratellesi; ara, de fet, ha de“ser humil i ser capaç d’explicar-se amb sen-zillesa. Després, va ressonar una nova frase:“Això és encara més cert a Internet”; la va dirAnna Masera, editora de mitjans de comuni-cació social de La Stampa, referint-se al temade la cultura periodística. L’editora va etzibaraixò: en la seva opinió, és bo recordar que el“periodisme i la premsa no són la mateixacosa” i que “el periodisme d’avui és molt viuperquè es torna a preocupar del món local”.El periodisme local, segons Andrea Lanunnzzi,directora del grup periodístic Agi L’Espresso,va més enllà de les clàssiques 5 W del peri-odisme anglosaxó (Qui?, Què?, On?, Quan?,Per què?), “el periodisme de proximitat és adins les preguntes, es fica dins el context, laconversa, la curatela, la comunitat... i col·la -bora i el personalitza”.

En el col·loqui tothom va estar d’acordque el periodisme local –de proximitat– és elperiodisme de futur, per quan verifica amb

especial atenció la informació i el momentde la publicació i difusió, sense cotilles.L’auditori va aplaudir que la premsa deproximitat és periodisme en si mateixa, avegades sense periodistes, perquè el fluxsocial d’un periòdic de casa li aporta unacomunió amb els veïns que “se senten vin-culats amb el seu mitjà de comunicació”. Elsveïns fan la notícia i després la comproven–i paladegen– en el mitjà local.

El flux vinculant entre la població i el seumitjà proper, segons Francesco Piccinini, esposa de manifest en les seves pàgines defans, una enciclopèdia d’informació.“Mireu”, deia Piccinini, “ningú té més notí-cies que un periòdic de proximitat. Què diu‘el meu’ periòdic? Parlem-ne. I en parlen. Ésmolt important”.

No veig cap diferència entre les opi nionsd’aquests col·legues italians i la meva. Sócun entusiasta defensor del periodisme deproximitat. Un model que, de la mà d’unseditors modestos però amb vocació, haendegat a Catalunya un procés d’innovació,conscients a més que per innovar és real-ment necessari “arremangar-se i treballarmolt”. D’això se n’ha aixecat acta en les dar-reres activitats de l’APPEC i l’ACPC i benaviat segurament també ens regalarà lesorelles l’associació AMIC.

Tornant al Glocalnews italià, em cridal’atenció el títol d’una de les ponències:Sense cultura no es pot menjar. Tambéaquesta qüestió identitària es veu aCatalunya i es potencia en els nombrosospremis que es van donant al llarg d’aquestsprimers mesos de l’any. En el caos tecnolò -gic, ideològic i polític, els editors locals hanentès que ser al costat de la cultura és desit-jable també per trobar “la veritat i la belle-sa”, com va escriure Adriano Olivetti a Elmón que neix: “La bellesa, juntament ambl’amor, la veritat i la justícia, és una autènti-ca promoció espiritual. Homes, ideologies,estats que s’obliden d’una d’aquestes for -ces creatives, no poden mostrar a ningú elcamí de la civilització”. Per exemple, Micha -el Mancino, vicedirector de Varesenews, va

Estanis

“

“Alcover

El web i la cultura fan més boel periodisme de proximitat

La premsa de

proximitat catalana

progressa

extraordinàriament

com a altaveu de

la cultura “de casa”.

Sense contaminació,

amb energia, amb

noves i juvenils idees,

de manera virtual

i física, però real,

autèntica i compartida


parlar durant la reunió sobre la cultura alsmitjans locals, i amb modèstia reconeixiaque fins fa ben poc la cultura era unainsígnia dels grans diaris, un lloc privilegiatde trobada i discussió, però ara mateix“llegint premsa local m’adono que esticdavant d’una premsa culta que apostaper la cultura des dels seus mateixos fon-aments”. Avui el periodisme local no tansols fa cultura –i és culte– sinó que es veuen cor de fer-ne ostentació des de lesseves planes, oferint crítica raonada isense complexos (ni pressions).

Certament, la premsa de proximitatcatalana progressa extraordinàriamentcom a altaveu de la cultura “de casa”.Com el mateix periòdic, la cultura estàexperimentant un renaixement i s’estàapropiant d’una nova identitat digital.Una identitat digital bonica i renovadora.Sense contaminació, amb energia, ambnoves i juvenils idees, de manera virtual ifísica, però real, autèntica, compartida.Mireu sinó qualsevol setmanari del país!

En efecte, com es reconeixia al Suddel Tirol “La tecnologia allibera la cultura ila identitat”; encara més planerament,Mancino va dir que “amb la cultura dedinar, Internet ha elevat la qualitat delsaliments i n’ha multiplicat les possibili-tats”. En els diaris comarcals, els espais enlínia són també arguments i investiga-cions que fora de context eren impen -sables. L’editor local s’adona que la cul-tura a la xarxa és, també i sobretot, lacrea tivitat, l’experimentació, la formal-ització d’un model més proper als seuslectors. En un periòdic digital de la CostaBrava llegia una piulada de l’Andreu G.que gaudia escrivint vida en 140 caràcters“Alfredo guia l’únic taxi del poble costan-er. A l’estiu treballant sense parar, a l’a-parcament d’hivern al moll, apaga elmotor i descansa”. No és el tuit, ésl’aforisme que mostra com la modernaInternet ha obert la porta d’entrada amolts periodistes potencials. I al mateixtemps s’han augmentat les possibilitatsdels editors.

