circulatori-limfàtic 15 16 bh

8/18/2019 Circulatori-limfàtic 15 16 Bh

1/12


2/12

ANATOMIA APLICADA 1r BAT

1. EL COR

Es tracta d'un òrgan contràctil, de parets musculoses i situat al torax, entre els pulmons i situat lleugerament cap a l'esquerra. La missió del cor és la de propulsar la sang per tot l'aparell circulatori.

Histologia

De dins cap a fora podem distingir tres teixits:

* Endocardi : epiteli intern de revestiment (monostratificat / cèl·lules planes)* Miocardi: capa muscular constituïda per teixit muscular cardíac. Aquest teixit té una gran activitat i té un sistema propi d'irrigació per al

la seua alimentació , les artèries coronàries.* Pericardi : epiteli extern amb finalitat protectora. Estàsubdividida en sub_ capes deixant un espai (cavitat pericàrdica) ple de líquid pericardic

RECORDAR QUE LES RESPOSTES ES FAN EN COLOR BLAU

Investiga i contesta quina serà la funció del líquid pericàrdic

2


3/12


Anatomia

Observa el dibuix anterior i contesta:

a) Quantes cavitats té el cor? Com es diuen?

b) On es localitzen les vàlvules auriculo-ventriculars? Com es diuen?

c) On es localitzen les vàlvules aòrtica i pulmonar també anomenades vàlvules semilunars?

d) Quina funció tenen les vàlvules del cor?

3


4/12


5/12


Cada batec inclou:

Regulació de l'activitat cardíaca

1-Teixit nodal

Aquest teixit localitzat a l’aurícula dreta i ramificat pels ventricles, provoca i fa rítmica l'activitat del cor. Es tracta d'un teixit muscular les cèl·lules del qual són molt diferents a la de la resta del miocardi

ja que tenen la capacitat de despolaritzar-se (adquirir càrrega elèctrica negativa) de forma automàtica i rítmica i , posteriorment , transmeten una ona d'activació a la resta del miocardi provocant la

seua contracció.

En aquest enllaç tens una explicació (en anglés) de com funciona el Teixit Nodal . Explica-ho

2- Control nerviós i hormonal

La regulació nerviosa de la freqüència del cor es troba al centre nerviós localitzat al bulb raquidi del qual ixen dos sistemes de nervis: simpàtic i parasimpàtic, el primer és excitador i el segon inhibidor. La regulació hormonal es fa gràcies a la adrenalina, hormona produïda a la càpsula suprarenal. L'increment d'adrenalina provoca hipertensió i acceleració del ritme cardíac

5

http://highered.mheducation.com/sites/0072495855/student_view0/chapter22/animation__conducting_system_of_the_heart.htmlhttp://highered.mheducation.com/sites/0072495855/student_view0/chapter22/animation__conducting_system_of_the_heart.htmlhttp://highered.mheducation.com/sites/0072495855/student_view0/chapter22/animation__conducting_system_of_the_heart.html


6/12


2. ELS VASOS SANGUINIS

Recorda o investiga:

1. Les artèries i venes estan constituïdes per tres teixits: conjuntiu, muscular llis i epitelial. Sabries dir tres diferències entre artèries i venes?

2. Quin és l’únic teixit que forma els capil·lars? Relaciona-ho amb la funció d’aquests vasos.

3. Ordena els següents elements segons el recorregut que fa la sang: venes, arterioles, capil·lars, arterioles, artèries, vènules.

4. Per què la freqüència cardíaca o pols es mesura en les artèries?

5. Què és la tensió arterial? A què corresponen els valor màxim i mínim de la tensió? Quins valors es consideren normals per a una persona de la teua edat?

6. Investiga la funció o localització de cadascun dels vasos sanguinis següents:

Artèries renals, artèries mesentèriques, vena cava inferior, artèria hepàtica, artèries subclàvies, venes jugulars, vena suprahepàtica artèries caròtides, artèries coronàries, venes renals, artèria gàstrica, artèria radial, venes coronàries.

7. Descriu el recorregut que fa la sang des que ix del ventricle dret fins que arriba a un renyó.

6


7/12


3. LA SANG

El nostre cos conté aproximadament uns 5 litres de sang, que el cor s’encarrega d’impulsar en el seu recorregut pels vasos sanguinis

La sang està formada per un líquid anomenat plasma, en el qual trobem tres tipus de cèl·lules principalment: glòbuls rojos o hematies , glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits.

● El que dóna el color roig a la sang és l’hemoglobina, unaproteïna rica en ferro, que es troba dins els hematies i serveix per transportar l’oxigen pel nostre cos.L’hemoglobina és més roja quan porta oxigen (aleshores s’anomena

oxihemoglobina). Per això, la sang que corre per les artèries, que va del cor als teixits, és d’un color molt més viu que la sang que circula per les venes, que torna dels teixits al cor amb poc oxigen.

● Els glòbuls blancs són els responsables de defensar-nos dels agents estranys que entren al nostre cos. Formen un exèrcit encarregat d’identificar i destruir tot allò que sigui aliè al nostre cos. N’hi ha de diversos tipus, per exemple, els macròfags, grans cèl·lules que per eliminar els cossos estranys que troben al seu camí els capturen i digereixen (fagociten), els limfòcits T, que identifiquen els invasors o cèl·lules estranyes i coordinen l’atac o els limfòcits B, les que fabriquen dianes (anticossos) amb les que queden marcats, i bloquejats en alguns casos, els possibles organismes patògens.