El periodisme local i hiperlocal

El periodisme tendeix a ser cada vegadamés local, fins i tot per a aquells que fanla cultura del vincle amb el lector i el ter-ritori, que esdevenen fonamentals. Lapremsa diària de Barcelona, i de Madrid ide les grans capitals, també juga a adap-tar-se als nous temps i part del que fa hocopia (com tantes altres vegades) de lapremsa de proximitat, local i comarcal.

Per adaptar-se als temps i als interessosdels ciutadans, intenten edicions localsper Internet, però no “des de casa”, sinódes de la distància. El producte neixmalalt d’origen, no té arrels. Cal ser-hiper centrar-se en l’empenta local i globalper donar la informació que es contextu-alitza i personalitza, diferent de l’agènciade notícies que des de la xarxa es pot tro-bar a tot arreu. Per tant, cal donar unalectura local dels esdeveniments que esprodueixen a tot el món per portar lesnotícies més a prop del jugador i delsseus interessos. És el que es fa aCatalunya, aquí la premsa del territori fadesenes d’anys que va trencar amb elperiodisme local polsegós, que es vaquedar a les pàgines de la premsabarcelonina. Els lectors volen saber quèpassa al davant de la seva porta ambfidelitat i amb detall; l’editor local ho sapi és el que els dóna des de les planes delseu periòdic, en paper i a Internet. Ambun periodisme directe, clar, honest, d’ab-soluta confiança.

Ara un nou periodisme de Barcelona,la capital de Catalunya, també envia lapols a l’era amb un ventall de publica-cions hiperlocals, la majoria a la xarxa. I esfa amb èxit. L’objectiu d’aquestes minú -

scules publicacions és una relació mésestreta amb el territori, la seva estructurainstitucional i privada, la seva comunitat,la barriada. Els que produeixen continguthiperlocal s’afegeixen a la comunitat,donen el contingut raonat de què passa,porten veus autèntiques!. Així ho ente-nen, per citar un exemple, els deGràciaMón, però ja en són uns quants.

Pot ser que la Federació d’associacionsde premsa hi pensi, en un Glocalnewscatalà. De com complementem des delreconeixement de les seves diferènciesels diaris de les capitals (Barcelona,Lleida, Girona i Tarragona) de la genuïnapremsa de proximitat, que es fa a la vila,al poble o al barri. Passar del glocal allocal... La crescuda del model català dinsla tendència mundial del periodisme deproximitat (i també de l’hiperlocal) ens fanecessària una presa de consciència i uncrèdit de part de la totalitat del territori iels seus jugadors per al valor que se’npodria treure d’aquesta iniciativa. UnGlocalnews de proximitat ben nostratfaria patxoca i donaria suc. Potser l’anyvinent.

Estanis Alcover i Martíés periodista i consultor

El mes de març, la xarxa de periòdics de proximitat Línia vantenir una difusió total de 500.682 exemplars, superant així perprimer cop el mig milió, segons les dades facilitades perPGD/OJD. Amb aquestes xifres, la xarxa Línia es consolida comla capçalera gratuïta no diària amb més difusió de Catalunya.Més concretament, les catorze edicions mensuals i la trimestralvan registrar una difusió total de 314.350 exemplars; les cinccapçaleres quinzenals van distribuir-ne 150.250, mentre que lasetmanal va tenir una difusió de 36.000 exemplars acumulats.

La xarxa Línia del Grup Comunicació 21 està auditada perOJD/PGD i les seves 21 capçaleres es distribueixen a Barcelo na ila seva àrea metropolitana.

Les xifres de la xarxa Línia en conjunt superen les obtingu-des per altres capçaleres de proximitat auditades per PGD. En

concret, el març, amb periodicitat mensual, l’edició del’Eixample de La Torre de Barcelona va registrar 18.869 exem-plars i l’edició per a Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts, 20.314. Perla seva part, Aquí Berguedà va distribuir 9.995 exemplars; ElNou-la Guia del Baix Empordà, 10.031, i Els Colors del Pla del’Estany, 5.015. De les capçaleres quinzenals, Freqüència vatenir una difusió de 13.271 exemplar, i El Diari del Vallès, de18.913.

Quant a les capçaleres setmanals, Capgròs va assolir els27.400 exemplars de difusió; El Tot Mataró, 27.057; La Fura,25.270 (aquesta publicació va tancar el maig); Més Osona,22.055; Notícies TGN, 24.950; Tot Sant Cugat, 22.533; L’Enllaçdels Anoiencs, 10.990; Contrapunt, 9.111, i Mollet a Mà, 4.990exemplars.

Línia supera el març els 500.000exemplars i es manté líder a Catalunya



L’Enquesta de Serveis Municipals 2014 del’Ajuntament de Barcelona indica que, de lapoblació que llegeix premsa diàriament (un49,9%), el 20% consumeix periòdics gratuïts,només per darrere de La Vanguardia i ElPeriódico, i per sobre de capçaleres com El País,l’Ara, El Punt Avui o El Mundo. Es tracta d’un sec-tor que majoritàriament es reparteixen 20Minutos i la xarxa Línia Barcelona, amb les sevesdeu edicions, i que té més força en districtesmenys cèntrics com Nou Barris, Sant Martí oHorta-Guinardó.

Amb tot, tenint en compte la caiguda sostin-guda en la difusió de 20 Minutos, i que aquestamb prou feina té punts de distribució en elsbarris més perifèrics, l’alta acceptació de les publi-cacions gratuïtes en determinades zones de laciutat es podria atribuir a l’increment en la difusióde la xarxa Línia.

El districte on millor funciona la premsa gra-tuïta és Nou Barris, consumida per un 38% delsenquestats, només superada per El Periódico(39,5%) i situant-se per sobre de La Vanguardia(36,6%). A Sant Martí i Horta-Guinardó, els lec-tors de premsa gratuïta suposen el 24,5% en cadadistricte; a Ciutat Vella, el 22,3%, i a Sants-Montjuïc, el 22,2%.

Per sota de la mitjana global de la ciutat enconsum de periòdics gratuïts hi ha els districtes deSant Andreu, amb el 18,7%; Gràcia, amb el 14,8%;l’Eixample, amb el 14,4%; Les Corts, amb el13,5%, i tanca Sarrià-Sant Gervasi, amb el 5,6%.

L’Enquesta de Serveis Municipals 2014 del’Ajuntament es va dur a terme entre el 14 d’abrili el 27 de juny amb una mostra de 6.000 entrevis-tes domiciliàries. (comunicacio21.cat)

La premsa gratuïta es faforta als districtes menyscèntrics de Barcelonalínia

21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Nord (ed. Barcelonès Nord)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.025 15.025 15.025

100.20010.02515.025

Total mitjana 2015 400.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200100.200

4

[email protected]


Any rere any, els diaris digitals en català vanincrementant audiències, superant periòdi-cament les seves respectives marques i gua-nyant pes en el mapa comunicatiu. A l’horade comptar usuaris únics, però, cal tenir encompte d’on provenen aquests. I és que lesprincipals capçaleres sumen al seu còmputglobal lectors que no han fet clic en les sevespàgines. Una altra manera de sumar visi-tants més enllà dels continguts que s’oferei-xen i/o les estratègies a l’hora de distribuir-los.

Així, a l’engròs, hi ha tres maneres dife -rents de comptabilitzar navegants aliens.Tres modalitats que, intencionadament ono, a banda d’ajudar a la circulació de lec-tors, fan incrementar les audiències delsprincipals mitjans.

Per una banda tenim els digitals que,naturalment, sumen els lectors de capça -leres pròpies, aquelles que pertanyen almateix mitjà/grup i que tenen certaautonomia i una denominació diferent.Després ens trobem els que incorporenusuaris de mitjans amb algun tipus de vin-culació (afectiva, històrica o via franquícia)amb la capçalera principal. I finalment, elsque teixeixen al gun tipus d’aliança amb ter-cers, ja sigui per complementar els con-tinguts, per comp tabilitzar més usuaris únics,o per amb dues coses.

Per a aquesta darrera modalitat, elmitjà principal ha de presentar un contractede cessió entre empreses dins del paquetde requisits que demana OJDinteractiva peraccedir a fer el mesurament.

Les estratègies delsdigitals en català persumar audiències


A continuació, fem un cop d’ull alsdiferents models i com repercuteixen enles audiències amb dades corresponentsal maig dels cinc mitjans que van en -capçalar la classificació dels diaris digitalsen català.

El diari líder dels darrers mesos ésNació Digital, de qui al rànquing mensuald’OJDinteractiva hi apareixen cinc capça -leres auditades. Així, al maig, va sumar2.462.918 usuaris únics, dels quals460.173 corresponien a delCamp.cat;366.181 a Adolescents.cat; 127.768 aOsona.com; 53.167 a elRipollès.info, i33.105 a Nació Granollers.

Nació Digital utilitza les tres modalitatsesmentades. En conjunt, el mitjà aixoplu-ga unes 25 edicions entre territorials itemàtiques, la gran majoria pròpies, i totessota el mateix patró. D’alienes hi hadelCamp.cat, el director de la qual, GuillemRamos-Salvat, tenia una vinculació per-sonal amb Nació Digital abans d’impulsarel seu propi mitjà; Adolescents.cat, creadaamb la contribució de ND, que hi mantéuna petita participació; i Catorze.cat, eldigital impulsat per Eva Piquer que ajuda acompletar l’oferta cultural del grup.

A banda, Nació Digital té tres franquí-cies territorials (Manresa, Solsona iGranollers), un model que ha anat perdentpes dins el grup. Segons explica el seu edi-tor, Miquel Macià, algunes edicions deproximitat van sorgir amb aquest format,però ND les va anar absorbint conformeno podien subsistir de forma autònoma.

Malgrat l’àmplia xarxa d’edicions,Nació Digital no les audita totes individual-ment (sí que compten en el còmput glo -bal), i només ho fa amb aquelles que sónlíders en el seu àmbit per poder acreditaraudiències de cara a la publicitat. En a -quest sentit, properament preveu incre-mentar les edicions mesurades per OJD.

Per la seva part, Directe.cat, que almaig va ser cinquè amb 608.258 usuarisúnics, és un exemple de mitjà nodritd’aliances externes. Per una banda, ambtres capçaleres mitjançant les quals buscabastir un mapa informatiu dels PaïsosCatalans, com són La Veu del País Va -lencià (144.025 usuaris únics); dBalears(99.177), i La Clau de la Catalunya Nord(47.206).

Tres acords segellats en el darrer anyque han fet possible que Directe.cat hagiexperimentat un considerable salt en elnombre de visites. Les aliances no consis-teixen a intercanviar continguts entre

capçaleres (en el sentit de publicar elsrespectius articles), sinó que l’objectiu éssimplement autopromocionar-se, segonsexplica el seu editor, Joan Puig.