● Quan ens fem una ferida i es trenca un vas sanguini, perdem sang. Quan es produeix la ruptura d’un vas sanguini, s’alliberen unes proteïnes de les parets del vas que desencadenen una reacció molt complexa amb unes altres proteïnes presents al plasma sanguini: els factors de coagulació. El resultat és que al voltant de la ferida es despleguen unes xarxes de proteïnes que, junt amb les plaquetes, formaran un tap, el coàgul.

7


8/12


9/12


5.PRINCIPALS TRANSTORNS I MALALTIES DE L’APARELL CARDIOVASCULAR

Averigua i contesta en què consisteixen els següents transtorns i malalties . * EN UN MÀXIM DE 6 LÍNIES has d’intentar resumir les

principals característiques

- Trombe .

- Arteriosclerosi .

- Aneurisma .

- Insuficiència cardíaca.

- Angina de pit

- Infart de miocardi .

- Fibril·lació auricular

- Ictus

9


10/12


6. EL SISTEMA LIMFÀTIC

http://centpeus.blogspot.com/2010/03/laltre-sistema-circulatori.html

Del sistema limfàtic sembla que únicament en parlem quan hi ha males notícies. Quan es detecta un tumor, els metges de seguida vigilen com estan els ganglis limfàtics. També ens fa pensar en algun tipus concrets de càncer, com els limfomes. I de vegades trobem anuncis sobre “drenatges limfàtics”. Però quasi mai pensem en la feina normal que cada dia fa, discretament, el sistema limfàtic.

El sistema limfàtic és diferent del sanguini en un parell d’aspectes importants. El primer és que es tracta d’un circuit obert. La sang fa un camí repetitiu, circular, tancat. La limfa en canvi té un principi i un final, i no estan interconnectats els dos extrems. Una de les seues funcions és la de recollir el líquid i els components moleculars que queden per entremig de les cèl·lules. A l’espai intercel·lular no n’hi hauria d’haver massa líquid, però és inevitable que una xicoteta part del plasma sanguini isca dels vasos.

Però entre les cèl·lules hi ha un petit sistema de canals que recull aquest líquid. Com si fora un sistema de desaiguat que lentament va reabsorbint tot allò. I ho fa lentament perquè, a diferència del sistema circulatori, el limfàtic no té cap cor, cap bomba que done pressió per empènyer el líquid que va recollint, i que anomenem limfa. El moviment és per simples contraccions dels vasos limfàtics. Unes contraccions que passen a un ritme també pausat i que també aprofiten les contraccions que fem amb la musculatura per acabar d’empènyer. La gràcia és que dins els vasos hi ha un sistema de vàlvules que asseguren que el moviment del fluid sigue en la direcció correcta.

Els vasos es van agrupant i acaben en un conducte més gran que es dirigeix fins a l’altura del coll, on s’uneix a la vena subclàvia i el líquid acaba per retornar a la sang.

Amb tot això semblaria que es tracta d’un simple sistema de recollida de deixalles. I en part és així, però també fa altres coses. Per exemple, quan mengem, la majoria dels greixos que ingerim i que l’intestí absorbeix, viatgen pel sistema limfàtic convenientment empaquetats abans d’arribar a la circulació sanguínia.

L’altra gran funció del limfàtic és la part immunitària. Els limfòcits són les principals cèl·lules de defensa de l’organisme i el seu nom ja ens indica el seu origen. Si mirem atentament els vasos limfàtics veurem que en diversos llocs i ha uns petits nòduls. Són els ganglis limfàtics. El lloc on viuen i maduren molts dels limfòcits. Allà estan esperant a detectar la presencia de microorganismes. Quan això passa, els limfòcits comencen a créixer i multiplicar-se per fer front a la infecció. I el resultat de tot això és que el gangli s’infla i en ocasions el podem notar com un bony sota la pel del coll o de les aixelles.

El punt feble per nosaltres és que en casos de càncer, el sistema limfàtic és la via d’eixida per algunes cèl·lules. El camí que fan per abandonar el tumor primari i anar a colonitzar altres zones del cos. Per això els metges en aquests cassos fan biòpsies dels ganglis. Si

10

http://en.wikipedia.org/wiki/Lymphocytehttp://www.ebrisa.com/portalc/media/media-S/images/00035476.jpghttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/00/Lymph_vessel.pnghttp://centpeus.blogspot.com/2010/03/laltre-sistema-circulatori.html


11/12


allà encara no hi ha cèl·lules tumorals vol dir que el tumor encara es manté localitzat i el pronòstic és molt millor. En canvi, si n’hi ha, potser la malaltia ja s’està escampant.

Hi ha unes estructures que formen part dels sistema limfàtic que no són estrictament ganglis però que contenen limfòcits. Són les amígdales, la melsa o el timus.

11

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/002247.htm


12/12


7. ACTIVITATS FINALS

1. A quina cavitat del cor arribaríem si introduirem una sonda per les venes pulmonars?

2. Què significa que el miocardi és autoexcitable? Quina relació té aquest fet amb els “marcapassos”?

3. En ocasions, quan una persona presenta una arítmia greu o una parada cardíaca

s’utilitza un aparell anomenat desfibril·lador . Busca informació sobre com actua un desfibril·lador.

4. Investiga que són les varices o varius.

5. Quines característiques del cor es poden veure modificades a llarg termini per la pràctica d’exercici físic?

6. Enumera les funcions del sistema limfàtic.

12

circulatori-limfàtic 15 16 bh

Documents