A banda, Directe.cat també té acordsamb AraGirona(76.918 usuaris únics) i l’edi -tora de Contrapunt (26.209), AraVallès(10.119) i el més recent AraGranollers(2.274). Unes aliances que tenen l’origen enl’intent, fa cinc anys, de bastir una xarxa dediaris digitals de proximitat.

Quant a l’Ara.cat, que durant moltsmesos havia liderat en rànquing d’OJDabans de ser superat per Nació Digital, enles seves xifres (2.080.655 usuaris únics almaig) hi ha inclosos els lectors registratsper les franquícies AraBalears (149.235) iAraAndorra (22.289). Dos mitjans ambeditores pròpies que segueixen elsmateixos criteris i disseny que la capçaleramare, i que informativament serveixenper completar un mapa comunicatiu encatalà sota la marca Ara, que també téedició del País Valencià, en aquest caspròpia (i sense mesurament).

VilaWeb manté acords amb tres mit-jans associats que complementen elsseus continguts en l’àmbit cultural. Així,entre els 1.547.899 usuaris únics que eldigital dirigit per Vicent Partal va registraral maig, s’hi compten els 111.500 deNúvol.com (que ja va néixer vinculat aVilaWeb, on hi té ubicada la seva redac-ció); els 67.290 de la plataforma especia -litzada en cultura i oci de proximitatSurtdecasa.cat (que s’hi va associar almarç), i els 32.518 de Teatre Barcelona.

Finalment, El Punt Avui, que al maigva assolir els 1.168.557 usuaris únics (finsaleshores la seva xifra més alta), per unabanda comptabilitza els lectors decapçaleres d’altres editores, però ambuna llarga i intensa vinculació al grupHermes, com són L’Esportiu (62.194),L’Econòmic (17.983) i Catalunya Today(sense mesurament d’OJD).

Per altra banda, també hi suma elsnavegants de Reus Digital (64.890 usuarisúnics), que mitjançant un acord de l’abrilde 2014 s’encarrega de les informacionsdel Baix Camp per a El Punt Avui.

Finalment, elpuntavui.cat tambéincorpora els usuaris de Descobrir (95.001),Sàpiens (66.160) i Cuina (56.704). Aixòrespon a un acord més ampli de finals de2013 pel qual Sàpiens Publicacionsproveeix de continguts els mitjansd’Hermes a canvi d’una difusió dels seusproductes.

“

“

A l’hora de comptar

usuaris únics cal tenir

en compte d’on

provenen aquests.

I és que les principals

capçaleres sumen al

seu còmput global

lectors que no han fet

clic en les seves

pàgines


L’expressió “veure la televisió” implica, des que es vainventar la caixa tonta, mirar l’aparell que presideix elssalons de la pràctica totalitat de les llars. Però la tecnolo-gia ha permès que ho fem des d’una tauleta o un smart -ph one, la qual cosa canvia el significat de “televisió” comquelcom físic per restringir-se solament al fet d’emetrecontinguts. El mateix succeeix quan llegim el periòdic desdel nostre ordinador. I quan escoltem la ràdio des de latauleta. És possible que aquest canvi cultural ens obligui arebatejar moltes de les paraules que utilitzem en el nos-tre treball diari.

Però, més enllà de la semàntica, hem de preguntar-nos si estem aprofitant adequadament les moltíssimespossibilitats que ofereix aquesta multiplicitat de pantalles.I el perquè seguim concentrant la majoria dels pressupos-tos en espots de televisió unidireccionals. Realment no seli pot treure partit al fet que una bona part dels telees-pectadors tenen, al mateix temps, un smartphone o unatauleta a les mans?

Les comunitats ja són un element important almoment de “veure la tele”. Qualsevol programa polèmic,qualsevol sèrie popular o qualsevol debat polític té la sevarèplica en directe a través de piulades o posts. I, moltesvegades, és més apassionant el que es comenta a l’smart -phone que el que succeeix en la pròpia televisió.

Si a aquest brou de cultiu li afegim que al setembredesembarcarà Netflix al nostre país, que les Smart TVsuperaran molt aviat a les convencionals i que estem a lesportes que els canals de televisió es converteixin enmeres apps d’un tot interconnectat, sembla que l’únicelement que es resisteix al canvi som nosaltres.

La publicitat no té més remei que reformular –ara sí–els seus missatges. Ja no val fer espots com als anys vui-tanta o que els bàners siguin adaptacions de l’anunci depremsa.

Ara la clau serà jugar amb totes les pantalles. Portar alconsumidor des de la televisió al mòbil per baixar-se uncupó. O conduir-lo d’un lloc a un altre per participar en unjoc interactiu. O complir el vell somni de convertir la caixaximple en una caixa llesta que permeti jugar amb un mis-satge en els diferents suports, fent un efecte d’embut,que conclogui amb l’anhelat “afegir al carro”.

La tecnologia ja està preparada per tancar el cercle. Lapregunta és si ho estem els professionals de la publicitat.

Jordi de Miquel és vicedegà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya i president de The Colours Box

Jordi

“

“de Miquel

Afegir al carro

La publicitat no té

més remei que

reformular –ara sí–

els seus missatges.

Ja no val fer espots

com als anys

vuitanta o que els

bàners siguin

adaptacions de

l’anunci de premsa.

Ara la clau serà

jugar amb totes les

pantalles


Publicitat 3.0,la que va més enllà...

És ben cert que avui dia estem vivint uncon text molt voluble, i el constant avençtecnològic ens condiciona dia a dia com apublicitaris, fent-nos adaptar als noussuports i canals.

El missatge en publicitat pot ser sem-pre el mateix, però avui dia el que ha can-viat no és el QUÈ, sinó el COM. Comarribem...? A través de què?, i com ho hemde fer perquè el missatge arribi amb èxit?

EL QUE DE VERITAT ES BUSCA I NECESSITEMA causa de tots aquests canvis socials, lesnoves tendències en màrqueting ja estancreant i perfeccionant una publicitat cadavegada més emocional, personalitzada iajustada a la mesura de les necessitats par-ticulars de cada usuari.

El que vol la gent és rebre publicitat iinformació cada vegada més rellevant, enel moment i en el lloc adequats.

Per aquest motiu, empreses, gabinetsde comunicació, creatius i agències, han demoure fitxa i trencar amb els esquemesque precedeixen la comunicació per tal deser conscients de la situ ació i les necessitats

reals i així poder oferir el que de veritat esbusca: transmetre el missatge de maneraque s’aconsegueixi la fidelització delsclients a la vegada que una millora delnegoci i les empreses.

“El qui pot canviar els seus pensa-ments, pot canviar el seu destí”.– Stephen Crane –.

La publicitat que connecta amb el con-sumidor ja no està únicament a la televisió,al diari o la radio; la publicitat 3.0, la publici -tat d’ara, està en els smartphones quetenim a la butxaca, al portàtil amb el qualtreballem o a la tauleta que portem sem-pre a sobre.

Per aquest mateix motiu, extraiemaquesta conclusió: a nous canals, novesmaneres de comunicar.

La informació ha de passar a ser mésprecisa, concisa i impactant; ja que els nousdispositius ens limiten molt quant a con-tingut publicitari en comparació amb unaltre mitjà com seria la televisió.

Per aquesta mateixa raó, com la pu -blicitat no pot explotar-se al 100%, per leslimitacions dels dispositius, ha d’anar lliga-da de la relació. La clau és crear un vincle

mitjançant la interacció amb els usuraris,sobretot en les xarxes socials. Aquesta és lapublicitat que funciona i que tots volem.

EL NOSTRE PRESENTLa Publicitat 3.0 es basa en una dinàmicadiferent d’actuació, més horitzontal; on lesmarques, com ja hem dit, no gaudeixend’espais propis per comunicar, es veuenobligades a participar com ho fan elsusuaris comuns. Així doncs, la relaciómarca-consumidor és de tu a tu.

Aquesta interacció a través de xarxessocials permet a la marca guanyar perso -nalitat i proximitat. Avui en dia, les marquess’han de comportar com les persones.

Es comparteixen moments amb lamar ca i això genera una experiència quedesemboca en un vincle. Però no és tanfàcil. Sempre s’ha de buscar una experièn-cia positiva perquè una de negativa potperjudicar-nos.

Un gest tan senzill com és parlar amb elpúblic de manera real i directa a travésd’aquests nous canals es converteix ambun gest molt poderós.

D’aquesta manera, queda completa-


ment allunyada la idea de “massa o pú -blics” com a conjunt de receptors passius.Per tant, es crea una nova manera de ferpu blicitat on aquests no només interac -tuen amb la marca sinó que molts cops lamarca fa protagonista als seus usuaris, elsfa partícips en activitats i compta amb elseu suport per generar nous missatges.

Hem de conèixer els usuraris i fer-losnostres, i per a això l’eina perfecta són lesxarxes.

Les experiències compartides allí il’opinió de productes i serveis ajuden adibuixar el perfil del target i així tambépoder crear millors campanyes i estratè-gies.

MÉS SOCIALLa Publicitat 3.0 també es coneix com a‘Publicitat Social’, atès que les marquesvolen cridar l’atenció de consumidorsamb una comunicació que transmeti lesseves finalitats com a marca socialmentresponsable.

I és que en un mercat amb una sa -turació d’oferta, la qualitat i el preu ja noho són tot; els consumidors d’avui trienproductes i empreses que satisfan lesseves necessitats més profundes d’auto-realització. Per aquest motiu, les marqueshan de crear productes, serveis i culturescorporatives que respectin i reflecteixinles del consumidor.

La Publicitat 3.0 és una publicitatsocial i educativa que ha d’oferir molt mésque un simple producte. Cal fer una micamés i alguna cosa diferent del que sempres’ha fet. Ha de crear relació amb el con-sumidor anant més enllà.

ARA O MAILa Publicitat 3.0 és molt més que pro -porcionar l’usuari un accés ràpid,immediat i en temps real a una expe -riència directa amb la marca a travésde su ports digitals.

Té la possibilitat de fer guanyar credi-bilitat i posicionament a la marca fide -litzant als usuaris amb bons records i ex -periències.

Ha de ser compresa amb un criteribasat en l’organització i la comunica -ció, ja que la marca ha de tenir la sevaidentitat molt ben definida per trans-metre-la de la manera correcta i sem-pre amb prudència.

Un vincle fort, emotiu i ben definit ésmolt més poderós que qualsevol altracosa.

La Publicitat 3.0 és una publicitatinteractiva que es basa en Internet peròsense perdre mai els conceptes tradi-cionals com és el de la identitat.

Ja fa uns anys es deia: si no estàs aInternet, estàs mort (com a marca).Segueix sent cert, però ja no és suficientamb estar present en el món online. Avuien dia gaudim de dispositius de comuni-cació intel·ligents que, no només ens per-meten ser allà, sinó aprofitar el temps quehi estem.

La publicitat, més ben dit els publici-taris, hem de saber vincular afectivamentles marques amb els consumidors através d’aquests nous mitjans que, si s’u-tilitzen bé, permeten donar més vida a lamarca i enamorar els usuaris.

Independentment, però, hem detenir present que la publicitat tradicionalcontinua sent l’essència de la comuni-cació i per a moltes marques encara ésl’element més important per crear la sevaimatge.

Sabem que, ara per ara, el nostrepresent com a professionals de la comuni-cació és la combinació de la Publicitat desempre amb la Publicitat 3.0, la qual com-plementa de manera excel·lent els nousmodels de negoci i s’adapta al contextsocial que ens envolta.

Però com ja es veu i estem experi-mentant, res és etern. La societat vaevolucionant i va avançant a una velocitatvertiginosa a la qual tots ens hem d’adap-tar i seguir el ritme.

La publicitat tradicional, encara relle-vant, ha d’estar sostinguda per totesaquestes noves tècniques o meca nismes.Com a publicitaris tenim l’obligació deseguir aquests nous camins que se’ns pre-senten i, amb la nostra feina, continuarajustant les noves necessitats de les mar-ques al nou context.

“Si volem que tot segueixi comestà, és necessari que tot canviï”.–Giuseppe Tomasi di Lampedusa–. ElGatopardo.

Si estimem la nostra professió, hemd’aprendre a ser conscients del que ensenvolta, no tancar-nos en banda i mirarmés enllà amb la creativitat que ens carac-teritza com a publicitaris.

Els publicitarishem de saber

vincular lesmarques amb

els consumidorsa través delsnous suportsdigitals, els

quals permetenenamorar els usuaris

El proper 16 de juliol celebrarem una nova edició de la Festa d’Estiu queorganitza anualment el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques deCatalunya.

La Festa d’Estiu ens brinda l’oportunitat de trobar-nos amb els nostrescol·legiats, amb els professionals del sector i, durant una tarda, viure unaFesta en la que hi ha discursos, reconeixements, sortejos i per damunt detot molta complicitat entre els assistents.

Un any més volem gaudir de tot això i és per aquest motiu que un copmés convoquem la Festa d’Estiu.

Esperem a col·legiats i a no col·legiats, als directius i als becaris, als decomptes i als creatius, als empresaris i als autònoms, als d’agència i als d’a-nunciant. Tots hi esteu convidats.

Dijous, 16 de juliol de 2015 a les 19 h. Antiga Fàbrica Estrella Damm. L’aforament és limitat. Cal inscripció prèvia.

PREMIS IMPACTEEn el transcurs de la Festa d’Estiu s’atorguen els Premis Impacte delCol·legi. Són uns guardons que tenen com a objectiu reconèixer aquellesaccions de comunicació que més impacte i ressò han tingut a la societatcatalana en el transcurs del darrer any.

Les candidatures que opten als Premis arriben a través de propostesque ens fan arribar col·legiats i professionals del sector. Tan poden sercampanyes que hagin fet per a algun client o bé campanyes que creuenque poden optar al Premi.

En la primera edició, les campanyes que van resultar guanyadores vanser “La Via Catalana” organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana, lacampanya de Caprabo “Hola lliurecomprador” i en tercer lloc el Banc deSabadell per la campanya “Converses sobre el futur”.

Festa d’Estiu 2015



#DinarsTendencia a El Principal És l’activitat organitzada pel Col·legi que ens dóna l’oportu-nitat de dinar amb una personalitat rellevant per escoltarde primera mà la seva visió sobre diferents temes d’actua-litat i la tendència en el seu sector.

Han passat per aquests dinars, entre d’altres, MàriusCarol, director de La Vanguardia, el Magistrat-Jutge ElpidioJosé Silva, el Comissari de la commemoració delTricentenari, Miquel Calçada o el periodista Antoni Bassas.

Xerrades-Networking al Sagardi

Perfecta combinació de coneixement, networking, tapes i vi.Professionals experts en la matèria ofereixen xerrades gratu-ïtes sobre diferents temes d’actualitat.

Han passat pel Sagardi Pepe Tomé, soci director deZinkdo, per parlar sobre la Monitorització dels espais digi-tals –monitorar marques en espais digitals–; Xavier Folguera,

director d’Advertis, que va mostrar la situació actual deles agències i del rol del publicitari respecte l’e-commer-ce i el negoci on-line de les marques. També ens haacompanyat Pere Navalles, director de Navalles, SL., enaquest cas per oferir-nos una interessant xerrada sobreel neuromàrqueting.

Sopars literaris Oportunitat per als amants de la lectura de compartirtaula amb autors literaris que expliquen el seu procéscreatiu i ens ajuden a entendre millor la seva obra.

Ens han acompanyat autors com Juan FranciscoJulian Ibáñez, autor de Bogavante con ligueros; Pedro L.Yúfera, autor del llibre El Milagro de las Abejas, o M.R.Tornadijo, autor de Dalí corpore bis sepulto.

El Col·legi organitza activitats que permeten una relacióamb els companys de professió en un espai fora delpurament professional.

#DinarsTendencia amb Màrius Carol

Pere Navalles, en la xerrada sobre neuromàrqueting.

Sopar literari amb Juan Francisco Julian Ibáñez

El Col·legi, en col·laboració amb Barcelona Activa, vacelebrar la Setmana de la Comunicació i Emprenedoria2015 amb l’objectiu d’apropar les actuals tendènciesen comunicació a nous professionals del sector, empre-nedors i empreses.

Durant quatre dies es van realitzar diferents xerra-des sobre la comunicació d’avui en dia.

Jornada de RelacionsPúbliques: Nou repte en la comunicació corporativa

La irrupció de la immediatesa informativa davant de laconsolidació dels mitjans de comunicació digitals.


Jornada de Publicitat:Del Storytelling al Branded Content

Xerrada moderada per Jordi de Miquel i que va comptar amb Àlex Martínez, director creatiu de JWT, i Eduard Farran, director creatiu d’Stragonoff.

Jornada de Planificació de Mitjans:

La digitalització i la relació entreels mitjans i els consumidorsThais Ivern, consellera delegada d’Impact Media; DavidLahoz, Head of Digital Carat; Àlex Marquina, director demitjans digitals de la CCMA i Enric Sierra, sotsdirector de laVanguardia, van ser els ponents.

Jornada digital: Oportunitats i amenaces de la nova publicitat social

Aquesta conferència va repassar els avantatges i inconve-nients de la publicitat a les xarxes socials com ara Twitter,Facebook, Linkedin o Youtube.

D’esquerra a dreta: Enric Sierra, sotsdirector de lavanguardia.com; Marc Puig, director de

comunicació de l'Ajuntament de Barcelona; Ton del Pozo, degà del Col·legi;Oscar Iniesta, vocal del Col·legi; Ana Fernández, assessora de comunicació

corporativa; Juan Garcia, editor d’Economia Digital.

D’esquerra a dreta: Alex Martínez, director general creatiu de JWT; Jordi de Miquel, vicedegà dePublicitat del Col·legi; Eduard Farran, director creatiu executiu d’Stragonoff.

D’esquerra a dreta Carolina López Nicolau, vicedegana de Relacions Públiques del Col·legi;

Ferdi Boloix, secretari del Col·legi; Thais Ivern, consellera delegada a ImpactMedia; David Lahoz, head of digital a Carat Barcelona; Ton del Pozo, degà del

Col·legi; Àlex Marquina, director comercial de mitjans digitals de la CCMA.

D’esquerra a dreta:Sofia Mayoral, marketing digital director a Banc Sabadell; Ton del Pozo, degà

del Col·legi; Francesc Grau, vocal del Col·legi; Cristina Rius, social media a Stradivarius; Víctor Puig, soci director de Zinkdo, Sergi Garcia, social media

strategist a Grupo LEWIS PR; Marc Elena, CEO d’Adsmurai


A la seu de la Universitat Oberta de Catalunya va tenir llocl’acte de lliurament del VI Premi Prat Gaballí de foment de larecerca en publicitat i relacions públiques a les doctoresSilvia Sivera i Elisenda Estanyol.

Els encarregats d’entregar aquest premi van ser el Dr.Josep A. Planell Estany, rector de la Universitat Oberta deCatalunya, i el Sr. Ton del Pozo, degà del Col·legi dePublicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. El Dr. FerranLalueza, director dels Estudis de Ciències de la Informació ide la Comunicació va donar la benvinguda als assistents i vaconduir l’acte.

Després que el Dr. Lalueza donés la benvinguda, el degàdel Col·legi va agrair la seva presència a tots els assistents itambé la tasca exercida pels membres del jurat del premi. LaDra. Silvia Sivera, va parlar sobre el concepte del rumor enel seu treball: Marketing viral: claves creativas de la viralidadpublicitaria.

En el seu discurs va destacar: “Rebre el reconeixementdel col·legi professional al qual pertanyo és, per a mi, elmillor dels premis. I encara més, quan aquest col·legi estàrepresentat per un jurat d’una solvència i prestigis professio-nals indiscutibles. Saben com és de difícil tenir idees, vendre-les i fer-les realitat.”

Tot seguit la Dra. Elisenda Estanyol, va agrair a “tots els

professionals de les relacions públiques que van accedir aser entrevistats, tots ells directius amb agendes molt plenesperò que van obrir-me les portes a conèixer com s’organit-zen internament i com gestionen les seves agències”.

En el seu treball Percepció i gestió de la Creativitat en lesempreses consultores de comunicació i relacions públiques,remarca el paper que juga aquest element, el qual és moltmés important del que es pensa.

També es va fer referència al Dr. Victor Curto pel seuaccèssit en publicitat amb el treball: Escenarios de la publici-dad institucional. Definición, contextualización, historia yoperativa de la publicidad de las administraciones públicas.

Després de la intervenció de les guanyadores i el lliura-ment dels premis, el Rector de la Universitat Oberta deCatalunya, Dr. Josep A. Planell Estany va concloure l’acte. Totseguit es va oferir una copa de cava.

El Premi Prat Gaballí té com a objectiu contribuir a l’a-propament entre l’àmbit acadèmic de la disciplina i l’àmbitprofessional i, d’aquesta manera, afavorir la incorporació dela recerca universitària a la realitat professional. A tal efectees premia aquella tesi doctoral o treball final de doctorat(tesina o assimilables) que contribueixi d’una manera mésclara al progrés de la professió publicitària o de relacionspúbliques.Dr. Josep A. Planell Estany, rector de la Universitat Oberta de Catalunya,

entregant a la Dra. Silvia Sivera el VI Premi Prat Gaballí en l’àmbit dePublicitat.

Sr. Ton del Pozo, degà del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques deCatalunya, entregant a la Dra. Elisenda Estanyol el VI Premi Prat Gaballí enl’àmbit de Relacions Públiques.

Formar part del Col·legi té els seus avantatges

Et donem 10 raons per col·legiar-teParticipació: Formaràs part activa del nostre sector junta-ment amb més de 1.000 reconeguts professionals.Formació: Estaràs al dia participant en més de 20 cursos ixerrades a l’any gratuïtes.Networking: Tindràs oportunitats de negoci i contacteamb companys del sector.Borsa de Treball: Podràs optar a ofertes periòdiques delque demana el sector.Registre campanyes: Podràs registrar els teus projectesper protegir la teva creativitat i know-how.

Responsabilitat civil: Disposaràs d’una assegurança deresponsabilitat civil en condicions exclusives.Relacions Institucionals: Et beneficiaràs de les relacionsque tenim amb entitats públiques i privades del sector.Avantatges i descomptes: Gaudiràs de condicions espe-cials en serveis d’assessorament professional: legal, per-sonal i coaching.Biblioteca especialitzada en el sector: Podràs consultarels últims llibres i publicacions especialitzades a la biblio-teca que està disponible a HUB Centre de Disseny.


RicardBielRepetició, abducció

agressiu. La veu també com a imatge.L’opinió pública no tolera allò que consi-dera agressivitat. El ciutadà mitjà desitjaun to oral letàrgic que associa estúpida-ment amb la bona educació i la saviesa. Larealitat del gruix de l’opinió pública ésagressiva, i no volen agressivitat en elscandidats. El ramat creu el que vol creure,no se l’ha de convèncer de res, només volque el seu pastor no s’assembli al ramat,que per això és ramat. Manar implica pen-sar, i manar sempre és més difícil queobeir, per això el ramat no vol deixar deser-ho. Per què humanitzar-se quan es viucòmodament en l’animalitat homínida?

En el cas català hi ha un tercer aspec-te de repetició sobre la psique del poble:la multiplicitat de canals televisius aliens(espanyols) introduïts a casa i en un marcestatal (espanyol) aliè. La insistència alie-na es multiplica perquè les tertúlies espa-nyoles amb cares espanyoles es multipli-quen, i així el seu prestigi es potencia alsulls del ciutadà català. És un torrent derentat de cervell espanyol on la minoriamediàtica catalana perd. La massa catala-na no prestigia el cavall perdedor, sinó elguanyador, per més que aquest sigui quila perpetua en la misèria nacional; la vícti-ma catalana s’enlluerna amb el seu botxíespanyol, per més que aquest sigui unestat tronat, patètic, internacionalmentinsignificant. I l’abducció es produeixtambé entre la majoria dels declaratsindependentistes. Però no la reconeixen.La força de la quantitat superior de canalsespanyols (un espanyolisme estalviable,però tanmateix abundant en els estúpida-ment masoquistes mitjans catalans), mésla seva repetició televisiva, no nomésobnubila el poble català sinó també lapolítica catalana. I no és només per lavoluntat immobilista d’aquesta de perpe-tuar-se mesquinament en l’anomenatautonomisme, sinó també pel mateixaclaparament mental mediàtic queenquista el cervell del català mitjà en l’es-panyolitat.

Ricard Biel és escriptor

No hi ha normalització sense repetició.L’habitud passa a convertir-se en dictadu-ra inconscient de la normalitat aberrant,una anormalitat que esdevé invisible, iirreversible. D’això parlava George Orwella 1984, i també s’hi referia des de la ves-sant literària en el seu magnífic assaig Enel ventre de la balena. Pensar en Orwell ésveure una pantalla gegant, que avui no ésaltra que la televisió, amb el paper queaquesta juga en el poder econòmic i polí-tic sobre la societat i, per al cas que m’o-cupa, en la construcció dels candidatspolítics.

Pensem en l’acte rutinari i automàticd’encendre el televisor. Abans d’entrar enmatèria ja tenim la primera repetició. Ivegem la segona: s’encén l’aparell i hiveiem unes cares il·luminades i noves decandidats nous, demà menys nous i d’a-quí a uns dies cares familiars. Poden noagradar a l’opinió pública, però són lescares conegudes. No en coneix d’altres.Fet i fet, a la pantalla no hi ha cares enemi-gues, perquè totes són susceptibles deser amigues d’una part de l’electorat,molt més que les cares potencialmentamigues però a la praxi inexistents pel fetde no aparèixer a la pantalla, sent caressense possibilitats de ser votades massi-vament. La televisió, doncs, embelleix lescares pel mer fet que se sap que existei-xen a còpia d’emissions. Aneu a les urnes,veureu tot de paperetes, però no conei-xereu els candidats dels partits invisibles,aquells que no veieu a la tele. No veureules seves paperetes. No els podeu votarresponsablement perquè no els coneixeu,i encara menys no els podrà votar el ciuta-dà irresponsable, aquell que amb sortarriba a analfabet funcional: la immensamajoria. Molt pocs ciutadans podran,doncs, votar responsablement els candi-dats invisibles, i es votarà irresponsable-ment els candidats visibles, televisius, jut-jats per l’elector des de l’abducció perrepetició visual.

Les cares televisives parlen, però nosón escoltades. No importa el que diguin,només cal no cridar l’atenció, no semblar

“

“

Les cares

televisives parlen,

però no són

escoltades. No

importa el que

diguin, només

cal no cridar

l’atenció, no

semblar agressiu.

La veu també com

a imatge. L’opinió

pública no tolera

allò que considera

agressivitat


comunicacio 21 numero 3

Documents